44 11'I" I f' Rl-VISIA IX (JiiiONA •» \ I ' M . 211 .viAlíi, -A 111(11 iimi •» f- HISTÒRIA

Roses, el Camino Espanol i l^epidèmia de 1587 Pablo de la Fuente

Porta del Mar de la Ciutadella de Roses.

PHegHBU^kl^·ïr·

El conjunt de fortificacions construïdes per la

monarquia li ispànica al golf de Roses,

especialment la plaça forta rosinca, és l'obra

infraestructural més significativa, amb

diferència, de la Catalunya moderna: la seva

precocitat, motivada pel seu caràcter

estratègic de primer ordre, les seves

peculiaritats de disseny en els àmbits de

l'enginyeria, l'arquitectura i l'urbanisme, ei seu

complicat rerefons polític o les significatives

experiències que ha aportat a la història de la

guerra són criteris substancials que marquen

un notori abisme entre Roses i la resta del

patrimoni històric fortificat català.

Així, la història de Roses sobresurt de! cànon

típic de la història local. Tractar sobre la

història de Roses és fer-ho sobre la història

d'Europa amb majúscules. En el present

article veurem les conseqijències que van

tenir a Roses afers tan llunyats com el

projecte de Felip II de conquerir Anglaterra o

la revolta holandesa.

HISTÒRIA -> f- Ri;visTA ni: GIIÍUNA >* NÚM. 211 MAiu.-Aiuni 21)02 «it. 11 n 11 45

Plànol de Roses i del fort de la Trinitat, de Pieter van der Aa (1707).

"Poner una pica en Flandes»

At|iicst:i expressió del e;istellà més pur, equivalent a unn dita tan catab-na com »fer mans i tuànigucs». té el seu origen en les dilleLdt.its i|ue suposava l'enviament de tropes als Països Baixos. El d i s t anc iament envers Anglaterra i la proliferació dels anomenats tjiíCK.v de mer dificul­taren seriosament la navegació entre la costa can tàbr ica i el mar del Nord. L'akernatixa a aquesla diticil situació fou l'obernira d'un passadís terrestre entre Milà i els Països Bai­xos t]ue tou conegut amb el nom de C'amino Espanol.(l) Sembla que el disseny i.]"ai|uest miracle logístic lou idea del canlenal t iranveia l 'any 1563, tot i que aquest conseller basà l'itinerari en el viatge que el 1 54H havia iniciat per l 'Imperi cl l\itur Felip II; el jove hereu s'havia embar­cat precisament a Roses, on ja anys abans l 'enginyer Pizano havia íet

una sèrie de treballs de tbrtiflca-ció(2) i on l'esperava un estol de 5S galeres per portar-lo a (;ènova.(3) Es pi>r veure com ja des deb seus pre-ceiients el C'ainino Hspanol va tenir al p{iri de Roses el seu més signifi­catiu nexe ibèric.

Amb 1,1 prepaiació de la invasió d 'Ang la t e r r a i l.i inij i l icació de l'exèrcit de Flancies en l'operació, l ' env iamen t de t ropes a través d'aL]uest passadís niiliíar ,mgnientà s ignif icat ivament . So lament des i-i'Espanya s'hi enviaren durant els anys 1586 i 1.SS7 un toi,d de tres contingents tic tropes.

L'origen del brot epidèmic

Especialment significatiu per les seves

conseqüències !ou l'últim dels tres

contingents, sota les ordres del català

Lluís de Queralt. Una de les com­

panyies d'aquesta unitat de marxa

tou recliuada a Perpinyà. Si bé h.ivia

d'em barca r-se a C'otlliure per tal de reunir-se després amb la resta de l.i íori,-;!. els problemes de ctiordinació de l'esquadra de galeres de Nàpols —l'estol que estava portant a terme l 'operació- van fer L\U<:. tin.ilment,

aquesta unitat anés a embarcar-se .i C~adai.|ués.(4) Tot i que el desplaça­ment cap a l'Empordà era justifica­ble, de cap manera ho era la mai'xa cap a Cadaqués. Era molt més lògic que les tropes perpinyaneses s'atnres-sin a Roses, per un ciïnuil de raons: Roses era un port militar concebut per a ,iquest tipus d'operacions, amb una estructura administrativa adient per donar suport logisdc a les tropes, a més ci'estalviar-los una feixuga marxa a trav^ès de la península del cap de CavLis. Dels arguments expo­sats es conclou que alguna raó va fer que ai.|uesta company ia evités l'emb.ircament .i Roses.

Esclaridor sobre aquesta qüestió és el test.uneïu de Pere Boicllcr. de

4Í) I l ' d f- Rl-,V[STA 1)1. GlliDNA •» M ' . \ 1 . 21 I MAU<..-,\lliill 2.<>ni * f- HISTÒRIA

El rei Felip II d'Espanya (1527-1598),

diita 5 de JLiÜol J c 15!S7, LIII licls sol­

dats rosselloncsos del concin^cii t . «a

la vila de Koses deciniíiic de alguna

malaltia y indispositit) corporal de la

qual t em m o r i r |.S-ÍV|».(5) El íet q u e

els marmessors fossin dos camarades,

així c o m dos dels tres testimonis, fa

q u e aques t d o c u m e n t es manifes t i

c o m una evidencia q u e aquesta Lini-

tat arribà a Roses , i després, sembla

q u e i n e x p l i c a b l e m e n t , va a n a r a

parar a Cadaqués . Per què? Es més

q u e r a o n a b l e c r e u r e q u e a q u e s t a

c o n d u c t a fou c o n s e q ü è n c i a d ' u n a

mesura manifesta de t ipus sani tar i .

Els tets exptjsats possiblement tenen

una estreta relació a m b notícies re te-

r en t s a un b r o t de pesta a R o s e s ,

quasi i m m e d i a t a m e n t p o s t e r i o r als

TlíOl'liS l'NVIAl^KS A Fl.ANni'S PV.l. C.-IMISO KSPANOL DF.S D"Esi'ANYA

any

1586 1587 1587

coníingen!

Manrique Ziinií^íi

Qucrall Total 1586-7

origen íieo^ràfic de les companvics Castella

17 13 6

36

Ara^ó --1 1

\ 'aléncia -4 -4

Calalunvn -

" 10 10

homes

2000 2662 1900 6562

l·'oiils: 0'l)oniii;ll y Diiquc i\c Ivstracia, II.J,: La fiíerzade desembarco de ki Gran Arnuida contra In^laleira (I3SS). Su origen, orf-anizacióny vicisitiides. \i.ú. Naval, Madrid. 1990. i;apíl(il 2: P:irker. G.: El Ejérciio de Ftanàexy el Camino Eupanol I56'·-IC>59.1.a logística de la vicloruiy derrota de Espafia en hsf;iierras de las Passes Bajos. .AJianza. Mattrid. 2000. apèndix C,

fets r e l a t a t s , c o n c r e t a m e n t T a n y

següent . Fins i tot la confecc ió del

d o c u m e n t , en català i n o en llatí,

sembla i.|Ue indica un cl.ir paral·lelis­

m e a m b una figui'a LICI dret romà. el

icfiaiiiciitiiiii pcíiií laiiporr i-oiuliiiiiii.{(í)

A partir d 'aquestes dades, seria possi­

ble explicar el de senvo lupamen t de

T e p l d è m i a a p a r t i r d ' a l g i m a g e n t

e x ò g e n , q u e l i i p o t è f l c a u i e n t es

pod r i a relacionar a m b l ' e n c o m a n a -

m e n t per algtin m e m b r e de la t r ipu­

lació de les ga leres hosp i t a l i t z a t a

R o s e s d u r a n t el viatge d ' anada . És

m é s q u e c o n v i n c e n t p e n s a r q u e

l ' o r i g e n del b r o t fou el c o n t a g i a

p a r t i r de l p e r s o n a l h o s p i t a l i t z a t a

Roses , atès que ha quedat d o c u m e n ­

tat r impress lonant n o m b r e de baixes

p e r mala l t l . i d ' a t j u e s t c o n t i n g e n t

d u r a n t el seu i t ine ra r i ai l larg del

t - a m i n o E s p a n o l . ( 7 ) Ja din*ant la

c o n c e n t r a c i ó d e l ' e s t o l a R o s e s .

Pedró de Isunza. responsable logístic

de l 'operació, mostrà la seva p r e o c u ­

pació per la vulnerabilitat dels soldats

castellans, a m b impor tants problemes

h ig iènics i LIC mala nu t r ic ió . (S) Es

possible establir uns p receden t s q u e

relacionin la propagació de la pesta i

les t r o p e s en m o \ · i i u e n t . P r e n e n t

c o m a única preferència l ' exper ièn­

cia al C a m i n o Espanol, els casos són

il·lustratius: el 1567 un broc de pesta

ak'Ctà la població de Sahllus-le-Balns

una vegada les tropes del duc d'Alba

sortiren de la cuitat; alguns anys més

tard, conc re t amen t el LSSO, la ciutat

de Lïesanton rebutjà un c o n t i n g e n t

de 6.()()() veterans q u e tornaven tlels

Països Baixos, pe rquè sospitaven i.]ue

els soldats podien ser port . idors de la

malaltia; p e r ò mol t més indicatiu és

que el 1 .SK6 la propagació de la pesta

per tot el Franc C'omtat fou relacio­

nada a m b el pas de les tropes provi -

nents d'Espanya.(0)

„X\ •>-' lUisK.-i,";!

' 2 5 * ̂jí^^ai^r, :,,,.„.

^.;:v'.^f-''^••''"'?\PH:2^

HISTÒRIA -•* t- Ri-visiA !)[•. GIRONA -> N I ' M . 21 r MAIÍ I^-AII IUI H)a.i * . \\(·,·i.\ 47

arcà l'any 1548 a Roses, un estol de 58 galeres

per portar-lo a Gènova

^ H D>3f~'>ri Au Cwln V Wl · l ih |Vf Filip II

I t Ahrr, .tomin.. 6- C l - ln V

^^— [jmin iW Soc™ ImfhTH ÍOfiono C*«mÒn.f

^ H AdltUIIKOTI Jc )l.J.|l II

E ^ Pe.*«n Ji-rtint FI wgli XVII

dflloGortVTo

En aquest mapa es pot apreciar la projecció estratègica de Roses vers els dominis europeus de Felip II.

L'engoifament

L:t travessa m.irítiina tic Koscs a Cïciíova pil·lirícni dir que era iiiia espècie J'etapa pròlcLí del C'amiíio Espanol, tot i que amb una certa entitat pròpia, que va tenir cl seu vessant lèxic. Un episodi simptomà­tic sobre aquesta qüestió es prodiu' durant el \'iatL;e, l'estiu de 1585, de la infanta Caterina Micacln, la filla preferida de Felip II. per tal de casar-se amb el Auc Carles Manuel de Saboia, una alian<,M "-jue corcava, en bona mesura, enfort i r la posició espaiiyola respecte al seu passadís continental. El melangiós rei Pru­dent envià a la seva tllla nua carta plena d'amor paternal, la qual tou despatxada per un correu a lloses amb l 'esperança que li arr ibés a temps: <*...os alcance antes que os engolféis').(H))

Reprenem el fil, l'esquadra napo­litana de Pedi-o de Toledo h.wia anat embaicant tropes al llarg de la costa catalana: concretament, tóren embar­cades sis companvies castellanes als Alfacs, dues d'aragoneses a Tarrago­na, i la resta, toies catalanes, quatre a

Notes:

la costa entir Salou i Cambrils, qua­tre més a P.ilaniós i una a liarcelona, a més de la companyia que s"esperava a Cadaqués. Tot i que el 25 d'agost havia salpat de Barcelona, el 7 de setembre s'informà que l'estol es tro­bava concentrat a la badia de Roses, ja que, a causa dels vents dominants, no podia continuar el viatge. Fins quatre dies més tard l'esquadra no va poder posar rumb cap a Cíènova.

Les conseqüències

Davant els fets exposats, lii ha raons per relacionar aquest brot amb l'inici de l'epidèmia de pesta que tou par­t icularment violenta al Principat entre final dels HO i principi dels')() i en què Barcelona va perdre la cin­quena part de la seva població. Es signiticatiu que tins ara una de les especulacions niés convincents sobre el desenvolupament de la plaga es relacionés amb la navegació provi-iicnt de Marsella. S'ha de concloure que quasi amb tota probabilitat fou aquesta àrea de navegació, la ruta Roses-Gènova. l'agent introductor de la malaltia a C'atalunya.(l I)

Pablo de la Fuente (•f liisioii.iilor.

1 . - l ' i i rkiT. t t . : lli Hji-ràin i/c I·lniiiics y <•! ('iiwiiio

í:í/ij(7i>/ il507-ÍU5'>). Li /i;iit'í/(Víi i/i' hi viium.i

y ih-nol·i ílf Í:"Í;IIIIÍII ai Idi \'r(i-mi.« <lf los / ' i iVo

/l·i/.'A-. Mi:inz.T. M:iilriil, 2IIIIII, iMpitol ,V

2 . - l l i ' l.i r i icntL' , !'.: Lfí foriifiCiícioiïs rciíils iM

{•oli ilc lii'íi'í i'ii l'i'jw.i iihhlfniii. Ajiim;iiiK'ril,

3 . -K . i i i u ' n , H . : l-i·lipr i/c / :V/MJÍ Í I . C ' i i i i i l n l i i '

Lci loR-s. Hiiri·L·loiiii, I W H . p,"ii;iii,i 7(>.

4.-(.V])iiiiiicIl y n u q i i f Í-IL' Estrul.i, H . j . : I^iJiirr-

;ii lli' i/('.-i'('r/>ii'ii' lli' lli < íriiíi .-tfrriiiilii ii'iilM ÍIJI,'/J-

(c/Tii í/5'S'iS'), .S'ii iir7(,'i'j;, I1II,MIII;III"III" )' f'íiw/Ki/cí,

l-.L N.iv.il, M.Rlnà, l 'I 'íil. p;ii,niK·s Sr.-5.S.

5.- A r x i u H i s t r i r j i - d i - C l i rm i . i , Fui ïs l io la

Not; in, i I!L- HOSL'S, vnl i in i 12. (iilis • t .V44.

Ai;!'.!!.-)^! 'iiiHi·v.iiiK·ul . i j i ' p H.iins l.i t .u i l i -

t.it d o i u d . i per n In toiisiilt.1 d ' aques t ma t i ' -

ri.il a p a r t i r d ' i i n . i l o p i a n i i i m i H l i i i a d a

dipiisit.ida .1 l 'Arxii i Miiiiicip.il df Riiv("i.

(L-ltílesiíis, J . : DiTirlh' lloiii·ith'. Iníiiiuàoiw!^ ilr

iliTi-flio ]>rii·iiih\ AiK-l , l i a r c f l i i n a . I ' í 7 2 ,

p;li;ill:i f i41,

7 . - 0 ' l ) o i i i u 4 1 y n i u | i u ' do IS i rada . ep. rif.,

p."ii;iiia (>7.

H.- //'íi/ciíi, p.'iLíiiia .TH,

' ) . - l 'arkiT. ii;i. cil.. pàgidcs 13' '-14lt.

1(1.- FL-m.ÍLidi-z Alv.i icz, M . : Fclipi- U ) ' Í J I íiVrii/xi,

E^p.i·^.i, M a i i n d . 1')'!'). p.'ijiiiuN ÍÍHII-HKl.

I l - -F , l l i a t t . J . I L ; l.,i u-yoli·i ^.Walaiui. /5V,'Í-

Í(i40, I hi o im/ í sohrf Ai lU-üiilàn'ui il'nspdii-

j'ií, V i c e n s - V i v e s , C r í t i f a , 148 ' ) . pàj;iiics

153-1.S4.