recursos naturals i sostenibilitat 2012

Enric Harris 2n Batx

PAISATGE I MEDI AMBIENT


Paisatges vegetals

Biodiversitat al territori espanyol

Espanya país d’una gran biodiversitat

Biodiversitat: Varietat d’essers vius en una zona determinada de resultes d’un procés natural de milers d’anys. Sinònim de benestar i equilibri a la biosfera.

Causes:Situació geogràfica. Paisatge oceànic i mediterrani + paisatge canariEfecte refugi. Períodes glacials

Descens de latitudDescens del nivell del mar

Presència de sistemes muntanyosos. Gradació d’alçada = reproducció vegetació europea de sud a nord.

Biosfera: Sistema format pels esser vius del planeta com pel mitja físic en el qual viuen.


Paisatges vegetals

Acció antròpica

Impacte activitats humanes sobre el paisatge naturalSubstitució de boscos per terres de conreu (43% total)Extensió de les zones urbanes (vivendes i indústria) (10% total)Augment de les infraestructures

Espanya. Diversitat climàtica + diferents alçades varietat de paisatgesPaisatge natural Paisatge vegetal. Acció antròpica (paisatges humanitzats).

Factors que condicionen els paisatges vegetals

Clima. Precipitacions, insolació, temperatures, aridesa...Relleu. Alçada, vessant (sobrevent-sotavent, obac-solell).Sòl.Acció antròpica.


Paisatge vegetals a Espanya:1. Paisatge vegetal oceànic2. Paisatge vegetal mediterrani3. Paisatge vegetal canari4. Paisatge vegetal de muntanya.

Paisatges vegetals


Paisatges vegetals

El paisatge vegetal oceànic

Galícia, costa i serralades cantàbrica, També zones muntanyoses (800 - 1600m): Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric o S. Catalanes.

Bosc temperat oceànic o caducifoli Faig i RouresFullam ample. Fotosíntesi.Fulles caduques. Reducció necessitats energètiques al hivern. Sòls glaçats.Bosc frondós i ombrívol (excepte hivern).Sotabosc pobre.

RouredesSuporta malament el fred. Per sota de les fagedes.Necessita humitat. Precipitacions o boires.Fulla caduca.Creixement lent 150-300 anys.Fusta dura molt utilitzada per l’home: estructures, vaixells, carbó, travesses...



Roureda


FagedesEs poden combinar amb les rouredes. Normalment per sobre en alçada.Molta humitat, boires i rosades.Fulla caduca.Poc resistent a temperatures elevades i molt fredes.Creixement més ràpid 80-100 anysFusta tova molt utilitzada per fer mobles




Fageda


La landa. Vegetació arbustiva i de matolls: brucs, ginebres, falgueres o ginestes.Es troba a 1600-2000m on el fred frena el bosc.

Matoll atapeïtAcció antròpica.Cremes i artigaments (preparació pel conreu)Aprofitament pel bestiar

ginebra

ginestes


ginestesginestes

bruc


El paisatge vegetal mediterraniBosc típic de bona part de la Península i les Balears. Alzines formen els boscos extensos del paisatge mediterrani d’interior. Alçades inferiors a 20m.

Vegetació xeròfila (adaptades als dèficits d’aigua estivals) i esclerofil·le (fulles dures).

Creixement molt lent i vida llarga (fins a 8 segles).Arriben als 20 metres i tenen capçades espesses creant unes zones ombrívoles.Sotabosc ric.Troncs llenyosos, no rectilinis i arrels profundes.

alzines

Arbres de fulla perenne. Fulles dures i dentades. Estalvi d’energia i d’aigua.

No són l’única espècie d’arbre: oliveres silvestres, garrofers i sobretot com a bosc secundari.


Sureres. Variant de l’alzina.Meitat nord oriental de Catalunya, Extremadura i Meseta més occidentalFormen comunitats denses sobre sòls silicis.Necessita més humitat que l’alzina i temperatures suaus/caloroses.Arriben als 20m i tenen formes sinuoses. Arbre piròfil (crema amb facilitat).Sotabosc ric.Aprofitament tradicional de l’escorça.

El paisatge vegetal mediterrani

sureres


Bosc secundari. Els incendis i la tala del bosc d’alzines ha provocat l’extensió de la superfície dels pins. Pi blanc i pi pinyoner.Plantat per l’home. Creixement més ràpid Són piròfits.

Pi pinyonerpi blanc



Màquies

La màquiaDegradació dels alzinars.Vegetació arbustiva de més de 2 metres d’alçadaMés comuna al sòls silicis.


Els incendis i la tala del bosc d’alzines ha provocat l’extensió del matollar.Major superfície que el bosc.Molt present a la costa mediterrània: des de Catalunya fins a Andalusia.Més estès en zones àrides de l’interior d’Alacant, Múrcia i Almeria .


Garriga


La garrigaVegetació arbustiva de menys de 2 metres d’alçada.Més comuna a sòls calcarisEspecies que el conformen: romaní, farigola, la murta, etc

EstepaArbust espinós i baix adaptat a una elevada aridesa, de la família de les gramínies.Arbust xeròfil (adaptada a l’aridesa).Es desenvolupa quan el clima fa que la garriga o la màquia es degradin. Condicions climàtiques.Al litoral: margalló (palmera silvestre de zones semiàrides).

Estepa


Llentiscle

RomaníEspart

Margalló

Coscoll

Plantes d’estepaLavanda

Franja mediterrània



ginestes

Matollar submeseta nord

bruc


ginestes


Paisatge vegetal canari

CardónTabaiba

A Lanzarote i Fuerteventura vegetació subdesèrtica. Bàsicament de Cardón i Tabaiba. Proximitat a Àfrica i poca alçada.

A la resta d’illes, molt més muntanyoses, la vegetació depèn de l’alçada i vessant.

Zona baixa, costanera. Precipitacions escasses. Matollar costaner xeròfil i adaptat a la sal (halòfil): Cardón i Tabaiba.

Gran varietat d’espècies. Moltes endèmiques: Europa, Àfrica i Atlàntic més meridional.


Paisatge vegetal canariA poca alçada de la costa: dragos, savines i palmeres. Sovint de forma aïllada.

600-1200 Vessant humit (nord) Bosc de Laurisilva. Bosc humit (mar de núvols).Bosc perennifoli, molt espès, quasi impenetrableMatollar: fayal-brezal. Parts altes estatge.

Palmeres

Savina

Drago

Laurisilva

Fayal-brezal


Paisatge vegetal canari 1500-2000m Nord i 800/1000-2000 SudBosc de coníferes: pi canari

2000-2600 Matollar de cim (Tenerife i La Palma)Gran riquesa de flors. Ginestes i bàlec.2600-3718 Violetes del Teide

bàlec

ginestes

Pi canari

Violetes Teide


Paisatge vegetal de muntanya

El variació en alçada del paisatge vegetal de muntanya equival a l’evolució del paisatge quan ens movem del sud cap el nord d’Europa.

Pis nival: 3000-cim Molses i líquens

Muntanyes resta península

Pis subalpí substituït per:bosc caducifoli (zona atlàntica)bosc perennifoli (zona mediterrània)

Per sobre zona d’arbustos i prats

Piràmide de vegetació Pirineus

Pis subalpí: 1600-2400m Coníferes: pi negre i avet.Arbust: Rododendre i nabiu.

Pis alpí: 2300-3000m Clima inhòspit. Prat alpí cobert de neu bona part de l’any. Verd a l’estiu


Paisatge vegetal a Catalunya:

Paisatge d’alta muntanya Paisatge de muntanya mitjana Terra baixa continental Terra baixa litoral


Paisatge d’alta muntanya (>1600 m)

El conformen boscos de coníferes (pi negre i avets), prats alpins i rocam.

Avets (estatge subalpí)Zones més baixes d’aquest estatge.Necessiten molta humitat.Molt ombrívols (pobre sotabosc)Sobretot a la Vall d’Aran. També al Cadí, Vall de Ribes o Montseny.

Pi negre (estatge subalpí)Gairebé exclusius dels Pirineus.Arriben fins els 2300m.Necessiten precipitacions abundants.Resistents al fred d’alta muntanya.

Prats alpins (estatge alpí)Per sobre els 2300m. Clima massa fred per la vegetació arbòriaFormat per herbàcies (gramínies)Prat verd a l’estiu. Bona part de l’any cobert per la neu.


Paisatge muntanya mitjana (1600-800 m)

A les parts superiors pinedes de pi roig i fagedes i rouredes a la resta.

Les fagedes Necessiten humitat (precipitacions o boires)Fulla caduca. Estiu fullam important. Bosc ombrívol.No toleren ni calor ni fred excessiu.Importants a la Vall d’Aran i Garrotxa.

Pi roig Aquí no és un bosc secundari. Zones elevades estatge.La trobem als Pirineus, Montseny, Prades o Ports

Rouredes També necessiten humitat. Suporta malament el fred. De fulla caduca.Rouredes humides: roure pènol i roure de fulla gran

Sobretot: Garrotxa, Ripollès, Vall d’Aran, Alt Urgell i Pallars SobiràRouredes seques: roure martinenc, roure de fulla petita i roure reboll.

Sobretot: Solsonès, la Segarra, P.Jussà, la Noguera, Prades o els Ports.Necessiten menys precipitacions i suporten una certa continentalitat.Transició entre la vegetació euro-siberiana i la mediterrània.


Terra baixa mediterrània continental

CarrascarÉs un tipus d’alzina adaptada a climes continentals.Suporta climes extremats (hiverns freds i estius calorosos)Sotabosc pobre. Clima sec.La Noguera, l’Urgell, el Bages, Terra Alta o Priorat

Màquies continentalsMatollar on predominen: el garric i l’arçotTerres baixes de la plana de Lleida i depressió de l’Ebre.Arbusts de fulles dures, petites i espinoses.

Garric Arçot


Terra baixa mediterrània litoral

AlzinarsFulla perenne i esclerofil·la.Comunitats denses i sotabosc ric.Costa central, serralada prelitoral i l’ Empordà.Necessiten relativa humitat i temperatures no caloroses.

SuredesFulla perenne i esclerofil·la.Baix Empordà, la Selva, Gironès i extrem nord de l’Alt Empordà.Necessitat un sòl silici i humits i temperatures suaus.

MàquiesDes de la costa central fins les Terres de l’EbreMatollar on predominen: llentiscle i margalló.Adaptat al clima sec i no suporten el fred.

Pi blanc i pinyerBosc secundari que es barreja amb els alzinars.Espècie predominant en zones baixes.

Margalló

Llentiscle


Paisatge vegetal a Catalunya:

Geografia de Catalunya. Lorman & Planes, editorial Claret, 1983.


Destrucció del paisatge vegetal: els incendis:

Causes:

Sequedat dels estius mediterranis. Mesos àrids.

Abandonament de les explotacions agràries. Augment de les zones boscoses, disminució de la població rural.

Segones residències en llocs boscosos i increment de la circulació.

Gestió forestal. Substitució de la vegetació natural per eucaliptus i pins.

El 97% dels incendis forestals són provocats per l’acció humana.Especulació urbanística, represàlies, piròmans,accidents ...

L’home i el bosc http://www.tv3.cat/videos/3029850


Risc de desertització en Espanya

Consequè. Paisatge: Desertització relacionada amb la pèrdua/degradació del sòl.

1. Clima i canvi climàtic. Clima cada cop major aridesa (temperatures mitjanes anuals més elevades i menors precipitacions).Les pluges són escasses i sovint torrencial.

2. Incendis. Acció antròpica (97%)

Espanya és el país UE amb índex de desertització més elevats:

50% Espanya presenta alts graus de desertificació.

Reforestació amb espècies autòctones. Solució?

3. Ús intensiu històricament pasturatge. Desaparició i compactació del sòl.

4. Històricament, tales indiscriminades i ús intensiu del sòl per l’agricultura.

Geografia, Vicens Vives, 2010


La contaminació

Què és la contaminació?Introducció en el medi ambient de substàncies perjudicials per la salut, la seguretat o el benestar dels ser vius en quantitat tal, que hi pot causar un dany o un desequilibri irreversible o no.

Relació home-natura: transformació del paisatge i contaminació

Necessitat d’avaluar els impactes ambientals.Auditoria ambiental. Informe independent que certifica si una empresa és energèticament eficient o contaminant, i proposa solucions.

Delicte ecològic. Acte que provoqui danys al medi ambient. Mesura coercitiva. Multes i fins i tot presó

Efectes: deteriorament de la salut de persones, animals i plantes.

Efectes de la contaminació a Espanya.Demostrat. Major índex de mortalitat en zones altament contaminadesCiutats, zones industrials on hi ha una forta contaminació atmosfèrica.

Descontaminar:Externalització de despesesGenera elevats costos econòmics.Gairebé sempre amb diners públics. http://www.youtube.com/watch?v=nXlTcrnNLeQ

http://www.youtube.com/watch?v=Rr5KLhSYu0o

Residus presa de Flix


La contaminació

Contaminació de l’aiguaRius, llacs, mars i aqüífers.Abocament industrials i aigües residuals ciutats.Ús intensiu d’adobs i productes fitosanitaris.

Contaminació del sòlProductes fitosanitaris (pesticides)Pèrdues xarxes de clavegueram o vessaments de productes industrials.RSU (Residus sòlids urbans) Abocadors.

Productes químics més corrents: derivats del petroli, pesticides, dissolvents o metalls pesants (ferro, plom, mercuri, coure...).

Contaminació atmosfèrica1.- Emissions de CO2: indústria, transport, generació energia o calefacció. Crema de combustibles. Efecte hivernacle. (projecció augment temp. s.XXI entre 1-6ºC)2.- Evaporació de dissolvents orgànics o pintures + emissions d’altres gasos com CFC clorofluorocarbonats (gasos refrigeració i aerosols). Responsables de la destrucció de la capa d’ozó (estratosfera) augment rajos ultraviolats. 3.- Pluja àcida precipitacions amb phs baixos.

Segons el medi contaminat: atmosfèrica, de l’aigua i del sòl.


L’efecte hivernacle

El canvi climàtic


La destrucció de la capa d’ozóCapa d’ozóhttp://www.youtube.com/watch?v=EMeRrGEK8m0&feature=related

Capa protectora de les radiacions ultraviolades que es troba a l’estratosfera.Ozó (O3) es crea i es destrueix constantment.Forat capa ozó forta reducció % ozó sobretot pol sud i durant la nostra tardor. Causa gasos CFC (refrigerants, dissolvents, aerosols, etc). Porten clor.El clor reacciona amb O3 en separa les molècules.Conseqüències: cremades a la pell, augment de càncer, lesions oculars, reducció del plàncton, altera els processos de fotosíntesis, etc.S’està reduint.

http://www.youtube.com/watch?v=3wSTr4xIwv8


Pluja àcida Pluja àcida http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/acida.htm

Contaminació a causa de precipitacions amb ph baixos (ph < 5,6)Precipitacions: aigua + àcid sulfúric o àcid nítricOrigen combustió de combustibles fòssils, en especial tèrmiques amb carbó.Gran poder de corrosió i contaminació del sòl i de l’aigua.Destrucció de boscos, llacs morts, conreus, corrosió d’edificis, contamina l’aire.


La contaminació Segons tipus d’agent contaminant ambiental

Contaminació visual

Contaminació lumínica

Contaminació acústica

Contaminació electromagnètica

Contaminació química Contaminació radioactiva

Contaminació tèrmica


El canvi climàtic

Modificació del clima en relació al pas del temps i globalment

El clima es modifica de forma natural. Alteració dels factors naturals que modifiquen el clima.Períodes glacials i interglacials.

L’home també és un factor que modifica el clima. Intensificació efecte hivernacle.Canvi climàtic a gran velocitat. No adaptació de les espècies al nou clima. Canvi climàtic antropogènic.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_amb=4843&p_id=22999 canvi climàtic que qui com

Efecte hivernacleNatural i necessari. Essencial pel desenvolupament de la vida. (-22ºC)Retenció dins la l’atmosfera dels rajos infrarojos que es produeixen a causa del escalfament del sòl terrestre. Augment global de les temperatures (14ºC).

Gasos d’efecte hivernacle: CO2, CFC (clorofluorocarbonats), ozó de superfície o metà.

En què consisteix?


El canvi climàtic

Conseqüències del canvi climàtic

Augment global temperatures ambientals i dels oceans (0,1ºC en 50 anys).Desglaç: glaceres i pols i augment del nivell dels oceans:

desaparició d’illes de poca alçada.desaparició de les costes baixes.

Reducció de la capacitat d’absorció de CO2. Augment temperatures implica reducció de la capacitat de l’aigua d’emmagatzemar CO2.Modificació dels corrents marins.Augment de la violència dels fenòmens meteorològics.

Efectes del canvi a Espanya:Augment de la temperatura mitjana (1,63ºC en 37 anys).Augment de les ones de calor.Descens de les precipitacions al hivern i reducció de les nevades.


El canvi climàtic


El canvi climàtic

Empremta o petjada ecològica

Any 2008

Indicador de sostenibilitat.Mesura l’impacte que tenim sobre el planeta i el mesura en hectàrees.

És la quantitat de terreny productiu que necessitaria un ser humà per produir els recursos que necessita i per assimilar els residus que genera.

Càlcul complicat:Hectàrees per urbanitzar, generar infraestructures i centres de

treball.Hectàrees necessàries per produir l’energia que consumim.Hectàrees per conrear l’aliment vegetal necessari.Hectàrees per a pastures per alimentar el bestiar.Hectàrees necessàries per produir peix.Hectàrees necessàries de (superfície forestal) per absorbir el

CO2 produït.


El canvi climàtic

Empremta o petjada ecològica

Biocapacitat mundial és de 1,7 ha/habitant anual (2011).Empremta ecològica mitjana mundial és de 2,23 ha/habitant i any.A Espanya 5,7 i a Catalunya és de 6,4 ha/habitant i any.


Resposta per la sostenibilitat

El club de Roma 1972Polítics i científics.Informe: “Els límits del creixement”.Alerta sobre l’espoli que feia occident dels medi ambient.Neomalthusianisme: si el creixement de la població, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals seguia el mateix ritme, en menys de 100 anys es col·lapsaria els recursos que pot oferir la terra.

Moviment ecologista:Neix a partir dels 50’s. Tenia sobretot preocupacions mediambientals (contaminació, pèrdua de la biodiversitat, sobreexplotació dels recursos, etc)

Científics. (70’s) Abús dels recursos de la terra.Pèrdua de biodiversitat.Pobresa en molt llocs del món.Deteriorament del medi ambient.



Conferència d’Estolcom (1972)ONU Primera reunió internacional a la qual van acudir 113 països.Home interactua globalment amb el medi.Medi ambient pot limitar el creixement econòmic i l’explotació dels recursos.De les seves conclusions es va redactar El nostre futur comú o Informe Brundtland.

El nostre futur comú o Informe Brundtland (1987)Posa les bases del concepte actual de sostenibilitat.Aquest informe establia els següents punts:•Medi ambient és un problema global, no local.•Desenvolupament insostenible: causat per la indústria dels països desenvolupats i per pobresa del països no desenvolupats. Relacionats.•Desenvolupament sostenible:satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions.•El desenvolupament sostenible s’ha de basar en: progrés econòmic, la justícia social, i la preservació del medi ambient.



Concepte de sostenibilitat

Satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les futures generacions.

Sostenibilitat = equilibri entre el desenvolupament econòmic, la cohesió social, conservació del medi ambient.

Abans desenvolupament era sinònim de creixement econòmic. No es tenia en compte el repartiment de la riquesa o de respecte als ecosistemes. Era un desenvolupament insostenible.

Replantejament model de consum, de producció, de repartiment de beneficis, de

repartiment de la riquesa, de relació amb els ecosistemes, de producció energètica... però sempre des de la perspectiva del creixement.



Cimera de la terra de Rio de Janeiro. 1992Accions concretes per solucionar els problemes plantejats per l’informe Brundtland.Declaracions: Conveni sobre el Canvi Climàtic, Conveni sobre la diversitat biològica i l’Agenda 21.

L’agenda 21 va ser ratificada per bona part dels països del món, a més de moltes administracions regionals i locals (no EEUU)Actuacions per tenir un desenvolupament sostenible, protegir la biodiversitat i per frenar el canvi climàtic.Algunes recomanacions:•A nivell social: lluita contra la pobresa i afavorir la cooperació per augmentar la sostenibilitat.•Quan als gestió i conservació del medi ambient: protecció atmosfera, lluita contra la desforestació o conservació de la biodiversitat.•Enfortiment dels grups socials: reconeixement i protecció de les comunitats indígenes, enfortir el paper de les ONG.•Mitjans per executar aquests objectius: educació en la sostenibilitat i en la presa de consciència mediambiental, desenvolupar tecnologies sostenibles.



Protocol de Kyoto 1997Objectiu: reducció entre el 2008-12 d’un 5,2% de mitjana dels gasos d’efecte hivernacle en relació a les emissions del 1990.Com? Augmentar l’eficiència energètica, fomentar el desenvolupament sostenible, desenvolupar fonts d’energia renovables, etc.Acords vinculants pels signants del protocol.Europa (UE) reducció del 8%.Espanya augment del 15%. EEUU no ratificat l’acord i economies emergent no estaven obligades.

Conferències o Cimeres de la terra. Reunions internacionals promogudes per l’ONU en la que hi van participar governants, ONG’s, agents privats, etc per tal de tractar els problemes mediambientals i de sostenibilitat del planeta.

Altres cimeres o conferències de la terra:Cimera de Johannesburg (2002)Cimera de Bali (2007)Cimera de Copenhaguen (2009)Cimera de Rio+20 (2012)



Ecologia i moviments ecologistesVerd o ambientalista.

Primer moviments ecologistes: Anys 50.Naixement consciència ecològica: “actuar localment pensant globalment”.L’home forma part del medi ambient (influeix), que té un equilibri molt precari.Objectius: contra la contaminació, nuclears, abocaments de cru i defensa de determinats ecosistemes i espècies en perill d’extinció.

Avui:Moviment molt més variats amb grups locals i grups globals.Objectius relacionats no només amb l’ecologia: justícia social i política, moviments pacifistes o que lluiten contra el racisme, el sexisme, la globalització, etc). Pilars de la sostenibilitat.Evolució: anticapitalistes/antisistema. Origen del tots els mals del planeta.


Solucions per a la sostenibilitat

Educació mediambientalPrincipal eina per desenvolupar una consciència ecològica.Promocionar noves actituds, nous valors i nous costums vitals.Objectiu: entendre que formem part d’un tot “la natura”. Malmetent-la desapareixem.Som responsables i solució de les problemàtiques del medi ambient.Canvi en els hàbits de consum

Banca ètica Banca social, banca sostenible, banca alternativa o banca responsable.Rendibilitat + compromís social, compromís ètic i transparència de gestió.Finançament de projectes en camps com: drets humans, educació, renovables, ocupació dels discapacitats, projectes al Tercer Món.No finançament: tràfic d’armes, explotació laboral, nuclears o destrucció medi.Funcionament democràtic i participatiu.Microcrèdits.

http://www.youtube.com/watch?v=vXV_LHFB72U Banca ètica, Salvados

http://www.youtube.com/watch?v=4S4uEkpFvsQ Banca ètica, Buenafuente


Consum responsableL’actual sistema de producció i consum és el responsable del deteriorament del medi ambient.Consum actual insostenibles Petjada ecològica.Nous hàbits de consum: consum responsable.Qualitat i preu no han de ser els únics factors a tenir en compte a l’hora de consumir:Impacte social i medi ambiental de la seva producció. ResponsabilitatConducta de les empreses. Social


El nou consumidor haurà de:• Estar ben informat i exigir tota la informació.• Triar productes poc transformats i que espoliïn el mínim possible el medi.• Triar productes que no impliquin explotació laboral, social o econòmica.

Nou consum es traduirà en:• Reducció i racionalització del consum.• Afavorir el consum de productes que garanteixin: justícia social, solidaritat,

l’ètica o la protecció del medi ambient. Comerç just



Consum responsableComerç just. Tractar de canviar les relacions econòmiques entre països del nord i del sud.Xarxa de comerç just: ONG, cooperatives, artesans, empreses.Es caracteritza: salaris dignes, no explotació infantil, igualtat home-dona, defensa de la producció autòctona o protecció del medi ambient.

ReciclatgeNecessitat de reduir el nombre de residus.

Mètode: RRRReducció del consum.Reutilitzar. Ús de productes que es tornin a utilitzar (fi del usar i llençar).Reciclar. Tractar el diferent components dels residus per tornar a utilitzar-los o per fer-ne una nova matèria primera.

http://www.youtube.com/watch?v=U2JlIrrspnA comerç just



Agricultura ecològicaOrgànica o biològicaNo utilitza llavors transgèniques, ni productes químics (adobs químics o productes fitosanitaris)Objectiu:Respectar la dinàmica de desenvolupament dels ecosistemes.Mantenir un sòl fèrtil.Obtenir productes sense residus químics.Utilització de recursos renovables i locals.Mantenir la diversitat genètica.Evitar la contaminació.Protegir la salut del pagès.

S’aconsegueixen uns aliments orgànics (naturals) Es busca mantenir la fertilitat del sòl de manera natural:Ús de compost o adobs orgànics, cobertura del sòl amb palla o herbes (protegir, humitejar i adobar) i la rotació dels conreus (cereals/llegums).


Politiques de conservació i protecció del paisatge

Valor del paisatge

Paisatge: l’aspecte extern d’un territori

Combinació de factors de la natura i factors humans al llarg del temps.

Paisatge com a producte social i emocional.

És un indicador de la qualitat del medi i con que evoluciona reflecteix una part de la història.

El paisatge espanyol és un paisatge vegetal, modificat per l’home. Però això no sempre té connotacions negatives. Nou equilibri ecològic.



Espais naturals protegitsProtegim legalment espais naturals poc modificats per l’home.

Hi ha diferents menes d’espais protegits en funció del seu grau de protecció:

Parcs nacionals o regionals. Espais molt poc modificats i tenen unes qualitats que s’han de conservar: bellesa, representativitat o singularitat, ja sigui de la fauna, la flora o el propi relleu. No intervenció activitat humana.Grans dimensions i amb una franja perifèrica de protecció.Contradicció: es converteixen en pols d’atracció. Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Parcs naturals. Sovint de dimensions més reduïdes. L’activitat humana és compatible. Presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu o recreatiu. Montseny o el del Garraf.

Reserves naturals. Espais que es protegeixen perquè hi habiten espècies o ecosistemes que necessiten ser protegides. Compatible amb activitat humana.Quan és integral la protecció hauria de ser total (mínim intervenció exterior).



Espais protegits a EspanyaGran diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. 54% espècies que hi ha a Europa es troben a Espanya.

LIC (Llocs d’Importància Comunitària). Ecosistemes protegits per garantir la bona conservació dels hàbitats naturals i les seves espècies. Inclouen els Parcs Nacionals i Naturals i altres espais amb diferents graus de protecció.Representen més del 13% de la superfície espanyola.Espanya conté el 20% de tots els LIC d’Europa, integrats a la Xarxa Natura 2000.

Xarxa natura 2000Xarxa europea que integra tots els ecosistemes que tenen algun nivell de protecció comunitari.LIC + ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).

Molt d’aquests espais protegits rebre fortes pressions antròpiques



Ministerio de Medio Ambiente, año 2009


Els parcs a Catalunya

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de San Maurici (gestió Estat i Generalitat)

Paisatge i medi ambient a Catalunya

Generalitat o diputació gesntion:11 Parcs naturals 3 Paratges Naturals d’Interès NacionalUna Reserva Natural (Delta del Llobregat)Una Reserva Marina (Illes Medes)

La Diputació de Barcelona es responsable de la conservació de:12 parcs de la Xarxa de Parcs (Naturals) (Garraf, Collserola, etc).

Espais d’uns valors naturals excepcionals, són espais amb diferents nivells de protecció per les administracions.



http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php

paisatges protegits


El PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional)

L’any 1985 llei de la Generalitat per a protegir una sèrie d’espais: inclouen parcs i zones representatives d’hàbitats o medis naturals catalans

L’any 2007 el PEIN Incloïa 165 espais.Un 30% de Catalunya.Inclou:Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)Zones d’Especial Conservació (ZEC=LIC ja inclosos a la Xarxa Natura 2000).


Qualitat dels paisatges de CatalunyaL’observatori del paisatge (3m 4s)http://www.tv3.cat/videos/3472690/Catalunya-en-135-paisatgesRelació paisatge i benestar social.

Observatori del paisatge: està fent un catàleg dels paisatges catalans.

Observatori del paisatgehttp://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php

recursos naturals i sostenibilitat 2012

Education