revista del centre sant vicenç santvi març 2013 n line · musical de la factoria sant vicenç amb...

Núm. 7març 2013SantVi on

line Revista del Centre Sant Vicenç

Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

Uneix-te a l’aventura

SantVi on lin

e

EL TRASPUNTSUMARI EDITORIAL

Revista SantVi - març 2013 -pàg.2

L’Escotilló

Els 3 porquets... l’aventura continua!

L’un i l’altre

Una sessió de taller de teatre

Déu no vol masoquisme

Esplai La Branca

“Lo Cartanyà” al Taller de Teatre

Més que un record

Un shakespeare al Sant Vicenç

Aquest mes parlem amb Pep Ambròs

19

030708

1718

202425

14

26

16

El carrer del Teatre

Entreteniments

La gran estrena de la temporada pròxima, Més que un record, un nou musical de la factoria Sant Vicenç amb el segell únic dels germans Ten i Cia, ha començat a caminar. És una molt bona notícia, de la qual, breument, ens en fem ressò en aquesta nova edició de la nostra revista. I d’una bona notícia a una altra: el musical Els 3 porquets s’ha hagut de prorrogar unes setmanes més, com a conseqüència de l’èxit assolit. És un altre producte fet a casa nostra totalment, que mostra les capacitats artístiques i tècniques que tenim. En el primer cas, serà un producte conduït de la mà de l’experiència d’un director de la casa i ben reconegut com és Toni Ten. En el segon cas, és un producte creat i portat per gent jove, per dos directors novells, l’Albert Gorina i la Magda Palau.Experiència i joventut, dos atributs que és difícil -no impossible- que vagin junts i que, al Centre Sant Vicenç, formen part del seu ADN, perquè en aquesta casa hi convivim moltes generacions, des dels més petits fins al

més grans. Aquesta és una de les nostres fortaleses i trobar-hi sempre l’encaix adequat, un dels nostres desafiaments diaris. Com ho és també, integrar i saber enriquir-nos amb les aportacions que vénen de fora de la nostra entitat, com és el cas de la coreògrafa Cristina Allande, que participa en ambdós musicals, perquè poder aprendre del que sap o perfeccionar el que ja sabem és una molt bona manera de créixer com a persones i com a grup de teatre.

Nota: La revista SantVi és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços.

Clica.

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

TEATRE


Els tres porquets... l’aventura continua!

La junta del Centre Sant Vicenç ha decidit prorrogar el musical Els tres porquets, uneix-te a l’aventura, resultat de l’èxit de públic que està registrant. Des que es va estrenar el passat 17 de febrer, s’ha omplert l’aforament del teatre en cadascuna de les representacions. Fins ara, unes 1.500 persones ja han vist l’obra, i hi ha reserves fetes per prop d’un miler més. Degut a aquesta gran acollida, s’ha decidit prorrogar les representacions els dies 14, 21 i 28 d’abril en sessió de matí (a 2/4 de 12h).

Els tres porquets s’està representant des del 17 de febrer al nostre teatre, en funcions de diumenge matí i tarda. El repartiment, íntegrament format per alumnes del Taller de Teatre, és jove i amb molta il·lusió, i està vivint l’experiència de participar en una obra de temporada de manera molt especial. Tots ells, fent d’animals, es vesteixen i maquillen especialment per l’ocasió: des dels porquets, els esquirols, conillets,

Espectacular èxit de públic. Unes 1.500 persones ja han vist l’obra i un miler més ja han fet reserva


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

TEATRE

Revista SantVi - març 2013 -pàg. 4

papallones o granotes, fins als llops, que fan una fantàstica interpretació de principi a fi. I és que no és estrany trobar algun espectador dels més menuts ben espantat en veure aparèixer els llops!

Els llops, uns protagonistes molt ferotges!

El muntatge està basat en el conte tradicional d’Els tres porquets, però amb un aire renovat i actualitzat. Els diàlegs són frescos i amb un toc d’humor, que capten l’atenció tant de grans com petits. La música composada per Marc Pérez i les coreografies de Cristina Allande acompanyen la història i li donen ritme i color. Una posada en escena diferent, una escenografia de luxe i uns vestuaris dissenyats i elaborats especialment per a l’obra són els ingredients més atractius de la representació.

L’èxit d’aquest musical ha provocat que la junta del Centre valori la possibilitat de representar Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura, en sales de Sant Cugat i Barcelona.

No et quedis a casa i uneix-te a l’aventura!


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

TEATRE



El muntatge està basat en el conte tradicional

d’Els tres porquets, però amb un aire

renovat i actualitzat

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

TEATRE


Dies i horaris de representacions

Montllor i Pujal, 103La Creu Alta 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01www.teatrecpsv.com

Venda anticipada d’entrades

902 10 12 12Comprar entrades de Els 3 porquets

Venda directa a la taquilla del teatreHorari: Dissabtes de representacio de 7 a 9 de la tarda i una hora abans d’iniciar les representacions.

Uneix-te a l’aventura

DIUMENGES FEBRER 17 i 24MARÇ 3, 10, 17 i 24

A 2/4 de 12 del matí i a les 6 de la tarda

PUBLICITAT



núm. 7 març 2013

http://www.teatrecpsv.com/index.php

https://www.telentrada.com/Telentrada/ca/Compra%2Bon-line/ci.Espectaculo%2BEls%2BTres%2BPorquets%2Bal%2BTeatre%2BSant%2BVicen%C3%A7.compra

http://www.sabadellbotigues.com

SantVi on lin

e

TEATRE


Molt soroll per no res, un Shakespeare al Sant Vicenç

Ara farà un any que, sense fer gaire soroll, es van iniciar els assajos per portar a escena un Shakespeare al Centre Sant Vicenç, concretament, Molt soroll per no res. Aquesta serà la primera vegada que es representa en temporada regular al nostre teatre una obra del dramaturg anglès. El repte ha estat assumit per Oriol Alguersuari i Montse Azanuy, que alhora formen part de l’elenc d’actors. Concretament, Alguersuari protagonitza l’obra fent de Benedicte, juntament amb Marta Balada, fent de Beatrice, Jordi Canela, com a Claudio i Núria Bufarull, en el paper d’Hero.

Molt soroll per no res és una de les comèdies més reconegudes de Shakespeare que narra les històries d’amor entre els quatre personatges principals. Per una banda, trobem Hero i Claudio, amb un relat amoròs més convencional, i per l’altra, una peculiar relació entre Beatrice i Benedicte, que és aparentment confrontada i que dóna a l’obra una gran força dialèctica i còmica.La traducció de Salvador Oliva acosta el text clàssic al llenguatge actual i fa que

l’obra sigui més propera a l’espectador però sense perdre el contingut i el fons original. Per complementar la força argumental del text, la posada en escena comptarà amb un acompanyament musical que donarà més emotivitat i força en determinats moments de l’obra.L’estrena està prevista pel dissabte 13 d’abril i es representarà fins al 12 de maig, els dissabtes a la nit i els diumenges a la tarda.

En definitiva, aquesta temporada teatral es tanca amb un repte important: el primer Shakespeare al Centre Sant Vicenç.


núm. 7 març 2013

Maqueta de l’escenografia


Pep Ambròs, actor professional nascut al Sant Vicenç

Fa anys que viu a Barcelona dedicat de ple a fer d’actor. Actualment, té un paper destacat al Teatre Nacional amb Groenlàndia. Ha aprofitat un dinar familiar per venir a Sabadell i atendre la nostra petició d’entrevista. Arriba tard a la cita per culpa d’una retenció a la sortida de Barcelona, i demana excuses una mica atabalat i pesarós. Parla clar i sense pèls a la llengua. Se’l veu feliç de retornar per una estona als seus orígens.

Pep Ambròs

AQUESTmes

PARLEMAMB

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

per Montse PCreusPARLEM amb

núm. 7 març 2013


Explica’ns el començament de tot plegat. Com és que vas anar a parar al Taller de Teatre del Centre?

Jo vaig anar a l’Escola del Sol i tenia de “profe” el Pere Cornellas, una persona molt important en la meva vida. Em feia classes de català i de literatura. Jo, de petit parlava molt però ja ho feia amb discurs. S’entenia molt bé el que deia i, aquest “profe” em va dir de fer teatre extraescolar a l’escola perquè m’aniria bé. I els meus pares m’hi van apuntar. Anava fent fins que vaig dir: - ja en tinc prou del pati del “cole”!-, i els meus pares van mirar què més hi havia a Sabadell per fer teatre. Em van apuntar a la llista d’espera de La Faràndula i del Centre Sant Vicenç. I, per amistats o pel que fos, vaig acabar al Centre.

M’han comentat que ets una persona amb un sentit molt pràctic de la vida i que tens un sentit de l’humor bastant fi...

A vegades, el prevenir per no haver de curar va bé i a vegades no. Si parlem de la feina, has de ser valent, arriscar i fer el que vingui, i després, si hi ha conseqüències, doncs acceptar-les. Penso que, en aquesta feina és important ser pràctic perquè és molt insegura

en molts sentits, econòmicament,... Anímicament també et pot enfonsar, perquè potser estàs fent tres obres a

l’hora i després potser passa mig any que no et truquen...És una feina molt filla de puta en aquest sentit. Per això has de

ser pràctic, i per això, a més de ser actor també tradueixo textos. La feina te l’has de generar.

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PARLEM amb

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb


T’hem pogut veure en alguna sèrie de televisió. Actualment, el teatre és la teva vida i al què et vols dedicar, o vols derivar cap a la tele i el cinema?

Ara mateix estic passant per una època en la que m’agradaria fer cinema. Em ve de gust provar-ho. La tele em fa mandra, però sovint és un tràmit que has de passar per arribar al cinema. Perquè aquí no hi ha “peles” per fer cinema i, per fer-ne, has d’omplir la sala i, per omplir la sala has de ser famós i, per ser famós has de fer tele. És una mena de cosa estranya. Si faig teatre és, bàsicament perquè tota la dedicació

En quin moment decideixes que la teva vida ha d’anar encaminada cap a l’actuació?

Quan era petit sempre deia que volia ser actor perquè m’ho passava molt bé. Però ho deia com qui diu que vol ser astronauta. Els meus pares no donaven massa importància, i deien –ja li passarà-. Però quan ja portava uns anys al Taller de Teatre, ja pensava en l’Institut del Teatre. El moment definitiu va ser quan em van agafar al Teatre del Sol per fer La cuina, una obra que també es va representar a Barcelona. Clar, quan em vaig veure amb 16 anys compaginant els estudis amb l’actuació cada dia a Barcelona, vaig dir: vull ser actor. Segur. I llavors vaig fer el batxillerat, les proves d’accés a l’Institut i vaig entrar a estudiar la carrera.

També has tingut l’ocasió d’estudiar amb en Lluís Pasqual. Explica’ns com va anar

Vaig conèixer el Lluís ara fa poc i va ser una de les millors experiències que he tingut mai. És molt, molt bo. La gent no és conscient de la sort que tenim de tenir un director com ell aquí a Barcelona. És una llegenda viva. Ara és el director del Lliure, però va dirigir a

l’Odeón de París durant 8 anys, també va ser director artístic de la companyia Maria Guerrero, ...ha treballat amb els millors actors com l’Espert, la Sardà, en Michel Piccoli. Realment és la persona que en sap més de teatre.

D’acord però, a banda del currículum, a tu en Pasqual què t’ha aportat com a actor?

Quan parlem de dirigir, em costa de trobar un director que jo consideri que és brutal dirigint actors. Hi ha directors que són molt bons dirigint l’espectacle però passen de tu, n’hi ha que estan molt pendents dels actors però no de l’espectacle. Per mi, un bon director és el que et sap dir quina cosa concreta i precisa has de fer per fer allò que vol que tu facis, i això ho saben fer molt pocs. El Lluís és d’aquests. I el seu currículum és important per tota la gent amb qui ha treballat i que l’han fet gran. A més, té una sensibilitat molt especial.

“Estic passant per una època en la que

m’agradaria fer cinema. Em ve de gust provar-ho”

l’he posat a ser actor i sempre he estat envoltat de gent del teatre. Per tant, no m’he de buscar tant la vida perquè conec molta gent. En canvi, amb tele, has de tenir una imatge, has de tenir un representant i jo no en vull de moment.

Per què no vols tenir un representant?

Perquè hi ha “repres” que, el primer que et diuen és que has d’estar disposat a, si et surt alguna feina a la tele, deixar l’obra que estàs fent. I jo no estic disposat a deixar una obra per una sèrie de merda. Això passa de vegades i jo no hi estic disposat, de moment. Jo penso que la


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb


tele té caducitat i el teatre no. Pots estar fent La Riera una temporada i després no et tornen a trucar fins al cap de 2 o 3 anys perquè has gastat molt la teva imatge sortint a la cada dia a totes les llars de Catalunya. En canvi, jo he fet dues o tres obres de teatre cada any, al Teatre Nacional, fent a més altres espectacles a l’hora, i no passa res. La gent no se’n recorda.

Un altre aspecte potser poc conegut d’en Pep Ambròs és que et dediques a fer de lloro en les sessions de quinto de l’Urpí. Com és això?

El meu tiet és el que porta el quinto des de tota la vida. Llavors, quan jo tenia 14 anys vaig començar a fer de lloro. De sempre he mamat quinto a casa, a part que és una cosa típica de Sabadell. Des de ben petit que em coneixia els números, feia teatre i tenia molt “desparpajo” i així vaig començar.

Has fet alguna innovació per superar, algunes definicions de números antiquades com ara relacionar el 29 amb l’antic tramvia de Barcelona?

Ara feia temps que no feia de lloro i aquest any hi he tornat per una qüestió de calés. Penso que fa 10 anys el quinto

era una cosa i ara n’és una altra. Ara es diu quinto perquè és Nadal però, en realitat, és el bingo. Abans la gent venia a riure i passar-ho bé. Ara la gent ve només a jugar i tinc la sensació que els és igual si innoves o no. El quinto és una cosa familiar i m’hi he dedicat només per guanyar diners.

En el camp del cinema amateur, has participat en alguns curtmetratges com, per exemple, Joc Perillós d’en F.Xavier Soler. Aquest rodatge va estar ple d’anècdotes. En recordes alguna?

El primer que recordo és que em vaig fotre de fred. Estàvem a Camprodon i anava bastant lleugeret de roba. Havia d’anar corrent per un pont i realment vaig passar molt fred. Però, el més curiós d’aquesta pel·li és que, en una de les escenes, jo havia de saltar per una finestra travessant el vidre. La finestra la va fabricar el pare de l’Elisenda Gutés amb un material molt fràgil fet a base de fibra de sucre que es trenca de seguida. Vam muntar la finestra de manera que s’aguantava per la quietud. Vaig assajar el salt sense els vidres aquests tant especials, i era molt difícil perquè el moviment que havies de fer era com si et tiressis a la piscina. Però ho havia d’encertar a la primera perquè només


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb


Quin és el teu punt de vista de com està el sector de l’actuació? Penses que una manera de suportar o superar la crisi econòmica és marxar a l’estranger?

Està fatal. Els polítics estan destrossant el país. El que estan fent en aquest país amb l’IVA em sembla molt fort. Em sembla un assassinat premeditat i desmesurat a la cultura. Tenim l’IVA més alt de tot Europa. La majoria de països europeus tenen l’IVA al 6 o 7% i nosaltres, el 21%. A nivell polític em sembla una burrada. Respecte de la possibilitat de marxar a l’estranger, no ho sé. M’agradaria, però això voldria dir començar de zero i deixar córrer tota la feina avançada aquí. Si no tingués feina aquí no m’importaria marxar a Londres

a treballar al Zara, per exemple, i anar fent càstings. Però tant jo com la meva parella tenim feina de moment i, per tant, és difícil i complicat, però penso que m’he de quedar. El nostre és un país que no té una tradició cultural i ho

estem patint. A Anglaterra o a França no se’ls hauria acudit mai fer una cosa com el que s’està fent aquí amb l’IVA.

També et dediques a fer traduccions. Per què ho fas?

teníem una sola estructura i vaig pensar que no ho aconseguiria, però, sí que va anar bé. Em vaig concentrar gràcies a la pressió i l’escena va quedar bé a la primera.

“L’IVA al 21% em sembla un assassinat premeditat i desmesurat de la cultura”

Vaig començar a fer traduccions perquè, en aquest país només es tradueix les obres que s’han de representar, no per conèixer nous autors. I n’hi havia dues que jo les volia fer i per això les vaig traduir. Jo tinc un bon anglès, però no


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb


Quin és el teu missatge als nois i noies que estan ara mateix formant-se al Sant Vicenç?

El més important que els vull dir és que si volen, poden. Sembla un tòpic però no ho és. La teva carrera te la marques tu. Et costarà més o menys, però si persegueixes l’objectiu, ho aconsegueixes. Jo vaig ser monitor de la Diana Torner. Ella deia que volia fer teatre professional i jo sabia que ho aconseguiria perquè és boníssima. I ara hem treballat junts professionalment. Per tant, és una qüestió de voler. Ningú no et regala res, has de lluitar. I també els vull dir que és molt important formar-se. A vegades, si de petit t’agafen per sortir en una sèrie, potser

et sembla que ja ho has aconseguit i, per tant, ja està. Això no és veritat. Per fer teatre és molt important formar-se bé. Fer teatre és treball de cos, de veu, de dicció,.. és moltes coses i si no estàs ben format estàs perdut.

Et sembla interessant començar en un lloc com el Sant Vicenç?

I tant! Començar aquí a mi m’ha donat moltes taules, perquè, per exemple fer el Lluquet és una gran experiència. És “un pedazo de prota”. És una obra de tres hores, molt text, la responsabilitat de portar una obra a les teves esquenes, i això et dóna moltes taules. I a més, les obres del Taller i tantes coses que fas aquí que van molt bé. De fet, és quan fas càstings que t’adones que hi ha actors que han estudiat molt però han fet molt poc teatre perquè no saben estar a escena. Això es nota molt. Estan tota l’estona intentant fer alguna cosa. En canvi, la gent que té taules pot estar damunt l’escenari sense fer res, simplement estant. I això és molt important. Començar al Sant Vicenç fa que, des de petit aprenguis a estar dalt de l’escenari sense pudor, sense vergonya, i aquesta experiència és molt important, de debò.

soc filòleg ni traductor. Però, tal i com va dir el poeta i escriptor, Narcís Comadira, els artistes tenim una sensibilitat especial que fa que siguem capaços de copsar el que està passant en l’obra encara que no dominem molt l’ idioma. Per tant, penso que com a actor sé llegir molt bé les relacions entre els personatges i tot el que envolta l’obra.

“començar al Sant Vicenç fa que aprenguis a estar

dalt de l’escenari i aquesta experiència és molt important, de debò”


per Montse PCreus

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

OPINIÓ


La renúncia del papa Benet XVIAquest títol pot semblar inadequat per la quaresma, època en la qual se’ns demana de sacrificar-nos. Permeteu-me distingir entre el sacrifici, que és una ofrena de nosaltres mateixos per un bé i el masoquisme, que té a veure amb el plaer de ser víctima i el fruit del teu dolor és estèril per als altres.

És difíciL jutjar sobre els cardenals. Les tafaneries televisives, que són les que informen fins i tot la clientela de missa, anaven plenes de notícies sobre la renúncia de Benet XVI.

Personalment, vaig rebre la notícia amb simpatia. Veig molts “sacrificats” que aguanten el càrrec de rector, o de bisbe o qualsevol responsabilitat a l’Església o al món laboral, associatiu o polític, que l’únic que fan es entorpir el funcionament o el canvi de les institucions.

Tots som necessaris, ningú imprescindible

Saber fins on arriben les nostres forces i fins on podem arribar és un gest de saviesa. Estic segur que ha estat així, i no només perquè ho diu el mateix papa. Ell, que va ser prefecte per a la doctrina de la fe i que era la mà de ferro dels papes per afrontar les indisciplines a l’Església, no crec que hagi tingut por de ningú per continuar. Ans al contrari, ha estat un gest de fermesa i valentia per part seva.

De fet, és la tercera vegada que el papa intenta retirar-se. Quan va complir setanta-cinc anys va presentar la renúncia a Joan Pau II com a prefecte de la congregació esmentada. Joan Pau II no només no el retirà sinó que el va nomenar degà del col·legi cardenalici. Segur que no s’esperava que li toqués a ell haver d’assumir la prefectura de l’església, i va haver de continuar treballant. A fe de Déu que un home de la seva edat ha donat molt de si: tres encícliques, diversos best-seller, l’any de la fe, viatges arreu del món i el seu testimoni com a home de fe, intel·lectual

i senzill alhora que ha destacat en parlar de la caritat i l’amor. Els seus escrits com a pastor deixaran petjada a l’Església. Ara finalment aconsegueix retirar-se, no per fugir, sinó per fer quelcom que un home de fe somia, dedicar-se a la pregària i a l’estudi. La pregària com a donació de si mateix i en comunió amb Crist per lliurar-se totalment a l’Església.Un gest valent que el situa en l’esfera dels humans. Molts d’aquells que volen ser més papistes que el papa, i que gairebé arriben a deïficar les persones hauran quedat decebuts. Cal ser gran per ser tan humil: i la seva humilitat l’ha situat en el lloc dels humans.

Un dels seus últims discursos va ser als seminaristes de Roma i els va parlar, sense tenir-ho escrit, de la humilitat: “la humilitat no és una paraula qualsevol, sinó una paraula cristològica: imitar Déu que s’apropa a mi, que és tan gran que es fa amic meu, pateix per mi i ha mort per mi. Aquesta és la humilitat que cal aprendre, la humilitat de Déu. Hem de veure’ns sempre en la llum de Déu, així al mateix temps podem conèixer la grandesa de ser una persona estimada

per Déu però també la nostra petitesa, la nostra pobresa i així comportar-nos justament, no com a amos sinó com a servents”.

S’ha parlat del seu antecessor en la decisió de dimitir, el papa Celestí V, que va estar en el càrrec uns mesos. També hi ha hagut d’altres que al llarg de la història han dimitit per raons polítiques o pressions. Res a veure amb Benet XVI que realment és i està cansat i que, prudentment, decideix deixar pas a un altre amb més forces que governi l’Església en el món d’avui tant global,

Déu no vol masoquisme


núm. 7 març 2013

per Mn. Alfons Gea

SantVi on lin

e

PUBLICITAT


canviant, complicat i difícil.

De ben segur que aquest fet marcarà un abans i un després en la història de l’Església. Ell ha tingut clar, com va dir en ser elegit papa, que és un “simple i humil treballador de la vinya”. Els bisbes abans tampoc no es jubilaven, ni tampoc els rectors que tenien la plaça en propietat de la parròquia. En aquest any de la fe, que commemorem el 50 aniversari del Vaticà II, aquest gest ha representat un veritable aggiornamento.

Us deixo algunes frases del seu comiat:

- “Mai no m’he sentit sol mentre duia l’alegria i el pes del ministeri petrí.”- “He viscut moments de felicitat i de llum, però també moments no fàcils. Portant la barca de Pere, el Senyor ens ha donat molts dies de sol i de brisa lleugera, dies en què la pesca va ser abundant, encara que també d’altres en els quals les aigües estaven agitades i el vent contrari, com en tota la història de l’Església, i el Senyor semblava que dormia, la barca de l’Església, però, pertany a Déu i no deixa que s’enfonsi.”- “En aquests últims mesos he sentit que les meves forces havien disminuït i he demanat a Déu amb insistència, en

Mn. Alfons Gea.Rector de St. Vicenç.

Creu Alta Sabadell

OPINIÓl’oració que m’il·luminés amb la seva llum per portar-me a prendre la decisió més justa, no pel meu bé, sinó pel bé de l’Església. He fet això amb plena consciència de la seva gravetat, però amb una profunda serenitat d’ànim.”- “La meva decisió de renunciar a l’exercici actiu del ministeri no revoca el mateix ministeri. No deixo la creu, sinó que continuo de manera nova prop del Senyor crucificat. Encara que ja no exerceixi la funció papal, continuo al recinte de St. Pere dedicat a l’oració.”

Va deixar escrit al seu compte de twitter això: “Gràcies pel vostre amor i el vostre suport. Que pugueu experimentar sempre l’alegria de posar a Crist en el centre de la vostra vida.”

En acomiadar-se dels cardenals: “Sigueu com una orquestra on la diversitat, les expressions de l’Església universal, conflueixin sempre en una harmonia concorde i superior”


núm. 7 març 2013

http://www.isabadell.cat

SantVi on lin

e


Així treballa el Taller

TALLER de TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

La part més important i essencial del Taller de Teatre són les sessions de dissabte de 7 a 9 de la tarda. Aquestes sessions són l’engranatge i el motor perquè cada grup funcioni, des de Diminuts fins a Escola 2. És doncs, durant aquestes dues hores, quan els monitors es dediquen a formar als alumnes teatralment i també com a persones. Una sessió de taller però, comporta molta feina al darrera i perquè cada dissabte funcioni, abans s’ha de fer una bona preparació del contingut de la sessió. A principi de curs, cada grup es marca una sèrie d’objectius que es corresponen i s’adeqüen a l’edat dels alumnes. Així doncs, amb les sessions s’intenta anar assolint aquests objectius i que el nen evolucioni durant el curs i durant tota la seva etapa com a alumne al taller. Per tant, quan un grup de monitors es reuneix durant la setmana, el primer que fa es pensar quin és l’aspecte a treballar per la/les següents sessions (dicció, improvisació, sentiments, creació de personatge...). Així, les activitats del dissabte aniran relacionades amb aquell

aspecte del teatre. Per superar-lo però, s’haurà de fer gradualment i per tant, els monitors sempre acostumen a preparar una o dues activitats d’escalfament per activar als nens i encarar-los cap a aquell objectiu. Seguidament, arriben les dinàmiques més importants de la sessió i les que ocupen més temps on es treballa amb més profunditat l’aspecte del teatre que s’ha triat. Els monitors defensen la pràctica com a eina de millora, així que sempre es procura que tots els alumnes participin a les activitats. És precisament aquí quan els monitors donen consells als alumnes i els ensenyen a millorar com a actors i actrius.Per acabar la sessió els monitors sempre intenten fer alguna activitat de relaxació o una valoració de la sessió amb els nens. Els alumnes aprofiten aquest moment per explicar com s’han sentit, què han après i què els falta per millorar. La crítica i l’autocrítica tenen una funció important dins la seva formació. És evident però, que els nens i nenes del Taller vénen els dissabtes a passar una bona estona i és per això que els

monitors també acostumen a fer servir el joc com a mitjà educatiu i formatiu. La combinació de joc i teatre sempre acaba donant bons resultats, sobretot en els grups més petits on s’intenta ensenyar a través del joc. No obstant, els monitors dels grups més grans també aprofiten aquesta eina en activitats on els valors tenen un paper important. L’equip de monitors sap que el teatre és un escenari perfecte per formar els nens i nenes i per això la companyonia, el respecte, l’amistat o la tolerància són alguns dels valors que es transmeten any rere any. Així doncs, cada dissabte està format per una barreja de molts elements amb els quals els monitors es marquen dos objectius permanents: que l’alumne aprengui i sobretot, que gaudeixi fent teatre.

SENTIMENTS

Personatge

IMP

RO

VIS

ACI

Ó

dicció

Talle

r de

Teatre

educació

feina

activitats

treball

aprofitament

monitors

joc

FORMACIÓ

pràctica

gru

p

valors

objectius

consells

tolerància

resp

ec

te

amistat

gaudir

núm. 7 març 2013

per l’equip de redactors del Taller de Teatre

SantVi on lin

e


ESPLAI LA BRANCAJornada al Vapor CusidóEl dissabte 23 de febrer vam participar en la jornada reivindicativa al Vapor Cusidó organitzada per l’Associació de Veïns (A.V.C.A.) i Llamps i Trons – Coordinadora Jove de la Creu Alta, de la qual en formem part. L’objectiu era manifestar-se contra el seu desús i dur a terme un debat ciutadà per a fer diverses propostes del que podria ser aquest immens solar abandonat. L’Esplai hi va participar, juntament amb la resta d’entitats de la Coordinadora, pintant-hi el mural que podreu trobar a la part del carrer Montserrat. El dibuix el vam fer entre els grups de joves i les monitores i monitors.

Cap de setmana d’il·lusionsEl cap de setmana 2 i 3 de març, l’Esplai la Branca va viatjar en el temps i es va emportar infants i pares cap a la prehistòria per celebrar els 25 anys.Tot va començar amb l’aparició d’uns arqueòlegs que havien fet un gran descobriment: un esquelet de la prehistòria que semblava portar un foulard al coll! Gràcies als arqueòlegs i a un inventor una mica peculiar, vam viatjar en el temps per anar a parar a la Conreria, un lloc ple d’uns éssers estranys que es deien Maises.Durant el cap de setmana grans i petits vam poder gaudir de les activitats preparades pels monitors i monitores, comissió de pares i mares i dels ex-monitors de l’esplai. També vam rebre la visita del mossèn i de la presidenta del MCECC, Maria València. Van ser dos dies plens de sorpreses, somriures i sobretot implicació. Tot i el cansament del diumenge tothom va poder assegurar que havia estat un cap de setmana inoblidable i va quedar demostrat que l’Esplai té corda per temps, un gran equip de persones darrere i que juntament amb totes les parts que el formen, una família unida i amb ganes de més!Fins ara només podem donar les gràcies a totes les persones que l’han fet possible i felicitar-nos per la feina ben feta! Feliços 25 anys, Esplai!


núm. 7 març 2013

per l’equip de redactors de l ‘Esplai La Branca

SantVi on lin

e

NOTÍCIES


“Lo Cartanyà” fa classe al Taller de Teatre

El dissabte 23 de febrer, el grup d’Escola II del Taller de Teatre (TT) va comptar amb la participació de l’actor català Xavier Bertran. Aquest actor terrassenc va aconseguir ser conegut per mig Catalunya gràcies al personatge de “Lo Cartanyà”, un meteoròleg de poble que explicava les seves aventures i vivències en una sèrie de TV3. Els alumnes del Taller van rebre la sorpresa amb molta il·lusió, i de seguida van estar disposats a col·laborar en tot.L’actor va accedir a participar en els cursos del TT del Centre Sant Vicenç perquè “conec el Joaquim Boada, company de tota la vida, que té un fill que ve aquí. Em va dir, tu que et dediques a això, perquè no véns a fer una xerradeta? I vaig dir que sí. Són gent jove que es dedica a fer tallers i és una energia amb la que m’agrada tenir-hi contacte i veure una mica quines inquietuds tenen i què fan”.En Xavier va explicar breument la seva vida professional com a actor de teatre i televisió, engrescant la participació dels nois i noies. Bertran ha acabat de rodar una sèrie d’entrevistes per la Televisió local de Barcelona, BTV.

Segons comentava ell mateix “he acabat de fer 13 programes d’entrevistes que també estan farcides amb ficció i que s’estan emetent ara. És una fórmula que ha anat sorgint i que ha quedat força interessant”. La seva xerrada va anar enfocada en tot moment a recomanar als nois i noies que lluitin pels seus interessos. També els va encoratjar a fer allò que vulguin i que de veritat desitgin, sigui el que sigui, sense pensar si és més o menys complicat. Bertran va remarcar que “el teatre i el món que l’envolta no és més o menys complex que una altra feina”, sinó que “has de saber trobar el teu camí perquè, a partir de l’esforç i la constància, trobaràs allò que realment

està fet per tu”. Ell mateix està concentrat actualment en l’elaboració de nous projectes. En una conversa prèvia a la sessió del Taller, Bertran remarcava que “aquesta és una feina que va així, comences una cosa, acabes i no saps què faràs després. De moment no em puc queixar. Va sortint però, bé, també ho has d’anar buscant i has d’estar sempre actiu perquè no et vénen a buscar. Has de generar tu l’activitat”.La participació del Xavier Bertran en la sessió del taller va anar més enllà d’una xerrada sobre el món de l’actuació. Un cop va respondre els nois i noies sobre les seves inquietuds, els va proposar un seguit de dinàmiques per treballar aspectes d’interpretació i improvisació, a partir de diferents escenes del xou que els mateixos alumnes van presentar fa cosa d’un mes. Les activitats van captar l’atenció dels nois i noies, i de seguida van posar en pràctica les seves propostes.Va ser una tarda de dissabte molt especial i enriquidora, tant pels alumnes com pels monitors, pel fet

d’haver pogut compartir una estona amb un molt bon actor, que té un gran bagatge en el món del teatre i disposat a col•laborar. En acabar l’activitat, el Xavier Bertran es va mostrar molt satisfet de la feina feta: “Jo també m’ho he passat molt bé, de veritat. Estan fets uns cracks, hi ha molt talent i són tots súper-macos. Enhorabona per la vostra feina!” L’actor tornarà aviat al Teatre Sant Vicenç. Va explicar que li han parlat molt bé de l’obra Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura i vol veure-la amb els seus 3 fills.


per Emma Escribano i Montse PCreus

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e


Més que un record

Ja ha començat a moure’s l’engranatge del musical que iniciarà la propera temporada al Centre, Més que un record o com ja la coneixem tots:

Aquesta iniciativa arrenca d’uns pares de Taller de Teatre (TT) que després de dos anys escrivint el guió i fent les cançons han aconseguit donar forma a Més que un record. A l’equip inicial, format pel Xasqui Ten, l’Isidre Palau, el Sebas Garriga, el Valentí Céspedes i el Patri Martínez, s’hi ha afegit en l’últim tram de la producció el Pep Cañadell.

L’obra ens explica les experiències viscudes per un grup de monitors i nens durant unes colònies d’estiu a Prades.

La direcció musical de l’obra va a càrrec del Toni Ten.

Us anirem oferint més detalls d’aquesta obra que s’estrenarà el mes d’octubre de 2013 i que ja inicia els assajos!

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

El Centre a prop

L’UN I L’ALTREL’U

N i

L’ALT

RE



núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

Nom: Magda Edat: 46 acabats de fer

Nom: Daniel Edat: 13 anys

L’UN I L’ALTRE


Magda

Quants anys fa que ets al Centre?Uns deu anys.

Com vas entrar?El professor de teatre de l’escola Maristes, en “Capde”, on la meva filla Magda hi feia aquesta activitat extraescolar, plegava. Ens va aconsellar que busquéssim un altre lloc on poder continuar i vam venir a informar-nos aquí. El Vicenç ens va atendre tan amablement, que aquell mateix any ja fèiem cua per entrar al Taller de Teatre. I ja veus, ara passem més hores aquí que a casa nostra!

En quina secció estàs actualment? A maquillatge i fent fotos. Gràcies als consells del Josep Ubia i del Josep Vila n’he après molt i queden força bé.

Participes a Els tres porquets? Què hi fas? Home!!! Participo en els sis porquets, hahaha! Grup A i grup B. Maquillo els personatges que tinc assignats i ajudo on cal. Un cop acabada la feina, em penjo la meva càmera i intento captar instants, no tan sols dels actors, sinó de tots els que d’alguna manera aporten el seu granet de sorra per fer possible aquest projecte. Taquilleres, personal de sala, tècnics, tramoies, maquilladores, paradeta de venda.

Quants anys fa que ets al Centre?Fa cinc anys, comptant aquest.

Com vas entrar?Sempre m’havia fet gràcia fer teatre i em van apuntar. El primer any no vaig entrar. Al curs següent, sí que em van agafar i vaig començar a fer Taller de Teatre al grup de Benjamins.

En quina secció estàs actualment?Aquest any estic fent Alevins, al Taller de Teatre.

Participes a Els tres porquets? Què hi fas?Sí. Faig de llopet, el germà petit del llop.


Daniel

núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE


Magda Dan

ielTenim la platea plena, quin és l’atractiu d’aquesta obra?

Decorats, vestuari, maquillatge, utillatge, coreografies, música, la durada de l’obra. Tot són factors que fan enganxar a grans i petits. Però vist des de dins, el bon rotllo que han sabut transmetre els dos joves directors, l’Albert i la Magda, creant un ambient on l’entusiasme de tots els actors i actrius es reflexa a dalt de l’escenari i anima al públic a participar.

Què destaques del Centre? La gran quantitat d’activitats que s’hi realitzen. Tenim un Esplai i un Taller de Teatre que mouen molts infants. Moltes propostes que animen a participar als socis, com el Lipdub, la Nadala, el SomArt, la Setmana de Sant Vicenç, els monòlegs...Destacaria també la gent que desinteressadament lluita per mantenir un Centre viu, com vosaltres amb la revista online, felicitats!

Què milloraries?A vegades falta comunicació entre les diferents seccions, que sovint porta a malentesos. El Centre és un lloc on anem a passar-ho bé i els mal rotllos no hi tenen cabuda.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.Feia poc que l’Isidre i jo fèiem de personal de sala. Encara no coneixíem a gaire gent i durant la representació d’una obra va entrar un senyor, alt i molt ben vestit. Estaven al mig d’una escena i li vam dir “Un moment si us plau, esperi’s a que hi hagi una mutació i l’acompanyem a la seva butaca”. Ell ens va contestar: “Perdoneu, però no tinc butaca, vaig a dalt l’escenari, sóc actor”.Era el Sr. Ramon Reñé. Encara riem ara quan ho recordem.

Tenim la platea plena, quin és l’atractiu d’aquesta obra?És una obra molt familiar, que agrada tant a grans com a petits i el fet que sigui un musical la fa més atractiva.

Què destaques del Centre?El que més m’agrada és que formem tots una immensa família, on ens ajuntem per passar-ho bé amb els amics per fer allò que ens agrada, fer teatre.

Què milloraries?És difícil millorar una cosa que funciona molt bé, potser per dir alguna cosa, faria més grups perquè poguessin entrar tots aquells que es queden fora.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.A part dels mils moments que he viscut amb els amics, destacaria un dia que estàvem assajant l’obra d’Aladí. En una escena, el Llorenç, un monitor del Taller, m’agafava i em tirava enrere. Aquell dia em va tirar i el meu braç va xocar amb el cap d’un altre nen i me’l vaig trencar.


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE


Digues...

… una SALSA: romesco

… un AMIC: un no, molts.

… una NARRACIÓ: el pas de la vida

… un TRUC: arribar a final de mes.

… un VEHICLE: el meu, em porta a tot arreu.

… una INDUMENTÀRIA: unes botes de muntanya

Digues...

… una SALSA: la salsa romesco

… un AMIC: el Teo Rodríguez

… una NARRACIÓ: “El hòbbit”

… un TRUC: de màgia

… un VEHICLE: la bicicleta

… una INDUMENTÀRIA: una dessuadora


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e

EL CARRER DEL TEATRE


per Josep Ubia


núm. 7 març 2013

SantVi on lin

e


Com fer una màscara perrepresentar i jugar a

Els tres porquets

ENTRETENImentsper Josep Ubia


Pas a pas per construir una màscara de porquet

Màscara perretallar i jugar a Els tres porquets

clica sobre la imatge per descarregar les instruccions

clica sobre la imatge per a descarregar la plantilla

núm. 7 març 2013

http://www.revistasantvi.com/entreteniments/colorear/carotes3porquetsretallar.pdf

http://www.revistasantvi.com/entreteniments/colorear/carota3porquets.pdf

SantVi on lin

e

corbata f. prosceni m. Part anterior de l’escenari,davant del teló de boca, que és més propera al públic.

costat m. Cadascun dels espais interiors d’un escenari,situats als laterals esquerre i dret de l’embocadura.

L’ESCOTILLÓGlossari de teatre

coreografia f. Art de compondre els moviments, les figures i els passos de danses o ballets d’acord amb la música.


PUBLICITAT


Taller de Marketing

Pòsters

Disseny Gràfic

Revistes

CartellsBotigues virtuals Catàlegs digitals

Estudi , desenvolupament i disseny web

e-Màrqueting PapereriaBanderolesAssessoria a empreses Comerç electrònic

Assessoria a comerços

Un proveïdor , tots els serveis [email protected]

Solucions de màrqueting i comunicació

núm. 7 març 2013

http://www.weekand.net/

http://www.tallerdemk.com

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20rebre%20informaci%C3%B3

SantVi on lin

e

Temporada 2012-20132012Del 30 de setembre fins al 25 de novembre diumenges matí i tarda

2012-2013Del 25 de desembre fins al 19 de gener divendres i dissabtes nit2012-2013Del 26 de desembre fins al 3 de febrer diumenges tarda

2013Del 17 de febrer fins al 24 de març diumenges matí i tarda

2013Del 13 d’abril fins al 19 de maig dissabtes nit i diumenges tarda

A partir de juny 2013

L’ESCOTILLÓ


www.sabadellrestaurants.com

www.sabadellbotigues.com

www.tallerdemk.com

www.lestruch.cat/

www.ritmedansa.com

Col·laboradors

www.iservicesweb.com/nicsl1

www.retolsdaunis.com

www.autoescolagresol.cat www.magdecor-sabadell.es

www.hotelurpi.com


ASabadellComerç de proximitat

Nova revista digital gratuïta ReportatgesConsells

ReceptesMascotes

ModaDescomptesPromocionssubscriu-te gratis

clicant aquí

núm. 7 març 2013

http://www.sabadellrestaurants.com

http://www.sabadellrestaurants.com





http://www.iservicesweb.com/nicsl1

http://www.retolsdaunis.com

http://www.hotelurpi.com

http://www.lestruch.cat/

http://www.ritmedansa.com/

http://www.autoescolagresol.cat

http://www.magdecor-sabadell.es

http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe

http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe

CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇMontllor i Pujal, 103

La Creu Alta . 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01

fem cultura, fem barri, fem ciutat !

EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç. EQUIP DE REDACCIÓ: Manel Camps, Elisenda Gutés, Esther Mas, Mia Busquets, Isa Costa, Montse PCreus, Jaume Pont, Josep Ubia.COL·LABORADORS: Francesc Asens, Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Eva Grau. DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

i tu, hi vols participar??

www.esplailabranca.org

www.teatrecpsv.com www.teatrecpsv.com

El Sant Vicença les xarxes

SantVi on lin

e Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

núm. 7 març 2013

http://www.teatrecpsv.com/index.php

http://www.revistasantvi.com/participa.php

http://www.esplailabranca.org

www.teatrecpsv.com

www.teatrecpsv.com

https://www.facebook.com/TeatresantvicencSabadell

https://twitter.com/TeatreSVicenc

https://www.youtube.com/results?search_query=teatre+sant+vicen%C3%A7+&oq=teatre+sant+vicen%C3%A7+&gs_l=youtube.3..35i39.1946.13838.0.14432.29.24.5.0.0.0.137.2580.1j23.24.0...0.0...1ac.1.urI-jOcpP_Y

revista del centre sant vicenç santvi març 2013 n line · musical de la factoria sant vicenç amb...

Documents