1. ESCULTURA ROMNICA Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpci Granero Cueves

2. ESCULTURA ROMNICA 3. ESCULTURA ROMNICA 4.

1.- CONTEXT HISTRIC

2.- CARACTERSTIQUES GENERALS

3.- ARQUITECTURA ROMNICA

4.-ESCULTURA ROMNICA

5.- PINTURA ROMNICA

ART ROMNIC 5.

4.-ESCULTURA ROMNICA

• 4.1.- Caracterstiques generals

• 4.2.- Iconografia bsica

• 4.3.- Portalades

• 4.4.- Capitells

• 4.5.- Escultura devocional exempta

ART ROMNIC 6. Comlabizantina , lescultura romnica prestaescs inters a lanatomia i la bellesa . Per mentre la bizantina no t en compte la representaci de la natura, lartista romnic es deixar seduir per ella fins desembocar en el gtic (s tot un procs evolutiu). En un principi lescultura es treballava enplaques de pedraque es collocaven en qualsevol lloc de lesglsia, per desprs lescultura es realitzar per a un lloc concret del temple (el que Focilln ha anomenatla llei del marc ). 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 7. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 1)ANTECEDENTS : lesculturaTARDOROMANA( frontalitat, hieratismedinfluncia tardoromana, per tamb bizantina), i lesrepresentacions escultriques en capitells i arcs de triomf , i les petites escultures ornamentals associades a l orfebreria dels BRBARS( escultura plana i simbolisme ). Malgrat lesdiferncies entre diversos mbits territorials , hi ha una srie de caracterstiquescomunes : 8. 2) Lescultura romnica s unamostra del PODER de lESGLSIA : quasi tota lescultura sRELIGIOSA .3) Suposa larecuperacide lesculturaMONUMENTALen lart occidental: des de la fi de lpoca romana (recordeu el Cols de Constant) es feia molt poca escultura monumental i s el romnic qui la recupera. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 9. 4)MATERIALS : sobretot lapedra , per tamb lafusta enlesculturaexempta(talles). 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 10. 5)TEMTICA : Lescultura neixsubordinada al temple , per aix quasi tots els temes representats snreligiosos(trets de laBblia i les vides dels sants o hagiografies ), per tamb trobemanimals fantstics (bestiari ), algunes escenes de lavida quotidiana , motiusflorals, vegetals i geomtricsi, fins i tot,escenesde tipussexual(molt rarament).4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 11. 5)TEMTICA : temesreligiosos(de laBblia i les vides dels sants ),animals fantstics (bestiari ), escenesvida quotidiana , motiusflorals, vegetals i geomtrics... 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 12. 5)TEMTICA : motiusflorals, vegetals i geomtricsi, fins i tot,escenesde tipussexual(molt rarament).4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 13. 6)Doble FUNCI : *DECORATIVA(donar bellesa a les construccions arquitectniques). * I, sobretot,DIDCTICA , perqu pretn adoctrinar religiosament, a travs de les representacions, a una poblaci analfabeta, s a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, lescultura intenta ensenyar la doctrina mitjanant imatges.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 14. 6)Doble FUNCI : Latasca DIDCTICAo adoctrinadoras doble : escultures de carcter mspopulara les esglsies destinades al poble, i decarcter ms culteper als monjos als monestirs (control de lesglsia en els dos casos). Les imatges sn per als illetrats el mateix que les paraules per a aquells que saben llegir. Sant Gregori. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 15. Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no s llegir. A lesglsia del meu poble em mostraven un parads pintat, amb arpes, i un infern on bullien les nimes dels condemnats. Lun malegra, laltre em fa por.Versos escrits pelpoeta francs medieval Franois Villon , pensant en sa mare. 6)Doble FUNCI : DIDCTICA Els ensenyaments de lesglsia sobre el dest final de les nostres vides en la Terra prenien cos a les escultures sobre el prtic del temple. Aquestes imatges vivien en lesperit de les gents amb major intensitat que les paraules del serm pronunciat pel predicador.E. H. Gombrich . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 16. 7)SUBORDINACI al marc arquitectnic . Lescultura (com la pintura) sha dadaptar als llocs dels edificis que podr decorar: les figures sadapten a lespai i no a linrevs, aix provoca incomoditat espacial,postures forades, rigidesa i escs moviment .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 17. 8) EsculturaANTINATURALISTA : Les figures snhiertiques, rgides i poc expressives(amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 18. 8) EsculturaANTINATURALISTA : Les figures snhiertiques, rgides i poc expressives(amb excepcions). 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 19. 8) EsculturaANTINATURALISTA : Com el que interessa s cridar latenci dels fidels sorgeix unart expressionistai exagerat, que no dubta en alterar les proporciones, s exagerenlesformes , elscossos sallarguen , es fanms grans les parts del cos que expressen ms les emocions(mans, ulls); les figures adopten postures estranyes i forades (marc arquitectnic), i s estilitzeno es fan mscurtesen funci de timpans, capitells, cimacis, arquivoltes, etc.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 20. 9)SIMBOLISME : prcticament tot all que es representa t un significat simblic (per aix no importa que sassemblin a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o els vegetals (signes i allegories),es configura una iconografia prpiaque barrejaelements bizantins, paleocristians i preromnics amb els bestiaris , laBblia i els sants .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 21. 9)SIMBOLISME : Les figures de les persones normals o comuns no sn retrats de persones concretes, sin que representen a lahumanitat en conjunt . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 22. 10)Faltadeperspectiva iabsncia defons arquitectnics i paisatgstics( BIDIMENSIONALITAT ). Els criteris debellesa, perspectiva, realitat i perfecci del mn clssic sabandonen .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 23. 10)Perspectiva jerrquica : quan ms important s un personatge, ms gran sel representa. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 24. 11) Tendncia a omplir tot lespai compositiu (certHORROR VACUI ). 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 25. 12) Tendncia a l ESQUEMATISMEi laSIMETRIA compositiva . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 26. 13) Utilitzaci de laPOLICROMIA(no es conserva prcticament en cap relleu). 14)ANONIMAT de lartista : quasi mai coneixem el nom de lautor, considerat unartes .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 27. 15)TIPOLOGIA : predominen els relleus ( alt relleus i baix relleus ), que es concentren sobretot a lesportalades dels temples i als capitells , per tamb trobem esculturadevocional exempta .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 28. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.1.- Caracterstiques generals 16)EVOLUCI : lescultura anir fent-se lentamentms realista i expressiva , apropant-se algtic . Al principi el relleu s molt pla i les vestidures apareixen aferrades al cos de figures representades molt frontalment, cosa que evoluciona cap a esculpir alts relleus amb voluminoses i abundants vestimentes, i les figures perden frontalitat. 29. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia La iconografia s un element molt important degut alsimbolismede lart romnic.Els temes els prenen, sobretot, de laBblia , especialment delsevangelis , i l Apocalipsi , per tamb de lesHAGIOGRAFIES(vides de sants), elsBESTIARI(animals fantstics), i lesMINIATURESdels llibres medievals. MAIESTAS DOMINI(Crist en Majestat) oPantocrtor(el que ho pot tot). 30. MAIESTAS DOMINIoPANTOCRTOR : s la representaci de Crist (de vegades junt a Du Pare) dins dun oval ( MNDORLA ), com un ser omnipotent en actitud de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la m.Sol anar acompanyat pelsTetramorfs : representaci simblica dels quatre evangelistes.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 31. La figura deCrist-Duse situaal centrede la composici: s la ms gran ( perspectiva jerrquica ), ila restade figures se situenal seu voltant , sovint mirant-la.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 32. Interessaplasmar ideesi una de les que ms interessa s inculcar als fidels laMALDAT del PECAT, lhorror de la condemnaci i la necessitat del penediment , per la qual cosa, freqentment, el Crist en Majestat sintegra en un altre tema ms ampli: elJUDICI FINAL( TEOFANIESbasades enlApocalipsi de Sant Joan,que profetitza la vinguda de Crist per a jutjar els homes a la fi dels temps), o el Triomf de la Ciutat de Du, o lAscensi. TEOFANIA : qualsevol de les manifestacions sensibles de la Divinitat davant dels homes. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 33. Elpecates representa enforma danimal repellentper qu els fidels comprenguin quan absurd s seguir-lo. Aix alllleig sidentificar amb dolent, i all sublim amb Du. Cal dir que l esculturaerarealitzada per telegs . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 34. La resta descenes, a vegades, no tenen relaci directa amb la temtica del timp, tot i qu, a la zona de la Borgonya, s freqent que complementin el tema principal, com succeeix alAbadia de Vzelay . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 35. Verge Theotocos o Kiriotissa : representaci de la Mare de Du asseguda i fent de tron per al seu fill, que descansa sobre ella, normalment en actitud de beneir.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 36. Altres personatges bblicsimportants: els4 evangelistesque composenel TETRAMORFS(Mateu: un ngel o home; Marc: un lle; Lluc: un toro; Joan: una guila) i es representen de manera simtrica. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 37. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 38. Altres : els12 apstols , els24 ancians de lApocalipsi , i elsprofetes .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 39. Tamb destaquen les representacions desants , cadascun amb elsatributsque els distingeixen i representant-se algunmiracle, turment o mort . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 40. Allegories : sn representacions de lesvirtuts i dels pecats .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 41. Representacions danimals reals o imaginaris ( BESTIARI ): sempre tenen unsimbolisme , ja siguibo(aus, especialment la cigonya i lguila, lleons, anyells, grifs o grius, que s un animal mitolgic amb cap i ales docell rapa, i cos de lle) o dolent (serp, conill, mono, porc, porc senglar, cabra, cabr, dracs, sirenes, centaures, basiliscos o animal com un drac i cap de gall). 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 42. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 43. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 44. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 45. BESTIARI 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 46. Tamb trobem representacionsvegetals(tamb simbliques) igeomtriques(el Crism,...).4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 47. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia Representacionsvegetals(tamb simbliques) igeomtriques... 48. Activitats quotidianeses representen alscalendaris , on apareixen els mesos de lany amb les feines agrcoles corresponents. Exemples: - Pintures de San Isidoro de Lle. - Relleus de la portalada de Santa Maria de Ripoll. - Claustre de la catedral de Tarragona. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.2.- Iconografia 49. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Simbologia LaPORTALADA o PORTADAt un simbolisme propi: s el lloc detrnsit entre all sagrat i all prof , l arc de triomf que condueix a Du, per tamb el que el separa del mn dels humans.Normalment s ellloc de major decoraci escultricade tot el temple.PARTS : 50. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts LaPORTALADA .PARTS : 51. Decoracin exterior

• Timp.

• Llinda.

• Arquivoltes.

• Mainell o trencallums.

• Muntant.

• Porta.

• Brancal.

g Portada Les motllures o arcs atrompetats sobrin cap a lexterior com si fos un embut que ens intenta engolir. 15.- ARQUIVOLTA (A) Ripoll Monestir Santa Maria Ripoll (s. XI). Girona Portada amb 7 arquivoltes sustentades per brancals (pilars i escultures), esculpida a mitjans s. XII, s un dels conjunts escultrics ms interessants de l'poca romnica. Terminologia PAU 52. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts ElTIMP : situat en la llum de larc , s la part ms important, on es situa elprincipal tema escultricde la portalada, i al voltant de la qual es situaran la resta. 53. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) ElTIMP : El tema preferit s elJudici Final , o la visiapocalptica del Pantocrtordins una aureola ovalada ( ametlla mstica ), i envoltat dels smbols dels 4 evangelistes ( Tetraforms ), que intenta representar la resplendor que rodejava el cos de Crist segons la visi de Sant Joan. 54. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts LesARQUIVOLTES : srie d arcs concntricson es solen representarpetites figures disposades radialmento bdecoraci vegetal o geomtrica . 55. 15.- ARQUIVOLTA (A)

Conjunt darcs atrompetats i concntrics que coronen una portalada.

Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals esbiaixats, emmarca lobertura duna porta o duna finestra. Freqent en el romnic i el gtic.

Castell: Arquivolta.

Portada del Reial Monestir de Villanueva de Sijena. Osca. Terminologia PAU 56. 15.- ARQUIVOLTA SELECTIVITAT juny 2010/B , setembre 2010/B : Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de lobertura duna porta o finestra al romnic i al gtic. Portada del Reial Monestir de Villanueva de Sijena. Osca. Terminologia PAU 57. Esglsia de Santo Domingo (finals s. XII). Sria. 15.- ARQUIVOLTA (A) 58. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts LaLLINDA : parthoritzontal i rectangular que sost el timp(no sempre hi ha), i que pot tindrefigures o decoraci geomtrica . 59. ElsBRANCALS (jambas) : sn lescolumnes que sostenen els arcs o arquivoltes , disposades alscostats de la porta , amb elcapitell esculpiti, de vegades, ambfigures escultriques superposadesal fust o al muntant.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts 60. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts ElsBRANCALS (jambas) : En un comenament es representaven figures totalment allades, per en els darrers temps del romnic unes es dirigien a les altres, com si establissin conversa (Prtic de la Glria). 61. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz) : s la columna situada alcentre de la porta que sost la llinda o el timp , en el fust de la qual es solia collocar unaimatgede Crist, la Mare de Du o el sant a qui es consagrava el temple. La representaci escultrica en brancals i trencallums es desenvolupar plenament a lpoca gtica. 62. De vegades tamb podia aparixer decoraci escultrica alsCARCANYOL . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts 63. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Parts O decoraci escultrica disposada enfrisos sobre la faana , alsdos costats de la portalada(Santa Maria de Ripoll). 64. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalades aFRANA El romnic a Frana va significar, en principi, untmid despertar de lescultura monumental , per en el segent segle coneix un desenvolupament brillant. Els artistes no tenien possibilitat de treballar en llocs distints i distants de la seva regi dorigen. s cert que alguns viatjaven, per eren casos excepcionals.Tot i que trobem magnfics exemples de portalades esculpides aSaint Sernin de Toulouse i Sainte Foy de Conques . 65. Algunes vegades la profusi arriba acobrir tota la faana , com en la regi del Poitou, lacatedral de Angulemai la deNotre Dame la Gran de Poitiers .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples NOTREDAME LA GRAN. POITIERS. 66. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA 67. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalades: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA(escena del passat, conclou el temps Pasqual i lesglsia commemora la vinguda de lEsperit Sant, el 50 dia desprs de la Pasqua). 68. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA EnVzelayes representa el tema delPentecosta , cosa per la qual les vestimentes de les figures es mouen agitades per un fort vent. 69. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA 70. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA Pentecosta : vestimentes es mouen agitades per un fort vent. 71. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA 72. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTADA DE LASCENSI I ESCENA DEL PENTECOSTA A la llinda i en els compartiments que envolten lescena es representen elspobles que podran conixer levangeli grcies al miracle del don de llenges (EVANGELITZACI) . 73. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 2) SANTA MAGDALENA DE VZELAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII) 74. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLTZER DAUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) 75. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLTZER DAUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) Les figures sallarguen fins lmits extrems, el tema s elJudici Final . Al centre elPantocrtordins de l ametlla mstica ; a la sevadretaelsbenaventuratsque arriben a la morada celestial; a la sevaesquerrees pesen les nimes i els condemnats es precipiten a l infern . 76. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLTZER DAUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) 77. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANT LLTZER DAUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)Ala llinda els cstigs infernals ; i en les arquivoltes elshorscopsi ladecoraci vegetal . 78. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples EVA 3) SANT LLTZER DAUTUN: JUDICI FINAL (segle XII) 79. 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 80. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) 81. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII) 82. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII) 83. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII) 84. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII) 85. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII) 86. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII) 87. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII)EnChartresdestaquen lesfigures dels brancals (jambas)que snrgidesi decnon molt llargi mantenen una serenitat i una dolor. 88. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII) 89. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) SANT TRFIM DARL S. s un temple clssic, on en el front de la faana apareixen,com en els sarcfags disposats en fila , un gran nmero de personatges. 90. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples Llenguadoc t influncies recproques amb lescultura de la pennsula ibrica. T un estil derelleus molt pla . Lesfigures creuen les cames de forma molt peculiaren un intent de representarmoviment . Destaca SANT SERN DE TOLOSA, per ms important s laportaci deMoissac . 91. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . PORTADA DE LAPOCALIPSI (escena de lesdevenir:PARUSIAo segona vinguda de Crist). 92. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . PORTADA DE LAPOCALIPSI (escena de lesdevenir:PARUSIAo segona vinguda de Crist). 93. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . PORTADA DE LAPOCALIPSI(escena de lesdevenir:PARUSIAo segona vinguda de Crist). En el timp es representa elPantocrtor , degrandiosesproporcions , dins de lametlla mstica, envoltat delTetramorfs . Dosngelsespiritualitzats i allargats el flanquegen en la part central, mentre elsancians , distributs entres franges , separades per nvols, contemplen lescena com la va descriure Sant Joan en lApocalipsi. Alguns daquests vells creuen les cames de forma original. 94. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . MAINELL: SIS LLEONES DE LA REVELACI En elmainellapareixen relleus danimals (sis lleons) i en lesarquivoltesrelleus menors. 95. 4.- ESCULTURA ROMNICA 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . PORTADA DE LAPOCALIPSI(escena de lesdevenir:PARUSIAo segona vinguda de Crist). 4.3.- Portalada: Exemples 96. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . PORTADA DE LAPOCALIPSI (escena de lesdevenir:PARUSIAo segona vinguda de Crist). 97. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . PORTADA DE LAPOCALIPSI (escena de lesdevenir:PARUSIAo segona vinguda de Crist). LLINDA DE LINFERN 98. FRIS: FUGIDA A EGIPTE 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 99. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).FITXA 29 . MAINELL: PROFETA JEREMIES 100. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC . 101. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC . En els pilars les figures i animals sestiren i entrecreuen aconseguint un gran efecte (detall del mainell). 102. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalades aESPANYA La pennsulasanticipa : s lnic pas que posseeix escultura romnica en el segle XI. Lescultura peninsular es caracteritza pel seudramatisme i la seva fora expressiva .1) PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XI). COMPOSTELLA 2) PIS BAIX DE SANTO DOMINGO DE SILOS 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) 4) PORTADA DE SANGESA5) SANT VICENT DVILA: ANUNCIACI6) APOSTOLAT DE LA CMARA SANTA DOVIEDO (segle XI)7) PRTIC DE LA GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). COMPOSTELLA 103. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE LAS PLATERIAS (segle XI) Conjunts escultrics segle XI 104. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE LAS PLATERIAS (segle XI) Elrelleus encara moltpla , les figures se subordinen a laforma arquitectnica . 105. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE LAS PLATERIAS (segle XI) El conjunt no conserva la mateixa disposici inicial, i sobresurt eltimp de lesquerra . 106. 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE LAS PLATERIAS (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples REI DAVID 107. 1) CATEDRAL DE SANTIAGO. FITXA 28. PORTALADA DE LAS PLATERIAS (segle XI) 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples ADLTERA AMB CALVERA 108. 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110, una de les obres mestres del Romnic, pels seus capitells i panells al claustre).4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Capitells i panells 109. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110). Els seuscapitellsambfigures danimalsencarats i entrellaats, a lestil orientali amb temes califals. 110. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) Dubte de sant Toms.Ms important sn elsrelleus dels pilars angularsde les crugies, que representen diverses escenes: eldubte de Sant Toms , elsdeixebles dEmas , eldavallament , lesMaries en el sepulcre ,PentecostailAscensi. 111. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) Dubte de sant Toms.Elrelleus encaramolt pla , esjuxtaposen les figures , i nhi ha superposici de frisos i una desproporci entre la figura de Jess (de major mida per emfatitzar la seva importncia) respecte a la resta. 112. Dubte de sant Toms.Es relaciona ambMoissac , doncs els personatgescreuen les camesen un intent de produirsensaci de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen moltespiritualitzades , recobertes per mplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells 113. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Cam dEmas o Deixebles dEmas 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 114. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Ascensi i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 115. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 116. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Anunciaci o Coronaci de la Verge i Arbre de Jess 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 117. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . La portaladano t timp , els relleus es distribueixen per tot el mur enfranges horitzontals superposades . 118. ARQUITECTURA ROMNICA Romnic en la pennsula ibrica A) CATALUNYA I ARAG o ROMNIC ORIENTAL influncia LLOMBARDA Destaca lagran torrei elcimbori .MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) 119. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . En la partsuperiores representa elSalvadorenvoltat pelTetramorfsi elsanciansde lApocalipsi. 120. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) . A linferiorpersonatges sota arcs , entre els que podem distingir els fundadors, l abat Olivai el seu pare, elcomte Oliva . 121. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 3 ) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) 122. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGESA . Les seves figures es caracteritzen pelsulls exagerats , el plegat de traos calligrfics i les composicions perfectament adaptades als marcs. 123. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 4.- PORTADA DE SANGESA .Els seuspersonatgessn un tanttoscosi de proporcions plenes. 124. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 5) SANT VICENT DVILA: ANUNCIACI . En la portada elSalvadordes delmainellpresideix alsapstols , les seves figuresadossades a les columnes dels brancalssinclinen unes cap a les altres establint conversa . Sn figuresprimes , lleugerament encorbades, de noble aspecte, quehan perdut la frontalitati parlen entre elles. Transici al gtic : 125. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CMARA SANTA DOVIEDO (segle XII) . Elsfusts de les columnesestanrecorreguts per figures per parelles , quese relacionenmitjanantuna torsi del cos i els gestos de les mans . Si es comparen amb lesfigures frontalsiesttiques de Chartres , es pot comprovarquan ha evolucionat el Romnicen la recerca de comunicaci dels grups escultrics. 126. PRTIC REIAL DE CHARTRES (romnic final: segle XIII)EnChartresdestaquen lesfigures dels brancals (jambas)que snrgidesi decnon molt llargi mantenen una serenitat i una dolor. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 127. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 6) APOSTOLAT DE LA CMARA SANTA DOVIEDO (segle XII) . Elsrostresjano sn tots iguales . Apareix unrtolen la part inferior amb elnom de lapstol . El conjunt es completa amb lesbelles histries dels capitellsi delsanimals de les bases . 128. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . ElMestre Mateo tanca el cicle romnic i comena el gtic . Es conserva lentrada primitiva del temple. 129. En elstimpans ,arquivoltes, brancals i el mainell central es troben ms de 200 figures,que formen unconjuntque destaca per la sevamagnitud i tcnica .El prtic consta dunagran porta central i dues laterals . Les tres portes es corresponen amb lestres nausdel temple.http://www.telefonica.net/web2/rinconesdesantiago/Paginas/Portico%20de%20la%20gloria.htm 130. 131. Les escultures estavenpolicromades , per la major part de la pintura shaperdut . 132. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .Els rostres dels personatges tenen unaexpressi amable i bondadosa .Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss (brancal esquerre) 133. 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures presentenformes plenesi en algunes es distingeix unaexpressi somrient , que jaanuncia el gtic . 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss (brancal esquerre) 134. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).Expressi somrient , que jaanuncia el gtic . Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre) 135. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Profeta Daniel somrient (brancal esquerre) 136. 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) 137. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Apstols Santiago i sant Joan (brancal dret) Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) 138. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Particularment bella s la figura deSantiago assegut sobre larbre de Jessen eltrencallums central . Apstol Santiago (mainell) 139. 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .En eltimpes representa l Apocalipsi de sant Joanamb superposici de frisos.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI 140. 7) CATEDRAL SANTIAGO . FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI 141. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .VISI DEL JUDICI FINAL: Dotze tribus dIsrael adorant el Corder (timp) i en la arquivolta apareixen els 24 ancians de lApocalipsi. 142. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Ancians de lApocalipsi amb instruments (detalls). 143. 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .En elsbrancals , davant les columnes, i conversant entre ellsper parelles, es troben els apstols i profetes , que constitueixen la part ms bella i aconseguida del prtic.Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss (brancal esquerre) 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) 144. 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) .Lesfiguresestanindividualitzadesi trobem en elles varietat de postures, de plegats i una major cura en el tractament dels cabells.4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss (brancal esquerre) 145. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 146. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 147. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO.FITXA 28 . PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Autoretrat del Mestre Mateo (mainell, mirant cap a laltar) 148. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells Laltra manifestaci escultrica del Romnic ple sn elsclaustres historiats , on els relleus del capitells desenvolupen programes molt complexos i ms variats que a les portalades.ElsCAPITELLSromnics tenen formacbica o de campana invertida(normalment amb uncimaci de tronc de pirmide invertidadalt) i no repeteixen les formes com els clssics, sin que sutilitzen com asuport per a lescultura , individualitzant-los. 149. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells Molts capitells presenten unadecoraci abstracta(geomtrica o vegetal), per altres estanhistoriats : es representen escenes de laBbliaovides de sants (hagiografies)oanimals simblics .Algunsanimalsi algunes llegendes desaparegudes, a vegades, sn incomprensibles per a nosaltres. La majoria dels animals representats procedeixen delsBestiaris(tractat sobre simbologia animal) i altres temes religiosos que procedeixen de lesminiatures preromniques , en particular lesdels Beats . 150. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells En alguna ocasi trobemtemes relatius a lavida diria , com lescena de lescultor treballant en el claustre de San Cugat. 151. Elsprecedentssn lesculturapreromnica i la bizantina . Els estudiosos investiguen lorigen daquestes representacions: Alguns creuen que expressen elsterrors de lany 1000 . Encara que altres parlen derrades involuntries, la majoria opina que aquestes imperfeccionssn voluntries, perqu sha perdut el culte a la bellesa per a passar a expressar la espiritualitat .4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells 152. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLSExemples :1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLS2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110, una de les obres mestres del Romnic, capitells i panells al claustre). 153. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLS 154. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110, una de les obres mestres del Romnic, pels seus capitells i panells al claustre). 155. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110). 156. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.3.- Capitells 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110). Els seuscapitellsambfigures danimalsencarats i entrellaats, a lestil orientali amb temes califals. 157. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells Aus (nimes ascendents) menjant fruits terrenals (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 158. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells Figures del Bestiari amb cap de dimoni. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 159. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells Crvols (nima humana) enredats en talls (pecat). 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 160. 4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 161. 4.4.- Capitells Harpies. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 162. 4.4.- Capitells Les Virtuts detenen els Vicis. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 163. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells Imitaci de cistelles de vmet. 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 164. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Capitells, per tamb panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110, una de les obres mestres del Romnic, pels seus capitells i panells al claustre). 165. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) Dubte de sant Toms.Ms important sn elsrelleus dels pilars angularsde les crugies, que representen diverses escenes: eldubte de Sant Toms , elsdeixebles dEmas , eldavallament , lesMaries en el sepulcre ,PentecostailAscensi. 166. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) Dubte de sant Toms.Elrelleus encaramolt pla , esjuxtaposen les figures , i nhi ha superposici de frisos i una desproporci entre la figura de Jess (de major mida per emfatitzar la seva importncia) respecte a la resta. 167. Dubte de sant Toms.Es relaciona ambMoissac , doncs els personatgescreuen les camesen un intent de produirsensaci de moviment . Estan adaptats al marc. Les figures es representen moltespiritualitzades , recobertes per mplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells 168. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Cam dEmas o Deixebles dEmas 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 169. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Ascensi i Pentecosta 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 170. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Davallament i Sepulcre 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 171. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.4.- Panells Anunciaci o Coronaci de la Verge i Arbre de Jess 2) SANTO DOMINGO DE SILOS(1075-1110) 172. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tot i que lescultura monumental, integrada en el conjunt arquitectnic, representa la part fonamental de la plstica romnica, cal esmentar lexistncia delmobiliari litrgic(frontals daltar, les ctedres episcopals o les piques baptismals). A diverses zones, especialment a la zona pirinenca, es desenvolupa tamb unainteressant imatgeria , s lesculturaDEVOCIONAL EXEMPTAo dembalum rod.Destaquen lestalles devocionals de fusta policromada , fetes normalment per a posar-les a l altar o a les capelles . 173. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Larigidesa, lestatisme i el monolitismesn les caracterstiques principals: sn esculturespoc expressives , on elrostreapareixsolemne i ser , sense expressarcap sentiment . 174. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta Tres temes A)Crucifixi B) Representaci deMariacom aSedes sapientiae(tron de la saviesa) oVerge Theotocos C) ElDavallament de la Creu :grup escultricamb Crist 175. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta

LaCrucifixi , amb unCrist triomfant , que es representa clavat a la creu pels quatre claus, s a dir, amb elspeus separats , cosa que accentua lafrontalitat . T elcos dret, rgid, i els braos horitzontals ,no pengen de la creu, est adossat a ella .Exemples :

MAJESTAT BATLL(mitjan segle XII)

CRIST DE TAULL(finals segle XII)

176. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta MAJESTAT BATLL(mitjan segle XII)

LaCRUCIFIXI . El seu rostre simpassibleno expressa lhorror o el dolorque est patint, tot el contrari,apareixviu amb els ulls oberts .

177. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta

LaCRUCIFIXIadoptadues modalitats :

1) ElCRIST EN MAJESTATvestit ambmplies tniquesde dalt a baix i de mnegues llargues, que li cobreixen fins els peus i du corona reial i no despines (com laMajestat Batll ).2) O b, elCRIST NU , cobert sols de lacintura als genollsamb unafaldilla. 178. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 1) ElCRIST EN MAJESTATvestit (com laMajestat Batll ).2) O b, elCRIST NU , cobert sols de lacintura als genollsamb unafaldillaque cau en plecs verticals. Amb el temps la seva representaci evoluciona i en elsCrists ms prxims al gticelsbraos es doblenacusant el pes i lescames es creuensubjectes perun sol clau . 179. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta MAJESTAT BATLL(mitjan segle XII) Enfusta policromada , representat com rei de reis, s del tipus denominaten Majestat , sa dir, vestit ambampla tnicaque li cobreixtot el cos .Conservalapolicromiaoriginal, per hadesaparegutlacorona de metall i els peus. 180. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRIST DE TAULL(finals segle XII) 181. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) LaVERGE : representaci deMariacom aSEDES SAPIENTIAE(tron de la saviesa) oVerge Theotocos(deriva de laTHEOTOKOS) : imatge de la Mare de Duasseguda i de front , amb elsulls ametllats , i amb elNen Jess , igualmentde front , iassegut sobre els seus genolls . No s altra cosa, ms queel tron del Salvador ,noexisteix capcomunicaci o relaci, ni sentiment entre mare i fill . 182. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta B) Se la representacom a reina , cosa per la qualdu corona, no com a mare , i elNen Jessen el romnicno s nin sin Du , lafunci s allunyar a la divinitat dels homes evitant tota familiaritat i fomentant el respecte .Exemples :1) VERGE DE GER ;2) MARE DE DU DIGUACEL ;3) MARE DE DU DE VICIANA;4) VERGE DE PAMPLONA , i5) VERGE DE MONTSERRAT . 183. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 2) MARE DE DU DIGUACEL 1) VERGE DE GER 184. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 4) VERGE DE PAMPLONA 3) MARE DE DU DE VICIANA 185. 5) VERGE DE MONTSERRAT : representaci de la Verge amb el Nin realitzada enfusta policromadadel segle XII. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta 186. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta C) ElDavallament de la Creu :grup escultricamb Crist, que s baixat de la creu, i els dos lladres.Exemples: DAVALLAMENT O SANTSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES(1271) DAVALLAMENT DERILL LA VALL(primera meitat segle XII) 187. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT O SANTSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES(1271) 188. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta TelCrist articulat , i es trobaentre el lladre bo i el dolent . A sota apareix laVerge, Sant Joan i Josep dArimatea . DAVALLAMENT O SANTSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES(1271). 189. ARQUITECTURA ROMNICA Romnic en la pennsula ibrica SANT JOAN DE LES ABADESSES (Catalunya, segle XII) Rep major influnciafrancesa . Ambdeambulatori i capelles radials , encara que tamb t influnciallombarda en lexterior . 190. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT DERILL LA VALL(primera meitat segle XII) 191. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta DAVALLAMENT DERILL LA VALL(primera meitat segle XII) 192. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta D) Altres: A ms de la imatgeria (fusta policromada), tamb destaquen lesescultures en ivori( CRIST DE FERRAN I, I SANA , 1063) i algunsrelleus en bronze( PORTA DE SANT ZEN DE VERONA ).Exemples : 193. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta CRISTDIVORI DE DON FERRAN I, I DONYA SANA , (1063). Observem larigidesa de lexpressi solemneque allunya qualsevol sensaci de dolor, elspeus separats , elparallelismede lesextremitats amb els braosde la creu. 194. 4.- ESCULTURA ROMNICA 4.5.- Escultura devocional exempta PORTA DE SANT ZEN DE VERONA , relleu en bronze. 195. CONCLUSI ESCULTURA ROMNICA 196.

Lescultura del romnic tenia una doble funci:decorativaididctica .

• Decoravalinterior i lexterior de les esglsies amb escenes i personatges bblics i de tema religis.

• Pretenia explicar al poble inculte la histria sagrada extreta de la Bblia.

Depn de larquitectura : les figures adopten les proporcions i la forma de la superfcie sobre la qual sn esculpides (horror vacui).

Materials:Pedra i fusta .

Tipus:

• Portalades

• Capitells

• TallesDe fusta policromada se solien collocar en els altarsdesglsies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Du .

A dins i a fora de les esglsies. CARACTERSTIQUES GENERALS ESCULTURA: 197. ESCULTURA: PORTALADES

Temes

• - Crist i Mare de Du

• - Judici final

• - Evangelistes, apstols i sants

• - Escenes de la Bblia

Lloc

Portalada del monestir de Ripoll g

• Timp.

• Llinda.

• Arquivoltes.

• Mainell o trencallums.

• Muntant.

• Porta.

• Brancal.

Portada 198. ESCULTURA: PORTALADES

Conjunt complet

Arquivolta

Llinda i Timp

Mainell i brancals

Portalada

199. ESCULTURA: CAPITELLS

Temes :

• - Escenes religioses:

• • * Crist

• • * Sants i apstols

• • * Bblia

• • * Dimoni

• - Formes geomtriques

• - Formes vegetals

• - Escenes vida quotidiana

• Animals reals, mitolgics, fantstics i bestiari

200. ESCULTURA: TALLES DEVOCIONALS

Fusta policromada

Es collocaven sovint als altars

Temes :

• * Crist crucifixat

• * Davallament

• * Mare de Du i el Nen Jess beneint

• * Sants i mrtirs

201. 4.- BIBLIOGRAFIA

E. Valdearcos, El arte romnico, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda

http://www.slideshare.net/landa

Prez Molina, T.,http://www.slideshare.net/tomperez

http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html

Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr

Assumpci Granero.www.slideshare.net

Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt.Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009.

Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.wikipediaenciclopedia libre

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

http://es.wikipedia.org

Wikimedia Commons

www.enciclopedia.cat

ciencias.sociales2006.googlepages.com

202. Art Romnic un art religis 203. ESCULTURA ROMNICA 204. PINTURA ROMNICA Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpci Granero Cueves Comena...