Dossier Navegació submarina i

Download Dossier Navegació submarina i

Post on 10-Jan-2017

218 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 1 </p><p>LA NAVEGACI SUBMARINA I NARCS MONTURIOL Educaci Primria, ESO rea dEducaci i Activitats </p><p>EL MN SUBMAR: PORS I FASCINACI Les profunditats marines han estat sempre un enigma per a lhome. Aquest mn vast i desconegut, so-vint terrorfic, ha fet nixer des de sempre innombrables relats farcits de criatures, cadascuna ms estra-nya que laltra, filles totes elles de limaginari collectiu. Per, al ma-teix temps que lhome projectava vers loce les seves pors a travs de tot un catleg de monstres am-bigus i esgarrifosos, tamb es dei-xava atrapar en la xarxa de la fasci-naci i la curiositat, i ideava, un re-re laltre, diferents mtodes que li permetessin endinsar-se en aquelles aiges pro-fundes per arrabassar-ne els seus secrets. El terror: els monstres marins La iconografia de monstres marins ha estat molt rica i variada al llarg de tota la his-tria, per amb una incidncia ms marcada tant a lpoca clssica, amb els mites grecs i llatins, com durant tota ledat mitjana: Caribdis, Escilla, el Leviatan, el kra-ken, el monstre de Ness... Valguin com a exemple tres criatures sorgides de la ima-ginaci i les pors dels nostres avantpassats. La temible Hidra de Lerna Segons la mitologia grega, un sanguinari monstre aqutic habitava lantic llac de Lerna. Era lHidra, una serp policfala amb al verins a qui Hracles (Hrcules en la mitologia romana), va haver denfrontar-se en un dels dotze treballs imposats com a cstig per haver mort els seus fills i dos dels seus nebots en un atac de bogeria. </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 2 </p><p>El Leviatan: la bstia bblica del mal Procedent de lhebreu liwyatan, que vol dir enrotllat, el mot Leviatan designa un monstre mar de lAntic Testament associat a Satans, que apareix descrit al llibre de Job com un drac paors: La seva esquena sn fileres descuts [...] El seus ester-nuts sn cascades lluminoses, els seus ulls, pupilles de laurora; del seu musell en surten flamarades. El Kraken, el pop gegant A lEuropa medieval, cap monstre atemoria tant els navegants com el Kraken, una bstia mtica de les llegendes escandinaves. Segons aquestes, un pop ge-gant atrapava les naus amb els seus tentacles i les arrossegava cap a les profunditats, ofegant o devo-rant-ne la tripulaci. Probablement, lavistament de calamars gegants reals devia contribuir a la creaci daquesta llegenda. Tot i aix, a mida que sanava descobrint aquest mbit desconegut, sanaven aclarint misteris, per tamb generant-ne daltres. Per exemple, a mida que els navegants avanaven cap al sud, que feia ms calor, els navegants pensaven que arribaria un moment en que laigua, com a conseqncia daquesta calor, bulls. O navegar cap a ponent, tamb era esferedor, ja que encara hi havia qui es pensava que la Terra era plana i que, en algun moment, les aiges caurien en una gran cascada. Tot i aix, els descobriments que mica en mica es van anar fent van ajudar a acabar amb aquestes creences. Per si era tan terrorfic el fons del mar, per qu shi van atrevir a entrar els primers investigadors i exploradors dels fons marins? Doncs per la curiositat innata de les persones, que sempre han volgut anar ms enll del conegut. Aix, van navegar per aiges inexplorades, i es van atrevir fins i tot a volar. </p><p> Les primeres expedicions submarines estan documentades des del segle IV aC, s a dir, fa ms de 2.500 anys. Amb una bta de vi-dre que conservava laire a linterior, es podia observar la vida submarina. Ja al segle XV, s a dir, fa 600 anys, Leonar-do da Vinci va dissenyar un artefacte sem-blant per poder contemplar el fons mar. </p><p> Aquests primers invents per, tenien certes mancances (la capacitat de submergir-se i sortir a la superfcie, la resistncia a la pressi a grans fondries, ampliar el temps dimmersi amb la generaci doxigen, o la propulsi), que es van resoldre amb la invenci del submar. </p><p>El Kraken </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 3 </p><p>QU S UN SUBMAR? Un submar s un vaixell que pot navegar tant per la superfcie com per sota laigua. Per fins arribar als submarins que coneixem avui en dia, es va haver de fer front a una srie de reptes que van permetre copsar la navegaci submarina amb prou ga-ranties. Els reptes sn els segents: La immersi i lemersi: Shavia de dominar la flotabilitat daquest vaixell, i po-</p><p>der fer-lo ascendir o baixar a voluntat; aix est directament relacionat amb la densitat daquesta nau. Per aconseguir-ho, els submarins havien de disposar duns tancs provets de vlvules que permetessin omplir-los daire. Per baixar, somplien els tancs amb aigua, amb la qual cosa, el vaixell era ms dens que laigua, i senfonsava. En canvi, quan es volia pujar a la superfcie, es buidaven els tancs daigua introduint aire comprimit per les vlvules de ventilaci i, en pesar menys, el vaixell pujava com si tingus uns flotadors. </p><p>Tancs de llast El submar incorpora uns tancs de llast que es poden omplir i buidar daigua a voluntat per tal daugmentar o disminuir el pes de la nau, i fer-la baixar al fons o pujar a la superfcie. </p><p>Tancs de llast </p><p>Maniobra dimmersi Els tancs de llast sobren mit-janant unes vlvules, somplen daigua i, en pesar ms el conjunt del submar, la nau pot submergir-se </p><p>Maniobra de submersi Injectant aire comprimit, els tancs de llast es buiden daigua. En pesar menys laire que laigua, el submar pot tornar a la superfcie. </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 4 </p><p> La resistncia del buc: La pressi de laigua, que augmenta a mida que el vai-xell senfonsa, era un altre dels enemics del submar; per resoldre aquest pro-blema, shavia de fer un buc prou resistent. Una de les solucions (que va pro-posar Monturiol amb el seu Ictineu), va ser la construcci dun doble casc: un exterior, amb forma de peix, que havia de resistir la pressi, i un altre interior, on anava la tripulaci. </p><p> La manca doxigen: El principal problema per als que se submergien era que </p><p>quan es quedaven sense oxigen, desprs destar una bona estona a sota de laigua, havien de sortir a respirar. A ms, els primers motors que shi ins-tallaren consumien ms oxigen i generaven gasos txics. </p><p> La navegaci: Els primers submarins avanaven amb propulsi manual, fent </p><p>girar una maneta que impulsava la nau. Ms tard es va aplicar la mquina de vapor per a la propulsi, per es feia necessari expulsar els gasos generats. Ms endavant es va aplicar el motor de gasolina (diesel a lactualitat) per a la superfcie, i els motors elctrics per a immersi, i des de 1954, existeixen sub-marins dotats de propulsi nuclear, que els permet navegar submergits durant un temps indefinit (noms sha de renovar la crrega nuclear cada 30 mesos). </p><p>Casc exterior </p><p>Casc interior </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 5 </p><p>QUI VA INVENTAR EL SUBMAR? Com tots els grans invents de la humanitat, el del submar no va tenir un nic in-ventor, sin que va ser la conseqncia dun seguit daportacions fetes per diferents inventors al llarg de la histria. Les primeres experimentacions amb submergibles es van fer als segles XVI i XVII (algunes amb resultats trgics), i de mica en mica van comenar a agafar cos. Un dels primers intents de construcci dun submar es troba en els experiments duts a terme per linventor holands Cornelius Drebbel qui, lany 1620, va fabricar una barca de sis rems per ban-da, recoberta de pells, amb la qual sem-bla que va navegar alguns quilmetres pel riu Tmesi, des de la superfcie fins a quatre metres de profunditat. No se sap com sho feia perqu els tripulants so-brevisquessin, per lexplicaci ms con-vincent era que portaven uns tubs que els permetien comunicar amb lexterior. De fet, era un artefacte ms similar a una campana que a un veritable submar. </p><p>Un segle i mig ms tard, el 1776, just comen-ada la guerra de la Independncia de les co-lnies americanes contra la Corona Britnica, linventor nord-americ David Bushnell va idear un aparell per poder collocar crregues explosives en les naus de guerra britniques. El va anomenar Turtle (tortuga) i es tractava dun vehicle submar monoplaa que avana-va fent girar manualment una mena de dos grans tirabuixons o cargols dArqumedes, lun deix horitzontal i laltre deix vertical. Laparell es movia amunt o avall utilitzant una bomba manual que treia o injectava aigua a linterior. Quan el vehicle se submergia, el seu ocupant respirava laire que havia quedat a dins de la cambra estanca, fins que sacabava. Com </p><p>hem dit, lobjectiu de Bushnell era enfonsar vaixells britnics, per no ho va aconse-guir. El Turtle es va perdre definitivament en el fons del mar mentre el transporta-ven en un vaixell que es va enfonsar desprs de ser atacat per una fragata britni-ca. </p><p>El submergible de Drebbel </p><p>El Turtle de Bushnell </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 6 </p><p>Uns anys desprs, el 1800, el tamb inventor nord-americ Robert Fulton crearia el Nautilus, el primer submergible que ms sassemblava a un veritable submar. El vehicle disposava dun habitacle de sis metres cbics, duna vela que es desplegava per navegar en superfcie i, per desplaar-se en immersi, duia una hlice que era accionada manualment pels tripulants. La respiraci dels ocupants sassegurava amb aire comprimit, que permetia la supervivncia durant fora temps. Fulton va oferir el seu invent a totes les grans potncies de lpoca: Frana, Anglaterra, Rs-sia i els Estats Units, per cap daquestes no es va mostrar interessada en laparell. Arran dall, linventor va abandonar el desenvolupament de submarins, i el 1807 es va convertir en el primer dissenyador dun vaixell amb una mquina de vapor i roda de paletes. </p><p> Durant el segon ter del segle XIX, i deixant de banda lIctineu de Monturiol, destaquen tres aportacions interessants. La primera cor-respon als Brandtaucher de lenginyer ale-many Wilhelm Bauer, desenvolupats entre 1850 i 1855. Eren molt similars a altres sub-mergibles que shan comentat: un sol buc de ferro i supervivncia dels tripulants mitjan-ant aire comprimit o amb tubs que anaven fins a la superfcie de laigua. La part motriu, per, era la ms innovadora, ja que funcio-nava amb una hlice accionada per un eix mogut per un sistema de gbia desquirol, amb dos homes que la feien girar. En una de les proves que es van fer, per, laparell es va enfonsar sense control i va morir la tripulaci sencera: nou homes. </p><p>Model del Nautilus de Fulton i esquema del seu disseny interior </p><p>Esquema de linterior del Brandtaucher </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 7 </p><p>El segon desenvolupament dun submar va ser el concebut per a la causa sudista lany 1863, durant la guerra de Secessi nord-americana. Era lH.L. Hunley, finan-at per Horace Lawson Hunley i supervisat per oficials de lexrcit confederat. El submar, construt sobre la base duna caldera de ferro reblonada, de poc ms de 12 metres de longitud, era propulsat per una hlice que es movia mitjanant una ma-novella accionada per vuit homes, i el seu objectiu era collocar crregues explosi-ves en el buc dels vaixells nordistes que bloquejaven els ports confederats. Hunley va tenir un final desastrs: noms tres immersions, totes involuntries, i la mort de 23 persones, incls ell mateix. El tercer submar destacat va ser el Plongeur, ideat pel ca-pit de vaixell francs Simon Bougeois lany 1859 i constru-t per lenginyer naval Charles Brun. Avarat lany 1864, el Plongeur va resoldre la propul-si utilitzant aire comprimit. La seva gran longitud (43 metres) es devia al fet que comptava amb 21 cambres estanques amb aire comprimit a 12 atmosferes. Lestabilitat horitzontal, per, no estava ben resolta; segons els documents de lpoca, el sistema automtic de manteniment de lhoritzontalitat era capricis i inestable. Per entendre millor el poc xit daquests primers submarins, cal tenir en compte que tots podien arribar a molt poca profunditat. Probablement, per a finalitats militars ja era suficient, per no estaven calculats per suportar pressions gaire altes. En molts casos, les proves amb submarins mal dissenyats, o que van caure a ms profunditat de la prevista, van acabar amb trgiques implosions, s a dir, aixafant-se a causa de la diferncia entre la pressi exterior i la interior. Dalguna manera, doncs, es pot considerar que cap de les mquines construdes du-rant el primer i el segon ter del segle XIX era exactament un submar tal i com sentn desprs de laparici dels Ictineus de Monturiol, dels quals parlarem en un captol apart. </p><p>Poc desprs dels Ictineus de Monturiol, Isaac Pe-ral, cientfic i tinent de navili de la Marina espa-nyola, va construir el primer submar que va incor-porar un motor elctric, alimentat per unes bateri-es que es carregaven en superfcie des dun altre vaixell de suport. El Peral, avarat el 1888, no te-nia doble buc, era de ferro i, com que es tractava dun submar militar, incorporava tamb un peris-</p><p>copi i tres torpedes. En les proves que va dur a terme, va demostrar que podia na-vegar en immersi, a la profunditat que es determins, amb un rumb prefixat i en mar obert, i atacar, sense ser vist, vaixells que estiguessin en superfcie. </p><p>El Plongeur de Bougeois </p><p>El submar Peral </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 8 </p><p>Sovint sha polemitzat sobre qui va ser linventor del submar: Monturiol o Peral. En realitat, tant lun com laltre van construir el millor submar que es podia concebre, segons les finalitats de cadascun, en el seu moment i utilitzant totes les possibilitats tcniques de qu disposaven. Per Monturiol ho va fer 30 anys abans que Peral, i aquest darrer mai no va negar la influncia de linventor catal en la seva obra, tal com ho demostra la carta dagrament que va escriure el 18 de febrer de 1889 per respondre a la felicitaci transmesa pel Real Club de Regatas de Barcelona. Ja al segle XX, els submarins van incorporar el mo-tor de gasolina, que al cap de poc temps va ser substitut pel diesel, com els de la classe Holland, els ms utilitzats pels alemanys a la Primera Guerra Mundial. Es poden considerar com els primers sub-marins en el sentit total i modern del terme. Les dues guerres mundials, de fet, van significar un aven en el desenvolupament del submar. Larmada alemanya va ser labanderada daquest tipus de guerra, en tots dos conflictes, i va arribar al seu mxim grau de desenvolu-pament amb els famosos i temuts U-Boote. </p><p> Desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1954, va entrar en funcionament el primer submar de propulsi nuclear, el Nautilus, que el 1958 va travessar submergit el cas-quet polar rtic; el 1960, el submar Trit va fer la pri-mera volta al mn per sota de laigua. </p><p> Submar nuclear Trit </p><p>Exemple de U-Boot alemany </p></li><li><p>La navegaci submarina i Narcs Monturiol. Museu Martim de Barcelona 9 </p><p>ELS SUBMARINS DE MONTURIOL A mitjans del segle XIX, els projectes per crear una nau capa de submergir-se eren allats i sense repercussions posteriors. Per aleshores va aparixer Narcs Monturiol amb els seus projectes, que van te-nir moltes conseq...</p></li></ul>

Recommended

View more >