revisiÓ del pgou de ciutadella de menorca · capítol 1er. objecte, naturalesa jurídica,...

REVISIÓ DEL PGOU DE CIUTADELLA DE MENORCA

Pla d’Ordenació Detallada

NORMES URBANÍSTIQUES

APROVACIÓ INICIAL

NOVEMBRE 2018

AJUNTAMENT DE CIUTADELLA Pla d’Ordenació Detallada

NORMES URBANÍSTIQUES. APROVACIÓ INICIAL 1

ÍNDEX DE LES NORMES URBANÍSTIQUES

Títol I. Disposicions de caràcter general ................................................................................ 7 Capítol 1er. Objecte, naturalesa jurídica, aplicació i vigència del Pla d’Ordenació Detallada de Ciutadella .......................................................................................................................... 8

Definició ............................................................................................................ 8 Objecte i àmbit territorial .................................................................................. 8 Determinacions del Pla d’Ordenació Detallada ................................................ 8 Marc legal ......................................................................................................... 9 Contingut ........................................................................................................ 10 Vinculació normativa dels documents del Pla d’Ordenació Detallada ........... 11 Interpretació .................................................................................................... 11 Obligatorietat .................................................................................................. 12 Claus d’identificació ........................................................................................ 12

Vigència .......................................................................................................... 12 Revisió del Pla d’Ordenació Detallada ........................................................... 12 Efectes del Pla d’Ordenació Detallada ........................................................... 12 Actualització ................................................................................................... 13 Modificació ...................................................................................................... 13

Capítol 2on. Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada ............................................ 14 Secció primera. Aspectes generals .................................................................................. 14

Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada .......................................... 14 Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada en sòl urbà ....................... 14 Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada en sòl urbanitzable .......... 14 Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada en sòl rústic ..................... 15 Plans Parcials (PP) ........................................................................................ 15 Plans Especials (PE) ...................................................................................... 15 Plans especials de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes ............... 16 Estudis de Detall............................................................................................. 16 Precisió de límits ............................................................................................ 16 Juntes de conservacó .................................................................................... 16 Ordenances Municipals d’edificació, urbanització i publicitat ........................ 16

Secció segona. Llicències d’obres i activitats .................................................................. 17 Doble règim de control administratiu .............................................................. 17 Sol·licitud ........................................................................................................ 17 Actes subjectes a llicència urbanística sense activitat ................................... 17 Actes sotmesos a comunicació prèvia d’obres sense activitat ...................... 19 Actes subjectes a comunicació prèvia d’obres amb activitat ......................... 20 No necessitat de l’obtenció de llicència urbanística ....................................... 20 Llicències per a ús residencial i turístic .......................................................... 20 Contingut de les llicències .............................................................................. 22 Requisits del projecte tècnic ........................................................................... 22 Documentació de la sol·licitud de llicències d’obres amb projecte ................ 23 Documentació de la sol·licitud de llicències d’obres sense projecte ............. 25 Documentació de la sol·licitud de llicència de demolició ............................... 26 Documentació de sol·licitud de llicència de segregació o d’agrupació de

parcel·les i de divisió horitzontal ................................................................................... 26 Documentació de la sol·licitud de llicència d’obres d’urbanització ................ 27 Documentació de la sol·licitud de llicència per a moviments de terres.......... 28 Documentació de la sol·licitud de llicència de modificació de l’ús ................. 28 Documentació de les comunicacions prèvies ................................................ 29 Llicències per a obres i usos de caràcter provisional..................................... 29 Procediment d’obtenció de llicències, resolució de sol·licituds i terminis ...... 29 Competència per a l’atorgament de les llicències urbanístiques ................... 30 Terminis per executar les obres ..................................................................... 30 Condicions de l’atorgament ............................................................................ 31 Caràcter reglat de l’atorgament de llicència ................................................... 32 Deficiències esmenables i no esmenables .................................................... 32 Notificació i exemplar per al sol·licitant .......................................................... 32 Cartell d’obra .................................................................................................. 32



Modificacions en el curs de les obres ............................................................ 33 Extinció dels efectes de les llicències i concessió de noves llicències .......... 33 Comprovació i vigilancia ................................................................................. 34 Suspensió per manca de seguretat ............................................................... 34 Ocupació de la via pública ............................................................................. 34 Obres en la via pública ................................................................................... 34 Reparació de danys i reposicions .................................................................. 35 Obres inacabades .......................................................................................... 35 Llicència d’ocupació o primera utilització ....................................................... 35 Alineacions i rasants ...................................................................................... 36 Certificat d’aprofitament urbanístic o cèdula urbanística ............................... 36 Altres certificats urbanístics ............................................................................ 37

Secció segona. Règim d’edificis existents ....................................................................... 37 Edificacions, construccions, instal·lacions i usos en situació de fora

d’ordenació ................................................................................................................... 37 Edificacions i construccions inadequades ...................................................... 38 Edificis i instal·lacions incloses dins d’un àrea de planejament sense

ordenació detallada ....................................................................................................... 38 Edificis i instal·lacions inclosos dins d’una àrea d’execució .......................... 39 Règim específic de determinades situacions d’inadequació ......................... 39 Deure de conservació i ordres d’execució ..................................................... 40 Ruïna física imminent ..................................................................................... 40 Avaluació i inspecció d’edificis ....................................................................... 40

Títol II. Règim urbanístic del sòl ........................................................................................... 43 Qualificacions urbanístiques: sistemes i zones .............................................. 44 Tipus de sistemes .......................................................................................... 44 Zones .............................................................................................................. 45

Títol III. Regulació dels sistemes ......................................................................................... 47 Capítol 1r. Disposicions generals ......................................................................................... 48

Titularitat i afectació del sòl ............................................................................ 48 Desenvolupament de les determinacions relatives als sistemes ................... 48 Gestió i execució de sistemes ........................................................................ 48 Protecció de sistemes .................................................................................... 48

Capítol 2n. Sistema hidrològic (Hi) ....................................................................................... 50 Definició .......................................................................................................... 50

Capítol 3r. Sistema viari (V) .................................................................................................. 51 Definició .......................................................................................................... 51 Tipus de sistema viari ..................................................................................... 51 Titularitat ......................................................................................................... 51 Determinacions en els diferents tipus de vies ................................................ 51 Llicència .......................................................................................................... 52 Condicions d’ordenació i ús del sistema viari local ........................................ 52

Capítol 4t. Sistema portuari (P) ............................................................................................ 53 Definició .......................................................................................................... 53

Capítol 5è. Sistema de serveis tècnics (St) .......................................................................... 54 Definició i classificació .................................................................................... 54 Tipus de serveis tècnics ................................................................................. 54 Regulació ........................................................................................................ 54 Titularitat ......................................................................................................... 54 Règim general ................................................................................................ 54 Condicions d’ús .............................................................................................. 55 Condicions d’ordenació i edificació ................................................................ 55

Capítol 6è. Sistema d’equipaments comunitaris (E) ............................................................. 56 Definició i classificació .................................................................................... 56 Titularitat ......................................................................................................... 56 Règim general ................................................................................................ 57 Condicions d’ús .............................................................................................. 57 Condicions d’ordenació i edificació ................................................................ 57

Capítol 7è. Sistema d’espais lliures (EL) .............................................................................. 60 Definició i classificació .................................................................................... 60



Tipus d’espais lliures ..................................................................................... 60 Règim general ............................................................................................... 61 Condicions d’ús ............................................................................................. 61 Condicions d’ordenació i edificació dels parcs territorials ............................ 61 Condicions d’ordenació i edificació dels parcs urbans ................................. 61 Condicions d’ordenació i edificació de les places i passeigs ....................... 62 Condicions comunes de totes les zones verdes públiques .......................... 62

Títol IV. Paràmetres urbanístics ........................................................................................... 63 Capítol 1r. Paràmetres urbanístics generals ........................................................................ 64

Índex d’intensitat neta d’edificació per parcel·la ........................................... 64 Índex d’intensitat d’ús per parcel·la .............................................................. 64 Superfícies i dimensions mínimes ................................................................ 64 Planta baixa .................................................................................................. 64 Planta soterrani ............................................................................................. 65 Plantes pis ..................................................................................................... 65 Planta àtic ..................................................................................................... 65 Profunditat edificable ..................................................................................... 66 Elements tècnics de les instal·lacions .......................................................... 66 Cossos sortints volats ................................................................................... 66 Vol màxim dels cossos sortints ..................................................................... 67 Elements sortints ........................................................................................... 67 Il·luminació i ventilació .................................................................................. 68 Patis de llums i ventilació .............................................................................. 68 Bugaderia i estenedors ................................................................................. 69 Elements situables per sobre la coberta dels edificis que no esgotin l’alçada

reguladora màxima ....................................................................................................... 69 Condicions de les zones o jardins privats ..................................................... 70 Garatges o àrees d’aparcament ................................................................... 70 Reserves per places d’aparcament en garatges .......................................... 70 Condicions dels garatges .............................................................................. 71

Capítol 2n. Paràmetres urbanístics segons sistemes d’ordenació ....................................... 74 Sistemes d’ordenació .................................................................................... 74 Ordenació segons alineació de vial .............................................................. 74 Ordenació per edificació aïllada .................................................................... 74 Ordenació per ordenació específica ............................................................. 74

Secció primera. Alineació de vial ..................................................................................... 74 Paràmetres específics de l’ordenació segons alineació de vial.................... 74 Alineació ........................................................................................................ 74 Línia de façana i façana mínima ................................................................... 74 Amplada de carrer ......................................................................................... 75 Alçada reguladora i nombre màxim de plantes ............................................ 75 Regles sobre determinació d’alçades ........................................................... 76 Regles sobre mitgeres .................................................................................. 76 Profunditat edificable i espai lliure interior d’illa ............................................ 77 Reculada de l’edificació ................................................................................ 77

Secció segona. Edificació aïllada ..................................................................................... 78 Paràmetres utilitzats en aquest tipus d’ordenació ........................................ 78 Forma i dimensió de la parcel·la ................................................................... 78 Volum edificable ............................................................................................ 78 Ocupació máxima de la parcel·la i sòl lliure d’edificació ............................... 78 Alçada reguladora màxima i nombre de plantes .......................................... 79 Separacions mínimes .................................................................................... 80 Edificacions auxiliars ..................................................................................... 80 Tanques ........................................................................................................ 80 Adaptació topogràfica i moviment de terres.................................................. 81 Enjardinament i arbres .................................................................................. 81

Secció tercera. Ordenació específica ............................................................................... 81 Paràmetres utilitzats en aquest tipus d’ordenació ........................................ 81 Alineacions .................................................................................................... 82 Volum edificable, edificabilitat i densitat ....................................................... 82



Separacions mínimes .................................................................................... 83 Cota de referència de la planta baixa ........................................................... 83 Perímetre regulador ...................................................................................... 84

Capítol 3r. Regulació segons tipus d’ordenació ................................................................... 85 Zones d’ordenació segons alineació de vial ................................................. 85 Zona de Casc Antic (clau 1) .......................................................................... 85 Zona d’Eixample (2) ...................................................................................... 85 Zona suburbana (clau 3) ............................................................................... 88 Zones d’ordenació per edificació aïllada ....................................................... 88 Cases aïllades - Nucli Tradicional (clau 4).................................................... 89 Ciutat jardí - Zona Turística (clau 5) ............................................................. 90 Blocs aïlats (clau 6) ....................................................................................... 94 Naus aïllades (clau 7) ................................................................................... 96 Conjunt unitari (clau 8) .................................................................................. 97 Zones d’ordenació específica ..................................................................... 100 Zones de volumetria específica en nucli tradicional i zona turística (clau 9)

100 Títol V. Regulació del sòl urbanitzable ............................................................................... 105

Definició ...................................................................................................... 106 Determinacions en el sòl urbanitzable ........................................................ 106

Títol VI. Regulació del sòl rústic ......................................................................................... 107 Capítol 1r. Disposicions generals ....................................................................................... 108

Definició i finalitat ........................................................................................ 108 Desenvolupament del POD en sòl rústic .................................................... 108 Vies rurals ................................................................................................... 108 Parcel·lacions i segregacions ..................................................................... 108 Activitats declarades d’interès general ....................................................... 109 Activitats relacionades amb les infraestructures publiques ........................ 110 Habitatges ................................................................................................... 110 Construccions que guarden relació amb la destinació o amb la naturalesa

de les finques .............................................................................................................. 110 Condicions generals de les construccions .................................................. 110 Dotacions de serveis ................................................................................... 111 Condicions de procediment ........................................................................ 112 Regulació de l’ús turístic al sòl rústic .......................................................... 112 Definició de les activitats regulades a les Matrius d’Ús de Sòl Rústic de

l’Annex I 113 Capítol 2n. Normes particulars per al sòl rústic d’especial protecció ................................. 114

Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP) ....................................................... 114 Àrees Naturals d’Especial Interès (SRP-ANEI) .......................................... 114 Àrees Naturals d’Interès Territorial (SRP-ANIT) i Àrees d’Interès Natural I

Ambiental del Pla General (AINAPG) ......................................................................... 115 Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) ................................................ 117 Àrees de Protecció Territorial (SRP-APT) .................................................. 118 Àmbits en el sòl rústic d’especial protecció ................................................ 119

Capítol 3r. Normes particulars per al sòl rústic comú......................................................... 120 Àrees d’Interès Agrari (SRC-AIA) ............................................................... 120 Àrees de transició ....................................................................................... 121 Règim General (SRC-RG) .......................................................................... 123 Nuclis rurals (SRC-NR) ............................................................................... 125

Capítol 4t. Normes ambientals i de seguretat industrial ..................................................... 126 Adequació visual a l’entorn ......................................................................... 126 Soterrament i canalització de xarxes de serveis ........................................ 126 Instal·lació d’energies alternatives .............................................................. 126 Prohibició de la publicitat en sòl rústic ........................................................ 127 Talla d’arbres .............................................................................................. 127 Prohibició dels abocaments d’escombraries............................................... 127 Seguretat industrial ..................................................................................... 127 Activitats extractives .................................................................................... 127

Títol VII. Regulació dels usos............................................................................................. 129



Capítol 1r. Classificació urbanística dels usos ................................................................... 130 Bases de la regulació .................................................................................. 130 Classes d’usos ............................................................................................ 130 Classificació dels usos segons la seva funció urbanística: usos globals i

detallats 130 Ús residencial .............................................................................................. 131 Ús turístic .................................................................................................... 132 Ús terciari .................................................................................................... 134 Ús industrial ................................................................................................ 135 Ús global dotacional .................................................................................... 136 Ús rural ........................................................................................................ 138

Capítol 2n. Situació relativa d’usos i activitats .................................................................... 144 Condicions de permissivitat dels usos ........................................................ 144 Condicions generals de permissivitat dels usos de tallers i industria segons

la seva situació ........................................................................................................... 144 Condicions generals de permissibilitat de l’ús recreatiu i d’espectacles .... 145 Distribució de serveis en el medi urbà ........................................................ 145

Disposició addicional primera. Gènere de les denominacions .......................................... 146 Disposició addicional segona. Objetius de la incorporació de la perspectiva de gènere i familia en les actuacions urbanístiques ............................................................................. 147 Disposició addicional tercera. Determinacions específiques per la inclusió de perspectiva de gènere i familia .............................................................................................................. 148 Disposició addicional quarta. Règim específic de les Coves de Cala Blanca ................... 150 Disposició transitòria primera. Regularització d’edificacions existents com a edificis en règim especial .................................................................................................................... 151 Disposició transitòria segona. Ordenació detallada del conjunt històric artístic de Ciutadella de Menorca ........................................................................................................................ 152 Disposició transitòria tercera. Estades turístiques de vacances en habitatges ................. 154 Annex 1. Matrius d’ús del sòl rústic ................................................................................... 155



Títol I. Disposicions de caràcter general



Capítol 1er. Objecte, naturalesa jurídica, aplicació i vigència del Pla d’Ordenació Detallada de Ciutadella

Definició

Aquestes Normes Urbanístiques formen part del Pla d’Ordenació Detallada de Ciutadella.

Aquest text del Pla d’Ordenació Detallada, juntament amb el del Pla General, és el resultant de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana aprovat definitivament el 23 de març de 1988, incloent les seves modificacions posteriors.

Així mateix, aquest Pla d’Ordenació Detallada és el resultat de l’adaptació del planejament general de Ciutadella a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, d’acord amb el que preveu la seva disposició transitòria segona.

Objecte i àmbit territorial

El Pla d’Ordenació Detallada de Ciutadella (d’ara en endavant POD) estableix les determinacions de caràcter detallat definides en l’article 42 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears (d’ara en endavant LUIB), desplegant amb respecte estricte les determinacions establertes en el Pla General de Ciutadella (d’ara en endavant PG).

El seu àmbit d’aplicació és tot el terme municipal de Ciutadella.

Determinacions del Pla d’Ordenació Detallada

Són determinacions bàsiques del POD les següents:

En el sòl urbà i en sòl urbanitzable directament ordenat, pel que fa als àmbits definits per usos i tipologies homogènies que permetin conformar zones d’ordenació concretes per a l’aplicació d’ordenació d’edificació:

Assenyalar les parcel·les subjectes a actuacions de dotació i a actuacions d’edificació aïllades, en els termes establerts en l’article 23.3 de la LUIB, així com els àmbits espacials subjectes a actuacions de reforma interior, regeneració i renovació urbanes, amb els efectes previstos en la legislació estatal de sòl. Quan la delimitació d’aquests àmbits no es difereix a un pla especial, incorporar l’avanç d’equidistribució i, si escau, el pla de re-allotjament i retorn.

La qualificació de la totalitat de terrenys inclosos a les zones d’ordenació, amb la definició dels usos compatibles i prohibits en relació amb l’ús global establert pel Pla General i els índexs d’edificabilitat neta aplicables a les parcel·les aïllades integrades a les zones d’ordenació en sòl urbà, o a les urbanitzades derivades de l’ordenació corresponent al desenvolupament dels àmbits sotmesos a actuacions de transformació urbanística en sòl urbà, determinant l’aprofitament urbanístic mitjà en funció dels criteris establerts en l’article 37.d) de la LUIB.

La definició dels terrenys destinats a espais lliures públics, equipaments i centres de les infraestructures i serveis, en funció de la capacitat potencial del pla i dels estàndards de dotacions previstos en l’article 29 de la LUIB.

El traçat i les característiques de la xarxa viària i dels espais destinats a aparcament amb assenyalament de la totalitat de les alineacions i rasants, i coordinar-ho funcionalment amb el sistema viari estructural contingut en el Pla General.

El traçat i les característiques de les xarxes d’abastament d’aigua, sanejament, energia elèctrica i altres serveis previstos, i coordinar-ho funcionalment amb les xarxes bàsiques de serveis estructurals contingudes en el Pla General.

La reglamentació detallada de l’ús, el volum, l’ocupació màxima, el nombre de plantes per sobre i sota rasant, l’altura màxima de les edificacions, les reculades als límits, les condicions higiènic-sanitàries dels terrenys i les construccions, així com de les característiques estètiques i tipològiques de les construccions, les edificacions i el seu entorn.

Les normes urbanístiques i les actuacions autoritzables a les construccions o edificacions inadequades al nou planejament, conforme al previst en l’article 129 de la LUIB.



En els sectors de sòl urbanitzable:

L’adscripció dels sistemes generals previstos pel Pla General, així com les connexions que, si escau, fossin necessàries per a la funcionalitat correcta de les xarxes d’infraestructures bàsiques municipals.

Si el Pla d’Ordenació Detallada estableix l’ordenació detallada d’algun sector o sectors, no és necessària la formulació d’un pla parcial. En aquest supòsit, d’acord amb l’article 42.2 de la LUIB, l’ordenació del sòl s’ha de definir amb el mateix grau de concreció que per el sòl urbà. L’ordenació directa del sòl urbanitzable, a més d’altres casos justificats, és preferent en àmbits de dimensió reduïda o que es destinin predominantment a usos de dotacions o d’infraestructura. En els sòls urbanitzables directament ordenats el POD podrà optar per:

i. Quan la magnitud de l’actuació ho permeti i en els casos de sòls destinats a usos industrials i terciaris, aplicar les reserves per a dotacions exigides per als sòls urbanitzables.

ii. En la resta de casos, destinar almenys la meitat de la superfície bruta del seu àmbit, amb inclusió, si s’escau, dels sistemes generals adscrits a usos dotacionals, d’infraestructures o terrenys per a patrimoni públic de sòl addicionals als resultants de les determinacions dels articles 29 i 39 de la LUIB. Aquestes cessions, obligatòries i gratuïtes, substituiran les que, amb caràcter general, fixa la normativa urbanística per als sòls urbanitzables.

En el sòl rústic:

Les mesures i condicions necessàries per a la conservació de les característiques pròpies del rústic comú, i per al rústic protegit, la protecció de tots i cadascun dels seus elements naturals rellevants pels valors que s’acreditin, inclosos els ecològics, agrícoles, ramaders, forestals i paisatgístics la singularitat dels quals n’aconselli la protecció.

Les mesures per millorar el desenvolupament de l’activitat agrària, a partir d’una anàlisi de la situació.

La prevenció de riscos naturals o tecnològics, inclosos els d’inundació o d’altres accidents greus.

Les característiques tipològiques, morfològiques, estètiques i constructives a les quals s’han de subjectar les edificacions que es puguin implantar en aquesta classe de sòl. S’han de definir com a mínim les condicions de volumetria, dimensionat i tractament dels espais buits no ocupats per l’edificació, tractament de façanes i solucions de coberta, així com materials i acabats admesos.

La regulació detallada de les condicions i els usos de l’edificació, respectant els límits de la legislació específica.

Les condicions de posició i implantació dins de la parcel·la, de conformitat amb la legislació específica.

La delimitació dels nuclis rurals i l’establiment de l’ordenació detallada i d’altres determinacions en virtut del que regula l’article 26 de la LUIB.

Amb caràcter general:

Les mesures que es considerin adequades per garantir l’accessibilitat universal, d’acord amb el que estableix la legislació específica aplicable.

Les mesures i condicions necessàries per a la conservació i la protecció del patrimoni cultural.

Marc legal

El Pla d’Ordenació Detallada s’ha redactat de conformitat amb el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (TRLSRU); amb la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears (LUIB); amb la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT); amb la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (LSR); amb el Pla territorial insular de Menorca (PTI) i els articles vigents de la Norma territorial transitòria (NTT); i amb la resta de normativa estatal i autonòmica d'aplicació, inclosa la que té caràcter supletori.



Així mateix, també s'han tingut en compte la resta de disposicions vigents, tant legals com reglamentàries, especialment les de caràcter sectorial que tenen una incidència en el territori.

Contingut

La documentació d’aquest Pla d’Ordenació Detallada s’ajusta a allò disposat en l’article 41 de la LUIB.

El present Pla d’Ordenació Detallada de Ciutadella està integrat pels següents documents:

La memòria informativa i justificativa, tant de l’adequació al Pla General de Ciutadella, com de les determinacions d’ordenació detallada que estableix.

Plànols d’informació urbanística

1.1 Xarxa Natura 2000 1: 30.000 / 1:10.000

1.2 Pla Director Sectorial energètic: Zones d'aptitud per a les instal·lacions de producció d'energia eòlica i fotovoltaica

1: 30.000 / 1:5.000

1.3 Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable segons planejament vigent

1: 1.000 / 1:2.000

1.4 Figures de planejament tramitades 1:10.000 / 1:20.000

1.5 Equipaments i espais lliures 1: 5.000 / 1:10.000

1.6.1 Sistema local d’infraestructures de comunicacions i serveis: subministrament d’aigua

1:30.000

1.6.2 Sistema local d’infraestructures de comunicacions i serveis: sanejament

1:30.000

1.6.3 Sistema local d’infraestructures de comunicacions i serveis: energia

1:30.000

Plànols d’ordenació urbanística

2.1 Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable

1:1.000/ 1:2.000

2.2 Parcel·les amb edificacions existents en règim especial en sòl urbà

1:2.000/ 1:4.000

2.3.1 Ordenació del sòl rústic 1:30.000 / 5.000

2.3.2 Ordenació del sòl rústic: àrees de prevenció de riscos

1:30.000 / 5.000

2.4.1 Sistema local de telecomunicacions i xarxa eléctrica (xarxa baixa tensió i enllumenat)

1:1.000 / 1:2.000

2.4.2 Sistema local d’infraestructures d’abastament d’aigua i sanejament

1:1.000 / 1:2.000



Normes urbanístiques

Fitxes de planejament i gestió

Estudis econòmics de planejament

Estudi ambiental estratègic

Vinculació normativa dels documents del Pla d’Ordenació Detallada

El contingut de la Memòria informativa i justificativa té caràcter informatiu i justificatiu respecte l’adequació del POD al PG que desenvolupa.

Els plànols d’informació urbanística tenen un caràcter informatiu i justificatiu de l’ordenació proposada.

Els continguts gràfics dels plànols d’ordenació urbanística tenen diferent força normativa vinculant, atenent al seu grau de relació amb l’ordenació integral del territori, o de l’ordenació més detallada de les condicions d’edificació i d’usos.

Les normes urbanístiques, juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi i prevalen sobre la resta de documents del Pla d’Ordenació Detallada. En els aspectes no previstos en elles, s’estarà a la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas. Les normes urbanístiques es poden acompanyar o desenvolupar per ordenances i altres instruments de regulació.

Les fitxes de planejament i gestió tenen caràcter normatiu i corresponen a l’ordenació i cos normatiu detallat de cadascun dels àmbits de transformació urbanística en sòl urbà i en cada sector del sòl urbanitzable.

La memòria de viabilitat econòmica i l’informe de sostenibilitat econòmica s’ajusten al que s’estableix en l’article 47 de la LUIB i té caràcter informatiu i justificatiu del POD.

L’estudi ambiental estratègic s’ajusta al que exigeix la legislació sectorial vigent i tenen caràcter informatiu i justificatiu del POD.

Interpretació

Les determinacions del POD i d’aquestes Normes Urbanístiques, s’interpretaran en base a criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents, tinguin en compte principalment el seu esperit, i sempre atenent al seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la Memòria, com també a la realitat social del moment en què han d’ésser aplicats.

La interpretació d’aquest POD correspon a l’Ajuntament de Ciutadella i al Consell Insular de Menorca, en l’exercici de les seves competències urbanístiques respectives.

Els dubtes en la interpretació produïts per imprecisions o per contradiccions contingudes en els instruments d’ordenació urbanístics es resoldran atenent als criteris de major protecció ambiental; de protecció integral del patrimoni cultural i de desenvolupament sostenible; de menor edificabilitat i de major dotació per a espais públics; d’igualtat de gènere i aplicant, en tot cas, el principi general d’interpretació integral de les normes.

En cas de discordança o imprecisió de contingut dels diversos documents que integren el Pla d’Ordenació Detallada, es tindran en compte els següents criteris:

Les determinacions de les Normes urbanístiques prevaldran sobre la restant documentació escrita i entre dues normes urbanístiques prevaldrà la més restrictiva.

En els plànols, prevaldran les determinacions de major escala o més precises.

En cas de contradicció entre les normes escrites i les gràfiques prevaldran les escrites, tret que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la documentació gràfica.

La Memòria Justificativa servirà per a interpretar els dubtes que es puguin ocasionar de la lectura de la restant documentació del Pla d’Ordenació Detallada.

Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, hom s’atendrà al que indiquin els plànols d’escala més gran (la de menor quocient), és a dir, aquells en què la definició de les determinacions sigui més acurada.

En el supòsit de diverses normes o mesures restrictives o de protecció, tant derivades de la legislació sectorial i del seu planejament específic, com de caràcter urbanístic, prevaldran



les que comportin major grau de preservació, ponderant l’interès públic i cercant la utilització més racional possible del territori.

En tot cas, en el sòl classificat com a rústic preval la norma o la mesura que confereixi major protecció, amb independència del rang normatiu i del grau d’especialitat.

La interpretació dels conceptes i paràmetres que s’utilitzen en les presents Normes es farà d’acord amb l’especificat en les seves respectives definicions.

Les referències i remissions de les presents Normes a altres textos legals o normatius s’entendran substituïdes a favor de les seves adaptacions i/o modificacions quan aquestes es produeixin, sempre que el seu contingut i abast sigui assimilable al de les originals. En cas contrari prevaldrà el contingut literal de les primeres.

Les Ordenances Municipals, pel seu grau d’especificació i/o regulació detallada, es consideren un document autònom del POD. La seva aprovació s’ajustarà al procediment previst en la legislació de règim local vigent.

Obligatorietat

Tant l’Administració pública com els particulars estan obligats a complir les determinacions o disposicions del Pla General i el Pla d’Ordenació Detallada, així com la normativa reglamentària que el desenvolupi i els principis continguts en l’Agenda 21 Local. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa privada o pública, haurà d’ajustar-se a les disposicions esmentades.

Claus d’identificació

A l’enunciat de cada sistema, zona o sector se n’assenyala la clau d’identificació en els plànols d’ordenació. També es transcriu el codi d’identificació en la col·lecció de plànols.

Vigència

Aquest Pla d’Ordenació Detallada entrarà en vigor a l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i de les Normes urbanístiques en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, una vegada transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst en l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

La seva vigència serà indefinida, sense perjudici de la seva suspensió, modificació o revisió.

Revisió del Pla d’Ordenació Detallada

Aquest Pla d’Ordenació Detallada es revisarà quan es revisi el Pla General, així com quan l’Ajuntament ho apreciï i així ho acordi per raons justificades d’oportunitat o de canvi de la situació urbanística del municipi.

Efectes del Pla d’Ordenació Detallada

L’entrada en vigor del PG li confereix els següents efectes:

Publicitat: el contingut complet dels instruments de planejament urbanístic és públic i comporta el dret de qualsevol persona a consultar-los de forma presencial, en l'adreça o punt d'accés electrònic corresponent i a demanar-ne informació escrita sobre el seu contingut i l’aplicació en la forma que regulen aquestes Normes.

Executivitat i executorietat: el POD i els instruments de desenvolupament són immediatament executius, una vegada que entren en vigor mitjançant la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació definitiva, juntament amb les seves normes urbanístiques, i transcorregut el termini de quinze dies fixat en l’article 65.2 de la LRBRL. L’executorietat implica la facultat per emprendre la realització dels projectes i obres que s’hi preveuen, la declaració d'utilitat pública de determinats projectes i la necessitat d'ocupació dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats d'expropiació o d'imposició de servituds i, en general, l'habilitació per a l'exercici per part de l'Ajuntament de les facultats enunciades en la legislació urbanística i contingudes en el POD.

Obligatorietat: comporta el deure, legalment exigible, del compliment exacte de totes les seves determinacions, tant per a l'Ajuntament i els altres organismes de



l'Administració pública com per als particulars. Tot açò, sens perjudici de les facultats que corresponguin a les diferents administracions per a l’exercici de les seves competències, segons la legislació aplicable per raó de la matèria.

Declaració d’utilitat pública: L’aprovació d’aquest Pla d’Ordenació Detallada i dels instruments de planejament que el desenvolupen implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels béns, els drets i els interessos patrimonials legítims que siguin necessaris per a la seva execució, als fins d’expropiació o imposició de servituds.

Actualització

Permanentment es durà a terme el procés d’actualització del planejament que es consideri executiu i vigent en cada moment. Les normes i els plànols actualitzats que refonguin els documents de planejament i execució, tindran únicament caràcter informatiu.

Per tal de dotar a aquests plànols actualitzats de força normativa, es podrà tramitar i aprovar un Text Refós del POD que contindrà, sobre bases cartogràfiques tant actualitzades com sigui possible, totes les variacions i modificacions del mateix, el planejament de desenvolupament i els instruments d’execució aprovats.

Modificació

S’entén per modificació la introducció de qualssevol tipus de canvis en les determinacions del POD que no comportin la seva revisió en els termes que s’estableixen en l’article 11 d’aquestes Normes.

Si la modificació del POD o dels instruments de planejament que el desenvolupen comporta un increment de sostre edificable o un canvi d’ús del sòl, el valor de repercussió del qual fos superior al derivat de l’ús atribuït pel planejament anterior i es justifica en la formulació d’una memòria de viabilitat econòmica basada en un estudi de mercat en els termes establerts en l’article 47.4 de la LUIB, procedirà a dur a terme les cessions de sòl per a dotacions i per al percentatge públic de plusvàlues que s’estableix en els articles 29 i 30 de la LUIB, aplicats a l’increment de l’aprofitament atribuït.

Les propostes de modificació del POD i les dels instruments de planejament que el desenvolupen han de raonar i justificar l’oportunitat i la conveniència de la iniciativa amb relació als interessos públics i privats concurrents. L’òrgan competent per tramitar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la motivadament.

Les propostes de modificació han de contenir les determinacions adequades a la seva finalitat, contingut i abast específics, i, en qualsevol cas:

Han d’identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.

Han d’establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.

Han d’incorporar, en els casos sotmesos a avaluació ambiental estratègica, els documents exigits en la legislació d’avaluació ambiental.

Han d’incorporar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, en els casos que la finalitat específica ho requereixi.

Han d’incorporar la memòria de viabilitat econòmica i l’informe de sostenibilitat, en el cas de la seva formulació preceptiva, en els termes establerts en aquesta llei i en la legislació estatal.

El projecte de modificació haurà de tenir el grau de precisió propi del document que modifica i haurà de comprendre un estudi urbanístic que expliqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació vigent establerta.

La previsió per mitjà del planejament derivat de superfícies més grans de sòl destinades a sistemes, respecte de les fixades en el planejament vigent, no constitueix modificació del Pla.



Capítol 2on. Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada

Secció primera. Aspectes generals

Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada

El PG estableix les determinacions de caràcter estructural definides a l’article 37 de la LUIB i l’aprovació del PG és prèvia i necessària per a l’aprovació d’aquest POD.

Per desplegar aquest POD i els criteris que s’estableixen en el PG de forma ajustada a les seves determinacions, s’elaboraran els Plans Parcials (PP), Plans Especials (PE) i Estudis de Detall (ED) que resultin necessaris.

Quan no estigui prevista la prèvia aprovació d’algun dels plans urbanístics esmentats ni sigui necessària la prèvia execució d’un instrument de gestió urbanística, les determinacions d’aquest POD seran d’aplicació directa, sense perjudici del compliment de les condicions legalment exigibles.

En els terrenys inclosos en perímetres subjectes a la prèvia aprovació d’un PE o situats dins d’una unitat d’actuació urbanística (UA), expressament previstos per aquest POD en sòl urbà, només es podrà concedir llicència d’edificació un cop aprovat el projecte de reparcel·lació i, en el seu cas, executades les cessions de sòl establertes legalment, d’acord amb les condicions específiques fixades a les fitxes de planejament i gestió per a cada sector.

Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori en desenvolupament de les previsions d’aquest POD hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no compleixen les determinacions i els criteris establerts a la legislació sectorial vigent en matèria de promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques.

Els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori en desenvolupament de les previsions d’aquest POD hauran de determinar les característiques i el traçat de les galeries i xarxes d’abastament d’aigua, clavegueram, energia elèctrica, telecomunicacions, gas i d’altres previstos. La distribució dels serveis haurà de fer-se mitjançant xarxa subterrània i caldrà preveure la ubicació de les centrals de transformació i/o distribució local necessàries, en sòls amb la qualificació apropiada a tal efecte. En la seva tramitació es requeriran els informes de les administracions sectorials competents per raó de la matèria.

Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada en sòl urbà

El desenvolupament de les determinacions i l’ordenació prevista pel POD en sòl urbà es realitzarà generalment per gestió directa, sempre que tinguin la condició de solar a què es refereix l’article 25 de la LUIB i l’article 107.5 del PG.

En el sòl urbà aquest POD qualifica els terrenys en zones i sistemes, i delimita, si s'escau, unes àrees en les quals és necessari el seu desenvolupament mitjançant planejament derivat. El present POD conté les determinacions fixades per la legislació urbanística vigent respecte al sòl urbà en els plànols de Zonificació i ordenació física.

Es formularan plans especials per desenvolupar i millorar aspectes concrets del planejament, d’acord amb els supòsits continguts en l’article 45 de la LUIB.

Les condicions relatives a l’ús, l’edificació o els elements determinants del desenvolupament urbà fixades en aquest POD, podran modificar-se mitjançant plans especials no expressament previstos, sempre que no modifiquin la seva estructura general i orgànica, i no contradiguin les determinacions normatives bàsiques.

Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada en sòl urbanitzable

Dins del sòl urbanitzable, i als efectes de la seva execució i dels drets i deures dels propietaris, es distingeix entre sòl urbanitzable directament ordenat pel POD i sòl urbanitzable amb ordenació de detall diferida a un Pla Parcial.

Si el POD estableix l’ordenació detallada d’algun sector o sectors, no és necessària la formulació de pla parcial.

En el sòl urbanitzable directament ordenat aquest POD qualifica els terrenys en zones i sistemes, i delimita, si s'escau, unes àrees en les quals és necessari el seu



desenvolupament mitjançant planejament derivat. El present POD conté les determinacions fixades per la legislació urbanística vigent respecte al sòl urbanitzable directament ordenat en els plànols de Zonificació i ordenació física.

El sòl urbanitzable no ordenat directament es desenvolupa necessàriament per mitjà de plans parcials, l’execució dels quals serà condició indispensable per a la realització d’intervencions en l’àmbit corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals que s’executin de forma independent dels sectors.

Els sectors de planejament parcial establerts pel Pla General poden ser objecte de desenvolupament parcial per polígons d’actuació, sempre que es compleixin les condicions establertes en la LUIB i en aquestes Normes Urbanístiques.

En tots els sectors de sòl urbanitzable allunyats dels nuclis de població existents els propietaris poden ser obligats a assumir el deure urbanístic de conservar les obres i instal·lacions d’urbanització, incloent el manteniment de les dotacions i els serveis públics corresponents, fins que es trobin consolidats per l’edificació en un 50%, tot constituint-se en entitat de conservació. Aquest possible deure, així com el seu abast, s’ha de concretar en el marc d’aquest POD i dels plans parcials, quan s’hi difereixi l’ordenació detallada.

Els terrenys inclosos en els sectors no podran urbanitzar-se en tant no s’aprovin definitivament els corresponents pla parcial, si s’hi ha diferit l’ordenació detallada, i projecte d’urbanització, ni edificar-se en tant no s’hagin realitzat les obres d’urbanització corresponents i efectuat les cessions gratuïtes i obligatòries que estableix la legislació vigent i que es determinen en aquest POD segons les determinacions que s’estableixen al PG (llevat de l’excepció d’edificació i urbanització simultània).

Desenvolupament del Pla d’Ordenació Detallada en sòl rústic

Les determinacions del POD sobre sòl rústic s’apliquen directament i de forma immediata, sense perjudici del que es disposa en relació al desenvolupament dels sistemes generals, de forma ajustada a les determinacions del PG.

No obstant això, es podran desenvolupar les previsions del POD mitjançant plans especials que tinguin per objectiu l’execució directa de qualsevol de les finalitats enumerades en l’article 45 de la LUIB, sempre que no substitueixin el pla general municipal en la seva funció d'ordenació integral del territori, ni alterin la classificació del sòl.

Plans Parcials (PP)

Els Plans Parcials tenen per objecte definir l’ordenació detallada d’un sector de sòl urbanitzable no directament ordenat, amb el mateix grau de detall que el sòl urbà i l’urbanitzable directament ordenat.

Els plans parcials han de contenir les determinacions i la documentació previstes en els articles 43 i 44 de la LUIB i concordants. A més, hauran d’incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del sector.

Aquest POD assigna l’aprofitament urbanístic mitjà de cadascun dels sectors en sòl urbanitzable d’acord amb els criteris establerts a l’article 26 del PG. Així mateix, el POD completa les fitxes de cada sector de sòl urbanitzable, d’acord amb les determ inacions i criteris generals establerts al PG.

Plans Especials (PE)

Podran formular-se plans especials per a qualsevol dels objectius previstos en l’article 45 de la LUIB, 76 i 86 del RPU i concordants.

L’aprovació d’un pla especial habilita a l’administració competent per a executar les obres i instal·lacions corresponents, sens perjudici de l’exigibilitat de les llicències i autoritzacions administratives que siguin preceptives i sens perjudici del que estableix la legislació sectorial.

Els plans especials contindran les determinacions i la documentació establerta en l’article 45 de la LUIB i es tramitaran d’acord amb el procediment establert en els articles 50 de la LUIB i següents.

Els plans especials són instruments de planejament que poden ser autònoms, quan es formulin per a l’establiment d’ordenacions sectorials, parcials o específiques, o de



desenvolupament, quan despleguin instruments d’ordenació territorial o municipals. Han de justificar la coherència de les seves determinacions amb les d’aquells plans. Quan siguin plans especials de desenvolupament, s’han d’ajustar a les previsions dels plans que desenvolupen.

Plans especials de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes

Podran formular-se plans especials de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes que no afectin continguts d’ordenació estructural. Els objectius, continguts i determinacions s’ajustaran al que especifiquen aquestes Normes Urbanístiques.

Els plans de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes no específicament previstos en aquest POD no podran variar les determinacions bàsiques d’aquest. En els casos en que s’alterin els usos principals, els aprofitaments, les càrregues urbanístiques o l’estructura general es procedirà a la modificació del POD o del PG, segons cada cas.

Estudis de Detall

Els estudis de detall tenen per objecte, quan sigui necessari, completar o, si s’escau, adaptar les determinacions de l’ordenació detallada del sòl urbà i urbanitzable, i a aquest efecte poden preveure o reajustar, segons els casos:

L’adaptació i el reajustament d’alineacions i rasants assenyalades al planejament urbanístic, amb les condicions que aquest fixi i sempre que no es disminueixin les superfícies destinades a xarxa viària o a espais lliures.

L’ordenació dels volums d’acord amb les especificacions del POD.

Els estudis de detall han de respectar les determinacions tant de caràcter estructural, com de detall del planejament urbanístic de jerarquia superior, sense que puguin alterar-ne l’aprofitament, l’ús global majoritari, les alçades màximes previstes i la densitat poblacional que correspongui als terrenys compresos en el seu àmbit. En cap cas no poden ocasionar perjudici ni alterar les condicions d’ordenació dels predis confrontants.

Precisió de límits

Els límits de les zones, àrees, sectors o sistemes, podran precisar-se en els corresponents Plans Parcials, Plans Especials o Estudis de Detall, ajustant-se a:

Alineacions o línies d'edificació vigents que no estaven correctament dibuixades en la base cartogràfica del planejament.

Característiques topogràfiques del terreny

Límits de la propietat rústica o urbana

Existència d'arbres o d'altres elements d'interès d’acord amb els objectius definits en la Memòria del PG i a la del present POD.

No produir distorsions en la forma de les unitats de zona, àrea, sector o sistema, ni augments o disminucions de superfície de més d'un cinc per cent, en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació a escala 1:1.000 d'aquest POD.

La presentació dels diferents documents s’ha de realitzar sobre la cartografia oficial del municipi.

Juntes de conservacó

D’acord amb el previst a l’article 17.6 d’aquest POD, a l’article 120 de la LUIB i als articles concordants del Reglament de Gestió Urbanística, es podran crear entitats urbanístiques de conservació per a la gestió dels nous sectors i/o la remodelació i manteniment dels existents.

Ordenances Municipals d’edificació, urbanització i publicitat

L’Ajuntament podrà formular i aprovar ordenances municipals d’edificació, urbanització i publicitat per regular aspectes que no són objecte de les Normes Urbanístiques d’aquest POD, les quals les complementaran sense contradir-ne ni alterar-ne les determinacions, tant del POD com del PG.



Secció segona. Llicències d’obres i activitats

Doble règim de control administratiu

Aquest POD, d’acord amb la normativa reguladora de la intervenció de les obres i activitats de les Illes Balears, distingeix dos règims de control administratiu: el derivat de la legislació urbanística i el derivat de la legislació en matèria d’activitats.

D’acord amb l’article 148.3 de la LUIB, l’autorització o la comunicació prèvia de les obres lligades a la instal·lació o l’adequació d’activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes, s’han de regir pel que preveu la legislació reguladora d’activitats i, supletòriament, pel que estableix la LUIB. Pel que fa a la instal·lació, accés i exercici d’activitats que no comportin la realització d’obres, s’estarà exclusivament al règim jurídic previst en a legislació reguladora d’activitats i als reglaments i ordenances que el Consell Insular i l’Ajuntament puguin aprobar en el seu desplegament.

Quan aquest POD es refereix genèricament al terme llicència, s’ha d’entendre que engloba també el permís d’instal·lació i obres, si resulta preceptiu d’acord amb la legislació en matèria d’activitats. Quan s’esmenten expressament els termes llicència urbanística sense activitat o permís d’instal·lació i obres, s’està referint a aquests títols habilitants en concret.

Sol·licitud

La persona interessada presentarà la seva sol·licitud acompanyada del corresponent projecte tècnic quan la naturalesa de l’objecte de la llicència ho requereixi.

El procediment d’atorgament de les llicències s’ajustarà al que disposa la LUIB, la normativa en matèria d’activitats i la de règim local, sense perjudici de les precisions previstes en aquestes Normes.

Les sol·licituds es formularan, en el seu cas, en l’imprès oficial corresponent, adreçades a l’Alcaldia i subscrites per l’interessat, o per la persona que legalment el representi, amb el contingut mínim de l’article 66 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, amb les indicacions següents:

Nom, llinatges, domicili, circumstàncies personals i dades del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracti de persones físiques, raó social, domicili, dades de la inscripció en el corresponent registre públic i, en el seu cas, número d’identificació fiscal quan el sol·licitant sigui una persona jurídica.

Nom, llinatges, domicili, circumstàncies personals i dades del document nacional d’identitat i qualitat en la qual obra el signant, quan s’actuï per representació. La representació s’haurà d’acreditar d’acord amb l’article 5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.

Identificació del mitjà electrònic, o en el seu defecte, lloc físic en el qual desitja que es practiqui la notificació. Si la notificació s’ha de fer per mitjans electrònics, l’adreça de correu electrònic i/o dispositiu electrònic a l’efecte que l’Ajuntament l’avisi de l’enviament o posada a disposició de la notificació.

Situació i superfície de la finca, així com índole de l’activitat, obra o instal·lació per a la qual se sol·liciti la llicència.

Les demés circumstàncies que, segons l’objecte de la llicència sol·licitada, s’estableixen als articles següents, i

Data i lloc.

Signatura del sol·licitant o acreditació de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà.

Les sol·licitud de llicència es presentaran per registre d’entrada, obligatòriament de forma telemàtica quan el sol·licitant sigui algun dels subjectes relacionats en l’article 14.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.

Amb la sol·licitud de llicència s’acompanyaran els documents que, segons la naturalesa de la llicència, es determinen als articles següents.

Actes subjectes a llicència urbanística sense activitat

La llicència urbanística és l’acte administratiu mitjançant el qual s’adquireix la facultat de dur



a terme els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, de parcel·lació, edificació, demolició de construccions, ocupació, aprofitament o ús relatiu a un terreny o immoble determinat, amb concreció prèvia del que estableixen i possibiliten al respecte de la LUIB, el Pla General, els d’ordenació detallada i els de desenvolupament, i la resta de legislació i normativa d’aplicació.

D’acord amb el que disposa l’article 146 de la LUIB, resten subjectes a llicència urbanística municipal prèvia les actuacions següents:

Les parcel·lacions urbanístiques, les agrupacions, segregacions o altres actes de divisió de finques, llevat que es contenguin en projectes de reparcel·lació aprovats.

Els moviments de terra i les explanacions, així com els abocaments en els termes prevists reglamentàriament.

Les obres d’urbanització que s’hagin de realitzar al marge de projectes d’urbanització aprovats degudament.

Les obres de construcció i d’edificació de nova planta, i qualsevol intervenció en els edificis existents, sempre que els sigui exigible projecte tècnic d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació. En aquests casos, les llicències han de contenir necessàriament la previsió del nombre d’habitatges o d’establiments. S’han d’entendre per intervencions en els edificis existents les definides com a tals en el Codi tècnic de l’edificació.

La ubicació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents, excepte que s’efectuïn a càmpings o zones d’acampada autoritzats legalment.

La demolició total o parcial de construccions i edificacions.

El canvi d’ús en edificacions i instal·lacions. Reglamentàriament s’han de precisar les actuacions que, per la seva escassa entitat, n’estiguin exemptes o que les autoritzacions de l’autoritat agrària competent eximeixin de l’obtenció de llicència.

Les tales en masses arbòries i vegetació arbustiva, així com d’arbres aïllats, que siguin objecte de protecció pels instruments de planejament.

La col·locació de cartells de propaganda visibles des de la via pública.

El tancament de solars i terrenys.

Les xarxes radioelèctriques, telemàtiques i similars, sens perjudici del que disposi la normativa sectorial que els sigui d’aplicació.

L’obertura de camins i accessos a parcel·les.

La primera ocupació o utilització dels edificis i les instal·lacions en general.

Les obres i els usos de caràcter provisional a què es refereix l’article 128 de la LUIB.

Les instal·lacions subterrànies dedicades a aparcament, activitats industrials, mercantils o professionals, serveis públics o de qualsevol altre ús a què es destini el subsòl.

Les obres d’edificació i construcció que afectin la configuració de la cimentació i l’estructura portant de l’edifici, inclosos els estintolaments, encara que no requereixin projecte tècnic d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

Les reformes interiors d’habitatges existents que impliquin una nova distribució en més d’un 60% de la superficie útil de l’habitatge.

La instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques damunt la coberta d’edificis i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb gas natural o gas liquat de petroli (GLP), quan:

- Es facin a edificis declarats com a béns d’interès cultural o catalogats

- Afectin els fonaments o l’estructura de l’edifici.

- Necessitin avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa ambiental d’aplicació.

Construcció de barraques o quioscs per a l’exposició i venda.

Execució o modificació d’obertures o cossos sortints que afectin elements estructurals.



Amb caràcter general, qualssevol actes que es realitzin en sòl rústic protegit, i a edificis declarats com a béns d’interès cultural o catalogats, així com també tots aquells que es realitzin a l’àmbit del conjunt històric artístic de Ciutadella.

Les llicències s’atorguen sense perjudici de la resta d’autoritzacions que siguin preceptives d’acord amb la legislació de règim local o sectorial.

L’obligació d’obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats als apartats primer i segon d’aquest article, afecta també als sectors o activitats subjectes a l’autorització d’altres administracions. La necessitat d’obtenir autoritzacions o concessions d’altres administracions no deixa sense efecte l’obligació d’obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense aquesta no es pot iniciar l’activitat o l’obra, llevat d’aquelles actuacions específicament excloses per la legislació sectorial vigent.

En cap cas s’entendrà adquirida per silenci administratiu una llicència de contingut contrari a la legislació o al planejament urbanístic vigent.

Queden excloses de l’obligació de la llicència les obres de millora i manteniment de les obres públiques, així com els supòsits especials contemplats a l’article 149 de la LUIB. Igualment, queden excloses de llicència prèvia les obres que siguin objecte de les ordres d’execució a què es refereix l’article 123 de la LUIB, sens perjudici de la necessitat de presentació del projecte tècnic, si aquest era exigible. També queden excloses de l’obtenció de llicència, la demolició o el restabliment de construccions, edificacions o usos que són objecte d’una ordre de restabliment ja dictada o d’un procediment de restabliment ja iniciat, que es tramitaran segons l’assenyalat en l’article 193 de la LUIB.

Actes sotmesos a comunicació prèvia d’obres sense activitat

Queden subjectes al règim de comunicació prèvia, en els termes que preveuen la LUIB, el PG i aquest POD, les obres de tècnica senzilla i escassa entitat constructiva o obres d’edificació que no necessiten projecte, d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

Els consells insulars poden regular, reglamentàriament, la subjecció al règim de comunicació prèvia per a obres i actuacions d’entre les previstes a l’article 146.1 de la LUIB i per a tots o alguns municipis de l’illa. Això no obstant, en cap cas no es poden subjectar a aquest règim els actes de transformació, construcció, edificació i ús del sòl i el subsòl que s’indiquen a l’article 148.2 de la LUIB, així com tampoc aquells altres que el Pla General, habilitat per l’article 146.1.p) de la LUIB ha decidit subjectar a llicència urbanística i que es recullen en el llistat de l’article 28.2 d’aquest POD.

Entre les obres de tècnica senzilla i escassa entitat constructiva o obres d’edificació que no necessiten projecte, sense ànim exhaustiu, s’hi comprenen les següents, tret que formin part d’un projecte que comprengui altres obres subjectes a autorització prèvia:

Instal·lació de marquesines per a comerços.

Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o altres aparells elevadors per a la construcció.

Realització de treballs d’anivellament que no alterin en més d’un metre les cotes naturals del terreny en algun punt ni tinguin un relleu o transcendència a efectes de mesura de les alçades reguladores de l’edifici.

Reformes interiors d’habitatges existents que no impliquin una nova distribució en més del 60% de la superfície útil de l’habitatge.

Coberts lleugers oberts o tancats lateralment per envans de superfície no major de 50 m2 i l’alçada total del qual no excedeixi de 5 m.

Col·locació de barreres o tanques de precaució d’obres.

Construcció de ponts, bastides i similars.

Execució de cates, pous i perforacions d’exploració.

Apuntalament de façanes.

Reparació de coberts i terrats.

Pintura, estucat i reparació de façanes.

Construcció de pous i fosses sèptiques.

Col·locació d’elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o terrats en edificis.



Reposició d’elements alterats per accident o deteriorament de façanes.

Construcció o instal·lació de barraques provisionals d’obra.

Col·locació de veles a les plantes baixes de façana a la via pública.

Construcció i modificació d’aparadors.

Construcció, reparació o substitució de canonades d’instal·lació, desguàs i claveguerons.

Col·locació de portes i persianes en obertures.

Col·locació de reixes.

Actes subjectes a comunicació prèvia d’obres amb activitat

Queda subjecta al règim de comunicació prèvia, en els termes que preveu la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, el PG i aquest POD, la instal·lació d’una activitat innòcua, menor o modificació que estigui inclosa en els títols II i III de l’annex I de la Llei 7/2013, amb obres en edificis que no necessitin projecte, d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

Aquest règim s’aplicarà encara que l’objecte de les obres s’inclogui en el llistat d’obres que no requereixen projecte segons la LOE i que estan igualment subjectes a llicència segons l’article 28.2 d’aquest POD.

No necessitat de l’obtenció de llicència urbanística

Les obres d’urbanització, construcció i enderroc quan s’executin d’acord amb un projecte d’urbanització aprovat per l’Ajuntament, projecte d’obres o d’una ordre d’execució o declaració formal de ruïna imminent, no requeriran la preceptiva llicència municipal.

Tampoc requeriran de llicència municipal les parcel·lacions o divisions de finques incloses en un projecte de reparcel·lació.

Llicències per a ús residencial i turístic

Les llicències urbanístiques que autoritzin places d’allotjament per a ús residencial i turístic, exclòs l’hoteler, bé de nova construcció, ampliació i/o reforma, o bé derivades de canvi de l’ús d’edificacions existents, han de respectar les limitacions que poguessin venir imposades per disposicions autonòmiques i insulars de caràcter general i de jerarquia superior.

Cada any natural només es pot autoritzar, en el conjunt de les zones turístiques de Ciutadella i mitjançant llicència urbanística, un nombre màxim de 221 places d’allotjament per a ús residencial i turístic, exclòs en aquest darrer cas l’hoteler.

Les llicències urbanístiques que autoritzin places d’allotjament per a ús hoteler, bé de nova construcció, ampliació i/o reforma, o bé derivades de canvi de l’ús d’edificacions existents, han de respectar les limitacions que poguessin venir imposades per disposicions autonòmiques de caràcter general i de jerarquía superior.

Cada any natural només es pot autoritzar un màxim de 600 places d’allotjament per a ús hoteler en el conjunt de tota l’illa.

No computaran als efectes del nombre màxim de places d'allotjament per a ús hoteler:

Les places d'allotjament hoteler que resultin de la conversió d'apartaments en establiments hotelers o en hotel-apartaments.

La conversió a què es refereix el paràgraf anterior serà aplicable: i) als establiments d'apartaments turístics autoritzats i ii) als establiments d'apartaments que, mancats d'autorització turística, comptin amb la plena cobertura de llicència municipal d'obres atorgada abans que entrés en vigor el Pla Territorial Insular. En qualsevol cas serà preceptiu que en l’esmentada conversió es compleixin tots els requisits de la normativa aplicable als establiments hotelers, excepte el relatiu a la ràtio turística, quan la conversió impliqui disminució del nombre de places preexistents en almenys un trenta per cent (30%).

Per calcular aquest últim percentatge de reducció de places es computaran les preexistents de la manera següent:



- En el cas d'establiments sense autorització turística les places es computaran d’acord amb els criteris que utilitza la Conselleria de Turisme a l’hora d’autoritzar o concedir la corresponent llicència d’obertura, i

- En el cas d'establiments amb autorització turística el nombre de places assenyalades en la corresponent llicència d'obertura.

Les places d'allotjament turístic que resultin de la conversió d’habitatge residencial en habitatge turístic de vacances, sempre que s'adaptin a les determinacions establertes en aquestes normes per a les zones turístiques. La conversió s'entén referida tant a aquells habitatges que es trobessin en explotació de forma irregular en el moment d'entrada en vigor del Pla Territorial Insular, com a aquells altres efectivament destinats a l'ús residencial.

Les places que resultin de la reforma o la rehabilitació d'edificacions, sempre que aquestes no impliquin un augment de les places d'allotjament.

L'excés sobre les places d'allotjament existents prèviament computarà com a places d'allotjament noves.

Les places corresponents a la construcció, rehabilitació, reforma o ampliació de residències de caràcter comunitari que es destinin a allotjar determinats col·lectius en règim de convivència, com ara col·legis majors, residències universitàries, escolars o de la tercera edat, allotjaments especials i albergs.

Les places resultants de nova construcció d'una edificació existent que sigui objecte de demolició, sempre que no excedeixin de les preexistents. L’excés sobre les places d’allotjament preexistents computarà com de places noves, llevat que la parcel·la o les parcel·les, sobre les quals es facin les obres de construcció, reforma o ampliació es trobin dins d'una àrea de reconversió territorial delimitada en una zona turística; o els edificis que se substitueixin estiguin subjectes a indicació de la procedència de la seva demolició per raó del seu impacte ambiental o paisatgístic o, si escau, de la seva inadequació a l'estratègia territorial o urbanística recollida en el planejament urbanístic.

Les places d'allotjament que resultin de la rehabilitació, reforma o modernització de places ja construïdes a l’entrada en vigor del Pla Territorial Insular i que compleixin plenament les determinacions establertes en aquestes normes per a les zones turístiques.

Les places resultants de reformes, rehabilitació o ampliació d’establiments hotelers ubicats en nuclis tradicionals i en el medi rural, que es realitzin per millorar la qualitat de l’oferta de la instal·lació existent.

La tramitació i resolució per part de l’Ajuntament de les sol·licituds de llicència urbanística per a la realització de tota classe d'obres de construcció o edificació de les quals resultin places d'allotjament d’ús residencial o turístic en habitatges unifamiliars aïllats, a les zones turístiques, s’han d’ajustar a les regles següents:

Les llicències s’han de tramitar i resoldre pel procediment legalment aplicable, i quan correspongui s’han d’atorgar a compte de:

- Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades durant l'any en què es presenti la sol·licitud, si encara hi queden places disponibles de les corresponents a l’esmentat any.

- Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades dins els tres anys següents al de presentació de la sol·licitud, en un altre cas. Les llicències referides a aquestes places s'entendran atorgades sota la condició legal que la seva eficàcia, pel que fa a l’inici de les obres autoritzades, queda diferida al primer dia del primer dels tres anys següents en què hi hagi nombre suficient de places disponibles; condició que s’ha de fer constar expressament en la llicència corresponent. Els posseïdors dels drets hauran de comunicar a l’Ajuntament l’inici de les obres objecte de la llicència en el correcte compliment dels terminis.

- Escau denegar les sol·licituds referides a obres que donin lloc a places que excedeixin la quantitat màxima fixada per a l'últim any susceptible de ser tingut en consideració.

- L’Ajuntament durà un registre públic de les llicències atorgades i de les places d'allotjament que aquestes suposin. Es publicarà mensualment, almenys en el tauler d'anuncis de la corporació i en el punt d’accés electrònic municipal, la relació



de llicències i de places atorgades, juntament amb el límit anual municipal corresponent.

La tramitació i resolució per part de l’Ajuntament de les sol·licituds de llicència urbanística per a la realització de tota classe d'obres de construcció o edificació de les quals resultin places d'allotjament per a ús hoteler s’han de tramitar i resoldre pel procediment legalment aplicable i, quan escaigui, s'han d’atorgar en tot cas sota la condició legal que la seva eficàcia, pel que fa a l’inici de les obres autoritzades, queda diferida al primer dia del primer any a què siguin imputables, d’acord amb el límit anual de places, almenys el vint-i-cinc per cent (25%) del total de les places autoritzades. Aquesta condició s’ha de fer constar expressament en la llicència corresponent.

Contingut de les llicències

Tot allò que disposin les Normes Urbanístiques d’aquest POD, del PG, les Ordenances municipals i la legislació general que sigui aplicable en cada cas respecte a condicions d’edificabilitat i ús, i si s’escau, respecte a condicions higièniques o tècniques, de seguretat o salubritat, s’entendrà inclòs en l’acte d’atorgament de llicència, en les seves clàusules, i en el seu contingut, segons la classe i destinació del sòl i les condicions d’edificabilitat i usos.

No podran justificar-se les vulneracions d’aquestes normes en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència. El promotor/a, empresari/a o el tècnic/a director/a de les obres podrà dirigir-se a l’administració que hagi atorgat la llicència i sol·licitar la informació que consideri necessària.

A la llicència s’unirà, com a expressió gràfica del seu contingut, un exemplar del projecte aprovat, degudament diligenciat, el qual prevaldrà sobre qualsevol altra descripció de l’obra o instal·lació autoritzada. Les condiciones especials o específiques de la llicència es faran constar al document al qual s’incorpori o mitjançant el qual es formalitzi la llicència.

L’acte pel qual es concedeixi la llicència haurà de consignar expressament, a més de qualssevol altres especificacions requerides per les disposicions vigents o que l’òrgan atorgant consideri incloure-hi, els següents extrems:

La classificació i qualificació urbanística del sòl objecte de l’actuació.

La finalitat de l’actuació i ús al qual es destinarà.

L’altura, els volums i l’ocupació de parcel·la permesos.

El pressupost de les obres.

El termini per començar les obres projectades i el termini per acabar-les. Aquest darrer no serà superior a vint-i-quatre mesos.

A sòl rústic, en el seu cas, la data de la resolució o acord de l’òrgan competent del Consell Insular de Menorca o indicació de les normes en virtut de les quals no resultin perceptius els tràmits específics prevists al Títol V de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic.

La llicència, com a condició limitativa, especificarà el nombre màxim d’habitatges i locals autoritzats.

Requisits del projecte tècnic

En totes les sol·licituds de llicència que exigeixin la presentació d’un projecte tècnic, aquest anirà signat pel tècnic facultatiu competent i visat, si resulta preceptiu, pel corresponent col·legi professional, figurant-hi, juntament a la signatura, el nom i cognoms del tècnic.

La presentació de projecte serà preceptiva quan així ho indiqui la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o quan ho exigeixi altra normativa sectorial.

El projecte tècnic ha de tenir un grau suficient de definició de les obres que permeti que personal facultatiu diferent del redactor pugui dirigir les obres o els treballs corresponents.

El projecte ha d’anar acompanyat per una memòria urbanística com a document específic i independent en el qual s’ha d’indicar la finalitat i l’ús de la construcció o l’actuació projectada i se n’ha de raonar l'adequació a l’ordenació vigent.

El projecte tècnic estarà integrat pel projecte bàsic i el projecte d’execució. Als efectes d’aquest pla s'entén que:



El projecte bàsic es aquell en el qual es defineixen de forma precisa les característiques generals de l’obra o l’actuació mitjançant l’adopció i la justificació de solucions concretes.

El projecte d’execució és aquell que desenvolupa el projecte bàsic en la determinació completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sistemes constructius equips.

Un cop presentat davant l’ajuntament, el projecte adquireix caràcter de document oficial i en conseqüència la persona autora del document respon amb caràcter general de la veracitat i exactitud de les dades tècniques que s’hi consignen.

Documentació de la sol·licitud de llicències d’obres amb projecte

La petició de llicències amb projecte bàsic s’ha d’acompanyar com a mínim dels documents següents:

Projecte Bàsic: S’inclourà un plànol de situació de la parcel·la sobre el plànol corresponent del Pla General, a escala mínima 1/1.000 per al sòl urbà i urbanitzable i 1/2.000 per al sòl rústic; la identificació cadastral del solar o parcel·la; corresponent a la base cartogràfica i cadastral en el que se situï la planta de l’edifici projectat; un plànol d’emplaçament de les obres al solar o parcel·la, a escala 1/200, en el que s’acotaran les distàncies de l’obra als eixos o alineació oficial de les vies públiques, a les quals doni front, així com la secció de les mateixes acotant calçades i voravies, i si s’escau, les distàncies a la línia de delimitació de la zona marítim-terrestre, a les carreteres i als torrents de la xarxa hidrològica, i les distàncies des del contorn de l’edificació als eixos de les parets mitgeres i als paraments exteriors de les parets de façana o tancament.

Se senyalitzarà també en aquest plànol el límit de la profunditat edificable si n’hi hagués; l’arbrat existent i el lloc on, si s’escau, s’hauria de tornar a posar; les cotes del terreny; les característiques de les vies que fan llindar amb el mateix amb les seves dimensions; la situació d’aljubs, cisternes, fosses sèptiques, estacions depuradores, xarxa de clavegueram, línies d’alimentació d’aigua i energia, enllumenat exterior i aparcament en superfície.

Hauran de presentar-se també en aquest plànol com a mínim dues fotografies actuals i en color, en les quals es puguin apreciar les característiques del solar o parcel·la i el seu entorn, situant també el punts des d’on han estat preses. Als solars en què les parcel·les contigües estiguin construïdes, s’hauran d’apreciar a les fotografies les façanes dels edificis veïns. Les fotografies aniran degudament visades o signades pel tècnic.

Còpia de la llicència d’obres d’altres intervencions a l’edifici o de la construcció d’aquest (només per a ampliacions o reformes) o indicació de les dades de la persona promotora per poder localitzar-la als arxius municipals.

Còpia del rebut justificant d’haver satisfet l’import de la taxa per llicències urbanístiques, d’acord amb l’ordenança fiscal corresponent.

Informe arqueològic si les obres afecten el subsòl en l’àmbit del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella (excepte els edificis ubicats a la vorera exterior de la Contramurada) o altres zones de protecció arqueològica.

Memòria agrària redactada per tècnic competent en el cas d’edificacions, instal·lacions o construccions de nova planta, resultat d’un canvi d’ús o d’ampliacions d’edificacions, instal·lacions o construccions existents, vinculades en tots els casos a l’activitat agrària o complementària.

Autorització de la Demarcació de Costes si les obres afecten la zona de servitud de trànsit del domini públic marítim terrestre i/o autorització o declaració responsable registrada al Consell Insular de Menorca si les obres afecten la zona de protecció.

Altres autoritzacions o informes sectorials que la legislació aplicable exigeix amb caràcter previ a la llicència.

Còpia de la llicència d’obertura o declaració responsable d’inici d’activitat en cas que es tracti d’obres en edificis amb activitat existent que no es modifica, o dades de la persona promotora per poder localitzar-la als arxius municipals.



Document ambiental redactat per tècnic competent quan escaigui d’acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental i la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

Estadística de construcció d’edificis.

La petició de llicències amb projecte bàsic i d’execució s’haurà d’acompanyar com a mínim dels mateixos documents que són preceptius amb el projecte bàsic, als quals s’afegiran els següents:

Projecte bàsic i d’execució, que haurà de complir amb l’indicat al punt 1.a) anterior i haurà d’anar visat pel col·legi oficial corresponent quan escaigui d’acord amb el RD 1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat col·legial.

Direcció facultativa justificada mitjançant full d’assumpció de direcció, que haurà d’anar visat pel col·legi oficial corresponent quan escaigui d’acord amb el RD 1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat col·legial.

Comunicació d’actuació professional per part d’arquitecte tècnic, quan la direcció d’execució material es realitzi per tècnic distint al que fa la direcció d’obra i correspongui segons la LOE.

Estudi bàsic o estudi bàsic de seguretat i salut segons el RD 1627/1997 sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

Programa de control de qualitat redactat pel director d’execució de l’obra, quan escaigui en compliment del Decret 59/1994, de control de qualitat de la CAIB.

Estudi de gestió dels residus de construcció i demolició generats a l’obra, que doni compliment al RD 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, i al Pla director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca.

Contracte amb un gestor de residus de construcció i demolició autoritzat, en compliment de l’article 28.1 del Pla director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca.

Documentació del contractista que realitzarà les obres, acreditativa d’estar d’alta com a constructor (inscripció en el Registre d’Empreses Especialitzades del Sector de la Construcció o darrer rebut d’autònoms i model 036 o 037).

Pressupost amb les partides detallades de l’obra signat pel contractista o el seu representant.

Projecte d’infraestructures comunes de telecomunicacions, quan escaigui d’acord amb el RD 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació.

En el supòsit que s’hagués atorgat la llicència mitjançant un Projecte Bàsic, no es podran iniciar les obres si prèviament no ha estat presentat i acceptat per l’Ajuntament el corresponent Projecte d’Execució de conformitat amb el disposat en l’article 152 de la LUIB.

El termini de presentació del projecte d’execució és de sis mesos des de la notificació de la concessió de la llicència amb projecte bàsic, passat el qual sense que s’hagi presentat, n’implica per ministeri legal, l’extinció dels efectes, cas en què s’ha de sol·licitar una nova llicència.

Juntament amb el projecte d’execució s’ha de presentar la documentació preceptiva indicada en l’apartat 2 d’aquest article, tret de la que ja s’hagués presentat amb el projecte bàsic.

La sol·licitud de permís d’instal·lació i obres, quan escaigui d’acord amb el previst en l’article 38 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, s’haurà d’acompanyar dels mateixos documents assenyalats en els apartats 1 i 2 d’aquest article, als quals s’ha d’afegir el projecte d’activitat (de forma separada o integrada amb el projecte bàsic i d’execució) i la fitxa resum.

A més, els projectes d’edificació hauran d’acreditar i justificar:

Que per a la realització de les obres de construcció de l’edificació, no s’ocupen ni tan sols de forma provisional, sòls subjectes a règims de protecció especial (ANEI, ANIT, APT de costa i AIP).



Que les runes resultants de les obres d’edificació seran traslladades a centres de triatge o abocadors autoritzats.

Que la terra vegetal de l’àmbit on es produeixin les obres, serà arreplegada per al seu ús posterior en els espais lliures de la pròpia obra, de la urbanització o del municipi.

Que els espais exteriors a la pròpia obra que resultin afectats per l’actuació urbanística seran objecte de regeneració ambiental.

Documentació de la sol·licitud de llicències d’obres sense projecte

Quan, d’acord amb les determinacions de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, les obres o actuacions que es pretenen dur a terme no requereixen de projecte tècnic però resten subjectes, segons el PG i l’article 28.2 del present POD, a llicència urbanística municipal, la sol·licitud corresponent s’ha d’acompanyar, com a mínim, del documents següents:

Quan les obres afectin a l’estructura, disseny exterior, condicions d’habitabilitat o de seguretat d'edificis i instal·lacions:

Documentació tècnica, signada pel tècnic facultatiu competent, en la que es defineixin suficientment els actes de construcció o edificació, instal·lació i ús del sòl i del subsòl que es pretenen realitzar. Aquesta ha d’estar composta com a mínim de:

- Memòria descriptiva i justificativa

- Si s’escau, compliment del Codi Tècnic de l’Edificació

- Si s’escau, compliment del Decret 145/1997, de 21 de novembre

- Plànol de situació

- Plànols d’estat actual i reformat

- Reportatge fotogràfic de l’immoble i de les parts on s’actua

- Pressupost detallat

Assumeix de la direcció de les obres, signat pel tècnic facultatiu competent.

Autoritzacions o informes que la legislació aplicable exigeix amb caràcter previ a la llicència.

Documentació del contractista que realitzarà les obres, acreditativa d’estar d’alta com a constructor (Inscripció en el registre d'Empreses Especialitzades del Sector de la Construcció o darrer rebut d’autònoms i model 036 o 037).

Pressupost amb les partides detallades de l’obra, signat pel contractista o el seu representant.



En la resta dels casos:

Escrit on s’especifiquin les obres i actuacions que es volen dur a terme.

Plànol de situació i croquis explicatiu de l’actuació.

Reportatge fotogràfic de l’immoble i de les parts on s’actua.


Pressupost amb les partides detallades de l’obra, signat pel contractista o el seu representant.


En tot cas, depenent del tipus d’obra que es vulgui dur a terme, també s'haurà d’adjuntar els documents que escaiguin de la relació incorporada a l’article 35 del present pla.



Documentació de la sol·licitud de llicència de demolició

Amb la sol·licitud de llicència de demolició, apart de la documentació que pertoqui segons s’utilitzi la modalitat de projecte bàsic o d’execució, s'acompanyaran els següents documents:

Memòria tècnica explicativa de les característiques dels treballs, amb indicació del programa i coordinació d'aquests, així com de les precaucions a prendre en relació amb l’obra mateixa, la via pública i les construccions o els predis veïns, que inclogui un informe sobre les mitgeres en cas d’existir.

Fotografies a les quals es pugui apreciar si a l'obra a enderrocar o demolir existeix algun element d'interès especial per a l'Ajuntament des del punt de vista històric, artístic o tradicional. Aquestes fotografies aniran signades en el seu dors pel propietari i el facultatiu designat per dirigir les obres.

Quan es tracti de demolicions d'edificis inclosos en el Pla Especial de Protecció del conjunt històric-artístic de Ciutadella es compliran, a més de les prescripcions assenyalades en aquest article, les especificades en la normativa del PEPCHA.

Documentació de sol·licitud de llicència de segregació o d’agrupació de parcel·les i de divisió horitzontal

Amb la sol·licitud de llicència de segregació o agrupació s'acompanyaran, com a mínim els següents documents:

Memòria en la qual es faci referència al Pla que estableixi les condicions de la parcel·lació, es descrigui la finca a segregar, es justifiqui jurídica i tècnicament l'operació de segregació o agrupació i es descriguin les parcel·les resultants, amb expressió de la seva superfície, emplaçament i condicions d'edificabilitat, si fos el cas.

Certificat de domini i estat de càrregues de la finca o finques objecte de segregació o agrupació, expedit pel Registre de la Propietat corresponent.

Si la finca o finques no constessin immatriculades, s'indicarà tal circumstància, s'acompanyarà el títol o títols que acreditin el domini i se n'assenyalarà la descripció tècnica amb indicació de la seva naturalesa, situació, llindars i extensió.

Plànol de situació o emplaçament a escala.

Plànol topogràfic d'informació a escala 1:2.000 en el que se situïn els llindars de la finca o finques i es representin els elements naturals i constructius existents, així com les determinacions dels Plans d'Ordenació i vinculants.

Plànol de segregació o agrupació amb la parcel·la o parcel·les resultants a la mateixa escala en el qual es reflecteixin les dades que consten a la Memòria.

Amb la sol·licitud de llicència de divisió horitzontal s'acompanyaran, com a mínim els següents documents:

Memòria en la qual es faci referència al Pla que estableixi les condicions referents al nombre d’habitatges o locals autoritzables, es descrigui la finca a dividir, es justifiqui jurídica i tècnicament l'operació de divisió horitzontal i es descriguin els elements privatius i comuns resultants, amb expressió de la seva superfície, emplaçament i condicions d'edificabilitat, si fos el cas.

Certificat de domini i estat de càrregues de la finca o finques objecte de divisió horitzontal, expedit pel Registre de la Propietat corresponent.

Si la finca o finques no constessin immatriculades, s'indicarà tal circumstància, s'acompanyarà el títol o títols que acreditin el domini i se n'assenyalarà la descripció tècnica amb indicació de la seva naturalesa, situació, llindars i extensió.

Plànol de situació o emplaçament a escala.

Plànol d'informació de l’estat actual de la finca a dividir a escala 1:200 en el que se situïn els llindars de la finca o finques, es representin els elements naturals i constructius existents, la distribució interior de l’immoble, així com les determinacions dels Plans d'Ordenació i vinculants.

Plànol de divisió horitzontal de l’immoble afectat, amb els elements privatius i comuns resultants a la mateixa escala en el qual es reflecteixin les dades que consten a la Memòria.



El titular de la llicència municipal de divisió horitzontal, segregació o d'agrupació disposarà d’un termini de sis mesos per inscriure els elements resultants de la divisió o la parcel·la o parcel·les resultants en el Registre de la Propietat. Si no s’acredita la inscripció en aquest termini, l'Ajuntament podrà iniciar un procediment de caducitat la llicència, si s’escau.

Documentació de la sol·licitud de llicència d’obres d’urbanització

Amb la sol·licitud de llicència d'obres amb projecte d'urbanització s'acompanyaran els següents documents:

Plànol de situació a escala no inferior a 1:2.000 en el qual es determini la localització de la finca o finques a la qual o a les quals es refereix la llicència.

Còpia del plànol oficial acreditatiu d'haver-se fet l'assenyalament d'alineacions i rasants sobre el terreny.

Els conceptes als quals s'haurà de referir el projecte tècnic seran els següents, tot d'acord amb la regulació especifica corresponent:

Moviment de terres

Obres de fàbrica

Pavimentacions

Proveïment i distribució d'aigua potable, de reg i contra incendis

Evacuació d'aigües pluvials i clavegueram

Xarxes d'energia elèctrica, enllumenat públic i comunicacions

Xarxa de distribució de gas

Plantacions d'arbres i jardineria

Mobiliari urbà

El projecte tècnic estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

Memòria descriptiva de les característiques de l'obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projecten, la seva disposició i condicions

Plànol de situació de les obres i instal·lacions en el plànol d’ordenació corresponent

Plànol topogràfic d'escala igual o superior a 1:1.000 amb corbes de nivell i amb equidistància d'un metre (1 m), al qual s'indiqui l'edificació i arbrat existents

Plànol de perfils dels vials

Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats a escala no inferior a 1:1.000.

Pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions. Aquests pressupostos es compondran d'amidaments, quadre de preus i pressupostos generals de la contracta.

Plecs de condicions que regiran en l'execució de les obres i instal·lacions amb indicació de l'ordre d'execució dels terminis de les diferents etapes i del termini total, en compliment amb el corresponent Pla d'Ordenació.

Per als projectes d’urbanització en zona forestal s’ha d’exigir la presentació d’un Pla d’autoprotecció, segons especifica l’INFOBAL, Pla Especial d’Emergències davant el risc d’incendis forestals en les Illes Balears, aprovat pel Decret 41/2005, de 22 d’abril, Plans d’Autoprotecció punt 1.7

Els projectes d’urbanització hauran de preveure sistemes d’enllumenat públic equipats amb llums dotats de sistemes de limitació de contaminació lumínica i estalvi energètic.

Els projectes d’urbanització hauran d’acreditar i justificar:

Que per a la realització de les obres d’urbanització, no s’ocupen ni tan sols de forma provisional, sòls subjectes a règims de protecció especial (ANEI, ANIT, APT de costa i AIP).

Que les runes resultants de les obres d’urbanització seran traslladades a centres de triatge o abocadors autoritzats.

Que la terra vegetal de l’àmbit on es produeixin les obres, serà arreplegada per al seu ús posterior en els espais lliures de la urbanització.



Que els espais exteriors de la urbanització que resultin afectats per l’actuació urbanística seran objecte de regeneració ambiental.

Documentació de la sol·licitud de llicència per a moviments de terres

Amb la sol·licitud de llicència per a moviment de terres, s'acompanyaran els següents documents:

Plànols d'emplaçament a escala 1:500 per al sòl urbà o urbanitzable i 1:2.000 per al sòl rústic

Plànol topogràfic de la parcel·la o parcel·les a les quals es refereix la sol·licitud, a escala no menor a 1:500, en el qual s'indiquin les cotes d'altimetria, l'edificació i arbrat existent i la posició, en planta i altura, de les finques o construccions veïnes que puguin ésser afectades pel desmunt o terraplè

Plànol dels perfils que es considerin necessaris per apreciar el volum i característiques de l'obra a realitzar així com els detalls necessaris que indiquin les precaucions a prendre en relació a la pròpia obra, via pública i finques o construccions veïnes que puguin ser afectades pel desmunt o terraplè

Memòria tècnica complementària referida a la documentació prevista en els apartats anteriors, explicativa de les característiques, programa i coordinació dels treballs a fer, que precisarà les fases o moments en els quals és indispensable la presència a l'obra del tècnic director

Dues fotografies actuals de la parcel·la objecte de la sol·licitud de llicència

Pressupost

L'Ajuntament podrà exigir, a més, un estudi geotècnic del terreny o solar o la còpia del plànol oficial acreditatiu d'haver-se fet, en el seu cas, l'assenyalament de alineacions i rasants sobre el terreny.

El peticionari assumirà l'obligació de que les obres d'excavació, desmunt o altres moviments de terres a la qual es refereix la llicència s'executin, en el seu cas, per una empresa constructora, i que, al front de les obres, hi hagi un tècnic titulat que assumeixi expressament la funció de cuidar de la correcta execució dels treballs, d'acord amb els documents presentats i amb les ordres de la direcció facultativa.

Documentació de la sol·licitud de llicència de modificació de l’ús

Amb la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l'ús d'un edifici o local, sempre que aquesta no requereixi la realització d'obres d'ampliació o reforma, s'acompanyaran els següents documents:

Memòria justificativa, detallada del nou ús, amb indicació de que es troba autoritzat pel planejament vigent. Quan l'ús pretès comporti l'exercici d'activitats destinades a usos que no siguin el residencial, s'haurà de consignar el grau o categoria segons grandària i situació conforme a l'establert en aquestes Normes.

Plànol d'emplaçament a escala 1:500 al sòl urbà o urbanitzable i 1:2.000 al sòl rústic, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca amb referència a les vies públiques i particulars que limitin la totalitat de l'illa a la que estigui situada. En aquest plànol s'indicarà l'orientació, les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central d'illeta, en cas de què n'hi hagi, i es ressaltarà si l'edifici existent s'ajusta o no a les alineacions i rasants.

Plànols de plantes i façanes amb les seccions necessàries per a la seva completa comprensió.

Indicació dels canals d'accés dels serveis i de les connexions de caràcter obligatori amb les xarxes de distribució existents i expressió de les potències i cabals establertes en el cas de que aquests es modifiquin substancialment.

Certificació feta per facultatiu competent de que l'edifici és apte pel nou ús, conforme a la normativa aplicable i amb especial referència al compliment de les condicions d’habitabilitat (si escau), d'estabilitat i aïllament tèrmic i acústic.

Quan la sol·licitud de llicència per modificar objectivament l'ús d'un edifici o local, dugui aparellada la realització d'obres d'ampliació o reforma, s'hauran de complir, a més les prescripcions establertes per aquests tipus d'obres.



Documentació de les comunicacions prèvies

La sol·licitud de les actuacions que segons l’article 29.3 del present POD resten subjectes a comunicació prèvia, s’ha d’acompanyar, com a mínim, del documents següents:

Escrit on es descriguin suficientment les obres i actuacions que es pretenen dur a terme i s’indiqui el termini per a l’execució de l’actuació, que en cap cas no ha de ser superior a dos anys. Aquest termini es pot prorrogar en els mateixos termes previstos per a les llicències.

Plànol de situació de l’immoble

Croquis o plànol explicatiu de les actuacions a realitzar.

Reportatge fotogràfic de l’immoble on es pretén actuar i de les parts on s’actua.

Pressupost amb les partides detallades de l’obra a executar ben detallades, signat pel contractista o el seu representant.

Si les obres afecten a l’estructura, disseny exterior, condicions d’habitabilitat o de seguretat d’edificis i instal·lacions, s’ha de presentar escrit signat per tècnic facultatiu competent en la qual assumeix la direcció de l’obra així com adjuntar tota la documentació escrita i gràfica necessària relativa al compliment del Codi Tècnic de l’Edificació i Decret 145/1997, de 21 de novembre

Autoritzacions o informes que la legislació aplicable exigeix amb caràcter previ a la comunicació prèvia.


Contracte amb un gestor de residus de construcció i demolició autoritzat, en compliment de l’article 28.1 del Pla director dectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca.


En els casos previstos a l’article 148.4 de la LUIB, juntament amb la comunicació prèvia s’ha d’adjuntar el projecte o la memòria tècnica exigibles reglamentàriament, així com la declaració jurada de no incórrer en cap dels supòsits de les lletres a), b) i c) prevists en l’article 148.4 esmentat.

Llicències per a obres i usos de caràcter provisional

De conformitat amb l’article 128 de la LUIB, excepcionalment, sens perjudici del que es disposa per a cada classe i categoria de sòl, es poden admetre usos, obres o instal·lacions de caràcter provisional que no siguin residencials o fabrils o estiguin prohibits expressament pel planejament urbanístic, ni en puguin dificultar l’execució, i sempre que es justifiqui la seva necessitat i el seu caràcter no permanent, ateses les característiques tècniques d’aquestes o la temporalitat del règim de titularitat o explotació.

Aquest POD únicament permet la possible autorització d’obres, usos o instal·lacions de caràcter provisional en parcel·les incloses en àmbits subjectes a actuacions de transformació urbanística pendents d’executar.

La persona titular s’ha de comprometre a la suspensió de l’ús o la demolició de les obres i instal·lacions quan l’ajuntament, motivadament, ho sol·liciti, i renunciar expressament a ser indemnitzada. En la llicència municipal s’ha de fer constar el caràcter provisional d’aquesta i, si escau, el termini assenyalat per a la seva caducitat, el que s’ha d’inscriure en el Registre de la Propietat, de conformitat amb el que estableix la legislació hipotecària.

Per assegurar el compliment d’aquesta limitació i garantir la reposició del sòl al seu estat anterior o original, s’exigeix un dipòsit o aval en la quantia que es fixi reglamentàriament. Mentre el Consell Insular de Menorca no efectuï el desplegament reglamentari de l’article 128 de la LUIB el dipòsit o aval serà l’equivalent al 30% del cost d’execució de l’obra o instal·lació pretesa.

Procediment d’obtenció de llicències, resolució de sol·licituds i terminis

Les llicències d’obra se sol·licitaran en la forma indicada en l’article 27 d’aquest POD,



adjuntant la documentació preceptiva que pertoqui segons la naturalesa de l’actuació. La sol·licitud ha de definir prou els actes de construcció o edificació, instal·lació i ús del sòl o del subsòl que es pretenen realitzar, mitjançant el document oportú que, quan correspongui, ha de ser un projecte tècnic. Quan es tracti d’un projecte d’edificació, el contingut i les fases s’han d’ajustar a les condicions establertes en el Codi tècnic de l’edificació per a aquests projectes, que s’ha de redactar per personal tècnic competent segons el que estableixi la normativa estatal vigent.

Juntament amb la sol·licitud s’han d’aportar les autoritzacions o els informes que la legislació aplicable exigeix amb caràcter previ a la llicència, tret de previsió en sentit contrari en la normativa sectorial. Així mateix, quan l’acte suposi l’ocupació o la utilització del domini públic, s’ha d’aportar l’autorització o la concessió de l’administració titular d’aquest.

Les llicències s’atorguen d’acord amb les previsions de la legislació i de l’ordenació urbanístiques vigents en el moment d’atorgar-les, sempre que es resolguin en termini. Si es resolen fora de termini, s’han d’atorgar d’acord amb la normativa vigent en el moment en què es van haver de resoldre. En tot cas, ha de constar en el procediment l’informe tècnic i jurídic corresponent sobre l’adequació de l’acte pretès a aquestes previsions.

La resolució expressa s’ha de notificar en el termini màxim de tres mesos des de la presentació per registre d’entrada de la sol·licitud amb tota la documentació completa, sens perjudici de la procedència de la interrupció del termini en els termes que fixa l’article 22 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Transcorregut aquest termini es pot entendre atorgada la llicència sol·licitada, sens perjudici del que estableix l’article 5.2 de la LUIB, tret dels casos en què una norma amb rang de llei estatal o autonòmica prevegi expressament el caràcter negatiu de la manca de resolució en termini.

El començament de qualsevol obra o ús a l’empara d’aquesta requereix, en tot cas, la comunicació a l’Ajuntament amb almenys deu dies d’antelació.

Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar o denegar d’acord amb les previsions de la LUIB, de la resta de legislació directament aplicable i de les disposicions del planejament urbanístic i, si escau, del planejament d’ordenació territorial. Tot acte administratiu que denegui la llicència ha de ser motivat, amb referència explícita a la norma o la disposició del planejament urbanístic que la sol·licitud contradigui.

Quan afectin el sòl rústic, el procediment d’atorgament de les llicències s’ajustarà a allò que preveu l’article 151 de la LUIB, així com l’article 34 i següents de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

Competència per a l’atorgament de les llicències urbanístiques

La competència per atorgar les llicència urbanístiques correspon a l’òrgan municipal que determinin la legislació i la normativa aplicable en matèria de règim local. Quan l’actuació per realitzar s’ubiqui en una finca situada tant a Ciutadella com a Ferreries, la competència per atorgar les llicències urbanístiques correspon al Consell Insular de Menorca. Tot això sense perjudici del previst en l’article 6 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic, d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.

Terminis per executar les obres

Totes les llicències hauran de preveure un termini per a començar les obres i instal·lacions projectades i un altre per acabar-les. Ambdós terminis s’han de reflectir en l’acte d’atorgament.

Si circumstàncies excepcionals no justifiquen l’establiment d’altres terminis, el de començar les obres serà de sis mesos, i de dos anys per acabar-les.

Aquests terminis es computen des de la data de comunicació de l’acte d’atorgament de la llicència, en el cas d’haver-la obtingut d’acord amb un projecte bàsic i d’execució; i des de la comunicació expressa de l’acte de validació del projecte d’execució o del transcurs del termini d’un mes des de la presentació a què es refereix l’article 152.6 de la LUIB.

Les persones titulars d’una llicència urbanística tenen dret a obtenir una pròrroga tant del termini de començament com del termini d’acabament de les obres, i l’obtenen, en virtut de la llei, per la meitat del termini de què es tracti, si la sol·liciten de forma justificada i, en tot cas, abans d’exhaurir-se els terminis establerts. La llicència prorrogada per aquest



procediment no queda afectada pels acords regulats per l’article 51 d’aquesta llei.

Tenen dret a obtenir una segona i darrera pròrroga del termini de finalització de les obres, per la meitat del termini establert a la primera pròrroga, si la sol·liciten d’una manera justificada, sempre que el coeficient de construcció executada sigui almenys del 50% i estiguin finalitzades les façanes i cobertes, fusteries exteriors incloses, i tot això es reflecteixi en un certificat de la direcció facultativa de l’obra. El termini de presentació de la sol·licitud i els efectes derivats de l’article 51 de la LUIB són els mateixos del punt anterior.

La llicència urbanística caduca si en acabar qualssevol dels terminis establerts en aquest article o les pròrrogues corresponents, que s’han d’indicar expressament a l’acte administratiu de l’atorgament, no s’han començat o no s’han acabat les obres. A aquests efectes, el document de la llicència ha d’incorporar l’advertiment corresponent.

Una vegada que ha caducat la llicència urbanística, l’òrgan municipal competent ho ha de declarar i ha d’acordar-ne l’extinció dels efectes, d’ofici o a instància de terceres persones i amb l’audiència prèvia de la persona titular.

Si la llicència urbanística ha caducat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no se n’obté una de nova, ajustada a l’ordenació urbanística en vigor aplicable a la nova sol·licitud, llevat dels casos en què s’hagi acordat la suspensió de l’atorgament.

En el cas d’activitats subjectes a instal·lació i obres, s’apliquen les peculiaritats següents:

El titular ha d’indicar el termini màxim en el qual preveu iniciar la instal·lació i l’obra, i el termini màxim que preveu per instal·lar i executar l’obra, sense superar els terminis màxims establerts en l’apartat 2 d’aquest article. En el cas que no l’indiqui, aquests terminis seran els assenyalats en l’apartat esmentat.

Per a l’inici i l’exercici de l’activitat s’ha d’estar sotmès al que disposa l’article 47 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, o normativa que la substitueixi.

Els terminis es poden prorrogar per una sola vegada mitjançant la comunicació prèvia abans del venciment dels terminis corresponents, de forma justificada, per la meitat del termini assenyalat en el permís d’instal·lació i obres.

Condicions de l’atorgament

Les llicències s’atorgaran amb subjecció al que disposen aquestes normes, a la classe de sòl i a la destinació, i a les condicions d’aprofitament, edificabilitat i ús previstes en les mateixes Normes.

Quan l’obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta no s’hagin lliurat a l’administració, no podrà atorgar-se la llicència d’edificació fins que es compleixin els deures de cessió de terrenys i el cost de la urbanització.

No obstant això, excepcionalment i motivadament, i d’acord amb la legislació urbanística vigent, es poden autoritzar l’edificació i urbanització simultànies en els termes que s’estableixi reglamentàriament, en els supòsits continguts en les lletres a), b) i d) de l’article 23.2 de la LUIB. Mentre no es dugui a terme el desplegament reglamentari d’aquest article pel Consell Insular de Menorca, els requisits a complir per les persones promotores seran els recollits en els articles 40 i 41 del Reglament de Gestió Urbanística.

La garantia no serà de quantia inferior a un 15% de l’import calculat de les obres d’urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d’atorgament de la llicència, els serveis tècnics municipals informaran sobre aquests extrems.

Mentre la garantia no estigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, no procedirà l’obtenció de llicència.

En qualsevol cas i d’acord amb la legislació vigent, L’Ajuntament condicionarà l’atorgament de la llicència d’ús i primera ocupació a l’efectiu acompliment de les obligacions urbanístiques (cessions i obres d’urbanització), per la qual cosa el promotor de les obres resta obligat a informar a qualsevol interessat d’aquesta condició. D'acord amb la legislació vigent, no es permetrà l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.



Caràcter reglat de l’atorgament de llicència

Quan el projecte presentat s’ajusti estrictament al planejament vigent, a les seves normes urbanístiques, a les ordenances reguladores i resta de disposicions aplicables, i un cop s’hagi complimentat tota la documentació i seguit el procediment establert en la legislació urbanística, aquest POD i l’ordenança corresponent, l’òrgan competent haurà d’atorgar la llicència sol·licitada.

Deficiències esmenables i no esmenables

Si el projecte s'ajustés estrictament als plans, normes urbanístiques, ordenances i demés disposicions aplicables i si s'haguessin complimentat totes les obligacions imposades per aquestes normes, l'òrgan competent atorgarà la llicència.

Quan dels informes dels serveis tècnics municipals, o organismes que hagin informat la sol·licitud de llicència, en resultin deficiències, es distingirà entre les esmenables i les no esmenables.

S'entendrà per deficiències no esmenables totes aquelles a la rectificació de les quals calgui introduir modificacions essencials en el projecte o documentació técnica i en tot cas les següents:

Projectar les obres o instal·lacions per a usos no admesos per la zonificació corresponent al seu emplaçament.

Aplicar un coeficient d’ocupació, d'edificabilitat o de volumetria superior en un 30% al màxim autoritzable.

Sobrepassar el nombre de plantes, o l'alçada o profunditat edificable en més d’un metre.

No respectar les zones verdes i espais lliures, vials i equipaments previstos al planejament, tret que l’afectació sigui mínima i es pugui reajustar el projecte sense produir altres alteracions considerades substancials en aquest article.

Incomplir les exigències previstes sobre reserva d'aparcaments quan no sigui possible adaptar el projecte a les esmentades exigències.

No ajustar-se a la normativa sobre prevenció d'incendis i accessibilitat, sense possibilitat d'adaptació del corresponent projecte.

Les sol·licituds de llicència amb deficiències no esmenables, seran denegades.

S’entendran com esmenables aquelles deficiències no compreses en l’apartat 3 d’aquest article.

El còmput dels terminis per a l’atorgament de llicències quedarà suspès, segons l’article 151.4 de la LUIB i la legislació de procediment administratiu (article 22 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques), durant el període concedit a l’interessat per esmenar les deficiències de la sol·licitud.

Notificació i exemplar per al sol·licitant

La resolució de la petició de llicència, es notificarà al sol·licitant i a les persones que haguessin comparegut a l'expedient.

Concedida la llicència d'obres o instal·lació, es tornarà al sol·licitant un exemplar de la memòria i de cada plànol presentat amb la corresponent diligència municipal en format electrònic, i una còpia fefaent de l'acord municipal que atorgui la llicència, i, en el seu cas de les condicions imposades, que expedirà el Secretari Municipal o funcionari en qui aquest delegui. Aquest exemplar romandrà a l’obra fins a la seva finalització. Un altre exemplar quedarà annexat a l'expedient. De la mateixa manera es procedirà si es denega la llicència sol·licitada.

Cartell d’obra

El documents que acreditin la tinença del títol habilitant (tant si es tracta de llicència com de comunicació prèvia) seran sempre en el lloc on les obres es desenvolupin, i seran exhibits a l’Autoritat municipal o als seus agents delegats, a petició dels mateixos.

De la mateixa manera a les obres amb llicència serà obligat posar, durant tot el temps que duri l’obra, a un lloc visible i llegible des de la via pública, un cartell de 60 x 80 centímetres



en el qual hi posi, en lletres negres sobre fons blanc la següent inscripció:

Ajuntament de Ciutadella de Menorca

Nom i llinatge o raó social del promotor titular de la llicència.

Número de llicència i data de concessió.

Termini d’execució.

Ordenança que s’hi aplica.

Número de plantes, distingint-se entre plantes baixes, plantes pis i soterrani.

Nom i llinatges de tècnic superior i del tècnic de grau mig, directors de l’obra.

Denominació de l’empresa constructora.

Modificacions en el curs de les obres

Quan es vulguin fer modificacions en el transcurs de les obres, una vegada concedida una llicència urbanística, o efectuada una comunicació prèvia que legitimi execució d’obres, aquestes obres han de ser oportunament paralitzades quan tinguin per objecte variar el nombre d’habitatges autoritzat o si comporten alteració de les condicions d’ús del sòl, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. La normativa d’aplicació a aquest tipus de modificacions és la vigent en el moment de l’autorització de modificació de la llicència, sempre que es resolguin en termini, en cas contrari, s’han d’atorgar amb la normativa vigent en el moment en què es van haver de resoldre, o, si s’escau, la vigent en el moment de la modificació de la comunicació prèvia.

No obstant el que es preveu en l’apartat anterior, si en el transcurs de l’execució de les obres es modifica l’estructura o la disposició interior o l’aspecte exterior, sense alteració de cap dels paràmetres prevists en l’apartat 1 anterior, les obres no s’han de paralitzar durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació del projecte o relació d’obres a per executar. L’autorització o la denegació de les modificacions correspon a l’òrgan que atorgà la llicència originària. En aquest cas, la normativa d’aplicació a les modificacions és la vigent en el moment de concessió de la llicència originària o de presentació de la comunicació prèvia inicial, sempre que no s’hagi ultrapassat el termini fixat per a l’execució de les obres.

En cap cas no es poden acollir als beneficis de l’apartat 2 d’aquest article aquelles obres que es duguin a terme en edificis catalogats o inclosos en conjunts històric-artístics, subjectes a la legislació de protecció del patrimoni històric de les Illes Balears o catalogats o protegits pel planejament urbanístic.

Si del contingut de la modificació de la comunicació prèvia a què es refereixen els apartats anteriors es desprèn que les obres a executar ja no poden ser objecte d’aquest procediment, l’òrgan municipal competent ha de notificar a la persona interessada que les obres s’han de paralitzar i que ha de procedir a la sol·licitud de llicència urbanística en els termes establerts en aquesta normativa.

Quan les modificacions a introduir afectin un títol habilitant en matèria d’obres i activitats, s’haurà d’estar preferentment a allò previst en l’article 11 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears. Si d’acord amb l’article esmentat no es tracta d’una modificació substancial, les modificacions es tramitaran d’acord amb el previst en els apartats anteriors del present article.

Extinció dels efectes de les llicències i concessió de noves llicències

Les llicències quedaran sense efectes per les causes següents:

Per no haver presentat el projecte d’execució en el termini de sis mesos a comptar des de l’atorgament de la llicència amb el projecte bàsic, per ministeri de la llei de conformitat amb l’article 152.5 de la LUIB, i sense necessitat de cap declaració expressa.

Per no haver estat iniciades les obres en el termini de sis mesos a comptar de la seva notificació, o en el termini màxim establert per això en la pròpia llicència o en la possible pròrroga.

Per no haver estat finalitzada l’obra en el termini establert per a la seva execució en la pròpia llicència o en alguna de les seves pròrrogues.

L’extinció dels efectes de les llicències en els supòsits b i c de l’apartat anterior requerirà la



prèvia declaració de caducitat d’acord amb l’indicat en l’article 46.7 d’aquestes Normes.

Les llicències per finalitzar unes obres parcialment executades mitjançant una llicència caducada formalment, s’atorguen en base a la normativa que estigui en vigor el dia de la concessió de nova llicència. Això no obstant, si l’edifici amb llicència anteriorment atorgada, té acabats tots els elements comuns i el 66% del nombre d’habitatges o locals inicialment autoritzats, aquest POD permet mantenir com a excepcions el paràmetre d’índex d’intensitat d’ús aplicat en el projecte que va servir de base a la llicència caducada, així com també el nombre de plantes si no sobrepassa amb més d’una les màximes previstes en el nou planejament i l’índex d’edificabilitat i ocupació si no sobrepassa en més d’un 20 per cent el previst en la nova ordenació.

S’ha d’adjuntar a la sol·licitud de nova llicència una còpia del projecte així com una memòria justificativa de l’estat de les obres i de si les obres executades s’ajusten al projecte inicialment aprovat. En el cas que les obres no s’hagin executat d’acord amb el projecte inicialment aprovat, cal legalitzar, amb caràcter previ o simultani a l’atorgament de la nova llicència i d’acord amb la normativa urbanística vigent, les obres executades sense llicència. Tot això sense perjudici de les accions de sanció i restabliment de la legalitat urbanística que pugui prendre l’administració competent.

Comprovació i vigilancia

Tota llicència d’obres, així com la respectiva sol·licitud i execució, comporta l’obligació de permetre, en qualsevol moment, que l’autoritat municipal, delegats i funcionaris amb missió inspectora d’obres, edificis o instal·lacions puguin reconèixer i inspeccionar l’immoble en què es duen o s’hagin de dur a terme les obres i les instal·lacions. Tot açò, en els termes prevists en l’article 162 de la LUIB i l’article 83 i següents de la Llei 7/2013 d’activitats.

Durant l’execució de les obres i instal·lacions i per comprovar-les finalment, els serveis tècnics municipals o el servei d’inspecció urbanística municipal poden requerir la presència de les persones solidàriament responsables perquè facilitin a les oficines municipals les dades necessàries per comprovar si s’acompleix el que dicten aquestes normes i també perquè assisteixin a les visites d’inspecció de les obres.

Suspensió per manca de seguretat

Si els tècnics municipals dictaminen que l’execució d’una obra infringeix les normes de seguretat, l’òrgan competent, si hi ha urgència, pot suspendre-la i ordenar l’adopció de les mesures necessàries de precaució. L’autoritat municipal, a més, pot suspendre l’obra si qualsevol organisme d’una administració supramunicipal comunica a l’Ajuntament que l’obra compromet la seguretat pública.

Ocupació de la via pública

Un cop obtingut el títol habilitant corresponent en matèria d’obres, s’ha de sol·licitar l’ocupació de la via pública amb bastiments, tanques, contenidors d’obres o altres instal·lacions provisionals si l’obra ho requereix. L’Ajuntament regularà mitjançant ordenança les condicions i el termini de l’ocupació.

L’autorització d’ocupació de via pública comporta el pagament de les exaccions que fixen les ordenances fiscals de l’Ajuntament. Una vegada exhaurit el termini, s’han de retirar els bastiments, tanques i materials i s’ha de restablir l’estat correcte de la via pública. Es pot obtenir nou permís d’ocupació o pròrroga del concedit si en els termes fixats per l’ordenança corresponent.

Els comptadors provisionals d’obra s’han d’instal·lar sempre que sigui possible a l’interior del solar, fora de la via pública i han de complir estrictament la normativa sectorial de prestació dels diferents serveis (aigua, electricitat, etc).

Obres en la via pública

Qualsevol obra que es realitzi en terrenys de domini públic s’ha de dur a terme de manera que produeixi el mínim de perjudicis a la circulació rodada o als vianants i veïns.

Les obres en la via pública o en terrenys de domini públic a realitzar per particulars o empreses concessionàries es conceptuen com a obres subjectes a llicència urbanística, i en cap cas no es poden subjectar al règim de comunicació prèvia.



En qualsevol obra s’ha de col·locar, en lloc visible, un cartell en què consti el títol del projecte o definició de l’obra que es realitza, l’empresa o l’organisme per a qui les realitza i el nom del contractista.

El contractista de l’obra és responsable de la senyalització i abalisament tant de dia com de nit, i hi ha d’aportar, d’acord amb l’estudi de seguretat i salut, els elements homologats necessaris com ara tanques, senyals lumínics vermells, senyals de trànsit, etc.

No es pot concedir cap permís per a obertura de síquies en paviments que no tinguin més de quatre anys de realització, comptats a partir de la data de la recepció formal o de l’aprovació de la darrera certificació d’obra o factura. Només es pot concedir permís, de forma excepcional, en casos d’avaria o en aquells en què es demostri clarament l’absoluta urgència de les obres a realitzar i la impossibilitat de dur-les a terme de cap altra manera.

Qualsevol síquia realitzada a l'espai urbà comporta l'obligació d’acabar l'obra amb un paviment determinat, regulat per la normativa municipal, i en òptimes condicions de servei. En cas que la síquia tingui una longitud superior a dos metres i es realitzi sobre els carrils de circulació o aparcament de la calçada, s'ha de reposar la capa d'asfalt de tota l'amplada dels carrils de circulació o aparcament afectats al llarg de la longitud completa de la síquia. Quan afecti a la voravia s’ha de reposar tota l’amplada de la voravia.

En les obres referides en els apartats anteriors, la presentació del certificat facultatiu de finalització d’obres dóna dret a la seva utilització pública. Aquestes obres han de ser inspeccionades pels tècnics municipals i durant el termini de 12 mesos des de la presentació del certificat facultatiu de conclusió d’obres corre a càrrec de l’entitat sol·licitant del permís la reparació de qualsevol desperfecte a la via pública que fonamentadament pugui atribuir-se a defecte de les obres realitzades, informe previ del tècnic municipal. Aquestes reparacions les ha de realitzar la persona obligada en el termini establert, o en cas contrari, les pot realitzar l’Ajuntament a càrrec de la persona obligada.

Reparació de danys i reposicions

L’obtenció de la llicència municipal d’obres o instal·lacions du implícita l’obligació de reparar o d’abonar les despeses per danys i desperfectes que durant les obres s’ocasionin a la via pública, voravies, arbrat i vegetació, paviments, passejos, faroles, instal·lacions d’enllumenat, gas, subministrament d’aigua, xarxes de clavegueram i qualssevol béns de domini públic i patrimonials que siguin deteriorats.

En el termini concedit per a l’execució de l’obra hi ha el temps necessari per retirar les tanques, bastiments i mitjans auxiliars i reposar els paviments i altres elements de la via pública que s’hagin deteriorat durant l’execució de l’obra.

Obres inacabades

Si les obres s’interrompen injustificadament o queden paralitzades o inacabades en haver-se exhaurit el termini per a l’execució de les obres concedit en la llicència, i no es troben en condicions adequades de seguretat, salubritat o estètica, l’òrgan competent pot decretar que s’executin les mesures adients per esmenar la situació a càrrec del titular de la llicència o propietari del sòl o edifici. Si aquestes persones no ho executen, ho pot realitzar l’Ajuntament a càrrec de les persones obligades.

Llicència d’ocupació o primera utilització

La llicència d’ocupació o de primera utilització té per finalitat verificar el compliment de les condicions de la llicència urbanística prèvia, comprovar l’adequació al projecte autoritzat de les obres de les edificacions o les instal·lacions realitzades i autoritzar-ne la posada en ús. La tramitació d’aquestes llicències té caràcter preferent, i la resolució expressa s’ha de notificar en el termini d’un mes des de la sol·licitud de la persona interessada, amb la documentació que es determini reglamentàriament, sens perjudici de la interrupció del termini en els termes que fixa la legislació sobre procediment administratiu.

No s’exigeix la llicència d’ocupació o de primera utilització quan la legislació sectorial així ho determina, supòsit en el qual l’ajuntament ha d’emetre un certificat de no-necessitat, amb expressió de la normativa que així ho estableix.

Aquesta llicència resulta exigible en el cas de noves edificacions, però també en el cas que s’hagin fet obres de reforma que afectin més d’un 60% de la superfície edificada, canvi d’ús



o obres d’ampliació d’edificacions existents.

Al final de qualsevol obra que reuneixi les condicions de l’apartat anterior el titular de llicència d’obres ho haurà de posar en coneixement de l’Ajuntament mitjançant escrit normalitzat, sol·licitant la llicència d’ocupació o primera utilització, acompanyant els certificats següents:

Certificat de final d’obra expedit per l’Arquitecte o tècnic Director de l’obra; i pressupost actualitzat, tot visat pel col·legi corresponent.

Llibre d’ús i manteniment de l’edifici

Certificat del correcte tractament dels residus de construcció i demolició generats a l’obra, expedit pel centre gestor corresponent.

Certificat expedit per la companyia elèctrica conforme la sol·licitud de subministrament de l’obra en qüestió està finalitzada.

Certificat expedit pel tècnic responsable o l’instal·lador oficial que hagi executat la doble xarxa de subministrament d’aigües indicant: que la instal·lació compleix les necessàries condicions tècniques i higièniques i garantint que sigui impossible contaminar la xarxa general de subministrament d’aigua potable; i, que la instal·lació d’aigües pluvials no està connectada a la xarxa general de sanejament.

Examinada pels tècnics municipals l’obra mitjançant la corresponent inspecció, emetran informe indicant si s’adequa a la llicència d’obres concedida. L’Ajuntament atorgarà, si procedeix, la llicència de primera ocupació, que serà preceptiva per a obtenir la cèdula d’habitabilitat.

En el supòsit de que l’obra executada no s’adeqüés a la llicència concedida, s’iniciaran els tràmits previstos en la LUIB per a les infraccions urbanístiques i les seves sancions.

S’ha d’acreditar que, en aquells habitatges contigus al terreny forestal, s’hi han realitzat les mesures preventives d’incendis forestals que estableix la legislació vigent, de manera que la llicència acrediti que l’obra s’adequa a allò que estableixen les següents normes:

Pla especial d’emergències davant el risc d’incendis forestals a les Illes Balears (INFOBAL) aprovat pel Decret 41/2005, de 22 d’abril. Punt 1.7 de Plans d’Autoprotecció.

Decret 101/1993, de dos de setembre pel qual s’estableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals.

Decret 125/2007 pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal.

Reial Decret 314/2006, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, en el qual s’hi estableixen les mesures per a zones edificades limítrofes o interiors a àrees forestals, al “Document bàsic de seguretat en cas d’incendi, DB-SI” en la secció “Secció SI 5: Intervenció dels bombers” apartat “1.2 – Entorn dels edificis”, punt 6.

Alineacions i rasants

Abans de sol·licitar llicència d'obres, pot presentar-se a l'Ajuntament una petició oficial per a l'establiment de l'alineació i rasant del carrer i voravia o carrers i voreres amb els quals confronta el solar a edificar. A aquesta petició s’ha d’acompanyar un plànol de situació de la parcel·la a escala mínima 1:1.000 corresponent a la base cartogràfica municipal, referit a carrers i edificis de fàcil identificació, així com un plànol topogràfic del solar, degudament fitat, a escala mínima 1:200, així com fotografies en color del solar que es pretén edificar i del seu entorn, amb expressió en el plànol dels llocs des d'on han estat preses.

L'Ajuntament ha de contestar la sol·licitud en un termini màxim de tres mesos indicant l’alineació i rasant resultant, així com la forma com s’ha de fitar sobre el terreny per part de la persona interessada. Quan els serveis tècnics municipals ho considerin oportú, poden fitar-ho ells directament sobre el terreny.

Certificat d’aprofitament urbanístic o cèdula urbanística

Les persones interessades poden sol·licitar a l’Ajuntament l’emissió de certificats d’aprofitament urbanístic de finques concretes, presentant la sol·licitud en el Registre General de l’Ajuntament, d’acord amb l’article 64.2 de la LUIB.



L’Ajuntament ha de lliurar el certificat d’aquest informe en el termini d’un mes, a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud, ha d’expressar el règim urbanístic aplicable a la finca o les finques en aquest moment, i ha d’indicar si és o no edificable.

Si la finca objecte de la consulta és edificable, El certificat tindrà una vigència de sis mesos a comptar des de la notificació a l’interessat, i serà preceptiu d’atorgar llicència respecte d’un projecte ajustat a les normes vigents en el moment de la corresponent sol·licitud de certificat, d’acord amb el contingut d’aquest, quan la llicència es demani, dins de l’esmentat termini de vigència, en la forma establerta per la legislació de règim local i sense defectes inesmenables. Tot això sense perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial.

La sol·licitud de la llicència, en aquest supòsit, no es veurà afectada per la suspensió de llicències.

Els certificats d’aprofitament urbanístic tindran el contingut que determini la legislació urbanística vigent.

No obstant el lliurament del certificat, cap llicència podrà ser atorgada en contra de les determinacions del planejament aplicable, sense perjudici de les responsabilitats administratives que puguin derivar-se’n d’acord amb la legislació en matèria de responsabilitat patrimonial, si s’escau.

Altres certificats urbanístics

Qualsevol persona interessada pot sol·licitar a l'Ajuntament l'expedició d'un certificat que determini per a una parcel·la, solar o edifici les següents qüestions:

Dotació de serveis existents davant la façana o les façanes de la parcel·la

Existència d'infracció urbanística

Prescripció d'infracció urbanística

Qualsevol altra qüestió relativa a la normativa urbanística municipal

Secció segona. Règim d’edificis existents

Edificacions, construccions, instal·lacions i usos en situació de fora d’ordenació

Es consideren construccions, edificacions, instal·lacions i usos en situació de fora d’ordenació els següents:

Les edificacions que de conformitat amb el planejament vigent queden subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament.

En les edificacions o instal·lacions que es troben en situació de fora d’ordenació, en virtut d’aquesta lletra a), no es poden autoritzar obres de consolidació, d’augment de volum ni de modernització. No obstant això, són autoritzables, excepcionalment i motivadament, amb renúncia expressa al seu possible increment del valor d’expropiació, les reparacions que exigeixen la salubritat pública, la seguretat i la higiene de les persones que hi resideixen o ocupen les edificacions esmentades.

Les edificacions o construccions executades sense llicència o amb llicència anul·lada encara que ja no escaigui l’adopció de mesures de restabliment de la legalitat urbanística que n’impliquin la demolició aplicable en cada cas.

En les edificacions o instal·lacions que es troben en situació de fora d’ordenació, en virtut d’aquesta lletra b), no es pot fer cap tipus d’obra. A més, en el cas que aquestes edificacions s’hagin executat amb posterioritat a l’1 de març de 1987, tampoc no es pot obtenir la contractació de serveis de subministrament d’energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar. Aquest règim és aplicable mentre no s’obtingui la legalització de les construccions o edificacions d’acord amb la legislació i el planejament en vigor.

Les edificacions o construccions implantades legalment en les quals s’han executat obres, d’ampliació o de reforma, o canvi d’ús sense disposar de llicència o amb llicència que ha estat anul·lada.

A les edificacions o instal·lacions que es troben en situació de fora d’ordenació, en virtut d’aquesta lletra c), i sempre que no afectin la part de l’edificació o construcció



realitzada il·legalment, es permet qualsevol obra de salubritat, seguretat, higiene, reparació, consolidació i també reforma.

Així mateix, es poden autoritzar les obres necessàries per al compliment de les normes de prevenció d’incendis i d’accessibilitat i el codi tècnic de l’edificació.

No obstant això, mentre no s’obtingui la legalització de les construccions o edificacions, en la part il·legal no es pot realitzar cap tipus d’obra.

En les edificacions i construccions en règim de propietat horitzontal, les limitacions establertes en els apartats anteriors s'han d’aplicar únicament als pisos, locals i altres elements constitutius de finques o unitats registrals independents que es trobin en la situació de fora d'ordenació i, per tant, no a la totalitat de l'edifici.

En les edificacions i instal·lacions fora d’ordenació del punt 2.a) es permet el manteniment dels usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que podran continuar realitzant-se fins que no s’hagi de dur a terme l’expropiació, la cessió gratuïta o l’enderroc.

Edificacions i construccions inadequades

Es consideren construccions i edificacions en situació d’inadequades aquelles que tenen les característiques següents:

S’han implantat legalment d’acord amb un planejament urbanístic derogat o substituït.

En el planejament urbanístic en vigor no estigui previst que hagin de ser objecte d’expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament.

No s’ajusten a les determinacions del planejament vigent.

Aquest POD estableix les normes urbanístiques i les actuacions autoritzables aplicables als elements que resten en aquesta situació. En tot cas, com a mínim, són autoritzables obres d’higiene, seguretat, salubritat, reforma i consolidació, rehabilitació, modernització o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d’incendis, accessibilitat, codi tècnic de l’edificació i les d’instal·lacions d’infraestructures pròpies de l’edificació.

Els usos preexistents legalment implantats a un nou planejament urbanístic es poden mantenir sempre que s’adaptin als límits de molèstia, nocivitat, insalubritat i perill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació urbanística i la legislació sectorial d’aplicació. El planejament pot preveure i regular l’autorització d’usos permesos en el planejament aplicable quan es va atorgar la llicència d’obres a locals existents i executats.

En les edificacions i construccions en règim de propietat horitzontal, les limitacions establertes en els apartats anteriors s'han d’aplicar únicament als pisos, locals i altres elements constitutius de finques o unitats registrals independents que es trobin en la situació d'inadequació i, per tant, no a la totalitat de l'edifici.

Als articles següents es fixa un règim específic per a determinades situacions.

En relació al règim aplicable a les edificacions, construccions i instal·lacions inadequades existents en sòl rústic s’ha d’estar al que preveu la disposició transitòria primera d’aquest POD.

En relació al règim aplicable a les edificacions, construccions i instal·lacions inadequades existents en l’àmbit del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella s’ha d’estar preferentment al disposat al Pla Especial que regula detalladament l’àmbit.

Les obres de reconstrucció total i de nova planta han de comportar necessàriament que l’edificació o construcció resultant sigui conforme amb les noves determinacions del planejament urbanístic.

Edificis i instal·lacions incloses dins d’un àrea de planejament sense ordenació detallada

Els edificis o instal·lacions anteriors a l’entrada en vigor del Pla General i d’aquest Pla d’Ordenació Detallada, que estiguin dintre d’un àrea de planejament definida pel mateix i per a la qual el POD no hagi establert l’ordenació detallada, es troben subjectes a les següents condicions generals:

Fins a la redacció del planejament de detall que la desenvolupi, donat que encara no està definida l’ordenació urbanística de l’àrea, tret de la dels sistemes generals, i per



tant, no s’ha determinat la localització dels sistemes locals a cedir o a expropiar, ni les determinacions bàsiques de l’edificació, en aquestes àrees, no es podrà atorgar cap llicència d’obra o activitat, a excepció de les de l’article 65 d’aquest POD. Si l’edificació està afectada per algun sistema general, les úniques obres autoritzables seran les de l’article 64.1.a) i article 43 d’aquest POD.

Durant la tramitació del planejament de desenvolupament caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.

Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del Pla s’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o inadequació depenent de l’afectació a la concreta edificació

Edificis i instal·lacions inclosos dins d’una àrea d’execució

Els edificis o les instal·lacions anteriors a l’entrada en vigor del present POD que estiguin dintre d’una àrea d’execució definida pel mateix, o d’un planejament que el desenvolupi, es troben subjectes a les següents situacions generals:

Fins a la redacció de l’instrument d’execució (projecte de reparcel·lació en qualsevol de les seves modalitats o d’expropiació) s’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o inadequació depenent de l’afectació a la concreta edificació.

Durant la tramitació dels instruments d’execució caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.

Un cop sigui executiu l’instrument de gestió s’estarà al que es determini en el propi instrument d’execució.

Règim específic de determinades situacions d’inadequació

En els edificis existents, construïts a l'empara de l'anterior normativa i sempre que no es trobin en situació de fora d’ordenació, a més de les obres especificades a l’article 65, s’estarà al règim específic següent:

Situació 1a. Edificis que superin l'edificabilitat o el volum permesos. En aquesta situació es permetran:

- Obres de canvi d’ús sempre que el nou ús previst estigui inclòs entre els permesos a les ordenances particulars de cada zona. Les edificacions que s’ubiquin en una zona turística hauran de complir amb el disposat a l’apartat 2 d’aquest article.

- A les edificacions existents en espais lliures públics que compleixin les condicions esmentades i siguin un exponent de l'arquitectura tradicional, una vegada hagin passat a domini públic, es podran realitzar obres de reforma i destinar-les a usos socioculturals.

- Obres necessàries per al compliment de la normativa contra-incendis encaminades a dotar els edificis d’escales d’incendi, d’espais destinats a instal·lacions (aire condicionat, ascensors, espais per als residus, etc.) i/o altres similars que, de manera justificada, no impliquin més ampliació que l’estrictament necessària a tals fins. En aquests supòsits, malgrat que l’edifici preexistent incompleixi algun dels paràmetres assenyalats en el Pla, podran realitzar-se les obres encara que les mateixes no s’ajustin als paràmetres imposats per a cada zona (separacions, altura, etc.). L’ampliació no podrà suposar, en cap cas, increment de la superfície habitable (cuines, dormitoris, sales, cambres de bany, etc.).

Situació 2a. Edificis que no excedeixin l’edificabilitat o el volum permesos encara que incompleixin alguna o vàries de les restants limitacions de les ordenances particulars, a excepció de l’ús.

En aquests edificis es permetran les obres referides a l’apartat corresponent a la regulació de la situació 1a, així com les d’ampliació fins el màxim de la superfície edificable permesa per l’ordenança particular en cada zona. L’ampliació haurà d’ajustar-se als restants paràmetres de la zona. No obstant això, a les zones d’habitatge unifamiliar, si l’ampliació a realitzar es situa sobre cossos d’edificació tancats existents, la mateixa podrà ser realitzada conservant les condicions de separació a les partions del cos d’edificació sobre el qual es situa.



Situació 3a. Quan la inadequació radiqui en l’ús, podrà mantenir-se l’existent encara que esdevingui incompatible amb el nou planejament, si es dóna compliment al que s’assenyala en el paràgraf següent.

En cas d’activitats en situació d’ús inadequat s’aplicaran les toleràncies que es prevegin en aquesta Secció, en el planejament que desenvolupi aquest POD o en les Ordenances reguladores que s’aprovin. En qualsevol cas, aquest ús s’haurà d’adaptar als límits d’incidència sobre l’entorn que s’estableixin per a cada zona en l’ordenança corresponent.

A les edificacions ubicades en les zones turístiques s’admetran les obres previstes a l’article 65 del POD. També s’admetran obres de canvi d’ús i d’ampliació sempre que es compleixin els paràmetres i condicions específics establerts per a cada zona, subzona o grau. Aquest POD inclou, amb carácter informatiu, el plànol de Parcel·les amb edificacions existents en règim especial en sòl urbà.

Deure de conservació i ordres d’execució

Els propietaris d’edificacions, urbanitzacions d'iniciativa particular, terrenys, jardins, cartells i instal·lacions hauran de conservar-los en un estat que en garanteixi la seguretat, la salubritat i l’ornament públic, i hauran de realitzar amb aquesta finalitat les obres de manteniment, reparació o reposició que resultin necessàries. Així mateix hauran de mantenir els paraments de les façanes exteriors i dels patis nets i amb bon aspecte, per la qual cosa hauran d’executar les obres de conservació que siguin necessàries.

L’Ajuntament podrà ordenar, per motius de seguretat, de conservació del patrimoni, d’interès mediambiental, o estètic, l’execució de les obres de conservació o reforma que siguin necessàries.

Les obres s’executaran a càrrec dels propietaris, si es mantinguessin dintre del límit del deure de conservació que els correspon o suposessin un augment del valor de l’immoble, fins on aquell deure assoleixi; i, amb càrrec a l’Administració, quan es sobrepassin aquests límits per obtenir millores d’interès general.

Als efectes anteriors, l'organisme que ordeni l'execució de les obres ha de concedir als seus propietaris o als seus administradors un termini, en base a la seva magnitud, perquè procedeixi al compliment de l'acordat. Si s'acaba el termini i no s'han executat, es procedirà a la incoació del corresponent expedient sancionador, i es requerirà de nou al propietari o propietaris o als seus administradors el compliment de l'ordre d'execució. En cas de no complir-se, es durà a terme per l'Organisme que ho requereixi, amb càrrec a l'obligat, a través del procediment d'execució subsidiària previst a les lleis.

Als efectes dels apartats anteriors, s'entendran com a obres contingudes en el deure de conservació que correspon als propietaris les de manteniment, adaptació i reforma mínimes necessàries per obtenir les condicions de seguretat, salubritat i ornamentació segons els criteris d'aquestes Normes.

Tots els solars, mentre no estiguin edificats, s'hauran de mantenir nets i en estat decorós, i estaran tancats d'acord amb l'establert en aquestes Normes i en l’ordenança corresponent.

Queda prohibit qualsevol tipus d’emmagatzematge de material que envaeixi la superfície dels patis i espais lliures privats.

Ruïna física imminent

Quan s’estima que hi ha urgència i perill a causa de la demora en la tramitació de l’expedient de declaració d’estat ruïnós d’un edifici, l’òrgan municipal competent ha de disposar les mesures necessàries de protecció que cal adoptar, incloses la d’apuntalament de la construcció o l’edificació i el seu desallotjament, d’acord amb l’article 127 de la LUIB.

En el cas d'imminent perill d'esfondrament total o parcial d'un immoble, encara que es prossegueixi la instrucció del corresponent expedient, s'adoptaran amb tota urgència, les mesures i precaucions encaminades a salvaguardar la seguretat pública i, especialment, la dels ocupants de l'immoble, tot a càrrec del propietari o propietaris de l'edifici ruïnós.

Avaluació i inspecció d’edificis

Els serveis municipals tenen plena potestat d’inspecció dels edificis als efectes de



comprovar el compliment de les previsions d’aquesta normativa.

Si es comprova l’existència d’anomalies quant a la estructura, instal·lacions o manteniment dels edificis, els serveis municipals corresponents practicaran els requeriments corresponents, i en el seu cas, les ordres d’execució que s’escaiguin per tal d’assegurar el compliment d’aquesta normativa.

L’Ajuntament podrà imposar multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i ordres d’execució cursades, de conformitat amb l’article 187 de la LUIB.

Igualment es pot ordenar la suspensió de les obres d’edificació que es realitzin incomplint aquesta normativa, així com la retirada dels materials o la maquinària utilitzada, a càrrec del promotor o el propietari. Aquesta ordre de suspensió anirà precedida en tot cas d’un requeriment al responsable de les obres, en el que es concedirà un termini per tal que es doni compliment a les obligacions derivades d’aquesta normativa.

D’acord amb les determinacions establertes a l’article 125 de la LUIB, les persones propietàries, físiques i jurídiques o les comunitats de propietaris d’edificacions que tinguin una antiguitat superior a 30 anys, en el cas de l’avaluació de l’estat de conservació, o 50 anys, en la resta de casos, han de presentar, amb una periodicitat de deu anys, l’informe d’avaluació d’edificis. En l’informe d’avaluació d’edificis s’ha d’acreditar el següent:

L'avaluació de l’estat de conservació de l’edifici feta pel personal tècnic facultatiu competent conforme l’establert en la legislació estatal.

L’avaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitat universal i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i la utilització de l’edifici, d’acord amb la normativa vigent, per establir si l’edifici és susceptible o no de realitzar ajusts raonables per satisfer-les.

La certificació de l’eficiència energètica de l’edifici, amb el contingut i mitjançant el procediment establert per a la normativa vigent.

Quan de conformitat amb la normativa vigent o ordenança municipal corresponent ja s’ha elaborat un informe d’inspecció tècnica que permet avaluar els extrems assenyalats a l’apartat anterior, aquest es pot complementar amb l'avaluació referida a l’apartat b) i certificat referit a la lletra c) anteriors.

Com a mínim i a falta del seu desenvolupament mitjançant l’ordenança corresponent els informes que es redactin han de :

- Identificar el bé immoble, amb expressió de la referència cadastral

- Descriure els desperfectes i deficiències apreciades així com les causes que les han ocasionades.

- Indicar les mesures recomanades, així com el grau d’efectivitat de les mesures adoptades en relació amb les recomanacions contingudes en informes tècnics d’inspeccions anteriors.

Dels informes emesos es pot derivar l’exigència d’esmenar les deficiències observades. No obstant en les construccions i edificacions o parts d’aquestes que es trobin en situació de fora d’ordenació, i que requereixin obres derivades de l'informe d’avaluació d’edificis, aquestes obres no es podran executar mentre persisteixi la situació de fora d’ordenació, i així s’haurà de fer constar en les notificacions de l’ajuntament a l’interessat.

Les persones propietàries d’immobles obligades a la realització de l'informe d’avaluació n’han de presentar una còpia a l’ajuntament perquè aquest, quan l’informe sigui favorable, la trameti a la conselleria competent en matèria d’habitatge, per tal que la informació que contingui s’incorpori al Registre d'Informes d’Avaluació d’edificis .

Això mateix és d’aplicació en relació amb l'informe que acrediti la realització de les obres corresponents que s’hagin derivat de la necessitat d'esmenar les deficiències observades en l’immoble, quan aquest sigui definitivament favorable.

Quan es tracti d’edificis que siguin de propietat municipal, poden subscriure els informes d’avaluació, si escau, els responsables dels serveis tècnics corresponents que, per la seva capacitat professional, poden assumir les mateixes funcions que habiliten per a la redacció de projectes o direcció d’obres i direcció d’execució d’obres conforme a l’ús de l’edificació objecte d’avaluació.



Títol II. Règim urbanístic del sòl



Qualificacions urbanístiques: sistemes i zones

Per la seva funció en l’ordenació del territori, aquest POD qualifica el sòl en sistemes i zones.

Els sistemes són aquells elements d’ordenació urbana que interrelacionats contribueixen a assolir els objectius de planejament en matèria d’infraestructures de comunicacions, de serveis, d’equipaments i d’espais lliures.

Al plànol de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable aquest POD defineix els sistemes locals, que són aquells que completen, a nivell de sector, l’estructura definida pels sistemes generals. A les fitxes de planejament i gestió aquest POD determina per a cada sector de planejament derivat les reserves mínimes per a sistemes, d’acord amb les determinacions establertes en el PG al qual es troben vinculats.

La determinació de nous sòls adscrits a sistemes locals es realitzarà, arribat el cas, en el planejament urbanístic derivat, atenent a les dotacions mínimes que es fixen en aquestes normes urbanístiques per a cada sector. Això no obstant, quan el propi Pla General o el Pla d’Ordenació Detallada indiquin expressament la posició, dimensió o ús dels sistemes locals en els sectors subjectes a un posterior planejament de desenvolupament, aquest mantindrà la previsió, sense perjudici de la possibilitat de completar les dotacions segons la normativa que sigui d’aplicació.

Es qualifiquen com a zones els sòls sotmesos a un règim uniforme. Dins d’algunes zones es poden distingir subzones, amb el fi d’establir una gradació en l’edificabilitat o ordenació de l’edificació. S’entén per “unitat de zona” tota superfície homogèniament qualificada per aquest Pla d’Ordenació Detallada i delimitada per sòls de diferent qualificació urbanística.

En el sòl urbà i urbanitzable directament ordenat aquest POD qualifica els terrenys en zones i sistemes, i delimita, si s'escau, unes àrees en les quals és necessari el seu desenvolupament mitjançant planejament derivat. El present POD conté les determinacions fixades per la legislació urbanística vigent respecte al sòl urbà i sòl urbanitzable directament ordenat en els plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable.

En el sòl urbanitzable no directament ordenat, la disposició detallada per a xarxa viària, estacionament, espais lliures públics, equipaments i dotacions comunitàries i edificació privada, resultarà de l'ordenació física que proposin els corresponents plans parcials, de conformitat amb aquesta normativa i seguint els criteris orientatius de l'ordenació fixats al PG. Aquest POD planteja a les corresponents fitxes de planejament i gestió diversos tipus i estratègies d’ordenació que es concretaran al corresponent pla parcial.

Tipus de sistemes

Aquest POD incorpora als sistemes generals definits pel PG la definició dels sistemes locals que els complementen.

El conjunt de sistemes que el PG i el POD distingeixen són:

Hidrològic (Hi): Comprèn les torrenteres, barrancs i cursos d'aigua de caràcter permanent o temporal, delimitats, amb abast mínim corresponent als sòls de domini públic sota la jurisdicció de l'Administració Hidràulica de les Illes Balears, així com els seus entorns immediats i zones d'especial rellevància als efectes de la seva protecció.

Viari (V): Comprèn la xarxa viària bàsica (V1), generalment és part del sistema general viari; la xarxa viària local (V2), corresponent a carrers, avingudes i vies cíviques; els camins rurals (V3) i el Camí de Cavalls (V4). De forma específica es reconeixen els aparcaments (Ap) i l'Estació d'autobusos (EA).

Portuari (P): Comprèn el conjunt de terrenys que constitueixen el port vell, el port nou de Son Blanc, el port esportiu de la marina de Cala'n Bosc i l’àmbit dels Fars de Ciutadella (Punta de Sa Farola, Artrutx i Punta Nati), d'acord amb les delimitacions aprovades per Ports de les Illes Balears i l’Autoritat Portuària de les Illes Balears.

Serveis Tècnics (ST): Comprèn els terrenys necessaris per a les instal·lacions i espais reservats per als elements relacionats amb les infraestructures de serveis tècnics, com abastament d'aigües (ST1), sanejament (ST2), telecomunicacions (ST3), subministrament d'energia elèctrica (ST4), tractament i reciclatge de residus (ST5) i estacions de servei (ST6).



Espais Lliures: Comprèn els parcs territorials (PT), els parcs urbans (PU) i altres espais lliures públics com places i passeigs (EL).

Equipaments comunitaris (E): Comprèn els equipaments públics i els privats (que es distingeixen amb el color a les corresponents llegendes i plànols) que tenen les destinacions següents:

Docent (E-D)

Sanitari-assistencial (E-S)

Esportiu (E-E)

Religiós (E-R)

Cultural-social (E-C)

Lleure (E-L)

Administratiu (E-M)

Cementiris i serveis funeraris (E-F)

Abastament (E-A)

Pla de Sant Joan (E-PSJ)

Serveis i protecció (E-P)

Sense ús determinat (E)

Zones

El conjunt de zones en sòl urbà i urbanitzable, que distingeix aquest POD són:

Segons alineació de vial

Casc Antic (1)

Eixample (2)

Suburbana (3)

Edificació aïllada

Cases aïllades – Nucli tradicional (4)

Ciutat jardí – Zona turística (5)

Blocs aïllats – Nucli tradicional (6a)

Blocs aïllats – Zona turística hotelera (6b)

Naus aïllades (7)

Conjunt unitari – Nucli tradicional (8a)

Conjunt unitari – Zona turística (8b)

Conjunt unitari hoteler – Zona turística (8c)

Ordenació específica

Volumetria específica (9)

El conjunt de zones en sòl rústic són:

Qualificació bàsica de sòl rústic comú (SRC):

Àrea de Transició (AT)

Règim general (RG)

Àrea d'Interès Agrari (AIA)

Qualificació bàsica de sòl rústic protegit (SRP) :

Nivell de protecció normal:

- Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI)

- Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT)

- Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP)

- Àrea de Prevenció de Riscs (APR)

- Àrea de Protecció Territorial (APT)

- Àrea d’Interès Natural i Ambiental del PG (AINAPG)

Alt nivell de protecció (AANP):



- Alzinars

- Aladern

- Barrancs

- Sistemes dunars

- Illots

- Ullastrars

- Vegetació rupícola

- Zona humida

- Zona de protecció costera (100m)

Qualificació especial de nucli rural:

- Nucli Rural (NR)



Títol III. Regulació dels sistemes



Capítol 1r. Disposicions generals

Titularitat i afectació del sòl

El sòl destinat a sistemes locals queda vinculat al destí establert en aquest POD. Aquest es mantindrà, encara que es tracti de sòls de propietat privada, en tant aquest sòl no sigui adquirit per l'Administració mitjançant algun dels procediments legalment previstos, moment en el qual serà d’aplicació el règim jurídic del domini públic.

El sòl destinat a sistema local viari i a jardins públics serà de titularitat demanial municipal, prèvia a la seva adquisició mitjançant algun dels títols legals. Això serà també d’aplicació als sòls destinats a equipaments comunitaris i dotacions.

La destinació del sòl a sistemes de titularitat pública per aquest POD és títol suficient per a l’expropiació.

Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública tot i que podran ser de titularitat privada quan ho determini aquest POD o el planejament derivat que el desenvolupi.

També els equipaments o serveis qualificats o existents i en funcionament abans de l’aprovació definitiva d’aquest POD, podran mantenir llur titularitat i gestió privada, sempre que es mantingui l’ús aprovat i els seus objectius siguin concordants amb les determinacions aquí assenyalades.

La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada i ús públic en règim de concessió administrativa, o altre règim equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics d’aquest POD.

La modificació de l'ús detallat d'un equipament definit per aquest POD o pel planejament derivat per a terrenys de titularitat pública a un altre ús diferent, dins d'aquest ús general, es podrà dur a terme mitjançant la modificació del POD o la redacció i aprovació d’un pla especial.

Desenvolupament de les determinacions relatives als sistemes

El desenvolupament de les determinacions del POD sobre els sistemes es podrà fer mitjançant plans parcials dels sectors de sòl urbanitzable no ordenat amb els que estiguin relacionats, o per mitjà d’un pla especial en qualsevol tipus de sòl segons el que s’estableix en aquestes Normes Urbanístiques.

La regulació més detallada dels sistemes es podrà fer mitjançant plans especials.

Gestió i execució de sistemes

Per a la gestió i execució dels sistemes locals, així com per a la seva adquisició, es procedirà segons el règim urbanístic del sòl en què se situïn, d’acord amb aquesta normativa, la del PG i la legislació urbanística vigent.

Els terrenys qualificats com a sistemes locals per aquest POD seran adquirits per l’administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa.

Protecció de sistemes

Els espais afectats a la protecció dels diferents sistemes en funció de la legislació sectorial, no poden ser edificats o tindran restringit el seu ús.

Entre els espais de protecció de sistemes es consideren els següents:

Protecció del sistema viari: S’estarà al que disposa aquest POD, el PG i la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies insulars o municipals, és a dir, i la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB modificada per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, pel que fa al règim de protecció referent a zones d’afectació i línia d’edificació.

Protecció del sistema hidrològic: S’estarà al que disposa aquest POD, el PG; el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües; el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat per Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril; el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat



per Reial Decret 701/2015, de 17 de juliol de 2015 i la legislació concordant en la matèria, a més d’aquelles disposicions que l’administració competent en la matèria dicti o reguli, per al seu desenvolupament.

Protecció dels equipaments: S’estarà al que estableix aquest POD i el PG en cada cas, i concretament i pel que fa als cementiris, s'hauran de respectar les limitacions establertes a la legislació sectorial vigent, en concret el que s’assenyala en el Decret 11/2018, de 27 d’abril, pel qual es regula l’exercici de la sanitat mortuòria de les Illes Balears.

Protecció dels serveis tècnics: S’estarà al que disposa la legislació sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta el que s’estableix en el Reglament sobre la xarxa elèctrica d’alta tensió i regulacions concordants.

La legislació sectorial a que es fa menció concreta en cadascun dels apartats anteriors, ha d’entendre's aplicable en tant sigui vigent i s’entendrà substituïda en el seu cas, per la legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l’anterior.

Els espais de protecció de sistemes podran ser utilitzats per al pas d’infraestructures i vials, sempre i quan no es contradigui amb les condicions de l’espai que protegeix. No es podran, però, autoritzar en aquests espais edificacions o instal·lacions, que no estiguin directament relacionades amb el respectiu sistema al que es refereix la protecció.



Capítol 2n. Sistema hidrològic (Hi)

Definició

S’inclouen en el sistema hidrològic (Hi) les rieres, els torrents i els espais laterals que constitueixen el seu curs i llits delimitades com a mínim per la línia de cota d’inundació de l’avinguda en el període d’inundació de 10 anys (Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic i Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de Domini Públic Hidràulic). En cas que aquest no estigui definit amb precisió, es delimiten seguint els criteris físics (àmbit delimitat), topogràfics (talussos murs) i ambientals (vegetació de ribera) i amb una amplada de com a mínim 5 metres, que tindran sempre un caràcter provisional fins la delimitació definitiva realitzada per l’Administració competent.

El Domini Públic Hidràulic i les seves servituds estan delimitats al plànol d’Estructura General i Orgànica del PG.

Al tractar-se d’un sistema general, seran vinculants les determinacions establertes al PG.



Capítol 3r. Sistema viari (V)

Definició

El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de les xarxes viàries i per tant el conjunt de carreteres i camins; de carrers, vies de vianants, servituds de pas, àrees d'aparcament públic i estacions d’autobusos, que han de permetre la connexió entre els diferents sectors del territori i garantir un nivell d’accessibilitat i de mobilitat adequat dins del terme municipal.

Les vies i àrees d'aparcament que apareguin com a conseqüència del desenvolupament del PG i d’aquest POD a través del planejament derivat quedaran automàticament incloses en el sistema viari.

Tipus de sistema viari

El sistema local viari es recull als plànol de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable i als de qualificació del sòl rústic d’aquest POD, distingint les categories següents:

Viari local (V2): compren el conjunt de carrers, avingudes i vies cíviques d’abast local i titularitat municipal. A la Memòria es distingeixen com a eixos cívics un conjunt de carrers que articulen espais lliures i equipaments públics i donen suport a l’activitat urbana. Per la seva disposició, el seu disseny i per concentrar activitats comercials, són especialment adequats per als desplaçaments a peu.

Camins rurals (V3): Correspon als camins i vies rurals que ajuden a conformar l’estructura bàsica de relacions territorials entre nuclis i indrets amb una especial significació, i entre les diferents àrees homogènies del conjunt del sòl rústic.

Aparcaments (Ap): Correspon als àmbits destinats a l’aparcament de vehicles dins de l’àmbit viari.

La xarxa complementària urbana és aquella formada pels carrers no inclosos dins de la xarxa bàsica del PG, que la completen, facilitant l’accés a les edificacions, per les servituds de pas i per les àrees d'aparcament. Tindran també consideració de xarxa complementària local aquells que s’incorporin com a conseqüència del desenvolupament del planejament derivat.

La xarxa de camins rurals és aquella formada pels camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no urbanitzat. La xarxa de camins rurals es recull en el plànol de Qualificació del sòl rústic d’aquest POD.

Titularitat

El sòl qualificat de sistema viari, tant general com local, serà de titularitat pública, amb les excepcions indicades a l’article 88.2 del Pla General.

En camins rurals, quan siguin de propietat privada amb anterioritat a l’aprovació d’aquest POD podran mantenir aquest règim de propietat. Només passaran a ser de titularitat pública i es procedirà a la seva expropiació quan s’hagin inclòs com a sistemes generals en el plànol d’estructura general i orgànica del territori inclòs en el PG.

Determinacions en els diferents tipus de vies

Les característiques de la secció de cada via es decidirà per l'Ajuntament o l’administració actuant, en funció de la demanda de trànsit rodat i de vianants, la funció territorial o urbana de la via, la topografia, la relació amb els espais que travessa i altres dades rellevants.

Dins les indicacions generals establertes en l’apartat anterior, el Pla Parcial, Pla Especial o Projecte d'Urbanització, en el seu cas, assenyalarà les alineacions i rasants i precisarà l’ordenació de la via dins els plànols de Qualificació del sòl.

En el sòl urbà, dins les indicacions generals establertes en l’apartat primer d’aquest article, el planejament derivat podrà precisar les alineacions de la xarxa bàsica urbana i la xarxa bàsica complementària fixada en els plànols d’ordenació, sempre que no en disminueixin la superfície.

Les alineacions i rasants de les vies de nou traçat proposades per aquest Pla d’ordenació



urbanística apareixen reflectides en els plànols d’ordenació.

Llicència

Les construccions, les instal·lacions, les edificacions i les altres activitats situades en zones adjacents a les que formen part del sistema viari, estaran subjectes, en qualsevol cas i sense perjudici d’altres intervencions, a la corresponent llicència municipal.

Condicions d’ordenació i ús del sistema viari local

Els usos dominants del sistema viari local són tots aquells que fan referència a la mobilitat viària i al transport.

En el sòl urbà i en el sòl urbanitzable directament ordenat aquest POD defineix de forma precisa les alineacions del sistema viari. En el sòl urbanitzable no ordenat directament i en el sòl rústic es dibuixen, si s’escau, les reserves de sòl previstes per aquest sistema, que hauran de ser concretades en el moment de la tramitació del corresponent pla parcial o en el mateix projecte d’obra en el cas de l’execució en el sòl rústic, assenyalant de forma indicativa la posició i dimensió que ha de tenir la xarxa de carrers en aquest tipus de sòl.

Qualsevol actuació en el subsòl de la via pública comportarà la restitució de les condicions d’accessibilitat i l’adequació de les mateixes en els carrers no adaptats. Aquest supòsit afectarà a trams de carrers complerts entre interseccions.

L’ús de les vies cíviques ha de facilitar el passeig i relació dels ciutadans en equilibri amb el trànsit de vehicles. Aquestes vies tindran predominantment un únic pla de pavimentació que visualitzarà clarament la prevalença del trànsit de vianants sobre el de vehicles, que podrà ser restringit a l’accés de la població resident, a les activitats i als serveis públics.

Condicions d’ordenació i ús dels camins rurals

L’ús dominant serà el de viari, especialment destinada a l’accés rodat a diferents parcel·les del sòl rústic i al trànsit de vianants.

L’Ajuntament de Ciutadella decidirà sobre les condicions generals de l’ús dels diferents camins, i en particular sobre la restricció del trànsit de vehicles per aquells que tenen unes condicions d’especial interès paisatgístic. Els projectes de millora i conservació dels camins hauran de respondre a aquestes necessitats d’ús assignades fent compatible els usos propis del sòl agrícola o forestal amb aquells orientats al lleure i al passeig.

Si es pretenen eixamplar, ho faran amb una amplada màxima de 4 metres i tindran una configuració que permeti garantir el pas de vehicles, motos, persones i bicicletes. Els camins rurals hauran de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.



Capítol 4t. Sistema portuari (P)

Definició

Comprèn el conjunt de terrenys (P) que constitueixen el Port Vell de Ciutadella, el nou Port Comercial de Son Blanc, la marina de Cala’n Bosch i l’àmbit dels Fars de Ciutadella (Punta de sa Farola, d’Artrutx i Punta Nati).

Al tractar-se d’un sistema general, aquest POD es remet a les determinacions establertes al PG.



Capítol 5è. Sistema de serveis tècnics (St)

Definició i classificació

Correspon a les dotacions necessàries per al correcte funcionament de les infraestructures urbanes i serveis tècnics (producció i subministrament d’energia, abastament i evacuació d’aigües, depuració, plantes de residus, instal·lacions telefòniques, telecomunicacions, així com emmagatzematge de la maquinària de manteniment i transport), incloent les construccions complementàries a les mateixes, així com les estacions de servei o benzineres.

Aquestes poden formar part de l’estructura general i orgànica del territori i per tant participar de la regulació que el PG i l’ordenament jurídic, estableixen per als sistemes generals, o bé tenir un caràcter complementari, i participar de la regulació establerta per als sistemes locals, definits en aquest POD.

Formen part del sistema local de serveis tècnics les reserves de sòl per aquests serveis, que tenen com a àmbit d’influència una àrea concreta d’un nucli. Aquest POD delimita aquests sòls en els plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable.

Tipus de serveis tècnics

El sistema local de serveis tècnics s’organitza en les següents categories:

Abastament d’aigües (ST1)

Sanejament (ST2)

Telecomunicacions (ST3)

Subministrament d’energia elèctrica (ST4)

Tractament i reciclatge de residus (ST5)

Estacions de servei (ST6)

Regulació

Aquest POD complementa les determinacions del sistema de serveis tècnics, sense perjudici del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin aquest sistema, d’acord amb les determinacions que s’estableixen al PG.

Titularitat

El sòl qualificat de sistema de serveis tècnics serà predominantment de titularitat pública, tot i que podrà ser de titularitat privada el de les respectives companyies de serveis. Aquells serveis tècnics que siguin de titularitat privada a la entrada en vigor del PG, podran mantenir aquesta titularitat.

Règim general

En l’obtenció, disseny, finançament, construcció, ús, explotació i conservació dels serveis tècnics s’observarà allò establert en aquesta normativa i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.

Les condicions que regulen l’entorn dels serveis tècnics es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent, com també per les corresponents disposicions urbanístiques i especials.

Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixin l’entorn d’aquests serveis es sistematitzaran com a espais lliures.

En el supòsit de Plans Parcials les corresponents previsions de sanejament hauran de justificar-se com idònies en funció de les dotacions de consum. S’instal·laran pels nous sectors urbanitzables sistemes de sanejament separadors predominantment.

En les noves edificacions o instal·lacions de caràcter públic serà obligatòria la construcció d’aljubs suficients de recollida d’aigües pluvials. En les edificacions de caràcter privat es bonificaran amb un 80% de l’import del ICIO la construcció d’aljubs que recullin les aigües pluvials, prèvia regulació a l’ordenança fiscal corresponent.



En tota actuació de l’Administració s’han de preveure sistemes d’enllumenat públic equipats amb llums dotats de sistema de limitació de la contaminació lumínica i estalvi energètic. En les instal·lacions o edificis públics s’implantaran sistemes d’energia solar o fotovoltaica.

Condicions d’ús

Ús predominant: Serveis tècnics.

Usos compatibles: Només s’admetran com a usos compatibles aquells directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades en la legislació tècnica, i en especial aquella que asseguri les condicions de protecció de les instal·lacions.

En les estacions de serveis (ST6) l’ús admès és el de subministrament de productes petrolífers i els usos condicionats són el comercial, magatzems, tallers industrials i aparcament. L’espai no ocupat per les edificacions i construccions s’ha de destinar a vials interiors i zones enjardinades.

Condicions d’ordenació i edificació

L’ordenació dels sòls inclosos en el sistema de serveis tècnics s’adaptarà als requeriments funcionals de les instal·lacions que han d’acollir, d’acord amb la seva reglamentació específica.

Seran d’obligat compliment els paràmetres i condicions següents:

Índex d’edificabilitat net de 0,5 m2 de sostre per m

2 de sòl.

Alçada màxima de dues plantes (7 m), excepció feta d’aquelles instal·lacions especials, com antenes o xemeneies, els requeriments tècnics de les quals exigeixin major alçada. Això no haurà de suposar increment del volum útil total.

Els terrenys que no resultin ocupats per edificacions o instal·lacions tindran

consideració d’espais lliures privats, disposant almenys d’un arbre per cada 100 m2 de

superfície d’espai lliure.

Quan se situïn en illes d’edificació arrenglerada s’ordenaran segons alineació de carrer i la seva edificabilitat es disposarà segons l’ordenació general de l’illa.

L’estesa de noves xarxes de serveis serà soterrada, llevat que degut a característiques excepcionals l'Ajuntament autoritzi instal·lacions aèries.

Es redactarà un Pla Especial d’infraestructura elèctrica amb la finalitat de preveure i programar el soterrament d’aquelles línies elèctriques que afectin a sòl urbà, urbanitzable o espais de qualitat ambiental i paisatgística.

En el cas de les estacions de servei (ST6), el tipus d’ordenació serà el d’edificació aïllada, amb els següents paràmetres d’ordenació: índex d'edificabilitat màxima de 0'4 m2/m2; volum màxim edificable de 2 m3/m2; ocupació màxima del conjunt de totes les construccions del 30%; alçada màxima de 7 m; separacions de 6 m a carreteres i 3 m a resta de partions o carrers.



Capítol 6è. Sistema d’equipaments comunitaris (E)


El sistema d’equipaments comunitaris comprèn els centres públics o privats, de caràcter docent, sanitari-assistencial, esportiu, religiós, cementiris i de serveis funeraris, cultural-social, administratiu, d’abastament, de serveis i protecció, i altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social.

Tenen consideració de sistemes generals aquells equipaments al servei del conjunt de la població i que apareixen recollits en el plànol d'Estructura general i orgànica del territori del PG. Tenen consideració de sistemes locals la resta d’equipaments d’ús públic o col·lectiu al servei d’un determinat sector urbà.

La condició d’equipament s’estableix per a tota la parcel·la. En el cas d’equipaments ubicats en planta pis, s’assumirà la qualificació zonal pròpia de la parcel·la. En determinats supòsits d’existència de complex immobiliari s’admet la coexistència dins d’un mateixa parcel·la de les qualificacions d’equipament i zona, sempre que quedin clarament diferenciats i els usos i característiques d’un i altra siguin compatibles.

Aquest POD, en concordança amb l’assenyalat en l’apartat anterior, permet el manteniment de l’ús d’oficina bancària que es desenvolupa en part de la planta baixa de l’edifici on s’ubica l’equipament públic cultural i administratiu (E-C/M) de Can Saura Morell (plànol 17 de la sèrie 2.1 del POD), el qual es troba dividit horitzontalment. L’oficina bancària, de 341 m2 de superfície construïda, mantén la qualificació de zona 1 (casc antic) i s’identifica amb la referència cadastral 1785101EE7218N0001MK. L’equipament cultural i administratiu (E-C/M), de 2.290 m2, s’identifica amb la referència cadastral 1785101EE7218N0002QL.

Es distingeixen els següents equipaments:

Docent (E-D)

Sanitari-assistencial (E-S)

Esportiu (E-E)

Religiós (E-R)

Cultural- social (E-C)

Lleure (E-L)

Administratiu (E-M)

Cementiris i serveis funeraris (E-F)

Abastament (E-A)

Pla de Sant Joan (E-PSJ)

Serveis i protecció (E-P)

Sense ús determinat (E)

Aquest POD assigna en els plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable, un o varis usos concrets als diferents equipaments. Els de titularitat pública sense ús determinat (E), es podran destinar a qualsevol ús dels previstos a l’apartat anterior.

Tret d'indicació expressa del PG o d’aquest POD, en els sectors subjectes a planejament derivat, serà aquest el que determinarà l'ús dels diferents equipaments inclosos al seu àmbit.

Titularitat

Els sòls que el present POD, o el planejament que el desenvolupi qualifica com a equipaments comunitaris amb un ús assignat, tant generals com locals, seran de titularitat pública.

No obstant això, els equipaments privats existents en la data d’entrada en vigor d’aquest POD, conservaran la seva titularitat privada.

La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat d’una concessió administrativa, com a sistema de gestió privada d’un ús públic, quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l’equipament.



Al plànol de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable es distingeixen els equipaments públics dels privats.

Règim general

En l’obtenció, disseny, finançament, construcció, ús, explotació i conservació dels equipaments comunitaris s’observaran aquestes Normes i allò que disposa la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.

Els espais no ocupats per les edificacions i que constitueixin l’entorn d’aquells equipaments se sistematitzaran predominantment com a espais lliures enjardinats.

Condicions d’ús

En els diferents equipaments s’admeten els següents usos:

Docent (E-D). Usos predominants: Docent i educatiu. Usos condicionats: Esportiu, associatiu i cultural

Sanitari-assistencial (E-S). Usos predominants: sanitari i assistencial. Ús condicionat: educatiu vinculat a la sanitat

Esportiu (E-E). Ús predominant: esportiu. Usos condicionats: lleure, cultural-social i educatiu vinculat a l'esport.

Religiós (R). Ús predominant: religiós. Usos condicionats: educatiu, cultural-social, esportiu.

Cultural-social (E-C). Usos predominants: cultural i social. Ús compatible: educatiu.

Lleure (E-L). Ús predominant: lleure. Usos compatibles: docent, cultural i social, esportiu i abastament.

Administratiu (E-M). Ús predominant: Administratiu.

Cementiris i serveis funeraris (E-F). Usos predominants: Cementiris i serveis funeraris.

Abastament (E-A). Ús predominant: Abastament.

Pla de Sant Joan (E-PSJ). Els usos especificats al Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella.

Serveis i protecció (E-P). Usos predominants: Serveis i protecció. Usos condicionats: Sanitari, esportiu i cultural-social.

Sense ús determinat (E). Qualsevol dels precedents.

Usos condicionats: Només s’admetran com a usos condicionats aquells directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades en la legislació tècnica, i en especial aquella que asseguri les condicions de protecció de les instal·lacions.

Sempre que així sigui necessari, als equipaments, s’admetrà com a ús condicionat al servei de l’ús predominant l’ús d’habitatge en la modalitat d’un habitatge per parcel·la al servei del centre.

En els equipaments, Es podrà efectuar l'assignació d'un ús concret d'entre tots els possibles per als equipaments sense ús determinat, així com la modificació d'un ús concret ja determinat, pel cas d'equipaments de titularitat pública. S’admet com a ús provisional el d’aparcament fins que s’implanti l’ús definitiu previst en el POD.

Condicions d’ordenació i edificació

El sistema d’ordenació dels equipaments serà, en general, d’ordenació específica. S’ordenaran per ordenació de volums quan ocupin la totalitat d’una illa o quan sigui obligat per les necessitats funcionals de l’equipament. En aquests casos l’ordenació volumètrica es regularà mitjançant un Estudi de Detall on es valori la incidència sobre l’entorn.

Quan els equipaments formin part d’una illa d’edificació segons alineació de vial, aquests s’ordenaran segons paràmetres d’edificació propis de la zona.

L’ordenació dels equipaments seguirà, en qualsevol cas, les següents determinacions:

S’adequaran a les característiques de l’edificació de la zona on es situïn.



Es resoldran arquitectònicament els problemes que ocasionin les parets mitgeres, evitant que quedin vistes.

Es prestarà especial atenció al tractament dels espais no edificats de la parcel·la.

Els paràmetres d’edificació dels diferents equipaments seran els següents, llevat que al plànol o fitxa estiguin definits uns altres valors, que prevaldrien:

Índex d’edificabilitat neta:

- Docent (E-D) 1 m2st/m2

- Sanitari i assistencial (E-S) 1 m2st/m2

- Esportiu (E-E) 0,8 m2st/m2

- Religiós (E-R) 1 m2st/m2

- Cultural-social (E-C) 1 m2st/m2

- Lleure (E-L) 1 m2 st/m2

- Administratiu (E-M) 1 m2st/m2

- Cementiris i serveis funeraris (E-F) 1 m2st/m2

- Abastament (E-A) 1 m2st/m2

- Pla de Sant Joan (E-PSJ)

Segons l’establert al PE Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella

- Serveis i protecció (E-P) 1 m2st/m2

- Sense ús determinat (E)

En funció de l’ús detallat finalment assignat

Ocupació màxima de la parcel·la:

- Docent (E-D) 50%

- Sanitari i assistencial (E-S) 50%

- Esportiu (E-E) 75%

- Religiós (E-R) 100%

- Cultural-social (E-C) 50%

- Lleure (E-L) 50%

- Administratiu (E-M) 50%

- Cementiris i serveis funeraris (E-F) 50%

- Abastament (E-A) 100%

- Pla de Sant Joan (E-PSJ)

Segons l’establert al PE Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella

- Serveis i protecció (E-P) 50%

- Sense ús determinat (E)

En funció de l’ús detallat finalment assignat

Condicions de l’edificació:

L’edificació en les àrees d’equipament s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals que hauran de respectar i a la integració en el sector en que es situïn.

No sobrepassaran la planta baixa i dues plantes. L’alçada reguladora màxima per a tots els equipaments serà de setze metres (16 m).

Es consideraran obligatòries les previsions d’aparcaments previstes en aquest POD en funció del seu ús.

Pel que fa a les condicions d'edificació dels equipaments inclosos en l'àmbit del conjunt històric de Ciutadella s'estarà predominantment al que assenyali el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella.

Per als equipaments esportius privats de les àrees turístiques el tipus d'ordenació serà el de volumetria específica; es desplegaran mitjançant un Estudi de Detall, i a més de l’ús esportiu principal, s’admeten, en relació amb aquest, el de bars i restaurants i el de



lleure i el recreatiu. Les condicions específiques de les diferents àrees són les que segueixen:

- Caleta Santandria (antiga clau 8/Ea): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'20 m²s/m²s; parcel.la mínima, la fixada en aquest POD; ocupació màxima de l'edificació, 20%; alçada màxima per meitat de 5 i 7 metres, corresponents sempre a planta baixa; separació mínima de l'edificació respecte de vials i espais lliures públics, 15 metres i 6 metres a altres llindars.

- Caleta Cala Blanca A, B, C (antiga clau 8/Eb): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'20 m²s/m²s; ocupació màxima de l'edificació, 20%; alçada màxima per meitat de 5 i 7 metres, corresponents sempre a planta baixa; separació mínima de l'edificació respecte dels llindars de 4 metres.

- Serpentona (antiga clau 8/Ec): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'60 m²s/m²s; ocupació màxima de l'edificació, 25%; alçada màxima de 5 metres, corresponents a planta baixa; separació mínima de l'edificació respecte de vials i espais lliures públics, 5 metres i 6 metres a altres llindars.

- Cap d’Artrutx (antiga clau 8/Ed): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'05 m²s/m²s; ocupació màxima de l'edificació, 5%; alçada màxima de 5 metres, corresponents a planta baixa; separació mínima de l'edificació respecte dels llindars de 3 metres.

- Cales Piques (antiga clau 8/Ee): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'04 m²s/m²s; parcel.la mínima, 800 m² i façana mínima de 15 metres; ocupació màxima de l'edificació, 7%; separació mínima de l'edificació respecte de vials i espais lliures públics, 10 metres i 3 metres a altres llindars.

Torre del Ram 2 (antiga clau 8/Ef): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'03 m²s/m²s; parcel.la mínima, 2.000 m²; ocupació màxima de l'edificació, 10%; alçada màxima 7 metres, corresponents a planta baixa; separació mínima de l'edificació respecte de vials i espais lliures públics, 10 metres i 6 metres a altres llindars.

- Cala Morell (antiga clau 8/Eg): índex d'intensitat neta d'edificació, 0'20 m²s/m²s; ocupació màxima de l'edificació, 20%; alçada màxima de 5 metres, corresponents a planta baixa; separació mínima de l'edificació respecte de vials i espais lliures públics, 6 metres i 3 metres a altres llindars.



Capítol 7è. Sistema d’espais lliures (EL)


El sistema d’espais lliures comprèn el sòl que es destina a totes aquelles activitats de jocs, repòs, relació, ventilació i assolellament, que la població pugui desenvolupar en espais no edificats, generalment, però no sempre, de domini públic i lliure accés per als vianants.

Normalment aquest sòl tindrà un cert grau d’arbrat i jardineria, tot i que pot també incloure àrees pavimentades.

S’inclouen també aquells espais delimitats entre vies de comunicació o canalitzacions de rieres amb característiques d’espais verds arbrats.

Aquest POD proposa en els nuclis tot un seguit d’espais lliures, amb l’objectiu de garantir la seva continuïtat i la transició amb els espais oberts no urbanitzats.

El planejament derivat haurà de preveure les reserves de sòl necessàries per a completar el sistema d'espais lliures d’acord amb la legislació urbanística vigent, les proporcions mínimes i els criteris de delimitació d’espais lliures definits al PG i a aquest POD.

Tipus d’espais lliures

Els sòls destinats a sistema general d’espais lliures que formen part de l’estructura general i orgànica del territori participen de la regulació que el PG i l’ordenament jurídic estableixen per als mateixos.

Els sòls destinats a sistema local d’espais lliures complementen l’estructura del territori i participen de la regulació que aquest POD i l’ordenament jurídic estableixen per als sistemes locals.

Dins del conjunt d’espais lliures es poden distingir, pel que fa a la seva funcionalitat, les següents categories:

Parcs territorials (PT). Amb més de 5 hectàrees tenen com a funció principal el repòs, relació i el lleure dels ciutadans. Són espais característics del paisatge tradicional que mitjançant un mínim i adequat tractament han de convertir-se progressivament en espais consolidats de relació de la població, activitat i connexió amb els espais oberts.

Parcs urbans (PU). Comprèn els sòls destinats a espais lliures amb més d’una hectàrea, que tenen com a funció principal el repòs, l'esbarjo i el lleure dels ciutadans. Tenen generalment un tractament artificial i estan sotmesos a un ús intens.

Places i passeigs i altres espais lliures (EL). Comprèn els sòls destinats a espais lliures o àrees pavimentades cíviques, que tenen com a funció principal el repòs, l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans. El pla destina a places i passeigs els que ho són actualment i aquells que, per exigències de millora urbana, es preveuen en els diferents sectors. S’inclouen també aquelles àrees de sòl delimitades per aquest POD o pel planejament derivat que el desenvolupi, en les que concorri alguna de les següent circumstàncies:

- Tenir per objecte la protecció de les vies de comunicació o de canalització de serveis urbans, podent ésser, com a conseqüència de la seva contigüitat amb la infraestructura que protegeixen, sotmesos a servituds especificades, en tot cas, per la legislació corresponent a la matèria de la qual es tracti.

- Tenir per objecte l’establiment de franges de separació entre usos o elements molestos i l’entorn urbà.

- Ser àrees resultants de la resolució tècnica dels enllaços viaris, que no són fàcilment accessibles o el destí dels quals a parc urbà, plaça o passeig podria reportar perill als seus usuaris.

- Ser àrees en sòl urbà, en les que les condicions topogràfiques, immediatesa de cursos d’aigua, forma, posició o d’altres circumstàncies, les fa no aptes per a l’edificació i per qualsevol altra utilització urbana.

En aquests sòls no es permet cap tipus d’edificació, admetent-se les obres que en cada cas exigeixi la seguretat i salubritat públiques i les que tinguin per objecte la millora de la imatge de l’entorn urbà.

Els sòls inclosos en el sistema d’espais lliures seran de titularitat pública.



Règim general

En l’obtenció, disseny, ús i conservació dels parcs, places i passeigs i altres espais lliures, s’observaran els preceptes generals establerts a les Normes Urbanístiques del PG, o, si s’escau, els d’aquest POD i els fixats en el corresponent pla parcial o especial.

Condicions d’ús

L’ús predominant dels parcs territorials és el lleure, admetent-se aquells usos que a través d’un Pla Especial es considerin adequats per a la implantació dels grans equipaments i vinculats amb les activitats col·lectives d'esbarjo i lleure.

L’ús predominant dels parcs urbans és el de lleure, admetent-se com a compatibles aquells de caràcter públic vinculats a les funcions d'esbarjo, lleure i repòs dels ciutadans, incloses activitats culturals i de restauració. Es podran admetre en el sòl i en el subsòl d’aquests espais, activitats i serveis públics que podran gestionar-se directament o indirectament mitjançant concessió administrativa. Les activitats i intervencions als parcs urbans inclosos a la Zona Marítimo-terrestre (PU-ZMT) es regiran pel que a la Llei de Costes o legislació que ho reguli es determini.

L’ús predominant de les places, passeigs i altres espais lliures és el de lleure, protecció, accés i separació dels sistemes i millora de l’entorn urbà, admetent-se aquells usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions d'esbarjo, lleure i repòs dels veïns.

En els espais lliures s'admet l’ús d'aparcament soterrani de titularitat pública, amb explotació pública, o bé privada mitjançant concessió administrativa, sempre que es compleixin els següents requisits:

Es garanteixi la possibilitat de plantació de la superfície mitjançant una capa de terra d’un metre sobre el forjat i drenatges adients, en almenys un 60% de la seva superfície.

Els accessos al subsòl respectin unes amplades de voreres que garanteixin el manteniment dels recorreguts de vianants, en especial aquells que formen part dels eixos cívics estructuradors.

Els límits que defineixen l’aparcament se separaran dels edificis de l’entorn un mínim de dos metres per garantir el pas de les xarxes de serveis urbans.

En aquells espais lliures assenyalats amb la doble clau EL-AP s’admet l’ús temporal d’aparcament en superfície, tot i que hauran de ser convenientment enjardinats i arbrats, no impermeabilitzant el sòl, per tal de facilitar el drenatge i l’espai destinat a aparcament no podrà superar el 25% de la seva superfície. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor a les fitxes de planejament i gestió per a cada sector de sòl urbanitzable, prevaldrà el que es determini a les fitxes.

Condicions d’ordenació i edificació dels parcs territorials

Els parcs territorials s'ordenaran mantenint el caràcter rural del seu entorn. Es requerirà la formulació d'un pla especial amb l'objectiu de regular l'ordenació d'aquests grans espais establint les condicions d'ordenació i ús específics per a cada un dels parcs previstos pel Pla General.

Les edificacions o les instal·lacions al servei dels usos admesos dins dels parcs territorials, hauran d'observar les següents condicions:

Només s'admetran edificis que no ocupin més del 1% de la superfície total del parc, ni superin l’alçada de 5 metres, llevat de construccions preexistents que es reutilitzin. Les instal·lacions per a la pràctica esportiva podran ocupar fins a un 5% de la superfície d’aquest espais lliures. L’espai destinat a aparcament en superfície no podrà superar el 5%.

Aquestes instal·lacions no perjudicaran ni limitaran el gaudi del parc pels ciutadans, ni la qualitat de la vegetació, ni les vistes panoràmiques internes o sobre l’entorn.

Condicions d’ordenació i edificació dels parcs urbans

Els parcs urbans s’hauran d'ordenar prioritàriament amb arbrat i jardineria i tindran sempre com a mínim una superfície permeable d’un 60%, tret que s’hi construeixi un aparcament soterrani.



Les edificacions o les instal·lacions al servei dels usos admesos dins dels parcs urbans, hauran d'observar les següents condicions:

Només s'admetran edificis que no ocupin més del 5% de la superfície total del parc, ni superin l’alçada de 5 metres, llevat de construccions preexistents que es reutilitzin. Les instal·lacions per a la pràctica esportiva podran ocupar fins a un 20% de la superfície d’aquest espais lliures . L’espai destinat a aparcament en superfície no podrà superar el 5%.

Aquestes instal·lacions no perjudicaran ni limitaran el gaudi del parc pels ciutadans, ni la qualitat de la jardineria, ni les vistes panoràmiques internes o sobre l’àrea urbana contigua.

Condicions d’ordenació i edificació de les places i passeigs

No s'admet cap tipus d’edificació excepte instal·lacions accessòries de joc i esbarjo, restauració, quiosc de diaris i altres anàlegs, que no ultrapassin el 5% de la superfície de l’espai. Aquestes instal·lacions no perjudicaran ni limitaran en cap cas la utilització d’aquests espais i contribuiran a la formalització i al disseny adequat d’aquests.

En cas que es projecti un aparcament soterrani caldrà garantir l’enjardinament i l’arbrat

(almenys un arbre d’ombra cada 60 m2) d’aquests espais i els drenatges adequats. Els

accessos de vehicles no podran ocupar en superfície aquests espais lliures, més enllà d'una franja de 5 m paral·lela al carrer.

Els sòls destinats a places i jardins no superaran un pendent del vint per cent (20%). Es tendirà a assolir el major nivell de concentració dels terrenys, per tal de poder inscriure, com a mínim, una circumferència de quinze metres (15 m) de radi.

La seva superfície s’haurà d’ordenar com a mínim en un 40% amb jardineria, arbres i jocs infantils. Les places del conjunt històric, tret de la Plaça des Pins, degut a les seves especials característiques no han de complir aquestes condicions.

Condicions comunes de totes les zones verdes públiques

L’ordenació urbanística de totes les zones verdes públiques haurà de respectar els criteris següents:

Procurar mantenir en el seu emplaçament els elements valuosos preexistents de vegetació natural i integrar-los en el disseny dels espais lliures.

Assegurar que la vegetació prevista per a les zones verdes públiques sigui compatible amb la vegetació autòctona.

Escollir les especies vegetals de nova plantació d’acord amb els criteris següents:

- Compatibilitat en termes biològics amb la vegetació́ natural de l’àrea, amb l'objecte d'evitar la invasió d’espècies nocives.

- L'arbrat ha de tenir el port suficient perquè pugui fer la funció de controlador ambiental, amb arbres de fulla caduca i copa ampla per tal de protegir les plantes inferiors dels habitatges a l'estiu i permetre-hi l’accés del sol a l'hivern.

- Consum d'aigua reduït i resistència a la sequedat, amb l'objecte de permetre reduir el consum d'aigua per a regatge. Si es reutilitzen aigües grises per regar, cal garantir-ne la compatibilitat amb les característiques bioquímiques d'aquestes.

- A les zones lliures procurar enjardinar el percentatge majoritari de la superfície amb l'objecte de mantenir la porositat natural del terreny.

- S'ha de propiciar la continuïtat dels espais lliures entre actuacions contigües, especialment a les àrees costeres i procurar un tractament harmònic de materials i espècies.

- Cal preveure mesures que facilitin el drenatge natural del terreny, com ara parterres i àrees de paviments porosos que facilitin l'emmagatzematge d'aigua fins a la seva absorció. Si la plantació es troba en una zona pavimentada, s'establiran canals de distribució d'aigua entre els escocells, o s'adoptaran solucions d’escocell continu.



Títol IV. Paràmetres urbanístics



Capítol 1r. Paràmetres urbanístics generals

Índex d’intensitat neta d’edificació per parcel·la

L’índex d'intensitat neta d’edificació per parcel·la és el resultat de dividir l'edificabilitat permesa per la superfície d’aquesta. L’edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució entre totes les parcel·les de l'edificabilitat neta de cada unitat de zona.

En el còmput de l'edificabilitat es tindran en compte les superfícies de totes les plantes, per sobre de planta soterrani, inclosa la sotacoberta. Es computaran també en l'edificabilitat els cossos sortints tancats o semitancats, els patis de llums i els de ventilació que es trobin coberts.

L'edificabilitat total, computada segons el nombre anterior, no superarà en les parcel·les en pendent la que resultés de l'edificació en terreny en plànol horitzontal.

L’edificabilitat total es defineix considerant els paràmetres d’edificabilitat de cada zona, per aplicació del coeficient d’edificabilitat net a cada illa o per aplicació del coeficient d’edificabilitat brut del sector.

Si es produeixen cessions d’espais lliures de vial obligatòries per canvis de traçat i re-alineacions, l’edificabilitat es calcularà sobre la superfície resultant de la parcel·la un cop ajustada l’alineació.

Índex d’intensitat d’ús per parcel·la

L’índex d’intensitat de l’ús residencial determinarà, per a cada unitat d’habitatge, la superfície mínima de parcel·la neta necessària per a construir-la.

L’índex d’intensitat de l’ús turístic determinarà, per a cada plaça d’allotjament turístic, la superfície mínima de parcel·la neta per a construir-la.

Aquest índex s’establirà en forma de fracció en la qual el numerador sempre serà la unitat d’habitatge o plaça turística i el denominador la superfície de parcel·la neta per a la construcció de la unitat esmentada.

L’índex d’intensitat d’ús residencial o turístic aplicat a la superfície de la parcel·la de que es tracti determinarà el nombre màxim d’habitatges o places hoteleres que s’hi puguin construir. Aquest paràmetre s'inclourà en el acte de concessió de la llicència municipal d’obres com a condició limitadora d’aquesta, la qual haurà d’inscriure’s en el registre de la propietat, juntament amb la condició d’indivisibilitat de la parcel·la, si n’és el cas.

Superfícies i dimensions mínimes

Les superfícies i dimensions mínimes de les edificacions i dels seus elements constructius i instal·lacions seran les establertes al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i al Decret 145/1997, de dia 21 de novembre, per qual es regulen les condicions d'amidament, d’higiene i d'instal·lacions per al dissenys i l’habitabilitat d’habitatges així com l'expedició de cèdules d’habitabilitat o normativa que els substitueixi.

Planta baixa

La planta baixa és la situada al mateix nivell que la rasant del carrer, o la primera per sobre de la planta soterrani, real o possible.

En tots els tipus d’ordenació, les plantes baixes, han de complir el següent:

L’alçada lliure mínima serà de 2,70 metres

No es permet el desdoblament de la planta baixa en la modalitat de semisoterrani o entresòl.

Es permeten els altells, sense accés independent des de l'exterior, quan formin part del local ubicat en aquesta planta, i els que es destinen a dependències de la porteria, quan no siguin utilitzables com habitatge.

Els altells es separaran un mínim de tres (3) metres de la façana del carrer i la seva alçada lliure mínima, per sota serà de 2,50 metres.

En el tipus d’ordenació segons alineació de vial s’ha d’observar el següent:



La planta baixa serà aquella el paviment de la qual estigui situat com a màxim a 0,60 m per sobre o dessota de la rasant del vial, comptats a la mitjana dels punts de major i menor cota que correspon al front de parcel·la.

En els casos que, a conseqüència de la pendent del terreny, hi hagi més d’una planta que es situï dins dels límits establerts al punt anterior, s’entendrà per planta baixa la que es trobi, per a cada tram frontal de parcel·la, en posició inferior.

En el cas que una única parcel·la doni a dos vials oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui al punt mig de l’illa.

En el tipus d’ordenació d’edificació aïllada s’ha d’observar també el següent:

La planta baixà serà aquella, el paviment de la qual estigui situat com a màxim a 0,60 m per sobre o dessota de la cota natural del terreny, mesurat al centre de gravetat de la superfície de la volumetria projectada.

En una mateixa parcel·la es podran definir diversos plans de referencia, per tal d’adaptar la volumetria als accidents del terrenys en la forma que s’especifiqui en cada zona o subzona.

En determinades situacions, i sempre que s’indiqui expressament, el pla de referència es podrà determinar pel procediment establert al tipus d’edificacions segons alineació de vial.

Planta soterrani

La planta soterrani es tota aquella situada per dessota de la planta baixa, real o virtual, tingui o no tingui obertures en qualsevol dels fronts de l’edificació.

En termes generals, si no s’indica expressament el contrari, no computarà a efectes del càlcul de l’edificabilitat.

A les plantes soterranis s’admetran el següents usos:

- Els garatges, magatzems, instal·lacions tècniques i d’altres similars.

- L’ús residencial, vinculat a la planta baixa, sempre que no s’ubiquin dependències de dormitori, estar, menjador i cuina.

- L’ús sanitari, vinculat a la planta baixa, sempre prohibint-se la ubicació d’habitacions i consultes metges.

- Altres activitats sempre que es trobin lligades funcionalment amb els usos permesos en planta baixa i es doti al local de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d’incendis, explosió, etc., i s’asseguri el desallotjament de les persones amb seguretat.

Els soterranis situats per sota del primer, només podran ser utilitzats com a aparcaments, instal·lacions tècniques del edificis, cambres cuirassades, i similars.

L’alçada lliure de les plantes soterranis serà de 2,20 metres.

Plantes pis

S'entén per planta pis tota aquella planta edificada situada per damunt de la planta baixa.

L’alçada lliure de les plantes no serà inferior a 2,50 metres. Per als usos residencials, s’admet una alçada lliure de 2,20 metres a les cambres higièniques, cuines, distribuïdors i passadissos.

En tot allò que no es trobi regulat específicament en aquest pla, seran d’aplicació les determinacions fixades al Decret 145/1997, de 21 de novembre o altra normativa que el substitueixi.

Planta àtic

La planta àtic és la planta del darrer pis d’un edifici.

Es situa immediatament per sobre de l’últim forjat de la darrera planta edificable permesa a l’edifici segons la normativa establerta per a cada zona, encara que aquest no hagi esgotat l’alçada reguladora màxima permesa.

La planta àtic admet habitatges independents respecte al pis inferior, sempre que els volums



edificats resultants de les necessitats de les instal·lacions diverses quedin incloses dins l’envoltant màxima de l’edifici.

La planta àtic només està admesa en zones específiques, segons s’estableix a aquesta normativa i als plànols d’ordenació.

La planta àtic haurà de recular 3 m de la façana al carrer i 1,5 m de la façana posterior o pati d’illa, excepte si hi ha especificacions gràfiques diferents en els plànols d’ordenació o a les fitxes dels sectors.

L’alçada lliure mínima de les plantes àtic serà de 2,70 metres per sobre del paviment immediat al darrer sostre o forjat de l’edifici. En tot cas, per als usos residencials, s’admetrà una alçada lliure mínima de 2,2 metres en cambres higièniques, cuines, distribuïdors i passadissos.

S’admet tant la coberta plana com la inclinada, sent la pendent màxima permesa del 30%. El seu punt d’arrancada es situarà com a màxim a 3,20 metres per sobre del darrer sostre o forjat de l’edifici.

Profunditat edificable

En fondàries edificables de dotze o menys metres (≤12 m) de profunditat és obligatori que l’habitatge tingui façana al carrer i al pati interior d’illa, per tal d’assegurar ventilació creuada.

En fondàries edificables de més de dotze metres (+12 m) de profunditat, si l’habitatge només té una façana, és obligatori que tingui patis per assegurar la ventilació interior, amb un mínim d’un pati de 2,0 x 2,0 m.

Elements tècnics de les instal·lacions

Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, s’hauran de preveure en el projecte d’edificació, amb la composició arquitectònica conjunta de tot l'edifici, quedant inclosos dins la seva envoltant màxima.

Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són en funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

Resten prohibits els aparells d’aire acondicionat en façana o en coberta quan siguin visibles des del carrer. El mateix regirà pels dipòsits acumuladors que s’ubiquin en la coberta. En tot cas aquestes instal·lacions han de quedar dins el volum màxim teòric de l’edificació.

Cossos sortints volats

Són aquelles parts de l’edificació que sobresurten de la línia de l’edificació o de façana, o de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable màxima. Aquests compliran amb tot allò disposat en aquest article.

Es distingeixen tres tipus de cossos sortints:

- Oberts: Són aquells que no tenen cap tancament permanent per damunt de l'ampit, com ara balcons, terrasses, o altres voladissos tancats amb baranes (no amb parets) per tres costats de la planta.

- Semitancats: Són aquells que tenen tancat totalment algun dels seus contorns laterals com ara galeries i similars.

- Tancats: Són aquells que tenen tos els seus costats tancats, com ara miradors, tribunes i altres similars.

Còmput de superficie.

La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a efectes de l’índex d’edificabilitat net i de la superfície de sostre edificable.

La mateixa regla s’aplicarà als cossos sortints semitancats. Tanmateix, a efectes del càlcul de la superfície de sostre edificable, es deixarà de computar la part que estigui oberta per tots els seus costats, a partir d’un pla paral·lel a la línia de façana.

Els cossos sortints oberts no es computaran a efectes del càlcul de la superfície de sostre edificable. En el tipus d’ordenació d’edificació aïllada es computaran a més, a efectes de l'ocupació màxima i de separacions a les partions de parcel·la.

En tots els tipus d’ordenació es prohibeixen els cossos sortints en planta baixa.



S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes en les normes aplicables a cada zona, els cossos sortints, a partir de la primera planta.

S'entén per pla límit lateral de vol, el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la mitgera.

Vol màxim dels cossos sortints

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts, és el que s’estableix en aquest article pels diferents tipus d’ordenació:

Tipus d’ordenació d’edificació segons alineacions de vial:

Els cossos sortints al carrer o espai lliure públic es regulen en el que es refereix a la longitud de vol i a la distància mínima al carrer, per les normes específiques de cada zona.

El vol màxim dels cossos sortints oberts, en l'espai lliure interior d’illa no podrà excedir d’un vintè del diàmetre de la circumferència que es pugui inscriure en l'espai lliure interior d’illa, amb un vol màxim, en tot cas d’1,00 m.

En l'espai lliure interior d’illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que excedeixin la profunditat edificable.

Els cossos sortints venen limitats en la seva distancia a la mitgera mitjançant el pla límit lateral de vol, que no podrà ser inferior a un metre de la mitgera.

Els cossos tancats i semitancats no podran ocupar més d’un terç de la longitud de façana.

Quan el vol dels cossos tancats o semitancats no sigui superior a 45 cm podran ocupar més d’un terç de la longitud de façana, sempre que no excedeixi la superfície que li correspondria en cas de màxim vol.

Tipus d’ordenació d’edificació aïllada:

En aquest tipus d’ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats, semitancats, ve limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d’ocupació màxima i en les separacions a les partions de parcel·la, es tindran en compte els tancats, els semitancats i els oberts.

Tipus d’ordenació específica:

Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts, es limitaran d’acord amb les normes específiques de cada zona.

En defecte de l’anterior, s'aplicarà en aquest tipus d’ordenació allò establert pel tipus d’ordenació d’edificació segons alineació de vial en l’apartat 1.

Elements sortints

Els elements sortits són tots aquells elements de caràcter ornamental que sobresurten de la línia que defineix l’alineació a vial, de la línia de la façana o de la línia de la profunditat edificable.

Els elements sortints, com ara els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols, i altres similars fixes, es limitaran pel següent:

Els sòcols tindran un gruix màxim de dos centímetres i una alçada màxima d’un metre.

S'admeten els elements sortints en planta baixa, en edificacions que donin front a carrer de més de 6 m d'ample i sempre que no sobresurtin més d’una cinquena part de l’amplada de la voravia, d’una desena part de l’amplada del vial, siguin menors de 0,40 metres, i que afectin menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o menors de 0,10 metres, si ocupen més d’aquest cinquè de la façana.

S'admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts es trobi a una l'alçada inferior als 2,50 m per sobre de la rasant de la voravia, i el seu vol no excedeixi en cap punt a l’amplada de la voravia menys 0,60 m, amb un màxim de vol d’1,50 m quan siguin opacs.

Els ràfecs podran volar del pla de façana fins un màxim de 0,4 m pels carrers de menys de vint metres i fins un màxim de 0,90 m pels carrers de 20 ó més metres.

Els elements sortints no permanents, com són les veles, persianes, rètols, anuncis, i



similars, no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. Regirà respecte als mateixos el que s'estableixi a les Ordenances Municipals.

Els canals de desguàs de les cobertes dels edificis seran metàl·lics o de ceràmica. Els baixants pluvials els edificis sempre hauran d’anar encastats dins la façana.

Il·luminació i ventilació

A més de l’establert en aquest POD, seran també d’aplicació les determinacions fixades al Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d'instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges, o normativa que el substitueixi.

Allò disposat en aquest article i el que s’estableix en els articles següents sobre patis de llums i de ventilació, és aplicable a les obres de nova planta, d’ampliació i canvi d’ús i aquelles actuacions que impliquin una modificació de la seva distribució en més d’un 60%.

En els habitatges, les dependències amb funció d’estar, menjador, estar-menjador, menjador-cuina, estar-menjador-cuina i dormitori no es podran autoritzar si no reben il·luminació i ventilació a través d’almenys d’un pati de primera categoria.

Tota dependència amb funció d’estar, menjador, estar-menjador, menjador-cuina, estar-menjador-cuina i dormitori haurà de tenir una superfície d’il·luminació natural no inferior a 1/10 de la seva superfície útil ni a 0,80 m2, amb una amplada mínima de 0,5 metres.

La superfície de ventilació a l’aire lliure de les dependències esmentades així com de la cuina no haurà de ser inferior a 1/20 de la seva superfície útil. A la cuina s’ha de preveure extracció de fums i ventilació forçada, independentment de l’anterior amb les característiques fixades al CTE.

La il·luminació i ventilació mitjançant elements tècnics, sense utilització de patis de llum, s'admetrà sempre i quant doni compliment al CTE i al Decret d’habitabilitat de les Illes Balears.

La ventilació i il·luminació dels locals de treball i estança destinats a usos comercial i d'oficines podrà realitzar-se mitjançant patis de llums o de ventilació. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene.

Patis de llums i ventilació

S'entén com a pati de llums l’espai tancat de manera vertical, totalment o parcialment per edificació i destinat a proporcionar il·luminació i ventilació a les dependències que el volten.

Segons la seva posició es diferencien entre patis interiors i mixtes. Són interiors els que no s’obren a vials o espais lliures i són mixtes els oberts a aquests espais.

Segons les dependències a les que proporcionin il·luminació i ventilació es diferencien:

- Patis de primera categoria: Quan afecten a estar, menjador, estar-menjador, menjador- cuina, estar-menjador-cuina o dormitoris.

- Patis de segona categoria: quan afecten a la resta de dependències no assenyalades en la primera categoria.

Les seves dimensions mínimes seran tals que en el seu interior s’hi pugui inscriure un cercle de diàmetre igual o major que:

- 1/6 de la seva alçada en patis de 1a categoria, essent el diàmetre mínim 3 metres.

- 1/8 de la seva alçada en patis de segona categoria, essent el diàmetre mínim de 2 metres.

En cap cas la superfície del cercle podrà quedar afectada per la projecció de galeries o rentadors en voladissos, ni sortints de cap tipus en tota l’alçada del pati.

L’alçada dels patis a la que s’al·ludeix en l’apartat anterior, es contarà des del paviment del pati fins a la vora de la cornisa, ampit o remat del paràmetre que defineix al menys la meitat del perímetre. En el cas que el perímetre sigui definit per dues meitats afectades per totes seves alçades, es tindrà en compte la més favorable, és a dir l’alçada de major cota.

A més de l’anterior, els patis de primera categoria hauran de tenir com a mínim les superfícies següents:



Alçada del Pati

(nº plantes pis)

Superfície mínima

(m2)

1 9

2 9

3 12

més de 3 14

Els patis mixtes, en la ordenació segons alineació a vial, seran admesos sempre i quan s’executi una façana alineada a vial de com a mínim planta baixa i pis i 6 metres d’alçada. En el cas que l’edificació només tingui planta baixa, la façana confrontant al vial haurà de tenir com a mínim la mateixa alçada que aquesta. En els buits resultants de la seva composició serà obligatòria la col·locació de fusteries.

Per als patis de llums interiors també es tindrà en compte el següent:

Les llums mínimes entre murs del pati no es podran reduir amb sortints o altres elements així com amb la ubicació de serveis tals com instal·lacions tècniques, dipòsits, safareigs, etc.

El paviment del pati estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl o de la dependència a il·luminar o ventilar.

Es podran cobrir mitjançant claraboies sempre que no afectin a dependències amb funció d’estar, menjador, estar-menjador, menjador-cuina, estar, menjador-cuina i dormitoris.

El pati de llums serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquesta normativa, que aquesta mancomunitat de patis s'estableixi per escriptura pública, inscrita en el Registre de la Propietat. Els patis mancomunats es regiran, pel que fa a forma i dimensions per allò disposat anteriorment.

Bugaderia i estenedors

Tot habitatge unifamiliar o plurifamiliar, ha de disposar d’espai per rentar la roba, que constarà com a mínim de l’espai per la rentadora elèctrica i la instal·lació corresponent, amb una superfície mínima d’1,4 m2 en el cas d’habitatges amb dues o més habitacions. L’espai podrà ésser exterior a l’habitatge en estances específiques, interior a l’habitatge en estança separada o integrada a la cuina, en aquest cas amb l’increment d’un metre quadrat (1 m2) sobre la superfície mínima. No s’admetrà la instal·lació de la rentadora ni assecadora en balcons o cossos oberts o semitancats.

Així mateix tot habitatge unifamiliar o plurifamiliar ha de disposar d’espai per assecar la roba en alguna d’aquestes situacions: estenedors comuns al terrat, no visibles des del carrer; façanes en interior d’illa, o instal·lació interior a l’habitatge al costat de la rentadora. En el cas d’integració a la cuina, caldrà un increment de mig metre quadrat (0,5 m2) sobre la superfície mínima de la cuina, o d’un metre quadrat (1 m2) en el cas d’integració de rentadora i assecadora.

Queda totalment prohibit ubicar estenedors en balcons, terrasses o terrats quan siguin visibles des de la via pública.

Elements situables per sobre la coberta dels edificis que no esgotin l’alçada reguladora màxima

Quan es pretengui construir un edifici que no esgoti l'alçada reguladora màxima de la zona

concreta en que es trobi, li seran aplicables les condicions establertes, segons els casos, prenent com alçada de referència la que, d’acord amb la llicència, sigui el resultat de mesurar verticalment el plànol exterior de la façana fins la intersecció amb el plànol horitzontal que contingui la línia d’arrencada de la coberta, o amb el plànol superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.



Per sobre de la coberta d’aquests edificis que no esgotin l’alçada reguladora màxima es podran ubicar aparells d’aire acondicionat, dipòsits així com altres instal·lacions, sempre que no siguin visibles des de la via pública o espai lliure públic.

Condicions de les zones o jardins privats

La disposició i organització de les zones o espais verds privats ha de considerar la integració en l’entorn natural i les característiques d’urbanització de les zones verdes publiques.

S’ha de procurar conservar la vegetació existent als jardins i espais lliures de caràcter privat dels centres històrics i nuclis tradicionals.

Per a les zones o espais verds privats, els sistemes de regatge s’han de proveir amb caràcter preferent d’aigües grises reciclades provinents de les edificacions a què estiguin vinculades i hauran de ser mitjançant micro-irrigació, regatge gota a gota, aspersors o altres sistemes que impliquin estalvi d’aigua.

Garatges o àrees d’aparcament

Es consideren com a tals els espais fora de l’àmbit viari especialment destinats a aparcar vehicles automòbils.

Aquests es poden situar en el subsòl, en el sòl o en edificacions i instal·lacions mecàniques especials, destinades a aparcar vehicles automòbils, i poden ser d’ús públic o privat.

Aquest POD estableix determinades reserves d’espai per a l’aparcament de vehicles i el planejament derivat haurà de respectar-les i garantir que, en funció de l'edificabilitat i usos, s'asseguri suficient espai per a garantir la guarda dels vehicles automòbils.

Les exigències mínimes previstes són:

Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de maniobra, per a cada plaça d'aparcament s'haurà de preveure, com a mínim, una superfície de sòl de 2,50 metres d'amplada per 4,80 metres de llargària, lliures de qualsevol obstacle.

Qualsevol espai d'aparcament s'haurà d'accedir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteix la seguretat i sigui eficient en l'accés i sortida de vehicles, coherentment amb el moviment de tràfic.

Els espais oberts per a aparcament s'hauran d'integrar en el paisatge urbà. A aquests efectes es disposarà l'arborat, jardineria, talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.

A les àrees d'aparcament no serà permès cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació d'automòbils.

Reserves per places d’aparcament en garatges

Els edificis de nova planta s'hauran de projectar per tal que comptin amb places de garatge a l'interior de l'edifici o en terrenys del mateix solar, a raó d'un mínim de vint metres quadrats (20 m2) per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies, i excloses les instal·lacions de serveis. La ubicació de les places en el mateix solar serà possible sempre que no es modifiquin les alineacions del carrer.

Les places mínimes que s'hauran de preveure són les següents:

Als edificis d’habitatge una plaça per cada nou habitatge que es pretengui construir.

Als edificis públics o privats adscrits a l'ús d'oficines, una plaça per cada cent metres quadrats (100 m²) de superfície útil dedicada a oficines, sempre i quan la superfície útil dedicada a oficines excedeixi de 400 m2.

Als edificis destinats a ús comercial i de magatzems, quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l'edifici amb destí comercial, excedeixi de 400 m², hauran de comptar amb una plaça cada vuitanta metres quadrats (80 m²) de superfície construïda i una plaça per cada cinc empleats.

Als establiments d’allotjament turístic, una plaça per cada vuit places d’allotjament i una plaça per cada cinc empleats.

Als edificis destinats a activitats incloses dins l’ús residencial comunitari, una plaça per cada deu places d’allotjament i una plaça per cada cinc empleats.



Als edificis sanitaris o assistencials una plaça per cada cinc llits i una plaça per cada cinc empleats.

El disposat en l'apartat anterior també és aplicable als edificis que siguin objecte d'ampliació de volum edificat. La previsió serà exclusivament la corresponent a l’ampliació.

També s’aplicaran les regles establertes a l’apartat 2 en els casos de modificacions d’edificacions o instal·lacions que comportin un canvi d’ús. Si el canvi d’ús es parcial, s’estarà a la mateixa regla prevista per les ampliacions.

En els casos d’ampliacions i canvis d’usos parcials que afectin a edificis preexistents a l’aprovació inicial d’aquest POD, es podrà exonerar de complir amb el previst en els apartats anteriors si l’edificació resultant disposa en conjunt, tenint en compte les places existents, del nombre de places exigides en l’apartat 2.

Així mateix, en els casos d’habitatges existents abans de l’aprovació inicial d’aquest POD, només s’exigiran noves places d’aparcament en el cas que amb el canvi d’ús o ampliació parcial, l’edificació resultant doni lloc en conjunt a més de dos habitatges. Si el projecte justifica degudament l’existència de complicacions difícils de salvar (tècniques, físiques, econòmiques, etc.), es permetrà que les noves places que resultin necessàries s’ubiquin de forma separada en un edifici confrontant i es podrà fer una nova obertura d’accés a l’espai públic.

El disposat en aquest article no és aplicable als edificis inclosos al conjunt històric artístic, que s’estaran al que disposa el PEPCHA vigent o al resultant de la seva revisió.

Condicions dels garatges

Els d'ús públic es regiran per les determinacions sobre construcció de garatges i requisits per a les places de garatges, i pel que fa al seu funcionament i incidència a l'entorn seran d'aplicació les condicions de l'ús industrial.

Caldrà reservar permanentment, a la planta de més fàcil accés, al menys una plaça per cada cent de la seva capacitat total, per a vehicles que transportin passatgers amb dificultats de mobilitat, amb una amplada lliure de 2'90 metres.

L'Ajuntament podrà denegar la instal·lació de garatges d'ús públic de més de 40 vehicles en finques situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars ho facin aconsellable, llevat que s'adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi.

Els locals i establiments per a l'ús de garatge han de complir les condicions següents:

S'utilitzaran materials incombustibles i resistents al foc i únicament es permetrà l'ús de ferro per a les estructures, si es troba protegit per una capa de formigó o un altre aïllat d'equi¬valent eficàcia, de 3 cm com a mínim de gruix.

El paviment serà impermeable, no esllavissant i continuat o bé amb les juntes perfectament unides.

No podrà tenir comunicació amb d'altres dedicats a ús diferent, llevat del relatiu a tallers per a la reparació de vehicles.

No podrà tenir obertures a patis de parcel·la que estiguin oberts a caixes d'escales.

Quan comuniquin amb caixes d'escala o recintes d'ascensor, hauran de fer ho mitjançant vestíbuls descoberts que, sense obertures comuns llevat de la porta d'accés, la qual serà resistent al foc i estarà proveïda de dispositiu per a tancament automàtic.

La il·luminació artificial es realitzarà únicament amb làmpades elèctriques antideflagrants i la seva instal·lació estarà protegida sota canonada d'acer. El nivell mínim d’il·luminació serà de quinze lux entre la plaça de garatge i les zones comuns de circulació de l'edifici i de cinquanta lux a l'entrada.

Els locals tindran una amplada lliure mínima en tots els seus punts de 2'25 m. La porta d'entrada haurà de tenir una amplada mínima de 3 m. A l'exterior s'indicarà l'alçada màxima dels vehicles que hi puguin entrar.

Els accessos i les rampes i passos interiors de circulació tindran l'amplada suficient per a permetre l'entrada, sortida i moviment de vehicles, sense maniobres i sense produir conflicte amb els sentits de circulació establerts, no podent, en cap cas, tenir una amplada inferior a 3 m per cada sentit de circulació.



Els locals inferiors a 500 m2 podran tenir un únic accés de 3 metres d'amplada mínima. Si la superfície dels mateixos excedeix de 500 m2, caldrà que tinguin, com a mínim dos accessos, els quals estaran, en tal cas, assenyalats de forma que s'estableixi un sentit únic de circulació. Tanmateix, si la superfície total és inferior a 2.000 m2, podran tenir un sol accés de 5 m d'amplada mínima. Els accessos projectats a la via pública seran els merament imprescindibles.

L'amplada mínima dels accessos es refereix també als quatre primers metres de profunditat a partir d'aquest.

Les rampes tindran l'amplada suficient per al lliure pas de vehicles. Quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre i la rampa no permeti la doble circulació, caldrà que es disposi d'un sistema de senyalització adequat de bloqueig.

Les rampes tindran un pendent màxim de 20%. En el cas d’accedir a l’aparcament mitjançant rampa des de la via pública, hi haurà d’haver un replà de connexió d’aquesta amb la via pública que tindrà un pendent màxim del 4 per cent i un fons mínim de 4,5 metres.

Si els vehicles han de circular en els dos sentits, i el recorregut és superior a 30 metres, tindran una amplada suficient per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides sobrepassin els 1.000 m².

Aquestes rampes no podran ésser utilitzats pels vianants, els quals disposaran d'accessos independents, llevat del cas que s'hi habiliti la vorera amb un ample mínim de 0'80 m i una alçada de 0'15 m sobre la calçada.

El sistema de ventilació es realitzarà amb l'amplitud suficient per a impedir l'acumulació de gasos nocius. La superfície de ventilació mitjançant les obertures serà, com a mínim, d'un 5% de la del local, quan aquestes es trobin en façanes oposades que assegurin l'escombrat de l'aire del seu interior. Si totes les obertures es troben a la mateixa façana, aquesta ventilació haurà d'ésser al menys d'un 8%.

Quan la ventilació sigui forçada, o es realitzi mitjançant patis caldrà assegurar una renovació mínima d'aire de 15 m3/hora per metre quadrat de superfície. Totes les plantes del local, a més de l'accés, tindran ventilació directa a l'exterior o bé mitjançant un pati.

El sostre dels garatges, la planta superior del quals estigui ocupada per habitatges o locals freqüentats, tindrà una resistència mínima de 500 Kp/m² de sobrecàrrega i estarà protegit per un material resistent al foc, segons amb la NTE:IPF. Quan no es compleixin aquests requisits caldrà que hi hagi una cambra d'aire, en comunicació amb l'exterior, situada entre el sostre del local i el cel ras, que es construirà de material incombustible i aïllat tèrmicament, suportat per materials d'idèntiques característiques.

El sol tindrà les mateixes característiques.

Les finestres que donin a les façanes anteriors o posteriors, estaran protegides amb tela metàl·lica, si sobre d'elles hi ha obertures d'habitacions alienes al garatge a menys de 6 m de distància.

Quan el local formi part d'un edifici d'habitatges o d’oficines i es perllongui més enllà de la façana posterior, sempre que hi recaiguin obertures alienes, a menys de cinc metres d'alçada, caldrà que s'hi construeixi un sostre continuat i resistent al foc, que sobresurti com a mínim tres metres de la façana posterior de l'edifici.

A part de l'accés o accessos, caldrà que existeixi una sortida d'emergència a l'exterior del local per al personal, independent i aïllada de l'escala general de l'edifici. Quan el local disposi de dos accessos independents distanciats per més de 10 m, podrà prescindir-se d’aquesta sortida d'emergència.

Dins d'una distància de 5 m, com a màxim, mesurada des de l'entrada a cada planta, la superfície de la qual sobrepassi de 200 m², s’instal·larà una presa d'aigua que compleixi els requeriments establerts a les Normes Tecnològiques NTE.IPF/1974, proveïda de mànega de llargada suficient per a que l'aigua arribi al lloc més apartat de la planta. Aquesta mànega haurà d'estar permanentment col·locada al costat de l'esmentada presa d'aigua.

Els locals disposaran d'aparells extintors d'incendis de 5 o més Kg, de CO2 o pols seca, al menys un per cada 100 m² de superfície o fracció, amb un mínim de dos per



cada planta. Quan la superfície del local sigui inferior a 50 m², serà suficient amb un aparell extintor.

Es prohibeix l'emmagatzemat de carburants i materials combustibles, així com encendre foc a l'interior dels garatges. A aquest efecte es fixaran els avisos escaients a llocs ben visibles i amb caràcters perfectament llegibles.



Capítol 2n. Paràmetres urbanístics segons sistemes d’ordenació

Sistemes d’ordenació

Aquest POD estableix tres sistemes d’ordenació de l’edificació per tal de classificar les diferents zones, que són:

Ordenació segons alineació de vial

Ordenació per edificació aïllada

Ordenació per ordenació específica

En el sòl urbà i en el sòl urbanitzable directament ordenat i per a cada sistema d’ordenació i cada zona, aquest POD estableix els valors dels paràmetres als que ha d'ajustar-se l'edificació. El planejament derivat podrà completar els paràmetres establerts en aquesta normativa, però no modificar-los.

En Sòl Urbanitzable No Ordenat Directament seran els plans parcials els que, en base a les normes de cada zona, fixaran els valors dels paràmetres als que ha d'ajustar-se l'edificació.

En el sòl rústic regirà el sistema d’ordenació per edificació aïllada, amb les particularitats assenyalades en el títol dedicat a aquesta classe de sòl.

Ordenació segons alineació de vial

Tipus d’ordenació amb edificacions que s’adossen majoritàriament a les partions publiques, per tal de mantenir i reforçar la continuïtat de l’alineació de l’espai públic. Les seves condicions es regulen bàsicament per la profunditat edificable i l’alçada reguladora màxima.

Ordenació per edificació aïllada

Tipus d’ordenació d’edificacions que es situen majoritàriament separades de tots els llindars de la parcel·la.

Ordenació per ordenació específica

Tipus d’ordenació on les edificacions es regulen, establint una morfologia i disposició singular i predeterminada.

Secció primera. Alineació de vial

Paràmetres específics de l’ordenació segons alineació de vial

En el tipus d’ordenació d’edificació segons alineació de vial, els paràmetres que determinen les característiques de l'edificació són:

Alineació

Línia de façana i façana mínima

Amplada de carrer

Alçada reguladora i nombre màxim de plantes

Mitgera

Profunditat edificable i espai lliure interior d’illa

Reculada de l'edificació

Alineació

És la línia que estableix al llarg dels vials els límits d'edificació, i en el tipus d’ordenació regulat en aquesta secció, l’alineació de l’edificació coincideix amb la del carrer o vial

Les reculades permeses són les que disposen les Normes del POD al regular el règim de les diferents zones. Quan les Normes permeten reculades aquestes se subjectaran a allò disposat en el corresponent article.

Línia de façana i façana mínima



La línia de façana és el tram d'alineació de vial pertanyent a cada parcel·la, i façana mínima la longitud mínima que ha de tenir l’alineació oficial sobre, com a mínim, una de les façanes de la parcel·la. Es mesura en metres.

Amplada de carrer

És la mesura lineal que, com a distància entre dos costats del carrer es pren com a constant o paràmetre que pot servir en el seu cas, per determinar l'alçada reguladora i altres característiques de l'edificació.

Si les alineacions de carrer estan constituïdes per rectes i corbes paral·leles de manera que llur distància sigui constant en tot un tram de vial entre dos transversals, es prendrà aquesta distància com a ample de carrer.

Si les alineacions de carrer no són paral·leles o presenten eixamplaments, estrenyiments o altres irregularitats, es prendrà com a amplada per cada costat d’un tram de carrer comprès entre dues transversals l’ample general de la via de que es tracti.

S’entendrà per amplada puntual de carrer per un punt d'una alineació, la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l’alineació oposada del mateix carrer. Aquesta és l’amplària que establirà el valor sobre el qual es calcularà l’alçada en aquelles zones en què aquesta relació sigui determinant.

L’amplada de carrer és el que resulta de la real afectació a l’ús públic. Quan es tracti de parcel·les amb front a carrers de nova obertura, l’amplada serà el que en virtut del Pla i del projecte d’urbanització s’afecti realment a l’ús públic i, a aquests efectes, es cedeixi i urbanitzi amb subjecció a les Normes sobre execució. Només els carrers efectivament urbanitzats, o aquells per als que s’asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Alçada reguladora i nombre màxim de plantes

L’alçada reguladora és aquella màxima que poden assolir les edificacions, llevat d’excepcions expressament establertes. El nombre màxim de plantes és el límit de les permeses dins de l’alçada reguladora.

L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes, són les que estableixen les normes aplicables a cada zona, atenent a l’ample del carrer, a que hi donin front els edificis, o a la qualificació urbanística de la zona.

L'alçada es mesurarà verticalment en el pla exterior de la façana des del pla de referència, fins la intersecció amb el pla horitzontal que serveix de referencia a línia d’arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana.

Per sobre de l'alçada reguladora màxima, només es permetran:

Les caixes d'escala o elements de maquinària tècnica de l'edifici, sempre que quedin dintre del gàlib teòric o real definit per les línies de la coberta que, arrancant de l'alçada reguladora màxima d’ambdues façanes, s’aixequen amb un pendent màxim del 30% fins el punt mig entre façanes. En el supòsit que s'adopti per aquests elements una coberta plana, aquesta solament serà accessible per al seu manteniment.

La coberta de l'edifici, de pendent igual o inferior al trenta per cent (30%) i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs. Els espais sota coberta seran habitables quan tinguin una alçada mínima de 1,80 m i estiguin annexionats a l’habitatge o a la unitat d’allotjament turístic del nivell inferior per una escala pròpia. Els espais sota coberta no podran donar lloc a unitats independents i hauran de complir les condicions següents:

- No podran suposar més del 40% de la superfície útil de l’habitatge o de la unitat d’allotjament turístic del nivell inferior a què estiguin annexionats.

- Els accessos no es podran realitzar a través de la planta sota coberta.

- L’ascensor i l’escala d’ús públic no podran arribar fins aquest nivell sinó es per accedir a zones comunes.

- No podran donar lloc a una inscripció individualitzada en el registre de la propietat

- Resten prohibits en les plantes àtic.



Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada de seixanta (60) centímetres.

Els àtics, segons les condicions i característiques establertes a aquesta normativa.

Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors, que s’aixequin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podran excedir de un metre.

Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d’aquests elements no podrà excedir d'1,80 m, si són opacs i de 2,20 m si són transparents, reixes o similars.

Els elements tècnics de les instal·lacions com xemeneies, parallamps, antenes, els dipòsits, els acumuladors i aparells d’aire acondicionat, s’hauran d’ubicar dins el gàlib teòric de l’edificació i en cap cas podran ser visibles des de la via pública o espai lliure públic. La disposició dels panells per a la captació d’energia solar haurà d’estar ben especificada en el projecte arquitectònic.

Els remats decoratius de les façanes.

Regles sobre determinació d’alçades

L'alçada reguladora máxima es mesura segons allò disposat en el número 3 de l'article anterior. La determinació del pla de referència o punt d’origen per l'amidament de l'alçada és diferent per cada un dels supòsits següents:

Edificis amb front a una sola via:

Si la rasant del carrer, presa en la línia de façana, és tal que la diferència de nivells entre l'extrem de la façana de major cota i el centre de la mateixa és menor de 0,60 m, l'alçada reguladora màxima es mesurarà en el centre de la façana, a partir de la rasant de la vorera en aquest punt.

Si la diferència de nivells és major de 0,60 m, l'alçada reguladora màxima es mesurarà a partir d’un nivell situat a 0,60 m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de major cota.

Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a que, en determinats punts de la façana, la rasant de la vorera se situï a més de 3 m per sota d'aquell punt d’aplicació d'alçada reguladora, la façana es dividirà en els trams necessaris perquè això no passi. En cada un dels trams, l'alçada reguladora es mesurarà segons les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

Edificis amb front de dues o més vies, formant cantonada o xamfrà: La alçada reguladora màxima es determinarà com si fossin façanes independents. Si l’alçada fos la mateixa en cada front de vial, s’aplicarà allò disposat en el número 1) anterior però operant amb el conjunt de façanes desplegades com si es tractés només d’una.

Els edificis amb front a dos dues o més vies que no formin cantonada o xamfrà: Es regularà com si siguin edificis independents. En tot cas es poden realitzar ajustos de més o menys el 50%, per regularitzar les alçades dels forjats dels edificis.

Regles sobre mitgeres

La mitgera és la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s’eleva des dels fonaments fins la coberta, encara que la seva continuïtat s’interrompi per patis de llums o xemeneies de ventilació, de caràcter mancomunat. En el supòsit de mitgeres provisionals, es protegiran de la pluja amb un envà o element constructiu de similar protecció que es pintarà o revestirà com la façana de l'edifici.

Quan com a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o altra causa, puguin sorgir mitgeres al descobert hauran d’acabar-se amb materials emprats a la façana, o de forma optativa, retirar-les el necessari per permetre l’aparició d’obertures com si d'una façana es tractés.

Si la mitgera que resulti de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només es podran edificar els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana en el punt de la seva intersecció sigui inferior a 30° graus.

En la resta de casos, per poder edificar s’hauran de regularitzar els solars per a que compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a acabaments de



parcel·la corbs o fraccionats, o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que es contenen en aquest article.

Profunditat edificable i espai lliure interior d’illa

La profunditat edificable és la distància o distàncies normals a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla o plans de façana a l'espai lliure interior de l'illa, i es delimita per la línia de façana i la línia posterior de l'edificació. L’espai lliure interior d’illa és doncs aquell lliure d'edificació o només edificable en soterrani, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

La posició de la línia posterior d’edificació està calculada per a cada illa i està dibuixada en els plànols d’ordenació d’acord amb les normes que s'especifiquen per a cada zona.

Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, la nova construcció haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació la qual resulta de la dibuixada en les restants parcel·les de l'illa i d'haver-hi previst diferents línies de profunditat, s'estarà al que correspon a la parcel·la o parcel·les contigües o confrontants. En qualsevol cas, tindrà aplicació predominant la qualificació expressa de la profunditat edificable, si els plànols d'ordenació o aquesta normativa indiquen la mesura d'aquest paràmetre.

A les illes serà obligatori assegurar una distància mínima de 6 m entre façanes posteriors dels edificis conservant una profunditat edificable mínima de 10 m. S’exceptuen les illes que no assoleixen en algun punt un ample de vint (20) metres.

L'ocupació en planta soterrani i en planta baixa de l'espai lliure interior d’illa, es regula per normes específiques definides per a cada zona.

Es permet la construcció de piscines fora de la profunditat edificable. No serà necessari cap tipus de reculada ni a fons ni a mitgeres. Les casetes de depuració, en el cas de situar-se fora de la profunditat edificable hauran de situar-se o be al fons de la parcel.la amb una alçada màxima de 1,20 metres, o bé soterrades.

Reculada de l’edificació

La reculada de l'edificació és el retrocés de l'edificació respecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. En aquesta s'inclouen els cossos sortints, però no els elements sortints.

Les modalitats de reculada o alineacions de reculades de forma voluntària són:

Reculada en plantes pis, i

Reculada en plantes pis vora la mitgera.

Les reculades de la modalitat a) això és, en plantes pis, sense reculada en planta baixa, es permeten quan concorrin els següents requisits:

Que els edificis projectats tinguin una façana de més de cinc metres.

Que la separació entre paraments oposats compleixi les dimensions mínimes establertes per als patis de llums mixtes.

Les reculades de la modalitat b) no s'admetran més que per sobre de la planta baixa, i hauran de complir-se les següents condicions:

Que només s’efectuï en una de les mitgeres de la parcel·la.

Que se separi a tot el llarg de la mitgera almenys 3,60 metres.

Que en l'espai lliure interior d’illa pugui inscriure’s una circumferència d’un mínim de deu (10) metres de radi.

A més de les regles anteriors, regeixen en matèria de reculades les següents:

En planta baixa, es permeten façanes porticades formant porxos, d'ús general, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada, en tota l’extensió de la façana sigui com a mínim d'1,00 metre i l'alçada lliure mínima de 3,00 metres.

S’hauran d’assumir les despeses del tractament com a façana de les mitgeres que queden al descobert, llevat que aquestes s’haguessin reculat també. En l’atorgament de tota llicència d’edificació s’entendrà inclòs aquest condicionament.



Secció segona. Edificació aïllada

Paràmetres utilitzats en aquest tipus d’ordenació

Els paràmetres propis del tipus d’ordenació en edificació aïllada són:

Forma i dimensió de la parcel·la

Volum edificable

Ocupació màxima de la parcel·la i sòl lliure d’edificació

Alçada reguladora màxima i nombre màxim de plantes

Separacions mínimes

Edificacions auxiliars

Enjardinament i arbres

Forma i dimensió de la parcel·la

Fa referència al front, longitud i superfície de la parcel·la i és precisarà en la reglamentació de cada zona.

Volum edificable

Volum edificable es considera el del conjunt d’espais edificables tancats de totes les plantes.

El volum edificable permès en cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d’elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona, en una o vàries edificacions principals i destinar-ne part del volum per a edificacions auxiliars.

Quan en la regulació de la zona es fixen, en funció de la mida de la parcel·la, límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatges, o nombre màxim d'unitats d’edificació independents resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s’hauran de respectar, encara que això comporti que no pugui aprofitar-se el sostre màxim possible segons l'índex d’edificabilitat.

Seran computats al 100% els cossos sortints tancats i les edificacions auxiliars a excepció de les casetes de depuració de les piscines i altres instal·lacions similars si no superen 1,2m d’alçada. Els cossos sortints semitancats computaran al 50% en el càlcul de l’edificabilitat i les pèrgoles al 10%.

Ocupació máxima de la parcel·la i sòl lliure d’edificació

L'ocupació màxima de parcel·la és el quocient màxim permès entre la projecció ortogonal sobre un plànol horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos i elements sortints.

Les piscines, pistes esportives i anàlegs, quan siguin descobertes, no computaran a efectes d’ocupació, ni edificabilitat. Tampoc computaran a efecte d’ocupació les casetes de depuració que no superin 1,2 metres d’alçada. Les piscines s’han de disposar enterrades sense que sobresurtin en cap punt més d’un metre per sobre la cota natural del terreny i han de deixar una separació de 2 metres o més respecte a tots els límits de parcel·la.

Les plantes soterrani resultants de desmunts, anivellaments o excavacions no podran sobrepassar l'ocupació màxima de parcel·la, excepte quan es faci menció específica a la qualificació corresponent.

En el cas d’edificacions d’habitatges plurifamiliars s’admet una ocupació del subsòl del 65% de la superfície del solar si es destina a la construcció d’aparcaments.

En les zones industrials s’admet una ocupació de subsòl del 80% de la superfície del solar.

Els terrenys que quedin lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ser objecte en superfície, d'altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions, llevat de l’aparcament que s’admet en els espais frontals i posteriors i l’emmagatzematge de materials que s’admet en la part posterior de la parcel·la.

Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d’aquests espais lliures amb subjecció als requisits normals establerts en aquesta normativa pels patis mancomunats.



Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi aquests sòls, el que comportarà pel municipi el deure de la seva conservació amb subjecció a les normes sobre jardins públics, sempre que consideri que concorren raons d’interès públic, social o comunitari.

Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

L'alçada reguladora màxima es mesurarà verticalment en el pla exterior de la façana des del pla de referència, fins la intersecció amb el pla horitzontal que serveix de referència a la línia d’arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana.

El pla de referència per a mesurar l'alçada reguladora màxima de l'edificació és la cota superior del forjat (sense tenir en compte el paviment) de la planta o part de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

En els casos en què, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, es subjectaran a l'alçada reguladora màxima que correspongui per raó de cada una d'aquestes parts i l'edificabilitat total no superarà la que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal.

En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes dels cossos principals podran establir-se amb una variació absoluta de més/menys 0,60 metres en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a referència pel càlcul esmentat el centre de gravetat de la volumetria o volumetries projectades.

S’entendrà per forjat de la darrera planta aquell sobre el qual es forma la coberta, independentment que exhaureixi o no l'alçada reguladora màxima admissible.

Els valors de les alçades màximes i el nombre màxim de plantes es determinen en les Normes de cada zona.

Per sobre de l'alçada reguladora màxima, només es permetrà:

Les caixes d'escala o elements de maquinària tècnica de l'edifici, sempre que quedin dintre del gàlib teòric o real definit per les línies de la coberta que, arrancant de l'alçada reguladora màxima d’ambdues façanes, s’aixequen amb un pendent màxim del 30% fins el punt mig entre façanes.

La coberta de l'edifici, de pendent igual o inferior al trenta per cent (30%) i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs.

En les edificacions amb coberta inclinada, els espais sota coberta, podran ser habitables sempre i quan es compleixin les condicions següents:

- No podran superar el 1/3 de la superfície de la planta.

- No podran suposar més del 40% de la superfície de l’habitatge o de la unitat d’allotjament turístic del nivell inferior a què estiguin annexionats.

- Han de tenir una alçada útil mínima de 1,80 metres i estar annexionats a l’habitatge o a la unitat d’allotjament turístic del nivell inferior per una escala pròpia.

- No podran conformar habitatges o unitats d’allotjaments turístic independents i no podran donar lloc a una inscripció individualitzada en el registre de la propietat.

- En edificacions plurifamiliars i establiments d’allotjament turístic, l’ascensor i l’escala d’ús públic no podran arribar fins aquest nivell sinó es per accedir exclusivament a zones comunes.

- Resten prohibits en les plantes àtic.

Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de seixanta (60) centímetres.

Les baranes que no superin una alçada màxima de 1,20 m.

Els elements tècnics de les instal·lacions com xemeneies, parallamps, antenes, els dipòsits, els acumuladors i aparells d’aire condicionat, s’hauran d’ubicar dins el gàlib teòric de l’edificació i en cap cas podran ser visibles des de la via pública o espai lliure públic. La disposició dels panells per a la captació d’energia solar haurà d’estar ben especificada en el projecte arquitectònic.



Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d’aquests elements no podrà excedir d'1,80 metres.

Els remats de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Formació de la coberta.

En les edificacions amb coberta inclinada, en el cas que aquestes no s’executin a quatre aigües, el sentit d’aquestes sempre serà el més desfavorable, es a dir amb el sentit cap a les façanes de dimensions més reduïdes. En cap cas el punt més alt de la coberta (inclosos tots els elements estructurals), podrà superar els 3,5 metres mesurats des de la cota del darrer forjat.

La línia d’arrencada de la coberta, per tal de determinar el gàlib teòric o real màxim de l’edificació, sempre prendrà com a referència les façanes reals executades.


Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals al front de la via pública, al fons de parcel·la, als seus llindars laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la, són les establertes, en cada cas, en aquesta normativa.

Aquestes separacions són distàncies mínimes a les que pot situar-se l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d’edificació inclosos els cossos sortints. En certes zones es determinen valors mínims absoluts.

La distancia mínima entre edificacions dins la mateixa parcel.la serà la següent, tret que a la zona corresponent, se n’indiqui una de diferent:

Edificis de PB i PB+1 4 m

Edificis de PB+2 6 m

Edificis de PB+3 8 m

Aquesta distàncies sempre s’aplicaran en funció de l’alçada potencial màxima establerta per a cada zona.

Les plantes soterrani resultants de desmunt, anivellaments de terreny o excavacions, hauran de respectar les distàncies mínimes als llindars de parcel·la, excepte si es tracta de la part que serveixi per donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que aquesta part no excedeixi el quinze per cent de la superfície lliure. En altre cas, s’estarà a allò disposat en l'article que regula l'ocupació màxima de parcel·la.

Edificacions auxiliars

Són edificis que no formen part del cos principal de l’edificació on s’admeten usos de garatge, trasters, bugaderies, casetes d’eines, hivernacles, vestuaris vinculats a la piscina o zones enjardinades o similars.

La construcció d’edificacions auxiliars s’ajustarà a allò establert en la regulació de cada zona i, en el seu cas, a allò disposat en aquest Pla d’Ordenació Detallada o en el Pla Parcial pel que fa a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les partions de parcel·la.

Les barbacoes fixes no es podran situar a menys de 3 m de les partions i del carrer.

Tanques

Les tanques amb fronts a vials públics, dotacions i espais verds, es regularan, pel que fa a alçades i a materials, d’acord a les disposicions establertes en aquest article o a les ordenances del planejament derivat.

Les tanques amb front a espais públics s’hauran de subjectar en tota la seva longitud, a les alineacions i rasants d’aquests, tanmateix, en determinats casos es permetrà endarrerir-la o recular-la en part, amb l’objectiu de relacionar millor l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació del vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública, haurà de mantenir-se, sistematitzat amb jardineria, a càrrec del propietari d’aquest sòl.

En l’execució material de les tanques es promourà una imatge coherent i de conjunt de cada



sector. Les tanques amb front a vials públics es regulen:

Per a les zones residencials i turístiques, l’alçada màxima de les tanques serà de 2 m. Es permetrà una part opaca fins a una alçada màxima de 1,60 m. En parcel·les amb molt pendent es podrà separar la part massissa en trams horitzontals que en cap punt excedeixin de 1,2 metres d’alçada.

Per a les zones industrials l’alçada màxima de les tanques serà de 2,5 metres. Es permetrà una part opaca inferior de 1 metre com a màxim. L’alçada màxima de les tanques als límits restants serà la mateixa, amidada des de la cota natural del terreny en aquest límit.

S’utilitzarà la vegetació de les tanques i jardins com a element d’integració paisatgística de les construccions existents.

La normativa de cada zona podrà fixar condicions específiques distintes de les anteriors per al tancament de parcel·les.

En els primers 20 metres de la servitud de protecció del domini públic marítim terrestre s’han d’ajustar al disposat en l’article 44.3 del Reglament general de Costes.

Adaptació topogràfica i moviment de terres

Per a parcel·les amb pendent superior al 30% es reduirà el percentatge d’ocupació d’acord amb la següent taula, sempre i quan no s’indiqui el contrari en la regulació de l’àrea o sector:

parcel·les amb pendent superior al 30% i inferior o igual al 60%: reducció en 1/3

parcel·les amb pendent superior al 60% i inferior o igual al 100%: reducció en ½

parcel·les amb pendent de més del 100%: es prohibeix l’edificació.

L’adaptació topogràfica i el moviment de terres són actes subjectes a llicència urbanística.

En els casos en què sigui imprescindible l’anivellament del sòl en terrasses, aquestes es disposaran de tal forma que la cota de cada una compleixi les següents condicions:

Les plataformes d’anivellament en qualsevol punt no podran situar-se a més d'1,50 m per sobre o a més de 2,20 m per sota de la cota natural del terreny en tots els punts.

Els talussos que es construeixin tindran, com a màxim, un pendent de proporció 1:3 (alçada-base).

Els murs de contenció de terres als límits de parcel.la no podran excedir, en cap punt, una alçada de 1,20 metres per sobre de la cota natural del límit ni una alçada superior a 2,20 metres per sota de a cota natural del límit.

Els murs interiors de contenció de terres no podran excedir, en la part vista, una alçada de 3,70 metres (2,20 metres per sota i 1,50 metres per sobre de la rasant del terreny) i 4,20 metres per a les parcel·les d’ús industrial i terciari.

La separació mínima entre murs consecutius serà de quatre metres i mig (4,50 metres).

La topografia de referència serà la del terreny natural previ a tota intervenció.

Enjardinament i arbres

En l’espai lliure de les parcel·les caldrà mantenir en el posible la vegetació existent. Almenys un 30% de la parcel·la restarà sense pavimentar, facilitant el drenatge i la recollida de les aigües pluvials. L’espai lliure de les parcel·les, haurà de disposar d’un mínim d’un arbre cada 40 m² de parcel·la. En la seva absència caldrà replantar amb espècies autòctones o naturalitzades. En cap cas s’empraran espècies al·lòctones.

Secció tercera. Ordenació específica

Paràmetres utilitzats en aquest tipus d’ordenació

L’ordenació de la forma de l'edificació es realitzarà en el corresponent estudi de detall. Els paràmetres propis del tipus d’ordenació per Ordenació de volums es fixaran a través de :

Alineacions

Volum edificable i edificabilitat



Ocupació màxima de la parcel·la

Alçada reguladora i nombre de plantes


Cota de referència de la planta baixa

Perímetre regulador

Perfil regulador

La superposició de la forma de l'edificació, determinada amb subjecció als paràmetres anteriors: ocupació màxima, edificabilitat i separacions mínimes, perímetre i perfil regulador o alineacions i alçada màxima, delimita les unitats d’edificació independent i les parets que s’hauran de construir en règim de paret mitgera.

Pel que fa a les tanques, adaptació topogràfica i moviment de terres, construccions auxiliars i enjardinament, s’aplicaran les mateixes prescripcions que les recollides en la secció anterior.

En tot allò que no estigui regulat específicament en aquesta secció s’aplicaran les normes relatives a l’ordenació per edificació aïllada

Alineacions

És la línia que s’estableix al llarg dels vials confrontants amb la delimitació de la parcel·la on s’ubica a l'edificació. Són alineacions d’edificació les precisades al corresponent estudi de detall, segons els casos, que determinen els límits de la planta baixa.

Volum edificable, edificabilitat i densitat

El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona o sector, en una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.

Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatge o nombre màxim d'unitats d'edificació independents de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel.la, s'hauran de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l’índex d'edificabilitat.

L'índex d'edificabilitat bruta és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m²s/m²s (metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl), d'una àrea de referència o sector determinat.

L'índex d'edificabilitat neta és el límit màxim d'edificabilitat expressat en m²s/m²s (metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl) d’una àrea de referència, una vegada deduït el sòl destinat a sistemes.

La distribució de l'edificabilitat neta es fixarà mitjançant l'assignació a cada parcel·la destinada a l'edificació privada de l’índex d'edificabilitat corresponent. L'ordenació de la forma de l'edificació es realitzarà en el corresponent estudi de detall mitjançant una de les següents modalitats:

Configuració unívoca. Per mitjà de la fixació d'alineacions d'edificació, de cotes de referència de la planta baixa i d'alçada màxima i nombre màxim de plantes.

Configuració flexible. Per mitjà de la determinació dels perímetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.

Els paràmetres específics corresponents a la distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les són els següents:

Forma i mida de la parcel·la

Ocupació màxima de la parcel·la

Longitud mínima de façana

La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos i pisos. Seran computades també al 100%, per al càlcul d'aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats i edificacions auxiliars a excepció de les casetes de depuració de les piscines i altres instal·lacions similars si no superen 1,2m



d’alçada. Els cossos sortints semitancats computaran un 50% i les pèrgoles un 10%. No seran computades les superfícies d'accessos de titularitat pública sota pòrtics, ni els porxos públics oberts, ni les superfícies de sostre per a equipaments de titularitat pública, ni els cossos sortints oberts.

La densitat màxima d'habitatges o places turístiques és el nombre més alt d'habitatges o places turístiques que és admissible en un àrea o sector o zona. S'expressa en unitats per hectàrees i quan es tracta de parcel·les en unitats d’habitatge per m2 de solar o places turístiques per m2 de solar.


Inclouen les distàncies a guardar de l'edificació o edificacions principals i els seus cossos sortints a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la.

La separació mínima entre edificacions o cossos d’edificació pretenen la preservació de la intimitat i l’assegurança dels convenients nivells d’il·luminació i insolació.

A efectes de preservació de la intimitat la distància mínima entre dos edificis pròxims dins els conjunt serà igual o major a la meitat de l’alçada del volum de menor alçada amb un mínim de 4 m.

A efectes d’il·luminació i insolació, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb l'alçada d'aquestes, determinats ambdós paràmetres en el corresponent Estudi de Detall, serà tal que asseguri a tota la planta d’edificació, com a mínim, una hora de sol entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.

Les separacions mínimes entre edificacions internes a l’àmbit seran:

En Edificis de PB i PB+1 4 m

En Edificis de PB+2 6 m

En Edificis de PB+3 8 m

Sempre s’aplicarà en funció de l’alçada potencial màxima de cada zona.

Les plantes soterrani resultants de desmunts, anivellaments de terreny o excavacions, hauran de respectar les distàncies mínimes als llindars de parcel·la, excepte si es tracta de la part que serveixi per donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que aquesta part no excedeixi el quinze per cent de la superfície lliure. En altre cas, s’estarà a allò disposat en l'article que regula l'ocupació màxima de parcel·la.

Cota de referència de la planta baixa

El pla de referència per a mesurar l'alçada reguladora màxima serà el mateix que per a les edificacions aïllades.

Per edificacions aïllades no alineades al carrer o reculades més de 10 m, serà d’aplicació la normativa d’edificació ordenada segons Edificació aïllada.

El planejament derivat, segons la qualificació del sòl, completarà les determinacions o previsions d’aquest POD establint, en tot cas, en el que fos precís per completar l’ordenació continguda en el mateix, les següents prescripcions o determinacions:

Regulació respecte del moviment de terres que comporti el procés d’urbanització.

Cotes de referència dels plans d'anivellament i de terrasses en que se sistematitzi el sòl edificable. Aquestes dades es fixaran en els plans d'anivellaments i rasants i en el d’ordenació de l'edificació, sens perjudici de fixar també els anivellaments o rasants de les vies, places i altres espais lliures en aquells plànols.

Podrà adaptar-se com a plànol d'anivellament, la cota natural del terreny, quan per circumstàncies topogràfiques o per exigències d’ordenació fos precís modificar la configuració natural del terreny.

Les cotes de referència podran ser vàries per un mateix edifici. Les cotes de referència fixen la base d'amidament de l'alçada màxima de l'edificació, qualsevol que sigui la modalitat de precisió de la planta baixa.

Les cotes fixades en el planejament derivat hauran d'ésser respectades, però es podran augmentar o disminuir sense excedir, en un o altre cas, els 0,60 m quan l’execució del projecte exigeixi una adaptació o reajustament, dins d’aquests límits, o una millor concepció



tècnica o urbanística aconselli aquesta variació.

La variació implicarà l'elaboració d'un Estudi de Detall amb els documents precisos per justificar el canvi de cota.

Perímetre regulador

S'entén per perímetre regulador de l'edificació les possibles poligonals definides en el corresponent Estudi de Detall per determinar la posició de l'edificació.

Totes les plantes i vols hauran de comprendre’s dins del perímetre regulador. Es fixarà l'ocupació de l'edificació en planta baixa, mitjançant un percentatge de la superfície continguda dins de cada perímetre regulador.



Capítol 3r. Regulació segons tipus d’ordenació

Zones d’ordenació segons alineació de vial

És el tipus d’ordenació en què l'edificació es regula en relació al carrer al que fa front, establint bàsicament la seva alçada i profunditat edificable. Aquest POD reconeix les següents zones d’ordenació segons alineació de vial: Casc Antic (clau 1), Eixample (clau 2) i Suburbana (clau 3).

Zona de Casc Antic (clau 1)

Comprèn l’àmbit urbà que correspon al nucli originari i al primer creixement de la ciutat entre murades.

La regulació normativa d’aquest àmbit té per objectiu el manteniment de les seves característiques urbanístiques i històriques, i el de possibilitar actuacions de rehabilitació, ampliació de l’edificació existent o nova construcció, i la formació d’un centre urbà amb ús prioritari per als vianants.

En aquesta zona serà d’aplicació la normativa del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella, aprovat definitivament en data 31 de març de 1999.

Mentre no es revisi el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella les condicions estètiques seran les establertes en el mateix.

Usos admesos: Les condicions d’ús es regulen en el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella. Quan s’admeti l’ús turístic, aquest queda limitat a les modalitats d’hotel de ciutat i turisme d’interior d’acord amb el que estableixen aquestes Normes Urbanístiques.

Zona d’Eixample (2)

Comprèn la primera extensió de la ciutat fora murada, constituïda per carrers i illes relativament regulars amb edificació perimetral. Les parcel·les incloses a l'àmbit d'aplicació del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella es regiran per l'assenyalat en l'esmentat Pla Especial.

Els paràmetres urbanístics de la zona d’Eixample són els següents:

Façana mínima, 6 metres, i superfície mínima de parcel·la, 100 m2, excepte els solars existents i inscrits en el Registre de la Propietat com a finques independents prèviament a l'aprovació inicial d'aquest POD en què es podrà mantenir l'existent. Les parcel·les hauran de presentar formes tan regulars com sigui possible i no s'admetran escanyaments ni angles entre façanes i mitgeres laterals inferiors a 65º. En aquests casos, seran necessàries les permutes adients, llevat d'impediments físics notoris com ara desnivells o edificacions contigües.

Alçada reguladora màxima, PB+2 (9,50 m). Per sobre de l’alçada reguladora màxima sols podran aixecar-se els elements admesos expressament en aquesta normativa. En el cas que al plànol d’ordenació s’especifiqui que només s’admet planta baixa, l’alçada reguladora màxima serà de 4,50 metres i quan s’especifiqui PB+1 serà de 7,00 metres.

En el cas que s’autoritzin PB+2, es podrà arribar fins a una alçada reguladora màxima de 10,5 metres sempre que es justifiqui la necessitat d’una major alçada per donar cabuda a les instal·lacions tècniques projectades. Aquesta major alçada no podrà suposar un major aprofitament de l’espai de sotacoberta que el que s’obtindria amb l’alçada reguladora de 9,5 metres. A aquest efecte, la coberta de l’edifici arrancarà sempre agafant com a referència la part superior del darrer forjat construït.

En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un valor diferent d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable d’aquest POD, prevaldrà el que es defineix en aquests plànols.

Altres condicions:

Profunditat edificable: La profunditat edificable queda fixada als plànols d’ordenació i és la resultant de definir un espai lliure interior d’illa com a mínim del 30% de la seva superfície.



La part edificable d’una parcel·la és la compresa dins la profunditat edificable que li correspongui per tenir façana. En tot cas, la profunditat edificable mínima és de 15 m.

Les edificacions s’hauran de construir formant xamfrà, tret de casos excepcionals assenyalats en els plànols d’ordenació física i zonificació. Els xamfrans seran segons l’amplada major dels carrers que el formen:

Menys o igual a 13 m 4 m

Més de 13 m 6 m

Els carrers Sant Antoni Mª Claret, entre el carrer Caragol i el Camí de Maó, i el carrer Alfons V, entre el carrer de la Creu i el Camí de Sant Joan de Missa, tindran xamfrans de 8 metres.

En el cas que les alineacions es trobin en angle agut es podrà disminuir la longitud del xamfrà, mantenint però en l'interior del triangle format per la perllongació de les alineacions i el xamfrà, un cercle de diàmetre mínim de 1'60 m per carrers fins a 13 m i de 2'40 m per carrers més grans de 13 m.

En el cas d'edificis ja construïts en tot o en part, els hi serà exigible l'adaptació a les mides de xamfrà, en el moment que reedifiquin, o reformin almenys el 60% dels elements estructurals, o més del 50% de la superfície construïda. Tot i així, en obres de reforma i ampliació se’ls eximirà d’adaptar-se a les mides exigides, si disposen d’un xamfrà mínim de 3 m quan correspongui un de 4 m, o de 5 m quan correspongui un de 6 m.

Encara que en general, els xamfrans seran segons l'ample més gran dels carrers que el formen, es tindran en compte els xamfrans existents i el grau de consolidació. Així quan l'edifici objecte de llicència hagi de formar l’últim xamfrà d'una cruïlla, es tindran en compte els altres ja construïts de manera que, sense anar per sota dels mínims de 3 m o 4 m establerts abans, es podrà acollir a la mida del més gran dels existents.

Ocupació. Serà obligatori que l'edificació ocupi tota l'amplada del solar en façana a via pública. Resten prohibides les construccions de tipus aïllat. No s’admeten altres reculades en les façanes a la via pública, que aquelles fixades amb caràcter obligatori en els plànols de zonificació i ordenació física i aquelles altres establertes amb caràcter voluntari a l’article 139.2a (reculada en plantes pis) i 139.2b (reculada en plantes pis vora la mitgera) a partir de la planta segona.

Es prohibeix la formació d'àtics o cossos superiors separats o no de la corresponent alineació de façana.

Volades sobre la via pública. En els edificis les façanes dels quals coincideixin amb l'alineació de la via pública, les volades admeses sobre aquesta seran exclusivament les següents: els balcons i miradors tradicionals i les cornises, ràfecs i demés elements decoratius clàssics o tradicionals.

No es permetrà cap tipus de cos sortint en carrers en carrers de menys de 10 m, i seran com a màxim d'un metre en carrers de més de 10 m. En qualsevol cas, quedaran reculats 10 cm com a mínim a l’aresta exterior del bordó de la voravia. L'alçada d'aquests elements sobre el nivell de la voravia serà com a mínim de 2'70 m. Lateralment es retiraran com a mínim un metre de la línia mitjanera del solar i no ocuparan més del 50% de la longitud de la façana.

A les façanes posteriors dels edificis no es permet cap tipus de cos sortint fora de la profunditat edificable.

Es permeten les escales exteriors descobertes per comunicar les diverses plantes.

Les obertures no podran ocupar més del 70% de la façana.

En les construccions confrontants a edificis catalogats l'alçada no podrà superar la d’aquests. El tractament de la façana haurà de compatibilitzar-se estèticament amb el dels edificis protegits veïns, no admetent-se variacions en els materials, cromatisme i disposició de les obertures de l’edifici protegit. Es realitzarà un estudi d’ordenació de les façanes i volums edificables, que comprengui els edificis catalogats i els dos edificis següents a cada costat en el tram de via o espai públic corresponent. Aquest estudi es realitzarà a una escala no inferior a 1/50 i inclourà també l’estudi de materials i colors.

En tots els fronts d’illa confrontants amb la zona de Casc Antic, o edificis visibles des d’aquest, des del port o la plaça d’Es Born s’haurà de mantenir una composició de la



façana similar a la del Casc Antic, tant pel que fa a la prohibició d’agrupar parcel·les per fer grans blocs (la dimensió màxima de la façana s’estableix en 12 metres), com a les característiques de vols, forats en façana i colors, que seran les següents:

- Els colors de façana admesos seran blancs, ocres, groc clar, siena, vermell-granate, blau -gris clar.

- Els acabats dels paraments verticals seran amb pintures a la cal, pintures al silicat o estucs amb morter de cal.

- El sòcols seran de tons grisos o ocres, combinant amb la coloració de la façana.

- Domini dels plens sobre buits en la composició del pla de la façana ( més del 50% de la superfície).

- Les obertures de façana hauran de mantenir criteris de simetria i de composició vertical.

- Les persianes metàl·liques enrotllables queden expressament prohibides.

- Les fusteries seran de fusta o altres materials sempre que harmonitzi amb la imatge del conjunt històric.

- Serà obligatori la col·locació de persianes tradicionals o de llibret en els buits de les plantes superiors.

- Els ràfecs de la coberta seran d’estil tradicional.

- Es prohibeixen els cossos sortints.

En els plànols de zonificació i ordenació física es delimita l’àmbit afectat per aquestes condicions.

A l’illa compresa entre els carrers de Doctor Camps, València, Bisbe Juano i Gabriel Martí Bella, s’estableix 1.000 m2 de parcel·la mínima, una ocupació màxima de parcel·la del 65%, i un índex d’edificabilitat neta d’1 m2/ m2.

Per norma general, quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació per incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la seva superfície resultant sigui com a mínim el 60% de la superfície mínima segons aquestes normes.

En aquells àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i Ordenació Física, prevaldrà el recollit en ells.

Condicions d’ús:

L’ús predominant de la zona és l’habitatge unifamiliar i plurifamiliar.

S’admeten els usos compatibles, residencial comunitari, l’allotjament turístic, comercial, restauració, oficines, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu, esportiu i aparcament. Els usos de tallers mecànic, taller artesanal, industrial productiu i emmagatzematge seran admesos en les situacions A, B i C.

La intensitat d’ús és la següent:

Núm. màxim de plantes intensitat d’ús residencial

(habitatges/m2 de sòl)

intensitat d’ús turístic

(plaça/m2 de sòl)

PB+1 1/45 1/15

PB+2 1/35 1/12

PB+3 1/25 1/10

A les plantes baixes de l’illa compresa entre els carrers Madrid, València, Magnífics Jurats i Saragossa, i de les illes compreses entre els carrers des Mercadal, València, Doctor Camps i Gabriel Martí Bella, es prohibeix l’ús residencial de qualsevol tipus.

A l’illa compresa entre els carrers de Doctor Camps, València, Bisbe Juano i Gabriel Martí Bella, l’ús predominant serà l’allotjament turístic i els usos compatibles són el comercial, emmagatzematge, oficines i restauració. L’índex d’intensitat d’ús turístic és 1 plaça / 18 m2 de sòl.



A les plantes baixes del carrer de Sant Antoni Maria Claret, entre els carrers de Màrius Verdaguer i Domingo Savio només es permetrà l’ús comercial i d’oficines.

L’ús turístic queda limitat a les modalitats d’hotel de ciutat i turisme d’interior d’acord amb el que estableixen aquestes Normes Urbanístiques.

Els patis d’illa es podran adscriure només a jardins privats i patis d’equipaments.

En els casos d’edificacions reculades, els espais que donen a front de carrer, no ocupats per l’edificació, seran destinats a terrasses i jardins privats.

Zona suburbana (clau 3)

Comprèn edificacions residencials arrenglerades de baixa alçada, generalment en els límits del nucli urbà.

Paràmetres d’ordenació.

L’amplada mínima de parcel·la és de 6 metres i la seva superfície mínima de 100 m2.

És obligatòria l’edificació entre mitgeres.

Es podrà aixecar planta baixa i planta pis amb una alçada reguladora màxima de 7,50 metres, i en el cas que al plànol d’ordenació s’especifiqui que la planta reguladora màxima és de PB, l’alçada reguladora màxima serà de 5,00 m.

La profunditat edificable s’indica en els plànols d’Ordenació Física, no podent superar en cap cas 15 metres en el cos principal, i havent-se de respectar una distància mínima entre façanes posteriors de 6 metres.

Les alineacions de l'edificació es recullen en els plànols d’Ordenació Física, no admetent-se, si no s’indica en aquests, cap tipus de reculada en el cos principal.

El tractament extern de la façana haurà de realitzar-se de forma similar als edificis de l’entorn, tant en els materials i tipus d’obertures, com en els colors utilitzats.

En cap cas s’admeten els cossos volats tancats o semitancats, però si balcons en carrers de més de 10 metres, amb barana de barrots metàl·lics verticals i una longitud de vol que no excedeixi de 100 cm, ni l’amplada de la voravia. La seva alçada sobre aquesta serà d’almenys 2,70 metres i es separaran almenys metre i mig de la paret mitgera, sense ocupar més de la meitat de la façana.

La coberta es formarà sobre el darrer forjat construït, no sobre l’alçada reguladora màxima si no s’exhaureix. Serà plana o inclinada amb un pendent màxim del 30% i amb un acabat de teula ceràmica corba de tons calents, i tindrà un ràfec amb un vol màxim sobre el carrer de 40 cm.

Per norma general, en els casos excepcionals quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació per incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la superfície resultant de la parcel·la sigui com a mínim el 60% de la superfície mínima segons aquestes normes.


Condicions d’ús:

L’ús predominant de la zona és l’habitatge unifamiliar i plurifamiliar.

S’admeten els usos compatibles comercial, restauració, oficines, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu i de lleure. Els usos de taller mecànic, taller artesanal, industrial productiu i emmagatzematge seran admesos en les situacions A i B.

La intensitat d’ús residencial en àmbits de PB és de 1 habitatge / 50 m2 de solar i en àmbits de PB+1 és 1 habitatge / 40 m2 de solar.

Les àrees no ocupades de la parcel·la, seran destinades a jardins privats.

Zones d’ordenació per edificació aïllada

Tipus d’ordenació en què l'edificació es regula en relació a la seva parcel·la, establint la seva posició i ocupació en funció de la superfície i resta de característiques de la mateixa. Aquest



POD reconeix les següents zones d’ordenació per edificació aïllada: Cases aïllades (clau 4); Ciutat jardí (clau 5); Blocs aïllats (clau 6); Naus aïllades (clau 7) i Conjunts Unitaris (clau 8).

Cases aïllades - Nucli Tradicional (clau 4)

Comprèn els terrenys situats dins dels nuclis tradicionals en àrees que s’han desenvolupat amb edificacions aïllades, generalment d’habitatge unifamiliar i sobre una parcel·la, l’extensió de la qual varia segons es tracti de les diverses subzones.

Es distingeixen tres subzones: 4a, 4b i 4c.

Condicions de parcel·lació i edificació.

Els paràmetres urbanístics de les diferents subzones es defineixen a la taula següent. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable del present POD, prevaldrà el recollit en ells.

Subzona Clau 4a Clau 4b Clau 4c

Superfície mínima parcel·la

400 m2 1.000 m2 1.000 m2

Nombre de plantes PB+1 PB+1 PB

Alçada reguladora màxima 7,00 m 7,00 m 4,00 m

Ocupació màxima 50% 30% 15%

Reculada fronts 4 m 10 m 5 m

Reculades altres partions 3 m 5 m 3 m

Edificabilitat (m2st/m2s) 1,00 m2/m2 0,40 m2/m2 0,18 m2/m2

A les parcel·les qualificades com a 4b de la primera línia de mar del carrer Avinguda Mestre Vives i carrer Gayarre l’alçada reguladora màxima serà de 7 m (PB+1), sense que en cap cas pugui sobrepassar els 4,50 m d’alçada sobre la rasant de la vorera.

En el cas que degut a les dimensions de les parcel·les i aplicant les condicions de reculada, no es pugui aprofitar tota l’edificabilitat permesa per la normativa, podrien modificar-se aquestes condicions de reculada mitjançant Estudi de Detall en el que es justifiqui que les propostes formulades s’ajusten a les de les edificacions adjacents.

S’admetran parcel·les de dimensions més reduïdes que les previstes a la regulació de cada subzona quan es posi de manifest la impossibilitat física d’acomplir els mínims fixats, bé per estar els solars dels costats edificats o per haver estat escripturats abans de l’aprovació inicial de l’anterior PGOU 1991.

Tampoc s’exigeix la reculada al front si els edificis veïns no la guarden. En aquest cas l’edifici s’alinearà amb el més reculat dels veïns.

Les àrees no ocupades de la parcel·la, seran destinades a jardins privats.

A les subzones 4b* i 4c*, es respecta l’edificació existent degut al seu especial interès. Ara bé, tota nova construcció haurà d’ajustar-se als paràmetres d’aquesta normativa mantenint sempre la superfície de la parcel·la original.

Per norma general, quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació per incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la superfície resultant de la parcel·la sigui com a mínim el 60% de la superfície mínima segons aquestes normes.




Les edificacions auxiliars computen a efectes d’edificabilitat i ocupació. Estan admeses sempre que no superin el 15% de l’edificabilitat màxima permesa, siguin de planta baixa i es separin un mínim de 2 metres de les partions. Sempre hauran de formar un cos independent del principal, separat un mínim de 2 metres d’aquest.

Condicions d’ús:

L’ús predominant d’aquesta zona és el residencial unifamiliar.

A la subzona 4a s’admeten els usos compatibles comercial, oficines, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu i lleure. Els usos de tallers mecànic, taller artesanal i industrial productiu seran admesos en les situacions A i B. L’ús d’aparcament serà admès en totes les seves situacions.

Al conjunt de parcel·les des del camí vell de Sa Farola fins al Far de Ciutadella (Punta de sa Farola) qualificats com Cases Aïllades, subzona 4a, sols es permetrà l’ús residencial unifamiliar, amb un màxim d’un habitatge per parcel·la mínima.

A la subzona 4a s’admeten els habitatges unifamiliars aparellats amb un màxim de dos habitatges en cada parcel·la mínima de 400 m2.

A la subzona 4b s’admeten els usos compatibles comercial, oficines, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu i restauració. Els usos de tallers mecànic, taller artesanal, emmagatzematge i industrial productiu seran admesos en les situacions A i B.

A les illes compreses entre el Camí de Baix, el carrer Saragossa, el passeig Sant Nicolau i la plaça de l’Almirall Ferragut, sols es permetrà l’ús residencial unifamiliar, amb un màxim d’un habitatge per parcel·la mínima.

A la subzona 4c s’admet únicament l’ús residencial unifamiliar, amb un màxim d’un habitatge per cada parcel·la mínima. En l’àmbit de la Vorera Esquerra de Santandria (a l’Est de la carretera de Ciutadella a Cap d’Artrutx) es permeten també com a usos compatibles l’ús comercial, de lleure i restauració.

En el cas de les subzones 4b* i 4c*, els usos venen regulats al Catàleg d’elements i espais protegits del Pla General.

La intensitat d’ús residencial i turístic de les diferents subzones ve regulat en la següent taula:

Subzona Clau 4a Clau 4b Clau 4c

Intensitat d’ús residencial

(habitatge/m2s)

1hab/200 m2

1hab/300 m2(subzona 14e anterior PGOU) 1hab/1.000 m2 1hab/1.000 m2

Intensitat d’ús turístic

(plaça/m2s) 1plaça/60 m2

Ciutat jardí - Zona Turística (clau 5)

Compren els terrenys situats a les zones turístiques del municipi en àrees que s’han desenvolupat amb edificacions aïllades, tant d’habitatge unifamiliar com plurifamiliar i en els quals, en aplicació del PTI de Menorca només es permet l’ús d’habitatge en modalitat unifamiliar aïllat. Majoritàriament es tracta de l’antiga zona 17 de l’anterior PGOU. Es preveuen vàries subzones, bàsicament en funció de la parcel·la mínima, de l’edificabilitat, ocupació màximes, la separació als límits de parcel·la i l’índex d’intensitat d’ús aplicat.

Paràmetres d’ordenació per a habitatges de nova construcció: Són d’aplicació les normes generals que corresponen a l’aplicació de la zona 5 a la subzona corresponent, i amb les limitacions derivades de l’aplicació del PTI.

Paràmetres d’ordenació relatius a la zona 5.



A la zona 5 genèrica, l’amplada mínima de parcel·la en la façana al carrer és de 15 metres i la seva superfície mínima és de 1.000 m2.

En actuacions que es realitzin sobre parcel·les segregades amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI (17-05-2003) i qualificades com a habitatge unifamiliar aïllat pel planejament urbanístic anterior, es respectarà la mida de les parcel·les existents i l’índex d’ús establert en l’esmentat planejament. A aquest efecte, atès que a totes les parcel·les amb clau 5 s’admetia majoritàriament l’ús d’habitatge unifamiliar, en la taula relativa als índex d’intensitat d’ús residencial aplicables es manté aquell índex que prové del PGOU anterior i que es troba afectat per aquesta excepció.

En actuacions que es realitzin sobre parcel·les segregades amb posterioritat a l’entrada en vigor del PTI (17-05-2003), o que tenien un ús diferent al d’habitatge unifamiliar, les parcel·les hauran de disposar de la superfície mínima i l’índex d’ús residencial aplicable a cada subzona indicats en les taules de paràmetres urbanístics incloses en aquest article, que sempre serà superior a 600 m2 de superfície i a 1hab /600 m2.

Tant a la zona 5 genèrica com a les diferents subzones s’admeten agrupacions en condomini, fins i tot en una única parcel·la de dimensions suficients, diferenciant les superfícies destinades a servir de suport als corresponents habitatges unifamiliars, de manera que quedi justificat que cada una d’aquestes superfícies respecta les dimensions exigibles per a la construcció d’habitatge unifamiliar i la separació a la totalitat dels límits ideals d’aquest.

L’edificabilitat màxima per parcel·la és de 0,35 m2/m2, llevat que als plànols d’Ordenació Física o a la taula de paràmetres aplicables a cada subzona, s’indiqui una edificabilitat menor.

A la zona 5 genèrica es podrà aixecar planta baixa i una planta pis, amb una alçada màxima de 7,00 metres, mesurats sobre la rasant natural del terreny. En el cas que al plànol d’ordenació s’especifiqui que la planta reguladora màxima és de PB l’alçada reguladora màxima serà de 4 metres. En la resta de subzones s’estarà a l’indicat en la taula de paràmetres urbanístics inclosa en aquest article.

A la subzona 5m la construcció en planta soterrani i les piscines només seran possibles si el projecte d’obres, previ el corresponent estudi geotècnic, justifica la no afectació a cap cova subterrània.

A la clau 5a (Cala Morell) els tancaments fins a 0,40 m podran fer-se amb materials opacs i fins a 1,60 m amb vegetació i gelosia. En aquesta clau les separacions de l’edificació principal respecte de façana serà de 10 m, 8 m, 6 m o 4 m, segons l’amplada del vial sigui, respectivament, de 15 m, 8 m o 6 m o pas per a vianants, la separació de les edificacions a la resta de partions serà de 3 metres com a mínim.

A la zona 5 genèrica l’edificació mantindrà una distància de 5 metres al front i 3 m a les altres partions. En la resta de subzones s’estarà a l’indicat en la taula de paràmetres urbanístics inclosa en aquest article.

A la zona 5 genèrica l’ocupació no excedirà del 30% de la superfície de la parcel·la, incloent tots els cossos construïts. En la resta de subzones s’estarà a l’indicat en la taula de paràmetres urbanístics inclosa en aquest article.

A la subzona 5*, es respecta l’edificació existent degut al seu especial interès. Ara bé, tota nova construcció haurà d’ajustar-se als paràmetres d’aquesta normativa, mantenint sempre la superfície de la parcel·la original.

Per norma general, quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació pel incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la superfície resultant de la parcel·la sigui com a mínim el 60% de la superfície mínima segons aquestes normes.

En aquells àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres al quadre que ve a continuació o als plànols de Zonificació i Ordenació Física, prevaldrà el recollit en ells.

Les edificacions auxiliars computen a efectes d’edificabilitat i ocupació. Estan admeses sempre que no superin el 15% de l’edificabilitat màxima permesa, siguin de planta



baixa i es separin un mínim de 2 metres de les partions. Sempre hauran de formar un cos independent del principal, separat un mínim de 2 m d’aquest.

El marcat caràcter singular d’algunes ordenacions que no formen part de l’entorn del nucli de Ciutadella i el fet que siguin operacions resultat d’un procés unitari de gestió i projecte en àrees turístiques, precisa el seu reconeixement singular. Es distingeixen per això les següents 26 subzones: 5a, 5b, 5c, 5d, 5e, 5f, 5g, 5h, 5i, 5j, 5k, 5l, 5m, 5n, 5l, 5o, 5p, 5q, 5r, 5s, 5t, 5v, 5w, 5x, 5y, i 5z.

Els paràmetres urbanístics de les diferents subzones es defineixen a la taula que es recull a continuació. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i Ordenació Física prevaldrà el recollit en ells.

Grau/Clau Subzona

Superfície mínima

parcel·la

Nombre plantes

Alçada reguladora

màxima

Ocupació màxima

Reculada fronts

Reculades altres

partions

Edificabilitat (m2st/m2s)

5a 750 PB+1 7 20% 3 3 0,35

5b 600 PB+1 7 25% 5 3 0,35

5c 800 PB+1 7 25% 5 3 0,35

5d 1.000 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5e 1.000 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5f 1.200 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5g 5.000 PB+1 7 20% 10 6 0,35

5h 1.000 PB+1 7 25% 5 3 0,31

5i 600 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5j 1.000 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5k 1.200 PB+1 7 35% 5 3 0,35

5l 800 PB+1 7 35% 5 3 0,35

5m 600 PB+1 7 25% 4 4 0,35

5n 1.200 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5o 600 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5p 1.000 PB+1 7 15% 5 3 0,18

5q 1.500 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5r 1.500 PB+1 7 30% 5 5 0,35

5s 1.000 PB+1 7 35% 5 3 0,35

5t 1.200 PB+1 7 20% 5 3 0,35

5v 600 PB+1 7 15% 5 3 0,32

5w 2.500 PB+1 7 15% 4 3 0,32

5x 2.000 PB+1 7 15% 5 5 0,3

5y 1.000 PB+1 7 20% 5 5 0,25

5z 800 PB+1 7 20% 5 4 0,35

Condicions d’ús

a) L’únic ús predominant en aquesta zona és el d’habitatge unifamiliar. A la subzona

5*, els usos venen regulats al Catàleg d’elements i espais protegits del Pla General.

b) A Torre del Ram, a les parcel·les que tenen façana a l’Avinguda dels Dofins, entre la Plaça Espanya i el carrer des Canal, i a Serpentona, a les parcel·les que tenen façana al Passeig des Riu i Costa des Mirador, s’admeten com a usos compatibles el de restauració i el comercial.

c) L’ús d’establiment turístic s’admet com a compatible en les subzones 5b, 5e, 5f, 5k, 5l, 5r, 5t, 5v, 5w i 5y.

d) L’ús d’aparcament serà admès en totes les seves situacions i s’exigeix una plaça d’aparcament per cada habitatge de nova construcció o resultant d’un canvi d’ús.



e) Al plànol d’Edificacions existents en règim especial es mostren les parcel·les amb construccions i edificacions existents en sòl urbà que resulten disconformes amb el que s’estableix en aquestes normes. A aquestes construccions en règim especial els hi seran autoritzables totes aquelles obres assenyalades en l’article 68.2 del POD.

f) La intensitat d’ús residencial a la zona 5 genèrica és d’1hab/1.000 m2, tant en parcel·les segregades amb anterioritat al PTI com amb posterioritat. La intensitat d’ús residencial i turístic de les diferents subzones singulars ve regulat a la següent taula:

Grau/Clau Subzona

Intensitat d’ús residencial (habitatge/m2s) parcel·les segregades després PTI o que no tenien l’ús residencial unifamiliar

Intensitat d’ús residencial (habitatge/m2s) parcel·les segregades abans PTI i que admetien l’ús residencial unifamiliar

Intensitat d’ús turístic (plaça/m2s)

5a (Cala Morell A, B, C) 1 hab/600 m2 1 hab/375 m2

5b (Torre del Ram) 1 hab/600 m2 1 hab/336 m2 1 pl/84 m2

5c (Torre del Ram I) 1 hab/600 m2 1 hab/400 m2

5c (Torre del Ram III) 1 hab/600 m2 1 hab/313 m2

5d (Torre del Ram I) 1 hab/600 m2 1 hab/465 m2

5d (Torre del Ram II) 1 hab/600 m2 1 hab/325 m2

5d (Torre del Ram III) 1 hab/600 m2 1 hab/364 m2

5e (Torre del Ram I) 1 hab/600 m2 1 hab/400 m2 1 pl/100 m2

5f (Torre del Ram I) 1 hab/600 m2 1 hab/571 m2 1 pl/143 m2

5g (Cales Piques) 1 hab/600 m2 1 hab/300 m2

5h (Cala’n Blanes) 1 hab/600 m2 1 hab/404 m2

5i (Cales Piques) 1 hab/600 m2 1 hab/600 m2

5j (Cales Piques) 1 hab/870 m2 1 hab/870 m2

5k (Torre del Ram I) 1 hab/600 m2 1 hab/571 m2 1 pl/143 m2

5k (Torre del Ram II) 1 hab/600 m2 1 hab/400 m2 1 pl/100 m2

5l (Torre del Ram I) 1 hab/600 m2 1 hab/400 m2 1 pl/100 m2

5m (Cala Blanca B) 1 hab/600 m2 1 hab/351 m2

5n (Antiga UA16) 1 hab/1.000 m2 1 hab/1.000 m2

5o (Son Carrió) 1 hab/600 m2 1 hab/342 m2

5p (Son Paborde, Caleta-Santandria) 1 hab/1.000 m2 1 hab/1.000m2

5q (Son Cabrisses) 1 hab/1.500 m2 1 hab/1.500m2

5r (Son Xoriguer) 1 hab/600 m2 1 hab/300 m2 1 pl/65 m2

5s (Son Xoriguer) 1 hab/600 m2 1 hab/300 m2

5t (Son Xoriguer) 1 hab/600 m2 1 hab/300 m2 1 pl/65 m2

5v (Cap d’Artrutx I) 1 hab/600 m2 1 hab/377 m2 1 pl/94 m2

5v (Cap d’Artrutx II) 1 hab/600 m2 1 hab/460 m2 1pl/115 m2



5w (Cap d’Artrutx I) 1 hab/600 m2 1 hab/377 m2 1 pl/94 m2

5p (Cala Blanca B)

5y (Son Xoriguer) 1 hab/2.000 m2 1 hab/2.000 m2 1 pl/130 m2

5z (Serpentona) 1 hab/600 m2 1hab/374m2

Blocs aïlats (clau 6)

La zona 6a comprèn els terrenys situats en àrees que s’han desenvolupat amb edificacions aïllades d’un cert volum dins dels Nuclis Tradicionals, i la 6b, les que ho han fet dins de les Zones Turístiques.

Paràmetres d’ordenació

a) En la zona 6a la superfície mínima de parcel·la és de 400 m2 i les seves dimensions mínimes són de 12 metres de façana i 25 metres de fondària. En la zona 6b la superfície mínima de parcel·la és de 1.500 m2.

b) L’edificabilitat màxima per parcel·la és de 2,00 m2 de sostre per m2 de sòl a la zona 6a i de 0,60 m2/m2 a la zona 6b.

c) A la zona 6a es podrà aixecar planta baixa i tres plantes pis amb una alçada reguladora màxima de 13,00 metres mesurats sobre la rasant natural del terreny. A la zona 6b es podrà aixecar planta baixa i dues plantes pis amb una alçada reguladora màxima de 11,00 metres mesurats sobre la rasant natural del terreny. En el cas que al plànol d’ordenació el nombre de plantes es limitin a PB+1 l’alçada reguladora màxima serà de 7,50 m.

d) S’admetrà també que sobresortin de l’alçada reguladora la caixa d’escala, cos de maquinària d’ascensors i dipòsits per a aigua, sempre que no excedeixi de 5 metres en la dimensió màxima de planta i 3 metres d’alçada.

e) A la zona 6a l’edificació mantindrà una distància de 6 metres al carrer i 3 metres a la resta de partions. A la zona 6b l’edificació mantindrà una distància de 10 metres al carrer i 5 metres a la resta de partions.

f) En cap dels dos casos no serà exigible la separació a façana si els edificis confrontants no la guardessin. En aquest cas, l’edifici a construir s’alinearà amb el més reculat dels confrontants.

g) En el cas que degut a les dimensions de les parcel·les i aplicant les condicions de reculada, no es pugui aprofitar tota l’edificabilitat permesa per la normativa podrien modificar-se aquestes condicions de reculada mitjançant Estudi de Detall en el que es justifiqui que les propostes formulades s’ajusten a les de les edificacions veïnes.

h) L’ocupació de parcel·la per l’edificació no excedirà en la zona 6a del 50% i en la 6b del 40%, incloent tots els cossos construïts. Les àrees no edificables com a conseqüència de les limitacions d’ocupació per l’edificació, seran destinades primordialment a jardins privats.

i) A la clau 6b1 (Cala Morell) els tancaments fins a 0,40 m podran fer-se amb materials opacs i fins a 1,60 m amb vegetació i gelosia. En aquesta clau les separacions de l’edificació principal respecte de façana serà de 10 m, 8 m, 6 m o 4 m, segons l’amplada del vial sigui, respectivament, de 15 m, 8 m o 6 m o pas per a vianants, la separació de les edificacions a la resta de partions serà de 3 metres com a mínim.

j) Per norma general, en els casos excepcionals, quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació per incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la superfície resultant de la parcel·la sigui com a mínim el 60% de la superfície mínima segons aquestes normes.

k) En aquells àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i Ordenació Física, prevaldrà el recollit en ells.

l) No es permet cap tipus d’edificació auxiliar en la zona 6a. En la zona 6b estan admeses sempre que no superin el 10% de l’edificabilitat màxima permesa, siguin de



planta baixa i es separin un mínim de 3 metres de les partions a parcel·les veïnes. Sempre hauran de formar un cos independent del principal, separat un mínim de 3m d’aquest.

El marcat caràcter singular d’algunes ordenacions que no formen part de l’entorn del nucli de Ciutadella i el fet que siguin operacions resultat d’un procés unitari de gestió i projecte en àrees turístiques, precisa el seu reconeixement singular. Es distingeixen per això les següents 5 subzones clau/grau: 6b1, 6b2, 6b3, 6b4, 6b5 i 6b6. En aquestes subzones es distingeixen les condicions de parcel·lació i edificació recollides a la taula següent. En cap cas l'edificabilitat neta superior a 0.60 m2/m2. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable del present POD, prevaldrà el recollit en ells.

Grau/Clau Subzona

Superfície mínima

parcel·la

Nombre plantes

Ocupació màxima

Reculada fronts

Reculades altres

partions


6b.1 1.400 PB+1 40% 3 3 0,6

6b.2 2.500 PB+1 30% 10 6 0,6

6b.3 2.500 PB+1 30% 6 6 0,6

6b.4 2.000 PB+2 35% 4 4 0,6

6b.5 2.000 PB+1 30% 6 6 0,6

6b.6 2.000 PB+2 40% 5 4 0,6

Condicions d’ús:

a) L’ús predominant d’aquesta zona serà l’habitatge residencial plurifamiliar en la zona 6a i allotjament turístic en la zona 6b.

b) En la zona 6a s’admeten com a usos compatibles l’habitatge unifamiliar, residencial comunitari, allotjament turístic, comercial, restauració, oficina, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu, lleure i esportiu. Els usos de tallers mecànic, taller artesanal, industrial productiu i emmagatzematge seran admesos en les situacions A, B i C. L’ús turístic queda limitat a la modalitat d’hotel de ciutat d’acord amb el que estableixen aquestes Normes Urbanístiques.

c) En la zona 6b s’admeten aquells usos compatibles i secundaris al turístic d’acord amb la legislació sectorial vigent.

d) L’ús d’aparcament serà admès en totes les seves situacions.

e) Al plànol d’Edificacions existents en règim especial es mostren les parcel·les amb construccions i edificacions existents en sòl urbà que resulten disconformes amb el que s’estableix en aquestes normes. A aquestes construccions en règim especial els hi seran autoritzables totes aquelles obres assenyalades a l’article 69.2 del POD.

f) La intensitat d’ús residencial a la zona 6a és d’1hab /40 m2 i la intensitat d’ús turístic és d’1plaça /12 m2. La intensitat d’ús turístic de les diferents subzones singulars de la clau/grau 6b ve regulat a la següent taula:

Grau/Clau Subzona Intensitat d’ús turístic (plaça/m2s)

6b1 1 pl cada 60 m2

6b2 1 pl cada 60 m2

6b3 1 pl cada 60 m2

6b4 1 pl cada 60 m2

6b5 1 pl cada 60 m2



6b6 1 pl cada 60 m2

Naus aïllades (clau 7)

Comprèn les construccions aïllades destinades a usos industrials, de magatzem o de comerç-aparador.

Paràmetres d’ordenació. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable, prevaldrà el recollit en ells.

a) La superfície mínima de parcel·la és de 1.000 m2.

b) La edificabilitat màxima per parcel·la és de 1,00 m2 de sostre per m2 de sòl, i un volum de 5 m3/m2.

c) Es podrà aixecar planta baixa i pis. L’alçada màxima vindrà delimitada en tot pla vertical perpendicular a l’alineació de qualsevol carrer, per les següents línies rectes: una vertical a 5 metres de l’alineació del carrer, a 6 metres d’alçada; una inclinada de 45 graus ascendent cap a l’interior de la parcel·la fins creuar-se amb una horitzontal a 12 metres d’alçada. En cas que el procés industrial requereixi una major alçada, es justificarà mitjançant Estudi de Detall.

d) Per sobre de l’alçada reguladora màxima sols es permetran els conductes de les xemeneies, antenes col·lectives, parallamps i les baranes de protecció fins a 1 metre d’alçada en els terrats practicables. Les xemeneies, ponts-grua, conduccions, i altres elements, que per exigències del procés industrial hagin d’excedir l'alçada màxima, podran ser autoritzats excepcionalment si de la seva construcció no es deriven perjudicis a tercers, sense excedir una alçada de 25 m ni un 5% d’ocupació de la parcel·la.

e) L’ocupació de parcel·la per l’edificació no excedirà del 65% incloent tots els cossos construïts.

f) Almenys un 15% de cada parcel·la s’ha de reservar per a aparcaments i maniobres.

g) Els tancaments de parcel·la podran ser opacs fins una alçada d’1 metre. Per sobre d’aquesta alçada només es podran tancar amb elements permeables (barrots, gelosies, vegetació) fins una alçada total de 2,50 metres. Els tancaments entre dues parcel·les s’hauran de regir per les mateixes alçades màximes.

h) No s’admetrà cap mena de voladissos trepitjables que sobresurtin dels plans de façana.

i) L'edificació mantindrà una distància de 5 metres al front i 3 metres a les altres partions de la parcel·la.

j) Per norma general, en casos excepcionals, quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació per incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la superfície resultant de la parcel·la sigui com a mínim el 60% d ela superfície mínima segons aquestes normes.

k) No s’admeten les edificacions auxiliars.

Condicions d’ús:

a) L’ús predominant d’aquesta zona serà l’industrial productiu sense limitacions.

b) S’admeten com a usos compatibles l’emmagatzematge i logístic, taller mecànic, taller artesanal, oficines, administratiu, restauració i recreatiu.

c) S’admet com a ús condicionat l’habitatge lligat a l’activitat industrial en la modalitat d’un habitatge per cada indústria i amb el següent índex d’intensitat d’ús residencial: 1 habitatge / 500 m2 de solar.

d) S’admet com a ús condicionat el comercial quan vagi lligat als productes elaborats per la pròpia indústria, o quan es tracti de comerços i serveis que, per les seves característiques de grandària, o necessitats d’accessibilitat tinguin difícil la seva implantació al casc urbà de la població (establiments comercials a l’engròs i al detall dedicats als sectors de l’automòbil i vehicles de motor, maquinària i equipament



industrial, embarcacions, aeronaus, mobles, materials de construcció i elements propis de cuina i bany, que no tenen la consideració de gran establiment comercial segons la normativa sectorial vigent).

En supòsits diferents dels anteriors, únicament s’admetrà l’ús comercial si l’establiment comercial té una superfície construïda superior a 350 m2.

L’autorització de grans establiments comercials es condiciona al compliment dels requisits establerts per la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears.

Conjunt unitari (clau 8)

Comprèn aquelles ordenacions, on el tret més distintiu és que provenen d’un projecte de conjunt. Es reconeixen tres categories: 8a, aquells situats als nuclis tradicionals; 8b els situats a les zones turístiques i 8c, els de caràcter hoteler a les zones turístiques. Els 8b i els 8c recullen bàsicament les parcel·les que provenen de l’antiga zona 16 del PGOU anterior. En un i altre cas es fixa una subzona amb una regulació genèrica i una sèrie de graus que impliquin una regulació específica diferent de la genèrica.

Paràmetres d’ordenació

En la subzona 8a la superfície mínima de parcel·la és de 1.000 m2, a la 8b genèrica de 2.000 m2 i a la 8c genèrica de 5.000 m2.

En la subzona 8b, en actuacions que es realitzin sobre parcel·les segregades amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTI (17-05-2003) i qualificades com a habitatge unifamiliar aïllat pel planejament urbanístic anterior, es respectarà la mida de les parcel·les existents i l’índex d’ús establert en l’esmentat planejament. A aquest efecte, atès que a totes les parcel·les amb clau 8b s’admetia majoritàriament l’ús d’habitatge unifamiliar, en la taula relativa als índex d’intensitat d’ús residencial aplicables es mantenen aquells índex que provenen del PGOU anterior i que es troben afectats per aquesta excepció.

En actuacions que es realitzin sobre parcel·les segregades amb posterioritat a l’entrada en vigor del PTI (17-05-2003) o aquelles que tenien un ús diferent al d’habitatge unifamiliar, les parcel·les hauran de disposar de la superfície mínima i l’índex d’ús residencial aplicable a cada subzona indicats en les taules de paràmetres urbanístics incloses en aquest article, que sempre serà superior a 600 m2 de superfície i a 1hab/600 m2.

Tant a la subzona 8b genèrica com a les diferents subzones s’admeten agrupacions en condomini, fins i tot en una única parcel·la de dimensions suficients, diferenciant les superfícies destinades a servir de suport als corresponents habitatges unifamiliars, de manera que quedi justificat que cada una d’aquestes superfícies respecta les dimensions exigibles per a la construcció d’habitatge unifamiliar i la separació a la totalitat dels límits ideals d’aquest.

L’edificabilitat màxima per parcel·la és de 0,35 m2 de sostre per m2 de sòl a les subzones 8a i 8b genèrica i de 0,60 m2 de sostre per m2 de sòl a la subzona 8c genèrica.

Es podrà aixecar planta baixa i pis amb una alçada màxima de 7,50 metres a les subzones 8a i 8b genèrica i planta baixa i dues plantes pis amb una alçada màxima de 10,00 metres a la subzona 8c genèrica, mesurats sempre sobre la rasant natural del terreny.

A les subzones 8a i 8c genèrica l’edificació mantindrà una distància de 10 metres al carrer i 5 metres a la resta de partions, que seran 5 i 3 metres a la subzona 8b genèrica. No serà exigible aquesta separació si els edificis confrontants no la guardessin, i en aquest cas, l’edifici a construir s’alinearà amb el més reculat dels confrontants

A les subzones 8a i 8c genèrica l’ocupació de la parcel·la per l’edificació no excedirà del 30% incloent tots els cossos construïts, que serà del 20% a la subzona 8b genèrica. Les àrees no edificables com a conseqüència de les limitacions d’ocupació per l’edificació, seran destinades primordialment a jardins privats.



A la subzona 8b.6 la construcció en planta soterrani i les piscines només seran possibles si el projecte d’obres, previ el corresponent estudi geotècnic, justifica la no afectació a cap cova subterrània.

Per norma general, quan una parcel·la ha fet cessió de part de la seva superfície per a sistemes, tant locals com generals, i quan la normativa per a aquesta zona suposi la impossibilitat de construcció de l’edificació pel incompliment de superfície mínima de parcel·la, es permetrà l’edificació de la parcel·la sempre i quan la superfície resultant de la parcel·la sigui com a mínim el 60% de la superfície mínima segons aquestes normes.

A la clau 8b.1 les separacions de l’edificació principal respecte de vials de nivell superior seran de 12 m, 9 m o 6 m, segons els pendents siguin, respectivament, inferiors al 30%, del 30% al 50% o superiors al 50%, respecte de vials de nivell inferior a 6 m i d’altres costats, 3 m.

A les claus 8b.3 i 8c.1 a Cala Morell, les separacions de l’edificació principal respecte de vials de nivell superior seran de 12 m, 9 m o 6 m, segons els pendents siguin, respectivament, inferiors al 30%, del 30% al 50% o superiors al 50%, respecte de vials de nivell inferior a 6 m i d’altres costats, 3 m.

Als conjunts unitaris a la zona turística de Cala Morell, els tancaments fins a 0,40 m podran fer-se amb materials opacs i fins a1,60 m amb vegetació i gelosia.


El marcat caràcter singular d’algunes ordenacions que no formen part de l’entorn del nucli de Ciutadella i el fet que siguin operacions resultat d’un procés unitari de gestió i projecte en àrees turístiques, precisa el seu reconeixement singular. Es distingeixen per això 13 subzones clau/grau. Les condicions de parcel·lació i edificació especifiques de les diferents subzones 8b y 8c es defineixen a la taula següent. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable del present POD, prevaldrà el recollit en ells.

Grau/Clau Subzona

Superfície mínima

parcel·la

Nombre plantes

Alçada reguladora

màxima

Ocupació màxima

Reculada fronts

Reculades altres

partions


8b.1 1.000 PB+1 7 40% 4 4 0,35

8b.2 1.000 PB+1 7 20% 6 6 0,35

8b.3 1.400 PB+1 7 30% 3 3 0,35

8b.4 600 PB+1 7 40% 4 4 0,35

8b.5 5.000 PB+1 7 40% 5 5 0,35

8b.6 600 PB+1 7 40% 4 4 0,35

8b.7 600 PB+1 7 40% 4 4 0,35

8b.8 1.500 PB+1 7 30% 5 5 0,35

8b.9 1.000 PB+1 7 25% 5 5 0,35

8b.10 1.000 PB+1 7 30% 3 3 0,35

8b.11 1.000 PB+1 7 40% 8 8 0,35

8b.12 1.500 PB+1 7 30% 5 5 0,35

8c1 1.400 PB+2 10 40% 10 10 0,60

8c.2 5.000 PB+1 7 20% 10 6 0,35

8c.3 1.000 PB+1 7 20% 5 3 0,35

8c.4 5.000 PB+2 10 40% 10 5 0,60

8c.5 5.000 PB+1 7 25% 5 3 0,35



8c.6 2.000 PB+1 7 40% 10 5 0,60

Condicions d’ús

a) A la subzona 8a l’ús predominant és el d’habitatge plurifamiliar i unifamiliar, i s’admeten com a usos compatibles: comercial, restauració, oficines, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu i esportiu. Els usos de tallers mecànic, artesanal i industrial productiu seran admesos en les situacions A i B.

b) A la subzona 8b l’ús predominant és el d’habitatge unifamiliar aïllat, sense que s’admetin altres usos compatibles o condicionats, tret de l’assenyalat a la lletra c). A la 8c l’ús predominant és el d’allotjament turístic, admetent-se com a usos condicionats el de restauració i el comercial, que sempre s’hauran de dur a terme de forma conjunta amb l’ús predominant.

c) L’ús d’aparcament s’admet en les tres subzones i en totes les seves situacions.

d) A l’illa compresa entre els carrers Manuel de Falla, Via Zorozàbal, via Mestre Guerrero i via Puccini, l’índex d’intensitat d’ús residencial és de 1 habitatges cada 200 m2 de sòl.

e) La intensitat d’ús residencial a la clau 8b genèrica és de 1habitatge cada 600 m2 de sòl i la intensitat d’ús turístic a la clau 8c genèrica és de 1 plaça cada 60 m2 de sòl. Els índexs d’intensitat d’ús residencial i turístic de les diferents subzones singulars de la clau 8 venen regulats a la següent taula:

Grau/Clau Subzona


(habitatge/m²) parcel·les segregades després PTI o que no

admetien l’ús d’habitatge unifamiliar


(habitatge/m²) parcel·les segregades

abans PTI i que admetien l’ús

residencial unifamiliar

Intensitat d’ús turístic (plaça/m²)

8b.1 (Cala Morell B i C) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.2 (Cala Morell C) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.3 (Cala Morell B) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.4 (Torre del Ram I) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.5 (Cala en Blanes) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.6 (Cala Blanca A, B i C)

1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.7 (Cala Blanca A i C) 1 hab/600 m² 1 hab/303 m²

8b.7 (Son Carrió) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.8 (Son Paborde) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.9 (Son Paborde) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.10 (Cap d’Artrutx I) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.11 (Cap d’Artrutx II) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.12 (Cap d’Artrutx II) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8b.13 (Son Xoriguer) 1 hab/600 m² 1 hab/300 m²

8c.1 (Cap d‘Artrutx) 1 pl/60 m²

8c.2 (Cales Piques) - - 1 pl/60 m²

8c.3 (Cales Piques i Torre del Ram II)

- - 1 pl/200 m²

8c.4 (Cala en Blanes) - - 1 pl/60 m²

8c.5 (Torre del Ram III) - - 1 pl/91 m²

8c.6 (Cap d’Artrutx II) - - 1 pl/60 m²



Al plànol d’Edificacions existents en règim especial es mostren les parcel·les amb construccions i edificacions existents en sòl urbà que resulten disconformes amb el que s’estableix en aquestes normes. A aquestes construccions en règim especial els hi seran autoritzables totes aquelles obres assenyalades en l’article 68.2 del POD.

Zones d’ordenació específica

Es tracta d’un tipus d’ordenació en què l’edificació es determina generalment a través d’un Estudi de Detall, mitjançant un coeficient d’edificabilitat. Aquest POD reconeix una única zona d’ordenació específica: Volumetria específica (clau 9).

Zones de volumetria específica en nucli tradicional i zona turística (clau 9)

Comprèn generalment peces proposades pel planejament derivat en operacions de reordenació, remodelació o transformació, i que poden donar lloc a la cessió de sòl destinat a sistema viari, espais lliures i/o equipaments. S’han de desenvolupar necessàriament mitjançant estudi de detall.

Molts dels sòls qualificats com a 9 es troben dins les unitats o sectors delimitats en aquest POD. En aquests casos, els paràmetres d’ordenació es concreten als plànols I a les fitxes corresponents.

Els paràmetres d’ordenació de l’illa compresa entre l’avinguda Ciutat de l’Alguer, camí de sa Farola i el carrer es Quarter es concreten en l’Estudi de Detall de l’antiga UA 37.

Per a nous àmbits de transformació el planejament derivat fixarà les condicions d’ordenació, tot atenent a les següents condicions:

a) Els volums edificables se situaran de tal manera que es mantingui una continuïtat amb l’espai públic.

b) L'edificació no tindrà més de PB+3 plantes, ni la seva alçada reguladora excedirà de 17 metres, mesurats sobre la rasant natural del sòl de la parcel·la.

A la zona turística de Sa Caleta s’estableix com a parcel·la mínima 2.000 m2, admetent-se també aquelles amb una superficie menor si són existents abans de l’aprovació definitiva d’aquest POD. L’edificabilitat màxima per parcel·la és de 0,70 m2 de sostre per m2 de sòl. L’ocupació no excedirà del 50% de la superfície de la parcel·la, incloent tots els cossos construïts. Es podrà aixecar planta baixa i una planta pis, amb una alçada màxima de 7,00 metres, mesurats sobre la rasant natural del terreny. Les separacions de l’edificació respecte de vials serà de 15 m per carrers d’amplada superior a 10 m i de 6 m per carrers d’amplada inferior o igual a 10 m. La separació respecte d’altres llindars serà de 6 m. En cas que al plànol d’ordenació s’especifiquin altres paràmetres, prevaldrà el que en ells se’n determini.

El barri Gelabert, qualificat dins la zona 9 pel present POD comprés entre els carrers República Argentina, Bisbe Sever i de Mallorca, s’ajustarà a les següents determinacions:

a) L’edificabilitat per parcel·la és l’existent segons els habitatges tipus més l’ampliació de volums fixada a l’Estudi de Detall aprovat definitivament el 28 de gener de 1984.

b) Es permet un creixement màxim de cada unitat d’habitatge, amb l’objectiu d’aconseguir una revitalització i requalificació del barri, tot mantenint les seves característiques diferenciades. Es proposen dues alternatives:

Creixement en planta pis pujant el volum central i mantenint la coberta amb les teules velles (és una translació de la coberta).

Creixement en planta pis pujant el volum central i mantenint la coberta amb les teules velles (és una translació de la coberta).

c) La nova distribució de volums es proposa a partir de les superfícies màximes de les unitats d’habitatge:

Habitatge tipus

Superfície

actual

Ampliació possible

màxima a la PP

Creixement màxim a la PB

Aparcament possible PB

Superfície màxima per

habitatge



A 65,70 m2 43,80 m2 13,50 m2 20 m2 143 m2

B 52,60 m2 33,12 m2 37,28 m2 20 m2 143 m2

C 69,80 m2 29,68 m2 23,52 m2 20 m2 143 m2

D 82,48 m2 40,60 m2 25 m2 20 m2 143 m2

d) Les ampliacions possibles en planta pis no es poden fraccionar. Si s’amplia s’ha de fer en tota la dimensió permesa. Les ampliacions a la planta baixa són màximes i es poden fer, a més de l’ampliació en planta pis. El tipus D és una excepció doncs els 25 metres que es poden ampliar en planta baixa són alternatius a l’ampliació en alçada. En tots els casos es permet un aparcament de 20 m2 en la planta baixa.

e) En els gràfics de l’Estudi de Detall es determinen les àrees a on es poden fer ampliacions en plana baixa o pis, amb les condicions següents:

- A la planta baixa les ampliacions es cobriran amb coberta plana i l’alçada màxima anirà per davall de les barbacanes dels teulats.

- A la planta pis les ampliacions es cobriran amb coberta de teula àrab, amb les mateixes pendents, i tindran una alçada màxima de dos metres cinquanta (2,50 m). S’aprofitaran les teules velles per les cobertes del nou teulat. Les barbacanes seran com les existents. Les mitgeres es deixaran acabades com si fossin exteriors. Les fusteries a la planta pis seran com les de la planta baixa.

El marcat caràcter singular d’algunes ordenacions que no formen part de l’entorn del nucli de Ciutadella i el fet que siguin operacions resultat d’un procés unitari de gestió i projecte en àrees turístiques, precisa el seu reconeixement singular. Es distingeixen per això les següents 13 subzones clau/grau: 9.1, 9.2, 9.3, 9.4, 9.5, 9.6, 9.7, 9.8, 9.9, 9.10, 9.11, 9.12 i 9.13. Les condicions de parcel·lació i edificació d’aquestes diferents subzones es recullen a continuació en una taula. En aquelles parcel·les o àmbits on estigui definit un altre valor d’aquests paràmetres als plànols de Zonificació i ordenació física del sòl urbà i urbanitzable del present POD, prevaldrà el recollit en ells. *En les subzones 9.5, 9.6 i 9.7 la parcel·la mínima és l’illa delimitada per la vialitat pública fixada en els plànols esmentats. En la subzona 9.3 es fixa una façana mínima de 40 m.

Grau/Clau Subzona

Superfície mínima

parcel·la

Nombre plantes

Alçada reguladora

màxima

Ocupació màxima

Reculada fronts

Reculades altres

partions


9.1 2500 PB+1 7 30% - - 0,60

9.2 200 PB+1 7 100% 1 1 2,00

9.3 * PB+1 7 30% 6 6 0,35

9.4 300 PB+2 10 30% 5 3 1,00

9.5 * PB+1 7 - - - 0,70

9.6 * PB+1 7 30% - - 0,35

9.7 * PB 4 31,25% - - 0,45

9.8 50 PB+1 7 46% 3 3 1,00

9.9 2000 PB+1 7 50% 6 6 0,70

9.10 1000 PB+1 7 28,5% 5 3 0,70

9.11 1000 PB 4 12,5% 3 3 0,18

9.12 1000 PB 4 10% 3 3 0,066

9.13 1000 PB 7 40% - - 0,40



Condicions d’ús:

a) L’ús predominant d’aquesta zona serà l’habitatge plurifamiliar, a excepció del Barri Gelabert, en què l’ús predominant serà l’habitatge unifamiliar. En les subzones clau/grau abans esmentades els usos predominants seran el comercial i l’habitatge unifamiliar aïllat, tret de les subzones/grau 9.2, 9.3, 9.4, 9.5 i 9.13 en les quals no s’admet l’ús d’habitatge. Quan es permetin, els habitatges es podran construir formant condomini en una única parcel·la i l’edificabilitat destinada a habitatge unifamiliar no podrà superar 0,35 m2st / m2s.

b) A la clau 9 genèrica s’admeten com a usos compatibles l’habitatge unifamiliar, residencial comunitari, allotjament turístic (a excepció del barri Gelabert), restauració, comercial, oficina, sanitari-assistencial, docent, cultural-social, religiós, administratiu, lleure i esportiu. Els usos de tallers mecànic, taller artesanal, industrial productiu i emmagatzematge seran admesos en les situacions A i B. L’ús d’aparcament serà admès en totes les seves situacions.

c) En les subzones abans esmentades s’admeten com a usos compatibles l’allotjament turístic (a excepció de les subzones/grau 9.2, 9.3, 9.4, 9.5 i 9.13), restauració, oficina, sanitari assistencial, docent i lleure.

d) L’ús d’allotjament turístic queda limitat a la modalitats d’hotel de ciutat d’acord amb el que estableixen aquestes Normes Urbanístiques, llevat de les zones turístiques, on s’admeten les modalitats d’hotel i hotel apartament.

e) Al plànol d’Edificacions existents en règim especial es mostren les parcel·les amb construccions i edificacions existents en sòl urbà que resulten disconformes amb el que s’estableix en aquestes normes. A aquestes construccions en règim especial els hi seran autoritzables totes aquelles obres assenyalades en l’article 68.2 del POD.

En els àmbits de transformació urbanística no ordenats directament per aquest POD serà el planejament derivat el que fixarà els índex d’intensitat d’ús residencial i turístic. En els àmbits de transformació urbanística ordenats directament per aquest POD els índex d’intensitat d’ús residencial i turístic es fixen en la fitxa de planejament i gestió de cada UA o sector. La intensitat d’ús residencial i turístic de les diferents subzones singulars de la clau 9 en zona turística, així com també la de la resta de claus 9 no diferides a planejament derivat ve regulat a la següent taula:

Grau/Clau Subzona

Intensitat d’ús residencial (habitatge/m2s) parcel·les segregades després PTI o que no tenien ús d’habitatge unifamiiar

Intensitat d’ús residencial (habitatge/m2s) parcel·les segregades abans PTI i que tenien ús d’habitate unifamiliar


9.1 1hab/600 m2 1hab/300 m2 1pl/60 m2

9.6 1hab/600 m2 1hab/300 m2 1pl/60 m2

9.7 1hab/600 m2 1hab/300 m2 1pl/67 m2

9.8 1hab/741 m2 1hab/741 m2 1pl/185 m2

9.9 1hab/909 m2 1hab/909 m2 1pl/227 m2

9.10 1hab/851 m2 1hab/851 m2 1pl/213 m2

9.11 1hab/3.636 m2 1hab/3.636 m2 1pl/909 m2

9.12 1hab/13.333 m2 1hab/13.333 m2 1pl/909 m2

9.13 1hab/1.000 m2 1hab/1.000 m2 1pl/250 m2



Grau/Clau Subzona Intensitat d’ús residencial (habitatge/m2sòl)


9 (Antiga UA37) 1hab/33 m2s 1plaça/12 m2s

9 (Barri Gelabert) 1 habitatge per parcel.la segons ED

9 (C/ Signe Àries i Balança )

1hab/1081 m2 1plaça/270 m2



Títol V. Regulació del sòl urbanitzable



Definició

Constitueixen el sòl urbanitzable, d’acord amb l’article 20 de la LUIB, els terrenys que el Pla General, d’acord amb les determinacions i els límits del Pla territorial insular, classifica com a tals, perquè els considera adequats per garantir el creixement i les necessitats de la població i de l’activitat econòmica.

Correspon a aquest Pla d’Ordenació Detallada desplegar la ordenació del sòl urbanitzable d’acord amb els objectius i determinacions estructurants del Pla General, que ja va fixar pels diferents sectors la seva superfície, l’ús global majoritari, la tipologia d’edificació majoritària, la densitat bruta màxima de població, l’índex d’edificabilitat bruta màxima, les reserves d’habitatge protegit i els sistemes generals inclosos o adscrits.

Determinacions en el sòl urbanitzable

El desplegament del sòl urbanitzable es farà en referència a les mateixes categories de zones i sistemes descrites prèviament en aquesta normativa.

Aquest POD distingeix sis sectors de sòl urbanitzable directament ordenat i altres sis de sòl urbanitzable no ordenats directament.

Quant als sis sectors de sòl urbanitzable directament ordenat, en unes fitxes contingudes en el document Fitxes de planejament i gestió d’aquest POD, es recull l’ordenació detallada amb:

a) La delimitació precisa (descrita i gràfica) de cada sector.

b) Els objectius a desplegar

c) Les condicions d’ordenació, edificació (superfícies de zones i sistemes; categories zonals; edificabilitat neta i bruta) i densitat poblacional global i per parcel·la (intensitat d’ús residencial i ús turístic).

d) Les condicions per dur a terme la gestió urbanística (sistema i modalitat del mateix, percentatge de cessió d’aprofitament mig lliure de càrregues d’urbanització).

e) El percentatge d’habitatges subjectes a algun règim de protecció a reservar en el sector.

f) Uns plànols amb les parcel·les incloses, la zonificació i la ordenació física proposada.

Quant als sis sectors de sòl urbanitzable no ordenats directament, en unes fitxes contingudes en el document Fitxes de planejament i gestió d’aquest POD, es recullen igualment:

a) La delimitació precisa (descrita i gràfica) de cada sector.

b) Els objectius a desplegar

c) Les condicions d’ordenació, edificació (superfícies de zones i sistemes; categories zonals; edificabilitat bruta) i densitat global.

d) Les condicions per dur a terme la gestió urbanística (sistema i modalitat del mateix, percentatge de cessió d’aprofitament mig lliure de càrregues d’urbanització).

e) El percentatge d’habitatges subjectes a algun règim de protecció a reservar en el sector.

f) Uns plànols amb les parcel·les incloses.

Els Plans Parcials que despleguin aquests sectors de sòl urbanitzable no ordenats directament hauran de completar l’ordenació i justificar el compliment de les exigències de serveis, dotacions i cessions, donant compliment a l’establert en el Pla General, aquest POD, així com en els articles 30 i 43 de la LUIB i articles concordants del Reglament de Planejament Urbanístic. Igualment hauran de definir el traçat i les característiques de les xarxes d'abastament d'aigua, sanejament, energia elèctrica i altres serveis previstos, i coordinar-los funcionalment amb les xarxes bàsiques de serveis estructurals contingudes en el Pla General.



Títol VI. Regulació del sòl rústic



Capítol 1r. Disposicions generals

Definició i finalitat

Aquest POD desenvolupa la regulació general del sòl rústic continguda en el títol VI del PG de Ciutadella. A aquest efecte, s’assumeixen les seves determinacions generals i es fixa la regulació detallada del sòl rústic.

Desenvolupament del POD en sòl rústic

Les determinacions que conté el Pla General i aquest POD, sense perjudici de llur immediata aplicació, podran ser desenvolupades mitjançant Plans Especials que podran contemplar els objectius següents:

La protecció de conreus i d’espais forestals

La millora del medi rural

La protecció del paisatge i dels béns naturals i culturals

La protecció i millora dels camins rurals

Aquests Plans Especials no podran alterar les determinacions del Pla General, ni d’aquest POD, llevat de quan sigui per regular més restrictivament les condicions d’edificació i d’ús i per augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.

Vies rurals

Es defineixen com a vies rurals les actuacions regulades a la matriu recollida en un Annex d’aquesta normativa com a camins nous i pistes forestals.

Es consideren pistes forestals noves, els camins de nova construcció situats al bosc destinat a la seva explotació i conservació, generalment amb poques obres d'explanació, que permet el pas de camions i d'altres vehicles. Es consideren camins nous aquelles vies d'interès local, situades en una zona rural i d'importància secundària en relació a una carretera.

En les categories en que s’hi permetin vies rurals, d’acord amb el que disposa l’esmentada matriu, aquestes es construiran prèvia llicència municipal, i han d’estar justificades per la millora de l’explotació agrària o per constituir accés a equipaments admesos. Es condicionen a l’informe vinculant del departament competent en matèria d’Agricultura del Consell Insular de Menorca. L’obertura de noves vies al sòl rústic ha de complir les determinacions de la matriu d’ús del sòl rústic inclosa com a Annex a aquesta normativa.

No podrà modificar-se el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques i, en concret, haurà de conservar o reconstruir les parets de pedra seca.

Les vies rurals que es pavimentin es procurarà que tinguin un ample de 6 metres entre les bases de les parets que els delimitin. Les vies de sistema general podran arribar als 6 metres.

Als plànols de sòl rústic es recull el traçat original del Camí de Cavalls afecte al domini públic o servitud de pas amb l’objecte de permetre’n l’ús general, lliure i gratuït, d’acord amb el que estableix la Llei 13/2000, de 21 de desembre i el Pla Especial de 19 de maig de 2003.

Parcel·lacions i segregacions

Per a qualsevol parcel·lació, divisió, segregació, fragmentació de finques o de terrenys, d’ara endavant segregacions, s’haurà d’obtenir llicència municipal. En el sòl rústic només es podran efectuar actes que tinguin per objecte o conseqüència la segregació quan siguin conformes amb allò que disposa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic i la legislació agrària pròpia de la Comunitat Autònoma. Es prohibeix la constitució de règims de divisió horitzontal en sòl rústic.

Les parcel·les resultants hauran de complir els requisits següents:

Les segregacions de finques que requereixin o comportin alteració o modificació dels elements naturals o construïts (camins, parets, etc.) requeriran, previ o



simultàniament a la llicència municipal de segregació, llicència municipal específica de les obres a fer.

Són prohibides les segregacions que originin superfícies inferiors a les previstes en aquest POD o aquelles que suposin més d’un fraccionament, encara que sigui successiu en el temps i que originin finques de superfície inferior al doble de les dimensions mínimes assenyalades per aquest Pla, per a cada tipus de sòl rústic. En cap cas no s’admet la divisió en més de cinc noves finques si les resultants no tenen una superfície superior a tres vegades la mínima assenyalada per aquest POD per a cada tipus de sòl rústic, les quals tindran la condició de finca indivisible.

Les noves finques hauran de tenir accés directe a carreteres i camins, que siguin de domini públic i que tinguin la consideració de sistema general o local d’acord amb la planimetria del PG i d’aquest POD.

A més de les excepcions que estableix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, es permet dividir o segregar per davall de la unitat mínima en els supòsits següents:

a)La segregació d’una finca per agrupar-la a una confrontant amb l’objectiu de permetre l’accés a una via de comunicació, quan estigui dins d’una finca aliena sense sortida a un camí públic.

b) L’intercanvi recíproc de superfícies entre finques confrontants per reordenar la forma, quan la diferència entre les finques intercanviades no superi el 15%.

En relació a aquestes excepcions, les referències que es fan en les lleis esmentades a la unitat mínima de cultiu s’han d’entendre fetes a les superfícies mínimes a afectes de segregació que s’especifiquen per a cada categoria de sòl en aquest POD.

Activitats declarades d’interès general

Les activitats relacionades amb usos no prohibits, diferents dels admesos, només es podran autoritzar quan resultin declarades d’interès general pel Consell Insular de Menorca, o pel Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els casos previstos per l’article 3.4 de la Llei 9/1990, de 20 de juny, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’urbanisme i habitabilitat d’acord amb l’article 26 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic.

La declaració d’interès general es podrà atorgar a totes aquelles activitats que, respectant les limitacions que d’acord amb els usos s’estableixin en els instruments d’ordenació territorial i urbanístics, transcendeixin els mers interessos individuals, siguin compatibles amb el grau de protecció de la zona i, en cas que suposin actuacions de construcció, edificació o instal·lació, resultin d’ubicació necessària en el sòl rústic per la seva vinculació funcional directa.

Les declaracions d’interès general es dirigiran preferentment a fomentar les activitats que suposin la preservació d’edificis o instal·lacions de valor etnològic o arquitectònic o la implantació, prèvia l’adequació a allò que disposa el títol IV de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic, de noves activitats en edificacions o instal·lacions en estat de deteriorament que no estiguin declarades fora d’ordenació.

Les actuacions vinculades a aquestes activitats s’hauran d’ajustar a les condicions exigides en els títols III i IV de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic, per a l’habitatge unifamiliar, així com també a les exigides pels instruments d’ordenació territorial i urbanístics que siguin aplicables, tret que, per les característiques específiques de l’activitat de que es tracti, es justifiquin, no resultin aplicables i així s’accepti en la declaració d’interès general. L’excepció també tindrà efectes respecte de la llicència de segregació. Quan l’exoneració afecti a les condicions d’aprofitament, alçada o parcel·la mínima, s’hauran d’imposar mesures tendents a minimitzar l’afecció als predis confrontants.

Les limitacions establertes als punts anteriors no seran d’aplicació a les declaracions d’interès general relatives a dotacions de serveis contemplades en l’article 30.3 de la mateixa llei, ni a les relatives a les infraestructures públiques a què es refereix l’article 24.2 de la llei esmentada, a les quals resultaran d’aplicació les limitacions específiques definides en la llei, els instruments d’ordenació territorial i urbanístics per a ambdós tipus d’activitats.

El procediment per a l’autorització d’aquestes activitats serà el de l’article 37 de la Llei



6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic i s’haurà de complir a més l’establert a l’article 17 de dita Llei.

A la Memòria del Projecte s’haurà de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes en ordre a l’equilibri ecològic, a les condicions naturals del sector o als valors paisatgístics i culturals.

Activitats relacionades amb les infraestructures publiques

Tenen la consideració d’activitats relacionades amb les infraestructures públiques les vinculades a l’execució, l’ús i el manteniment dels sistemes territorials contemplats a l’article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic. Hauran d’observar-se les determinacions sobre emplaçament i condicions d’edificació regulades en aquest POD per a cada tipus de sòl rústic.

Perquè els usos vinculats a aquestes infraestructures tinguin la condició d’admesos han d’estar previstos en el PG, en aquest POD, o en els instruments d’ordenació territorial. En cas de no estar previstos, l’execució de l’activitat exigirà la declaració prèvia d’interès general, llevat que l’aprovació del projecte comporti, en virtut de la legislació específica, tal declaració.

El procediment per a l’autorització d’aquestes activitats serà el de l’article 35 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic.

Habitatges

1. Es prohibeix l’ús d’habitatge al sòl rústic, inclosos els prefabricats i/o desmuntables, amb

l’excepció dels terrenys qualificats com a nucli rural segons l’article 139 del PG, delimitats i qualificats com a tals al plànol d’ordenació corresponent del PG i prèvia redacció d’un pla especial d’ordenació de nucli rural.

Els habitatges existents al sòl rústic es regularan segons el disposat a la disposició transitòria primera d’aquestes Normes.

Construccions que guarden relació amb la destinació o amb la naturalesa de les finques

Tindran la consideració d’activitats relacionades amb els usos admesos aquelles definides en el capítol tercer del títol III de la Llei 6/1997, de 8 de juliol. En tot cas , i independentment de les definicions de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, els usos admesos son exclusivament els que es determinen en l’Annex I de les matrius del sòl rústic d’aquest POD, que prevaldran sobre les d’altres instruments d’ordenació territorial o urbanístics quan efectuïn una regulació més restrictiva d’aquestes activitats.

Els edificis i instal·lacions afectes a l’explotació agrícola, ramadera i forestal són els necessaris per desenvolupar les activitats relacionades en l’article 5.1.a) i b) de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, que inclou tant l’activitat agrària com la complementària.

En relació als usos agraris i a les construccions, edificacions i instal·lacions que guarden relació amb els mateixos, s’haurà d’estar, quant al règim substantiu i procedimental a allò que disposa el títol V de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears.

Condicions generals de les construccions

A fi d’aconseguir una perfecta integració de les construccions a l’entorn i en el paisatge, els materials d’acabats, cobertes, incloent-hi acabaments, tipus de xemeneies, volades, etc. hauran de respectar les característiques del camp ciutadellenc i s’evitaran les cobertes amb pendents superiors a un 30 % i en aquestes, els acabaments de pissarra o qualsevol altra tipus de material que no sigui teula ceràmica, sense cap tipus d’acolorit o de pintat, excepció feta d’emblanquinar.

Qualsevol solució que sigui l’adoptada fora d’aquestes pautes, comporta la necessitat de justificar en una memòria la incidència dels materials utilitzats en l’entorn on s’insereixen, incloent estudis gràfics i cromàtics de la construcció que es projecta i del seu entorn.

Les fusteries de les cases tradicionals de lloc hauran de ser de fusta no admetent-se altres materials. Els colors seran els tradicionals del camp ciutadellenc.



A fi que les edificacions, construccions i instal·lacions no introdueixin elements aliens i contradictoris a l’entorn on se situïn s’estableixen les mesures següents, que hauran de complir tots els edificis i instal·lacions de nova planta, resultants d’un canvi d’ús o que siguin objecte d’ampliació. Tot açò, sense perjudici que, per les característiques especials de l’activitat de què es tracti, l’informe preceptiu del Consell Insular les exoneri de complir amb les de les lletres c), d), e) i f), totalment o parcialment:

a) La superfície ocupada per l’edificació i resta d’elements constructius, no podrà superar el 4 % de la superfície de la parcel·la, sense que en cap cas la zona pavimentada superi un màxim de 1.000 m2. A efectes d’aquesta norma, quedaran comptabilitzades com a zona pavimentada tot tipus de porxades pèrgoles i piscines, així com també els estacionaments i les instal·lacions esportives realitzades amb materials que no permetin el drenatge natural del terreny.

b) La superfície màxima construïble ha de ser del 3% de la superfície de la parcel·la.

c) L’alçada màxima dels edificis no pot superar les dues plantes d’altura i els 8 metres, comptats des del nivell de la planta baixa de l’edificació fins al coronament de la coberta.

d) En les ANEI, ANIT, AIP, en les àrees naturals d’interès ecològic i en la zona de protecció del paisatge cultural de Punta Nati els edificis no poden tenir més de dues plantes ni sobrepassar l’altura màxima de 7 metres, mesurada de conformitat amb l’establert en la lletra anterior.

e) El volum màxim construïble en cada edifici no pot superar els 1.500 m3.

f) La separació mínima entre edificis ha de ser prou àmplia perquè se singularitzi l’impacte de cadascuna.

g) Es permet construir piscines en sòl rústic excepte en AANP i d’acord amb la legislació aplicable, sempre que es compleixin les condicions següents:

Quan a la parcel·la hi hagi edificis o construccions d’ús residencial en situació d’inadequació inclosos en el catàleg d’edificis de règim especial establert a la disposició transitòria primera d’aquestes normes, o bé establiments hotelers, albergs o cases de colònies, que comptin amb el corresponent títol habilitant que els habiliti per a l’exercici de l’activitat.

Només es permet una piscina per habitatge o establiment hoteler, alberg o casa de colònies. La seva superfície ha d’estar inclosa en l’ocupació màxima per parcel·la fixada en l’apartat 2.e) d’aquest article. La làmina d’aigua no superarà en cap cas els 100 m2 i no generarà desmunts ni terraplens de més d’1,50 metres. Aquestes piscines hauran de ser completament enterrades i hauran de guardar una separació mínima de 12 metres respecte dels llindars de la finca. En el cas de piscines en terrenys en pendent es farà coincidir el centre de gravetat de la làmina d’aigua amb un punt de la cota natural del terreny.

Els tancaments de les propietats confrontants amb una carretera hauran de situar-se fora de la zona de domini públic i a una distància igual o superior als 3 metres des de l’aresta exterior de l’explanació. A la xarxa local o rural i, excepcionalment, a altres carreteres en les quals es justifiqui per raons especials, es permeten tancaments amb reixats, fil ferrades o elements vegetals, a una distància no inferior a 1 m de l’aresta exterior de l’explanació. En qualsevol cas sempre s’haurà de complir el que estableixen els articles 33.3b i 33.4 de la Llei 5/1990 de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB.

a) Al sòl rústic comú els tancaments s’hauran de fer amb tanques de pedra seca d’alçada no superior a 1,5 m. En tot cas, es prohibeixen altres tipus de tanques d’obra i opaques.

b) Al sòl rústic d’especial protecció els tancaments de finques es regiran per l’establert a la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries.

c) A la zona on hi hagi arbrat, les edificacions es realitzaran de manera que subsisteixi la major part possible d’aquest, per a la qual cosa, en els plànols i memòria del projecte s’especificarà la situació de l’arbrat i les mesures preses per a la seva protecció.

Dotacions de serveis

Les dotacions de serveis, que s’hauran de resoldre de forma autònoma i individualitzada a partir de l’escomesa a les infraestructures existents, i hauran de tenir unes característiques i unes dimensions que siguin les estrictament necessàries per al servei a de l’activitat de que es tracti i no podran donar servei a activitats diferents de la vinculada.



Les obres corresponents a les dotacions de serveis es podran autoritzar juntament amb l’activitat a la qual serveixin, en quin cas s’hauran de definir de forma precisa en la documentació tècnica d’acord amb la qual es demani l’autorització. En la resta de casos, ja sigui per donar servei a una activitat ja existent o per que no s’ajustin al paràgraf anterior, aquestes s’hauran de declarar d’interès general i mai podran ser suport d’actuacions il·legals.

Condicions de procediment

L’autorització d’una activitat declarada d’interès general comportarà la vinculació legal a aquesta activitat de la superfície total de la parcel·la en què s’efectuï, que no podrà ser objecte de segregació mentre subsisteixi l’activitat. Això no serà d’aplicació en els casos en què, per excedir la parcel.la vinculada la superfície mínima exigida, s’acrediti, m itjançant la tramitació de l’expedient escaient, que l’activitat continuarà complint els requisits de parcel.la mínima exigits per a l’autorització.

La documentació i les autoritzacions necessàries per a la inscripció registral de la vinculació, s’hauran d’aportar de manera prèvia a l’autorització, i posteriorment es donarà trasllat de la vinculació esmentada al Registre de la Propietat per a la seva constància a la inscripció de la finca.

En tot cas, l’atorgament de qualsevol llicència i autorització està supeditat al compliment de les normes generals i específiques sobre condicions higièniques, en especial evacuació d’aigües residuals i tècnic-constructives, dictades per les diverses administracions competents.

A aquest efecte, juntament amb la documentació del projecte tècnic exigida amb caràcter general per realitzar l’edificació i sol·licitar la llicència caldrà aportar:

a) Documents detallats explicatius de la localització, amb plànols acotats de l’edifici projectat.

b) Plànols i memòries explicatives de la captació i portada d’aigua, especificant: el punt de captació, canalització, detalls constructius i materials emprats a l’obra per assegurar la impermeabilització i els drenatges necessaris. S’especificarà, a més, l’ús al qual es destina, aportant el certificat sanitari oficial corresponent acreditatiu de la seva potabilitat.

c) Especificació del sistema elegit per a depuració, tractament i destinació de les aigües residuals. El sistema ha de donar compliment al que s’especifica en l’annex IV del Pla Hidrològic de les Illes Balears, i, en tot cas, incloure sistemes de recollida i tractament (fossa sèptica estanca, sistema d’oxidació total, etc.), de manera que es garanteixi que no es produiran abocaments que puguin afectar el subsòl o les aigües subterrànies. S’aportaran els plànols i memòries explicatives, amb especificació del punt de destinació i de la canalització, així com els detalls constructius i materials emprats a l’obra, en especial els que han d’assegurar la depuració dels abocaments.

Haurà d’especificar-se, mitjançant plànol detallat, la situació del fossar de purines i del dipòsit de cadàvers, la seva localització respecte de tota la resta d’edificis en una àrea de 100 m de radi, amb l’especificació de l’ús de cadascun, la seva localització respecte a tots els canals, sèquies, canonades i ramals de rec a una distància inferior a 150 m. o en el seu defecte el més proper. Igualment s’haurà d’assegurar la impermeabilització i a la vegada, el procés previst per a la transformació dels residus produïts, el temps de permanència en cadascun dels dipòsits, el tractament, si n’hi hagués, i el destí final.

Regulació de l’ús turístic al sòl rústic

Les modalitats admeses, quan l’ús turístic estigui permès a les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’Annex I d’aquestes normes, seran les contingudes a la Llei 8/2012, de 19 de juliol de turisme de las Illes Balears

a) Hotel rural. Segons la definició que es fa a l’article 213 relatiu a les activitats regulades a les matrius d’ús de sòl rústic de l’Annex I.

b) Establiment d'agroturisme. Segons la definició que es fa a l’article 213 relatiu a les activitats regulades a les Matrius d’Ús de Sòl Rústic de l’Annex I.

Els hotels rurals i els agroturismes han de respectar el que disposen els articles 43 i 44.1 de la Llei del turisme de les Illes Balears i han de complir, a més, les condicions següents:



a) L’agroturisme i l’hotel rural han de constituir-se sobre una explotació agrària, ramadera o

forestal en funcionament efectiu, segons un certificat expedit per la conselleria

competent, per obtenir el títol habilitant que permeti l’inici i exercici de l’activitat.

b) Els edificis i les construccions existents a la finca i construïts legalment es poden destinar

a l’ús turístic que es regula en aquest apartat.

c) Es permet ampliar fins a un 50% el volum de l’edificació principal amb ús residencial del

conjunt tradicional de les cases destinades a l’explotació rural de la finca.

d) Es prohibeixen les obres d’ampliació de volum en les edificacions i les construccions

existents en àrees d’alt nivell de protecció.

Els establiments d’agroturisme, igual que els hotels rurals, només podran disposar d'una única cuina per al servei del conjunt d'activitats que es desenvolupin en el mateix. En cas que l’agroturisme inclogui un habitatge per al pagès es podrá disposar de dues cuines.

Els establiments turístics d’allotjament rural que preveu aquest article han de complir a més, els requisits mínims següents:

a) Sempre que es generin aigües residuals, les edificacions han de complir el que disposa

l’annex IV del Pla Hidrològic i, en toc cas, incloure sistemes per a la recollida, el

tractament i l’evacuació (fossa sèptica estanca, sistema d’oxidació total, etc.), de manera

que es garanteixi que no es produiran abocaments que puguin afectar el subsòl o les

aigües subterrànies.

b) S’han d’instal·lar necessàriament sistemes d’energies renovables que suposin com a

mínim un 20% del subministrament energètic global a l’edificació. Aquest percentatge ha

de ser del 100% per a les noves dotacions en AANP.

c) S’han de recollir les aigües pluvials en aljubs per tal d’aprofitar-les posteriorment.

d) Aigua potable: s’ha de disposar d’un dipòsit acumulador no inferior a 200 litres per plaça

quan el subministrament no sigui mitjançant xarxa municipal de proveïment.

e) Servei de dipòsit de fems d’acord amb les normes específiques aprovades per

l’Ajuntament de Ciutadella.

Definició de les activitats regulades a les Matrius d’Ús de Sòl Rústic de l’Annex I

Els usos i les activitats relacionades a les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes normes són els definits en l’article 213, relatiu a l’ús global rural.



Capítol 2n. Normes particulars per al sòl rústic d’especial protecció

Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP)

Són les assenyalades com a tals als plànols d’ordenació corresponents d’acord amb l’article 19 de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries i l’article 57 del Pla Territorial Insular de Menorca i amb la Llei d’Espais Naturals.

En aquestes àrees s’ha de promoure la conservació, la investigació i la millora dels recursos naturals, estant constituïdes per les següents zones:

Alzinars (SRP-AL)

Barrancs (SRP-BA)

Franja Costera (SRP-FC) de 100 metres de línia de costa.

Illots (SRP-IL)

Penya-segats i vegetació rupícola litoral (SRP-PE)

Formacions d’ullastrar (SRP-UL)

Vegetació dunar (SRP-VD)

Zones Humides (SRP-ZH)

A les Àrees d’Alt Nivell de Protecció només se permetran les obres de conservació, restauració i consolidació d’edificis i instal·lacions existents que no comportin augment de volum, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de ser construïts d’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera d’aquesta normativa.

La regulació de les activitats, segons l’ús i les actuacions d’edificació, serà la determinada d’acord amb les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes.

Àrees Naturals d’Especial Interès (SRP-ANEI)

Són les assenyalades com a tals als plànols d’ordenació d’acord amb la Llei d’Espais Naturals, el Pla Territorial Insular de Menorca i amb l’article 19 de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries.

En aquestes àrees s’hauran de promoure les activitats tradicionals i aquelles altres que generin els recursos necessaris per a la conservació i que siguin compatibles amb la conservació, la investigació i la millora dels recursos naturals.

Per al manteniment de la unitat territorial determinada per les possessions, llocs o finques tradicionals, ubicats dins àrees naturals d’especial interès, d’acord amb la disposició addicional dinovena de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, es permetrà l’agrupació de les possibilitats d’edificació destinades als usos i a les activitats que les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes preveuen per al sector primari, d’acord amb la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. Les edificacions i els terrenys adscrits a aquestes agrupacions constituiran una unitat indivisible durant un període no inferior a 20 anys, amb el compromís de manteniment de l’activitat. La indivisibilitat s’inscriurà al Registre de la Propietat.

Les mesures i condicions d’ordenació territorial i urbanística així com les normes addicionals de protecció dels ANEIS, seran els establerts en els seus Plans Especials, en el Pla Territorial Insular, en les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes i demés normativa aplicable.

La parcel·la mínima a l’efecte de segregacions és de 200.000 m2.

En defecte de regulació més restrictiva en els corresponents plans especials de protecció, les condicions per a les edificacions afectes a l’explotació agrícola, ramadera i forestal són les següents:

a) El procediment per a la concessió de llicències és el regulat a l’article 100 i següents de

la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears.

b) La parcel·la mínima serà de 100.000 m2 inclosos els terrenys de l’explotació agrària.

c) El percentatge màxim de la parcel·la que es podrà ocupar per l’edificació i la resta

d’elements constructius haurà de ser inferior al 4 %.



d) El volum màxim de cada una de les edificacions és de 1.500 m3 i la separació mínima

entre edificacions serà de 5 metres.

e) El terrabuit i el terraplenat màxim serà de de 3,5 metres sense afectar cap dels camins.

f) L’alçada màxima serà de 6 metres.

g) La separació mínima de les partions serà de 10 m.

En qualsevol cas s’hauran de complir les condicions higiènic-sanitàries reglamentades, tant en relació als animals estabulats, com en relació a l’evacuació d’aigües residuals.

En defecte de regulació més restrictiva en els corresponents plans especials de protecció, les condicions d’edificació per a usos relacionats amb activitats declarades d’interès general són les següents:

a) Es permeten els usos acceptats i els usos condicionats de les Matrius d’Ús del Sòl Rústic

de l’annex I d’aquestes Normes.

b) La finca mínima es fixa en 15.000 m2 amb accés a camí o carretera existent i de domini

públic. Per instal·lacions d'obres públiques i serveis d’infraestructura tècnica general no

es precisarà el compliment relatiu a la finca mínima. La superfície a ocupar es justificarà

convenientment.

c) L’ocupació màxima per l’edificació serà del 4 % de la superfície total de la finca. El volum

màxim construïble serà de 1500 m3.

d) El sostre edificat màxim serà de 0,03 m2 st/m2 sòl amb un límit de 2000 m2.

e) El terreny no ocupat per l’edificació haurà de condicionar-se amb arbres i segons les

característiques de l’ambient rural, amb una superfície pavimentada màxima de 1000 m2.

En les instal·lacions on calgui, podrà autoritzar-se una àrea de maniobra i d’aparcament,

la superfície de la qual no superi un 1 % de la dimensió de la finca. Si es pavimenta,

s’inclourà dins el màxim de superfície pavimentada.

f) Les edificacions i instal·lacions hauran de ser aïllades i separades de tots els límits de la

finca, almenys 10 metres. S’exceptuen, pel que fa al límit del vial, les instal·lacions

lligades al servei de la carretera. La distància esmentada es compta respecte del vial de

servei.

g) L’alçada màxima de l’edificació serà de 7 metres. Només es permeten edificacions en

planta baixa, tret d’edificacions preexistents que es reutilitzin. Tanmateix, podrà

autoritzar-se una planta pis, la superfície de la qual no superi la meitat de la planta baixa.

L’alçada màxima només es pot sobrepassar per a instal·lacions tècniques, com ara dipòsits o xemeneies, essent la projecció horitzontal en planta d’aquests elements tècnics menor del 10 % de la construcció a edificar

Les construccions i edificacions amb façana a les carreteres hauran de preveure un carrer de servei de 10 metres d’amplada mínima, des del límit exterior de la carretera. L’execució d’aquest vial anirà a càrrec del promotor.

La separació mínima de les partions serà de 10 metres.

Les condicions per a la reutilització de les edificacions preexistents són les disposades en l’Annex I i a la DT 1ª d’aquestes normes.

Àrees Naturals d’Interès Territorial (SRP-ANIT) i Àrees d’Interès Natural I Ambiental del Pla General (AINAPG)

Són les assenyalades com a tals als plànols d’ordenació corresponents d’acord amb l’article 58 del Pla Territorial Insular de Menorca, i aquelles contingudes en aquest POD on s'ha detectat un valor susceptible de protecció, de conformitat amb l’article 134 del Pla General.

Aquestes àrees es qualifiquen com a sòl rústic d’especial protecció perquè disposen d’uns valors ambientals i de biodiversitat similars o superiors als de les ANEI, de les que freqüentment són contigües i en les quals en el seu moment s’haurien d’haver integrat.

La regulació de les activitats, segons l’ús i les actuacions de edificació, seran les determinades d’acord amb les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes, sense perjudici que es puguin redactar plans especials de protecció tal com preveu l’article



60 del PTI de Menorca.


En defecte de regulació més restrictiva en els corresponents plans especials de protecció, les condicions per a les edificacions afectes a l’explotació agrícola, ramadera i forestal són les següents:

a) El procediment per a la concessió de llicències serà el regulat a l’article 100 i següents de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears.


c) El percentatge màxim de la parcel·la que es podrà ocupar per l’edificació i la resta d’elements constructius haurà de ser inferior al 4 %.

d) El volum màxim de cada una de les edificacions és de 1.500 m3 i la separació mínima entre edificacions serà de 5 metres.





En defecte de regulació més restrictiva en els corresponents plans especials de protecció, les condicions d’edificació per a usos relacionats amb activitats declarades d’interès general són les següents:

a) Es permeten els usos acceptats i els usos condicionats de les Matrius d’Ús

del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes.

b) La finca mínima es fixa en 15.000 m2 amb accés a camí o carretera existent i

de domini públic. Per instal·lacions d'obres públiques i serveis d’infraestructura tècnica general no es precisarà el compliment relatiu a la finca mínima. La superfície a ocupar es justificarà convenientment.

c) L’ocupació màxima per l’edificació serà del 4 % de la superfície total de la finca.

El volum màxim construïble serà de 1.500 m3.

d) El sostre edificat màxim serà de 0,03 m2 st/m2 sòl amb un límit de 2.000 m2.

e) El terreny no ocupat per l’edificació haurà de condicionar-se amb arbres i segons les característiques de l’ambient rural, amb una superfície pavimentada màxima de 1.000 m2. En les instal·lacions on calgui, podrà autoritzar-se una àrea de maniobra i d’aparcament, la superfície de la qual no superi un 1% de la dimensió de la finca. Si es pavimenta, s’inclourà dins el màxim de superfície pavimentada.

f) Les edificacions i instal·lacions hauran de ser aïllades i separades de tots els límits de la finca, almenys 10 metres. S’exceptuen, pel que fa al límit del vial, les instal·lacions lligades al servei de la carretera. La distància esmentada es compta respecte del vial de servei.

g) L’alçada màxima de l’edificació serà de 7 metres. Només es permeten edificacions en planta baixa, tret d’edificacions preexistents que es reutilitzin. Tanmateix, podrà autoritzar-se una planta pis, la superfície de la qual no superi la meitat de la planta baixa.

h) L’alçada màxima només es pot sobrepassar per a instal·lacions tècniques, com ara dipòsits o xemeneies, essent la projecció horitzontal en planta d’aquests elements tècnics menor del 10 % de la construcció a edificar.

i) Les construccions i edificacions amb façana a les carreteres hauran de preveure un carrer de servei de 10 metres d’amplada mínima, des del límit exterior de la carretera. L’execució d’aquest vial anirà a càrrec del promotor.

k) La separació mínima de les partions serà de 10 metres.



Les condicions per a la reutilització de les edificacions preexistents són les disposades en l’Annex I a la DT 1ª d’aquestes normes.

Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR)

Són les assenyalades com a tals als plànols d’ordenació corresponents d’acord amb l’article 19 de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries i l’article 63 del Pla Territorial Insular de Menorca.

Aquestes àrees es qualifiquen com a sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees de prevenció de riscs, en atenció als riscos, principalment d'inundació, incendi, erosió i vulnerabilitat d’aqüífers, que s’hi fan presents i a fi d’assegurar-ne la prevenció.

Els usos ubicats en les àrees de prevenció de riscs, només es poden autoritzar amb l'informe previ i favorable de l’administració competent en matèria de medi ambient. Queden exceptuats de l'informe preceptiu esmentat les APR d’erosió i les de contaminació d’aqüífers.

La regulació de les activitats, segons l’ús i les actuacions de edificació, serà la determinada d’acord amb les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes.

A les Àrees de Prevenció de Riscos d’Inundació, sense perjudici de la regulació que els sigui d’aplicació per mor de la categoria de sòl subjacent, es compliran les condicions, establertes a l’article 106 i següents del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial Decret 701/2015, de 17 de juliol, així com les fixades a l’article 82 i 83 del PG.

a) En cap cas no es poden autoritzar les activitats classificades com a insalubres o perilloses ni tampoc cap tipus d’abocador o magatzem de substàncies tòxiques per a la salut humana o per als recursos naturals.

b) Es prohibeix fer qualsevol obra que interrompi el funcionament hidràulic de la xarxa de drenatge natural del territori, o que a causa de la localització o del disseny pugui actuar com a dic per a la circulació de les aigües i augmentar els danys potencials que causa la inundació. S’hi exclouen els dics de defensa i les altres actuacions orientades específicament a controlar els processos d’inundació.

c) Les infraestructures lineals s’han de dissenyar incorporant-hi els passos necessaris d’aigua per a les avingudes corresponents al tipus d’obra de què es tracti, i s’han de dimensionar de manera adequada per permetre la circulació de les aigües fins i tot en les avingudes més grans previsibles. Els plans de manteniment d’aquestes infraestructures han d’incorporar les tasques de neteja d’aquests passos que en garanteixin el funcionament i permetin mantenir la circulació del cabal de disseny.

d) Les obres a realitzar en les zones de servitud d’ús públic i zones de policia dels torrents i a les zones inundables, de conformitat amb la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües i amb el Reglament del Domini Públic Hidràulic que la desenvolupa, requerirà l’autorització prèvia a la llicència de la Direcció General de Recursos Hídrics. A la zona de servitud d’ús no podrà autoritzar-se cap edificació, exceptuant les de caràcter excepcional previstes a l’article 7.2 del Reglament. Les edificacions i usos a realitzar a la zona de policia s’ajustaran al previst en els articles 9,14 i 78 de l’esmentat Reglament.

A les Àrees de Prevenció de Riscos alt o molt alt d’incendi, sense perjudici de la regulació que els sigui d’aplicació per mor de la categoria subjacent del sòl corresponent, les construccions d’ús residencial o turístic existents hauran de disposar d’una franja perimetral de protecció de ample no inferior a 30 metres. En aquesta franja no podrà haver més del 75 % de Fracció de Cabuda coberta de vegetació arbòria que, a més, haurà d’ésser esbrotada fins una altura de 2,5 m. Els arbustos i mates herbàcies no podran superar la densitat del 20 % de la superfície coberta i no tindran una altura superior a 1 m. En cap cas podrà afectar l’esmentada franja a les àrees d’alzinar protegides per la LEN ni a qualsevol altra espècie de la flora protegida. En aquestes àrees:

a) S’hi fomentaran les bones pràctiques agropecuàries i forestals

b) Es conservaran estrictament les parets seques, com a eficaços tallafocs, i la xarxa de camins rurals.

c) Es dissenyaran i establiran "faixes auxiliars" de dimensions d’acord amb les dels camins i les característiques de la vegetació circumdant.



d) Es mantindran i restauraran els pous de proveïment existents en aquestes àrees.

e) S’introduiran i promouran franges d’alzinars en els boscos de pins com a sistema de defensa natural pel seu major grau d’humitat.

A les Àrees de Prevenció de Riscos d’Esllavissament, sense perjudici de la regulació que els sigui d’aplicació per mor de la categoria subjacent del sòl corresponent, estaran prohibits els usos que impliquin permanència o afluència continuada de persones. Els projectes de les edificacions a situar a aquestes àrees inclouran un estudi geomorfològic que inclourà les mesures a prendre per minimitzar el risc.

A les Àrees de Prevenció de Riscos mig o alt d’Erosió, sense perjudici de la regulació que els sigui d’aplicació per mor de la categoria subjacent del sòl, qualsevol alteració de la orografia o la cobertura vegetal del sòl comportarà les mesures correctores oportunes tendents a que la actuació disminueixi el nivell preexistent de risc d’erosió. En aquestes àrees:

a) S’intensificaran les iniciatives de conservació dels sòls i de suport a la regeneració de la coberta vegetal natural a les zones de vocació forestal.

b) Es prohibeix la rompuda en els terrenys amb pendent superior al 15 %.

c) La repoblació forestal s’ha de fer amb espècies autòctones i amb introducció i difusió de comunitats arbustives i herbàcies pròpies de la vegetació insular.

d) Els projectes de les edificacions a situar a aquestes àrees inclouran un estudi geomorfològic que detallarà les mesures a prendre per minimitzar el risc.

A les Àrees de Prevenció de Riscos de contaminació d’aqüífers, sense perjudici de la regulació que els sigui d’aplicació per mor de la categoria subjacent del sòl, s’estableixen les següents limitacions:

a) En cap cas s’autoritzaran activitats classificades com insalubres o perilloses, com tampoc cap tipus de vessament o emmagatzematge de substàncies tòxiques per a la salut humana o per als recursos naturals.

b) Les instal·lacions destinades a estabulació d’animals tindran el trespol impermeable destinat a impedir que els residus orgànics puguin contaminar les aigües freàtiques. Els residus líquids s’abocaran a un sistema depurador de dimensions i característiques adequades a la quantitat que s’hagi de generar. Els residus sòlids, en tant no es distribueixin com adob pel terreny, s’emmagatzemaran en llocs amb pavimentació impermeable destinada a impedir que els residus orgànics puguin contaminar les aigües freàtiques.


Per a autoritzar qualsevol obra o instal·lació a ubicar en aquestes zones serà precís aportar por la propietat una justificació de que s’han avaluat els riscs considerats i es detallaran les mesures a prendre per a atenuar els efectes de les activitats a implantar. L’Ajuntament podrà exigir informes mediambientals o avaluacions d’impacte ambiental si el caràcter o la importància de l’actuació així ho requerís.

Àrees de Protecció Territorial (SRP-APT)

Són les assenyalades com a tals als plànols d’ordenació corresponents d’acord amb l’article 19 de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries i l’article 65 del Pla Territorial Insular de Menorca.

Aquestes àrees es qualifiquen com a sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees de protecció territorial, a fi de protegir les àrees pròximes a la costa i a les infraestructures, i exercir, si escau, la funció de corredor biològic per a la connexió d'espais protegits. Aquesta categoria és totalment compatible amb la simultània adscripció a qualsevol de les restants categories previstes en el sòl rústic.

Constitueixen Àrees de Protecció Territorial:

a) Els terrenys compresos en la franja de 500 m mesurada des del límit interior de la riba del mar, excepte les zones portuàries de titularitat estatal o autonòmica, la projecció ortogonal posterior de la zona de serveis dels ports cap a l'interior, el sòl urbà i urbanitzable existent en el moment d’entrar en vigor les Directrius d'Ordenació Territorial



i les seves projeccions ortogonals posteriors cap a l'interior, tal com es delimiten en les determinacions gràfiques.

b) Els terrenys compresos en les franges definides per dues línies longitudinals, paral·leles a les arestes d'esplanació de les carreteres, segons s'estableix en l'article 19.1.e.2) de les Directrius d'Ordenació Territorial i es delimiten en les determinacions gràfiques.

c) S’exceptuen els terrenys confrontants amb la ribera de la mar que els plans territorials insulars determinin -i amb les condicions de desenvolupament que s’hi defineixin- d’entre aquells en què concorri la totalitat de les següents circumstàncies:

d) Constituir enclavaments de discontinuïtat dins àrees costaneres amb desenvolupament urbà consolidat.

e) Limitar amb una àrea de desenvolupament urbà en més d’un 50% del seu perímetre.

f) No intersecar-se la ribera de la mar en cap dels seus límits amb sòl rústic.

g) Resultar necessari el seu desenvolupament urbanístic per permetre la continuïtat dels sistemes estructurants del teixit urbà i dotar-lo de coherència.

h) Tenir una superfície inferior a 20 hectàrees.



Àmbits en el sòl rústic d’especial protecció

Els àmbits en el sòl rústic d’especial protecció d’alt nivell de protecció són els assenyalats als plànols d’ordenació d’acord amb les delimitacions gràfiques del Pla Territorial Insular.

Als efectes d’aplicació de les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’Annex 1 es defineixen els següents àmbits en el sòl rústic d’especial protecció de nivell normal.

Conreus i pastures. S’inclouen en aquest àmbit aquells terrenys inclosos en alguna de les categories de sòl rústic d’especial protecció de nivell normal que apareixen a les matrius, que estan ocupats per qualsevol tipus d’ús conreu o pastures, segons les definicions de les activitats de les matrius de sòl rústic.

Superfície forestal arbrada. S’inclouen en aquest àmbit aquells terrenys inclosos en alguna de les categories de sòl rústic d’especial protecció de nivell normal que apareixen a les matrius, que estan ocupats per qualsevol tipus de bosc, és a dir, aquelles formacions vegetals on predominen els arbres.

Matollars. S’inclouen en aquest àmbit aquells terrenys inclosos en alguna de les categories de sòl rústic d’especial protecció de nivell normal que apareixen a les matrius, que estan ocupats per formacions vegetals on predomina el tipus arbustiu.

Zones humides i dunes . S’entén per sistema dunar el conjunt de petites muntanyes formades per l’acumulació de partícules d’arena transportades pel vent des de la platja. Estan formades per calcarenites molt semblants a les del miocè, però manco grolleres i generalment més poroses. S’entén per zones humides aquells terrenys amb un balanç hídric local excedent, en el qual influeix decisivament el nivell freàtic, bé per aportacions directes, bé per retard en els processos d’infiltració, així com el tipus de substrat i la topografia. En els dos casos només es tenen en compte els terrenys qualificats com Àrea Natural d’Interès Territorial.



Capítol 3r. Normes particulars per al sòl rústic comú

Àrees d’Interès Agrari (SRC-AIA)

Són les assenyalades com a tals als plànols d’ordenació corresponents d’acord amb l’article 20 de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries.



Les condicions per a les edificacions afectes a l’explotació agrícola, ramadera i forestal són les següents:









Les condicions per a les construccions de nova planta vinculades a l’activitat agrícola no professional són les següents:

a) A cada parcel·la independentment inscrita registralment, sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206 m2 i ja existís abans de l'aprovació del Pla territorial insular, s’aplicarà allò que disposa a la legislació agrària de les Il·lès Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu.

b) Es pot edificar tan sols una caseta d’eines amb una superfície construïble màxima de 9 m2.

c) L'altura màxima de l'edificació permesa és d'una planta i 2,0 metres mesurats des de la cota natural del terreny.

d) No es permet la connexió a la xarxa de subministrament elèctric.

e) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions, i dels materials i acabats permesos, han de ser les següents: els paraments exteriors poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.

f) La separació mínima entre edificacions serà de 5 metres, la separació mínima de les partions serà de 10 m.

Les condicions per a les construccions de nova planta vinculades a l’activitat ramadera no professional són les següents:

a) A cada parcel·la independentment inscrita registralment, sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206 m2 i ja existís abans de l'aprovació del Pla territorial insular, s’aplicarà allò que disposa la legislació agrària de les Il·lès Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu.

b) L'altura màxima de l'edificació permesa és d'una planta i 3 metres mesurats des de la cota natural del terreny. La mida de la construcció serà inferior a 20 m2.

c) No es permet la connexió a la xarxa de subministrament elèctric.

d) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions, i dels materials i acabats permesos, han de ser les següents: els paraments exteriors



poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.

f) La separació mínima entre edificacions serà de 5 metres i la separació mínima de les partions serà de 10 metres.

Les condicions d’edificació per a usos relacionats amb activitats declarades interès general són les següents:

a) Es permeten els usos acceptats i els usos condicionats de les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’annex I d’aquestes Normes.

b) La finca mínima es fixa en 15.000 m2 amb accés a camí o carretera existent i de domini públic. Per instal·lacions d'obres públiques i serveis d’infraestructura tècnica general no es precisarà el compliment relatiu a la finca mínima. La superfície a ocupar es justificarà convenientment.

c) L’ocupació màxima per l’edificació serà del 4 % de la superfície total de la finca. El volum màxim construïble serà de 1500 m3.

d) El sostre edificat màxim serà de 0,03 m2 st/m2 sòl amb un límit de 3.000 m2.

e) El terreny no ocupat per l’edificació haurà de condicionar-se amb arbres i segons les característiques de l’ambient rural, amb una superfície pavimentada màxima de 1.000 m2. En les instal·lacions on calgui, podrà autoritzar-se una àrea de maniobra i d’aparcament, la superfície de la qual no superi un 1 % de la dimensió de la finca. Si es pavimenta, s’inclourà dins el màxim de superfície pavimentada.


g) L’alçada màxima de l’edificació serà de 7 metres. Només es permeten edificacions en planta baixa, tret de la reutilització d’edificacions existents. Tanmateix, podrà autoritzar-se una planta pis, la superfície de la qual no superi la meitat de la planta baixa.



j) La separació mínima de les partions serà de 10 metres.


Àrees de transició





a) El procediment per a la concessió de llicències serà el regulat a l’article 100 i següents de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agraria de les Illes Balears.










També s’hauran de complir les determinacions establertes per l’Administració competent en matèria d’agricultura. Quan aquestes determinacions es superposin sobre les que estableixi el Pla, se seguirà la més restrictiva.


a) A cada parcel·la independentment inscrita registralment, sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206 m2 i ja existís abans de l'aprovació del Pla territorial insular, s’aplicarà allò que disposa la legislació agrària de les Illes Balears en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu.





f) La separació mínima entre edificacions será de 5 metres i la separació mínima de les partions serà de 10 metres.





d) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions, i dels materials i acabats permesos, han de ser les següents: els paraments exteriors poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.

e) La separació mínima entre edificacions serà de 5 metres i la separació mínima de les partions serà de 10 metres.



b) La finca mínima es fixa en 15.000 m2 amb accés a camí o carretera existent i de domini públic. Per instal·lacions d'obres públiques i serveis d'infraestructura tècnica general no es precisarà el compliment relatiu a la finca mínima. La superfície a ocupar es justificarà convenientment.


d) El sostre edificat màxim serà de 0,03 m2 st/m2 sòl amb un límit de 3.000 m2. El volum màxim construïble serà de 1500 m3 i l’altura màxima serà de 6 m.

e) El terreny no ocupat per l’edificació haurà de condicionar-se amb arbres i segons les característiques de l’ambient rural, amb una superfície pavimentada màxima de 1.000 m2. En les instal·lacions on calgui, podrà autoritzar-se una àrea de maniobra i



d’aparcament, la superfície de la qual no superi un 1 % de la dimensió de la finca. Si es pavimenta, s’inclourà dins el màxim de superfície pavimentada.







Règim General (SRC-RG)












En qualsevol cas s’hauran de complir les condicions higiènic-sanitàries reglamentades, tant en

relació als animals estabulats, com en relació a l’evacuació d’aigües residuals.

També s’hauran de complir les determinacions establertes per l’Administració competent en matèria d’agricultura. Quan aquestes determinacions es superposin sobre les que estableixi el Pla, se seguirà la més restrictiva..









f) La separació mínima entre edificacions será de 5 metres i la separació mínima de les partions serà de 10 metres.





d) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions, i dels materials i acabats permesos, han de ser les següents: els paraments exteriors poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.

e) La separació mínima entre edificacions serà de 5 metres i la separació mínima de les partions serà de 10 metres.



b) La finca mínima es fixa en 15.000 m2 amb accés a camí o carretera existent i de domini públic. Per instal·lacions d'obres públiques i serveis d’infraestructura tècnica general no es precisarà el compliment relatiu a la finca mínima. La superfície a ocupar es justificarà convenientment


d) El sostre edificat màxim serà de 0,03 m2 st/m2 sòl amb un límit de 3.000 m2. El volum màxim construïble serà de 1500 m3 i l’altura màxima serà 6 m.

e) El terreny no ocupat per l’edificació haurà de condicionar-se amb arbres i segons les característiques de l’ambient rural, amb una superfície pavimentada màxima de 1.000 m2. En les instal·lacions on calgui, podrà autoritzar-se una àrea de maniobra i d’aparcament, la superfície de la qual no superi un 1 % de la dimensió de la finca. Si es pavimenta, s’inclourà dins el màxim de superfície pavimentada.




i) Les construccions i edificacions amb façana a les carreteres hauran de preveure un carrer de servei de 10 metres d’amplada mínima, des del límit exterior de la carretera L’execució d’aquest vial anirà a càrrec del promotor.





Nuclis rurals (SRC-NR)

El sòl rústic qualificat com a nucli rural està constituït per les àrees de sòl rústic, delimitades i qualificades com a tals als plànols d’ordenació corresponents, les característiques especials de les quals respecte de la implantació de l’ús residencial en desaconsellen la inclusió en una classe de sòl susceptible de desenvolupament urbanístic.

Els nuclis rurals delimitats són els següents:

s´Hort d´en Vigo

s´Hort des Fasser

ses Retxilleres

Camí de ses Vinyes

s´Hort Nou

la Vinya

Montefí Nord

Rafal Nou

sa Llegítima

Son Aiet

Sant Antoni

Torre Vila

ses Mongetes

Son Cavalló

es Caragol

L'ordenació urbanística detallada i les previsions d'urbanització seran desenvolupats per un pla especial d'ordenació de nucli rural. L'execució d’aquest Pla correspondrà als propietaris de terrenys inclosos en la delimitació del nucli rural.

Aquest POD assumeix a tots els efectes l’ordenació general establerta a l’article 139 del PG. L’ordenació urbanística detallada i les previsions d’urbanització serán desenvolupats per un pla especial d’ordenació del nucli rural. L’execució d’aquest Pla correspondrà als propietaris de terrenys inclosos en la delimitació del nucli rural.



Capítol 4t. Normes ambientals i de seguretat industrial

Adequació visual a l’entorn

De conformitat amb la legislació estatal de sòl i l’article 68 de la LUIB, les instal·lacions, construccions i edificacions s’han d’adaptar, en els aspectes bàsics, a l’ambient en què estiguin situades, i a aquest efecte:

a) Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional han d’harmonitzar amb aquests, o quan, sense existir conjunts d’edificis, n’hi hagués algun de gran importància o qualitat de les característiques indicades.

b) En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques historicoartístiques, típics o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permet que la situació, la massa, l’altura dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d’altres elements, limitin el camp per contemplar les belleses naturals, trencar l’harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

Quan per raons justificades les noves instal·lacions o substitucions de serveis d’energia elèctrica i de telecomunicacions a qualsevol classe de sòl (excepte AANP), no puguin ser subterrànies, aquestes s’hauran d’adaptar de forma plena a l’entorn, extremant l’elecció dels materials utilitzats i les formes i colors, de tal forma que s’afavoreixi el seu mimetisme amb el paisatge.

La localització, construcció, manteniment i funcionament de les antenes de telefonia mòbil s’han d’ajustar a les determinacions del Pla Especial de Telefonia Mòbil de Menorca, de 25 de novembre de 2002.

L’incompliment del que estableix aquest article serà motiu suficient per a la denegació de qualsevol tipus de llicència municipal.

Soterrament i canalització de xarxes de serveis

Les noves instal·lacions de serveis, incloses les d’energia elèctrica (baixa, mitjana, alta) i de telecomunicacions, s’efectuaran d’acord amb el Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del PDS energètic de les Illes Balears, les matrius de l’annex I d’aquestes normes i l’article 62.5 i 6 del Pla Territorial Insular de Menorca.

Instal·lació d’energies alternatives

El POD, en compliment de les determinacions de les Directrius d’Ordenació Territorial, assumeix l’ordenació fixada pel Pla director sectorial energètic de les Illes Balears en matèria d’energies renovables, amb les següents especificitats per al seu ús en sòl rústic:

a) Es prohibeix completament la implantació d’instal·lacions d’energia fotovoltaica i eòlica en les zones d’exclusió establertes pel PDS.

b) S’incorporen les zones d’aptitud baixa, mitjana i alta fixades en el PDS.

c) S’introdueixen les següents condicions o requisits accessoris en relació a les instal·lacions que es pretenguin ubicar a la Zona de Protecció del Paisatge Cultural de Punta Nati:

- Les instal·lacions d’energies renovables no podran ubicar-se en les primeres tanques que confrontin amb qualsevol camí rural i, en tot cas, hauran de guardar una distància d’un mínim de 100 metres als camins rurals esmentats.

- Les instal·lacions d’energies renovables (incloses les accessòries com edificis tècnics) hauran de guardar una separació mínima de 20 metres a qualsevol element etnològic com puguin ser barraques, parets seques, etc.

- Quan es tracti d’energia solar fotovoltaica, l’alçada de les plaques fotovoltaiques, una vegada instal·lades, no podrà sobrepassar l’alçada de les parets seques de l’àmbit afectat, tret que el projecte justifiqui que és inviable la seva instal·lació en aquestes



condicions. En aquest cas, es permetrà l’alçada mínima imprescindible sempre que es justifiqui degudament en el projecte.

- L’estudi paisatgístic que incorpori el projecte haurà de tenir especial cura en minimitzar l’afecció visual que pugui provocar la instal·lació des de les visuals que ofereixen els diferents camins rurals que travessen la Zona de Protecció del Paisatge Cultural de Punta Nati.

d) Qualsevol autorització per a la instal·lació de nous parcs eòlics requerirà un estudi previ i l’avaluació del seu impacte ambiental, amb especial consideració del que fa referència al paisatge i a la protecció de l’avifauna, i s’atorgarà d’acord amb el resultat de l’avaluació.

Prohibició de la publicitat en sòl rústic

Queda prohibida, de conformitat amb la disposició addicional novena de la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i Mesures Tributàries, la publicitat en sòl rústic, exceptuant-ne els rètols de caràcter informatiu ubicats a la mateixa finca on es desenvolupa l’activitat anunciada, que seran objecte de regulació reglamentària específica mitjançant ordenança municipal, els cartells que assenyalin llocs d’interès públic, no comercials, i les indicacions d’ordre general.

Talla d’arbres

La talla d’arbres només es podrà autoritzar quan se’n justifiqui la compatibilitat amb la protecció i permanència global de la vegetació del camp ciutadellenc. En tot cas s’hauran de complir les prescripcions de l’Annex I “ Matriu de sòl rústic” d’aquestes normes.

Prohibició dels abocaments d’escombraries

Són prohibits els abocaments d’escombraries, runes o deixalles en tot el terme municipal.

Seguretat industrial

Totes les instal·lacions, equips i activitats industrials localitzades al sòl rústic s’hauran d’ajustar als requisits legals i reglamentaris de seguretat, tal com s’estableix a la Llei 21/1992, de 16 de juliol, “Llei d’Indústria” i al Real Decret 28/12/95, núm. 2200/1995. Reglament de la infraestructura per a la qualitat i seguretat industrial.

Activitats extractives

Es consideren activitats extractives les definides com a tals en l’article 214.2, compreses dins l’ús global rural. Aquestes activitats sempre tindran caràcter temporal i una vegada finalitzada l’explotació autoritzada, les construccions i instal·lacions que s’hi troben vinculades s’hauran d’enderrocar i desmantellar. La restauració dels terrenys es durà a terme d’acord amb els terminis i condicions fixats en el pla de restauració corresponent, aprovat per l’òrgan competent en matèria de mines i l’òrgan ambiental.

Es prohibeix qualsevol activitat extractiva en els sòls urbà i urbanitzable. Les noves autoritzacions per a activitat extractiva només es podran dur a terme en aquelles categories de sòl indicades en les matrius d’usos del sòl rústic de l’Annex I d’aquestes Normes.

Als plànols d’ordenació del sòl rústic s’assenyalen les àrees amb ús extractiu autoritzat per l’òrgan competent en matèria de mines. Aquestes són les úniques àrees on es permet l’exercici d’aquesta activitat. També s’assenyala amb una fletxa la direcció del front d’explotació en aquelles explotacions que són susceptibles de ser ampliades.

Les activitats extractives de qualsevol mena i les de replè de pedreres existents estan subjectes a llicència municipal prèvia, sense perjudici de la necessària autorització d’altres entitats i organismes que pugui ser preceptiva.

L’obtenció de l’autorització per part d’altres entitats i organismes no implicarà automàticament l’obtenció de la llicència municipal. Aquesta no podrà atorgar-se quan no es compleixin les condicions regulades en aquest article i, en general, les disposicions del planejament territorial i urbanístic.

A més, l’atorgament de la llicència municipal estarà subordinat al compliment dels requisits següents:



a) El respecte de les condicions paisatgístiques pròpies de l’entorn.

b) La conservació dels boscos i de les arbredes.

c) No desviació, disminució o pol·lució dels corrents d’aigües superficials o subterrànies.

d) La preservació de l’ambient natural de les rieres i torrents.

La sol·licitud de llicència municipal concretarà necessàriament els punts següents:

a) Memòria sobre l’abast de les activitats que es pretenen desenvolupar, assenyalant

específicament els desmunts o terraplens previstos, la durada aproximada de l’explotació

i el compliment de les condicions i requisits a què es refereix l’article anterior.

b) Menció específica de les precaucions adoptades per a no afectar la conformació del

paisatge.

c) Testimoni fefaent del títol de propietat del terreny on es vol fer l’extracció d’àrids o terres.

Si el sol·licitant del permís no fos el propietari, a més del testimoni fefaent del títol de

propietat, haurà de presentar el corresponent permís del propietari.

d) Descripció de les operacions d’excavació, desmunt i/o terraplè, amb els perfils on

s’assenyalin els treballs a realitzar. Amb el mateix detall haurà d’exposar-se l’estat en

què quedarà el terreny un cop s’hagin realitzat els moviments de terres i les operacions

que el promotor es compromet a realitzar per tal d’integrar els sòls afectats en el seu

entorn i paisatge. Aquesta descripció de les operacions d’excavació o desmunt

s’acompanyarà d’un estudi enfocat a la restitució de l’espai volumètric engendrat per

l’extracció, que retorni la zona al seu estat original com a espai natural, tenint present

com a elements fonamentals a conservar, les característiques superficials de pendent i

vegetació i les soterrànies de granulometria i de dinàmica hidrogeològica local i original.

e) Estudi geològic sobre la delimitació espacial de l’explotació en profunditat i en funció de

la hidrogeologia local, per a poder demostrar que l’extracció no sobrepassarà en cap cas

les cotes màximes de les diverses oscil·lacions que pateix el nivell freàtic.

f) Indicació del volum de terra i roca que haurà de ser remoguda i/o el volum d’àrids que

haurà d’extreure’s.

g) Garanties suficients de caràcter patrimonial respecte al previst en els paràgrafs anteriors.

Les garanties seran, com a mínim, del 6% del pressupost de restitució dels terrenys al

seu estat natural.

L’efectivitat de la llicència està condicionada a la prestació o establiment de les garanties en forma i quantitat suficient.

Quan, per a la restitució de les condicions naturals, sigui necessària la repoblació d’arbres, s’imposarà al titular de la llicència l’obligació d’efectuar-la amb arbres de l’espècie preexistents i prendre cura de la plantació fins que hagi arrelat i pugui desenvolupar-se de forma natural.



Títol VII. Regulació dels usos



Capítol 1r. Classificació urbanística dels usos

Bases de la regulació

Aquest POD regula de forma detallada els usos a que poden ésser afectats els terrenys.

Per al sòl urbà es definiran els usos compatibles i prohibits en relació amb el global establert pel PG, d’acord amb l’article 42.1 de la LUIB.

En el sòl urbanitzable directament ordenat el Pla General assenyala l'ús global majoritari de cada sector. A partir dels criteris que s’estableixen al Pla General en els casos en què no sigui aconsellable diferir l’ordenació del sòl al planejament de desenvolupament, aquest POD defineix els usos amb el mateix grau de concreció que per al sòl urbà, d’acord amb l’article 42.2 de la LUIB.

En el sòl urbanitzable no ordenat directament aquest POD complementa les determinacions establertes al PG.

En el sòl rústic, aquest POD regula detalladament les condicions i els usos de l’edificació, respectant els límits de la legislació específica, d’acord amb l’article 42.3 de la LUIB. Es distingeixen usos admesos, usos condicionats i usos prohibits, els quals es defineixen de la manera següent:

a) Usos admesos: són els usos relacionats amb la destinació o la naturalesa de les finques

i els usos relacionats amb l’execució i el manteniment de les infraestructures públiques,

d’acord amb les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’Annex I.

b) Usos condicionats: són els que només es podran efectuar mitjançant un procediment

d’autorització encaminat a garantir que la incidència de les activitats que s’hi vinculen és

admissible o resulta minimitzada, segons les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’Annex I.

c) Usos prohibits: són aquells en relació amb els quals no és possible autoritzar cap

activitat, atès que la incidència de les actuacions que s’hi vinculen resulta incompatible

amb la protecció del sòl rústic, d’acord amb les Matrius d’Ús del Sòl Rústic de l’Annex I.

Classes d’usos

A efectes d'aquesta normativa i de les que, en desenvolupament d’aquest POD, seguint les determinacions del PG, s'incloguin en el planejament derivat, s'estableixen en aquest article les classes d’usos, precisant-ne el seu abast en els articles següents. Aquesta classificació es fa en virtut de les seves característiques funcionals, tipologia arquitectònica que implica el seu establiment i efectes secundaris que puguin reportar a l’entorn urbà, amb l'objecte de fixar el grau de permissivitat en cada una de les zones i sistemes que preveu el pla.

Els usos es classifiquen, segons la seva funció urbanística, en globals i detallats.

a) Els usos globals són aquells que el Pla General estableix genèricament per als diferents àmbits de planejament.

b) Els usos detallats corresponen a les diferents categories en què es poden dividir els usos globals, tals com plurifamiliar o unifamiliar, comercial, turístic en les modalitats establertes a la legislació sectorial, oficines o altres subcategories anàlogues. Aquests tipus d’usos s’estableixen en aquest POD.

Classificació dels usos segons la seva funció urbanística: usos globals i detallats

Globals Detallats

Residencial Habitatge unifamiliar

Habitatge plurifamiliar

Residencial comunitari

Turístic Allotjament turístic

Terciari Comercial

Oficines



Recreatiu

Restauració

Industrial Tallers

Productiu

Emmagatzematge i logístic

Taller mecànic

Taller artesanal

Dotacional De comunicacions Xarxa viària

Aparcament

Transports

Infraestructures o serveis urbans

Transport i manteniment

Serveis tècnics

Espai lliure Lleure

Ambiental

Equipaments Docent o educatiu

Cultural-social

Esportiu

Religiós

Administratiu

Sanitari

Assistencial

Cementiris i serveis funeraris

Lleure

Abastament

Serveis i protecció

Rural Protecció i educació ambiental

Activitats del sector primari

Activitats del sector secundari

Extractiu

Equipaments

Infraestructures

Habitatge unifamiliar aïllat

Albergs, refugis i similars

Ús residencial

L’ús global residencial és el que es realitza en edificacions destinades a l’estada permanent de les persones.

L’ús global residencial es subdivideix en els següents usos detallats:

Habitatge unifamiliar. Habitatge destinat a una sola llar o família, que constitueix, juntament amb la seva parcel·la, una única unitat registral amb accés independent a l’exterior. Situat aïllat, aparellat o entre mitgeres en contacte directe amb el sòl. També es considera comprès en l’ús d’habitatge unifamiliar el



conjunt residencial que, fins i tot en una única parcel·la de dimensions suficients, diferenciï les superfícies destinades a servir de suport als corresponents habitatges unifamiliars, de manera que quedi justificat que cada una d’aquestes superfícies respecta les dimensions exigibles per a la construcció d’habitatge unifamiliar.

Habitatge plurifamiliar. Inclou els edificis amb més d’un habitatge, generalment amb accessos i elements comuns, i jurídicament susceptible d’esser dividit horitzontalment.

Residencial comunitari. És l’establert en edificis destinats a l’allotjament permanent o temporal de col·lectius de persones que no constitueixen unitats familiars i que no estan inclosos dins l’ús turístic. Inclou residències de la tercera edat, albergs de joventut, cases de colònies, residències religioses, habitatges tutelats, etc.

Ús turístic

L’ús global turístic és el que duen a terme les persones durant els viatges i estades en llocs diferents del seu entorn habitual, sigui quina sigui la finalitat i per períodes temporals.

L’ús global turístic comprèn un únic ús detallat:

Ús d’allotjament turístic. Inclou aquelles activitats turístiques dirigides a la prestació de serveis d’allotjament, desenvolupades per empreses turístiques definides i regulades als articles 30, 31 i següents de la llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears; els establiments regulats en l’article 90 del Decret 20/2015, de 17 d’abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística, de regulació d’òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i de classificació de les empreses i dels establiments turístics; i altra normativa concordant. A més de l’allotjament també pot incloure els serveis complementaris de restauració o altres activitats d’entreteniment, esbarjo o esportives i la prestació de qualsevol altre servei relacionat amb el turisme, d’acord amb la legislació autonòmica pròpia de les Illes Balears.

Llevat de les excepcions establertes en la legislació turística, no s’admet l’ús detallat d’allotjament turístic i el residencial com a compatible en una mateixa parcel·la.

Aquest POD diferencia els següents establiments d’allotjament turístic :

Hotel de ciutat. S’entén per hotel de ciutat aquell establiment hoteler que, havent-se d’ubicar dins l’àmbit dels nuclis tradicionals, s’ajusta a les següents condicions:

- Categoria de 4 o 5 estrelles.

- Romandre obert al públic durant un període mínim d’onze mesos a l’any.

- No superar el nombre màxim de dues centes cinquanta (250) places per establiment hoteler.

- Complir els paràmetres ambientals següents:

Realització de la jardineria per mitjà de plantes autòctones.

Implantació de sistemes de recirculació d’aigües grises.

Recollida i emmagatzematge d’aigües pluvials per destinar-les a regar la jardineria.

Implantació de sistemes d’estalvi d’aigua.

Implantació de sistemes de regatge de baix consum.

Implantació d’energia solar tèrmica per a l’aigua calenta sanitària.

Recollida selectiva de residus en 5 fraccions: vidre, paper/cartró, envasos lleugers, matèria orgànica i restes.

Recollida de residus perillosos per gestors autoritzats.

Implantació de mesures de minimització de residus.

- Estar dotat dels equipaments complementaris següents:



Disposició d’aparcament suficient destinat a l’ús exclusiu dels clients, amb una previsió d’1 plaça d’aparcament per cada 8 places d’allotjament.

Disposició d’una piscina climatitzada de superfície mínima de 30 metres quadrats.

Disposició de local destinat al dipòsit de contenidors per a la recollida selectiva de residus.

Disposició d’una sala de reunions i convencions d’una superfície mínima de 150 metres quadrats, quan es tracti d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament superior a 150 places i, en el cas d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament no superior a 150 places, d’una sala de reunions i convencions de superfície mínima a raó d’1,2 metres quadrats per plaça.

Instal·lació de serveis de telecomunicacions i connexió a Internet.

Turisme d’interior: S’entén per turisme d’interior, aquell establiment d’allotjament hoteler que s’ajusti en la seva projecció i execució a les exigències i els requisits definits en l’article 39.1.d) de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, i en l’article 101 del Decret 20/2015, de 17 d’abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística, de regulació d’òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i de classificació de les empreses i dels establiments turístics.

Establiment hoteler en zona turística: S’entén per establiment hoteler en zona turística, aquell establiment que s’ajusta a les condicions següents:

- Categoria de 4 o 5 estrelles.

- No superar el nombre màxim de quatre centes cinquanta (450) places per establiment hoteler.

- Complir una ràtio turística d’un mínim de 60 m2 per plaça per a les primeres 150 places, d’un mínim de 75 m2 per plaça per a les 150 places següents, i de 100 m2 en endavant fins aconseguir un màxim de 450 places per establiment hoteler.

- Edificabilitat neta sobre parcel·la de 0,6 m2/m2.

- Altura màxima de tres plantes (PB+2).

- Dotació d’equipaments complementaris:

Disposició d’una piscina climatitzada de 30 metres quadrats de superfície com a mínim.

Dotació amb pistes esportives amb uns paràmetres mínims de 3 metres quadrats per plaça.

Disposició d’aparcament amb un mínim d’1 plaça per cada 8 places d’allotjament.

Construcció d’andanes situades dins el recinte de la parcel·la o del solar, aptes per resoldre l’arribada i recepció d’almenys dos autocars i dos turismes simultanis, de manera que quedin resolts el trànsit intern i la seva connexió a la xarxa viària pública.

Disposició de local destinat al dipòsit de contenidors per a la recollida selectiva de residus.

Disposició de zones enjardinades per al gaudi dels visitants de l’allotjament turístic de 8 metres per plaça d’allotjament, les quals poden ser compatibles amb l’ús esportiu sense edificació.

Dotació amb sala de reunions i convencions de superfície mínima de 150 metres quadrats, quan es tracti d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament superior a 150 places i, en el cas d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament no superior a 150 places, amb sala de reunions i convencions de superfície mínima a raó d’1,2 metres quadrats per plaça.

- Instal·lació de serveis de telecomunicacions i connexió a Internet.



- Compliment dels següents paràmetres ambientals:

Implantació de sistemes de recirculació d’aigües grises.

Recollida i emmagatzematge d’aigües pluvials per destinar-les a regar la jardineria.

Implantació de sistemes d’estalvi d’aigua.

Implantació de sistemes de regatge de baix consum.

Implantació d’energia solar tèrmica per a l’aigua calenta sanitària.

Recollida selectiva de residus en 5 fraccions: vidre, paper/cartró, envasos lleugers, matèries orgàniques i restes.

Recollida de residus perillosos per gestors autoritzats.

Implantació de mesures de minimització de residus.

Ús terciari

L’ús global terciari inclou aquelles activitats que, amb caràcter lucratiu i no incloses dins l’ús turístic, estan orientades al comerç de béns, prestació de serveis i l’activitat administrativa privada.

L’ús global terciari es subdivideix en comercial, oficines, recreatiu i restauració.

a) Comercial. Compren els locals, construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics. Queden exclosos d’aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l’ajuntament corresponent.

b) S’entén per activitat comercial la consistent a oferir productes naturals o elaborats, per compte propi o aliè, mitjançant persones físiques o jurídiques, així com els serveis que se’n derivin, independentment de la modalitat o del suport emprat per a la seva realització, tant si es du a terme en règim de comerç a l’engròs o al detall.

c) Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classificar tenint en compte la seva superfície, el règim de venda, l’assortiment i la seva relació amb altres establiments. Als efectes d’aquestes normes tenen la condició d’usos i activitats comercials, les activitats i establiments de venda al detall i a l’engròs i distribució de qualsevol tipus de producte, segons les definicions dels articles corresponents de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de Illes Balears.

d) Les activitats comercials es classifiquen en les categories següents:

- Al detall. Consisteix en l’adquisició de mercaderies i la seva venda al consumidor final, així com també la prestació al públic de determinats serveis que constitueixin un acte de comerç (serveis de bellesa, lloguers de béns mobles, rentat i planxat no industrial i altres anàlogues).

- A l’engròs. És la que té com a destinatari d’altres comerciants, industrials, empreses, entitats i institucions que no siguin consumidors finals.

e) La implantació, l’ampliació de l’activitat o el trasllat de les instal·lacions destinades a establiments del tipus gran establiment comercial (superfície útil d’exposició i venda superior a 400 m2) requereixen expressament la llicència autonòmica.

f) Els mercats municipals i els mercats ambulants no tenen la consideració de gran establiment comercial, per la qual cosa només es requereix la llicència autonòmica per a l’obertura i el trasllat dels establiments individuals situats dins els mercats municipals si tenen la superfície útil per a l’exposició i la venda que fixa el punt anterior.

g) Quant a la modificació o ampliació dels establiments comercials qualificats com a gran establiment comercial, només serà exigible la llicència autonòmica si l’ampliació supera el 25% de la superfície útil dedicada a exposició i venda o si canvia l’activitat.

h) Quan l’objecte de l’establiment sigui l’exposició i la venda de forma exclusiva d’automòbils i vehicles de motor, de maquinària, d’equip industrial, d’embarcacions, d’aeronaus, de mobles de tot tipus, de material de construcció i d’elements propis de



cuina i bany, tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments a l’engròs o al detall que tinguin una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a 1.500 m2.

i) Oficines. Comprèn totes aquelles activitats administratives de caràcter privat, institucions financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses i oficines vinculades al comerç i a la indústria, els despatxos professionals i d’altres similars.

j) Recreatiu. Comprèn les activitats lligades a l’oci i l’esbarjo en general com les sales d’espectacles, cines, sales de joc, parc d’atraccions, discoteques, sales de festa, cafè-concerts o activitats anàlogues.

k) Restauració: Comprèn les activitats obertes al públic, que es dediquen a subministrar, de manera professional i habitual, menjars o begudes per endur o per consumir en el mateix local. En formen part restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges, elaboració de menjars preparats amb venda directa al consumidor i similars.

l) Si van acompanyats de bars musicals, discoteques, sales de festa o similars s’adscriuran a l’ús recreatiu.

Ús industrial

L’ús global industrial comprèn les activitats destinades a l’obtenció, reparació, manteniment, elaboració, transformació o reutilització de productes, així com l’aprofitament, recuperació o eliminació de residus o subproductes.

L’ús global industrial es subdivideix en els següents usos detallats:

a) Tallers: Comprenen activitats de producció al servei directe del consumidor, tals com tallers que subministren directament al públic (fusteries, fontaneries i similars), tallers de reparació i manteniment de vehicles, maquinaria, eines i estris, així com els relacionats amb la producció artesanal i les arts plàstiques i gràfiques. No s’inclou en la categoria de tallers, les instal·lacions on es realitzin reparacions de xapa i/o pintura. Els tallers hauran de disposar de menys de 150 m2 de superfície construïda i si supera aquesta dimensió serà considerat ús industrial productiu.

b) Productiu. Comprèn les activitats de producció de béns en sentit estricte. Manufactura de productes. Inclou les indústries d’alimentació, escorxadors, begudes i tabac; tèxtils i de la confecció; del cuiro i del calçat; de la fusta i del suro; del paper, edició i arts gràfiques; del refinat del petroli i les indústries químiques; de transformació del cautxú i matèries plàstiques; de transformació de minerals no metàl·lics; de transformació de metalls i productes metàl·lics; de fabricació de productes metàl·lics; de fabricació de maquinària i equip mecànic; de fabricació de material i equip elèctric, electrònic i òptic; incloent tallers de conservació de maquinària, eines i útils, de producció artesanal, arts plàstiques, bugaderies i tintoreries de tipus industrial; de fabricació i manteniment de material de transport; d’indústries manufactureres diverses i d’indústries de reciclatge, deixalleries i desguàs de vehicles. Hi ha tres tipus:

- Indústria petita, amb una superfície construïda inferior a 1.000 m2.

- Indústria mitjana, amb un mínim de 1.000 i un màxim de 2.500 m2 de superfície construïda.

- Indústria gran, de més de 2.500 m2 de superfície construïda.

c) Atenent a les incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, danys que poden ocasionar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient, es distingeixen sis categories dels usos detallats industrials.

- Categoria 1ª. Comprèn aquelles activitats no molestes per l’habitatge, que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o motors de baixa potència (màxim un CV), que no produeixen soroll ni vibracions, i un màxim de 150 m2 construïts.

- Categoria 2ª. Comprèn activitats compatibles amb l’habitatge, doncs per les seves característiques no molesten per despreniments de gasos, pols, olors ni donen lloc a sorolls i vibracions. S’inclouen les indústries i tallers amb màquines de menys de 3 CV de potència electromecànica. Superfície màxima de 150 m2 construïts.



- Categoria 3ª. Compren aquelles activitats que, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores, poden originar molèsties tolerables per l’habitatge, pel que no s'admetran en els edificis on estigui admès l’ús d’habitatge, llevat en sectors especialment reglamentats. Superfície màxima de 150 m2 construïts.

- Categoria 4ª. Compren activitats molestes no admeses contigües a l’habitatge, però sí contigües a altres usos.

- Categoria 5ª. Comprèn activitats de caràcter perillós i que per llurs particulars característiques només es poden autoritzar en zones industrials.

- Categoria 6ª. Comprèn aquelles activitats que per la seva especial característica de nocivitat o perillositat s’han d’instal·lar en zones especials destinades a aquest tipus d’indústries.

d) La determinació de les categories de l'activitat industrial s’establirà en cada cas en funció de les molèsties, nocivitat, insalubritat i perill.

e) A més dels motius de molèstia o perill, es consideraran per la classificació d’una indústria en una o altra categoria els següents efectes secundaris:

- Tipus de transport i operacions de càrrega i descàrrega que requereix l'activitat

- Instal·lacions visibles a que dóna lloc

- Aglomeracions del personal que són previsibles en funció del nombre d’empleats

f) Emmagatzematge i logístic. Activitats d’arreplegadissa de béns i materials de qualsevol tipus per al seu dipòsit o la seva distribució als establiments industrials o de comerç minorista. Inclou les instal·lacions per mercats centrals o qualsevol de tipus majorista.

g) Per les molèsties que poden representar a l’entorn urbà, es distingeixen tres categories de l’ús detallat d’emmagatzematge:

- Categoria 1ª . Els béns o materials objecte d’emmagatzematge no produeixen molèsties degudes a producció de olors, despreniment de gasos o pols, soroll inevitable en la seva manipulació, ni poden ser causa de perills per explosió o incendis. Les operacions de càrrega i descàrrega poden desenvolupar-se amb facilitat i rapidesa i el transport pot realitzar-se mitjançant furgonetes (Càrregues < 3.500 Kg.).

- Categoria 2ª. Els béns o materials tenen les condicions específiques esmentades per la categoria 1ª, però les operacions de càrrega precisen més temps, produint interferències més prolongades a l’espai urbà, o per al transport es precisen vehicles de major tonatge.

- Categoria 3ª. Els béns o materials objecte d’emmagatzematge originen algun tipus de les molèsties o perills esmentats.

Ús global dotacional

L’ús global dotacional és el que comprèn les diferents activitats, siguin públiques o privades, destinades a l’ensenyament o a la formació, de caràcter assistencial o administratiu, així com les infraestructures i serveis necessaris per tal d’assegurar la funcionalitat urbana.

L’ús global dotacional es subdivideix en els següents usos detallats:

a) Ús de comunicacions. És el que comprèn les activitats destinades al sistema de comunicacions i transports, amb inclusió de les reserves d’aparcament de vehicles, tant de titularitat pública com de titularitat privada. Amb caràcter no exhaustiu s’hi poden diferenciar els següents usos de comunicacions:

b) L’ús de xarxa viària, que comprèn el trànsit de persones i vehicles i l’estacionament d’aquests darrers a les àrees regulades a aquest efecte.

c) L’ús d’aparcament de vehicles, que comprèn els espais d’ús públic, col·lectiu o privat, destinats a l’estacionament de vehicles tipus turisme o motocicletes, ja siguin subterranis, en superfície o en edificis construïts a aquest efecte. Així mateix, s’inclou en aquest ús el corresponent al dipòsit o la guarda de grans vehicles automòbils tals com autobusos i camions.

d) L’ús de transports, que comprèn les activitats que es desenvolupen a les àrees destinades al trànsit i l’estada de persones, tant de transport públic, com privat o col·lectiu. Inclou estacions d’autobusos.



e) Ús d’infraestructures o serveis urbans. És el que comprèn les activitats vinculades a les infraestructures bàsiques i de serveis, com les relacionades amb el cicle hidràulic, les instal·lacions d’energia i de telecomunicacions, el tractament de residus i les estacions de servei de subministrament de carburant o d’energia. Es subdivideix en:

f) Transport i manteniment. Activitats de guarda i de custodia dels vehicles i dels materials de transport públic i de mercaderies. Comprèn també els que es desenvolupen en les àrees terminals de les diferents línies de transport terrestre i les relatives als parcs de maquinària d’obres públiques, neteja, i similars.

g) Serveis tècnics. Comprèn els usos que es materialitzen en els elements tècnics de les xarxes dels serveis urbans. Inclou les instal·lacions de dipòsits d’aigua, depuradores, estacions transformadores, antenes de radiocomunicació, instal·lacions de tractaments de residus i similars. Inclou les estacions de servei o benzineres.

h) Ús d’espai lliure. Comprèn les zones verdes i jardins, siguin de titularitat pública o privada. Es classifiquen en:

- Us de lleure a l’aire lliure. S’inclouen en aquest apartat aquelles activitats destinades a l’oci i esbarjo de la població i que de forma no exhaustiva inclou les següents: passejar, recorreguts en bicicleta i/o cavall, pícnic i d’altres similars, inclosa la pràctica de l’esport en algunes de les seves modalitats.

- Ús ambiental. S’inclouen les activitats de conservació del medi natural; regeneració i restauració ambiental; de coneixement i divulgació del medi natural i de recerca sobre el territori.

i) Ús d’equipament. Comprèn diferents activitats com les de formació, l’assistencial o administrativa, així com les infraestructures i serveis necessaris per assegurar la funcionalitat urbana. Es classifiquen en:

- Docent o educatiu. Comprèn les activitats que tenen per fi l’ensenyament en totes les seves formes i graus. Donarà lloc a centres d’ensenyament infantil, primària, secundària, batxillerat, de formació professional, d’ensenyament universitari i d’altres centres o acadèmies d’ensenyança no reglada, així com les seves instal·lacions complementaries.

- Cultural-social. Comprèn les activitats encaminades al foment del patrimoni cultural de la població i a facilitar la transmissió de cultura entre persones i grups. Donarà lloc a biblioteques, museus, sales d’exposicions i conferències, arxius i similars.

- Esportiu. S’inclouen en aquest ús els espais locals o edificis condicionats per a la pràctica dels exercicis de cultura física i esports.

- Religiós. Comprèn les activitats de tipus religiós que es desenvolupen en edificis oberts al culte col·lectiu: capelles, parròquies i similars.

- Administratiu. Comprèn les activitats administratives d’entitats públiques o que donen serveis a la població.

- Sanitaris. S’inclouen els usos sanitaris que constitueixen les activitats d'ús públic, o col·lectiu destinades a l'orientació, prevenció, informació, administració i prestació de serveis metges o quirúrgics i hospitalaris. No s'inclouen els serveis mèdics que es presten en despatxos professionals, fora dels centres sanitaris, que tenen la mateixa conceptuació que la resta d'activitats professionals. Es distingeixen els següents:

Hospitalari. Correspon a la pràctica sanitària amb quiròfan i/o internament en llits. Es comprenen en aquest ús els hospitals i els sanatoris.

Consultoris. Correspon a l’assistència mèdica de dia, sense hospitalització. Inclou clíniques, dispensaris, consultoris i similars.

- Assistencial. Els usos assistencials corresponen a activitats destinades a la informació, orientació i prestació de serveis o ajudes sobre problemes relacionats amb toxicomanies, malalties cròniques o minusvalideses, pobresa i desprotecció jurídica de les persones. Inclou, a títol d'exemple, albergs de transeünts, residències, miniresidències, pisos tutelats o protegits, centres de rehabilitació,



centres de dia, centres d'informació i orientació, etc. Ocasionalment cohabita amb usos sanitaris. Hi ha dos tipus: de dia i d’ acolliment de llarga durada.

- Cementiris i serveis funeraris. Comprèn les activitats pròpies del tractament dels cadàvers abans i desprès de la seva inhumació o cremació, tal com tanatoris, crematoris i cementiris.

- Lleure: Comprèn les activitats destinades a l’oci i esbarjo de la població no incloses a l’ús recreatiu.

- Abastament. Comprèn les activitats d’emmagatzematge, distribució, subministrament a l’engròs i compra-venda pròpies dels mercats i escorxadors municipals.

- Serveis i protecció. Comprèn aquest ús les activitats de protecció i seguretat pública de la població.

Ús rural

L’ús global rural és el que es comprèn dins la matriu d’ordenació del sòl rústic de l’annex I de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i les matrius d’usos del Pla Territorial Insular de Menorca.

L’ús global rural es subdivideix en els següents usos detallats:

a) Protecció i educació ambiental. Són les activitats pròpies de la protecció i l’educació ambiental. Comprèn les instal·lacions necessàries per dur-les a terme: habilitació de camins i accessos, instal·lacions d’observació, centres d’interpretació, aules de la natura, granges escola, passos sobre rierols o torrents, miradors i similars. Es subdivideix en les activitats concretes següents: 1. Preservació estricta. S’entén per preservació estricta el fet d’evitar tota interferència

humana a l’estat dels ecosistemes.

2. Conservació activa. S’entenen per ús de conservació activa aquelles activitats que

contribueixin al manteniment de l’estat dels ecosistemes, impedint que siguin alterats o

destruïts.

3. Activitats científiques i d’investigació. Comprenen aquestes activitats aquelles

relacionades amb la investigació arqueològica i la investigació del medi natural.

S’entén per investigació arqueològica l’activitat efectuada sobre una zona arqueològica,

regulada per la normativa de la CAIB, en concret, el Decret 144/2000, de 27 d’octubre,

pel qual s’aprova el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques.

Aquesta activitat haurà de ser autoritzada pel Consell Insular de Menorca i, essent

dirigida per personal qualificat, pot estar enfocada a diferents tipus d’estudis:

excavacions (tant terrestres com subaquàtiques), prospeccions i sondeigs, tots ells amb

una metodologia pròpia.

S’entén per investigació del medi natural l’activitat que té per objecte l’observació i estudi

del medi natural per tal d’assolir un major coneixement dels seus components així com

dels processos ecològics que s’hi desenvolupen.

4. Educació ambiental. L’educació ambiental té com a finalitat la presa de consciència

del medi ambient i l’adquisició per part dels individus i les col·lectivitats dels

coneixements, els valors, les competències, l’experiència i la voluntat capaços de fer-los

actuar per resoldre els problemes del medi ambient.

L’activitat d’educació ambiental comprèn les infraestructures i serveis necessaris per dur-

la a terme: habilitació de camins i accessos, passos sobre rierols o torrents, miradors i

similars.

5. Regeneració del paisatge. S’inclouen en aquest ús aquelles activitats que tenen per

finalitat que la percepció visual d’un espai sigui similar o evolutivament concordant a la

que componia abans de ser alterat per una activitat humana, especialment per una obra

pública o una activitat extractiva.

6. Centres d’interpretació i altres instal·lacions fixes. S’inclouen en aquest ús aquelles

instal·lacions necessàries per a l’educació ambiental i per a les activitats científiques o



d’investigació com per exemple: instal·lacions d’observació, centres d’interpretació, aules

de la natura, granges escola...

7. Excursionisme. S’entendran com a excursionisme aquelles activitats esportives fetes a

la muntanya o a l’àmbit rural, amb un component lúdic i cultural important.

8. Accés motoritzat. Aquesta activitat fa referència a la utilització de vehicles a motor als

espais regulats amb aquest ús.

b) Activitats del sector primari. La definició de les activitats del sector primari incloses en la Matriu d’ordenació del sòl rústic és, en tot cas, la que estableix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, i en la legislació agrària de les Illes Balears. Entre d’altres, cal atenir-se a les definicions següents:

1. Activitat agrària. El conjunt de treballs necessaris per al manteniment de l’explotació agrària o per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders o forestals, i també la venda directa de la producció pròpia sense transformació o amb una primera transformació, el producte final del qual estigui inclòs en l’annex I de l’article 38 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, dins dels elements que integren l’explotació, en mercats municipals o en llocs que no siguin establiments comercials permanents, considerant també activitat agrària la que implica la gestió o la direcció i la gerència de l’explotació. 2. Agricultura extensiva. És l’agricultura que es du a terme adaptant els factors de producció agrícola a l’extensió i les característiques de la superfície utilitzada. En el cas de l’agricultura sota plàstic, la que es dugui a terme en estructures de fins a 50 m2 per unitat de producció.

3. Agricultura de secà i pastura. S’entén com a tal l’agricultura extensiva en què els conreus reben aigua exclusivament de la pluja. També s’inclou en aquest grup l’ús de pastura, definida com a superfície coberta d’herba destinada a l’alimentació del bestiar, i que com passava amb l’agricultura de secà rep l’aigua exclusivament de la pluja.

4. Regadiu a cel obert. Es considera agricultura de regadiu a cel obert, aquella existent en què els conreus reben aigua a través de sistemes d’irrigació a més de la de la pluja. Queden exclosos d’aquest grup els usos referents a regadius sota protecció.

5. Regadiu sota protecció. Inclou els usos d’agricultura de regadiu existents, com els hivernacles. Aquests materials de protecció s’utilitzen com a elements d’ombreig per reduir l’entrada de radiació o per reduir les pèrdues tèrmiques per convecció, radiació i renovació d’aire.

6. Nous regadius. Aquest ús fa referència als usos de regadiu a cel obert i regadiu sota protecció que es desenvolupin en terrenys on l’ús no era preexistent.

7. Agricultura intensiva. És l’agricultura que es du a terme modificant els factors de producció agrícola, amb elevats inputs de capital, mitjans, tecnologia i treball, que es caracteritza per tenir lloc sota plàstic en estructures amb cobertes superiors a 50 m2 per unitat de producció.

8. Agricultura ecològica. Agricultura alternativa que té com a finalitat obtenir aliments respectant el medi i conservant la fertilitat del sòl, mitjançant una utilització òptima dels recursos locals sense aplicar productes químic-sintètics.

9. Ramaderia extensiva. Es defineix la ramaderia com un conjunt d’activitats relacionades amb la cria i el comerç de bestiar. Quan es extensiva no es du a terme en estabulació permanent o té lloc en explotacions agràries amb un factor agroambiental inferior a la quantitat màxima de nitrogen admissible. No inclou instal·lacions destinades a la matança i esquarterament d’animals, i transformació dels seus productes que a tots els efectes són considerats com a ús complementari o com a ús industrial. La ramaderia extensiva o tradicional aprofita grans espais naturals o rurals de manera que el bestiar s’alimenta de la vegetació pròpia de la zona. No suposa necessàriament la realització d’instal·lacions, llevat de porxos per resguardar als animals i, en el seu cas, sales de munyir o altres inherents a l’activitat.

10. Ramaderia intensiva. La ramaderia que es du a terme en estabulació permanent o



que no es pot considerar extensiva perquè supera la quantitat màxima de nitrogen admissible. En qualsevol cas, no es considera intensiva quan els efectius ramaders en estabulació permanent no superen la quantitat equivalent a la unitat de bestiar major (UBM) per espècie. A aquests efectes, la UBM es considera la unitat patró utilitzada per calcular les equivalències entre les diferents espècies ramaderes.

11. Construccions de nova planta i ampliacions lligades a l’explotació. En aquest tipus d’ús s’inclouen aquelles noves construccions o ampliacions de les existents lligades a l’explotació agrícola-ramadera de les finques.

12. Manteniment de construccions lligades a l’explotació. En aquest grup s’inclouen totes aquelles activitats que tenguin com a objectiu el manteniment de construccions lligades a explotacions agrícola-ramaderes.

13. Activitat silvícola de conservació. Gestió de l’ús del bosc que té per finalitat garantir-ne la protecció, el manteniment, la rehabilitació, el restabliment i l’increment de les poblacions. Es tenen en compte en aquesta activitat aquelles accions encaminades a la lluita contra els incendis.

14. Explotació silvícola productiva. Fa referència a totes aquelles activitats que fan explotació de masses arbòries i arbustives naturals o de les repoblacions efectuades en aquest sentit.

15. Repoblació forestal. S’inclou dins d’aquesta activitat la plantació d’espècies forestals per recuperació de boscos afectats per incendis o bé per canvi d’ús en terrenys agrícoles.

16. Rompudes per a conreus. És aquella activitat que suposa llaurar per primera vegada una terra per conrear-la.

17. Construccions de nova planta lligades a l’activitat agrícola no professional. Són les casetes d’eines per a agricultura d’oci, en qualsevol cas no professional, lligades a explotacions per a consum familiar.

18. Construccions de nova planta lligades a l’activitat ramadera no professional. Es tracta d’aquelles edificacions destinades a l’estabulació d’animals domèstics de manera no professional, com estables, galliners o d’altres similars, vinculats a una explotació ramadera per a consum familiar o relacionades amb l’oci.

19. Activitat complementària, que comprèn l’activitat de transformació dels productes de l’explotació agrària; la venda directa dels productes transformats, sempre que no sigui la primera transformació; les activitats relacionades amb la conservació de l’espai natural i la protecció del medi ambient; les activitats activitats de turisme rural i agroturístiques, concepte que inclou les activitats que preveu l’article 85 de la Llei agrària de les Illes Balears; les activitats cinegètiques i artesanals; l’activitat eqüestre, que preveu l’article 59.2 de la Llei agrària de les Illes Balears.

20. Caça. Reuneix les activitats amb aprofitament dels animals salvatges del territori. No es consideren ús cinegètic les instal·lacions destinades a la cria, estança i alimentació d’espècies destinades a la caça. A tots els efectes aquestes activitats s’integraran dins l’ús ramader industrial.

21. Activitat complementària de transformació agrària. Es tracta de qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecatge, la marinada, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments, sempre que es faci amb productes de la mateixa explotació o d'explotacions agràries predominants associades, de conformitat amb la legislació agrària.

22. Agroturisme. S’entén per agroturisme l’establiment que presta un servei d’allotjament turístic situat en una finca o finques que constitueixin una explotació agrària, ramadera o forestal preferent, que es realitza en edificis ubicats en sòl rústic, construïts abans del dia 1 de gener de 1960, i regulat per la seva pròpia legislació. La implantació i desenvolupament de l’activitat d’agroturisme quedarà subjecte a les condicions i limitacions específiques establertes a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les



Illes Balears, a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, a la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, així com aquelles altres que puguin resultar de la normativa general o específica aplicable.

23. Hotel rural. S’entén per hotel rural l’establiment que presta un servei d’allotjament turístic situat en una finca o finques que constitueixin una explotació agrària, ramadera o forestal, que es realitza en edificis ubicats en sòl rústic, construïts abans del dia 1 de gener de 1940. La implantació i desenvolupament de l’activitat d’agroturisme quedarà subjecte a les condicions i limitacions específiques establertes a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, a la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, així com aquelles altres que puguin resultar de la normativa general o específica aplicable.

24. Restaurants. Comprèn les activitats obertes al públic, que es dediquen a subministrar, de manera professional i habitual, menjars o begudes per consumir en el mateix local. En qualsevol cas, en aquest apartat ens referim únicament i exclusiva a les activitats relacionades que es trobin o es puguin trobar en sòl rústic, vinculades a una explotació agrícola, ramadera o forestal.

25. Cases de Colònies, albergs juvenils, granges escola amb allotjament i refugis juvenils. Es tracta d’instal·lacions regulades en el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, que, de forma permanent o temporal, es destinen a donar allotjament, que pot ser individual o col·lectiu, en funció del concret tipus d’instal·lació, normalment a grups d’infants o de joves que participen en activitats educatives en el temps lliure, cultural o de lleure. En qualsevol cas, en aquest apartat ens referim únicament i exclusiva a les activitats relacionades que es trobin o es puguin trobar en sòl rústic, vinculades a una explotació agrícola, ramadera o forestal.

26. Àrees d’acampada. Són zones delimitades per a l’estada en tendes de campanya. En qualsevol cas, en aquest apartat ens referim únicament i exclusiva a les activitats relacionades que es trobin o es puguin trobar en sòl rústic, vinculades a una explotació agrícola, ramadera o forestal.

c) Activitats del sector secundari.

1. Indústria de transformació agrària. Es tracta de qualsevol acció que alteri substancialment el producte final, inclòs el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecatge, la marinada, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments que no tinguin la consideració d’activitat complementària de l’explotació agrària segons la legislació agrària. Inclou les construccions i infraestructures que necessàriament s’hauran d’ubicar en aquest tipus de sòl per al desenvolupament d’aquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions d’integració paisatgística establertes en aquestes normes.

2. Indústria en general. Són les activitats destinades a l’obtenció, la transformació o el transport de productes a partir de les matèries primeres. S’hi inclouen les construccions i les infraestructures que necessàriament s’hagin d’ubicar en aquest tipus de sòl per al desenvolupament d’aquestes activitats, sempre que s’adeqüin a les condicions d’integració en aquestes normes.

d) Equipaments.

1. Equipaments sense construcció(àrees recreatives). Es refereix a equipaments situats en terrenys no afectes a explotacions agràries. Consisteix en l’adaptació d’un espai, sense implicar transformació de les seves característiques inicials, per a activitats d’oci i esplai de diferent tipus, de caràcter concentrat o no, com són: àrees recreatives, embarcadors, varadors, ancoratges, activitats de temporada lligades a la platja. S’hi inclouran les instal·lacions de taules, bancs, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i socorrisme, jocs de nins, papereres, aparcaments i la xarxa viària interna destinada a feines de manteniment, serveis i vigilància, així com les derivades de les concessions de temporada en el litoral.

2. Resta d’equipaments. Consisteix en la transformació de les característiques d’un espai per tal de permetre la realització d’una activitat, o per a instal·lacions i construccions de nova planta destinades a les activitats d’oci, recreatives, científiques, culturals,



comercials i d’emmagatzemament, educacionals, socioassistencials, i al turisme de certa dimensió que, per les seves característiques, necessàriament s’han de situar a sòl rústic. S’hi inclouen, a manera d’exemple, els càmpings, refugis d’animals domèstics i/ o de companyia, parcs zoològics o circuits esportius.

Els refugis d’animals domèstics i/o de companyia amb risc, maltractament o en situació d’abandonament són un equipament d’ús admès de fins a 70 unitats, de les quals un màxim de 20 poden ser cans. En qualsevol cas no es consideraran refugis d’animals domèstics i/o de companyia quan els animals siguin destinats a activitats esportives, lucratives, recreatives o d’oci. S’inclouen també les cases de colònies, albergs juvenils, granges escola amb allotjament i refugis juvenils que no estiguin vinculades a una explotació agrícola, ramadera o forestal. Es tracta d’instal·lacions regulades en el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, que, de forma permanent o temporal, es destinen a donar allotjament, que pot ser individual o col·lectiu, en funció del concret tipus d’instal·lació, normalment a grups d’infants o de joves que participen en activitats educatives en el temps lliure, cultural o de lleure.

Aquestes instal·lacions juvenils no vinculades a l’explotació agrària participen de la consideració d’altres equipaments i d’activitats d’educació ambiental, per la qual cosa tindran la consideració d’ús condicionat en tot tipus de sòl rústic.

L’autorització de l’ús condicionat no podrà implicar la construcció de noves edificacions ni l’ampliació de les existents, ni la legalització d’edificis fora d’ordenació. Tot això sense perjudici de que el planejament territorial o ambiental el declari ús admès en llocs concrets i reguli les seves condicions d’edificació.

Aquests equipaments hauran de ser de titularitat pública o gestionats per associacions sense afany de lucre. En el cas d’associacions, hauran de comptar amb el reconeixement d’una administració pública amb competències en matèria d’infància, joventut, serveis socials o medi ambient, per dur a terme el servei d’allotjament i educació ambiental; dita administració haurà de constar i ser consultada en la tramitació de l’autorització de l’ús condicionat, i, sense perjudici d’altres competències concurrents, es farà responsable de regular i vetllar les condicions d’exercici.

e) Infraestructures. Són un conjunt ampli d’instal·lacions superficials, subterrànies o aèries, de caràcter local o supramunicipal amb alternatives de localització restringides, necessàries per a la creació i el funcionament d’una organització qualsevol.

1. Petites infraestructures. Són torres, antenes i estacions de telecomunicacions, de navegació i d’altres instal·lacions de comunicacions d’impacte semblant, així com també infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície no superior a 200 m2. 2. Antenes de telefonia mòbil. Segons allò que disposa el Pla Especial de Telefonia mòbil de l’Illa de Menorca, aprovat el 25 de novembre de 2002, es considera antena de telefonia mòbil qualsevol dispositiu integrat en un sistema de telecomunicació emprat per a la transmissió o recepció d’ones electromagnètiques. En aquest concepte s’inclouen els fils, els pals, els discos, les paràboles, etc.

3. Altres petites infraestructures. Torres i estacions de telecomunicacions, de navegació i d’altres instal·lacions de comunicació d’impacte semblant, així com també infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus amb una superfície inferior als 200 m2.

4. Vies de transport: inclouen autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves instal·lacions complementàries. 5. Carreteres noves: Segons es defineix en la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB, es considera carretera la via de domini i ús públic, projectada i construïda o adaptada fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils. En aquest cas només es tenen en compte les carreteres de nova construcció.

6. Millores de traçat i ampliació: S’entenen com a millora d’una carretera existent totes aquelles tasques que tinguin per finalitat incrementar la qualitat de la mateixa sense afectar la seva superfície. L’ampliació d’una carretera fa referència a aquelles actuacions



que preveuen una adequació de la mateixa incrementant la seva superfície, ja sigui per eixamplament dels carrils existents i inclusió de nous, o per adequació del traçat amb petits trams que no suposin nova carretera.

7. Pistes forestals noves. Es considera pista forestal nova, el camí de nova construcció situat al bosc destinat a l’explotació i conservació de boscos, generalment amb poques obres d’explanació, que permet el pas de camions i altres vehicles.

8. Camins nous. Es considera camí qualsevol via d’interès local, situada en una zona rural i d’importància secundària amb relació a una carretera. Només es considera l’obertura de nous camins.

9. Conduccions i esteses: són el conjunt de xarxes de transport o distribució d’energia elèctrica, aigua, telecomunicacions, sanejament i similars, i altres línies d’estesa aèria o enterrada, junt amb els suports i les instal·lacions complementàries a la xarxa.

10. Ports i ports esportius: s’hi inclouen les instal·lacions destinades a l’atracada d’embarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les instal·lacions necessàries per a la càrrega i descàrrega, emmagatzemament i tractament de mercaderies, àrees de reparació i moviment i totes les altres superfícies, construccions, emplaçaments i serveis associats a aquest tipus d’infraestructures, així com els ports esportius, d’esplai i de pesca, i les seves superfícies annexes.

11. Grans instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal, com grans superfícies d’estacionament de vehicles a l’aire lliure, infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície superior a 200 m2, aeroports i qualsevol altra instal·lació d’interès general o d’impacte semblant sobre el medi físic. 12. Aparcaments. S’entén per aparcament la zona habilitada a l’efecte per a l’estacionament temporal de vehicles.

f) Habitatge unifamiliar aïllat. Es tracta de la construcció d’edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el sòl rústic, en parcel·la independent amb accés exclusiu, vinculats o no a l’explotació agrària.

g) Extractiu: Comprèn les activitats destinades a l’extracció i distribució dels recursos minerals del territori, a cel obert o en el subsòl, o les auxiliars destinades a les anteriors, d’acord amb la normativa de mines vigent. S’inclouen les edificacions i instal·lacions destinades a l’extracció i primer tractament dels recursos geològics situats a la mateixa zona.



Capítol 2n. Situació relativa d’usos i activitats

Condicions de permissivitat dels usos

La permissivitat d’alguns usos en diferents àrees requereix el compliment de condicions que estableixen aquestes Normes, ja sigui amb caràcter general o referides a cada zona en que el Pla divideix el sòl.

Aquestes condicions podran fer referència als següents aspectes:

a) Caràcter d’ús públic o privat. Aquesta condició afecta fonamentalment els usos residencials, excepte l’habitatge, usos dotacionals, terciaris i de serveis públics.

b) Tipus d’espai que es destina a l’ús: Segons sigui a l’aire lliure o en local tancat aquesta condició afecta fonamentalment els usos: recreatiu i d’espectacles i esportiu.

c) Situació en l'edificació: Aquesta condició afecta a l’ús global industrial, que és el que majors possibilitat té d’interferir altres activitats que coexisteixin en el mateix edifici o siguin pròximes a ells. Es distingeixen les següents situacions:

- Situació A. En qualsevol planta d’edifici d’ús no exclusiu, excepte les corresponents a planta soterrani o semisoterrani i les incloses en la situació B.

- Situació B. En planta baixa amb accés directe des de la via pública; pot estar associada a la planta de semisoterrani, soterrani o planta primera sempre que es vinculin al mateix ús.

- Situació C. En edifici d’activitat exclusiva de l’ús, adossat a un altre de diferent ús.

- Situació D. En edifici d’activitat exclusiva de l’ús, aïllat d’altres edificis.

d) Mida, volum i intensitat: Limitació de la mida dels locals, instal·lacions o construccions que requereixi l’establiment de l’ús en qüestió i/o del volum d’activitat que representi. Aquests límits podran establir-se segons els casos, mitjançant màxims de les magnituds següents i similars:

- Superfície de solar (m2 sòl)

- Superfície de sostre (m2 sostre)

- Capacitat (nº de places)

- Potència electromecànica (nº de Kw)

- Ocupació (nº de treballadors)

e) Els màxims d'aquestes magnituds es referiran al valor que cada unitat d'ús pugui assolir en la zona determinada.

f) En sòl urbanitzable podran referir-se també al valor total que la magnitud corresponent pot assolir en les previsions dels Plans Parcials que ordenin la zona. Aquest valor total es fixarà en nombres absoluts o en percentatge quan es refereixi a sòl o sostre.

g) Taula de potència admissible.

h) Exigència d'aparcament, en funció del nombre de places existents o d'obligada provisió, o mitjançant un estàndard unitari referit al sostre o una altra magnitud significativa de l’envergadura de l’establiment.

Les condicions de permissivitat, tant les generals com les establertes en les normes d’ús específiques de cada zona, d’acord a aquest article, seran d’obligat compliment en l’establiment dels usos en sòl urbà i en l’elaboració de la normativa dels Plans Parcials que desenvolupin el PG i aquest POD en sòl urbanitzable.

Condicions generals de permissivitat dels usos de tallers i industria segons la seva situació

Categories d’indústria admissibles en cada situació. Sens perjudici de que les Normes específiques per cada zona o les que defineixin els plans parcials adoptin criteris més restrictius, en cada situació seran admissibles els usos de Tallers i Indústria de les categories que es relacionen a continuació:

- Situació A Categoria 1ª

- Situació B Categories 1ª i 2ª



- Situació C Categories 1ª, 2ª i 3ª

- Situació D Categories 1ª, 2ª, 3ª, 4ª i 5ª

No es consideren subjectes a les condicions de situació descrites, les instal·lacions motivades per activitats comercials o de serveis a la col·lectivitat, entre les quals s’ha d’esmentar: les bugaderies, cambres frigorífiques, instal·lacions de climatització, de manutenció, aparells elevadors i altres similars.

Aquestes activitats no es classificaran dins de l’ús industrial sinó formant part de l’ús que les motiva (residencial, comercial, etc.), excepte quan per llur envergadura, les molèsties o perills que pugui produir corresponguin a les que originaria una activitat industrial de determinada categoria.

Condicions generals de permissibilitat de l’ús recreatiu i d’espectacles

Els locals destinats a espectacles públics, fins i tot esportius, sales de festa, discoteques, cafès - concerts i similars; no podran establir-se contigus amb edificis d'ús assistencial, religiós, educatiu o sanitari de no existir una separació mínima de 20 metres.

Distribució de serveis en el medi urbà

Els usos que representa la distribució de serveis públics al medi urbà entre els que s'inclouen: els edificis o locals de correus, telègrafs, telèfons, els destinats a comissaries de policia i similars podran desenvolupar-se en qualsevol zona urbana sempre que l'edificació que comportin compleixi les normes relatives a l’ordenació que el Pla General i a aquest POD, i que els Plans que els desenvolupin els defineixin a la zona en que s'ubiquin.

Els usos que es materialitzen en els elements tècnics de les xarxes de serveis urbans, entre les que s'inclouen transformadors, dipòsits, estacions de telefonia i similars podran localitzar-se en qualsevol zona urbana sempre que s'acompleixi la legislació específica de la matèria de que es tracti, i s'asseguri que no puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.



Disposició addicional primera. Gènere de les denominacions

1. Totes les denominacions que apareixen en aquestes Normes urbanístiques en gènere masculí s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení.



Disposició addicional segona. Objetius de la incorporació de la perspectiva de gènere i familia en les actuacions urbanístiques

Són objectius de la incorporació de la perspectiva de gènere i família en les actuacions urbanístiques:

a) Crear infraestructures, espais urbans i equipaments que responguin a la millora de les necessitats de les persones segons els seus rols.

b) Visibilitzar, fer comprensible, i fomentar la conscienciació social sobre els beneficis d'aplicar la perspectiva de gènere i família en l'urbanisme i les polítiques territorials.

c) Obtenir el suport i suport institucional públic i ciutadà resultat de la implementació de la perspectiva de gènere a mitjà i llarg termini en la política territorial i ordenació urbana.



Disposició addicional tercera. Determinacions específiques per la inclusió de perspectiva de gènere i familia

1. Són determinacions específiques per la inclusió de la perspectiva de gènere i família en les actuacions urbanístiques:

Quant al transport i mobilitat:

a) Incloure la perspectiva de gènere en els plans parcials, els plans de reforma interior o plans de millora mediambiental i urbana i els plans de mobilitat sostenible.

b) Tenir en compte la perspectiva de gènere en la planificació i gestió del transport, de manera que en aquestes activitats es consideren factors com: i) El mode de viatjar; ii) restriccions temporals i horàries dels desplaçaments de les dones, ancians i nens; iii) criteris associats a l'accessibilitat i la seguretat.

c) Disponer de les parades de transport públic col·lectiu en llocs accessibles, als quals es pot arribar a través de voreres rebaixades i que la seva col·locació i ubicació respongui a criteris de seguretat, tenint en compte qüestions com l’enllumenat nocturn.

d) Que les parades i estacionaments de transport públic es trobin situades a una distància caminable prudencial i accessible, de no més de 500 metres d'un equipament bàsic d’atenció (centres de majors, col·legis, centres de salut, residències, escoles infantils, etc.).

e) Promoure un model urbà que opti per una densitat suficient que doni peu a un transport públic efectiu, reduint la dependència de la mobilitat del vehicle privat.

f) Vincular el transport públic als nous equipaments existents o projectats.

Quant als equipaments i espais públics per a la vida quotidiana (inclosos els comercials).

a) Facilitar la barreja d'usos per assegurar la concurrència i l'afluència de persones tractant que els usos cobreixin el major espectre possible de la franja horària.

b) Assegurar la presència dels petits equips dedicats a la atenció sobre tot equipaments sanitaris, educatius, esportius, en tots els barris i a totes les escales.

c) Favoreixer el desenvolupament de petits equipaments, distribuïts per tot el teixit residencial, d'ús indeterminat, que permetin una adaptació flexible a iniciatives ciutadanes locals i necessitats canviants dels residents.

d) Accés fàcil i segur a equipaments, serveis i llocs d'oci.

e) Implementar polítiques de comerç de proximitat.

f) Assegurar la qualitat, seguretat i manteniment dels espais lliures de joc i de sociabilitat per a les persones majors.

Quant a la seguretat

a) Abordar la identificació de punts percebuts com a perillosos o insegurs pels diferents grups socials i, en particular, per les dones i persones grans (amb atenció a les necessitats diferencials de tots dos sexes) i els nens i les nenes.

b) Tenir en compte l'enllumenat en les vies públiques, sobretot en aquells punts detectats com a "espais insegurs" mitjançant solucions com és el de control intel·ligent al pas de vianants, detectors de moviment i velocitat, en cas de vies urbanes menys transitades, amb una distribució estratègica, una intensitat suficient i una ubicació en llocs estratègics.

c) Accés limitat de llocs insegurs com els aparcaments o tenir associada una vigilància i un camp de visió ampli per exemple a través d'miralls o d'ús de materials transparents.

d) Desenvolupament i disseny d'espais segurs en l'entorn immediat a la vivenda.

e) Fer coincidir les xarxes de transport rodat amb les xarxes de vianants en totes les seves escales municipals i de barri.



f) Crear elements que facilitin la llegibilitat i l'orientació en lloc d'espais uniformes envoltats per carreteres.

g) Assegurar una bona visibilitat de l'espai públic des dels edificis circumdants sense elements que obstaculitzen la mirada o puguin suposar zones propícies a crear inseguretat.

h) Assegurar una localització i un disseny dels edificis d'ús públic i del seu entorn immediat amb criteris de seguretat, per garantir unes condicions de seguretat d'accés que promoguin la seva utilització per tota la població en tots els nivells.

i) Assegurar un trajecte segur, davant les agressions entre els barris residencials i estacions de transport públic.

j) Assegurar que totes les parades de transport públic siguin còmodes i segures.

k) Realitzar auditories de seguretat en els diferents espais urbans a través d'estratègies de participació ciutadana en les quals hi hagi presència de dones.

Quant a l’habitatge

a) Assegurar la barreja i diversitat de tipologies, tant en zones de nova construcció, com en les operacions de rehabilitació.

b) Promoure espais de reunions, tallers, llars d’infants i cura de persones dependents en les promocions d'habitatges o en operacions de rehabilitació.



Disposició addicional quarta. Règim específic de les Coves de Cala Blanca

De conformitat amb la regulació del subsòl establerta en l’article 58 del PG i en concordança amb l’article 12 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, les coves ubicades en el subsòl de la urbanització de Cala Blanca són d’ús públic i a aquest efecte queden legitimades totes aquelles actuacions públiques tendents a possibilitar l’obertura al públic de les mateixes.

Les obres, usos i activitats que realitzin les administracions públiques en aquestes coves a l’efecte de fer-les visitables al públic no comportaran cap dret d’indemnització per a les persones propietàries del sòl, tret que s’acrediti que aquestes actuacions són incompatibles amb l’ús i les possibilitats edificatòries atribuïdes pel PG i aquest POD a l’immoble privat servent.

En qualsevol cas, atès el valor geològic i arqueològic d’algunes de les coves esmentades, totes les actuacions que es realitzin hauran de donar compliment a la legislació en matèria de patrimoni històric i al catàleg municipal.



Disposició transitòria primera. Regularització d’edificacions existents com a edificis en règim especial

Quan el règim aplicable a la categoria de sòl en què se situïn no ho impedeixi, aquest POD regularitzarà, qualificant-los com a edificis en règim especial, les construccions i edificacions en sòl rústic que resultin, per conseqüència del Pla territorial insular o de l’ordenació urbanística establerta per raó d’ell, sobrevingudament disconformes amb l’ordenació aplicable i figurin incloses en el catàleg aprovat a aquest efecte pel Consell Insular segons el que preveu la disposició final tercera del Pla Territorial Insular de Menorca o, fins que es doni aquesta aprovació, la inclusió dels quals en l’expressat règim especial sigui objecte d’informe previ favorable per l’esmentat Consell Insular, sense poder-se en cap cas autoritzar el seu canvi d’ús.

En els edificis que siguin objecte de la qualificació urbanística a què es refereix el número anterior es podran autoritzar obres de reforma, rehabilitació i reconstrucció parcial, sempre que no superin els paràmetres de l’edificació precedent pel que fa a superfície edificable, altura màxima, nombre de plantes i superfície d’ocupació i, a més, en el cas de reconstrucció, les obres s’ajustin als límits de posició de l’edificació precedent i es mantingui almenys un 60% dels elements que configuren la cimentació i l’estructura portant de l’edificació preexistent.

De conformitat amb la disposició transitòria segona de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, es prohibeix expressament l’ampliació d’aquestes edificacions quan tinguin ús residencial. En altres casos, en els edificis que siguin objecte de la referida qualificació urbanística podran autoritzar-se obres que suposin augment del volum edificat sempre que, aquest augment no excedeixi el trenta per cent del volum de l’edificació precedent i, per altra, l’autorització de les obres resulti precedida de l’efectiva demolició, degudament autoritzada i oportunament acreditada, d’un volum edificat igual o superior a l’augmentat i corresponent a una altra edificació existent en la mateixa finca la construcció de la qual, d’acord amb la legalitat urbanística aplicable, fos anterior a l’entrada en vigor del Pla territorial insular.



Disposició transitòria segona. Ordenació detallada del conjunt històric artístic de Ciutadella de Menorca

1. L’annex 2 del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella, aprovat definitivament amb prescripcions per la Comissió d’Urbanisme de Menorca en sessió de 31 de març de 1999, atès que és una modificació del PGOU de 1988 queda derogat i substituït per l’establert en aquesta disposició transitòria.

2. El Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella (PEPCHA) constitueix l’instrument d’ordenació integral del seu àmbit i aquest Pla d’Ordenació Detallada no resulta aplicable en el mateix, tret d’aquells punts en què el PEPCHA fa referència explícita a l’anterior PGOU, que són els següents:

Art. 1.1.1.3. La referència que es fa a l’aplicació supletòria de les normes del PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta al nou PG i al POD en funció de que es tracti de qüestions estructurants o detallades, tret que als punts següents s’assenyali expressament el manteniment de la referència al PGOU de 1988.

Art. 1.1.5 Apartat 2 (segon paràgraf punt a). La referència a les qualificacions d’equipaments públics del PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta a les qualificacions d’equipaments públics del PG i del POD.

Art. 1.1.5 Apartat 2 (segon paràgraf punt f). La referència feta a l’actuació de remodelació per a l’obertura del carrer Lepanto es troba executada.

Art. 5.6.2 (quart paràgraf). La referència que es fa a la normativa del PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta a la normativa del PG i del POD.

Art. 6.1.2. La referència que es fa a la normativa del PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta a la normativa del PG i del POD.

Art. 6.4.2 (punt b). La referència que es fa a la normativa del PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta a la normativa del POD.

Art. 6.6.1 (apartat 1 b). La referència que es fa a la normativa del PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta a la normativa del POD.

Art. 9.1.2 (paràgraf introductori). Es mantén la referència que es fa al PGOU de 1988, de manera que la nova classificació d’usos inclosa al PG i al POD no resulta d’aplicació, excepte pel que fa als usos industrials.

Art. 9.1.2 (punt 7). Quant als usos industrials, la referència que es fa al PGOU de 1988, s’entén substituïda per una referència als articles 211 i 215 del POD.

Art. 9.1.3. Quant a la classificació dels usos pel seu caràcter públic, privat o comunitari, es mantén la referència que es fa a l’article 90.b) del PGOU de 1988, sense que sigui aplicable l’article 144 del PG.

Art. 10.2.1. En relació a les condicions dels habitatges, la referència que es fa al PGOU de 1988 s’ha d’entendre feta als articles corresponents del POD.

Art. 11.4.2. Pel que fa als possibles aparcaments en l’àrea AR, la referència al compliment de les condicions que s’estableixen en el PGOU de 1988 s’han d’entendre feta als articles corresponents del POD.

3. Així mateix, en l’àmbit del Pla Especial mantindran la seva vigència les qualificacions de sistemes que s’identifiquen en els plànols de zonificació i ordenació física d’aquest POD, i explícitament les qualificacions de:

- Sistema portuari

- Sistema d’espais lliures

- Sistema d’equipaments públics i privats



4. Es mantindran, per tant, per tant, les qualificacions dels espais i edificacions que es

delimiten amb aquestes finalitats en els plànols d’aquest POD i s’aplicaran les

condicions que per a cada un d’aquests sistemes s’estableixen a la normativa del

POD.



Disposició transitòria tercera. Estades turístiques de vacances en habitatges

1. Mentre no s’aprovi definitivament la revisió del Pla Territorial Insular de Menorca, en el municipi de Ciutadella es consideren zones aptes per a la comercialització d’estades turístiques en habitatges les indicades en l’annex 2 i grafiades en l’annex 3, ambdós de l’acord adoptat pel Ple del Consell Insular de Menorca en data 16 de juliol de 2018.

2. Una vegada aprovada definitivament la revisió del Pla Territorial Insular de Menorca, es consideraran zones aptes per a la comercialització d’estades turístiques en habitatges les indicades en l’instrument revisat.



Annex 1. Matrius d’ús del sòl rústic

1. SÒL RÚSTIC DE REGIM GENERAL

Protecció i educació ambiental

- Preservació estricta A

- Conservació activa A

- Activitats científiques i d’investigació A

- Regeneració del paisatge A

- Excursionisme C (sobre camins i caminals de domini públic)

- Accés motoritzat C (només per camins de domini públic per a vehicles aliens a l’explotació agropecuària i forestal, i protecció civil)

Explotació de recursos primaris

- Agricultura de secà i pastura A

- Regadiu a cel obert A

- Regadiu sota protecció A

- Regadius nous C (només amb reutilització d’aigües depurades)

- Agricultura ecològica A

- Ramaderia extensiva A

- Ramaderia industrial

C (subjecta, si escau, a avaluació d’impacte ambiental; tractament i depuració de residus; integració paisatgística de les construccions)

- Construccions de nova planta i ampliacions, lligades a l’explotació

C (segons requeriments formals i d’integració paisatgística)

- Manteniment de construccions lligades a

l’explotació A

- Activitat silvícola de conservació A

- Explotació silvícola productiva A

- Repoblació forestal C (amb estudi previ d’impacte ambiental i paisatgístic i amb espècies vegetals autòctones)

- Rompudes per a conreus C (sobre camps en procés d’abandonament)

- Caça C (d’acord amb la legislació vigent)

- Activitat extractiva C (amb estudi d’impacte ambiental i projecte de restauració)




Activitats rurals complementàries

- Agroturisme C (sobre edificacions ja existents)

- Hotels rurals C (sobre edificacions ja existents)

- Restaurants C (sobre edificacions ja existents i a prop de les carreteres)

- Cases de colònies, albergs, granges escoles amb allotjament, refugis juvenils i altres instal·lacions relacionades amb l’educació ambiental

C (sobre edificacions ja existents)

- Àrees d’acampada C (d’acord amb un projecte presentat i aprovat pel CIM)

- Transformació i venda directa dels productes de la pròpia explotació agrària

C (superfície d’exposició i venda màxim 75 m2)


Indústria

- Transformació agrària C (depuració de residus)

- Indústria general Ph

Equipaments*

- Equipaments sense construcció (àrees recreatives)

C (amb informe vinculant del CIM)/DIG

- Resta d’equipaments

C (relacionats amb activitats declarades d’interès general, segons la Llei 6/1997, que regula el sòl rústic, i amb avaluació d’impacte ambiental) /DIG

Infraestructures

- Conduccions i esteses (electricitat, aigua,

telecomunicacions) A/DIG

- Antenes de telefonia mòbil C (excloses les conques visuals de carreteres, segons pla especial) /DIG

- Altres petites infraestructures A/DIG

- Carreteres noves C (estudi d’impacte ambiental i d’acord amb el PDS de carreteres)

- Millores de traçat i ampliació C (estudi d’impacte ambiental i d’acord amb el PDS de carreteres)

- Camins nous C (justificats per millorar l’explotació agrària o accés a equipaments admesos; amb informe vinculant del CIM) /DIG

- Aparcaments C (pels volts de platges; dimensionats, si s’escau, segons la capacitat d’acollida de les platges) /DIG




- Altres instal·lacions de més de 200 m2 de

superfície (abocaments urbans, abocadors

d’inerts, de residus)

C (relacionats amb activitats declarades d’interès general d’acord amb la Llei 6/1997, que regula el sòl rústic, i amb avaluació d’impacte ambiental) /DIG

Ús residencial

- Habitatge unifamiliar aïllat, inclosos els

prefabricats i/o els desmuntables Ph

* definició segons les DOT

Clau:

A: Ús acceptat

C: Ús vinculat al compliment de determinades condicions

Ph: Ús prohibit

DIG: Subjecte al tràmit de declaració d’interès general



2. ÀREES DE TRANSICIÓ (AT)












- Nous regadius C (només amb reutilització d’aigües depurades)


- Explotacions de ramaderia extensiva C

- Explotacions de ramaderia industrial Ph

- Construccions de nova planta i ampliacions,

lligades a l’explotació



l’explotació A



- Repoblació forestal

C (amb estudi previ d’impacte ambiental i paisatgístic i amb

espècies vegetals autòctones)

- Roturacions per a cultius C (sobre camps en procés d’abandó)


- Activitat extractiva Ph

- Construccions de nova planta lligades a

l’activitat agrícola no professional






- Agroturisme C (sobre edificacions ja existents)/DIG

- Hotels rurals C (sobre edificacions ja existents)/DIG

- Restaurants C (sobre edificacions ja existents i propers a carreteres)/DIG


C (sobre edificacions ja existents)/DIG

- Àrees d’acampada C (conforme amb un projecte presentat i aprovat pel CIM)/DIG




Indústria

- Transformació agrària C (depuració de residus)/DIG

- Indústria general C (depuració de residus)/Ph

Equipaments*

- Equipaments sense construcció (àrees

recreatives) C (amb informe vinculant del CIM) /DIG


C (relacionats amb activitats declarades d’interès general, conforme a la Llei 6/1997, que regula el sòl rústic, i amb avaluació d’impacte ambiental) /DIG

Infraestructures


telecomunicacions) A

- Antenes de telefonia mòbil C (excloses les conques visuals de carreteres, segons Pla especial) /DIG

- Altres petites infraestructures A/DIG

- Noves carreteres C (estudi d’impacte ambiental)

- Millores de traçat i ampliació C (estudi d’impacte ambiental)

- Nous camins C (justificats per millorar l’explotació agrària o accés a equipaments admesos; amb informe vinculant del CIM) /DIG

- Aparcaments C (en las immediacions de platges; dimensionats, si s’escau, segons capacitat d’acollida de platges) /DIG

- Altres instal·lacions de més de 200 m2 de

superfície (abocaments urbans, abocadors

C (relacionats amb activitats declarades d’interès general d’acord amb la Llei 6/1997, que regula el sòl rústic, i amb




d’inerts, de residus) avaluació d’impacte ambiental) /DIG

Ús residencial




Clau:

A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit




3. ÀREA D’INTERÈS AGRARI (AIA)

Protecció de la natura i educació ambiental











- Regadius nous C (només amb reutilització d’aigües depurades i amb informe vinculant del CIM)




C (subjecta, si escau, a avaluació d’impacte ambiental;

tractament i depuració de residus; integració paisatgística

de les construccions)





l’explotació A

- Activitat silvícola de conservació

A (vocacional, manteniment i conservació de l’ullastrar

dintre del sòl agrari)



C (amb estudi previ d’impacte ambiental i paisatgístic i amb

espècies vegetals autòctones)

- Rompudes per a conreus C (sobre zones de conreus abandonats i pastures)





- Construccions de nova planta lligades a l’activitat agrícola no professional


- Construccions de nova planta lligades a l’activitat ramadera no professional




- Hotels rurals C (sobre edificacions ja existents) /DIG

- Restaurants Ph



- Àrees d’acampada C




Indústria

- Transformació agrària C (annexes a explotacions agràries; depuració de residus) /DIG


Equipaments*

- Equipaments sense construcció (àrees d’esplai)

C (amb informe vinculant del CIM) /DIG


C (relacionats amb activitats declarades d’interès general, segons la Llei 6/1997, que regula el sòl rústic, i amb avaluació d’impacte ambiental)

Infraestructures

- Petites infraestructures A


telecomunicacions) A/DIG

- Antenes de telefonia mòbil C (excloses les conques visuals de carreteres, segons Pla d’antenes)/DIG

- Carreteres noves C (estudi d’impacte ambiental)


- Camins nous C (justificats per millorar l’explotació agrària o accés a equipaments admesos;




amb informe vinculant de la Conselleria d’Agricultura)/DIG

- Aparcaments

C (a les immediacions de platges d’ANEI; dimensionats Segons la capacitat d’acollida de les platges; i amb informe del Consell)/DIG

- Grans instal·lacions(excloses les energies renovables)

C (promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental, Plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals)

Residencial




Clau:

A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit

DIG: Ús condicionat subjecte al tràmit de declaració d’interès general



4. ÀREES D’INTERÈS AGRARI (AIA)

INCLOSES EN AREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS (APR)
















C (subjecta, si escau, a avaluació d’impacte ambiental; tractament i depuració de residus; integració paisatgística de les construccions)



- Manteniment de construccions lligades a l’explotació

A

- Activitat silvícola de conservació A (vocacional, manteniment i conservació de l’ullastrar dintre del sòl agrari)


- Repoblació forestal C (amb estudi previ d’impacte ambiental i paisatgístic i amb espècies vegetals autòctones)

- Rompudes per a conreus C (sobre zones de conreus abandonats i pastures)








- Construccions de nova planta lligades a l’activitat ramadera no professional





- Restaurants Ph



- Àrees d’acampada Ph

- Àrees d’acampada C




Indústria

- Transformació agrària C (annexes a explotacions agràries; depuració de residus)/DIG


Equipaments*


C (amb informe vinculant del CIM) / DIG


C (relacionats amb activitats declarades d’interès general, segons la Llei 6/1997, que regula el sòl rústic, i amb avaluació d’impacte ambiental) / DIG

Infraestructures

- Petites infraestructures A/DIG

- Conduccions i esteses (electricitat, aigua, telecomunicacions)

A/DIG

- Antenes de telefonia mòbil C (excloses les conques visuals de carreteres, segons Pla Especial)/DIG

- Carreteres noves C (estudi d’impacte ambiental i d’acord amb el PDS de carreteres)

- Millores de traçat i ampliació C (estudi d’impacte ambiental i d’acord amb el PDS de carreteres)

- Camins nous C (justificats per millorar l’explotació agrària o accés a equipaments admesos; amb informe vinculant de la Conselleria





d’Agricultura) / DIG

- Aparcaments

C (a les immediacions de platges d’ANEI; dimensionats segons la capacitat d’acollida de les platges; i amb informe del Consell) / DIG

- Grans instal·lacions (excloses les energies renovables, regulades a l’article ...)

C (promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental, Plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals)

Residencial



Clau:

A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit




5. ÀREA D’INTERÈS PAISATGÍSTIC (AIP)











- Regadiu sota protecció Ph




- Ramaderia industrial Ph





l’explotació A


- Explotació silvícola productiva C (atenent criteris paisatgístics i evitant tallades arreu i pistes noves sens estudi previ d’impacte)

- Repoblació forestal C (amb espècies autòctones)

- Rompudes per a conreus C (sobre camps abandonats)

- Activitat extractiva Ph







- Restaurants Ph

- Cases de colònies albergs, granges escoles amb allotjament, refugis juvenils i altres instal·lacions relacionades amb l’educació ambiental


- Àrees d’acampada Ph


C (superfície d’exposició i venda màxim 75 m2) / DIG


Indústria

- Transformació agrària C (annexes a l’explotació per a la transformació de la producció pròpia; depuració de residus)/DIG


Equipaments*


C (amb informe vinculant del CIM)/DIG

- Resta d’equipaments C (amb informe vinculant del CIM)/DIG

Infraestructures

- Petites infraestructures

Ph (excepte infraestructures d’energies renovables i de proveïment d’ús domèstic i turisme rural; altres infraestructures d’energies renovables, amb estudi previ d’impacte ambiental)/DIG


C (noves instal·lacions soterrades i seguint vies de transport)/DIG

- Antenes de telefonia mòbil Ph

- Carreteres noves Ph


- Camins nous Ph

- Aparcaments

C (a les immediacions de platges d’ANEI; dimensionats segons la capacitat d’acollida de les platges; i amb informe del Consell)

- Grans instal·lacions

Promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental, Plantes de




tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals

Residencial



Clau:

A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit



** Es podrà excepcionar l’obligació de seguir vies de transport a les conduccions i esteses vinculades a Grans Instal·lacions i quan s’acrediti l’existència de dificultats tècniques que impossibilitin o desaconsellin l’aprofitament de traçats ja existents.



6. ANEI – PROTECCIÓ NORMAL, ÀREES NATURALS D’INTERÈS TERRITORIAL (ANIT) I ÀREES DE PROTECCIÓ TERRITORIAL (APT)

Usos Conreus i pastures Superfície forestal arbrada

Matollars Zones humides i dunes en ANIT

Barrancs en ANIT


- Preservació estricta

A A A A A

- Conservació activa A A A A A

- Activitats científiques i d’investigació

A A A A A

- Educació ambiental i excursionisme

C (sobre camins i caminals establerts per pla

especial)

C (en ANEI, sobre camins

i caminals establerts per

pla especial; en ANIT

sobre viari de domini

públic)

C (en ANEI, sobre camins

i caminals establerts per

pla especial; en ANIT

sobre viari de

domini

públic)

C (sobre viari de domini

públic)

C (sobre viari de domini

públic)

- Regeneració del paisatge

A A A A A

- Centres d’interpretació i altres instal·lacions fixes

C (en ANEI, segons pla especial i sempre en edificacions

C (en ANEI, segons pla especial i sempre en edificacions existents)

C (en ANEI, segons pla especial i sempre en edificacions existents)

Ph Ph






Barrancs en ANIT

existents)

- Accés motoritzat

C (en ANEI, sobre camins establerts per pla especial;

Prohibit a la xarxa quaternària, excepte agropecuari i ambiental; en ANIT, sobre viari de domini públic i accessos a l’explotació agropecuària)

C (en ANEI, sobre camins establerts per pla especial; prohibit a la xarxa quaternària, excepte agropecuari i ambiental; en ANIT, sobre viari de domini públic i accessos a l’explotació agropecuària)

C (en ANEI, sobre camins establerts per pla especial; prohibit a la xarxa quaternària, excepte agropecuari i ambiental; en ANIT, sobre viari de domini públic i accessos a l’explotació agropecuària)

Ph (excepte protecció

civil)

Ph (excepte explotació agropecuària, forestal i protecció civil)


- Agricultura de secà i pastura

A Ph Ph Ph A

- Regadiu a cel obert

A Ph Ph Ph A

- Regadiu sota protecció

Ph Ph Ph Ph Ph

- Regadius nous C (només amb reutilització

Ph Ph Ph Ph






Barrancs en ANIT

d’aigües depurades) i amb informe vinculant del CIM)

- Agricultura ecològica

A Ph Ph Ph C (sobre sòl agrícola ja existent)

- Ramaderia extensiva

C (sobre pastures ja existents)

C (excepte caprí i porcí)

C (excepte caprí i porcí) Ph C (sobre pastures ja existents)


Ph Ph Ph Ph Ph



Ph Ph Ph Ph


A A A Ph A


A A A Ph A

- Explotació silvícola productiva

C (segons criteris d’ordenació

C (segons criteris d’ordenació forestal i

Ph Ph Ph






Barrancs en ANIT

forestal i inclusió en el Registre d’Explotacions Forestals de les Balears)

inclusió en el Registre d’Explotacions Forestals de les Balears)


C (amb estudi previ

d’impacte ambiental i

paisatgístic i amb espècies vegetals autòctones)

C (amb estudi previ d’impacte ambiental i paisatgístic i amb espècies vegetals autòctones)

C (amb estudi previ d’impacte ambiental i paisatgístic i amb espècies vegetals autòctones)

Ph Ph

- Rompudes per a conreus

Ph Ph Ph Ph Ph

- Activitat extractiva Ph Ph Ph Ph Ph


- Agroturisme C (sobre edificacions ja existents) / DIG



Ph Ph




Ph Ph






Barrancs en ANIT

- Restaurants Ph Ph Ph Ph Ph

- Cases de colònies albergs, granges escoles amb allotjament, refugis juvenils i altres instal·lacions relacionades amb l’educació ambiental




Ph C (sobre edificacions ja existents)/DIG

- Àrees d’acampada

C (en ANEI, segons pla especial; en ANIT, segons projecte presentat i aprovat pel CIM)/DID



Ph Ph


C (superfície d’exposició i venda màxim 75 m2) / DIG

Ph Ph Ph Ph


C (d’acord amb la legislació vigent)


Ph C (d’acord amb la legislació vigent)

Indústria






Barrancs en ANIT

- Transformació agrària

C (annexes a l’explotació per a la transformació de la producció pròpia; depuració de residus)

Ph Ph Ph Ph

- Indústria general Ph Ph Ph Ph Ph

Equipaments*


C (amb informe del CIM)/DIG



Ph Ph


Ph Ph Ph Ph Ph

Infraestructures


Ph (excepte infraestructures d’energies renovables i de proveïment per a ús domèstic i turisme rural; altres infraestructures d’energies

Ph (excepte infraestructures d’energies renovables i de proveïment d’ús domèstic i turisme rural; altres infraestructures d’energies renovables, amb estudi previ d’impacte ambiental; també infraestructures

Ph (excepte infraestructures d’energies renovables i de proveïment d’ús domèstic i turisme rural; altres infraestructures d’energies renovables, amb estudi previ d’impacte ambiental; també infraestructures de

Ph Ph






Barrancs en ANIT

renovables, amb estudi previ d’impacte ambiental)/DIG

de defensa contra incendis)/DIG

defensa contra incendis)/DIG


C (instal·lacions noves soterrades i que segueixin vies de transport)/DIG



Ph C (només elèctrica i telecomunicació per camins i/o soterrada)/DIG

- Antenes de telefonia mòbil

Ph Ph Ph Ph Ph

- Carreteres noves Ph Ph Ph Ph Ph

- Millores de traçat

C (estudi d’impacte ambiental i d’acord amb el PDS de carreteres)



Ph Ph

-Pistes forestals noves

Ph C (estudi d’impacte ambiental)/DIG

C (estudi d’impacte ambiental)/DIG

Ph Ph

- Camins nous Ph Ph Ph Ph Ph

- Aparcaments

C (segons el pla especial de l’ANEI; en ANIT, amb informe del

Ph C (segons el pla especial de l’ANEI; en ANIT, amb informe del CIM)/DIG

Ph Ph






Barrancs en ANIT

CIM)/DIG

- Grans instal·lacions (excloses les energies renovables

C (Promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental, Plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals)

Ph

C (Promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental, Plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals)

Ph Ph

Ús residencial

- Habitatge unifamiliar aïllat, inclosos els prefabricats i/o els desmuntables

Ph Ph Ph Ph Ph

Clau:



A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit



** Es podrà excepcionar l’obligació de seguir vies de transport a les conduccions i esteses vinculades a Grans Instal·lacions i quan s’acrediti l’existència de dificultats tècniques que impossibilitin o desaconsellin l’aprofitament de traçats ja existents.



7. ÀREES D’ALT NIVELL DE PROTECCIÓ (AANP) EN ANEI I ÀREES DE PROTECCIÓ TERRITORIAL (APT)

Usos Protecció costa (100 m)

Illots i penya-segats Zones humides i dunes Alzinars Marines d’ullastre i aladern

Protecció, educació ambiental i apropament a la natura

- Preservació estricta

A A A A A

- Conservació activa A A A A A


A A A A A

- Educació ambiental i excursionisme


especial)


especial)


especial)


especial)


especial)


A A A A A

- Centres d’interpretació i ialtres instal·lacions fixes

Ph Ph Ph Ph Ph

- Accés motoritzat


Ph Ph (excepte protecció civil) Ph (excepte explotació agropecuària, forestal i protecció civil)






A Ph Ph Ph Ph

- Regadiu a cel obert

Ph Ph Ph Ph Ph


Ph Ph Ph Ph Ph

- Regadius nous Ph Ph Ph Ph Ph

- Agricultura ecològica

C (sobre sòl agrícola ja existent)

Ph Ph Ph

- Ramaderia extensiva

C (sobre pastures ja

existents) Ph Ph Ph Ph


Ph Ph Ph Ph Ph


Ph Ph Ph Ph Ph


A Ph Ph A A


Ph Ph Ph A A


Ph Ph Ph C (usos tradicionals regulats per pla especial)

C (usos tradicionals regulats per pla especial)



- Repoblació forestal Ph Ph Ph Ph Ph


Ph Ph Ph Ph Ph

- Activitat extractiva Ph Ph Ph Ph Ph


- Agroturisme Ph Ph Ph Ph Ph

- Hotels rurals Ph Ph Ph Ph Ph

- Restaurants Ph Ph Ph Ph Ph

- Cases de colònies Ph Ph Ph Ph Ph

- Àrees d’acampada Ph Ph Ph Ph Ph


Ph Ph Ph Ph Ph



Ph C (d’acord amb la legislació vigent)


Indústria

- Transformació agrària

Ph Ph Ph Ph Ph

- Indústria general Ph Ph Ph Ph Ph

Equipaments*

- Equipaments sense construcció

C (a platges amb les limitacions que

Ph Ph Ph Ph



(àrees d’esplai) estableixi el Pla Especial) / DIG


Ph Ph Ph Ph Ph

Infraestructures


Ph (excepte senyalització marítima) DIG

Ph (excepte senyalització marítima) DIG

Ph Ph (excepte defensa contra incendis) DIG

Ph (excepte defensa contra incendis) DIG


Ph (excepte servei a senyalització marítima) DIG

Ph (excepte servei a senyalització marítima) DIG

Ph C (només elèctrica i telecomunicació per camins i soterrada) DIG

C (només elèctrica i telecomunicació per camins i soterrada) DIG

- Antenes de telefonia mòbil

Ph Ph Ph Ph Ph

- Carreteres noves Ph Ph Ph Ph Ph

- Pistes forestals Ph Ph Ph C (Desviaments per raons ambientals amb EIA) DIG

C (Desviaments per raons ambientals amb EIA) DIG

- Camins nous Ph Ph Ph Ph Ph

- Aparcaments

C (amb les limitacions establertes pel PE d’ANEI; mai sobre vegetació penyal litoral) DIG

Ph Ph Ph Ph

-Ports i ports esportius

Ph Ph Ph Ph Ph



Clau:

A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit



- Grans instal·lacions

Ph Ph Ph Ph Ph

Ús residencial


Ph Ph Ph Ph Ph



8. ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISC (APR) **

Usos Erosió Inundació Incendis Contaminació Aqüífers

Despreniments


- Preservació estricta A A A A A A

- Conservació activa A A A A A A


A A A A A A


C (Estudi d’incidència ambiental)






- Educació ambiental C (Informe favorable del CIMe del programa educatiu)

C (Informe favorable del CIMe del programa educatiu)





- Excursionisme A A Ph C (compliment decret 101/93 i Llei 81/68)

Ph A

- Centres d’interpretació i altres instal·lacions fixes

C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG


Ph C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG


- Accés motoritzat C (vehicles explotació agropecuària, forestal

C (vehicles explotació agropecuària,









Despreniments

protecció civil) forestal i

protecció civil)

forestal i

protecció civil)

forestal i

protecció civil)

forestal i

protecció civil)

forestal i

protecció civil)



A A A A A C (Estudi d’incidència ambiental)

- Regadiu a cel obert C (Estudi d’incidència ambiental)

Ph C (Estudi d’incidència ambiental)

A A C (Estudi d’incidència ambiental)







- Regadius nous C (Estudi d’incidència ambiental)




Ph

- Agricultura ecològica A A A A A A

- Ramaderia extensiva A A A A A A

- Ramaderia industrial C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG


C (Informe DG Recursos Hídrics) / DIG


C (Informe DG Recursos Hídrics) / DIG

Ph





Despreniments








A A A A A A


A C (Estudi d’incidència ambiental)

A C (Estudi d’incidència ambiental)


A





C (Estudi d’incidència ambiental i projecte d’explotació)

C (Estudi d’incidència ambiental i projecte d’explotació)


- Repoblació forestal C (Estudi d’incidència ambiental)








Ph A A A C (Estudi d’incidència ambiental)

- Activitat extractiva Ph (excepte el contemplat al PDS

Ph (excepte el contemplat al PDS

Ph (excepte el contemplat al


Ph (excepte el contemplat al






Despreniments

pedreres) pedreres) PDS pedreres) pedreres) PDS pedreres) pedreres)


Ph Ph Ph Ph Ph Ph


- Agroturisme C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG




- Hotels rurals C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG




- Restaurants C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG













Despreniments

- Àrees d’acampada (resta d’equipament)


Ph Ph Ph Ph C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG












Indústria

- Transformació agrària Ph Ph Ph Ph Ph Ph

- Indústria general Ph Ph Ph Ph Ph Ph

Equipaments*

- Equipaments sense construcció



- Resta d’equipaments C (Estudi d’incidència ambiental) / DIG


Infraestructures





Despreniments



Ph (excepte senyalització marítima)

Ph Ph (excepte defensa contra incendis)

Ph (excepte defensa contra incendis)

Ph



Ph (excepte servei a senyalització marítima)

Ph C (només elèctrica i telecomunicació per camins i soterrada)

C (només elèctrica i telecomunicació per camins i soterrada)

C (només elèctrica i telecomunicació per camins i soterrada)

C (Estudi d’incidència ambiental, compliment PE telefonia mòbil) / DIG

C (Estudi d’incidència ambiental, compliment PE telefonia mòbil) / DIG

Ph Ph Ph Ph Ph

C (Estudi d’incidència ambiental, d’acord amb PDS carreteres)

C (Estudi d’incidència ambiental, d’acord amb PDS carreteres)

Ph Ph Ph Ph Ph


Ph Ph Ph C (Desviaments per raons ambientals amb EIA)

C (Desviaments per raons ambientals amb EIA)

Ph


Ph Ph Ph Ph Ph Ph



Ph Ph Ph Ph Ph





Despreniments

C (Estudi d’incidència ambiental i depèn del tipus d’infraestructura) / DIG

C (Estudi d’incidència ambiental i depèn del tipus d’infraestructura) / DIG

Ph Ph Ph Ph Ph

Ús residencial


Ph Ph Ph Ph Ph Ph

Clau:

A: Ús acceptat


Ph: Ús prohibit

