RSC i la sostenibilitat

Download RSC i la sostenibilitat

Post on 14-May-2015

514 views

Category:

Business

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li>1.Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a lescompetnciesTIC Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami</li></ul><p>2. La breu definici de RSC </p> <ul><li>No podem marcar una definici concreta de RSC, podem dir que s: </li></ul><ul><li><ul><li>Ajuda de les empreses de forma directe i voluntria al medi ambient o a una part de la societat ms desfavorida o que necessita ajuda</li></ul></li></ul><p>Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami QUAN FA UNA EMPRESA RSC </p> <ul><li>Punts a destacar: </li></ul><ul><li>Comproms en millorar part el mn; </li></ul><ul><li>Voluntari, sense que sigui una obligaci de la llei; </li></ul><ul><li>Ha de aportar beneficis a aquell sector que vol ajuda; </li></ul><ul><li>Han de ser tics, no val la hipocresia; </li></ul><ul><li>Poder adaptatiu de les ajudes, depenent on i a qui van destinades. </li></ul><p>3. EMPRESES EN ELS PASOS SUBDESENVOLUPATS </p> <ul><li>Deslocalitzacions empresarials </li></ul><p>Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami Trasllat de tota o part duna activitat productiva a un altre pas. Busquen millorar la seva rendibilitat financera. </p> <ul><li>Aprofiten les diferncies en termes: </li></ul><ul><li>Salari </li></ul><ul><li>Crregues socials </li></ul><ul><li>Nivells de productivitat laboral </li></ul><ul><li>Legislaci social </li></ul><ul><li>Protecci del medi ambient </li></ul><ul><li>Avantatges imposi tius </li></ul><p>Els interessos dels ciutadans i dels treballadors queden mal parats, ja que en buscar la maximitzaci del benefici a curt termini, el benestar del pas o dels treballadors est cada vegada menys pres en decisi . </p> <ul><li>Desigualtats: </li></ul><ul><li>Intercanvi desigual del comer </li></ul><ul><li>Deute extern </li></ul><ul><li>Conflictes armats </li></ul><ul><li>Exclusi de les decisions econmiquesmundials. </li></ul><ul><li>Violaci dels drets humans </li></ul><p>4. BENEFICIS Econmics Altres </p> <ul><li>Major competitivitat en els mercats </li></ul><ul><li>Atrauen ms inversors </li></ul><ul><li>Tenen ms productivitat. Treballadors motivats. </li></ul><ul><li>Ms fiabilitat per part dels grups dinters. </li></ul><ul><li>Millor reputaci. </li></ul><p>Aquests sn els beneficis obtinguts per les empreses espanyoles ms importants durant aquests ltims anys. Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami Empreses dels pasos desenvolupats Dos tipus de beneficis: 5. Les empreses dels pasos subdesenvolupats Creaci dempreses Procsenutjs </p> <ul><li>Obstacles: </li></ul><ul><li>La legislaci </li></ul><ul><li>Trmits administratius </li></ul><ul><li>Baixos recursos econmics </li></ul><p>AAmrica llatina 58 dies per linici del negoci i 230 per obtenir la llicncia Durant aquest perode no es generen ingressos Es desenvolupa la iniciativa al marge de la llei i dona lloc a una economia submergida o mercat negre Un altre obstacle per a la economia dels pasos subdesenvolupats s: Explotaci dels recursos naturals per part de les empreses estrangeres Prdua dels propis recursos naturals i obligats a acceptar les condicions laborals imposades Existeixen grups de control per limitar les accions de les empreses Centro Informacin Comportamiento Empresarial (CICE) Consell Estatal de RSC Empreses Confederacin Consumidores y Usuarios (CECU) Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami 6. Grups d' inters STAKEHOLDERS </p> <ul><li>"Els Stakeholders son un individu o grup d'individus que t interessos directes i indirectes en una empresa que pot ser afectat en l'assoliment dels seus objectius per les accions, decisions, poltiques o prctiques empresarials, ja que aquestes tenen obligaci moral amb la societat i aquestes obligacions es coneix com a responsabilitat social empresarial. " </li></ul><p>En el segents quadres podem veure qui sn, el tipus, la influncia i interessos dels stakeholders : Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami Com savalua </p> <ul><li>No hi ha encara una forma universal per avaluar les accions RSC. </li></ul><ul><li>Sha de aconseguir: </li></ul><ul><li><ul><li>Les empreses realment ajudar i no aprofitar-se dels ms desfavorits, </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Deixar de banda l'avarcia humana, </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Que una empresa externa pugui aconseguir avaluar les accions RSC, per aconseguir un mn millor. </li></ul></li></ul><p>7. Els beneficis de les relacions amb stakeholders </p> <ul><li>Facilitar una millor gesti de risc i reputaci. </li></ul><ul><li>Permetre que les empreses aprenguin dels seus stakeholders, el que genera millores de productes i processos. </li></ul><ul><li>Desenvolupar la confiana entre una empresa i els seus stakeholders. </li></ul><ul><li>Possibilitar la comprensi del context complex dels negocis, fins i tot el desenvolupament de mercats i la identificaci de noves oportunitats estratgiques. </li></ul><ul><li>Informar, educar i influenciar els stakeholders i l'entorn empresarial per millorar les seves processos de presa de decisions i les accions que afecten a les companyies i a la societat. </li></ul><ul><li>Conduir a un desenvolupament social ms equitatiu i sostenible a l'oferir una oportunitat de participar en els processos de presa de decisions als que tenen dret a ser escoltats. </li></ul><ul><li>Permetre la combinaci de recursos (coneixement, persones, diners i tecnologia) que resolgui els problemes i abast objectius que les organitzacions no poden aconseguir de forma independent. </li></ul><p>mbits d' actuaci de la RSC</p> <ul><li>Els tres pilars de la RSC (La triple Botton line(triple balan) </li></ul><ul><li>La Triple Bottom Line fa als informes de resultats d'una empresa mesurats en termes econmics, ambientals i socials </li></ul><p>Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami Variables Mesures Aspectes Nivell financer RendibilitatReferit no noms al guany, sin a principis i valors en els quals s'assenta l'estratgia o conducta de la companyia, s a dir, la sostenibilitat dels seus negocis i el seu "capital hum"Nivell ambiental Minimitzar riscos Reduir a eliminar impactes ambientals L'impacte dels seus productes o operacions sobre el medi ambient, a ms de la naturalesa de les seves emissions i deixalles i com els est manejantNivell social Accions acord amb les Expectatives de la Societat(llicncia social per operar)Entre d'altres; diversitat tnica i de gnere, hores de treball i salaris, seguretat del personal i la seva contribuci cap als serveis i instal.lacions comunitries 8. Els drets humans i el pacte mundial </p> <ul><li>Els eixos sobre els quals gira l'objectiu de lluita contra la pobresa i en pro del desenvolupament sostenible del Pacte Mundial sn: </li></ul><ul><li>Inversions sostenibles: El juny de 2002 a Pars, es va acordar que els pasos inversors haurien durant els propers 5 anys realitzar una part de les seves noves inversions en algun d'aquests 49 pasos ms pobres del mn </li></ul><ul><li>Associaci sostenible amb empreses en pasos en vies de desenvolupament (micro crdits, etc.). </li></ul><ul><li>Gesti corporativa orientada a la sostenibilitat. </li></ul><ul><li>Negocis a zones de conflictes seguint certes pautes que afavoreixin la pau i la reconciliaci. </li></ul><p>Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami Exemples de con poden les empreses garantir els DDHH amb la seva activitat quotidianaEn els llocs de treball A la comunitat </p> <ul><li>Facilitant condicions de treball segures i saludables</li></ul><ul><li>Garantint la llibertat d'associaci</li></ul><ul><li>Garantint la no discriminaci en els processos de selecci</li></ul><ul><li>Garantint que no es fa servir (directament o indirectament) m d'obra infantil</li></ul><ul><li>Facilitant l'accs bsic a la salut, l'educaci i l'habitatge a treballadors i familiars </li></ul><ul><li>Evitant el desplaament fors d'individus, grups o comunitats</li></ul><ul><li>Treballant per protegir la manera de vida econmic de la comunitat local.</li></ul><ul><li>Contribuint generaran debat pblic. Les empreses interactuen amb l'administraci del pas on operen, per aix tenen el dret i la responsabilitat d'expressar-se en qestions que afectin la seva activitat, els seus empleats, als seus clients i a les comunitats que formen part .</li></ul><ul><li>Si les empreses tenen seguretat privada, han de garantir el respecte a les lleis internacionals i imposar lmits sobre l's i abs de la fora . </li></ul><p>Els 10 principis de conducta i acci del Pacte Mundial DDHH 1.-Les empreses donessin suport i respectessin els drets humans proclamats en l'mbit internacional2.-Evitar veure's involucrades en abusos als drets humansDrets Laborals 3.-Les empreses respectessin la llibertat d'associaci i el reconeixement efectiu del dret a la negociazin col.lectiva.4.-Eliminaci de treballs forosos i obligatoris.5.-Abolici efectiva del treball infantil.6.-Eliminaci de la discriminaci respecte de l'ocupaci i l'ocupaci.Drets Medi Ambientals 7.-Les empreses donessin suport l'aplicaci d'un criteri de precauci respecte dels problemes ambientals.8.-Adoptar mesures per promoure la responsabilitat ambiental9.-Encoratjar el desenvolupament i la difusi de tecnologies inncues per al medi ambientDrets Socioeconmics 10.-Les empreses han de treballar contra la corrupci en totes les seves formes, incloses extorsin i suborn. 9. Els drets laborals </p> <ul><li>En el nostre entorn (pasos desenvolupats), pot semblar evident que s'hagin de respectar uns drets sociolaborals (dret d'associaci i sindicaci, prohibici de treballs forats, prohibici de treball infantil, etc.), per cal tenir en compte que amb la globalitzaci, es dna entre altres, la deslocalitzaci de llocs de treball, s a dir, la contractaci de m d'obra en pasos (mercats) en els que hi ha una legislaci ms permissiva o directament atemptatria a les normes internacionals. </li></ul><ul><li>La base per mesurar els mnims de RSC en qestions laborals sn els 8 convenis de l'OIT (Organitzaci Internacional del Treball): </li></ul><ul><li>Conveni 29 (1930): Elimina el treball fors (excepte servei militar, treball penitenciari, etc.). </li></ul><ul><li>Conveni 87 (1948): Llibertat sindical i protecci del dret de sindicaci, sense autoritzaci prvia, ni intrusi d'autoritats pbliques. </li></ul><ul><li>Conveni 98 (1949): Dret de sindicaci i negociaci collectiva. </li></ul><ul><li>Conveni 100 (1951): Paritat retributiva entre sexes per treball equivalent. </li></ul><ul><li>Conveni 105 (1957): Abolici del treball fors, prohibint-lo com a mesura de coerci poltica o educativa, com a mesura disciplinria, etc. </li></ul><ul><li>Conveni 111 (1958): Edat mnima per treballar en 15 anys o no inferior a l'ensenyament obligatori, excepte 2 excepcions: </li></ul><ul><li>a) Entre 12 i 14 anys en membres amb economia i mitjans d'educaci insuficientment desenvolupats </li></ul><ul><li>b) A partir dels 16 anys en treballs perillosos, sempre que estiguin garantides la salut, seguretat i moralitat de l'infant i hagi rebut formaci. </li></ul><ul><li>Conveni 138 (1973).Edat mnima per treballar 15 anys o no inferior al cessament de l'educaci obligatria. </li></ul><ul><li>Conveni 182 (1999): Pitjors maneres treball infantil, incloent reclutament militar fors, esclavitud, prostituci, pornografia i qualsevol activitat illcita. </li></ul><p>Normes internacionals sobre RSC laborals: </p> <ul><li>SA 8000 </li></ul><ul><li>Aquesta norma es fonamenta en principis de drets humans incloent-hi la Declaraci Universal dels Drets Humans, la Convenci de Nacions Unides sobre Drets del Nen, la Convenci de les Nacions Unides sobre la eliminaci de tota forma de Discriminaci contra la dona i 11 de les Convencions de l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT) </li></ul><ul><li>Elstemes a tractar per la norma els segents: Treball Infantil, Treball Fors, Salut i Seguretat, Associaci Lliure i el Dret a la Negociaci Collectiva, Discriminaci, Prctiques Disciplinries, Horaris de Treball, Compensaci i Sistemes de gesti. </li></ul><ul><li>El Codi Bsic de la Ethical Trading Initiative (ETI) </li></ul><ul><li>La Iniciativa de Comer tic (ETI) s una innovadora aliana dempreses, sindicats i organitzacions de voluntariat. Treballen en collaboraci per millorar la vida dels treballadors a tot el mn que proveeixen bns de consum, com el te, samarretes, flors o pilotes de futbol. </li></ul><ul><li>La majoria daquests treballadors estan empleats per les empreses provedores darreu del mn, moltes delles basades en els pasos pobres, on les lleis destinades a protegir els drets dels treballadors sn insuficients o no sapliquen. </li></ul><p>Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami 10. Els drets medi ambientals </p> <ul><li>ECO-LABEL (Etiqueta ecolgica europea) </li></ul><ul><li>L'Etiqueta Ecolgica de la UE, constitueix un sistema de certificaci que t com a objectiu ajudar els consumidors europeus a identificar els productes i serveis ms ecolgics i respectuosos amb el medi ambient. </li></ul><ul><li>Els seus objectius sn: </li></ul><ul><li>Desenvolupar el foment de productes nets. </li></ul><ul><li>Promoure la valoraci de l'impacte ambiental dels productes durant el seu cicle de vida. </li></ul><ul><li>Fer conixer a consumidors i usuaris alternatives menys perjudicials ambientalment. </li></ul><ul><li>Potenciar millores en la gesti de residus. </li></ul><ul><li>Fomentar la investigaci de tcniques menys contaminants que donin lloc a innovacions dins del mercat. </li></ul><ul><li>ISO 14000 </li></ul><ul><li>Aquesta norma, aplicable a qualsevol empresa (tant s el tipus i mida), estableix els requisits per implantar i gestionar un sistema de gesti medi ambiental per lempresa i el seu entorn, s a dir els impactes medi ambientals que afecten a l'aire, l'aigua, al terra , els recursos naturals, la flora i fauna, els humans i les seves interrelacions </li></ul><ul><li>Els beneficis d'aplicar lISO 14000 sn: </li></ul><ul><li>Per a les empreses; l'adopci de les Normes Internacionals facilita als provedors basar el desenvolupament dels seus productes en el contrast d'amplis dades de mercat dels seus sectors, permetent aix als industrials concrrer cada vegada ms lliurement i amb eficcia en molts ms mercats del mn. </li></ul><ul><li>Per als governs; les Normes Internacionals proporcionen les bases tecnolgiques i cientfiques que sostenen la salut, la legislaci sobre seguretat i qualitat medi ambiental. </li></ul><ul><li>Per als pasos en via de desenvolupament, les Normes Internacionals constitueixen una font important del saber fer tecnolgic, definint les caracterstiques que s'esperen dels productes i serveis a ser collocats en els mercats d'exportaci, les Normes Internacionals donen una base a aquests pasos per prendre decisions correctes en invertir amb encert els seus escassos recursos i aix evitar malbaratar. </li></ul><ul><li>Per els consumidors, la conformitat de productes i serveis a les Normes Internacionals proporciona lassegurament de la seva qualitat, seguretat i fiabilitat. </li></ul><p>Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Mlaga Avis, M Jos Snchez Vera Iniciaci a les competncies TIC- Grup Derjami 11. Principals fons tics al mn </p> <ul><li>Principis CERES </li></ul><ul><li>Coalici per a l'Economia Ambientalment Responsables (CERES) va ser fundada el 1989 per empreses dels EUA, fundacions i grups ambientals, per tal d'harmonitzar els informes ambientals. CERES tamb va fundar el Global Reportin Initiative (GRI). </li></ul><ul><li>Els Principis de Ceres sn: </li></ul><ul><li>Protecci de la Biosfera. </li></ul><ul><li>s Sostenible dels Recursos Naturals. </li></ul><ul><li>Reducci i Eliminaci de Residus. </li></ul><ul><li>Conservaci de l'Energia. </li></ul><ul><li>Reducci dels riscos ambientals, salut i seguretat als nostres empleats i les comunitats en qu operem a travs de tecnologies de seguretat, installacions i procediments d'operaci, i estar preparats per emergncies. </li></ul><ul><li>Productes i serveis segurs. </li></ul><ul><li>Restauraci Ambiental Informant al pblic. </li></ul><ul><li>Comproms de la Gerncia, informant sobre les qestions pertinents del medi ambient i sn plenament responsables de la poltica ambiental. </li></ul><ul><li>Auditories i informes, es portar a terme una auto avaluaci anual dels progressos en laplicaci daquests principis. </li></ul><ul><li>Els fons d'inversi tics sn aquells que contracta un determinat sector de la poblaci, que a ms de voler invertir pensant en el seu futur, volen tamb fer-ho pensant en el futur de la societ...</li></ul>