EL PROTOCOL DE DONOSTIA 8 Pàgina 2

EL TERMCAT IL’OBNEO8 Pàgina 3

Notíciesde llengua8 Pàgina 4

el Periòdicd'A

ndo

rra

26dj.

QUADERN DE

LLENGUANÚMERO 11

www.llengua.elperiodic.ad

MARICEL BLANCH

DIJOUS, 26 DE GENER DEL 2017 el Periòdic d’Andorra2 Pàgines especials

llengua

EL PROTOCOL DE DONOSTIA

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Sara Tapia Luna. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran i Elisabeth Machado Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Esther Jover Martin.Director comercial: Francesc Garcia.

És la novel·lista més important de postguerra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

«La llengua és l’ànima d’un país i mereix totes les atencions.”

Mercè Rodoreda(Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

El desembre passat es va presentar a Sant Sebastià el Protocol per a la Ga-rantia dels Drets Lingüístics, l’ano-menat Protocol de Donostia. El text detalla una sèrie de mesures essenci-als per garantir els drets lingüístics de tota comunitat. Segons han expli-cat els impulsors de la Cimera sobre la Diversitat Lingüística, «desenvolu-pa els principis i esperit» de la seva an-tecessora, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelo-na el 1996. Vint anys després, el Proto-col s’ha creat com una eina de renova-ció i adequació.

El text evidencia que la garantia de la diversitat lingüística és fonamen-tal per a la pau i la convivència, a més, és una eina efectiva per a la igualtat lingüística ja que presenta les comu-nitats lingüístiques com a subjectes i en reivindica la importància en la societat. Així mateix, el Protocol no només defensa l’equilibri de totes les llengües, sinó que també pretén pro-moure les que estan en perill.

Ara bé, per assolir-ne els objectius cal que els agents socials europeus s’hi adhereixin i, a priori, sembla que cada vegada hi ha més consciència

de la població. De fet, actualment ar-reu d’Europa les comunitats lingüísti-ques han pres mesures perquè la gent pugui viure en les seves pròpia llen-gua, podem parlar de centenars d’or-ganitzacions en favor de les llengües minoritzades que veuen els seus ob-jectius culminats en aquest projecte. I és que el Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics proposa la creació d’un punt de trobada on la societat civil a Europa pugui fer-se càrrec del procés de nodrir la diversitat lingü-ística. A més, aquest projecte és l’ini-ci d’un procés dut a terme per enti-tats socials, organitzacions no gover-namentals i especialistes per establir una nova proposta per garantir els drets lingüístics recollits en la Decla-ració Universal dels Drets Lingüístics.

TAJANI VEU AMB BONS ULLS L’ÚS DEL CATALÀ

A L’EUROCAMBRA / Tajani, membre del Partit Popular Europeu, dirigirà l’eu-rocambra els propers dos anys i mig i un dels reptes que tindrà sobre la tau-la serà permetre l’ús del català per part dels eurodiputats, un fet que no suposaria cap cost per al parlament i que, en canvi, seria una consideració cap a la diversitat lingüística de la UE.

Plataforma per la Llengua junta-ment amb sis eurodiputats catalans van signar una carta adreçada als can-didats a presidir el Parlament Euro-peu en què reclamaven que es com-prometessin a promoure l’ús del ca-talà en aquesta institució. La carta argumentava que el PE «ha estat his-tòricament la institució que ha pro-mogut la diversitat cultural i lingü-ística i les llengües minoritàries», per la qual cosa es demanava que «és hora que el PE segueixi el camí que ja han pres el Comitè i el Consell».

En una resposta en català als eu-rodiputats, Tajani diu que «no posa-ria cap obstacle a la seva aprovació [és a dir, l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu] i empraria totes les capacitats de què disposés per tal que s’aprovés al més aviat possible» si aquesta petició arribés «per part de les autoritats nacionals davant el Par-lament». A més, en el seu primer dis-curs com a president va assegurar que el seu gabinet tindrà un membre en-carregat de les relacions amb les mi-nories lingüístiques. H

OBJECTIUS El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics vol assolir tres objectius principals:

• Reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l’assegurament del desenvolupament de les llengües són puntals fonamentals per a la pau i la convivència.

• Crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge.

• Presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar que en la societat sigui la garant d’aquesta gestió justa.

Personatge del mes

3el Periòdic d’AndorraPàgines especials DIJOUS, 26 DE GENER DEL 2017

EL TERMCAT NORMALITZA 200 NOUS TERMES

L’Observatori de Neologia de la UPF i l’IEC han fet, per tecera vegada, una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2016, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editori-als i diaris per a nombroses llengües. Experts de les entitats organitzado-res van triar dotze neologismes per a la votació, que es va obrir del 12 de de-sembre al 8 de gener.

La paraula escollida neologisme de l’any 2016 ha estat, per una àm-plia diferència, vegà-ana (amb el 21,6% dels vots), seguida per maridat-ge (12,4% dels vots). La resta de vots han quedat molt repartits entre les deu paraules restants.

El veganisme o vegetalisme és una

pràctica que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d’ori-gen animal i a adoptar un estil de vi-da basat en el respecte envers els ani-mals. Les persones que segueixen aquest corrent s’anomenen vegans.

D’aquesta tercera edició, els orga-nitzadors del neologisme de l’any en destaquen el gran èxit de participa-ció han votat 1.700 persones, i, per tant, consideren que és «una iniciati-va que ja està consolidada en la socie-tat catalana».

S’entén per neologisme una pa-raula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un signifi-cat diferent.

Per al català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la tercera edició després que estelada fos escollit l’any 2014, i dron, el 2015. En tots dos casos, la Secció Filològica de l’IEC va decidir incorporar al diccionari normatiu el neologisme guanyador. Aquest any, vegà-ana també serà candidata a for-mar-ne part. H

Els 12 neologismes finalistes:

Antropocè futtoc Invisibilitzar micropoble Precaritzar transmèdia Ciutat refugi gihadisme Maridatge nomofòbia Superlluna vegà-ana

El Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat 200 nou termes, d’entre els quals destaquen espe-cialment, pel nombre, els apartats dedicats a l’alimentació i la gastro-nomia, l’economia, les migracions, la mobilitat i la viticultura i l’eno-logia.

A l’apartat d’alimentació i gas-tronomia s’inclouen més d’una vintena de termes relacionats amb l’alimentació i la gastronomia xine-ses. Alguns són manlleus del xinès, transcrits o adaptats al català, que

apareixen com a formes úniques o bé com a sinònims de denomina-cions catalanes (jiaozi, sinònim de cresta xinesa; huntun i wonton, sinònims de farcellet xinès; cum-quat; tofu; xopsuei, etc.). D’altres, són formes catalanes que ja tenen un cert ús com a alternatives a les denominacions xineses originàri-es (ànec a la pequinesa o ànec lacat, fondue xinesa, ou mil·lenari, pastis-set de lluna, porc lacat, etc.).

Pel que fa a l’apartat d’econo-mia, conté una vintena de termes

sobre finançament alternatiu, és a dir, sobre instruments financers i serveis destinats a la provisió de ca-pital per vies diferents de les de la banca: acceleradora, capital llavor, clàusula de recuperació, incubado-ra, opció cadell, publicitat per capi-tal, serveis per capital, etc.

L’àmbit de la mobilitat és el més destacat, amb més de cinquanta termes, entre d’altres, aparcabici-cletes, àrea de servei per a ciclistes o biciestació, bicicleta d’enllaç (deno-minació alternativa a l’anglès bike

and ride), bus exprés o autobús d’al-tes prestacions, camí escolar o itine-rari escolar, camí pedalable, carrer de convivència, mobilitat obligada, mobilitat ocupacional, mobilitat pendular, etc.

També tenen un pes important els termes de migracions (irregula-ritat sobrevinguda, migració força-da, migrant, migrant en situació de bloqueig, principi de no-devolució, reassentament, refugiat in situ, re-torn voluntari, etc.) i els termes de viticultura i enologia, amb 38 deno-minacions referents a ceps, raïms i vins de denominacions d’origen ca-talanes encara no recollides al dic-cionari normatiu (airén, albarinyo, chenin, godello, malbec, mandó o garró, morastell, pedro ximenes, petit verdot, pinot noir, riesling, subirat parent, syrah o sirà, verde-jo, vinyater, etc.).

També hi podem trobar termes dels àmbits de l’educació (aprenen-tatge en línia o aprenentatge digi-tal), la informàtica (els matisos de distinció entre les formes ciber-, electrònic -a, en línia, digital i vir-tual) i les teràpies alternatives (aiur-veda o medicina aiurvèdica, mas-satge hawaià o lomi-lomi i xiatsu).

Les fitxes completes de tots aquests nous termes són consulta-bles al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca i el Cercaterm. H

llengua minoritària 33 Designa les llengües consi-derades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica. Etimològicament, l’adjectiu minoritari vol dir ‘que pertany a la minoria’ i és aquest sentit el que caracteritza aques-tes llengües, parlades per mino-ries dins d’estats que tenen una altra llengua oficial.

33 L’ús d’aquest terme, però, comporta sovint una percepció discriminatòria cap a aquestes llengües, tingudes per codis im-perfectes, eminentment orals, d’escassa o nul·la tradició es-crita i/o inhàbils per a cobrir tots els àmbits d’ús d’una llengua, a diferència de les que sí que tin-drien aquelles característiques. Aquest caràcter discriminatori i pejoratiu fa que l’expressió sigui d’ús declinant dins la doctrina so-ciolingüística.

«El prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants.”Mal de llengües, Jesús Tuson

llengua minoritzada33 És un concepte creat per la so-ciolingüística que es pot aplicar a tota llengua que no gaudeix de ple reconeixement legal o soci-al, ni és d’obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d’una llengua origi-nàriament exògena. Aquest ter-me s’ha anat imposant dins el món científic, ja que designa de forma més exacta la situació so-cial i legal que pateixen els par-lants d’una llengua que ha sofert un procés de minorització.

diferències

VEGÀ/VEGANA ÉS EL NEOLOGISME DE 2016

33 És un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Ca-talunya, l’Institut d’Estudis Cata-lans i el Consorci per a la Norma-lització Lingüística, que coordina i promou les actuacions termino-lògiques en llengua catalana. El Consell Supervisor és l’òrgan que s’encarrega oficialment de la nor-malització de la terminologia en llengua catalana i està format per lingüistes i especialistes vincu-lats al TERMCAT i a l’Institut d’Es-tudis Catalans.

33 L’Observatori de Neologia analitza el fenomen de l’apari-ció de paraules noves o neolo-gismes en l’ús, tant pel que fa al català com al castellà.

33 Des del 1996 ha estat recone-gut com a grup de recerca amb nom específic de la Universitat Pompeu Fabra. Un dels seus ob-jectius és contribuir a l’actualit-zació del lèxic contingut en dic-cionaris de llengua general.

Què és el Termcat?

Què és l’OBNEO?

Barcelona és la primera ciutat, després de Castres, que es va sumar a la Dicta-da el 1999. Des d’aleshores, ha anat crei-xent en nombre de participants i de locali-tats on simultàniament se celebra. El 2016 va tenir lloc en una cinquantena de loca-litats dels espais lingüístics occità i cata-là, i a Barcelona hi van participar més de cent persones.

En l’edició d’aquest 2017 hi haurà pre-mis en categoria d’adults i en categoria infantil.

A AIXÒ ÉS I (NO ÉS) ALLÒ, de Jesús Tuson

Les metàfores són el nostre pa de cada dia, i ens permeten entendre el món que ens envolta i alho-ra expressar-lo. A Això és i (no és) Allò, un dels professors de lingüística més rellevants del nostre país ens condu-eix d’una manera magistral i entene-dora pel meravellós món de les metà-fores: com les fem, què en fem, com ens relacionen amb el món que ens envolta, quin ús en fan els mitjans de comunicació i què es pot esperar del seu futur davant les noves tecnologi-

luxe del llenguatge, Mal de llengües, Històries naturals de la paraula, Una imatge val més que mil paraules, Lle-tres sobre lletres i Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to).

DIJOUS, 26 DE GENER DEL 2017 el Periòdic d’Andorra4 Pàgines especials

MAPA DIALECTAL

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

La paraula del mes

Utilitzem aquesta frase feta quan volem dir que cal actuar amb decisió. Però quan diem a algú que és un somiatruites, sig-nifica que és una persona molt fantasiosa. Per altra banda, quan una cosa és la mare dels ous volem dir que és la causa, el motiu o la raó d’alguna cosa.

HORITZONTALS: 1. No arriba a ser emprenyador, però sempre et deixa com amo-ïnat / 2. Segons com té conya, aquesta variant de postre de músic. Fa nosa amb el pam / 3. Una micona de res. Sembla el cavall del Cid, aquesta òliba. Ven a inversors / 4. Folre sense folre. Trastoca durant la tempesta. Al revés fa parella / 5. Que clavi ell, que té la flor. Que sigui així, però en llatí / 6. Hi ha una ruta comercial que tot hi va. És a l’icor com a la por la paorosa / 7. Posi poli, posi, i veurà de pòlips la sobredosi. Primeres de la primeria / 8. Amaguen els menors darrere els colrats. Esquilats, mo-ren espantosos / 9. Olla desarticulada. Emergents just en els primers instants / 10. De les llengües africanes la de més joventut. Neguitós de mena / 11. Ha acabat el bròquil. Ai, Dant, tu ajudant sempre a l’antiga! Rua en forma de planeta / 12. Cor de cabra. De la pantalla que no es deixa tocar / 13. Actors, càmeres i director fent qui-lòmetres amb un cotxe nou. Luxe tan exagerat que fa força fàstic.

VERTICALS: 1. Covardies de rei. Col·locar armaris i llits a lloc / 2. Just enmig del ca-nyís. Tan llaminera que sempre duu el bigoti moll. Per a l’ajut és útil / 3. Quan el van fer fora de l’autobús es va posar el frac. Flor amb força olor de canard / 4. Allà a Cu-ernavaca. Com a valencià és infreqüent, va sempre al ralentí. Predomina a l’ama-nida / 5. Podria ser Babel mateixa, aquesta llengua. Tan insòlit que no ho he sentit / 6. Boqueta de pinyó. Salt narratiu per estalviar cel·luloide. El primer que et trobes a Anglaterra / 7. Subratllo que hi poso doble full de carbó. Colorant encantat d’ha-ver-te conegut a França / 8. Rector d’Alger. Ensenya joies, cotxes i abrics de pell / 9. Al cor del papa. Parells que sembla que hagin de dur bessons. Club de Futbol i prou / 10. Motoret que a força de pedalades il·lumina de Praga fins a Moscou. Es-tabornits per la pujada / 11. La part interna del popet. Casaments, inclosos els res-ponsoris / 12. Camps de conreu que desperten la més gran indiferència. D’un bot han desaparegut uns tals.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

1 - Borralló: català central i valencià2 - Voliaina o voliana: nord occidental i català central 3 - Volva o olva: català central4 - Floc: arreu del domini 5 - Flòbia o flòvia: baleàricEn llengua inuit (esquimal) hi ha 40 termes diferents per referir-se a la neu i en scots (un dels parlars dels escocesos) n’hi ha 421!

NOTÍCIES

RECUPERAR EL PAPER QUE LI PERTOCAEl mes de desembre passat, el Ple del Con-sell Insular de Menorca (CIM) va aprovar amb caràcter definitiu el Reglament d’usos lingüístics del Consell Insular de Menor-ca. El text regula l’ús de les llengües ofici-als en el Consell i estableix que per defec-te cal emprar el català, com a llengua ofi-cial i pròpia del territori, sense perjudici del dret dels ciutadans d’escollir la llengua en què es vulguin relacionar amb l’Administra-ció (català o castellà). El reglament, a més, restableix l’exigència del nivell de coneixe-ments de llengua catalana adequat a les funcions de cada lloc de treball del Consell, que serà novament un requisit per accedir a obtenir una plaça a l’Administració insu-

PER FER LA TRUITA CALDRÀ TRENCAR ELS OUS

RECOMANACIÓ

lar. D’aquesta manera, es podrà garantir també l’atenció dels ciutadans en la llengua de relació que escullin alhora que millora el nivell d’eficiència dels treballadors, ja que estaran capacitats per desenvolupar la se-va tasca en les dues llengües oficials.

XXA DICTADA OCCITANA A BARCELONAEl Centre d’Agermanament Occitano-Ca-talà (CAOC) ha organitzat enguany la XX Dictada Occitana, que tindrà lloc dissabte 28 de gener a la seu del Departament de Cultura (Palau Marc), a Barcelona. El CA-OC organitza aquests dies un curset espe-cífic de preparació per a la Dictada adre-çat a persones interessades a participar-hi.

1

QUAN NEVA DIEM QUE CAU...

1

2

2

2

2

2

3

4

4

4

4 4

4

4

4

5

5

5

PER COMENÇAR... EN CATALÀEl Servei de Política Lingüística ha presentat la nova campanya de promoció de la

llengu a, que està adreçada explícitament al sector de la restauració. Amb el títol «Per començar...en català», la nova campanya vol incidir en el sector

on l’ús de la llengua oficial segueix sent dels més baixos dels diversos sectors eco-nòmics. Així, s’han enviat als 928 establiments de restauració del país (hotels, restau-rants, bars, granges i cafeteries...), uns sobres amb estovalles amb el disseny de la campanya, cartells per penjar en llocs visibles, i una carta de la ministra presentant la campanya i demanant la implicació de tots els establiments.

La intenció és garantir l’atenció en català a tots els restaurants i bars del país, de manera que el primer contacte amb el client es faci en la llengua oficial del país, i en cas que el client faci servir aquesta llengua, que es mantingui la conversa en català.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, assegura que «garan-tir l’atenció en català és guanyar competitivitat i fidelitzar els clients, que cada vegada són més exigents, també en l’àmbit lingüístic».

LA BRESSOLA, LA COMUNITAT SIKH I SOFTCATALÀ SÓN ELS FINALISTES DEL IV PREMI MARTÍ GASULL I ROIG El jurat dels IV Premis Martí Gasull i Roig ha fet públic els tres finalistes a aquest guar-dó que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defen-sa i la promoció de la llengua catalana. En aquesta ocasió, els finalistes són La Bres-sola, la Comunitat de Sikh de Catalunya i Softcatalà.

Fins al 13 de febrer s’obre un procés de votacions populars perquè tothom qui ho vulgui pugui escollir entre aquestes tres candidatures. El vot es pot emetre a través del web www.premimartigasull.cat.

A banda del guanyador per votació po-pular, enguany s’hi afegeix un nou guardó, es tracta del Premi Especial del Jurat, que serà de caràcter honorífic i que es conce-dirà a persones que s’hagin distingit per la seva trajectòria en la difusió de la llengua.

es. I és que com diu l’autor: «viviu pacífi-cament amb el tresor de les vostres me-tàfores: amb les metàfores que són part inalienable de la vostra capacitat huma-na verbal. Viviu, doncs, amb la tranquil-litat del vostre discurs. No oblideu, però, que fins i tot la paraula metàfora (‘tras-llat’ o ‘viatge’) és també una metàfora.»

Jesús Tuson, València 1939. Cate-dràtic de la Facultat de Filologia a la Uni-versitat de Barcelona. A més de publi-car diversos manuals sobre lingüística, és autor de diversos llibres d’assaig so-bre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana, entre altres: El