revista 124.qxp:revista92ctp4.qxd 22/9/08 19:37 página 1 · revista 124.qxp:revista92ctp4.qxd...

revista 124.qxp:Revista92CTP4.qxd 22/9/08 19:37 Página 1

Estem a les portes d’un curs difícil. En els propers mesos ens juguem partdel nostre futur com a país i com a professió. L’adaptació dels estudis d’enginyeria al’Espai Europeu d’Educació Superior ja és aquí, i és ara quan més atents hem d’estar. Demoment hem aturat un cop i estem preparats per aturar-ne més.

A l’agost ens assabentàvem extraoficialment del contingut de la proposta que haviaelaborat la Comissió de Rectors, encarregada pel Ministeri d’Educació i Ciència, perproposar a aquest les competències i els plans d’estudi de les noves titulacions de grau,és a dir, la reforma dels títols d’enginyeria de l’àmbit industrial. Aquesta proposta haviade ser estudiada pels col·legis per tal que el Ministeri preparés les anomenades fitxes defi-nitives. Les fitxes són els plans d’estudi de cada titulació que determinen les competèn-cies que ha d’haver adquirit un alumne per titular-se. És a dir, les fitxes seran la pautaper marcar les possibilitats professionals d’un graduat i, per tant, les seves atribucions.La proposta dels rectors ens va fer posar els pèls de punta amb aberracions tan sorpre-nents com ara la possible creació d’un títol de grau buit de competències professionals,és a dir, una clara contradicció amb l’esperit de Bolonya, que sempre ha plantejat ungrau que capacités el titulat a exercir professionalment. Per què un grau sense compe-tències? Doncs per poder mantenir l’actual divisió de l’enginyeria. El fals grau plantejatfuncionaria com una passarel·la per accedir directament al màster. En poques paraules,els autors del document proposaven canviar-ho tot per deixar-ho tot igual: dues engi-nyeries separades, un sistema de classes que no existeix a la resta del món i que ni pro-fessionalment ni pedagògica es pot justificar.

Tal com estan desenvolupades les fitxes en qüestió, s’intueix que els enginyers degrau de les nostres especialitats (elèctrica, mecànica, química, tèxtil i electrònica)poden quedar minvats en les atribucions vers als actuals enginyers tècnics industrials.En resum, s’inverteix la piràmide mitjançant màsters generalistes, en lloc de potenciarprimer els conceptes bàsics i després l’especialització.

A mesura que la proposta de la Comissió s’ha anat escampant, tota l’enginyeriatècnica –i no només la industrial– s’ha manifestat contrària a uns documents que, enel cas de fer-se realitat, ens acabarien allunyant d’Europa. L’estiu ha estat un períodede trucades, correus electrònics, entrevistes i, en general, de desplegar tota la nostracapacitat per fer front a una proposta que estem convençuts que perjudicaria la pro-fessió, el nostre país i una societat mancada d’enginyers.

Continuo amb el relat dels fets. Davant la imminent consulta oficial del Ministe-ri als col·legis, el COGITI i la UAITIE van elaborar un manifest per tal que cadacol·legi el publiqués en els mitjans del seu àmbit. A Catalunya el publicava el Consella La Vanguardia del 6 de setembre. El trobareu reproduït íntegrament al web delCol·legi i a la pàgina 11 d’aquest Theknos. Altres col·legis de l’Estat l’han publicat amitjans locals i regionals i el COGITI, a diaris de tirada espanyola.

Durant els primers dies de setembre vam fer totes les gestions al nostre abast i emconsta que els companys de la resta de Catalunya i Espanya han fet el mateix: s’ha con-tactat amb les més altes esferes per deixar constància de la incongruència d’aquesta pro-posta. El CETIB ho ha fet al més alt nivell i ho continuarà fent. No hem perdut oca-sió, ja sigui en una recepció oficial o en una entrevista de treball, de manifestar la nos-tra preocupació per un fet que pot deixar molt tocada la competitivitat del país.

La lògica i la raó estan amb nosaltres, confiem que se’ns escolti i que els nous gradu-ats d’enginyeria siguin professionals plenament capacitats per desenvolupar-se en unentorn competitiu i cada cop més internacional. Les darreres setmanes han estat unesprint i pot ser que durant les pròximes haguem de demanar la col·laboració de tot elcol·lectiu. Des del CETIB us mantindrem ben informats.

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

No, això noés Bolonya

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

3


TheknosNúm. 124. Octubre de 2008

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Gerard Ariño, Jordi Castañeda, Jordi Garriga,Jordi Goula, Tamara G. Cisneros, Infonomia,Eva Mestres, Santiago Montaner,Joan-Marc Passada, Albert Punsola,José L. Rodríguez, Isaías P. Santamaría (Normativa)

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Acció Solidària Igman, Gaudí CentreReus, Canetti Fotografia, Image, Marc Javierre,Nicolle Rager Fuller/NSF, Ruca, Lourdes Segade

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_26Energies renovables, un futur incert

SUMARI

ENTREVISTA_34Gonzalo Sanz

RETRATPROFESSIONAL_20Pere Sauret CULTURA_45

MAR

C JA

VIER

REAR

XIU

LOUR

DES

SEGA

DE

GAUD

Í CEN

TRE

REUS


“ En esto descubrieron treinta o cuarenta molinos deviento que hay en aquel campo, y así como los vio, dijo a su escudero:la ventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos adesear; porque ves allí donde se descubren treinta o poco más desafo-rados gigantes con quien pienso hacer batalla, y quitarles a todos lasvidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer: que esta es bue-na guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobrela faz de la tierra. ¿Qué gigantes? dijo Sancho Panza”.

Don Quixot de la Manxa no va poder dominar els braços, de dosllegües de llargada –deia–, dels grans gegants que s’escampavenper les terres de la Manxa. Tot i això, l’ésser humà ja havia acon-seguit en aquells temps domar el vent per convertir-lo en energia.

De fet, l’origen dels primers molins de vent és incert. Hi ha quiels situa al segle I aC a Alexandria. El que sí se sap del cert és queal VII dC ja s’usaven a Pèrsia, actual Iran. A Europa no hi van arri-bar fins al segle XII. Podríem considerar el molí com a protoengi-nyeria i una constatació de la perseverança de la humanitat pervèncer les adversitats. Tant és així que en els llocs on no hi haviaprou vent o els rius no duien prou cabal, es van desenvolupar elque s’anomenaven molins de sang, que es caracteritzaven per usarla força animal per moure els engranatges. Als animals, perquè noes maregessin, se’ls tapava els ulls.

Centenars d’anys després, continuem domesticant recursosnaturals il·limitats, com el vent o el sol, per fer-ne energia. L’articled’En portada d’aquest Theknos parla de la situació del sector de lesenergies renovables, que viu un moment delicat pels canvis legis-latius que es preveuen després del boom viscut durant els darrersanys. Les administracions hauran de ser molt sensibles a les neces-sitats de la societat quan afrontin qualsevol mesura que afecti undels pilars que hauria de permetre complir amb els objectius dereducció de les emissions de CO2. El sector està expectant.

La revista d’octubre inclou tres reportatges més, que són tansols petites pinzellades que tindran continuïtat durant les properesrevistes. El primer tracta de l’adaptació dels Estatuts del CETIB ala nova Llei de col·legis professionals, una reforma sobre la qual ensentirem a parlar durant els propers mesos, ja que el nou text hau-rà d’acabar sent aprovat en Junta General extraordinària. El segonarticle descriu la situació de l’adaptació que s’està fent a Espanyadels estudis d’enginyeria perquè s’adeqüin a l’esperit de Bolonya.Sembla que el camí a recórrer és llarg i des dels mitjans de comu-nicació del Col·legi també en continuarem informant. Per acabar,us oferim una crònica sobre la celebració dels cinquanta anys delsCol·legis d’Enginyeria Tècnica Industrial a Catalunya, que vareunir a Montserrat professionals de tot Catalunya per celebrar engermanor una efemèride tan singular. Els actes, però, s’allargarandurant aquest darrer trimestre d’any. D’això, també us n’infor-marem durant els propers Theknos. Així doncs, continuarà...

Domesticantel vent

OBSERVATORI_03No, això no és Bolonya

OPINIÓ_07Un malson que no acaba

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_15Comissió de Cultura i Esports

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_18

SOSTENIBILITAT_24Mercat o govern?El poder de la finestraLa dada

INNOVACIÓ_38Pensar radicalment

ARTICLE TÈCNIC_42Calcul del correntde curtcircuit trifàsic I

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_44Cinc entitats rebran ajudes per a projectes solidaris

CULTURA_45L’homenatge al genial arquitecte

NORMATIVA_46

EDITORIAL

NTREVISTA_34onzalo Sanz


El Col·legi reconstrueix la seva memòria

Si teniu documentació o imatges històriques del Col·legi podeu lliurar-les a la recepciódel CETIB a l’atenció del departament de Comunicació o enviar-les per correu electrònica [email protected]. La documentació rebuda es copiarà i es retornarà al destinatari. Ambaquest material es vol completar el fons històric del Col·legi.

Gràcies per la vostra col·laboració.


la recepcióeu electrònicinatari. Amb

Els americans van anara dormir el 14 de setembre amb un sis-tema financer i es van despertar eldilluns amb un altre de molt diferent.En una sola nit van desaparèixer dosbancs d’inversió, dues veritables iconesdel capitalisme dels EUA –LehmanBrothers i Merrill Lynch– , esborrantuna història centenària d’una bufada.L’un el va comprar a bon preu el Bankof America i l’altre, va entrar en fallidai s’ha malvenut a trossos. Dies abans elGovern havia comprat –nacionalitzat–les dues refinançadores d’hipotequesmés importants (Fannie Mae i FreddieMac) que controlen gairebé la meitatdel finançament hipotecari del país.

La ressaca de les subprime està fentmés mal ara que quan es va anunciar faun any. Era de preveure? Ningú nocontesta. De moment, la por que hihagi un efecte dòmino en el cada copmés interconnectat món financer hafet que tots els bancs centrals impor-tants hagin actuat de forma conjuntaper tal que no manqui liquiditat al sis-tema. Cal dir que, en aquests momentscomplicadíssims, el comportament deles autoritats nord-americanes estàessent modèlic. No han dubtat a deixarde banda qualsevol mirament de tipusfonamentalista –malgrat les crítiquesd’intervencionisme que han rebut delssectors liberals– i apuntar-se al carrodel pragmatisme, convençuts queafronten moments històrics i que, sideixessin que les coses anessin un solpas més enllà de la ratlla, tots plegatsentraríem en un terreny més propi dela ciència-ficció que de l’economia.

Del que hem viscut durant el mesde setembre, la conclusió més evidentés que assistim a l’enterrament d’unamanera de plantejar les finances i,sobretot, a la confirmació que el mer-cat no pot resoldre moltes coses, quel’afany desmesurat de guanyar dinerscom a única guia porta a excessos i que

els excessos sempre s’acaben pagant. Enel seu moment, l’anomenada desregu-lació va aixecar molts aplaudiments.En si no és dolenta –i de fet ha ampliatel món de les finances, ajudant al des-envolupament de moltes àrees econò-miques–, però perquè funcioni bé calque tots els actors segueixin un guiópredeterminat en el que és molt impor-tant l’autoregulació. I pretendre això,

quan, del que es tracta és de fer cadavegada més diners, no ens enganyem,és somiar truites. És oblidar ThomasHobbes quan al segle XVII ens advertiaque l’home és un llop per a l’home.

Després d’aquesta tempesta, entra-rem en una etapa on els gurús que hancantat durant anys les bondats del mer-cat com la medicina que ho cura tot,hauran d’acceptar que la regulació i lasupervisió en un món tan sofisticatcom el financer són absolutamentnecessàries. Però, n’hi ha per a molttemps d’aquest enrenou? Segons elFons Monetari Internacional la solucióestà lluny. Hi ha qui parla de movi-ments irreparables de les plaques tectò-niques sota l’edifici financer mundial, i

fins i tot l’inefable Alan Greenspan–l’anterior president de la Reserva Fe-deral a qui s’acusa de ser el culpable delque està passant, amb la seva permissi-bilitat quan era el factòtum monetariamericà– no s’ha estat de dir que la cri-si financera actual “és la més gran delsúltims 50 anys... o potser d’un segle”.

En els moments complicats semblaque tothom tingui tendència a jugar aveure qui la diu més grossa. De veritatsom encara a la punta de l’iceberg? Pro-bablement, no. Estem més enllà, peròencara queden interrogants. Per exem-ple, no us estranyi si aviat entrem en unterreny que fins ara ha estat soterrat: elde les assegurances dels crèdits i bonsque havia subscrit la gent que compra-va títols d’entitats en fallida. Sónaquests contractes que asseguren quealgú pagarà el que s’ha perdut. N’hi hamilions. Qui i com ho pagarà? Demoment, les autoritats han rescatatl’asseguradora més gran del món, AIG,a 24 hores de fer fallida, perquè haviade pagar diners d’aquesta mena i perevitar mals més grans. Aquest dels cre-dit default swaps pot ser el proper capí-tol d’un malson que no acaba.

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Un malson que no acaba

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

7


INFORMACIÓ COL·LEGIAL

La Junta aprofita l’adaptació per introduir millores en el text vigent

El CETIB prepara nous estatuts peradequar-se a la Llei de Col·legisTal com ja vam avançar en el número 111 de la revista Theknos del mes de juliol-agost de 2007, la Llei decol·legis professionals de 2006 obliga tots els col·legis de Catalunya a adaptar els seus estatuts a uns nousparàmetres de funcionament.

Santiago MontanerAdvocat

�Com és natural, la Junta de Governva decidir aprofitar aquest fet per tald’introduir millores en els Estatutsvigents; millores que tenen el seureflex en l’apartat de deontologia,aprofitant l’inestimable ajut delsmembres de la Comissió; millores enla transparència de l’actuació deGovern, i millores en el funcionamentdemocràtic dels diferents òrganscol·legials.

A grans trets, l’esborrany aprovatper la Junta de Govern del dia 16 dejuliol de 2008, i a l’espera del dicta-men encarregat a la Conselleria deJustícia sobre la bondat i de totesaquelles observacions que durant elperíode d’exposició pública del pro-jecte puguin fer els col·legiats interes-sats a participar-hi, és el següent.

El text es divideix en set granstítols o apartats que, com és natural,estan subdividits en diferents capítols.L’esquema d’aquests respecta el que hihavia fins ara, ja que els estatutsvigents només tenen, en la darrerarevisió, tres anys de vida.

El títol primer, subdividit en doscapítols, es refereix a les disposicionsgenerals que inclouen l’origen i lanaturalesa del Col·legi, el seu marclegal i règim jurídic, el seu àmbit ter-ritorial, el domicili, la llengua pròpia ila composició.

Aquest darrer apartat ha estat elque incorpora més novetats, encaraque la seva redacció definitiva no esta-rà lliure de problemes legals, ja que laJunta de Govern pretén incloure totes

les enginyeries de grau noves de lesbranques industrials, a més a més delspèrits i els enginyers tècnics indus-trials; però amb una consulta prèvia ala Conselleria de Justícia se’ns vainformar que no estaven d’acord pelmoment, ja que per una banda enca-ra falta la definició de les titulacionsdefinitives adaptades a l’Espai Euro-peu d’Educació Superior i, per l’altra,fins que no surti la primera promocióno es podrà parlar pròpiamentd’enginyers de grau. No obstant això,

és propòsit de la Junta de Govern tirarendavant la seva iniciativa i caldràesperar esdeveniments.

En aquest primer gran apartattambé es regulen les funcions delCol·legi, que es divideixen, d’acordamb allò establert a la Llei de col·legisprofessionals, en públiques i altresfuncions. Hem de dir que la llista defuncions públiques és llarga i no dei-xa de ser una garantia de supervivèn-cia del col·legis professionals, especial-ment en un moment en què, de nou,s’està qüestionant la seva existència.

L’apartat d’altres funcions col·le-gials recull les que tradicionalmenthem tingut al Col·legi.

El títol segon es refereix a l’exerciciprofessional, als requisits d’incorpo-ració al Col·legi i la pèrdua de la con-dició de col·legiat, i també a l’exerciciocasional de la professió per part d’unenginyer tècnic industrial.

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

8

Els nous Estatuts col·legials haurien d’estar aprovats abans del mes d’abril de 2009

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

“L’esborrany introdueix mi-llores en la transparència del’actuació de Govern i en elfuncionament democràtic ”


S’ha posat una cura especial enuna nova i millor redacció dels dretsdels col·legiats que ara estan més clarsi ordenats que abans; i també, com nopodia ser d’una altra manera, als seusdeures. També estan més ordenats,sistematitzats i clars, la qual cosareforça la seguretat jurídica de totsplegats.

Finalment, es fa una referència a lalegalitat vigent en cada moment enmatèria d’incompatibilitats, que espe-ra un desenvolupament normatiu perpart del Govern de l’Estat. Aixímateix, les incompatibilitats tambétenen el seu desenvolupament enl’apartat de deontologia.

Potser la novetat més significativadins d’aquest apartat sigui la de lessocietats professionals de nova regula-ció legal, que són tractades en lamateixa línia dels acords anteriors dela Junta de Govern que ja es van ferpúblics al Theknos número 109 demaig de 2007.

El títol tercer es refereix, com enels actuals estatuts, als òrgans degovern del col·legi i, tot mantenintl’estructura actual, se li ha donat unaredacció més moderna, s’ha afegit lapossibilitat de convocar per mitjanselectrònics i s’ha inclòs un article des-tinat a la censura de la Junta deGovern, la composició de la qual esmanté com fins ara, si bé la limitacióde dos mandats que fins ara nomésera per al degà, es fa extensiva a totsels membres de la Junta.

També s’ha ordenat amb més lògi-ca el que són les competències de laJunta de Govern, així com les fun-

cions de cada un dels seus membres.Pel que fa al procediment d’elecció

dels seus membres, s’ha mantingutl’actual, si bé en la redacció final hihaurà uns ajustos de nomenclaturainformàtica per adaptar el seu redac-tat al funcionament de les noves tec-nologies.

D’altra banda, la regulació de laMesa Electoral que es va introduir fapocs anys d’una manera tímida ara técapítol propi i una regulació més acu-rada i adaptada a les experiències deles dues darreres eleccions.

Tot respectant la divisió entrecomissions estatutàries i la resta, tam-bé s’ha optat per regular-les de mane-ra que es permeti l’existència de grupsde treballs en el seu si.

Pel que fa al títol quart, el règimeconòmic col·legial, no hi ha novetatsdestacables.

Quant al títol cinquè, el règim dis-ciplinari, està ple de novetats. Totl’apartat d’infraccions és nou i aques-tes es divideixen (per mandat legal)entre infraccions professionals icol·legials. Com és natural, es mante-nen els tres graus de molt greus, greusi lleus per als dos grups d’infraccionsi, pel que fa a les sancions, s’intro-

duei-xen, com a gran novetat, lesmultes, que tenen un topall de 1.000euros per a les lleus, de 5.000 per a lesgreus i de 50.000 per a les molt greus.

També hi ha novetats en el proce-diment sancionador, que és més elàs-tic i més clar respecte als drets delscol·legiats i les diferents fases del pro-cediment. S’introdueix també la pos-sibilitat que la Junta de Govern pren-gui mesures cautelars en casos excep-cionals.

Del títol sisè referit als recursos iterminis podem destacar la desapari-ció (també per mandat legal) delrecurs davant del Consell de Col·legisi una nova regulació dels terminisque, en el futur, s’entendran de dieshàbils, amb exclusió de dissabtes,diumenges i festius i del mes d’agost,i es tindrà en compte també l’horaricol·legial per a la presentació d’escrits.

El títol setè està referit a la dissolu-ció i no conté novetats respecte de laredacció actualment vigent.

Aquests nous estatuts vindranacompanyats d’una sèrie de disposi-cions addicionals, transitòries i finals,destinades, per un cantó, a fixar laseva entrada en vigor i, per l’altre, alsajustos temporals de la seva aplicaciórespecte de la vigent.

Quan el Col·legi rebi la consultade la Conselleria de Justícia s’iniciaràun període, encara pendent de deter-minar, per tal que tots els col·legiatspuguin accedir al text que es proposa-rà aprovar i puguin dir-ne la seva,tenint en compte que els nous estatutshaurien d’estar aprovats abans del’abril de 2009.

“S’iniciarà un període, enca-ra per determinar, per talque tots els col·legiatspuguin participar en el text”


�Les entitats signants del manifestconsideren que la proposta d’adap-tació de les enginyeries que se’ls hapresentat no compleix amb l’esperitde Bolonya, ja que es limita a repro-duir l’estructura actual. Per aquestaraó rebutgen “terminantment la pro-posta presentada pel Ministeri deCiència i Innovació” i insten elGovern “que emprengui la reformaacadèmica de l’enginyeria amb unaferma voluntat de canvi”.

En la declaració, reproduïda ínte-grament a la pàgina 11 del Theknos ial web del Col·legi, els representats del’enginyeria tècnica industrial de totEspanya reaccionen a la propostad’adaptació de títols d’enginyeria ienginyeria tècnica que la Comissió deRectors va presentar al Ministeri.“Des del primer document marc emèspel govern espanyol –afirmen les ins-titucions signants–, l’enginyeria tècni-ca industrial ha mantingut una posi-ció favorable i de suport al canvi i haassumit la necessitat d’una profunda

reforma de l’enginyeria que duguésEspanya a homologar-se amb els mésavançats països europeus i de la restadel món”.

Els signants asseguren que han“promogut i defensat la idead’unificar els estudis d’enginyeria,posant fi a la seva perniciosa dualitatque tants perjudicis ha reportat al des-envolupament social i tecnològic delnostre país. Des del principi, les nos-tres institucions han treballat amb laUniversitat i amb els organismes ofi-cials de l’àrea universitària en la líniade sustentar aquesta idea i d’orientarl’adaptació al model d’estudis promo-

gut per la Declaració de Bolonya”.En la declaració es considera

“inadmissible” que aquesta primeraproposta de reforma universitària del’enginyeria relegui el títol de Grau aun mer “pont de passada” cap als estu-dis de Màster, i atorgui als seus gra-duats menors competències que alsactuals enginyers tècnics industrials,malgrat que la seva formació es fixi enquatre anys acadèmics, superior en unany a la d’aquests. Aquest sistema esconsidera un augment del cost social ieconòmic sense beneficis.

A banda de publicar aquesta decla-ració en diversos mitjans de comuni-cació, molts col·legis de tot Espanya–entre ells el de Barcelona– han exer-cit pressió institucional i política a lesautoritats de les seves respectivesdemarcacions amb la intenció deconscienciar l’opinió política de lanecessitat d’afrontar l’adaptació delsestudis d’enginyeria des d’un punt devista més europeista i coherent ambles necessitats de la societat del país.


Es publica una declaració en resposta al document en el qual treballa el Ministeri

L’enginyeria tècnica industrial en plemanifesta el seu rebuig a l’EEESEl Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, el Consell General de Col·legis Ofi-cials de Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials i la Unió d’Associacions d’Enginyers Tècnics Industrialsd’Espanya han publicat un manifest en diversos mitjans de comunicació per exposar el seu rebuig al pro-cés d’adaptació de l’enginyeria a l’Espai Europeu d’Educació Superior que s’està seguint a Espanya.

“Considerem inadmissibleque es relegui el títol deGrau a un mer ‘pont depassada’ cap al Màster”


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

11



�El passat dia 6 de setembre es vacelebrar a Montserrat el cinquantè ani-versari de la creació del Colegio dePeritos Industriales de Cataluña-Balea-res, embrió del que acabarien sent elsactuals col·legis d’enginyeria tècnicaindustrial de Catalunya i Balears. Tot ique el temps no va acompanyar, la fes-ta va ser tot un èxit i va reunir unes 250persones.

A les onze del matí va començar lacelebració amb la missa conventualdurant la qual el president del Conselli degà del CETIB, Joan Ribó, va feruna ofrena a la Verge de Montserrat.Seguidament, un petit comitè es vareunir amb el Pare Prior, amb qui van

despatxar sobre temes diversos. Paral·lelament, a la plaça gran de

Montserrat van començar les activitatslúdiques. Els Minyons de l’Arboç vanoferir una magnífica actuació castelle-ra. La representació de l’experiment deles esferes de Magdeburg va deixar totsels assistents amb la boca oberta i,finalment, l’esbart dansaire SícorisBallet Ciutat de Lleida va oferir unvariat repertori de danses.

A la sala Puig i Cadafalch, ubicadaal Museu de Montserrat, l’historiadorJordi Maluquer de Motes i Bernet,director del llibre Tècnics i tecnologia,va dictar una conferència magistralsobre mig segle de progrés tecnològic i

creixement econòmic a Catalunya.Per finalitzar l’acte, es va fer un

dinar de germanor amenitzat pel grupd’havaneres Els Pescadors de l’Escalaque, com a fi d’acte, van interpretar elCant de la Senyera i els Segadors.

El president del Consell General deCol·legis Oficials de Pèrits i EnginyersTècnics Industrials (COGITI), VicentMartínez, també hi va voler ser, enaquesta festa de l’enginyeria catalana,així com el tresorer del Col·legi de lesIlles Balears, Facundo Abramo, que vaassistir als actes en representació d’unterritori que fa cinquanta anys formavapart del Colegio de Peritos Industrialesde Cataluña-Baleares.

Montserrat va ser l’escenari que va acollir la celebració

50 anys de Col·legis d’EnginyersTècnics Industrials de Catalunya

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

12

A les onze del matí es va celebrar una missa conventual. Durant l’acte el degà del CETIB i el president del COGITI van fer una ofrena a la Verge de Monserrat

IMAG

E


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

13

IMAG

EIM

AGE

Un petit comitè integrat per representants de diferents col·legis es va reunir amb el Pare Prior

Membres dels col·legis, amb el president del Consejo El dinar de germanor va estar amenitzat pel grup d’havaneres Els Pescadors de l’Escala

La representació de l’experiment de les esferes de Magdeburg va deixar tots els assistents amb la boca oberta

IMAG

EIM

AGE

Patrocinadors

L’esbart dansaire Sicorís va oferir una actuació

IMAG

E


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

14


�El Col·legi, atenent les peticionsd’alguns col·legiats, ha recuperat el ser-vei de Borsí que anteriorment s’oferia através del Theknos. En endavant, elButlletí electrònic setmanal publicaràels anuncis de compra i venda de pro-ductes professionals que els facin arri-bar els col·legiats.

La reedició del Borsí serà única-ment electrònica i, sempre que n’hihagi, les ofertes apareixeran publicadesal Butlletí dels dimecres i s’hi mantin-dran durant dues setmanes. Es tractad’un servei gratuït, de caràcter profes-sional i exclusiu per a col·legiats.

Aquells col·legiats que vulguin feralgun tipus de transacció de productes

o serveis com per exemple la vendad’unes taules de delineació, el traspàsd’un negoci, l’adquisició d’instrumentsde mesura de segona mà, el lloguerd’un despatx, etc., han d’enviar lesdades que s’indiquen a continuació a

l’adreça [email protected] especificant“Borsí” a l’assumpte del missatge:- Nom, cognoms i número de col·legiat- Telèfon i/o correu electrònic- El producte o servei que vol vendre

o comprar i les característiques- Preu del producte (en cas que es

vulgui indicar en l’anunci)

Un cop rebuda la petició, el CETIBcomprovarà les dades del col·legiat i, siho considera oportú, publicarà l’anun-ci al Butlletí electrònic setmanal. Calesmentar que el Col·legi actua única-ment com a intermediari i facilitadordel servei i, per tant, la responsabilitatde la transacció recau en el col·legiat.

El Col·legi edita el Borsí en format electrònic

�L’Organització Internacional per al’Estandardització (ISO en les sevessigles en anglès) ha publicat el manualThe integrated use of management systemstandards (L’ús integrat dels sistemes degestió estàndards), en què recull els casosde quinze organitzacions que hanadaptat els seus sistemes de gestió alsestàndards internacionals que marquenles normes ISO. El CETIB, juntamentamb empreses com General Motors oIBM, és una de les organitzacions sobreles quals es recolza el manual.

Al juny del 2006 el Col·legi va res-pondre un qüestionari sobre la integra-ció de sistemes de gestió de la Univer-sitat de Girona, fet pel professor MartíCasadesús i el professor Stanislav Kara-petrovic de la Universitat d’Alberta(Canadà) per tal de detectar casos pràc-tics d’integració arreu del món.

Després de respondre el qüestiona-ri, el professor Martí es va posar encontacte amb Laura Alonso, responsa-ble de Qualitat, Medi Ambient i RiscosLaborals del CETIB, per tal de conèi-xer de primera mà el cas d’integraciódel Col·legi. Després d’una visita a les

instal·lacions del CETIB i de compro-var el model de funcionament del siste-ma integrat de gestió, els responsablesde l’estudi van sol·licitar publicar el casen el manual The integrated use ofmanagement system standards que esta-ven elaborant per al comitè ISO.

Per què un manual d’integració desistemes? Des del comitè ISO, inicial-ment es van plantejar de fer una normad’integració de la ISO 9001, ISO

14001 i seguretat, però l’aparició cons-tant d’altes estàndards com ara la ISO22000 (seguretat alimentària), la ISO28000 (seguretat de cadena de submi-nistrament) i la ISO/IEC 27001 (segu-retat d’informació), va fer plantejar quepotser era més pràctic elaborar unmanual on s’expliquessin casos modè-lics d’integració de sistemes per tal quefos un pauta per a les empreses que vul-guin integrar sistemes.

L’ISO publica un manual de sistemes de gestió amb el cas del CETIB

CETI

B

El Borsí apareixarà a la part inferior dreta del Butlletí

ISO


�Ara fa poc més d’un any que elCol·legi va posar a disposició delscol·legiats el segell professional, unlogotip gratuït i exclusiu que identifi-ca els professionals de l’enginyeriacol·legiats. El disseny, que modernitzal’escut de la professió, permet adap-tar-lo a les targetes de visita, tampons,impresos, etc. de cada professional.

Aquesta marca professional, crea-da en resposta a la demanda de nom-brosos membres del col·lectiu, ha tin-gut una bona acollida i més de 400col·legiats han passat per la seu delCETIB a recollir el cedé amb els arxi-us gràfics. El cedé és gratuït i contédiverses versions del segell (en català,en castellà i en versions masculina ifemenina) per tal que el col·legiatpugui escollir la que més s’adeqüi a laseva papereria personalitzada.

Per tal d’obtenir el segell profes-sional cal emplenar i signar lasol·licitud d’ús de la marca, que estàdisponible a l’apartat de Serveis delCol·legi de la pàgina web del CETIB(www.cetib.cat), on s’ha creat un nouapartat amb tota la informació refe-rent a aquest servei. Un cop emplenatel formulari, s’ha de lliurar al depar-tament de Serveis Col·legials per talde poder recollir el cedé amb l’arxiu

gràfic del segell professional. Aquestcedé també inclou un document ambla normativa gràfica i el reglamentd’ús de la marca.

Un escut modernitzat. L’escut de laprofessió data de l’any 1864 i repre-senta les diverses especialitats del’enginyeria tècnica. Tots els elementsque el componen –les branques depalma i de llorer, el regulador de for-ça centrífuga, el tub d’assaig en formad’U, la bobina d’inducció, la llança-dora i la corona–, han perdurat alllarg dels anys, tot i ser objecte dediverses modificacions formals. Larepresentació actual de l’escut simpli-fica les formes dels diversos elements,té una inclinació de 45 graus al’esquerra i està inserida en un qua-drat invisible.

Més de 400 col·legiats ja tenen el seu segell professional


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

16


�El Col·legi i el Centre de Conven-cions Vallformosa Winery han signatun acord de col·laboració gràcies alqual els col·legiats poden gaudird’una sèrie de descomptes en els dife-rents serveis que ofereix l’empresa.Així, les visites a les caves Vallformosasón gratuïtes i el lloguer de sales deconvencions compta amb interessantsdescomptes.

El Vallformosa Winery Conven-tion Center és un espai destinat a lacelebració d’esdeveniments, reunionsi celebracions situat als cellers Vallfor-mosa del Penedès. Entre els avantat-

ges que la companyia dóna alcol·lectiu hi ha la possibilitat de fervisites guiades (per a un mínim de 20assistents) recorrent tot el procésd’elaboració de vins i caves. També hiha la possibilitat de fer un tast de vins

o caves a càrrec dels experts de Vall-formosa, amb un 15% de descompteper al col·lectiu.

Quant a l’arrendament d’espais, elcentre ofereix entre un 15% i un 20%de descompte en el lloguer de sales dereunions tecnològicament equipades isales de banquets per a la celebracióde dinars i sopars. Finalment, elscol·legiats es beneficiaran d’un des-compte del 15% sobre la tarifa decompra directa al celler de vins i cavesquan la quantitat sigui superior a les150 ampolles (lots de Nadal, regalscorporatius...).

Descomptes per als col·legiats al Centre de Convencions Vallformosa Winery

�El CETIB ha signat un conveni decol·laboració amb Golf Platja de Pals iGolf Serres de Pals, ambdós situats almunicipi gironí de Pals, per oferiravantatjoses condicions als col·legiatsque vulguin practicar golf en aquestesinstal·lacions.

Els descomptes oscil·len entre el20% en els green fees de 18 forats i el15% en els green fees de 9 forats.S’obsequia també amb utilitzacions decotxe en formalitzar els abonaments enaquestes instal·lacions, prèvia acredita-ció de pertinença al Col·legi. Trobareumés informació sobre aquests avantat-ges a l’apartat Descomptes i Avantatges

de l’àrea privada del web del CETIB.Golf Platja de Pals i Golf Serres de

Pals centren la seva activitat en l’ofertade la pràctica del golf.

�El Col·legi acaba de signar un con-veni de col·laboració amb el ConsorciEscola de Barcelona i el Servei deBiblioteques i Documentació de laUPC. Gràcies a aquest acord, elscol·legiats i precol·legiats gaudiran

d’accés als serveis bibliotecaris de laUPC, servei de préstec i tarifes espe-cials, entre d’altres avantatges. Tan bonpunt els acords siguin efectius, sen’informarà a través dels mitjans decomunicació habituals dels CETIB.

Jugar al golf amb descomptes

El CETIB signa un acord amb el Consorci del’EUETIB i el Servei de Biblioteques de la UPC

�ABA English i el CETIB han sig-nat un acord de col·laboració gràciesal qual els col·legiats gaudiran d’un20% de descompte en tots els cursosorganitzats per aquesta empresa.Aquest descompte és acumulable alsdel programa de recomanació i alsaplicables quan es compra més d’unnivell. Per beneficiar-se del descompte,a l’hora de formalitzar la inscripció, elsinteressats hauran d’introduir el codide promoció “cetib” durant el procésde registre que treobaran a la pàginaweb www.abaenglish.com.

ABA English centra la seva activi-tat en la docència de l’anglès i posaun èmfasi especial en l’ensenyamentno presencial mitjançant el seu web,un bon sistema per als professionalsque, pel seu horari, no poden seguircursos presencials.

El Col·legi ha signatun conveni amb ABA English


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

17

DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

Podeu consultar tots els avantatges disponibles per als col·legiats a l’apartat Descomptes i avantatges de l’àrea privada del web (www.cetib.cat).

Al-PiAl-Pi ofereix a tot el col·lectiu ADSL de 4 Mbps i totes les trucades nacionals gratuïtes(durant la durada del contracte) per un preu de 30 euros al mes. Per a més informació, Al-Pi posa a disposició dels col·legiats els telèfons 902 789 989 i 902 789 789 i l’adreça elec-trònica [email protected].

AC HotelsAquesta cadena d’hotels de l’Estat espanyol ofereix, individualment, els avantatges ques’apliquen a la tarifa corporativa. El telèfon de reserves és el 902 29 22 93. Trobareu mésinformació a la pagina web www.ac-hotels.com.

Auditori de BarcelonaL’Auditori de la ciutat ofereix als col·legiats un 10% de descompte en la programació dela temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i enaltres cicles de producció pròpia. Els grups de 25 persones o més gaudiran d’un 25% dedescompte. Podeu consultar la programació de l’Auditoria al web www.auditori.org.

Travel WorkAquest centre situat a la plaça Molina facilita el contacte entre empreses europees i delsEstats Units. Ofereix a tot el col·lectiu descomptes de 90,15 euros en el programa de pràc-tiques a Europa, al Regne Unit, Dublín i els Estats Units, i de 60,10 euros en el programaseasonal paid jobs i en els cursos d’anglès. Trobareu més informació a la pàgina webwww.travel-work.com o bé al telèfon 934 140 725.

IL3L’Institut de Formació Contínua de laUniversitat de Barcelona (IL3-UB) ofe-reix als col·legiats i estudiants pre-col·legiats un descompte del 15%sobre el preu de la matrícula dels màs-ters i postgraus (presencials, semipre-sencials o bé a distància) i d’un 25%en la matrícula dels programes de for-mació contínua que organitzi.

Per a més informació podeu trucaral telèfon 93 403 96 96.

Wolss SunrainAquesta organització dedicada a lainvestigació, desenvolupament, pro-ducció i comercialització de productes isolucions d’energia solar tèrmica ofe-reix a tot el col·lectiu de forma gratuïtacursos formatius presencials impartitsal CETIB i cursos pràctics presencials osemi-presencials i seminaris impartits ales aules de Wolss Sunrain. També ofe-reix assessorament tècnic sobre la via-bilitat de projectes amb els seus pro-ductes. Podeu adreçar consultes tècni-ques a l’adreça [email protected] o al telèfon 902 888 182.

ZurichLa companyia asseguradora Zurich ofe-reix serveis i productes i facilita les ges-tions en matèria d’assegurances a unspreus molt avantatjosos per alcol·lectiu del CETIB.

Per demanar més informació i con-tractació de les assegurances, podeufer-ho a través de la pàgina webwww.zurich-connect.com o bé al telè-fon 902 103 451.

Mútua General de CatalunyaLa Mútua General de Catalunya ofereixa tot els membres del col·lectiu lesseves cobertures d’assistència sanitàriai previsió social en unes condicionsespecials, com ara lliure elecció deginecòleg i pediatre i fins a un 15% dedescompte en les quotes mensuals. Aixímateix, els col·legiats que ja pertanyina aquesta Mútua podran beneficiar-sede les condicions de l’acord en elmoment que ho comuniquin a l’entitat.Per a més informació, contacteu ambServeis Col·legials o bé amb la Mútuaal telèfon 93 414 36 00.


18

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008


�Joan Ribó, degà del Col·legi, acom-panyat de Josep M. Segarra, vocal de laJunta de Govern, van retre homenatgea Rafael Casanova en nom del Col·legiamb motiu de la celebració de la DiadaNacional de Catalunya el passat dia 11de setembre.

Aquesta tradicional ofrena floral esva dur a terme conjuntament ambaltres delegacions de col·legis profes-sionals, tal com és habitual des de fauns anys. Després de l’ofrena al pas-seig dels Til·lers del Parc de la Ciuta-della, la delegació del CETIB va assis-tir a la recepció al Parlament de Cata-lunya.

El Col·legi celebra la Diada de Catalunya

El vocal de la Junta de Govern del CETIB, Josep M. Segarra, i el degà, Joan Ribó, van ser els encarregats de fer l’ofrena

�Com és tradicional pels volts de laMercè, la Festa Major de Barcelona,el Col·legi s’ha unit a les celebracionsciutadanes amb un espectacle a lasala d’actes. Aquest any, la màgia haestat la protagonista d’una vetlladade somriures i oooohs de la mà dePedro Miró i Xavier Tapias.

Els dos mags, que han compartitespai amb La Cubana, els Come-diants, el Tricicle i Pepe Rubianes,van meravellar el públic assistentamb el seu estil propi, on la màgia

clàssica s’acompanyava d’un guiósubtil i a vegades purament teatralque no va permetre als espectadorsabaixar la guàrdia ni perdre el sisèsentit: el sentit de l’humor.

Després de l’espectacle es va ser-vir un refrigeri a la cafeteria delCol·legi, consistent en pastís i cavaper a tots els assistents.

Com és habitual, l’espectacle ques’organitza coincidint amb la Festa Ma-jor de Barcelona havia estat proposat perla Comissió de Cultura i Esports.

Riures, espectacle i màgia per celebrar la Festa Major

Enguany la màgia va ser la protagonista de l’acte

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Els mags van arrencar l’admiració i somriure del públic

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Com és habitual en la celebracio anual de la Festa Major, la sala d’actes del CETIB estava plena de gom a gom

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


19

COMISSIÓ DEL MES

Domènec Tubert, secretari de la Comissió de Cultura i Esports del CETIB; Josep M. Aguilà, president; i Lluís Blasco, vicepresident

Comissió de Cultura i Esports

“Celebrem deu anys d’història”

CETI

B

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

�Un any després de la seva entrevista, al número 113d’aquesta revista, la Comissió de Cultura i Esports ha volgutfer balanç de dotze mesos molt intensos de feina plens desatisfaccions per la bona acollida de totes i cadascuna de lesactivitats que han programat. Aquest mes celebren tambéuna data clau: els deu anys de la seva creació. “Tenim previstun acte especial per commemorar-ho però no volem avan-çar detalls”, comenta Josep M. Aguilà, president de laComissió. Una dècada d’intensa feina marcada per unscomençaments molt durs: “Al principi no venia ningú, nova ser gens fàcil!”, relata Lluís Blasco, vicepresident. Passadestres edicions del Concurs de Fotografia, que enguany haarribat a la seva novena edició, “la gent es va anar engrescanta través del boca a boca dels companys”, afegeix el secretari,Domènec Tubert. Deu anys després, les coses han milloratnotablement; una mostra d’això és l’èxit que tenen les acti-vitats que organitzen periòdicament.

Un any d’activitats. La Comissió fa un balanç positiud’aquest últim any de trajectòria. L’octubre de l’any passatvan sortir a l’Estany d’Ivars d’Urgell i al novembre, visita-ren una fàbrica de torrons, el Museu Guinovart i l’esglésiad’Agramunt. Al gener van visitar un camp jueu, gràcies a la

col·laboració de dos companys, i el Barri Gòtic de Barcelo-na, i el mes següent, al febrer, van fer una calçotada a Tar-ragona. Per Setmana Santa van viatjar fins a Sardenya il’Alguer en el decurs de quatre dies i a l’abril van fer unasortida mixta: uns companys van triar l’opció de fer rutes apeu per Aiguafreda, mentre que la resta va optar per visitarel museu, la catedral i el mercat de Vic. Aquesta excursió apeu forma part de les activitats de la Subcomissiód’Excursionisme, creada l’any passat. Al maig van repren-dre la visita que van iniciar fa uns mesos a l’Empordà. Hantancat la primera meitat de l’any amb el tradicional Con-curs de Fotografia i Arts Plàstiques. Una imatge que retra-ta la primera claror del dia emergint de les aigües del mís-tic riu Ganges, a l’Índia, va estar la guanyadora del Con-curs. La fotografia, recompensada amb 200 euros, es titulaL’Alba al Ganges, i l’autor és el col·legiat Esteban Conesa.

Passada l’època estival, han reprès l’any amb el tambétradicional Concert de Festa Major, dedicat a la Ciència imàgia que anava en aquesta ocasió a càrrec de Pere Miró iXavier Tàpias. Aquest mes d’octubre tenen previst visitar elmuseu diocesà i la seu de Lleida.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 124

OCT

UBR

E de

200

8

Qualitat indispensable d’un ETI: quetingui una bona formació –aquí hi ha mol-ta feina a fer– i que conegui la realitat deles coses baixant a la línia de muntatge, allaboratori d’anàlisi... per veure com funcio-na tot

Una virtut: estar molt involucrat amb latasca que faig

Un defecte: voler fer-ho tot i no saber dirque no

Un lloc per viure: la ciutat de Barcelona.M’agrada molt viure-hi i m’hi sento moltcòmode

Un viatge: m’agradaria pujar a l’Everest

Un llibre: El joc de l’àngel, de Carlos RuizZafón, encara que em va agradar més

L’ombra del vent, per la creativitat de fer que un llibre expliqui la història d’un altrellibre

Un somni: el que diu la cançó Imagine, deJohn Lennon. Sé que és impossible, peròpenso que creure en utopies fa avançar lasocietat

A qui admira: Mozart i Miquel Àngel, tincun fill músic i una filla escenògrafa

Etigrafia

20


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

Obsessió per la mobilitat segura

Pere Sauret, director tècnic de la Fundació RACC

21

LOUR

DES

SEGA

DE�Cada matí, abans de sortir de casa, s’ajusta el nus de la corbata, es posael casc i munta en la seva bici per anar cap a la feina. A Pere Sauret, direc-tor tècnic de la Fundació RACC, li agrada practicar la mobilitat en lesseves pròpies carns: és incapaç d’anar pel carrer sense que se li acudeixialgun tema que pugui analitzar el seu departament d’estudis. “Sempre por-to al cap algun assumpte professional”, afirma. I és que, per la manera enquè explica la seva feina, es nota que per a Sauret és “engrescadora”.

La vocació d’enginyer tècnic industrial li ve de família: dos dels seusgermans van estudiar la carrera a l’Escola de Barcelona. Des de petit, se sen-tia atret per la mecànica: “Construïa prototips de karts i de motos amb elsmeus amics”, diu. Mentre encara estudiava, va entrar a treballar a Dabel,una empresa catalana fabricant d’electromecanismes. Sauret s’encarregavade dissenyar matrius, motlles i components, una tasca que li serveix com a“llançadora” per entrar al món de la indústria. És en aquesta companyia onun dels seus clients, Braun, li ofereix el càrrec de responsable de qualitat idesenvolupament de nous productes: en sis anys en llança al mercat sis quesón tot un èxit per a la marca: assecadors, depiladores de cera, planxes... itota una sèrie de productes per a la cura personal: “Dels cinc enginyers quedissenyàvem assecadors, només jo tenia cabells!”, recorda divertit.

A principis dels noranta entra a formar part durant dos anys de MAI,on també encapçala el departament de nous productes amb 70 enginyersal seu càrrec. Aquest canvi el duu de nou al sector de l’automòbil. Aquí hidesenvolupa, entre d’altres, un projecte per optimitzar el sistema de cable-jat elèctric dels vehicles. D’aquesta etapa recorda la pressió amb què es tre-ballava: “De vegades, fins i tot el director general havia de posar-se a sol-dar peces per complir amb les comandes de grans empreses com Ford”.

El 1993 Sauret pren la decisió de passar de la indústria als serveis de lamà del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). La seva trajectòria alRACC passa per diversos càrrecs dins els departaments de logística, serveid’assistència en carretera, tallers i central d’alarmes, fins que assumeix ladirecció tècnica de la Fundació RACC. Per a Sauret, el més apassionantd’aquesta tasca és compartir punts de vista amb professionals de diversescultures. Els seus projectes s’agrupen en tres línies: seguretat viària (reduccióde les morts en carretera, per exemple), medi ambient (reducció d’emissionsde CO2, promoció dels cotxes ecològics...) i mobilitat (pacificació del tràn-sit a les ciutats, motos i accidentalitat, etc.). “El món de l’automòbil està ata-cat per moltes bandes. Necessitem cotxes menys contaminants i mésintel·ligents i sistemes tecnològics d’interacció amb la infraestructura. Laindústria ha d’estirar del carro i se l’ha d’ajudar; no podem matar el cotxe,sinó que l’hem de potenciar en la direcció correcta”, assegura seriós.

Malgrat el que li costa desconnectar de la vida professional, Sauret ésun gran afeccionat a la muntanya, per això molts caps de setmana se’n vaa Montserrat, als Alps o als Pirineus a practicar alpinisme. També li agra-da anar al cine i llegir, tot i que les seves lectures sempre el porten “cap aalgun tema professional”.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

La Llei de seguretat industrialEl 8 d’agost es va publicar la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial. A grans trets, aquestallei pretén organitzar el sistema de seguretat industrial de Catalunya, augmentant la qualitat del servei deles inspeccions tot millorant l’eficiència administrativa. Així mateix, busca augmentar el nombred’operadors, fet que comportarà més competència entre ells i més possibilitats d’elecció per als usuaris.

Eva MestresServei d’Assessorament Jurídic

�La Llei engloba aspectes relacionatsamb les instal·lacions industrials, comara ascensors o instal·lacions elèctri-ques, instal·lacions petrolíferes, aparellsa gas, vehicles automòbils, calderes devapor, grues, instal·lacions de calefac-ció i de fred, així com la seguretat delsproductes industrials.

L’esperit de la Llei de seguretatindustrial és crear un nou model degestió de la seguretat industrial que res-pongui a les necessitats actuals de lasocietat catalana.

En aquest sentit, la Llei configuraun nou model de característiques prò-pies per a Catalunya, on s’integri lanecessària intervenció de l’Adminis-tració en el que la llei defineix com aservei públic d’interès general ambl’establiment d’un règim de concur-rència entre els operadors de la ins-pecció subjectes ara a un règimd’autorització administrativa, tot aixòal servei de la millora de la seguretatindustrial i de la qualitat en la presta-ció dels serveis d’inspecció.

El model que la llei proposa deter-mina un règim d’autorització admi-nistrativa per als operadors de la ins-pecció que permeti incrementar-ne elnombre, mantenint, però, un equilibrientre oferta i demanda i establint unacompetència efectiva entre ells. Aixímateix, els operadors autoritzats hau-ran de complir un alt nivell de reque-riments, tant pel que fa a la seva com-petència tècnica i sistema d’assegu-rament de la qualitat, com a la compe-tència professional i la formació conti-nuada del seu personal inspector. Unestricte règim d’incompatibilitats perals operadors de la inspecció garantirà

la independència de les seves actua-cions. S’estableixen també uns objecti-us d’equilibri territorial i de desplega-ment mínim per comarques que, en elservei d’ITV, s’hauran de traduir en unPla Territorial de noves estacions.

A més, es crea l’Agència Catalanade Seguretat Industrial com a organis-me executor de la política de seguretatindustrial de la Generalitat, basada enels principis d’autonomia de gestió,control d’eficàcia i responsabilitat so-bre els resultats.

Val a dir que d’inici, el projecte deLlei reconeix als enginyers tècnics,juntament amb els industrials, un pesespecífic en la futura Llei, ja que elConsell Assessor de l’Agència Catala-na de Seguretat Industrial estarà inte-grat, entre altres, per representantsd’ambdós Col·legis. Recordem que lafunció del Consell Assessor consisteixa ser l’òrgan d’orientació i consultade l’Agència on hi ha representats els

agents públics i privats amb interes-sos relacionats amb la finalitat del’Agència.

En relació amb la tramitació de laLlei, la nostra institució ha intervingutactivament en el procés aportantdiverses esmenes, algunes de les qualshan estat acceptades i recollides en eltext. De les observacions presentadespel CETIB amb data 9/11/07 al pro-jecte de llei, el Departament va incor-porar directament les observacionssegüents:

- Observació tercera: a l’article 4 delprojecte s’afegeix a “tècnic” laparaula “competent”.

- Observació sisena: supressió de lareferència a la LIAA pel que fa a lanormativa aplicable en activitatsque poden produir accidents greus.

- Observació quinzena: supressió defer inspeccions sense identificar-seprèviament.

El projecte de Llei reconeix als enginyers tècnics industrials un pes específic en la futura Llei de seguretat industrial

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


Així mateix, amb data 9/04/08varen comparèixer davant el Parla-ment de Catalunya, el degà delCETIB, Joan Ribó, juntament amb elvicedegà, Juan J. Gracia, i la vocalMarta Recolons, per tal de fer avinentles observacions del Col·legi. Tot segu-it, es va trametre a tots els grups parla-mentaris una carta comunicant lesobservacions incorporades al projecte iles no preses en consideració, afegintla compareixença dels membres deJunta davant el Parlament.

De la resta d’observacions no incor-porades directament al text, els grupsparlamentaris van recollir certes obser-vacions i de l’estudi de l’informe de laponència en relació amb les esmenespresentades, s’accepten les modifica-cions del CETIB que es detallen.

Pel que fa a l’observació onzena,referida a l’article 26.3 del projecte deLlei, relativa al fet que amb aquestanormativa no se soluciona el greuproblema del règim d’incompatibi-litats dels operadors de la inspeccióen matèria de seguretat industrial, irecollida pel grup parlamentari (GP)Socialistes-Ciutadans pel Canvi, elGP d’Esquerra Republicana de Cata-

lunya, el GP d’Iniciativa per Catalu-nya Verds-Esquerra Unida i Alterna-tiva, i el GP de Convergència i Unió,es dóna un nou redactat que passa aser l’article 25.4, el qual diu textual-ment:

“Els operadors de la inspecció enmatèria de seguretat industrial, llurpersonal de direcció i llur personal ins-pector han d’ésser independents de lesparts involucrades. El règim d’incom-patibilitats s’ha de desplegar per decreti ha de determinar:

a) Les activitats considerades incom-patibles amb les especificitats cor-responents a cadascun dels opera-dors de la inspecció.

b) Les condicions de pertinença a

grups empresarials que desenvolu-pin activitats considerades incom-patibles.

c) Les incompatibilitats de caràcterpersonal dels socis, personal direc-tor i personal inspector dels opera-dors de la inspecció.

En qualsevol cas, es considerenincompatibles aquelles activitats quepuguin entrar en conflicte amb llurindependència de judici i integritatrespecte a les activitats d’inspecció”.

Pel que fa a l’observació setzenareferida a l’article 45.3m) i n) del pro-jecte de Llei sobre el termini màximde tres dies per ingressar les taxes cor-responents a l’Agència Catalana deSeguretat Industrial, es consideraexcessiu, Recollida pel Grup Mixt, elCETIB proposa un termini màxim deretard de deu dies, proposta que haestat incorporada a l’article 44m) i n)de la Llei.

Així doncs, el CETIB ha actuat endefensa de la professió, procurantmantenir una dedicació especial aaquest tema, atesa la importància de laLlei per la gran repercussió que pottenir per al nostre col·lectiu.

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

23

“L’Agència Catalana de laSeguretat Industrial seràl’executor de la política deseguretat de la Generalitat”

�La Fundació Mupiti, una organit-zació privada de naturalesa fundacio-nal i sense ànim de lucre, atorga anu-alment una sèrie d’ajuts exclusius perals perits i enginyers tècnics indus-trials, que siguin col·legiats o bémutualistes, als seus cònjuges, pares ifills. La presentació de sol·licitudsd’ajuda es pot fer al Col·legi fins alproper divendres 31 d’octubre de2008.

Els ajuts que es poden demanarenguany són els que es detallen a con-tinuació:- Ajudes per sufragar despeses de

guarderia (40 ajudes de 450 euroscadascuna).

- Beques i ajudes a l’estudi (per unaquantia total de 23.400 euros).

- Ajudes per al pagament de tracta-ments mèdics especials (per untotal de 15.000 euros).

- Ajudes per a situacions de depen-dència (18.000 euros).

- Ajudes en situacions extraordinà-ries de necessitat (15.000 euros).

- Ajudes per a famílies en situaciód’atur de llarga duració (total de6.000 euros).

- Ajudes per a famílies monoparen-tals amb fills menors a càrrec(6.000 euros).

- Ajudes per a tractaments de caràc-ter rehabilitador o pal·liatiu (valo-

rades en un total de 6.000 euros).- Aportacions al fons de socors de

Mupiti (un total de 10.000 euros).- Ajudes per a minusvàlids físics o

psíquics (15.000 euros).- Balnearis i tractaments termals (20

ajudes de 400 euros cadascuna).- Altres ajudes (per un import total

de 5.100 euros).

A la seu del Col·legi disposeud’exemplars de les Prestacions Socialsde la Fundació Mupiti 2008 quepodeu passar a recollir. Aquests docu-ments també estan disponibles per atots els col·legiats a la pàgina webwww.fundacion.mupiti.com.

Ja es poden sol·licitar els ajuts de la Fundació Mupiti per al 2008


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

Albert [email protected]

�L’elecció del president dels EUA ésun fet transcendent per a la políticamundial i té una gran incidència en elcamp de l’energia. Encara que Amèricaha cedit a la Xina el primer lloc pel quefa a emissions d’efecte hivernacle vin-culades al canvi climàtic, els observa-dors segueixen amb interès el futurposicionament de Washington sobre elparticular. En aquest sentit, tant Oba-ma com McCain han evitat ambigüi-tats i han deixat clares les seves idees.Obama és el candidat ambientalistaperò cal dir que ha modificat el seuideari anterior, molt menys sensible aaquestes temes. En qualsevol cas, espresenten dos projectes diferents.

Els dos candidats troben que el sis-tema de comerç d’emissions és el mésadequat per aconseguir-ne la reducció.Però mentre McCain demana que

aquesta reducció sigui del 60% al 2050–respecte a l’any base 1990–, Obamaposa el llistó en un 80%. També plan-teja que els permisos d’emissions per ales empreses han de convertir-se en ungran generador de recursos per algovern –fins a 100.000 milions dedòlars cada any–, que cal dedicar aobjectius com amortir el cop que lapuja del preu de l’energia suposa per alsmés pobres, augmentar la recerca enenergies renovables i impulsar la co-mercialització d’energia solar i l’eòlica.Per contra, el republicà confia en el

poder del mercat i no vol pressionar elsgrans productors d’energia perquè creuque així, estaran en condicionsd’invertir més en tecnologies netes.

Renovables i petroli. McCain i Obamahan donat suport a l’energia nuclearperò no amb la mateixa intensitat. Elprimer demana la construcció de 45nous reactors fins al 2030 sense mésmatisos. El segon ha afirmat que, si esvolen disminuir les emissions no es poteliminar la font nuclear, però també hadit que s’haurà de millorar la gestió deresidus radioactius. En canvi, McCainmostra desinterès per les energies netesi una negativa clara a noves inversionspúbliques en aquest sector. Aquest és elgran punt diferenciador: Obama hadefensat la inversió de 150.000 milionsde dòlars perquè l’any 2025 el 25% del’electricitat del país es generi ambenergies netes i renovables. A més, peral proper decenni, vol impulsar bio-combustibles derivats de fonts no ali-mentàries com residus municipals pro-vinents de la jardineria i la fabricació decotxes menys dependents del petroli.

En un principi McCain volia feruna moratòria de prospeccions petro-lieres però ara hi està a favor, ja que elseu objectiu és buscar un incrementde la producció de petroli, que consi-deran un bé estratègic. L’estratègiad’Obama, en canvi, passa per un plaque permeti reduir el consum de cruen 3 milions de barrils per dia d’aquía deu anys; el gas natural i les energiesrenovables han d’anar substituint pro-gressivament l’or negre.

Els ciutadans comencen a percebreamb claredat els costos del petroli quehan visualitzat –i patit en molts casos–amb la guerra d’Iraq. La frustració i eldesencís causats per aquesta confron-tació han obert una línia de reflexiópública sobre la necessitat de canviarel paradigma energètic, que podriatenir la seva influència el proper dia 4de novembre.

SOSTENIBILITAT

Els Estats Units davant la revolució energètica

Mercat o govern?

24

Els candidats a la presidència nord-americana, McCain i Obama, han presentat propostes energètiques divergents

ARXI

U

El proper dia 4 de novembre els nord-americans donaran la presi-dència del país al demòcrata Barack Obama o bé al republicà JohnMcCain. El resultat d’aquesta elecció tindrà conseqüències decisi-ves sobre el medi ambient a escala planetària.

“Els dos candidats trobenque el sistema de comerçd’emissions és el més ade-quat per tal de reduir-les”


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

25

Un sistema permetrà aprofitar el 90% de la llum per generar energia

El poder de la finestra�Un equip de recerca de l’InstitutTecnològic de Massachussets (MIT) hadesenvolupat un sistema de captaciód’energia solar a través de les finestresdels edificis que podria revolucionar elmercat i reduir en bona mesura el costactual de les instal·lacions.

El sistema es basa en l’ús d’un tinttransparent que, introduït dins el vidre,té la capacitat d’atrapar la llum entranti redirigir-la cap al marc de la finestraon hi ha un captador d’energia solar.Del total de la llum, un 90% s’apro-fitaria per generar energia. Aquest siste-ma trenca la limitació d’espai existenten els edificis per ubicar plaques solars.Actualment la indústria té dificultatsper produir el nombre de cèl·lules foto-voltaiques que el mercat demana i queaugmentarà en els propers anys. Segonsel MIT, el sistema reduiria la demandade cèl·lules, sense minvar la quantitatd’energia obtinguda i es millorarial’eficiència energètica dels edificis per-què, a més, aquesta tècnica pot aplicar-se a les plaques solars convencionals.

La instal·lació del sistema no té capcomplexitat tècnica i tampoc un tipusde vidre específic; per tant, no caldriacanviar les infraestructures existents nila concepció dels edificis. La perspecti-va més interessant es troba en l’efectemultiplicador d’estalvi d’emissions que

això suposaria si s’arribés a generalitzarals milions de finestres del món. Elprocés, però, no serà ràpid i depèn del’evolució econòmica mundial. Al MITestimen l’entrada al mercat al 2011, jaque cal perfeccionar alguns aspectes dela tecnologia.

El sistema ideat per l’Institut Tecnoògic de Massachussets permet estalviar energia sense invertir en infraestructura

NIC

OLLE

RAG

ER F

ULLE

R, N

SF

La dada. Cada 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial del’Alimentació. El dret a disposar de menjar va ser reconegut com atal per les Nacions Unides en la Declaració Universal dels DretsHumans del 1948 –article 25– i en aquests 60 anys s’han portat aterme una gran quantitat de programes i accions destinades preci-sament a la salvaguarda d’aquest dret, que avui sembla de nou enperill, amb una població mundial que sobrepassa els 6 mil milions imig d’habitants.

Al llarg del 2008 s’ha creat gran polèmica mundial sobre l’im-pacte de la crisi energètica en la seguretat alimentària. Mentre algunsexperts han sostingut la influència negativa de la gran expansió delsconreus destinats a biocombustibles, d’altres han minimitzat aquestfet negant que fos decisiu en la gran puja del preu dels aliments, untema que s’ha abordat en aquestes pàgines de Sostenibilitat.

La filtració d’un informe del Banc Mundial sobre el tema conclouque, efectivament, els biocombustibles han contribuït de maneradecisiva a augmentar els preus dels aliments a escala mundial en un75%. L’estudi indica que altres factors considerats en el seumoment, com ara la demanda creixent d’aliments per part de la Xinai l’Índia, han tingut també la seva influència, però és marginal com-parada amb el pes dels biocombustibles.

Les reaccions a l’informe s’han anat succeint en un sentit majo-ritari d’atorgar-li credibilitat. Tot i així, s’ha posat de manifest que noes tracta d’eliminar els biocombustibles del complicat escenari ener-gètic actual, sinó més aviat de buscar un equilibri en la seva produc-ció de manera que no es posi en perill la seguretat alimentària d’unapart important de la humanitat. Una estratègia viable passaria perestimular la producció dels biocombustibles que proporcionin unmajor rendiment energètic i abandonar progressivament la resta.

16 octubre

Llum solar

Captadorsolar

Cèl·lules solars d’alta tensió

Cèl·lules solars de baixa tensió

Partículesde tint

El tint absorbeixla llum solar itransmet llum

als marcs Llumentrant


Energies renovables, un futur incert

EN PORTADA

La caducitat dels combustibles fòssils i la quantitat de tones de diòxid de carboni que cada dia es llan-cen a l’atmosfera a través dels tubs d’escapament i les xemeneies de fàbriques i centrals, responsablesde l’efecte hivernacle, han fet plantejar la necessitat d’unes fonts d’energia que permetin assegurar undesenvolupament sostenible durant els propers segles.

ARXI

U


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

27

Gerard AriñoPeriodista

�Continuar disposant d’energia i fer-ho sense malmetre el medi ambientpassa per explotar els recursos naturalsdel planeta com ara el sol, el vent, elsvegetals o la força de l’aigua. Per asse-gurar que tots els països membres avan-cen en aquesta direcció, la Unió Euro-pea va emetre, a començament de2007, una directiva que marcava elsobjectius a assolir pel que fa a laimplantació d’aquestes fonts d’energia.Uns objectius que alguns països com-pliran amb escreix, altres patiran perarribar a última hora i potser alguns nopodran assolir. Entre altres coses,aquesta directriu fixa que, per a l’any2020, els països membres de la UEs’han d’assegurar, com a mínim, un20% de la producció energètica defonts renovables. En els darrers anys,Espanya ha fet una important tasca dedesenvolupament d’alguna d’aquestestecnologies i avança cap aquest objec-tiu del 20%. Les condicions climatolò-giques del territori han fet que el crei-xement de les energies solar i eòlicahagi estat especialment significatiu ique l’Estat s’hagi situat en els primersllocs del rànquing mundial d’aquestestecnologies. No obstant això, aquestsdos sectors (el de l’eòlica i el de la solarfotovoltaica) s’enfronten ara amb doscanvis de normativa (el primer d’àmbitautonòmic i el segon, estatal), quepodrien afectar el seu creixement.

Energia solar. Des que es va establir elmarc europeu, les diferents energiesrenovables han progressat a un ritmemolt desigual. “L’energia eòlica ha cres-cut de manera aritmètica, la fotovoltai-ca ho ha fet de manera geomètrica i laresta ho han fet només de forma sim-bòlica”, apunta el professor de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya(UPC) i president de l’Associació deTècnics de l’Administració de Catalu-nya, Lluís Ferrero. Les possibilitatsmediambientals, les facilitats financeresi els ajuts de l’Administració han estatfactors clau per a aquest creixementexponencial de la indústria solar foto-voltaica que, en tan sols tres anys, s’ha

situat com a segon productor mundial,només per darrere d’Alemanya i perdavant dels Estats Units. Segons dadesde l’Associació de la Indústria Fotovol-taica (ASIF), la potència instal·lada alconjunt de l’Estat va créixer el 2007 un410% i va arribar als quasi 600 mega-watts. Una xifra notable, si es té encompte que el 2004 les plaques solarsque hi havia connectades a l’Estatnomés generaven fins a 20 megawattsde potència elèctrica. Aquest augmentva venir motivat per una inversió priva-da de més de 700 milions d’euros entres anys que, segons l’ASIF, ha generatun total de 26.000 llocs de treball.

Però el veritable tret de sortida, allòque va fer que centenars d’empresaris,homes de negocis i petits inversors esplantegessin dirigir la seva mirada a lainstal·lació de plaques solars per a laproducció d’energia, va ser un decretministerial del govern de José MªAznar. El decret 436/2004 va ser elabo-rat per l’executiu popular, però vaentrar en vigor pocs dies després que

comencés a treballar Zapatero. Aquestdocument, que tenia la intenciód’incentivar el sector, fixava les prime-res retribucions als productors d’ener-gia solar, unes primes força atractives.“El primer dia l’Institut per a la Diver-sificació i Estalvi d’Energia (IDAE) varebre tal allau de peticions que a les 12del migdia es va haver de tancar el regis-tre perquè s’havia saturat”, recorda Fer-rero. S’hi van abocar empreses de tottipus: immobiliàries, bancs, empresesde serveis, grans companyies que vanformar societats limitades... “Va co-mençar una cursa en la recerca de pla-ques, era l’inici de l’especulació fotovol-taica”, apunta Ferrero, que és col·legiatdel CETIB. Aquesta política incentiva-dora va quedar refermada mesos méstard amb el decret 661/2007, que ofe-ria nous avantatges per a les fontsd’energia de règim especial.

Aquesta normativa ministerial fixa-va una prima de 45 euros per megawatti hora durant 25 anys per a aquellesinstal·lacions d’una potència inferior a100 kilowatts i una retribució inferiorper a les més grans. No obstant això,feta la llei, feta la trampa: no hi haviaimpediment per dividir en grups de100 kilowatts els grans camps solarsamb potències més elevades de maneraque tots els projectes rebien la màximaretribució. El negoci era rodó i elsbancs també se’n van adonar. Conce-dien crèdits tous a canvi de participa-

ARXI

U

El Govern proposa un reducció de la prima actual per a les instal·lacions solars com aquesta situada a prop de Sevilla

“Des que es va establir elmarc europeu, les diferentsenergies renovables han pro-gressat a un ritme desigual”

ARXI

U


EN PORTADATH

EKN

OS

·Núm

. 124

OCT

UBR

E de

200

8

28

cions i altres es van embarcar en projec-tes en solitari. I és que, tot i la inversióinicial, un cop es connectava la ins-tal·lació a la xarxa el rendiment eramolt alt. “Arribava al 14% i ara ningúté un rendiment del 14% dels seusdiners”, destaca Ferrero.

Aquesta progressió geomètrica quedescriu Ferrero encara no s’ha acabat iel 2008 es preveu que finalitzi amb mésde 1.500 megawatts instal·lats, més deldoble de la que hi havia a final de l’anypassat, i el quàdruple del que el minis-teri preveia inicialment per al 2010 alPlan de Energías Renovables 2005-2010, que marcava per a aquesta dataun total de 371 megawatts. El que sí hacanviat són les sensacions de cara alfutur, la certesa de la viabilitat econò-mica o, si més no, la certesa que la foto-voltaica continuarà essent tan bonnegoci com fins ara. I és que el 28 desetembre de 2007, un cop comprovatl’auge molt per sobre del previst, elsecretari general d’Energia va decidirque n’havia d’aturar l’escalada i va eme-tre una resolució on s’establia que lesretribucions vigents en els decrets 436 i661 serien vigents només per a les ins-tal·lacions amb inscripció definitivaanterior a 30 de setembre de 2008.Aquell mateix dia, el ministeri vaenviar una primera proposta de noudecret, però després del pas pel ConsellConsultiu de l’Electricitat, la ComissióNacional de l’Energia (CNE) va eme-tre un informe negatiu que el va aturar.Aquests moviments polítics, però, vanprovocar que desenes de projectess’acceleressin per poder ser validatsabans d’aquest mes de setembre i enprevisió d’un nou decret més restrictiuen portes. Un nou decret que es vacomençar a gestar a començamentd’aquest estiu i podria veure l’aprovaciódefinitiva en pocs dies. Aquests darrerspassos del govern han aturat en sec laparticipació del sector financer en elnegoci de la fotovoltaica i manté expec-tants centenars de petits inversors.

Proposta de decret. El passat 18 dejuliol, el Ministeri d’Indústria va eme-tre una proposta de Reial decret, undecret que, ara sí, sembla que acabaràaprovant-se. La proposta, que va sor-

prendre negativament els empresaris dela fotovoltaica, posa límits al nivell deproducció retribuïda i a les primes queel govern entrega als productors percada kilowatt hora que aporten a la xar-xa. “No s’ha de transmetre inseguretaten aquest assumpte, la nova normativabusca donar continuïtat i seguretatjurídica al sector, però de forma orde-nada i incentivant la innovació i lacompetitivitat”, argumenta el secretarigeneral d’Energia, Pedro Luis Marín.

La progressió ha estat massa con-tundent, la indústria va reaccionar persobre de les expectatives i la propostadel 2004 ha mort d’èxit, ara és elmoment d’aturar-la; aquesta és, a granstrets, la lectura del govern. Una visióque comparteixen els mateixos produc-tors d’energia solar fotovoltaica. “Evi-dentment el ritme de creixement actu-al no és sostenible”, explica el directortècnic de l’ASIF, Eduardo Collado. Onno coincideixen govern i empresaris ésen la solució per evolucionar desd’aquest escenari.

El ministeri proposa una reduccióimportant de la prima actual. Dels 45euros per megawatt hora es passarà a33 euros per a les instal·lacions a lescobertes dels edificis i a 29 per a les quese situen directament a terra, els ano-menats horts solars. A més, tambés’estableix per primera vegada una quo-ta per a l’obertura d’aquests centres deproducció d’energia solar i únicament

se’n retribuiran 300 nous megawatts al’any: 200 en cobertes i 100 a terra. Sies concreta aquesta diferenciació entreterra i cobertes, que fins ara no existia,s’iniciarà un gran canvi en l’enfo-cament de la indústria a l’hora de pro-posar nous projectes ja que els hortssolars suposen prop del 95% de lapotència instal·lada. “Estem d’acord apotenciar les instal·lacions en teuladesperquè són més petites i asseguren unmillor aprofitament ja que no hi hatantes pèrdues en les xarxes de distribu-ció”, assegura Collado, que demanaque el canvi sigui menys brusc. “Laindústria no està preparada per aaquesta transformació, la taxa de retornde la inversió serà de l’entorn del 7%”,vaticina el representant dels productorsd’energia solar fotovoltaica. El proble-ma de fons, segons fonts ministerials,és que les grans instal·lacions a terrahan superat les previsions inicials i hansuposat un important impacte econò-mic. Així, unes instal·lacions que avuinomés generen el 0,7% de l’energiarebran aquest any prop de 800 milionsen primes, fet que suposa el 32% delsincentius que perceben el total de lesfonts d’energia renovable. Segons indi-ca la memòria econòmica de la propos-ta de Reial decret, la despesa del minis-teri ha passat dels 40 milions d’euros al2006, als 190 del 2007 i als 800 que espreveuen per a aquest període, teninten compte que s’assoleixin els 1.500

L’energia eòlica està en un moment crucial a Catalunya ja que s’està esperant una legislació que en determini el futur

ARXI

U


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

29

megawatts a final d’any. Aquest aug-ment és un dels principals argumentsd’Indústria juntament amb “una fortareducció en els costos de les tecnologiesdel polisilici (material amb què esfabriquen les plaques), així com laintroducció de noves tecnologies ambgrans expectatives de suport a aquestamillora pel que fa a costos”.

Al·legacions. Per aturar l’impacte de lanova normativa, l’ASIF, juntamentamb l’Associació de Productorsd’Energies Renovables (APPA), ha pre-sentat al·legacions a la propostad’Indústria. Una acció que també handut a terme, amb motivacions dife-rents, els sindicats UGT i CCOO i

entitats ecologistes com ara Greenpea-ce. Els productors demanen que lalimitació de producció per al 2009s’elevi als 600 megawatts, per evitaruna aturada sobtada del sector. “Es potanar rebaixant el límit de potència ins-tal·lada i les primes als productors demanera progressiva tenint en compte lalògica de mercat”, apunta el directortècnic de l’ASIF que prediu que siaquesta política de disminució mantin-guda s’apliqués en els propers anys, capal 2020 la indústria seria totalment sos-tenible. “El preu de l’energia tendeix apujar i si la indústria creix, els costos del’energia solar baixaran”, afirma.

Aquest és un altre dels grans debats.Si bé Espanya s’ha situat al capdavant

de la producció d’aquest tipusd’energia renovable, pel que fa a lafabricació de plaques de polisicili estàper darrere de molts altres països i aixòdescompensa la balança comercial.“Han d’existir ajudes, però en unamesura raonable”, apunta el secretarigeneral d’Energia, que argumenta que“ni els ajuts ni les quantitats instal·ladespoden ser tan elevades que serveixinper animar l’economia de tercerspaïsos”. Marín es refereix sobretot aAlemanya, Xina i Japó, dels quals escalcula que es van importar durant el2007 panells solars per un valor de2.500 milions d’euros, amb l’impacteconsegüent sobre la balança comercial.

La projecció de creixement que fal’ASIF comporta arribar als 20 giga-watts de potència al 2020, fet quepodria augmentar la participació de lafotovoltaica en la producció totald’energia fins al 6% (actualment noarriba a l’1%). “Si això li sumeml’energia eòlica, que també ha de créi-xer, ens podríem situar al 2020 entorndel 20% que marca la directiva de laUnió Europea”, explica Collado. Noobstant això, les previsions del ministe-ri no són tan optimistes i calculen quedintre d’una dècada la fotovoltaica seràentorn dels 4 gigawatts. Les decisionsministerials, però, segurament acaba-ran dirigint la fotovoltaica cap a un oaltre escenari possible.

La nova proposta ha forçatl’associació de productors a nous plan-tejaments. En un intent de protegir elspetits i mitjans inversors, l’ASIF hademanat al Govern que rebaixi lapotència màxima dels projectes, que elnou decret fixa en 2 megawatts per a lesteulades i en 10 per al terra. La màximaestablerta per al terra “podria suposar elcompliment de la quota amb única-ment deu instal·lacions”, apunten lesal·legacions presentades pels produc-tors de fotovoltaica. Aquesta al·legacióva provocar una escissió en l’ASIF, quees va concretar amb la sortida de les 13empreses de més pressupost. Aquestescompanyies van fundar el darrer 27 dejuny l’Associació Empresarial Fotovol-taica (AEF) i va nomenar presidentJuan Laso, de l’empresa T-Solar. Aques-ta nova associació empresarial té una

gislació que en determini el futur

Principals objectius d’implantació d’energies renovables l’any 2015

Eòlica 3.500 MW

Solar fotovoltaica 100 MW

Solar termoelèctrica 50 MW

Solar tèrmica 1.250.000 m2

Hidroelèctrica 2.474,8 MW (153,7 MW nous)

Biogàs 120,2 MW per producció elèctrica + usos tèrmics

Biocombustibles 18% de la demanda de gasoil de biodièsel + bioetanol en barreja directa i ETBE a totes les gasolines

Biomassa llenyosa Usos tèrmics que s’incrementen en 50 kTEP + 63,7 MWper a la producció d’electricitat

Residus renovables 45,2 MW en RSU + 52 kTEP de fangs de depuradora per a usos tèrmics


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

30

visió encara més pessimista del’impacte del futur decret i ha xifrat larecessió en la pèrdua de 40.000 llocs detreball i la paralització de 16.000milions d’euros d’inversió.

L’augment del cost per als consumidors.L’augment de la tarifa elèctrica és unaltre dels principals arguments delministeri per tirar endavant la novaproposta. “És necessari i raonable redu-ir les primes vigents si no volemenfrontar-nos a elevadíssimes pujadesde la factura elèctrica durant els pro-pers anys”, afirma Marín. “Hem deconduir el procés de promoció de lesnoves energies de manera més mesura-da, que abarateixi el cost de l’energia”,esgrimeixen fonts ministerials, queapunten que “la meitat de la darrerapujada de les tarifes va anar a parar a lafotovoltaica”. L’afirmació està avaladaper la CNE, que en el seu informeapunta que aquest augment sobtat dela indústria fotovoltaica no previst “téconseqüències per al consumidor del’electricitat”. Concretament, la CNEparla que el sobrecost per al consumi-dor pel suport econòmic al règim espe-cial podria passar del 8,6% del 2007 al8,9% el 2008. Segons l’informe de lacomissió, en aquest sobrecost, el suporta la tecnologia fotovoltaica va represen-tar 189 milions d’euros en el 2007, unaquantitat que es podria transformar en524 milions si a final d’any s’assoleixenels 1.800 megawatts instal·lats. Aquestincrement addicional de 335 milionssuposa un increment de la tarifa elèctri-ca el 2008 de l’1,3% per satisferl’increment del sobrecost fotovoltaic.En les seves al·legacions, l’entitat ecolo-gista Greenpeace ha proposat una solu-ció alternativa per evitar l’encarimentde l’electricitat: en lloc de limitar laproducció, donar prioritat en funció dela potència del projecte. Com méspotència tingui instal·lada el projecte,més barat ha de ser el preu de venda delkilowatt hora; aquesta és la propostadels ecologistes, que no entenen la fina-litat de la proposta ministerial. “Conti-nuem ensopegant amb la por escènicadel govern davant del ràpid creixementd’aquesta energia renovable” declaraJosé Luis García Ortega, responsable

de la campanya Canvi Climàtic i Ener-gia de Greenpeace.

Informe de la CNE. La proposta de ReialDecret ha estat enviada a les diversescomunitats autònomes i a la CNE, queté la funció de validar el text legal abansd’aprovar-lo definitivament. La pro-posta ha estat tramesa pel procedimentd’urgència per tal que pugui rebre elllum verd en seu ministerial aquestamateixa tardor. La CNE, però, ha posatalguns impediments que podrienendarrerir el calendari d’Indústria.Aquestes pegues van quedar reflectidesen l’informe que aquest òrgan consul-tiu va emetre el 29 de juliol. Una de lesrecomanacions que fa és reconsiderar elrepartiment de les primes entre ins-tal·lacions en terra i en cobertes ja queconsidera massa inassolible l’objectiuministerial de 100 megawatts en hortssolars el 2009, tenint en compte queper al 2008 se’n preveuen 1.100. “Esproposa que mantenint l’objectiu totalanual de 300 megawatts per al 2009, esfixin 50 megawatts per al tipus I (teula-des) i 250 per al tipus II (terra)”, afirmala CNE en el seu informe que afegeixque, de cara al 2010, es podria propo-sar un objectiu on es prioritzés més lainstal·lació de plaques integrades alsedificis. Amb aquesta i altres considera-cions de caràcter més tècnic, la comis-sió va emetre una resolució favorable ala proposta de nou decret, tot i que va

demanar al ministeri que corregísaquests aspectes. Especialment signifi-catius van ser els vots particularsd’alguns consellers i, sobretot, el delvicepresident de la CNE, FernandoMartí Scharfausen que, juntament ambel conseller Javier Peón, va expressar elseu rebuig al nou sistema de primes.Així, demanen una menor reducció dela retribució actual per tal de “facilitaruna transició suau i que els inversors,fabricants, promotors i agents en gene-ral puguin realitzar una planificació amitjà i llarg termini que suposi més efi-ciència per al sistema espanyol i per alsconsumidors”. Segons aquests mem-bres del consell d’administració de laCNE, les primes, actualment fixades en45 cèntims per kilowatt hora, hauriende quedar fixades al 2009 en un valorentre 35 i 44 cèntims i, en exercicisposteriors, aplicar una reducció del 7%anual “que podria arribar al 10% anu-al” en funció de la producció. En el seuvot particular, Martí Scharfausen iPeón manifesten que l’objectiu priori-tari és mantenir “la seguretat regulatò-ria”, que no causi estralls en el mercatque acabin repercutint de manera nega-tiva en el consumidor.

Una política no prou clara. La inestabi-litat regulatòria és precisament una deles principals crítiques que ha rebutl’actual política energètica del gabinetsocialista. Unes veus contràries que han

EN PORTADA

Molins més grans

La velocitat amb què avança la tecnologia eòlica es pot visualitzar amb la instal·lació de nousmolins cada cop més grans. La darrera fita d’aquesta particular cursa l’ha marcadal’aerogenerador ECO-100, que a final de juliol va entrar en funcionament al municipi delPerelló, a la comarca del Baix Ebre. Aquest molí, de 145 metres d’alçada (igual que la TorreAgbar de Barcelona) i 100 metres de diàmetre del rotor, és el més gran de tot l’Estat. Tam-bé és el més potent ja que ell sol genera 3 megawatts de potència, fet que suposal’electricitat necessària per a 3.500 persones. Per fer-se una idea de com ha evolucionat laindústria, l’ECO-100, dissenyat a Barcelona per l’empresa Ecotècnia-Alstom, és fins a 120vegades més potent que el primer aerogenerador que es va instal·lar a Catalunya l’any 1984.Un aerogenerador, aquell primer, que es va col·locar al municipi de Vilopriu amb una potèn-cia de 25 kilowatts. El molí del parc del Perelló està sol actualment, però es preveu que enels propers mesos se n’ubiquin tres més de les mateixes característiques al seu costat. D’altrabanda, la companyia Gamesa fa mesos que treballa en el prototip d’un aerogenerador de4,5 megawatts que s’instal·larà properament en dos parcs eòlics d’Aragó.


augmentat en els darrers mesos desprésde la nova proposta de decret. “No hiha una política energètica clara”, apun-ten des de l’ASIF. Una afirmació quecomparteix completament el professorde la UPC i col·legiat del CETIB, Llu-ís Ferrero, que indica que aquesta inde-finició fa massa anys que s’allarga. Des-prés d’un darrer trienni favorable per aldesenvolupament de les energies reno-vables, molta gent del sector es pregun-ta per què ara es vol aturar la indústriafotovoltaica d’una manera tan sobtada.“El que passa és que el ministred’Indústria és un economista i com aeconomista es dedica a reduir costos,però mai a parlar de kilowatts hora nide tones d’emissions”, es lamenta Fer-rero. Per a aquest enginyer tècnic, Espa-nya està abocada a un sistema depenentde les centrals nuclears o a la importa-ció d’electricitat dels Estats europeus.“Però admetre-ho per part dels políticsels resta rèdits electorals”, assenyala Fer-rero, que indica que el secretisme sobreels incidents a centrals nuclears, com el

recentment ocorregut a Ascó, crea inse-guretat entre la població. No pensa dela mateixa manera, però, Jaume Moner,gerent de l’associació catalana d’empre-saris de l’energia eòlica Eoliccat, queapunta que el govern central sempre elsha permès “treballar amb una certaseguretat”.

L’alternativa eòlica. Moner fa aquestesdeclaracions en un moment crucial pera l’energia eòlica a Catalunya ja ques’està esperant una legislació del governcatalà que ha de determinar en bonapart el futur immediat d’aquesta tecno-logia. Quan es va tancar aquesta edició,

l’Institut Català de l’Energia havia defer pública la informació de l’avant-projecte de nou decret, que ha de can-viar diversos aspectes de la regulaciócatalana. Un dels més notables és queper primer cop s’estableixen unes zonesde desenvolupament prioritari, a lesquals els promotors s’hauran d’ajustarper dur a terme els seus projectes. Finsara, només s’havien delimitat les àreesque mediambientalment eren incom-patibles amb el desenvolupament del’energia del vent, però, en el noudecret, la Generalitat fixarà on vol quese situïn els aerogeneradors.

D’altra banda, el govern canvia elprocediment per a l’acreditació de pro-jectes. Si bé ara un promotor presenta-va lliurement el seu projecte i era laGeneralitat la que havia de donar-hi elvistiplau, ara la situació serà totalmentdiferent per a aquelles instal·lacionsmés grans de 10 megawatts i més peti-tes de 50 (les més grans depenen direc-tament del Ministeri d’Indústria). Per aaquests parcs, es fixarà un sistema de

“La inestabilitat regulatòriaés una de les principals críti-ques que ha rebut l’actualpolítica energètica socialista”


EN PORTADA

concursos on serà el govern català quideterminarà la ubicació i la potènciade cada projecte. “Es passa d’una lliu-re iniciativa del promotor a una admi-nistració que decidirà els aspectesimportants, però amb això la Genera-litat no està inventant res, ja que enaltres països ja passa així”, comentaMoner, que afegeix que el sector notindrà problemes per adaptar-se aaquest nova manera d’actuar. A més,Eoliccat expressa la seva esperança queaquest nou procediment escurci elsterminis de tramitació que, segonsindica, ara poden arribar fins als 8 o 9anys.

Una de les qüestions que mésinquieta els empresaris de l’eòlica però,és que la nova legislació s’aprovi junta-ment amb la llista de zones de desen-volupament prioritari. “Si no sónsimultanis pot passar que el sector esquedi mirant què és el que està passantper no posar en risc les inversions: nopodrà presentar projectes de fins a 50megawatts perquè no sabrà on són leszones de desenvolupament prioritari idifícilment un promotor de miniparcsde fins a 10 megawatts s’arriscarà aplantificar un projecte en un indret onpot córrer el risc que a sobre li caiguiuna d’aquestes zones”, diu Moner.

Els empresaris temen que si nos’aplica amb consciència, aquest noudecret pugui tenir efectes paralitzantssobre una tecnologia que, a Catalunya,està vivint els anys de més creixementdesprés d’un començament decebedor.A l’inici d’aquest any, Catalunya era lanovena comunitat autònoma del’Estat pel que fa a producció d’energiaaprofitant el vent, amb 347,4 mega-watts de potència en funcionament,que representava el 2,2% del totalestatal. Tot i que sembla un percentat-ge minso, els projectes en tràmit sónmolts i de molta magnitud, fet que faser positius tant a productors com aAdministració, de cara al complimentque Catalunya s’ha marcat per al 2015de 3.500 megawatts instal·lats. “Crecque fàcilment podem superar els1.000 megawatts operatius durant el2009, fet que fa pensar que els 3.500són possibles, però els 3.000 al 2010segur que no”, explica el gerent

d’Eoliccat, que afegeix que per al can-vi de decenni es podrien rondar els1.200-1.500 megawatts.

Actualment, prop d’una cinquan-tena de parc eòlics, que sumen prop de1.500 megawatts, han rebut autoritza-ció administrativa i estan pendentsdels darrers tràmits per a l’inici de lesobres. Així mateix, hi ha 26 projectesmés, amb una potència de més de 800megawatts, que esperen rebre, per partde la Generalitat, l’estudi d’impacteambiental i el vistiplau de la comissiód’Urbanisme. “A més tenim controlatsun seguit de projectes, que encara nohan sortit a informació pública i quepoden arribar a sumar prop de 2.000megawatts”, assenyala Morron, quedestaca que si tots aquests projectestiren endavant se superaran ambescreix els objectius del govern.

No obstant això, Eoliccat tem quel’entrada en vigor del decret deixi en eltinter part d’aquests 2.000 megawatts.I és que els projectes que no hagin sor-tit a exposició pública quan entri en

vigor el nou decret, s’hauran d’ajustarals nous criteris, fet que a molts elssuposarà replantejar de nou potències iàrees d’instal·lació. “Volem queaquests parcs puguin tirar endavant,però és un risc que correm”, afirmaMorron, que assegura que en les nego-ciacions amb l’administració aquest ésun “punt calent” i que “s’està buscantuna solució”. Malgrat tot, Morron noassegura que hi pugui haver mesuresexcepcionals per a aquests projectes.

Revifada de la indústria. Si es concre-ten les millors expectatives, la indús-tria eòlica podria créixer i força en ter-ritori català. El nivell de producciómés elevat d’altres comunitats autòno-mes ha fet que fins al moment compa-nyies fabricants de torres i d’aeroge-neradors hagin descartat Catalunyacom a ubicació i la majoria es trobinen indrets com Castella i Lleó, Galíciao Castella-La Manxa, que tenenentorn dels 3.000 megawatts ins-tal·lats.

A començament d’any, la potènciainstal·lada al conjunt de l’Estat espa-nyol era de 15.145 megawatts, unaxifra només superada per Alemanya iels Estats Units, que disposaven de22.247 i 16.818 respectivament. Jun-tament amb aquests dos països, l’Estatlidera el desenvolupament i aplicaciód’aquesta energia en l’àmbit interna-cional ja que el quart classificat enaquest rànquing és l’Índia, que elgener del 2008 disposava només d’uns8.000 megawatts. Tot i això, la partici-pació del vent en la generaciód’electricitat a l’Estat és relativamentpobra, només el 9,5%, si es comparaamb altres fonts tradicionals com sónel carbó (25,7%), els cicles combinats(24,4%) o les centrals nuclears(19,7%).

A diferència de la solar fotovoltai-ca, l’eòlica ha crescut de manera mésregular i continguda i, si segueix així,complirà amb els objectius del Minis-teri d’Indústria per al 2010, que estanfixats en 20.155 megawatts, el Plan deEnergías Renovables 2005-2010. L’aug-ment de potència, tant en l’eòlica comen la fotovoltaica, és necessari perquèaquestes puguin tenir una participació

Els nous canvis de normativa dels sector energèticpoden afectar el seu ritme de creixement

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

32

ARXI

U


regular en la generació d’electricitat jaque és pràcticament impossible quetots els molins o les plaques generinenergia al mateix temps. En aquestsentit, el sector empresarial de l’eòlicaés optimista de cara al 2030. “Pensemque fàcilment Espanya pot arribar als40.000 megawatts en aquesta data, fetque permetria que l’eòlica tingués unacerta capacitat de base”, vaticinaMoner, que afegeix que aquestapotència no la faria tan fiable comuna font d’energia de “pitjar el botó ifuncionar”, però quasi. “Quan hi hauna potència instal·lada tan alta espot garantir un mínim important”,conclou.

Eficiència energètica. Però si és impor-tant garantir-se una gran quantitat deproducció d’energia provinent defonts renovables, encara ho és mésmillorar en termes d’eficiència energè-tica. “És la font d’energia més neta quees coneix i es pot afirmar que serà lafont majoritària del segle XXI”, destaca

Ferrero, que explica que encara hi hamolta feina per fer en aquest camp.“Comencem a tenir una importantrendibilitat de les renovables, però sino tenim una política d’eficiènciaenergètica no anem enlloc”, apunta.Segons Ferrero, la política d’eficiènciapassa, entre altres coses, per incentivarels consumidors a la compra d’aparells

que generin un consum excessiu. “Lagent tendeix a comprar els aires condi-cionats més econòmics, però no té encompte que gasten més”, adverteixFerrero, que lamenta que l’adminis-tració no dugui a terme mesures afavor dels electrodomèstics més efi-cients. “L’eficiència energètica és elgran repte de futur”, conclou.

Venta d’electricitat neta

Des de final de juny, l’empresa Gesternova porta a terme la seva activitat de ventad’electricitat. Aquesta companyia és la comercialitzadora de l’Associació de Productorsd’Energies Renovables (APPA) i en la seva sortida al mercat es va presentar com a únicaempresa que ven exclusivament energia elèctrica d’origen renovable. En la presentació, elgerent de Gesternova, José María González, va explicar que l’objectiu és “competir en preui servei amb el segell d’energia verda”. Gesternova, que de moment només va adreçada aclients industrials, emprèn aquesta aventura de la mà de l’elèctrica Factorenergia, que li pro-porcionarà la infraestructura i el coneixement per desenvolupar aquesta nova activitat.L’energia que distribueix Gesternova prové de les instal·lacions de 300 socis d’APPA, entreels quals destaquen els d’energia eòlica i fotovoltaica. L’empresa distribueix entre els seusclients un distintiu que acredita que l’energia que fan servir és totalment neta.


ENTREVISTA

Gonzalo Sanz, director del Grup de Salons Professionals i Industrials de Fira de Barcelona

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

34

MAR

C JA

VIER

RE

“Els canvis del mercat configurennoves relacions entre expositors”


Jordi [email protected]

Ara farà uns tres anys es va canviarl’estructura comercial de Fira Barcelo-na per guanyar agilitat i, fruit d’això, esvan dividir els salons en ProfessionalsIndustrials, els de gran públic, i els mix-tes de distribució. Com s’ha notat?Doncs s’ha notat d’una forma moltpositiva. En general, gràcies a aquestareestructuració, hem pogut donar unmillor servei, tant a expositors com avisitants, aprofitant sinergies ja que latipologia, necessitats i problemàtiquesdels salons d’aquests grups són moltsimilars. A més, també hi ha una divi-sió de vendes que ha permès contactescomercials amb els nostres expositorsmolt més ràpids i àgils en tots elsàmbits. Nosaltres estem dins l’àreacomercial, de manera que la feina queens toca fer és tot allò relatiu a la con-ceptualització dels salons i la captacióde visitants professionals. El nostreobjectiu, en aquest sentit, és saber por-tar els professionals necessaris en cadasaló, perquè aquests tinguin prou relle-vància. Ara ens podem centrar més enaquests aspectes que comento, ja quetot allò relacionat amb els expositorsdepèn de la divisió de vendes.

Així, quines millores concretes estanoferint als clients dels salons profes-sionals?En general, s’ha millorat molt el serveials expositors. En concret, ara, perexemple, som capaços de crear tots elsproductes i serveis necessaris, com aradisseny, creació i confecció d’estandsclaus en mà, logística, subministra-ments i telecomunicacions, càtering iorganització d’activitats paral·leles. Endefinitiva, hem dut a terme una granampliació dels serveis i n’hem ofert de

nous, amb l’objectiu de ser capaçosd’oferir un ventall de serveis totalmentintegrals. Avui, a Fira Barcelona, nosols donem un espai, sinó que facilitemals expositors la posada en escena detots els salons.

Quins salons agrupa el Grup de SalonsProfessionals?Aquest grup aplega bona part delssalons de referència de Fira Barcelona,entre ells, alguns dels més tradicionals.Es tracta de tots els salons del sectorcatalogat com a industrial. TenimConstrumat, Instalmat, Hostelco,Maquitec, Ecocity, Piscina BCN,Expoquímia, Equiplast, Eurosurfas,Graphispag, Graphispag Digital, His-pag, BCN Rail, Globalgeo, i potseralgun més que em pugui oblidar…

Quins destacaria?Tots són bons salons que estan funcio-nant molt bé, però si ens referim adimensions, evidentment, el nostrebuc insígnia és Construmat. Amb tot,el que és realment important és larepresentativitat de cada saló dins delseu sector. Piscina BCN, per exemple,és el més internacional. També sónmolt importants els que nosaltres ano-menem les 3 E’s, o sigui, Expoquimia,Eurosurfas i Equiplast, que representengairebé el 100% del sector químic, ique s’organitzen conjuntament el pro-per octubre, a més dels relacionats amb

els sectors gràfic i embalatge (Graphis-pag i Hispag), amb el món del’hostaleria i col·lectivitats (Hostelco) iel sector industrial (Maquitec). Endefinitiva, estem molt contents de totsels nostres salons.

Aquest any s’ha celebrat la primeraedició d’Instalmat, en el qual han parti-cipat els enginyers tècnics industrialsde Catalunya. Quina valoració en feu?Es tracta d’una fira molt sectorial i diri-gida al món i els professionals de la ins-tal·lació, i la valoració és molt positiva.En el comitè de tancament, totes lesopinions han estat molt favorables perser la primera edició. Per part de lesempreses i institucions que hi van par-ticipar, les opinions han estat moltsatisfactòries en totes les enquestesrealitzades. De fet, ja hem anunciatque la fira es repetirà el 2010.

Quin és el procés per pensar i organit-zar un nou saló?Per fer un saló nou, s’ha de buscarl’oportunitat d’un sector que captisque necessita una fira. Instalmat, perexemple, sorgeix de Construmat. Nos-altres vam captar la necessitat d’un sec-tor molt concret de Construmat, demanera que, la part corresponent aaquest sector, s’ha reconduït cap a unanova plataforma expositiva. Els noussalons que van sorgint són reflex de laimportància d’un sector o de la neces-sitat de no diluir-se. Això, a més, per-met captar més públic objectiu.

I què és el més difícil a l’horad’organitzar un nou saló?Jo diria que el més difícil és trobar elnou sector. Cal veure i preveure elsnous sectors i les noves vetes de mercat.S’han d’estudiar les possibilitats, i tam-bé la competència firal. La veritat és

El negoci firal mou un gran volum de diners a escala internacional i Barcelona és un dels punts de referèn-cia. Fira Barcelona és una plataforma estratègica de promoció econòmica i de projecció internacional de lesnostres empreses i serveix per conèixer-ne la situació i activitat. Té la superfície firal més gran d’Espa-nya,una cartera de 80 salons, reuneix 40.500 empreses, rep 3,5 milions de visitants i ajuda a crear 41.000 llocsde treball. 15 dels seus salons són referents europeus i lidera els salons industrials i professionals espany-ols amb una aportació anual a l’economia d’uns 2.200 milions d’euros. Parlem amb Gonzalo Sanz qui, des-prés de més de trenta anys vinculat a Fira Barcelona, avui és director dels Salons Professionals i Industrials.

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

35

MAR

C JA

VIER

RE

“Hem ampliat els serveis in’hem creat de nous per tald’oferir un ventall de ser-veis totalment integrats”


THEK

NO

S· N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

36

ENTREVISTA

que, precisament per la gran compe-tència firal internacional, cada vegadaés més difícil organitzar grans salons dereferència mundial tot i que, evident-ment, no hi renunciem, tot el contrari.Nosaltres hem de ser, i som, referent.Amb tot, cal entendre el valor de lesfires més petites.

Els salons que estan a les seves manstenen un caràcter força industrial i pro-ductiu. De quina manera s’ha notattota la qüestió de les deslocalitzacionsi, ara mateix, la crisi econòmica?Hi ha salons que ho noten més, isalons que ho noten menys, i n’hi haque pràcticament no ho noten. El queevidenciem són els canvis del mercat,ja que es configuren diferents formesde relació entre els expositors i els visi-tants. Nosaltres, com a salons profes-sionals, més enllà de canviar les estratè-gies, no notem cap tipus de pèrdua decompetitivitat.

Per altra banda, què significa per a laindústria catalana tenir a casa salonscom Construmat, Instalmat, Expoquí-mia, etc.?Al final, som una caixa de ressonànciade cadascun d’aquests sectors. Creemsinergies i, a més, tenim, com a respon-sabilitat, crear fòrums de reflexió.Aportem valor afegit al puramentcomercial per mitjà d’activitats diver-ses, jornades tècniques, normativa, etc.Tenim la voluntat de ser generadors decanvi i d’alternatives i aquest aspectedels nostres salons creix cada vegadamés, ja que en cada nova edició hem dedonar també una mica més. Com dic,com a organitzadors de salons, a mésde donar un espai i d’incentivar la tas-ca comercial i les noves formes de pro-duir, hem de ser generadors d’activitatsinteressants i de valor afegit.

A Catalunya, s’ha parlat molt de totala qüestió del dèficit d’infraestruc-tures, i vostès ho van patir en prime-ra persona amb tota la qüestió del’AVE. Ja amb una certa perspectiva,com creu que els han afectat aques-tes qüestions?Bé…, és cert que el problema de lesinfraestructures es va notar, però araestem molt ben ubicats i les novesinfraestructures, tant de la ciutat engeneral com de Fira Barcelona, hanguanyat molt. Pel que fa a les nostrespròpies infraestructures, la posada en

marxa del nou recinte va fer que lagent s’hagués d’acostumar a la novasituació, però ara tot funciona perfec-te, i funcionarà millor. Som a migcamí entre l’aeroport i la ciutat, i gau-dim d’una configuració nova i moltmés atractiva. També s’estan fentmillores en l’àmbit de les comunica-cions, com la connexió dels dosrecintes firals gràcies a la nova estacióEuropa/Fira dels Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya que vaentrar en servei el 2007. Jo diria quehem millorat molt, i la prova és que

MAR

C JA

VIER

RE

“A Fira de Barcelona, nosols donem un espai, sinóque facilitem la posada enescena de tots els salons”


THEK

NO

S· N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

37

tots els salons que se celebren en elnou recinte queden plenament satis-fets. A més, d’aquí un temps tindremconnexió amb el metro, i això seràtambé un bon avenç.

En termes generals, on situaria Firade Barcelona dintre del panoramainternacional?Home...!, jo diria que és la primera.El que és segur és que estem molt benposicionats i que juguem en la prime-ra divisió. És cert que, en l’àmbitindustrial, Alemanya en general és un

competidor molt dur, amb sectorsindustrials molt forts. Hem de teniren compte que tan important és lafira com els sectors industrials propisque hi donen suport.

Així, pel que duen entre mans, quinpols noten entre els sectors indus-trials catalans?La salut de la indústria catalana ésforta, més del que de vegades enspugui semblar. Si tens un entorn ambindústria forta, tens bons salons. I, aFira de Barcelona, on tenim més for-

ça és precisament en els salons indus-trials. Els nostres salons reflecteixenl’estat de la indústria, i podem dirque a Catalunya tenim un teixit pro-ductiu amb una bona salut, a bandadel moment econòmic complicat queestem travessant.

Un conegut organitzador de firesexplicava que una de les coses quemés el preocupaven a l’hora d’obrirles portes d’una fira eren els imita-dors, a vostè li preocupa això?Jo no ho veig igual. Tots els que ensmovem en l’àmbit firal assistim alssalons de la competència. Has d’estarsempre al dia, tant per aprendre lescoses que els altres fan millor que tucom per refusar les que no veus cla-res. Has de veure què es fa, però noamb l’ànim de duplicar salons. Si elsector està ben posicionat en unrecinte firal que no és el teu, difícil-ment te l’enduràs. Tot i que, evident-ment, nosaltres tenim un departa-ment dedicat a la captació de salonsexterns…

Per acabar, darrerament estem veientcom molts salons acaben essent unamarca que s’exporta, com és el casd’Alimentaria. Aquest és l’objectiuque persegueixen amb la resta desalons?Certament, hi ha actualment una cer-ta tendència a exportar salons enpaïsos emergents. Ho fan força elsalemanys i també els anglesos i, ambAlimentaria passa que és un saló quepertany a Fira de Barcelona, peròtambé a la companyia internacionald’organització de fires Reed Exhibi-tions. Pel que fa a Fira de Barcelona,la qüestió d’exportar salons actual-ment no entra dins la nostra estratè-gia a curt termini.

“Els nous salons que vansorgint són reflex de laimportància d’un sector o dela necessitat de no diluir-se”


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

38

[email protected]

�De fet, les immenses xarxes que avuitenim connectant milions de personespodrien incitar un del canvis més gransde la història de la humanitat: la crea-ció col·laborativa d’idees. El comença-ment d’un salt en l’espècie humana,cap el que el paleontòleg Eudald Car-bonell anomena l’era del pensament.

Potser per ser original hem de supe-rar el límit del possible o allò pròxima-ment resoluble. Cal enfonsar-se més enel pensament radical. Fer servir labogeria assenyada del pensament perimaginar el que, sent avui impossible,podria ser algun dia freqüent. Cal fer,doncs, més de Jules Verne i menysd’analista de la realitat. Només aixís’aconseguiran idees realment disrupti-ves, que generin mercats radicalmentnous, totalment verges.

Provem amb algunes idees boges?Algunes ja són al mercat... Estem par-lant d’un món d’animació, de dibuixosanimats, o de realitat radical?

Reinventar la lectura. Fa anys que fra-cassem repetidament a l’hora de rein-ventar el llibre i la forma com el femservir. Els lectors digitals no han fun-cionat. Però, serà el Kindle d’Amazonel destinat a canviar radicalment la nos-tra experiència de lectura? És un instru-ment que utilitza la ja madura tecnolo-gia de la tinta digital (e-ink) per con-vertir en obsolet un text en paper.

Fabricació a casa. Podrem dissenyar-nos el moble a mida només marcant lesseves dimensions a la paret, com resse-guint-lo amb els dits? (vegeu SketchFurniture). Podrem, doncs, demanar a

algun fabricant que ens talli les dife-rents peces necessàries per construir-lo,i ens les enviï per correu (per algun noutipus de correu-fàbrica, per cert)?(vegeu ponoko.com per intuir per onpoden anar les coses).

Confecció de coneixements a partir deles teves experiències. Podem pensaren un ordinador que mescla els teusconeixements i és capaç de generar tex-tos totalment nous, sense la teva inter-venció? Per exemple, podem pensarque una màquina podria combinartotes les pàgines que he vist per Inter-net últimament, i confeccionar-ne un

nou element de coneixement, senseque hagi de ser jo el que ho faci traienttemps d’una agenda impossible?

Càlcul instantani del retorn d’unainversió d’acord amb el comportamentd’avatars. En lloc d’haver d’invertir enprototips i estudis de mercat conven-cionals, ¿podem pensar que un sistemaintel·ligent provi sobre les rèpliquesdigitals dels nostres clients (amb totsels seus atributs qualitatius, respectantla diversitat psicogràfica) una proposta,de manera que el resultat ens digui si tésentit o no llançar-lo al mercat?

Connexió automàtica entre projectesque poden tenir sinergies. Podem ima-ginar un sistema que estableixi poten-cials connexions de negoci entre pro-jectes? Per exemple, ¿podem imaginarque una espècie de celestina infonòmicapogués connectar els membres de lanostra xarxa que tenen moltes probabi-litats de tenir alguna cosa en comú, entermes de projectes? (una espècie dematch-making entre empreses, com jafunciona entre persones a través delspeed-dating).

Generadors de business cases directesdes d’inputs d’idees. Podem imaginarun sistema que, a partir de l’entrada decentenars d’idees per part dels mem-bres d’un col·lectiu pensant (crowd-sourcing), calculi automàticament qui-nes són les que tenen més sentit des delpunt de vista del negoci? Al Japó, ja hoestan fent els emprenedors de cuusoo(http://wish.cuusoo.com). La gent ex-pressa com desitjaria que en el futur fosun producte o servei; altres s’apunten ala iniciativa, i quan hi ha una massa crí-tica suficient (un mercat probable),

INNOVACIÓ

Actualment les idees originals requereixen un punt de bogeria

Pensar radicalmentDe manera creixent, un té la impressió que ja està tot dit. Molt poc del que es diu i publica és real-ment nou. Vivim uns dies amb escasíssims pensadors originals. La veritat és que ser original s’ha tor-nat gairebé impossible. Són milers de milions els qui pensen al món, i centenars els qui ho expliquena la xarxa. I és cada dia més absurd intentar fer-ho sol.

RUCA

“Potser per ser ‘original’hem de superar el límit delpossible o d’allò pròxima-ment resoluble”

La bogeria assenyada duu a l’originalitat


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

39

l’empresa construeix un model denegoci per al nou producte i acordaamb un fabricant que la idea es conver-teixi en realitat. Així, ja s’han fabricatcentenars de productes, que ara esvenen a les grans superfícies. Un noumodel que trenca de manera radicalamb el procés tradicional de disseny idesenvolupament de productes.

Saber el que pensen de la teva propos-ta en temps real. Té sentit pensar enalguna mena de mecanisme que per-meti calcular amb alt grau de precisió siel que vols proposar al mercat seràacceptat? Més exactament, alguna for-ma de reduir al màxim el temps entrela idea i el seu llançament al mercat?

Psicomedidors, que t’ajuden a compro-var si compleixes els estàndards dema-nats a la teva companyia d’asseguran-ces. En un món en què les indústriesque prosperaran seran la d’entreteni-ment (superar la por al present) i la deles assegurances (protegir-se de la por alfutur), com suggereix l’intel·lectualfrancès Jacques Attali, ¿tindrà sentitque disposem d’instruments que mesu-rin fins a quin punt el nostre estat per-sonal (físic, psíquic, laboral, emotiu,etc.) es desvia dels estàndards establertsa la pòlissa d’assegurances? I un copdeterminat el nostre grau de desviació,hem de comptar amb la manera de tor-nar a la normalitat (una espècie de pro-zaquització de la humanitat?).

Determinadors d’ibiqüitat (que nod’ubiqüitat). Agents de software queajudin a determinar quina informaciónecessita un usuari en una determina-da situació, abans que cap d’aquestsutilitzi el sistema. O sigui, algun tipusde mecanisme lògic que permeti desxi-frar tots aquells ítems d’informació quepoden ser eventualment necessitats perl’usuari. Una manera de preveure elque és informativament necessitable.

Buscadors a la teva memòria. Sistemes,como el que utilitza a Microsoft elveterà pioner Gordon Bell per emma-gatzemar tota la seva vida (tots els seustextos, les seves experiències, en àudio ivídeo), de manera que hi puguis buscar

qualsevol detall (com era la pluja aquelldia que ella em va dir “no”?).

Convertidors de la realitat en videojoc.Software que converteixi una situacióreal en una escena de videojoc, i que apartir de la interpretació dels futurs pos-sibles, construeixi tota la lògica del joc(els diferents possibles futurs de deter-minada situació, animats automàtica-ment des de la foto real del present).

Tota cosa, amb la seva història en reali-tat augmentada. Cada objecte, cadaedifici, cada persona, amb la seva histò-ria gravada, de manera que en veure-hopuguis reconstruir quina ha estataquesta història. Què va passa en

aquesta vall durant la guerra? Qui vaestar aquí tal dia fa tants anys?

Imaginar aquest tipus d’idees radi-cals potser no serveix de res, o potser ésjustament el que ara necessitem perobrir espais totalment nous en els nego-cis. Òbviament, no són reptes fàcils.

Però, no resulten atractives les ideescom la que d’algun dia pugui ser possi-ble descobrir, gràcies a aquests grava-dors-de-la-història-de-cada-cosa, que,sent infant, t’havies creuat més d’unavegada amb la que anys més tard seriala teva parella?

Aquest seria realment un altremón... Però recordem que Jules Vernees va quedar, finalment, una mica curten la seva prospectiva...


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

40

ARTICLE TÈCNIC

José L. Rodríguez EspantosoEnginyer tècnic elèctric

�A continuació es resumeixen elsobjectius o finalitat del present treball:

- Comparativa de tres mètodes decàlcul del corrent de curtcircuit idemostració que el primer d’ells,indicat com a mètode de càlcul al’Annex 3 de la Guía Técnica deaplicación del REBT, s’ha d’evitarutilitzar. Per contra, el més adequatés el tercer mètode, anomenat mèto-de de les impedàncies.

- Realitzar el càlcul del corrent decurtcircuit sense necessitat de saberla potència del transformador dedistribució del qual s’alimenta lainstal·lació.

- Saber com poder escollir l’inter-ruptor automàtic o interruptormagnetotèrmic (dels diversos quemostren els catàlegs de fabricants)més adequat.

Aquest text tracta només del curt-circuit trifàsic en xarxes de correntaltern en baixa tensió, ja que és un delscurtcircuits més habituals en xarxes ter-ciàries (oficines, comerços, restaurants,museus, cinemes, garatges, tallers, etc.)i industrials (fàbriques de cotxes,cimenteres, escorxadors, plantes detractament de subproductes carnis,aeroports, piscifactories, hospitals,poliesportius, parcs temàtics etc.), aixícom en xarxes provisionals d’obra on lalínia sigui trifàsica.

Per tal de facilitar la comprensió il’aplicació pràctica del text, s’estudiarà

un cas real, on la finalitat serà escollirles proteccions adequades d’un quadreprincipal de protecció i maniobrad’enllumenat públic.

El text està pensat per anar propor-cionant al lector la teoria necessària encada moment. D’aquesta manera esfuig dels tractats i textos teòrics quedesenvolupen un exemple al final, peròcom un afegit. Aquest treball preténque el centre sigui un exemple pràctic,complementat amb la teoria necessària.

Curtcircuits. Abans d’iniciar l’exemplecitat, és convenient repassar què ente-nem per curtcircuit i els diferents tipusde curtcircuits que es poden produir ales instal·lacions elèctriques, així comrealitzar una anàlisi de les impedànciesque intervenen en cadascun d’ells.

Definició de curtcircuit (segons vocabu-lari electrotècnic internacional (VEI)151-03-41). Contacte, accidental ointencionat, de resistència o impedèn-cia relativament petita, entre dos o més

punts d’un circuit que normalmentestan a tensions diferents.

Tipus de curtcircuits. En aquest apartat,s’indica el recorregut dels corrents perals diferents curtcircuits, on es potobservar quines impedàncies i resistèn-cies entren a formar part del dit reco-rregut. A més, s’indica la fórmula ques’obté mitjançant el mètode de lesimpedàncies.

Com a aclariment sobre el tipus detransformador indicat, cal puntualitzarque és de tipus estàndard, Dyn11, onla D indica que el primari està connec-tat en triangle, la y indica que el secun-dari està connectat en estrella, la n, queel neutre està distribuït (és a dir, que ésaccessible), i l’11, anomenat índexhorari, indica el desfasament que hi haen cadascuna de les fases del secundarirespecte del primari en múltiples de 30graus; en aquest cas, 11 x 30º = 330º.L’índex horari només es té en compteen el cas d’haver de connectar transfor-madors en paral·lel, on tots han de

Elecció del poder de tall de les proteccions elèctriques en baixa tensió

Càlcul del correntde curtcircuit trifàsic IÉs important que el projectista, l’instal·lador i el responsable de manteniment d’una instal·lació elèctricaconeguin els mètodes de càlcul dels corrents de curtcircuit, ja que és imprescindible per determinar, d’unabanda, el poder de tall de les proteccions i, de l’altra, per saber si protegeix adequadament el conductordavant d’un curtcircuit, no deixant passar més energia específica de la que suporta el conductor.

TransformadorDyn 11

U

Z

Z

Z

Z

Z

U

U

U

U

R R

f1

f2

f

L

f3

b a

f1

f2

f3

N

PE U

U

U

f1

f2f3

120º

120º

120º

Figura 1


tenir el mateix índex horari. A més del que s’ha indicat, cal tenir

present que es considera que el sistemade tensions és equilibrat, cas acceptaten la gran majoria de situacions debaixa tensió. Un sistema equilibrat ésaquell en què les tensions de fase (Uf)tenen el mateix voltatge i estan desfa-sades entre elles 120º. Els dos esque-mes següents representen aquest cas(Figura 1).

En un sistema de tensions equili-brat, la tensió de línia o composta (ten-sió entre dues fases) i la tensió de fase osimple (tensió entre una fase i el neu-tre) compleixen la condició següent:

UL = ZXXXX3·Uf

On UL : Tensió de línia (V)Uf : Tensió de fase (V)

Com exemple pràctic, es potesmentar que si una tensió de fase ésde 230 V, la tensió de línia serà de398,37 V, que a la pràctica diàrias’indica com 400 V.

Zf representa la impedància equiva-lent a totes les impedàncies (de la font–bobines del transformador– i línies)recorregudes pel corrent de curtcircuit(Icc) per cada fase fins el punt de defec-te –curtcircuit–. En una situació nor-mal, la impedància de les tres fases té elmateix valor tant en mòdul com enargument, ja que es consideren iguals;és a dir, Zf1 = Zf2 = Zf3 = Zf.

RN representa la resistència equiva-lent de tots els trams que formen elconductor neutre des del transforma-dor fins el punt de defecte.

Ra i Rb representen les resistènciesde connexió de terra de la instal·lació(edifici) i del neutre en el centre detransformació, respectivament.

La resistència existent entre lespiquetes de presa de terra de la ins-tal·lació i les piquetes del centre detransformació, es considera menyspre-able, degut a que al tenir una gran sec-ció de pas (escorça terrestre) la resistèn-cia disminueix fins a valors insignifi-cants, fins i tot per a terrenys amb resis-tivitat elevada.

ZPE indica la impedància del con-ductor de protecció elèctrica (conduc-tor de terra).

S’ha menyspreat la impedància del’arc de defecte, impedància d’apare-llatge, etc., per simplificar els càlculs i

poder calcular el valor màxim encadascun dels casos.

Es pot considerar que les tres impe-dàncies per fase són iguals –sistema decàrregues equilibrat–, i que el sistemade tensions és equilibrat; aleshores

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

41

TransformadorDyn 11AT BT

U

U

U

f1

f2

f3

R Rb a

Z

Z

Z

Z

Z

f1

f2

f3

N

PE

UI =cc

f

f N+Z Z

Figura 2 Curtcircuit monofàsic

OnIcc: Corrent permanent de curtcircuit (A)Uf: Tensió de fase (V)Zf: Impedància de fase (Ω)ZN: Impedància del conductor de neutre (Ω)

TransformadorDyn 11AT BT

U

U

U

f1

f2

f3

R Rb a

Z

Z

Z

Z

Z

f1

f2

f3

N

PE

UI =cc

f PE+Z Z

Figura 3 Curtcircuit unipolar a terra o homopolar

OnIcc: Corrent permanent de curtcircuit (A)Uf : Tensió de fase (V)Zf : Impedància de fase (Ω)ZPE: Impedància del conductor de protecció

elèctrica (conductor de terra) (Ω)Ra: Resistència de la connexió de terra de la

instal·lació (masses) (Ω)Rb: Resistència de la connexió de terra del

neutre del transformador (Ω)

UI =cc

f

f PE+ + +Z Z aR bR

Nota: el conjunt format per totes aquestes impedànciesi resistències s’anomena impedància de bucle

TransformadorDyn 11

Z

Z

Z

Z

Z

U

U

U

R R

f1

f2

f3

b a

f1

f2

f3

N

PE

AT BT

UI =ccL

f2 Z.

Figura 4 Curtcircuit bifàsic

OnIcc: Corrent permanent de curtcircuit (A)UL : Tensió de línia (V)Zf : Impedància de fase (Ω)


davant d’un curtcircuit trifàsic, en elpunt de defecte es crearà un neutreartificial, tal com succeeix en el cas deles tres bobines d’un motor asíncrontrifàsic connectat en estrella (per això eldit motor no necessita connectar-se alneutre real de la instal·lació).

La demostració que, en el punt dedefecte d’un curtcircuit trifàsic, s’obtéun neutre artificial és que la suma vec-torial de les tres intensitats de fase dónacom a resultat zero.

I0 = If1 90º + If2 -30º + If3 -150º = 0 A

On I0: Intensitat per al conductorde neutre (A)

If1: Intensitat per a la fase 1 (A)If2: Intensitat per a la fase 2 (A)If3: Intensitat per a la fase 3 (A)

Com a conseqüència, la tensiód’aquest “neutre artificial” és zero, talcom passa idealment amb el neutre realde la instal·lació.

Això provoca que cada impedànciade fase estigui connectada entre fase ineutre. Cal remarcar que, en el punt dedefecte, no es va acumulant el correntde les tres fases, sinó que com que elscorrents estan desfasats 120º, en cadainstant una o dues de les fases faran deretorn cap al transformador, tal com espot observar en l’exemple de la figura6. Es pot observar que, si la tensió defase és positiva respecte el “neutre arti-ficial”, el corrent circula en direcció aaquest neutre. En el cas que la tensiósigui negativa respecte aquest neutre, elcorrent flueix en sentit contrari.

Condicions inicials. Com ja s’ha comen-tat, l’exemple pràctic a desenvoluparcorrespon a un quadre principal deprotecció i maniobra d’una instal·laciód’enllumenat públic.

Amb la finalitat de poder aprofitaral màxim l’exemple a desenvolupar, esconsiderarà una situació extrema, quees produeix quan el quadre principal es

troba molt a prop de la caixa general deprotecció (CGP).

Se suposarà que ja s’haurà definitl’estructura del quadre principaldonant el següent esquema unifilar,que vindrà donat per les necessitats dela instal·lació d’enllumenat a realitzaren una plaça (Figura 7).

S’han indicat totes les dades de lainstal·lació, amb la finalitat de conèixertots els detalls i poder utilitzar aquellsque ens siguin necessaris per:

- Calcular el Poder de Tall (PdT) deles proteccions, també anomenatpoder de curtcircuit, mitjançant elcorrent de curtcircuit previst.

- Energia específica passant que coma màxim aguanten els conductors(k2·s2), i per tant no pot ser supe-rada per l’energia específica quedeixa passar la protecció (Icc2·t).Això es calcula mitjançant lesdades del conductor (secció, mate-rial del conductor i tipus de mate-

ARTICLE TÈCNIC

TransformadorDyn 11

Z

Z

Z

Z

Z

U

U

U

R R

f1

f2

f3

b a

f1

f2

f3

N

PE

AT BT

UI =ccf

fZ

Figura 5 Curtcircuit trifàsic

f1Icc

t

f2 f3

OnIcc: Corrent permanent de curtcircuit (A)Uf: Tensió de fase (V)Zf: Impedància de fase (Ω)

Figura 6


rial d’aïllament) i mitjançant lesgràfiques, taules o codis proporcio-nats pels fabricants de proteccionsun cop conegut el corrent de curt-circuit previst.

Com que els quadres principals deprotecció i mesura es troben regulatsper la ITC-BT-09 del Reglament Elec-trotècnic de Baixa Tensió, s’ha indicattambé a l’esquema unifilar el compta-

dor d’energia elèctrica i el fusible deprotecció, que al seu torn fa la funcióde CGPM, al correspondre ambl’esquema d’instal·lació d’enllaç ambel d’un sol usuari (Apartat 2.1 de laITC-BT-12).

Continuant amb les condicions ini-cials de l’exemple a desenvolupar, laxarxa d’enllaç amb l’empresa subminis-tradora, se suposarà que són conegudesuna sèrie de dades; algunes són facilita-des per la mateixa empresa subminis-tradora mentre que d’altres són les quepodem observar en el punt de conne-xió que ens proporciona la companyiaper connectar el quadre de protecció imesura. Les dites dades s’han represen-tat a l’esquema de la figura 8.

En el dit esquema, s’observa que latensió de distribució és de 25 kV, men-tre que el transformador té una tensióde 36/0,42 kV. Els transformadors quees poden trobar als catàlegs de fabri-cants per a xarxes de distribució –comés el cas– són de tensió assignada méselevada de primari de 24 kV o 36 kV.Es pot observar que un transformadorde 24 kV no pot ser utilitzat per a unatensió assignada de distribució de 25kV, per la qual cosa s’hauran d’utilitzartransformadors de 36/0,42 kV, on 0,42kV és la tensió del secundari del trans-formador treballant en buit, és a dirsense càrrega connectada, proporcio-nant una tensió considerada de 400 Vquan treballi en càrrega.

Així mateix, pot observar-se en lafigura anterior que no s’ha especificat lapotència del transformador, ja que esconsiderarà desconeguda, tal com suc-ceeix habitualment.

THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

43

Aquest articleés un extractedel segon fasci-cle del Manuald’Instal·lacions Elèctriques de BaixaTensió. Aquest lliurament i els següentses poden adquirir a la caixa del Col·legia un preu de 4 euros per als col·legiatsi de 6 per als no col·legiats.

kWh

IGA40A4P

ICP30A4P

20A4P

4P40A

300 mA

4P40A

300mA

4P40A

300mA

16A4P

16A4P

F

CIRCUIT DI C1 C2 C3

ZONA PLAÇA Columna 1 Columna 2 Columna 3

Potència (kW) 27,0 11,7 7,65 7,65

Corrent Ib (A) 38,97 16,88 11,04 11,04

Corba disjuntor C C C C

Poder de tall(kA)

Tipus diferencial - Classe A Classe A Classe A

Conductor (mm2) 3x10+10+T10 3x6+6+T6 3x6+6+T6 3x6+6+T6

Longitud (m) 2 10 45 70

Aïllament XLPE XLPE XLPE XLPE

k2·s2 (A2·s)

I2·t (A2·s)

400 V25 kV

36/0,42 kV

TRANSFORMADOR CGP CUADRE

Scc = 500MVA

L í n i a t r i f à s i c a d e C u , f o r m a d a p e r 1 c o n d u c t o rm u l t i p o l a r d e 1 0 m m 2 y 2 m e t r e s d e l o n g i t u d ,a ï l l a m e n t X L P E

kWh

Figura 7

Figura 8


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

44

�Noves entitats i nous projectes:aquest any varia la distribució amb tresnoves fundacions que en resulten bene-ficiades. Es tracta de la Fundació LaiaMendoza, l’Associació Gràcia per al’Ajut a la reinserció social i l’AssociacióAMISI. Repeteixen la Fundació CascAntic i Acció Solidària Igman.

A La Fundació Laia Mendoza se lihan atorgat 7.880 euros per al projecte“Tecnologies apropiades a l’àrea deVedanthangal, construcció del centresocial de Laia Found”. Els dinerssol·licitats corresponen al cost de laconstrucció de les instal·lacions de LaiaFundation Vedanthaghal per poderdonar sortida a totes les activitats idependències per als cooperants.L’Associació Gràcia per a l’Ajut a lareinserció social, amb el seu projecte“Gràcia 2008 Olivier Kastner”, n’harebut 6.250 euros per un projecte per ala integració social i laboral de maresimmigrants que han patit privació dellibertat i tenen fills al seu càrrec.D’altra banda, a l’Associació AMISI iel seu projecte “Mediació interculturalal centre penitenciari de joves” se li hanatorgat 6.000 euros. Aquest projecteaposta per assessorar els joves en elsprocessos judicials.

La Fundació Casc Antic torna arebre, igual que l’any passat, 6.000euros per als seus projectes “Anem perfeina” i “Serveis de lots d’aliments encru”. Finalment, Acció SolidàriaIgman, que també repeteix subvenció,torna a destinar els diners a un projec-te a Chiapas, en aquest cas per a laconstrucció de sistemes d’abastament

d’aigua potable a les comunitats indí-genes.

El CETIB fa anys que concedeixuna part del seu pressupost a organitza-cions no governamentals, si bé el 2000va ser el primer any que es va formalit-zar i els ajuts es van englobar dins elconcepte del 0,7% del pressupost. Aixídoncs, el 2008 és el novè any que elCETIB té regulada la concessió d’ajutsals projectes. Des de fa tres anys, lescomissions de Cultura i Esports id’Enginyers Jubilats son les encarrega-des de valorar els projectes i decidirl’import que s’atorga a cadascun.

Política de concessió d’ajuts socials delCol·legi. Poden optar a les subvencionsels projectes relacionats d’una maneradirecta o indirecta amb l’enginyeria i eldesenvolupament social i cultural apaïsos del Tercer Món o bé en el QuartMón, és a dir, el nostre entorn més des-favorit. Aquest tipus de projectes tépreferència, tot i que també se’n valo-ren d’altres que afavoreixin el desenvo-lupament sociocultural de la poblaciórespectant el medi ambient. El fet queenginyers tècnics industrials col·legiatsparticipin en algun d’aquests projectestambé és un aspecte que cal valorar.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Les comissions de Cultura i Esports i Enginyers Jubilats avaluen les propostes

Cinc entitats rebran ajudesper a projectes solidaris El CETIB destina el 0,7% del seu pressupost anual a la subvenció de projectes de desenvolupamentsocial al Tercer i el Quart Món. Enguany, un pressupost total de 30.130 euros, més de 3.300 euros mésque l’any passat, es reparteix entre els projectes solidaris de cinc entitats sense ànim de lucre. La ini-ciativa respon a la novena concessió d’ajuts socials que anualment promou el Col·legi.

Acció Solidària Igman repeteix subvenció i torna a destinar l’ajuda per a un projecte a Chiapas

ACCI

Ó SO

LIDÀ

RIA

IGM

AN


THEK

NO

S·N

úm. 1

24 O

CTU

BRE

de 2

008

45

Jordi Castañ[email protected]

�Situat al centre de la ciutat, val lapena començar la visita per la terceraplanta, on un audiovisual ens introdu-eix a la infantesa, joventut i maduresade Gaudí. La narració deixa clar el seutalent innat, inspirat en la naturalesa,per portar a terme unes construccionssovint polèmiques per als seus coetanis.Devot de la religió catòlica, va estudiara les Escoles Pies de Reus, on ja plane-java una rehabilitació del monestir dePoblet, prova de l’ambició professionali el coneixement cultural que atresora-va. Més endavant, la bona entesa ambel qui seria el seu principal mecenes,Eusebi Güell, marcaria el seu futur.

Després sortim a veure i tocaralguns detalls modernistes, com ara elstrencadissos o el treball escultòric. Percomprendre, però, la genialitat deGaudí cal anar a la segona planta itopar-se amb la maqueta funicular dela colònia Güell, una peça clau perquèels seus col·laboradors entenguessinquè es proposava fer en cada construc-ció. Aquesta maqueta va portar deuanys de feina, però va ser la gran provaper tirar endavant la Sagrada Família.En el prototip, Gaudí dibuixava el plà-nol i jugava amb els pesos d’uns saquetsper conformar les seves famoses parà-boles, que es veien reflectides en unmirall amb la forma elevada en quèhaurien de quedar. Era l’art de la cate-nària, que havia estat menystingut peròque Gaudí posa en primera fila ja quecreu que és la solució que més s’ajusta ala natura. A mig camí entre la fe, la tèc-nica, la intuïció i el talent, el mestre vaser capaç de posar en solfa uns volums

especials i particularíssims, gràcies al fetque les catenàries no requerien pilars,sinó que eren coberta i suport. Aquítambé entrem de ple en una trajectòriaprofessional amb la Sagrada Famíliacom a fita més destacada, però senseoblidar altres obres civils. Així, podemveure com era l’obrador de Gaudí altemple expiatori o les maquetes de laCasa Batlló, on aplica conceptes d’unamoderníssima ecologia com ara un sis-tema de ventilació que feia córrer l’airedes de l’interior fins a la façana del pas-seig de Gràcia a través d’unes persianesgraduables o, a la colònia Güell, l’ús del’aigua que genera la rosada en el tren-cadís o la pluja, que s’emmagatzema enuns dipòsits soterrats.

Finalment, a la primera planta, hiha el Gaudí més íntim, amb les sevesnotes d’estudiant, la relació amb perso-nalitats catalanes, el dibuix de la vitrina

per a uns guants de la Casa Comellasbarcelonina, que va enamorar Güell ique va marcar un punt d’inflexió en laseva carrera, i el seu dietari personal,salvat miraculosament d’un incendi ique és una joia per als seus estudiosos.

En definitiva, una visita que pot aca-bar amb una ruta pel Reus Modernista,del qual es dóna informació al GaudíCentre Reus on això sí: no hi trobaremcap obra de Gaudí. Ja se sap que ningúacostuma a ser profeta a la seva terra.

CULTURA

Més informacióGaudí Centre ReusPlaça del Mercadal, 343201 Reus (Tarragona) Tel.: 902 360 200www.gaudicentre.com

Gaudí Centre Reus

L’homenatge al genial arquitecteFill i nét de calderers, el genial arquitecte Antoni Gaudí (1852 – 1926) té a Reus un punt ineludible percomprendre la seva trajectòria vital i professional. Reus que ha sabut treure profit dels seus patrimonismés internacionals. Malgrat que Gaudí no té cap obra seva a la capital del Baix Camp, sí que hi té elGaudí Centre Reus, on se li fa els honors al costat de la resta d’atractius que ofereix Reus al visitant.

GAUD

Í CEN

TRE

REUS

Maqueta funicular de la colònia Güell de Gaudí L’exposició mostra l’obra de Gaudí de forma interactiva

El Gaudí Centre Reus està ubicat al centre de la ciutat


2231/124 DOUE núm. C 215 (22.08.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 98/37/CE del Parla-ment Europeu i del Consell, de22 de juny de 1998, relativa al’aproximació de legislacionsdels Estats membres sobremàquines (2008/C 215/01).

2232/124DOUE núm. C 221 (29.08.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de la Direc-triu 2006/95/CE del ParlamentEuropeu i del Consell, de 12 dedesembre de 2006, relativa al’aproximació de les legislacionsdels Estats membres sobre elmaterial elèctric destinats a utilit-zar-se amb determinats límits detensió (2008/C 221/01).

2233/124DOUE núm. L 246 (15.09.2008)Directriu 2008/58/CE de laComissió de 21 d’agost de2008, per la qual s’adapta alprogrés tècnic per trentenavegada la Directriu 67/548/CEE del Consell relativa al’aproximació de les disposicionslegals, reglamentàries i adminis-tratives en matèria de classifica-ció, embalatge i etiquetatge de

les substàncies perilloses.

2234/124DOUE núm. C 241 (20.09.2008)Correcció d’errors de la Comu-nicació de la Comissió en elmarc de l’aplicació de la Direc-triu 98/37/CE del ParlamentEuropeu i del Consell relativa al’aproximació de legislacions delsEstats membres sobre màquines(2008/C 241/ 27).

LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

LEG

ISLA

CIÓ

EU

ROPE

A

LEGISLA

CIÓAU

TON

ÒM

ICA

2235/124BOE núm. 186 (02.08.2008)Ordre ITC/2308/2008, de 31de juliol, del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç, per laqual es corregeixen errors del’Ordre ITC/1857/2008, de 26de juny, per la qual es revisen lestarifes elèctriques a partir de l’1de juliol de 2008.

2236/124BOE núm. 203 (22.08.2008)Reial Decret 1247/2008, de 18de juliol, del Ministeri de laPresidència, pel qual s’aprova lainstrucció de formigó estructu-ral (EHE-08).

2237/124BOE núm. 220 (11.09.2008)Reial Decret 1318/2008, de 24de juliol, del Ministerid’economia i Hisenda, pel quales modifica el Reglamentd’ordenació i supervisió de lesassegurances privades, aprovatpel Reial Decret 2486/1998, de20 de novembre.

2238/124BOE núm. 223 (15.09.2008)Reial Decret 1431/2008, de 29d’agost, del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç, pel quales modifiquen determinadesdisposicions reglamentàries en

matèria de propietat industrial.

2239/124BOE núm. 229 (22.09.2008)Resolució de 2 de setembre de2008, de la Direcció Generald’Indústria del Ministeri d’In-dústria, Turisme i Comerç, perla qual es publica la relació denormes harmonitzades en l’àm-bit del Reial Decret 1495/1991,d’11 d’octubre, pel qual es dic-ten les disposicions d’aplicacióde la Directriu del Consell87/404/CEE relativa als reci-pients a pressió simples.

LEG

ISLA

CIÓ

EST

ATA

L

2240/124DOGC núm. 5170(10.07.2008)Llei 12/2008, del 31 de juliol,del Departament de la Presi-dència, de seguretat industrial.

2241/124DOGC núm. 5213(10.09.2008)Ordre PRE/402/2008, de 28d’agost, del Departament de laPresidència, per la qual es revi-sen, dins l’àmbit de Catalunya,les tarifes del servei d’inspecció icontrol reglamentari en l’àmbitde la seguretat, la qualitat i lanormativa Industrials.

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

NO

RMES

UN

E

2242/124BOPB núm. 183 (31.07.2008)Ajuntament de Sant Pol deMar, Anunci d’aprovació defi-nitiva de l’Ordenança regulado-ra de la tramitació de les auto-ritzacions per a la instal·lació degrues-torre desmuntables.

2243/124BOPB núm. 188 (06.08.2008)Ajuntament de Barcelona,Anunci d’aprovació definitivade la Normativa del pla especiald’ordenació dels establimentscomercials destinats a la vendad’articles de record o souvenirs ala ciutat de Barcelona.

2244/124BOPB núm. 197 (16.08.2008)Ajuntament de Barberà delVallès, Anunci d’aprovació defi-nitiva de l’Ordenança regulado-ra dels usos en planta baixa deBarberà del Vallès.

2245/124BOPB núm. 210 (01.09.2008)Ajuntament de Mataró, Anuncid’aprovació definitiva de l’Orde-nança municipal reguladora delsusos de les plantes baixes dedeterminats carrers comercialsde Mataró.

2246/124BOPB núm. 214 (05.09.2008)Ajuntament de Castellar del

Vallès, Edicte d’aprovació defi-nitiva de les modificacions del’Ordenança reguladora de laintervenció integral.

2247/124BOPB núm. 214 (05.09.2008)Ajuntament de Premià de Dalt,Anunci d’aprovació definitivade l’Ordenança municipal re-guladora sobre el soroll i lesvibracions.

2248/124BOPB núm. 215 (06.09.2008)Ajuntament de Terrassa, Edicted’aprovació definitiva de l’Or-denança municipal per a l’a-profitament tèrmic de l’energiasolar.

2249/124BOPB núm. 221 (13.09.2008)Ajuntament de Vilanova i laGeltrú, Edicte d’aprovació defi-nitiva de la modificació de l’Or-denança reguladora dels establi-ments musicals i de restauracióde pública concurrència.

2250/124BOPB núm. 222, annex III(15.09.2008)Ajuntament de Granollers, Edic-te d’aprovació definitiva de lamodificació de la Disposició tran-sitòria primera, apartat 3 del’Ordenança municipal regula-dora de la intervenció municipalde l’administració municipal enles activitats i instal·lacions.

NO

RMES U

NE

LEG

ISLA

CIÓ

LO

CAL

UNE-EN 61340-3-1Electrostática. Parte 3-1: Méto-dos para simular los efectos elec-trostáticos. Formas de onda deensayo de descargas electrostáti-cas para el modelo del cuerpohumano (HBM). Observaciones:Esta norma anulará y sustituirá ala Norma UNE-EN 61340- 3-

1:2003 antes de 2010-07-01.

UNE-EN 62021-2Líquidos aislantes. Determi-nación de la acidez. Parte 2:Valoración colorimétrica.

UNE-EN 694:2001+A1Mangueras de lucha contra in-

cendios. Mangueras semirrígi-das para sistemas fijos. Obser-vaciones: Esta norma anula ysustituye a las Normas UNE-EN 694:2001 y UNE-EN694:2001/AC:2006.

UNE-ISO 6145-4Análisis de gas. Preparación de

mezclas de gas para calibraciónutilizando métodos volumétri-cos dinámicos. Parte 4: Métodocontinuo de inyección conjeringa. Observaciones: Estanorma fue sometida a informa-ción pública como PNE77243-4 y anula y sustituye a laNorma UNE 77243-4:2001.

LEGISLACIÓ

LOCA

L


Últimsdies!16 d’octubre


revista 124.qxp:revista92ctp4.qxd 22/9/08 19:37 página 1 · revista 124.qxp:revista92ctp4.qxd...

Documents