Recooperem l’Economia

El sistema capitalista organitza la societat en base a una economia de mercat. Una economia que parteix de la propietat privada del sòl i dels mitjans de producció com per exemple: les fonts d’energia: aigua, sòl, gas, electricitat. L’apropiació de les matèries primeres, la transformació/producció d’aquestes en béns i serveis de consum i la distribució d’aquests són regides pel “lliure mercat” .

A partir d’una distribució desigual de la propietat privada dels béns naturals comuns i dels mitjans de producció es desenvolupa una societat dividida entre classes socials. Classe burgesa, propietària de les grans empreses de producció dels béns i serveis (elit de poder ) i classes populars i treballadores , que fem funcionar aquestes empreses, venent la nostra força de treball per poder guanyar un sou que ens permeti adquirir, precisament, els béns i serveis que nosaltres mateixes produïm.

Els grans empresaris produiran amb l’objectiu de guanyar i augmentar beneficis, una producció en cap cas planificada ni orientada a les necessitats socials. Com que la producció no respon a una demanda “real” (necessitats socials) sinó a una demanda “efectiva” (beneficis en base a l’especulació del valor dels béns i serveis), la tendència és cap a la reducció de la taxa de guany de les empreses. Quan ja no poden mantenir el mateix ritme de producció (bombolla productiva) és quan esclata la “crisi capitalista”. Els grans propietaris-empresaris, per tal de mantenir la taxa de beneficis, reduiran costos en mà d’obra (allargament jornades laborals, reduint personal, congelant i retallant salaris o deslocalitzant fàbriques). En contextos de crisi es produeix un augment de la desocupació

(de treball assalariat) de les classes populars i treballadores. Aquesta desocupació es converteix en una pèrdua de poder adquisitiu que ens impedeix l’accés als béns essencials per a sobreviure. Una desocupació que desencadena en una reducció de consum.

En aquesta batalla per mantenir el consum, les grans empreses són les millors posicionades per desenvolupar estratègies de supervivència, esclafant les més petites; així, la crisi de subconsum acaba afectant principalment a les petites i mitjanes empreses, que no poden competir contra les grans, empobrint-les i obligant-les a desaparèixer en molts casos. Conseqüentment, la crisi econòmica empresarial es converteix en crisi social. Es produeix un augment de l’índex de pobresa i d’exclusió social. A Catalunya el 2013 som el 29,5% les persones que estem sota el llindar de pobresa i a Barcelona més de 139.000 persones empadronades estem en atur.

Els governs liberals i socialdemòcrates, per tal de mantenir el sistema productiu capitalista, orienten la seva política pública i reformes legals a l’afavoriment fiscal i la reducció de despesa de les grans empreses. Mentrestant, redueixen la inversió en protecció social a les classes treballadores ara empobrides (reformes laborals liberalitzadores, retallades en educació, sanitat, serveis socials, desnonaments en habitatge). La lògica governamental capitalista, sigui amb govern neoliberal o socialdemòcrata, carrega el cost de ressorgir de la crisi econòmica a les classes treballadores, en lloc de fer-ho als propis responsables d’aquesta.

L’economia que volem: social, cooperativa i de proximitatDes de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona creiem que per tal d’avançar cap a una ciutat solidària i cooperativa cal que impulsem una economia al servei de les persones, mirant de ser un fre, en la mesura del possible, a l’economia de mercat que subjuga les persones al mer interès econòmic dels grans capitals.

Cal una coordinació d’un sector econòmic públic-popular, diferent del sector privat mercantil i del sector públic-institucional. Cal reorientar l’estratègia d’inversió econòmica en la creació d’oportunitats de treball i renda que millori les condicions de vida de tota la població. És a dir, des de la institució pública invertir en projectes d’autoorganització popular de l’ocupació, en projectes cooperatius, en la

coordinació sectorial del comerç de proximitat i en evitar deslocalitzacions. Tot això, sense oblidar aquells sectors estratègics o imprescindibles que hauran de ser gestionats i coordinats públicament de manera planificada i col·lectiva, seguint la màxima de posar l’economia al servei de les persones i no al revés.

L’economia que volem per Barcelona s’ha de basar en una gestió pública dels mitjans de producció d’energia, en un producció planificada participativament, col•lectiva i cooperativa, en un finançament ètic, en una comercialització justa, en un consum responsable, en una distribució solidària de l’excedent, en xarxes de suport mutu i en xarxes d’intercanvi i reciclatge de béns i serveis.

Un model d’inversió, producció i distribució al servei de les personesPer això, la CUP apostem per un model econòmic que no estigui orientat als interessos de les grans empreses, sinó al servei de les persones. Una economia que es planifiqui en base al bé comú i no al benefici privat, en base a la cooperació i la solidaritat i no a la competència.

Davant del seu model econòmic neoliberal que té com a eix central invertir en les grans empreses per a generar el seu creixement i subordinar-hi la nostra (des)ocupació mentre ens aboca a les classes populars i treballadores a la pobresa, apostem per la millora de les condicions de vida i per la producció planificada, autoorganitzada i cooperativa. El nostre model té com a eix central les persones. Perquè sabem que la ciutat no són les grans empreses ni els seus propietaris, accionistes ni dirigents, sinó la seva gent.

“Recooperar” l’economia exigeix forçar l’obertura de les instàncies de decisió de l’Ajuntament. L’Ajuntament ha de

possibilitar que les classes populars i treballadores puguem desenvolupar una autoorganització de la producció de béns. Ha de limitar els beneficis especulatius i de sobreproducció de les grans empreses. Ha de municipalitzar els mitjans de producció i subsistència essencials: aigua, gas, electricitat i transport. Ha de garantir l’accés al menjar en condicions òptimes (de preu i qualitat) a les famílies més necessitades. Ha de generar les condicions que permetin enfortir i estendre

el sector cooperatiu de treball, d’habitatge i de consum. I ha de promoure una complementació entre el sector cooperatiu i la petita i mitjana empresa, especialment el comerç de proximitat.

Per tot això, la CUP de Barcelona ja estem treballant en les mesures per crear un model de planificació econòmica social, cooperativa i de proximitat per fer de Barcelona una ciutat on la inversió, producció i distribució de béns i serveis responguin a les necessitats socials i estiguin al servei de les persones.

“En front el lobby empresarial,

la Unitat Popular”

Capitalisme, desigualtat i crisi: paradigma del model Barcelona

www.barcelona.cup.cat @cupdebarcelona CUPBarcelona

Socialitzar: v. tr. [LC] Difondre socialment,

fer arribar igualitàriament a tota la

societat, (un fet, un producte, etc.).

Recuperar: v. tr. [LC] Algú, tornar a tenir, a

posseir, (alguna cosa que havia

perdut).

Economia: f. [LC] [ECT] Administració

ordenada dels béns d’una

comunitat.

Solidaritat: adj. [LC] Unió de persones per

una comunitat d’interessos i

responsabilitats.

Cooperar: v. intr. [LC] Prendre part amb altres

en una obra feta en comú.

Cooperació: f. [LC] Acció col·lectiva que

persegueix un benefici comú.

L’estratègia governamental neoliberal en moments de crisi, per tal de generar ocupació i “riquesa”, es basa en la reducció d’impostos i barreres al gran negoci empresarial per tal de facilitar-los la inversió en producció (novament orientada en el benefici privat i en la sobreproducció). Això va lligat, indefectiblement, a una precarització i depauperació econòmica cada cop més gran de les classes populars i treballadores

En l’era de la globalització en què ens trobem, la redistribució de la producció és a escala mundial. Existeix una divisió del treball internacional que, malgrat no oblida ni substitueix enlloc la lluita de classes, sí que es desenvolupa de manera diferent i desigual segons el territori del món de què estiguem parlant. En aquest context, l’Estat espanyol pateix una terciarització brutal de la seva economia. El desmantellament del minso teixit productiu, tant primari com secundari, així com la punxada de la bombolla constructora i immobiliària, situa la importància econòmica del sistema capitalista en el moviment de capitals.

Es produeix una descentralització del poder, on les ciutats prenen el relleu de l’Estat. A les ciutats és on es concentren els centres de decisió claus i les inversions en sectors financers internacionals. Esdevenint en un context

de competència estratègica entre ciutats per a la jerarquia internacional, on l’estratègia en inversió econòmica ja no recau en el desenvolupament de la indústria productiva sinó en la concentració dels recursos financers. Les ciutats per tal d’atreure capital financer internacional construeixen equipaments i infraestructures que puguin aplegar i concentrar “sectors econòmics estratègics”. Entre administració pública, consorcis i empreses privades dissenyen “grans projectes urbanístics” que aconsegueixin atreure empreses i interconnectar-les en “clústers” (espais de concentració de centres de decisió empresarials i financers).

Aquests “grans projectes urbanístics” tenen com a objectiu la reorganització estructural del teixit físic i econòmic urbà a través de la reconversió de zones “degradades”, o millor dit, deixades degradar. El disseny i morfologia emblemàtiques d’aquests estan desproveïdes de raó social i d’integració a la ciutat. Per al desenvolupament d’aquest s’estableix un marc flexible i desregulat (requalificació del sòl i eliminació de barreres normatives i burocràtiques) i així crear un entorn més atractiu i favorable per a la inversió privada. Alhora que permet una reconversió dels usos del sòl i permet l’especulació en la construcció immobiliària.

Des de fa més de dues dècades el govern de l’Ajuntament de Barcelona (PSC+ERC+ICV-EUiA i ara CIU+PP)

ha impulsat una estratègia d’inversió i promoció de sectors econòmics orientada als interessos del “lobby de grans empresaris”. Ha legislat i invertit en favor de les necessitats de les grans empreses. Ha prioritzat els sectors econòmics lligats a les grans empreses, deixant en segon terme el desenvolupament de la petita i mitjana empresa, el foment de formules cooperatives de producció o en la promoció de l’economia solidària i de proximitat. En conclusió, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat i desenvolupa un “model neoliberal” de producció i inversió econòmica.

Durant l’última dècada a Barcelona:• S’ha desindustrialitzat el Poblenou, la Marina-Zona Franca i la Verneda-Bon Pastor (petites i mitjanes empreses).• S’ha construït el 22@ (clúster de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació -TIC-, zona franca d’impostos per a les empreses instal•lades).• S’ha construït Diagonal Mar i el Front Marítim (zones residencials luxoses)• S’ha construït el Fòrum de les Cultures (centre de convencions). • S’està construint la nova Zona Franca, Fòrum-Besòs, BZ, i Bcn Nord-bTec (clústers per a sectors considerats estratègics)• S’està invertint en la construcció del Tren d’Alta Velocitat (transport dirigit a les necessitats i possibilitats de la gran empresa i de les persones amb major capacitat adquisitiva).

L’actual govern de l’Ajuntament de Barcelona (CIU) ha emmarcat els seus plans estratègics en matèria d’inversió i promoció econòmica en base al document de mesures per a l’impuls econòmic “Barcelona Creixement”. Aquestes mesures han estat definides a partir d’un conveni de col·laboració a 4 anys amb la plataforma “Barcelona Global”.

Aquestes mesures han estat formalitzades en el Pla d’Actuació Municipal de l’Ajuntament de Barcelona 2012, aprovat amb el suport dels grups municipals del PSC i d’ERC. Aquesta estratègia centra la destinació dels recursos públics en les següents prioritats:• Impulsar la connectivitat i promoure noves zones

d’activitat econòmica: Crear espais urbans equipats amb infraestructures de rellevància on s’ubiquin els “clústers”. Espais de concentració d’empreses de sectors considerats estratègics: tecnologies mèdiques, “cleantech”, “media”, “telecom”, hosteleria i restauració, disseny industrial - dHub i “shared - services”.

• Impulsar i reforçar sectors econòmics emergents d’alt valor afegit: Fer esdevenir Barcelona en la “Mobile World Capital” mitjançant plans d’atracció i suport a empreses internacionals relacionades amb el sector mòbil. Impulsant el 22@ i les TIC, fent esdevenir Barcelona en una “smart city”.

• Atraure capital i la instal·lació d’empreses estrangeres per invertir a la ciutat: Configurar una “Marca Barcelona” com a referència

en comerç i negocis, a partir de l’organització “d’event landings”: fòrums, fires i congressos. Esdeveniments que atreguin una determinada activitat turística, i promoguin els eixos i centres comercials.

• Acollir esdeveniments esportius internacionals: Invertir en la promoció del projecte de “Barcelona-Pirineus” com a candidatura pels Jocs Olímpics d’Hivern de 2026.

• Eliminar traves burocràtiques per facilitar la gestió empresarial: Suprimir procediments i reduir requeriments i documentació a presentar per part de les empreses en el desenvolupament de les seves operacions comercials i financeres. Fer de Barcelona una ciutat “business friendly”, una ciutat favorable al negoci empresarial.

Barcelona Global és una plataforma “civil, privada i independent”, que aplega “empresaris, professionals i emprenedors”. Amb l’objectiu de “convertir Barcelona en un centre global de negocis” i “posar en contacte els centres de decisió empresarial i els institucional públics” reuneix alguns dels principals empresaris de la ciutat (Abertis, Agbar, Agrolimen, Applus, Banc Sabadell, Cuatrecasas, Deloitte, ESADE, IESE, Fira de Barcelona, Freixenet,

GBS Finanzas, Grupo Godó, Media Planning, Puig, SABA). Una plataforma que reuneix socis procedents de la Fundació Príncep de Girona, del Fórum de Marcas Renombradas Españolas i del Circulo Ecuestre. Aquesta plataforma ha estat creada per crear ponts de col•laboració i d’assessorament directe entre el sector públic i el privat, entre l’Ajuntament i el conjunt d’empreses que formen part d’aquest “lobby empresarial” constituït en plataforma.

QUÈ ÉS BARCELONA GLOBAL?

Els projectes econòmics de l’Ajuntament

L’estratègia d’inversió econòmica de Barcelona: el model neoliberal Fer una ciutat atractiva per als negocis i la inversió de capital estranger. Es tracta de construir una ciutat atractiva a nivell internacional, que ofereixi esdeveniments i serveis d’excel·lència per al turisme. Aquesta és l’estratègia i l’única prioritat de l’Ajuntament