revista 28

Residència Fundació Fiella

OCTUBRE- DESEMBRE 2009

El Caliu. Núm.27 11

Editorial……………………………………………….…... ........…….....3

Benvinguda-comiat……………………………………......El Racó del Joan …………………………………………Temps era temps …………………………………….........Del saber popular ……………………………………........Cançons de la infantesa ……………………………….....Quina gràcia …………………………………………........Dones de ciència…………………………………….......Això fem a la residència …………………………….........Celebracions de casa nostra ……………………..….........Poemes ..................... ……………………………….......Endevina, endevinalla ……………………………….........Per molts anys......................................................................Hi havia una vegada…………………………………........Curiositats ………………………………..................Racó poètic.................………………………………….....Consells de seguretat…..……………………………..........Passatemps ..........................................................................Tremp al pas del temps……………………………............Solucions……………………………………………….....

.………........4 .............…..5-6........…......7-8

......................9 ..……. ..10-11...........……..12

....……........13…....…...14-17….................18

.....…...........19…..……......20.....................21

..……............22.......……..23-24...……......25-26.....................27 ...…….........28 ................29-30 ....................31


MENSAJE PARA VIVIR MEJOR

Siempre ten presente que la piel se arrugael pelo se vuelve blanco, los días se convierten en años....

Pero, lo importante no cambia, tu fuerzay tu convicción no tienen edad.

Tu espíritu es el plumero de cualquier tela de araña.

Detrás de cada línea de llegada hay una partida.

Detrás de cada logro hay un desafío.

Mientras estés vivo siéntete vivo.

Si extrañas lo que hacías vuelve a hacerlo;

No vivas de fotos amarillas...

Sigue, aunque todos esperen que abandones.

No dejes que se oxide el hierro que hay dentro de tihaz que en vez de lástima tengan respeto.

Cuando por los años no puedas correr, trota.

Cuando por los años no puedas trotar, camina.

Cuando por los años no puedas caminar, usa el bastón.

Pero....!!Nunca te detengas!!

!Feliz navidad y próspero año nuevo...!

Le desea

El Caliu. Núm.28 3

Adelinda Alta Osorio

El Caliu. Núm.28 4

Comencem!

EL MOCADOR DE NADALBreu conte de Nadal

En Pere vivia en una bonica casa a les afores del poble, vora la estació del tren. Vivia feliç amb la seva nombrosa i animada família formada pel pare i la mare, el padrí i la padrina, quatre germans i una tieta. Tots estimaven molt al Pere i ell també se’ls estimava a tots. Era una casa lluminosa i alegre.Quan en Pere va complir disset anys començà a canviar molt. Sortia amb uns amics molt estranys que el portaven pel mal camí. Contestava malament els pares i els desobeïa i perdé del tot el seu esperit amable i servicial. S’enfadava per qualsevol cosa i anava sempre a la seva sense pensar en els altres. Els estudis començaren

a anar-li malament i s’aficionà a molts vicis. Tota la família estava trista amb el canvi del noi i estaven molt preocupats per ell. La mare plorava per les nits i resava pel seu fill demanant a Déu que tornés a ser com era. Les coses anaven cada cop pitjor i una nit, a les vigílies de Nadal, en Pere, sense dir res a ningú, va marxar de casa emportant-se unes estalvis que tenia guardats la seva mare. Aquell Nadal fou molt trist per la família.Passaren els primers mesos i el jove malgastà tots els diners. Trucà a aquells amics tan divertits que tenia al seu poble demanant ajut, però tots li giraren l’esquena. Començà a saber que era passar gana i fred. Arreplegava el que podia dels contenidors i dormia al ras i quan feia fred en alguna casa enrunada i abandonada. Per primera vegada a la vida es sentí sol i perdé l’alegria de viure. Arreplegava les burilles que altres llençaven a terra i anava malmeten la poca salut que li quedava. El seu estat era llastimós i tots el defugien.Un dia, quan feia vora un any que havia abandonat la casa i s’atansava Nadal, Pere, enmig de plors, va escriure una carta als seus. Els deia que els enyorava molt i que voldria tornar, tot i que era conscient que no mereixia el perdó. I els va demanar un senyal: si l’acceptaven, havien de penjar un mocador blanc en un gran arbre que es veia venint des del tren. Si ell veia el mocador entendria que podia tornar a casa... I arribà el dia decisiu. En Pere estava ansiós per veure l’arbre. El tren avançava veloç i el noi no apartava el cap de la finestra. I, finalment, l’arbre majestuós apareixia a l’horitzó. La silueta era clara. Havia perdut totes les fulles. I en Pere mirà amb atenció i veié un espectacle que el feu plorar fortament. No hi havia un mocador. Tot l’arbre estava engalanat amb desenes de mocadors blancs que tots els membres de la família havien penjat per dir-li al Pere que l’esperaven amb els braços oberts.En Pere trucà a la porta i l’obriren. Tots l’estaven esperant. Hi havia llums i música i un gran banquet preparat. I tots l’abraçaren amb molt d’amor. I aquell Nadal fou molt feliç per tota la família.

Dr. Joan Antoni Mateo GarciaPresident del Patronat de la Fundació Fiella-Sant Hospital de Tremp

El Caliu. Núm.28 5

BENVINGUDA - COMIAT Continuem amb aquesta de la revista amb la qual donem la benvinguda a les persones que han entrat a la casa, i acomiadem a les persones que ens han deixat durant aquest trimestre.

Donem la benvinguda a:

La Sra. Pura Pujol Calvet, que va ingressar el dia 1 d’octubre i és d’Olp.

La Sra. Dolors Abella Rius, que va ingressar el dia 15 d’octubre i és d’Isona.

El Sr. Josep Escolà Mosella, que va ingressar el dia 20 d’octubre i és de Gabarra.

La Sra. Dolors Abella Rius, que va ingressar el dia 15 d’octubre i és d’Isona.

La Sra. Maria Feixa Garcia, que va ingressar el dia 12 de novembre i és de Laspaules (Huesca).

El Sr. Ramon Franch Jordana, que va ingressar el dia 3 de desembre i és de la Central de Capdella.

Acomiadem a:

El Sr. Joaquin José Ardanuy, que ens va deixar el dia 7 de novembre i era de Sapeira.

El Sr. Ramón Orús Martí, que ens va deixar el dia 22 desembre i era de Guàrdia de Tremp.

El Caliu. Núm.28 6

EL RACÓ DEL JOAN

Continuem l’espai on el nostre resident Joan Figueras ens ofereix cada trimestre una bonica poesia relacionada en el temps que estem. En aquesta edició ens ofereix EL DIA DE REIS.

El dia de Reis

Tota la nit somiant que els reis van a casa seva,la Isabeleta ha passat al seu llit abrigadeta.

El vespre els va anar a buscar pel carrer amb una candela,de bracet amb la mamà i amb altres amigues seves.

Ans d’anar al llit, al balcó va posar les sabatetes,les botines del papà i el paneret de la feina.

A dintre d’un cabasset va posar-hi garrofetes,per si els tres cavalls del rei tenien gana aquell vespre.

I no es descuidà tampoc de posar-hi una polvera,per si es volia empolvar la seva cara el rei negre...

Dematí, dematinet, s’ha aixecat la Isabeleta,per tal de saber el que els Reis li han deixat a la finestra.

Així que obra els finestrons ja a n’els seus papàs desperta,que veu de coses un munt i salta i riu i contenta.

El Caliu. Núm.28 7

En les sabates ha vist tarrons confits i neules,i en les botines bombons que és molt i molt llaminera.

En el paner hi ha trobat un teler de brodar seda,una capsa de ganxets i un cartipàs de fer lletres.

Més al desfer el cabasset, mig enfadada i de pressaperquè hi ha un tros de carbó que li ha posat el rei negre.

Una nina ha descobert que duu rossa cabellera,i diu mamà i obre els ulls i fins dorm i els braços plega.

Amb la nina sobre el braç córrer pel pis de contenta,i se la menja a petons i la fa plorar i la bressa.

Els seus papàs tots contents també de veure-la alegre,asseient-se-la als genolls li parlen d’eixa manera:

-Veus? Els reis s’han recordat que ets bons minyoneta;si fas enfadar els papàs o no vols creure a la mestra.

Una altre any no trobaràs tants bombons a la finestra,perquè els reis no posen res mai a les noies dolentes.

El Caliu. Núm.28 8

Cedit per Joan Figueras

TEMPS ERA TEMPS…

Coneixeu els personatges que hi ha en aquestes fotografies? A veure si sou capaços de dir el nom i els cognoms de cadascú.En aquesta secció inclourem fotografies de les persones que viuen i de les que fan possible el funcionament de la residència.Us seguim demanant la vostra col·laboració fent-nos arribar fotografies de la vostra infància i joventut; ja que cada cop en tenim menys!! Us seran retornades al cap de pocs dies.

El Caliu. Núm.28 9

DEL SABER POPULAR…

DEDICATÒRIES, ADAGIS O RODOLINS

Del germà comença-te’n d’anar i del nebot del tot del tot. Teresa Tartera.

Qui una agulla no cull, senyal d’orgull. Josefina Mirabet

Per Sant Narcís, de sis a sis.

Si vols tenir un bon favar, sembra’l per la Mare de Déu del Pilar.

Per Sant Martí enceta la bóta de vi.

Qui el desembre acabarà, any nou veurà. Pilar Soldevila

Es preferible morir antes que arrastrar ociosamente una vejez insípida: trabajar es vivir. Voltaire. Lola Quintana

Abans mor el qui xiula que el qui piula. Josep Oliva.

El amor por todas las criaturas vivientes es el más noble atributo del hombre. Darwin. Rosa Lladós.


CANÇONS DE LA INFANTESA

L’equip de redacció ens hem posat nostàlgics i hem recordat aquelles cançons que de petits cantàvem mentre treballàvem o bé quan jugàvem ... Aquí en teniu

la primera mostra ... però això continuarà en pròximes edicions, si hi voleu col·laborar només us cal fer un salt en el temps i recordar. Desitgem us portin

bon records.

Una cançó de fil i cotó, campanes de plata i barret de senyor. Senyor Manuel casem-nos tots dosfarem botifarres de tripes de gos. Francisca Piugmorros.

EL RELOJ DE PARED

Mi abuelito tenía un reloj de paredque lo compraron cuando él nació.Noventa años mi abuelo cumplía aquel mes y el reloj los cumplía también.Pero un día el cucu, ya cansado se paróy con él mi abuelito se murió. Josep Ginesta

Les noies d’Alentorn porten pantalón perquè en siguin guapes.Troben un pageset, no le’n diuen resperquè en van mudades.Troben un senyoret amb barretet sabateta baixai mitjons de fer patir...... així. Rosa Borell


El cant dels ocellsEn veure despuntarEl major lluminar En la nit més ditxosa, Els ocellets cantant, A festejar-lo van Amb sa veu melindrosa.

L’àliga imperialVa pels aires volant,Cantant la melodiaDient: -Jesús és natPer treure’ns del pecatI dar-nos alegria.

Respon-li lo pardal:“Esta nit és NadalÉs nit de gran contento”.El verdum i el lluerDiuen cantant també“Quina alegria sento”.

Popular----------------------------------------------Cedit per Rosa Lladós.

Ning, ning fa la campanetaNing, nang la campana granQue és la que ens toca les hores a l’hora de pregar. Tralarà, tralarà.La mare ens dóna una pera i també un trosset de paAnirem a jugar a boles a la plça de la jeseria,On ningú ens trobarà tralarà, tralarà.

Cedit per Josefina Mirabet.


QUINA GRÀCIA!

Era un hombre tan pequeño que para escupir en el suelo se tenía que subir a una mesa.

-Tinc una cosa que puja i baixa, que puja i baixa- li diu el pacient

al seu metge. – Això és un pet indecís, però com que vosté té cara de cul no sap per on sortir. Eduardo Rey

Un home va a la barberi i el barber li diu a l’aprenent que afeiti a un client i ell comença a fer-li un mal de por. El client diu:- escolti, que tindria una altra navalla? – que no talla bé aquesta? – Sí, però li demano per defensar-me.

- Oiga, vengo porque este reloj no anda. – Claro, es que todavía no tiene un año.

Va un senyor a comprar un segell i li diu al botiguer: - Tregui’m el preu que és per a regalar.

Era una cabana tan pobra que fins i tot les rates havien de portar el seu propi menjar.

Pilar Sodevila


DONES DE CIÈNCIA En aquest apartat retrem un homenatge a tot un seguit de dones que van ser molt important per la seva feina en el món científic.

ÀNGELS FERRER SENSAT

Filla de la pedagoga Rosa Sensat, neix a Barcelona el 18 de maig de 1904. El 1904 entra en l’Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare. Tot i que la mare fou un referent constant al llarg de la seva carrera, Àngels orientà des de molt jove els interessos cap a les ciències naturals i experimentals.Es llicencia en ciències naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. el mateix any entra com a professora de càtedra de zoografia d’articulats i s’encarrega de les pràctiques de ciències del darrer curs de l’Institut Balmes, fins al 1933. També fa de professora de biologia i ciències naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escola Blanquerna.Paral·lelament, dissenya i coordina el Centre d’Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.Després de set anys, s’embarca en el projecte de creació de l’Institut- Escola del parc, on fomenta l’ensenyament experimental amb una visió holística del currículum pedagògic.Després de la guerra civil perd els càrrecs de catedràtica i és provisionalment traslladada a l’Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El 1941 ha de tornar a opositar.Quan retorna a Catalunya, treballa 18 anys a l’Institut de Reus. Sota el règim franquista de la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l’ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l’Institut de Mataró o el de la Verneda , on va treballar com a directora els últims anys de carrera professional.

Cedit per Rosa Lladós


AIXÒ FEM A LA RESIDÈNCIA! Durant aquests mesos de OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE ; a la residència hem realitzat diverses activitats. Entre elles:

Elaboració de la REVISTA: cada dimarts

Projeccions de CINE: el dia 8 d’octubre“El Profe”; 24 de novembre i 10 de desembre “Les Veus de Pamano”. BINGO: el dia 1 d’octubre i 3 de desembre .

TALLER DE LECTURA:continuem amb un llibre nou PEDRA DE TARTERA de Maria Barbal. Mª Immacul·lada: El dia 22 d’octubre anem al col·legi Mª Immacul·lada amb Palmira Aguilar per tal d’explicar als infants la seva experiència com a alumna del col·le.

CASTANYADA: El dia 2 de novembre celebrem la festa de la castanyada a la residència amb moscatell i castanyes torrades als jardins de la fundació i amb la col·laboració de les nostres castanyeres.


VISITA DEL MATER SALVATORIS: El dia 3 de novembre vénen els nois i noies del col·legi Mater Salvatoris de Lleida per tal de compartir experiències amb la gent gran i així conèixer una mica el món de la tercera edat dins d’una residència.

ACTIVITATS DESEMBRE 2009DIVENDRES 18: “COSES DE LA VIDA” RECITAL DE POEMES + BOLEROS a càrrec d’Antonio.A Moreno.Hora: 11:00Lloc: Sala d’Actes.

DIVENDRES 18: CELEBRACIÓ DE LA PENITÈNCIA. Hora: 16:00Lloc: Capella.

DILLUNS 21: PESSEBRE VIVENT.Hora: 11:00Lloc: Sala de la TV.

DIMARTS 22: CONCERT DE NADAL del Col.legi Mª Immaculada.Hora: 10:00Lloc: Parròquia Nostra Sra de Valldeflors.


DIMECRES 23:CONCERT DE NADAL a càrrec de la CORAL DEL CASAL D’AVIS de Tremp.Hora: 16:O0Lloc: Sala d’Actes.DIJOUS 24: CAGAREM LA TRONCA.Hora: 11:00Lloc: Sala de la TV.

DIMECRES 30: PESSEBRE VIVENT. Hora: 11:00Lloc: Sala de la TV.

DIJOUS 31: CAP D’ANY. Lectura de les notícies més destacades de l’any 2009 i desitjarem a l’any nou que ens porti bona sort.


DISSABTE 2 DE GENER 2010: CANTADA DE NADALES per l’ORFEÓ DE TREMP. Hora: 16:00Lloc: Sala d’Actes.

DIMARTS 5 DE GENER 2010: REIS.Hora: 10:30. Lloc: Sala d’Actes.


CELEBRACIONS DE CASA NOSTRA

Continuarem aquesta secció explicant una de les celebracions que hem fet durant aquests tres mesos. Es difícil escollir quina explicar perquè totes es fan amb moltes ganes i il·lusió i tots els residents participen en totes però per votació de l’equip de redacció hem decidit explicar-vos com vam celebrar la diada de LA CASTANYADA.

El dia 2 de novembre vam celebrar el dia de Tots Sants. Com sempre vam tenir ajundants al matí que ens van donar un cop de mà amb les paperines de les castanyes.


MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ !!!

POEMES

Pastoret d’ovelles blanques, no tens por tot sol al prat?

No estic pas sol!, mira els àngels voleiant al meu costat!

Jo sols veig una nit fosca.

Fosca? No la saps mirar! És tota plena d’estels en un cel bri-llant i clar


L'ARANYA

Jo sé una rondalla, jo sé una cançó d'una aranya amiga de Nostre Senyor.

Dins de l'Establiase n'entrava un jorn, fila, fila, fila, teranyina d'or,del bou a la mula, de la mula al bou, del pessebre al sostre l'aranya hi fa un pont.

Quan la nit arriba, quina resplendor! Josep i Maria...i un diví Nadó... No té camisola, l'aranya se'n dol, fila, fila, fila, brinets de poliol, randa lluminosa damunt l'infantó.

Assassins que passen! Crits esglaiadors; Fila, fila, fila,fins cobrir-lo tot; assassins no el veien, que dormia al fons.

Mn. Antón Navarro.

ENDEVINA ENDEVINALLA

1. Endevina, endevineta: què hi porta el rei a la bragueta? Rosa Colomina

2. Pelut per fora, pelut per dins, alça la cama i posa’l a dins. Paco Contra

3. Un corral de vaques rosses, entra la mascarda i els en treu totes. Paco Contra

4. Alto, altero, gran caballero, sombrero de copa, chapote negro y zapatos de hierro. Rosa Lladós

5. Quan va cap al bosc mira cap a casa i quan va cap a casa mira cap al bosc. Paco Contra

6. Què li diu una bombeta a una altra? Rosa Colomina

7. Quin és l’animal que al matí camina a quatre potes, al migdia a tres i a la nit a dos. Paco Contra

8. Els rics ho arropleguen i els pobres ho llancen. Josefina Mirabet


PER MOLTS ANYS!!! Continuem amb aquesta secció per tal de celebrar els aniversaris de tots els residents de la casa, perquè considerem que fer anys sempre és motiu d´alegria i celebració. En aquest número podem felicitar a tots aquells que han fet anys durant els mesos d’octubre , novembre i desembre del 2009.

JULIOL AGOST SETEMBREJosep Oliva MargaritaFrancisco Contra FranchJosep Soldevila AmillVentura Roma BorrellCarme Baró PinósDolors Pascual SantandreuGenerosa Laforga PratsJosé Iglesias RocaJosefa Ferrrer MilletMaria Fité Fornales

Pere Verdeny RosellAlfonso Bernadó RocaJosep Mas BrunaVentura Massanés AubetsRosa Badella MolinsJosefina Burgués MonillBenigna Monsó Guardia

Josep Mas GomàMilagros Juanmartí VidalJosep Roca PujolVictòria Farré IglesiasFrancisco Tohà CuscuelaHerminia Fernández RomeroNati Figuera TolóLeonor Riba Agulló


HI HAVIA UNA VEGADA ... EN AQUESTA SECCIÓ PODEU GAUDIR LLEGENDES, RONDALLES, FAULES, HISTÒRIES O BÉ CONTES ESCRITS O BÉ RECOLLITS PELS RESIDENTS. US ANIMEM A TOTS A CERCAR ALGUNA HISTÒRIA QUE PUGUI TENIR INTERÈS PER A TOTHOM.

Les xafarderies fan molt malVivim en una època altament contaminada per una pol·lució subtil: la xafarderia. Proliferen els bocamolls, autèntics addictes a la xafarderia, que es dediquen a enverinar les relacions humanes dels altres: “Saps que m’han dit...” En el cas concret de les relacions matrimonials, les tafaneries poden fer molt mal als components de la parella.És com una bola de neu que es va fent gran; potser capaç de portar a la parella a convertir en realitat el que en principi va ser només una petita bola de neu, una desavinença conjugal mínima. És clar que això acostuma a passar sobre tot en parelles molt influïdes , amb poca personalitat i amb llaços matrimonials forts. Però el mal ja està fet...sobretot quan aquest vici és estimulat per determinats mitjans de comunicació, tan si són revistes del cor, com determinats programes de televisió i de ràdio que viuen de les xafarderies de les parelles famoses.Si es dóna per veritat allò que no ho és, o per evident allò que és dubtós; si es dóna per cert allò que no va passar mai , la veritat s’invalida ella mateixa i es converteix en una cosa que cal evitar, perquè és precisament una agressió a la veritat.Poques tafaneries fan justícia als problemes i al respecte que mereixen les persones que viuen problemes. L’escriptor filòsof Julián Marías deia en un article recent, que el que cal és preguntar amb molta cortesia, però amb una exigència de resposta: “Com ho saps?”.

Paulino Castells


Cedit per Palmira Aguilar

CURIOSITATSEl primer Belén: navidades de 1223

En las Navidades de este año, francisco de Asís atravesaba por un momento delicado y él y sus religiosos tenían serias dificultades de supervivencia. Pero, como sin duda, la Providencia Divina cuidaba de ellos, el señor feudal de Graccio, convertido tras la predicación del santo, les invitó a celebrar esas festividades en sus territorios.Francisco pensó en celebrar la Navidad en unas grutas de la montaña y pidió a su amigo que reprodujese en una de ellas el nacimiento de Jesús tal como lo imaginase, con la mula y el buey, en el escenario de sencillez y pobreza semejante al que el Hijo de Dios vino al mundo. Así se hizo y de todas las partes comenzó a llegar gente cantando y portando cirios como si del auténtico nacimiento se tratase. Se celebró la misa y predicó San Francisco con esa dulzura que le era característica.Se había creado el primer Belén de la historia. Muchos siglos después esta tradición se sigue manteniendo y en España, traída por los reyes italianos, todas las casa e iglesias ponen su Belén cuando se acercan las festividades de la Navidad.

EL “GRAN CAPITÁN” Gonzalo Fernandez de Córdova

Los soldados del Gran Capitán lo adoraban porque era un extremo pródigo. Nada le dolía para ellos ni para los demás, llegando a veces a liberar prisioneros a los que dejaba ir con los regalos que les hacía. En los saqueos jamás guardaba nada para sí y si los soldados se excedían compraba el producto del saqueo para devolverlo a sus propietarios legítimos. Según una de las frases: “ la riqueza consiste en servirme de ella”, y bien es cierto que aprovechó cuanto cayó en sus manos para granjearme más amigos que enemigos. De esta prodigalidad extrema nació la leyenda, cierta en parte de las famosas”cuentas del Gran Capitán”.

Conrad Muntada


D’on ve l’expressió “tener más cuento que calleja”?

S’aplica a persones que fingeixen o diuen mentides. Significa ésser fantasiós, falsificador de la realitat, exagerant el que l’afecta particularment. Aquesta frase al·ludeix a un editor que es deia Saturnino Calleja i que el 1876 va fundar l’editorial amb el mateix nom. Publicà llibres pedagògics i sobre tot llibres de contes, d’ací ve que el seu nom s’utilitzarà en aquesta frase comparativa que ja ha quedat com a popular.

Perquè el Barça vesteix els colors blau grana?

Hi ha moltes versions sobre a aquesta qüestió i totes tenen un origen molt variat. Una indica que els colors blau grana es van escollir per ser els propis del f.c. Basilea, un dels equips del primer president del club, Joan Gamper. D’altres diuen que un dels assistents a la reunió fundacional de l’equip barcelonista portava un llapis blau i vermell.També es diu que la mare d’un jugador va repartir faixes blaugrana entre l’equip. Hi ha qui sosté, finalment, que l’origen es troba en la insígnia d’un col·legi anglès on va jugar Arthur Witty, un dels pioner

Antonio A. Moreno


RACÓ POÈTIC

Canta l’ocell a la branca ,reposa l’estimada sobre mon pit, el seu cap.Rep el seu cant la cançó que del meu li va a l’orellai esdevé tot melodia .L’ocell, la branca, jo i ella.

Si un dia de lluna clara, fes aparició una fada per inquirir o preguntar,quin és el do que m’agradaper poder-me’l regalar; li diria que amb la vara em deixés ben preparatper sentir tota la vida una gran curiositat.

Antonio A. Moreno.

Quan somrius ( nadala)

Ara que la nit sa fet mes llargaAra que les fulles ballen danses al racó

Ara que els carrers estan de festaAvui que la fred du tants records

Ara que el vent bufa tan fortAvui que no fa falta veure’t ni tan sols parlar

per saber que estàs al meu costat.

Ara que sobren les paraules

Es Nadal al meu corquan somrius content de veurem

quan la nit es fa mes fredaquan t'abraces el meu cos

I les llums de colorsm'il·luminen nit i dia

les encens amb el somriurequan em parles am el cor

És el buit que deixes quan t'aixequesÉs el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú

son petits detalls tot el que em quedaCom queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai mes tornariesEl tems pacient ha anat passant

Qui havia de dir que avui estaries esperantque ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu corquan somric content de veure't

Quan la nit es fa mes netaquan m'abraço al teu cos

i les llums de colorsm'il.luminen nit i dia

les encén el teu somriurequan et parlo am el cor.

CONSELLS DE SEGURETAT

CONSELLS SOBRE REVISIONS DE GAS

Tot instal·lador d’aigua, gas, o electricitat, ha d’estar autoritzat pel Departament

d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya (abans era el Departament d’Indústria).

L’empresa ha d’estar autoritzada amb un EGIV i l’instal·lador com a Mínim per l’IG2 o

superior.

Les revisions són obligatòries cada CINC anys tan si és canalitzat o de bombona.

Qualsevol empresa que disposi d’aquestes autorització pot realitzar l’operació.

Tenim el dret d’acceptar o no una empresa o una altra. El primer a fer si venen a

casa nostra és identificar-los, que disposin d’aquestes autoritzacions i preguntar primer que

costarà fer la revisió. Si el preu ens satisfà acceptarem el servei i deixarem que llavors

realitzar aquestes tasques.

Deixar ben clar que qualsevol canvi, observació de desperfectes, etc. ho han

d’informar abans de realitzar-lo, estendre un pressupost i signar-lo abans no facin cap mena

de manipulació.

Podem acceptar el seu pressupost o buscar una altra empresa que ens realitzi el servei.

No deixar-lo mai sol. Podria ser un fals instal·lador i aprofitar per furtar-nos coses.

Les persones grans és millor que demanin la presència d’alguna altra persona, familiar

o amic per evitar ser enganyats. Si tenen dubtes truqueu els Mossos d’Esquadra al 112.

L’instal·lador emetrà un Certificat de revisió si no troba cap anomalia. Si aquest revisor

particular estén el corresponent certificat, s’ha de portar al servei oficial per anotar les dades.

Amés deixarà un enganxin amb les dades de l’inspecció.

Els preus varien entre els 70€ i 50€. Les peces a canviar no acostumen a valdre més de

10€.

Barbacoes, “paelleres” i semblants no tenen obligació de passar-la, però sí les estufes

catalítiques

Telèfon de Repsol 901 100 100. Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat

Industrial 934 84 94 01. Delegació Territorial de Lleida 973 728 000

Emergències El 112 és un telèfon únic per a emergències policials, sanitàries o dels bombers. Heu de ser clars sobre què necessiteu i d’on truqueu

Canals de comunicació d'emergències per a les persones sordes: - Fax 900 500 112 - SMS 679 436 200

http://www.gencat.net/interior/emergencies/faxs.pdf

PASSATEMPS Sopa de lletres

Busca el nom de 7 pintors espanyols.

TREMP AL PAS DEL TEMPS

L’ensenyament

Pel que toca a l’ensenyament ha mantingut sempre un nivell acceptable d’acord amb les possibilitats que oferien les respectives èpoques. Ha destacat per la seva qualitat així com per la seva solvència el de les institucions religioses, però també ha acusat una discontinuïtat de la qual no sempre n’han estat culpables.El convent de Sant Jaume, de l’ordre de predicadors, era situat enfront la població a l’altra banda del barranc de la Fontvella, on hi havia hagut una església dedicada a Sant Jaume de la qual segurament en prengué el nom. Fou fundat en una data incerta, però que podem fixar, amb poc o molt de fonament cap a la fi del segle XV. Desallotjat com tants d’altres el 1835, dos anys després va ser enrunat i els enderrocs utilitzats per restaurar les muralles. Era, en aquest any, que s’estatjava l’”Scola Christi” de Tremp i que l’any 1610 era convertida en Col·legi Universal, amb les mateixes prerrogatives que les universitats de Lleida i de Perpinyà. S’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral i els seus cursos eren admesos a totes les universitats del regne. D’aquelles aules, a les quals acudia gent de moltes altres contrades, en sortiren figures eminents.Un altre convent ha jugat un paper molt important en l’ensenyança, en aquest cas, femenina. És el conegut pel de “les monges” que fundà l’any 1859 l’inquiet bisbe Caixal sota el patrocini del que després seria Sant Antoni Maria Claret. Bastit al que llavors era el carrer dels Caputxins, s’hi instal·là el col·legi Maria Immacul·lada, ja en règim lliure i d’internat. La seva influència s’ha deixat sentir beneficiosament damunt diverses generacions de noies de Tremp. Darrerament ha estat reformat i ampliat de tal forma que bé prou pot ser posa entre els centres de més categoria.

El dia 9 de març de 1864 el pare Josep Mañanet i Vives, fill de Tremp, fundà a la nostra ciutat la Congregació de Fills de la Sagrada Família i s’obrí un col·legi de 1ª i 2ª ensenyança que diuen precisament el nom de Sant Josep. Tingué una bona acollida i assolí un bon nivell docent, però a causa dels vaivens de la política la seva actuació va ser intermitent. L’any 1960 s’inaugurà el Col·legi Diocesà Pius XII, erigit sota els auspicis del bisbat. Es tracta d’un espaiós i modern edifici situat en un extrem del parc del Pinell, al costat del qual, un any més tard, se n’aixecà un altre de semblant però dedicat a escola d’Arts i Oficis. Se’n confià la regència als pares salesians . Pel que fa a les Escoles oficials, han gaudit sempre d’una bona reputació i s’han mantingut en tot moment al nivell mitjà del país. Normalment han estat ateses per bons mestres.L’any 1965, en terme de Talarn i en el que avui és de Tremp, prop del lloc conegut com pel Casó de Gurp, s’hi instal·là un campament militar especialitzat que havia de tenir gran importància. Fos pel motiu que fos la cosa no s’arribà a portar a terme en l’aspecte previst i s’habilitaren les instal·lacions com a centre d’instrucció i posteriorment pels cursets d’estiu de les milícies. En l’actualitat, i a partir de 1974, s’ha adequat com a Acadèmia Militar Bàsica de Suboficials, que és l’única que existeix a Espanya.Cal remarcar que, en diverses èpoques i ocasions, l’ensenyament privat ha contribuït a complementar tant l’oficial com el religiós per mitjà d’acadèmies i classes donades per professors particulars, que han impartit algunes disciplines complementàries, encara que aquestes limitades exclusivament al comerç i als idiomes.

Fragment extret del llibre "Tremp al pas dels temps. Comentaris històrics" de Jesús Mir i Amat; cedit per Palmira Aguilar.

SOLUCIONSEn aquesta darrera secció us oferim les solucions referents a les fotos antigues de la secció Temps era Temps i també de les endevinalles. Recomanem però que primer intenteu resoldre-les. És més divertit. Us animem a tots a participar- hi.!!

Temps era temps:1. Josefina Mirabet2. Josefina Mirabet3. Tino i Muntada

Endevina, endevinalla:1. Botons.2. El peu dins del mitjó.3. Forn de pa (quan la pala de fornar treu els pans).4. Los esmolls.5. L’aixada.6. Aparta’t d’aquí que cremes.7. L’home (nadó, jove i vell)8. Els mocs.

Passatemps:

Fotografia portada:

Capella de la mare de Déu de la Gràcia.

Patron Sant Hospital de Tremp-Fundació Fiella.

Mn. Joan Antoni Mateu i Garcia. PresidentMn. Josep Mas i Gomà. SecretariSr. Miquel Verdeny Tohà. VocalSr. Jordi Serra Bodella. Vocal

Regenta: Congregació de Germanes Filles del Cor de Maria

Adreça: Pça. Mn. Casimir Torrent, 125620 Tremp (Lleida)

Us recordem que si voleu col·laborar en l'elaboració de la revista, només cal que ens feu arribar aquells escrits, anècdotes, poesies, cançons, etc. que considereu adequades per al contingut d'aquesta. Tots hi podeu participar: residents, familiars, germanes, personal de la casa, … així com qualsevol altra persona que hi estigui interessada. Moltes gràcies per endavant!

Agraïm la col·laboració a totes les persones que han participat en l'elaboració d'aquesta revista; -especialment als residents que han assistit cada dimarts en les sessions grupals-; sense l'ajut i la col·laboració dels quals, aquesta revista no hagués estat possible. MOLTES GRÀCIES.

revista 28

Documents