romÀnic arquitectura. introducciÓ

202
Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

Upload: assumpcio-granero

Post on 19-Jun-2015

4.172 views

Category:

Education


5 download

TRANSCRIPT

Page 1: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

Page 2: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA5.- PINTURA ROMÀNICA

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

Page 3: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

• 1.- CONTEXT HISTÒRIC– 1.1.- Introducció– 1.2.- Economia rural i societat feudal– 1.3.- El poder de l’Església i els peregrinatges

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

Page 4: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

LocalitzacióLocalització. Tota Europa occidental, des dels territoris imperials alemanys fins els regnes cristians de la península Ibèrica, amb importants diferències regionals.

El territori comprenia la meitat septentrional d’Itàlia, tot l’actual França i el territori de l’Imperi Germànic, com el nucli central del nou art, que té manifestacions importants a les Illes Britàniques i a l’illa de Sicília.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Page 5: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

LocalitzacióLocalització.

Page 6: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Cronologia i evolucióCronologia i evolució. Del s. X al s. XIII. Tres etapes:

Primer romànicPrimer romànic: segle X i principis segle XI.

Primer plePrimer ple: segle XI i segle XII.

Primer tardàPrimer tardà: finals segle XII i principis XIII.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Page 7: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Cronologia i evolucióCronologia i evolució. Del s. X al s. XIII. Tres etapes:

Primer romànicPrimer romànic: segle X i principis segle XI.

Primer plePrimer ple: segle XI i segle XII.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Primer tardàPrimer tardà: finals segle XII i principis XIII.

* Definició característiques de l’estil i tipologia edificis més significatius (esglésies i monestirs). L’inici de la construcció de la tercera abadia de Cluny (1088) és la data simbòlica que marca la maduresa.

* Arquitectura: Alt grau de monumentalitat i generalització cobertes de pedra.* L’escultura s’apodera de les façanes i dels claustres.

* Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa.* I introdueix als monestirs de noves solucions constructives.

- Darrer quart segle XIII, ja pareixen a França les primeres obres gòtiques, mentre en altres indrets el romànic perviu fins a mitjans segle XIII, i com a art popular o en regions més allunyades o rurals es dilata en el temps. 

Page 8: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1a Definició1a Definició (relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el segle XI). L’art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement econòmic, d’una economia rural, de la societat feudal, de l’expansió del cristianisme i del pelegrinatge.

- Entre els segles VIII i X, l’Europa cristiana occidental viu un període de greus dificultats: invasions de musulmans, normands o víkings i magiars, empobriment econòmic i fragmentació política (i artística), donant com a resultat l’aparició del feudalisme clàssic.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Page 9: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Creença en la vinguda de l’Apocalipsi (1000 i el 1033, el mil·lenarisme, Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població.

“ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.”

APOCALIPSIS 20, 1-3.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Page 10: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Entre l’any 1000 i el 1033, el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’Apocalipsi (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població.

“ El demonio] era de corta estatura, tenía el cuello picado de viruela, rostro demacrado, ojos muy negros, frente rugosa y crispada, mentón escaso y muy estrecho, barba de macho cabrío, orejas peludas y afiladas, cabello rizado y enmarañado, dientes de perro, cráneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas temblequeantes...” Raoul GLABER, 1044.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

Page 11: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del mil·lenarisme, la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau en Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’artesania i el comerç.

De la inseguretat i de la feblesa de les estructures polítiques i socials anteriors, es passa ara a:* Unes fronteres més estables, més segures i consolidades.* A la rompuda de terres i ampliació de la superfície conreada, amb augment de la productivitat per canvis del sistema de conreu.* A l’augment de la població i el ressorgiment de les ciutats.* El cristianisme, la ideologia o les creences cristianes com a impuls d’expansió militar d’Europa (Croades).

Page 12: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció1.1.- Introducció

* De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església, nous privilegiats.

Page 13: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Economia Economia rural.rural.

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència: més del 95% de la població vivia als pobles i es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure.

Per aquesta raó l’art romànic serà un art fonamentalment rural.

Page 14: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS

Societat Societat feudalfeudal

Dividida en 2 GRUPS

SOCIALS

Page 15: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS

Page 16: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

Societat Societat feudalfeudal

Dividida en 2 GRUPS

SOCIALS

PRIVILEGIATS

La noblesa i el clergat (alt clergat).

Es queden amb la propietat eminent de la terra a canvi de protegir físicament (nobles) i espiritualment (clergat) a la població.

Viuen del treball dels no privilegiats.

Camperols (sobretot), artesans, comerciants i classes populars urbanes.

NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una part important de la collita al senyor feudal i l’església.

Molt males condicions de vida.

Art romànic és expressió de la societat feudal.

Page 17: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

CONCLUSIÓCONCLUSIÓ: L’art romànic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).

Page 18: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

CONCLUSIÓCONCLUSIÓ: L’art romànic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).

Page 19: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal1.2.- Economia rural i societat feudal

“El orden eclesiástico forma un solo cuerpo, pero la división de la sociedad comprende tres órdenes. La ley humana (en efecto), distingue otras dos condiciones. El noble y el no libre no son gobernados por una ley idéntica. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todos los hombres del pueblo, grandes y modestos, y por tal hecho se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los no libres. Esta desdichada raza nada posee sin sufrimiento. Provisiones, vestimentas son provistas para todos por los no libres, pues ningún hombre libre es capaz de vivir sin ellos. Por lo tanto, la Ciudad de Dios que se cree una sola, está dividida en tres órdenes: unos ruegan, otros combaten y otros trabajan. Estos tres órdenes viven juntos y no soportarían una separación. Los servicios de uno de ellos permiten los trabajos de los otros dos. Cada uno, alternativamente, presta su apoyo a todos”. Adalberón de León: Los tres órdenes de la sociedad .

Page 20: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

L’església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual: la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels.

En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià: construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme.

Page 21: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

Aquesta pietat es manifestarà en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven relíquies de sants, apòstols o el propi Crist.

Page 22: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

Els pelegrinatges, com el camí de Santiago, seran la forma d’expansió de les idees i l’art per tot l’Occident (unitat artística, amb diferències regionals).

Page 23: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs (benedictins), que construiran monestirs per tota Europa Occidental, unificant la seva cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).

Page 24: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident, per damunt de l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa o la península Ibèrica).

Page 25: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

L’art romànic és un art al servei de l’església, que l’utilitza per a demostrar el seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les representacions artístiques (didactisme).

Page 26: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges

DEFINICIÓ ART ROMÀNICDEFINICIÓ ART ROMÀNIC. Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que defineix els trets culturals d’Occident:

* L’Imperi cristià com a forma d’organització política. * El feudalisme com a forma d’organització social.

* El cristianisme d’obediència romana com a ideologia.* I l’art romànic com a expressió cultural.

Page 27: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

1) Es va desenvolupar en EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII.

Page 28: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

1) El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se al mateix temps que les LLENGÜES ROMÀNIQUES (derivades del llatí vulgar).

Page 29: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental, que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges, i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.

2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc.

Page 30: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

3) Rep moltes INFLUÈNCIES, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i l’art figuratiu).

Page 31: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria).

Page 32: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

3) I també INFLUÈNCIES orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).

Page 33: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i l’ESGLÉSIA.

Page 34: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

5) És un art essencialment RURAL.

Page 35: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

6) És un art fonamentalment ARQUITECTÒNIC, l’escultura i la pintura es subordina a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.

Page 36: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL, expressió d’una fe “popular”, però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions).

Page 37: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

8) Té un caràcter DIDÀCTIC, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.

Page 38: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva. Les figures es representen de manera rígida i frontal.

Page 39: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

10) Té un caràcter simbòlic.

10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia.

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

Page 40: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSART ROMÀNICART ROMÀNIC

11) L’artista és ANÒNIM, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta qualque mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).

Page 41: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

• 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA

- 3.1.- Característiques generals

- 3.2.- Arquitectura religiosa: esglésies i monestirs

- 3.3.- Arquitectura civil: castells i obres d’enginyeria

- 3.4.- Diferents escoles regionals

- 3.5.- Arquitectura romànica en la península Ibèrica

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

Page 42: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

1) L’ARQUITECTURA és la principal expressió artística, escultura i pintura es subordinen a ella.

2) INFLUÈNCIES: destaca la influència romana i paleocristiana, però també hi ha influència dels pobles germànics, orientals (bizantines) i musulmanes.

3) PERDURABILITAT: a imatge del poder de Déu o del senyor, es construeixen edificis de PEDRA amb afany de perdurar per a sempre, rebutjant materials lleus i la fusta.

Page 43: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

4) Tendència a la MONUMENTALITAT: si bé comença com una arquitectura bastant modesta, tendirà a gradualment a la grandiositat, perfeccionant-se i resolent els seus problemes tècnics inicials a la recerca de major altura i llum. Els monestirs juguen un paper preeminent en l’època de formació de l’estil, les catedrals i grans basíliques seran el símbol del ressorgiment urbà, que tindran la màxima expressió en el gòtic.

Page 44: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA, amb proporcions entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.

Page 45: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

6) POCA LLUM en els interiors: els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS.

Page 46: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

6) POCA LLUM en els interiors: els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS.

Page 47: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

7) Primer s’utilitzaren carreuons i aparell irregular, a la segona meitat del segle XI es construeix amb carreus regulars i aparell isòdom (fileres de carreus de la mateixa alçada i de la mateixa mida). Cal esmentar que el primer romànic encara va utilitzar la coberta d’encavallada de fusta.

7) El MATERIAL de construcció fonamental és la PEDRA, treballada pels picapedrers, especialment els carreus dels murs (s’utilitzarà, fins i tot, per a les cobertes i les voltes de canó i aresta).

Page 48: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

8) Els edificis eren construïts per quadrilles itinerants: els arquitectes i picapedrers són ANÒNIMS.

Page 49: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9)TIPOLOGIA TIPOLOGIA EDIFICISEDIFICIS

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

Arquitectura religiosa

Arquitectura civil

Altra construcció

ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.

CASTELLS o MURALLES.

TORRES CAMPANAR.

Page 50: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

9)TIPOLOGIA EDIFICISTIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura religiosa serà la més important, destacant les ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.

Page 51: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

9)TIPOLOGIA EDIFICISTIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura civil, mostra del poder dels senyors feudals, també va ser molt important en el seu moment, però s’ha conservat pitjor: els CASTELLS (Loarre a Osca) o altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).

Page 52: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

9)TIPOLOGIA EDIFICISTIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura civil: altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).

Page 53: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

9)TIPOLOGIA EDIFICISTIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura civil: altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).

Page 54: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

9)TIPOLOGIA EDIFICISTIPOLOGIA EDIFICIS: * Altra construcció nova seran les TORRES que faran la funció de CAMPANAR.

Page 55: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

* Els MURS són GRUIXUTS i robustos, fets de grans carreus de pedra, sense a penes VANS per a poder sostenir el pes de les voltes de pedra (finestres petites i estretes, a mena d’espitlleres atrompetades, “saeteras”).

Page 56: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

* Els murs solen estar reforçats per CONTRAFORTS exteriors per suportar millor el pes. Predomina el macis a causa de la falta de confiança en la seguretat de l’edifici i els interiors obscurs, amb un esperit de recolliment.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

Page 57: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

* Prefereixen els PILARS a les columnes, o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat), i les pilastres.

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

Page 58: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

Page 59: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

* Prefereixen els PILARS a les columnes, o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat), i les pilastres.

Page 60: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

* Prefereixen els PILARS a les columnes, o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat), i les pilastres.

Page 61: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

* Prefereixen els PILARS a les columnes, o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat), i les pilastres.

Page 62: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

* És freqüent l’alternança de suports més gruixuts (els que suporten alhora arcs formers i faixons) i més prims (els que suporten només arcs formers).

Page 63: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

* Les COLUMNES s’utilitzen menys (sobretot s’usa en els claustres dels monestirs), tenen base i presenten fustos tant llisos com estriats, i el seu diàmetre sol ser desproporcionat respecte a l’altura, és a dir ha perdut el sentit de l’esveltesa clàssica, és baixa i grossa.

Page 64: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

* Els CAPITELLS presenten diferents tipus de decoració (geomètrica, vegetal), però destaquen els que presenten escultura figurativa, tant passatges i personatges de la Bíblia com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti).

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORTELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

Page 65: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

ARC de MIG PUNT, pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes. ARCS

Page 66: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

ARCSA les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics (ARQUIVOLTES).

Page 67: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERETS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta).

ARCS

11) ELEMENTS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ARQUITECTÒNICS

SUSTENTATSSUSTENTATS:

Page 68: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim:ARC DOBLER o PERPANY

• Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta (de canó, d’aresta...) i que, en dividir-la en trams, la separa d’una altra nau i la reforça, alleugerint el pes de les voltes cap als murs laterals.

• Arcs disposats transversalment a l’eix de la nau i formen part de la volta.

• Castellà: Arco fajón; arco perpiaño.

FaixóTerminologia PAU

Page 69: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER o PERPANY (A)

Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 70: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Arcs faixons a la nau central de Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).

Terminologia PAU

Page 71: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes.Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022.

13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim:ARC DOBLER o PERPANY

Terminologia PAU

Page 72: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

• Cadascun dels arcs disposats a cada costat d’una nau, que separen la nau central de les laterals.

• Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau, i que en suporten la volta.

• Castellà: Arco formero.

13.14.- ARC FORMER (A)

Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 73: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.14.- ARC FORMER (A)

Catedral Santiago de Compostel·la.

Sant Serní de Tolouse. Nau central.

Former

Terminologia PAU

Page 74: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.14.- ARC FORMER (A)

Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 75: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.15.- ARC FORMERET (A)

• Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur.

• Castellà: Arco formero.

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 76: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

ARC de MIG PUNT, pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes.

A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics (ARQUIVOLTES).

També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERESTS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta).

ARCS

Page 77: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

ARCS

ARCS de MIG PUNT: ARCS FAIXONS

ARCS de MIG PUNT: FORMERS

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 78: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES

La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts.

ARESTA.

MITGES VOLTES CANÓ,QUART d’ESFERA ,QUART de CANÓ.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 79: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES CANÓ.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 80: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES

CANÓ.

També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA.

MITGES VOLTES CANÓ, QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 81: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES ARESTA.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 82: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

ARESTA. VOLTESVOLTES

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 83: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES

CANÓ.

ARESTA.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ, anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ.

Page 84: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES

Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ, anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ.

ARESTA.

CANÓ.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 85: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

COBERTES

- VOLTA de CANÓ a la nau central reforçada amb arcs FAIXONS o PERPANYS, que compleixen una doble funció: la de sustentació i la d’ornamentació senzilla.

- VOLTES d’ARESTA a les laterals.

- ABSIDIOLES amb VOLTES de QUART d’ESFERA.

- TRIBUNA amb VOLTA de QUART de CANÓ.Catedral de Santiago de

Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 86: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

VOLTESVOLTES

La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts.

També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ, anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ.

Page 87: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies i catedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a la península algunes són nervades, copiant les califals

De mitja taronja o cúpula sobre

trompesDe mitja taronja o cúpula de petxines

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSSUSTENTATS:

Page 88: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

CÚPULES en els CREUERS sobre TROMPES.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 89: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 90: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

Page 91: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

CÚPULES en els CREUERS, a la península algunes són NERVADES, copiant les CALIFALS.

11) ELEMENTS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ARQUITECTÒNICS

SUSTENTATSSUSTENTATS:

Page 92: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

Si en lloc d’una cúpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal l’anomenem CIMBORI (torre de planta quadrada o octogonal que permet d’il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre petxines).

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Page 93: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

11) ELEMENTS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ARQUITECTÒNICS

SUSTENTATSSUSTENTATS:

Coberta del creuer en forma de torre poligonal: CIMBORI.

Page 94: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

11) ELEMENTS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ARQUITECTÒNICS

SUSTENTATSSUSTENTATS:

Coberta del creuer en forma de torre poligonal: CIMBORI.

Page 95: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

la diferent alçada entre la nau central i les laterals permet d’il·luminar la nau central directa o indirectament. D’aquesta manera el alçat interior de la nau central s’articula en dos pisos: l’arcada de separació i les finestres; en època tardana les finestres poden ser substituïdes per una galeria (TRIFORI) o, fins i tot, se superposen els trifori i les finestres.

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Als temples també es construiran TRIBUNES: una mena de pis sobre les naus laterals que sustenta part del pes de la volta de la nau principal.

Page 96: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.14.- ARC FORMER (A) i TRIBUNES

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 97: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes

- PILARS CRUCIFORMES (base quadrada i esveltes semicolumnes adossades a cada cara), enllacen amb- Nervis dels arcs FAIXONS de la VOLTA DE CANÓ de la nau central.- Arcs FORMERS paral·lel a eix longitudinal.- Arc de mig punt (FORMERS, FAIXONS o PERPANYS, TORALS i de DESCÀRREGA) - A sobre els pilars cruciformes es formen les TRIBUNES damunt les naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant - TRIFORIS, que ressegueixen el perímetre de la basílica a excepció de la capçalera, formats per finestres dividides en dos per dobles columnes, i enquadrades per un arc de DESCÀRREGA.

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

Page 98: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals3.1.- Característiques generals

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATSELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

De vegades fan ESPADANYES: prolongacions verticals del mur amb obertures per a les campanes.

Page 99: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on es desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en l’església com a edifici urbà).

2) FUNCIÓ: servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a lloc de reunió, i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).

Page 100: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

3) S’ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).

Page 101: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA4) Té una gran UNITAT i VALOR SIMBÒLIC:

* La planta de creu llatina simbolitza a Crist. I la forma de les esglésies romàniques recorda el cos humà i és símbol del cos místic de la cristiandat.

* La façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana.

* Les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en aquesta vida.

* El creuer l’àmbit de transició. L’espai central quadrat als evangelistes. * En el creuer, la base quadrada de la cúpula pertany a l’àmbit terrenal, però la mitja esfera de la cúpula pertany a l’àmbit diví, és la volta celestial.

* Els pilars són els apòstols i profetes.

* Els murs són els fidels.

* La tènue il·luminació convida al recolliment i l’oració.

* Finalment, les formes circulars de l’absis són l’àmbit celestial, espai reservat només als sacerdots o bisbe (presbiteri) i separat dels creients.

Page 102: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) Vocació MONUMENTAL: fins i tot les esglésies petites eren grans per a la població del poble. 

ESGLÉSIAESGLÉSIA

Page 103: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

6) PROPORCIÓ, HARMONIA i VOLUMNS GEOMÈTRICS bàsics: els volums cúbics de cadascun dels trams de les naus laterals solen ser la unitat bàsica a partir de la qual es construeix tot el temple.

Page 104: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

7) DECORACIÓ. L’exterior del temple solia presentar decoració arquitectònica de múltiples formes geomètriques (damer, permòdols de rotllo..., etc.).

Page 105: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

7) DECORACIÓ EXTERIOR: bolles, baquetons..., etc.).

Page 106: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

7) DECORACIÓ EXTERIOR: arcs cecs, faixes o bandes llombardes..., etc.

Page 107: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

BASILICAL

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

CREU LLATINA

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

Page 108: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA Presa de l’art paleocristià i preromànic (que derivaven de la planta de la basílica romana), és la més utilitzada en les esglésies parroquials, i consisteix en una nau rectangular principal o central (més ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos a cada banda per formar una església d’una, tres o cinc naus) i que acaba en la capçalera amb l’altar major i l’absis semicircular.

BASILICAL

Page 109: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA BASILICAL

Page 110: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA BASILICAL

Page 111: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats amb bisbe, i model més característic del romànic ple: és el resultat d’afegir una o vàries naus (TRANSSEPTE o transseptes) perpendiculars a l’eix longitudinal de la basílica just abans d’arribar a la capçalera, formant una creu llatina (símbol de Crist). 8) TIPUS TIPUS

PLANTESPLANTES

CREU LLATINA

Page 112: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ: - Saint Martin de Tours.- Saint Marcial de Limoges- Sainte Foy de Conques - Saint Sernin de Toulouse- Catedral de Santiago de Compostel·la

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

CREU LLATINA

Page 113: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA PLANTA CREU LLATINA: Santiago de Compostel·la.

Page 114: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

ESGLÉSIAESGLÉSIA

Page 115: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA

D’influència bizantina (mausoleus i baptisteris) o del model de la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem, difós a Occident per les Croades.

S’utilitza a les esglésies dels ordes militars (templers especialment), i als baptisteris italians. La majoria d’exemples tenen caràcter funerari: - Ermita de Santa Maria d’Eunate ( tipus funerària, Navarrra)- Capella funerària de Torres de Río (Navarra)- Església templària de la Vera Cruz (Segòvia)

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

Page 116: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)

Page 117: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

ESGLÉSIAESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)

Page 118: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

8) TIPUS TIPUS PLANTESPLANTES

ESGLÉSIAESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 119: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Orientada a l’OEST, presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en forma d’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’arc de triomf romà, però religiós) i ATROMPETADA.

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

FAÇANAFAÇANA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 120: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

FAÇANAFAÇANA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Estava molt decorada i solia estar flanquejada per DUES TORRES (campanars, que s’aixequen als peus del temple); la forma d’aquest cos occidental (o MACÍS OCCIDENTAL) deriva del WESTWERK carolingi (façana amb dues torres quadrades entre les qual n’hi ha un vestíbul a mena de nàrtex, damunt del qual es disposa una tribuna). D’altres temples adopten diverses solucions i tenen una única torres situada a l’extrem oriental, cosa molt freqüent al romànic llombard i català, per exemple, Sant Climent de Taüll.

Page 121: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Les arquivoltes, quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfície esglaonada, que se decora amb columnes o estàtues sobre els muntants (jambas). En el centre de la portasa haver una columna o pilar, el trencallums o mainell (parteluz) .

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

FAÇANAFAÇANA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 122: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

El NÀRTEX o ATRI: nau transversal situada a l’entrada a manera de vestíbul.

Page 123: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

NAUSNAUS

Lloc destinat als fidels, poden ser una, tres o cinc.

Les naus LATERALS, separades de la central per arcs FORMERETS, podien tenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és el matroneu paleocristià), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entrava llum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central, el TRIFORI.

Page 124: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

NAU LATERALSNAU LATERALS

Page 125: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

TRIFORITRIFORITRIBUNATRIBUNA

ARCS FORMERETSARCS FORMERETS

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

Page 126: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

- Els PILARS CRUCIFORMES:

- Alternen la base circular i quadrada.

- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de DESCÀRREGA:

- Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilíndrica.

- TRIFORI de finestres dobles o geminades, de dos arcs peraltats, coronades amb arcs de descàrrega, que comuniquen amb la TRIBUNA i aboquen llum a la nau central.

ARCS FAIXONS

TRIFORI

ARCS FORMERS PILARS

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

A L’ALÇAT OBSERVAM Terminologia PAU

Page 127: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

TRIBUNATRIBUNA

Page 128: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

TRANSSEPTETRANSSEPTE

NAU TRANSVERSAL

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

CREUER

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 129: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE TRANSSEPTETRANSSEPTE

És la nau o conjunt de naus transversals que creuen les naus longitudinals just abans d’arribar a la capçalera, donant-li al temple forma de creu llatina.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 130: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

És el punt on es creuen la nau central de l’església i la nau del transsepte, és el punt més important del temple, el més il·luminat, on estan l’altar major i el presbiteri (espai reservat per als clergues).

CREUERCREUER

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 131: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

El creuer sol estar coronat per una CÚPULA o CIMBORI (cúpula celestial).

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CREUER I CÚPULACREUER I CÚPULA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 132: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CREUER I CIMBORICREUER I CIMBORI

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 133: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CAPÇALERACAPÇALERA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

La CAPÇALERA és el remat del temple, amb forma semicircular i en direcció est (ABSIS).

Page 134: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CAPÇALERACAPÇALERA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Desapareix la gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus laterals envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI.

Page 135: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CAPÇALERACAPÇALERA

Aquesta girola solia tenir CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a l’exterior, tenien forma de petites absis o ABSIDIOLES.

Page 136: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CAPÇALERACAPÇALERA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

En el primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Exemples:- Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona).- Sant Martí de Fròmista (Palència).

Page 137: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE CAPÇALERACAPÇALERA

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

A la regió francesa de Poitou apareix un grup d’esglésies en què cada tram de la nau es cobreix amb un cúpula de mitja esfera:- Saint Front de Perigús- Catedral d’Angulema

Page 138: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE SOTERRANISOTERRANI

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relíquies.

Page 139: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES.

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE TEULADATEULADA

Page 140: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

Page 141: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

Page 142: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

9) PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

Page 143: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

La influència monàstica durà, en ocasions, a què el canonges duguin una vida comunitària, el que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a l’església (recordeu: hi ha clergat secular i el regular, reglat, el que seguia una norma).

MONESTIRMONESTIR

Page 144: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR

Al segle X, la reforma de l’orde benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny, va suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els ja existents, que contribuïren a impulsar l’extensió del romànic.

El moviment monàstics té el seu origen en les reaccions del primers eremites contra el luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI, qui va organitzar el primers monestirs regits per al seva famosa regla (pobresa, castedat, obediència, oració i treball, però no la negació total del món).

La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació agrícola, per donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el delme, què eren obligats a pagar els camperols.

Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI, els monestirs posseïen la sisena part de la riquesa d’Europa, el que va provocar el nou moviment reformador encapçalat per Sant Bernat de Clairvaux, que reaccionà contra l’esplendor de Cluny i propugnà la renuncia als tributs feudals (REFORMA CISTERCENCA del segle XI). L’orde de Císter serà capdavantera en la renovació arquitectònica que durà a la dissolució del Romànic.

HISTÒRIAHISTÒRIA

Page 145: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR

A tenir en compte que el monestir no és tan sol l’habitatge d’una comunitat religiosa, sinó un centre d’explotació agrícola, una autèntica senyoria eclesiàstica (el FEU del clergat).

Page 146: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR

Centre CULTURAL I ARTÍSTIC

Centre ECONÒMIC

Centre RELIGIÓS

1) FUNCIONSFUNCIONS

Page 147: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR Centre RELIGIÓS: lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i consagrat a Déu.

1) FUNCIONSFUNCIONS

Page 148: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR

1) FUNCIONSFUNCIONS

Centre ECONÒMIC: a més de les activitats econòmiques fetes pels propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual l’abat actua com a senyor feudal.

Page 149: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR

1) FUNCIONSFUNCIONS

Centre CULTURAL I ARTÍSTIC: copien i conserven llibres (els monjos, al scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els ornamenten amb miniatures), i els monestirs poden fer d’escola i/ o centre transmissor del saber.

Page 150: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

2) La vida monàstica tenia una àmplia tradició, però serà la REFORMA CLUNIACENCA de la regla de sant Benet (ora et labora), amb un major rigor en l’aplicació, la que s’estendrà per tota Europa, construint monestirs AÏLLATS de la resta de la població. Els monestirs són com petites CIUTATS TANCADES on hi ha tot allò necessari per a la vida en ells.

MONESTIRMONESTIR

Page 151: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR 3)) PARTS del MONESTIRPARTS del MONESTIR

S’estructuren al voltant d’un CLAUSTRE quadrat o rectangular, porticat amb arcs de mig punt sobre columnes i sovint amb capitells historiats i amb jardí al centre, sent el lloc més important de l’edifici (símbol de la vida en comú, el recolliment i l’oració).

Page 152: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR 3)) PARTS del MONESTIRPARTS del MONESTIR

Al costat del claustre estava l’ESGLÉSIA, i la resta de llocs importants: sala CAPITULAR, REFECTORI o menjador, BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM, DORMITORIS

Page 153: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR 3)) PARTS del MONESTIRPARTS del MONESTIR

Més allunyats estaven la cuina, els estables, hostalatges per a pelegrins, apotecaria, forn, ferreria...

Page 154: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Església i claustre són els dos espais on es conserven les novetats artístiques del romànic, perquè la resta del conjunt monàstic ha estat modificat.

MONESTIRMONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirsSIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs

Page 155: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirsSIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs

ESGLÉSIA: el temple representa l’església triomfant.

Page 156: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

MONESTIRMONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirsSIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs

CLAUSTRE: és el Paradís un el homes justos viuran en eterna i perfecta harmonia. Això explica la preocupació per l’ornamentació dels claustres (CAPITELLS, COLUMNES, CIMACIS, MÈNSULES...). En ells trobem mostres importants de l’arquitectura romànica.

Page 157: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

* França França - Cluny III (gran complex ciutat del segle XI).- Santa Magdalena de Vézelay (s. XII).- Santa Fe de Conques (ss. XI-XII).

* Catalunya Catalunya - Santa Maria de Ripoll (s. XI).- Sant Pere de Rodes (s. XI).- Sant Martí de Canigó (s. XI).- Sant Joan de les Abadesses (s. XII).- Sant Miquel de Cuixà

* Aragó Aragó - San Juan de la Peña (ss. XI-XII).

* NavarraNavarra- San Salvador de Leyre (ss. XI-XII).

* CastellaCastella- Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral. - San Pedro de Arlanza.

Page 158: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).

Page 159: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).

Page 160: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

És el model clàssic del monestir romànic, tot i que segueix les línies bàsiques de construccions anteriors com l’Abadia de Saint Gall.

RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)

Page 161: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

L’Abadia de Cluny, que ja existia, va ser reedificada. El primitiu monestir fundat per Sant Odiló, l’any 910 a la vall del Grosne (Borgonya), va ser molt modificat entre 1088 i 1130.

Page 162: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

Es va bastir una nova església (coneguda entre els historiadors de l’art com CLUNY III) de grans dimensions, amb cinc naus, d’altura decreixent, doble transsepte i una gran girola; s’hi podien aplegar milers de pelegrins i fidels, i les cerimònies es feien amb gran solemnitat. L’exterior es caracteritzava per l’elevat número de torres, vuit en total.

Page 163: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

PLANTA I SECCIÓ DEL MONESTIR DE CLUNY

Page 164: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

Page 165: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Aquest símbol del poder temporal i de la riquesa de l’Església, va ser saquejat i destruït durant la Revolució francesa i només queden restes poc significatives, i una de les torres del transsepte, l’anomenat Campanar de l’aigua beneïda.

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

Page 166: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Tot i que a Cluny III no apareixen solucions originals, la seva edificació va influir en L’Església de la Charité-sur-Loire i la Catedral d’Autun, que seguiran el seu model; per la disposició de la capçalera, resta emparentada també, amb les grans esglésies de la peregrinació com Saint Sernin de Toulouse i la Catedral de Santiago de Compostel·la.

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

Page 167: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)

Page 168: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  

Campanar de l’aigua beneïdaCampanar de l’aigua beneïda..

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 169: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

Page 170: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

Page 171: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

Page 172: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)

Page 173: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Sant Pere de Rodes (segle XI)5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Page 174: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)

Page 175: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)

Page 176: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)

Page 177: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

Page 178: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

Page 179: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

Page 180: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

Page 181: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

Page 182: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

Page 183: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

Page 184: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)

Page 185: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)

Page 186: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

San Salvador de Leyre (segles XI-XII)5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Page 187: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Santo Domingo de Silos (segle Santo Domingo de Silos (segle XI)XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.

Page 188: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Page 189: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Santo Domingo de Silos (segle XI)

Page 190: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Santo Domingo de Silos (segle XI)

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

Page 191: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Page 192: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)Santo Domingo de Silos (segle XI)

Page 193: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI). Relleu: El dubte de Sant Tomàs.

Page 194: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS

Santo Domingo de Silos (segle XI). Relleu: El dubte de Sant Tomàs.

Page 195: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

5) MONESTIRS IMPORTANTSMONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Page 196: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren humils i de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria

CASTELLCASTELL

La torre del homenatge se situava en el pati d’armes. De 3 o 4

pisos era on vivia el senyor amb la seva

família.

Merlets servien de protecció als arquers que

defensaven el castell.

Masmorres se situaven en el més

profund dels soterranis, eren

presons lúgubres, humides i obscures.

Page 197: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeriaCASTELLCASTELL La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i

fortaleses, que eren, a la vegada, habitatge del senyor i refugi del poble.

Fossat rodejava el

castell i en cas de perill s’omplia d’aigua.

Pati d’honor o d’armes era el

nucli i estava envoltat per les

principals dependències: capella, cuina i

despenses.

Pont llevadís s’aixecava mitjançant

cadenes quan es volia aïllar

l’edifici, donava accés a l’única entrada i gran

porta de la muralla.

Passeig de ronda passeig que recorria tot la

muralla des d’on els sentinelles vigilaven els

possibles perills.

Page 198: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria

No existeix tipologia única, alguns són, tan sols, una sòlida torre de planta quadrangular, els anomenats DONJON en la terminologia francesa, altres es formen per addició i es rodegen per unes murades com el Castell de Loarre a Osca.

CASTELLCASTELL

CASTELLCASTELL DE LOARRE (S. XI). OSCA DE LOARRE (S. XI). OSCA

Page 199: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria

CASTELLCASTELL De ciutat emmurallades queden restes a les murades d’Àvila i les d’Aigües Tortes, a França.

I, en molt bon estat, els banys de Girona de finals de segle XII, organitzats al voltant d’una sala quadrada, al centre de la qual hi ha una piscina octogonal rodejada d’arcs sobre columnes i coberta per cúpula.

Es conserven restes de la façana d’un hospital, del segle XII, a Tarragona.

MURADES ÀVILA (SEGLE XI)MURADES ÀVILA (SEGLE XI)

Page 200: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria

CASTELLCASTELL Fora de les ciutats, trobem els camins i els ponts de pedra, que no han d’envejar res als romans.

Exemples són el d’Avignon, Besalú o el Puente de la Reina (a la part navarresa de Camí de Sant Jaume).

PONT DE PONT DE BESALÚ BESALÚ

(S. Xi)(S. Xi)

Page 201: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

4.- BIBLIOGRAFIA4.- BIBLIOGRAFIA E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.wikipediaenciclopedia libre quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat ciencias.sociales2006.googlepages.com

Page 202: ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves