L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA

Unitats 11-12

L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA

Unitats 11-12Índex generalÍndex general

1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA

2. – ELS PAISATGES AGRARIS2. – ELS PAISATGES AGRARIS

3. – LA PESCA3. – LA PESCA

4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ

5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS

6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS

7. – EL TURISME7. – EL TURISME

0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ

ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea (UE). La riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació modesta (2%).

CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de l'economia espanyola i ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera internacional de 2007 ha repercutit fortament en l'economia catalana: ha frenat l'activitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa d'atur.

1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA

ESPANYACom a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només representa el 4,2% de la població activa ocupada.

Característiques

AGRICULTURA

RAMADERIA

Cereals: MesetaOliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i AndalusiaHortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia

Cereals: MesetaOliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i AndalusiaHortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia

Bestiar Boví: Nord de la PenínsulaBestiar Oví: Meseta, Llevant i AndalusiaBestiar Porcí: tot el territoriAvicultura: tot el territori

Bestiar Boví: Nord de la PenínsulaBestiar Oví: Meseta, Llevant i AndalusiaBestiar Porcí: tot el territoriAvicultura: tot el territori

CATALUNYAEl sector primari té una participació molt baixa en el conjunt de l'economia catalana (PIB 1,3%, Població Activa 1,8%)

Característiques

AGRICULTURA

RAMADERIA

- Petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva- Diversitat de conreus

- Petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva- Diversitat de conreus

- Representa més del 60% de la producció del sector agrari.- Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, representa la meitat de la producció ramadera- Aviram: Catalunya lidera la producció d'aviram per al conjunt de l'Estat

- Representa més del 60% de la producció del sector agrari.- Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, representa la meitat de la producció ramadera- Aviram: Catalunya lidera la producció d'aviram per al conjunt de l'Estat

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA

(PAC)

La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986 va significar que la nostra agricultura entrés dins de la PAC

CARACTERÍSTIQUES

Modernització TecnològicaModernització Tecnològica

Concentració agràriaConcentració agrària

Agricultura intensivaAgricultura intensiva

Crèdits i subvencions directesCrèdits i subvencions directes

Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícolesPreus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles

2. – ELS PAISATGES AGRARIS2. – ELS PAISATGES AGRARIS

PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA

CONTINENTAL O D’INTERIOR

ATLÀNTIC

MEDITERRANI

DE LES ILLES CANÀRIES

Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres

Poblament: concentratPoblament: concentrat

Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació

PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR

Localització: la Meseta Localització: la Meseta

Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates

Poblament: dispers –caseriu-Poblament: dispers –caseriu-

Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de semiestabulació Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de semiestabulació

PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc

Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalissesAgricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses

Poblament: predomina el poblament dispers –masia-Poblament: predomina el poblament dispers –masia-

Ramaderia: porcina i avícola estabuladaRamaderia: porcina i avícola estabulada

PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

Localització: litoral mediterrani i Andalusia Localització: litoral mediterrani i Andalusia

Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc-Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc-

Poblament: predomina el poblament dispers Poblament: predomina el poblament dispers

Ramaderia: irrelevantRamaderia: irrelevant

PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES

Localització: illes Canàries Localització: illes Canàries

3. – LA PESCA3. – LA PESCA

Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les activitats que genera: drassanes, indústries conserveres, comercialització, etc.

ESPANYA

PROBLEMÀTICA

Esgotament dels caladors propis

Les aigües territorials, que limiten l’acces a d’altres caladors

SOLUCIÓ

Explotació racional dels recursos marins

Aqüicultura: cultius marins

LA PESCA EN EL MARC DE LA

UNIÓ EUROPEA

La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera espanyola mitjançant el Fons Europeo de Pesca

CARACTERÍSTIQUES

Sistema de quotes que limita les captures de tots els països membres

La UE es la que negocia els convenis de pesca amb la resta de països del món

Ajudes econòmiques per renovar la flota amb vaixells més petits, limitant la seva capacitat

Política de mercats oberts, que permet l’entrada de peix d’altres països

CONSEQÜÈNCIES

La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves capturesLa flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves captures

La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants (1% del total de la població ocupada)

CATALUNYA

CARACTERÍSTIQUES

Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb xarxes

Pesca controlada por la UE (mida, quantitat, parada biològica, etc)

Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos crustacis

L'aqüicultura és un sector que està en creixement a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta del Ebre

4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de manera que Espanya ha d'importar la immensa majoria de minerals essencials.

MINERIA

L’ENERGIAEspanya és un país deficitari en fonts d'energia, el que origina una dependència extrema dels mercats exteriors respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia

CONSUM FINAL

D’ENERGIA

ENERGIES NO RENOVABLES

ENERGIES RENOVABLES

Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transportGas Natural. Per a la producció de electricitat i la calefacció.Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia elèctrica

Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transportGas Natural. Per a la producció de electricitat i la calefacció.Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia elèctrica

Solar i eòlica. Fortament subvencionades per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector

Solar i eòlica. Fortament subvencionades per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector

ESPANYA

CATALUNYA

PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

NUCLEAR La principal font d’energia elèctrica. Les centrals nuclears espanyoles es troben anticuades i se cuestiona el seu futur

SOLAR I EÒLICA Espanya ha fet un gran esforç en energies renovables, però aquesta política ha encarit el rebut elèctric

HIDRÀULICALes centrals hidràuliques són importants, particularment a Catalunya, però a l’igual que l’energia eòlica i solar depenen del factor climàtic

LA CONSTRUCCIÓ

Ha estat un sector clau de l’economia espanyola, primer per al seu desenvolupament i actualment per la gravetat de la crisi econòmica

CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMEN

T ECONÒMIC

OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de la construcció gràcies a les inversions de les entitats públiques i les ajudes dels fons estructurals de la Unió Europea

CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El desenvolupament econòmic, l’augment de la demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits hipotecaris van originar una bombolla especulativa, triplicant el preu dels pisos

La construcció va arribar a representar més del 12% de la població activa i era el principal sector econòmic

LA CONSTRUCCIÓ I LA CRISI

ECONÒMICA

La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar la bombolla immobiliària

Característiques

CAUSES

CONSEQÜÈNCIES

Restricció del crèdit hipotecariAugment de l’aturRestricció del crèdit hipotecariAugment de l’atur

Disminució del preu de la vivendaDisminució dràstica de la construcció d’habitatgesCaiguda dels ingresos dels ajuntamentsCrisi BancàriaDesnonaments per impagaments

Disminució del preu de la vivendaDisminució dràstica de la construcció d’habitatgesCaiguda dels ingresos dels ajuntamentsCrisi BancàriaDesnonaments per impagaments

5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS

LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA

EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANAEVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil.

Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil.

RECONVERSIÓ INDUSTRIAL

A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química, metall, automoció, alimentació, editorial, etc. Barcelona es consolida com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments.

A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química, metall, automoció, alimentació, editorial, etc. Barcelona es consolida com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments.

PROCÉS DE DESINDUSTRIA-LITZACIÓ

A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).

A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).

Catalunya continua sent la "fàbrica d'Espanya", ja que genera aproximadament el 25% de la producció industrial de l'Estat espanyol.

LA INDÚSTRIA CATALANA A L’ACTUALITAT

CARACTERÍSTIQUES

Teixit industrial comparable al d'altres grans regions europees, força diversificat i ben estructurat

Canvi estructura productiva: del predomini d'empreses petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització amb inversions per part de multinacionals estrangeres.

Els sectors més representatius continuen sent el del metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil, l'electrònica i l'alimentació.

Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la Informació i el Coneixement sector econòmic capdevanter a nivell mundial

6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS

La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen

La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió

La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió

COMERÇ ESPANYOL

La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres

La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres

Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques.Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys s’han fet importants inversios per millorar els transports

XARXA DE TRANSPORTS ESPANYOLA

CARACTERÍSTIQUES

Xarxa de carreteres: és la infraestructura de transport que ha estat objecte de més renovacions i millores. S'estan creant connexions entre les zones amb més activitat econòmica i amb més concentració de població,

Transport Marítim: S'utilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València.

Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el diferent ample de via respecte a Europa. Actualment es porta a terme la seva modernització amb el Tren d’Alta Velocitat (AVE)

Transport Aeri: element indispensable pel turisme, principal activitat econòmica del país. Als darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-

Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa

Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa

Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal.

Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada.

Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal.

Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada.

ELS TRANSPORTS A CATALUNYA

Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics)

Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics)

Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost

Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost

TURISME

Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX

Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX

7. – EL TURISME7. – EL TURISME

CAUSES

L’augment de les rendes.L’augment dels temps lliure (vacances)Les millores en el transport.La liberalització en la circulació de persones.Les noves pautes de comportament.

TIPUS

Turisme litoral.Turisme de muntanya: tradicional i hivernal o d’esquí.Turisme cultural.Turisme rural.Turisme de salut.Turisme religiós.Turisme de negocis i congressos.

MODEL TURÍSTIC ESPANYOL

Model de vacances massives a uns preus accessibles a causa de l'acció dels operadors turístics (tour operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixes per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex)

Característiques

TURISME EXTERIOR

TURISME INTERIOR

Procedència: 75% resta Unió EuropeaDestinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc-

Procedència: 75% resta Unió EuropeaDestinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc-

Dos tipus de turismeMigratori: persones que tornen als seus pobles d’origen de vacancesLleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc

Dos tipus de turismeMigratori: persones que tornen als seus pobles d’origen de vacancesLleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc

MODEL TURÍSTIC CATALÀ

-Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat i una de les més importants d'Europa-El turisme és una de les fonts de riquesa principals de Catalunya 12% del PIB

TIPUS

TURISME DE PLATJA

TURISME DE CIUTAT

Procedència: Unió Europea i resta de l’EstatDestinació: Costa Brava i Costa Daurada

Procedència: Unió Europea i resta de l’EstatDestinació: Costa Brava i Costa Daurada

Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers

Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers

TURISME DE NATURA

Es tracta d’un turisme rural, de muntanya, d’esports d’aventura i de neu

Es tracta d’un turisme rural, de muntanya, d’esports d’aventura i de neu