ELS ROMANS

A SANT VICENÇ DELS HORTSESCOLA LA GUÀRDIA

Projecte de la classe de 2n

Curs 2015-2016

COM HEM INICIAT EL PROJECTE?Hem estat mirant pel google maps on es troba Sant Vicenç dels Horts respecte Barcelona, els altres municipis i les coses que l’envolten:

ENS HEM APROPAT I HEM PROVAT EL GOOGLE STREET PELS CARRERS DE SANT VICENÇ. A L’ENTRADA DE SANT VICENÇ, AL CARRER NOU, HEM VIST QUE HI HA UN CARTELL QUE POSA: SANT VICENÇ DELS HORTS, POBLE MIL·LENARI.

ENS HEM COMENÇAT A PLANTEJAR QUE ABANS DE NOSALTRES HA VISCUT MOLTA GENT AL NOSTRE POBLE.HEM PARLAT DE QUE FA ANYS HI HAVIA DINOSAURES I MAMUTS, PER AIXÒ EN VAN TROBAR RESTES. EN NIL ENS HA DIT QUE SOTA LA BIBLIOTECA DE LES VOLTES HI HA UNS SÒTANS AMB UNES RESTES TAMBÉ.L’AITOR S’HA INFORMAT A CASA I ENS HA DONAT UNA NOTÍCIA:

El que hi ha sota de la biblioteca de Les Voltes són restes romanes i hi ha un forn. L’entrada és gratuïta i a més a més treballa en Jordi, l’antic conserge de l’escola que, segurament, ens podria explicar coses. Hem decidit que ho volem visitar.

INICIEM EL PRIMER CONTACTE

Hem buscat per Internet a la pàgina de l’Ajuntament el telèfon de l’arxiu històric. Allà segurament ens informaran de com poder visitar el forn romà.

La Irene i el Nicolás han volgut fer la trucada en nom de tota la classe.

Ens ha atès la Roser. Li hem explicat que estem iniciant un projecte i hem esbrinat que sota la biblioteca de Les Voltes hi ha un forn romà i ens agradaria veure’l. Ella ens ha convidat a l’endemà a les 9.30 del matí.

Hem vist que a la web està el mapa per saber on es troba la biblioteca i veure com arribar des de l’escola. L’Alejandro ha dit que li agradaria anar el primer per guiar-nos.

VISITA AL FORN ROMÀ Ens hem trobat amb la Roser i ens ha explicat

moltes coses interessants, coses que ens han fet engrescar-nos més en el nostre projecte.

HEM APRÈS MOLTES COSES NOVES IMPORTANTS Es tracta de restes del segle I desprès d.C. Al forn feien àmfores. Al costat hi havia el taller on elaboraven el vi. El forn era d’un esclau que havia pagat la seva llibertat anomenat Synecdemus. S’han

trobat restes de les seves àmfores a La Gàlia, Roma i al mar Mediterrani. S’ha trobat la seva tomba a sota del castell de Castelldefels.

Les àmfores anaven marcades amb un segell on posava SYN o SYNE. On ara hi ha Sant Vicenç dels Horts es tractava d’una zona de treball on treballaven unes

30 persones, no hi vivia ningú. No era un poble. Desprès de ser un lloc on elaboraven àmfores, al forn es va fer oli, perquè es van trobar

restes. Per trobar les restes romanes, van haver d’excavar i treure restes d’altres èpoques. Es van trobar més restes romanes, però que no poden estar a la vista del públic perquè

ara mateix hi ha a sobre edificis i carreteres, com un forn més petit proper. Abans el riu passava a prop d’on es trobava el forn i per la zona passaven dues rieres.

El riu Llobregat passava més a

prop

Hi havia dues rieres

Al taller feien el vi trepitjant raïm, i donaven forma a les àmfores amb

argila

Hi ha d’altres restes, com un forn

petit

Es feien dos tipus

d’àmfores

El forn desprès va ser una premsa

d’oli

LES NOSTRES REPRESENTACIONS

Hem enviat un correu a la Roser amb els nostre dibuixos, donant-li les gràcies per la visita al forn romà.

DESPRÉS DE LA VISITA AL FORN…

Com teníem dubtes de com es transportaven les àmfores romanes des de Sant Vicenç fins Roma i fins la Gàlia. Hem volgut situar en un mapa La Gàlia i Roma, quins països són actualment, hem traçat el recorregut que creiem que feien els vaixells amb les àmfores d’en Synecdemus. Hem volgut trobar quin és el lloc més llunyà on va arribar l’Imperi romà. El grup de la Safae, ha pensat comptar els quadrats del mapa, mentre que el del Felipe ha optat per mesurar amb el regle. Hem après a situar-nos en un mapa i en la quadrícula.

ELS NÚMEROS ROMANS La Irene ha portat una informació on explica

que els romans no tenien rellotge. Que es despertaven quan sortia el sol i anaven a dormir quan es ponia.

L’Aitor deia que ha vist un rellotge amb números romans, segurament no és dels romans però fa servir els mateixos números que ells.

El Nil diu que ell té un vídeo joc on cada pantalla les numeren amb números romans, que cada número és un pal, però quan arriben al 4 és un pal i una V, i el 5 és una V. En Nil ens ha continuat explicant la numeració del joc. L’Elvis i la Irene han dit que segurament es col·loca el palet a l’esquerra per restar i a la dreta per sumar.

Hem buscat les equivalències a Internet i hem provat de respondre a unes preguntes com si fóssim romans.

SITUAR-NOS EN EL TEMPS Una de les coses més difícils és situar-nos en el temps. Hem mirat les informacions que ens va donar la

Roser i les que han portat la Maria, la Irene, l’Alejandro, el Joel… a la classe i no entenem per què posa que:

VA COMENÇAR AL 27 aC VA FINALITZAR AL 476 dC

El Jonathan creu que aC vol dir a Catalunya i dC no ho sap. El Nil diu que els anys es compten fins a un número gran i després es torna a comptar des de 0. El Fahd diu que hi ha com un termòmetre on es posen els anys de les coses. Hem buscat un eix cronològic amb imatges. La Maria i la Nerea, que fan religió ens expliquen que podria ser que l’any 0 fos quan va néixer Jesús. La Irene ha dit que pot ser que del naixement de Jesús es comencin a

comptar els anys i que abans del naixement es comptin cap enrere. Això vol dir que fa 2015 que va néixer Jesús i que va viure a l’època dels romans.

Hem pensat que com l’Ismael en sap molt de prendre mides grans, podríem fer amb ell al laboratori una línia del temps gran per penjar-la a la classe a dalt de tot per veure-la.

Hem decidit fer línies de colors de la mateixa mida que representi cada 100 anys, perquè no tindríem tant d’espai per poder representar tots els anys que volem. Llavors quan les tinguem les enganxarem a un paper d’embalar que ens serveixi per poder enganxar als anys que vulguem les informacions importants.

NOTÍCIES SOBRE ROMANS

http://www.super3.cat/infok/videos/3583352/inforeporter-ruines-dempuries

http://www.super3.cat/infok/videos/3157813/novetats-al-coliseu%3Cbr-%3E

http://www.super3.cat/infok/videos/3699130/el-pont-del-diable-de-tarragona

http://www.super3.cat/infok/videos/4587573/visitem-la-necropolis-de-tarragona

http://www.super3.cat/infok/videos/5327711/viatgem-a-barcino

http://www.super3.cat/infok/videos/4521493/els-secrets-de-pompeia

Hem buscat notícies i informacions sobre el forn romà. Com sabem que l’info-K és una pàgina sobre notícies, perquè ho havíem treballat amb el Carles, hem pensat buscar notícies sobre romans per desprès poder-les explicar fent-ne un resum del que ha passat. La que més ens ha impactat és la del Colisseu. L’Imad ha dit que el Colisseu és de gran com l’escola. Hem fet una feina que ens ha permès veure com són les mides del Colisseu, comparant-les amb les mides d’un lloc que a nosaltres ens és familiar: la nostra habitació. I així veure quantes persones hi podrien entrar.

NOTÍCIES SOBRE EL FORN ROMÀ

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7859

http://www.elbaix.cat/2013/09/15/lexperiencia-del-forn-roma-de-sant-vicenc-dels-horts-sexplicara-a-les-vii-jornades-de-patrimoni-del-baix-llobregat/

http://www.svh.cat/municipi/sant-vicenc-del-horts/historia/

http://asv-cansabat-svh.blogspot.com.es/p/historia.html

SYNECDEMUS

A la classe, volíem saber més coses sobre en Synecdemus.

Si busquem coses a la pàgina de Castelldefels en Synecdemus es poden trobar unes fotos. En grups, hem observat unes imatges, i hem escrit les coses que podíem saber d’ell a partir de les fotos.

L’OLI D’OLIVA La Leyre va dir que al forn romà també hi havia un petit canal. El Fahd ha dit que és perquè

la Roser havia explicat que desprès de ser un forn romà, aquell espai va servir per fer oli.

El Jihad va recordar que quan vam anar un dia al bosquet de la nostra escola vam trobar moltíssimes olives. Potser nosaltres podríem fer també oli. La Carmen ha dit que l’oli es fica en ampolles i l’Adam ha dit que són d’un litre. L’Imad ens ha donat una informació molt interessant que li ha explicat la seva cosina: Per aconseguir 1 litre d’oli cal 5 kg. d’olives.

PER SABER QUANT ÉS UN LITRE: El Felipe deia que era com una garrafa d’aigua, l’Aitor pensa que és com 3 o 4 gots d’aigua, el Karim pensa que és com un got d’aigua...Hem pensat que potser al laboratori trobaríem recipients per mesurar la capacitat d’un litre, i en arribar hem vist una garrafa i el Felipe ja ha vist que el que ha dit no podia ser perquè posava 5 l, i aquesta L vol dir litres. Hem trobat un recipient numerat que posava 1000 ml, i un altre més petit com un got on posava 250 ml. Hem fet estimacions de quants gots dels petits necessitàvem per omplir el recipient gran. Alguns deien dos, d’altres 3, d’altres 5... El Felipe ha estat l’únic que ha dit 4. Hem comprovat fent-ho i han vist que eren 4. La Irene ha dit que no ho havíem pensat però que eren 4 perquè si sumem els 250ml. 4 vegades, són 1000ml.! El Felipe ha plantejat que aleshores quant necessitaríem per omplir la garrafa de 5 litres que havíem trobat?L’Aitor ha dit que els 4 gots però 5 vegades. Hem comprovat fent-ho, que són 20 gots.

PER SABER QUANT ÉS UN QUILOGRAM:L’Izan ha vist una balança al laboratori i el Felipe una bàscula. El Nil ha dit que els romans per pesar farien servir una balança, perquè una bàscula va amb piles o a la corrent. Hem vist els pesos i hi ha un que posa 1000g. L’Adam i la Irene han dit que si 1000ml són un litre, 1000g. seran un kilo. Hem agafat la balança i en parelles o grups de tres hem fet estimacions.

La Carmen i la Leyre havien demanat poder agafar el pes amb la mà per desprès comparar.

El Nicolás, la Irene i l’Alejandro han pensat que era millor agafar petits objectes i anant-los sumant fins trobar la quantitat. Són els que més s’han aproximat.

ALGUNES DE LES NOSTRES HIPÒTESIS…

COMPROVEM LES OLIVERESAbans de posar-nos a fer oli, hem pensat que estaria bé comprovar quantes

oliveres hi ha al bosquet de la nostra escola. Hi ha tres que són grans i les tenim ben localitzades. Hem baixat i hem trobat dues més però que no tenen cap oliva.Hem vist dues petites i la Carmen ha dit que potser no eren oliveres. L’Imad ha agafat un trosset de branca perquè ha pensat que si la comparem amb altres arbres que sabem segur que són oliveres ho podem confirmar. En un mapa hem volgut marcar on es troben les oliveres, diferenciant les que tenen olives de les que no. Hi ha 7 oliveres, 3 amb olives i quatre sense.

Com per fer un litre d’oli calen cinc quilos d’olives, l’Imad ha pensat fer cinc grups i provar de que cada grup trobi al bosquet un quilo. A tothom li ha semblat bona idea.

No hem trobat tantes olives

com pensàvem. L’Alejandro

ha dit que quan sortien els

bolets hi havia més, per

això hem pensat que potser

ara amb el fred ja no és

temporada.

Com teníem poques olives, hem pensat compactar-les totes. Abans de pesar-les, hem pensat fer una estimació de quant pesarien totes. El Fahd és qui ha estat més lluny dient que pesarien 3 grams, i l’Imad és qui s’ha aproximat més amb 506gr. La majoria havien dit mig quilo. Hem provat pesar amb la balança i ens feia 510gr, desprès en Felipe ha proposat fer-ho amb la bàscula per ser més exactes, obtenint un pes de 504gr.

FEM OLI Pocs han pensat en les seves estimacions que si no teníem 5 kg. d’olives difícilment

en trauríem 1 litre d’oli. Hem provat amb diferents eines de les proposades treure’n oli. El Joel i en Jonathan han dit que primer tothom havia de treure el pinyol.

La Irene deia que no sortia oli, però que les seves mans tenien oli.

Morter Trituradora Expremedor

Finalment hem decidit que com totes les olives havien quedat triturades, potser era bona idea ajuntar la pasta que havia quedat i intentar fer força amb les mans per treure oli. El Felipe ha proposat embolicar la pasta amb un paper i esprémer. Han sortit gotes d'oli.

Hem pensat que per fer més força, podríem premsar-les. L’Adam havia proposat que per que no s’escampessin, podríem posar celo a la juntes de la premsa. En Nicolás ha buscat una bossa per ficar la pasta dins i així evitar que s’escampés. Un cop les hem premsat, el Nil ha dit que segurament havia quedat a la bossa líquid amb una mica de restes d’oliva. En Felipe i el Nicolás han pensat tallar la punta de la bossa amb unes tisores.

Ha sortit líquid de les olives amb restes d’oli, però no era ni molt menys el litre que molts esperaven. Tot i això hem quedat molt satisfets. La Maria-Izabella ha dit segur que té el gust amarg, i l’Imad ha dit que segurament estava sos. Tothom ha volgut tastar les petites restes d’oli per comprovar-ho.

LA LLEGENDA DE LA LLOBA L’Adam ha dit que en el llibre que es va emportar a casa de prèstec setmanal va veure

una imatge que també surt a d’altres llibres d’informació sobre Roma. Hem volgut llegir la llengenda de Ròmul i Rem i la lloba Luperca a l’estona de lectura. L’Aitor ha dit que segurament, es tracta d’una lloba perquè potser és un animal que representa al país, igual que hi ha gent que diu que a Espanya és un brau.

Hem buscat informació a casa sobre si hi ha animals que representin els diferents països

L’Alejandro ha dit que potser els romans s’assemblen al Gaudí perquè de vegades feien coses de trencadís. L’Adam ha dit que en un dels llibres ha vist que els romans segurament feien plàstica com nosaltres perquè en un dels llibres de la classe ho ha vist. Hem vist que es deien mosaics, però eren una mica diferents perquè els trossets eren sempre quadrats petits i seguint unes formes amb els colors. L’Imad ha dit que alguns dels mosaics s’assemblen a les catifes àrabs. Hem volgut fer un.

ELS MOSAICS

XARXES DE RELACIONS Per acabar el projecte

hem recopilat totes les paraules importants que han anat sortint al llarg de tot el projecte i en grup hem intentat fer una xarxa de relacions. Hem explicat per grups de tres o quatre les nostres xarxes de relacions i per què considerem que unes paraules tenen a veure amb les altres. D’aquesta manera ens hem adonat de tot el que hem après… molt més del que pensàvem en iniciar el projecte.