revisió del catàleg i pla especial urbanístic de protecció del ...€¦ · ingrid roda del...

Revisió del Catàleg i Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i

Ambiental d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Volum 3

VIII. Document Ambiental Estratègic

Document d’avaluació ambiental estratègica simplificada per a l’aprovació inicial

Redacció: Ingrid Roda del Cuerpo, ambientòloga

Coordinació:

Imma Vilamala Aliguer, historiadora

Gestió: SPAL, juliol 2017

S E R V E I D E P A T R I M O N I A R Q U I T E C T Ò N I C L O C A L

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC. REVISIÓ DEL CATÀLEG I PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’OLESA DE MONTSERRAT

2

Diputació de Barcelona. Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Autora: Ingrid Roda, juliol de 2017


3


ÍNDEX DELS DOCUMENTS

VOLUM 1

I. MEMÒRIA

II. ESTUDI DEL PAISATGE

III. NORMATIVA

IV. ESTUDI ECONÒMIC

V. QUADRE RESUM DELS ELEMENTS

VI. PLÀNOLS

VOLUM 2

VII. FITXES INDIVIDUALITZADES DELS ELEMENTS

VOLUM 3

VIII. DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC


4



5


REVISIÓ DEL CATÀLEG I PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’OLESA DE MONTSERRAT VOLUM 3 VIII. DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC Document d’avaluació ambiental estratègica simplificada per a l’aprovació inicial Juliol de 2017 Redacció:


6



7


VIII. DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC

1. OBJECTE .................................................................................................... 9

2. DESCRIPCIÓ DE L'ÀMBIT TERRITORIAL DEL PLA ................................ 10

3. TRETS BÀSICS DE LA REVISIÓ DEL CATÀLEG I PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’OLESA DE MONTSERRAT .................... 12

3.1. Marc normatiu ........................................................................................ 12

3.2. Antecedents ........................................................................................... 13

3.3. Objecte del pla ....................................................................................... 13

3.4. Objectius del pla .................................................................................... 14

3.5. Documentació i tramitació del pla i catàleg ............................................ 14

3.6. Contingut del catàleg ............................................................................. 16

3.7. Llista de tots els béns catalogats ........................................................... 16

3.8. Tipologies de béns ................................................................................. 21

3.9. Categoria de protecció de béns ............................................................. 23

3.10. Qualificacions urbanístiques dels béns segons el PGOU .................... 30

3.11. Nivells de protecció proposats ............................................................. 30

3.12. Intervencions proposades .................................................................... 32

4. ANÀLISI D’ALTERNATIVES ...................................................................... 37

5. DESENVOLUPAMENT PREVISIBLE DEL PLA ........................................ 42

6. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENT ABANS DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA ................................................ 43

6.1. Geologia i geomorfologia ....................................................................... 43

6.2. Hidrologia ............................................................................................... 44

6.3. Vegetació ............................................................................................... 45

6.4. Valors naturals i ecològics ..................................................................... 47

6.5. Valors socials ......................................................................................... 56

6.6. Activitat agrària ...................................................................................... 58

6.7. Xarxa viària ............................................................................................ 59

6.8. Principals impactes i riscos ambientals i paisatgístics ........................... 61

7. EFECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ................................................ 64

7.1. Efectes ambientals significatius que es poden derivar de l'execució del pla inclosos els relatius als riscos de protecció civil ...................................... 64

7.2. Efectes previsibles sobre els plans sectorials i territorials ..................... 72


8


8. LA MOTIVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SIMPLIFICADA ................................................. 79

8.1. Motivació de l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada ................................................................................ 79

8.2. Conclusions amb relació a la necessitat de dur a terme o no dur a terme l'avaluació ambiental estratègica ordinària del pla ........................................ 79

9. RESUM DELS MOTIUS DE LA SELECCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONTEMPLADES ............................................................................................ 81

10. MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I CORREGIR QUALSEVOL EFECTE NEGATIU RELLEVANT EN EL MEDI AMBIENT ........ 83

11. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL PER FER EL SEGUIMENT DEL PLA........................................................................................................... 86

11.1. Programa de vigilància ambiental ........................................................ 86

11.2. Seguiment i supervisió ......................................................................... 90


9


1. OBJECTE

L’objecte del Document ambiental estratègic de la Revisió del Catàleg i Pla Especial Urbanístic de Protecció (PEUP) del Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d’Olesa de Montserrat (desembre 2016) és l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l’establiment de l’ordenació proposada pel pla especial.

A la tramitació de la Revisió del Catàleg i Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental del municipi d’Olesa de Montserrat li són d’aplicació les determinacions de la normativa següent:

En l'àmbit europeu, la Directiva 2001/42/CE, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

En l'àmbit estatal, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

En l’àmbit català, la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. I la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica

I en concret, li és d’aplicació el procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada.

El document ambiental estratègic es redactarà d’acord amb el contingut que determina l’article 29.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Els objectius del Document ambiental estratègic són:

La integració dels aspectes mediambientals en l’elaboració i tramitació del Catàleg i PEUP.

Identificar i analitzar els valors naturals i paisatgístics del municipi i avaluar els probables efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar de l’execució del Catàleg i PEUP, així com els requeriments ambientals significatius que siguin d’aplicació.

Establir les mesures que permetin prevenir, corregir, i si s’escau, compensar els efectes adversos sobre el medi ambient.


10


2. DESCRIPCIÓ DE L'ÀMBIT TERRITORIAL DEL PLA

El terme municipal d’Olesa de Montserrat té una extensió de 16,75 km2 i està situat a la capçalera de la comarca del Baix Llobregat, al límit, a l’est, amb la del Vallès Occidental. El límit oest i sud-oest del terme el determina el riu Llobregat, a la dreta del qual hi ha el municipi d’Esparreguera, en concret, des del torrent de Sant Salvador a l’antic balneari de la Puda de Montserrat, a la sortida del congost del Cairat, fins a la roca de la Mona, on coincideix també amb el terme d’Abrera; el límit est prossegueix després per la riera de la Mona fins al coll de les Barones; i pel torrent de Sant Jaume, que limita amb el terme de Viladecavalls.

El terme d’Olesa és travessat per la C-1411 que enllaça amb la A-2, ja en el terme d’Abrera i per la C-55. I també per dues carreteres locals, la B-120 i la BV-1201.

Dins el municipi hi ha l’estació d’Olesa de Montserrat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya corresponent a la línia Barcelona-Manresa.

La xarxa hidrogràfica del municipi està presidida per la llera del riu Llobregat, al qual hi desemboquen rieres i torrents de cabal intermitent que depenen de la intensitat de les pluges.

Segons dades del 2009, el sòl urbanitzat del municipi correspon a un 13 % del total, seguit per un 21 % de massa boscosa, un 33 % de matollars i prats i un 31 % de conreus, aproximadament. Així doncs, l’ús del sòl predominant és el dels matollars i prats, degut principalment a l’abandonament dels conreus i de les afectacions per incendis forestals.

La població s’han concentrat principalment en el nucli urbà, però també en les diverses urbanitzacions presents al municipi.

Una part del terme municipal està inclosa dins el PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat, aproximadament unes 573 ha.

Pel que fa a la geologia, destaquen diversos afloraments de gran rellevància com són Ribes Blaves, les Agulles del Petintó i Sant Salvador de les Espases.

Olesa de Montserrat compta amb una xarxa viària composta per la carretera BV-1201 d’Olesa a Martorell, que enllaça la comarcal C-243 de Terrassa a Martorell a l’alçada d’aquest darrer; la carretera C-55 d’Abrera a Manresa, que enllaça a Abrera amb la A-2 (autovia) de Barcelona a Igualada i Lleida; la carretera C-1414, que permet accedir a l’autovia A-2 per Esparreguera; i la carretera B-120 a Terrassa per Viladecavalls, que enllaça amb la carretera BV-121 cap a l’estació del Nord de la RENFE (fora de servei) i d’allí amb la carretera BV-1211, que duu a Vacarisses, on es pot enllaçar amb la C-58, que enllaça amb la C-16 (E-9) anomenada Autopista de Montserrat, que va de Barcelona a Manresa.

El municipi també té una estació ferroviària d’FGC de les línies Barcelona – Olesa de Montserrat (S4) i Barcelona – Manresa (R5), corresponents a la línia Llobregat-Anoia.

Olesa de Montserrat compta amb un aeri per enllaçar els nuclis d’Olesa i Esparraguera, que fou inaugurat l’any 2005 i tancat temporalment a inicis de l’any 2012. Actualment, aquesta infraestructura està en desús.


11


A Olesa de Montserrat existeix una àmplia gama de camins rurals, camins forestals, corriols i senders, que majoritàriament són vies de terra de circulació permanent que serveixen per a la unió entre les finques agràries i d’accés a les cases i veïnats del poble, per a la vigilància i prevenció d’incendis forestals i com a vials de lleure i gaudi de l’entorn i del paisatge.

El patrimoni històric i arquitectònic d’Olesa de Montserrat està constituït per nombrosos elements d’arquitectura tradicional-popular, tant en el centre urbà com a les zones rurals. Entre ells, es troben les barraques d’estil olesà o els murs de pedra seca.

Terme municipal d’Olesa de Montserrat. Ortofotomapa. Font: ICGC


12


3. TRETS BÀSICS DE LA REVISIÓ DEL CATÀLEG I PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’OLESA DE MONTSERRAT

El document de Revisió del Catàleg i Pla Especial Urbanístic del Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d’Olesa de Montserrat té per objectiu, tal i com el seu nom indica, la revisió dels inventaris de patrimoni immoble i arqueològic ja existents, així com, identificar la resta d’elements del municipi que configuren el seu patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i ambiental, i regular-ne les intervencions, establint les mesures per a la seva conservació, recuperació i millora.

A continuació, és fa una breu descripció dels principals trets del pla, l’abast i el contingut del pla i de les seves alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables. Així com també s’indica el desenvolupament previsible del pla i els instruments que es preveuen per al seu desenvolupament posterior.

3.1. MARC NORMATIU

El Catàleg i PEUP d’ Olesa de Montserrat es formula d'acord amb la legislació vigent i el seu desenvolupament reglamentari, en concret:

Text refós per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (RLUC), aprovat per Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol (DOGC de 24.7.2006).

Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 de octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i rehabilitació urbana.

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (DOGC de 9.1.2008).

DECRET 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.

Així mateix la normativa del Pla s'ha formulat d'acord amb les normes jurídiques que regulen específicament el Patrimoni històric artístic, és a dir:

La Constitució de 1978 en el seu article 46, que estableix el caràcter constitucional de les normes de Protecció del Patrimoni.

Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) (DOGC de 11.10.1993).


13


3.2. ANTECEDENTS

Actualment, el municipi d’Olesa es regeix pel Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de l’any 1993.

Pel que fa al patrimoni, l’article 20 “Catàleg i Pla Especial de Protecció de Patrimoni” del PGOU diu que s’haurà de formar un catàleg de patrimoni.

En concret, els articles 109, 110, 111, 112 i 113. Fan una definició, estableixen un llistat d’elements, es parla dels continguts que haurà de tenir el Pla Especial, fixa unes condicions de protecció immediata d’aplicació fins que no es redacti el Pla Especial i regula la redacció de Plans Especials individualitzats.

L’any 1994 es redacta el Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic, que només recull elements arquitectònic i ambients urbans i no hi ha protecció per a cap element natural i/o ambiental ni arqueològic i/o paleontològic.

Fins a dia d’avui, s’han aprovat diverses modificacions (anys 2010 i 2012) del Pla Especial de Protecció i Catàleg, que modifiquen o inclouen elements nous.

Actualment, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat està en fase redacció d’un POUM i d’aquí la necessitat de redactar el document.

L’octubre de 2015 es va iniciar la redacció de la Revisió del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat amb el suport econòmic i tècnic de la Diputació de Barcelona i la coordinació del Servei de Patrimoni Arquitetonic Local (SPAL) de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat.

El dia 19 de novembre de 2015, es va fer una reunió a l’Ajuntament amb representants de l’SPAL, de l’Ajuntament i l’equip redactor per presentar l’inici del treball a la ciutadania.

3.3. OBJECTE DEL PLA

La Revisió del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat té com a objecte:

Determinar dels elements i conjunts arquitectònics (EA i CA), béns arqueològics i paleontològics (BARP), béns naturals (BN) i béns ambientals i paisatgístics (BAMP) tant rurals com urbans que constitueixen la identitat històrica d’Olesa de Montserrat i representen un llegat cultural per transmetre a les generacions futures.

Establir la normativa tècnica que reguli les intervencions en els elements, conjunts i ambients catalogats.

Establir i fomentar les mesures i actuacions públiques i privades necessàries per a la protecció dels elements, conjunts i ambients catalogats i els seus entorns, així com les formes d’actuació, col·laboració i ajut de l'administració i el règim disciplinari de correcció de les infraccions.


14


3.4. OBJECTIUS DEL PLA

La Revisió del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat té per objectius:

Identificar i documentar les construccions, elements naturals i de valor ambiental i paisatgístic, elements arquitectònics i conjunts, jaciments arqueològics i paleontològics i altres elements singulars de valor patrimonial.

Determinar en cada element els motius de la seva catalogació i una proposta de categoria i de nivell de protecció.

Aprofundir en el coneixement de la seva història i dels trets urbanístics i arquitectònics que els defineixen i caracteritzen.

Servir com a document de base per al desenvolupament de les polítiques i instruments normatius que permetin la preservació i posada en valor d’aquests elements.

Permetre la difusió i coneixement per part de la ciutadania dels valors patrimonials i paisatgístics i de la història que aquests elements transmeten.

Facilitar al consistori una documentació que els permeti explicar fàcilment el treball a terceres persones: equip de govern, ciutadania, etc.

Especificar la situació dels jaciments i àrees arqueològiques, segons les dades proporcionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, per tal de poder aplicar les mesures preventives necessàries que n’evitin la destrucció o desaparició.

Incorporar al catàleg els elements naturals i ambientals característics, propis i diferenciadors del municipi d’Olesa de Montserrat.

3.5. DOCUMENTACIÓ I TRAMITACIÓ DEL PLA I CATÀLEG

VOLUM 1

I. Memòria: informativa, històrica i justificativa (objectius i criteris).

II. Estudi del paisatge: descripció dels aspectes naturals i valors paisatgístics del municipi, principals impactes i riscos ambientals, evolució història del paisatge i recomanacions de conservació i millora.

III. Normativa general de regulació les intervencions.

IV. Estudi econòmic: amb les directrius econòmiques i estratègiques que regeixen el Catàleg i PEUP, i agenda de desenvolupament.

V. Quadre resum dels elements catalogats on apareixen les dades bàsiques de cada bé estudiat per tal de tenir-ne una idea general i ràpida, ja que conté les dades resumides de cadascun.

VI. Plànols informatius i normatius.


15


VOLUM 2

VII. Fitxes individualitzades dels elements catalogats on s’identifiquen i es descriuen els elements que formen part del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d’Olesa de Montserrat, en fitxes individualitzades, en les quals s’indica l’actual nivell i grau de protecció, així com el proposat. Les fitxes que componen el Catàleg recullen tota la informació obtinguda tant en el treball de camp com de les dades obtingudes en la recerca documental.

VOLUM 3

VIII. Document d’Avaluació Ambiental Estratègica

Com a base documental, han estat consultats els inventaris i catàlegs següents:

Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat, 1993

Pla Especial Urbanístic d'Identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació. Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. 2011

Mapa del Patrimoni Cultural d’Olesa de Montserrat. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. 2012

Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya

Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya

I els arxius i fons documentals:

Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

Arxiu de l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya

Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya

Arxiu municipal d’Olesa de Montserrat

Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Arxiu de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya

Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi

Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat

Centre Muntanyec i de Recerques Olesà

Arxiu Nacional de Catalunya


16


3.6. CONTINGUT DEL CATÀLEG

El document del catàleg de béns protegits inclou les fitxes individualitzades dels elements i conjunts arquitectònics (EA i CA), béns arqueològics i paleontològics (BARP), béns naturals (BN) i béns ambientals i paisatgístics (BAMP) que es proposen protegir.

Aquesta fitxa individualitzada inclou la informació física i jurídica necessària de cada bé, i estableix el nivell de protecció al qual està subjecte i el tipus d’intervencions o actuacions possibles, d’acord amb les determinacions establertes pel pla general. Les fitxes s’han elaborat d’acord els criteris de la guia Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció (març 2013), elaborada conjuntament pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i segons les aportacions realitzades pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

3.7. LLISTA DE TOTS ELS BÉNS CATALOGATS

La revisió del catàleg recull 205 fitxes, de les quals 16 fitxes de Béns Arquitectònics com a Conjunts Arquitectònics (CA); 116 fitxes de Béns Arquitectònics com a Elements Arquitectònics (EA); 18 fitxes de Béns Arqueològics I Paleontològics (BARP); 26 fitxes de Béns Naturals (BN) i 29 fitxes de Béns Ambientals i Paisatgístics (BAMP).

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC: CONJUNTS

CODI Nom Categoria

001 CARRER AMPLE BPU

002 CONJUNT D'HABITATGES CARRER ANSELM CLAVÉ BPU

003 CONJUNT HABITATGES CARRER CALVARI BPU

004 CONJUNT DE L'ERMITA DE SANT PERE SACAMA I CASTELL BCIN

005 CARRER COSCOLL BPU

006 CARRER CREU REIAL BPU

007 CARRER DE DALT BPU

008 CEMENTIRI VELL BPU

009 CARRER DE L'ESGLÉSIA BPU

010 LES ESCOLÀPIES BCIL

011 CONJUNT DE L'ERMITA DE SANT SALVADOR DE LES ESPASES BCIN

012 NUCLI ANTIC DE LA VILA D'OLESA DE MONTSERRAT BPU

013 CONJUNT D'ENTEIXINATS BCIL

014 CONJUNT DE PORTALADES DE PEDRA I ALTRES BPU

015 CONJUNT DE BALCONS I FINESTRES BPU

016 CASES DE LA FLORA BPU

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC: ELEMENTS


17


CODI Nom Categoria

001 CAL REGANER BPU

002 CA L'AMÈRICA BPU

003 CAL CAMPDERRÓS BPU

004 CA LA CLARETA BPU

005 CAL PERPINYÀ BPU

006 CAL FIGUERES BPU

007 CAL BALCELLS BPU

008 CASA JOAQUINA TARRÉS 1 BPU


010 CAL SEQUIS BPU

011 CASA BARTOLÍ BPU

012 HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT BPU

013 CAL SEGURA BPU

014 CAL PEL·LA BPU

015 EDIFICI D'HABITATGES ENTRE MITGERES BPU

016 CASA GRIVÉ BPU


018 CASA MARIA MILÀ BPU

019 MOLÍ D'OLI BPU

020 ELS SALISTES BCIL

021 EDIFICI DE LA CAIXA DE PENSIONS BPU

022 ANTIGUES COTXERES BPU

023 CASA I PORTAL CARRER ARC DE L'ESGLÉSIA BPU

024 HABITATGE BPU

025 CORRAL DE CAL PAULARI BPU

026 CASA DE LES PALMERES BPU

027 CASA LLIMONA BPU

028 CAL MARGARIT BPU

029 MURALLES D'OLESA BCIN

030 NAU INDUSTRIAL VILAPOU (ANTIGA CATEX) BPU

031 XEMENEIA DEL VAPOR CREMAT (PAÑOS MARGARIT BCIL

032 TELEFÈRIC D'OLESA A ESPARREGUERA BPU

033 VILLA ROSA BPU

034 CAL JAN BRAU BPU

035 XEMENEIA DE CAL MONTANÉ BCIL

036 NAU DE CAL PONS BCIL

037 ANTIGUES NAUS DE CAL MONTANÉ BCIL

038 MASIA DE CAN LLIMONA BCIL

039 MASIA DE CAN MARCETÓ BPU

040 MERCAT MUNICIPAL BCIL

041 EDIFICI D'HABITATGES BPU

042 XEMENEIA DE LA FÀBRICA VELLA DEL MOLÍ (JOSEP CUSPINERA) BCIL

043 COS D'ACCÉS AL POLÍGON CÀTEX-MOLÍ BPU

044 MOLÍ DE GUALBA BPU


18


045 CANAL INDUSTRIAL BPU

046 FÀBRICA VELLA DEL MOLÍ BCIL

047 XEMENEIA D'INDUSTRIAL OLESANA S.A. BPU

048 DIPÒSIT D'AIGUA BCIL

049 CAL BIÀ BPU

050 CAL TOBELLA BPU

051 CAL BOTÉ BPU

052 LA FARMÀCIA VELLA BPU

053 CAL MATAS BPU

054 CAL CASAS BPU

055 CA L'OLEGUER BPU

056 CAL NICOLAU RIC BPU

057 PREMSA DE CA L’OLEGUER BPU

058 CAL FORTESA BPU

059 CARREU AMB INSCRIPCIÓ BPU

060 DOVELLA AMB INSCRIPCIÓ BPU

061 CAL PUIGJANER BCIL

062 CAL MATAS BLANXART BCIL

063 ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA BPU

064 CAL CUSPINERA BPU

065 CA L'ESCOSI BPU

066 CAL RAMONET BPU

067 CASA DEL PRIOR RAMON VILAREGUT BCIN

068 LA CLOTA BPU

069 FRAGMENT DE FUST DE LA CREU REIAL BCIN

070 PORXOS DE LA PLAÇA DE LES FONTS BPU

071 CAL MILÀ BPU

072 CAL TASÀ BPU


074 HOSPITAL VELL BPU

075 MAS DE LES ILLES 1 BPU


077 POU DE GLAÇ LES ILLES BPU

078 CONVENT DE LES ESCOLÀPIES BPU

079 ESGLÉSIA DEL CONVENT DE LES ESCOLÀPIES BCIL

080 XEMENEIA DE CAL SÁNCHEZ BCIL

081 ANTIGA FÀBRICA DE CAL SÁNCHEZ BPU

082 MAS DE SANT JAUME BPU

083 CAPELLA DE SANT JAUME DE CASTELLÓ BCIL

084 ESCORXADOR BCIL

085 XALETS GORI BCIL

086 AJUNTAMENT BCIL

087 ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA BPU

088 LA TORRE DEL RELLOTGE BCIN

089 CA L'ELOI BPU

090 CAL CAPMANY BPU


19


091 CAL DOCTOR HIERRO BPU

092 TEATRE DE LA PASSIÓ BCIL

093 CREU DE SABA BPU

094 LA ROSA D'ABRIL BPU

095 CAL BADOR BRUIXA BPU

096 HOSPITAL NOU BCIL

097 ESCOLES NACIONALS BCIL

098 MASIA DE CAN MATETES BPU

099 LA PALANCA (PONT DE VIANANTS SOBRE EL LLOBREGAT BCIL

100 SAFAREIG DE LA PLAÇA BPU

101 PORTAL DE SANTA OLIVA BCIN

102 CAPELLA DE SANTA OLIVA BPU

103 CAPELLA DE LES PAÜLES BPU

104 HABITATGE BPU

105 HABITATGE BPU

106 CAL DUXANS BPU

107 VIADUCTE DE BUXADELL BCIL

108 ERMITA DE SANT PERE SACAMA BCIN

109 CONJUNT DE LÀPIDES DEL CEMENTIRI VELL BPU

110 CAPELLA DEL CEMENTIRI VELL BPU

111 PANTEONS DEL CEMENTIRI VELL BPU

112 MONÒLIT DEL CEMENTIRI VELL BPU

113 PORTA DEL CEMENTIRI VELL BPU

114 CREU DE BECA BCIL

115 CREU DE VILAPOU BCIN

116 HABITATGE BPU

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

CODI Nom Categoria


002 MAS VILAR BCIN

003 FORN DE CAN SINGLA BCIL

004 RIERA DE SANT JAUME BCIL

005 FORN DE CAN VICENTÓ BCIL

006 TEULERIA DE SANT PERE BPU

007 MASIA DE PUIGVENTÓS BCIL

008 BASSA DE PUIGVENTÓS BCIL


010 CASTELL I FOSSAT D'OLESA BCIN

011 PLAÇA NOVA BCIL

012 POU DE LA PLAÇA NOVA BCIL

013 FORN DE CAN LLIMONA BPU

014 FORN DE LA ROUREDA BPU

015 MINES DE GUIX I BARRACA BPU

016 AGULLES DEL PETINTÓ BPU


20


017 MAS DEL RAGUENER BCIL

018 JACIMENT PALEONTOLÒGIC BCIL

PATRIMONI NATURAL

CODI Nom Categoria

001 OLIVERA DE LA FONT D'EN ROURE BPU

002 OLIVERA DEL DUXANS BPU

003 EL PINET BPU

004 OLIVERAR DE CAN LLIMONA BPU

005 XIPRERS DEL CEMENTIRI BPU

006 PI DEL PARC MUNICIPAL BPU

007 OLIVERA DEL CAPELLÀ BPU

008 OLIVERAR DE GATILLEPES BPU

009 LLEDONER DE SANT JAUME BPU

010 FALGUERETA PELUDA (Cosentinia vellea) BPU

011 PI GROS DEL BOSC DEL GAVATX BPU

012 ÀLBERS DE CAN SINGLA BPU

013 OLIVERA PALOMAR OLESANA BPU

014 ORQUÍDIES BPU

015 LLOREDA DEL TORRENT DEL REGANER BPU

016 ROUREDA DE LES VALLS BPU

017 BOSC DEL GAVATX BPU

018 PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT BPU

019 ESPAI NATURA PUIGVENTÓS BPU

020 XARXA FLUVIAL D'OLESA DE MONTSERRAT BPU

021 ESPAI D'INTERÈS NATURAL DEL RIU LLOBREGAT (PEIN) BPU

022 AQÜÍFER DE LA CUBETA D'ABRERA BPU

023 RIBES BLAVES BPU


025 AVENC DE PUIGVENTÓS BPU

026 BALMA DE L'ESPLUGA BPU

PATRIMONI AMBIENTAL-PAISATGÍSTIC

CODI Nom Categoria

001 PARC MUNICIPAL BPU

002 HORTS DE VILAPOU BPU

003 CONJUNT DE FONTS D'OLESA BPU

004 POU I FONT DEL CARRER SANTA OLIVA BPU

005 FONT DE LA ROUREDA BPU

006 FONT DE LA PASTORA BPU

007 FONT DEL FRARE PAU BPU

008 FONT DELS ENCANTATS BPU

009 FONT DE VILAPOU BPU

010 FONT D'EN ROURE BPU


21


011 FONT DE CAN SOLÉ BPU

012 FONT DE VENTURA GASSOL BPU

013 FONT DE LES ILLES BPU

014 FONT DE LA VILA BPU

015 MIRADOR DE PUIGVENTÓS BPU

016 MIRADOR DE LA CREU DE SABA BPU

017 MIRADOR DEL TURÓ DE LA GRONYA BPU

018 MIRADOR DE PUIGCENDRÓS BPU

019 MIRADOR DE LA SERRA DE LES TORRADES BPU

020 MIRADOR DEL COLL DE LES ESPASES BPU

021 MIRADOR DE SANT PERE SACAMA BPU

022 CONJUNT DE BARRAQUES DE PEDRA SECA OLESANES BCIL

023 CONJUNT DE BARRAQUES DE PEDRA SECA BPU

024 CONJUNT DE MARGES DE PEDRA SECA BPU

025 MINES SUBTERRÀNIES D'AIGUA BPU

026 L'ARENY DEL MOLÍ BPU

027 XARXA DE CAMINS D'OLESA DE MONTSERRAT BPU

028 CAMÍ DE SANT JAUME BPU

029 VEGETACIÓ DE RIBERA DE LA XARXA FLUVIAL BPU

Al document VI Plànols de la documentació del Catàleg i PEUP es localitzen el conjunt de béns.

3.8. TIPOLOGIES DE BÉNS

Els béns del Catàleg, segons la seva naturalesa i el tipus de valors associats, i d’acord els criteris de la guia Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció (març 2013), del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s’han classificat en les tipologies següents:

ARQUITECTÒNIC (EA, CA)

Com a patrimoni arquitectònic s’han considerat aquells elements o conjunts amb valor cultural, històric o identitari del municipi, com:

Edificis i monuments històrics.

Edificis que tenen valors propis per la seva arquitectura, pel seu valor sociològic i/o pel seu valor històrico-monumental de caràcter local documental, sense tenir la consideració de monument històric.

Edificis que tenen valor en la mesura que formen part d’una estructura urbana i configuren un paisatge o ambient definit per una manera de construir i concebre l’espai urbà.


22


ARQUEOLÒGIC-PALEONTOLÒGIC (BARP)

El patrimoni arqueològic, el configuren el conjunt de jaciments o àrees que poden servir per al coneixement de la història o la cultura de l’indret, sempre

que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar‐los amb metodologia arqueològica.

Així constitueixen patrimoni arqueològic:

Els jaciments: elements que es conserven in situ i presenten interès arqueològic: estructures constructives positives o negatives evidents, concentració de béns, etc.

Els espais de protecció arqueològica: àrees en les quals o bé per evidències materials, o per antecedents històrics o per altres indicis documentats, es pensa que poden existir restes arqueològiques o paleontològiques. Tenen una protecció transitòria.

Les àrees d’expectativa arqueològica: zones on s’han produït troballes aïllades i superficials, que no proporcionen la suficient informació per situar el jaciment possible. En aquestes zones, prèviament a la concessió de llicència d’obres, s’haurien de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques d’acord amb el Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, per tal de confirmar l’existència del jaciment.

NATURAL (BN)

Com a béns naturals, es proposen indrets i/o elements puntuals amb valor del municipi, i els referents a la biodiversitat del territori:

Vegetació autòctona, en especial atenció a les oliveres i a l’olivera Palomar.

Masses boscoses a l’entorn del nucli.

Els conjunts d’arbres viaris que per la seva antiguitat o desenvolupament confereixen als espais viaris una major qualitat paisatgística i ambiental.

Espais d’Interès Natural com el de la Muntanya de Montserrat i el del riu Llobregat amb la xarxa fluvial.

Formacions geològiques d’interès.

Aqüífers i mines d’aigua

AMBIENTAL ‐ PAISATGÍSTIC (BAMP)

El patrimoni paisatgístic, el conformen les àrees el valor de les quals és el resultat de la humanització de l’entorn, fruit de la interacció dinàmica entre els factors naturals (geologia, climatologia, hidrologia...) i els humans (activitat econòmica, assentaments...).

Aquests béns s’han classificat de la manera següent:

Miradors singulars.


23


Els paisatges fluvials.

El conjunt de les fonts no tan sols com a elements visuals i naturals, sinó també pel fet que l’abundància de surgències va determinar la localització dels assentaments humans.

Grans zones verdes dins el nucli urbà com és el Parc Municipal.

Xarxes de camins rurals.

Construccions agrícoles com a articuladores del paisatge rural, amb especial atenció a les tipologies pròpies.

Horts de caràcter clarament urbà com els de Vilapou.

Tipologia de béns. Revisió del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat

Nombre %

Elements i conjunts arquitectònics (CA) 16 7,8

Elements i conjunts arquitectònics (EA ) 116 56,6

Béns arqueològics i paleontològics (BARP) 18 8,8

Béns naturals (BN) 29 14,1

Béns ambientals i paisatgístics (BAMP) 26 12,7

Total 205

3.9. CATEGORIA DE PROTECCIÓ DE BÉNS

Les categories de protecció s’estableixen de la manera següent:

A. BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional)

Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català, inclosos en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del Departament de Cultura. La Direcció General del Patrimoni Cultural és l’òrgan encarregat de la tramitació i seguiment de la seva conservació, investigació i difusió.

Actualment hi ha 13 elements arquitectònics declarats BCIN al municipi d’Olesa de Montserrat. Aquests són:

Fitxes de conjunts arquitectònics (CA) BCIN 2

Fitxes d’elements arquitectònics (EA) BCIN 7

Fitxes de béns arqueològics i paleontològics (BARP) BCIN 4


CODI Nom Categoria




24



CODI Nom Categoria

029 MURALLES D'OLESA BCIN

067 CASA DEL PRIOR RAMON VILAREGUT BCIN

069 FRAGMENT DE FUST DE LA CREU REIAL BCIN

088 LA TORRE DEL RELLOTGE BCIN

101 PORTAL DE SANTA OLIVA BCIN

108 ERMITA DE SANT PERE SACAMA BCIN

115 CREU DE VILAPOU BCIN


CODI Nom Categoria


002 MAS VILAR BCIN


010 CASTELL I FOSSAT D'OLESA BCIN

B. BCIL (Bé Cultural d’Interès Local)

Són els béns immobles integrants del patrimoni cultural que, tot i la seva significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional, però que cal preservar i mantenir com a identificadors del municipi. Estan inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del departament de Cultura. Els instruments de protecció i de control recauen principalment en els municipis.

Es proposa la declaració de 36 Béns Culturals d’Interès Local:

Fitxes d’elements arquitectònics (EA) BCIL 24

Fitxes de conjunts arquitectònics (CA) BCIL 2

Fitxes de béns arqueològics i paleontològics (BARP) BCIL 9

Fitxes de béns ambientals i paisatgístics (BAMP) BCIL 1


CODI Nom Categoria

010 LES ESCOLÀPIES BCIL

013 CONJUNT D'ENTEIXINATS BCIL


CODI Nom Categoria

020 ELS SALISTES BCIL

031 XEMENEIA DEL VAPOR CREMAT (PAÑOS MARGARIT BCIL

035 XEMENEIA DE CAL MONTANÉ BCIL

036 NAU DE CAL PONS BCIL


25


037 ANTIGUES NAUS DE CAL MONTANÉ BCIL

038 MASIA DE CAN LLIMONA BCIL

040 MERCAT MUNICIPAL BCIL

042 XEMENEIA DE LA FÀBRICA VELLA DEL MOLÍ (JOSEP CUSPINERA) BCIL

046 FÀBRICA VELLA DEL MOLÍ BCIL

048 DIPÒSIT D'AIGUA BCIL

061 CAL PUIGJANER BCIL

062 CAL MATAS BLANXART BCIL

079 ESGLÉSIA DEL CONVENT DE LES ESCOLÀPIES BCIL

080 XEMENEIA DE CAL SÁNCHEZ BCIL

083 CAPELLA DE SANT JAUME DE CASTELLÓ BCIL

084 ESCORXADOR BCIL

085 XALETS GORI BCIL

086 AJUNTAMENT BCIL

092 TEATRE DE LA PASSIÓ BCIL

096 HOSPITAL NOU BCIL

097 ESCOLES NACIONALS BCIL

099 LA PALANCA (PONT DE VIANANTS SOBRE EL LLOBREGAT BCIL

107 VIADUCTE DE BUXADELL BCIL

114 CREU DE BECA BCIL


CODI Nom Categoria

003 FORN DE CAN SINGLA BCIL

004 RIERA DE SANT JAUME BCIL

005 FORN DE CAN VICENTÓ BCIL

007 MASIA DE PUIGVENTÓS BCIL

008 BASSA DE PUIGVENTÓS BCIL

011 PLAÇA NOVA BCIL

012 POU DE LA PLAÇA NOVA BCIL

017 MAS DEL RAGUENER BCIL

018 JACIMENT PALEONTOLÒGIC BCIL


CODI Nom Categoria

022 CONJUNT DE BARRAQUES DE PEDRA SECA OLESANES BCIL

C. BPU (Béns de Protecció Urbanística)

Són aquells béns immobles (elements, conjunts, indrets, etc.), no declarats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen a l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el pla vol protegir pels seus valors d’interès cultural i/o ambiental. Actualment no hi ha Béns de Protecció Urbanística declarats.

Es proposen 156 elements BPU:


26


Fitxes d’elements arquitectònics (EA) BPU 85

Fitxes de conjunts arquitectònics (CA) BPU 12

Fitxes de béns arqueològics i paleontològics (BARP) BPU 5

Fitxes de béns ambientals i paisatgístics (BAMP) BPU 28

Fitxes de béns naturals (BN) BPU 26


CODI Nom Categoria

001 CARRER AMPLE BPU

002 CONJUNT D'HABITATGES CARRER ANSELM CLAVÉ BPU

003 CONJUNT HABITATGES CARRER CALVARI BPU

005 CARRER COSCOLL BPU

006 CARRER CREU REIAL BPU

007 CARRER DE DALT BPU

008 CEMENTIRI VELL BPU

009 CARRER DE L'ESGLÉSIA BPU

012 NUCLI ANTIC DE LA VILA D'OLESA DE MONTSERRAT BPU

014 CONJUNT DE PORTALADES DE PEDRA I ALTRES BPU

015 CONJUNT DE BALCONS I FINESTRES BPU

016 CASES DE LA FLORA BPU


CODI Nom Categoria

001 CAL REGANER BPU

002 CA L'AMÈRICA BPU

003 CAL CAMPDERRÓS BPU

004 CA LA CLARETA BPU

005 CAL PERPINYÀ BPU

006 CAL FIGUERES BPU

007 CAL BALCELLS BPU



010 CAL SEQUIS BPU

011 CASA BARTOLÍ BPU

012 HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT BPU

013 CAL SEGURA BPU

014 CAL PEL·LA BPU


016 CASA GRIVÉ BPU


018 CASA MARIA MILÀ BPU

019 MOLÍ D'OLI BPU

021 EDIFICI DE LA CAIXA DE PENSIONS BPU


27


022 ANTIGUES COTXERES BPU

023 CASA I PORTAL CARRER ARC DE L'ESGLÉSIA BPU

024 HABITATGE BPU

025 CORRAL DE CAL PAULARI BPU

026 CASA DE LES PALMERES BPU

027 CASA LLIMONA BPU

028 CAL MARGARIT BPU

030 NAU INDUSTRIAL VILAPOU (ANTIGA CATEX) BPU

032 TELEFÈRIC D'OLESA A ESPARREGUERA BPU

033 VILLA ROSA BPU

034 CAL JAN BRAU BPU

039 MASIA DE CAN MARCETÓ BPU


043 COS D'ACCÉS AL POLÍGON CÀTEX-MOLÍ BPU

044 MOLÍ DE GUALBA BPU

045 CANAL INDUSTRIAL BPU

047 XEMENEIA D'INDUSTRIAL OLESANA S.A. BPU

049 CAL BIÀ BPU

050 CAL TOBELLA BPU

051 CAL BOTÉ BPU

052 LA FARMÀCIA VELLA BPU

053 CAL MATAS BPU

054 CAL CASAS BPU

055 CA L'OLEGUER BPU

056 CAL NICOLAU RIC BPU

057 PREMSA DE CA L’OLEGUER BPU

058 CAL FORTESA BPU

059 CARREU AMB INSCRIPCIÓ BPU

060 DOVELLA AMB INSCRIPCIÓ BPU

063 ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA BPU

064 CAL CUSPINERA BPU

065 CA L'ESCOSI BPU

066 CAL RAMONET BPU

068 LA CLOTA BPU

070 PORXOS DE LA PLAÇA DE LES FONTS BPU

071 CAL MILÀ BPU

072 CAL TASÀ BPU


074 HOSPITAL VELL BPU



077 POU DE GLAÇ LES ILLES BPU

078 CONVENT DE LES ESCOLÀPIES BPU

081 ANTIGA FÀBRICA DE CAL SÁNCHEZ BPU

082 MAS DE SANT JAUME BPU

087 ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA BPU


28


089 CA L'ELOI BPU

090 CAL CAPMANY BPU

091 CAL DOCTOR HIERRO BPU

093 CREU DE SABA BPU

094 LA ROSA D'ABRIL BPU

095 CAL BADOR BRUIXA BPU

098 MASIA DE CAN MATETES BPU

100 SAFAREIG DE LA PLAÇA BPU

102 CAPELLA DE SANTA OLIVA BPU

103 CAPELLA DE LES PAÜLES BPU

104 HABITATGE BPU

105 HABITATGE BPU

106 CAL DUXANS BPU

109 CONJUNT DE LÀPIDES DEL CEMENTIRI VELL BPU

110 CAPELLA DEL CEMENTIRI VELL BPU

111 PANTEONS DEL CEMENTIRI VELL BPU

112 MONÒLIT DEL CEMENTIRI VELL BPU

113 PORTA DEL CEMENTIRI VELL BPU

116 HABITATGE BPU


CODI Nom Categoria

006 TEULERIA DE SANT PERE BPU

013 FORN DE CAN LLIMONA BPU

014 FORN DE LA ROUREDA BPU

015 MINES DE GUIX I BARRACA BPU


PATRIMONI NATURAL

CODI Nom Categoria

001 OLIVERA DE LA FONT D'EN ROURE BPU

002 OLIVERA DEL DUXANS BPU

003 EL PINET BPU

004 OLIVERAR DE CAN LLIMONA BPU

005 XIPRERS DEL CEMENTIRI BPU

006 PI DEL PARC MUNICIPAL BPU

007 OLIVERA DEL CAPELLÀ BPU

008 OLIVERAR DE GATILLEPES BPU

009 LLEDONER DE SANT JAUME BPU

010 FALGUERETA PELUDA (Cosentinia vellea) BPU

011 PI GROS DEL BOSC DEL GAVATX BPU

012 ÀLBERS DE CAN SINGLA BPU

013 OLIVERA PALOMAR OLESANA BPU

014 ORQUÍDIES BPU

015 LLOREDA DEL TORRENT DEL REGANER BPU


29


016 ROUREDA DE LES VALLS BPU

017 BOSC DEL GAVATX BPU

018 PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT BPU

019 ESPAI NATURA PUIGVENTÓS BPU

020 XARXA FLUVIAL D'OLESA DE MONTSERRAT BPU

021 ESPAI D'INTERÈS NATURAL DEL RIU LLOBREGAT (PEIN) BPU

022 AQÜÍFER DE LA CUBETA D'ABRERA BPU

023 RIBES BLAVES BPU


025 AVENC DE PUIGVENTÓS BPU

026 BALMA DE L'ESPLUGA BPU


CODI Nom Categoria

001 PARC MUNICIPAL BPU

002 HORTS DE VILAPOU BPU

003 CONJUNT DE FONTS D'OLESA BPU

004 POU I FONT DEL CARRER SANTA OLIVA BPU

005 FONT DE LA ROUREDA BPU

006 FONT DE LA PASTORA BPU

007 FONT DEL FRARE PAU BPU

008 FONT DELS ENCANTATS BPU

009 FONT DE VILAPOU BPU

010 FONT D'EN ROURE BPU

011 FONT DE CAN SOLÉ BPU

012 FONT DE VENTURA GASSOL BPU

013 FONT DE LES ILLES BPU

014 FONT DE LA VILA BPU

015 MIRADOR DE PUIGVENTÓS BPU

016 MIRADOR DE LA CREU DE SABA BPU

017 MIRADOR DEL TURÓ DE LA GRONYA BPU

018 MIRADOR DE PUIGCENDRÓS BPU

019 MIRADOR DE LA SERRA DE LES TORRADES BPU

020 MIRADOR DEL COLL DE LES ESPASES BPU

021 MIRADOR DE SANT PERE SACAMA BPU

023 CONJUNT DE BARRAQUES DE PEDRA SECA BPU

024 CONJUNT DE MARGES DE PEDRA SECA BPU

025 MINES SUBTERRÀNIES D'AIGUA BPU

026 L'ARENY DEL MOLÍ BPU

027 XARXA DE CAMINS D'OLESA DE MONTSERRAT BPU

028 CAMÍ DE SANT JAUME BPU

029 VEGETACIÓ DE RIBERA DE LA XARXA FLUVIAL BPU


30


3.10. QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DELS BÉNS SEGONS EL PGOU

Segons la classificació urbanística del PGOU (1993), els béns catalogats es distribueixen de la següent manera:

Béns catalogats segons la classificació urbanística del PGOU d’Olesa de Montserrat

Sòl urbà consolidat

Sòl no urbanitzable

Conjunts arquitectònics (CA) 14 2

Elements arquitectònics (EA) 100 10

Béns arqueològics i paleontològics (BARP)

15 3

Béns naturals (BN) 3 23

Béns ambientals i paisatgístics (BAMP) 6 18

3.11. NIVELLS DE PROTECCIÓ PROPOSATS

S’han establert 6 Nivells de Protecció, dels quals els 5 primers fan referència als tipificats per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

Cada element pot tenir més d’un nivell de protecció. Aquí es fa recompte i s’expressen els nivells principals de cadascun d’ells i que són els següents:

Nivell de protecció 1: Integral

Aquest nivell es reserva a aquells elements i edificis que s’han de mantenir íntegrament amb especial respecte a les seves característiques específiques i dels elements parts que els composen, la protecció dels quals abasta el conjunt exterior i/o interior. Exemples: esglésies i capelles, torres de defensa, certs edificis d’arquitectura romànica, eclèctica o modernista, obres d’enginyeria, elements singulars (monuments commemoratius, fonts, xemeneies, escultures i obres d’art a l’aire lliure, mobiliari urbà o jaciments arqueològics que es mantenen visibles in situ) i d’altres que per la seva morfologia no permet una transformació o fragmentació.

Proposta amb el nivell de protecció principal 1: 82 elements

Nivell de protecció 2: Conservació

Afecta la parcel·lació, la profunditat edificatòria, cobertes, façanes i espais comuns dels edificis, i s’hi poden fer intervencions de restauració, transformació parcial i rehabilitació, i de recuperació d’elements que s’hagin perdut en reformes poc adients.



31


Nivell de protecció 3: Parcial

Afecta la parcel·lació i la conservació de façanes, i s’hi poden fer intervencions de restauració exterior i rehabilitació interior.


Nivell de protecció 4: Ambiental

Afecta fonamentalment Conjunts Urbans, Espais Públics, Parcs i Jardins, entorns rurals associats a edificacions i jaciments arqueològics, que tenen un valor paisatgístic urbà o rural.


Nivell de protecció 5: Documental

Afecta elements que han estat recollits amb la intenció de ser documentats com a testimoni de la seva presència en el terme municipal.


Nivell de protecció 6: Àrea d’Expectativa Arqueològica

Nivell de protecció aplicable a aquells espais on existeixin indicis racionals per evidències materials, antecedents històrics o altres, que permetin suposar l’existència de restes arqueològiques. Aquesta categoria compren: les troballes aïllades sense constància d’estructures, la suposició de l’existència d’estructures per la dinàmica històrica, les estructures en el subsòl encara no estudiades i les àrees excavades i analitzades totalment. Aquest nivell no afecta només als jaciments la existència dels quals ha estat documentada a través de la troballa fortuïta, la remoció del subsòl o la prospecció sistemàtica, sinó també a tots aquells elements arquitectònics que poden contenir, tant en el subsòl com en alçat, restes arqueològiques.

No hi ha elements que tinguin aquest nivell de protecció com a principal, encara que molts elements el tenen recollit.

Nivells de protecció del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat

Nivells de protecció

1. Integral 82

2. Conservació 42

3. Parcial 57

4. Ambiental 18

5. Documental 6

6. Àrea d’Expectativa Arqueològica 0


32


3.12. INTERVENCIONS PROPOSADES

La revisió del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat proposa les següents intervencions en funció del tipus de bé catalogat. Es defineixen a continuació:

A. Les intervencions arquitectòniques elements (EA) i conjunts arquitectònics (CA) es classifiquen de la manera següent, en funció dels requeriments de cada element en particular i sense que cada tipus d’intervenció n’exclogui necessàriament un altre, ja que en un conjunt arquitectònic es podran aplicar diferents criteris d’intervenció.

1. Conservació

Acció de tenir cura d’una cosa impedint que sigui alterada o destruïda; no deixar perdre o desaparèixer.

No es permet, doncs, enderrocar l’element, ni total ni parcialment, ni modificar-lo en els seus trets essencials considerats com a patrimonials. (Vegeu Art. 29 RLUC).

2. Manteniment i/o reparació

Manteniment: acció orientada a fer que alguna cosa romangui en el mateix estat, no s’alteri, malmeti, destrueixi o perdi. Reparar: tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany

Es tracta d’intervencions que tenen per objecte mantenir en correctes condicions de salubritat, ornat i neteja, sense alterar-ne l’estructura i la distribució, ni ocultar o modificar valors constructius o morfològics. (Vegeu Art. 29 RLUC). La reparació exigeix utilitzar materials iguals als existents o que es demostri que són compatibles, per les seves característiques físiques i químiques, amb els existents.

3. Consolidació

Procés de conversió d’un material solt o tou en un altre de dur i compacte. Fer més sòlida una cosa.

Concepte aplicable a reforços estructurals, muraris o de cobertes, i també a elements d’arts aplicades, com ara materials petris, ceràmics, metàl·lics o vidrats ornamentals, escultures o relleus escultòrics, revestiments estucats o pintures murals.

4. Reforma, millora, remodelació o rehabilitació

Acció de modificar alguna cosa donant-li una nova forma, disposició, condició, especialment amb l’intent de millorar-la.

Es refereix a conjunt d’intervencions físiques que tenen per objectiu l’adequació, millora o actualització de les condicions d’habitabilitat, amb el manteniment de les característiques morfològiques. Inclou conceptes de: modernització, adaptació, acondiciament, reutilització o reestructuració


33


morfològica. (Vegeu Art. 29 RLUC). El concepte de remodelació inclou el conjunt de modificacions o reparacions a introduir en un edifici o element, relacionades o derivades de l’activitat que s’hi desenvolupa, i que han de ser compatibles amb la seva protecció.

5. Restauració

Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant fins al màxim llurs condicions físiques.

Es tracta d’intervencions complexes que tenen per objectiu, a més, restituir un bé catalogat o part d’aquest a les seves condicions o estat originals; executar les obres de consolidació necessàries, i, fins i tot, de demolició parcial, sempre que aquesta estigui justificada per la restauració projectada, tot fent-ne una lectura històrica de les diverses etapes de l’element.

6. Reconstrucció

Construir de nou; tornar a construir una cosa desfeta o obsoleta.

Es tracta d’intervencions físiques que tenen per objecte la reposició total o parcial d’un element concret (un fragment arquitectònic, escultòric o de les arts aplicades...) o d’un edifici preexistent o desaparegut total o parcialment, en el mateix lloc, reproduint les seves característiques morfològiques mitjançant la reproducció del bé original i en base a la documentació gràfica, fotogràfica o escrita.

7. Reproducció

Acció de fer una còpia o qualsevol altra representació (d’una cosa).

Té per objecte reproduir, per necessitats físiques o amb finalitat didàctica, part o parts de l’element o edifici en procés d’intervenció.

8. Ampliació

Ampliar: donar una major extensió a alguna cosa; fer més ampli.

Té per objecte incrementar el volum existent construït, sense que el nou volum sigui incompatible amb l’edificació protegida, no oculti visualment la seva presència i no desvirtuï les característiques morfològiques.

9. Inclusió

Incloure: posar una cosa dins d’una altra; contenir-ne una altra.

Intervencions físiques que tenen per objecte la disposició de nous elements que millorin criteris d’habitabilitat i accessibilitat, així com l’adequació a les respectives normatives vigents, incloent-hi les de seguretat.


34


10. Substitució

Posar alguna cosa al lloc d’una altra.

Intervencions que tenen per objecte l’enderrocament d’una edificació existent o part d’ella per construir-ne una de nova al mateix lloc ocupat per aquelles. Aquesta operació ha d’anar precedida d’un expedient documental, que de manera exhaustiva recollirà la informació escrita, gràfica i fotogràfica de l’element o edifici, necessària per a la conservació de la seva història. La morfologia del nou cos edificat serà compatible a l’arquitectura existent del mateix element o de l’entorn.

11. Eliminació

Intervencions físiques que tenen per objecte la supressió d’elements afegits a les edificacions amb valor patrimonial, com ara cossos, volums, antenes, dipòsits de fibrociment o altres.

12. Desplaçament

Aquesta operació permet relocalitzar elements que pel seu interès cal conservar, preferentment a prop de la localització actual.

13. Enderroc

Suposa la desaparició, total o parcial, del bé, que, per motius que van més enllà dels seus valors patrimonials reconeguts, ha perdut gran part d’aquests i es troba en condicions físiques que en fan impossible la conservació i restauració. Aquesta operació ha d’anar precedida d’un expedient documental, que de manera exhaustiva recollirà la informació escrita, gràfica i fotogràfica de l’element o edifici, necessària per a la conservació de la seva història.

B. Les intervencions arqueològiques i paleontològiques (BARP), segons el decret 78/2002, de 5 de març, es classifiquen en:

1. Excavacions

Són les remocions en la superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics que es fan amb la finalitat de descobrir i investigar sistemàticament tota classe de restes arqueològiques o paleontològiques. També són excavacions els sondeigs que tenen com a finalitat la comprovació de l’existència o la delimitació de vestigis arqueològics o paleontològics en un punt determinat.

2. Prospeccions

Són les exploracions superficials, del subsòl o en medi subaquàtic, sense remoció de terrenys i amb recollida de materials arqueològics o paleontològics, o sense recollida de material, adreçades a la localització i


35


l’estudi o l’examen de dades per detectar vestigis arqueològics o paleontològics, tant si s’hi apliquen mitjans tècnics especialitzats com si no.

3. Controls

Són les tasques de vigilància i, en determinats casos, de coordinació d’obres o treballs que puguin afectar restes arqueològiques o paleontològiques, incloses les neteges de jaciments.

4. Mostreigs

Són les extraccions de mostres que poden incloure remoció de terreny o recollida de materials.

5. Documentació gràfica i plàstica

Són intervencions adreçades a l’obtenció d’informació gràfica de jaciments arqueològics o paleontològics. Aquests treballs poden fer-se a través de calcs per als estudis directes d’art rupestre i mural, a través d’aixecaments planimètrics o mitjançant la realització de rèpliques o altres tècniques.

6. Consolidació, restauració i adequació

Són les intervencions que tenen per objecte la conservació i el manteniment o l’adequació per a la visita pública dels jaciments arqueològics o paleontològics.

C. Les intervencions en béns naturals (BN), ambientals i paisatgístics (BAMP) es classifiquen en:

1. Preservació del paisatge / Conservació

Mecanismes adreçats a salvaguardar els valors ambientals, culturals, visuals i perceptius d’un paisatge del seu deteriorament o pèrdua. (definició d’Observatori del Paisatge)

Intervenció que té per objecte la protecció, a través de la gestió de l’ús dels recursos naturals, com són el sòl, el paisatge etc., com també el manteniment, la rehabilitació, el restabliment i l’increment, si s’escau, de les poblacions.

2. Millora del paisatge

Evolució del paisatge cap a un millor estat.

Conjunt d’intervencions físiques que tenen per objectiu l’adequació o millora de les condicions de l’hàbitat amb el manteniment de les característiques morfològiques.


36


3. Restauració del paisatge

Conjunt d’operacions que aspiren a fer que la percepció visual d’un espai sigui similar o evolutivament concordant amb l’existent abans de ser alterat per una activitat humana.

4. Recuperació del paisatge

Mecanismes adreçats a deturar la degradació o desaparició d’un element o conjunt d’elements d’un paisatge i restituir-los en les seves condicions originals, tot assegurant-ne la pervivència en el futur.

5. Valorització del paisatge

El fet de posar en valor els aspectes ambientals, culturals, visuals i perceptius del paisatge.

6. Creació de paisatge

Intervenció sobre una porció del territori amb l’objectiu de millorar-ne les condicions paisatgístiques i de crear un nou imaginari en el supòsit que el propi i original s’hagi perdut o banalitzat.


37


4. ANÀLISI D’ALTERNATIVES

El Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat per la seva naturalesa no proposa un model d’ordenació o elements configuradors (sistemes, taques generals de zonificació, localització de les àrees edificables, actuacions estratègiques, àmbits de protecció, etc.) que, d’acord amb les alternatives plantejades en altres tipus de planejaments, permeti una descripció i avaluació ambiental de les alternatives vers a minimitzar efectes ambientals a posteriori un cop es desenvolupa l’ordenació considerada.

En aquest sentit, el present document descriu les alternatives que es plantegen

considerant:

Alternativa 0. Escenari de no desenvolupament del Catàleg i PEUP

Alternativa 1. Proposta de Catàleg i PEUP

Alternativa 0. Escenari de no desenvolupament del Catàleg i PEUP

L’article 20 del PGOU d’Olesa de Montserrat aprovat el 9 de juny de 1993, preveu la redacció d’un Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i és per això que el 15 de juny de 1994 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d’Olesa de Montserrat, que recull elements arquitectònics i ambients urbans, però n’exclou els de caràcter arqueològic, natural, ambiental o paisatgístic. Aquest document ha estat modificat 2 vegades per incloure nous elements.

Actualment, l’Ajuntament d’Olesa està redactant el POUM, i segons el que estableix l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, les administracions han d’incloure en un catàleg els béns que cal protegir, i d’aquí se’n deriva la revisió del Catàleg i PEUP.

L’alternativa 0, escenari de no realització d’un catàleg de béns a protegir i desenvolupament d’un pla especial, estaria en desacord amb el que estableix la llei d’urbanisme (article 71: per aconseguir l'efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, les administracions competents han d'incloure en un catàleg els béns que calgui protegir. Els catàlegs, juntament amb les normes específiques, i d'acord amb les categories establertes per la legislació sectorial aplicable, són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent.). Com que han d’incloure normativa, la figura urbanística per al desenvolupament del catàleg és un pla especial.

Alternativa 1. Proposta de Catàleg i PEUP

Actualment hi ha en fase de redacció el nou POUM d’Olesa de Montserrat, que inclou la protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, vehiculat a través de la revisió del Catàleg i PEUP del municipi.

El Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat com alternativa 1 es redacta per iniciativa de l’Ajuntament d’Olesa que va sol·licitar a la Diputació de Barcelona suport tècnic i econòmic per a la revisió del Catàleg i Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental, d’acord amb el que


38


estableix la Llei d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, com a complement del PGOU d’Olesa de Montserrat, aprovat l’any 1983.

Amb aquest objectiu, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, dins del programa d’actuacions previstes en el marc del règim regulador del Catàleg de serveis 2014 del Pla Xarxa de Governs Locals 2012-2015 ha col·laborat amb l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat redactant aquest Catàleg i Pla Especial Urbanístic de Protecció i de béns, entès com a eina ‘per aconseguir l'efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals’.

L’alternativa 1 de Pla Especial Urbanístic de Protecció i Catàleg, respecte a l’alternativa 0 d’escenari de no desenvolupament del Catàleg i PEUP:

Cataloga i protegeix amb la categoria de BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional) els BCIN, inclosos en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del Departament de Cultura. Reconeix aquells béns que per les característiques i d’acord amb la legislació vigent ja gaudeixen d’aquesta protecció. S’inclouen 13 béns conjunts i elements arquitectònics i arqueològics.

Es cataloga amb la categoria BCIL (Béns Culturals d’Interès Local) aquells béns més significatius. En aquesta categoria s’inclouen 36 béns conjunts i elements arquitectònics, arqueològics i un d’ambiental i paisatgístic.

La resta d’elements els incorpora el catàleg com a BPU (Béns de Protecció Urbanística) i recull 156 béns conjunts i elements arquitectònics, arqueològics, tot els naturals i ambientals i paisatgístics.

Defineix els perímetres corresponents de cada element i el contingut de la seva protecció específica, contemplar el règim concret de les obres de conservació, restauració, millora, ampliació, substitució, etc, així com el règim d’usos. També estableix els mecanismes de supervisió de les llicències d’obres en el patrimoni arquitectònic i en les zones arqueològiques, i defineix un règim particular econòmic i fiscal, tendint a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels béns catalogats.

L’alternativa de Catàleg i PEUP es planteja com a instrument d’adequació als objectius i criteris que el mateix pla estableix.


39


La següent taula compara els aspectes més rellevants de cadascuna de les alternatives d’acord als objectius plantejats:

OBJECTIUS ALTERNATIVES CONSIDERADES

Alternativa 0 Alternativa 1

Identificar i documentar les construccions, elements naturals i de valor ambiental i paisatgístic, elements arquitectònics i conjunts, jaciments arqueològics i paleontològics i altres elements singulars de valor patrimonial.

Enumera i identifica béns immobles que són objecte de protecció:

- El PGOU de 1993 recull una llista de 29 elements i ambients protegits.

- El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de 1994.

- El Pla Especial Urbanístic (PEU) d’identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació de 2012.

- Inclou els elements identificats al PGOU i al PEPPA.

- Proposa altres béns identificant altres elements amb valor patrimonial de caràcter arquitectònic, arqueològic, natural, ambiental i paisatgístic.

Determinar en cada element els motius de la seva catalogació i una proposta de categoria i de nivell de protecció.

El PEPPA inclou la descripció, valoració, categoria i nivell de protecció dels elements i ambients arquitectònics inventariats. A més de normativa.

Assoleix aquest objectiu mitjançant el treball de recerca documental i de camp i l’elaboració d’una fitxa individualitzada de cada bé, que inclou la informació física i jurídica necessària de cada element, n’estableix el nivell de protecció, tipus d’intervencions o actuacions possibles.

Aprofundir en el coneixement de la seva història i dels trets urbanístics i arquitectònics que els defineixen i caracteritzen.

La informació històrica i els trets urbanístics i arquitectònics es troben en diferents elements.

Unifica aquesta informació i la recull al Catàleg, on s’aporten noves referències bibliogràfiques.

Servir com a document de base per al desenvolupament de les polítiques i instruments normatius que permetin la preservació i posada en valor d’aquests elements.

Normativa del PEPPA de 1994.

La normativa preveu per als elements catalogats:

- Documentació mínima per a les intervencions.

- Regulació de les intervencions.


40




Permetre la difusió i coneixement per part de la ciutadania dels valors patrimonials i paisatgístics i de la història que aquests elements transmeten.

El PEPPA i el PEU d’identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació són instruments de coneixement del patrimoni i en facilita l’accés públic.

El Catàleg i PEUP és també una eina de coneixement del patrimoni i en facilita l’accés públic.

Especificar la situació dels jaciments i àrees arqueològiques, segons les dades proporcionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, per tal de poder aplicar les mesures preventives necessàries que n’evitin la destrucció o desaparició. També indicar si es tracta d’una Àrea d’Expectativa Arqueològica a tenir en compte en actuacions futures.

Revisa i actualitza dades del Servei d’Arqueologia i Paleontologia. I la normativa estableix que qualsevol intervenció pública o privada als àmbits que s’han inclòs en el PEUP, inclosos com a Zones Arqueològiques associades a Béns Culturals d’Interès Nacional (ZA), Espais de Protecció Arqueològica (EPA), Espais de Protecció Paleontològica (EPP) i Jaciments Arqueològics (JA) requeriran l’aprovació prèvia per part del Departament de Cultura de la Generalitat dels corresponent projecte d’intervenció.

Definir les àrees o conjunts urbans amb interès ambiental per tal que es pugui preservar l’estructura urbana del conjunt.

Les edificacions o elements no catalogats no tenen cap tipus de protecció física i poden ser enderrocats o alterats de manera que perdin els seus valors.

Es garanteix la preservació dels valors dels elements catalogats, ja siguin històrics, arquitectònics, ambientals o socioculturals.


41




Incorporar al catàleg els elements naturals i ambientals característics, propis i diferenciadors del municipi d’Olesa de Montserrat. Determinar entorns al voltant dels EA o CA com són masies o cases de pagès per tal de vetllar per la seva preservació.

- Proposa instruments de custòdia del territori per poder adoptar acords amb propietaris de finques privades i entitats de custòdia per vetllar per la conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i del paisatge de les finques que continguin elements catalogats definits en aquest Pla especial.

- Es defineixen mesures concretes de regulació de les intervencions sobre el bé en les corresponents fitxes individualitzades.

- Possibilita preservar i millorar el paisatge agroforestal i en mosaic del sòl no urbanitzable al voltant de les masies, fonts, etc.


42


5. DESENVOLUPAMENT PREVISIBLE DEL PLA

El Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat es redacta d’acord a l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

Pel que fa al desenvolupament del Pla especial segons la Normativa del Pla (Volum 1. Apartat III. Normativa), en concret en el capítol 3 de la Normativa (Règim general d’intervencions sobre els béns catalogats), s’estableix que el Pla es podrà desenvolupar a través de la formulació dels següents instruments de planejament:

Plans especials urbanístics i plans de millora urbana que tinguin com a finalitat l’ordenació i protecció de recintes, conjunts, indrets o entorns arquitectònics i per a la recuperació i millora del paisatge urbà, així com per a espais i/o elements en sòl no urbanitzable amb valors naturals i/o paisatgístics i per a la protecció dels jaciments arqueològics. (Art 67 i 70 del TRLUC).

Plans de millora urbana per regular la composició volumètrica i de façanes en sòl urbà consolidat, en els termes que estableix l’article 70.1.b, in fine, del TRLUC.

Concreció de l’ordenació volumètrica prèvia o simultània a la concessió de llicència d’edificació, de conformitat amb l’article 252 del RLUC.

Projectes d’obra i urbanització que tinguin per objecte protegir i millorar els elements catalogats.


43


6. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENT ABANS DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA

A continuació, es fa una breu descripció de quins són els aspectes rellevants del medi ambient i del territori del municipi d’Olesa de Montserrat, a partir de la informació de l’Estudi del paisatge (Volum 1. Apartat II) que forma part de la documentació del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat (Desembre 2016).

6.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

El terme municipal d’Olesa de Montserrat es localitza en el contacte entre la serralada Prelitoral i la fossa Vallès-Penedès. Els materials que conformen la zona van des del paleozoic fins al paleogen.

A Olesa es poden distingir tres grans unitats geomorfològiques diferenciades: les muntanyes de la Serralada Prelitoral, els relleus situats a l’est de la vila i la plana fluvial:

La serralada Prelitoral Catalana. Comprèn el territori situat a l'extrem nord del municipi, format per materials del paleozoic constituïts principalment per pissarres (licorella, esquists i fil·lites). Formen part d'aquest sistema el turó de la Plana d'en Bou, el turó de la Gronya, el Puig de Tiumar i el turó de Llumbreres.

D'altra banda, durant el buntsanstein (triàsic) es dipositaren materials conglomerats (de tipus quarsós), gresos i argilites. Els conglomerats, per fenòmens erosius, donaren lloc a formes anomenades agulles o espases: a Olesa destaquen les agulles de Sant Pere Sacama, les Espases de Dalt (o agulles del Petintó) i les Espases de Baix (o Espases de la Reguera). Els gresos i les argil·lites, en canvi, de naturalesa menys consistent, donaren lloc a la vall que queda entre el Puig Ventós i Sant Pere Sacama i també als colls de Puig Ventós i de les Espases. Dins d'aquest sistema també destaquen les masses calcàries i dolomies del Puig Ventós i del Puig Cendrós (formades durant el muschelkalk, triàsic).

Finalment, durant l'eocè (terciari) es constituïren els conglomerats que configuren relleus relativament importants: el turó de Sant Salvador de les Espases, el turó del Duc, serra de l’Orpina, carena de Torrella, turó de la Socarrada, puig de l’Hospici, etc.

Els relleus situats a l'est del municipi. En aquesta part es troben conglomerats miocènics (neogen, terciari) que constitueixen el nucli muntanyós de Canyamassos.

La plana al·luvial. Comprèn els terrenys sobre els quals s'ha establert la vila. En aquesta plana s'observen molt bé tres terrasses fluvials, originades per la successió de glaciacions i períodes interglacials durant el quaternari, sobretot en variar el nivell del mar. Dins d'aquesta unitat geològica es distingeixen dues subunitats: el peudemont recent, corresponent a la zona de conreus d'oliveres, i la zona de travertins, ocupada pel nucli urbà i els polígons industrials propers al riu.


44


6.2. HIDROLOGIA

Olesa de Montserrat es troba en un lloc privilegiat quant a un recurs bàsic: l’aigua. Per les característiques dels materials geològics presents en el municipi es poden trobar aqüífers que subministren aigua abundant. A més, els rius que creuen el terme municipal també donen un important cabal d’aigua. El riu més important que hi ha a Olesa és el Llobregat, encara que l'estat de les seves aigües només permet extreure aigua del freàtic. Les aigües superficials Dins el terme municipal existeixen diversos torrents de curs intermitent, els quals solquen el terme de NE a SW i desguassen directament o indirectament al riu Llobregat. Els principals cursos d’aigua són els següents:

El torrent de l'Afrau.

El torrent de la Creu de Beca.

La riera d'Oromir.

La riera de Bellver (o torrent de les Parellades).

El torrent de Canyamassos.

El torrent del Reganer.

El torrent de Ribes Blaves.

El torrent de la Font de Pedra

El torrent de les Canaletes.

El torrent de les Mones.

El torrent de la Roca de la Mona.

El torrent de Sant Jaume.

Les aigües subterrànies

El terme municipal d’Olesa està constituït per terrenys de diferents edats i característiques geològiques, fet que condiciona l’existència de diversos aqüífers. En funció de la naturalesa geològica dels terrenys es distingeixen els següents tipus d'aqüífers: Aqüífer paleozoic, Aqüífer triàsic, Aqüífer miocènic, Aqüífer de peudemont i Aqüífer de la terrassa alta i mitjana del riu Llobregat (Tm) i Aqüífer de la terrassa inferior del riu Llobregat. Aquest últim forma part del conjunt anomenat Cubeta d’Abrera.

Per aprofitar aquest recurs que la natura ha dotat a Olesa, des de fa molt temps s’han construït mines per extreure l’aigua. Les més importants són les següents:

Mina de les fonts de la plaça

Mina de Vilapou

Mina de Can Carreres

Mina de la Creu de Beca

Mina de la Colonia Sedó

Rius, rieres i torrents. Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat

6.3. VEGETACIÓ

Olesa de Montserrat es troba dins la regió biogeogràfica mediterrània que es caracteritza per boscos on l’alzina (Quercus ilex) hi predomina. Aquesta zona ha estat afectada al llarg dels anys per nombrosos incendis, els quals han fet minvar notablement la superfície forestal, i en l’actualitat en el paisatge vegetal d’Olesa hi dominen les comunitats arbustives (garrigues, brolles i matolls) i herbàcies (joncedes, llistonars, prats d’abellatge), algunes de les quals evolucionen naturalment cap a l’alzinar litoral. Excepcionalment, apareixen algunes comunitats submediterrànies als fondals, presidides pel roure martinenc (Quercus humilis). En els afloraments geològics presents al municipi s’hi pot observar una vegetació rupícola rica i singular. Les zones agrícoles també formen part del mosaic que conforma el paisatge vegetal d’Olesa.


46


Cobertes del sòl. Dinàmiques del paisatge

El municipi d’Olesa compta amb un total de 1.675 ha, que segons el Mapa de cobertes del sòl de 2009 estan distribuïdes de la següent manera:

Cobertes del sòl 2009 Superfície (ha) Superfície (%)

Bosc dens 343,04 20,48

Bosc clar 9,55 0,57

Matollars 547,39 32,68

Prats 17,76 1,06

Improductiu natural 25,96 1,55

Conreus 509,70 30,43

Improductiu artificial 221,60 13,23

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del MCSC (2009).

Mapa de cobertes del sòl 1993.

Mapa de cobertes del sòl 2009.

Font: MCSC


47


El municipi d’Olesa de Montserrat ha patit una evolució cap a l’ocupació del territori per part de les urbanitzacions, mentre alhora, els conreus s’abandonen i la massa boscosa i de prats i matolls creix, passant a ser aquesta última tipologia de sòl, la predominant al municipi, seguida dels conreus, en especial d’oliveres i fruiters i per últim bosc. Cal destacar, però, que segons dades del 2009, la coberta del sòl menys important és la referent al sòl urbà.

Garrigar (Foto: IRC) Alzinar (Foto: IRC)

Lloreda (Foto: IRC) Vegetació de ribera (Foto: IRC)

6.4. VALORS NATURALS I ECOLÒGICS

6.4.1. Hàbitats d’interès

Segons la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (CHC50), els hàbitats CHC50 presents al terme Olesa de Montserrat són els següents:

Aigües corrents

24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa.

Vegetació arbustiva i herbàcia

31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà).

32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa.


48


32ad Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantell marginal d’alzinars, de terra baixa.

32ac Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les marítimes).

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa.

Boscos

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues.

42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies.

42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós.

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa.

45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà.

Molleres i aiguamolls

53d Canyars de vores d’aigua.

Roques, tarteres i glaceres

62e Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria agreggata, Allium senescens... en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a les serres catalanídiques.

Terres agrícoles i àrees antròpiques

82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses.

82c Conreus herbacis extensius de secà.

83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),...

83g Plantacions de pollancres (Populus sp.), plàtans (Platanus hispanica) i altres planifolis de sòls humits.

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada.

87a Conreus abandonats.

Els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) presents al municipi són els següents:

5230* Màquies amb llor (Laurus nobilis) (Prioritari)

6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Pastures subestèpiques de gramínies i anuals dels Thero-Brachypodietea (Prioritari)


49


8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. Costers rocosos calcaris amb vegetació casmofítica

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. Boscos de galeria amb Salix alba i Populus alba.

9340 Alzinars i carrascars. Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia

9540 Pinedes mediterrànies. Pinedes mediterrànies de pins mesogènics endèmics

Pel que fa a la conservació dels hàbitats, cal tenir en compte que els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) són hàbitats catalogats, no protegits al conjunt del territori. Allò que estableix la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, és l’obligació de garantir la conservació d’unes mostres prou significatives d’aquests hàbitats per assegurar-ne la conservació a tot el territori de la UE. És per aquest motiu, entre d’altres, que es crea la xarxa Natura 2000, a la qual pertany un percentatge del municipi, en concret les zones que formen part del PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat.

Cal destacar l’especial presència de la lloreda del Torrent del Reganer, per la seva singularitat com a hàbitat, al qual se li dóna una prioritat específica de conservació.

6.4.2. Flora d’especial interès

Com a flora d’especial interès a Olesa destaca la presència de la Falguereta peluda (Cosentinia vellae), ja que es tracta d’una espècie escassa a la Península Ibèrica i molt rara a Catalunya. S’ha trobat en indrets rocallosos, entre ells, marges de pedra seca on la incidència del Sol és elevada.

També cal fer incidència en les diverses espècies d’orquídies presents al terme municipal, en especial a la reserva natural de Puigventós, on s’han comptabilitzar unes 12 espècies.

D’entre elles:

Abellera fosca, Mosques, Mosques negres (Ophrys fusca)

Abella groga, Abellera, Abellera groga, Mosques grogues, Sabatetes de la mare de déu (Ophrys lutea)

Abellera catalana (Ophrys catalaunica)

Abellera, Abellera aranyosa, Abellera negra, Flor d’aranya, Mosques d’ase, Sabatetes de la mare de déu (Ophrys sphegodes)

Abella becada, Abellera becada, Flor d’abella, Mosques d’ase (Ophrys scolopax)

Abella, Abellera apifera, Abelletes, Flor de l'abella, Sabatetes de la mare de déu (Ophrys apifera)


50


Abellera, Abellera de l'omega, Abelles, Flor d'abelles, Mosquera, Mosques (Ophrys omegaifera)

Botonets de gos, Botons de ca, Botons de gos, Orquis cremat, Orquis socarrat, Orquídia, Orquídia maculada (Orchis ustulata)

Espirant de tardor (Spiranthes spiralis)

Flor de l'home penjat (Aceras antropophorum)

Botonets de gos, Botons de ca, Botons de gos, Platantera, Platantera bifòlia, Platantera de dues fulles (Platanthera bifolia)

Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis)

Epipactis de fulla ampla, Epipactis de fulla gran, Orquídia bruna (Epipactis helleborine)

Clavell violaci, Limodor, Limodor abortiu, Ramell d’ombra (Limodorum abortivum)

Mosques grosses (Barlia robertiana)

6.4.3. Espais natural protegits. PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat

Des de l’any 1992, 572,19 ha del municipi d’Olesa de Montserrat estan incloses al PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat, les quals, actualment, formen part de la zona PEIN perifèrica del Parc Natural. Hi ha prevista però, una ampliació del Parc presentada l’any 2007 a exposició pública, i encara ara en projecte d’aprovació, la qual inclouria 262,05 ha d’Olesa dins el Parc Natural i 500,51 ha a l’entorn de protecció. Així doncs, l’àrea inclosa al PEIN passaria a 762,56 ha, és a dir, gairebé la meitat del terme municipal.

En forma part la serra de Puig Ventós i el Puig Cendrós, les Agulles del Petintó i la serra de les Torrades, el Bosc del Gavatx o el turó de Sant Pere Sacama. Cal dir que una bona part d'aquest espai, concretament la part més muntanyosa a l'entorn de la serra de Puig Ventós, forma part de la zona de reserva de Puigventós, dins la xarxa de reserves naturals i espais en conveni de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

El territori comprès dins del PEIN Montserrat és una zona de relleu muntanyós, però d'una orografia més suau i no tan escarpada com la que es troba més al nord, entorn de Monistrol i Vacarisses. Només a la part per nord-occidental del terme d'Olesa s'observen formacions de conglomerat que tenen certes similituds amb el massís de Montserrat. En aquest sentit destaquen turons de perfil escarpat i singular, com ara Sant Salvador de les Espases.

Cal remarcar el fet que es tracta d'un territori entre dues zones urbanes (Olesa i Vacarisses) que històricament ha estat molt despoblat a causa del relleu accidentat. Això ha fet que s'hagi pogut conservar com un territori verge, fins i tot poc afectat pel conreu, i que ha mantingut en bona mesura les característiques naturals i la biodiversitat.


51


Cal dir que amb l'ampliació del Parc que ja està prevista, l'àrea del PEIN creixerà lleugerament i arribarà més al sud per abastar la plana de Can Llimona i la zona d'interès geològic de Ribes Blaves.

Com a fets excepcionals, cal destacar l'existència del bosc de llorer del torrent de Reganer, el més gran i ben conservat de Catalunya i, a la zona dels Arumins o d'Oromir (actualment fora dels límits del PEIN però que podria incloure-s'hi en la futura ampliació), l'existència d'exemplars de falguereta peluda (Cosentinia vellea): una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya.

Pel que fa a les espècies animals que s'hi poden trobar, entre d'altres, són els porcs senglars, esquirols i gats mesquers. Entre els rèptils destaca el dragó comú, l'escurçó ibèric, les sargantanes, els llangardaixos i les serps verdes. Els ocells són també nombrosos i visibles: tords, bruels, tudons i, de tant en tant, és possible veure de rapinyaires, com l'àguila o el falcó.

La vegetació dins l'àrea del PEIN és la corresponent al clima mediterrani amb predomini de les zones de garriga, matolls i vegetació baixa (especialment a les parts més altes de la serra de Puig Ventós), però també amb alguns boscos de pi, alzinars i rouredes.

PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat. Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. 2009


52


Proposta d’ampliació del Parc Natural Muntanya de Montserrat (2007). Font: Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya.

Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA)

L’Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre, declara 86 Zones Especials de Conservació (ZEC) a la regió Mediterrània. El municipi d’Olesa de Montserrat inclou la ZEC Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat, que es troba dins l’àmbit de l’espai natural del Parc de la muntanya de Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat i que coincideix amb el LIC (Llocs d'Importància Comunitària) Espais de Muntanya Interior (Espai codi LIC ES5110012) inclòs a la Xarxa Natura 2000.

En concret, el municipi té 566,66 ha incloses a la Xarxa Natura 2000 (Xarxa europea d’espais naturals), en l’àmbit de la regió mediterrània i correspon a la codificació: ES5110012 Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat.

L’aprovació per part del Govern, de la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 (aprovada 5 setembre 2006), comporta la inclusió automàtica a la Xarxa Natura 2000 al Pa d’Espais d’Interès Natural (PEIN), tal com regula l’art. 10 de la Llei de mesures en matèria de medi ambient (12/2006, de 27 de juliol).


53


ES5110012 Espais de Muntanya interior. Font: Servidor d’informació de Zones Especials de Conservació (ZEC). Web del Departament de Territori i Sostenibilitat.

6.4.4. Paratges o zones d’interès ecològic i paisatgístic

A Olesa de Montserrat existeixen paratges i zones d’interès ecològic i paisatgístic de gran importància tan a nivell municipal com comarcal, degut a les seves característiques com a connectors ecològics i paisatgístic, com a potenciadors de la qualitat ecològica i ambiental, així com, de la biodiversitat.

Els paratges i zones d’interès ecològic i paisatgístic inclosos en el present Catàleg i Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental són els següents:

Oliverar de Can Llimona

Oliverar de Gatillepes

Lloreda del torrent del Reganer

Roureda de les Valls

Bosc del Gavatx

Parc Natural de la muntanya de Montserrat (PEIN)

Espai Natura Puigventós


54


Espai Natural del riu Llobregat (PEIN)

Mirador de Puigventós

Mirador de la Creu de Saba

Mirador del Turó de la Gronya

Mirador de Puigcendrós

Mirador de la Serra de les Torrades

Mirador del Coll de les Espases

Mirador de Sant Pere Sacama

A nivell de connectivitat ecològica i paisatgística realitzen una funció clau el riu Llobregat i el Parc Natural de la muntanya de Montserrat, que inclou l’Espai Natura Puigventós, però també, els torrents i rieres presents al municipi, que juntament amb la vegetació associada són camins naturals de gran diversitat d’espècies. És per això, que una bona gestió forestal, el manteniment i potenciació d’aquests espais, l’ampliació de zones lliures, així com la recuperació de la vegetació de ribera autòctona, és important per a mantenir aquesta funció connectora.

És doncs, de gran importància que l’ampliació proposada al 2007 del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, s’aprovi el més aviat possible i així assegurar, encara més aquesta connectivitat ecològica i paisatgística.

6.4.5. Arbres monumentals i arbredes

Segons la documentació i fonts consultades no consta cap inventari d’arbres o

arbredes d’interès, a nivell local ni tampoc a nivell comarcal.

Per la seva dimensió o edat, pel seu interès paisatgístic, o per la seva relació amb altres elements arquitectònics protegits, destaquen alguns exemplars arboris. Entre aquests:

Olivera de la Font d’en Roure

Olivera del Duxans

El Pinet

Oliverar de Can Llimona

Xiprers del Cementiri

Pi del Parc Municipal

Olivera del Capellà

Oliverar de Gatillepes

Lledoner de Sant Jaume

Pi Gros del Bosc del Gavatx

Àlbers de Can Singla


55


Lloreda del torrent del Reganer

Roureda de les Valls

Bosc del Gavatx

6.4.6. Mines i fonts

Existeix al municipi un important nombre de fonts naturals (fonts de mina i fonts de vessant), majoritàriament amb piques i safareigs que són elements construïts històrics vinculats a l’aprofitament dels recursos hídrics i a la tradició i l’activitat agrícola del municipi i que, principalment eren utilitzades per al reg de les finques agrícoles i per l’ús domèstic de la masia. En algunes d’elles també en destaca el seu valor simbòlic vers les costums de la població que temps enrere coneixien i utilitzaven les fonts com a punt de trobada.

Les fonts poden tenir un origen de mina o de vessant, en funció d’aquest parlarem de:

Fonts de mina: aquestes fonts recullen l’aigua d’una mina formada de manera natural per les pluges i les característiques geològiques i físiques del terreny. L’home per aprofitar aquesta aigua ha construït galeries en el terreny per aprofitar la filtració natural.

Fonts de vessant: fonts situades en alguna vessant i que fan aflorar les aigües subterrànies que allí s’hi acumulen. L’aigua brolla directament del terreny.

Les fonts sovint estan associades a un safareig i la majoria d’elles es localitzen a l’entorn de la masia (fonts de masia) o en un entorn més forestal (fonts de bosc).

En general, les fonts de mina consten del traçat de la seva mina (o galeria subterrània) i la canalització fins a la font que sovint és una pica de pedra amb un galet que en origen devien ser ceràmics o de ferro i que actualment han desaparegut o s’han substituït per tubs de pvc, etc. I el safareig que sol ser quadrat o rectangular, alguns amb el marge amb rentadora.

La majoria de les fonts són de poc cabal i intermitent depenent del règim de pluges. En poques d’elles l’aigua brolla tot l’any.

Actualment, algunes d’aquestes fonts s’han recuperat, senyalitzat la seva ubicació i millorat el seu entorn immediat, generalment gràcies al voluntariat, sobretot aquelles ubicades en un entorn forestal o amb la col·laboració entre entitats i l’Ajuntament. Del manteniment de les fonts ubicades en zones urbanes, s’encarrega l’administració local, tot i que en alguns casos estan sotmeses a actes de vandalisme clarament visibles.

Pel que fa a les mines, algunes d’elles se n’ha perdut el seu rastre o s’han canalitzat, d’altres però encara es conserven en bon estat.


56


6.4.7. Barraques i marges de pedra seca

Olesa de Montserrat compta amb un gran nombre de barraques i marges de pedra seca repartits pel municipi, que recorden el seu passat i present agrícola.

Pel que fa a les cabanes de pedra seca, n’hi ha de dos tipus: les de tipologia olesana i les que no. Les cabanes de pedra seca olesanes, com bé indica el seu nom, són singulars del municipi i es caracteritzen per combinar murs de pedra seca laterals amb un embigat a dos vessants fets amb troncs d'olivera palomar, l'arbre predominant al paisatge agrícola del terme, amb fusta de gran duresa i resistència. L'estructura compta amb una coberta de lloses planes, terra i, sovint, amb vegetació que consolida la terra.

Actualment, la majoria de barraques de pedra seca es troben abandonades i per tant, en mal estat, degut al progressiu abandonament de l’activitat agrícola, llevat d’aquelles en què l’amo en fa ús o que ha invertit en la seva conservació o recuperació. Gràcies a la col·laboració de particulars, així com del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, juntament amb l’Ajuntament, s’organitzen jornades de voluntariat per a la recuperació d’aquest patrimoni arquitectònic. Tot i així, cal una major implicació de tots els agents per tal de recuperar aquests elements.

Pel que fa als marges de pedra seca, al municipi existeixen diverses tipologies. Depenent del terreny on s’aixeca la paret, aquesta està construïda amb un o altre material present al sòl: licorella o pissarra, còdols, pedra foguera o calcita. Així doncs, la diversitat està ben present i, per tant, cal tenir cura d’aquestes estructures amb tanta història.

Tal i com passa amb les barraques, els marges de pedra seca estan en molts casos en mal estat, sobretot aquells situats en camps abandonats, en canvi però, els que encara tenen una funció dins el conreu, el pagès s’encarrega de mantenir-los correctament.

El document Les Deus d’Olesa de Montserrat redactat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona (2001) recull 16 fonts, les quals consten en les 28 que identifica el present catàleg. Les fonts orals diuen que n’hi ha més, però que estan perdudes, cal cercar-les i recuperar-les.

Les fonts i mines queden catalogades com a BAMP. Hi ha una fitxa per al conjunt de mines, una per al conjunt de fonts, però també hi ha determinades fonts que tenen fitxa pròpia, perquè ja estaven incloses en el PEPPA d’Olesa de Montserrat.

6.5. VALORS SOCIALS

6.5.1. Camins rurals, itineraris

A Olesa de Montserrat existeix una àmplia gama de camins rurals, camins forestals, corriols i senders, que configuren la xarxa terciària municipal i determinen l’estructura del territori.

Majoritàriament, es tracta de vies de terra de circulació permanent que serveixen per a la unió entre les finques agràries i d’accés a les cases i veïnats del poble, per a la vigilància i prevenció d’incendis forestals i com a vials de lleure i gaudi de l’entorn i del paisatge.


57


Pel que fa als corriols i senders, alguns estan ben senyalitzats, com a senders de Petit Recorregut (PR), de Gran Recorregut (GR) o amb altre tipus de senyals, però d’altres s’han perdut o es troben en mal estat.

Algunes d’aquestes vies, formen part d’itineraris a peu o en bicicleta que es troben referenciats a la mateixa pàgina web de l’Ajuntament (http://www.olesademontserrat.cat/el-municipi/rutes-i-excursions.htm), així com al llibre Guia Excursionista. Olesa de Montserrat i entorns (2010), de l’olesà Joan Soler Gironès.

D’entre aquests itineraris destaquen els que porten del nucli urbà d’Olesa a Sant Salvador de les Espases, a Sant Pere Sacama o a la masia de Puigventós. Però, també, el camí de Sant Jaume (GR-6) i el camí del Llobregat (GR-270), que va des del naixement del riu Llobregat (a Castellar de n’Hug) fins a la seva desembocadura (al Prat de Llobregat). Pel que fa a aquest últim, el tram però, que travessa Olesa encara està en procés d’arranjament, tot i que es pot observar ja alguna senyalització al respecte, per exemple, a l’Areny del Molí.

El Catàleg de camins municipals d’Olesa de Montserrat (Diputació de Barcelona, 2014) llista un total de 56 camins i senders.

Xarxa de camins i senders

Font: Catàleg de camins municipals d’Olesa de Montserrat. Diputació de Barcelona (2014)

http://www.olesademontserrat.cat/el-municipi/rutes-i-excursions.htm


58


6.5.2. Fons escènics i punts d’observació i gaudi del paisatge

Com a fons escènics d’Olesa, destaca tota la serralada que va des de Sant Salvador de les Espases fins a Sant Pere Sacama, i que passa pels punts més elevats del municipi com són, el Puigcendrós i el Puigventós, juntament amb la Creu de Saba. Altres punts són les Agulles del Petintó, el turó de la Gronya i la serra de les Torrades. Tots ells són visibles des de diversos punts del municipi, i alhora en destaquen per la seva funció de mirador, des dels quals es poden observar punts tan allunyats com són la serra de Collserola, el mar, la muntanya de Montserrat, les comarques de l’Anoia i el Penedès, així com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Un altre punt per al gaudi del paisatge és l’espai que ens proporciona el Camí del Llobregat, on l’observació de fauna i diversitat de vegetació està garantida.

Altres espais de singularitat que duen a gaudir de l’entorn, són els camps d’oliveres que combinen marges de pedra seca i cabanes, on l’ecologia i la cultura es complementen perfectament.

Ribes Blaves, també és una d’aquelles zones que fa gaudir de la geologia en tota la seva magnitud.

Degut al relleu elevat d’algunes zones del municipi, en general, els itineraris que recorren Olesa de Montserrat acostumen a tenir bones vistes i, per tant, proporcionar un plaer visual al visitant, i de retruc, emocional.

6.5.3. Activitats de lleure

Olesa de Montserrat compta amb diversos indrets per realitzar activitats de lleure. Un d’ells és l’Areny del Molí, una àrea recreativa situada a la vora del riu Llobregat, equipada amb taules de pícnic i barbacoes.

Un altre d’aquests espais és l’Espai Natura Puigventós, gestionat per la Fundació Catalunya – La Pedrera, que ofereix itineraris senyalitzats, a més d’una àrea de lleure situada al Coll de les Espases o de Papelusa.

D’altra banda, el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà organitza sortides, xerrades, exposicions... relacionades amb el patrimoni natural i cultural, tant d’Olesa com d’altres indrets del món.

6.6. ACTIVITAT AGRÀRIA1

La capacitat productiva del sòl i dels elements i béns naturals i arquitectònics associats al territori (arbrat, camins, corriols, masies, fonts...) li donen a aquest un clar valor afegit, tant econòmic com paisatgístic.

El conreu de l’olivera és la principal activitat agrària del municipi d’Olesa de Montserrat, seguida dels fruiters, l’horta i en menor proporció, de la vinya. Segons dades de la Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) la superfície dedicada

1 Dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).


59


als conreus ha anat disminuint al llarg dels anys, i ha passat de 273 ha (1999) a 167 ha (2009).

Actualment són poques les hectàrees dedicades al conreu professional i sobre el terreny és visible el progressiu abandonament de les finques agrícoles, i el creixement de la superfície forestal en aquestes.

Conreu de l’olivera. És el cultiu més destacat, ja que compta amb una varietat local, l’olivera palomar olesana. La superfície dedicada a aquest conreu és la més extensa dins la Regió metropolitana de Barcelona, però encara no està sota cap denominació d’origen o figura anàloga. La creació del Parc rural de Montserrat, que pretén potenciar la producció d’olives i oli, entre d’altres objectius, contribuiria a aquest reconeixement de qualitat de l’oli d’oliva olesà. Tot i així, els oliverars han patit un abandonament al llarg dels anys, de 93 ha (1999) s’han passat a les 66 ha (2009).

La zona de Can Llimona és la més destacable pel que fa al conreu d’olivera dins el terme municipal.

Conreu de fruiters. Al contrari que amb les oliveres, el conreu de fruiters ha crescut en superfície, essent de 53 ha, l’any 2009, en comparació amb les 47 ha de l’any 1999. En destaquen, els conreus d’ametllers i cirerers.

L’horta. Els horts presents al municipi ocupen una superfície d’11 ha (2009) dedicades a l’autoconsum, principalment. Aquest conreu també ha disminuït amb els anys i l’any 1999, ocupava una extensió de 29 ha.

Com a zona destacada d’horta es troben els Horts de Vilapou, situats dins el nucli urbà d’Olesa de Montserrat.

Conreu de la vinya. El conreu de la vinya és escàs al municipi d’Olesa, però no menyspreable, ja que l’any 2009 representaven 5 ha del terme, en comparació amb l’hectàrea que hi havia el 1999. Aquestes dades indiquen que aquest tipus de conreu està en expansió dins el municipi.

Activitat ramadera. L’any 2009, hi havia una explotació ramadera dedicada al cabrum (29 caps), 2 a aviram (27 caps), 1 amb conilles mares (3 caps) i 1 amb 18 ruscs. La diferència amb l’any 1999, és que la tipologia de bestiar ha variat, llavors eren dues explotacions d’ovins (327), 2 de cabrum (81) i 1 de porcins (686), i segons aquestes dades, la ramaderia al municipi ha disminuït considerablement.

6.7. XARXA VIÀRIA

Olesa de Montserrat té una bona situació en relació a la seva xarxa viària, que ha millorat al llarg dels anys. Actualment, les principals vies que connecten el municipi amb la resta del territori són:

Carretera BV-1201 d’Olesa a Martorell. Aquesta via enllaça amb la comarcal C-243 de Terrassa a Martorell a l’alçada d’aquest darrer.

Carretera C-55 d’Abrera a Manresa. Enllaça a Abrera amb la A-2 (autovia) de Barcelona a Igualada i Lleida.


60


Carretera C-1414. Permet accedir a l’autovia A-2 per Esparreguera.

Carretera B-120 a Terrassa per Viladecavalls. Enllaça amb la carretera BV-121 cap a l’estació del Nord de la RENFE (fora de servei) i d’allí amb la carretera BV-1211, que duu a Vacarisses, on es pot enllaçar amb la C-58, que enllaça amb la C-16 (E-9) anomenada Autopista de Montserrat, que va de Barcelona a Manresa.

El municipi compta amb una estació ferroviària d’FGC de les línies Barcelona – Olesa de Montserrat (S4) i Barcelona – Manresa (R5), corresponents a la línia Llobregat-Anoia. La seva estació està situada en el límit meridional del casc urbà, a la plaça Dr. Fleming i s’hi pot accedir a peu a per tres carrers diferents del barri de l’Eixample.

Olesa de Montserrat compta amb un aeri per enllaçar els nucli d’Olesa i Esparraguera, que fou inaugurat l’any 2005 i tancat temporalment a inicis de l’any 2012. Actualment, aquesta infraestructura està en desús.

Xarxa local

La xarxa local d’Olesa de Montserrat està formada pels carrers del nucli i els trams urbans de les carreteres BV-1201 i la B-120 de la xarxa supralocal, que transcorren per sòl urbà i alhora comuniquen el centre amb els diferents nuclis i urbanitzacions.

La carretera BV-1201 travessa el casc urbà d’est a oest i connecta aquest amb la C-55, en direcció Abrera o Manresa i la B-40 que alhora enllaça amb l’autovia A-2, en direcció Barcelona o Lleida. Resseguint la BV-1201 també s’arriba a Martorell i a la connexió amb l’A-2.

La BV-1201, dins el nucli urbà pren el nom d’avinguda de Francesc Macià i en sortir per l’est, carretera de Martorell. Al sud de la via, la configuració dels carrers és força rectangular, al contrari que al nord, que, en contenir el casc antic, els carrers ja no segueixen una perpendicularitat tan exacta.

La B-120 travessa el nucli de sud a nord i connecta aquest amb la urbanització de Ribes Blaves, així com amb els nucli de Viladecavalls i Terrassa.


61


Xarxa viària d’Olesa de Montserrat.

Font: Document provisional de diagnosi del PMU d’Olesa de Montserrat. DIBA-CINESI, 2010

6.8. PRINCIPALS IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS I PAISATGÍSTICS

6.8.1. Freqüentació incontrolada

La freqüentació de persones en els espais forestals, agraris i fluvials pot ocasionar impactes derivats de l’abandonament d’escombraries, major perill d’incendis per negligències, erosió pel pas constant de motos, bicicletes, tot terrenys, etc. pels mateixos indrets, molèsties a la fauna especialment en moments de reproducció, robatoris i destrosses en conreus...

L’accés motoritzat al medi, principalment quads i motos sovint, és un risc important d’erosió i pèrdua de sòls.

6.8.2. Abandonament de conreus

L’abandonament de conreus en un municipi com Olesa de Montserrat on hi ha una massa important forestal, pot ocasionar la disminució de la diversitat paisatgística, la disminució de la biodiversitat, el major perill d’incendis per la disminució de l’heterogeneïtat d’ecosistemes...

A més, s’hi afegeix la pèrdua i degradació d’elements culturals lligats al conreu, com són els marges i les cabanes de pedra seca.

Algunes iniciatives particulars però, manifesten l’interès per reactivar antics camps de conreu, sobretot d’oliveres i altres fruiters.


62


6.8.3. Espais degradats

Al municipi hi ha diversos espais que s’hauria de controlar quin ús se’n fa, així mateix potenciar-ne la seva recuperació. Alguns d’aquests espais serien, principalment: els propers a la llera del riu Llobregat, sovint plens de deixalles; i l’aflorament geològic de Ribes Blaves, on s’observen deixalles abocades i on també es deixen entreveure les deixalles dipositades en l’antic abocador present a l’indret.

6.8.4. Incendis forestals

Un dels riscos ambientals més importants correspon als incendis forestals donada la massa forestal del municipi, dominada per pins i alzines, a més de superfícies ocupades per formacions d’elevat grau d’inflamabilitat com són les brolles, prats secs amb coberta de pins o sense, i pinedes esclarissades, amb un elevat potencial combustible.

El municipi compta amb l’ADF, Agrupació de Defensa Forestal Olesa de Montserrat Esparreguera.

6.8.5. Prevenció d’incendis

L’any 2013, l’Ajuntament va aprovar l’adequació del PAM (Pla d’Actuació Municipal, en emergències d’incendis forestals) a la normativa de la Generalitat de Catalunya i que s’actualitza amb els tècnics de la Diputació de Barcelona.

L’ADF Olesa de Montserrat Esparreguera en col·laboració amb l’Ajuntament s’encarrega de les tasques de manteniment de camins, actuacions forestals (desbrossaments, tales...), etc, entre d’altres mesures que disposa el PPI (Pla de Prevenció d’Incendis) del qual disposa el municipi.

Olesa de Montserrat compta amb el PPU (Pla de Prevenció en les Urbanitzacions) de les urbanitzacions de Mas de les Aigües, Oasis, Ribes Blaves i Sant Pere Llumbreres. El PPU és un instrument per a la planificació i gestió de les mesures adreçades a evitar els efectes dels incendis forestals, establertes a la Llei de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions 5/2003, de la Generalitat de Catalunya.

Per últim, cada estiu, la Diputació de Barcelona, juntament amb la Generalitat i l’ADF, activa en el municipi el PVI (Pla de Vigilància d’Incendis Forestals), els objectius del qual són prevenir els incendis forestals mitjançant la informació i la vigilància del territori, mitjançant unitats mòbils de vigilància, compostes d'informadors amb vehicle i emissores per tal de comunicar els possibles incendis.

6.8.6. Rierades

Segons la delimitació de zones inundables per modelització hidràulica de les conques internes de Catalunya, realitzada per l'Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), per a la redacció de l’INUNCAT (2001), l’únic punt que apareix amb un alt perill de patir afeccions és al barri aigües amunt de la Colònia Sedó.


63


El municipi compta amb un Manual d’Actuació per a Inundacions dins el Pla de protecció civil d’Olesa de Montserrat (2013). Segons aquest document, poden ser font de risc els següents punts: el riu Llobregat, la riera de Can Carreres, la riera de Can Llimona, la riera de Canyamassos i el torrent de la Creu de Beca. Tots ells travessen o són propers a zones urbanes.

6.8.7. L’erosió

El rics d’erosió en cas de pluja té lloc en el sòl amb pendent amb escassa o nul·la de coberta vegetal. L’abandó d’algunes zones de conreu amb la seva colonització per vegetació autòctona fa disminuir el risc d’erosió.

6.8.8. Risc químic

Segons l’avenç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM, 2011), el municipi conté una instal·lació amb productes químics de risc, es tracta de la KAO corporation. Degut a la presència d’aquesta indústria química, el municipi es troba en zona d’alerta i d’intervenció en cas d’accident i per tant disposa d’un Pla d’Emergències Exterior (PEE), integrats al PLASEQCAT, que integra els PEE d’empreses i polígons de Catalunya com a Plans del Sector de Risc. La KAO corporation està inclosa al PLASECAT amb un Seveso de nivell de risc alt per contenir productes considerats molt tòxics, tòxics, comburents, inflamables, líquids molt inflamables i R50.

6.8.9. Risc geològic

Segons el Dictamen preliminar de riscos geològics de les àrees urbanes i/o urbanitzables del municipi, realitzat el maig de 2010 per l’Institut Geològic de Catalunya a instància de la Direcció General d’urbanisme, les àrees de Ribes Blaves, Oasis i el Torrent del Reganer s’identifiquen subàrees amb perillositat d’esllavissades.


64


7. EFECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

7.1. EFECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS QUE ES PODEN DERIVAR DE L'EXECUCIÓ DEL PLA INCLOSOS ELS RELATIUS ALS RISCOS DE PROTECCIÓ CIVIL

A partir de l’anàlisi dut a terme als anteriors apartats, es mostra a continuació una matriu resum dels principals impactes que es puguin derivar del pla. Per a la seva elaboració s’ha utilitzat una simbologia d’acord amb els requisits de la llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes, adaptada a les condicions particulars del present estudi.

Els probables efectes significatius sobre el medi ambient es caracteritzen:

Positiu: aquell admès com a tal en el context d’una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació contemplada.

Negatiu: aquell que es tradueix en una pèrdua de valors (naturalístic, estètic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica,..) o en l’augment dels perjudicis de determinats riscos ambientals.

Neutre: que no té cap incidència ni en positiu ni en negatiu.

Directe: aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.

Indirecte/secundari: aquell que suposa una incidència immediata respecte a la interdependència o, en general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.

Acumulatiu: aquell que en perllongar-se el temps l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat.

Sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents significa una incidència ambiental més gran que l’efecte suma de les incidències ambientals contemplades aïlladament.

A curt/mitjà/llarg termini: aquell la incidència del qual pot manifestar-se, respectivament, dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys, o en un període superior.

Permanent: aquell que suposa una alteració indefinida en el temps.

Temporal: aquella que suposa una alteració no permanent en el temps.

I pel que fa a la valoració qualitativa dels possible impactes identificats, segons la terminologia en l’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, aquesta és:

Impacte ambiental COMPATIBLE: la recuperació del medi es preveu immediata un cop finalitzades les activitats, per tant no caldrà adoptar mesures correctores.


65


Impacte ambiental MODERAT: la recuperació del medi ambient no precisa mesures correctores ni protectores intensives i la tornada a l’estat inicial del medi no requereix molt de temps.

Impacte ambiental SEVER: la recuperació de les condicions ambientals del medi exigeix adoptar mesures correctores, amb tot, aquesta recuperació requereix d’un llarg període de temps.

Impacte ambiental CRÍTIC: la magnitud de l’efecte és superior al límit acceptable. Es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals i sense possibilitat de recuperació, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores.

Abans de la caracterització dels impactes, a continuació es fa un breu resum dels efectes ambientals significatius que poden derivar de l’execució del pla.


66


VECTOR AMBIENTAL EFECTE AMBIENTAL CARACTERITZACIÓ MESURES CORRECTORES,

PREVENTIVES I/O COMPENSATÒRIES AVALUACIÓ

Geologia, relleu i sòls

No es proposen nous creixements urbanístics, ni en sòl urbà ni en sòl no urbanitzable.

No són probables moviments de terres en els projectes d’intervenció, aquests s’adapten a la topografia existent.

Mínim

Negatiu

Directe

Simple

Mitja termini

Permanent

No es preveuen mesures específiques. Es remet al que determina el planejament vigent d’Olesa de Montserrat

COMPATIBLE

Vegetació i flora

d’interès

Es cataloguen i protegeixen arbres d’interès local i elements configuradors del paisatge del municipi.

Notable

Positiu

Directe

Curt termini

Permanent

Es protegeixen íntegrament els hàbitats naturals, comunitats vegetals i flora inclosos en aquest Pla Especial.

Es regulen les intervencions (tala, poda, tractaments) dels arbres i arbredes, així com les actuacions en el seu entorn.

Es regula l’ús d’espècies exòtiques i Invasores.

COMPATIBLE

Proposta de catalogació de les àrees de territori amb un valor florístic i/o botànic rellevant, com ara la presència d’HIC (màquies amb llor, prats mediterranis, pastures subestèpiques de gramínies, costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola i casmofítica, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, alzinars i carrascars i pinedes mediterrànies, entre d’altres).

Notable

Positiu

Directe

Curt termini

Permanent

Es tenen en compte les proteccions existents i normatives sectorials d’aplicació.

Són d’aplicació les normes d’ordenació

territorial i directrius del paisatge del Pla

Territorial Metropolità de Barcelona, en

l’àmbit del sòl no urbanitzable.

COMPATIBLE


67




Espais naturals protegits

No es preveu l’afectació de les àrees protegides sectorialment inclosos al PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat. El Catàleg i PEUP emfatitza els valors naturals i paisatgístics i preserva les àrees del territori de protecció per plans supramunicipal i/o normativa sectorial.

Mínim

Positiu

Directe

Acumulatiu

Mitja termini

Permanent

Són d’aplicació les normes d’ordenació

territorial i directrius del paisatge del Pla

Territorial Metropolità de Barcelona, en

l’àmbit del sòl no urbanitzable.

COMPATIBLE

Patrimoni històric, Arquitectònic i cultural

S’identifica i es regula el patrimoni històric, arquitectònic i cultural del municipi.

Notable

Positiu

Directe

Simple

Curt termini

Permanent

S’incorporen al Catàleg els elements del patrimoni arquitectònic, arqueològic, naturals i paisatgístics i es regula la seva intervenció per garantir-ne la seva protecció i recuperació, i la de l’entorn de protecció.

COMPATIBLE

Jaciments arqueològics

Probable existència de restes arqueològiques i paleontològiques en algunes àrees que es poden veure afectades durant moviments de terres relacionats amb els treballs d’intervenció dels béns o altres actuacions.

Notable

Negatiu

Directe

Simple

Mitjà termini

Permanent

Prospecció arqueològica abans del començament de l’obra i durant la fase de moviments de terres.

COMPATIBLE - MODERAT


68




Paisatge

Impacte per construcció, ampliació o reforma de les edificacions o elements catalogats. Aquestes no impliquen transformació de l’espai lliure en sòl construït del SNU ni afecta les unitats paisatgístiques del municipi.

Mínim

Negatiu

Directe

Simple

Mitjà termini

Permanent

Les instal·lacions que hagin de tenir una presència visual rellevant en el paisatge, en el tràmit de llicència incorporaran al projecte tècnic, els estudis necessaris per a mostrar-ne la inserció en el mateix i els que permetin avaluar-ne els efectes i les mesures a adoptar.

Per una correcta integració de les edificacions i de l’espai urbanitzat el tractament de les façanes de les edificacions en cas de nous revestiments aplicaran materials, colors i textures propis del lloc i es realitzaran amb morter de calç, acolorit o acabat pintat, sempre i quan siguin materials respectuosos amb el medi ambient.

Les noves construccions o intervencions en SNU, han d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP).

COMPATIBLE

Identificació i reconeixement dels principals valors paisatgístics del municipi i d’identitat local.

Identificació i reconeixement de recorreguts en SNU de valor natural, paisatgístic i cultural.

Notable

Positiu

Directe

Simple

Curt termini

Permanent

Complir amb la normativa i plans sectorials vigents i les disposicions i normativa d’aplicació sobre el paisatge.

Complir amb la Llei 8/2005, de Protecció, gestió i ordenació del paisatge.

COMPATIBLE


69




Fauna

Preservació de les àrees de territori amb valor faunístic rellevant i de protecció per plans supramunicipals i/o normativa sectorial.

Notable

Positiu

Directe

Acumulatiu

Curt termini

Permanent

Compliment de la normativa i plans sectorials vigents referents al valor natural dels espais protegits.

Conservar i preservar els espais més sensible i de major diversitat faunística, com els cursos d’aigua i els espais de valor connector.

Es regulen les tanques en el sòl no urbanitzable per garantir permeabilitat fauna i integració en l’entorn segons la disposició transitòria tercera de les normes d’ordenació territorial Pla Territorial Metropolità de Barcelona i /o normativa del planejament municipal vigent.

COMPATIBLE

Rierades i avingudes

No es preveuen intervencions en sòls amb risc d’avingudes.

El Pla no condiciona actuacions de canvis d’usos del sòl que comporti un risc pel que fa a les avingudes.

En el cas de riscos per inundabilitat els documents urbanístics o projectuals que es redactin per a l’ampliació, rehabilitació o consolidació dels elements haurien d’incloure sobre les mesures de protecció passiva en front als riscos d’inundació.

Les intervencions en la xarxa fluvial s’atendran a les autoritzacions i criteris establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua.

COMPATIBLE


70




Prevenció d’incendis La majoria d’elements es localitzen en un entorn agroforestal amb risc d’incendi forestal.

Notable

Negatiu

Indirecte

Acumulatiu

Llarg termini

Permanent

És d’obligat compliment que les edificacions situades en terrenys forestals adoptin les mesures de prevenció d’incendis forestals que estableix la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció d'incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i Decret 123/2005 de 14 de juny), que estableix que hauran de mantenir una franja perimetral de 25 metres d’amplada, permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.

COMPATIBLE

Qualitat de l’aire

Les activitats que es puguin implementar vinculades a les masies i cases del sòl no urbanitzable no es preveu que hagin d’alterar la qualitat de l’aire del municipi.

Mínim

Negatiu

Directe

Acumulatiu

Llarg termini

Permanent

No són necessàries mesures concretes, tret del compliment de la legislació sectorial vigent.

COMPATIBLE

Soroll No es preveu superar els valors de soroll fixats per la normativa vigent.

Mínim

Negatiu

Directe

Simple

Curt termini

Temporal

No es considera necessari l’aplicació de mesures concretes, tret del compliment de la legislació vigent.

COMPATIBLE


71




Lumínic

No es preveuen activitats lúdiques, comercials o productives amb il·luminació exterior amb efectes negatius sobre els espais naturals i l’entorn.

Mínim

Negatiu

Indirecte

Acumulatiu

Llarg termini

Permanent

Residus

No es preveu un augment de la producció de residus perquè no es proposen nous creixements urbanístics.

Producció de residus durant les obres vinculades a les intervencions proposades segons la categoria dels béns del Catàleg.

Mínim

Negatiu

Indirecte

Acumulatiu

Llarg termini

Permanent

No són necessàries mesures concretes, tret del compliment de la legislació sectorial vigent, com ara la legislació vigent de regulació de residus (DL 1/2009 i el Codi tècnic de l’edificació i el Decret d’ecoeficiència per a noves edificacions.

Mentre duri l’obra, s’adoptaran els criteris establerts en el DL 1/2009 de gestió de residus provinents d’enderroc, de construcció i excavació, com també del Decret 201/1994. Classificació dels residus atenent al Decret 92/1999 demodificació del Decret 34/1996 pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya, així com la Llei 6/1983, de residus industrials, com també ordenances municipals.

Potenciar l’ús de materials reutilitzats o reutilitzables,duradors, i reciclables, d’acord amb el Decret ecoeficiència. Normativa sectorial d’obligat compliment.

COMPATIBLE


72


7.2. EFECTES PREVISIBLES SOBRE ELS PLANS SECTORIALS I TERRITORIALS

Respecte als efectes previsibles sobre els plans sectorial i territorials concurrents, en l’àmbit del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat, són d’aplicació l’ordenació i normativa sectorial i urbanística següent:

Acord GOV/112/2006 del Govern de la Generalitat pel qual s’aprova la proposta catalana de Xarxa Natura 2000 i l’Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre, que inclou la Zona Especial de Conservació (ZEC) Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat, que es troba dins l’àmbit de l’espai natural del Parc de la muntanya de Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat i que coincideix amb el LIC (Llocs d'Importància Comunitària) Espais de Muntanya Interior (Espai codi LIC ES5110012) inclòs a la Xarxa Natura 2000.

Pla d’Espais d’Interès Natural (Llei 12/1985 de 13 de juny, modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol).

Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat definitivament l’abril de 2010.

Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat l’11 de desembre de 2014.

PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat i Xarxa Natura 2000 (LIC ES5110012 Espais de Muntanya Interior i ZEC Montserrat - Roques Blanques – riu Llobregat )

Tal i com recull l’apartat 6.4.3 del present document, des de l’any 1992, 572,19 ha del municipi d’Olesa de Montserrat estan incloses al PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat, les quals, actualment, formen part de la zona PEIN perifèrica del Parc Natural. Hi ha prevista però, una ampliació del Parc presentada l’any 2007 a exposició pública, i encara ara en projecte d’aprovació, la qual inclouria 262,05 ha d’Olesa dins el Parc Natural i 500,51 ha a l’entorn de protecció. Així doncs, l’àrea inclosa al PEIN passaria a 762,56 ha, és a dir, gairebé la meitat del terme municipal.

Dins aquest espai, es troben de gran interès natural, ambiental i paisatgístic, inclosos en el Catàleg, com són; la serra de Puig Ventós i el Puig Cendrós, les Agulles del Petintó i la serra de les Torrades, el Bosc del Gavatx o el turó de Sant Pere Sacama. Cal afegir, que una bona part d'aquest espai, concretament la part més muntanyosa a l'entorn de la serra de Puig Ventós, forma part de la zona de reserva de Puigventós, dins la xarxa de reserves naturals i espais en conveni de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

En l'ampliació del Parc que ja està prevista l'àrea del PEIN creixerà lleugerament i arribarà més al sud per abastar la plana de can Llimona i la zona d'interès geològic de Ribes Blaves. Així com, la lloreda del torrent del Reganer.

El municipi d’Olesa de Montserrat inclou la ZEC Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat, que es troba dins l’àmbit de l’espai natural del Parc de la muntanya de Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat i que coincideix


73


amb el LIC (Llocs d'Importància Comunitària) Espais de Muntanya Interior (Espai codi LIC ES5110012) inclòs a la Xarxa Natura 2000.

En concret, el municipi té 566,66 ha incloses a la Xarxa Natura 2000 (Xarxa europea d’espais naturals), en l’àmbit de la regió mediterrània i correspon a la codificació: ES5110012 Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat.

La regulació de les intervencions dels béns localitzats en sòls inclosos al PEIN i la xarxa Natura 2000 serà d’aplicació allò establert en la legislació que regula aquestes dues figures.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PMTB)

Segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament en data 20 d'abril de 2010, una extensa superfície de sòl no urbanitzable es qualificada com a espais de protecció especial d’interès natural i agrari. Alhora, la zona nord del terme també es defineix com un espai amb protecció jurídica supramunicipal, que en aquest cas recau en la pertinença de l’àrea al PEIN Montserrat – Roques Blanques – riu Llobregat inclòs a la Xarxa Natura 2000.

Proposta d’Espais Oberts. Font: Pla territorial metropolità de Barcelona (2010)

La proposta de béns, la seva delimitació i regulació específica i general, no preveu efectes contradictoris o no coherents amb les determinacions del PTMB. La normativa del Catàleg i PEUP, pel que fa als béns naturals, i ambientals i paisatgístics ho recull en la seva regulació.

Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona

Actualment, el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona es troba en fase d’aprovació inicial. Segons aquest, Olesa de Montserrat pertany a la unitat de paisatge Pla de Montserrat, de 4.625 ha, i inclou parcial o totalment els següents municipis: Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Martorell i Castellbisbal.


74


Unitat de paisatge Pla de Montserrat. Font: Observatori del paisatge

Segons el Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona, els principals trets distintius de la unitat de paisatge Pla de Montserrat i, que en concret, territorialment afecten al municipi d’ Olesa de Montserrat són els següents:

Fragment de la depressió Prelitoral ben individualitzat per trobar-se enfonsat respecte a la plana del Vallès i la plana del Penedès, a causa d’una falla que és aprofitada pel riu Llobregat. El curs d’aigua llaura un solc profund a la depressió Prelitoral i genera un seguit de petites superfícies planes o gairebé planes. La unitat inclou també el piemont de la muntanya de Montserrat a la depressió Prelitoral, del Bruc fins a Esparreguera, força planer i estructurat per la conca de la riera de Magarola (afluent del Llobregat).

L’agricultura té un caràcter secundari per bé que a la part més septentrional de la unitat, tant a la vall del Llobregat com a la conca de la riera de Magarola, hi ha una presència important d’oliveres, tradicionalment productores del conegut oli d’Olesa.

L’element preponderant de la unitat és la urbanització entesa en un sentit ampli. Les localitats tradicionals han crescut molt l’últim mig segle amb diferents morfologies urbanes. En el cas del pla de l’Eixample d’Olesa, amb una morfologia compacta i densa. I els polígons industrials i recintes comercials han guanyat extensió.

Hi passen un nombre considerable d’infraestructures que tenen una gran presència en el paisatge, que en el cas d’Olesa és la línia de FGC.


75


Pel que fa als principals valors en el paisatge, assenyala:

El fons escènic de Montserrat.

Les oliveres, dedicades tradicionalment a la producció d’oli d’Olesa.

El telefèric d’Esparreguera.

La passió d’Olesa.

El catàleg també defineix uns objectius de qualitat paisatgística i proposa criteris i accions específics per assolir els objectius. També són d’aplicació els objectius de caràcter més genèrics definits per a tot l’àmbit territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Els ens públics i privats, així com els agents socials i la societat en general, han de vetllar pel compliment d’aquests objectius de qualitat paisatgística.

Els principals objectius de qualitat paisatgística són:

Uns creixements dels assentaments urbans ordenats i que no comprometin els valors del paisatge circumdant.

Unes urbanitzacions ordenades i integrades en el paisatge, de manera que es minimitzi el seu impacte visual.

Una xarxa de rius (Llobregat), rieres, fonts i aigües termals, salvaguardats com a elements distintius i generadors del paisatge que els envolta.

Unes àrees especialitzades d’ús industrial, logístic, comercial, d’oci o d’altres usos terciaris, ubicades en zones visuals no preferents i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn.

Unes colònies industrials com la Sedó i Can Bros, restaurades i rehabilitades tot respectant els elements amb caràcter històric i arquitectònic i de forma compatible amb nous usos i funcionalitats.

Un paisatge de la vinya i l’olivera reactivat i valoritzat, que inclogui els vestigis passats principalment caracteritzats per una arquitectura de pedra seca.

Un paisatge amb presència de patrimoni històric (ermites, esglésies, castells) valoritzat i vinculat amb el paisatge que els envolta.

Un sistema d’itineraris i miradors que emfasitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i els matisos dels paisatges de Pla de Montserrat.

I, finalment, el Catàleg proposa diversos criteris i accions dirigits prioritàriament a la protecció, la gestió i l’ordenació. D’aquests en destaquem els següents, que fan esment específic a Olesa de Montserrat.


76


Protecció:

Els cursos fluvials són un element clau del paisatge del Pla de Montserrat, estructurats pel Llobregat. Defineixen per si mateixos un paisatge específic, el de ribera, amb hàbitats, dinàmiques i característiques pròpies. Cal considerar tots els cursos fluvials i la seva àrea d’influència immediata com a àmbits de conservació prioritària pel valor ecològic i connector dels seus hàbitats i per l’interès paisatgístic de la seva traça continua, que passa per entorns de muntanya, nuclis urbans, planes agrícoles, etc.

Conservar els boscos de ribera, particularment els dels voltants del riu Llobregat, per tal de garantir la seva funció ecològica i paisatgística.

Conservar i, on escaigui, restaurar, tots els elements patrimonials catalogats com a béns culturals d’interès nacional. Protegir també els entorns dels elements patrimonials per tal d’evitar que qualsevol actuació desvirtuï el caràcter del lloc.

Gestió:

Vetllar pel manteniment dels escassos espais agraris existents, especialment on el mosaic agroforestal i els seus elements estructuradors es troben degradats i reduïts i considerar el seu paper com a separadors urbans, espais de barrera i/o tallafocs.

Mantenir el paisatge característic de les localitats del nord de la unitat (Collbató, Esparreguera i Olesa), en especial dels seus espais de transició entre sòls urbanitzats i espais oberts.

Cal conservar la zona agrícola, que en general tendeix a disminuir de superfície i productivitat i facilitar la recuperació de vinyes o oliveres a les pinedes on es pugui comprovar l’existència de feixes d’origen antic.

Promoure la integració paisatgística de masies, ermites, esglésies i castells i fomentar l’oferta turística i l’enriquiment dels itineraris existents.

Promoure la creació del Parc rural del Montserrat i el seu pla de gestió, que defineixi un projecte territorial i paisatgístic de l’àrea al voltant de l’olivera i l’oli d’Olesa. Aquest projecte també ha d’incorporar el tractament de marges forestals i incloure vinyes o camps de cereals.

Promoure la creació de la DOP de l’oli d’Olesa, que ha de vetllar pel reconeixement de la seva qualitat i donar suport a la comercialització individualitzada d’aquest producte.

Catalogar i protegir les masies existents al piemont de la muntanya. Fomentar l’agroturisme a la zona i oferir activitats complementàries com ara visites guiades i treball als trulls.


77


Ordenació:

Procurar que les edificacions aïllades s’integrin adequadament amb l’entorn. Cal partir de l’anàlisi de l’arquitectura pròpia de la zona i definir tipologies, volums, materials i colors que mantinguin una relació harmònica i coherent amb les edificacions tradicionals.

Evitar la dispersió i l’ocupació de sòl amb noves àrees residencials de baixa densitat. Avançar cap a la compleció de les àrees residencials de baixa densitat existents i, si escau, relligar-les als nuclis urbans propers per afavorir les continuïtats paisatgístiques urbanes.

Mantenir la compacitat dels nuclis urbans i evitar-ne la dispersió. Mantenir el perfil i la qualitat de les façanes urbanes i evitar la construcció d’elements que distorsionin negativament la silueta o la imatge perimetral dels nuclis. Millorar la qualitat estètica dels seus accessos i perifèries residencials i/o industrials.

Promoure l’elaboració d’un instrument de planejament supramunicipal que faciliti la connexió ecològica i paisatgística entre els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que englobi els municipis de Vacarisses, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Collbató i Esparreguera. Aquesta connexió es veurà reforçada si es relliguen els espais verds dels nuclis urbans i, especialment, de les urbanitzacions i es facilita la permeabilitat de les carreteres C-16 i C-58 i del ferrocarril de Barcelona a Manresa.

Considerar la presència del riu Llobregat com a factor important de l’ordenació dels nuclis de Martorell, Olesa i Esparreguera, en el sentit de justificar espais de transició de qualitat entre el front edificat i la ribera. En aquest espai de transició s’haurien de localitzar de manera preferent els sòls de cessió per a espais lliures i s’hauria de garantir que el nucli urbà tingui una bona visibilitat sobre el front fluvial. Cal tractar acuradament, en el marc del planejament urbanístic, els fronts urbans fluvials per destacar-ne el caràcter i potenciar-ne el valor paisatgístic i establir mesures per recuperar la coherència formal d’aquells fronts fluvials que l’hagin perduda a causa de la volumetria dels edificis o de la baixa qualitat de l’arquitectura.

Millorar paisatgísticament l’entorn del riu Llobregat, amb la plantació de comunitats de ribera allà on sigui necessari.

Ordenar de manera responsable els sectors inundables del Llobregat, l’Anoia i la conca de la riera de Magarola i adoptar mesures paisatgístiques adequades.

Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o en vehicle, on la percepció del paisatge és més àmplia i atractiva. Aquesta xarxa, que comprèn miradors i camins existents i d’altres a consolidar, hauria de rebre les actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori. Es destaca l’itinerari Olesa de Montserrat-Collbató.


78


Promoure la creació d’un sender a la vora del riu que permeti anar caminant des de Martorell fins a Olesa pel marge esquerre del curs fluvial.

En aquest marc, el Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat s’adapta als objectius i criteris establerts pel Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, tant pel que fa al Catàleg com a les determinacions que estableix la normativa del PEUP.


79


8. LA MOTIVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SIMPLIFICADA

8.1. MOTIVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SIMPLIFICADA

L’avaluació ambiental estratègica simplificada es redacta en aplicació de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, legislació bàsica estatal en aquesta matèria, les determinacions de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes i segons la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

D’acord amb la Llei 16/2015, mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009 a la normativa bàsica continguda a la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes en la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015.

En aquest sentit, segons els supòsits d’avaluació ambiental estratègica establerts a l’apartat 6 de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, a la tramitació del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat li correspon aplicar el supòsit 6.b)2 segon d’avaluació ambiental estratègica simplificada (AAE simplificada), perquè es tracta d’un pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable (i també en sòl urbà) que desenvolupa el POUM d’Olesa de Montserrat no avaluat ambientalment.

8.2. CONCLUSIONS AMB RELACIÓ A LA NECESSITAT DE DUR A TERME O NO DUR A TERME L'AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA ORDINÀRIA DEL PLA

Segons l’abast i l’anàlisi del present document es considera que el Pla no ha de sotmetre’s a una avaluació ambiental estratègica ordinària, perquè es preveu que el Pla no tindrà efectes significatius sobre el medi ambient.

El Catàleg i PEUP respecta les determinacions del planejament general, no es modifiquen els usos del sòl, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental, pel que es considera que no és necessari la modificació del planejament general ni l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària del pla.

El Pla tampoc estableix el marc per futurs projectes amb incidència ambiental, ni sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

En referència a l’afectació a espais de Xarxa Natura 2000, alguns dels béns catalogats se situen en l’àmbit del PEIN Montserrat - Roques Blanques – riu Llobregat (espai d’interès natural i inclòs a la Xarxa Natura 2000). El Pla però,

2 6.b) segon. Plans parcials urbanístics (PPU) i Plans especials urbanístics (PEU) en SNU no

inclosos en 6.a) tercer en el cas que desenvolupin planejament urbanístic general no avaluat ambientalment o planejament urbanístic general avaluat ambientalment si aquest ho determina.


80


en aquest àmbit no estableix cap canvi d’ús ni un marc per projectes que puguin tenir una afectació; en aquest cas el Pla cataloga àrees amb espècies d’interès o protegides sectorialment i que amb la seva catalogació vol destacar el seu valor natural, ambiental i/o paisatgístic.

En conclusió, a la tramitació del Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat li són d’aplicació les determinacions de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, legislació bàsica estatal en aquesta matèria, juntament amb les previsions de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes i la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

El document ambiental estratègic es redacta d’acord amb el contingut que determina l’article 29.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.


81


9. RESUM DELS MOTIUS DE LA SELECCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONTEMPLADES

La proposta de Catàleg i PEUP d’Olesa de Montserrat es presenta com a alternativa (alternativa 1) que desenvolupa les determinacions del PGOU d’Olesa de Montserrat.

L’alternativa 1, respecte l’alternativa 0:

1. Té en compte com l’alternativa 0

Tots els BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i EPA (Espais de protecció arqueològica) del municipi, que ja gaudien de protecció sectorial declarats d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que no han estat comunicats al Departament de Cultura.

Els elements catalogats en el Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d’Olesa de Montserrat (1993).

2. Inclou els béns de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (IPCI PA/IPCI PAP).

3. Incorpora nous béns inventariats anteriorment que no tenien la consideració de BCIL i d’altres béns inventariats en el present treball.

4. Reconeix les fitxes de l’Inventari d’immobles d’interès municipal de la Diputació de Barcelona (IIIAPM SPAL), que l’any 1988, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va dur a terme a tots els municipis de la província de Barcelona.

5. Inclou bona part de les edificacions existents en el sòl no urbanitzable inventariades al Pla Especial Urbanístic d’identificació de masies i cases rurals en el sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació (2012) segons els criteris de selecció i valoració establerts al Catàleg i PEUP.

6. Identifica en el sòl no urbanitzable altres masies i els seus annexes, com els coberts, etc. amb la intenció de catalogar, i per tant, preservar les edificacions i els espais que tenen interès històric, arquitectònic, paisatgístic i social, i establir, per a les altres edificacions, les opcions d’ampliació (o no) i els paràmetres necessaris per acotar la seva expansió i provocar la seva integració al medi.

7. Identifica i preserva nous elements configuradors del paisatge i elements d’interès natural.

8. Protegeix i conserva els tipus principals hàbitats (zones forestals i espais agrícoles).

9. Estableix una regulació general que complementa la normativa vigent i estableix les determinacions urbanístiques necessàries per mantenir els seus valors, tenint especial cura amb els seus entorns.

10. Estableix que en les àrees i entorns d’interès paisatgístic seran d’aplicació directa les Directrius del Paisatge del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat definitivament l'11 de desembre de


82


2014, mentre no es desenvolupi una altra normativa específica per part de l’Ajuntament Olesa de Montserrat.

11. Estableix un conjunt de disposicions de protecció del medi natural.

Categoria de protecció dels béns catalogats al PEUP i Catàleg d’Olesa de Montserrat


Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) 13 13

Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) 0 36

Bé de Protecció Urbanística (BPU) 0 156

Total 13 205

En resum, l’Alternativa 1 assegura el que dicta l’article 9.3. del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que recull que el planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

Tal i com s’exposa a l’apartat 4 l’alternativa seleccionada s’adequa als objectius adoptats, i complementa el POUM en fase de redacció. No es planteja com un instrument d’ordenació independent.


83


10. MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I CORREGIR QUALSEVOL EFECTE NEGATIU RELLEVANT EN EL MEDI AMBIENT

Pel que fa a les determinació de mesures adoptades per prevenir, reduir i corregir qualsevol efecte negatiu rellevant en el medi ambient de l’aplicació del pla, prenent en consideració el canvi climàtic i la millora del medi ambient en general, el present Catàleg i PEUP incorpora disposicions de protecció del medi natural recollides en el capítol 9 de la normativa, entre elles:

Article 70. Protecció del medi natural

Adopció de les mesures necessàries per evitar la degradació de la naturalesa i per aconseguir una integració total en el medi, garantint en tot moment la conservació dels elements naturals, de la flora, la fauna i el paisatge.

Article 71. Prevenció d’incendis forestals

Obligatorietat de les edificacions situades en terrenys forestals d’adoptar les mesures de prevenció d’incendis forestals que estableix la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció d'incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i Decret 123/2005 de 14 de juny), que estableix que hauran de mantenir una franja perimetral de 25 metres d’amplada, permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.

Article 72. Protecció del paisatge

Aplicació directa de les determinacions en l’àmbit del sòl no urbanitzable que es detallen en el Títol II de les Normes d’ordenació territorial i Directrius del Paisatge del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat definitivament l’abril de 2010, i del Catàleg de paisatge de la regió metropolitana de Barcelona, aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014, així com l’adopció de les directrius que se’n derivin dels objectius de qualitat del corresponent Catàleg de Paisatge de Catalunya.

Mesures per minimitzar l’impacte negatiu sobre el paisatge de Serveis de línies aèries o soterrades de transport d’energia i/o matèria, instal·lacions de comunicacions (d’antenes, torres de telecomunicacions i similars), elements de delimitació de conreus i propietats, elements de senyalització i publicitat.

Obligatorietat de les actuacions en el sòl no urbanitzable, amb una presència visual rellevant en el paisatge, incorporar en la seva tramitació de llicència un estudi d’impacte i integració paisatgística d’acord amb l’article 19 del Reglament de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del


84


paisatge i amb el contingut que estableix la normativa sectorial vigent.

Article 73. Protecció del medi nocturn

Compliment de les intervencions d’enllumenat exterior de les determinacions que estableix d’acord amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el decret que la desplega.

Article 74. Espècies que s’haurien d’evitar en restauració i en jardineria

Pel que fa a la gestió dels espais verds, tant en jardins públics com privats, en treballs de jardineria, reforestacions i treballs de restauració (revegetacions, plantacions d’apantallament i integració paisatgística, etc.) es prohibeix utilitzar espècies exòtiques amb reconegut comportament invasor.

Pel que fa a la conservació i millora paisatgística, l’Estudi del paisatge del Catàleg i PEUP (VOLUM 1. Document II. Estudi del Paisatge, apartat 9) fa una sèrie de recomanacions de conservació i millora paisatgística a tenir en compte en la gestió dels espais naturals i els espais lliures del municipi, com ara:

a) Millora eco-paisatgística en rius, rieres i torrents, per potenciar la recuperació de la vegetació potencial de ribera (alberedes, salzedes i altres boscos de ribera), elaboració d’estudis sobre l’estat de conservació de la vegetació de ribera de la xarxa hidrogràfica; inventaris de la flora vascular dels principals torrents del terme; entre d’altres.

b) Ordenació forestal incentivant a la propietat forestal en l’elaboració de plans d’ordenació forestal per a la gestió i la conservació del paisatge: plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) i plans simples de gestió forestal (PSGF).

c) Conservació de la funcionalitat biològica dels conreus arboris, potenciant el conreu de l’olivera i en general els conreus arboris, tant pel seu valor agronòmic com per la seva funcionalitat biològica i el seu valor paisatgístic.

d) Elaboració un Pla Director de l’arbrat i dels espais verds amb la finalitat de disposar d’una eina de planificació per millorar la gestió i manteniment d’aquests espais.

e) Elaboració d’un inventari de pedra seca al municipi, que reculli les diferents tipologies d’aquesta.

f) Aprovació de l’ampliació del PEIN Montserrat – Roques Balnques – riu Llobregat, que inclou la protecció d’espais de gran importància com és la lloreda del torrent de Reganer i l’aflorament geològic de Ribes Blaves.

g) Manteniment de camins en bon estat, principalment per a la circulació de camions de bombers, així com de senders per a la creació d’una bona xarxa d’itineraris.


85


h) Potenciació de la funció del cinturó eco-paisatgístic a l’entorn del sòl urbanitzable que el planejament actual reconeix per evitar el risc de formació de continus urbans, de reducció de sòls agrícoles i de pèrdua de qualitat paisatgística.

i) Compatibilització de les activitats econòmiques amb la gestió del patrimoni natural en les actuacions que comportin la modificació del bosc de ribera, espais fluvials o d’un hàbitat forestal contemplar mesures compensatòries de restauració d’aquest hàbitat amb espècies autòctones.


86


11. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL PER FER EL SEGUIMENT DEL PLA

11.1. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

El Programa de Vigilància Ambiental (PVA) és una eina de seguiment ambiental del Pla i s’haurà d’aplicar en els següents casos:

Quan es desenvolupin les obres o treballs relacionades amb les intervencions proposades per a cadascun dels elements del Catàleg.

Per a alguns elements, durant les diferents etapes o fases d’execució d’altres obres o actuacions properes als béns o a l’àmbit de protecció del béns catalogats.

En aquests supòsits els projectes que desenvolupin aquestes obres o treballs inclouran un PVA amb les mesures preventives o correctores que cal adoptar per garantir la preservació dels béns protegits.

L’aplicació del programa de vigilància ambiental, durant les diferents etapes o fases d’execució d’una obra, caldrà realitzar-la a través de la contractació d’una Direcció Ambiental de l’Obra especialitzada (DAO).

Els objectius del Programa de Vigilància Ambiental (PVA) es concreten en els punts següents:

a) La verificació dels impactes inicials previstos que es realitzarà a partir de l'inici de les obres i comportarà el seguiment dels indicadors significatius dels canvis que puguin patir els diferents vectors ambientals.

b) La verificació de les mesures preventives i correctores necessàries per evitar afectacions en el patrimoni.

c) El control d'aplicació de les mesures correctores, el qual es realitzarà tant en la fase prèvia, com durant les obres.

El Pla de vigilància ambiental s'ha de considerar com l'eina de referència i base per dur a terme el seguiment dels paràmetres ambientals, verificar l'aparició dels impactes previstos, i l'aplicació de les mesures correctores proposades. En fase de projecte constructiu o d’obra, el PVA s’adaptarà i revisarà per adaptar-se a les intervencions.

A continuació, es descriuen les actuacions encaminades a la protecció del patrimoni cultural, natural i paisatgístic. Les diferents accions es poden agrupar segons la seva incidència sobre diferents aspectes ambientals (aigua, vegetació, fauna, paisatge...) i patrimonials (restes arqueològiques, béns immobles...), o segons la seva incidència sobre les diferents fases de les intervencions (moviments de terres, rehabilitació, execució de camins...) en els àmbits de control següents:

Control i vigilància de les superfícies i elements afectats per les obres

Control i vigilància de la restauració vegetal i paisatgística dels terrenys

Control i vigilància de les esbrossades

Control de les mesures per a la protecció de la fauna


87


Control i vigilància de les mesures per a la protecció de les aigües superficials i subterrànies, i dels recursos hídrics

Control i vigilància de la qualitat atmosfèrica i acústica

Control de la gestió correcta dels residus de l’obra

Gestió i protecció del patrimoni històric i cultural

Al mateix temps, les accions de control també es poden agrupar d’acord amb el moment de la seva aplicació, en:

Accions a dur a terme prèviament a l’inici de les intervencions o obres

Accions a dur a terme durant l’execució de les intervencions o obres

A continuació, es presenta una taula resum dels àmbits i les accions de control ambiental a considerar en un PVA d’obres o intervencions en el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d’Olesa de Montserrat, així com en intervencions que indirectament puguin tenir un incidència.

Aquest llistat s’ha elaborat a partir de la Guia per a la redacció i execució dels programes de vigilància ambiental d’infraestructures viàries a Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (2012).

ÀMBIT DE CONTROL

ACCIONS DE CONTROL ABAST PERIODICITAT

Control de la integració de les prescripcions ambientals

Verificar el grau d’integració de les prescripcions i condicions ambientals definides al Pla especial i per l’òrgan ambiental en el projecte de les intervencions.

Tot l’àmbit de les intervencions i entorn de protecció.

Abans de l’inici de les intervencions.

Control i vigilància de les superfícies i elements afectats per les obres

Elaboració i aprovació d’un Pla de senyalització:

- Delimitació de l’ocupació temporal i zones de treball.

- Abalisament de zones i elements d’interès ambiental o patrimonial.

Tot l’àmbit de les intervencions i entorn de protecció, en especial masses forestals, exemplars vegetals o paisatgístics d’interès.

Abans de l’inici de les intervencions i durant les intevencions.


88


ÀMBIT DE CONTROL


Control i vigilància de la restauració vegetal i paisatgística dels terrenys

Revisió a nivell ambiental i paisatgístic dels projectes d’intervenció o actuacions (verificació de l’adopció de mesures d’integració paisatgística...).

Control de les espècies vegetals i la seva procedència i qualitat. Control de la procedència de les terres vegetals.

Control dels treballs de poda i tractaments fitosanitaris. Garantia de l’execució correcta de les operacions de trasplantament, entre d’altres.


Abans de l’inici de les intervencions i durant les intervencions.

Control i vigilància de les esbrossades

Control dels treballs de desbrossada:

- Marcatge dels exemplars d’interès.

- Control dels treballs de desbrossada.

- Correcta gestió de les restes vegetals.


Diària mentre durin els treballs de desforestació.

Mesures per a la protecció de la fauna

Vigilar el moviment de la maquinària i el personal de les obres.

Allunyar el moviment de la maquinària i el personal de les zones de major interès.

Evitar que es produeixi l’ocupació innecessària de zones d’interès faunístic.

Tot l’àmbit de l’obra i especialment a les zones on es travessin espais protegits o d’especial interès per a la fauna.

Durant tot el temps que durin les intervencions i especialment en època de nidificació de les aus.

Control i vigilància de les mesures per a la protecció de les aigües superficials i subterrànies i dels recursos hídrics

Control del risc de la contaminació de les aigües superficials o subterrànies.

Creuament amb els cursos fluvials i zones properes a masses d’aigua subterrània.

Durant tot el període que durin les intervencions i període de garantia, si s’escau.


89


ÀMBIT DE CONTROL


Control i vigilància de la qualitat atmosfèrica i acústica

Control de l’aplicació de mesures per a la prevenció de l’emissió de pols i gasos.

Control de la generació de soroll.


Durant tot el temps que durin les intervencions.

Control de la gestió correcta dels residus de les intervencions

Verificació i aprovació del Pla de gestió de residus de l’obra.

Aprovació i seguiment dels gestors i transportistes autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).



Gestió i prevenció dels béns arquitectònics, històrics, cultural i ambientals

Control de la incorporació de les mesures de protecció del patrimoni històric i cultural incloses al Catàleg i PEUP en els projectes:

- Verificar la incorporació de mesures de control i correctores de patrimoni arqueològic, arquitectònic i ambiental en els projectes.

Senyalització dels elements patrimonials.

Tot l’àmbit del projecte i, concretament, en les zones on s’hagin identificat prèviament béns d’interès.

A l’inici de les intervencions.

Gestió i prevenció dels béns arquitectònics, històrics, culturals i ambientals

Verificació dels treballs de protecció, restauració i/o rehabilitació dels patrimoni històric i cultural:

- Comprovació dels requisits establerts per a les intervencions sobre el bé, segons la regulació establerts al Catàleg i PEUP.




90


ÀMBIT DE CONTROL


Gestió i prevenció dels béns arquitectònics i arqueològics

Verificació de les prospeccions arqueològiques i/o arquitectòniques:

- Senyalització dels elements patrimonials propers a les zones d’interès arqueològic i arquitectònic, de manera que no resultin afectades pel moviment de la maquinària durant les obres.

- Seguiment arqueològic de les zones d’expectativa arqueològica: inspeccions visuals dels moviments de terra per part d’un arqueòleg i/o historiadors i/o arquitectes especialitzats.

Tot l’àmbit del projecte i, concretament, en les zones on s’hagin identificat prèviament béns d’interès.

Diari, des del moment de les excavacions, moviments de terres properes als béns catalogats i entorn de protecció.

11.2. SEGUIMENT I SUPERVISIÓ

Segons els articles 29 i 30 de la Llei 6/2009 i l’article 51 de la Llei 21/2013:

El promotor, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, és el responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient, amb la participació de l’òrgan ambiental.

Recau la responsabilitat de la supervisió d’aquest seguiment en l’òrgan ambiental, el qual haurà de rebre informes periòdics. L’òrgan ambiental té la possibilitat de convocar comissions paritàries amb el promotor en cas que es detectin incompliments en les determinacions ambientals incorporades en el pla.

Els informes de seguiment han d’incloure un llistat de comprovació de les mesures previstes al programa de vigilància ambiental. Ambdós s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament.

La periodicitat dels informes de seguiment serà cada 4 anys, o en els termes que l’òrgan ambiental estableixi.

Redacció:

Barcelona, 12 de juliol de 2017

revisió del catàleg i pla especial urbanístic de protecció del ...€¦ · ingrid roda del...

Documents