revista 125.qxp:revista92ctp4.qxd 23/10/08 11:56 página 1 · 2009-01-16 · u na de les...

revista 125.qxp:Revista92CTP4.qxd 23/10/08 11:56 Página 1

Els últims anys han estat temps de liberalització. Tot, excepte el queafectava a l’Administració, s’havia de deixar exclusivament en mans d’un lliure mer-cat que havia d’autoregular-se miraculosament. Des de la mateixa Unió Europeas’han dictat directives en aquest sentit, basades fonamentalment en la lliure compe-tència. La mateixa idea, portada a l’extrem, ens podria portar a la desregulació de lesassociacions professionals. Aquest és el pensament que fins ara s’estava imposant.Però l’actual crisi financera demostra que no es pot deixar tot a l’autoregulació dellliure mercat. Alguns eixelebrats i d’altres aprofitats l’entenen com un “tot s’hi val”que ha dut a una situació de crisi globalitzada que està fent trontollar tant les eco-nomies dels països occidentals com les dels mercats emergents.

Probablement les pitjors conseqüències d’aquesta crisi les pagaran els més febles,que no han participat en cap moment dels beneficis que per a alguns suposa aquestsistema. O sigui, gran part de la població mundial juga només a ser l’ase dels cops.

Vista la greu situació actual hi ha qui parla de la imperiosa necessitat de canviarde model. Els estats, diuen, han d’actuar com a veritables entitats reguladores i vigi-lants per evitar que torni a succeir una altra cosa semblant. No és lògic que s’hagind’emprar els recursos que estaven destinats a d’altres objectius socials per fer surarempreses que són de particulars. Cal que s’apliquin els sistemes pertinents per evitarque, en un futur, la seva manca de temeritat pugui acabar arrossegant tot el sistema.

La història de la humanitat està plena d’errors que ens han dut a reflexionar iaprendre. Hem aconseguit anar millorant fins al puntque últimament, i excepte en el Tercer Món, la majorpart dels ciutadans viuen en una situació més pròxima ala societat del benestar del que cap civilització hagiconegut. Confiem que aquesta experiència serveixi peraprendre que no es pot deixar tot al lliure albir, ja ques’ha demostrat que molts pocs, amb les seves actuacions,poden perjudicar gairebé tothom.

Si volem una societat del benestar hem de procurar que aquesta sigui garantistaen bé del futur comú. No ens ha de fer por establir els mecanismes necessaris peraconseguir-ho. Hi ha d’haver un grau de regulació en l’economia i també, i així horeivindiquem des del CETIB, en algunes professions que desenvolupen unes tasquesde cert risc. En l’enginyeria, com en altres professions, s’ha d’establir qui pot i quino desenvolupar determinades tasques, qui disposa del coneixements necessaris iquins són aquests coneixements, així com habilitar i acreditar els professionals capa-citats per exercir. Els col·legis professionals hem treballat durant dècades –cinc en elcas del CETIB– en tot això. Hem desenvolupat una funció social que ens estemesforçant a explicar als nostres detractors, que veuen en els col·legis ens corporativis-tes aliens als interessos de la societat. Nosaltres sabem que no és així. Tenim una fun-ció social i donem servei als ciutadans. Per exemple, a través de la nostra comissió dedeontologia o de l’estricta observança de l’ètica professional i la vigilància de lesbones pràctiques. Som garants de la responsabilitat dels nostres membres, als quetambé facilitem –entre molts altres serveis–, formació, informació i eines per respon-dre competitivament a les necessitats del mercat. Tot això sense oblidar la importàn-cia de vetllar contra les pràctiques d’intrusisme professional, que tant de mal podenarribar a fer.

Aprenguem de la història i no caiguem en una desregulació per mor d’una mal-entesa lliure competència. Teories similars en el món financer ens estant duent acamins poc desitjables.

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

El lliure mercatno ho soluciona tot

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

3


TheknosNúm. 125. Novembre de 2008

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Gerard Ariño, Jordi Castañeda, Jordi Garriga,Jordi Goula, Tamara G. Cisneros, Infonomia,Marta Martínez, Joan-Marc Passada, Nuria Peláez,Meritxell Pineda, Albert Punsola, Isaías P.Santamaría (Normativa), Ramon Silva

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Antoni Bofill, Canetti Fotografia,Igman Acció Solidària, Marc Javierre, Micofora,Pelamis, Joaquim Riera, Ruca, Lourdes Segade,Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament deGranollers, TAVISA

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

SUMARI

ENTREVISTA_34Ricard Riol, president de l’associació PTP

RETRATPROFESSIONAL_18Joan Marcè

SOSTENIBILITAT_24

LOUR

DES

SEGA

DEAR

XIU

LOUR

DES

SEGA

DE

MUS

EU D

E CI

ÈNCI

ES N

ATUR

ALS

DE G

RAN

OLLE

RS


Una de les col·laboradores habituals d’aquestarevista, la fotoperiodista Lourdes Segade, exposa a l’Fnac delTriangle, del 16 de novembre i fins al 8 de gener, una part delprojecte AGUA del col·lectiu EVE Photographers, del qual for-ma part. Aquest projecte analitza un tema que en molts països ésun autèntic drama: la relació quotidiana amb l’aigua. AGUA ésun recorregut per sis punts del planeta, Brasil, Indonèsia, Nigè-ria, Mar Caspi, Malawi i l’Índia, greument afectats per proble-mes hídrics.

El CETIB, com a col·legi professional tècnic, sempre s’ha mos-trat doblement sensibilitzat per aquesta matèria. D’una banda,destina anualment un 0,7% del seu pressupost a projectes d’acciósocial. Aquest any, per exemple, ha subvencionat amb 4.000 eurosl’ONG Igman Acció Solidària per a la construcció de sistemesd’aigua potable en comunitats indígenes de Chiapas (Mèxic). Laprecària situació d’abastiment d’aigua a la zona provoca que lapoblació pateixi malalties, desnutricions i un augment de la mor-talitat infantil, ocasionades per l’ús d’aigua en quantitats i quali-tats deficients. En la secció de responsabilitat social del CETIB,s’expliquen els detalls d’aquesta col·laboració, que ja s’ha materia-litzat en altres ocasions.

Però a més de la sensibilització del Col·legi en projectes d’ajudatant al Tercer com al Quart Món, el CETIB també s’ha manifes-tat des del rigor tècnic propi d’un col·legi professional en qües-tions relatives a l’abastiment d’aigua a casa nostra. Al finald’octubre, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, FrancescBaltasar, va pronunciar la conferència Aigua: una gestió eficient pera un recurs limitat a la sala d’actes del Col·legi en resposta a lesinquietuds del col·lectiu pel futur d’aquest recurs tan necessari.

Ha plogut molt d’ençà de l’última crisi hídrica que va patirCatalunya, el primer semestre d’aquest any. A Barcelona els turis-tes ja es poden fer fotos a les fonts públiques perquè tornen a bro-llar i ara la crisi que preocupa és la financera. Tot i això, no deixade ser inquietant la situació de l’aigua al nostre país. L’informeAnàlisi de la situació de l’aigua a Catalunya, elaborat per la Comis-sió de Medi Ambient, Energia i Seguretat del Col·legi i del qual esva fer ressò el Theknos de juny, recollia algunes mesures i propos-tes per afrontar una situació que ja sembla llunyana, però que nin-gú no pot descartar que no es repeteixi a mitjà termini.

Cal, doncs, una política rigorosa sobre aquesta matèria cabdal.Val la pena no deixar la reflexió per quan arribi una nova època desequera que encengui els ànims de la confrontació política, massasovint basada més en arguments partidistes que no pas tècnics.Ara, amb els embassaments per sobre del 50% de la seva capacitatés el millor moment per reflexionar-hi.

Reflexionssobre l’aigua

OBSERVATORI_03El lliure mercat no ho soluciona tot

OPINIÓ_07Les setmanes que van canviar el món

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_17Comissió de Joves Enginyers

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_20

SOSTENIBILITAT_24Energia inesgotableBeijing i Mèxic: vides paral·lelesLa dadaAiguamolls construïts. L’alternativa de baixcost per al tractament d’aigües residuals

INNOVACIÓ_38El ‘middleground’ en innovació

ARTICLE TÈCNIC_40Protecció externa contra descàrregues electroatmosfèriques

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_48Igman Acció Solidària. Sistemes d’aigua potable a comunitats indígenes de Chiapas

CULTURA_49Fer bolets sobre segur

NORMATIVA_50

EN PORTADA_28Enginyeria Tècnica Industrial, una professió amb bones perspectives

EDITORIAL


De l’últim Theknosençà, ha passat molt més d’un mes. Haacabat una època i neix una nova era dela qual encara en sabem poc. Fixeu-vos,fa un parell de mesos una bona part deles grans operacions que es feien al’economia mundial passava per lesmans dels cinc grans bancs d’inversióde Wall Street. D’ells, ja no en quedacap, o almenys com eren. En un meshem vist coses tan inimaginables comque els dos països capdavanters en elliberalisme econòmic hagin nacionalit-zat entitats financeres i que totes leseconomies avançades hagin augmentatles garanties dels dipòsits bancaris ihagin creat les dels préstecs interbanca-ris i les del refinançament de les entitatsfins al final de l’any vinent. I tot aixòper què? Doncs senzillament, perquèmai com en les últimes setmanes nohavia perillat tant el nucli del sistemacapitalista: la banca. La gent no haviatingut mai tanta por pels seus estalvis.

El Premi Nobel 2008, Paul Krug-man, escrivia a The New York Times del10 d’octubre: “Aquest cap de setmana(el 12) és el moment de la veritat”. I hova ser. L’actuació mancomunada degoverns i bancs centrals per salvar el sis-tema bancari mundial –fent tot el pos-sible i més– va aconseguir parar lacatàstrofe irreparable que hauria supo-sat la pèrdua definitiva de confiança enla banca; però, malgrat això, una bonapart del mal ja està fet. Fixeu-vos quel’arrel de tot, aquelles hipoteques sub-prime, avui ja no són notícia. El proble-ma ha anat molt més enllà. L’efectepapallona ha fet que una manca depagaments d’unes famílies california-nes hagi enfonsat literalment un paíscom Islàndia. Així d’intercomunicat ésavui el sistema financer mundial i aixíde ràpid s’han succeït episodis de falli-des, retirades de diners, nacionalitza-cions, mesures urgents de recapitalitza-ció de bancs… arreu del món.

I ara on som? Doncs on érem fa unsmesos, quan encara no s’albirava unapossible fallida mundial del sistemabancari. Millor dit, som on érem, peròuna mica pitjor. Una vegada salvat enl’últim moment l’episodi d’enfonsa-ment financer, ha arribat l’hora de tor-nar a mirar cap a l’economia real: la deles empreses, la de la feina, la del con-sum, la dels pressupostos familiars.

Ara, suposant que de mica en mica elsbancs tornin a deixar-se diners entreells i arribin finalment a les empreses iles famílies –fet que sembla molt pro-bable–, tornarem a parlar de coses méshabituals en èpoques baixes del cicleeconòmic, com ara, de recessió i dequan en sortirem.

Qui més qui menys dóna per fetque el 2009 hi haurà una caiguda del’activitat econòmica –amb creixe-ments negatius–, tant a Europa com alsEUA, una situació que s’ha donat moltpoques vegades a la història econòmicamundial (l’última als 70) i que és moltgreu perquè impedeix que els produc-tes que no tenen sortida en els mercatspropis puguin anar cap a fora. És el

trasllat de la crisi financera al món reali tindrà unes conseqüències generalsque en alguns sectors –els més depen-dents del finançament bancari– ja famesos que se senten, com per exempleen el de l’automòbil, on el 80% de lesvendes són a termini. És a dir, veurem–de fet ja la veiem– una caiguda mésgran del consum, un fre a la producció,una aturada a la inversió i un augmentde l’atur, que suposarà menys poderadquisitiu global i, en conseqüència,menys consum. Així es tancarà la rodafins que l’exportació a alguns mercatsestrangers que comencin a repuntarsigui factible.

En definitiva, un escenari típicrecessiu, agreujat a casa nostra per lapèrdua de riquesa –mobiliària i immo-biliària–, per un endeutament excessiui per una economia que ha estat massadependent de la construcció. No és la fidel món, ni de bon tros la fi del capita-lisme que algú ja ha volgut vendre.Senzillament, s’obre una època d’aus-teritat plena d’interrogants, algunsd’ells de resposta previsible i d’altres–sobretot socials– no tant. Per exem-ple, com respondran al canvi les gene-racions joves que només han conegutl’abundància?

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Les setmanes que van canviar el món

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

7


INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Un anunci explicarà les funcions dels enginyers tècnics industrials al públic en general

El Col·legi promociona l’enginyeria a la televisió

�“Els enginyers tècnics industrialssom professionals versàtils”, diu unaveu en off mentre un àgil cub de Rubikva mostrant aquesta versatilitat per mit-jà d’unes il·lustracions fresques i moder-nes que representen enginyers treba-llant. “T’ho resoldrem tot en projectesd’instal·lacions elèctriques i de climatit-zació, llicències d’activitats, acústica,estudis de seguretat, energies renova-bles…”, continua l’espot, que té unadurada de vint segons i que acaba ambuna cartel·la en què es dirigeix l’espec-tador a la Guia de professionals delCol·legi (www.cetib.cat/guia).

L’anunci aposta clarament per ven-dre la professió d’enginyer tècnic indus-trial, sovint desconeguda pel granpúblic, i promocionar la Guia, que ésl’únic sistema de què disposa el Col·legiper oferir als ciutadans el contacte delscol·legiats inscrits.

Les claus de l’anunci. L’espot s’emet endiverses franges horàries a TV3 i al

Canal 33, des del matinal informatiude Josep Cuní fins al Telenotícies Ves-pre o els esports del 33. El directorcreatiu i responsable de la campanya,Javier Baladía, recorda que va ser totun repte enfrontar-se a la proposta queli va fer el Col·legi de vendre una pro-fessió tan desconeguda per al granpúblic com la d’enginyer tècnic indus-trial: “Crec que hem aconseguit unanunci molt modern i atractiu. Uncop visionat el resultat final, n’estemmolt satisfets, perquè la creativitatcopsa perfectament la idea que volíemtransmetre de l’enginyeria”, assegura.

L’anunci fa servir un to col·lo-quial i directe per acostar-se al seupúblic objectiu. Les il·lustracionssón esquemàtiques però ben defini-des i el referent és el conegut cub deRubik, un objecte proper i familiarcom els enginyers tècnics industrialsque, per mitjà d’aquest espot, es pre-tén que siguin més coneguts per laciutadania en general. El tractament

gràfic resultant es basa en imatgessenzilles, netes i que empren almateix temps un codi de tecnologia,seriositat i professionalitat.

El cub de Rubik, que és un jocd’intel·ligència i al mateix temps unaicona de modernitat, vol conferir a lapercepció dels enginyers tècnicsindustrials una imatge d’agilitat iversatilitat. A més, també s’entroncaamb la primera fase de la campanya,en què un cub amb diverses caresil·lustrava la portada del tríptic quees va editar i distribuir amb diversespublicacions tècniques i del mono-gràfic encartat a El Periódico.

Objectius de l’espot. L’anunci preténdivulgar i donar valor a la figura del’enginyer tècnic industrial, informantdels diferents serveis professionals quepot oferir. A més, es vol comunicar lafacilitat, accessibilitat i proximitat enla contractació dels seus serveis.

La campanya també ha de jugar en

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

8

El Col·legi ha iniciat la segona fase de la campanya de promoció de la professió que va començar aldesembre de 2007. A partir del 15 de novembre i durant quatre setmanes, s’emet un espot televisiu queincideix en la versatilitat dels enginyers tècnics industrials com a professionals capacitats per desenvo-lupar una gran quantitat de tasques.


favor dels professionals col·legiats enun moment d’estancament econòmicgeneralitzat, un factor que diferencia elCol·lgi d’altres col·lectius, segons expli-ca el mateix Baladía: “L’aposta delCETIB per fer tele és molt adequadaen el moment de recessió que vivim”.Per això no s’ha optat per una imatgeinstitucional, sinó que s’ha potenciat elvessant més professional del Col·legi,incidint en els aspectes que pot resoldreun enginyer tècnic industrial.

Professionals versàtils. La campanya entelevisió és la continuació de la que esva iniciar al març. D’aquesta manera elCol·legi recollia una inquietud expres-sada llargament pels membres de laComissió d’Exercici Lliure, que dema-naven una campanya de màrquetingper donar suport als col·legiats actiusen l’exercici lliure de la professió.

A la primera fase de la campanya esvan utilitzar accions de màrquetingdirecte, amb l’encartament dels tríp-tics en diverses revistes professionals, ies va fer publicitat en premsa, amb elsmonogràfics publicats als dos princi-pals diaris de Catalunya. En aquestasegona fase, en canvi, s’ha optat pelmitjà de comunicació de masses perantonomàsia, la televisió, que arriba amolta més gent.

La principal dificultat per ferpublicitat en televisió és la limitació detemps (els anuncis no solen superar els20 segons) i la concentració d’anun-ciants. Molts anuncis en poc temps,que obliguen els creatius a ser moltoriginals per explicar molts conceptes

en escassos segons. En canvi, en elsmonogràfics es podia explicar ambprofunditat el paper de l’enginyeriatècnica industrial en diversos camps. Al’hora de dissenyar tota la campanyade màrqueting s’ha optat per aquestmix de mitjans, i arribar així al màximde gent possible, tot aprofitant elsavantatges que ofereix cada format.

Guia de Professionals. Tota la campa-nya, tant la primera fase com la sego-na, adreça el públic final a la Guia deprofessionals del web del Col·legi. A laGuia hi ha actualment més de 650col·legiats inscrits, ja que cada cop sónmés els usuaris que acudeixen als websd’empreses i institucions per obtenirresposta a les seves necessitats. Peraixò, coincidint amb l’inici de la cam-panya es va crear una adreça d’accés

directe (www.cetib.cat/guia) i es vafacilitar l’accés per mitjà de la pàginaprincipal del web col·legial amb undestacat permanent a la dreta.

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

9

Les dades

- La primera fase de la campanya s’ini-cia el novembre de 2007

- Distribució de 125.300 tríptics en unaquinzena de revistes professionals

- Publicació de dos monogràfics encar-tats a La Vanguardia (20 de desem-bre de 2007) i El Periódico (3 demarç de 2008)

- Segona fase durant el quart trimestrede 2008

- Emissió de 32 espots de televisió aTV3 i el Canal 33

Dia

dl-dv 08.00-12.30 Els Matins de TV3 3dl-dv 08.00-14.00 TVist 3dl-dv 14.00 TN Comarques 3dl-dv 15.45-16.30 El Cor de la Ciutat 3ds-du 15.30-17.30 Tarda de Cine 2dl-dv 17.00-18.00 El Club 2dl-dv 18.00-20.00 Cine de cine 2ds-du 18.00-20.00 Tarda de Cap de Setmana 2dl-du 20.00-21.00 Vespre 2dl-du 21.00 TN Vespre Entrada 2dl-du 21.40-23.00 Nit 1 2dl-dj 23.00-23.45 Nit 1 2dl-du 23.45-01.00 Nit 2 2

Espots en Bloc Exclusiu (Prime Time) 2

Hora

Espot als blocs convencionals

Espot en blocs especials (*)

Programa Núm. Espots 20”

La graella definitiva està disponible al web del CETIB


�La vetllada més important delCol·legi tindrà aquest any del cinquan-tenari un escenari molt especial: elGran Teatre del Liceu. La cita és el dia1 de desembre a les 20 h i tots elscol·legiats hi estan convidats. En elmoment en què es puguin passar arecollir les entrades per als col·legiats iels seus acompanyants, s’anunciarà através dels mitjans de comunicacióhabituals del CETIB.

Nit de Premis. Durant l’acte es lliuraranels guardons dels Premis CETIB –Enginyeria i Societat al Millor treballd’innovació, Millor projecte de final decarrera i Professional de l’any. Aquestadarrera categoria és la novetat d’en-guany i té per objectiu distingir elcol·legiat que hagi destacat per la sevatasca professional.

El jurat, integrat per persones des-tacades del món acadèmic i professio-nal de l’enginyeria, està presidit pelcientífic Jorge Wagensberg.

Projectes d’acció social. Com cada any,el Col·legi ha destinat el 0,7% del seupressupost anual a la subvenció de pro-jectes solidaris al tercer i quart món,especialment a aquells que tinguin rela-ció amb l’enginyeria tècnica. Durant laDiada de la Professió tindrà lloc, comés habitual, el lliurament oficial de lessubvencions als representants de lesentitats escollides. La quantitat ascen-deix enguany a 30.130 euros que s’hanrepartit entre cinc organitzacions senseànim de lucre.

Amb la Diada de la Professió aca-ben els actes de celebració del cinquan-tenari del CETIB que han estat patro-

cinats per Bticino, Buderus, FundacióUPC, Gas Natural, General Cable,Schneider Electric, SGS, Uponor iZurich.

El tret de sortida dels actes del cin-quantè aniversari es va donar el 30 demaig. La tradicional celebració del Diadel Col·legi i el Concert de Primavera

va servir per homenatjar totes les juntesde govern de la història del Col·legi,que van ser distingides globalment perla seva dedicació a la institució.

A més, el tercer número de la revis-ta Tecnodebats, que veurà la llum enbreu, també s’ha volgut dedicar íntegra-ment a la història de la corporació.

La primera Diada de la Professió es vacelebrar l’any 2000 al Centre de CulturaConteporània de Barcelona. A mesuraque es va anar consolidant l’acte i aug-mentant el nombre d’assistents va sernecessari buscar un espai amb més capa-citat. L’any 2002 la Diada es celebravaper primer cop a l’Auditori de Barcelona,on s’ha realitzat des de llavors i finsaquest any amb l’única excepció del2004, quan es va voler estrenar l’Au-ditori del Fòrum, inaugurat pocs mesosabans.

Per una ocasió tan especial com lacelebració del cinquantè aniversari, s’havolgut buscar un espai emblemàtic de Bar-celona. El Liceu és un dels teatres d’òperamés prestigiosos del món i les seves paretssón part de la història d’aquest país. Perles característiques dels espais comuns delLiceu, que tenen una capacitat de només900 persones, aquest any no serà possiblerealitzar l’habitual refrigeri posterior al’espectacle. Tot i això, s’ha previst unobsequi per poder finalitzar la Diada ambmolt bon sabor de boca.


1 de desembre de 2008, a les 20 h, al Gran Teatre del Liceu

El CETIB celebra 50 anys amb unaDiada de la Professió molt especialL’any 2006, la màgia va ser una de les protagonistes de la nit de l’enginyeria tècnica industrial, laDiada de la Professió. El 2007, els actors del programa televisiu Polònia van arrencar un munt de riu-res i enguany, quan se celebra el cinquantè aniversari del CETIB, l’òpera serà la protagonista, com nopodia ser d’altra manera en un escenari com el del Gran Teatre del Liceu.

ANTO

NI B

OFIL

L

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

10

El Liceu, un espai emblemàtic


�Aquesta companyia teatral oferirà alscol·legiats, amb motiu de la tradicionalvetllada de la Diada de la Professió, unaadaptació en versió reduïda de l’òperaLa Cenerentola (La Ventafocs), delcompositor italià Gioachino Rossini, al’emblemàtic Teatre del Liceu.

La Ventafocs és una història univer-sal que ve de molt lluny, ja se’n té notí-cia des del temps dels egipcis, uns4.000 anys aC. A partir de l’adaptacióoperística de Rossini, Comediants des-pulla de fantasia el conte en convertir-lo en òpera i el retorna al món de lail·lusió amb el seu característic segelld’optimisme i color. Per a Font, “laVentafocs és un somni col·lectiu quegenera i generarà mirades i maneresdiverses d’explicar-lo”. Els personatges,les accions i les situacions creen unmón de contrastos, on la comicitat estroba present d’una manera palesa.

Joan Font ha volgut mostrar laVentafocs com una dona en lluita con-tra els personatges que l’envolten, pri-mer el pare i unes germanes esperpèn-tiques, i després amb el món del’aristocràcia. En aquest entorn hostil,el director ha decidit afegir-hi unesrates que representen una mena decoixí de la Ventafocs, a les quals donenvida ballarins que s’humanitzen en elmoment que el somni i la fantasias’apoderen de l’acció.

Diada de la Professió 2008

La Ventafocs enlluernarà elscol·legiats al Gran Teatre del LiceuTothom ha somiat algun cop a la vida a canviar la seva sort, una utopia constant per escapar de la quoti-dianitat a què estem sotmesos. “Tots hem passat per la ‘síndrome Ventafocs’, és a dir, tots volem fugir dela nostra pròpia realitat i experimentar el canvi que suposa quan la fortuna travessa la porta de casa tevai et besa la galta”, explica Joan Font, director d’escena de Comediants, els responsables d’aquesta òpera.

Patrocinadors

L’òpera dels Comediants despulla de fantasia el popular conte i el condueix a un món d’il·lusió, optimisme i color

ANTO

NI B

OFIL

L

La Ventafocs lluita contra els personatges que l’envolten

ANTO

NI B

OFIL

L

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

11



La bústia electrònica dels enginyers tècnics industrials

Més de 300 col·legiats ja tenenel seu domini de correu cetib.catEl passat mes de març, el Col·legi, en resposta a les demandes de nombrosos membres del col·lectiu,va posar en marxa un servei gratuït de correu electrònic amb el domini @cetib.cat. A data d’avui, jasón més de 300 els col·legiats que gaudeixen d’aquesta adreça electrònica que els identifica com aprofessionals de l’enginyeria tècnica industrial col·legiats.

�Aquesta bústia de correu electrònicté una capacitat de 50 Mb i es potsol·licitar a l’empresa Minorisa a travésdel telèfon 902 140 130 (els dies labo-rables de dilluns a divendres en horaride 8 a 20 h) o bé emplenant el formu-lari que es troba disponible al webhttp://sistemes.minorisa.net/cetib.ph.Una vegada això, l’alta al servei es faràoperativa en un màxim de 24 hores. ElCETIB podrà sol·licitar per correuelectrònic a tots els usuaris de la bústiade 50 Mb la seva confirmació per tal derenovar el servei de correu electrònicper a l’any següent.

La bústia gratuïta és de 50 Mb decapacitat i, un cop superada aquestamida, els missatges seran rebutjats pelservidor de correu electrònic. Peraquest motiu és recomanable anar bui-dant la bústia habitualment, descarre-gar els missatges a l’ordinador, o bédemanar una ampliació. Els col·legiatsque desitgin ampliar la capacitat delseu correu fins a 250, 500 o 1000 Mbtenen la possibilitat de contractar-hotambé a Minorisa per un import anualde 3,30 euros, 5,61 i 8,10 euros, res-

pectivament. L’adreça electrònica queesculli cada col·legiat ha d’estar com-posta per una combinació del seu nomi cognom.

Amb aquesta adreça de correu ambdomini cetib.cat, el Col·legi incideix enla promoció de serveis que identifiquenclarament els professionals del’enginyeria tècnica industrial col·le-giats, com és el cas també del segellprofessional del qual en parlava la revis-ta Theknos 124 d’octubre i del que enpodeu trobar més informació a

l’apartat Serveis del Col·legi de la pàgi-na web del CETIB (www.cetib.cat).Per sol·lcitar el segell professional ésnecessari cal emplenar la sol·licitudd’ús de la marca, disponible al web, illiurar-la a Serveis Col·legials.

Com obtenir una adreça cetib.cat? Al’adreça www.cetib.cat/correu trobareutota la informació per sol·licitar uncompte de correu electrònic amb eldomini cetib.cat. A més, hi ha diversosmanuals que us serviran per configurarel gestor de correu de Microsoft Out-look, Microsoft Outlook Express iThunderbird amb la vostra nova adre-ça, així com una guia de funcionamentdel webmail.

Sílvia Celma, cap dels ServeisCol·legials i responsable d’aquest ser-vei, explica que en els mesos que portaen marxa aquest servei els col·legiatshan elogiat el seu bon funcionament:“No hem tingut cap queixa per malfuncionament i, fins i tot, algunscol·legiats ens han felicitat pel bon ser-vei tècnic que han rebut per part del’empresa Minorisa”, assegura.


Acord signat entre el CETIB, la UPC i el Consorci de l’Escola Industrial de Barcelona

Els col·legiats del CETIB podranusar les biblioteques de la UPCUn acord signat entre el CETIB, el Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) i el Consorci de l’Escola Industrial de Barcelona permet que tots els col·legiats tinguinaccés a les tretze biblioteques de la UPC. Gràcies a aquest acord, els col·legiats podran consultar més de300.000 documents, en paper i en suport electrònic, i usar els 2.073 punts de lectura i els 360 ordinadors.

�A partir d’ara, els col·legiats disposendel servei de préstec, segons el que esti-pula el reglament de la universitat; pertant, tindran accés a dos documents enpréstec durant de set dies, podran reser-var fins a tres documents i fer un màximde quatre renovacions, que es podentramitar a través del web http://biblio-tecnica.upc.es o telefònicament a qual-sevol biblioteca de la UPC.

Per tal de gaudir d’aquest servei, elscol·legiats hauran de sol·licitar un car-net a qualsevol biblioteca de la UPCmitjançant la presentació del carnetcol·legial juntament amb una fotogra-fia mida carnet.

Servei d’Informació Especialitzada. ElServei d’Informació Especialitzada(SIE) és un servei en línia per fer con-sultes especialitzades sobre les àrees deconeixement de la UPC als bibliotecaristemàtics de la UPC. El servei, que és depagament, dóna resposta a les deman-des d’informació especialitzada sobreuna de les àrees de coneixement de launiversitat en un màxim de 48 hores.

S’entenen per consultes especialit-zades aquelles relatives a un tema, comara “Busco informació sobre l’emma-gatzematge del CO2” o aquelles quetenen per resposta una dada concreta(“La pluviometria a Manresa els darrers5 anys”) o que impliquen una cerca enuna o més bases de dades (“Projectes deles darreres accions urbanístiques a lacosta mediterrània”).

Les consultes generen un informede la cerca i, en funció de la consulta,com a document de resposta es lliura-ran dades concretes o referènciesbibliogràfiques.

Obtenció de documents. Els col·legiatspoden accedir a aquest servei a travésde la Biblioteca de l’EUETIB, queenviarà els resultats de les cerquesd’informació en suport electrònic mit-jançant correu electrònic als col·legiats.Els col·legiats recolliran a la Bibliotecade l’EUETIB els resultats de les cerquesd’informació en suport paper.

També per mitjà de la biblioteca del’EUETIB, els col·legiats podran acce-dir al servei de préstec interbibliotecaride llibres d’altres biblioteques catala-nes, espanyoles o mundials. La biblio-teca farà la tramesa de la comanda iinformarà el col·legiat de la disponibi-litat del document. El col·legiat recolli-rà i retornarà el document a laBiblioteca de l’EUETIB.

Biblioteca digital de la UPC. Els col·le-giats del CETIB poden accedir als con-tinguts de Bibliotècnica, la biblioteca

digital de la UPC, des de qualsevolordinador connectat a la xarxa UPC odes de qualsevol ordinador situat a lesbiblioteques de la UPC.

L’accés a totes les col·leccions elec-tròniques de pagament disponibles aBibliotècnica queda restringit a lescondicions contractuals de les llicèn-cies signades pel Consorci de Biblio-teques Universitàries de Catalunya(CBUC) o la UPC, que normalment,limiten l’accés exclusiu a la comunitatuniversitària.

Tarifes dels serveis. Els serveis derecerca especialitzats que són de paga-ment es facturaran als col·legiats ambunes condicions econòmiques avan-tatjoses, ja que els col·legiats formen,arran de la signatura del conveni, partdel grup II d’usuaris. Les tarifesd’aquest grup estan disponibles ahttp://bibliotecnica.upc.es.

UPC

Entrada a la biblioteca de Gabriel Ferraté, al Campus Nord de la UPC, on des d’ara tenen accés els col·legiats

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

13


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

14


�El Col·legi va presentar el 8 d’oc-tubre el setè fascicle del manual Ins-tal·lacions elèctriques de baixa tensió, elprimer de la sèrie “Els manuals tècnicsdel CETIB”. El fascicle “Sobreintensi-tats i Proteccions I” és obra de l’en-ginyer tècnic industrial Vicenç Calo-marde. El fascicle està patrocinat perSchneider Electric.

El manual està format per un con-junt de fitxes que tracten aspectesbàsics de qualsevol instal·lació en BT.Les fitxes ja publicades recullen infor-mació sobre recomanacions per a laprotecció contra sobretensions transi-tòries d’origen atmosfèric, taules decàlcul ràpid de la secció d’un cable en

les derivacions individuals (DI) en BTi càlcul de corrent de curtcircuit trifà-sic: elecció del poder de tallament deles proteccions elèctriques en BT, reco-manacions per a la protecció exteriorcontra descàrregues d’origen electroat-mosfèric segons el CTE-SU-081 iUNE 21186, generació elèctrica per ala captació d’energia solar fotovoltaica irecomanacions per a la desclassificacióde garatges com a locals amb riscd’incendi o explosió segons la ITC-BT29.

Les fitxes es poden adquirir alCol·legi per 4 euros. El preu del manu-al amb les set fitxes és de 28 euros. Perals no col·legiats, costen 6 euros.

El CETIB presenta el setè fascicle del manual‘Instal·lacions elèctriques de baixa tensió’

El Banc de Sabadellcompra Tecnocredit

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Com és habitual en les presentacions de manuals tècnics, la sala d’actes del Col·legi va acollir nombrosos col·legiats

�El Banc de Sabadell, entitat que dis-posava del 50% de les accions de Tec-nocredit, S.A., ha comprat el 50% res-tant propietat dels col·legis d’enginyeriatècnica industrial de Catalunya per unvalor total de 1.100.000 euros.

Tecnocredit va nàixer l’any 1990 dela mà de l’aleshores Col·legi Oficiald’Enginyers Tècnics Industrials deCatalunya (COETIC) i del Banc deSabadell, i es va constituir amb un capi-tal social de 6.010 euros, dels quals elCOETIC va aportar 3.005 i el Banc deSabadell 3.005 més. Amb la segregaciódel COETIC, l’any 1995, es van distri-buir les accions entre els nous col·legisde Barcelona, Girona, Lleida, Manresa,Tarragona i Vilanova i la Geltrú ambun participació d’un 35% per alCETIB i un 3% per a cadascun delsaltres col·legis.

El 30 de setembre, el Col·legi vaorganitzar una sessió informativa on eldegà, Joan Ribó, i el tresorer, CarlesVives, van explicar els detalls del’operació, que s’ha gestat durant mésde dos anys i ha comptat amb lacol·laboració de dues empreses externesi independents.

Tecnocredit és una entitat del BancSabadell dedicada a oferir als col·lectiusprofessionals productes i serveis en con-dicions exclusives. Tot i la venda de lesparticipacions al Banc de Sabadell, lescondicions del conveni entre el CETIBi Tecnocredit es mantenen intactes.

El Manual d’Incendis presenta una nova fitxa

�El Manual de Seguretat ContraIncendis presenta una nova fitxa, l’on-zena, en una jornada que anirà acompa-nyada d’un debat sobre el Reglament deSeguretat Contra Incendis en els Esta-bliments Industrials i el Codi Tècnic del’Edificació. Les presentacions aniran acàrrec d’Antoni Abad, enginyer tècnicindustrial i psicòleg; Pau Gavarró, engi-

nyer tècnic i tècnic superior en preven-ció de riscos laborals; ambdós membresde la Comissió de Segurat ContraIncendis i Emergències; i Juan CarlosLópez, professor de la UPC.

La nova fitxa, Métodos de cálculo delriesgo de incendio es presenta primer alCentre Tecnològic i Universitari de Gra-nollers (CTUG) el dia 11 de novembre

a les 19 h. Per als col·legiats que visquina la ciutat de Barcelona o bé que nohagin pogut assistir a la presentació deGranollers, s’ha organitzat una altra jor-nada –inicialment prevista per al dia 1–que tindrà lloc el 9 de desembre a les 19h a la sala d’actes del CETIB.

Les inscripcions són obertes awww.cetib.cat/agenda.


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

15

DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

Podeu consultar tots els avantatges disponibles per als col·legiats a l’apartat Descomptes i avantatges de l’àrea privada del web (www.cetib.cat).

Paraninfo Cengage Learning Thomson Paraninfo, editorial especialitzada en la publicació de llibres de contingut tècnic, ofereixa tot el col·lectiu un descompte del 20% sobre el preu de venda sense IVA de cada producteadquirit, que es descomptarà automàticament en el moment de fer la compra per Internet. Aquestdescompte podrà sumar-se a les promocions que ja tinguin un descompte especial. Per a infor-mació general: www.thomsonparaninfo.com.

Tkarb FisioteràpiaCentre de fisioteràpia situat a Barcelona, al carrer Riu de l’Or, 35-37, ofereix a tot el col·lectiu un15% de descompte sobre tarifes habituals dels tractaments de fisioteràpia i en la unitat de psi-coneuroimmunologia. Més informació al telèfon 93 280 04 29 o bé a l’adreça electrò[email protected].

ArtyplanArtyplan és una empresa catalana de reprografia amb quatre centres propis a Barcelona, a mésde les seus de Tarragona, Reus, Terrassa, Sant Cugat i Vic. Presentant el carnet de col·legiat o uncertificat col·legial, gaudireu del 15% de descompte en l’encarpetat de projectes, 15% en repro-grafia digital i 10% en altres serveis, recollida i lliurament a domicili per encàrrecs superiors a 300euros i crèdit mensual d’encàrrecs amb facturació única al final de mes (segons volum). Serveigratuït d’assessorament tècnic per al col·lec-tiu a través del telèfon 902 120 436 [email protected].

Centres d’Implantologia i Estètica Dental del doctorCánepaServeis als col·legiats i familiars total-ment gratuïts d’higiene dental, radio-grafies i les primeres visites de dia-gnosi general, d’ortodòncia i implan-tologia. A més, descompte d’unmínim del 25% en tots els tracta-ments.

C/ Aragó, 406, escala A, 1r 5a i carrerJovellanos, 9, 4t 2a (cantonada ambPelai). Telèfon: 933 17 08 52 i 932 6582 55.

Catalonia Engineering& Software SolutionsCatalonia Engineering & SoftwareSolutions ofereix un 15% de des-compte als col·legiats (o empleatsdels seus despatxos professionals) ensolucions d'enginyeria, optimitzacióde cicles productius i logístics, consul-toria mediambiental i altres serveisadaptats a cada necessitat, així comsolucions de software per als sectorsindustrials i universitari. Suport tècnici actualitzacions gratuïtes durant elprimer any posterior a l'adquisició delsoftware. Més informació al telèfon937 35 81 24.

�El CETIB i Prestige Hotels of theWorld han signat un conveni decol·laboració gràcies al qual la com-panyia hotelera d’alta gamma ofereixa tot el col·lectiu la possibilitatd’entrar a formar part del seu club defidelització i gaudir d’una sèried’avantatges.

Entre les facilitats que ofereix Pres-tige hi ha l’enviament d’un butlletíelectrònic exclusiu, la possibilitatd’acumular punts amb cada reserva abescanviar per serveis o nits gratuïtes,detall de benvinguda en les reservesefectuades i, si és possible, concessiód’una habitació de nivell superior,

entre d’altres.Els col·legiats que hi estiguin inte-

ressats poden adherir-se a la promocióa través del web www.prestigehw.com.Trobareu més informació sobre aquestacord a l’apartat de Descomptes i avan-tatges de l’àrea privada del web delCETIB (www.cetib.cat).

Prestige Hotels of the World dóna un tracte preferencial als col·legiats del CETIB



�Trenta-quatre companys de laComissió d’Enginyers Jubilats delCETIB van visitar del 8 a l’11d’octubre la capital de la RepúblicaFederal d’Alemanya. La visita vacomençar amb un sopar típic el dia

d’arribada. Al llarg de quatre dies vanvisitar els tradicionals llocs d’interès:Potsdam, el palau de Sanssouci, la Por-ta de Brandenburg, el Sony Center,l’Illa dels Museus o el Memorial del’Holocaust, entre d’altres indrets.

La Comissió d’Enginyers Jubilats visita Berlín

�El 29 de setembre va tenir lloc la pri-mera sessió nocturna de Tast de Quali-tat, proposada per la Comissió de Qua-litat. L’objectiu és assolir una majorassistència d’enginyers que, per qües-tions d’horari, sovint no poden assistira les reunions de la Comissió. La invi-tació es va fer extensiva a tots els mem-bres de les comissions tècniques i pro-fessionals per tal de conèixer la gestió dela qualitat en el món laboral.

Una vintena d’assistents va escoltarles ponències sobre la visió pràctica dela funció de l’assessor en la implantaciód’un Sistema de Gestió de la Qualitat,la tecnologia innovadora per a l’estam-pació modular de bieles per als eixuga-vidres dels automòbils i les 5S: aplica-ció pràctica en les empreses. Després,es va obrir un torn de preguntes i a les21 h es va servir un refrigeri.

El primer Tast deQualitat, tot un èxit

JOAQ

UIM

RIE

RA


17

COMISSIÓ DEL MES

Eva Artiga, vicepresidenta; José A. Moreno, president; i Eva A. Parlón, secretaria de la Comissió de Joves Enginyers

Comissió de Joves Enginyers

La Comissió de Joves es reinventa

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

�La nova Comissió de Joves Enginyers neix de la neces-sitat de potenciar la presència de nous col·legiats, indepen-dentment de la seva edat, en les activitats del Col·legi. Peraquest motiu, el CETIB demostra un especial interès aaprofundir en el coneixement tant de la satisfacció delsnous col·legiats respecte als serveis i activitats que es por-ten a terme a l’actualitat, com de les necessitats i expecta-tives d’aquest col·lectiu en relació amb la seva pertinençaal Col·legi. La nova Comissió pretén posar-se de nou mar-xa i, alhora, reinventar-se, una tasca que acaben d’em-prendre amb molta il·lusió i moltes ganes el seu president,Jose Antonio Moreno; la seva vicepresidenta, Eva MariaArtiga, i Eva Araceli Parlón, secretària de la Comissió.

Per començar a treballar, s’han plantejat com a objec-tiu ser un nexe de connexió doble. D’una banda, amb elsjoves estudiants i els membres que s’acaben d’incorporar alCol·legi per tal d’assessorar-los i recollir les seves inquie-tuds professionals i formatives; de l’altra, amb la resta de

comissions de treball a fi de crear sinergies entre diversosprojectes comuns i les mateixes línies de treball. Per a laconsecució d’aquests objectius, consideren de sumaimportància la participació, el treball i la relació tant perpart dels nous col·legiats com de la resta de comissions detreball del Col·legi.

Les principals eines i factors clau d’actuació que volenaportar són: esperit treballador, molta il·lusió, iniciativa,inquietuds personals i la intenció de potenciar el valor depertinença a una organització com el CETIB.

Entenen també que és fonamental entrar en contacteamb els nous col·legiats per tal que siguin i se sentin par-tícips de les propostes d’activitats formatives, culturals iprojectes que es plantegin. Animen, doncs, els col·legiats aparticipar del projecte que acaben d’encetar, un projecteque esperen agafarà empenta en pocs mesos.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 125

NO

VEM

BRE

de 2

008

Qualitat indispensable d’un ETI: la per-severança, la bona disposició per a la pro-fessió i les ganes d’aprofundir-hi

Una virtut: no en tinc gaires... Quan vulluna cosa, vaig a per ella: em fixo objectius iintento arribar-hi

Un defecte: “Qui molt abraça, poc estreny”

Un lloc per viure: M’encantaria viure aPensacola (Florida, Estats Units), vaig que-dar fascinat per aquest indret

Un viatge: per la meva feina a les empre-ses del Grup La Seda de Barcelona he viat-jat molt (Amèrica, França, Alemanya, Angla-terra i Holanda). Recordo que el 1973 vaigpassar pel Gran Canyon del Colorado i esta-va nevat, era una vista molt bonica: aixònomés passa tres cops cada segle!

Un llibre: vaig llegir La catedral del mar enuna sola nit, sóc de lectura ràpida. Recoma-no La serp, de Joan Estruch

Un somni: Continuar fent classes d’escacsals meus companys

A qui admira: a Macià Alavedra, exconse-ller d’Indústria i Energia i d’Economia i Finan-ces de la Generalitat, una persona que em vasorprendre amb una lliçó d’humilitat i raó

Etigrafia

18


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

Un enginyerpolifacètic

Joan Marcè, 50 anys al servei del Grup La Seda de Barcelona

19

LOUR

DES

SEGA

DE

�Joan Marcè és l’exemple paradigmàtic de l’enginyer multidisciplinari: alsseus 82 anys aquest pèrit químic ha tocat molts àmbits diferents dinsl’enginyeria tècnica malgrat que, citant Woody Allen, sosté que “si hasd’explicar qui ets, és que no vals res”. La seva vida laboral comença acabadala Guerra Civil, quan va estar treballant de mecanògraf per a un sindicat ide rentaplats al laboratori químic de la fàbrica de raió de La Seda de Barce-lona. En aquesta multinacional i les seves filials transcorre la seva trajectòriaprofessional alhora que estudiava a l’Escola Industrial de Barcelona.

Amb 25 anys, ja era al capdavant del laboratori químic de la compa-nyia amb una cinquantena de persones al seu càrrec. Per la seva feina haviatjat per tot el món –Holanda, Estats Units, Canadà, França, Rússia...;la ciutat nord-americana de Pensacola el va deixar absolutament fascinat–i va tirar endavant molts projectes com ara la instal·lació el 1976 del sis-tema de dessalinització d’aigua per osmosi inversa amb més capacitat delmón, va posar en marxa una fàbrica de fibra acrílica i una altra de poli-èster, una depuradora d’aigües residuals, una turbina de gas per generarelectricitat, va muntar laboratoris químics –“són la cuina de les empresesi jo he tingut la sort de muntar-ne dos”, explica–; etc. Marcè recorda que,quan tenia 56 anys, el director de l’empresa li va comentar que anés pen-sant en la seva jubilació: “Li presentaré un pla”, va ser la resposta del’inquiet enginyer químic. Així és com va entrar en l’àmbit energètic ambun pla d’estalvi d’aigua, energia i descontaminació per a l’empresa Cya-nenka. Aquest projecte va rebre el primer premi de la Generalitat.

Des de 1983 fins a 1992, l’any en què es va jubilar “després de treba-llar 50 anys i dos mesos sense cap baixa” –aclareix–, crea i integra el Grupde Gestors Energètics de la Generalitat i escriu en la seva revista. També vaser fundador de la primera comunitat espanyola d’aigües subterrànies i varealitzar un estudi sobre el cost econòmic de la contaminació de l’aqüíferdel Delta del Llobregat, inclòs dins un informe de les Nacions Unides.

Marcè viu al Prat de Llobregat però va néixer a Torredembarra (Tarra-gona), una localitat on moltes famílies de l’època anaven a tenir els fills per-què les nenes rebien un dot: “Però vaig tenir la mala sort de sortir noi!”,bromeja. Cada any el químic es reuneix amb altres torrencs coetanis:“Encara ens retrobem també els companys del servei militar i de La Seda...Lo meu són els sopars!”, riu. D’entre les seves aficions, Marcè en destacauna de frustrada, la botànica: “M’agrada fer empelts amb els rosers i acon-seguir que en surtin de diferents colors..., però per desgràcia, quan he tin-gut ocasió de dedicar-m’hi, he hagut de cuidar d’algun familiar”. Una altrade les seves passions són els escacs: cada dia, a partir de les dues de la mati-nada, es connecta a Internet per jugar partides amb gent de tot el món. Ésun jugador federat que participa en torneigs internacionals i fa anys quecada mes dirigeix les partides comentades i simultànies d’escacs que laComissió d’Enginyers Jubilats del CETIB organitza a l’Ateneu Industrial.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S · N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

20

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El 10 d’octubre, l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) va celebrar el seu desè aniversari amb unesmorzar al Liceu amb Miquel Roca i Junyent i les principals administracions i organitzacions vinculadesa la seguretat. Tant el ponent com el lloc no són arbitraris: l’advocat va ser orador en les dues princi-pals activitats de l’IDES, el primer Fòrum de la Seguretat (1998) i el primer Observatori del Risc (2001).

Meritxell PinedaDirectora de l’IDES

�Respecte al lloc, el Liceu simbolitza elpassat, present i futur de la seguretat desd’una perspectiva professional i tècnica.

L’acte es va iniciar amb la benvin-guda del president i del vicepresidentde l’IDES, que actualment són el degàdel Col·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya, Joan Vallvé; i el degà delCol·legi d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Barcelona, Joan Ribó. Ambdósvan fer un repàs a la història, present ifutur de la institució, i es va adreçar unagraïment especial tant a les personescom a les administracions i institucionsque han donat suport a la Fundació en

aquests deu anys, destacant els patroci-nadors de l’acte: el Departamentd’Interior, la Subdirecció General deSeguretat Industrial i el Servei Catalàde Trànsit, sense oblidar el suport delsBombers de Barcelona i també delmateix Liceu, sense la col·laboració delqual no s’hauria pogut realitzar l’acte.

Els degans van destacar que l’IDESva néixer per la voluntat de cooperardels dos col·legis a fi de crear una fun-dació que aprofundís en el coneixe-ment, l’anàlisi i la previsió del risc onels tècnics hi tenen molt a dir. A l’horade fer balanç d’aquests deu anys, vanconstatar que, tant en activitats com enproductes, la Fundació ha fet força fei-na. Respecte al futur i present de la

Fundació, van explicar els tres eixosbàsics que es van definir en el Pla estra-tègic 2006-2010: la generació deconeixement (és a dir, l’Observatori delRisc i el Fòrum de la Seguretat, ques’han de mantenir i fer créixer); el Cen-tre d’Estudis Tècnics (on es desenvolu-pen productes i eines per als col·lectiusprofessionals com tècnics de l’adminis-tració, projectistes, etc.) i la comunica-ció (a través del nou web i dels articlestècnics en revistes especialitzades).

Reflexions sobre la crisi actual. MiquelRoca i Junyent va centrar la sevaponència a analitzar breument la situa-ció actual i plantejar un conjunt dereflexions i qüestions obertes que cal-

MAR

C JA

VIER

RE

La Fundació IDES celebraels deu anys de la seva creació


THEK

NO

S · N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

21

drà respondre. Va destacar que estemen un moment on la crisi s’ha generatperquè la seguretat en l’estalvi està enperill i és un valor en crisi que afecta elbenestar de tots els ciutadans. Com éspossible? Perquè Europa la considera elbressol de la societat garantista que escaracteritza perquè el ciutadà vol ques’asseguri el seu benestar. Estem davantd’un canvi molt important perquèencara que hi hagi qui digui que s’haesgotat el model econòmic, l’advocatplanteja que segurament el que està encrisi és un model de societat i, per tant,el canvi ha de ser molt més profund.Al mateix temps observà que tota lacrisi actual pot afectar el projecte deconstrucció europea i, fins i tot, lamateixa concepció d’Europa.

Ha aparegut una manifestació delrisc que no s’havia previst, que és que elmateix desenvolupament està en crisi.El risc afecta la pròpia projecció vital del’individu en la societat del benestar, ila reacció davant d’aquesta situació ésl’intervencionisme. Els ciutadans valo-ren l’actuació dels governs en funció decom li garanteixen la seguretat vital.Roca va reflexionar sobre els efectesd’un increment de l’intervencionismedels Estats o de l’Administració. Així,un primer efecte és la tornada a la regu-lació i el desplaçament de la responsa-bilitat, en contraposició als darrerstemps. Un altre efecte és la pèrdua delsconceptes de mèrit o premi a l’esforçcom a conceptes valoratius. Si els altresassumeixen la garantia del risc, això potdur-nos a una societat molt diferent.

Així doncs, la gestió del risc es com-plica molt. Cal ser conscients, va apun-tar, que el que es faci davant d’aquestasituació de crisi generarà subproductes.Un element que va destacar d’aquesta

crisi és el pànic globalitzat: no hi ha resmés globalitzable que el pànic. Hi hapànic a la incertesa, va dir, ho volemtenir tot tan definit, ens hem acostu-mat a pensar que tot està tan definit,que tot està tan programat que, de sob-te, quan surt el fet no previst ni progra-mat no s’arriba a comprendre is’instal·la el pànic a la societat. El pànicés un element, una sensació, un senti-ment, una sensibilitat que normalmentno porta mai conseqüències positives.Aquest és l’element diferencial. La glo-balització del pànic es tradueix en unesconseqüències que són molt difícilsd’administrar; per tant, hauríem de ferun gran esforç per gestionar-lo. Aquí esva centrar en el paper dels mitjans decomunicació. En la gestió del pànic, elcomportament que tinguin els mitjansde comunicació és fonamental. Vaposar sobre la taula el debat sobre si calregular els mitjans de comunicació,atesa la seva incidència directa en lageneració o mitigació del pànic. Enaquest context, va establir dues diferèn-cies de la crisi actual respecte al crac del1929: un món globalitzat i la transcen-dència dels mitjans de comunicació.

Respecte al futur, va dir que el mésimportant d’aquest moment no és lacrisi, sinó que sembla que no existeixdefinida cap orientació de com serà lapost crisi. És a dir, ningú no té definit

cap a on anem i caldria un analistaque pogués reconduir o canalitzar lasituació.

Intentant centrar l’origen de la cri-si, va plantejar que en el desenvolupa-ment sostenible el problema està en eldesenvolupament, no en la sostenibili-tat. Ens hem dedicat a controlar el riscdel creixement, no ens hem dedicat acontrolar el creixement; ens hem cen-trat en les conseqüències i no enl’origen i la causa del creixement. Tot-hom estava entusiasmat amb el creixe-ment, sense examinar-ne la solidesa. Iva afirmar que aquesta sí que és la granlliçó que hauríem de retenir per alfutur, és a dir, no hauríem de tornar afer possible una situació en què el crei-xement no sigui examinat en si mateix.

També va reflexionar sobre l’aban-donament de la funció protectora quea les administracions els corresponexercir en qualsevol sistema, encara quesigui d’economia de mercat. Així vaplantejar que, entre tots, vam fer moltdifícil que l’administració regulés icontrolés el mercat. Es rebutjava elcontrol per part de l’Administració.

Malgrat aquest discurs clar i directe,va afirmar que la història de la humani-tat és una història de progrés i que, pertant, tard o d’hora es tornarà a créixer.

Per últim, i com a conclusió, varemarcar que estem davant una fita his-tòrica, no és un fet més. Els canvis sem-pre comencen en crisi i hem de positi-vitzar aquesta crisi. S’han produïterrors molt forts, s’han produït excessosmolts grans que demostren que no sóncompatibles amb un creixement soste-nible. I, per tant, haurem de fer unareflexió molt important i els gestors delrisc tenen molta feina, però moltíssi-ma, per endavant, i feina nova.

Roca i Junyent entre els dos degans patrons de l’IDES L’Administració també estar representada a l’acte La directora de l’IDES, Roca i Junyent i els dos degans

MAR

C JA

VIER

RE

“Ha aparegut una manifes-tació del risc que no s’haviaprevist: el mateix desenvo-lupament està en crisi”


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Empresaris i govern pacten la rebaixa de la fotovoltaicaUna lleugera millora de la nova legislació ha estat suficient per recuperar la pau entre el Ministerid’Indústria i els productors d’energia fotovoltaica. Com ja vam explicar en el darrer Theknos, ambdós sec-tors estaven enfrontats per la proposta de nou decret que revisa a la baixa les retribucions i les quotes deproducció d’aquesta energia, superades les expectatives de creixement en els darrers anys.

Gerard AriñoPeriodista

�El passat 26 de setembre, el Consellde Ministres va aprovar aquesta novaregulació, que recull algunes de lespeticions de la indústria, però que con-serva l’essència de les anteriors propos-tes ministerials i que igualment suposa-rà una desacceleració i una reorientacióde les estratègies empresarials del sec-tor. El nou text legal fixa unes retribu-cions de 32 euros per kilowatt i horaper a les plaques solars instal·lades a ter-ra i una de 32 o 34 per a les de cober-tes, en funció de si són superiors o infe-riors a 20 kilowatts, respectivament.Aquestes tarifes són lleugerament supe-riors a la darrera proposta (rebutjadapel sector), que establia 29 per al terrai 33 per a les teulades, però continuenestant molt lluny dels 45, per a ambdóstipus, que marcava el decret 661 de2007 i que van provocar la gran expan-sió de la fotovoltaica. “Hem anat mas-sa ràpid i era necessari revisar el resul-tat”, va comentar la vicepresidenta delgovern, María Teresa Fernández de laVega, després del Consell de Ministresen què es va debatre la qüestió.

Per tenir més control sobre la pro-ducció, s’estableix una quota anual de400 megawatts l’any (no els 300 queinicialment pretenia el govern), delsquals dos terços seran en edificis i unterç en sòl. A més, per evitar una atura-da sobtada de la indústria (aquest anyes podria tancar amb 1.000 nousmegawatts), el Ministeri ha creat duesquotes extraordinàries, de 100 i 60megawatts, per als anys 2009 i 2010,respectivament. El límit de 400 mega-watts, tal com passarà amb les retribu-

cions, no serà una xifra inamovible. Enfunció de la quantitat de projectes quees presentin en cadascuna de les convo-catòries públiques (n’hi haurà quatrecada any) podran augmentar i dismi-nuir. Així, si en una convocatòrias’assoleix el límit, en el trimestre segü-ent es baixaran les retribucions, peròs’augmentarà en la mateixa proporcióel màxim de potència instal·lable.

Les noves condicions, que jas’apliquen des del 29 de setembre, hanestat rebudes amb certa satisfacció perpart de les associacions de productorsd’energia fotovoltaica. En un comuni-cat conjunt, les tres grans entitats sec-torials, Asif, Appa i Aef, indiquen queés un bon acord “dins del context actu-al”, però demanen més suport a les ins-tal·lacions en cobertes amb vista alfutur. “No podem valorar-ho d’unaaltra manera”, es lamenta el directortècnic de l’Associació de la Indústria

Fotovoltaica (Asif ), Eduardo Collado,que assegura que, com a mínim,s’assegura un cert manteniment de lapotència instal·lada. Collado confiaque aquesta situació de certa “constric-ció” duri només uns anys i ques’esmeni amb l’elaboració del Plad’Energies Renovables 2012-2020.

Amb la nova legislació, el governcentral preveu assolir l’objectiu de10.000 megawatts fotovoltaics a l’any2020 i que aquesta xifra ajudi a acom-plir les ràtios del 20% del consum totald’energia i el 40% de generació elèctri-ca que marca la Unió Europea per aaquesta data. Collado creu, però, queuna política més incentivadora podriasituar la producció en 20.000 mega-watts per a finals del proper decenni.L’aturada del horts solars de gransdimensions, que suposen actualment lamajoria de la potència instal·lada, fadifícil creure en uns objectius tan altsper al 2020. No obstant això, ambaquest canvi de prioritat i la potencia-ció de les instal·lacions en cobertes,l’Estat s’assegura preservar millor elsespais naturals i un millor aprofitamentde l’energia, ja que els projectes encobertes presenten menys pèrdues en eltransport.

Després de mesos de negociacions,però, el marc legal ja és definitiu i aranomés queda veure quina és la respos-ta per part de la indústria, sis’acompliran les quotes establertes, icom afectarà això la política energèticade l’Estat, que actualment es trobaentre les que més fomenten les energiesnetes de tot el món. Continuar peraquest camí o optar per la via de lesnuclears depèn, en certa mesura, dedecrets com el recentment aprovat.

La fotovoltaica és una energia en plena expansió

ARXI

U


�El 4, 5 i 6 de desembre de 2008, laUniversitat de les Illes Balears acolliràel III Congrés de l’Associació Engi-nyeria i Cultura Catalana. Enguany esdebatran temes relacionats amb la tec-nologia, el territori i la societat. ElCongrés el convoca l’Associació Engi-nyeria i Cultura Catalana.

El Congrés es constitueix amb laintenció d’aplegar els professionals deles diverses especialitats de l’engin-yeria interessats a aprofundir interdis-ciplinàriament en la repercussió socialde la seva activitat professional i ambla voluntat de posar en comú les expe-riències professionals dels diversosàmbits territorials: Catalunya, IllesBalears, Andorra, Catalunya Nord iPaís Valencià.

Més informació del III Congrés del’Associació Enginyeria i Cultura catala-na al web www.eicc.cat

El III Congrés de l’Associació i Cultura Catalana tindrà lloc a Palma

9:00�

10:00�

11:00�

12:00�

13:00�

14:00�

15:00�

16:00�

17:00�

18:00�

19:00�

20:00�

21:00�

22:00�

Dijous 4 Divendres 5

Conferència plenària

SessionsDescans

Sessions

Sessions

Sessions

Dinar

Dissabte 6

Recollidadocumentació

Sessions

SessionsSessions

Descans Descans

Descans Descans

Cloenda

Descans


Sopar del Congrés

Inauguració

Aperitiu de benvinguda

Concert

Assemblea oberta



Programa de ponències i debats


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

Albert [email protected]

�La central hauria d’haver estat opera-tiva ara fa dos anys però els tècnics hanpreferit esperar per assegurar-ne l’èxit.Pelamis és un gran tub cilíndric articu-lat dividit en quatre segments que flo-ten semisubmergits. Les dimensionssón considerables: cada segment mesu-ra 120 m de llarg i 3,5 m d’ample i pesa750 t. Aquests s’uneixen de maneraarticulada, fet que els permet moure’samunt i avall al ritme de les ones i allot-gen turbines que produeixen l’electri-citat. L’energia generada es condueixfins a la costa a través de cables subma-rins i allà entra a la xarxa, a l’estaciótransformadora d’Aguçadoura.

El rendiment òptim d’una centrald’aquest tipus es produeix quan s’ubicaa uns 50 o 60 m de profunditat i entreuns 5 i 10 km de la costa. En aquestescoordenades pot aprofitar molt bé les

onades i, al mateix temps, limita elscostos d’un cable submarí que, lògica-ment, puja de preu amb la distància. Elprecedent tecnològic del Pelamis es vadesenvolupar a la Universitat d’Edim-burg on es va construir un prototipamb els principis bàsics de la central jaincorporats, però no va rebre suportoficial. Tot i així, la companyia PelamisWave Power, especialitzada en aquesttipus d’estructures, va impulsar el pro-jecte, construint-ne els elements prin-cipals, que van ser transportats a Portu-gal per a l’assemblatge final.

Malgrat l’origen i el desenvolupa-ment britànic de la tecnologia, el pro-jecte ha acabat fent-se realitat a lapenínsula Ibèrica per l’interès estratègicdel govern de Lisboa. El primer modela escala real es va provar al CentreEuropeu de Tecnologia Marinad’Orkney, al Regne Unit. Però des dePortugal es va buscar finançamenteuropeu l’any 2003. Les regnes del pro-jecte les va prendre un consorci onEnergias de Portugal i l’empresa portu-guesa especialitzada en renovables,Enersis, tenen el 80%. Paral·lelamentPortugal ha promogut una legislacióper oferir incentius econòmics als pro-jectes que generin electricitat neta ambvista a impulsar un nou mercat enaquest àmbit.

Una bona ubicació. En aquest moment,Pelamis permet obtenir 2,25 MW,electricitat suficient per a 1.500 llars,però aquesta xifra podria créixer expo-nencialment si es materialitzen elsplans previstos: entre 25 i 30 centralsflotants, que podrien cobrir les necessi-tats de 15.000 llars amb una capacitatinstal·lada de 21 MW. Aquest sistemapermetria estalviar 60.000 TM d’emis-sions de CO2 a l’any.

Les costes portugueses són unindret ideal per a aquest tipus d’ins-tal·lacions a causa de la força constantde l’onatge a l’oceà Atlàntic. Les ona-des són molt més segures que el ventque mou les turbines dels parcs eòlics aterra ferma, encara que les mateixesonades estan generades pel vent. Tot iaixí, Portugal també aposta per aquestaaltra energia renovable. Des del 2005ha quadruplicat la potència eòlica. Amés, està construint una enorme gran-ja solar a l’est del país que proporcio-narà electricitat a 30.000 llars. AraPelamis treballa en un projecte de cen-tral similar a la d’Aguçadoura que sesituaria a les costes de Cornualla, peròno es preveu que pugui funcionarabans del 2010.

SOSTENIBILITAT

Portugal busca el lideratge en renovables

Energia inesgotable

24

Recreació virtual que simula una granja d’onades com la que ja funciona a la costa portuguesa d’Aguçadoura

PELA

MIS

Aquesta tardor ha entrat en funcionament a les costes del nord dePortugal la primera gran central comercial productora d’electricitatamb les onades com a font d’energia, que rep el nom de l’empresaescocesa que l’ha desenvolupat: Pelamis.

“Les costes portugueses sónun indret ideal per a aques-tes instal·lacions gràcies a laforça constant de l’onatge”


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

25

�Un dels efectes de l’èxit dels JocsOlímpics de Beijing ha estat la con-versió de les mesures ambientalsexcepcionals en permanents. Així, perexemple, les restriccions del trànsitpensades en principi per alleugerir elsresultats de la contaminació durantels jocs són ara quotidianes. Cadaautomòbil privat ha de deixar de cir-cular un dia sencer cada cinc dies i elgovern ha decidit retirar dels carrersun 30% de la seva pròpia flota vehi-cular. Cal matisar, però, que les mesu-res, que han començat fa poques set-manes, estaran en fase de provesdurant mig any. Les autoritats tambéhan decidit, de manera complementà-ria, animar les empreses a flexibilitzarels horaris per evitar els col·lapses a leshores punta, una de les fonts princi-pals de contaminació.

Paral·lelament, i sense Jocs Olím-pics com a condicionant, Mèxic DFha aprofundit en mesures similars ales de Beijing. Es dóna la circumstàn-

cia que la capital mexicana ja haviaestablert fa temps circulacions alter-natives per dies segons les matrícules;ara aquest esquema que només fun-cionava els dies laborals s’estén els dis-

sabtes. Però la iniciativa va més enllà,ja que proposa renovar les flotes delsautobusos i els taxis i restringir eltrànsit en certes zones en favor delsvianants. Aquest conjunt de mesuress’aniran implementant progressiva-ment en els propers mesos fins a l’any2009 quan estaran totes plenamenten vigor. La ciutat de Mèxic té mésdel doble d’habitants que Beijing iuna extensió tan gran que fa poc útilsels 200 km de metro de què disposa.De fet, els analistes assenyalen el fra-càs del transport públic com la princi-pal causa de la situació caòtica que viula ciutat. Les clares insuficiències delsistemes col·lectius de transport fanque cada dia quatre milions de perso-nes es desplacin amb el seu vehicleprivat, mentre el parc automobilísticde la ciutat creix a raó de 300.000unitats noves cada any. La velocitatmitjana és de 10 km/h, amb els efec-tes consegüents sobre la qualitat del’aire.

L’extensió de Mèxic DF fa poc útils els 200 km de metro

ARXI

U

La dada. El 25% de les bateries hauran de ser recollides itractades correctament per al 2012 a tots els països de la Unió Euro-pea, un percentatge que pujarà al 45% per a l’any 2016. Aquestssón els objectius que s’ha marcat la nova legislació europea sobre eltema, amb la finalitat d’assegurar que les bateries deixin de ser unaamenaça per a la salut pública dels europeus i per al medi natural.La nova legislació revisa una directiva prèvia que datava de l’any1991 i que, si bé havia marcat alguns objectius en la mateixa direc-ció, no havia reeixit a controlar adequadament els riscos derivatsd’elements integrants de les piles com el cadmi, el plom o el mercuri.

Per superar les mancances en aquest terreny, la nova directivarequereix que totes les bateries recollides siguin efectivament reci-clades. També estableix una reducció en l’ús del mercuri i del cadmi

en la composició dels productes; una prohibició del dipòsit en abo-cadors i de la incineració de les bateries dels automòbils i de lesd’origen industrial. Igualment, diu que els processos de reciclatgeespecífics per als diferents tipus de bateries hauran de seguir unsnivells d’eficiència concrets. No s’ha oblidat, en aquest nou context,la responsabilitat del productor o fabricant. Aquest haurà de contri-buir en una proporció determinada a finançar els costos de recolli-da, tractament i reciclatge de les bateries.

Com sempre succeeix amb les directives de la Comissió, ara cal-drà que els diferents estats membres n’adaptin els continguts a laseva legislació nacional. De moment, una desena de països estan enaquest tràmit. La Comissió seguirà el procés i prendrà les mesuresnecessàries per evitar retards en la implementació de la directiva.

25%

Les dues ciutats han pres mesures per reduir l’ús del cotxe

Beijing i Mèxic: vides paral·leles


Marta Martí[email protected]

�Un sistema que ja s’està implantanten nombrosos municipis és la depura-ció d’aigües residuals mitjançantaiguamolls construïts (constructedwetlands), un sistema de tractamentd’aigües passiu i que té un baix cost demanteniment.

Definició i tipus. Els aiguamolls cons-truïts estan situats prop d’una descàr-rega d’aigua i en àrees on no podenexistir de manera natural, és a dir, sónartificials. Hi ha dos tipus d’aigua-molls construïts, els de flux vertical iels de flux horitzontal. Els de fluxvertical s’utilitzen més al nord i cen-tre d’Europa, on les condicionsambientals són diferents, i per això ésmillor centrar-se en els de flux horit-zontal. Dintre d’aquest grup hi hados subgrups: els de flux superficial,on l’aigua que circula està en contac-te amb l’atmosfera, i els de flux sub-superficial, on l’aigua passa a travésd’un medi granular en què hi haplantats els macròfits. Aquestssegons, els que són més usats a Cata-lunya, estarien basats en la infiltraciónatural del terreny.

Aiguamolls construïts de flux subsu-perficial. Aquest sistema de depuraciósubsuperficial està format per canalspoc profunds –d’uns 30 cm ja que,segons Aguirre (2004), està demostratque amb menys profunditat hi predo-mina la desnitrificació–, on hi haplantes aquàtiques pròpies de la zona.

L’aigua passa a través d’aquests canals idóna lloc a diferents processos químics,físics i biològics que la descontaminen.Els aiguamolls construïts s’utilitzenprincipalment per eliminar partículescontaminants com la DBO (demandabiològica d’oxigen) i sòlids suspesosque contenen les aigües municipals iindustrials. També s’han usat per altractament de l’aigua que conté metallscom el cadmi, plom, ferro, manganès,seleni i d’altres substàncies tòxiquesorgàniques. El biofilm, o biopel·lícula,adherit a les arrels de les plantes i a lesparets de la grava, format per diferentsmicroorganismes, és l’encarregat d’eli-minar les diferents substàncies quecontaminen l’aigua, sigui per la degra-dació de la matèria orgànica, sigui perl’eliminació del nitrogen. Les partículesa depurar queden adherides a les paretsde les graves i les arrels principalment

per tres motius: a) les constriccions del flux produïdes

pel medi granularb) la baixa velocitat de l’aiguac) les forces d’adhesió entre partícules

Aleshores, com més petita sigui ladimensió de les partícules de grava i,per tant, més superfície específica hihagi susceptible de ser utilitzada per al’adhesió del biofilm, més eficient seràla depuració de l’aigua.

El cost de manteniment d’aquestesinfraestructures es limita a un mínimcontrol setmanal o mensual als efluentsper tal de garantir els estàndards dequalitat de l’aigua. També s’ha de teniren compte el control dels vectors demalalties com els mosquits, tot i que enel cas d’aiguamolls de flux subsuperfi-cial no és gaire rellevant ja que l’aigua,el medi per a les larves de mosquits, noestà al seu abast perquè circula subter-ràniament.

Pros i contres. Els avantatges que pre-senten els aiguamolls construïts de fluxsubsuperficial respecte als de fluxsuperficial són els següents:

- Menys incidència de males olorsgràcies al fet que el flux d’aigua cir-cula subterràniament. Tot i això,aquest avantatge és relatiu ja que,en el cas dels aiguamolls de fluxsuperficial, l’aigua que arriba ja estàbastant tractada prèviament i, pertant, les males olors no són gaireelevades.

- Baix risc d’exposició directa de lespersones i d’aparició d’insectes(difícil i cara de resoldre) a causa del

THEK

NO

S·N

úm. 1

04 N

OVE

MBR

E-D

ESEM

BRE

de 2

006

26

SOSTENIBILITAT

Els aiguamolls construïts

L’alternativa de baix cost per al tractament d’aigües residualsL’augment de densitat de població comporta cada vegada més tot un seguit de problemes ambientals.Un dels efectes ocasionats per aquest creixement del nombre d’habitants és l’augment de les aigüesresiduals que es generen, i consegüentment, l’increment de la demanda per depurar les aigües. Peraixò actualment s’estan buscant sistemes alternatius a les depuradores tradicionals.

Aiguamoll de flux superficial

Aiguamoll de flux subsuperficial

Esquema d’aiguamolls construïts de flux superficial i subsuperficial de flux horitzontalHans Brix (Universitat d’Aarhus, Dinamarca)


sistema subterrani. - Protecció tèrmica gràcies a

l’acumulació de restes vegetals i delflux subterrani. Aquest avantatge ésinteressant en llocs on a l’hivernestà cobert de gel i neu, fet que dis-minueix l’eficiència del procés.També evita els efectes de lesoscil·lacions brusques de tempera-tura. Per exemple, en un aiguamollsense plantes, l’oscil·lació mitjana al’estiu és de fins a 12º C/m mentreque, en un aiguamoll amb plantes irestes vegetals, és d’uns 3,4 ºC/m.

Pel que fa als inconvenients, troba-ríem els següents:

- Major cost de construcció a conse-qüència de l’ús de grava. L’incre-ment de cost tenint en compteaquest factor pot ser de fins a un30% més elevat que els de fluxsuperficial.

- Menor valor com a ecosistemesper a la vida salvatge, ja que l’aiguano és accessible per a la fauna.Cal dir també que, habitualment,

els aiguamolls construïts s’utilitzencom a tractament addicional per aaigües prèviament tractades ambdepuradores de tipus convencional.Hi ha molt pocs sistemes a escala realque tractin directament aigües residu-

als (Kadlec i Knight, 1996).Tot i amb això, cal tenir en comp-

te les premisses següents:

- Assequibilitat: els costos anualstotals, incloent-hi capital, opera-cions, cost de manteniment idepreciació, han d’estar dins elllindar del nivell adquisitiu del’usuari.

- Operativitat: hi ha d’haver suporti mà d’obra local per tal de dur aterme les operacions necessàries.

- Fiabilitat: els requeriments de qua-litat d’aigua de l’efluent hand’entrar dins els marges establerts.

Conclusió. Per a certes aplicacions, elsaiguamolls construïts són una ex-cel·lent opció gràcies al seu baix costd’implantació i de manteniment, perproporcionar un aspecte natural al’entorn i per d’altres beneficis ecolò-gics. En altres aplicacions, com perexemple grans nuclis urbans ambmolt volum d’aigua consumit, podenno ser apropiats ja que requereixenuna gran superfície. En canvi, sónperfectament adequats per a petitescomunitats, com per exemple urba-nitzacions, on el sòl no és tan car i lamà d’obra qualificada resulta difícil detrobar.

DBO: Paràmetre que mesura la quantitat de matè-ria susceptible de ser consumida o oxidada per mit-jans biològics que conté mostra líquida, i ques’utilitza per determinar el grau de contaminació.S’expressa en mil·ligrams per litre (mg/L).

Desnitrificació: Transformació biòtica de nitrit-nitrogen (nitrate-nitrogen) a nitrogen gas.

Efluent: Sortida o fluxos sortints de qualsevol siste-ma que distribueix fluxos d’aigua a un tancd’oxidació, a un tanc per a un procés de depuracióbiològica d’aigua, etc.

Habitants equivalents (hab-eq): Unitat de mesuraper descriure la quantitat d’aigua residual abocada.Hab-eq correspondria al volum d’aigua residual ocàrrega contaminant produïda per una persona enun habitatge normal, concretament a la càrregaorgànica biodegradable amb una DBO de 5 dies de60g d’oxigen al dia.

Macròfits: Plantes que són visibles a l’ull humà ique inclouen plantes vasculars i plantes altes. Dinsel grup de plantes vasculars s’inclouen molses, fal-gueres, coníferes, monocotiledònies i dicotiledò-nies.

THEK

NO

S·N

úm. 1

04 N

OVE

MBR

E-D

ESEM

BRE

de 2

006

27

Els aiguamolls construïts proporcionen un aspecte natural a l’entorn així com d’altres beneficis ecològics

TAVI

SA

Aiguamolls catalans

A Catalunya destaquen sistemes com elsde diverses estacions depuradores d’ai-gües residuals (EDAR) gestionades perl’Agència Catalana de l’Aigua com Arnes(1.301 habitants equivalents, 3.750 m2),Cervià de Ter (800 hab-eq, 29.902 m2),Corbins (2.000 hab-eq, 2.450 m2), Verdú(2.000 hab-eq, 2.210 m2), Vilaplana (576hab-eq, 2.240 m2) i els Hostalets de Piero-la (1.200 hab-eq, 800 m2), entre d’altres.Un exemple de planta pilot el trobem a laurbanització Can Suquet (Les Franquesesdel Vallès), que es va instal·lar el 2001 i técapacitat per tractar de 10 a 20 m3/d d’ai-gua residual. Consta de vuit piscines d’ai-guamolls construïts, que ocupen 40 m2. Elsvuit aiguamolls tenen la mateixa superfí-

cie però diferent profunditat (de 30 a 50cm) i varia també la dimensió de la grava,la qual cosa l’ha fet ideal per fer-hi estu-dis. Amb els resultats obtinguts en aques-ta planta pilot, investigadors del CSIC i dela UPC, han establert els criteris òptims dedisseny i construcció per instal·lar unaiguamoll a Can Cabanyes (Granollers).

Aiguamolls de Can Cabanyes (Granollers)

SERV

EI D

E M

EDIA

MBI

ENT

DE G

RAN

OLLE

RS


EN PORTADA

MAR

C JA

VIER

RE

Simulació d’una entrevista durant un taller de recerca de feina organitzat al CETIB


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

29

Nuria Pelá[email protected]

�Les dades no conviden a l’optimis-me: segons el Departament de Treballde la Generalitat de Catalunya, el pas-sat mes de setembre hi havia a Catalu-nya 354.000 persones registrades al’atur, un 37,2% més que el mateix mesdel 2007. Cal destacar que pràctica-ment 50.000 d’aquestes persones pro-cedeixen de la construcció, on l’atur hacrescut un 104% en només un any. Alsector industrial l’augment també haestat significatiu, amb un 23,7% mésd’atur que al setembre de l’any passat.De moment, però, el col·lectiu delsenginyers tècnics industrials no ha estatun dels més afectats per la crisi. De fet,el CETIB no ha registrat en els últimsmesos cap augment del nombre decol·legiats a les llistes de l’INEM.

Joan Ribó, degà del CETIB, recor-da en aquest sentit que la professiód’enginyer tècnic industrial “sempres’ha caracteritzat per l’ampli ventalld’especialitats, sectors i activitats queabasta. Així ho percep el món empresa-rial i econòmic, ja que l’atur entre elsnostres professionals és gairebé inexis-tent”. I és que la versatilitat dels engi-nyers tècnics industrials els permet nonomés buscar feina a tot tipusd’empreses sinó també optar perl’exercici lliure de la professió. “Els pro-fessionals que s’hi dediquen són polifa-cètics, polièdrics: es pot afirmar quesón els tot terreny de l’enginyeria. Lesnostres atribucions professionals enspermeten intervenir en molts i diversosaspectes com ara les llicències

d’activitats, les instal·lacions, les obresmajors i menors –dins del nostre àmbitcompetencial–, els expedients tècnics,els informes, etc.”, comenta Ribó.

El Servei de Selecció Professional(SSP) del CETIB té comptabilitzadesmés de 300 sortides professionals perals enginyers tècnics industrials. Ate-nent les ofertes que va rebre aquest ser-vei durant el 2007, les que gaudeixend’una demanda més important són lesrelacionades amb l’oficina tècnica, quel’any passat va suposar el 19% de lesofertes per a candidats amb experiènciai el 25,9% de les propostes per a perfilsmés júnior. Entre els perfils més dema-nats figuren també els directors d’obrai els tècnics comercials, així com els

assistents tècnics i de postvenda, capsde projectes, processos de producció iriscos laborals, entre molts altres.

Amb tot aquest ventall de possibili-tats no és estrany que, malgrat la crisi,els enginyers tècnics continuïn figuranta la llista dels perfils més buscats per lesempreses de selecció de personal. “Desde la nostra experiència com a consul-tors veiem que actualment els enginyerstècnics industrials no estan tenint pro-blemes a l’hora de trobar feina: de fet,per als perfils més qualificats de vegadesens trobem amb problemes d’escassetati hem d’anar a buscar-los fora”, assegu-ra Ignacio Basco, consultor especialitzaten la selecció d’enginyers de l’empresade selecció de personal Adecco.

La crisi econòmica s’ha deixat notar, i molt, al mercat de treball. Les xifres de l’atur, encapçalades pelsector de la construcció, ho palesen. Però els efectes d’aquest fenomen estan sent limitats per alsenginyers tècnics industrials, gràcies a la versatilitat d’aquests professionals, una característica queels permet treballar en un ampli ventall de sectors.

Ofertes de feina per sectors rebudes al CETIB durant els nou primers mesos de 2006, 2007 i 2008

MAR

C JA

VIER

RE

Versatilitat, la millor arma dels enginyers tècnics industrials davant la crisi

Enginyeria Tècnica Industrial, unaprofessió amb bones perspectives

Sectors 1r 9 mesos 2006 1r 9 mesos 2007 1r 9 mesos 2008Administració Pública 13 13 29Alimentació 11 16 17Arts Gràfiques 2 5 9Automoció 65 80 47Banca, Financeres i Assegurances 2 2 5Comercial 8 12 32Construcció/Instal·lacions 383 500 333Electrònica 24 34 40Energia Elèctrica 3 10 45Energies Renovables 20 23 18Ensenyament 10 9 11Fusta, Suro i Mobles 4 4 3Hosteleria, Turisme 9 3 5Informàtica 7 23 0Material de construcció i elèctric 8 29 50Metal·lúrgic/Siderometal·lúrgica 130 171 111Petroquímiques 6 1 11Química 52 67 61Serveis 95 152 113Serveis públics -hospitals, educació,... 16 18 16Telecomunicacions 2 4 0Tèxtil 6 4 23Transport i logística 27 17 26Totals 903 1.197 1.005


EN PORTADATH

EKN

OS

·Núm

. 125

NO

VEM

BRE

de 2

008

30

I és que, tal com recorda Basco,“l’enginyer tècnic industrial és un pro-fessional molt polifacètic i amb unampli ventall de sortides. La seva for-mació els fa aptes per a pràcticamentqualsevol oferta de feina on es requerei-xi una enginyeria i per tant és molt difí-cil que els arribi a afectar la crisi”.Segons aquest consultor, malgratl’evident ralentització que es viu a totsels sectors, el nombre d’ofertes de feinaper als enginyers tècnics industrials“continua estable”. Ho confirmen tam-bé les dades del Servei de Selecció Pro-fessional del CETIB, que aquest any hatramès ja un total de 1.005 ofertes perals col·legiats, una xifra sensiblementinferior a la del 2007 però superior a lad’anys anteriors, sobretot durant el pri-mer semestre.

Atesa la diversitat de sortides labo-rals dels enginyers tècnics industrials,aquells professionals que puguin perdrela feina per l’actual conjuntura econò-mica sempre tindran la possibilitat derecol·locar-se en un altre sector. Preci-sament per això, Ignacio Basco creuque les constants notícies sobre empre-ses que traslladen les seves fàbriques deCatalunya a Europa de l’Est o d’altrespaïsos amb costos més baixos no hand’afectar gaire el col·lectiu: “Normal-ment les empreses només deslocalitzenla part de fabricació i els enginyers tèc-nics industrials, atesa la seva versatilitat,sempre es podran buscar altres tasquesque no estiguin directament vinculadesa aquest procés, com ara la investigaciói el disseny de productes i béns d’equip,que és un sector amb un gran potencialper a aquests professionals”, explica.

Segons Xavier Freixinet, mànagerde la divisió d’enginyers de la consulto-ra Michael Page, “una tendència que ad’altres països s’està desenvolupantmolt, i que a Espanya es començarà aveure cada cop amb més freqüència, ésla de l’interinatge. A mesura que aug-menta el nombre de deslocalitzacions,cada cop es demanaran més perfils, detots els nivells, per atendre projectes deduració determinada”, explica.

Una altra oportunitat que sorgeixd’aquestes deslocalitzacions és la possi-bilitat d’emprendre una carrera inter-nacional. “En països d’Europa de l’Est

i nord d’Àfrica s’estan fent gransinfraestructures, per exemple en el sec-tor químic i petroquímic, i moltesempreses s’estan traslladant cap allà, laqual cosa pot suposar una oportunitatper als enginyers que vulguin marxaruns anys i donar així un impuls a laseva carrera per quan tornin a Espa-nya”, diu Freixinet. La realitat, però, ésque “els professionals espanyols sempres’han mostrat molt poc inclinats a emi-grar i els únics que ho fan són joves aca-bats de titular que no tenen lligamsfamiliars i ho veuen com una aventurai una manera de millorar l’anglès”.

El sector on sí s’ha produït una cla-ra retallada de les oportunitats profes-sionals és el de la construcció, on l’aturregistrat s’ha duplicat en els últims 12mesos. “Aquí la truita s’ha capgiratcompletament –reconeix Freixinet–. Faun any, per trobar perfils sènior havíemde fer una cerca activa de candidats, ien canvi ara no paren d’arribar-noscurrículums de professionals que s’hanvist afectats per les reestructuracions de

les seves empreses”. La bona notícia,apunta, és que “els enginyers tècnicsindustrials que treballaven a la cons-trucció no estan tan encasellats com hopoden estar altres professionals com elsarquitectes o els arquitectes tècnics, itenen més possibilitats de reorientar laseva carrera, per exemple cap a muntat-ges i instal·lacions industrials”.

Un altre gran sector que es perfilacom una de les sortides professionalsamb més futur per als enginyers tècnicsindustrials és el sector energètic engeneral, i el de les energies renovablesen particular. Ho confirma Xavier Frei-xinet tot i reconèixer que, arran del noudecret que limita les primes, algunspaïsos podrien abandonar les sevesinversions d’energies renovables aEspanya per marxar cap a altres territo-ris més rendibles. “Aquest decret és elpunt d’inflexió entre la fase de creixe-ment del sector i la seva fase de madu-resa, però estic convençut que seguiràsent un dels àmbits més atractius perals enginyers”, explica i hi afegeix que,al seu parer, el subsector que més crei-xerà serà el de la instal·lació de plaquesa les cobertes dels mateixos edificis ones consumeixi aquesta energia.

Un cop d’ull a les ofertes rebudespel Servei de Selecció Professional delCETIB permet analitzar quins són elssectors on més s’ha restringit la deman-da i quins altres, en canvi, s’han conso-lidat com a filó d’oportunitats laborals

L’enginyeria tècnica industrial ofereix un ampli ventall de sortides professionals en diversos camps

ARXI

U

“Malgrat la ralentitzacióque es viu a tots els sectors,el nombre d’ofertes de feinaper a ETI continua estable”


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

31

per als enginyers tècnics industrials. Lesdades són un clar reflex de la situaciógeneral de l’economia: així, si es com-paren les ofertes d’enguany amb les del2007, es pot apreciar un significatiudescens en les oportunitats relaciona-des amb la construcció i l’automoció,els dos sectors que s’estan veient mésafectats per la crisi. També s’aprecia undescens de les ofertes relacionades ambel sector serveis i amb el metal·lúrgic isiderometal·lúrgic. En canvi, aquestany ha crescut el nombre d’ofertes pertreballar en el sector de l’energia elèctri-ca, l’electrònica, l’administració públi-ca, les petroquímiques, el tèxtil o eltransport i la logística, considerat undels filons de feina més importants perals pròxims anys.

En aquest context on la crisid’alguns sectors pot fer necessària unareorientació professional cap a nousfilons, la formació contínua dels engi-nyers tècnics industrials és més neces-sària que mai. “Quan es planteja unpossible canvi de feina, sempre cal unpetit reciclatge, sobretot si el profes-sional canvia d’un tipus d’indústriacap a un altre”, adverteix Basco. Defet, la divisió d’Adecco on treballaaquest consultor ha començat a orga-nitzar “centres d’excel·lència” on ofe-reixen als enginyers que busquen fei-na formació específica en sectors ambelevada demanda, com ara el de lesenergies renovables, per tal de fer elsseus currículums més atractius per ales empreses del sector.

La formació, pilar del creixement. ElCol·legi sempre ha mantingut una gransensibilitat envers la necessitat de for-mació contínua dels col·legiats i, peraixò, en l’actual conjuntura de crisi,aposta més que mai per aquestes activi-tats. Així, el CETIB va adquirir unesinstal·lacions al carrer Bailèn destinadesa ampliar la intensa agenda d’activitatsformatives, perquè la seu actual s’haviaquedat petita, atesa l’excel·lent acollidade moltes de les activitats que s’hi orga-nitzen. Un exemple de la varietat del’oferta formativa que ofereix el CETIBsón les activitats previstes per alnovembre i desembre, que inclouencursos d’AutoCAD Bàsic, coordinació

de seguretat i salut en la construcció,actuació dels pèrits en judicis, ins-tal·lacions de gas o disseny de sistemesde dessalinització i reutilització d’aiguamitjançant tecnologia de membranes,entre d’altres. A més dels cursos, elCol·legi programa conferències queajuden el professional a mantenir-seactualitzat sobre les novetats dels diver-sos sectors. Així, durant el novembre iel desembre s’oferiran xerrades sobretemes com la nova normativa sobre elsresidus de la construcció o l’escalabili-tat industrial de les nanotecnologies.

Malgrat la seva evident importàn-cia, amb la formació teòrica no n’hi haprou a l’hora de fer-se un lloc en elmercat laboral. De fet, un estudi elabo-rat per les consultores Accenture i Uni-versia, integrades per universitats espa-nyoles i iberoamericanes, en el mo-ment de seleccionar un candidat els

responsables de recursos humans valo-ren més les habilitats personals il’actitud del candidat que el seu expe-dient formatiu. Les competències quemés valoren les empreses són la motiva-ció i la capacitat del professional pertreballar en equip, l’habilitat de nego-ciació, l’autonomia per prendre deci-sions i el sentit de lideratge, a mésd’altres capacitats més instrumentalscom el domini informàtic i els idiomes.

Ho confirma Rocío Ruiz, cap derecursos humans de la multinacionalDSM Neoresins, que en els últimsanys ha contractat enginyers tècnicsindustrials per a diferents departa-ments a través del Servei de SeleccióProfessional del CETIB. “Acudim alCETIB perquè el nivell de formacióde base dels seus enginyers és molt boi són molt polifacètics des d’un puntde vista tècnic, però nosaltres bus-quem a més una sèrie d’aptituds quevan més enllà dels coneixements teò-rics”, subratlla Ruiz. Aquesta multina-cional valora especialment “l’entu-siasme dels candidats, la seva capacitatde millora contínua o la capacitat pertreballar en equip, que s’ha de demos-trar a través de feines anteriors o tre-balls de carrera que hagin requeritcol·laborar amb altres companys”. El

200820072006

903

1.197

1.005

9 primers mesos

“En un context on la crisi potdur a una reorientació profes-sional, la formació contínuaés més necessària que mai”

Nombre d’ofertes de feina durant els nou primers mesos dels anys 2006, 2007 i 2008


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

32

Col·legi organitza periòdicamenttallers de formació en aquests tipusd’habilitats com ara aprendre a parlaren públic.

La formació en idiomes, impres-cindible sempre per als enginyers tèc-nics industrials, també es fa ara mésimportant que mai. Segons Freixinet,de Michael Page, “les grans empresesde sectors com ara l’automoció, laquímica o la farmacèutica tenen unainèrcia difícil de parar i continuendemanant professionals, però cada

cop són més exigents amb els candi-dats, per exemple amb el tema delsidiomes, perquè tenen carteres declients molt internacionals i ja no n’hiha prou amb l’anglès: ara l’alemany,sobretot per al sector automoció, o elsidiomes orientals, com el mandarí, esdemanen cada cop més”. En el cas deDSM Neoresins, l’anglès és impres-cindible. “Per a nosaltres el dominid’aquest idioma no és un valor afegitdel candidat, sinó un requisit bàsicperquè som una multinacional amb

gran projecció, i sense anglès elmateix professional estaria limitant lesseves possibilitats d’evolució”, explicala cap de recursos humans.

Nova eina per facilitar la recerca defeina. En qualsevol dels casos, encaraque la majoria dels enginyers tècnicsindustrials no hagin vist de momentel seu lloc de treball amenaçat perl’actual conjuntura, cal mantenir unreciclatge continu i estar sempre moltatent als canvis del mercat. El CETIB

EN PORTADA

Per què vas decidir estudiar Engi-nyeria Tècnica Industrial?Des de petit sempre havia tingut clar queaniria cap a la branca tecnològica peraprendre com funcionen les coses. Voliafer una enginyeria perquè té moltes sorti-des professionals i, a diferència de lamajoria de carreres de lletres, et permetbuscar feina en molts àmbits diferents.Vaig fer un primer curs de la branca deMecànica i al final vaig decidir canviar capa la d’Electrònica, que vaig finalitzar elpassat mes de juliol.

Què et va semblar la carrera?L’electrònica és un món que, o bé t’acabaapassionant, o bé quan acabes els estudisvols fer una altra cosa. En el meu cas, vaigtrobar molt interessants els estudis peròem venia de gust continuar aprenent, aixíque vaig decidir fer un segon cicle d’Or-ganització Industrial.

Tu tenies clara la teva vocaciód’enginyer, però què n’opines de lamanca de vocacions tècniques quehi ha entre la majoria de joves?Per la meva experiència, sé que la gentveu els enginyers com una mena de “bit-xos estranys”. Fins i tot els meus amics

creuen que tots els enginyers som una micaels típics frikis que sempre parlen de dades ique sempre intenten donar-li una volta més atot, fins i tot a les coses més quotidianes.

Per què et vas apuntar al taller derecerca de feina del CETIB?Mentre estudiava la carrera, rebia informaciódel Col·legi per correu electrònic i, quan vaigveure aquest taller, em va semblar molt inte-ressant. Fins ara jo havia estat treballantd’altres coses que econòmicament em sortienmés a compte però ara vull començar a ferexclusivament feines d’enginyer.

Què has après en aquest taller?M’ha resultat molt útil perquè m’han ense-nyat coses molt pràctiques, per exemple comadaptar el meu currículum en funció del quebusca cada empresa, com fer una carta depresentació o quines vies existeixen per con-tactar amb les companyies. Fins i tot vam ferrepresentacions per practicar com compor-tar-nos en una entrevista de feina. Tot plegatem va resultar de gran utilitat perquè surtsde la carrera molt verd i sense saber ben bécom funciona el mercat de treball i què t’hitrobaràs. A més, vam treballar molt el temade les competències personals, que per des-gràcia es treballa poc a la universitat i que

crec que als enginyers ens fa molta falta.Per exemple, estem molt fluixos en temesde comunicació.

Ara que ja has començat a buscar lateva primera feina com a enginyer,on voldries treballar?Tenint en compte la meva formació i queara estic cursant Organització Industrial, elque més em crida l’atenció seria treballaren una oficina tècnica, per exemple en ins-tal·lacions o projectes, i també en temesde qualitat, medi ambient o riscos laborals.Tampoc descarto l’opció de la docència.

Creus que la formació contínua ésimprescindible per a un enginyertècnic industrial?Un enginyer que no es recicla està profes-sionalment mort. Per exemple, a la brancad’Electrònica cada any surten coses novesi és imprescindible posar-se al dia. Crecque una de les millors característiques delCETIB és, precisament, la varietat de cur-sos que ofereix, que et permeten veurecom va evolucionant el món. Tots els pro-fessionals han de formar-se contínua-ment, no només els més joves, perquèavui tens una feina però no saps on potsestar demà.

“Cal formar-se contínuament perquè avui tens una feina però no saps on pots estar demà”

Xavi Alés, de 24 anys, va acabar fa uns mesos els seus estudis d’Enginyeria Tèc-nica Industrial, especialitat Electrònica. Conscient de la importància de continuarformant-se, ara està cursant un segon cicle en Organització Industrial i ha parti-cipat en tallers d’orientació professional del CETIB mentre busca la seva primeraoportunitat professional a través del Servei de Selecció Professional del Col·legi. CE

TIB


compta des del novembre amb unanova eina que ajudarà en aquest sen-tit. Es tracta d’una nova aplicacióinformàtica que permetrà alscol·legiats que s’hi apuntin rebreperiòdicament en el seu correu elec-trònic ofertes de feina personalitzadessegons les funcions, els nivells retribu-tius o la zona geogràfica que els inte-ressin, entre d’altres paràmetres. ElServei de Selecció Professional delCETIB revisa les ofertes per tal degarantir que la retribució i les fun-cions de cadascuna siguin apropiadesper als col·legiats.

Manca de vocacions. L’ampli ventall desortides professionals dels estudisd’Enginyeria Tècnica Industrial con-trasta amb el nombre decreixent dejoves que opten cada any per fer aques-ta carrera. La manca de vocacions tèc-niques entre els estudiants és un pro-blema que afecta actualment gairebétotes les branques de l’enginyeria i quepreocupa molt tant les mateixes uni-versitats com les empreses i les admi-nistracions públiques, perquè posa enperill la competitivitat del país. Peraixò, la Generalitat de Catalunya ja haengegat un pla, amb la col·laboraciódel CETIB, per animar els estudiants atriar aquest tipus d’estudis.

Per què als joves catalans els resultamenys atractiu estudiar una enginyeriaque no pas matricular-se a empresarialso medicina, per esmentar només duescarreres amb gran èxit de matricula-cions? La Salle, pertanyent a la Univer-sitat Ramon Llull, ha elaborat un estu-di amb més de 3.000 estudiants que

recull quina imatge tenen de l’engi-nyeria. Segons els resultats, la figura del’enginyer segueix mantenint un bonestatus i, de fet, tres quartes parts delsestudiants creuen que es tracta d’unacarrera de futur i ben pagada. Tot iaixò, la meitat dels enquestats creuenque cursar una enginyeria comporta ungran esforç i molt de temps.

Una altra conclusió preocupant del’estudi és que molts alumnes no rela-cionen el nom de cada enginyeria ambles seves aplicacions pràctiques. “Unestudiant se sent més atret quan li par-les de fer videojocs que no pasd’enginyeria multimèdia, per exemple–assenyalen els autors de l’estudi–. Hiha un desconeixement de les aplica-cions reals de les enginyeries i això ensredueix la taxa d’interès”. L’estudiadverteix que la tasca de crear voca-

cions tecnològiques s’hauria de ferprincipalment al primer cicle del’Educació Secundària Obligatòria(ESO), perquè a 3r i 4t pràcticament el75% dels enquestats ja saben què estu-diaran en un futur.

L’Associació d’Amics de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya tambéestà elaborant actualment un estudisobre per què les enginyeries noatreuen més els joves que s’incorporena la universitat. La directora del’entitat, Teresa Bofill, creu que “la gentjove ha canviat molt, ara són més indi-vidualistes, més exigents amb la feina ino estan disposats a fer un gran esforçsi el sou no els compensa”. Bofill creuque no hi ha una solució única per aaquest problema i que s’ha de treballaren diversos fronts: “D’una banda, s’had’actuar a les escoles, des de laPrimària, perquè els nens no coneixenles sortides professionals de cada car-rera i aquesta funció no la pot fer eltutor, sinó que s’ha d’impulsar la figu-ra de l’orientador professional”, expli-ca. D’altra banda, “les universitats hande fer autocrítica i plantejar-se per quèestudiants amb bons resultats al Batxi-llerat cauen quan fan el primer cursd’una enginyeria”. La societat en gener-al també té el seu paper. “Des d’unpunt de vista social no s’ha sabutdemostrar el potencial dels enginyers.Per exemple, mai no surten en sèries detelevisió i, si ho fan, és perquè ha suc-ceït alguna desgràcia, però no s’explotael seu paper com a solucionadors deproblemes, per la qual cosa la gent noté gaire clar a què es dediquen aquestsprofessionals”, lamenta Bofill.

Tres quartes parts dels estudiants creuen que la carrera d’enginyeria té futur i està ben pagada

ARXI

U


ENTREVISTA

Ricard Riol Jurado, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)

Segons l’enquesta sobre mobilitat publicada per la Generalitat el 13 d’octubre de 2008, per primera vega-da en molt temps, el transport públic guanya terreny al cotxe. Amb tot, les xifres encara estan molt llunydel que seria desitjable, sobretot, tal com s’apunta des de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic(PTP), si es vol arribar a un model de mobilitat realment sostenible. Aquesta és la raó de ser i el que buscala PTP. Ricard Riol és enginyer tècnic d’obres públiques per la UPC i ha col·laborat en l’estudi d’explotaciódel tramvia del Baix Llobregat “Anàlisi i propostes d’explotació en la xarxa Trambaix”. Actualment és el pre-sident de la PTP, on treballa des de 2003 i on havia estat vocal i portaveu d’estudis ferroviaris.

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

34

“La política ferroviària en aquestpaís és un autèntic fracàs”


Jordi [email protected]

Les darreres dades sobre mobilitatque va presentar la Generalitat deCatalunya, on per primera vegada estrenca la tendència de sempre i eltransport públic guanya terreny, invi-ten a l’optimisme a una associaciócom la seva…És cert que hi ha una lleugera inclina-ció cap al transport públic, però ésuna qüestió conjuntural estretamentlligada amb la crisi econòmica que faque tothom busqui per on estalviar,però en realitat no hi ha una políticaconcreta al darrere, ja que l’oferta de

transport públic no creix a prou velo-citat, sobretot quan parlem de l’accésa Barcelona. Pel que fa a la mobilitatinterna de la ciutat, ja fa molt tempsque aquesta tendència és evident, jaque només el 19% dels desplaça-ments es fan en cotxe particular. Enaquest sentit, Barcelona és una ciutatmolt sana i pots anar fàcilment comvulguis, i més ho serà amb la conne-xió dels tramvies a través de la Diago-nal. Fins ara, teníem una estructura iuna xarxa d’autobusos del segle pas-sat, però el tramvia de la Diagonal ésla gran oportunitat per canviar això.

Ja que parla de la unió dels tramvies através de la Diagonal, què n’opinendel fet que hi hagi grups polítics quereclamin una consulta popular?Jo penso que les consultes públiqueshan de ser per a qüestions principals.Per exemple, si es prefereix un modelon predomini el transport públic, oun model on predomini el transportprivat, com ha estat fins ara. Però nopodem pretendre que el ciutadà facid’enginyer. No s’ha d’espatllar unasolució tècnica per una qüestió políti-ca, fet que passa massa sovint. El queés curiós és que es plantegi un referèn-dum per a una línia de 4,5 quilòme-tres i no sobre el model de transportpúblic que volem per a la ciutat. Perquè no consultar si la gent està obliga-da a suportar tant de fum, tant desoroll o tants embussos?

Quan es parla de mobilitat, hi ha mas-sa política i poca enginyeria?Sí, segur. En aquest sentit, jo detectodos problemes. Per un costat, hi hamassa intromissió política en els pro-jectes i, per l’altre, penso quel’enginyer hauria de ser més absor-bent. S’ha d’impregnar més del carrer.Ens hem oblidat que el primer factorde mobilitat és anar a peu, i els engi-nyers ens hi hem d’implicar més. Calcaptar què vol la gent i els veïns. Mira,durant una època Barcelona s’ha estatdissenyant segons els volums de vehi-cles i, en canvi, la ciutat s’ha de disse-nyar en funció de la qualitat de vidaque volem. La qüestió és coordinar elsdiferents interessos. Nosaltres no diem

que no hi ha d’haver transport privat,ni molt menys, aquest també té la sevafunció, però és evident que no éssuportable un model de mobilitat comel que s’ha estat promovent fins ara.

L’àrea metropolitana és el gran pro-blema?Sí, sens dubte.

I què caldria fer? Com veuen iniciati-ves com la de pagar peatges perentrar a la ciutat?Hi ha moltes coses a fer, i alguness’estan fent més o menys bé. Perexemple, aquí s’ha donat resposta apartir de l’aplicació de l’àrea verda,però ja s’està saturant. L’àrea verda téla virtut d’haver estat un primer ele-ment regulador, però té dos defectes:no ha collat prou la mobilitat entransport privat i no ha generat prouoferta en transport públic. La qüestióno és quedar-se a casa, sinó tenir lamanera de poder-se desplaçar sensehaver d’agafar el cotxe privat.

Si ens fixem en l’àrea metropolitana,no podem perdre de vista la xarxa deRodalies…Uf! Rodalies, o fa un salt estratosfèrico no podrà ser mai un element quepermeti descongestionar el trànsit. Amés, falta coordinació entre les admi-nistracions. No té cap lògica que noestiguem invertint prou en Rodalies, ique, per un altre costat, ens estiguemgastant els diners en la línia 9 delmetro. Fa falta un pla de Rodalies quedoni resposta a les necessitats actuals,no a les del segle XIX.

Com veuen l’oblit del transport ferro-viari de mercaderies?Doncs ho veiem molt malament. Elstècnics de foment, ho sabem tots,

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

35

LOUR

DES

SEGA

DE

“La qüestió no és quedar-sea casa, sinó tenir la manerade poder-se desplaçar sensehaver d’agafar cotxe privat”


THEK

NO

S· N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

36

ENTREVISTA

estan únicament concentrats a fer laxarxa d’AVE més gran d’Europa, fetque no té cap sentit. Mentrestant, fal-ten molts i molts recursos a Rodalies ia mercaderies, on som del pitjord’Europa i del món. I l’ample de via jaés una excusa massa fàcil. Aquí ensabem molt, de canviar l’ample delstrens amb rapidesa. És una qüestió deprioritats, i el pitjor és que resultariamés barat millorar les rodalies i lesmercaderies que l’AVE, però és menysvistós. La política ferroviària en aquestpaís és un autèntic fracàs. I tot plegatha afectat no només Rodalies, sinótambé els trens regionals. Tot plegat ésuna mostra més que ha predominat elcriteri polític per damunt del tècnic.

La PTP, què proposa en aquest sentit?Nosaltres vam fer i proposar, a princi-pis d’aquest any, el Pla Tren 2014, onplantejàvem diverses obres, entred’altres quadruplicar les vies. El pla esbasava en el pla ferroviari aplicat aSuïssa entre 1995 i 2000.

Quin suport van rebre per part delspartits polítics?S’hi van mostrar favorables Iniciativa,Esquerra Republicana i Convergènciai Unió, però el PSC, que és qui real-ment governa, no va voler ni entrar enel debat.

Expliqui’ns quin tipus d’accions realit-zen des de la PTP.Nosaltres tenim dues línies de treball.Per un costat, la línia reivindicativa,que cal dir que està molt professiona-litzada, en el sentit que treballem ambmolts enginyers de diverses branques iespecialitats. També amb arquitectes,

etcètera. Hi ha molta sensibilitzacióper part d’un bon nombre de profes-sionals, i en aquest sentit fem propos-tes tècniques amb un alt grau de qua-litat, com la que ara parlàvem. Per unaltre costat, duem a terme accionsgenerals de promoció del transportpúblic per mitjà de vídeos, conferèn-cies, participació en exposicions...Procurem posar sobre la taula el debatsobre mobilitat amb un llenguatgeplaner, perquè la gent ens entengui, iconstatem que així és. Amb tot, val adir que, encara que som reconegutsen el sector, ens falta arribar més a lagent del carrer, i en això estem.

Quin creuen que és el principal pro-blema quan es parla de mobilitat sos-tenible: la manca de conscienciacióciutadana o la xarxa de transportpúblic, o sigui l’administració?L’administració en té tota la culpa.Naturalment, hi ha ciutadans als quiels falta consciència de mobilitat res-ponsable, però és evident que tenim

LOUR

DES

SEGA

DE

“Falten molts i molts recur-sos a Rodalies i a mercade-ries, on som del pitjord’Europa i del món”


un problema d’oferta gravíssim forade Barcelona. I, mentrestant, anemdissenyant una xarxa de carreteresimpressionant per al petit país quesom. Un bon exemple és l’Alt Empor-dà, on ni s’ha donat l’oportunitat altransport públic. El mateix està pas-sant amb el quart cinturó. I això suc-ceeix a tot Catalunya. Com al campde Tarragona, on és de jutjat de guàr-dia l’estat pràcticament inexistentd’oferta de transport públic. La veritatés que, des de la PTP, som molt críticsamb l’actuació del govern i ho seremfins que no vegem resultats. Quanparlem de transport públic, sobre elsmapes està tot dissenyat, peròs’executa molt poc.

Per què costa tant aquest canvi demodel de mobilitat en què predominimés el transport públic que el cotxe?Segurament, perquè hi ha un buitgeneracional en el disseny del trans-port públic. Només cal mirar els plansterritorials. Catalunya hauria d’estarpreparada per dissenyar una xarxa detransport públic integrada a tot el ter-ritori, però no és així, ni molt menys.També és veritat que, si comparemtots els agents que intervenen en eltransport públic, t’adones que estemmolt dividits i, en canvi, el sector delcotxe ho té molt clar i està molt unit.Només cal dir que un de cada dosanuncis que veiem a la televisió és decotxes… i, per cert, si ens hi fixem,tots molt misògins. La dona és moltmés bona usuària del transport públic.

Com consideren que poden contri-buir organitzacions i entitats, com

per exemple el CETIB, en el debatsobre mobilitat?Doncs han de tenir el seu paper,sobretot a l’hora d’implicar-se en elterreny professional. En el cas delsprofessionals tècnics, encara se’nseduca per ser executors del que sigui,amb una certa capacitat crítica al’hora de decidir i comparar. Però lamobilitat sostenible ha de jugar unpaper primordial. Per exemple, venimd’una cultura en què dimensionem enfunció de la capacitat, i això és unerror. Hem de canviar de model, i lareflexió a l’entorn d’entitats com elCETIB pot ser molt important. Avui,resulta encara paradoxal que als estu-dis d’obres públiques no ens ensenyinamb prou intensitat a dimensionar uncarril bus…

Abans comentava l’efecte positiu dela crisi sobre el menor ús del transportprivat, però en canvi, Europa ja ha ditque segurament la crisi no permetràassolir els acords de Kyoto. Com hoveuen vostès que tenen el mediambient com una de les seves preocu-pacions?És un plantejament totalment erroni.Optimitzar i ser més eficients és laclau per a l’estalvi, que és el que

s’hauria de buscar en temps de crisi.No ser sostenibles ens costa moltsdiners.

Ara compleixen 15 anys, i durant totaquest temps han estat i continuenessent molt crítics…Nosaltres som crítics, però tambéconstructius. No estem ni en contradel transport privat, ni en contra del’obra pública, només demanem unagestió i un model diferents. La cultu-ra associativa no ha d’estar per forçaassociada amb el No. Per exemple, elPla Tren 2014 que abans comentà-vem preveu un increment d’obrapública necessari per canviar elmodel, si bé és cert que la clau és lagestió. El que és clar és que un modelbasat en el transport privat és total-ment insostenible.

En un altre ordre de coses, què elssemblen el tipus de mesures com lalimitació a 80 km/h a les carreteresd’accès a l’àrea metropolitana de Bar-celona?És una bona iniciativa, però ha nascutòrfena pel que fa a alternatives entransport públic.

Un exemple de mobilitat sostenibletotalment d’èxit és el Bicing. Aquestsistema és una prova que, quan esdonen alternatives, la gent prefereixno agafar el cotxe?En certa manera sí, però compte, elBicing ha propiciat un traspàs internd’usuaris que, en la seva majoria, ja hoeren de transport públic. On cal mos-segar i donar alternatives és en eltransport privat, el cotxe.

“Optimitzar i ser més efi-cients és la clau per a l’es-talvi, que és el que s’hauriade buscar en temps de crisi”


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

38

[email protected]

�La innovació com una cosa abstractano existeix: la innovació són els innova-dors. De la mateixa manera que no heminventat encara la màquina que conver-teix dades en coneixement o informacióen saviesa automàticament, la innova-ció requereix bàsicament de persones.L’innovador és algú que veu on els altresno hi veuen; però que, actua fent, és unexecutor, algú que arrisca i fa. Tota anà-lisi sobre innovació ha de tenir en com-pte que, al darrere, hi ha persones, ambla seva energia, els seus problemes, cri-sis, moments de brillantor, fracassos...

La innovació es produeix en l’input i enl’output. Si la productivitat és la varia-ble econòmica fonamental, i aquesta esdefineix com el quocient entre output(el que generem) i input (els recursosque hem d’utilitzar per generarl’output), podem innovar tant reduintel denominador (input), disminuint elscostos de producció per exemple, comaugmentant el numerador (output),incrementant el valor percebut del queproduïm. En el primer cas, les opcionssón bàsicament dues: moure la força detreball a geografies més barates o auto-matitzar la producció per a les funcionsque hagin d’estar a prop del punt deconsum. En el segon cas, per augmen-tar el valor cal saber què és el que lagent considera com a tal i lluitar contrala natural conversió en un article qual-sevol (commodities) de tot producte oservei. En aquest sentit, la innovació éslluitar contra la commoditització.

La pressió per innovar depèn fortamentdel sector. Hi ha sectors que encara

s’estan preguntant si cal innovar, men-tre que d’altres han entès que senseinnovació no hi ha supervivència. Hiha sectors com ara l’electrònica de con-sum, en què la facturació d’enguany esdeu en més de la meitat al que s’haintroduït en el mercat en el darrer any.D’altres, no obstant això, porten dèca-des sense canviar de producte. El pro-nòstic, una mica arriscat, que podemfer aquí, és que tots els sectors passaran

a ser de cicle de vida curt, o sigui, ensectors en què caldrà innovar constant-ment per introduir els productes dequè es viurà a curt o mitjà termini. Capsector podrà viure del passat.

La innovació és un motor idees-valor-resultats. La innovació consisteix agenerar idees que siguin percebudescom a valor per algú i que amb això esprodueixin resultats sostenibles per al’empresa. No hi ha innovació senseque algú la consideri de valor. Sense unclient, la innovació és mera invenció.La dificultat no rau a tenir idees, sinó aanalitzar-les, destil·lar-les en clau devalor per a algú, saber dur-les a la pràc-tica (produir-ho) i generar amb aixòresultats de forma sostenible, que per-metin invertir en noves idees i comen-çar així el cicle de la innovació de nou.

La innovació és combinació, síntesi,hibridació. És més fàcil combinar cosesja existents per generar-ne de noves queinventar alguna cosa disruptiva. Unaforma sostenible d’innovació en elspròxims anys combinarà de formacreativa les dues maneres de veure lescoses que té la nostra ment: la racionali la creativa. Caldrà superar la visió queimposa l’o entre opcions per deixar quedomini la visió de l’i que combina.

La paraula clau és valor i aquest eldóna el client. És innovació allò que elclient diu que li agrada i compra o uti-litza. Aquesta és una economia com-plexa en què les capes de valor són mési més sofisticades. És la combinació dela funció i la forma, de la substància il’estil. Ja no serveix que alguna cosaexecuti la seva funció, sinó que tambéha de seduir. És valor que una sabata et

INNOVACIÓ

Innovar en temps de crisi

El ‘middleground’ en innovacióInfonomia ha seguit de prop durant els últims 15 anys centenars de casos pràctics d’innovació ques’han registrat, tant en el nostre país, com en la resta del món. Què és el que hem après de totes aques-tes experiències? En temps de crisi o d’ambient de crisi com en el que vivim, està bé de recordar-ho:la innovació és un motor, és síntesi, combinació, hibridació, pluridisciplinarietat, connexió...

RUCA

“És més fàcil combinarcoses ja existents per gene-rar-ne de noves que inventaralguna cosa disruptiva”

La innovació combinarà racionalitat i creativitat


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

39

doni un massatge mentre camines, queuna bombeta sigui ecoeficient encaraque sigui més cara, que un objecte siguipoètic a més d’útil. Hauríem d’enten-dre millor què és el que les persones,diferents i en situacions diverses, consi-deren com a valor i intentar donar-losresposta de forma constant.

Els tres riscos de l’innovador: tecnolò-gic, d’execució i de mercat. Cada vega-da entenem millor que el problema dela innovació en un context competitiués que hi ha molts actors jugant en lamateixa lliga i que, per tant, cal ser mésràpids, eficaços i seductors. Fer anar béla corba d’inversió (payback) és fona-mental en innovació. En la gestiód’aquesta corba hi ha tres riscos bàsics:el tecnològic (que mentre estàs ideantla innovació, un altre desenvolupi unasolució millor en algun racó del món);el d’execució (que no siguis capaçd’organitzar tota la cadena de valor,pròpia i dels proveïdors i partners, per ala consecució del resultat final), i el demercat (que no siguis capaç de convèn-cer el mercat de com d’interessant idiferent és la teva proposta).

La innovació requereix equips pluridis-ciplinaris que treballin coordinada-ment. Precisament per poder controlarmillor els tres riscos esmentats, és con-venient que la innovació es faci demanera sistemàtica en equips constitu-ïts per professionals dels tres àmbitsfonamentals de l’empresa: disseny, ope-racions i relació amb el client. La gentde disseny està al dia del que els compe-tidors fan; la gent d’operacions està aldia del que les tecnologies més recentspermeten fer, i la de client pot provar entemps gairebé real si les propostes pen-sades seran ben rebudes pel mercat.

El dilema explotar/explorar ha de de-saparèixer. El conegut dilema del’innovador, pel qual l’explorador denous mercats s’ha d’enfrontar a la segu-retat dels que exploten els mercatsconeguts, ha d’eliminar-se per mitjàd’una decisió simple però clara: totcreixement en l’explotació del mercatha de contenir necessàriament un com-ponent que es degui a l’exploració de

nous mercats. O sigui, no és bo créixerde qualsevol manera, sinó que ésimprescindible exigir-se que una partdel creixement sigui degut a la innova-ció. Quan una empresa exigeix a totresponsable d’unitat de negoci que elseu creixement contingui creixementdegut a innovació, aquesta es deixa deveure com una anècdota fruit de lamoda i es converteix en una exigènciaque pot derivar-se en l’esperat bonus.

Cal connectar els borns de la societat.No hi ha innovació que prosperi senseun entorn social que l’accepti il’estimuli. I perquè una societat siguipròsperament innovadora, cal connec-tar aquells elements de la societat que

avui tendeixen a estar aïllats, com lesempreses establertes, ja sòlides, i lesempreses noves, més visionàries. Osigui, el mainstream amb el greenfield.Connectar els nadius d’un país amb elsexpatriats que hi viuen, l’establishmentamb els reptadors, el vell amb el nou,l’escola amb l’empresa, l’upperground(el que avui domina el món) ambl’underground (el que està sota terraperò aviat emergirà).

Aquest darrer punt és justament elmés rellevant. Perquè caldran nous ins-truments, noves institucions, nousmecanismes socials, que connectinl’upperground amb l’underground. Unacosa que podríem denominar el mid-dleground.


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

40

ARTICLE TÈCNIC

Ramon SilvaEnginyer tècnic industrial elèctric

�En aquest informe de recomana-cions veurem què és i com protegeixun sistema de parallamps amb dispo-sitiu d’encebament PDC i ens centra-rem en tots els components de la sevainstal·lació.

Hem de recordar, tal com cita laNorma UNE 21.186, que:

“Una instal·lació de protecció con-tra el llamp dissenyada i realitzadad’acord amb aquesta norma, no pot,com tot procés en el qual intervenenelements naturals, assegurar la protec-ció absoluta de les estructures, de lespersones o dels objectes; no obstantaixò, l’aplicació d’aquesta normaredueix de forma significativa el riscde dany a causa d’impactes de llamp,en les estructures protegides”.

Física del llamp

Formació del llamp. Els núvols quedonen lloc a descàrregues elèctriquessón les agrupacions de cúmuls que, sila inestabilitat atmosfèrica ho permet,es convertiran en cumulonimbus. Elmés freqüent és que aquests núvolss’estenguin en altura des de 500 o1.000 m fins arribar de vegades allímit existent entre la troposfera il’estratosfera, amb una base inferiorgairebé plana i d’una superfícied’entre 5 fins a 30 Km2.

El llamp és una descàrrega elèctri-ca d’origen atmosfèric provocada perl’acumulació de càrregues elèctriques

en l’interior del cumulonimbus. Elnúvol es converteix llavors en un grangenerador de càrrega electrostàticaque és capaç de provocar descàrregueselèctriques mentre el seu gradient depotencial pugui trencar el dielèctricd’aire (imatge 1).

Immediatament es produeix unfenomen de polarització de càrrega, demanera que, generalment, les càrre-gues negatives se situen en la base delnúvol i les positives en la part superiord’aquesta. Aquesta diferència de pola-ritat és el que provocarà descàrregues

dintre del núvol, entre núvols veïns oentre un núvol carregat i el sòl. Amesura que la part inferior del núvoles va acostant a terra, les càrreguesnegatives presents a la seva base,indueixen sobre la terra una càrregaigual però de signe contrari. En aques-tes condicions el conjunt núvol-terra,juntament amb la capa d’aire situadaentre les dues que és de naturalesaaïllant (dielèctric), es podria assimilara una espècie d’enorme condensadorelectroatmosfèric (imatge 2).

A la capa d’aire existent entre labase del núvol i terra es crea un campelèctric E (kV/m) a causa de la dife-rència de potencial entre ambduesparts. Quan disminueix el gruix deldielèctric d’aire que les separa, i elgradient de potencial assoleix la ten-sió de ruptura, en aquest moment esprodueix la descàrrega a través de lavia d’aire ionitzat, o canal perforat enel dielèctric. Aquest camp elèctricque apareix produït per la tempestaentre núvol i terra el podem veuremitjançant un programari informà-tic, com és deformat en un exempleaquest camp per una nau metàl·lica.Així mateix, podem veure també larepresentació gràfica del camp elèc-tric produït per aquesta tempesta enfunció de la distància (imatge 3, grà-fic 1).

De la part inferior del núvol, on laconcentració de càrregues negatives ésmés gran, s’inicia una primera descàr-rega en forma d’impuls que seguiràun camí tortuós i ramificat. Les càrre-gues avancen a impulsos successius

Recomanacions segons CTE SU-08 i UNE 21.186

Protecció externa contra descàrregues electroatmosfèriquesEn aquest informe s’analitza la física del llamp per entendre millor el fenomen i el perquè dels seus devas-tadors efectes, així com el càlcul de la protecció segons les normatives vigents i l’aplicació pràctica en dife-rents instal·lacions. Calcularem l’índex de risc d’una edificació que li caigui un llamp i, si necessita instal·lar-hi un parallamps, quin és el nivell de protecció que convé adoptar per aconseguir una protecció eficaç.

Imatge 1. Els cumulonimbus originen els llamps

Imatge 2. La diferència de polaritat crea descàrregues


separats per pauses molt breus. Elllamp és realment l’intercanvi decàrregues entre núvol i terra. Aquestintercanvi duu a la neutralitzaciód’aquestes càrregues i a la dissipacióde part de l’energia prèviament acu-mulada pel núvol. En el punt crític esprodueix la trobada entre les càrre-gues negatives procedents del núvolamb les positives que provenen del sòli llavors s’origina la descàrrega princi-pal. Aquest punt es denomina puntde discriminació i la distància, gene-ralment varia entre els 15 i els 50metres, es diu distància d’impacte(gràfic 2).

En la descàrrega de tornada, queadquireix lluminositat intensa i dónalloc al tro, el corrent arriba als valorsmés alts, que són per als que s’han decalcular les proteccions destinades asalvaguardar els edificis.

Després de produir-se la descàrre-ga principal, es trenca l’equilibri elec-trostàtic en el si del núvol en haverestat neutralitzades les seves càrreguesnegatives. Aquesta situació dóna lloca descàrregues internes, prèvies a un

nou cicle de repartiment de càrre-gues, que provocarà llamps secunda-ris que seguiran la trajectòria marca-da. Quan la descàrrega de tornadaarriba al núvol, es produeix un des-equilibri en la disposició de les càrre-gues que produeix descàrregues inter-nes en el propi núvol. A poc a poc esforma una concentració de càrreguesnegatives en la superfície inferior delnúvol i càrregues positives en lasuperfície del terreny. Una altra sèriede càrregues negatives abandona elnúvol i es dirigeix a terra seguint elmateix recorregut de la primera des-càrrega. Aquests fenòmens, anome-

nats descàrregues successives, espoden repetir moltes vegades desprésde la descàrrega principal.

Probabilística de la caiguda de llamps.No totes les zones tenen la mateixaprobabilitat que es formin tempesteselèctriques i, com a conseqüència, hicaiguin llamps.

Nivell isoceràunic: nombre de diesd’un any en què una descàrrega dellamp ha incidit en una zona determi-nada. Lligant els punts que es trobena igual nivell isoceràunic sobre unmapa geogràfic s’obté un mapa ceràu-nic de llamps (imatges 4 i 5).

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

41

Imatge 3. Deformació del camp elèctric E (kV/m) enun dia de tempesta per una nau metàl·lica amb unrètol en la seva coberta. A la zona groc-vermella hi haperill d’impacte

Gràfic 1. Camp elèctric produït per un cumulonimbus

Gràfic 2. Formació del llamp - Leader i streamer

Imatge 4. Mapa de densitat d’impactes de llamps sobre el terreny Ng (n. impactes /any * km2) (segons CTE-SU8)


La densitat d’impactes de llampsobre el terreny (Ng), expressada ennombre de llamps per Km2, es deter-mina mitjançant la utilització delnivell ceràunic local Nk:

Efectes produïts pels llamps - Efectes tèrmics: Quan la descàrre-

ga es produeix sobre un elementque ofereix gran resistència, bé perser mal conductor o de reduïdasecció, la producció de calor aug-menta i pot fondre els conductorsde secció que siguin insuficientsper suportar el pas de l’enormecorrent. També produeix una ràpi-da pujada de temperatura a dinsde murs o troncs d’arbre. Els malscontactes o resistències elevadesprovoquen un despreniment decalor suficient per fondre elementsmetàl·lics i provocar espurnes quepoden crear incendis. Els efectestèrmics es poden reduir utilitzantun conductor de secció suficient.

- Efectes electrodinàmics: L’efecteelectrodinàmic té el seu origen enels camps elèctric i magnètic queacompanyen la descàrrega dellamp. Fins i tot afecten a distànciadel lloc de la descàrrega, a dife-rents equips, i poden provocar ladestrucció per tensió de bobines ielements de sintonia d’antenes entransmissors de radi, com tambédesperfectes en equips o compo-nents electrònics, etc.

- Efectes electroquímics: Aquestsprovoquen la descomposició delsconductors que es veuen afectatsen una descàrrega de llamp, espe-cialment d’aquells que es trobenenterrats.

- Efectes acústics: Els trons o onesde xoc violentes provoquen unimportant augment de la pressió,però la seva acció és a curta dis-tància.

- Efectes fisiològics: Causats perl’impacte directe o indirecte de lesdescàrregues en éssers humans oanimals; especialment afecta el sis-tema nerviós (imatge 6).

Normatives de protecció mitjançantparallamps PDC. En aquestes normati-ves s’indiquen les mesures a adoptarper dissenyar un sistema de protecciócontra el llamp que sigui efectiu enestructures, mitjançant parallampsamb dispositiu d’encebament PDC.Així mateix, es donen les directrius peral càlcul, el disseny i la realització delsistema de protecció.

Les actuals normatives referides asistemes de protecció amb dispositiud’encebament són: - CTE SU-8 Seguretat davant el risc

causat per l’acció del llamp. - UNE 21186 Norma Espanyola

(juny 1996). Protecció d’estruc-tures, edificacions i zones obertesmitjançant parallamps amb disposi-tiu d’encebament.

- NF C 17-102 Norme Française(Juillet 1995). Protection contra lafoudre. Protection des structures etdes zones ouvertes contre la foudrepar paratonnerre à dispositifd’amorçage.

- NP 4426 Norma Portuguesa(Dezembro 2003). Protecção deestructuras e de zonas abertasmediante pára-raios com dispositi-vo ionizante não radioactivo. I seguint aquesta forma, diferents

països tradueixen i adopten en la sevalegislació l’original norma NF C 17-102: - IEC 62305 Protection against

lightning (2006).- UNE-EN 50164-1 (març 2001).

Components de protecció contra elllamp (CPCR). Part 1: Requisitsper als components de connexió.

En aquestes normatives es marquenles pautes que s’han de seguir per a unacorrecta protecció i que podem dividiren tres parts fonamentals: - Disseny: mitjançant plànols i dife-

rents dades corresponents a l’estruc-tura que cal protegir, calculareml’índex de risc, el nivell de protec-ció, els radis de cobertura dels para-llamps i la seva millor ubicació a fi

ARTICLE TÈCNICTH

EKN

OS

·Núm

. 125

NO

VEM

BRE

de 2

008

42

Imatge 5. Mapa català de densitat d'impactes de llamps sobre el terreny Ng (n. impactes /any * km2), segons CTE-SU8

Ng= 0,02 · Nk1,67 (segons UNE 21.186)


d’optimitzar la cobertura. També esdecidirà el recorregut dels conduc-tors de baixada i el tipus de sistemade posada a terra més recomanable,per tal de minimitzar els efectes deles descàrregues.

- Instal·lació: cal complir en tot mo-ment les directrius marcades per lesnormes pel que fa a qualitat delsmaterials i a les pautes a seguir peral correcte muntatge del sistema deparallamps. Reducció dels possiblesriscos laborals detectats, emprantper a això totes les mesures preven-tives possibles en seguretat, així comdelimitant la zona de treball per tald’evitar riscos a terceres persones.

- Manteniment: totes les normativesmarquen com a recomanable unaperiodicitat especial de manteni-ment d’un any de la instal·lació,perquè és molt important que tot elmuntatge de parallamps es trobisempre en perfectes condicions defuncionament a fi d’evitar possiblesefectes secundaris (imatge 7).

Parallamps amb dispositiu d’enceba-ment (PDC). Parallamps proveïts depunta captadora equipada amb un dis-positiu d’encebament que genera unavanç en el temps a la descàrrega delllamp, evidenciat en laboratori quan és

comparat amb una punta simple en lesmateixes condicions d’assaig.

Un parallamps amb dispositiud’encebament (PDC) està compost peruna punta captadora, un dispositiud’encebament i un eix on se suporta elsistema de connexió del conductor debaixada fins a la posada a terra de tot elsistema.

Avanç d’encebament: L’avanç en l’en-cebament serà, doncs, un paràmetre detemps (certificat per un laboratori acre-ditat en assajos sota la Norma UNE21186), que s’obtindrà en aquest labo-ratori quan s’assagi un model de para-llamps PDC segons l’Annex C de laNorma.

Aquest avanç en l’encebaments’expressa doncs com un increment detemps de la forma següent:

Sent: TPR: l’instant d’encebament ter-

me mitjà d’un traçadorascendent en un parallampssimple.

TPDC: l’instant d’encebament termemitjà d’un traçador ascen-dent en un PDC.

Aquest increment de temps (Δt) és,doncs, la diferència entre els tempsmitjans dels traçadors ascendents d’unapunta simple i un parallamps PDC. Iens servirà per determinar el càlculdels diferents radis Rp de protecciód’un parallamps segons la fórmula dela norma UNE 21186.

Així doncs (Δt), serà l’anticipació ala descàrrega que produeix un para-llamps PDC pel que fa a un parallampssimple i, gràcies a aquesta anticipació,el punt de trobada entre els traçadorsascendent i descendent es fa a més altu-ra que en el parallamps simple. És peraquest motiu que el volum de protec-ció que ofereix una punta PDC és moltsuperior al d’una punta simple.

THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

43

Aquest articleés un extractedel quart fasci-cle del Manuald’Instal·lacions Elèctriques de BaixaTensió. Aquest lliurament i els següentses poden adquirir a la caixa del Col·legia un preu de 4 euros per als col·legiatsi de 6 per als no col·legiats.

Imatge 6. Els llamps afecten fisiològicament els humans Imatge 7. És molt important que tot el muntatge del parallamps es trobi sempre en perfectes condicions

Δt = TPR - TPDC = (μs)


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

44

El passat dia 13 d’octubre, a la seu delCol·legi d´Enginyers Tècnics Industrials deBarcelona, es va celebrar la conferència:Disseny Intel·ligent d’Instal-lacions deFluids. La van pronunciar el Sr. GustavoGarcía Campillo, director de l’empresaCatalonia Academic Developments Cen-ter, S.L., i el seu fill, el Sr. Gustau GarcíaGuasch, que porta la divisió CataloniaEngineering Solutions.

La part inicial de la conferència la vaimpartir Gustavo García Campillo, engi-nyer industrial i perit químic, que va fer lapresentació de l’empresa, una descripcióde les seves àrees d’activitat i un comen-tari sobre la missió corporativa: “Oferirsolucions i serveis que s’adaptin a lesnecessitats dels clients”.

Després va explicar que Cataloniaestà especialitzada a aportar solucionsinformàtiques que ajudin l’usuari, seguintla metodologia habitual de l’enginyeria,en el plantejament de les solucions quees poden resumir en les frases següents:

1) Establir un model que representi demanera adequada el sistema

2) Analitzar el comportament del siste-ma per escollir solucions factibles

3) Optimitzar, si és possible

Per dur a terme els tres punts ante-riorment descrits, és necessari disposard’eines informàtiques com les desenvolu-pades per Applied Flow Technology, queCatalonia representa a Espanya.

La activitat de disseny és una activitatcreativa d’una complexitat notable. En elcas de les instal·lacions de fluids,l’increment de preus dels materials i del’energia obliguen cada cop més a fer unaoptimització.

El disseny intel·ligent que proposemconsisteix a explorar variants d’una ins-tal·lació d’operativitat factible per opti-mitzar un objectiu concret, per exemple,el mínim pes de les canonades o el mínim

diàmetre necessari d’aquestes.En el cas de líquids Mercury, és la

solució, i és la suma de dos components:Fathom per modelar la instal·lació i unconjunt d’eines de diferents tècniquesd’optimització.

Seguidament va parlar el Sr. GustauGarcía Guasch, enginyer tècnic industrial,que va presentar un exemple de commodelar una instal·lació de refrigeracióamb Fathom, comentant els avantatgesque aporta ja que fa augmentar la pro-ductivitat i la seguretat en el procés dedisseny i en els càlculs obtinguts.

Fathom permet construir gràficamentla instal·lació i definir fàcilment els parà-metres de tots els seus elements. Unavegada construït el model, permet creardiferents escenaris amb diferents configu-racions fins a obtenir els resultats quecompleixin els requisits de disseny de lainstal·lació. Fathom permet exportar lesdades i les gràfiques obtingudes a altresaplicacions per poder elaborar els infor-mes i les memòries tècniques.

Va tornar a parlar el Sr. Gustavo Gar-cía Campillo, que va plantejar el tema decom optimitzar una instal·lació utilitzant

l’aplicació Mercury d’AFT. La possibilitat d’optimitzar el cost

d’explotació global com a suma de lainversió en la instal·lació i una estimaciódel cost de manteniment més l’energiaconsumida en el funcionament en un ter-mini de temps concret és una de les mésfreqüents.

Les experiències reals a la indústriavan des d’una reducció del 30% del pesd’una instal·lació fins a reduccions delcost global d’explotació del 17%.

En el cas d’instal·lacions de fluidscompressibles, s’utilitza l’Arrow per mo-delar i el Titan per a temes d’optimització.

Conferència a la sala d’actes del Col·legi

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

PUBLIREPORTATGE

Conferència al CETIB, 13 d’octubre de 2008

Disseny intel·ligentd’instal·lacions de fluids

Exemple d’optimització

Disseny original - Pes optimitzat - Cost inicial optimit-zat - 20 anys de vida del cicle de cost optimitzat


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

46

El nostre objectiu és poder consolidar-nosen un projecte en comú, és a dir, per uncantó tenim el disseny i desenvolupamentd’equips energèticament eficients i perl’altre ens cal integrar-los en projectesd’instal·lacions energèticament cohe-rents, a fi de poder consolidar sistemesenergèticament eficients esprement-neels millors resultats en estalvi energètic.Només així ens sentirem orgullosos isatisfets per una doble tasca: estalvi ener-gètic i reducció d’emissions a l’atmosfera.

La nostra divisió de clima refrigeracióté dues línies de producte, una lad’expansió directa aire-aire i l’altra,l’expansió aire-aigua. El nostre atractiu secentrarà en les possibilitats energètiquesmitjançant equips aire-agua.

El sistema de climatització per terraradiant és un dels sistemes de climatitza-ció (per no dir l’únic) de gran eficiènciaenergètica i confort pels elevats coefi-cients energètics que se n’obtenen. Enutilitzar una baixa temperatura d’emissiói una àmplia superfície d’intercanvi, acon-seguim uns valors de fins a 4,5 punts. Sónsistemes pensats per ser instal·lats tanten cases unifamiliars com en pisos, edifi-cis d’altura, residències, oficines i comer-ços. Aquest sistema és la peça clau de cli-matització per encaixar-la en la nova edi-ficació i rehabilitatció cobrint la màximaexigència energètica en els edificis.

És un sistema de climatització al qual,a dia d’avui, hem incorporat un valor afe-git per la capacitat d’aprofitar tota la in-fraestructura de canonada radiant pensa-da per a l’hivern per tal que es pugui usartambé com a refrigeració per a l’estiu.Aquest canvi l’aconseguim fent servir unabomba de calor reversible aerotèrmica.

Amb aquest sistema de climatitzacióno solament aconseguim un elevadíssimgrau de confort, sinó que a més augmen-tem els coeficients energètics tant per a laproducció de calor com de fred. La pers-pectiva és situar-nos en uns coeficients de

fins a 7 punts en utilitzar pròximamentequips d’energia geotèrmica.

El funcionament del sistema és elsegüent: tenim ubicat un termòstat encada una de les estances; un únic detec-tor d’humitat relativa instal·lat a l’estançamés desfavorable; una centraleta viaràdio que actuarà sobre cadascun delscapçals termostàtics; un regulador centralque permetrà programar diferents valorsde temperatura, temps acumulats, grausd’humitat i altres programacions; unabomba de circulació i, finalment, una vàl-vula de tres o quatre vies segonsl’exigència de la instal·lació.

El termòstat sol·licita demanda i enviaun senyal a la centraleta i aquesta alscol·lectors; alhora la centraleta envia unaltre senyal al regulador que farà actuarla bomba de circulació, la vàlvula de treso quatre vies i, finalment, la bomba decalor. La temperatura òptima d’emissió ésd’uns 35ºC o, en qualsevol cas, la tempe-ratura de l’aigua no ha de sobrepassar latemperatura superficial del terra perdamunt dels 29ºC en calefacció (en zonesperimetrals, pot arribar als 35ºC). Elswatts emesos estaran compresos entreels 90 i 140 w/m2, segons el tipus depaviment final instal·lat i les separacionsentre canonades. Els coeficients energè-tics obtinguts amb aquest tipus de siste-mes se situen sobre una mitjana de 5punts. Si per raons de projecte cal fersuport amb caldera de gas o bé cal ins-tal·lar elements de radiadors amb tempe-ratures d’impulsió superiors a les del sis-tema radiant, únicament caldrà progra-mar la centraleta per tal que l’accepti dinsla funcionalitat del sistema.

El valor afegit en aquests tipusd’instal·lacions és l’aprofitament de totala infraestructura dedicada a l’hivern perutilitzar-la també a l’estiu, i que no dife-reix massa respecte al funcionament del’hivern, només caldrà tenir cura sobre elcontrol de la humitat relativa, és a dir, no

podem permetre que la humitat relativade l’ambient sobrepassi el 55% (hr, valoraproximat i modificable). Si puntualmentes produís un excés d’humitat per sobred’aquest 55%, el control enviaria unaordre a la centraleta per tal de disminuirla temperatura d’impulsió a fi d’allunyar-se del punt de rosada, i al mateix tempsenviaria una altra ordre al fan-coil perdeshumidificar l’aire i, per tant, arribarmes ràpid a la temperatura òptima deconfort.

Tot aquest sistema el podem coronaramb l’aportació d’aigua calenta sanitàriamitjançant energia solar amb diferentsopcions d’acabats, incloent-hi l’aportaciósolar per terra radiant. En definitiva, és unsistema complet i amb un màxim estalvienergètic i que pròximament tindrem dis-ponible amb energia geotèrmica. Final-ment, cal destacar el suport a l’ins-tal·lador per part de Saunier Duval, ja quela posada en marxa de tot un sistemacom aquest es fa molt més còmoda i àgilsi es fa mitjançant un únic proveïdor desistemes que utilitza mecanismes de con-trol i regulació amb un mateix critericonstructiu, fet que estalvia temps i difi-cultats. Des de Saunier Duval, estem a laseva disposició per tractar més a fonsqualsevol dubte dels nostres sistemesenergètics.

Més informació: www.saunierduval.es

Josep Segura i Albert González durant la conferència

SAUN

IER

DUVA

L

PUBLIREPORTATGE

Jornada tècnica al CETIB, 2 d’octubre de 2008

Instal·lacions de granconfort i rendiment


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

48

�La precària situació d’abastimentd’aigua a la zona provoca que la pobla-ció pateixi malalties, desnutricions i unaugment de la mortalitat infantil, oca-sionades per l’ús d’aigua en quantitats iqualitats deficients. Així com les famí-lies han d’incórrer en despeses percurar malalties d’índole diarreic i dèr-mic, també aquesta situació implicaque la mare de família sigui la respon-sable de desplaçar-se a peu, fins a qua-tre hores, per adquirir la llenya i bullirl’aigua o aconseguir-ne de bona fentgrans esforços físics. Els beneficis per ales comunitats de tenir sistemes d’aiguapotable són rellevants ja que implicacomptar amb una línia d’abastimentamb punts d’aigua comunitaris idomèstics. Es pot disposar així de méstemps per a activitats productives, eli-minar el temps de transport i l’esforçfísic que implica per a la dona, i acon-seguir que la comunitat sigui abastidaper un sistema controlat.

Aquest projecte respon a la deman-da de les comunitats indígenes i de lesJuntes de Bon Govern (òrgan degovern zapatista) de Chiapas i concepla participació dels beneficiaris com unaspecte essencial per a la realització entotes les seves fases: preparació i elabo-ració de tallers formatius i execució delssistemes d’aigua potable amb la finali-tat que la població s’autogestioni pergarantir la durabilitat de les infraestruc-tures. Per això ha calgut crear un manu-al de sistemes d’aigua potable quereflecteixi els diferents sistemes que espoden construir i la metodologia.Aquest és el material que fa factible lescapacitacions i els tallers formatius sen-

se la dependència d’organismes externs.Mitjançant aquest material es fan

tallers per formar representants de lescomunitats. Després cadascun guia elsgrups de treball de les comunitats on esnecessiti intervenir, orientant les tas-ques del procés constructiu, i així laresta dels grups van aprenent la meto-dologia. Igman pretén que aquestacapacitació consti de tres parts:

- Anàlisi de la realitat del context ivaloració de les necessitats.

- Formació teòrica per sensibilitzarsobre l’aigua en la comunitat i perconstruir les infraestructures ins-tal·lades per abastir-la.

- Formació pràctica realitzada en elmateix sistema d’aigua per tal de

fomentar un aprenentatge funcio-nal i significatiu.

Les accions derivades del projectes’organitzen en diverses etapes: investi-gació demogràfica i socioeconòmica,treball tècnic de camp, treballd’escriptori, capacitació, execució del’obra, constitució dels Comitès d’Ai-gua i dels Equips Regionals de Tecno-logia Apropiada, avaluació i acompa-nyament a la gestió dels sistemesd’aigua. Les Juntes de Bon Govern fanun seguiment dels treballs i organitzenels grups de treball. Són els qui decidei-xen els treballs prioritaris i els munici-pis de comunitats on s’han d’executarper les seves necessitats.

Un dels eixos bàsics del projecte ésque la realització de tallers per al’educació, captació i formació s’adreçaa les dones de la comunitat perquèsàpiguen utilitzar les infraestructuresinstal·lades per a l’abastiment d’aigua,amb la qual cosa també es treballa perla igualtat de gènere. S’han escollit lesdones perquè són les que desenvolupenel rol d’abastir d’aliments la família i,per aquest motiu, és positiu que cone-guin la manera de facilitar l’aigua perals seus i puguin participar en els pro-cessos de gestió dels recursos.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Igman Acció Solidària

Sistemes d’aigua potable a comunitats indígenes de ChiapasUn any més, la col·laboració entre Igman Acció Solidària i el CETIB ha fet possible seguir treballanten les comunitats indígenes de Chiapas (Mèxic). Igman va detectar que els sistemes de canalitzaciód’aigua de les comunitats indígenes zapatistes tenen una repercussió directa sobre la millora de laqualitat de la salut comunitària. El projecte ha rebut una subvenció de 4.000 euros.

Els grups treballen per millorar la qualitat de l’aigua

IGM

AN A

CCIÓ

SOL

IDÀR

IA

Més informacióIgman Acció SolidàriaTelèfon: 93 533 42 38 [email protected]


THEK

NO

S·N

úm. 1

25 N

OVE

MBR

E de

200

8

49

Jordi Castañ[email protected]

�Marcos Morcillo és biòleg i el res-ponsable de Micofora, l’empresa queofereix aquests serveis, amb la intencióde generar un valor afegit als boscos. Elclima mediterrani no afavoreix que elbosc es pugui aprofitar amb l’objectiude fer fusta, però en canvi dóna altrespossibilitats com la dels bolets. En èpo-ca de crisi potser més que mai, la pro-posta d’aquest centre d’investigaciócientífica privat és poder optimitzarrecursos ja existents, com uns boscoson, respectant unes condicions ecolò-giques mínimes, es poden cultivar osembrar diferents tipus de bolets.“Hem assessorat, per exemple, la Juntad’Andalusia per sembrar rovellons alparc nacional de Doñana. A Catalunyano hi treballem tant perquè no hi hauna regulació clara en l’àmbit de larecol·lecció de bolets, hi ha molts bole-taires, i els propietaris de boscos noveuen tan clar el fet d’invertir i quedesprés qualsevol pugui venir a recollirels fruits d’aquesta inversió”, explicaMorcillo.

L’especialitat d’aquest centre són elsbolets com el rovelló, el cep, la tòfona,la gírgola o el xiitake. La fórmula pertirar endavant el cultiu d’un bolet comel rovelló, per exemple, és dual. Comque es coneix que el rovelló s’associa apins, el laboratori pot crear un pi rove-lloner, és a dir, un arbre que a les sevesarrels tindrà la capacitat de fer rove-llons. El segon sistema consisteix asembrar les llavors en pinedes, una fór-mula que han exportat amb èxit a Por-tugal (han sembrat 4.000 hectàrees dedevesa de surera per recol·lectar-hi cepso surenys) o Nova Zelanda (hi han

sembrat centenars d’hectàrees amb lla-vors de rovelló). L’èxit d’aquestes inver-sions s’espera que incrementi l’interèsper aquests boscos, un efecte que deretruc afavoreix la seva conservació. Enun altre format, també existeix la possi-bilitat de tenir rovellons en espais mésreduïts, com puguin ser els jardins decases, seguint els mateixos procedi-ments tècnics si bé en format reduït.

El responsable de Micofora, una deles poques empreses al món que esdedica a la micologia, assegura que eldebat sobre el gust d’aquests bolets res-pecte de la resta no existeix, perquè “noactuem sobre el creixement del bolet,que està sotmès al clima que tingui elbosc aquell any. Només creem les con-dicions necessàries perquè un pi tinguirovellons a les seves arrels o una pinedapugui acceptar una sembra determina-da. Sempre, però, hi ha d’haver unescondicions ecològiques mínimes. Per

exemple, en boscos calcaris no s’hipodran conrear ceps”.

Tan sols hi ha una excepció en elque en podríem dir “control” del crei-xement d’aquests cultius: la tòfona.L’alt preu que se’n paga per cada gramfa que sí que sigui rendible de regar lestofoneres, ja que la tòfona de cultiu téuna molt bona acceptació en la restau-ració per la seva regularitat assegurada.Una constància que, gràcies a la inves-tigació d’una empresa catalana, ja espot gaudir en boscos de tot el món.

CULTURA

Més informacióMicologia Forestal & AplicadaTelèfon: 93 815 54 55 [email protected]

El cultiu de bolets, un valor afegit per als boscos mediterranis

Fer bolets sobre segurCatalunya és país de bolets i de boletaires. A la Universitat de Barcelona, no aliena a aquesta realitat,ja es va començar a investigar científicament sobre els bolets fa anys. D’aquells grups d’investigadorsen va acabar sorgint Micofora, una empresa que actualment es dedica al cultiu de bolets, al’assessorament a particulars i organismes públics, i a la investigació sobre micologia.

MIC

OFOR

A

Micosa està especialitzada en la sembra de bolets com ara la tòfona, el rovelló, el cep o la gírgola


UNE 150104Sistemas de gestión ambiental.Guía para la implementaciónde sistemas de gestión ambien-tal conforme a la Norma UNE-EN ISO 14001 en playas.

UNE 66181Gestión de la calidad. Calidadde la formación virtual.

UNE 71504Metodología de análisis y ges-tión de riesgos para los sistemasde información.

UNE-CEN ISO/TR 3834-6 INAnálisis de gas. Preparación demezclas de gas para calibraciónutilizando métodos volumétri-cos dinámicos. Parte 4: Métodocontinuo de inyección conjeringa. Observaciones: Estanorma anula y sustituye a laNorma UNE-CR 13576:2000.

UNE-EN 15193Eficiencia energética de los edi-ficios. Requisitos energéticos

para la iluminación.

UNE-EN 15446Emisiones fugitivas y difusascomunes en los sectores indus-triales. Medida de las emisionesfugitivas de vapores generados enlas fugas de equipos y tuberías.

UNE-EN 60079-19Atmósferas explosivas. Parte 19:Reparación, revisión y recons-trucción de material. Observa-ciones: Esta norma anulará ysustituirá a la Norma UNE202003-19:2003 antes de2010-05-01.

UNE-EN 61310-1Seguridad de las máquinas.Indicación, marcado y manio-bra. Parte 1: Especificacionespara las señales visibles, audi-bles y táctiles. Observaciones:Esta norma anulará y sustituiráa las Normas UNE-EN 61310-1:1996 y UNE-EN 61310-1:2000 Erratum antes de 2010-12-01.

UNE-EN 61966-2-5Equipos y sistemas multimedia.Medición y gestión del calor.Parte 2-5: Gestión del calor.Espacio cromático RGB opcio-nal – opRGB.

UNE-EN ISO 21952Consumibles para soldeo. Elec-trodos, alambre, varillas y depó-sitos para soldeo por arco congas de protección de acerosresistentes a la fluencia. Clasifi-cación. Observaciones: Estanorma anula y sustituye a la

Norma UNE-EN 12070:2000.

UNE-EN ISO 24598Consumibles para el soldeo.Alambres y combinacionesalambres-fundentes macizos ytubulares para el soldeo porarco sumergido de aceros resis-tentes a la termofluencia. Clasi-ficación.

UNE-ISO/IEC 19770-1Tecnología de la información.Gestión de activos de software(SAM). Parte 1: Procesos.

50

2252/125DOUE núm. L 257 (24.09.2008)Directriu 2008/89/CE de laComissió de 24 de setembre de2008 per la qual es modifica,per adaptar-la al progrés tècnic,la Directriu 76/756//CEE delConsell, sobre la instal·laciódels dispositius d’enllumenat ide senyalització lluminosa delsvehicles a motor i dels seus re-molcs.

2253/125DOUE núm. L 260 (30.09.2008)Directriu 2008/68/CE del Par-lament Europeu i del Consellde 24 de setembre de 2008sobre el transport terrestre demercaderies perilloses.

LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

LEGISLACIÓ

ESTATAL

2254/125BOE núm. 231 (24.09.2008)Resolució de 2 de setembre de2008, de la Direcció Generald’Indústria del Ministeri d’In-dústria, Turisme i Comerç, perla qual es publica la relació denormes harmonitzades en l’àm-bit del Reial Decret 769/1999,de 7 de maig, pel qual es dictenles disposicions d’aplicació de ladirectriu del Parlament Europeui del Consell 97/23/CE relativaals equips a pressió.

2255/125BOE núm. 236 (30.09.2008)Resolució de 23 de setembre de2008, de la Direcció General

d’Assegurances i Fons de Pen-sions del Ministeri d’Economiai Hisenda, per la qual es publi-ca l’actualització prevista enl’apartat 2 de la disposició tran-sitòria tercera de la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de media-ció d’assegurances i reassegu-rances privades.

2256/125BOE núm. 238 (02.10.2008)Resolució de 15 de setembrede 2008, de la Direcció Gene-ral d’Indústria del Ministerid’indústria, Turisme i Comerç,per la qual es modifiquen iamplien els annexos I, II i IIIde l’Ordre CTE/2276/2002,

de 4 de setembre, per la ques’estableix l’entrada en vigordel marcatge CE relatiu a de-terminats productes de cons-trucció conforme al Docu-ment d’Idoneïtat TècnicaEuropeu.

2257/125BOE núm. 239 (03.10.2008)Reial Decret 1468/2008, de 5de setembre, del Ministeri del’Interior, pel qual es modificael Reial Decret 393/2007, de23 de març, pel qual s’aprovala norma d’autoprotecció delscentres, establiments i depen-dències de les quals són dedi-cades a activitats que puguin

donar origen a situacions d’e-mergència.

2258/125BOE núm. 239 (03.10.2008)Ordre ITC/2761/2008, de 26de setembre, del Ministeri d’in-dústria, Turisme i Comerç, perla qual s’amplia el termini esta-blert en la disposició transi-tòria segona de l’Ordre ITC/71/2007, de 22 de gener, per laqual es modifica l’annex del’Ordre de 28 de juliol de 1980,per la qual s’aproven les normesi instruccions tècniques com-plementàries per a l’homologa-ció de plafons solars.

LEG

ISLA

CIÓ

EST

ATA

LNORMATIVA I LEGISLACIÓ

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

NO

RMES

UN

E

2259/125BOPB núm. 229 (23.09.2008)Ajuntament de Sant Andreu deLlavaneres. Anunci d’aprovaciódefinitiva de l’Ordenança regu-ladora dels establiments de ser-veis telefònics per a ús públic(locutoris) de Sant Andreu deLlavaneres.

2260/125BOPB núm. 232 (26.09.2008)Ajuntament de Barcelona.Anunci d’aprovació definitivade la normativa del pla especiald’ordenació dels establimentscomercials majoristes en deter-minats sectors dels barris de ladreta de l’Eixample i del barride Sant Pere del districte deCiutat Vella.

2261/125BOPB núm. 232 (26.09.2008)Ajuntament de Berga. Edicted’aprovació definitiva del’Ordenança municipal regula-dora dels establiments de ser-veis telefònics per a ús públic.

2262/125BOPB núm. 232 (26.09.2008)Ajuntament de Cornellà de

Llobregat. Edicte d’aprovaciódefinitiva de la derogació ínte-gra de l’Ordenança de paisatgeurbà.

2263/125BOPB núm. 237 (02.10.2008)Ajuntament de Mollet delVallès. Anunci d’aprovació defi-nitiva de l’Ordenança d’estalvid’aigua de Mollet del Vallès.

NO

RMES U

NE

LEG

ISLA

CIÓ

LO

CAL LEG

ISLACIÓ LO

CAL


revista 125.qxp:revista92ctp4.qxd 23/10/08 11:56 página 1 · 2009-01-16 · u na de les...

Documents