Ramon Llull_IESCAVANILLES

Download Ramon Llull_IESCAVANILLES

Post on 29-Jul-2015

203 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p> 1. RAMON LLULL </p> <ul><li>Mallorca 1232-1316 </li></ul> <p> 2. Fill de catalans que arriben alilla amb la Conquesta de Jaume I </p> <ul><li>Educat com a patge del prncep </li></ul> <ul><li>Va ser senescal </li></ul> <ul><li>Es casa amb Blanca Picany amb qui t dos fills </li></ul> <ul><li>T bona formaci en les formes corteses i en la tradici doctrinal cristiana </li></ul> <ul><li>Va dedicar-se a la literatura cortesana fins que sent la necessitat de reorientar la seua vida </li></ul> <p> 3. Als 30 anys t una aparici </p> <ul><li>Mentre escriu un poema damor corts se li apareix Crist crucificat 5 vegades </li></ul> <ul><li>Ho interpreta com una crida divina </li></ul> <ul><li>Abandona la seua vida per consagrar-se a Du </li></ul> <ul><li>Viu com a ermit a la muntanya del Puig de Randa </li></ul> <p> 4. Prioritat prcticadel seu pensament </p> <ul><li>Aprengu rab i hebreu per predicar els infidels i cre una escola drab per a frares missioners. </li></ul> <ul><li>Viatja per tota Europa explicant les seues idees a les autoritats poltiques, intellectuals i eclesistiques del moment. </li></ul> <ul><li>Viatj a frica per debatre sobre teologia amb els savis musulmans i intenta convertir-los. </li></ul> <p> 5. Ramon Llull: creador de la prosa catalana </p> <ul><li>s el primer en escriure sobre temes filosfics i cientfics en llengua no llatina </li></ul> <ul><li>Necessita de nous mots que el catal naixent no t i els crea </li></ul> <ul><li>Desprs de la illuminaci de Randa sadona que ha de trobar un mtode dordenaci per a totes les seues idees. </li></ul> <ul><li>A aquest mtode lanomenar ART </li></ul> <p> 6. Concepci literria de Ramon Llull creaci del llenguatge Obra literria Comunicaci amb els destinataris Eficcia comunicativa Funci potica del llenguatge Obra potica Obra rimada 7. Caracterstiques </p> <ul><li>Didactisme </li></ul> <ul><li>Usa allegories i exemples </li></ul> <ul><li>Concepci utilitarista de la literatura </li></ul> <ul><li>Triple dedicaci </li></ul> <ul><li><ul><li>Convertir infidels </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Dur a terme una obra diversa per defendre el seu ideari </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Fer valer les seues idees davant les autoritats del seu temps </li></ul></li></ul> <p> 8. LES OBRES DE RAMON LLULL Comenta textos cannics de lEsglsia i exposa els seus projectes en el camp de lespiritualitat </p> <ul><li>Llibre dels articles de la fe (1296) </li></ul> <ul><li>Llibre de consolaci dermit (1313) </li></ul> <ul><li>Disputatio clerici et Raymundi phantastici (1311) </li></ul> <p>Obres teolgiques o apologtiques Llull posa en peu una construcci lgica, contnuament adaptada, que intenta reduir els coneixments humans a uns pocs principis i expressar totes les relacions possibles entre les idees per mitj de combinacions figuratives </p> <ul><li>Art Abreujada datrobar veritat (1274) </li></ul> <ul><li>Llibre del gentil o dels tres savis (1276) </li></ul> <ul><li>Ars generalis ultima (1305/7) </li></ul> <ul><li>Rethorica nova (1301) </li></ul> <p>Obres filosfiques 9. Obres de contemplaci. El seu objectiu s purificar lamor amb lexercici de lintellecte </p> <ul><li>Llibre de contemplaci (1271/72) </li></ul> <ul><li>Llibre doraci (1299) </li></ul> <p>Obres mstiques Jerarquitza totes les branques del saber hum amb la figura allegrica dels arbres </p> <ul><li>Tractat dastronomia (1297/99) </li></ul> <ul><li>Liber de geometria nova (1297/99) </li></ul> <ul><li>Arbre de scincia (1296) </li></ul> <p>Obres cientfiques 10. Llull coneix i adapta els gneres i la versificaci dels trobadors, per les seues experincies sn biogrfiques i el sentiment original </p> <ul><li>Lo desconhort (1295) </li></ul> <ul><li>Cant de Ramon (1301) </li></ul> <ul><li>Lo concili (1311) </li></ul> <p>Obres rimades En el sistema lulli les metfores de lamor trobadoresc es converteixen en smbols que motiven la contemplaci </p> <ul><li>Llibre dAmic e Amat (1276) </li></ul> <ul><li>Arbre de filosofia damor (1299) </li></ul> <p>Prosa potica Llull difon el seu programa de reforma de la cristiandat en forma de tractats o de relats ficticis </p> <ul><li>Llibre de lOrde de cavalleria (1276) </li></ul> <ul><li>Llibre dEvast e Aloma e de son fill Blanquena (1283) </li></ul> <ul><li>Llibre de meravelles </li></ul> <ul><li>Doctrina pueril (1278) </li></ul> <p>Obres pedaggiques 11. La projecci posterior de Llull </p> <ul><li>No influeix en la literatura immediatament posterior com era desperar </li></ul> <ul><li>Apareix adaptada l Orde de cavalleriaa la primera part delTirant lo Blanch </li></ul> <ul><li>El seu pietisme i la seua espiritualitat dinspiraci franciscana tingueren molts seguidors </li></ul> <ul><li>La Inquisici remarca un llistat amb errors lullians i condemna algunes de els seues obres </li></ul> <ul><li>Filsofs com Descartes o Liebniz tindran en compte el sistema lulli en les seues propostes pedaggiques </li></ul> <ul><li>Molt important en els estudis filosfics moderns </li></ul>