ramon llull_iescavanilles

Download Ramon Llull_IESCAVANILLES

Post on 29-Jul-2015

203 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

1. RAMON LLULL

  • Mallorca 1232-1316

2. Fill de catalans que arriben alilla amb la Conquesta de Jaume I

  • Educat com a patge del prncep
  • Va ser senescal
  • Es casa amb Blanca Picany amb qui t dos fills
  • T bona formaci en les formes corteses i en la tradici doctrinal cristiana
  • Va dedicar-se a la literatura cortesana fins que sent la necessitat de reorientar la seua vida

3. Als 30 anys t una aparici

  • Mentre escriu un poema damor corts se li apareix Crist crucificat 5 vegades
  • Ho interpreta com una crida divina
  • Abandona la seua vida per consagrar-se a Du
  • Viu com a ermit a la muntanya del Puig de Randa

4. Prioritat prcticadel seu pensament

  • Aprengu rab i hebreu per predicar els infidels i cre una escola drab per a frares missioners.
  • Viatja per tota Europa explicant les seues idees a les autoritats poltiques, intellectuals i eclesistiques del moment.
  • Viatj a frica per debatre sobre teologia amb els savis musulmans i intenta convertir-los.

5. Ramon Llull: creador de la prosa catalana

  • s el primer en escriure sobre temes filosfics i cientfics en llengua no llatina
  • Necessita de nous mots que el catal naixent no t i els crea
  • Desprs de la illuminaci de Randa sadona que ha de trobar un mtode dordenaci per a totes les seues idees.
  • A aquest mtode lanomenar ART

6. Concepci literria de Ramon Llull creaci del llenguatge Obra literria Comunicaci amb els destinataris Eficcia comunicativa Funci potica del llenguatge Obra potica Obra rimada 7. Caracterstiques

  • Didactisme
  • Usa allegories i exemples
  • Concepci utilitarista de la literatura
  • Triple dedicaci
    • Convertir infidels
    • Dur a terme una obra diversa per defendre el seu ideari
    • Fer valer les seues idees davant les autoritats del seu temps

8. LES OBRES DE RAMON LLULL Comenta textos cannics de lEsglsia i exposa els seus projectes en el camp de lespiritualitat

  • Llibre dels articles de la fe (1296)
  • Llibre de consolaci dermit (1313)
  • Disputatio clerici et Raymundi phantastici (1311)

Obres teolgiques o apologtiques Llull posa en peu una construcci lgica, contnuament adaptada, que intenta reduir els coneixments humans a uns pocs principis i expressar totes les relacions possibles entre les idees per mitj de combinacions figuratives

  • Art Abreujada datrobar veritat (1274)
  • Llibre del gentil o dels tres savis (1276)
  • Ars generalis ultima (1305/7)
  • Rethorica nova (1301)

Obres filosfiques 9. Obres de contemplaci. El seu objectiu s purificar lamor amb lexercici de lintellecte

  • Llibre de contemplaci (1271/72)
  • Llibre doraci (1299)

Obres mstiques Jerarquitza totes les branques del saber hum amb la figura allegrica dels arbres

  • Tractat dastronomia (1297/99)
  • Liber de geometria nova (1297/99)
  • Arbre de scincia (1296)

Obres cientfiques 10. Llull coneix i adapta els gneres i la versificaci dels trobadors, per les seues experincies sn biogrfiques i el sentiment original

  • Lo desconhort (1295)
  • Cant de Ramon (1301)
  • Lo concili (1311)

Obres rimades En el sistema lulli les metfores de lamor trobadoresc es converteixen en smbols que motiven la contemplaci

  • Llibre dAmic e Amat (1276)
  • Arbre de filosofia damor (1299)

Prosa potica Llull difon el seu programa de reforma de la cristiandat en forma de tractats o de relats ficticis

  • Llibre de lOrde de cavalleria (1276)
  • Llibre dEvast e Aloma e de son fill Blanquena (1283)
  • Llibre de meravelles
  • Doctrina pueril (1278)

Obres pedaggiques 11. La projecci posterior de Llull

  • No influeix en la literatura immediatament posterior com era desperar
  • Apareix adaptada l Orde de cavalleriaa la primera part delTirant lo Blanch
  • El seu pietisme i la seua espiritualitat dinspiraci franciscana tingueren molts seguidors
  • La Inquisici remarca un llistat amb errors lullians i condemna algunes de els seues obres
  • Filsofs com Descartes o Liebniz tindran en compte el sistema lulli en les seues propostes pedaggiques
  • Molt important en els estudis filosfics moderns