L'ART ROMÀNIC

Download L'ART ROMÀNIC

Post on 26-May-2015

7.386 views

Category:

Education

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Elements arquitectnics d'esglsies romniques.

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. LArt Romnic: context histric <ul><li>El Romnic se situa en lpoca medieval (s. V-XV), ms concretament al final de lAlta Edat mitjana (s. X-XIII).</li></ul></li></ul> <ul><li>s una poca caracteritzada pelfeudalisme,pel</li></ul> <ul><li>predomini del mn rural sobre lurb, per una societat estamental en qu una minoria privilegiada (rei, noblesa, Esglsia) viu a costa del treball de la majoria</li></ul> <ul><li>(camperols, artesans, etc.), i per una gran influncia de lEsglsia.</li></ul> <ul><li>Bona part de la poblaci viu al lmit de la supervivncia.</li></ul> <p> 2. LART ROMNIC: concepte </p> <ul><li>Lart Romnic sestn per lEuropa occidental durant les darreres dcades del segle X fins a mitjans del segle XIII. </li></ul> <ul><li>Es denomina daquesta manera perqu algunes de les seves caracterstiques arquitectniques ms peculiars deriven de lart rom i perqu la seva cronologia coincideix amb laparici de les llenges romniques.</li></ul> <p> 3. LARQUITECTURA ROMNICA </p> <ul><li>Es tracta duna arquitectura fonamentalment religiosa. Els dos tipus dedificis sn els monestirs i les esglsies. </li></ul> <ul><li>Tot i que larquitectura romnica presenta solucions constructives i formals molt diverses, cosa que ha portar a diferenciar escoles regionalsi diferents moments evolutius, hi ha uns elements comuns que defineixen lestil. </li></ul> <p> 4. Elements arquitectnics: </p> <ul><li>Utilitzaci de la pedra, fins i tot per a les cobertes. </li></ul> <ul><li>Elements de suport: sutilitzarlarc de mig puntsobre columnes o pilars. Les voltes generalment sn decana la nau central,darestaa les naus laterals. </li></ul> <ul><li>La volta de can presenta el problema del seu pes i la necessitat de suports potents i continus; la utilitzaci d arcs faixonspermet la divisi en trams que facilita la seva construcci. </li></ul> <p> 5. </p> <ul><li>Vicen de Cardona. Vista de la nau centralvist 676 vegades [paau] Esglsia construda entre els anys 1029 i 1040 a la vila de Cardona (Bages). Estilsticament vinculada al primer romnic. Coberta amb trams de volta de can separats per arcs torals de mig punt.</li></ul> <ul><li>Vicen de Cardona. Vista de la nau central. </li></ul> <ul><li>Esglsia construda entre els anys 1029 i 1040 a la vila de Cardona (Bages).</li></ul> <ul><li>Es pot apreciar elsarcs de mig punt,la coberta amb trams devolta de canseparats perarcs faixonsde mig punt.</li></ul> <p>Volta de can Arc de mig punt Arcs faixons 6. Elements arquitectnics:continuaci </p> <ul><li>Les tensions laterals de la volta de can es contraresten amb els murs gruixuts i els contraforts. </li></ul> <ul><li>Damunt del creuer saixeca elcimbori,torre de planta quadrada o octogonal que permet illuminar el creuer i que, a linterior es manifesta en forma de cpula de mitja esfera. </li></ul> <p>Cimbori Absis Transepte 7. Tipus de plantes </p> <ul><li>Lesglsia s ledifici essencial del perode romnic. La seva disposici conjuga elements de caire simblic relacionats amb el significat del temple coma casa de Du. </li></ul> <ul><li>El tipus de planta ms habitual s de creu llatina que integra diferents mbits: </li></ul> <ul><li>Un cos longitudinal orientat en sentit oest-est, format per una nau central i, sovint una nau lateral a cada costat. </li></ul> <ul><li>El transepte, una nau transversal que determina, en la seva intersecci amb la nau central, elcreuer,punt central dels dos eixos, cobert per una cpula. </li></ul> <ul><li>El presbiteri, lespai reservat als sacerdots, ocupa la capalera del temple. </li></ul> <ul><li>Als extrems de la capalera hi ha els tres absis que corresponen a les tres naus. Labsis central s ms ampli i alt. </li></ul> <p> 8. Planta de creu llatina Transepte Nau lateral Creuer Nau central Campanar Absis Presbiteri Absis 9. </p> <ul><li>Climent de Tall.Vista de la capalera i campanar.</li></ul> <ul><li>Esglsia consagrada el 1123 a Tall, municipi de la vall de Bo, a l'Alta Ribagora. Les esglsia del anomenat 'romnic de muntanya' que abunden en aquestes valls pirinenques es caracteritzen per l's de decoraci llombarda, sostre de fusta, planta basilical i esvelts campanars .</li></ul> <p> 10. </p> <ul><li>Sant Jaume de Frontany.</li></ul> <ul><li>Vista de la capalera </li></ul> <ul><li>Esglsia romnica construda a Sant Jaume de Frontany, al Bergued, el poble ms petit de Catalunya durant el segle XI.</li></ul> <ul><li>s l'nic que queda d'un antic monestir. L'esglsia consta de una sola nau ambtranseptei tresabsis . Pertany al primer Romnic o romnic llombard.</li></ul> <p>Cimbori Transepte Absis Bandes llombardes 11. </p> <ul><li>Sant Vicen de Cardona.Vista exterior de la capalera . </li></ul> <ul><li>Esglsia construda entre els anys 1029 i 1040 a la vila de Cardona (Bages). Estilsticament vinculada al primer Romnic.</li></ul> <ul><li>Destaquen l's de carreus de pedra regular i lesbandes llombardesen la decoraci exterior. A la imatge pdem apreciar dos absis i elcimbori .</li></ul> <p>Absis 12. </p> <ul><li>Vista exterior de la capalera duna esglsia romnica, on es pot apreciar els tres, absis, el del centre ms ample i alt. </li></ul> <ul><li>El mur est decorat ambarcs cegsibandes llombardes . Les finestres sn estretes per no disminuir la fora del mur. </li></ul> <p>absis 13. Les faanes </p> <ul><li>Les faanes , en molts casos queden emmarcades per dues torres cilndriques o quadrades.</li></ul> <ul><li>A les portalades es concentra la decoraci escultrica que sovint omple totes les seves part:arquivoltes ,,brancals,timp i trencallums. </li></ul> <p>timp 14. EL ROMNIC A ITLIA </p> <ul><li>Baptisteri, catedral i torre de Pisa. </li></ul> <ul><li>La catedral de Pisa va ser construda per l'arquitecte Buscheto entre el 1064 i el 1118 i consagrada el mateix any pel Papa Gelasi II. La torre s una mica posterior (1173-1350). La imatge ens permet veure la faana del Duomo i tamb el Baptisteri, en primer terme. Tanmateix podem apreciar la inclinaci del campanar. </li></ul> <p> 15. 16. </p> <ul><li>La catedral de Pisa: vista de la nau central i delsarcs formersque la separen de les naus laterals.</li></ul> <p> 17. LA PINTURA: aspectes generals </p> <ul><li>Les esglsies romniques es decoraven amb pintures murals en tota la superfcie del seu interior, fins i tot a les voltes de la nau central. </li></ul> <ul><li>La tcnica utilitzada s la del fresc. </li></ul> <ul><li>Aspecte simblic i no naturalista en els temes. </li></ul> <ul><li>El hieratisme de les figures. </li></ul> <ul><li>Precisi en el dibuix. Els contorns es perfilen acuradament i es ressalten amb un tra fosc. </li></ul> <ul><li>Els colors utilitzats sn purs, sense mescles, i plans (sense matisos tonals o games). </li></ul> <ul><li>Labsncia de fons paisatgstics o arquitectnics. </li></ul> <ul><li>La manca de preocupaci per presentar lespai es reflecteix en labsncia de perspectiva i en la sensaci plana, exempta de volum de les figures. </li></ul> <p> 18. Temes representats (programa iconogrfic) </p> <ul><li>Els temes representats es relacionaven amb el significat simblic de les diferents parts de lesglsia. </li></ul> <ul><li>A la volta de labsis (mbit celestial) es pintaven representacions de la presncia de Du davant dels homes tot mostrant la seva gloria. Les ms freqents s elPantocrtor , envoltat pels smbols dels Evangelistes (Tetramorfos), ngels, arcngels i querubins. </li></ul> <ul><li>Al semicilindre de labsis, apareix habitualment la Verge acompanyada dels apstols i els sants als qual es dedica lesglsia. </li></ul> <ul><li>A les naus laterals es pinten escenes de lAntic i del Nou Testament. </li></ul> <p> 19. Pintura de linterior de labsis de Sant Climent de Tall. Representa a Du dins la mndorla celestial, envoltat pels smbols dels evangelistes, ngels i serafins. 20. Frontal de laltar. Du en Majestat envoltat pels apstols. La part davantera de laltar es cobria amb un frontal de fusta decorat amb pintures. 21. LESCULTURA: relleus en pedra </p> <ul><li>Estreta vinculaci entre arquitectura i escultura: lescultura romnica forma parta de ledifici, es troba als capitells,timpans,als brancals, arquivoltes..... </li></ul> <ul><li>Adaptaci al marc arquitectnic. </li></ul> <ul><li>Hieratisme i absncia de perspectiva i de fons paisatgstics. </li></ul> <ul><li>Simbolisme davant el realisme. </li></ul> <ul><li>Policromia. </li></ul> <ul><li>Temes religiosos i bestiari. </li></ul> <p> 22. </p> <ul><li>LESCULTURA: en </li></ul> <ul><li>fusta </li></ul> <ul><li>A diverses zones, especialment a la regi pirinenca, es desenvolupa tamb una interessant imatgeria centrada sobretot en la figura del Crist crucificat i la figura de la Mare de Du amb el Nen Jess. </li></ul> <ul><li>Posici rgida i frontal </li></ul> <ul><li>Estaven fetes amb fusta policromada o en pedra. </li></ul> <p> 23. Mare de Du amb el nen Jess. </p> <ul><li>La Verge es representa asseguda en un tron, en posici rgida i frontal, amb el Nen assegut damunt les seves sames (a un costa).</li></ul> <ul><li>Ulls ametllats i la boca amb un posat inexpressiu. </li></ul> <ul><li>Policromada. </li></ul>