Núm. 10juny 2013SantVi on

line Revista del Centre Sant Vicenç

Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

1 23456789i10Ja hem

arribat alnúm 10.

Bonestiu

SantVi on lin

e

EL TRASPUNTSUMARI EDITORIAL

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 2

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

SantVi per món

Fins aviat, Mr. Guim!

Taller de Teatre

Pintem la sala gran del Centre Parroquial

Esplai La Branca

Notícies breus

Més que un record estrena la temporada

18

030506

16

2023

13

24

14

L’un i l’altre

El carrer del Teatre

Nota: La revista SantVi és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços.

Clica.

25 Entreteniments

26 L’Escotilló

Parlem amb... Josep Ubia

Aquesta edició de la nostra revista SantVi coincideix amb el final de la temporada teatral i el final de curs, tant del Taller de Teatre com de l’Esplai. Han estat deu mesos molt intensos i es fa difícil destacar-ne el més rellevant. El nostre balanç és d’èxit de tota la temporada, juntament amb la posada en marxa del nou curs de Premonitors al Taller de Teatre i el 25è aniversari del grup d’Esplai, efemèride que ha merescut també la Medalla d’Honor de la Ciutat. No està gens malament.

El Casal d’estiu, que, per segon any consecutiu, organitzen un grup d’antics monitors, les colònies de l’Esplai i les obres de manteniment de les instal•lacions que cada estiu mirem de fer, mantindran una mínima activitat al nostre Centre. Han passat a la història aquells estius que, des de finals de juny fins a primers de setembre l’entitat quedava totalment paralitzada.

També aquesta revista farà vacances i obrirem, per tant, un breu parèntesi fins al setembre que tornarem, amb la mateixes ganes de tenir-vos ben informats i al dia de tot el que passa al nostre Centre, que és molt. A l’Assemblea anual de socis del dia 4 de juliol se’n farà un bon repàs.

Que tingueu, que tinguem tots, unes bones vacances i fins a la tornada.

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

TEATRE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 3

Fins aviat, Mr. Guim!

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Esther Mas

El passat mes de maig vam poder gaudir de les quatre funcions de Mr. Guim, on vas? que van representar els alumnes del grup de premonitors del Taller de Teatre.

L’ obra, un conjunt d’escenes lligades amb el personatge central del Mr. Guim, va resultar una proposta ideal per passar una bona estona rient al teatre. Els diàlegs de les escenes recordaven algunes de les sèries conegudes que veiem a la televisió: el públic va poder gaudir d’un Mr. Guim molt expressiu, una comunitat de veïns amb personalitats dispars i peculiars, un partit de futbol americà entre un grup d’amics o un cinema amb una terrorífica pel·lícula, entre moltes d’altres situacions molt ben trobades i desenvolupades sempre en un to còmic. Els actors i les actrius van oferir un espectacle de gairebé dues hores de durada, en el qual els canvis de personatge eren constants, combinant les escenes de text amb alguns números musicals, cantats i coreografiats. Cal valorar molt positivament la implicació de tots els actors i actrius i la bona

coordinació com a equip, ja que l’execució de l’obra va ser fantàstica per part de tot el repartiment. Seguint amb la bona dinàmica que portem aquesta temporada, es va poder apreciar també una gran tasca de l’equip de tramoies i del grup de cosidores del teatre, que van complementar el treball dels actors i les actrius amb les seves aportacions. Final d’etapa pels joves premonitors Després d’aquestes funcions, el grup de premonitors acaba el seu pas com a alumnes pel Taller de Teatre. Esperem que tots s’enduran un fantàstic record d’aquesta cloenda teatral que han ofert i que seguiran amb les piles ben carregades per iniciar el nou camí com a monitors.

Molta sort!

Il·lustració: Josep Ubía

Mr. Guim,on vas?

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

TEATRE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 4

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

L’ obra va resultar una proposta ideal per passar una

bona estona rient al teatre

Núm.10 - juny 2013

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 5

La temporada vinent s’estrena amb un musical inèdit: Més que un record

L’ estrena de la temporada 2013/14 al Centre es presenta molt sonada, diríem que es tracta de l’estrena mundial d’un musical fet a mida pel Centre Sant Vicenç, Més que un record.

Tot va iniciar-se quan uns pares del Taller de Teatre van escriure, fa cosa d’uns tres anys, un guió per a una obra de teatre. Van voler descriure les peripècies d’un grup de joves i infants

que passen unes colònies d’estiu en un campament on el centre d’interès principal era el teatre. Us sona la temàtica?

Entre els pares implicats s’hi trobava en Xasqui Ten que va afanyar-se a compondre uns 10 temes musicals per a completar l’obra.

A continuació els pares promotors van engrescar a en Toni Ten per tal que dirigís l’obra i aquest va demanar la col·laboració de la Cristina

Allande per ocupar-se dels balls i les coreografies.Com que la idea era fer una obra on els més joves del Centre hi poguessin

SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Jaume Pont Bertran

participar, es va obrir el repartiment i, en només una tarda, es van apuntar més de 150 persones per sortir-hi. Evidentment, s’ha dividit la gent en dos grups i, des de l’abril s’han iniciat els assajos de manera combinada entre el Centre, l’Estruch i l’escola de dansa Ritme.

Ja s’han dissenyat els primers esbossos del decorat i les cosidores estan confeccionant els més de 150 foulards per tots els participants d’aquestes colònies escèniques.

Per la temàtica de l’obra, el públic juvenil i familiar és el principal destinatari. I amb tots els ingredients que té el muntatge es pot convertir en tot un fenomen, com un High School Musical però en versió Sant Vicenç.

Caldrà esperar a l’octubre per veure’n els fruits.

Un musical per estrenar la

temporada

Núm.10 - juny 2013

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 6

El Josep, l’ànima de l’escenari

Josep Ubia

AQUESTmes

PARLEMAMB

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Montse PCreus PARLEM amb

Núm.10 - juny 2013

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 7

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PARLEM amb

En Josep ens rep al seu estudi, el seu “castell”. Diversos ordinadors, paletes electròniques de pintar, un piano de cua, parets plenes de llibres i un parell de finestres amb l’estor abaixat perquè no entri massa el sol. Es nota que li fa il·lusió poder explicar la seva llarga experiència professional. De fet, el primer que fa és donar-me un currículum professional que ajuda molt a l’hora de plantejar les preguntes..

Quin va ser el teu primer contacte amb el Centre Sant Vicenç??Fa força anys. Potser 20 o més. Jo tinc tres filles. La mitjana anava a l’esplai i també al Taller de Teatre, la meva filla petita, la Mariona, encara hi és; fa de monitora de l’esplai. Jo hi anava com a pare i prou. No feia res més. Però, vaig entrar a formar part de la comissió de pares i allà va sorgir un grup d’amics que hem anat sortint i fent relació. I justament en un d’aquests sopars, em van dir si els podia ajudar, com a dibuixant perquè necessitaven unes siluetes d’un autobús, de la torre de l’aigua i de diferents elements de Sabadell per l’escenari del Sant Vicenç. Van quedar parats perquè els ho vaig fer en un moment i els va agradar molt. A partir d’aquí, em van demanar que fes un projecte d’escenografia per l’obra

La filla del mar. Primer em van dir que volien fer una obra d’actors i text en una caixa negra, sense decoració. Però em van demanar que fes un projecte d’escenari. Jo vaig dir que sí però, era la primera vegada que feia una cosa així per un teatre. Jo tenia experiència com a il·lustrador i havia treballat molt en stands per empreses farmacèutiques, però no havia fet res semblant al que em demanaven. Per tant, vaig aplicar criteris de decorador. Vaig fer una maqueta que reproduïa un poble mariner amb el mar al fons, una barreja entre Calella i Palamós. Vaig ajudar els tramoies a fer tot el muntatge. A més, em vaig posar a pintar l’escenari. Tothom es va quedar sorprès perquè no em coneixien. La veritat és que va quedar molt bonic i penso que aquella primera decoració va ser una peça important de l’obra. Aquest va ser el principi. A partir d’aquí he participat en cadascuna de les obres que s’han fet al Teatre Sant Vicenç.

Ets il·lustrador i dibuixant de tota la vida. Quines són les quatre coses més importants del teu recorregut?Vaig començar a treballar a Busquets–Gruart com a aprenent d’impressor. Des de petit, sempre havia tingut inquietud de dibuixar i fer treballs manuals. A la impremta, em van destinar a “caixes”.

Eren unes caixes de fusta a on hi havia totes les lletres de l’abecedari fetes amb plom i, amb uns regles, anaves posant lletra a lletra manualment a on tocava per confegir un text. Però la meva feina era desmuntar els motlles i posar totes les lletres al seu lloc. Això sembla una bestiesa però era una feina realment important. Una pàgina té els seus espais que s’han de respectar perquè tot tingui una estètica, un equilibri. D’això te n’adones quan la fas. Allà vaig conèixer una persona que em va explicar el més

important del món de la il·lustració. Vaig descobrir el que s’anomenava “letraset”. A partir d’aquí, vaig anar a parar a Sallent Germans , aquí a Sabadell, i vaig començar a treballar com a aprenent de dibuixant. En aquella època es feia tot a mà, amb pinzells i tiralínies. Em vaig adonar que em faltava formació teòrica i em vaig matricular a l’escola Massana de Barcelona al curs de publicitat. Treballava al matí i a la tarda anava a estudiar. Allà se’m van obrir els ulls. Jo venia de Sabadell, tenia uns 16

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 8

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

anys i allà vaig descobrir tot un món. Mentrestant, l’empresa on treballava, a Sallent Germans, va adquirir els drets per Espanya dels jocs Educa, que eren alemanys. I em van dir si volia fer els dibuixets. De manera que el primer joc il·lustrat que es va fer a Espanya el vaig fer jo. Era un joc infantil de fer parelles amb diferents imatges. Això va passar a l’any 1966. Jo no era molt conscient del que estava fent. M’agradava, m’ho passava bé i resulta que estava elaborant uns dels jocs més famosos per a nens i nenes!

Et pagaven bé per fer aquesta feina?

Sí. No recordo quina quantitat cobrava però tinc una anècdota sobre el sou. Quan em vaig anar a oferir per treballar a Sallent Germans, em van preguntar què cobrava a la impremta on treballava i em van oferir el doble de sou. Senyal que els altres em pagaven molt poc! Jo ni ho havia pensat perquè el que m’interessava era aprendre i triomfar en el sentit de poder avançar en la professió d’il·lustrador i dibuixant.

Em crida l’atenció la teva etapa com a il·lustrador i director d’art de la farmacèutica Solvay/Abbot. Què feies? El disseny de les pastilles?

No dona, no!! Els laboratoris farmacèutics, en general, es gastaven molts diners en l’organització de congressos i en material publicitari que distribuïen els visitadors mèdics. Això vol dir l’elaboració de fullets, catàlegs i diverses produccions gràfiques que es repartien a tots els metges. Jo m’encarregava del disseny i la producció de tot aquest material.

En el teu currículum destaques que vas dibuixar pel naturalista, Félix Rodríguez de la Fuente! Com és això?A l’ escola Massana treballàvem molt en profunditat tot el que fa referència al dibuix des de tots els vessants i a mi se’m donava bé, era bo en això. Jo tenia un company d’estudis que treballava a l’editorial Salvat i em va comentar que buscaven un dibuixant.

“Vaig dibuixar per en Félix Rodríguez de la Fuente”

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb

Revista SantVi - juny 2013 - pàg. 9

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Hi vaig anar i, com que era l’època dels fascicles, necessitaven un bon equip de dibuixants. Em van fer una prova i els va agradar la meva feina. A més, em van oferir un sou que triplicava, com a mínim, el que cobrava a Sabadell. El canvi va ser espectacular.

Però com va anar la història per acabar dibuixant per la col·lecció FaunaA l’ editorial Salvat tot eren il·lustradors. Hi havia sobretot gent dedicada al dibuix tècnic, però jo estava especialitzat en dibuix artístic. Primer em van demanar que fes dibuixos infantils. Sempre portava les carpetes al damunt plenes de croquis i il·lustracions

perquè a la tarda anava amb la gent de la Massana a dibuixar per Barcelona. Un dia anàvem al port, un altre a una altra banda,... Total que, a l’editorial la gent em demanava de mirar els meus dibuixos i els agradaven molt. Un dia em van dir que començaven a publicar la col·lecció d’en Rodríguez de la Fuente, que es titulava Fauna, i em van dir que l’equip del naturalista necessitava il·lustradors. Vaig dir que sí i així va ser com hi vaig començar a treballar. Un dia va venir a Barcelona, ens vàrem presentar i vàrem formar un grup de 4 o 5 il·lustradors..

Parlaves directament amb ell per saber

què havies de fer?Sí, sí. Venia cada quinze dies a supervisar el que fèiem. Tenia un dibuixant que anava sempre amb ell i feia els esbossos dels animals sobre el terreny. Que si la perdiu, l’àliga,... Era molt bo. Dibuixava de memòria, no necessitava models. Nosaltres treballàvem més a partir de documentació. Però jo era el més jovenet de tots i em van proposar de fer una prova de “posterització”. Ara es fa amb el programa photoshop, però abans tot es feia a mà. Com que jo era agosarat i sempre volia aprendre coses noves, m’hi vaig posar i també els va agradar. Així doncs, em vaig dedicar a

fer dibuixos més grans d’animals que es posaven al final de cada fascicle. Personalment, tot això em va anar molt bé, perquè aprenia més amb tot això que a l’escola Massana. Tinc molt bons records. Al Fèlix Rodríguez de la Fuente el recordo com un home súper alt i molt morè, semblava negre! Era molt amable amb nosaltres. Va ser una experiència molt bona.

Pel que expliques en el currículum, tu has anat canviant sovint de feina. Com és això?Jo sempre he aplicat la premissa de no treballar més de 2 o 3 anys al mateix lloc, per molt bé que estigués. És clar que, estic parlant d’una època en la que hi havia moltes oportunitats de trobar feina i, per tant, això era més senzill de fer. Doncs, bé, ho vaig posar en pràctica i sempre m’ha funcionat bé. Imagina’t, estava a l’ editorial Salvat, dibuixant per una col·lecció d’èxit com Fauna, d’en Rodríguez de la Fuente, però volia canviar. El següent que vaig fer va ser les il·lustracions dels jocs Diset. Aquí em van agafar gràcies a haver treballat a Educa. Aquests em van venir a buscar. Era una agència de publicitat força important. Hi vaig començar a treballar i allà em vaig dedicar a la creació dels jocs de sobretaula, avui anomenats Jocs de Diset.

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.10

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

I tots aquests dibuixos els has patentat? Són teus?Doncs no. Quan entres en el món de les patents, et fas un fart de pagar i no serveix massa per res. A Amèrica, això s’ho prenen molt seriosament i, quan algú copia, hi ha tot un mecanisme que persegueix l’infractor. Aquí, en canvi, no es fa massa cas de tot això.

Vas començar professionalment en el món de la il·lustració i especialitzant-te en el dibuix infantil. Has tingut relació comercial amb figures conegudes com la Pilarín Bayés però, en canvi, no t’has fet un nom en aquest camp com ella o la Roser Capdevila...Conec la Pilarín de fer-li encàrrecs. Però jo, tot i que domino la il·lustració infantil no m’hi vaig dedicar a fons perquè vaig trobar una feina millor, més segura i més ben pagada en el món farmacèutic. Hauria pogut triomfar. De fet, quan estava a Salvat, em van proposar d’anar a França a treballar a Pilot, que era una de les empreses importants del sector a Europa, però vaig dir que no. Volia continuar creixent i no encasellar-me com a il·lustrador.

I tot això lliga amb el fet que, per acabar de completar la teva formació, entres també en el món de la fotografia.

Bé. Això va ser una mica de retruc. Vaig fer un curset de fotografia publicitària perquè, a Solvay/Abbot, el laboratori farmacèutic on treballava, teníem un equip fotogràfic i el volia utilitzar correctament. De fet, en aquesta empresa ens obligaven a fer, cada any, com a mínim un parell de cursos de reciclatge. Un relacionat amb la feina que fèiem i un altre del que volguéssim. Cursos pagats per l’empresa. Això està molt bé perquè m’he passat 30 anys fent cursos i cursets de tota mena.

Però, estant en el món editorial, envoltat de llibres, dibuixos i il·lustracions, com vas fer el salt a la indústria farmacèutica?Doncs hi vaig anar a parar gràcies a

la il·lustració anatòmica mitjançant un anunci publicat a La Vanguardia. O sigui, dibuixos de ronyons, cors, esquelets, etc. Calia fer fullets i suports publicitaris diversos i necessitaven algú que dominés el dibuix. Però, el curiós d’aquesta època va ser que, en un dels cursets aquests que feia, volien que fes un examen final i m’hi vaig negar. Vaig dir que jo ja passava exàmens cada dia a la feina! I això els va interessar. Quan els vaig explicar què feia, em van proposar de donar alguna classe de disseny gràfic en una acadèmia que després es va convertir en un centre important. Vaig dir que sí, i això es va convertir en una segona feina que vaig fer durant 20 anys. Les classes me les preparava molt bé. Treballava al laboratori fins a les 4 de la tarda i, de 5 a 10 donava classes. I això també va anar creixent perquè em van demanar de donar classes també a l’escola Llotja de Barcelona, i d’aquí a la Facultat de Belles Arts de la UB. Vaig tenir èxit com

“Gràcies a la indústria farmacèutica vaig acabar fent de professor a la facultat de

Belles Arts de la Universitat de Barcelona”

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

PARLEM amb

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.11

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

a docent perquè feia les sessions d’una manera diferent. Jo tenia un ajudant, un dibuixant molt bo d’Arbúcies, l’Esteban, que m’acompanyava a les classes i anava dibuixant tot el que jo anava explicant als alumnes. D’aquesta manera, podien veure immediatament com quedava i al·lucinaven!! Eren unes classes una mica “teatreres”.

Pel que expliques, la teva vida professional ha estat molt intensa. Tens 3 filles. Les has vist créixer?Doncs no massa, els caps de setmana. Jo marxava de casa molt d’hora al matí i tornava al vespre. La meva dona treballava com a comptable autònoma de diverses empreses i tenia més temps. Ella es va encarregar de tot pel que fa a les nenes, sobretot amb les dues primeres. Ella m’informava de tot. Però va anar bé, sense problemes.

Una altra característica de la teva vida, diferent de la resta de mortals és que ets sogre d’un jugador o ex-jugador del Barça. T’agrada el futbol? Com portaves el tema fama del gendre?A mi el que m’agradava d’això és quan vivien a Holanda i els anàvem a veure. A nivell de futbol, m’agrada veure algun partit però no sóc cap fan. Comentem com ha anat el partit, si ha fet un gol, però res més. No sóc un gran

“futbolero”.

Has fet alguna feina d’il·lustració a l’entorn del futbol?Si, pel Mundo Deportivo les caricatures de tota la plantilla, dues vegades, per unes figuretes de promoció.Treballant en el laboratori també em va tocar fer una altra cosa curiosa. Els laboratoris farmacèutics organitzaven i participaven en molts congressos durant l’any. I allà, feien regals als metges. En el cas de l’empresa on treballava jo, es van inventar que, en un congrés a Sevilla tindríem un dibuixant que faria caricatures dels participants allà mateix, al moment. Però uns dies abans de la inauguració, el dibuixant que havíem contractat, un sudamericà, va dir que no podria venir. Ja ho havien anunciat i, els meus “jefes” em van preguntar si jo m’atreviria a fer-ho. No havia fet mai caricatures i vaig demanar d’entrenar-me abans de decidir si ho faria o no. Durant una setmana, vaig estar fent caricatures de personatges que sortien per la tele i de revistes. Mica a mica vaig veure que les proves anaven sortint bé i vaig dir que sí. Estava espantat perquè no estava molt segur que les caricatures em sortissin bé! Però, la gent que va als congressos són una mica estranys físicament. O porten els cabells llargs, o tenen fesomies una mica estranyes,...

vaja, de seguida vaig veure que seria més fàcil del que havia pensat i, efectivament. Va córrer la veu pel congrés, i hi havia cua de gent esperant que els fes la caricatura. Va ser molt cansat! Quatre dies dibuixant fesomies sense parar. Com que va tenir tant d’èxit, els de Solvay em van proposar de dedicar-me a anar als congressos internacionals a fer caricatures. Calculo que en vaig fer més de 7.000 en tot el temps que m’hi vaig dedicar, uns 2 o 3 anys. També

va ser una bona experiència. Gràcies a això vaig conèixer tot Espanya i els millors hotels. Després van prohibir a les farmacèutiques fer regals d’aquest tipus i tot això es va acabar.

Ara tot això ja és història i, a banda de la feinada que fas al Centre Sant Vicenç et dediques sobretot a fer d’avi. Algun nét té pinta de seguir el teu camí de dibuixant?El nét mitjà, l’Àlex, li agrada molt això

Núm.10 - juny 2013

de dibuixar. Té 4 anys i quan ve a casa sempre em demana que li faci dibuixos. L’ estic introduint en aquest món. És clar, ell vol que li doni el dibuix fet amb retolador negre per pintar-lo de colors. Però jo li faig en llapis fluixet

i li ensenyo a que ell l’acabi. Li agrada moltíssim. Tinc 3 néts, tots fills d’en Roger. Com que treballa al Sabadell, cada cap de setmana que l’equip és fora, la meva filla i els nens vénen a casa. És molt cansat perquè has d’estar per ells,

però és divertit.

Tot i estar jubilat tens projectes en marxa?Sí, en tinc uns quants. Per exemple, hi ha uns amics que tenen una empresa d’ arts gràfiques a Barcelona, força important, i volen els prepari una línia de souvenirs, regals per turistes. Començaran amb Barcelona i la Costa Brava. He de pensar què farem. I, a més, continuo tota la feina al Centre Sant Vicenç de publicitat i decorats.

Amb tots els anys que portes fent coses al Centre Sant Vicenç l’has vist evolucionar força, o s’ha anat mantenint igual?Jo he vist un increment important de nens. Això és la base del futur. Són els que mouran el Centre com, per exemple, ho fa ara gent com en Jaume Pont, entre d’altres, que va començar de ben petit. Jo veig molta vitalitat en el teatre i a l’ esplai, encara que crec que es podria organitzar millor. Hi ha una mica de “desmadre”. També és normal perquè hi ha tanta i tanta gent!!

Al Centre sabem de gent que hi va començar de petita i ara són actors i actrius professionals, però, en el camp dels decorats, hi ha gent jove que vulgui Montse PCreus

Fotografies: Josep Ubía

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.12

seguir les teves passes?No. A veure, jo el que faig al Centre m’ho prenc com una cosa professional. Però, el que veig és que falta temps. Els del Taller, per exemple, van a “salto de mata”. Van molt de bòlit i no donen l’abast, per tant, fan el que poden. Fa un temps, un noi va dir que m’ajudaria i, més endavant una noia de l’APM també va venir uns quants dies a ajudar-me, però se’n cansen. Jo també ho entenc perquè, t’has d’avenir amb els tramoies, amb els directors; has d’estar predisposat a treballar en hores intempestives... has de tenir molta voluntat per fer aquesta feina al Centre. Jo ja hi estic acostumat però també entenc que no tothom ho entengui. Molta gent no s’imagina la feinada que hi ha al darrera de cada obra.

Han passat dues hores sense adonar-me’n. El temps corre quan escoltes algú que té molt per explicar i que ho fa amb passió, transmetent una gran energia per tota l’experiència viscuda i els projectes que té per endavant. De cop, sorgeix un petit problema: en Josep és qui fa les fotos de les entrevistes de la SantVi. Aquesta vegada ell és el protagonista i haurà de recórrer als autoretrats. Cap problema, un artista és capaç de tot.

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM EL CENTRE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.13

Pintem la sala gran del Centre ParroquialEl 2014 serà un any d’aniversaris, el tricentenari de la Diada i el 125è de la inauguració del primer temple de La Creu Alta. Per tal motiu ens preparem ja per celebrar-ho.

A banda dels actes que tota la comunitat organitzarà, quan se celebra quelcom important, una de les coses que es fa és guarnir la casa. I a casa nostra, el més emblemàtic és el temple parroquial. De moment hem rebut un donatiu que ens ha permès començar per la capella de la Mare de Déu de Montserrat, però caldrà la col·laboració de tots per tirar-ho endavant. No es tracta tant d’esperar grans donatius – tan de bo– sinó d’implicar-nos tots. En Manel Camps, que forma part de la comissió d’obres, va pensar en posar nom a la campanya: “Necessitem 2000 aportacions de 20 euros”. Vint euros de cadascú faran possible donar més vida i llum a l’església.

He volgut posar aquest títol “Pintem la sala gran del Centre Parroquial” amb una doble intenció. Per una banda, significa que formem una sola comunitat parroquial, una família,

encara que sigui amb tasques diferents i, per altra banda, perquè estic plenament convençut que en el Centre Parroquial també es fa evangelització. No fa gaire, uns coneguts de Sabadell de tota la vida, que alguna vegada han vingut al teatre, em van preguntar si el teatre tenia alguna cosa a veure amb la parròquia. Em va estranyar la pregunta i els ho vaig aclarir dient-los que el Centre Parroquial era el braç social de la parròquia. Els vaig fer veure que era un lloc de trobada per a moltes famílies que compartien la vida, neguits, il·lusions i problemes i que això és església i parròquia, que era una gent que no actuaven per interessos econòmics o de poder, sinó per altruisme i que això és ser cristià, que treballaven en comunitat sense individualismes excloents i que això és evangèlic, també els vaig recordar que les obres que havien anat a veure tenien un missatge humà i que aquest no era un grup de teatre qualsevol.

Després els vaig parlar de l’Esplai, del que no tenien notícia que existís. Ells havien estat de joves, monitors d’un esplai i sabien de què anava l’educació

en valors cristians, però que no s’havien parat a pensar en tot això.

Això em fa pensar, que encara que no ens faci cap falta fer propaganda del què fem i de com ho fem, s’hauria de transmetre aquest missatge a la societat en general i a l’església en particular.Es necessita. L’aniversari serà una bona ocasió “125 anys fent parròquia, fent barri, fent poble”.

Mn. Alfons GeaRector de St. Vicenç de Jonqueres

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM TALLER de TEATRE

Equip de redactors del Taller de Teatre

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.14

PUBLICITAT

3, 2, 1… Puja el teló i comença el 23è Festival del Taller de Teatre!Un any més, el Taller de Teatre tanca l’any amb els seus protagonistes dalt l’escenari. Nervis, il·lusió i moltes hores d’assajos són la combinació perfecta perquè tot surti genial.

El Festival és el punt i final a un any intens. El moment escollit perquè els nens i nenes mostrin al públic tot el que han après durant el curs. I és precisament per això que un Festival no es prepara en un tres i no res.

Tot engega després de les vacances de Nadal. Els monitors de cada grup ja comencen a fer més reunions de les habituals per començar a embastar la seva obra. Cada grup té unes característiques diferents i per tant, s’intenta que els personatges i el gènere de l’obra s’adeqüin als actors i a allò que han treballat durant l’any.

Escriure una obra no és gens fàcil, però encara ho és menys quan s’ha d’intentar que tots els nens tinguin el mateix protagonisme dalt l’escenari. Així doncs, primer cal buscar un argument que il•lusioni als alumnes i després buscar característiques a cada personatge perquè l’actor o actriu el pugui explotar.

Un cop repartides les intervencions (o frases) a cada nen i nena, arriba el moment d’entregar el Festival. Aquest és un dels moments més màgics del curs. El nerviosisme es transforma en emoció quan els alumnes veuen el títol i comencen a passar els fulls de la seva obra. Però ràpidament, l’alegria dóna pas a la feina: arriba el moment de posar-se a estudiar.

Aquest és un dels passos més complicats i que més triguen a superar-se. Mentrestant, els monitors van acabant de donar forma al que també és el seu projecte. El maquillatge, l’escenografia, el vestuari, les llums o el so són alguns dels

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM TALLER de TEATRE

Equip de redactors del Taller de Teatre

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.15

elements que cal enllestir per representar una obra, encara que aquesta sigui de curta durada.

És passat aquest moment, quan comença una altra etapa en aquest procés: els assajos. Els dissabtes no són suficients per enllestir una obra amb més de 20 personatges i calen els assajos entre setmana per acabar de polir-ho tot. Aquestes hores també serveixen per enfortir encara més els lligams entre ells. Uns vincles que s’acabaran plasmant dalt l’escenari.

I sense adonar-nos-en, ja arribem a l’assaig tècnic i general. Un cap de setmana frenètic per ajuntar tots els elements i començar a veure resultats. Un cop fetes les últimes correccions i els últims canvis, encarem l’última setmana amb nervis. Algun assaig més i ens llancem a la piscina!

Tots col·locats, el públic assegut a platea, les llums apagant-se i...

3, 2, 1... Puja el teló i comença el 23è Festival del Taller de Teatre!

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

ESPLAI LA BRANCAGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

La medalla d’honor de la ciutatEl passat 30 de maig els monitors de l’Esplai La Branca vam assistir a l’acte del Teatre Principal on vam recollir la medalla d’honor atorgada per l’Ajuntament de la ciutat.

En primer lloc volem compartir amb tota l’entitat aquest reconeixement i volem agrair el fet que hagi coincidit en aquest any tan especial per nosaltres, l’any del 25è aniversari, un curs ple de celebracions. Creiem que en un moment com aquest, és bo destacar la tasca de totes aquelles persones que han format part de La Branca i que han cregut en el nostre projecte, un projecte educatiu que ofereix un complement molt important a l’educació més formal ja que és ben sabut que tot el que s’aprèn a l’esplai no s’aprèn enlloc més.

Avui se’ns reconeix la tasca a La Branca, però som molts els esplais de la ciutat que setmana rere setmana treballem des del voluntariat per transmetre uns valors als infants i joves i educant-los en el lleure, valors que ara, més que mai, cal recuperar en el conjunt de la societat. És per això que també volem reconèixer i felicitar a esplais com l’Esquitx-Can Rull, La Trepa, La Teranyina, Can Colapi, La Llar del Vent, Baldufa, l’Esparver, entre tants d’altres que podríem esmentar.

Per acabar, com a part de la comunitat educativa, que actualment es troba en una situació de vulnerabilitat molt gran, volem fer arribar el nostre missatge a les institucions tot esperant que aquest reconeixement vagi més enllà i estigui acompanyat d’un suport real a la tasca que estem fent, ara i sempre.

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.16

Equip de redactors de l‘Esplai La Branca

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

ESPLAI LA BRANCAGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Equip de redactors de l‘Esplai La Branca

I tanquem ja el nostre 25è aniversari!El diumenge 2 de juny vam celebrar l’últim acte del 25è aniversari, la nostra cloenda ens va permetre tancar un curs intens i reviure’l de nou.

Infants, famílies i monitors vàrem poder compartir tota la feina feta en un recull dels millors moments dels actes que hem realitzat al llarg d’aquest curs. Va ser una jornada emotiva, on no hi van faltar records per a tothom.

Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.17

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.18

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

PUBLICITAT

Equip de redactors Santvi

Els APM i la temporada que acabaAcaba la temporada 2012-13 i també la intensa activitat social que es respira en el Centre.Com que ens agrada fer recompte d’aquesta participació tan activa, presentem un recull de tot allò que han dinamitzat els APM i que ja us hem anat explicant, que ha fet que de nou sigui una temporada amb una alta participació de gent vinculada a l’entitat.

- l’exitosa NIT de MONÒLEGS- la recollida d’aliments al desembre i juny amb el “DIA de la LLAUNA”- sortida al teatre Victòria de Barcelona a veure “La família Irreal”- participació activa en el “Calendari Solidari del Taller de Teatre”- muntatge i gravació de la felicitació Nadal- dinamització de les festes de Nadal, amb el Carter Reial i una elevada participació a “Els Pastorets”- suport en activitats de la Setmana de Sant Vicenç- organització del dinar de recollida de colònies del Taller de Teatre- participació en el SomArt 2013 amb el xou dels pallassos de la tele

I diuen que seguiran ja que per això es va fer aquest grup d’Amics i Pares Motivats!

Tothom qui vulgui, pot apuntar-s’hi. Només cal ser soci, adult i tenir ganes de participar de la “vida social” del Centre.

Dóna’ns la llauna! Seguim sent solidaris

El dissabte i diumenge, 8 i 9 de juny, el vestíbul del centre va tornar a omplir-se de solidaritat en una altra campanya de recollida d’aliments per part de la Parròquia. Els APM van tornar a ser-hi demostrant que quan se’ls necessita hi són i ells han gestionat els torns per poder recollir, organitzar i fer arribar al rebost tots els aliments recollits durant dues tardes d’intensa activitat.

Gràcies a tots per col·laborar i per fer arribar el vostre ajut!

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

Equip de redactors Santvi

PUBLICITAT

COL·LABORAR, una peça clau pel funcionament del CentreSegur que saps que l’ajut és molt benvingut en el Centre Sant Vicenç, i ara es necessiten col·laboradors per les seccions que té. Si ja n’ets soci, et volem convidar a que les coneguis i hi participis més intensament.T’hi animes?

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.19

El passat 2 de juny vam portar l’obra Molt soroll per no res al Casal de la Gent Gran de Castellar del Vallès. El públic va demostrar haver-s’ho passat molt bé amb un llarg i fort aplaudiment. Ha estat la primera experiència de dur aquesta obra de bolos.

També tornarem a posar-la en escena en tres ocasions més: una, a Matadepera el proper 28 de juny. L’altra, a Granollers el dia 7 de juliol a les 7 de la tarda. I l’última, en el marc de les 30 nits de Sabadell, el dia 20 de juliol a l’amfiteatre de la Caixa, a les 10 de la nit.Bon Shakespeare i bon estiu!

Portem en Shakespeare de bolos

•Disseny, muntatge i pintura de decorats. Us podeu dirigir al Josep Ubia a través del mòbil 661 574 101 o bé per correu-e: josep@estudi-art.cat

•Personal de Sala. Us n’explicarà les tasques l’Isidre Palau ipalau17@gmail.com

•Taquilla. Organitza i porta els torns l’Amabilia Roselló amabilia_r65@hotmail.com

•Tècnics de so i de llum. N’és responsable en Jordi Soldevila que t’atendrà per telèfon 669 554 831 o també per mail soldemusic@hotmail.com

•Vestuari. Cosidores. Us atendrà la Mercè Ferrándiz al telèfon 630 393 991

•Tramoies. Podeu preguntar pel Valentí Moragas que trobareu pel Centre.

•Utillatge. N’és la responsable la Rosa Azanuy a qui us podeu dirigir a comabella40@yahoo.es

•Maquillatge. Coordina l’equip actual la Montse Azanuy que té aquest correu mrmamb@yahoo.es

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

El Centre a prop

L’UN I L’ALTREL’U

N i

L’ALT

RE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.20

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Elisenda Gutés

Imatge: TallerdeMk

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.21

Quants anys fa que ets al Centre?Aviat en faran 5 de rodons.

Dotze.Com vas entrar?Doncs estic dins del teatre gràcies a l’obstinació de l’Aleix Palau, antic alumne i monitor del Taller de Teatre, que va tenir l’acudit i la paciència de convèncer-me perquè entrés a Grans i li fes companyia (“pobre”, deia que era l’únic noi...).

Per la meva germana, ella em va enredar, haha.....

En quina secció estàs actualment? Doncs ara mateix sóc monitor del grup de Taller de Petits (molt macos i xerraires com ells sols). Quan puc també dono un cop de mà (o emprenyo, depèn del moment) en el que es necessiti, així s’aprèn!

Utillatge i membre de la Junta.Hem tingut una temporada molt intensa. Quina valoració en fas?Hem tingut? Encara queden festivals! Fins ara, crec que no ens podem pas queixar. La gent ve encuriosida i marxa contenta, fem el que bonament podem (i més i tot!) perquè cada obra surti bé, ens cansem, anem a dormir tard, respirem de tant en tant, riem, treballem...

Bona, molt bona. Hem tingut obres infantils com els Porquets i Aladí, que han funcionat molt bé i un Shakespeare, una aposta arriscada avui en dia. Un Míster Guim amb gent molt jove i de la casa i unes maletes que feien riure molt. Si això li sumes Els pastorets,

penso que no ens podem queixar. Potser el ritme que portem en aquesta casa és massa frenètic, però hi estem acostumats.

Què destaques del Centre?La mà de gent que mou. És increïble! Som un munt de persones amb ganes de fer coses. I el més curiós de tot: totes les que fem i les que s’estan projectant! Aquest any, ens hem fet conèixer una mica més a la ciutat i a part de l’estranger, gràcies a la Comissió Solidaritat, als 3 porquets, als dies de la llauna i a les altres activitats per gent de totes les edats i confessions, i no tan sols de lleure, que el Centre promou tant en conjunt com entre totes les seccions per si mateixes.

Potser que és una mica com una gran casa, amb alegries, disgustos, etc. M’agrada el fet que hi ha gent de totes les edats.

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Nom: Eloi

Edat: 223 (mesos, s’entén)

Nom: M. Rosa (però tothom em diu Rosa)

Edat: 45 anys

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.22

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Què milloraries?Posar alguna sala més per la parròquia! O usar els locals que no es fan servir d’altres llocs del barri. Hi ha llocs viables, només ens haurien de deixar fer-ho... seria qüestió d’emprenyar a tothom, aviam què ens diuen.

Uffff!!!! Unes quantes coses, però tinc l’esperança que de mica en mica les millorarem. Potser la falta de diàleg en algunes seccions a vegades porta a malentesos per a mi és el més urgent.

Què t’han semblat els primers 10 números de la revista SantVi online?Molt entretinguts. És una bona eina per fer difusió de les diferents activitats que tots plegats duem a terme. I que no pari!

Molt bé. Una manera molt bona d’estar al corrent de tot el que passa per aquí.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.Ui! És que això ho llegeix molta gent, i hi ha coses que no es poden dir... què us diria, que abans l’escotilló feia por i que la passarel·la de teler semblava un escenari digne de “La jungla de cristal”, i que ara s’hi pot passejar tranquil·lament (clar que ja no s’hi pot jugar com quan érem nens, no hi ha tants trastos...). Ai! Res, res...

Anècdotes n’hi ha unes quantes, potser una amb ensurt: estàvem fent I ara què i baixava del sostre un cartell que deia “Bolera”, quan a la meitat de l’escena va caure i no va enganxar a ningú a sota de miracle!!!!!!

Digues...… una SECCIÓ - del super? els passadissos de galetes... (va, que és broma. Els escenògrafs). Utillatge!!!!!

… una ALEGRIA- Ui. Veure-us a tots plegats després de les vacances! Tenir feina, avui en dia...

… una NOVEL·LA – “El psicoanalista.” Qualsevol policíaca.

… una TACA – Una? El mosaic que hi ha a l’escenari. Sapastres... La del nas de la Mel, la meva gata.

… un VERMUT - Miró. Visca la terra! Blanc, sempre blanc!!!

… un INSTRUMENT - Una guitarra. La flauta, és l’únic que he tocat en ma vida!!!!!!!

Elisenda GutésFotografies: Josep Ubia

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

EL CARRER DEL TEATRE

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.23

Josep Ubia

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

PUBLICITAT

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Porta el Centre Sant Vicenç a tot arreu!Recorda que estem esperant que comparteixis amb el SantVi les teves experiències en voltar pel món. Si viatges, fas el turista, vas d’excursió a un lloc emblemàtic o puges a un cim, envia’ns una fotografia amb algun objecte relacionat amb Centre Sant Vicenç. Pot ser un programa, el cartell d’alguna obra de teatre, una samarreta del Taller o de l’Esplai, un foulard de l’Esplai,… Pots enviar-la al mail: correu.santvicenc@gmail.com, donant les teves dades i explicant-nos des d’on és la imatge. Esperem les teves fotografies!Aquest mes la Neus Masqué i l’Esther Vázquez ens envien fotografies totes dues des d’Alemanya!

PEL M ´N

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.24

I tu, tens la teva foto??fes-nos-la arribar i la publicarem.

L’Esther a Berlín davant de la coneguda porta de Brandenburg, ara sense el malaurat mur, i convertida de nou en un dels centres i emblema de la ciutat.

La Neus des de Kiel, una ciutat situada al nord d’Alemanya

propera a Dinamarca, on ha participat en un divertida

cursa d’aneguets de bany en el port de la ciutat bàltica per recollir fons per combatre la

diabetis.

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

ENTRETENImentsJosep Ubia

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.10 - juny 2013

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.25

Clica la imatge per imprimir el teatrí

SantVi on lin

e

escenari a la italiana m. Escenari encarat cap al públic, en què aquest queda separat dels actors pel teló de boca, al revés del qual es veu l’escena.

escenari central m. Escenari en què el públic envolta l’escena o bé la limita per dos costats oposats.

L’ESCOTILLÓGlossari de teatre

escenari giratori m. Escenari constituït sobre una plataforma circular que volta sobre ella mateixa en el pla horitzontal.

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.26

PUBLICITAT

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

ASabadellComerç de proximitat

Nova revista digital gratuïta ReportatgesConsells

ReceptesMascotes

ModaDescomptesPromocionssubscriu-te gratis

clicant aquí

Núm.10 - juny 2013

SantVi on lin

e

Temporada 2012-20132012Del 30 de setembre fins al 25 de novembre diumenges matí i tarda

2012-2013Del 25 de desembre fins al 19 de gener divendres i dissabtes nit2012-2013Del 26 de desembre fins al 3 de febrer diumenges tarda

2013Del 17 de febrer fins al 24 de març diumenges matí i tarda

2013

Del 13 d’abril fins al 19 de juny dissabtes nit i diumenges tarda

A partir de juny 2013

L’ESCOTILLÓ

Revista SantVi - juny 2013 - pàg.27

www.sabadellrestaurants.com

www.sabadellbotigues.com

www.tallerdemk.com

www.lestruch.cat/

www.ritmedansa.com

Col·laboradors

www.iservicesweb.com/nicsl1

www.retolsdaunis.com

www.autoescolagresol.cat

www.magdecor-sabadell.es

www.hotelurpi.com

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Alguna vegada el teu ratolí ha fet clic AQUÍ?

Doncs hauria de fer-ho

PUBLICITAT

Mr. Guim, on vas?

Dies de representacions:18, 19, 25 i 26 de junyDissabtes a les 22:00h.Diumenges a les 18:00h.

Núm.10 - juny 2013

CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇMontllor i Pujal, 103

La Creu Alta . 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01

fem cultura, fem barri, fem ciutat !

EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç. EQUIP DE REDACCIÓ: Manel Camps, Elisenda Gutés, Esther Mas, Mia Busquets, Isa Costa, Montse PCreus, Jaume Pont, Josep Ubia.COL·LABORADORS: Francesc Asens, Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Eva Grau, Mariona Ubía. DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

i tu, hi vols participar??

www.esplailabranca.org

www.teatrecpsv.comwww.teatrecpsv.com

El Sant Vicenç a les xarxesSantVi on

line Revista del Centre Sant Vicenç

Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

Núm.10 - juny 2013