PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Juny de 2015 NÚM. 85 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

The ELIXIR of eternal burocracy

Europe is home to 500,000 life scientists and some of the world’s leading bioin-

formatics institutes and resour-ces. The European Life-Science Infrastructure for Biological In-formation — ELIXIR — brings together Europe’s major life- science data archives and, for the first time, connects these with national bioinformatics infrastructures and resources in the member states, provi-ding data, tools, technical ser-vices, training, standards and industry support to R&D in the life sciences.

Last month ELIXIR member institutes (50 institutes from 17 coun tries, among them the CRG and the CEXS-UPF) were awar-ded a €19 million H2020 grant.However, there is a catch: a country and its institutes can only benefit from the grant if the State signs an international tre-aty and agrees to a yearly mem-bership quota (about €400,000 for Spain). Spain has neither signed nor paid. The clock is ticking.

Arcadi Navarro

L’ELIXIR de l’eterna burocràcia

Europa compta amb uns 500.000 científics i al-guns dels principals ins-

tituts i recursos bioinformàtics del món. La Infraestructura Eu-ropea d’Informació Biològica i de Ciències de la Vida (anome-nada ELIXIR) reuneix els prin-cipals arxius de dades en cièn-cies de la vida d’Europa i, per primera vegada, els connecta amb infraestructures bioinfor-màtiques nacionals i amb els recursos dels estats membres. Així proporciona dades, eines, serveis tècnics, capacitació, normes i suport de la indústria d’R+D en les ciències de la vida.

El darrer mes el programa marc H2020 ha concedit una subvenció de 19 milions d’eu-ros a les institucions membres d’ELIXIR (50 institucions de 17 països, entre elles, el CRG i el CEXS-UPF). Però hi ha una trampa: un país i les se-ves institucions només poden beneficiar-se i treballar en la subvenció si l’Estat signa un tractat internacional i es com-promet a abonar una quota anual (al voltant de 400.000 euros per a Espanya). Espanya no ha signat ni ha pagat. El re-llotge no s’atura

Arcadi Navarro

Córrer contra el càncer

Un total de 180 persones van par-ticipar el dissabte 9 de maig en la 4a TransMaluta, una marxa de 24 quilòmetres des de Sant Cugat fins al PRBB. A iniciativa d’amics i fa-miliars, aquesta cursa-homenatge se celebra en memòria de Guillem Malet, un jove investigador de la UPF que va morir de càncer el maig de 2011. Enguany els partici-pants han aportat uns 1.000 euros per al programa de recerca en càn-cer de l’IMIM.

En Guillem, un gran entusiasta de la muntanya i de l’esport, sortia de casa corrent de bon matí per creuar Collserola i arribar, unes dues hores més tard, al PRBB, on es dedicava a investigar. Els partici-

Maribel Pérez

El 14 de maig es va inau-gurar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició

«Hospital del Mar, 100 anys amb el batec de Barcelona». Comissa-riada per l’historiador i museò-leg Daniel Venteo, l’exposició romandrà oberta al públic fins al 15 de juliol. El recorregut de l’exposició evidencia que la relació entre l’Hospital del Mar i Barcelona ha estat i és indestriable. L’hospital ha viscut en primera persona el batec de la ciutat en el darrer se-gle. Va néixer per fer front a una devastadora epidèmia de tifus i va créixer amb Barcelona coin-cidint amb l’Exposició Universal

de 1929. Va patir els bombar-deigs de la Guerra Civil i va do-nar solucions a les epidèmies de la postguerra. Va respondre amb ambició al repte d’atendre els atletes dels Jocs Olímpics i s’ha convertit en l’actual equipament assistencial, docent i de recerca d’acord amb una ciutat que cerca l’excel·lència. A la mostra es poden veure des de fotografies, documents i material sanitari de l’època, fins als expedients de depuració po-lítica dels treballadors fins a la Segona República, la signatura original d’Alexander Fleming en el llibre d’honor del centre o les primeres històries clíniques. Tot per fer un recorregut per la histò-ria de l’hospital de forma visual i també sensorial.

Hospital del Mar, 100 years of beating in time with Barcelona

On 14th May, the exhibi-tion “Hospital del Mar, 100 years of beating in

time with Barcelona” opened at the Museu d’Història de Cata-lunya. Curated by historian and museologist Daniel Venteo, the exhibition will be open to the public until 15th July. �e exhibition shows us that the Hospital del Mar and the city of Barcelona have always been, and still are, inseparable. �e hospital has had �rst-hand experience of the city’s beating heart over the past century. It was set up to deal with a devas-tating typhus epidemic, and grew

alongside Barcelona for the Uni-versal Exposition of 1929. It su�e-red the air raids of the Civil War, and provided solutions to the post-war epidemics. It respon-ded ambitiously to the challenge of looking after the athletes in the Olympic Games and today it is a healthcare, teaching and research centre worthy of a city seeking excellence. On show is everything from photographs, documents and me-dical supplies of days gone by, to political purge records on workers relating to the second republic, the original signature of Alexander Fleming in the hospital’s visitors’ book, and the �rst medical histo-ries. Everything you need to make a tour of the hospital’s history not only visual but also sensory ■

Hospital del Mar, 100 anys amb el batec de Barcelona

pants a la TransMaluta van recor-dar en Guillem fent el mateix camí, corrent o caminant, o fins i tot aga-fant el metro per fer la darrera part del trajecte.

Race against cancer

On Saturday 9th May, a total of 180 people took part in the 4th TransMaluta, a 24 km route from Sant Cugat to the PRBB. An ini-tiative of friends and family, this tribute race is held in memory of Gui llem Malet, a young researcher

from the UPF who died of cancer in May 2011. �is year the partici-pants raised 1,000€ for the cancer research programme at the IMIM. Guillem, a great lover of the out-doors and sport, used to leave home early in the morning to run across the Collserola and arrive, two hours later, at the PRBB, where he worked as a researcher. �e TransMaluta participants remem-bered Guillem by taking the same route, running or walking, or even jumping on the subway for the last part of the journey ■

Foto

© J

osé

Can

o /

Hos

pita

l del

Mar

EXPOSICIÓ DEL CENTENARI / EXHIBITION OF THE CENTENARY

Ciència www.prbb.org | juny de 2015 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Cal informació 3D per entendre el genoma»

El virus de l’hepatitis C podria afectar l’expressió gènica

GRUP DE GENÒMICA ESTRUCTURAL – MARC A. MARTI-RENOM (CRG-CNAG)

Maruxa Martínez-Campos

AMarc A. Marti-Renom li interessen les estructures tridimensionals. Des-prés de vuit anys als EUA dedicat

al món de les proteïnes, el biofísic va tor-nar al seu país natal per especialitzar-se en el plegament de l’ARN i l’ADN. El 2006 va crear el seu propi grup, que avui està dividit entre el CNAG, on treballen deu persones, i el CRG, on en treballen dues. «La part ex-perimental, de preparació de les mostres, la fem aquí al CRG, i la seqüen ciació i l’anàli-si, al CNAG», explica. Per a les seves inves-tigacions els cal una gran capacitat de se-qüenciació i de càlcul, la qual els ofereix el CNAG, el segon centre d’anàlisi de seqüen-ciació més important d’Europa. «Tenim la sort d’estar en un dels millors llocs del món per fer aquests estudis», diu orgullós.

Proteïnes amb aplicació clínica

El 2004, a la Universitat de Califòrnia (UCSF), Marti-Renom va col·laborar en la creació de la Tropical Disease Initiative, una iniciativa de descoberta de fàrmacs que unia persones tant de l’àmbit acadèmic com em-presarial per intentar reposicionar medica-ments per lluitar contra malalties oblidades com la malària o la tuberculosi. «La idea era fer-ho tot en codi obert, de manera que tot es publicava directament a la web i ja no se’n podien fer patents», explica Marti-Renom. El seu grup ha estat protagonista d’una de les primeres aplicacions clíniques de la seqüenciació del genoma. «Hi havia un pa-cient amb tuberculosi amb una resistència altíssima als antibiòtics. Vam seqüenciar-ne mostres i vam detectar que estava infectat per dues soques diferents, i una d’elles tenia una mutació. En fer models de l’estructura proteica derivada d’aquesta mutació vam entendre com n’afectava la funció», explica el científic. Segons el científic, d’aquí a uns anys no només tothom tindrà el seu genoma seqüenciat una vegada, sinó diverses. «Quan desenvolupem una malaltia com el càncer ens tornaran a seqüenciar, per veure què ha canviat i entendre’n les causes», prediu.

Més enllà de les proteïnes: ARN i ADN

Des dels anys seixanta se sap que els ARN te-nen funcions essencials, a més de la de con-

vertir la informació de l’ADN en proteïnes. Però de la seva estructura tridimensional se’n sap ben poc, i al cap i a la fi, la funció ocorre en 3D. Per això el grup està desenvolupant eines computacionals per absorbir dades experimentals i fer prediccions estructurals. El darrer component biològic en entrar al «món 3D» ha estat el genoma. El grup de Marti-Renom, juntament amb altres tres grups del CRG (Miguel Beato, Guillaume Fillion i Thomas Graf), està duent a terme el projecte 4DGenome, amb un pressupost de 12,2 milions d’euros, per tal d’entendre com és l’estructura 3D del genoma i com canvia en el temps. «Coneixem molt bé la seqüèn-cia del genoma, gràcies a la biologia molecu-lar i els grans projectes genòmics, i també la seva macroestructura cromosòmica, gràcies als avenços en microscòpia; però ens falta la visió del mig, del pas del cabdell de llana embolicat al cromosoma ben definit», diu el cap del grup. El 2006 van començar a uti-litzar dades de Chromosome Conformation Capture (3C) per desenvolupar un software que permet visualitzar tot el genoma a alta resolució, una mena de «microscopi de bio-logia molecular». Amb això i altres tecnolo-gies i utilitzant algoritmes computacionals, han pogut observar com diferents regions d’un mateix cromosoma tendeixen a inte-raccionar entre elles. També han vist que la «foto» en 3D d’un moment en el qual hi ha alta expressió de gens, pot ser molt dife-rent a una d’un moment de baixa expressió. «Sense aquesta informació tridimensional és molt més difícil caracteritzar com fun-ciona el genoma», conclou l’investigador.

Núria Pérez

El grup que dirigeix Juana Díez (CEXS-UPF) ha mostrat que la infecció pel virus de l’hepatitis

C (VHC) modifica unes estructures cel-lulars anomenades P-bodies que fan un paper essencial en la regulació de l’ex-pressió gènica. Estudis previs en cultius cel·lulars havi-en determinat que el VHC utilitza compo-nents dels P-bodies per replicar-se. Ara, els

investigadors han confirmat en estudis in vivo —amb mostres de 55 pacients— que la infecció per VHC disminueix el nombre de P-bodies en els hepatòcits. L’estudi, pu-blicat a la revista Journal of Hepatology, mostra que l’alteració és reversible, ja que en pacients tractats el nombre de P-bodies s’equipara al d’individus sans. En les infeccions cròniques com la del VHC, aquesta reducció en el nombre de P-bodies donaria lloc a una alteració de l’expressió dels gens que podria contribu-ir a la patogènesi associada al virus.

The hepatitis C virus could affect gene expression

The group led by Juana Díez (CEXS-UPF) has shown that infection with the hepatitis C virus (HCV) modi-

�es cell structures known as P-bodies that play a crucial role in regulating gene ex-pression. Previous studies in cell cultures had determined that HCV uses P-body com-ponents in order to replicate. Now, through in vivo studies with samples

from 55 patients, researchers have con-�rmed that HCV infection reduces the number of P-bodies in the hepatocytes. �e work, published in the Journal of Hepatology, shows that the alteration is reversible because in treated patients, the number of P-bodies is equivalent to that of healthy individuals. In chronic infections like HCV, this re-duced number of P-bodies would lead to altered gene expression that could con-tribute to the pathogenesis associated with the virus ■

“Without 3D information it is very difficult to understand the genome”

Marc A. Marti-Renom is interested in three-dimensional structures. After eight years in the US dedi-

cated to the world of proteins, the biophy-sicist returned to his native country to spe-cialise in RNA and DNA folding. In 2006 he set up his own group, which today is divided between the CNAG, where there are ten people, and the CRG, where there are two. “We do the experimental part, the sample preparation, here in the CRG, and the se-quencing and analysis happens in the CNAG”, he explains. He requires a large sequencing and computing capacity, which he can get at the CNAG, the second-most important se-quencing analysis centre in Europe. “We are fortunate to be in one of the best places in the world to do these studies,” he says proudly.

Proteins with clinical application

In 2004, while at the University of Califor-nia (UCSF), he collaborated in the creation of the “Tropical Disease Initiative,” a drug-discovery initiative linking people from both academia and companies to try to reposi-tion drugs in favour of neglected di seases such as malaria and tuberculosis. “�e idea was to make it all open source so every-thing was published directly to the web and couldn’t be patented”, says Marti-Renom. �e Structural Genomics group was a major player in one of the �rst instances that genome sequencing was used at the cli-

nical level. “�ere was a patient with tuber-culosis and a high resistance to antibiotics. We sequenced samples from the patient and found out he was infected by two di�e-rent strains, and one of them was mutated. When we made models of the protein struc-ture resulting from this mutation we saw how it was a�ecting the function”, explains the scientist. According to Marti-Renom, in a few years not only will everyone have their genome sequenced, but it will happen seve-ral times. “When someone develops cancer we will sequence them again to see what has changed and why”, he predicts.

Beyond proteins: RNA and DNA

Since the 60s we have known that RNA has essential functions other than converting the information in DNA into proteins. But very little is known of its three-dimensional structure, and function occurs in 3D. For this reason the group is developing computa-tional tools to incorporate experimental data and make structural predictions. �e most recent biological component to enter the “3D world” was the genome. �e group of Marti-Renom, along with three other groups at the CRG (Miguel Beato, Guillaume Fillion and �omas Graf) is carrying out the 4DGenome project, which has a budget of 12.2 million euros, in order to understand the 3D structure of the genome and how it changes over time. “We know the genome sequence very well, thanks to molecular biology and the big genome projects. We also understand the chromosomal macrostructure, thanks to advances in microscopy; but we can’t see the middle ground, the step between the tangled skein and the well-de�ned chromo-some”, says the head of the group. In 2006 they began developing software that allows viewing the entire genome at high resolu-tion, a kind of “molecular microscope”. With this and other technologies and using com-putational algorithms they have been able to observe how di�erent regions of the same chromosome tend to interact with each other. �ey have also seen that the 3D “pho-to” of a moment of high gene expression may be very di�erent to another where the expression is low. “Without this 3D infor-mation it is very di�cult to characterise the genome”, concludes the researcher ■

Els membres del grup estan repartits entre el CRG i el CNAG The group members are located at the CRG and the CNAG

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 juny de 2015 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

L’expressió dels gens: diferències entre teixits, individus i malaltiesLaia Cendrós

Els científics que participen en el consorci GTEx (Genotype-Tissue Expression), finançat pels Instituts

de Salut Nord-americans (NIH), han ana-litzat l’ADN i l’ARN de més de 30 tipus de teixits durant dos anys per trobar les di-ferències d’expressió de gens segons els teixits. Els resultats han estat publicats ara en sis articles a Science i altres revistes. El grup de Roderic Guigó al CRG ha participat en varis dels articles i n’ha lide-rat un sobre la variació de l’expressió dels gens entre individus i òrgans. Els autors han trobat que la variació entre òrgans és molt més gran que la que hi ha entre individus, la qual explica només el 5% de

la variació total. També han mostrat que hi ha uns 2.000 gens, prop del 10% del to-tal del genoma, que modifiquen els seus nivells d’activitat amb l’edat. També sor-prenent ha estat trobar que, tot i que els teixits tenen un patró d’expressió gènica específic, molt pocs gens s’expressen úni-cament en un determinat òrgan. El projecte GTEx no seria possible sense la participació dels voluntaris que donen, després de morir, el seu cos. A fi-nals de 2015, el nombre de participants en aquest projecte s’espera que sigui al voltant d’un miler, dels quals hom espera obtenir unes 20.000 mostres. En aquest sentit, el projecte GTEx ha estat també tot un repte logístic i un exemple més de la importància de la sensibilització social per poder dur a terme la recerca.

Gene expression: the difference between tissues, individuals and diseases

Scientists taking part in the GTEx (Genotype-Tissue Expression) con-sortium, funded by the US National

Institutes of Health (NIH), have analysed the DNA and RNA of more than 30 types of tissues, over a two-year period, to �nd gene expression di�erences according to tissue type. �e results have now been published in six articles in Science and other journals. �e group led by Roderic Guigó at the CRG participated in several of the pa-pers and led one article on the variation in gene expression between individuals and organs. �is showed that the va-riation amongst organs is much greater

than between individuals, which explains only 5% of the total variation. �e authors also saw that there are about 2,000 genes, about 10% of the genes in the genome that alter their activity levels with age. Ano-ther surprising fact was that, although the tissues have a speci�c gene expression pattern, they found very few genes that are only expressed in a particular organ. �e GTEx project would not be possible without the participation of the volunteers that leave their bodies to science. By the end of 2015, it is expected there will be around a thousand participants in the project, from which it is hoped 20,000 samples will be obtained. In this sense, the GTEx project has also been a logistical challenge and an example of how important social awareness is for being able to carry out research ■

Noves pistes sobre la distròfia muscular de Duchenne Núria Pérez

La distròfia muscular de Duchenne (DMD) és una malaltia degenerati-va rara i letal causada per la manca

d’una proteïna fonamental per al funciona-ment de les fibres musculars, la distrofina. El resultat és una disminució gradual de la capacitat regenerativa del múscul esque-lètic, a mesura que és substituït per teixit fibròtic que impedeix la funció muscular. Un treball publicat a Stem Cell Reports pel grup de Pura Muñoz-Cánoves al CEXS-UPF ha demostrat que algunes cèl·lules del mús-cul distròfic perden la seva identitat original i són abocades a una destinació fibròtica a causa del factor TGFbeta. Inhibir farmaco-lògicament aquest factor profibròtic en un model murí per a DMD va comportar una reducció de la fibrosi i una millora de la ca-pacitat regenerativa del múscul. Per a les persones amb DMD les conse-qüències d’aquestes deficiències són nefas-

tes, ja que la DMD afecta el múscul de dues maneres diferents: d’una banda, a través de l’absència de cèl·lules musculars i vasculars necessàries per al manteniment del teixit, i de l’altra, propiciant l’aparició de cèl·lules productores de fibrosi que acceleren el de-teriorament, afirma Patrizia Pessina, prime-ra autora de l’estudi.

New clues about Duchenne muscular dystrophy

Duchenne Muscular Dystrophy (DMD) is a rare and fatal dege-nerative disease caused by the

de�ciency of a protein essential for the functioning of the muscle �bres, namely

dystrophin. �e result is a gradual decline in the skeletal muscle’s regenerative ca-pacity, as this is replaced by �brotic tissue that prevents muscle function. A study published in Stem Cell Reports by the group of Pura Muñoz-Cánoves from the CEXS-UPF has shown that some dystrophic muscle cells lose their original identity and end up becoming �brotic due to the fac-tor TGFbeta. Pharmacologically inhibiting this pro�brotic factor in a mouse model of DMD led to a reduction of �brosis and improvement in the muscle’s regenerative capacity. For people with DMD the consequen-ces of these de�ciencies are disastrous be-cause they a�ect the muscle in two ways: �rstly, through the absence of the muscle and vascular cells necessary for maintai-ning the tissue and, secondly, by causing the appearance of �brosis-producing cells that accelerate the deterioration, explains Patrizia Pessina, �rst author of the study ■

Un enzim clau per a la diferenciació de les cèl·lules mare embrionàries Rosa Manaut

Investigadors de l’IMIM i del CEXS-UPF han descobert que l’enzim LOXL2 està involucrat en el manteniment de

l’equilibri entre la pluripotència i la dife-renciació en les cèl·lules mare embrionà-ries, que són capaces de convertir-se en qualsevol cèl·lula de l’organisme. En l’estudi coordinat per Sandra Peiró de l’IMIM i publicat a la revista Molecular Cell, els investigadors van observar in vi-tro la diferenciació de cèl·lules mare em-brionàries a cèl·lules progenitores neuro-nals i van observar que l’enzim LOXL2 in-activava a gens de pluripotència, a través de l’oxidació d’un factor de transcripció. «Això comporta la pèrdua de la capaci-

tat pluripotent i permet la diferenciació cap al llinatge neuronal», explica Sandra Peiró. Els autors també van inhibir la fun-ció de LOXL2 en embrions de peix zebra i van comprovar in vivo que bloquejar-la impedia el desenvolupament neuronal normal. És la primera vegada que es demos-tra el paper de l’oxidació controlada per enzims en la diferenciació cel·lular. «Ara volem veure si bloquejant la LOXL2 en cèl·lules ja diferenciades som capaços de millorar la reprogramació cap a cèl·lules mare, és a dir, el procés invers», explica Sandra Peiró. De fet, en col·laboració amb el grup de Farmacologia de Sistemes de l’IMIM, el laboratori de Peiró ja està tes-tant uns possibles inhibidors de l’enzim amb prometedors resultats preliminars.

A key enzyme for differentiating embryonic stem cells

Researchers at the IMIM and CEXS-UPF have discovered that the enzyme LOXL2 is involved in

maintaining the balance between pluri-potency and di�erentiation in embryonic stem cells, which are capable of beco-ming any cell in the body. In the study coordinated by Sandra Peiró from the IMIM and published in the journal Molecular Cell, the researchers observed in vitro the di�erentiation of embryonic stem cells into neural pro-genitor cells and found that the enzyme LOXL2 inactivates the pluripotency ge-nes by oxidising a transcription factor. “�is leads to loss of pluripotent capacity

and allows di�erentiation into the neural lineage [cells]”, explains Sandra Peiró. �e authors also inhibited the LOXL2 func-tion in zebra�sh embryos and veri�ed, in vivo, how blocking it prevents normal neuronal development. �is is the �rst time the role of enzyme-controlled oxidation has been demons-trated in cell di�erentiation. “Now we want to see if blocking LOXL2 in already-di�erentiated cells means we are able to improve reprogramming back to stem cells, i.e., the reverse process”, explains Sandra Peiró. In fact, in collaboration with the Systems Pharmacology group at the IMIM, Peiró’s lab is already testing some possible enzyme inhibitors, with very promising preliminary results ■

Antonio L. Serrano, Pura Muñoz-Cánoves, Patrizia Pessina, Mercè Jardí, Yacine Kharraz i Eusebio Pediguero

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | juny de 2015 4

KARIM LABIB, Friday June 19. Labib, from the College of Life Sciences, University of Dundee, UK, aims to understand how the molecular ma-

chinery at DNA replication forks al-lows eukaryotic cells to preserve their highly complex chromosomes from one generation to the next. He has been invited by Manuel Mendoza (CRG).

ER ICH BORNBERG, Monday 22 June. Born-berg, from the Westfali-an Wihelms University of Münster, Germany, is interested in evolutio-

nary molecular design, including mul-ti-functionality in proteins and RNA, the modular evolution of proteins and genome and regulatory network evo-lution. He has been invited by Fyodor Kondrashov (CRG).

SEBASTIAN KADENER, Friday June 26. Kadener, from the Hebrew Univer-sity of Jerusalem, Israel, studies the role of RNA metabolism in the brain

with special emphasis on the circadian clock, using Drosophila as a model system. He has been invited by Juan Valcárcel (CRG).

BEN J RAPHAEL, Mon-day June 29. Raphael, from Brown University in Rhode Island, US, de-velops and applies com-putational and mathe-

matical methods to biological ques-tions, focusing on cancer genomics, comparative genomics and sequence analysis. He has been invited by Nuria López-Bigas (UPF).

BRUNO DOMON, Friday July 3. Domon, from the Luxembourg Clinical Pro-teomics Center (LCP) in Luxembourg, is a world-wide leader in proteo-

mics who develops new techniques of targeted proteomic analyses. He has been invited by Eduard Sabidó (CRG).

REUT SHALGI, Monday July 13. Shalgi, from the Rapapport Institute of Medical Research in Israel, is working in translational control and

ribosome-associated chaperones, and in particular in translational control in neurodegeneration. She has been in-vited by Juana Díez (UPF).

TEMPLE SMITH, Friday July 17. Smith, from the Biomolecular Engine-ering Research Center in Boston, US, is inte-rested in the syntactic

and semantic structure of the genetic information in biomolecular sequen-ces, structures, and their evolution. He has been invited by Roderic Guigó (CRG).

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

PERFIL / PROFILEEl desembre de 2014 es va signar el conveni de l’aliança dels estabularis del PRBB i del PCB, els dos més grans de Catalunya. La fusió representa que entre les dues instal·lacions hi ha un total de 7.000 m2 (amb possibilitat d’ampliar 2.000 més), 60 treballadors i 600 usuaris. Promoguda per la Generalitat, l’aliança ha rebut una subvenció SUMA de 185.000 euros per tal d’arribar a bon port. Juan Martín Caballero, director d’aquesta aliança, el qual reparteix el seu temps entre els dos estabularis, ens explica més sobre el procés.

In December 2014, the agreement for the alliance between the PCB and PRBB animal facilities, the two largest in Catalonia, was signed. The fusion involves a total area of 7,000 m2 between the two sites (with the possibility of expanding into 2000 m2 more), 60 employees and 600 users. Promoted by the Catalan Government, the alliance has received a SUMA grant of 185,000 euros to be developed. Juan Martín Caballero, the alliance director, divides his time between the two animal facilities and tells us about the process.

«L’aliança impulsarà la col·laboració entre grups de les dues institucions»

JUAN MARTÍN CABALLERO – DIRECTOR DE LA PRBB-PCB ANIMAL FACILITY ALLIANCE

Maruxa Martínez-Campos

Per què aquesta fusió?

L’objectiu és doble: d’una banda, har-monitzar la gestió de l’ús dels animals d’experimentació perquè tots seguim

els mateixos criteris internacionals de benes-tar animal i qualitat de la recerca, i de l’altra, optimitzar recursos a tots els nivells: d’instal-lacions, d’equipaments, de personal, etc. Un altre efecte molt positiu de l’aliança serà l’im-puls a la col·laboració entre diferents grups de recerca de les dues institucions, gràcies al fet de compartir models animals, tècniques i equipaments, a més de l’intercanvi d’expe-riències i projectes.

Quins reptes us heu trobat?Fa quatre mesos i mig que faig de director dels dos estabularis i sembla tota la vida! Està sent molt intens, però esperem que d’aquí a dos anys tot el més urgent estigui reorganit-zat. Ser dues institucions tan diferents és difí-cil, però quan tinguem un únic NIF podrem utilitzar un sol comitè ètic i sistema de gestió, així com harmonitzar les tarifes i els serveis. De fet, això ja està en marxa: acaba d’incor-porar-s’hi la gerent de l’aliança i la gestió de la plataforma informàtica del PRBB, que fa vuit anys que funciona, s’està establint ara al PCB.

A part del servei, oferiu formació?Els investigadors que fan servir animals es-tan obligats a una formació específica exigi-da des d’Europa i a una altra exigida des de la Generalitat. Fins ara només es podia fer un curs presencial, que només es fa un cop l’any i que costa 900 euros. Des de fa dos anys al PRBB oferim el curs de categoria B, dirigit a experimentadors, i des d’aquest març també el de categoria C, que et permet demanar i dissenyar projectes. Oferim tres convoca-tòries l’any, amb grups molt reduïts, amb el contingut on-line i les pràctiques al PRBB, en anglès i a meitat de preu. El curs és obert als investigadors del PRBB i del PCB. I els qui han fet el curs de categoria B poden obtenir el C fent només uns mòduls extres.

Per què és important la recerca amb animals d’experimentació?A pesar dels grans avenços en tècniques alternatives com les prediccions informàti-ques, avui en dia encara és imprescindible tenir un ésser viu complet, sistemes i òrgans que interaccionin entre ells, per entendre els mecanismes moleculars de les malal-ties i per trobar teràpies adequades. Òbvia-ment, cal regular-ho a nivell ètic i refinar-ho a nivell científic, per tal d’obtenir millors resultats amb menys animals.

Per què molts assajos amb animals no són extrapolables als humans?El problema, segons el meu parer, és que no s’han tingut en compte les característiques fi-siològiques dels animals. Per exemple, els ro-segadors tenen activitat nocturna, però quan se’ls tracta es sol fer de dia, que és una part del bioritme contrària a la que es farà servir després en humans! Per això cada vegada es fan servir més habitacions amb cicle invertit —amb llums especials que ells no veuen però nosaltres sí—, de manera que podem entrar quan estan actius, durant la seva «nit».

“The alliance will foster collaboration between groups at the two institutions”

Why this fusion?

The objective is twofold: firstly to har-monise the management of experi-mental animal use so that everyone

follows the same international standards of animal welfare and quality of research. And secondly, to optimise resources at all levels, facilities, equipment, personnel, and so on. Also, the alliance will boost collaboration between the research groups from the two institutions thanks to the sharing of animal models, techniques and equipment, as well as the exchange of experiences and projects.

What were the challenges?I’ve been working as director for both ani-mal facilities for four and a half months and yet it seems a lifetime! It is very intense, but we hope that in two years’ time the most urgent aspects will have been reorganised. Being two such different institutes with two tax codes is difficult, but as soon as we have a unique ID we will be able to have a sin-gle ethics committee and one management system, as well as harmonise rates and services. In fact this is already happening: an alliance manager has recently been appointed and the PRBB IT management system, which has been running for 8 years, is now being introduced into the PCB.

Can you tell us about the training you offer for researchers?Researchers who use animals are obliged to do the specific training required both by Europe and the Generalitat, and many foreign scientists haven’t done this. Up to

now there was only one course on-site; it cost 900 euros and was run once a year. As of two years ago the PRBB has been offe-ring the B category course, geared towards experimental scientists, and in March they started the C Category course which allows researchers to design and lead projects. We offer three editions a year, with very small groups, online content and practicals at the PRBB; it’s in English and half the price. The course is open to researchers from the PCB and PRBB. And those who have done the B category course can get the C category by simply doing a few extra modules.

Why is animal research important?Despite great advances in alternative techniques such computational predic-tion, today it is still essential to have a com-plete living organism, systems and organs that interact with one other, to understand the molecular mechanisms of disease and find appropriate therapies. Obviously this must be regulated ethically and refined at the scientific level, in order to produce bet-ter results with fewer animals.

Why are some animal experiments not extrapolated to humans?The problem, in my opinion, is that many studies don’t take into account the physi-ological characteristics of the animals. For example, rodents are nocturnal animals, but they are usually treated during the day, which is biorhythmically opposite to nor-mal human treatment! For this reason, re-verse cycle rooms are being used increasin-gly, with spe cial lights that animals do not see but we do, so we can treat them when they are active, during their “night” ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 juny de 2015 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Els ratolins desenvolupen addicció a la xocolataNúria Pérez

En un estudi publicat a Neuropsy-chopharmacology i dirigit per Ra-fael Maldonado del CEXS-UPF, es

demostra que és possible induir en rato-lins un comportament de tipus addictiu als aliments, amb una simptomatologia similar a la d’addicció a drogues. Aquest comportament es va induir en els animals utilitzant menjar d’alta palata-bilitat amb gust de xocolata que els ratolins havien de buscar de manera activa en una caixa de comportament operant. Després d’un llarg entrenament en la cerca d’aquest tipus de menjar, els ratolins que van de-senvolupar el comportament addictiu van realitzar entre 600 i 2.000 respostes en una palanca activa per obtenir un únic pèl·let de 20 mg, tot i que donaven lloc a una peti-ta estimulació elèctrica desagradable.

Els animals que van desenvolupar aquest comportament presentaven altera-cions en la metilació del gen del receptor cannabinoide CB1, el qual exerceix també un paper crucial en l’addicció a drogues.

L’absència genètica o el bloqueig far-macològic d’aquest receptor cannabi-noide CB1 va impedir que els ratolins desenvolupessin aquest comportament addictiu malgrat rebre el mateix entre-nament per a la cerca d’aquest menjar amb gust de xocolata. Mice develop an addiction to chocolate

Astudy published in Neuropsy-chopharmacology, by Rafael Maldonado’s group at the CEXS-

UPF, shows that it is possible to induce eating addiction-like behaviour in mice, with symptoms similar to those that de-�ne drug addiction. �is type of addictive behaviour was induced in the animals through the ad-ministration of highly palatable choco-late-�avoured pellets that the mice had

to actively seek in an operant behaviour chamber. After a lengthy training pro-gramme on how to �nd this type of food, the mice that developed the addictive behaviour performed between 600 and 2,000 active lever responses to get a sin-gle 20 mg chocolate-�avoured food pellet, despite the fact that the responses gave rise to a small, unpleasant electric shock. �e individuals with this addictive-type behaviour showed signi�cant alterations in the methylation of the gene coding for the CB1 cannabinoid receptor, which also plays a crucial role in drug addiction. �e genetic absence or pharmacolo-gical blocking of the CB1 receptor pre-vented the mice from developing this addictive-type behaviour despite recei-ving the same training to seek out this chocolate-�avoured food ■

La crisi augmenta el consum d’alcohol, cànnabis i tranquil·litzantsRosa Manaut

Investigadors de l’IMIM i de la UPF han examinat el consum d’alcohol, cànna-bis i tranquil·litzants abans (2005-2007)

i durant (2009-2011) la crisi econòmica a Espanya. Els resultats mostren que, tot i que el consum excessiu diari d’alcohol va disminuir durant la recessió econòmica, els episodis puntuals de consum excessiu van augmentar, segons explica Antonia Domin-go, responsable del projecte. «El consum es-poràdic de cànnabis en aturats d’entre 35 i 64 anys també va augmentar, així com l’ús de tranquil·litzants en els homes amb feina i les dones d’entre 35 i 64 anys», afegeix. L’augment del consum esporàdic de càn-nabis es pot entendre com una manera de fer front a l’ansietat en una situació d’atur, quan, a més, es disposa de més temps lliu-re, segons que explica Esther Colell, primera signant de l’article publicat a Addiction.

L’estudi es va dur a terme amb dades de l’Encuesta domiciliaria sobre alcohol y drogas en España (EDADES), realitzada amb 62.440 individus. Els autors apunten que les políti-ques per limitar la disponibilitat d’alcohol i el manteniment dels sistemes socials per protegir les persones amb dificultats eco-nòmiques són importants per evitar el dete-riorament de la salut mental o l’abús de subs-tàncies durant les recessions econòmiques.

Increased use of alcohol, cannabis and tranquillisers due to the crisis

Researchers at the IMIM and UPF have examined alcohol, cannabis and tranquilliser use from before

(2005-2007) and during (2009-2011) Spain’s economic crisis. �e results show that, al-though the excessive daily consumption of

alcohol fell during the economic recession, there was a rise in occasional binge episo-des, explains Antonia Domingo, head of the project. “�e occasional consumption of cannabis amongst unemployed people aged 35 to 64 also increased, as did the use of tranquillisers in working men and in wo-men from the same age group” she adds. �e increase in sporadic cannabis con-sumption could be understood as a way to cope with anxiety in a situation of unem-ployment, when people also have more free time, explains Esther Colell, �rst aut-hor of the article published in Addiction. �e study was conducted using data from the “Home Survey on Alcohol and Drugs in Spain (EDADES)”, which involved 62,440 individuals. �e authors indicate that policies for limiting the availability of alcohol and maintaining social systems to protect people in �nancial di�culties are important to avoid deteriorating mental health or substance abuse during econo-mic downturns ■

El paper de les repeticions d’aminoàcids en tàndem en l’evolució dels vertebratsMaruxa Martínez-Campos

Les expansions d’aminoàcids en les proteïnes són famoses per causar una sèrie de malalties neurode-

generatives i de desenvolupament. No obstant això, aquestes regions són tam-bé un important motor per a l’evolució, com es mostra en un article publicat a la revista Molecular Biology and Evolution pels grups liderats per Mar Albà del GRIB (IMIM-UPF) i Susana de la Luna del CRG. La complexitat dels vertebrats està rela-cionada amb dues duplicacions de tot el genoma que han tingut lloc durant l’evo-lució d’aquest llinatge. Després d’aquestes

duplicacions, molts gens reguladors del desenvolupament, dels quals ara hi havia més d’una còpia, van anar adquirint dife-rents funcions. Les autores han demostrat que un gran nombre de factors de transcripció van ad-quirir noves repeticions en tàndem d’ami-noàcids després de la duplicació. En expe-riments realitzats en famílies de proteïnes que contenen «tractes de polialanina», és a dir, molts aminoàcids d’alanina seguits, la supressió d’aquesta repetició recapitula l’activitat de la proteïna ancestral. Els resul-tats confirmen la idea que les repeticions d’aminoàcids han fet un paper important en la diversificació de les xarxes de trans-cripció durant l’evolució dels vertebrats.

The role of amino acid tandem repeats in vertebrate evolution

Expansions of amino acid tracts in proteins are famous for causing a number of neurodegenerative and

developmental diseases. However, these regions are also an important evolutio-nary motor, as recently shown in an ar-ticle in Molecular Biology and Evolu tion coauthored by the Evolutionary Geno-mics group from the GRIB (IMIM-UPF), led by Mar Albà, and the Gene Function group at the CRG, led by Susana de la Luna. �e complexity of vertebrates is rela-ted to two whole genome duplications

that occurred when the group origina-ted. After these events, many develop-mental regulators were retained in mul-tiple copies and later acquired di�erent functions. �e authors have shown that a large number of transcription factors gained new amino acid tandem repeats after the duplication. In experiments perfor-med in families containing poly-alanine tracts, deletion of the repeat recapitulates the ancestral transcriptional activity of the protein, making the two copies alike once more. �e results support the idea that repeats played an important role in in the diversi�cation of transcriptional networks during vertebrate evolution ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | juny de 2015 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Esbrinar les relacions entre els éssers viusSalvador Carranza

L’evolució té poques lleis universals, però una veritat indiscutible és que cada organisme viu té com a mínim

un progenitor, el qual al seu torn va tenir un o dos progenitors, depenent de si el lli-natge era sexual o asexual. I així, remun-tant-se cap al passat, fins a l’origen de la vida, fa aproximadament quatre bilions d’anys. La filogènia —mot format per les paraules gregues filo, que vol dir «tribu», i genesis, que vol dir «origen»— se centra en el coneixement de les relacions de paren-tesc entre els organismes a totes les escales temporals, des de relacions entre espècies molt properes fins a connexions entre or-ganismes que van compartir un ancestre comú fa centenars de milions d’anys. Els resultats es presenten com a diagra-mes filogenètics que indiquen com els di-ferents organismes estan connectats en-tre ells a través de les diferents branques de l’arbre de la vida. Si fins fa uns 50 anys l’única manera d’es-timar una filogènia era mitjançant la com-paració de diferents trets morfològics, fisio-lògics o de comportament dels organismes que es suposava que reflectien les relacions genètiques subjacents, la introducció de les tècniques moleculars va permetre desen-

volupar noves eines genètiques i mètodes d’inferència filogenètica que van esdevenir un avanç increïble. D’aquesta manera, es va veure que les molècules d’ADN de dins de les cèl·lules no només porten tota la in-formació genètica necessària per a la vida, sinó que també guarden un registre de la filogènia, és a dir, de les relacions evoluti-ves d’ancestre i descendent. En els darrers anys, les anàlisis filogenètiques basades en seqüències d’ADN s’han utilitzat per abor-dar qüestions sobre desenvolupament, biodiversitat, conservació o epidemiologia, entre altres. Si, d’acord amb la famosa frase de Theodosius Dobzhansky el 1973, «res en biologia no té sentit si no és sota la llum de l’evolució», avui en dia s’ha vist que «molt sobre l’evolució té encara més sentit sota la llum de la filogènia».

Phylogeny as a tool for determining the relationships between living beings

Evolution has few universal laws but an undeniable truth is that every living organism has at least one progenitor,

which in turn had one or two progenitors, depending on whether it was a sexual or ase-xual lineage. And so it goes, back to the past, to the origin of life around four billion years ago. Phylogeny, from the Greek words “�lo”

= tribe, and “genesis” = origin, focuses on the understanding of kinship between organisms at alltime scales, from relationships among very closely related species to connections between organisms that shared a common ancestor hundreds of millions of years ago. �e results are presented as phylogenetic dia-grams that show how di�erent organisms are connected to one another through the di�e-rent branches of the tree of life. Although 50 years ago the only way to estimate phylogeny was by comparing the morphological, physiological or beha-vioural characteristics of organisms, which it was assumed re�ected their underlying genetic relationships, the introduction of molecular techniques made it possible to

develop new genetic tools and phylogene-tic inference methods resulted in incredible progress. In this way, it was discovered that DNA molecules inside cells not only carry all the genetic information necessary for life but also keep a record of phylogeny, i.e., the evolutionary relationships between ances-tor and descendant. In recent years, phylo-genetic analyses based on DNA sequences have been used to address questions on issues including development, biodiver-sity, conservation, and epidemiology. If, as in the famous 1973 quote from �eodosius Dobzhansky “nothing in biology makes sense except in the light of evolution”, today we can see that “much about evolution ma-kes sense in the light of phylogeny” ■

Joves promeses al PRBB ZeClinics obté 100.000€

Uns 80 joves investigadors europeus, tots ells membres del programa «Young Investigators» (YIP) de

l’EMBO —la major organització europea de biologia molecular— van reunir-se al maig al PRBB. El programa selecciona els millors caps de grup de menys de 40 anys a Europa i els dóna suport durant tres anys, formant una comunitat amb la qual crear xarxes i contactes. Un cop l’any tots els participants es troben per presentar la seva recerca. Aquesta trobada anual s’organitza de ma-nera rotativa: dos anys a Heidelberg —la seu de l’EMBO— i el tercer a una altra ciu-tat europea. Aquesta quinzena trobada va ser la primera a Espanya i ha estat la més multitudinària. «Hem tingut un feedback molt positiu; la gent estava encantada amb l’edifici, i també amb la ciència de la qual s’ha parlat aquests dies», comenta Tomàs Marquès-Bonet, de l’IBE/UPF, organitza-dor de la reunió i jove investigador EMBO. Tres altres investigadors del PRBB formen part del programa: Fyodor Kondrashov, Ben Lehner i Pedro Carvalho, del CRG.

L’empresa científica ZeClinics s’ha convertit en la campanya de mi-cromecenatge científic amb més

èxit d’Espanya des de principis de 2015 fins ara. Després de 88 dies de campa-nya a la plataforma Capital Cell, el pro-jecte va rebre 100.000 euros provinents de 64 inversors diferents. ZeClinics va ser creada per quatre in-vestigadors de la UPF i del CRG: Davide D’Amico, Javier Terriente, Ignasi Sahún i Simone Calzolari. La seva proposta és avaluar la seguretat i la rellevància bio-mèdica de noves molècules fent servir el peix zebra. Oferint una gamma bara-

Young scientists meet at the PRBB

About 80 young European resear-chers, all in the “Young Investigator” programme of the EMBO, the most

important European molecular biology or-ganisation, met in May at the PRBB. The programme selects the best group leaders under 40 years old in Europe, and supports them for three years, providing a networ-king community. Once a year all the partici-pants get together to present their research. The location of this meeting rotates: two years in Heidelberg, the headquarters of the EMBO, and the third in a different Euro-pean city. The 15th meeting was the first held in Spain and the most crowded so far. “We have had very positive feedback; people were enchanted by the building, as well as with the science discussed over these days”, commented Tomàs Marquès-Bonet of the IBE/UPF, the meeting organiser. The other PRBB researchers in the programme are Fyodor Kondrashov, Ben Lehner and Pedro Carvalho, from the CRG ■

ta, ràpida i fiable d’assaigs personalit-zats, l’empresa vol desafiar el descobri-ment tradicional de noves medecines. El projecte al qual es destinaran els recursos s’anomena ZeOncoTest. El Ze-OncoTest es basa a trasplantar el càncer que pateix un pacient a un grup d’em-brions de peixos zebra on es podran provar diferents tractaments de manera personalitzada.

ZeClinics raises € 100,000

The scientific company ZeClinics has performed the most succes-sful scientific crowdfunding cam-

paign so far in Spain in 2015. After 88 days of campaigning at the Capital Cell platform, the project received a total of € 100,000 from 64 different investors. ZeClinics was founded by four re-searchers from the UPF and the CRG: Davide D’Amico, Javier Terriente, Ignasi Sahún and Simone Calzolari. Their proposal is to evaluate the safety and biomedical significance of new mo-lecules using zebrafish. Offering a range of cheap, fast and reliable personalised assays, the company wants to challenge the traditional discovery of new medici-nes. The funds raised will go to a project called ZeOncoTest. This system involves transplanting a patient’s tumour cells into a group of zebrafish embryos, ena-bling personalised tests for different can-cer treatments ■

15th EMBO YIP meeting

L’embrió de peix zebra és transparent / The zebra�sh embryo is transparent

© B

radb

ury

J: S

mal

l Fis

h, B

ig S

cien

ce. P

LoS

Biol

2/5

/200

4: e

148

Testudinidae (tortoises)Geoemydidae (box turtles, wood turtles)

Platysternidae (big-headed turtle)Kinosternidae (musk turtles)Dermatemydidae (Central American river turtle)Dermochelyidae (leatherback sea turtle)Cheloniidae (sea turtles)Chelydridae (snapping turtles)Carettochelyidae (pig-nosed turtle)Trionychidae (softshells)PelomedusidaeChelidaeAves (birds)Alligatoridae (alligators, caimans)Crocodylidae (crocodiles)Gavialidae (gharial)

TEST

UD

INES

Pleurodira(side-necked turtles)

Cryp

todi

ra

CROCODILIA

ARCHOSAURIA

98

89

10

10

Emydidae (pond turtles)

Testudinidae (tortoises)Geoemydidae (box turtles, wood turtles)

Platysternidae (big-headed turtle)Kinosternidae (musk turtles)Dermatemydidae (Central American river turtle)Dermochelyidae (leatherback sea turtle)Cheloniidae (sea turtles)Chelydridae (snapping turtles)Carettochelyidae (pig-nosed turtle)Trionychidae (softshells)PelomedusidaeChelidaeAves (birds)Alligatoridae (alligators, caimans)Crocodylidae (crocodiles)Gavialidae (gharial)

TEST

UD

INES

Pleurodira(side-necked turtles)

Cryp

todi

ra

CROCODILIA

ARCHOSAURIA

98

89

10

10

Emydidae (pond turtles)

Testudinidae (tortoises)Geoemydidae (box turtles, wood turtles)

Platysternidae (big-headed turtle)Kinosternidae (musk turtles)Dermatemydidae (Central American river turtle)Dermochelyidae (leatherback sea turtle)Cheloniidae (sea turtles)Chelydridae (snapping turtles)Carettochelyidae (pig-nosed turtle)Trionychidae (softshells)PelomedusidaeChelidaeAves (birds)Alligatoridae (alligators, caimans)Crocodylidae (crocodiles)Gavialidae (gharial)

TEST

UD

INES

Pleurodira(side-necked turtles)

Cryp

todi

ra

CROCODILIA

ARCHOSAURIA

98

89

10

10

Emydidae (pond turtles)

Testudinidae (tortoises)Geoemydidae (box turtles, wood turtles)

Platysternidae (big-headed turtle)Kinosternidae (musk turtles)Dermatemydidae (Central American river turtle)Dermochelyidae (leatherback sea turtle)Cheloniidae (sea turtles)Chelydridae (snapping turtles)Carettochelyidae (pig-nosed turtle)Trionychidae (softshells)PelomedusidaeChelidaeAves (birds)Alligatoridae (alligators, caimans)Crocodylidae (crocodiles)Gavialidae (gharial)

TEST

UD

INES

Pleurodira(side-necked turtles)

Cryp

todi

ra

CROCODILIA

ARCHOSAURIA

98

89

10

10

Emydidae (pond turtles)

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 juny de 2015 | www.prbb.org Diversitat

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Ciència, comunicació i societatEl PRBB acull el nou Centre d’Estudis

de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF, http://ccs.upf.

edu), creat el maig de 2015 per aprovació del Consell de Govern de la Universitat. Dirigit per Gema Revuelta, el centre té la missió de fomentar la cultura científica i promoure un paper més actiu de la societat durant tot el procés d’R+D+I. Alguns dels projectes en què ja estan involucrats in-clouen l’Informe Quiral, un estudi anual so-bre comunicació i salut; el Campus Guten-berg, un punt de trobada anual per a comu-nicadors de la ciència, així com els projectes europeus KiiCS, NERRI, MoRRI/ResAgora, RRI Indicators i HEIRRI, que s’iniciarà el se-tembre i està coordinat per la UPF.

El pioner del periodisme científic Vladi-mir de Semir presideix el Consell Consultiu i el Consell Social del Centre. La resta de l’equip el formen Emma Cots, Carme Pérez, Núria Saladié i Carolina Pozo.

A new centre for science, communication and society

The PRBB welcomes the new Scien-ce, Communication and Society Studies Centre (SCS-UPF, http://

ccs.upf.edu), created in May 2015 by the approval of the Governing Council of Uni-versitat Pompeu Fabra. Directed by Gema Revuelta, the Centre aims at fomenting scientific culture and at promoting a mo-

Roda de prensa / Press conference: Àlvar Agustí (Hospital Clínic), Jordi Camí (PRBB) and Roderic Guigó (CRG)

RETRAT / PORTRAIT

Josefa GonzálezOurense, 1973

Cap de grup a l’IBE (UPF-CSIC)

Què és el que t’agrada més de la teva feina? La recerca ofereix la possibilitat d’aprenentatge continu. És una activitat internacional que et permet treballar amb gent de molts països diferents amb interessos comuns als teus.

Quins són els reptes?Fer recerca és un repte a nivell intel·lectual, però també a nivell professional. Al nostre país és difícil aconseguir reconeixement si no ho ha fet abans la comunitat internacional i la proactivitat és interpretada com a agressivitat o intromissió en lloc de com una qualitat desitjada.

Quin hauria de ser el paper de la ciència en la societat?La ciència hauria de ser molt més propera a la societat. Els científics haurien de contribuir molt més a qüestionar allò que està establert i a impulsar canvis necessaris .

Quan i per què vas crear La Ciència Al Teu Món?Va ser un shock tornar a Barcelona després de més de cinc anys als Estats Units i descobrir una societat, inclosos els científics, amb una actitud passiva i conformista. Des de LCATM (http://lacienciaalteumon.cat) volem promoure el pensament crític i el respecte per l’evidència en la nostra societat.

Què és el que més et molesta?La ineptitud en la gent amb capacitat de decisió, la condescendència i el masclisme.

What do you like more about your work? The possibility of continuous learning. Research is an activity that allows you to work with people from different countries with similar interests to you.

What are the challenges?Research is a challenge at the intellectual level as well as at the professional one. In our country it is difficult to gain recognition if the international community hasn’t done it before, and being proactive is interpreted as aggression or interference rather than a desired quality.

What should the role of science be in society?Science should be a lot closer to society. Scientists should contribute more by challenging what is established and promoting the changes that this society needs.

When and why did you create La Ciència Al Teu Món [Science in Your World]?It was a shock coming back to Barcelona after more than five years in the US and discovering a society, including the scientists, that is passive and conformist. At LCATM (http://lacienciaalteumon.cat) we want to promote critical thinking and respect for evidence in the society, starting with those closer to us.

What annoys you most?Ineptitude in people with decision-making power, condescension, sexism ■

ESPECIAL / SPECIAL

El 4 de juny es va presentar al PRBB el manifest «L’ús de la informació per a la recerca en ciències de la salut», firmat per 39 científics d’institucions catalanes, així com els seus arguments científics per donar suport a VISC+. El projecte VISC+ (Més Valor a la Informa-ció Sanitària de Catalunya) té com a objectiu relacionar la informació de salut que es genera a Catalunya d’una manera totalment anonimitzada i segura per tal d’impulsar i facilitar la recerca i la innovació en medicina i ciències de la salut. Aquest projecte està promogut per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Scientists from the PRBB and other Catalan centres demand the health data files

On June 4th, “The use of information for research in health sciences” manifesto signed by 39 scientists from Catalan institutes was presented at the PRBB, along with their scientific arguments supporting the Visc+ project. Visc+ (More Valuable Health Information in Catalonia) aims to anonymously and securely connect all the health data generated in Catalonia, in order to promote and facilitate research and innovation in medicine and the health sciences. This project is promoted by the Catalan Agency for Healthcare Quality and Evaluation in Catalonia (AQuAS).

Científics de centres catalans reclamen l’arxiu de dades sanitàries

Reimund Fickert

«Posar a disposició dels centres de recerca en ciències de la salut informació de mane-ra anonimitzada permet fer un salt quan-titatiu i qualitatiu en el camp de la recerca a Catalunya, fent-la molt més efectiva i efi-cient, de tal manera que els resultats obtin-guts i les recomanacions que se’n despren-guin repercuteixin més ràpidament en el benestar de la ciutadania», diu el manifest. «Que s’espavilin; els científics no som els que hem de resoldre els problemes de l’Ad-ministració», va declarar Jordi Camí, direc-tor general del PRBB. A més, assegura que «pel retard que s’ha produït després que el Parlament aprovés l’octubre passat una moció per reclamar més transparència i

diàleg al Govern, s’estan perdent inver sions internacionals.» El sistema sanitari català gestiona dades de 45 milions de visites anuals, 60 milions de documents d’història clínica compartida, 2,7 milions de visites a urgències i 140 mi-lions de prescripcions electròniques anuals. «No fer accessibles aquestes dades seria un greu perjudici i una irresponsabilitat», ex-plica Roderic Guigó, coordinador del Grup de Bioinformàtica del CRG. Ferran Sanz, di-rector científic de Bioinformatics Barcelona, afegeix que «s’està perdent finançament per a determinats projectes internacionals de recerca perquè el VISC+ no està en funcio-nament». També van signar el manifest Luis Serrano, Anna Veiga, Jaume Bertranpetit, Arcadi Navarro, Miguel López-Botet i Jaume Marrugat, entre altres.

“Providing health science research centres with anonymized information will allow a quantitative and qualitative leap to be ma-de in research in Catalonia, making it much more effective and efficient, so that the re-sults and recommendations have more im-mediate repercussions on the welfare of the citizens”, states the manifesto. “Politicians need to act on this, because scientists are not the ones who have to solve administrative problems”, says Jordi Camí, general director of the PRBB. In addition, he is sure “that the delay which occurred after parliament ap-proved the motion last October demanding more transparency and dialogue with the government, caused a loss in international investment.” The Catalan health system manages da-ta from 45 million visits a year, 60 million documents in shared medical records, 2.7 million emergency room visits, and 140 million electronic prescriptions per year. “Not making this information accessible would be irresponsible and put us at a se-rious disadvantage”, says Roderic Guigó, coordinator of the bioinformatics group at the CRG. Ferran Sanz, from the GRIB (UPF-IMIM) and scientific director of “Bioinfor-matics Barcelona” adds that “we are losing funding for international research projects because Visc+ still has not been launched.” Other signatories of the manifesto include Luis Serrano, Anna Veiga, Jaume Bertranpe-tit, Arcadi Navarro, Miguel López-Botet and Jaume Marrugat ■

re active role of society during the whole R+D+I process. Some of the projects they are already involved in include the Quiral Report, an annual report on communica-tion and health, the Campus Gutenberg, a yearly meeting point for science com-municators, as well as the European pro-jects KiiCS, NERRI, MoRRI/ResAgora, RRI Indicators and HEIRRI, which will kick-off in September and will be coordinated by UPF. The pioneer in scientific journalism Vladimir de Semir chairs the Advisory Board and the Social Board of the Cen-tre. The rest of the team is composed of Emma Cots, Carme Pérez, Núria Saladié and Carolina Pozo■

Edifici www.prbb.org | juny de 2015 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)Jordi Lanuza (IBE)

María Escrivá (FPM)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

Foto d’Òscar Fornas (UPF) / Photo by Òscar Fornas (UPF)

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Maria Escrivà

El campió de MotoGP, Marc Márquez, s’ha unit a la lluita contra l’Alzhe-imer protagonitzant la campanya

de la Fundació Pasqual Maragall (FPM). Marc ha volgut mostrar així la seva vessant més solidària, compartint càmera amb el seu avi Ramon en una escena que capta la complicitat i l’admiració que hi ha entre tots dos i que apel·la a la memòria i al vin-cle avi-nét com un gran tresor que hem de preservar. Amb el lema «Fem que la investigació corri més que l’Alzheimer», la campanya convida a col·laborar amb 1,20 euros envi-ant un SMS amb la paraula «MEMÒRIA» al 28058 o bé fent una donació al web www.fp maragall.org/marc-marquez. Tots els fons que s’aconsegueixin es destinaran íntegra-ment a la investigació per a la prevenció de l’Alzhei mer de l’FPM.

Marc Márquez amb la Fundació Pasqual Maragall

La campanya ha comptat també amb una acció a les grades del Circuit de Barcelona-Catalunya durant el Gran Premi de Moto GP del 14 de juny passat i demana la parti-cipació en les xarxes socials amb el hashtag #MM93vsAlz. Participa-hi!

Marc Márquez with the Pasqual Maragall Foundation

MotoGP champion, Marc Már-quez, has joined the fight against Alzheimer’s by starring in the

Pasqual Maragall Foundation’s (FPM) campaign. Marc wanted to show his supportive side by sharing the camera with his grandfather, Ramon, in a scene that captures the complicity and admira tion between the two, and which appeals to memories and the grandfather-grandson bond, a great treasure we must preserve. Under the slogan “Let’s make research quicker than Alzheimer’s”, the campaign invites you to give € 1.20 by sending an SMS with the word “MEMORIA” to 28058, or by making a donation on their website, www.fpmaragall.org/marc-marquez. All the money collected will go directly to the FPM’s research on preventing Alzheimer’s. The campaign also involved an event on the stands at the Barcelona Catalunya circuit during the MotoGP race on June 14th. The FPM asks everyone to support the campaign via the social networks, using #MM93vsAlz ■

Creació de cèl·lules pluripotents induï-des «a la carta». La plataforma d’iPSC del CMRB, formada pel Banc de Línies Cel-lulars i la Core Facility del CMRB, ha entrat a formar part de la Plataforma en Red de Recursos Biomoleculares y Bioinformáti-cos (PRB2) de l’Institut de Salut Carlos III, i com a tal té l’objectiu principal d’oferir serveis d’alta tecnologia a preus assequi-bles. Dirigida per Anna Veiga, ofereix su-port cientificotècnic en tot el procés, des dels primers passos administratius fins a la generació i caracterització de les línies cel·lulars de pluripotència induïda i al seu posterior registre en el Banc Nacional de Línies Cel·lulars (BNLC).

Creation of “à la carte” pluripotent stem cells. The iPSC Platform at the CMRB, which includes the Stem Cell Bank and the Core Facilities from this centre, is now part of the Biomolecular and Bioinformatics Resources Platform of the Instituto de Salud Carlos III. Its aim is to offer high tech services at affor-dable prices. Directed by Anna Veiga, it offers orientation, support and technical help to the whole scientific community in the generati-on, characterisation, and registration of indu-ced pluripotent stem cell (iPSC) lines.

Josefa González rep una beca ERC Consolidator. La investi-gadora Ramón i Cajal i cap del laboratori de recerca en genò-mica evolutiva i funcional a

l’IBE (CSIC-UPF) ha estat guardonada amb 2.392.521 euros per un període de cinc anys per al projecte titulat «Nous enfocaments per a preguntes velles: adaptació en Dro-sophila». Les prestigioses beques ERC Con-solidator del Consell Europeu de Recerca pretenen donar suport als investigadors en

la fase en què estan consolidant el seu propi equip de recerca independent.

Josefa González receives an ERC Conso-lidator Grant. The head of the Evolutionary and Functional Genomics Lab and Ramon y Cajal researcher at the IBE (CSIC-UPF) has been awarded 2,392,521€ over a five-year pe-riod for the project entitled “New approaches to long-standing questions: adaptation in Drosophila”. The ERC Consolidator grants from the European Research Council are prestigious awards designed to support rese-archers at the stage when they are consolida-ting their own independent research team.

Pura Muñoz-Cánoves, nou membre d’EMBO. L’Organit-zació Europea de Biologia Mo-lecular ha anunciat la incorpo-ració a la seva xarxa d’aquesta

investigadora ICREA i directora del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular del CEXS-UPF. Muñoz-Cánoves ha estat una dels 58 investigadors escollits com a nous mem-bres d’EMBO i l’única representant espa-nyola. L’EMBO compta avui amb 1.700 in-vestigadors líders i té com a objectiu donar suport als investigadors amb talent en totes les etapes de la seva carrera.

Pura Muñoz-Cánoves, new EMBO member. The European Molecular Biology Orga-nisation has announced that this ICREA researcher and head of the cell biology research group at the CEXS-UPF will join its network. Muñoz-Cánoves was one of 58 researchers selected as new members and the only Spanish representative. The EMBO now includes 1,700 leading resear-chers and aims to support talented scien-tists at all stages of their careers ■

AGENDA22 de juny. «El càncer, una altra visió de la malaltia». Conferència científica divulgativa en el marc del Centenari de l’Hospital del Mar. Sala Josep Marull de les 16 h a les 19 h.

15 de juliol. Finalitza l’exposició: «Hospital del Mar, cent anys amb el ba-tec de Barcelona» al Museu d’Història de Catalunya.

23 de juliol. Finals del campionat de vòlei platja del PRBB i festa d’estiu del parc.

15 d’agost. Registration deadline for the EMBO Conference “Exploring the genomic complexity and diversity of eukaryotes” which will take place on October 17-22. Organised by Toni Gabaldón (CRG). More information: http://events.embo.org/15-eukaryotes.

4 de setembre. Registration ends for the 14th CRG Symposium: “Cellular Machineries” which will take place on 22nd and 23rd October. More informa-tion: http://2015symposium.crg.eu.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

Márquez i el seu avi / Márquez and his grandfather