modificaciÓ puntual del pla general metropolitÀ …documents.tianat.cat/urbanisme/memoria de...

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ENTORN DE L’ALEGRIA I LA RIERA D’EN FONT. TIANA

MAIG 2006

Administrador

Text Box

NOVEMBRE 2006

MEMÒRIA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM A L’ENTORN DE L’ALEGRIA I DE LA RIERA D’EN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

1

Alfred Fernández de la Reguera, Arquitecte redactor

Anàlisi històric, paisatgístic i ambiental: Enric Coll, Llicenciat en Ciències Ambientals

Informe Jurídic: Josep Soria, Advocats Associats


2

ÍNDEX MEMÒRIA

1.- INTRODUCCIÓ

2.- ÀMBIT D’ACTUACIÓ

3.- OBJECTIUS

4.- ANÀLISI HISTÒRIC, PAISATGÍSTIC I AMBIENTAL

5.- SECTORS I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DE L’ÀMBIT

6.- SÒL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ

7.- APLICACIÓ DEL PGM EN EL SÒL URBANITZABLE DE L’ÀMBIT

8.- PLANEJAMENT DERIVAT

9.- JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

10.- MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ

11.- QUADRE COMPARATIU DE SUPERFICIES

12.- NORMATIVA DE PROTECCIÓ

13.- INFORME JURÍDIC

PLÀNOLS

1. Ortofotoplànol

2. Estat actual. Delimitació de l’àmbit.

3. Topografia. Rieres. Vegetació.

4. Pendents >= 20%

5. Rieres. Domini públic. Zones inundables. Obres proposades.

6. Transformació del terreny. Terrasses de conreu

7. Estructura paisatgística. Usos del sòl.

8.1 Punts de vista reportatge fotogràfic

8.2 Reportatge fotogràfic


9.1 Seccions per a visuals des del nucli urbà

9.2 Visibilitat des de nucli urbà

9.3 Seccions per a visuals des de l’Alegria

9.4 Visibilitat des de l’Alegria


3

9.5 Visuals superposades

10. Qualificació vigent del sòl en l’àmbit d’ordenació i entorn

11.1 Aplicació del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des del nucli urbà.

11.2 Aplicació del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des de l’Alegria.

11.3 Aplicació del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des del nucli urbà.

11.4 Aplicació del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des de l’Alegria.

12. Planejament derivat

13. Plans especials de protecció del Catàleg

14. Qualificació vigent del sòl en l’àmbit d’ordenació. 1/5600

15. Modificació puntual del PGM. 1/5600

14*. Qualificació vigent del sòl en l’àmbit d’ordenació. 1/3000 (A-2)

15*. Modificació puntual del PGM. 1/3000 (A-2)


4

1.- INTRODUCCIÓ

Tiana és un municipi de l’àrea metropolitana amb un sòl urbanitzable tardà. El seu

desenvolupament actual ha posat en evidència les dificultats d’assimilació del model proposat des

del Pla General Metropolità vigent (en endavant PGM). El planejament parcial a llevant de la

població ha provocat un important canvi posicional i d’escala en la morfologia urbana de Tiana i ha

significat un creixement, en eixampla residencial de blocs aïllats, que ha colonitzat, en la majoria

dels casos, una part significativa de terreny agrícola, produint-se una forta transformació del

paisatge.

Dins l’àmbit de l’històric assentament de l’ermita de l’Alegria i els seus entorns, el PGM qualifica,

entre d’altres, uns terrenys com a urbanitzables opcionals, claus (20b) i (21). Aquests terrenys es

disposen sobre el turó i les vessants que separen les conques de dues rieres importants en el

territori, denominades Riera d’en Font i Torrent dels Grills, a l’extrem nord-est del nucli urbà.

El sector de L’Alegria, possible emplaçament fundacional de Tiana, i el conjunt de masos, terres

rústiques, rieres i torrents que el conformen, presenten un gran valor paisatgístic, històrico-

arqueològic i patrimonial, així com una notable riquesa dels seus espais naturals, de bosc, d’horta i

de conreu reconeguts en el Pla Especial de Protecció i Catàleg Arquitectònic i Ambiental de Tiana.

En el Pla Especial de Protecció del Sector Sud de la Serralada de Marina es reconeixen aquests

valors fins al punt d’incloure part del sector dins dels límits de protecció, i la resta, en uns àmbits

de transició entre el Parc de la Serralada i el casc urbà.

L’Ajuntament de Tiana, conscient de les repercussions urbanístiques del PGM i dels criteris de

sostenibilitat i reequilibri territorial que actualment tenen una gran consideració social, a més de la

significació històrica i paisatgística de l’entorn de l’Alegria i de la singularitat ecològica de les rieres

que l’emmarquen, planteja la conveniència de reconduir les actuals condicions urbanístiques del

sector i el seu possible desplegament futur vers una preservació medi ambiental i cultural.

De les consideracions exposades i de l’anàlisi de les determinacions establertes per al sòl que ens

ocupa, tant pel PGM com per l’actual legislació del sòl (Llei 6/1998), neix la necessitat de procedir

a la Modificació Puntual del PGM. Aquesta rectificació planteja, entre d’altres aspectes, un canvi

de qualificacions urbanístiques fixades pel planejament general de 1976.


5

2.- ÀMBIT D’ACTUACIÓ

El conjunt de l’Alegria, la Riera d’en Font i el torrent dels Grills són l’objecte de l’anàlisi urbanístic.

La intenció d’aquesta delimitació obeeix a la voluntat de preservar el turó de l’Alegria i les rieres

fins al límit del municipi, reunint i contrastant les expectatives dels objectius i intencions del

planejament vigent i dels plans especials derivats que s’intercalen en aquesta zona.

Els límits venen grafiats en el plànol “Delimitació de l’Àmbit” i es corresponen:

- Al nord de la població, s’ integra el conjunt de l’Alegria i el Cementiri fins la delimitació de

la classificació urbanística del PGM de Sòl No Urbanitzable.

- Al sud, s’inclouen els parcs i jardins urbans de caràcter local (6a i 6b) del municipi de

Montgat.

- A l’oest, la carena sobre la que es situa el nucli urbà de Tiana.

- A llevant, la frontera del nou eixample residencial i el límit meridional de protecció de la

Serralada de Marina.

La superfície total considerada és d’uns 515.710 m2 (51,57 hectàrees).


6

3.- OBJECTIUS

Es tracta de controlar l’adequació urbanística i paisatgística a l’àmbit de l’Alegria i de la conca de

les rieres d’en Font i dels Grills, tenint presents:

- Les condicions urbanístiques d’implantació del Sòl Urbanitzable al sector.

- L’impacte edificatòri del planejament parcial previst.

- Les disposicions del Pla Especial de Protecció de la Serralada de Marina.

- La implicació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental i Catàleg de Tiana.

- Les condicions paisatgístiques pròpies del territori.

- La percepció de l’impacte visual del sector.

- La preservació de les rieres com a connectors ecològics i paisatgístics.

- La consideració del sistema d’espais lliures i del verd públic.

- Els usos dominants a la zona.

- La modificació puntual del PGM en aquells aspectes que sigui justificat i pertinent.

L’objectiu municipal és el de respectar la singularitat històrica, ambiental i paisatgística de la

muntanya de Tiana a L’Alegria, que respon a la percepció i memòria històrica dels seus habitants,

fent possible un urbanisme realment adaptat als objectius de qualitat de la població.


7

4. ANÀLISI HISTÒRIC, PAISATGÍSTIC I AMBIENTAL

L’entorn objecte de la proposta destaca pel seu valor ambiental i paisatgístic, que es composa

d’elements d’interès històric i artístic i elements d’interès natural, ecològic i paisatgístic i sobre el

quals cal considerar els possibles impactes sobre la biodiversitat i la xarxa hidrològica.

Per altra banda, diverses figures de protecció i documents normatius i de treball fan referència a la

gestió ambiental i paisatgística de l’entorn de l’Alegria i la Riera d’en Font, dels quals es destaca,

especialment, el Pla Especial del sector sud de la Serralada de Marina.

4.1 Elements d’interès històric i artístic Des d’un punt de vista històric, cal destacar que el nucli romà que va donar origen a la vila

de Tiana estaria situat en un sector delimitat per Can Moncerdà, Ca l’Andreu, Can

Fàbregas, Can Cirera i Cal Frares, en terrenys convertits en sòl agrícola en els marges

dels quals emergeixen restes de parets, canalitzacions i paviments testimoni del que va

ser Tiana en els seus inicis. A l’any 989 trobem el primer escrit que ens dóna la

denominació de VILLA TIZIANA en el “liber Antiquitorum” de la Catedral de Barcelona.

Posteriorment, i dins el mateix sector, cal esmentar la consagració de l’Ermita de l’Alegria,

de tipus romànic i consagrada a Sant Cebrià, beneïda pel bisbe de Barcelona, el 16 de

setembre del 1100, data de la Festa Major de Tiana. Cap a finals del segle XVI, un dels

altars laterals accepta l’advocació de la Mare de Déu de l’Alegria, i a partir d’aquesta data,

tots els dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l’Aplec de l’Alegria.

Amb la recent aprovació del Catàleg de Patrimoni (Juliol del 2002) per part de l’Ajuntament

de Tiana es cataloguen les masies a protegir dins el terme municipal de Tiana i,

especialment, l’àmbit del sector de l’Ermita de l’Alegria i de la Riera d’en Font, on destaca

com a element del patrimoni arqueològic i històric l’Ermita de l’Alegria i com a elements del

patrimoni arquitectònic: Can Giró, Can Fàbregas i la Casa Alta. 4.2 Elements d’interès natural i ecològic Des d’un punt de vista geològic, totes les zones de conreu del poble estan situades sobre

materials quaternaris o en zones de saulons granítics. El gruix d’aquests materials és molt

variable, així en les zones més planeres de les rieres i en els camps de cultiu poden

assolir uns deu o vint metres.


8

Les rieres, plenes d’aquest sauló, poden acumular aigua subterrània a les capes

freàtiques (aqüífers superficials) i constituir uns sòls força fèrtils que han permès un intens

cultiu de les zones planeres.

L’aqüífer a la conca de Riera d’en Font presenta gradients elevats, provocats per la ràpida

elevació topogràfica del substrat, el volum d’emmagatzematge, així com el gruix de

materials granulars amb característiques d’aqüífer, són sempre petits.

Malgrat ser relativament pobre en recursos hidràulics i de permeabilitat petita o mitjana

constitueix l’única font de subministrament d’aigua per al reg d’importants conreus

agrícoles, de manera exclusiva, i d’abastament d’aigua d’una petita part de la població

rural disseminada.

La recàrrega es deu fonamentalment a les pluges (i corresponents riuades) i la infiltració

fins al nivell piezomètric d’una part de les aigües de reg, tot i així, un 70% de les entrades

es perden per evapotranspiració i escolament superficial, que es pot veure agreujat en cas

d’urbanitzar el sector. Pel que fa a la descàrrega les principals extraccions són per a ús

agrícola i el drenatge al mar.

Des d’un punt de vista hidrològic, Tiana queda flanquejada per ambdues bandes per les

rieres que baixen de la Serralada Litoral, recollint les aigües dels vessants meridionals dels

diversos turons. Destacar en l’àmbit d’estudi la Riera d’en Font, a la banda de llevant, que

desemboca al barri de Montsolís (Montgat) i que a la vegada rep les aigües del Torrent de

les Comunes, el Torrent de la Font de l’Alba, el Torrent de l’Andreu i el Torrent de Can

Grills. Els forts pendents han impedit l’assentament d’urbanitzacions.

El règim hídric de la zona es caracteritza per la presència de cursos torrencials amb una

estacionalitat hídrica típicament mediterrània. El fet que durant la major part de l’any les

rieres baixin seques i l’extensa ocupació humana del territori ha donat lloc a l’ocupació del

territori fluvial i com a conseqüència, s’hi ha produït una utilització doble no controlada de

les lleres (com a carrers dels nuclis urbans, com a accés a les finques agrícoles...) que fa

que es trobin sota un risc relatiu d’inundació.

Des del punt de vista ecològic, els espais naturals de Tiana formen part de la Serralada

de Marina que té interès per les seves connexions biològiques, ja que es localitza en un

extrem del conjunt de la serralada litoral i es troba amb contacte amb el riu Besòs i altres

espais naturals de les serralades i la plana del Vallès i terres interiors vinculades a través


9

del riu Besòs. A destacar també que Tiana es troba en una zona de migració d’aus que

correspon al corredor litoral per la vessant marítima.

De la diversitat de comunitats properes o dins l’àmbit d’estudi cal destacar, pel seu

interès ecològic, els matollars baixos del solell: espais molt adequats per a espècies

d’ocells d’espais oberts no gaire abundants a Catalunya, bàsicament migradors

transaharians com el còlit ros (Oenanthe hispanica), el capsigrany (Lanius senator) i el

tallarol emmascarat (Sylvia hortensis, d’interès ornitològic) i també aptes perquè

rapinyaires hi cerquin presses, com ho fa l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), que nia en

localitats properes més septentrionals.

També cal destacar el mosaic agroforestal: es considera que la contribució d’aquests

conjunts a la biodiversitat de l’espai afavoreix la riquesa específica de diversos grups de

vertebrats i a ampliar el ventall de recursos tròfics. En alguns casos, el manteniment de

basses de reg associades a les masies incrementa encara més aquest valor; l’estructura

de mosaic de la zona és molt diversa amb formacions vegetals autòctones, fruiters de

secà i conreus d’horta i vinya.

La xarxa de torrents i rieres que, provenint de la serralada, travessen el nucli de

població, constitueix una veritable digitació de l’espai natural que penetra dins el teixit

urbà. Aquests torrents i rieres tenen una continuïtat física i funcional més o menys

mantinguda, especialment respecte la Riera d’en Font i el Torrent dels Grills, encara molt

poc artificialitzats i impermeabilitzats.

4.3 Elements d’interès paisatgístic i visual Des del punt de vista paisatgístic la vila s’ha desenvolupat, des dels seus inicis, entre les

dues rieres i a una mica més enllà d’un quilòmetre de l’Ermita origen de la vila, reservant

per al cultiu les terres que l’envolten, i d’aquesta manera s’ha mantingut fins avui en dia.

A destacar en l’àmbit d’estudi, i en base a la presència d’elements naturals i culturals

d’interès, que donen valor al paisatge, les següents unitats d’interès: el matollar amb taques de prat i bosc on predominen les formacions arbustives aparegudes després del

incendis, on queden clapes de bosc, sobretot pinedes, i prats, i no s’observen alteracions

paisatgístiques greus. Té una valoració de qualitat alta; i el mosaic agroforestal: àrees on

les clapes de bosc i conreu són de mida reduïda, s’alternen en poc espai, amb uns usos

tradicionals consolidats de caràcter agrícola i forestal – vinya, flors, plantes ornamentals i

bosc- i conformen un paisatge agroforestal molt característic ja que queda molt restringit al


10

sector de l’Alegria i el Rocar i no té gens de continuïtat Maresme amunt. Té una valoració

de qualitat paisatgística alta i una fragilitat molt alta.

Des del punt de l’estructura visual, aquesta és força fraccionada en els espais naturals

de Tiana, però a l’entorn de l’Alegria destaca el correcte contacte visual entre l’entorn de

les masies i l’ermita i el mosaic agroforestal, fins arribar a la zona urbana actual, de

contacte molt més dur. L’àmbit d’estudi és un dels paisatges més característics de Tiana i

és un mirador privilegiat sobre el conjunt del poble i que, finalment, és l’entorn de l’espai

més simbòlic de Tiana, l’ermita de l’Alegria, la qual quedaria compromesa amb en cas

d’una excessiva proximitat de zones urbanes.

Els camins d’entrada als espais naturals més importants tenint en compte l’accessibilitat i

la freqüentació són: el Camí del Cementiri i de l’Alegria, el Camí del Mig i el Camí de Dalt

d’Alella i la Riera d’en Font i el Torrent dels Grills.

Els espais dins l’àmbit d’estudi, a més de la seva funcionalitat ecològica, compleixen un

paper estructurador del teixit urbà, d’un interès territorial i social extrem: en primer lloc,

humanitzen el poble i ofereixen una millora de qualitat de vida de primera magnitud; en

segon lloc, ofereixen un tipus de lleure, sovint intensiu, que permet alliberar altres espais

més fràgils. Cal esmorteir els impactes negatius que l’elevada pressió urbana produeix

sobre els sistemes naturals i millorar estructuralment i paisatgísticament aquestes àrees

que representen la imatge i la porta de l’espai natural per a molts ciutadans. 4.4 Impactes sobre la biodiversitat i el paisatge Cal destacar la diversitat de comunitats com un valor per ella mateixa, que repercuteix

en la biodiversitat florística i faunística, sempre i quan es mantingui una connectivitat entre

les diverses comunitats.

La urbanització de l’entorn de l’Alegria tindria efectes sobre el paisatge i la biodiversitat: es

fragmentarien i es perdria la continuïtat de les comunitats dels matollars i el mosaic

agroforestal cap a a les pinedes i alzinars propers, així com la continuïtat, la permeabilitat i

recàrrega de de la Riera d’en Font i el Torrent dels Grills.

Per altra banda, i respecte el risc d’incendis, la presència d’una mosaic agroforestal on

es potencii el cultiu de la vinya permet atenuar el risc de generació i d’extensió dels

incendis forestals, ja que suposa una separació entre les àrees potencialment generadores

de risc a causa de la freqüentació (zones urbanes) i les zones forestals.


11

La superfície afectada pels incendis ha estat molt important, de manera que es pot

considerar l’impacte de major afecció sobre la vegetació a l’àrea d’estudi. L’any 1994 va

ser especialment devastador i la sensibilització de la població al respecte és molt elevada,

com ho demostren les campanyes anuals de reforestació. 4.5 Figures de protecció del territori Existeixen diverses figures de protecció respecte els espais naturals de Tiana, en contacte

amb l’àmbit d’estudi.

En primer lloc, el mateix Pla General Metropolità de l’any 1976, amb l’ordenació del sòl

no urbanitzable, i en el marc de l’anterior Llei del sòl, inclou les categories de verd privat

d’interès tradicional (8b), lliure permanent (26) i parc forestal de conservació (27) i de

repoblació (28).

Per altra banda, cal destacar del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs (en aprovació provisional), dins el terme municipal de Tiana però

que no es troba en contacte directe amb l’àmbit d’estudi tot i que sí existeix una clara

connectivitat ecològica. El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria

de pla territorial sectorial.

Finalment es crea la figura del Parc de la Serralada de Marina, que a part d’incloure

l’àmbit del PEIN, amplia la protecció fins als límits del sòl urbanitzable i s’aprova

definitivament el Pla especial de protecció del paisatge del sector sud de la Serralada de

Marina l’any 2002.

Aquest espai constitueix un element molt notable pel seu interès ecològic, cultural i

paisatgístic, incrementat encara més per la seva situació contigua a una de les àrees més

densament poblades de la regió metropolitana de Barcelona, de manera que juga un

paper clau en l’estructuració territorial d’aquesta zona, que sobrepassa abastament l’àmbit

estricte del Pla especial de protecció.

En l’àmbit d’estudi, i tenint en compte la bona qualitat del paisatge i, alhora, la seva

fragilitat, el Pla Especial de la Serralada de Marina preveu un tractament específic als

sectors analitzats.

A Can Masdeu - Can Cirera es preveu un àmbit de tractament paisatgístic en una zona

agroforestal, on el camí del cementiri té un caràcter de zona agroforestal de façana del


12

Parc i caldria adequar els entorns a la seva ubicació i ús, facilitar el pas de vianants,..., així

com compatibilitzar els usos dotacionals que s’hi donen – cementiri, ermita, ...- i adequar la

sortida d’itineraris cap al turó de Galzeran millorant la senyalització.

A l’àrea del Torrent dels Grills es preveu un àmbit de tractament paisatgístic entre una

zona d’alt interès ecològic i paisatgístic i zona agroforestal. Caldria una ordenació

d’edificacions i usos en una zona de vora del Parc, una restauració del torrent dels grills

amb una substitució progressiva de la comunitat secundària de canyar i espècies

arbustives per comunitats de ribera més madures.

4.6 Documents de treball de referència

L’abril de l’any 2003 el Ple de l’Ajuntament de Tiana va aprovar per unanimitat el Pla

d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 Local, el document de treball bàsic que emana de les

disposicions internacionals que va fixar l’Agenda 21 de Rio de Janeiro l’any 1992, a les

quals l’Ajuntament de Tiana es va comprometre.

En la introducció a l’Estratègia municipal per a un desenvolupament urbanístic sostenible es fa

referència als objectius que han de permetre definir clarament el model urbanístic de Tiana:

“ L’actual tendència de creixement urbanístic ha de tenir un límit sobre el territori,

considerant la seva capacitat de càrrega teòrica, de manera que el creixement de nous

usos residencials s’ha de veure limitat per la protecció del medi natural i la capacitat de

tancar els límits urbans del municipi.

Destacar algunes accions previstes al Pla d’Acció Ambiental que fa referència a l’àmbit

d’estudi.

En l’acció 1.1.2: Generar recursos econòmics per a protegir el Sòl no urbanitzable, es

destaca que cal potenciar la recuperació del cultiu de la vinya, com a font per generar

recursos econòmics que permetin una protecció efectiva del territori.

En l’acció 1.1.4: Creació un Pla de protecció i recuperació de rieres, fonts i torrents, es

proposa la protecció a través de figures normatives i de planejament de les rieres i

torrents.


13

En l’acció 1.1.5: Proposar la revisió del sòl urbanitzable d’interès ambiental com a no

urbanitzable, es destaca que hi ha un seguit de terrenys qualificats com a urbanitzables

però que, per les seves característiques, tenen interès ambiental i, per tant, es proposa la

revisió del sol urbanitzable d’interès ambiental com a no urbanitzable a la zona de Can

Cirera i l’Alegria, Can Masdeu i la Casa Alta, per tal de protegir aquests espais abans no

es dugui a terme la seva urbanització.

També existeixen dos documents de treball, no sotmesos a aprovació, sobre el model urbà

de Tiana: Model urbà de Tiana, propostes d’actuació 1997-2007 (Ajuntament de Tiana,

Novembre 1997) i ¿Tiana, on vas? uns breus apunts del passat, present i futur del procés

de creixement del nostre poble (J.Maristany, Maig 2001).

Es fa referència, per exemple, a la necessitat d’extendre el sistema d’espais lliures per tal

de millorar la qualitat de vida i a preveure nous usos i activitats compatibles amb criteris

mediambientals, potenciar un creixement ordenat de Tiana, no perdre el caire, tradicions i

ambient local, potenciar l’agricultura com a font d’ingressos sostenible... També es

proposa aplicar un cinturó verd de les rieres per tal de fer, per exemple, de la Riera d’en

Font i entorn de masies catalogades un parc agroforestal que servís de corredor del Parc

de la Serralada de Marina, de manera que aquest conjunt podria ser molt útil per millorar el

paisatge visual i la qualitat de vida del poble i les noves urbanitzacions. 4.7 Resum dels principals valors de les zones

- Interès històric-artístic de l’entorn de l’Ermita de l’Alegria i les masies catalogades

com a llavor de la vila de Tiana.

- Qualitat del terreny per a usos agrícoles des del punt de vista geològic, hidrològic i

funcional.

- Interès paisatgístic, agrícola i natural del mosaic agroforestal, així com per millorar la

prevenció d’incendis, l’heterogeneïtat del paisatge, crear un cinturó agrícola com a

límit del Parc i millorar la biodiversitat i la connectivitat d’espais naturals.

- Importància de la protecció de torrents i rieres: Riera d’en Font i Torrent dels Grills.


14

5.- SECTORS I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DE L’ÀMBIT

Sector Can Masdeu (Camí de l’Alegria-Cementiri) Situat al nord-oest del conjunt històric-artístic i ambiental de l’Alegria. Són terrenys rústics i

forestals, amb accés pel vell camí de can Gosch que creua la Riera d’en Font i condueix a

l’equipament del Cementiri Vell. El límit sud el constitueix el camí Alt d’Alella o del Mig.

Àmbit qualificat de Zona de Desenvolupament Urbà Opcional, Intensitat 3, clau (21).

El sector està afectat, en part, pel Catàleg Arquitectònic de Tiana: conjunt de l’Alegria i el

Cementiri, l’edifici i entorn de la masia existent de Can Masdeu o Can Monserdà. També

està afectat pels plans especials de Protecció de la Serralada de Marina i de l’Alegria,

aquest últim derivat del mateix Catàleg.

Els usos actuals són de conreu, explotació agrícola i forestal.

Superfície total aproximada: 99.263 m2 (9,93 Ha).

(Font: Serveis Tècnics)

Sector Can Cirera Situat al sud-est del conjunt de l’Alegria, amb la parròquia de Sant Cebrià i els masos de

Can Brossa i Can Cirera, qualificat de “Verd Privat d’Interès Tradicional”, clau (8b) en

SNU, i protegits pel Catàleg Arquitectònic de Tiana.

L’àmbit presenta les qualificacions següents:

- Parc Urbà de nova creació de caràcter local, clau (6b).

- Zona de Desenvolupament Urbà, Intensitat 2, clau (20b). Sup: 63.425 m2 (6,34 Ha).

- Lliure permanent en sòl no urbanitzable, clau (26).

- Zona de Desenvolupament Urbà Opcional Intens 3, clau (21). Sup: 79.624 m2 (7,96

Ha).


Enllaça pel sud amb el camí Alt d’Alella i el planejament parcial ja executat de can

Fàbregas de baix, i el del Mas Frares i can Gaietà, en procés d’execució. A l’est, amb el


15

sector dels torrents de can Fàbregues i dels Grills, que segons el pla de la Serralada de

Marina té la configuració d’Àmbit de Transició entre el Parc i la zona urbana.

La previsió del vial de servei projectat queda afectada per l’àmbit del pla especial de

l’Alegria. L’ús actual dels terrenys és majoritàriament el conreu.


Sector Riera d’en Font

Àmbit subjecte al futur desenvolupament d’un pla especial, segons prescripció del Catàleg

Arquitectònic de Tiana.

Les qualificacions que es donen dins de l’àrea són:

- Zona de Verd Privat Protegit de Tiana, 8at(p).

- Zona de Modificació Puntual a Can Jordana, clau (18*).

- Lliure Permanent en sòl no urbanitzable, clau (26).

- Equipaments comunitaris, clau (7b).

La zona de Can Jordana, amb una superfície de 12.749,10 m2, comprèn les claus (6b)

parc de nova creació local, (7b) equipament, (5a) sistema viari bàsic i la clau (18*),

subjecte a ordenació volumètrica específica, equiparada al Tipus II de la clau (20b) ja

esmentada anteriorment. Modificació Puntual del PGM, pendent d’Aprovació definitiva.



Sector Casa Alta Terreny situat al sud de la Riera d’en Font, a la vessant esquerra de la llera, qualificat de

Zona de Desenvolupament Urbà, Intensitat 2, clau (20b).

És un polígon afectat totalment pel plans especials ja esmentats i, a més, per una àrea

inundable de la riera. El seu aprofitament actual és agrícola.

Superfície aproximada: 14.226 m2 (1,42 Ha).



16

6.- SÒL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ

El planejament vigent contempla en aquesta zona de Tiana dos tipus de sòls urbanitzables en

l’àmbit general delimitat de nova ordenació:

- Urbanitzable Programat Zona de Desenvolupament Urbà, Intensitat 2, clau (20b). Articles

115 a 122 de les Normes Urbanístiques (en endavant N.U.).

- Urbanitzable No Programat, Zona de Desenvolupament Urbà Opcional Intensitat 3, clau

(21). Articles 134 a 142 de les N.U.

La Clau (20b) pot desenvolupar-se per un Pla Parcial d’Ordenació. El tipus d’ordenació “haurà de

respondre a edificis en ordre obert, amb espais enjardinats annexes, per obtenir adequats nivells

de quietud, repòs i protecció dels valors paisatgístics i ambientals”. Article 115 N.U.

A la Clau (21), de menor intensitat d’ús, “en tant no s’aprovi un Programa d’Actuació els terrenys

no podran ser objecte de desenvolupament urbanístic, ni s’hi podran construir edificacions que no

estiguin vinculades a l’explotació agrícola o forestal, atesos els seus valors paisatgístics i

ambientals”. Article 142 N.U.

Segons informació de la Corporació Metropolitana de Barcelona, el PGM adjudicava a Tiana

100,14 hectàrees de sòl urbanitzable, desglossades en 45,46 Ha. de Programat i 54,68 Ha. de No

Programat, que suposen respectivament els percentatges de 5,64% i 6,78% del total urbanitzable

metropolità.

Els sectors en execució a Tiana són:

La Ciutadella (4,70 Ha)

Can Puigcarbó (2,90 Ha)

Els Vessants 1 (5,80 Ha)

Carmelità (4,10 Ha)

Total 17,50 Ha (uns 467 habitatges)


17

Nous sectors amb iniciatives de planejament: (previsió quatre anys)

Can Gaietà (5,10 Ha)

Les Costes (15,20 Ha)

Camí Alt d´Alella (5,80 Ha)

Can Matas (1,24 Ha)

Els Vessants 2 (4,65 Ha) Total: 31,99 Ha (uns 662 habitatges)

(previsió sis anys)

Can Nolis (0,78 Ha)

Can Cirera (9,10 Ha)

Creu de Terme (6,20 Ha)

Riera d’en Font (2,40 Ha)

El Portell (4,60 Ha)

Casa Alta (0,75 Ha)

La Conreria (8,51 Ha industrial)

Front Urbà B20 (4,66 Ha)

Can Masdeu (9,34 Ha) Total: 46,34 Ha (uns 775 habitatges)

(Font: AGENDA 21 de Tiana) Segons aquestes informacions parcials, el Sòl Urbanitzable és de 95,83 Ha, amb un sostre

aproximat de 1.904-2.000 habitatges. La previsió de creixement urbà, definida com el quocient entre el sòl urbà i el sòl destinat a ser

urbanitzat (sòl urbà + urbanitzable), és del 49,81%, és a dir, hi ha una elevada previsió de

creixement, sobretot degut a la proximitat de la continuïtat urbana metropolitana i el paper que ha

de jugar Tiana en l’expansió d’aquesta. La franja urbanitzable que ens ocupa, segons aquesta Font d’informació, significa el 2,38% del

total sòl urbanitzable metropolità. Respecte del potencial de Tiana es tracta del 19,16%. Cap d’aquests plans ha estat presentat.


18

7.- APLICACIÓ DEL PGM EN EL SÒL URBANITZABLE DE L’ÀMBIT S’han desenvolupat diferents models teòrics d’implantació d’aquests urbanitzables per poder

analitzar correctament la seva situació i el seus impactes. La aplicació dels paràmetres de

planejament ha donat el següent resultat: Can Masdeu

Edificabilitat bruta: 23.359 m²

Edificabilitat neta: 9.811 m²

Nombre d’habitatges: 58 S’han disposat 3 parcel·les de 7.786 m² cada una, amb un bloc de 450 m² de planta cada una,

de planta baixa i 4 alçades.

Can Cirera Edificabilitat bruta: 39.420 m²


Nombre d’habitatges: 187 S’han disposat 3 parcel·les de 6.520 m² cada una, amb dos blocs de 450 m² de planta cada

una, de planta baixa i 4 alçades, 2 parcel·les de 3.736 m² cada una, amb un bloc de 450 m² de

planta cada una, de planta baixa i 4 alçades i 2 parcel·les de 6.139 m² cada una, amb un bloc

de 450 m² de planta cada una, de planta baixa i 3 alçades.

Casa Alta Edificabilitat bruta: 6.134 m²


Nombre d’habitatges: 58 S’han disposat 1 parcel·la de 6.134 m² amb dos blocs de 450 m² de planta cada una, de planta

baixa i 3 alçades.

Totals Edificabilitat bruta: 68.913 m²


Nombre de blocs: 15

Nombre d’habitatges: 278

Superfície construïda:33.740 m²


19

Aplicació del planejament vigent amb Tipus II

Can Masdeu



Nombre d’habitatges: 58 S’han disposat 20 parcel·les de 400 m² cada una, amb 20 habitatges unifamiliars i 3 parcel·les

de 5.119 m² cada una amb 38 habitatges unifamiliars agrupats

Can Cirera



Nombre d’habitatges: 187 S’han disposat 22 parcel·les de 406 m² cada una, amb 22 habitatges unifamiliars, 2 parcel·les

de 5.314 m² cada una, amb 44 habitatges unifamiliars agrupats, 18 parcel·les de 415 m² cada

una amb 18 habitatges unifamiliars, 18 parcel·les de 412 m² cada una amb 18 habitatges

unifamiliars i 2 parcel·les de 2.485 m² amb 10 habitatges unifamiliars agrupats.

Casa Alta Edificabilitat bruta: 6.134 m²



S’han disposat 15 parcel·les de 408 m² cada una amb 15 habitatges unifamiliars.

Totals



Habitatges unifamiliars aïllats 93

Habitatges unifamiliars agrupats: 92


Superfície construïda: 26.050 m²


20

8.- PLANEJAMENT DERIVAT

El Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, aprovat

definitivament, posa de relleu la importància de les zones de contacte directe del Parc amb les

zones urbanes al sud, entre elles el nucli de Tiana. A més, manifesta la necessitat de frenar els

impactes negatius de la urbanització sobre el Parc, en el marc d’una política territorial dirigida a

controlar la dispersió del procés urbanitzador.

Part del conjunt de l’Alegria i dels sectors urbanitzables s’integren en el Parc com a “Àmbit de

tractament paisatgístic” i com a terrenys de transició. El Camí del Cementiri és, de fet, la via verda

i paisatgística que relliga el Parc i el municipi. La seva bifurcació per can Brossa vertebra el territori

cap a l’eix de la vall de la Riera d’en Font.

El Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana, aprovat el

2002, preveu la redacció de dos plans especials, el del conjunt de l’Alegria i el de la Riera d’en

Font, per la preservació històrica, paisatgística i ambiental del terme municipal, a banda de les

proteccions específiques dels elements arquitectònics inclosos en els seus àmbits respectius. El

mateix Pla determina com a béns protegits amb grau de protecció B, el més alt d’ordre municipal,

el conjunt de l’Alegria i el Cementiri Vell.


21

9.- JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

9.1 Des del Paisatge

Tal i com es defineix en el Conveni Europeu del Paisatge: “el paisatge fa referència a un

àrea tal com la percebi la gent, el caràcter de la qual és resultat de l’acció i la interacció de

factors naturals i/o humans”.

L’ordenació que es proposa parteix de l’aplicació de criteris ambientals i paisatgístics.

L’objectiu és harmonitzar els usos del sòl i els aprofitaments admissibles, juntament amb la

voluntat municipal de sostenir aquest espai natural tradicional de la població en un indret

de frontera de la ciutat amb el parc natural de la Serralada de Marina.

Les rieres són elements fonamentals en la estructura de la serralada, definidores del

paisatge litoral del Maresme. És primordial, des de l’ecologia i el paisatge, la preservació

d’aquests espais encara vius. Són sistemes naturals i de relació ecològica entre la plana i

la serralada (corredors biològics) que conserven una biodiversitat que cal preservar i

restaurar. Són, per tant, espais potencialment molt rics i que sovint pateixen una forta

pressió. Aquesta pressió, d’origen antròpic, es tradueix en la actualitat en la causa

principal del estat crític de degradació d’aquests sistemes.

Dins l’àmbit de l’Alegria i el seu entorn trobem dos zones orogràficament diferents i

relacionades per les conques de les rieres orientals de Tiana. Tota la peça conformada per

aquestes dues zones té un caràcter marcadament agro-forestal i està vorejada pel Pla

Especial de la Serralada de Marina.

La capçalera muntanyosa de l’Alegria es defineix per la seva posició geogràfica

preponderant respecte al casc urbà i a la confluència de les lleres de les rieres, a més

conté la major part dels sòls qualificats d’urbanitzables de l’àmbit.

Els vessants de les rieres formen una vall característica per la que s’orienten les visuals al

mar del turó de l’Alegria. Els terrenys, amb l’excepció dels espais de can Jordana i la Casa

Alta, són qualificats preferentment com a sòl no urbanitzable i d’equipaments,

respectivament.

L’enclavament de l’Alegria, els assentaments dels masos i la disposició del nucli urbà al

llarg del promontori, revelen una estructura profundament arrelada sobre les particularitats


22

pròpies d’aquest territori que, de transformar-se, comportaria una alteració evident del

paisatge i del medi ambient.

Per tant, cal revisar en l’àmbit de l’Alegria les expectatives edificatòries previstes i els seus

impactes respecte de l’actual configuració paisatgística de la població, així com el seu

impacte en el medi natural.

Els elements del paisatge s’han desglossat d'acord amb diferents conceptes, com són: el

relleu amb pendents iguals o superiors al 20%; els conjunts boscosos i arbrats, la

vegetació de ribera i els arbres singulars del Catàleg arbori de Tiana; el sistema hidrogràfic

de rieres i torrents; la identificació de les terrasses de conreu; els usos actuals dels sòls;

les visuals dominants i el patrimoni arquitectònic. La presentació per separat dels actius

territorials mostra de forma efectiva la coherència de la idea de preservació del medi

existent i del seu paisatge.

Per determinar el grau d’impacte visual s’ha fet un estudi de les panoràmiques, presses

des del límit del perímetre del nucli urbà i des de la singularitat del mirador de l’Alegria,

seguint un recorregut predeterminat, amb el punt de vista a l’alçada de la mirada d’un

vianant.

Resulta evident comprovar que la major part del turó, i més concretament la part dins de

l’àmbit d’estudi, queda totalment exposat visualment. En canvi, les rieres s’amaguen en la

topografia i pràcticament desapareixen per l’espectador.

Les visuals s’han contraposat amb les àrees edificables del PGM, definides per les

tipologies de construcció admeses per la Normativa metropolitana. Es pot comprovar la

seva interferència sobre els terrenys afectats i l’alt impacte de les hipotètiques edificacions,

tant d’una tipologia com d’ un altre.

S’han delimitat els espais inundables de la riera i l’àmbit del Domini Públic, d’acord amb la

informació de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Reial Decret 849/1986, de 11 d’abril. A

més, s’han inclòs els terrenys que es consideren adequats per preservar la morfologia

actual de la riera central i fomentar la previsible progressió de la vegetació de ribera.

El Catàleg de Tiana, com ja s’ha esmentat, protegeix totes les peces arquitectòniques de

l’àmbit i delimita uns espais subjectes a la redacció de plans especials de protecció del

paisatge tradicional.


23

9.2 Des de l’Urbanisme

Es proposa la desclassificació dels sòls urbanitzables no executats amb l’objecte de

preservar l’entorn. També es sol·licita que l’Organisme competent reconsideri el límit sud

del parc de la Serralada de Marina i el traslladi fins el camí del Mig, o camí Alt d’Alella, a fi i

efecte de consolidar la protecció efectiva d’aquests territoris.

És evident que no hi ha intenció manifesta clara d’urbanitzar aquests terrenys i que la seva

utilització tradicional ha estat la rural i forestal. La voluntat popular queda palesa a

L’Agenda 21 Local que el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat el mes d’abril de

2003, i on s’exposa raonadament l’acció de protegir aquests terrenys abans que no es

dugui a terme la seva urbanització.

Tampoc ha existit exercici dels drets de la Propietat i no s’ha consolidat ni presentat cap

proposta al respecte en aquests anys i no sembla, d’altra banda, que es generin drets

d’indemnització, segons es dedueix a l’Informe Jurídic. La incidència del canvi de

qualificacions i la repercussió sobre el Sòl Urbanitzable Metropolità no és rellevant.

A aquests fets s’hi afegeix la vocació paisatgística d’aquesta costa com a teló de fons de la

vila acabada, com a valuós sistema de conservació del medi ambient i del patrimoni

cultural, com a sistema d’enllaç entre el parc natural i les rieres al llarg del terme municipal.

Altres criteris intervenen per tal de concretar l’ús de l’espai disponible:

a).- Reconeixement del relleu actual, treballat tradicionalment com terrasses de conreu i

ocupat parcialment per grans hivernacles de plàstic. Els pendents quan són superiors

al 20% generen molts problemes a l’edificació. Obliguen a grans moviments de terres

per adaptar la parcel·la i la nova construcció a una situació que no sigui la de màxima

exposició visual que es deriva de l’ocupació directa de les terrasses.

b).- Accessibilitat de les finques respecte de la vialitat bàsica de la població. L’àmbit té una

deficient capacitat de connexió per sobre del camí Alt d’Alella, degut al relleu, a

l’estructura agrícola i a la riera. El carrer de can Gosch és insuficient i el seu enllaç pel

camí del Cementiri que voreja el parc de Marina és una via de valor paisatgístic que el

Catàleg de Tiana pretén protegir de qualsevol intervenció de disseny “urbà”.

El vial de cornisa previst pel PGM i que afecta a l’Alegria només tindria sentit si

s’apliqués el desenvolupament urbà de la peça. Igualment, el camí de Can Brossa,

afectat d’eixamplament pel planejament, és una via que actualment ens situa en el


24

món rural per la presència de tanques de pedra i murs de paredat, camps, arbres

fruiters i absència d’elements urbans. Amb la Modificació proposada, no caldrà

mantenir l’afectació de la traça del vial de cornisa del Pla General, ni alterar la secció

actual del camí de Can Brossa.

Cal reconsiderar el vial d’accés a la Virreina en el tram que envaeix la llera de la riera

d’en Font, per tal de trobar un recorregut alternatiu que no malmeti la riera i sigui

realment factible.

c).- El condicionant que fa referència a la inundabilitat i, per tant, a la validesa de

l’ocupació residencial de determinats espais, com els del sector inferior de Can

Masdeu i tota la peça de la Casa Alta.

d).- Evitar aïllar un corredor central verd totalment envoltat de sòl urbà, seguint les

expectatives del planejament derivat a la zona.

e).- Restablir la qualificació que garanteix l’ús agrícola, ara per ara inexistent a Tiana.

Aquesta qualificació s’adiu, dins l’àmbit proposat, amb l’estructura agropequaria de les

explotacions dels voltants.

f).- En relació amb la forma de la ciutat. Resulta una oportunitat excel·lent la possibilitat

d’aturar el creixement urbà en un indret tan característic de la vila, i evitar l’indiscutible

desordre que la pretesa ordenació generaria.

Territorialment, les dues rieres fonamenten el final, o el naixement, de la població, de fet,

amb un criteri semblant al que un dia va inspirar l’arrelament de la actual Tiana.

Fonts d’informació:

Planimetría disponible (ortofoto digital 1/5.000. Cartografia 1/2.000) Pla General Metropolità Pla Especial de la Serralada de Marina Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni de Tiana Inventari vegetal bàsic i Catàleg de l’Arbrat de Tiana INUNCAT Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua Pla director d’aigües pluvials dins l’àmbit de l’ESMHTR Reconeixement del terreny físic Reportatge fotogràfic Visuals més significatives. Comprovació de particularitats sobre el terreny


25

10.- MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ

Els canvis urbanístics que es consideren necessaris introduir abasten diferents aspectes que

seguidament es descriuen per sectors.

Sector de l’Alegria

La classificació estableix com a punt de partida la delimitació del Pla Especial de la

Serralada de Marina, per sobra la qual només es classifica el sòl de No Urbanitzable, amb

la clau (26), de “Lliure permanent” (Article 161 N.U.). Amb l’excepció de la parcel·la d’àmbit

de protecció del Catàleg de Tiana que inclou la masia protegida de Can Masdeu, que es

classifica també de SNU, però amb la clau (8b), “Verd Privat d’Interès Tradicional”, que

resulta adient per les seves característiques (Article 147 N.U.).

Per sota de la delimitació esmentada i dins l’àmbit, fins arribar al camí Alt d’Alella, tots els

terrenys reben la classificació de Sòl No Urbanitzable, la major part de les terres amb la

qualificació de “Rústic Protegit de Valor Agrícola”, clau (24), segons l’Article 151, espai que

s’ha de preservar de la seva incorporació a àrees urbanes. Com en el cas anterior, la

parcel·la protegida pel Catàleg de Tiana de la masia de Can Pere Maurell es qualificarà

amb la clau (8b), “Verd Privat d’Interès Tradicional”.

Com que es desclassifica el sòl urbanitzable, el sistema de clau (6b), “Parcs i Jardins de

Nova Creació de caràcter local”, ja no es preceptiva la seva cessió de sòl. Així, l’espai

resultant rep igualment la clau (24), “Rústic Protegit de Valor Agrícola”.

El camí que divideix les dues àrees classificades amb la clau (24) de “Rústic Protegit de

Valor Agrícola”, es manté en la seva traça actual seguint el límit de l’àmbit del Pla Especial

de la Serralada de Marina. Via paisatgística que enllaça el recinte històric de l’Alegria i el

cementiri marí, es classifica amb la clau (5), vialitat bàsica.

Sector de la Riera d’en Font

A Tiana, les rieres són sistemes generadors d’un peculiar paisatge. Es pretén conservar el

seu estat natural, frenar el deteriorament i prevenir la seva transformació.

En el cas de la Riera d’en Font, es planteja l’oportunitat de que la clau (26), “Lliure

permanent”, articuli la vila vella i el nou eixampla amb un espai verd. En general, els altres


26

terrenys amb altres qualificacions no cal transformar-los per a que ja resulten suficients per

a la defensa de la riera.

La clau (26), entesa com de protecció del paisatge local, ve avalada també per la Servitud

d’ús públic de la Llei d’Aigües i el Reglament del Domini Públic, que consisteix en una

franja com a mínim de 5 metres d’amplada, comptabilitzats des de l’extrem superior del

talús natural, permanentment practicables, més la zona de Policia, de 100 metres, en la

qual es condicionaran l’ús del sòl i les activitats que s’hi desenvolupin.

L’àrea de les feixes de Can Jordana ha estat promoguda per l’Ajuntament com un sector

de sòl urbà que conté una clau (6b) de parc públic, la clau (7b) d’Equipament comunitari, i

un altre clau (18*), “Volumetria Específica”, assimilada a la clau (20b), “Desenvolupament

urbà, Intensitat 2”, pendent d’Aprovació Definitiva.

Es proposa la total desclassificació com a sòl urbanitzable l’àmbit de la Casa Alta, per

requalificar-lo com a Sòl No Urbanitzable, clau (26). Aquest terreny es troba situat dins de

l’àmbit protegit de la Serralada de Marina, no disposa d’accés i està vorejat d’altres

terrenys no urbanitzables, claus (26) i (8b). És un sector que envaeix el Domini i la

possible franja de conservació dels marges fluvials, amb una ubicació molt pròxima a la

confluència de les rieres en un punt inundable. La seva morfologia tampoc afavoreix una

distribució física raonable del fet urbà.


27

11.- QUADRE COMPARATIU DE SUPERFICIES SISTEMES TOTAL ÀMBIT 515.710 m² 515.710 m²

QUALIF.

VIGENT

MODIF.

PUNTUAL

Parcs i jardins urbans

De nova creació de caràcter local

6b

30.511 m²

30.511 m²

20.550 m²

20.550 m²

Equipaments comunitaris i dotacions

Actuals

De nova creació de caràcter local

7a

7b

12.181 m²

5.526 m²

6.655 m²

12.374 m²

5.719 m²

6.655 m²

Parcs forestals

De conservació

_ _

Zones en sòl urbà

Verd privat protegit Desenvolupament urbà, intensitat 2, volumetria específica Espai lliure

8a

18*

EL

40.794 m²

23.992 m²

5.238 m²

11.564 m²

40.794 m²

23.992 m²

5.238 m²

11.564 m²

Zones en sòl urbanitzable

Desenvolupament urbà, intensitat 2

Desenvolupament urbà opcional, intensitat 3

20b

21

198.263 m²

55.280 m²

142.983 m²

_

Sòl no urbanitzable

Verd privat d’interès tradicional

Lliure permanent

Rústic protegit de valor agrícola

8b

26

24

194.994 m²

69.745 m²

125.249 m²

_

411.534 m²

78.571 m²

152.688 m²

180.275 m²

Xarxa viària bàsica 5 / VI 38.587 m² 30.458 m²


28

12.- NORMATIVA DE PROTECCIÓ

Article 1er.- L’àmbit d’aquesta Modificació Puntual del Pla General Metropolità abasta el

Conjunt de l’Alegria, la Riera d’en Font i el Torrent dels Grills; els límits d’aquest àmbit venen

grafiats en el plànol “Delimitació de l’àmbit” i la superfície d’aquest és de 515.710 m².

Article 2n.- L’àmbit objecte d’aquesta Modificació Puntual és ordenat urbanísticament per

aquestes Normes, en el no previst en elles per les NNUU del PGM, a banda de l’aplicació de la

Normativa del Pla Especial de la Serralada de Marina-Sud que preveu un tractament específic per

part del Conjunt de l’Alegria que inclou sectors fins ara urbanitzables i que es desclassifiquen.

Article 3er.- En la interpretació d’aquesta Normativa es tindran en compte les directrius del Pla

d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 Local, aprovat l’abril de l’any 2003 pel Ple de l’Ajuntament.

Així mateix, es tindrà en compte, a efectes interpretatius, que els objectius bàsics de la present

Modificació Puntual són els següents:

- Protecció de la Riera d’en Font i del Torrent dels Grills.

- Foment dels usos agrícoles dels terrenys amb vista de crear un cinturó agrícola com a

límit del Parc de la Serralada de Marina.

- Protecció de l’heterogeneïtat paisatgística.

- Respecte dels bens inclosos al catàleg del patrimoni arquitectònic de Tiana (conjunt de

l’Alegria i el Cementiri, Can Masdeu, Can Moncerdà, etc.).

Article 4rt.- El sòl no urbanitzable de l’àmbit és objecte d’especial protecció que tanmateix pot

completar-se mitjançant Plans Especials o Sectorials que tinguin per objecte:

- La protecció del paisatge i dels elements concordats amb el mateix.

- La promoció de Plans d’Explotació agrícola i/o forestal.

- La definició i promoció d’una xarxa de camins i itineraris d’accés peatonal.

- La promoció turística dels elements més singulars.

Article 5è.- En totes aquelles actuacions d’interès públic que necessàriament hagin d’executar-se

en el territori a l’empara de l’article 47 del Decret Legislatiu 1/2005, serà necessari efectuar un

estudi d’avaluació d’impacte ambiental sempre que dites actuacions puguin implicar riscos pel

medi ambient i pels valors que són objecte de protecció.


29

Article 6è.- En coherència amb els objectius a assolir, dins de l’àmbit d’aquesta Modificació

Puntual:

1.- Es prohibeixen, amb caràcter general, aquelles construccions, tanques, cartells o

instal·lacions que pels seus materials, volum, colors o baixa qualitat puguin incidir negativament en

la percepció visual de l’entorn on es situïn; tampoc seran admesos els aterrassaments i/o

desmunts i, en general els moviments de terres que comportin una alteració negativa del paisatge.

2.- Es prohibeixen les activitats d’acopi, dipòsit, classificació o tractament d’àrids i runes.

3.- Es prohibeix qualsevol activitat extractiva.

4.- Les tanques de finques no podran formar-se amb elements opacs i hauran de permetre

el pas de les espècies faunístiques; aquestes tanques es separaran un mínim de 3 metres de l’eix

dels camins i, en tot cas, 1 metre de l’aresta de l’explanació.

5.- Només es concedirà llicència municipal per a la tala d’arbres si l’impacte ambiental

conseqüent es considera admissible.

6.- Només podran ser objecte de llicència les obres i/o instal·lacions previstes a l’article

47.3 i 47.4 del Decret Legislatiu 1/2005 seguint els procediments específics dels articles 48 i 50.

Tanmateix, dins els àmbits objecte del Pla Especial de la Serralada Marina-Sud aquestes obres o

instal·lacions tindran les limitacions fixades per la seva Normativa específica.

7.- Són, en tot cas, incompatibles els següents usos:

- Industrials o d’emmagatzematge.

- Ramaderia intensiva.

- Activitats extractives.

- Campings i altres modalitats d’acampada.

- Activitats esportives de competició i/o professionals.

- La introducció d’espècies vegetals o animals no autòctones.

Article 7è.- Es prohibeix la parcel·lació urbanística així com les divisions i segregacions de les

finques rústiques actuals que resultin inferiors a la unitat mínima de conreu agrícola o, si s’escau, a

la de la unitat mínima de protecció forestal.

Article 8è.- En tot l’àmbit no es permetrà, en cap cas, noves edificacions i/o ocupacions que no

siguin les previstes en l’article 6è.6; queden especialment prohibits els hivernacles de cap mena.


30

A les edificacions existents i reconegudes pel Planejament Urbanístic o Sectorial s’admeten les

obres de conservació i manteniment, així com les d’ampliació, modernització i millora sense

sobrepassar en cap cas un augment del 10% del sostre existent en el moment de l’aprovació

d’aquesta Modificació Puntual.

Quan les obres s’hagin de dur a terme en edificacions incloses en el Catàleg del Patrimoni, la

intervenció s’adequarà al que prescriu la seva Normativa específica.

Article 9è.- No és permesa la circulació de vehicles automòbils camps a través o fora de les

carreteres i camins habilitats, llevat de que sigui conseqüència d’activitats agropequàries o

forestals o de l’accés dels propietaris o arrendataris a llurs finques.

S’entén que no són aptes per a vehicles amb motor aquells camins que es defineixen a la Llei

9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; tampoc són aptes els camins no

pavimentats d’amplada inferior als 3,5 metres.

Article 10è.- A tot el llarg de la riera d’en Font i del Torrent de Can Grills s’ha de respectar una

franja d’una amplada de 5 metres a cada costat del marge de la llera fluvial. La protecció de les

aigües en l’àmbit es regirà amb caràcter general per la Legislació sectorial existent i caldrà tenir en

compte les directrius contingudes a l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol.

Article 11è.- En tot cas, es prohibeixen les autoritzacions d’usos i obres de caràcter provisional.

Disposició addicional.- En tot el no previst en aquesta Normativa serà d’aplicació subsidiària la

Normativa aplicable als sòls no urbanitzables pel Pla General Metropolità i en el Decret Legislatiu

1/2005 i disposicions concordants.


31

13.- INFORME JURÍDIC

Des d'una perspectiva estrictament jurídica, la proposta de Modificació Puntual del PGM a

l'entorn de l’Alegria i de la Riera d'en Font de Tiana, s'ajusta en els seus criteris i objectius a la

finalitat assenyalada en el Capítol II ("Principis generals de l'actuació urbanística") del Títol

Preliminar de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, atesa la seva voluntat de preservar els

valors paisatgístics, històrics i culturals, i per tant, garantint un desenvolupament urbanístic

sostenible.

Tanmateix, a la proposta es planteja la desclassificació dels sòls urbanitzables existents

en l'àmbit de nova ordenació, qualificats pel PGM com a Zona de Desenvolupament Urbà,

Intensitat 2 (Clau 20 b), i Zona de Desenvolupament Urbà Opcional, Intensitat 3 (Clau 21),

atorgant-los la classificació de sòl no urbanitzable.

En aquest sentit, doncs, la primera qüestió que cal plantejar, per la seva transcendència,

és la referent a si el canvi de classificació dels sòls actualment urbanitzables, per atorgar-los la

classificació de sòl no urbanitzable proposada per la Modificació Puntual, donaria o no lloc a

indemnització per la reducció de l'aprofitament urbanístic.

En un primer moment, la llei del Sòl de 1956 va establir que les restriccions en el contingut

urbanístic atorgat pel planejament com a conseqüència d'una nova ordenació, no donaven lloc a

indemnització, llevat que l'aprofitament fos inferior al mínim edificable de 0,2 m2t/m2s, garantit per

aquesta Llei.

Posteriorment, el Text Refós de la Llei del Sòl de 1976 (LS 1976) va eliminar aquest mínim

garantit, si be va fixar en el seu article 87.2 que

"La modificación o revisión de la ordenación de los terrenos y construcciones establecida

por los Planes Parciales, por los Planes Especiales, y por los Programas de Actuación

Urbanística sólo podrá dar lugar a inemnización si se produce antes de transcurrir los

plazos previstos para la ejecución de los respectivos Planes o Programas, o transcurridos

aquellos, si la ejecución no se hubiere llevado a cabo por causas imputables a la

Administración".

Aquest precepte es va integrar posteriorment en l'article 129.2 del Decret Legislatiu

1/1990, de 12 de juliol.


32

Tanmateix, la Llei 8/1990, de 25 de juliol, i més tard l'article 237 del Text Refós de la Llei

del Sòl de 1992, van alterar aquest esquema inicial, atesa l'adquisició gradual de les facultats

urbanístiques establerta per dites normes legals, donant lloc d'una banda a molts i diversos

supòsits indemnitzadors, i d'altra, a fer extensiva la indemnització per reducció d'aprofitament a tot

tipus de planejament, i no només el derivat.

Això no obstant, després de la Sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de

març, es va dictar la Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones, la qual

constitueix en aquests moments la regulació legal vigent en matèria d'indemnitzacions derivades

de l'alteració del planejament, establint-se en el seu article 41.1 el que segueix:

"La modificacion o revisión del planeamiento sólo podrá dar lugar a indemnización por

reducción de aprovechamiento si se produce antes de transcurrir los plazos previstos para

su ejecución en el ámbito en que a dichos efectos se encuentre incluido el terreno, o

transcurridos aquéllos, si la ejecución no se hubiese llevado a efecto por causas

imputables a la Administración".

En qualsevol cas, aquest art. 41.1 representa una tornada al sistema establert per la LS

1976, si bé fent-lo extensiu també a tot tipus de planejament, i no només el derivat. Això no

obstant, la legislació estatal s'ha de completar en aquests moments amb allò que es disposa a

l'article 109 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, segons el qual

"3. Les modificacions o les revisions del planejament urbanístic que redueixin

l'aprofitament sobre àmbits de sòl urbanitzable delimitat que no comptin amb un

planejament derivat definitivament aprovat no donen lloc a indemnització, sens perjudici de

la viabilitat de l'acció de responsabilitat patrimonial per les despeses de redacció del

projecte corresponent".

En últim terme, el núm. 4 d'aquest mateix text legal, afegeix que els terminis d'execució,

als efectes de la indemnització per reducció d'aprofitament urbanístic són, en el sòl urbanitzable,

els establerts pel pla parcial.

En aquest sentit doncs, és evident que el coneixement de la jurisprudència dictada sota

l’imperi de l’article 87.2 del Text refós de la Llei del Sòl de 1976, ens ha de servir de gran ajuda a

l’hora d’analitzar la qüestió que en aquí ens ocupa. En qualsevol cas però, el cert és que el

Tribunal Suprem, com veurem a continuació, assenyala que els continguts artificials que

s'afegeixen a la propietat (aprofitaments urbanístics), han de ser guanyats pels seus titulars.

Així doncs, la primera de les línies bàsiques de la jurisprudència dictada pel Tribunal


33

Suprem en aquesta matèria, consisteix en assenyalar que no tota alteració del planejament urbanístic dóna lloc automàticament a dret a indemnització, indicant-se textualment en la

fonamental Sentència de 12 de maig de 1987 (Art: 5255) que si bé el contingut del dret de

propietat serà el que en cada moment estableixi l'ordenació urbanística vigent

Sin embargo, y frente a lo expuesto, aparece la regla excepcional del art. 87.2 del Texto refundido, que prevé la indemnización, en lo que ahora importa, para los

supuestos de modificación o revisión anticipada de los Planes Parciales.

Será ante todo de destacar el carácter excepcional de la norma, reiteradamente puesto

de relieve por la jurisprudencia ( así, Sentencias de 14 de junio de 1983 (Ar: 3506), 10 de

abril de 1985 (Ar: 2197), etc.); tal excepcionalidad deriva del ya indicado carácter

estatutario del régimen de la propiedad inmobiliaria y resulta explicitada, en su contexto

próximo, por la relación existente entre los apartados 1 y 2 del citado art. 87.

Ya en este terreno, es de señalar que la doctrina con acierto, viene encuadrando el art.

87.2 dentro del marco general de la responsabilidad patrimonial de la Administración

Pública, lo que implica que para que proceda la indemnización será necesaria la existencia de una lesión en los bienes o derechos de los administrados.

D'altra banda, afegeix el Tribunal Suprem que no n'hi ha prou amb l'alteració del

planejament per què procedeixi el dret indemnització, sinó que cal, a més, que el pla hagi arribat a la seva fase final de realització.

Por ello, sólo cuando el Plan ha llegado a la “fase final de realización”, se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por

tanto, entonces la modificación del planeamiento implicaría lesión de un derecho ya

adquirido, procediendo así la indemnización prevista en el art. 87.2 cuyo contenido habría

de fijarse en perfecta congruencia con los contenidos de los derechos de los que se ha

visto privado el propietario.

En últim terme conclou la Sentència que per a que procedeixi el dret a indemnització, és

necessari haver desenvolupat activitats i despeses que esdevinguin inútils en virtut de l’alteració anticipada del planejament.

Així, s'assenyala en la indicada Sentència de 12 de maig de 1987, que

En cambio, en el suelo urbano y en el urbanizable se incorporan al derecho de


34

propiedad contenidos urbanísticos artificiales que no están en la naturaleza y que son

producto de la ordenación urbanística. No sería justa esta adición de contenidos si se

produjera simple y llanamente y por ello, como contrapartida, en tales supuestos se imponen importantes deberes (art. 83.3 y 83.4 del Texto Refundido) cuyo cumplimiento

exige un cierto lapso temporal dada la complejidad de su ejecución. Pues bien, sólo cuando tales deberes han sido cumplidos puede decirse que el propietario ha “ganado” los contenidos artificiales que se añaden a su derecho inicial.

No basta, así, el Plan de detalle para atribuir un derecho derivado del destino urbanístico del suelo previsto en aquél. Tal derecho sólo se adquiere, solo se patrimonializa cuando el propietario, cumpliendo sus deberes, ha contribuido a hacer físicamente posible su ejercicio. Es evidente la conexión causal existente entre

deberes, por un lado, y aprovechamientos urbanísticos, por otro. Sólo el cumplimiento de

aquellos confiere derecho a estos.

…

Quiérese decir que el supuesto de hecho del art. 87.2 no se integra únicamente por la

alteración de la ordenación urbanística: es preciso, además, que confiando en la subsistencia de ésta, se hayan desarrollado actividades y gastos que devengan inútiles por virtud de la alteración anticipada. No todos los propietarios, pues, de

terrenos afectados por la modificación del planeamiento resultan amparados por el art.

87.2, sino únicamente los que, sobre la base de una cierta ordenación, hayan desarrollado aquellas actuaciones. Así se produce la lesión. Y desde luego el perjuicio

indemnizable estará en relación con el contenido de dichas actuaciones.”

Per la seva banda, en la Sentència de 31 de maig de 1989 (Ar: 4116), el Tribunal Suprem

insisteix en el fet que cal arribar a la fase final de realització del Pla, declarant que per a poder

pensar en la possible existència d’un deure d’indemnitzar a càrrec de l’Administració, no n’hi ha prou amb l’aprovació definitiva del planejament, sinó que s’ha de partir de la idea bàsica del

dret adquirit, és a dir

“que no basta con que cuente con un Plan Parcial definitivamente aprobado, sino que

es necesario que al amparo del mismo se haya llegado a la fase final de su ejecución,

es decir, reparcelación de terrenos, otorgamiento de escrituras, etc.” y que la

modificación afecte a propietarios que hubieren cumplido las obligaciones y cargas de la

ordenación anterior, sin haber obtenido sus beneficios...”

En idèntic sentit, la Sentència de 21 de març de 1989 (Ar: 2257), fent palesa la necessitat

de que el Pla “hagi arribat a la seva fase final de realització.”


35

Per altra part, en la Sentència de 24 de juliol de 1990 (Ar: 6675), el Tribunal Suprem

insisteix en que per a l’entrada en joc de l’article 87.2 del TR 1976 no només cal que s’hagi produït

l’alteració de l’ordenació urbanística, sinó que, a més, confiant en la subsistència d’aquesta,

s’hagin desenvolupat activitats y despeses que esdevenen inútils com a conseqüència de

l’alteració anticipada del planejament. En aquest cas en concret, el Tribunal denega el dret a la

indemnització per què

“el Plan Parcial no se hallaba en la fase final de su ejecución, sino que ni siquiera se había

iniciado cuando se produjo su modificación, por lo que ni se acometieron obras e inversiones urbanizadoras, ni se cumplieron cargas o gravámenes por parte de aquellos, ni, por tanto, se produjo lesión alguna susceptible de indemnización”.

Tanmateix, cal notar que el Tribunal Suprem, admet el dret a indemnització quan la modificació s’ha portat a terme abans de que transcorrin els terminis previstos per la execució del planejament anterior, o si transcorreguts aquells, l’execució esdevingui impossible per causes imputables a l’Administració.

Fins i tot, encara que el Pla no estableixi terminis per a la seva execució, el Tribunal

Suprem considera sempre hi ha un termini d’execució implícit en el planejament, que

consisteix en el temps raonablement necessari per a la seva execució.

Així, en la Sentència de 15 de novembre de 1993 (Ar: 10115), l’alt Tribunal assenyala que

“La responsabilidad derivada de una modificación anticipada de los planes prevista en el

art. 87.2 del TR 1976 opera no sólo en los supuestos en que se hayan previsto

expresamente plazos para su ejecución, sino también cuando no exista esa previsión: el

plan nace para hacerse realidad – si así no fuera no pasaría de ser un dibujo muerto - lo

que implica la necesidad de desarrollar una compleja actividad de ejecución que reclama

siempre un cierto lapso de tiempo, de suerte que hay que entender que en el plan existe un plazo implícito que abarcará el tiempo razonablemente necesario para su ejecución, lo que justifica una confianza legítima en que el Plan vaya a mantenerse

vigente durante ese tiempo. Sólo así puede esperarse que los particulares hagan gastos

para su ejecución”.

Doncs bé, en el cas que en aquí ens ocupa, és evident que des de l'aprovació del PGM

l'any 1976, ha transcorregut ja qualsevol termini per desenvolupar urbanísticament aquests sòls

urbanitzables, fins el punt que en aquests moments, no hi ha cap tipus de planejament derivat.


36

A més, el seus propietaris no han desenvolupat ni han portat terme cap tipus d'activitat, ni

tampoc cap tipus de despesa, que esdevingui inútil com a conseqüència del canvi de planejament.

En definitiva doncs, atès que no s'ha complert cap dels deures urbanístics que

corresponen als propietaris, i que per tant, no s'ha patrimonialitzat cap dret per part de la propietat,

la reducció de l'aprofitament urbanístic proposat per la modificació no hauria de generar cap dret a

indemnització.

Finalment, atès que la Modificació proposada comporta el canvi d'ubicació d'un sòl

qualificat com a 6b, caldrà, de conformitat amb l'article 95.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d'Urbanisme, que l'aprovació definitiva l'atorgui el Conseller de Política Territorial i Obres

Públiques, previ informe de la Comissió Jurídica Assessora.

Alfred Fernández de la Reguera March, arquitecte

Barcelona, 15 de maig de 2006

Administrador

Text Box

novembre de 2006

PLÀNOLS


ÍNDEX DE PLÀNOLS

1. Ortofotoplànol

2. Estat actual. Delimitació de l’àmbit.

3. Topografia. Rieres. Vegetació.

4. Pendents >= 20%

5. Rieres. Domini públic. Zones inundables. Obres proposades.

6. Transformació històrica del terreny. Terrasses de conreu

7. Estructura paisatgística. Usos del sòl.

8.1 Punts de vista reportatge fotogràfic



9.1 Seccions per a visuals des del nucli urbà

9.2 Visibilitat des de nucli urbà

9.3 Seccions per a visuals des de l’Alegria

9.4 Visibilitat des de l’Alegria

9.5 Visuals superposades

10. Qualificació vigent del sòl en l’àmbit d’ordenació i entorn

11.1 Aplicació del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des del nucli urbà.

11.2 Aplicació del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des de l’Alegria.

11.3 Aplicació del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des del nucli urbà.

11.4 Aplicació del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des de l’Alegria.

12. Planejament derivat

13. Plans especials de protecció del catàleg

14. Qualificació vigent del sòl en l’àmbit d’ordenació. 1/5600

15. Modificació puntual del PGM. 1/5600

14*. Qualificació vigent del sòl en l’àmbit d’ordenació. 1/3000 (A-2) 15*. Modificació puntual del PGM. 1/3000 (A-2)