A*r «Haft»* H.a Bi»o««f NA &s DJtMtot* 15 Novembre 1024

SETMANARI SOCIALISTA

SENSE UNIÓ NO ES POSSIBLE

FER RES DE BÓ.

Redacció: turili, U, prii. - BARCELONA

ENQUESTES DE JUSTICIA SOCIAL"

EL FRONT ÚNIC OBRER,, *sV„

El meu gra d'arenaa l'enquesta Front Únic

Un cjaro d« JUSTÍCIA SOCIAL plana damunt la terra, i la vic-tí>ri« « la lluita organitzada, disciplinada i persistent, és promesa., D'akra banda, sense unió no hi ha garantia d'èxit. Les auresàdhuc porten pels espais les bíbliques paraules del Mestre: «Tre-bal·ladors de tot el món, uniu-vosl»j ,'0u$,fer, doncs, els obrers catalans? Incorporar-nos a l'orga-nització mundial redemptora.

Oóm? De dues maneres:1.* Respecte immens pels anarquistes, comunistes, socialistes

i sindicalistes.$ots contemplen amb fruicjó infinita la futura ideal Societat

ÍOTJada segons sistemes filosòfics o especials tendències del ca-ràcter.

» Aspiren els anarquistes a una perfecció individual de setni-d$tos? Enhorabona: la perfecció és sempre acceptable.

v Volen els comunistes la màxima superació de l'Estat? Admi-rem-los per llur altruisme.

(Propugnen els socialistes per la transformació de la riquesaprivada en riquesa pública d'una manera democràtica? Saludem-los i donem-los les mans, car, es fan benemèrits de la Humanitat.

Clamen els sindicalistes que la vida col·lectiva es fonamenti icsrd«s«»rotUi sots la llei fèrrea del treball? No els destorbem ensts* Visions beatifiques que es fan mereixedores de la cèlebre trilo-gía: «Llibertat, Igualtat i Fraternitat»

'Mes, dieu-me: avencem alguna cosa amb raptes, cants de joiao Ifcjnenfacions angunioses?

t'experiència ens diu que l'èxit mai per mai correspon al de-sig.

('D'aquila necessitat de la 2.a part que miri seriosament de cer-car els mitjans per arribar al denominador comú, o sigui a l'eman-cipació immediata i progressiva de la classe treballadora? Com?Crespí? un Institut que es podria anomenar Institut d'OrientacióProletària.

• 4^Hj«*t Institut hauria de tenir per objectiu el que indica el seunom; és a dir: mirar de resoldre els problemes efectius i quoti-dians que afecten igualment a tota la classe treballadora i desval«gridi,

Hauria de conciar poc ça poll lla dels següents membres)President, Vice-President, Secretari, càrrec« imprescindibles a

• ttrtitòta. ; 1

vpçal d'Iniciatives, que recollís tota orientació que ringue»de part dels obrers tant individualment com col·lectivament,

•Vocal 4e Publicació, que cuides de fer-les públiques.•Vocal de Control, que mirés d'aplicar les iniciatives escollides.Vocal de Catalogació, que cuides d'arxivar-les per ordre alfa-

kètic, numèric j de matèries.Vocal d'Estaiística, que cuides de formar un Cens veritat de

lj*'*s*oçiacions obreres i de llurs individuus.Vocal de Relacions, que cuides d'establir com una interdepen-

4èntia entre les Societats locals, comarcals nacionals i interna-^Oriàis.

,,Per confirmar la necessitat de la Creació d'aitai Institut diré:que ares són els esgraons que duen a la conquesta de l'ideal: Sa-ber;f*aer i Voler. Aquest Institut ens donaria la llum, la Ciència.Bf Poder Tindrà amb la conformitat de la Intel·ligència a les Inves-tigpcions de la Ciència Social.

¿,«1 Yçjer serà un fet el dia que els oprimits comprenguin quetemen dret a la vida complerta i amb un esforç suprem.

Trenquin d'un cop les cadenes que per centúries els mantenenesclaus.

Josep Ritu Borràs(Igualada 1 novembre de 1924.

^TAMft M'* és un camp obert, i accepta la col·laboració-»folris ¡els homes d'ideatitat generosa. Dels articles sig-

nat» tn SÓB responsables llurs autors.

Treballadors de Catalunya, uniu-vos! Llavors, podreuexclamar amb Karl Marx: "Treballadors de tots els po-bles, uniu-vos!"

Propaganda electoral

, V !.

—Per a què necessitem, senyors, la democràcia? Per venturaal cel ao estan bé els elegits ?

Una veu.—I els electors!

OBRERISME!L'enquesta de JUSTÍCIA SOCIAL, si més n«, ha tingut una be-

lla virtut) ha mostrat clarament que la unió proletària és un desiggeneral del« homes de les distintes tendències de l'obrerisme, Noha portat cap resultat positiu perquè a casa nostra sembla) que lescoses només es fan per la força de les armes,

Els lectors que han seguit totes Ips contestes a l'enquesta hanvist que, llevat de tres o quatre parers, tots han evocat pel frontÚnic i han posat per damunt dels respectius partits un sol estan-dart! el de l'obrerísme.

I això és el que s'ha tret de positiu en aquesta enquesta. Arasabem que els partidismes van perdent la seva puixança de dia endia. Quan tots els homes dels partits proletaris sentin que abansque res més són obrers, llavors els partits, els partits en sí, perde-rán la sugestió què ara exerceixen damunt dels seus homes i launió proletària serà un fet immediat. Realment, això ja és algunacosa, però el que ara convindria és que els partits ja cstesSin ab^sorbits per la unió.

Els moments que travessem són crítics com cap altrej l'ambentque ens rodeja no ens permet fer la nostra propaganda de justícia.Només la força venç la forçaj res més que la força ens pot dur ateinps millors.

Si nosaltres fóssim d'aquells que volen imposar la justícia quanes pugui, seriem homes de partit abans que obrers. Però palpemde massa aprop les injustícies del món actual i volem que de se-guida, avui i no demà si pot ésser, la societat sigui més bona, Be-lla cosa és volguer imposar la justícia d'aquí uns tres mil anys,però és millor imposar-la ara mateix. D'aquí tres mil anys tots se-rem morts; perquè hem de preparar-la pels nostres remots descen-dents, sí podem tenir-la nosaltres i els nostres fills i els besnétsdels nostres besnéts? Som tant idealistes com els que més, perquèel que vol la justícia no pot ésser altra cosa que un idealista. Peròno som gens sentimentals; el sentimentalisme és el que ho ha des-tarotat tot. Impacients? Sí, impacients, molt impacients! Dels impa-cients és la Jebeldia.

Per això ens sentim per damunt de tot obreristes, gairebé resmés que obreristes. Altrement, lluitaríem dins d'un partit proleta-ri i no al costat de tots.

Quan serà que tothom vegi que de la manca de partidismes envindrà el triomf? Afermem-nos en el nostre idealisme, però foragi-tem el sentimentalisme; és així només que el front únic, sindical ipolític, serà un fet.

J. 1.1 T.

DEL FRONT ÚNICEn principi i resumidament, sobre la qüestió del front únic

penso com Shum declarava en la seva caricatura dels ases. Elfront únic és necessitat vital per tot aquell que conservi un rested'instint de conservació, per poder progressar. Si tan sols els ho-me» posselssin el segur instint dels organismes primaris, reaccio-narien automàticament davant l'enemic i el perill comú. Quan cadadia, a cada moment i a tot el món se defineix i precisa millor, entermes més clars i ben tallats, la lluita secular entre explotadors iexplotats, entre opressors i oprimits, entre el capitalisme i el pro-letariat, és cosa de riure follament o de dimitir la categoria d'homeal veure com els més desperts, els més conscients de Ta massa tre-balladora, s'entretenen en lluites fratricides, en discussions bizan-tines.

No n'hi ha prou amb haver-se-les amb. l'enorme resistènciaque per passivitat, per inèrcia, per incomprensió ofereix la massamonstruosament egoista. Encara els interesos de capelleta, les ni-cieses i vanitats massa hwmanes, els prejudicis en les qüestions se-cundaries, han d'entrebancar l'acció solidària d'abrandament col-lectiu, d'organització i educació revolucionària.

Si les individualitats més ben dotades, si els que haurien deconstituir l'Estat Major de 1« guerra social no encerten a executarel gest generós d'una amplia i pregona germandat que relligui amoit i vida tots els fills del poble, no podem extranyar-nos delsfracassos, dels defalliments, de les desercions. No podem blasmar,flestomar ni fuetejar al remat resignat i estúpid que a canvi d'unapastura de misèria viu esclavitzat per la ignorància i el vici, senseni vesllumar el què és la dignitat humana, deixant-se esquilar lallana, «mida que li va tocant el torn.

I no he de significar amb aquestes paraules que siguin moralni materialment més acceptables les altres classes socials. Però almenys, la capitalista té la facultat precissa d'orientar-se inmediata -ment segons el seu interès. Com agulla imanada, gira sempre fa-talment vers el calaix, de cara a la caixa. Allà hi te el seu ideal, elseu nord segur.

Mentres tant, els pobres proletaris s'entretenen discutint si sóngarces o són perdius. I avui l'un i demà l'altre, incapaços d'unaacció col·lectiva ben definida, van passant cap a l'Escorxador.

Amb la seva actitud suicida, s'explica que el nostre proletariatno s'hagi atret prons obrers especialitzats en les tasques de la In-tel·li^ètícia. Enc que una explicació no serà mai una justificacióque els falsos intel·lectuals que empastifen de mandangues la nos-tra terra hagin anat resolent els seus „[problemes individuals aban-donant la causa del poble i gronxant-se còmodament en els bal*n-cins nacionalistes poden predicar seny i adormir amb cançonetesincolores, inodores, insípides i imbècils les joventuts de l'«scapu-lari i dej somatent. En realitat «e dediquen a Ja tasca objecte d'ar-cabotes, venent a la burgesia la flor de la intel·ligència a canvi deles engrunes que rebutgen per migrades les bagaces del capitalis-me. En veritat, no crec que hi hagi cap prostituta de preu que fre-balli pels amos més barato que un poeta. La ploma i el suc de cer-vell dels nostres escriptors són menys preuats que les facècies erò-tiques de les horitzontals.

Insisteixo en aquest punt perquè la causa obrera necessita,com totes, per triomfar, el concurs d«l« treballadors intel·lectuals.La tècnica al servei de l'esperit és el secret de les victòries. Per in-cendiar una pira cal una flama inicial. Es precís un fulminant perprovocar una deflagració. La matèria sols s'anima al buf de l'es-perit.

El front únic, doncs, s'imposa com una necessitat de biologiasocial. I com més ampli millor, amb tal que tots els braços es re-lliguin estretament obeint i comunicant les colzades enèrgiques d*>lSagrat cor que treballi per la vida del poble.

I per quant s'espera realitzar la gran obrt?Manuel Qalès

Hol] aluai de \mm\iAl meu primer article aobre el front

úalc obrer «Solidaridad Proletària»ha contestat amb un altre article quam'ha causat certa sorpresa. En escriu-re el meu article, jo confiava ou el tocomprensiu del confrare, (le^griiciu-damont ta>i poc comú en la nostrapremsa obrera; jo rolla que oi dohatneguis en aquest to, perquè entencque és la millor manera de discutiramb profit.

Tractant-se com es tracta on 'a pro-sent cuques.^ de cercar eumei'lèn-

«iea, el meu interès era de no ferir aningú i menj* encara d« oeg·ar l'ini •portañola i la representació, per inisempre reconeguda, <le la C. N. del T.,pere tampoc m'agrada adular a n in -gú ni assenyalar mèrits on no hi són.Crec que és aquesta la única actiiutdigna que hom pot tenir.

Declaro qu» no he aconseguit pas,rom voliu, el meu propòsit. No obs-tant, «n el número pròxim tractarétia fer »ig·unes aclaracions u l'Índic«!article, tat lamentant que que la man-ca d'espai d'aquest periòdic no m'ha-gi periné» fer-ho avui.

Marins Vidal

J U S T I C I A SOCIAL u d* woVémb** I*M:

En l'aniversaride la Revolució Rusa

La revolució russa. Una cantárida aplicada en el vell cos dfîmón burgès. Una cantárida que ha aixecat una botllofa en la pellplena d'escròfules i cosidures, de llagues i crostissers. Un revul-siu que ha cridat la sang, sang jove, sang rescent feta, única mos-

1 tra âe vida plena en mig de aquesta pell que quan no s'estripa ies nafra té una consistència dura de pergamí.

Nosaltres estimem la Revolució Russa amb lleialtat i ^amb sin-ceritat. Per aquesta lleialtat í per aquesta sinceritat' fa que no la,difamem corn els burgesos, però tampoc l'encensem en una fanàti-ca devoció. Nosaltres no la veiem com una monstruositat, peròtampoc la creiem perfecta com eixí Minerva del cap de Júpiter.

De l'empenta revolucionària de les multituds obreres en l'horade l'armistici, la revolució hongaresa caigué sota les armes ruma-nes, caigué la de Finlàndia ajudats els blancs pèls exèrcits delKais«i la revolució alemanya passà de les inans socialistes a lesburgeses, i tada dia és més burgesa i d'un burgesisme agressiu, icada dia és menys revolució. Sols Rússia aguantà la-bandera ver-mella amb la falç i el martell com emblema.

Sols Rússia aguanta. Fallat l'intent laborista, negat el diàlegper la burgesia lliberal anglesa, els lliberals més comprensius de

'.tot Europa, enfonsada la democràcia burgesa en l'hora de lesjgej»i nerositats i de la justícia» el penó roig de la Rússia soviètica è«l'única mostra en tot el món de l'esbranzida obrera.

No és tot el socialisme avui la Rússia. El nostre alt pençanientno reposa en ella amb tota satisfacció mentrestant i no tjobtm enla seva continuació ni en el seu actuar Íntegrament realitzats totsels nostres amors, fidelment interpretats els nostres anhels. Peròés el primer esgraó per a arribar-hi. Es el primi r esgraó, el quenecesitava més esfors, més angúnies.

Abans d'ell, totes les forces del mal privaven el camí; desprèsd'ell, l'escala es planera i amb bon seny i sense energia pot pujar-se amunt, molt amunt, fins al terme.

L'error de Rússia és que no sols vol ésser un ideal sinó tambéuna escola i una escola sense una discució ni una heterodòxia.Des de Moscú vol dictar a tot el món no sols els seus pensaments,sinó també les seves accions. Rússia és molt gran, però no tot elmón cap dintre de Rússia. Cada pais té la seva hora i cada paísté el seu pensament per a la seva hora.

Rússia se veu pervertida per l'èxit. Sempre és l'èxit qui mal-mena les més belles coses.

El bolxevisme se creu autor únic de la Revolució russa i volaplicar el bolxevisme a tot arreu per a que produeixi els mateixosefectes. Tan intel·ligents, tan capacitats, els capdills maximalistes,han oblidat que tota revolució no la fa, no la pot fer, un partit si-nó tota una nació; la tasca d'un partit és a l'endemà de la revoltaa organitzar la nova obra. Per això d bolxevisme ha fracassat des-prés a totes les revolucions promeses a plac fixe; fracassará cons-ianiment rnentres no mudi de tàctica.

Ln Rússia pot tenir admiradors, fins a cert punt imitadors,però no plagiaris. De Rússia no n'hi ha d'haver cap més en elmón. La Rússia bolxevista ha sofert fam, ha sofert guerres, ha so-fert el Terror per a defensar-se i ha sofert el Terror per a atacar-la; la història anecdòtica de la Revolució russa és un infern dan-tesc i un germànic; els més grans dolors, els més gransheroismes en ella és conten; són les hores de prova on l'Humani-tat mostra la seva grandesa, Es el poble-Crist que s'ha sacrificat¡.els pecats dels homes; però ja n'hi ha prou amb un Crist que-sesacrifiqui; multiplicar-lo fora maroquisme. Cal estalviar-li a l'hu-n.anitat tots aquets dolors o la major quantitat d'aquets dolors.

En el setè aniversari de la Gran Hora, nosaltres ben drets, laf sta descoberta, mirem cap a Orient i saludem la senyera roja, lade! martell i la falç. La saludem com una esplèndida manifestació<!.• la gran força obrera, el primer camí que ha trassat per a arri-li, i r a l'Esdevenidor, i complir la seva obra. Això sí, no l'únic Ca-i! í, ni potser el que portarà més lluny.

VERS ON ANEM?F.nel nostre estimat col·lega

«Li Socialista», orgue del Par-tit Obrer espanyol, hem llegitstara, amb veritable consterna-ció, un article-devanfal, on estr. cta de justificar un gavadalde coses injustificables i en elqual —amb el títol ben expres-siu de «Contra una falacia»—elço npay Federico Landrove in-ter ta rebatre les acusacions queel nostre GaWiel Alomar ha fetai a de poc t noblement, al «socia-

litica del,'partit socialista espan-yol.en aquests dies de prova—ital4com els resumeix «El Socia-liéta»—son els següents:

•Primer: les relacions del sen-yor Llaneza amb el Poder, des¿e les darreries de l'any passat.

• Segon: la reconeixença i Ile-gitimado del nou Poder derivade l'acceptació de regiduriesamb la simple condició de quetls regidors «socialistes» (1), de-signats governativament, fossinproposats pels organismes del

'Partit,i .Tercer: l'autorització concedi-

da al senyor Largo Caballeroper a entrar en el Consell d'Es-tat, que—per l'Alomar igualcom per tots nosaltres—entra-nya «una col·laboració inequívo-ca i la-fecepció d'un honor con-ferit pè| les mans del Poder».v Nosaltres, que conservem amborgull, com una executòria del'humana noblesa del nostre co-mú ideari, els valents comenta-

jris,amb que «El Socialista» va¿stfbrfctljar el 13 i el 14 de setem-'brede 1923 els «esdevenimentshistòrics» que per aquells diess'escaigueren, hem tingut deveure Després amb la màximapena Tengranall de claudica-cions amb que estimadísshnscompanys nostres—la bona fedels quals posem per damunt detot—han compromès la gloriosaascendo del socialisme a les te-rres ibèriques.

Però no hauriem parlat de resd'això si no'ns hi hagués dut làmalaventurada , réplica que,—oblidant-se de tôt el que ha pas-sât i el que està passant aqui—ha fet ara «El Socialista» alcompany president de la «UnióSocialista de Catalunya». Tenintclara consciència de la missiótranscendental que ens está re-

\ servada a tots plegats, ells i no-saltres, per a la resolució delsangoixosos problemes, polítics isocials, que ofeguen la nostravida lliure, la mes desplaenta detotes les tasques és la de tenird'accentuar divergèndes on hihauria d'haver una completaidentificació d'ideals i un totalparalelisme de procediments.

Així, gírats de cara el futur,hem volgut esguardar com a pu-res anècdotes efímeres els la-mentables episodis subratllatspel nostre Alornar, i d'altres en-cara, com, per exemple, l'accep-tació del vot ' corporatiu—quetots sabem a casa nostra quècosa será—i la col·laboracióapariada a la redacció del pro-jecte de llei dit de «reorganitza-ció de l'ensenyament tècnic»,ve a desnaturalitzar totalment

lisme oficial», retraient-li elsmancaments comesos" en aquetstemps darrers per haver volgutatendre més als petits profits im-mediats que a servar austera-ment inmaculada aquella «auramoral» que ha de constituir elnirvi de tota força que aspiri ainfluir eficaçment en la transfor-mació social.

Els arguments capitals del'article de l'Alomar, planyent-sedoloridament de laf conducta po-

ésser ho-norat amb un càrrec de confian-ça dels elements de la situació,com es el de tinent d'alcalde deBarcelona, í seguir ocupant lapresidència de T »Ateneo Socia-lista», sense que el nostrebenvolgut amic el vell camaradaen Joan Codina, ni ningú, hi ha-gin tingut res que dir.

I bé; en les actuals circunstan-cies s'ens fa totalment impossi-ble contestar com caldria alcompany Landrove.

Volem només, que consti bendar que els sentiments expres-sats per l'Alomar tradueixen do-lorosament en aquesta ocasió elnostre més íntim sentir.

I que consti encara el nostrefervent desitg de que els nostrescompanys del Partit Socialistasàpiguen rectificar llealment lluractuació, inconcebible per lanostra consciència socialista iprofundament civil, i—per da-munt de tot—el nostre anhel deque, superades aquestes tristesnores es refaci entre tots nos-altres aquella compenetracióindispensable per l'acomplimentdels nostres alts destins.

^'objecte de'la literatura_4s el d'ajudar a l'homea compendre's, a revelarla seva fe en ell mateixÏ a desenrotllar la sevaaspiració, el seu desigde veritat; lluitar contrael mal, en els homes; sa-ber-hi trobaria bondat;despertar en les sevesànimes la vergonya, lacòlera, la virilitat; fer-hotot, per que els homessien noblement forts ipoderosos; sembrar lainquietud en la seva exis-tència; ferlos estimarapassionadament la be-llesa.jLa tasca de la lite-ratura és ennoblir l'home

MÀXIM GORKI

Evolució o Revolució Social?El meu bon amic Montanyá,

revolucionari consagrat, a reac-donat noblement al meu articlei ha escrit una enèrgica ¡respos-ta, defensa brillant <ae la tesiconvulsionista, «passi el urat»,bo i mantenint-se en una disçre*ta i superior hostilitat espiritualvers mi.

¿S'inicia, doncs, un djàlêc--sempre interessant -^ «titre unpacifista i un guerrer, entre unesperit timorat, anodí i estèril iun altre valent, impetuós i pro-ductiu? Sincerament ij.e.;de con,-fessar què no em plau cpmeri-'car lo per dos motius: a) perquè^resulta un xic contrari al meu'

> temperament, haver d'acceptarun paper fíín passiu í sensat enla discussió; b) perquè conside-ro que per les anormals circuns-tancies en que ens trobem l'amicMontanyá está perjudicant apriori i jo, en canvi, tinc un con-siderable «handicap» al meu fa-vor: la censuras Vegi's si no comel seu primer article ha nascutja amb mutilacions que l'enllet-geixen, mentre que el meu con-tinúa exhibint-se amb tota laplenitud de les seves morbides idelicades formes.

No obstant, considero quel'amic Montanyá pot treure par-tit—si vol—d'aquesta interven-ció anastásica, tota vegada quepoguent-la provocar al seu gust,comptarà amb un preciós i in-conscient auxiliar per a el·ludirla resposta als raonaments queH resultin de diffciîatac.

I-per això, tenint en comptetambé que la seva posició ex-tremista resulta mes simpática ala massa, crec que si bé no empot plaure el diàleg no estic tam-poc en condicions de rebut-jar-ho amb motiu. Consegüent-ment m'jnvagino per a meditarla segbna jugada de la partidaentaulada.

Abans de començar, però,m'interessa fixar en breus líniesla posició que tracto de defen-sar: «la revolució no és necessà-ria per, a la consecució d'un rè-gim de Justícia social eh qualse-vol poble. La revolució no as-segura, ni tan sols facilita, l'ad-veniment del dit règim; aquestsolament pot ésser el fruit d'unamajor perfecció moral de la Hu-manitat, conseguida mercès a laCultura, amb C mayúscula.»

No puc per menys d'estra-nyarme que un hom intel·ligentcom en Montanyà hagi—en elseu article de contestació—ter-giversat completament el meupensament i cregui que jo, aloposar-me a priori a la revolu-ció social no tinc altre intent queel d'esperar pacientment l'anydel Judici final per a veure sialeshores l'evolució social s'haacomplert. Per ventura m'he de-clarat jo partidari de la evoluciópasiva? ¿Es que no podem—enla mesura de les nostres forces—accelerar el curs natural de la

j evolució social mitjançat unaI intervenció activa, enc que no

sanguinària i turbulenta? ¿Es' que entre el canó, la pistola i al-I tres gasos asfixiante, d'una ban-

da, i la contemplació mística de '•

l'altra no existeixen altres, ¡pràc-ticament infinits, medis lógjp dereacció contra l'actual constitu-ció de la societat? Elffonamentde l'amic Montanyá era recordasense voler la argumentació deun conspicu i elevat frare qu^nofa gaires niesos va demostrarel credo ortodoxe pel simple fetque la teoria evolucionista noera veritat. Des de quan, «amics»nna negació justifica l'afirmaciócontraria? Amb quin motiu sem'ha de jutjar com a conserva-dor o passiu evolucionista ûelf] fet d'afirmar que no S6 ;̂:un

nuí revolucionari? '-Permeteu que compari els

drets de l'obrera Espa¿yt,^r-tugal, França, Italià, Melde, Pe-ru, etc. i a Suècia, Dinamarca,Anglaterra, Bélgica i Nordame •rica. Els primers paisos exhi-beixen tota una historia de re-volucions, els segons, «en can-vi», han fet ràpidament la sevaevolució social, «inspirats percervells privile'giats», en condi-cions de veritable germanor.Qui gosarà dir que tenen l'aven-tatje els primers? La revolucióno fa mes que canviar de lloc,tràgicament, els homes encarre-gats de desempenyar la comèdiade la vida. El pobre passa a ric,el ric a pobre; l'oprimit d,'aJUrés l'opressor d'avui i viceversa;l'habitant de la bafpacaçpas$a mpalau i el del palau a la barra-ca; el pobr.e es venja de la bur-gesia fent-se burgès... i amb aixòtindreu la pretensió de havermillorat la Societat?...

No em feu parlar de cosesconcretes. Amic Montanyá, noem recordeu excuses i-atenuants

3ue tots coneixem. De llavis'en Paulow he sentit, ara ïjiun

any, la narració dels fets d^ larevolnció rusa. Em penso que eltestimoni s'ho val... doncs bé, jovoldria que haguéssiu vist ambquina expressió d'horror el granfisiòleg eslau recorda i plora lesescenes viscudes, i compta elsnoms dels seus «amics», savispacifistes, tots, homes eminentsinmoláis bárbarament en nomde la nova justicia bolxevistp

Llegeixo també dues ratfles,«punyentes», que en Domènecem dedica, encobertament, al fi-nal de la seva varonil i bellacrida en pro del front únic. Par-la de la «brómela» de la evolu-ció. I formula un anatema quejutjo prematur i no accepto.

Jo voldria que no fossin sola-ment aquests dos els vots eme-sos en contra meu. Els meus ad-mirats Alomar, Serra Moret, Co-maposada, Campalans, etc. ternenia paraula per ha definircriteris i actituts. Creieu-me guevai la pena, després del magní-fic pot-pourri ideologie apare-gut fins ara en aquestes coluta--nés, de sentir uns quants con-ceptes i d'escoltar unes enantesnormes rectores de futures con-ductes.

E. Mira« • *

L'obra d'art és un recordd'amor. :

PAUL AUDRA

fulletons de J U S T I C I A SOCIAL12 rte novembre 1924

L'homePer MAXIM GORKI

IEn les hores de lassament, en

li'S quals l'ànim decau i el re-cord fa més vives les tenebresi'el passat, gelant en gran ma-nera el cor; quan el pensament,<om un impassible sol de tar-fïor , il·lumina l'aterradora con-fusió present; en aquestes horespenoses, amb tota la força de lanjeva fantasia, jo evoco la imat-ge magnífica, la figura mages-tuosa de l'Home.

* •* #L'Home! Com si cl sol fulgu-

rés en el men pit í l'abrandésamb la seva esplèndida llum,veig l'Home, tràgicament for-mós, immens com el món, quemarxa amb lentitud, avant, sem-pre ascendint.

Veig el seu f ron t altiu i laseva mirada valenta i profonda,i en ella, el raig del Pensamentintrèpit i poderós; d'aquest Pen-sament que ha abastat l'admi-rable harmonia de l'Univers,força sublim que en els momentsde lassitud crea els Déus i ent Is moments de valor els trepit-j i i aniquila.

Í

Perdut en les vies de l'Uni-vers, sol en aquesta minúsculaterra transportada per un inaca-cable i inquiet moviment verti-ginós, ignorant del seu destí enla profunditat de l'espai infinit,torturat per l'horrible problema jdel «per què existeix?», marxa ívalerós, l'Home, sempre mésenllà, sempre ascendint pel ca-mí de la victorià damunt de totsels misteris de la terra í del cel.

Avança, regant amb sang elseu penós camí, solitari, altiu,valent, i crea amb aquesta sangcalenta flors immortals d'im-marcible poesia. La clamor an-goixosos de la seva ànima tur-mentada el transforma, artista,en sonoritats musicals; creaamb l'experiència la ciència, i,irradiantia cada pas la vida, tal-ment com el sol lliure les sevesamors als camps sembrats, mar-xa sempre, marxa endavant,l'Home, servint d'estel i de guiaa la terra.

Armat amb la única força delPensament, ara roent com elllamp, ara freí i calmos, avançal'Home lliure í orgullós per da- 'munt de les turbes passives, imés enllà i més enlaire que la |vida corrent, solitari entre enig-mes, únic entre la multilud, itothom intenta oprimir amb unforçut jou el seu cor ardent, i elfereix, i prete avergonyir-lo amb

la derrota, torturant el seu cer-vell que vol destruir totes leserrors. • * *

I camina. En son pit es re-mouen els instints; la veu del'amor 'propi, captaire imperti-nent exigint immediata almoina,vol. aixecar-se; .lligams impre-vistos li formen el cor, i comeures enormes li xuclen la sangi les seves forces reclamen acrits concessions... tots els sen-tits volen posseïr-lo, tots estanassedegats de la seva ànima.Són núvols que li enfosqueixenla .vida i li enlloten la ruta, cominnúmeres llimacs que s'arros-seguen.

Com els planetes rodegen elsòl, l'Home es troba estretamentescomes per les obres del seufàntasiaire esperit: la seva Amormai satisfeta; llunyana, coixe-jant, l'Amistat; davant, l'Espe-rança cansada; veu's-ací l'Odique, ple de còlera, se li llençaals braços amb les cadenes dela resignació; i la Fé, d'esguardtaciturn, contempla la seva ac-titud, expressió de revolta, i liteixeix silenciosament un llaç.

Afamades, veritats fracassa-des en el verí dels seus prejudi-cis, persegueixen hostils el Pen-sament. Perp no poden assolirel seu vol. Com corbs perse-guint una miloca, li disputen la

supremacia i rares vegades esconfonen amb ell en una pode-i osa flama creadora.

I molt aprop també hi ha l'e-terna companya de l'Home, laMort, muda i misteriosa, propí-cia en tot temps a besar-la en elcor, roent de vida.

L'Home coneix totes les figu-res d'aquest corteig immortal, iencara en coneix un altre: laFollia...

Alada, poderosa com un re-molí, el segueix amb la sevaforça que cobra ales el Pensa-ment, tractant d'ensinistrar-loen la seva dança selvatge...

L'Home coneix bé el trist cor-teig de deformes, imperfectes,dèbils creacions del seu esperit.

Només el Pensament és l'a-mic de l'Home, el seu companyinseparable; tan sols la flamadel Pensament il·lumina els obs-tacles de la seva ruta, els enig-mes de la vida, el crepuscle delsmisteris de la Naturalesa i elcaos horrible de tenebres delseu cor.

• « *El lliure company de l'Home,

el Pensament, escruta arreu ambla seva vista vigilant i aguda isense pietat aclareix totes lescoses: les maniobres dissimula-des i vergonyoses de l'amor; elseu desig d'acaparar el cor; lesseves fretures de rendir i d'hw-

millar-se, i la llòbrega figura dela Sensualitat, la qual l'espera alseu darrera; la Impotència del'Esperança, germana seva; laImpostura, pesanta, atenta, era-bellida: mentides vivents sem-pre disposades a consols i en-ganys amb paraules gaies i flo-rides.

El Pensament veu en el corpansit de l'Amistat la seva ma-quiavélica prudència, la curio-sitat cruel i vana i les sanycs del'Enveja, contenint el germen deles calúmnies.... El Pensamentveu la força de l'Odi i sap quesili treguessin les cadenes hodestruiria tot, sense ni respec-tar la Justícia.

El Pensament és explosió dellum en la immobilitat de la Fé:en la seva sed maligna de poderinfinit, que esclavitza tots elssentiments; en els manantialsamagats del fanatisme; en la im-potència de les seves ales pe-santes i en la ceguera dels seusulls buids.

El pensament també ha delluitar amb la Mort; Ell, que hafet de l'animal un home, que hacreat Déus pel seu servei, siste-mes filosòfics i ciències, clausdels enigmes del món, per ene-mic irreconciliable aquesta for-ça estèril, freqüentment 'imbècili dolenta, que es diu la Mort.

La Mort és pel pensament

semblant a un drapaire buscantentre els fems de les quadres ientre les escombraries dels ' ca-rrers tot el que "ira ésser, allòpodrit, les inútils deixades» peròque moltes vegades se n'empor-ta insolent allò vigorós, aljo sa,allò fort. , ;

Enflairant la pudor de'la' po-dridura, embolicada en el 'seu

| mantell de l'horror, impassible,impersonal, muda, negra, comun sever enemic, a tot hort s'ai-xeca davant de l'home, la JAort.I el Pensament l'estudia gelós,creador i àvid com el Sol plede temerària audàcia i dt là se-gura consciència de la immorta-litat..: Així marxa l'home, rebel,sediciós, a travers de les foscorspenoses dels enigmes de la vida.Avançant. Sempre »és enllà,sempre »és amunt... ¡ í

H , . . , - . • »

Veieu-lo ara que, cansat via-'cilla i sanglota; el seu, espantatcerca la Fei demana a crií« lestendres manyagnes de l'amor.

I els tres animalots nascuts enla debilitat, l'Abatiment, ht Be*-sesperació i la Melanconla, tres ;negres i deformes animalots,s'aixequen per damunt et la t*-'va bravera i tots tres, H canten;en tristoia actitut: que és un de- •bil cuc inTÜidí flue la seva £onMciència é» limitada; que el Pttr

ltJfe**«*M«*tM4 J U S T I C I A D O « I A i

CRONICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacionalLa caiguda del Socialisme britànic

Malgrat tenir el propòsit de sostenir-se fitis a l'obu tura 4*1Parlament, el resultat de les eleccions del 29 d'octubre ha fet deci*dir al Qovem socialista britànic a anticipar la seva caiguda. El día4 de novembre el Primer ministre Ramsay MacDonald va lliurar al|$i la dimissió del gabinet, i, el mateix dia, el cap conservador Bal-dwin va acceptar el poder i va constituir ministeri.

Des de les eleccions, la prempsa conservadora anglesa parlaenfà$camen.t de la caiguda del So.cialisme. The tall of Socialism ésel fMèí d articles, editorials, comunicats, etc. Els lliberals cerquentambé el consol de llur enfonsament en la caiguda del Socialisme.Nosaltres no podem despedir-nos d'aquesta curta etapa del Governsocialista a la nació més poderosa de la terra sense fer-hi el nos-tre comentari, recordant al lector que, abans de que els treballistesbritànics constituïssin govern, havíem expressat en aquestes crò-niques la nostra opinió contrària a la constitució de governs detnhigrfa si aquests havien d'ésser socialistes. Ara pensem queaquesta etapa de Govern socialista a la Gran Bretanya no deu ha-ver sigut gaire estèril que hagi arribat a fer perdre la mesura alstories anglesos, aquella gent que sempre s'ha distingit per llur cor-recció i polidesa en qualificar a llurs contraris.

I anem creient que res podia succeir més oportú i més conve-nient per a la marxa general del món que l'aprofitar la rara avi-nentesa de poguer constituir un Govern socialista, encara que fosa preca/i, en el punt més encirabrellat de la politica universal. Araque podem considerar els resultats, admirem més que mai l'ardide-sa dels nostres companys britànics. No caldria que ho afirmessinamb tanta insistència lliberals i conservadors, que també els creu-ríem, quan diuen que no deixaran governar mai més als socialistes.Tots n'estem completament convençuts. Llurs interessos són co-muns i els nostres són oposats als d'uns i altres. Són ells els quevan equivocar-se al creure que el socialista és un animal domesti-cable i que se li fa fer el que es vol. Han fet un mal negoci. Sensemajoria pròpia, els socialistes han governat amb tota l'extensió delmot. En realitat han sigut els socialistes els qui han fet ús i abúsde les forces alienes. Veu's-aquí llur èxit culminant. Veu's-aquí elque irrita i descompon a conservadors i lliberals.

MacDonald va pujar pel mes de gener. El seu ministeri ha go-vernat poc més de nou mesos. Durant aquests nou mesos ha can-viat la faç d'Europa. Llur influència l'ha sentida tot el continent.França està canviada. Alemanya està desconeguda. Qui pensa enun any enrera i contempla l'Europa d'avui, li sembla que veu vi-sions. Cada dia esperàvem una nova complicació i donàvem perdescomptada la complicació capdal, la nova conflagració que enshavia de precipitar en el càos. I malgrat que les circumstànciesfossin adverses, malgrat que les dificultats fossin tantes, amb tacte,amb¡oportunitat, s'arriva a la Conferencia de Londres i s'arriva ala Conferència de Ginebra. Malgrat ferir tants interessos, malgrattrobar les nacions en un estat lamentable de hiperestessia, s'arri-va â conclusions d'apreciable justícia i s'obtenen resultats òptimscom l'evaquació d'Alemanya i el* canvi de disposicions d'aquestaen matèria de reparacions.

I a Mnterior, la bona fé, l'energia i l'alta inspiració dels nostreshomes s'obre ample camí. Aquells debats parlamentaris sobre elpressupost, sobre cases barates per a obrers, sobre l'electrificació» desenrotllo de les indústries, deixen perplexes als homes que esConsideraven els únics capaços de dirigir la complicada nau deJ'imperi. I quan aquests pensen utilitzar l'argument de que pel ca-aíFv-t»»'porten els socialistes l'imperi ha d'enfondrar-se, hand'abstenir-se perquè quan MacDonald va començar a governar nohi havia a l'imperi altres governs socialistes que els de Queenslandi Tasmània i des de que ell governa han pujat els de l'Austràliadel Sud, de l'Austràlia Occidental i el de Victòria i l'imperi en cer-ta manera s'aixampla quan es veu que puja un dia a Dinamarca unGovern socialista i després en puja un altre a Suècia i això vol dirconcòrdia de fins, unitat d'acció, política comú, imperi universalen data no llunyana.

Basarda, pànic, era el sentiment dominant en les classes con-servadores britàniques i per això l'antisocialisme ha arrivât a és-ser una obsessió en aquella gent altrement culta i raonable. Apar-tem el perill» prenem-los-hi ej govern—fou el mot d'ordre de la1

gran lluita per ells plantejada. Però quan hom repassa els discur-sos electorals dels caps dels partits, quan hom constata que unhom eminent com Mr. Asquith i un home seriós com Mr. Baldwinrivalitzen amb Lloyd George, amb Churchill o Chamberlain en dirt«íàmbanades, en cercar motius trivials de crítica com l'augmentdel nombre dels sense-feina mentre han governat els socialistes—cosa totalment inexacta—o ataquen a MacDonald perquè s'atribu-eix l'èxit d'una política qual èxit ells volen compartir perquè hantolerat aquesta política quan no tenien més remei, aleshores homcomprova la creixença inaudita del Socialisme a la Gran Bretanyadurant aquest« nou mesos, creixença que les xifres no poden de-mostrar car no pot ja computar-se amb xifres la posició dominantque el Socialisme ha obtingut en aquelles terres amb aquest curtespai de temps tan ben aprofitat pels nostres homes.

Però és que les xifres tenen també una grandiosa eloqüènciacareis treballistes no tan sols conserven llurs posicions, com dèiemdies enrera, sinó que augmenten llurs vots en un 22 per cent i ar-riben a representar el 39 per cent de sufragis emesos, de maneraque si's guardés la deguda proporció entre els sufragis emesos iels llocs obtinguts, els socialistes, en comptes de perdre 40 dipu-tats, tindrien 40 diputats més. Es clar que poca cosa mes farien els232 diputats què'ls hi correspondrien que el que faran els 152 quehan sigut elegits, car lliberals i conservadors tindrien demunt d'eflsuna majoria aclaparadora, Ço que es essencial es la manifestacióde la voluntat popular i aquesta poden ostentar-la els diputats so-cialistes en forma tal que sempre podran al·legar que cada un d'ellirepresenta el doble de vots que cada diputat conservador. I podencontar cassos com el del grup de districtes del Sud d'Anglaterracompresos entre les desembocadures dels rius Severn i Temessi aon 461,168 vots socialistes no cónseguiren un sol diputat.

Les xifres, doncs, ens diuen també coses sorprenents i altamentoptimistes. Recordem que els més atrevits calculadors pronostica-ven un ¡guany de mig milió de vois i el guany es de prop de un mi-lió 300.000.1 penseu que aquests vots no'ls conseguirà mai la bur-gesia. Si no ve cap divisió—cosa improbable a la Gran Bretanya—unes noves eleccions posaran als socialistes frec o frec del nivellque obtindran conjuntament els partits burgesos i el Govern, ambtotes les conseqüències, caurà a les mans llurs després de les pri-meres o les segones eleccions que esdevinguin.

Aquesta és en realitat la caiguda del Socialisme britànic. Dup-tem que conservadors i lliberals, siguin sincers en manifestar llursatisfacció sorollosa. La lluita de classes de la qual abominen espresenta cada dia més clara. Llur seny i llur lliberalitat podria en-dplcir-la o aminorar-la, però ell« presenta ej front mes definit cad«dia. Are comença l'etapa del Govern conservador que deurà ésserllarga. Sabrà Mr. Baldwin donar-H el to que correspon, no solsper la naturalesa del sufragi emès, sinó en previsió del sufragifutur? Totes les circumstàncies H són favorables. Troba feta la fei-na àrdua d'afiançar la pau, coneix el mínim i el màxim de les as-piracions proletàries, sap quina és la tendència dominant entre elsseus conciutadans i té aquella gartntia que tenen tots els governsconservadors: la de no ésser destorbats, com ho són els governslliberals i socialistes, per les agitacions dels extremistes i els con-flictes constants dels impacients. Malgrat trobar tot el món girat afavor seu, ens atrevim a creure que Baldwin governant quatre ocinc anys no farà la feina que els socialistes han fet en nou mesosi quan .orni a consultar el poble no es trobarà amb un 22 per centmés de vots com ha passat als socialistes amb motiu de llur famo-sa «caiguda».

M. Serra i Moret

Ecos i comentarisLes f ote« d« saMg miracolose*

E» mará vellos. El doctor Jaworskí,home emiuentíssim, com el nom jafa suposar, diu que unes quantes trotes de sang d'un cos jeve Inoculad«»a un cos vell SOB suficients per n ro-Jovenlr-lo I tornarli tota la vitalitatperduda.

Molta gent dubta del descobriment.No obstant qui sab si això serviriaper aclarir quelcom d sumari quos'instrueix sobre la do*»parició do lesfamoses criatures.

L'invent interessarà seg-tirament ulsenyor Lerroux, que ea aquestes ho-res empra aquella força quo ou la no-ra joven tut va éasur causa dot-antatrencadissa. I diürn que li iiitores*n£àperquè el misterio* viatge quo el uap,-dlll radical va fer a Purís, l'a algunsmesos, no va motivar-lo cap confini ra-ció, no. El Senyor Lerroux va anar aParís per a fer-se «»peitar »<)«rotifc-mentles glàndules de mico, sugoniiel procediment del doctor Toronoff,un altre savi eminent. No obstant,sembla que la cosa no donà «1 resul-tat desitjat.

Suposant, doues, coin htm de su-posar que el senyor Lerroux no té resqu« veure amb les criatures robades,faria molt bé d'anar a b« u r e el doctorJarworski p«r veure si 11 torna aque-lla energia i aquella empenta que lidonaren tanta fam«. Mai ei pot por-ri r* l'esperanci.

Per de prompte sembla que amb elnou procediment s'han obtingut re-sultats maravellosos després <fhaver-lo aplicat a una mula i a una cabrad'una colecció zoològica de París.

Ea eanvi l'Xmlllano...L'Umiliano, fent contrast amb en

Lerroux, és eicara una florida espe-rança. L'Emiliano no necessita enca-ra ni injeccions, ni emptls de glàndu-les, ni sang dels altres. L'Emiliano, '

quan tot s'en va en orris, conserva la«sangre moza» i uns bigotis llargsque no s'acabeu mai.

Aquests darrers dies no s'ha parlatde res més que de la «gallarda» gesta'dp l'etern galant jove del partit radi-cal. L'Emiliano és un home que totesU ponen, i mi home satisfet i afortu-nat no pot sofrir que en el món hi ha-gin desgraciats.

Ss de creure que seria mogut per¡iquest noble aentiment el gran homejunt amb el seu ordenança que volienmodificaries inclinacions d'un ciuta-dà, quo es concretava a circular pací-ficament per la via pública. Els doshomes no podien tolerar que aquellciutadà fos gairebé cec, que caminésamb molta dificultat entra mig da lali«»t, que necessités el braç de la se-va muller por no ésser atropellat.Realment això era un espectacle Irri-tant que oalia suprimir.

Forn desgraciats—devien ««usarl'Emiliano i la suva arracada —í aixispassaren del pensament a l'acció i re-partiren a deadir cops do paraigüespel* cossos del pacífic ciutadà 1 la se-va muller.

Quanta gentilesa! Com «s deviencannar fi braç fent compliments.

Decididament, l'Emiliano i l'altresón dos homes sontlmentals.

CUretat, semyre oUretatAbans de que sorgís a la nostra li-

teratura aquella encola que es nome-nà «noucentista» la nostra Intel·lec-tualitat escrivia amb més o menysfortuna, però gairebé sempre d'unamanera clara. La claretat és en totaocasió molt necessària.

No obstant, pel sol fet de que unautor no tingui aquesta faeultat nopodem pas delxar-le d'admirar. Per*cal observar que sovint hi han escrip-tors que escriuen deliberadamentd'Una manera obscura. El «noucentis-me» ha tingut això; ha creat un estil

»lamfcicat, una meu» de retòrica ce-rebral I subjectiva que molts escrip-tors s'i'i! Inn ií»rvlt per a donarà les**>vos po! r •- • lees un to de saviesacompletament desproporcionat. EstrucU d'un procediment nou d» do-uur gut P'-r Hebra a la gout.

Un dia uns ho feia notar el nostreamic Doctor A.¡guade quan deia: Tra-duïu *n panules clares, tal article otal frase 4e l'tscriptor X o '/. i veureuqne en queda del pensament que havolgut expressar. Gaire be res, sinó eila seva pedanteria.

Jo voto per la elaretat. La clareUtés un control segur. Cal treure elsvernlços i els pintats «*e purpurins,per a saver on hi ha cartró o guix opedra picada.

!••• aizteM iel sencer JuaejrSacrificar la claretat a l'estil vol dir

tenir gust per la fallarte». Je esticper la claretat amb tots els seus in-convenients, encaraque el gran JosepM.' Junoy pensi d'una altra m»nera

Després de tot, no cal apurar-s'h.»assa amb el senyor Junoy. Les sevesopinioni tenen una consistència moltrelativa. Tot plegat esveren, pel seuto trascendental; apocalíptic però totseguit descubrireu que es tracta decoïes inútils i baiala. Per això fa riuretant aquest humil deixeble de Mau-rras. ,

Sobre tot, «uan agafa actituds pas-torals per a air la darrera paraula/perexcomunloar a qaalsevol escriptorque no sigui de U seva eorda, la cosapren un air« grotess molt distingit.

««sceiitment la víctima ha sigut elnostre company Joan Saes, com abansho havia sigut, entre altres, FrancescP«jals. No cal pas qne ens entretin-guem per veure eoa» fonamenta Ju-noy la seva condemnació; es mes in-teressant observar qui es el senyorJunoy per a decretar aquesta menada falls, per exercir el dret de críticaH'ie diría ell mateix.

ZU dret« i els Ararei del Br. JanoyEl senyor Junoy sosté que hom no-

més pot tenir els drets que otorga elcompliment del» deures.

Respectem aquest principi i veu-rem com quoda el senyor Junoyqunn compleix els seus deures deJustícia.

Recordem que un bon dia, seniocom va ni com ve el nostre «camelotdu Rol» va sospendre a tothom ambuna diatriba contra Tomàs Garcés,jove crític de «La Publicitat». Erauna cosa forta i plena d'ira, molt sem-blant a la que desprès havia de dedi-car a Joan Sacs. El senyor Garcés,com és natural, va Indignar-se i aga-fant la ploma, va contestar al senyorJunoy, amb un article vibrant, el mésvibrant que 11 coneixem, un verdaderretrat a l'oli. El pobre senyor Junoyquedava de cos present, semblava uncadàver autèntic.

No obstant, de moment, va callar,devia veure j usta la crítica que aca-baven de fer-11. liés tard, sens dubteper eswúpols de consciència, li vasemblar que amb el sileno! n'hi haviapoc 1 es decidí publicar un elogi ten-dre, més que tendre, dltlràmbic delsenyor Garées, l'home que abans vo-lia anular. Qui es baralla és per quevol—devia dir-se.

El senyor Junoy va tenir un èxit,amb la seva gallardia.

Després d'aquest èxit i d'altres queens han contat, no es pot dir que elsenyor Junoy compleixi els seusdeures estrictament i a tothora 1 eneonseqüèneia — sempre segons elsseus principis—no té cap dret a criti-car ni a Joan Bacs ni a ningú.

Creguí u, senyor Juney, per a par-lar de la justícia Imminent i alhoraobrar amo una lleugeresa 1 versatili-tat femenines cal tenir una naturale-.sa molt especial.

Deixi les dites de savi i l'exereiclde la crítica; no crec que per això es-devingui cap desgràcia uaaional. De-diquis a la pintura, o faei tamborellesi caligrames, com abans; i si la salutno 11 permet, dediqui's a la cria delcanari. A veure si també descobreixels seus árots l els seus deures.

M. V.

t

Cançons i poemes de/. M. Prous i Vila.

La UIHM dint il ífíc-actradament•dltat per fin Marçal Badia, de Reus-es el terç« iltbr« del jove poeta delCamp de Tarragona Bn J. H. Prou« tVila. La, ll**a dim «I lltc-tmiutLfotipodria dur un títol més escaient, elllibre—és una obra valenta 1 d'un»Biaeerltat altament bella. Meitat amo-rosos, meitat amarats de paisatge, ellterses d'En Prous i Vil» donen enca-ra una sensació d'inseguretat, T ésque l'autor no ha emmenât bé l'a sev»ploma pel camí que l'ha de portar ala seva personalitat definitiva. KnProus i Vila té un temperament deperfecte poeta, d'artista fera i ineom-moblble, però va atzarós per les rutesde la poesia. Aquest és, en conjunt,la Impressió de La linn» dint ti Une,

Podríem dividir la seva obra en dosaspectes, abans anotats: l'amor, elpaisatge.

Les poesies amoroses d'Ba Preus lVila són d'una simpatia corprenedor«.L'ànima del poeta té la virtut mag ai-fica de sentir tot l'esclat 4è la sevajoventut, cosa ben rara entre els poe-tes de casa nostra, els quals als vint-i-cine aays donen la trista sensaoitfd'un home ja madur. En Prous 1 VU»està perfectament plaçât als seulanys: tendre, ben passional, alegre,voluptuós. I això són ela seus versosamorosos: tendresa, passió, joia, vo-luntat, tot amb valentia i sinceritat.Quan estimable no fóra l'aspecte a»o-rós d'En Prous i Vila, si hagués sabutdesfer-se d'influències i hagués pene-trat més en el cor humà!

L'altre aspecte de l'autor el creï««molt més encertat. Ens atrevim a in-dicar-li que és per aquest carni queassolirà l'empenta i la personalitat querespira tot el llibre. Es en la seva par-ticular visió del paisatge, tan beu«ompemetrat, és, millor dir, en l'apor-tacló de la seva passió i la seva gale-sa i la seva voluptat humaníssimosen aquest paisatge—i en dir paisatgepodríem dir qualsevol altra cosa te-rral—que es reflexa amb tots els se-crets en el seu cor, ou En Prous i Vi-la ha de trempar la seva ànima deveritable poeta.

L'ànima de l'autor és aquella terradel Camp de Tarragona.

gvt di tan bona no coneix tl mal,i, avetada a âar fruiti, /ins floriria*i la temkrtttin di sal.

Per això són de les millors poesiesdel llibre «Retorn al camp», la quedona el titol a l'obra, í, a troços, «Pai-satge».

Una poesia deslligada de totes lesaltres és l'«0da a l'Eternitat», en laqual el poeta hi aboca tot el seu tem-parament valent i passional i cerca jael fons del cor humà amb-la mateixavisió personal que cerca l'alè del pai-satge. I mireu com també troba laseva personalitat. En Prous 1 Vilas'agrada del seu estil elegant i mati-sat de subtileses i això el priva detrobar-se ell mateix. Tendeix massacap a les formes externes, 1 no passad'un poeta discret; el seu esperités més profund que iot això, 1 si se-guís aquesta ruta, com ha seguit enaquests poemes esmentats, hauria ex-cel·lit.

R. T.

sament és impotent; que la sa-ludable altivesa és ridicola; ique, fassi el que fassi, morirà.

El cor, commogut, tremoladavant d'aquesta cantarella, per-Tersa i falsa; les agulles del dub-tepenetren, atravessant el cer-véu^font d'idees, j una llàgrimad'humiliació li espurneja elsulls...

Si l'orgull no es revolta, la porde la Mort empeny autoritaril'Home a la presó de la Fe;l'Amor, somrient victoriosa, l'a-trau als seus braços, amagantamb pflfrajeies de felicitat la in-feliç impotència d'ésser lliure iel despotisme àrid de l'instint...

Aliada a la Mentida, la tímidaEsperança li canta les alegriesdel repòs, la dolça felicitat del'acomodament, il·lusionat ambmanyagues paraules d'enganyl'esperit somniador, empenyent-lo al buit de la Peresa a als bra-ços de l'Aburriment, fill seu.

I gugf stionant-lo de sentimentslimitats, afarta prematuramentet cervell í el cor amb l'àgrada-blëfflétzina de la cínica Menti-da, la qual mostra l'Home comúnjc camí el que porta la ruïnamoral, que és jranquil·la satis-facció de Egoïsme.

* • • • ; ' . - • : . '•»*Però el Pensament és despert

i catai en lluita aferrissada amb

la Mentida. El camp de batallaés el cor de l'Home.

Ella el persegueix com unenemic; corcer infatigable el seucervell; devasta el seu pit comun càncer, i recorre tots els tor-ments contra l'Home, destruint-li sense pietat el cor amb el fretestímul de l'Angoixa, després dela ruda Veritat, la sàvia veritatde la vida, que àdhuc dessenrot-llant-se lentament es distingeixde les obscuritats de les errorscom una flama en les tenebres,creada pel Pensament.

Però si l'Home es deixa em-metzinar per la Mentida i creude debò que no existeix felicitatsuperior als desitjós satisfets del'estómac i la ment, que no exis-teix goig superior a la sacietat,als descansos o als petits plaersde la vida, llavors, captiu delsentimentalisme, el Pensamentplega les ales i entrant a l'en-somni deixa l'Home presonerdel, seu cor.

I aleshores, semblant a un nú-vol fangós, la banalitat, podrida,filla del vil Aborriraent, arros-sega l'Home, inyadint-lo d'unapolç càllida i gris que li inutilit-za el cor i el cervell.

¡¿l'Home es perd, transfigu-rat per la debilitat, en un ani-mal sense orgull ni Pensament.

a

Però si dintre d'ell hi esclatala revolta, el Pensament es des-perta i avança de nou, sol, en-tre la pluja de foc dels duptes,'sol, entre les ruïnes de veritatsabandonades, excel·lides.

Sublim, orgullós i lliure es di-rigeix a la Veritat i parla elsseus duptes:

—«Esteu mentint en afirmarque sóc impotent; que la mevaconciencia és limitada. La mevavalor avança. Ho sé, ho veig, hosento. La Consciència en mi esfa més gran.

—«Em dono compte de lacreixença de la meva intel·ligèn-cia, per les forces dels meus so-friments i sé que, si no creixés,no m'anguniaria l'esdevenidorcom m'apesarà el passat.

—«Però cada pas que avançoveig millor i més profundament,i sento que s'augmenten elsmeus desitjós, i l'ascensió pode-rosa de la meva consciència,que en aquests instants és comuna espurna. Sóc per a l'esde-venidor l'incendi en les tenebresde l'Univers,

—«Estic cridat a il·luminar elmón sencer; a aclarir les obscu-ritats dels seus enigmes miste-riosos: a trobar la meva harmo-nia amb el món; a crear amb mimateix aquesta harmonia, i des-prés d'haver il·luminat l'ennuvo-lat caos de la vida en aquesta

Humanitat que ha patit tant, co-"ert a com està per una capa dedesgràcies, d'angoixes, de te-mors, d'actes vils, escombrar totaquest llot i llençar-lo al sepul-cre de l'oblid.

—«Estic cridat a deslligar elsnusos de totes les errors i faltesque han fet dels homes un re-mat, sagnant i fastigós, d'ani-mals que es devoren mútua-ment.

—«He estat creat pel Pensa-ment per a remoure, destruir,alliberar tot allò que és covard,vil i meçquí; el que és dolent:tots els obstacles al Pensament. |a la Llibertat, a la Bellesa, ai ,Respecte entre el homes.

—«Enemic irreconciliable de jla misèria dels defectes humans, 1vull que tot ésser, que cada ho- !me, sigui un Home,

—«Insensata,vergonyosa í re*pugnant és tota aquesta vida enla qual el treball, esclau i supe-rior a les forces dels uns, ser-veix per a que els altres s'afar-tin de pa i de regalets i exclu-sius dons en son esperit.

—«Maleïts siguin tots els per-judicis, totes les errors i cos-tums que han empresonat lament i la vida dels homes comen una tela d'aranya. Jo els des-truiré.

—«La meva arma és el Pen-sament, i la meva confiança en

la seva llibertat, en la seva im-mortalitat, en el desenrotlla-ment etern d'una sava creado-ra, en el manantial inegotabledel meu poder.

—«El pensament, lliure, permi és el far etern i l'únic verita-ble en les tenebres de la vida;veig que la seta llum s'intensi-fica i, generosa, il·lumina elsmisteris dels abims, i marxo en-tre els seus raigs immortals, se-guint-lo, sempre, sempre enda-rant, sempre, més enllà.

—«Pel Pensament no existei-xen fortaleses indestructibles;ni tampoc santuaris perdura-bles. Ho ha creat tot, i això liconcedeix el dret sagrat i íntimde substituir tot el que puguioposar-se a la llibertat del seudesenrotllament.

—«També reconec que elsprejudicis són restes de vellesveritats, destruïdes, cremadesper la mateixa flama del Pensa-ment que ahir les creava.

—«Veig el sentit de la vida enel principi de la creació, la qualexisteix en si i és infinita.

—«El poder és vergonyós; lariquesa, penosa i estúpida; i laglòria és un perjudici nascut dela ignoràncid dels homes incons-cients de la seva valor i de laservil costum d'acotar el cap.

—«Arribarà un dia en que elmeu pit es fondrà en una sola

flama creadora el món de lameva sensibilitat i el meu Pen-sament immortal, i amb aquestaflama cremaré dintre meu tot elque és fosc, cruel o malvat, ï se-ré semblant als Déus creats perla meva imaginació.

—«Tot això és l'Home! Tot ésper l'Home!»

*• *I veieu-lo de nou, sublim i

lliure, aixecant la testa amb or-gull. Avançant, lent, però ambpas segur, per damunt dels vellsprejudicis; sol, entre la boiragris de les errors, deixant enda-rrera la pols del passa.

Al davant l'esperen un grannombre d'enigmes impassibles.

Son innúmeres, com els astresen els abismes siderals... No hiha fi ni repòs en el camí del'Home.

Així avança l'Home, en rebel-dia.

Endavant. Cap al cim. Sem-pre endavant en son camí in-finit...

R. T., trad.

* Fictas J ««U41A/*****& 1» t«tt«V«Mto*lft*

Pél numera pròximtaa 6l Front Doit

per Cot de Reddis

llimi Mlper Galaico

per Marins Vidal

per loan Franc '

Ltione i la lina ;pel Dr. Camarada,

' per Carlota Goteres ,. - . , -, t • . . '

i articles Í treballs de Serra i Mo-ret, APA, R. Ramis, Forment Anrton! Amador i altres. ...

. 1liuti» mwm\\ '." Fempresçht al? iiosires

¡corresponsals que le& li-*qvidacions deuen practi-^car-les cada fi de mes. Alsnegligents que no ho efec-tuïn els girarem, carre-gant-los una pesseta perfes despeses.

No admetem retorns deçsper. Per això facturemels exemplars a ÎO ets.

TreballadorlSignes digne de la teva condi-

da humanalCom a borne, t'has de sentir

ciutadà i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

sodetat millor.Com a productor, t'has d'a-

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels teus ger-mans.

Ais suscripto de fora' El manteniment d'unperiòdic com el nostrecomporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida de JUSTÍCIA 50-C1AL

Preguem a tots, viva-ment, vulguin ajudar aTèxit de la nostra obra re-mesant-nos l'import de lessuscripcions que s'ensdeuen.

La condició essencial detota tirania política oeconòmica és que estàobligada a tractar com

felements incerts 'als ho-me$, els quals, siguin elque, , vulguin, mai : hanpensat en descendir alnivell de màquines ma-

terials. 'HEGEL

Nowsi docurrumfà;™*>m de JUSTÍCIA SOCIAL•*• ^ VX V V^W A V_LV/V^ I^L±A1V^Í.AL*U]> En vista de P èxit assolit entre els nostres lectors.de la maó-

Després de dos mesos de campanyaelectoral durant la, quäl sl'hàn cele-brat més de 3.000 mifíngs,''el'*dia 201

d'octubre varan celebrar-se tes elec-cions per a la renovació der Storting-que és l'úiuca Cambra legislativa daNoruega. La lluita La sigut molt fortaentre els diversos partits seguit-M 1»campanya per part dels obrers fi basede comunistes i anticomunistes 1 per

''•part' del» éíetíierits's "áváiiçats de laburgesia a base, principalment, de Uqüestió que planteja l&lleiiecaen elteu, aspecte moral l eéondmie.; Per ço que ala elementi proletaria fareferèücia, ela comunistes afiliats a|Moscou ban sufert una reculada. Sem-,

•'bla que el's obrers de Noruega desit-:Igen restablir el gran Partit socialista:"que eu altres temps havia adquirittan gran preponderimela en la políti-ca del país i havia conseguii portar Joa loi avançades del progrè» fins que

4'eicisii'Ó comunista va reduir les for-ces proletàries a l'impotència. •• E l resultat definitiu d'àqi^estes elec-cions és el següent: Ooii^rjidjar^i 54'

Prtarej notion! UMflüa PoicaC H A R L E S G I D EVersió castellana de ./. Cardó

Prou: 17)0 Ptos,

Ävant-proiette ó'uoa Llei de Cooperativesf . S A L A S A N T Ó N

ITí'U: 0*15 I'tiíS.

Piibliciicions do Propaganda doAcció Cooperatala

Ki »arreca: Aurora, 11 bia.

Esser ignorat o desco-negut dels homes, i noíndignar-se'n, no és elmés propi per un home

eminentment virtuós?

NORUEGA,—twnerali.

eleoolon» ge-

..diputats; radicals, 34;, Agrari», 28;obrera-, 40 llocs dividits com segueix:Partit del Treball (protícden|; del 'co-

'muniïme i ara socialista^óyamentperò no afiliat a la Intern g ctonal) 24 'diputats; Socialistes afiliats a- la Inter-•naolonal, 8/ Comunistes afiliats à Mos-cou, 6 i Obrers démocrates',' â. Els.agraris n'han guanyat 5, el .Raítit dalTreball, 2 1 eix socialistes i obrers,de-mòcrates ri o han Bufert alteració opn:servaüt les mateixes actes;, . «< ¡.

Malgrat trobar-se, amb epoctf depluges i amb la població ran dispersàlian votat el 80 per cent dels electprt. :Conservadors i radicals anaven aliatsa la lluita i malgrat haver perdutllocs, seguiran on e'l Govern.

. ESTATS UNITS. -Xifre« lixtere«-•uta. ' '

Hom pot formar-so qualque idea ilola importància de certes fortunes per-sonals repassant els Ingresso.»' q.up lataxa.sobre els ingrossos (income taœjlia produit durant l'any 1923. Cu elsegou i tercer districtes de Nova York,per esemplo, en oi qual hi viuen al-guns milionaris,'la recaptació ofereixxifres personals fabuloses*. ¥eu'sí aquíunes quantes: John D. Rockefeller,1.435.169'.dollars; George F. Baker,'$30.371; George F. Baker (fill), ff78^64;Thomas W. Lamont, 478.320; pibòrtH. Gary,' 173.364; George Blurnpnthaï,327.827; Frederick M. Vanderbilt,809.129; Franck J. OouW-, 282.693; Altaßockefoller Proutko, 461.803; Prince-sa Anastassla da Grècia.,, 78.632; Johu\V. Davis (candidat demócrata detto*tat per a-1 a Presidència d» la Repú-blica) 84.425;'Jack Dempaey ' (boxijä-dor) 90.831; Al Johnson (celebreactor)45.070; Sergel Brtchmfiuinoff (comppísítor) 31.079; Edith Wfiarton (iioveilB-ta) 16.875. ' ' •

Xifres semblantea les extretes,, hison a centenars, exceptuant, és ciatiles de Rockefeller el qual continuaessent l'home més ric del món. Peròtrobem a la ciutat de Detroit qui co-mença a seguír-lo. La familia delsFord, fabricants d'automòbils, raren,pagar en conjunt prop de dinou mi-lions de dollar do income tax. La partde Henry Furi fou do 2.467.946 i la

»del seu germà Bdsel, do 1.984.254. Lade llur empresa de fabricació d'auto-mòbils i motors vapujir a 14.449.673.Bla nitros gran« fabricant» d'automò-bils Dotge Brothers, varen pagar con-juntament 1,402.787 dollars per la fà-brica i Heraco E. Dolgf, pels, seus fígrossos porticulars, 1.211.6Ò4, Í el seugermà John, pel mateix concepte1,62.544. A la ciutat do Pittsburgh, An-drew W. Mellon, ministre dé Finan-ces, va pagar de income tax 1,178,907.

Si, a part d'altres contribucions iImpostos, hi ha fortunes que poden,pagar quantitats tan enormes per con-cepte de taxa sobre els ingressos, qui-na sorà la quantia de les fortunes? E<rclar que els ingressos pó'dén variar iquo cal tenir en compte que als EstatsUnits es la amb la income.tax una bar-roja de rendes, beneficis i producte devendes, liquidacions, etc. Porósi tin-gUessim les xifres d'uns q*uants anysdo income taie podríem calcular a l'en-gròs fortunes que sobrepasseu tipusmolt alts de riquesa col'lectiv¿; Per'exemple, la ciutat de Nova York'faaquest any un pressupost de 400 mi-lions de dollars; ço que, cap ciutat <ielmón iguala; doiips és possible que elsingressos de John D. Rockefeller si-guin iguals als do la ciutat de NovaYork. Nò és pas extrany que gent ai-r.xí siguin contraris de la lluita declasses! ' •

£!• pella-roje». . . •

El departament -indi del Ministeride l'f Dtorinr publica l'estadística dels"indis polls rojos que resten encara als 'Estats Units. Son en total, -340.902,'havent augmentat en un'any en 2.610

. • ' . • : / ' . ' . ' , : .^

.L'Estat do Oklahoma és la quo to méspoblació Índia, arribant a la xifra de110.989 ànimes,, FRANCA.-Otìngrèi tol Partit

radloal 1 radloaJ Bootali»*». •Aquest partit que té avui el Govern

tie França va Celebrar el Beu Congre«anyal a Bolougne-sur-Mer eli diet del15al'19 d'octubre darrer amb assis-tència de 1.800 delegats. Lei ñtes

' principals d'aqu»«t Congrés- foren IIdeclaració del partit i el discurs declausura fet pel seu President i actualbap del Govern M. Edouard Herriot.En la primera es proclamen una ve-gada més les normes directrius delPartit francament reformadores i de-mocràtiques accentuant-se ara la tftn-'dènclà socialitzant amb ttn major re-coneixement de dreta sindicals lunamajor'eutensíó de les funclsns socialsde l'estat/En el discurs Uè Herrlot eïtracen les línies generals de la políti-ca del Govern amb- una. diafanitat 1amplitud que el fan altament simpà-tic, Es realça la necessitat de pa« jus-ta} cordial, el sanejament de lesfl-

Dances 1 equilibri del pressupost ll'aplicació més enérgica de leu lleîB delaícitzacló i defensa civil de 1» Repú-blica,

Amo motiu d'aquest Congrés varenaplegar-se comissions i dejígacicfàsde 'partits d'avançada do dlv«r«efpaissos acordant constituir una orga- 'nització internacional per tal de faci-litar «la col·laboració dels partita quamantinguin un mateixjidaal i progra-mes similars i contribuir a l'establí- 'ment deía pau definita d*Buropi* of-fensant per tots els mitjans el proce-diment arbitrarie.» El Comitè exe-cutiu de la nova organització el for-men: President, Ferdinand Buisson'(França): Secretari general, Ceraie-,sou (lM^a|ctó;7iee.presi46B|ÉgAÍlo Borel^FraniaJItìule, (Alemariyfli'1

Keteiaar (Holanda), Dr. Môtz (Polo-"'ni»), Naje (Hongria) i el Dr. üb^r(Txecoslovàquia). El pròxim eongr$¿d'ammesta intente baurá de^oelebrar-g«Tarty vinent a Copenhague i el del "Partit radical i radical socialista tin-,drá, lloé l'any que ve a Niza. : :Una nora Internacional

Desprès do un Congrés reunit a Pa-ris del 22 al 26 d'Octubr«, ha .madurat•l'idôfl, de constituir una internacionala base del programa següent: "'$,

Pau internacional i pau interior.—«»;Aproximació de tots els pobles dintreel respecte absolut a l'idoa do patri» i'a Ics tradicions nacionals.-—Solidaritatsocial.—Condenipnacló de l'Idea de lalluita de classes i de la guerra CÍTÜ,—•*Unió de classes.—Defensa del dret depropietat privada en Ics seves diver-ses formes contra la socialització ! co-•niünitzanlò dels bons.""S'ha constituït una Comissió encar-regada do portar a cap la organitzà»cló do In nov'.'i Internacional amb unmembre representant de cada estat,Espanya inclosa. De moment es comp-tà ornala'Boi» Internacional de'lapropietat territorial com posta de 2.055càTtíbrpa! sitidtcals repartides en vintnacioLs 1 attíb 1» unió Internacionalde la classe mitja que te organitza-cions en 35 nacions diferentes.

La prompsa conservadora frartcesaespera els més òptims resultats de lanova internacional l'existència de laqual As la prova més eloqüent de làWftflfiÀt de ço que'Intent» combatre;la lluita de classes.

El Partit loolaltita4' ?tb"ans de començar el nou 'période'legislatiu s'han reunl^ els Consells dela» diferentes Federacions del PartitSocialista (Secció francesa de la Inter-nacional obrera) per tal de donar Ins-truccions a llurs delegats en «1 Con-sell Nacional. Aquest va reunir-se a laBelleviloise els dies 2 i 3 d« novem-bre sota la presidència del companyÇompère-Morel fent un minuciós exà-men de la situació política, acordantper unanimitat continuar sostenint elGovern de M. Herriot considerant sa-tisfactoris pis resultats obtingut» finsara en pro de la pacificació d'Europa1 en la tasca de reforma i reno vació dela vida nacional. Per primera vegadaels parlamentaris socialistes votaranel pressupost nacional de nivellacióque ha preparat el Govern. Aquest s'hapresentat al Parlament'més fort quemai obtenint majories aclaparador«!en els dos vots de confiança que hademanat a la Cambra de Diputatsnjalgrat que Millerand torna a la polí-tica i comença a agitar altre cop l'o-pinió amb el fracassat pragrama im-perialista del Bloc Nacional.SI noBsebcemernt delí lovieM

1 El dia 28 d'octubre, el cap del Go-| vern, M. Herriot, va enviar un telegra-

ma a Txixerín, Comissari del Pobled'Afers oxtrtíngers i a Rykóf, Presi-dent del Consell, anunciant que encompliníent del programa ministeri*!1

de" 17 de-j any darrer, 'er'fitóvern deFrança havia acordat reconèixer "d«jWf) sense coffd*Sions, el Go vern de

En vista, de r èxit assolit entre els nostres,,nifica prosa del gran Màxim Gorirf ;ß^^Hda ía unes setmanes com a fulletó del nósfrè.ció ha cregut oportú f er un tir atoe apart de la dita obra.

Amb C O M P A N Y ] de Màxim Qorki, doncs, inauguremles EDICIONS DÏ JUSTÍCIA SOCIAL.

Les EDICIONS DB JUSTÍCIA SQCIAL, despris de COM'P A N Y ] de Màxim Gorki, publicarà altres óbreles que anun-ciarem des d'aquestes pàgines,

de SiiCOMPANYl de Màxim Gorki ha sortit ¡9. ,Amics, adquiriu el primer número de les EDICIONS DB

CIA SOCIALJUSTI-

De venite: "als quioscs. Comandes: a laBadia, de Rens. Preo: DEU CENTS.

¡librería f Bu Marcai

la República dèli Soviets d« Rússia alqual Invitava a establir els pactes ne-cessaris per talde rèanusar les rela-cions normals eutr« els dos pobles idecidir amistosament tote* les qües-tions de dret pendents. Els represen-tants del Comitè central de'l» Uniód« Repúbliques Socialistes Soviòtl-ques de Rússia varen contestar amb«n extent telegrama de reconeixe-ment i satisfácelo per la mesuri delGovern'francès expressant 61 mèi ar-dent« desitjós d'arribar a un »cordamb la generosa Pratica Í acceptant ladesignació de Paris com a punt per areunir-se la Conferència que ha de re-soldre el retorn a les relacions nor-mals i pacífiques entre els dos pobles.

". El carni traçat pel Govern Socialistabritànic ha sigut seguit exactamentpel Govern radical de França.

ORAN BRETANYA.-B1 Labour,P«tjr.

Després del Congrès del gran Partitdel Treball ha vingut la «leccio delComitè executiu, havent obtingutprop de dos milions i mig de vots elsindividuus següents: J. R. Clynes,JVP. Roberts, C. f. Qtlwnfr^ o- Ca-4»éron, Robert wnifSniB.V W. Jo-wett, A. 8. Cook, Franck Varley, (mi-naires), Sidney Webb, W¡- H. Hut.ohinson, Lorn GriMths, Stanley Hirst,(obrers del transport), P.-j; Tevena«,(empleat municipal), George Lansbu-ry, Herbert Morrison, Josía Wedg-wood, Rhys bavles, W. Lawther,Dr. Ethel Bentham i les dones AgnesDolan, Harrison Bell i Ma-y Carlin.;

Ramsay MscUonald ha sigut nova-naernt elegit Tresorer del Partit., .AUSTRALIA.-Beboijf «aiB ,0\i»UBUtei.

El Labour Party d'Austràlia acavade celebrar un Congrès a Melbourneen el qual per una immensa majorias'ha adoptat una resolució prohibint^afiliació individual o col·lectiva delselements comunistes. Aquesta reso-lució va molt més enllà que la recent-ment adoptada pel labour Party bfitante per la qual va refusar-se ' l'ad-missió col·lectiva dels comunistes iT» establir-se que no podien tenirllocs de representació popular ennom dels laboristes ni tampoc cap llocen la direcció del Partit.

Atenen SodnllstnEl pròxim dimarts, dia 28,

a les 10 de la vetlla, el nos-tre excel·lent company Ma-nuel Serra i Moret, vice-pre-sident de la Unió Socialistade Catalunya, donarà unaconferència a T Ateneu So-cialista, carrer del Peu de laCreu, 14, disertaht sobre eltema «La V Conferència dela Societat de les íf acions».'

La conferència 4«! nostrecompany ha despertat for-ça interès.

'la Ote", ¡«aA V I S

Participem als companys que VidaObrera, orgue dsls Sindicats Uniesde Canet de Mar i Calella, h» sigutsospesa temporalment per ordre deloa autoritats yovernativtt.

Ins abstenim de fer cap comentarisobre aquesta suspensió.

Així què se'ns faci possible, «pen-dren la publicació de Vida Oiirera,

Serveixin aquestes ratlles d'avís alscompanys que ban deixat d» rebre elperiòdic.

Saluí a tot».La Redacció de Vida OMrd.

Canet de Mar, 18 d'octubre 1924

SLS DRETS DE LES NA-CIONALITATS j^AI ÏÍO ;

HAN PÍ^SCAIX. ' . ! ;/ffiüVfAWES

l

Invitada la Unió Socialista de Ca-talunya per l'Ateneu Obrer Central d« 'Granollers, per a formar toro en eicicle de conferències quq l'eiment»*J,t«neu , t» orgMüte»t,,, v>, i«pviwí4lí'al company Escorza el que va detentrrotllar el tem» *Accia#<)H(ie* it ,üíclam trelaUaioro», »»b, »iugularencert i brillant claredat dè/eonceptes,'que, j un tat amb la seva n»ra.ul» ftcil,fluïda i convincent, íïu.flu« toterej-sés fortement al numerés auditori quel'escoltava, i qúertfpetjdamentfeudí-

' mostración« d'aprovació, fins que fi-nalment vu esclatar'amb caluroso«aplaudiments. ' ' ' _ . , - . •

LVxlt del company Kf con», «s do-blement remarcable a causa de l'inte-rés que havia despertat l'»nuncl de latal conferencia, j» que a, Granollersaixò de acció poHiita dtli ¿rifalla*dors els semblava tantmfttelx força.atreviment l'anar-no a predicar, jaque l'element obier de Granollers,.esta plenament .saturat d'aquellesidée« tant esaampaaes per Catalunyaflue è» sintetitzen amb les dugués pá-ranles (més que conceptes) de, acciódiricta 1 apoliticitme, ,900 ban sigutde tal manera interpretades, que olleshan ocasionat gravíssims mal» alobrerismo, amenaçant inclòs en con-vertir-se (.1 vestigi» n'hi trobem) enabsurde sentiment religiósi i quo,adobades aquestes paraules amb lacega fidelitat a la puresa dels princi-pis, v» donar-nos aquell tipus de re-volucionari auster, hermètic, posseï-dor de la veri tat'e. u« mai rel», furl-bond sempre, desconeixedor de la be-llesa del viurèr, i incapaç á'abracar »tothom,en l'ample gest de toleràn-cia i gaia comunicació.

I això, aquost hermétisme, trascen-día també a l'estat pla del poble, ienoare no s'ha curat prou bé, i a Gra-nollers s'hi conserva viu, i en tal«condiciona el company Escorza iv.\in~eia l'accírf politica dtli iretolladort,i, a pesar ¿e la prevenció manifestada l'auditori, se l'atrau, el oaptiv«, 1logra esborra* deven de la visslo" d'u-nlversalltat que va presentar aquellgest d'oposició que e» nota en toia «laque son apolítics jwr tt.

Es fa difícil, donat el poc «»pal deque disposem fer una ressenya de láconferenza del company Escorza,bast» dir que va presentar la situaciódels Estat» regits per concepcions llirberals i més pròpiament socialistes,com Anglaterra ï Dinamarca, en |qul-na nadó dona, per resultat tr*bolioi4del exèrcit i consegüentment l'impe-ri del dret i 1» r«ó, i 1« sl*«»oi<5 dl·lto-Ua entre altre», »on tate» les vexa-cWns hi caben en nem de Ï» ' dict»du-r» i de Tordre, l» preVenoiô dèí»,Jro-v»rnants40f»ns el pttró burgès.

Desiijem per » evbè. de l'obrerisme,que actes com l'orf «nítiat pel^títaeuCultural Obrer de Oràiióller«, f con-ferencies com la del cínrpany Eéòor-ea, e» celebrin ben soVirtt entre i»lspobles qu« tattt nèeeiftata V«rt* ooma Barcelona a'atelx.

SETMANARI S0GIALISTA

• .'»^«fÏPK'JPW^

2;.·íti>oc*, GlfeNCIBS - UTgEATUBA - AITO

MDttClô:

[iMiïSimw.iamp' • MMW«|f»aCIÔ: -\íaúA MI UHM, E ítt •

i, M li ¡IMI. n.,, „| ,„,.„. ,.,,11,.,

RBDACTOBS i CottAio«AW»É:.^rJtíAfoéiíBr-Serta1!i)ófepwa$ - Dr. A«irt í̂:Mlró' -«íWo-¡fer^« Domfcnpe ^}. C«m« .R1-balt« • í Uceen« 1 "

'Dr.iwft·l·&·VO&yuDr.teàqutókííáu-Pi!«*Cauto» ^Apí,.- iidlftáBSPrrtf -^ -^** ^

Qutto - B. F«r>é i ,r^ „,.lia, Manoel Ew^. frttttC- • - ' • ^Rcrtw^w-

rjanruOmt *,-^r-jT-T- ^-—~^-, ~jft losep c-

L·IUOI 'Safetk - "Strom. -1¡ up»dà^JÕMwrM.' de Sub« -J. R«»

'Wl$«nWt,Manuel A!c*>tlu»l^ \-Br.Co«neJZ<;' ' '

.. _>'ffaJTPrS*«a _Bv4 • B/>Bàfoüí Camf >•* ,Carda», \. D»re» l Oiurdla -Jo«n

- fynpeot

RBDACTORS-COMBSPO»«**«AlbottSchnetberoèr.fiafwPRa- .

mj^França . . . . • >

Carlota QtA«&.^-XHt .

«aberto M*nr«sl.^Atì//aDr. AncH» Ortltro.-,M»/rW

PREUS D'ABONAUBÇ«!Útitímy* i Pmríadef.'!

Trtraeilre, 2*50 plet. - Mig aay, 4'JO ptu. ' ',> ' Un»ny, »pt«. '' '*Rstnnger: • •' ' " ' !

Ul| tny, ¡m plei.UnflW, WJOptt». ,

Jl|Çgig*Soc»i to Túnic pcrióQc ,^•WfiÍaSjSSi-i

fliraiymT^'HIpersonalment a;,lit n4*cçi6 91, ••WrfaAW»tíd, 'ó bé faoittift'Timport dtfibotttmtnt » tâSl'.'laistradar, *mb sestil* tlteorrjn, '>

gir postal, ete, , , ^

i ' ' K. -4*

Obrers del campt t,Llegiu i propagueu .=

"LA TERRA"SEIMANAtl.PQPULAA

POBTAVEU DB LA «UNIÓ BS lk-8ASAIBBS DB CATALUMYA*1

St^l^cod^ dittai, tt&ì

wittííiiw t̂óitifcurtw.iï.ir. . • B**a*x.o»A

^ • ;M-Í í / s : a r." ¡, . .i iruirv i •Aquest número 3aapassat per laf ;߀ß-

fiíASiftr,.1;,,"e'" TT* ¿y**.*^n * • * 'ui ov*jjuuiu

"líQÍ EWBfflJU"'PtH&nV.&tatJtoUnuU&iHnn'r^^^yrttííilf^ti^tíVMÍlt' ; -\-¿.

Articles doctrinals sôbf«•iCOOftiMWüflK f̂' Bì HMMPfaBMit $*cooperatiu a Catalunyai a Eíoz«itayprtiW*iííe» "

sctorlít* a«bla coopcrtció. • •

APAREIX CADA QUITfiUtBd ¿

~ ' ' *f$$à.f'

^Pfr ™*r*JW*f4'i1 |̂̂ .̂'.~y.tiï

i ' A $*-jOÄ ^n^'

Penseu que aquesta fuUadacta^a per «brers^ (fuej diejiiés 4è csament líargties hores ̂ treball extraf̂Íimf.liel̂ ltíial̂ ir̂

awes.: . ' : • : ' • ' . . , . . . / . . ; 1;; ' . , " : . . . . '• '. ;•./.. .• ,Però na ; :basta E! nostre ¡ esforç..»Necessitem ila cooperació jde tote.JUSTICIA soatòmm

tÄÖCiÖ |ïfe|||)| •'" *ni a cap ccnaä<i\diciatots tisi c f

Àuries, cajMnatea-vös de ;1 ï «rostra ttoqxHOiBriNk*aquests mötefal -" ' \ ^ "" ' "--' ' " ' /fw'rmm W^ßm^ß^ ojacä^m^mnfw«^«ipiä^TaÄ«^Ä deure eomplim amb el nostr«. fi :,r.T-,^ f , / ,7qc

„ i , ( l t ¡ M * b»tiil» í