1

JosepM.BenaulBerenguer[FundacióBoschiCardellach]MésMarcet!L’alcaldeilarepressiódepostguerra“Llenya!Llenya!”GrouchoMarxaGoWest[EdwardBuzzell,1940]“[...]eldesacordenelsnostrespensaments,ideesivalorsensinstenapensarlescosesiacriticar.Lacoherènciaéselparadísdelsesperitsobtusos.”YuvalNoahHarari,Sapiens,Barcelona,Edicions62,2014,p.238.SUMARII. INTRODUCCIÓ:OBJECTIUSIMOTIVACIONS1. Marcet:unaanomalia[ounpecat]enelnomenclàtor?2. ElsmeusmotiusII. ELPERSONATGEILESCONTRADICCIONS3. Testimoni:publicació,censurairecepciódeMiciudadyyo4. Persical,unfranquistairreductible5. Personalitaticaràcter 5.1.Unsquantselements 5.2.1936:salvarlapellambl’ajutdels“altres”6. Lescontradiccions:unaaproximacióIII. MARCETILAREPRESSIÓDEPOSTGUERRA7. Plantejament8. Ajudar,temperaripal·liar 8.1.Minimitzarlarepressióal’empresa 8.2.L’alcaldeilarepressiópersonal 8.3.L’ajutaevaditsdel’ocupaciónazi9. Instigaricastigar10. Desenllaç:totsumatIV. EPÍLEG:MÉSENLLÀ11. Lesaltresfacetesdelpersonatgehistòric12. ElcasMarcetilarevisiódelnomenclàtorSabadellPrimeraversió,9dejuliolde2017Segonaversió,23dejuliolde2017[revisadaels27dejulioli16d’agost]Textdefinitiu,4desetembrede2017Amb agraïment als lectors de la primera versió i algun de la segona per lapaciència, comentaris i suggeriments; i doblement a tots aquells que m’hanproporcionatinformació.

2

I. INTRODUCCIÓ:OBJECTIUSIMOTIVACIONS1. Marcet:unaanomalia[ounpecat]enelnomenclàtor? Josep Maria Marcet Coll, amb la definició d’industrial i alcalde, s’haconservatenelnomenclàtorenlesquatredècadesdedemocràciaquehanseguitalafideladictadurafranquista.L’alcaldeFarrésvadecidirnotocaraquestaplacanilad’AntoniLlonchGambús.Després,l’innombrablequeensvacaurealdamunt–ambcòmplicesquearaesfanl’orni–tampocnohovafer,totiquepocacosadeviasaberd’ambdósantecessors.ElcasdeMarcetés,però,elmésdestacat. Foumoltméspregonament franquistaqueLlonchiamb un llargmandat,quecobreix lesduesprimeresdècadesdeladictadura,lesmésduresentotselsaspectesperalamajoriadesabadellencs. L’anomalia de la conservació del nom, en contrast amb l’oblit històricd’alcaldesrepublicans,jafouplantejadaperMartíMarínenlamemòriadedoctoratel 1990.El 2014,Antonio Santamaría es lamentavaaixí enunarticle: “el alcaldefranquistaJosepMariaMarcetdisponedeuncolegiopúblicoenCanPuiggener,elCEIPAlcaldeMarcet,yunacéntricaplaza,aligualqueeltambiénalcaldefranquistaAntoniLlonch”.1 Mésrecentment,enuntextquebeud’aquestdarrer,IsidreSolers’exclamava que haguessin passat quatre dècades sense que la ciutat no haguésposat el crit al cel sobre elmanteniment d’aquest nom en una plaça ben gran icèntrica.2Un nom que ja estava decidit, com a mínim, el 1972.3El 2010, MartíMarínafirmavadeMarcet:“curiosamentésl’alcaldequetothomrecorda,inopasnegativament.Larestahanpassatasercosadelshistoriadors:pensem-hi...”4 Doncsaixò,mésenllàdela indignació,quepersimateixanomésprodueixcalor,pensem-hi,preguntem-nosperquèhaestataixí.Hesentitillegitopinionsdetota mena: un cert enlluernament del personatge sobre Farrés, sumat a unsabadellenquismequetothoempara; la influènciadelafamília;elmiteconstruïten el llibre de memòries pel mateix personatge; la por; àdhuc, la síndromed’Estocolm...Òbviamentaquestesopinionstenenunvalormoltdesigualperincitarl’anàlisi.Capd’ellesplantejaexplícitamentqueMarcetpotservasercopsatcomunalcaldepolièdric,ambombresillums,perbonapartdelapoblació.Ienaixòtambéhi comptaunmandat excepcionalment llarg i nonomés en termes sabadellencs:sobre 145 alcaldes biografiats del franquisme [nomenats en el període 1939-1974], corresponents a 22 ciutats catalanes [20 de la província de Barcelona],Marcetocupael tercer llocenel rànquingdedurada.Ell iFarrésvangovernaraSabadelldurantel40percentdelsegleXX.5Aixòvapermetrequefosmoltconeguto–sihopreferiu–sofertperdiversesgeneracionsdesabadellencs.1Antonio Santamaría, “75 anys de la caiguda de Sabadell. Los alcaldes franquistas de Sabadell”,isabadell,1defebrerde2014.2IsidreSoler,“Marcetilabanalitzaciódelamemòria”.Senseautoriaelsargumentss’hanrepetita“QuieraJoséMaríaMarcet?”,EntesaperSabadell,5[juliolde2017],p.3.3S’anunciava“enbrevecomenzaránlasobrasde laplazadeJoséM.Marcet”,LaVanguardia,3defebrerde1972,p.38. I ja se lihaviadedicatunaavingudaaBellaterra l’11de juliolde1965,LaVanguardia,13dejuliolde1965,p.30.4Martí Marín, “Dels alcaldes republicans a l’alcaldeMarcet. Representativitat i imposició” aUnaesperançadesfeta.Sabadell,1931-1945,Sabadell,AjuntamentdeSabadell-MuseusMunicipals,2010,p.35.5Dels 145 alcaldes de lamostra, només 8 [5,5%] van exercir durant quinze omés anys, i si horebaixemadeuomésanys,aleshoresentenim23[16%];elaboraciópròpiaapartirdeMartíMarín,ElsajuntamentsfranquistesaCatalunya.Políticaiadministraciómunicipal,1939-1979,Lleida,Pagès,2000,pp.495-527.

3

Potser per això no hi va haver ni crit al cel ni recollides massives designaturesper treure laplacaen lesdarreresquatredècades.LamemòriadifusadeMarcetnoobviava laplagadel franquisme,però incloïa tambéaltresaspectessingularsdel’alcaldeidel’empresari.6Totiqueevidenciar-hoexigiriaunaàmpliarecercadocumental i oral, coma punt departida em sembla un raonamentmésfèrtilquenopascercarlescausesd’aquellainhibicióenlaporiencaramenysenla suposada influència familiar,mancadade sentit si tenimen comptequeditafamília acabà derrotada políticament i econòmicament fa dècades en la nostraciutat. La pretensió d’aquest text no és altra que aportar algunes evidències ireflexions sobre la complexitat de la trajectòria d’aquest alcalde. Em centroexclusivamentenunafacetadel’àmbitpolític,mentrequedeixodebandalarestaitotelvessantempresarial,enelqual–nohoignoro–tambéhihavaintervenirlapolíticail’instrumentaldeMarcetpernavegar-hi.Lavoluntatésaportarunamicamésdellenyaalfoc[d’aquíl’apel·laciógrouchomarxista],peròaral’objectiunoésproduirméscalor[n’anemsobratsenaquesteslatituds],sinóaportarunamicadellum.Apartird’aquí,ellectortrauràlespròpiesconclusions.2. Elsmeusmotius Aquest text només té dues motivacions. Primer, sorgeix d’un historiadoremprenyatpelmalúsdelahistòria,perafirmacionsdeixadesanarsensecapbasedocumental,per lesmentides [o inexactituds sinohovoleu tan fort]publicades,que detallaré més endavant. No em refereixo a certs enfocaments que tenenfonamentació i que alhora em poden semblarmés omenys discutibles en certsaspectes,sinóaaquellesexpressionsbasadesenl’absènciad’informacióiderigor,i encaramés en la renúncia a cercar-la i a exercir-lo.Quan ja havia començat aaplegar dades, l’Informe-balançdelnomenclàtordelscarrersdeSabadell2016 fouunagullóafegit.Foradelgremi,noaguantolabanalitzaciódelahistòria,ésadir,usar-la o apel·lar-hi sense conèixer-la; dins, em revolta la manca deprofessionalitat. En segon lloc, hi ha un altre motiu subjectiu, que vull palesar: la mevamemòria deMarcet, no directa sinó rebuda. I aquím’estendré unamica, perquèaquestasubjectivitattéaveureambtotallòraonatenelprimerapartat. Crecqueeneltextesnotaràqueherellegit,ambmésatencióquemai,lesmemòriesdeMarcet.Elllibreque,segonsalgú,haconstruïtelmitedelpersonatge,comsielslectorsdel’èpocahaguessinestatidiotesinotinguessinelementspropisdejudici[vivienaSabadellinoaMart].Amés,l’aurèoladeMarcet[trieuosumeuentreelsadjectius:populista,paternalista,bonhomiós,valent...]erapreexistentalapublicació,quefoupòstuma. Undelslectorsdel’èpocavaserelmeupare.Vacomprarelllibretotseguitque es vapublicar.Abandadelsque emcompravenami, estic segurque fou elprimerquevaadquirirdesprésdelaguerracivil. Inoerabarat:200pessetesde1963,equivalentsa40€de2017.Excombatentrepublicà,sempreantifranquistaiplenamentconscient–comamembrede les classes subalternes–de l’abastde la

6Unavíctimade la repressió franquista, soferta en carnpròpia i amb un cunyat executat arrand’unasòrdidadenúncia, eldescriviacom“homed’unacerta liberalitat i tolerància–finsa límitsprudents– i d’un indubtable sabadellenquisme”; Josep Torrella, Cinquanta anys de la FundacióBoschiCardellach,1942-1992,SabadellFundacióBoschiCardellach,1995,p.19.

4

derrota,tambéhaviainterioritzat–comunagranmajoria–laporalarepressió.Iensóctestimonid’algunsepisodis,quearanopertocadetallar¿Comésqueaquestcontramestre tèxtil, que el 1977 es va afiliar a CC.OO. i que sempre va votarpresumiblement el PSUC, va comprar i llegir les memòries de Marcet? Era unmasoquista? Era un trànsfuga? Patia de la síndrome d’Estocolm? No, erasimplement un d’aquells sabadellencs que tenia una visió polièdrica delpersonatge. El pare havia viscut plenament aquell vintenni. Soldat indemne en lacontesa i reclutat després –la torna– per un llarg serveimilitar a Burgos, haviareprès lavida laboral–passantper lespitjorscondicionsde ladècadade1940–;formatunafamília; jugatafutbolamateurambelCFDelicias;vistcréixerunnouSabadellalaperifèria[encararecordocomambsisanysemvaportaraveurecomes construïen les casesdelGarcia i emvamostrar les covesde SantOleguer, onpocs anys abans encara hi vivien conciutadans]; gaudit i sofert –cosa quecompartiaambMarcet–elspartitscomasocidel Centred’EsportsSabadella laCreuAlta,benapropdecasa;llegitcadadiaeldiari,semprecercantelméscríticoobert, i els dilluns elMundoDeportivo; i sintonitzat ocasionalment la Pirenaica,ambunacombinaciód’aprovacióenlacondemnaalRègimid’incredulitatdavantlesexageradesdescripcionsdelaforçadel’antifranquisme. QuanvacomprarlesmemòriesdeMarcetcomençavaapensarqueelvailetdedotzeanyspodiaseruninterlocutoriapartird’aleshores,sovintambpreguntesmeves,començarenalgunesconversessobreelpresentielpassat.Itambéemvaparlar de Marcet, arran de l’adquisició del llibre. Sobretot de coses conegudesabansdellegir-lo:labatudaatresgranscafès–MartíMarínenshaexplicatquelaproposta fou de Josep Miquel Sanmiquel– i l’exposició pública dels jugadors decartesalpatidelaCasadeCaritat,acciópròpiadeMarcet.Tambéemvacomentarla famosa operació per baixar el preus al Mercat, on anava a comprar la mevafamília.Ambindependènciadelsresultats,lesduesiniciativeshaviendedespertarsimpatiapelcomúdelapoblació:resmésmalvistqueeltreballadordilapidadordelasetmanadairesmésbenvistquel’intentdefrenarelspreusdelsqueviures,quanencararepresentavenelgrosdelpressupostfamiliardelsobrers. El pare havia comprat les memòries per la curiositat que sentia –noexemptad’algunasimpatia [potseroriginadaenel futboloenalgunaactuaciódeMarcet]–pelpersonatge.Percomprovarquès’hideiad’allòconegutosentit.Quisap si hi esperava trobar també alguna “marcetada”. Segurament tenia unapercepcióintegraldeMarcet,sensedestriarl’alcaldesingular[crecqued’aixònoendubtava],de l’empresari i del presidentdelCESabadell... Marcetnoeraundels seus, ni socialment ni ideològicament. Era una autoritat d’un règim quedetestava,peròelpersonatgenoliinspiravarepugnàncianipor,elquenoequivala quedar embadalit pel suposat mite. Marcet, doncs, fou part de la memòriarebuda, amb la diferència que va ser coetani de la meva infantesa, mentre queMoix,Bertran iRosas,els líderssindicalsdequiemparlavaambadmiració,erend’unaltretempsimalauradamentd’unaltreespai.Siaquestrelatsubjectiuésonogeneralitzablesónfiguesd’unaltrepaner.Nocrec,però,quefosexcepcional.Peraixò, aquest text el dedico a lamemòriadelmeupare, atèsque casualment vaigenllestir-neunaprimeraversió,el9dejuliol,enelcentenaridelseunaixement. Espero que aquesta subjectivitat, que simplement m’ha empès, no esreflecteixi en el text que segueix, que he procurat elaborar –ambmés o menysencert–ambelsmètodesileseinesd’historiador.

5

II. ELPERSONATGEILESCONTRADICCIONS 3. Testimoni:censura,publicacióirecepciódeMiciudadyyo. Esmentat com un element de la construcció del mite Marcet, en aquestapartat donaré alguna notícia d’aquest llibre. Mi ciudad y yo té els mateixosproblemesquetotaobramemorialística:allòqueomet,allòqueexagera,allòquesubratllael“jo”[presenteneltítol]...Ningúogairebéningúnoescriulesmemòriesper quedarmalament. Dit això, no crec que les deMarcet continguinmentides,potsersialgunaexageracióquehifrontereja.7Indiscutiblementperl’èpocaenquèforen publicades i per l’autor constitueixen una obra força excepcional, que haestat usada i valorada pels historiadors del franquisme, més enllà del marcsabadellenc.Aquíemlimitaréaquíaexplicarcomesvapublicarel llibre,comvaser sotmès a censura i com va ser rebut per part d’algunes autoritatsgovernatives.8 Marcet va començar a dictar les memòries el setembre de 1961, però eltreballmésintensesvaproduiralllargdelprimersemestrede1962.Alllibrediuquelesvaacabarel18dejuliol,peròcrecqueaquestadatas’had’interpretarcomuna llicència poètico-política o una picada d’ullet al censor. No en coneixem elprocésd’elaboració.NosabemsiMarcetdictavadirectamentalamecanògrafaosiaquesta, com sembla més probable, transcrivia un text, prèviament anotat icorregitpelperiodistaJosepCabeza,apartirdelquelideial’exalcalde.9 Disposem d’un contracte amb l’editorial Planeta signat el 27 de juny de1963, gairebé tresmesosdesprésde lamort deMarcet, però tot indicaquen’hihavia un altre de precedent o, com a mínim, un acord verbal ferm en vida del’autor, perquè l’editorial va presentar el mecanoscrit a la censura prèvia delMinisteri d’Informació i Turisme el 27 d’agost de 1962. Abans s’hauria realitzatunadarreracorreccióliterària,probablementsuggeridaperl’editor.10Elcensorva

7UncasontravessalafronteraésenlacreaciódelaFundacióBoschiCardellach.Passadedir“mecupounadestacadaintervención”,cosacerta,aatribuir-selaidea,cosafalsa,iacol·locaraMiquelCrusafont Pairó, que ja l’havia expressada abans fins i tot de 1936, en una actitud meramentreceptora:“apoyólaideaymeprestóunaayudainestimableparallevarlaacabo”;JosepM.Marcet,Miciudadyyo.VeinteañosenunaAlcaldía.1940-1960,Barcelona,1963,pp.116-117. Ja lihovaretreureJosepTorrella,CinquantaanysdelaFundació...,pp.19-26.LainformaciósobreCrusafontabansde1936ladecaMiquelCrusafontSabater.8“[Marcet] tenia relació directa amb Franco i, malgrat això, el seu llibre fou censurat”; AlbertManent,De1936a1975.Estudis sobre laGuerraCivil i elFranquisme, Barcelona, Publicacions del’AbadiadeMontserrat,1999,pp.76-77.9CarmeObradorsDomènech [1925-1986],administrativade l’Ajuntament [1942-1947] idesprésde la S.A. Marcet, fou l’encarregada de mecanografiar el text; vers 1961-1962 compaginava eltreball a l’empresa amb els estudis d’assistenta social, tasca en què sobresortí posteriorment;informació d’Anna Magrinyà Caralt. Una nota d’honoraris “por mi colaboración en el libro”, nosignada, però amb tota seguretat de Cabeza, fa referència a tasques intenses durant el primersemestrede1962(2.000pessetesmensualsdegenerajuny)ialtresdespesesdiverses,incloses“elcontrol y repaso de confección del libro”; aquestes darreres semblarien correspondre a lapublicacióel1963;adreçadaaPlàcidMarcetFigueras,lanotaestàdatadaaSabadellel6d’octubrede1964,gairebéunanydesprésdelapublicació.DocumentaciófamíliaMarcet.10A càrrec de Fernando Gutiérrez González [1911-1984], crític d’art de La Vanguardia, poeta, imentordel primer JuanGoytisolo.DanielGiralt-Miracle, “FernandoGutiérrez. Poeta y crítico”,LaVanguardia, 2 de març de 1984, p. 18. També https://negritasycursivas.wordpress.com/2013/02/08/fernando-gutierrez-mentor-de-juan-goytisolo/

6

serextraordinàriamentdiligent:el7desetembrede1962trametial’informequeimposavasupressionsdeparàgrafsasetpàginesdelllibre.11 Enprimerlloc,tresparàgrafsmoltcríticssobrelesCortsfranquistes,enlesquals Marcet hi va actuar de procurador de 1942 a 1948, gestió que qualificad’il·lusòria imeramentsimbòlica,atèsqueaquellòrganes limitavaaratificar leslleis presentades per l’executiu. Quan no intervenia capministre o personalitatdestacada a l’hemicicle, sinó un simple col·lega, la majoria de “procuradores”acudienalbariallí“enmediodeefusivosabrazossepedíancupos,adjudicacionesde automóviles y se recomendaban nombramientos con fuertes saludos ypalmadas en la espalda”. El censor tambéhavia tatxat en vermell el breudarrerparàgrafd’aquestcapítol,moltirònic,peròfinalmentnoelvaincloureenlarelaciódesupressions. Marcetfaunaanàlisimoltcríticadel’actuaciódelaDiputaciódeBarcelona,peròenmighivaintroduirunareflexiógeneralsobreeldestídelscàrrecspúblicscessats enel sistemapolític franquista. Sabiadequèparlava, atèsquedos anysabans l’havien fetplegarde l’alcaldia.El text suprimitésaquest: “EnunrégimencomoelestablecidoenEspañaelqueocupauncargoderesponsabilidadpolítica,alcesarenelmismo,quedafueradejuegoenelolvidototalycompleto,casicomosimuriera,puesalnoexistirpartidospolíticosorganizadosdondevolveraempezary poder continuar en la lucha, no le quedamás solución que el ostracismo y lasoledad”. Estranya enyorança dels partits per part d’un franquista, però moltpròpiadelescontradiccionsquebullienenlamentdelpersonatge. Un altre paràgraf i una línia d’un fragment posterior, que també forenrebutjats, pertanyen al capítol dedicat a la seva relació amb les esglésiesdissidents;m’hireferiréenunaltreepígraf,onestractaaquestaqüestió. TambélivaneliminartresparàgrafsseguitssobrelapolíticainformativadelaDictaduraquehaviainseritenelcapítoldedicatal’operacióMarcet,encaminadarebaixar els preus dels queviures frescos almercat de Sabadell el 1959, que vatenir un gran ressò mediàtic. En aquests fragments criticava que s’exageressinnotíciessenseinterèsiquese’nsilenciessind’altresmésimportants,delesqualslagent se’n posava al corrent per altresmitjans i això resultava perjudicial per almateix Règim. Com exemple de notícia silenciada, de la que se’n va assabentarmoltagentpelsmitjansdecomunicacióestrangers,esmentavaelsuïcidideltoreroJuanBelmonte.IdelesnotesoficialsdelaDireccióGeneraldeSeguretatdeiaquecombinaven “el humorismo de La Codorniz y la truculencia del semanario desucesosElCaso”. El censor va ser prou moderat, perquè hi havia altres parts que podienresultarmoltmés compromeses. Per exemple, l’informe adreçat a Franco sobreCatalunya el 1957, al qual em referiré més endavant. Atès que després dereproduir-lo,explicacomlivalliurarenmàaFrancoicomvaparlarambelldelesqüestionsquehicontenia,elcensornodeuriagosarcondemnarundocumentquecincanysabanshaviaarribatamansdelCaudillo. L’editorial va remetre al Ministeri les galerades amb les supressionsindicadesel4d’abrilde1963,eldiaabansde lamortdeMarcet, i l’11d’abrilsen’autoritzavalapublicació.EltraspàsdeMarcetobriaunanovasituacióilafamíliavaloràlaconveniènciadelapublicaciódel’obradurantlessetmanessegüents.Eltext fou llegit per unes poques persones afins. Coneixem les opinions de dues11La informacióutilitzada esbasaenArchivoGeneralde laAdministración [AGA],MinisteriodeInformaciónyTurismo,expedientesdecensuradelibros,expediente4592-62.

7

d’elles.Unaclaramentoposadaésdel’advocatJosepVilaPagès,membredestacatdel Frente de Juventudes en els anys quaranta; després, alt funcionari del’Ajuntament, advocat i, segonsun anònim funcionari,molt implicat enprojectesurbanístics en els anys seixanta i primers setanta, que naturalment requerienautoritzacions municipals. L’altra, molt entusiasta, és de l’advocat barceloníBaldiri Cruells Folguera, de família sabadellenca i secretari del Conselld’Administració de la S.A. Marcet.12La família, molt probablement per iniciativad’AnitaFigueras,lavíduadeMarcet,vaoptarpertirar-hoendavant. El contracte definitiu es signà el 27 de juny de 1963. Hi ha indicis queprèviament, amb el coneixement de la vàlua de l’obra i l’impacte de lamort deMarcet,JoséManuelLaras’hauriaadreçatalafamíliapertalquelicedissinl’ediciódel’obra.Probablement,voliacanviarelsacordsinicialsambMarcet.Hovaferdemanera un pèl intemperant i sabem que la resposta de la família fou negativa.Sembla,doncs,queelcontractede1963responiaalstractes inicialsambMarcet.Potser això expliqui perquè el nom de Planeta no figura ni a la portada ni alscrèdits.L’editorialnoarriscavares.Segonselcontracte,lafamíliapagavaelcostdepublicació, la correcció literària i la propaganda, mentre que l’editora escomprometia a la distribució i venda dels 3.000 exemplars. La família rebria 70pessetes per cada llibre venut, que el públic adquiriria a les llibreries a 200pessetes.13 El llibre va sortir al carrer a començaments de novembre de 1963.14Enllegir-lo, alguns dirigents franquistes es van disgustar i no van entendre que sen’haguéspermèslapublicació.Avançatnovembre,elMinisteridelaGovernacióvatrametre al d’Informació i Turisme un exemplar del llibre amb quaranta-cincpàginesmarcades.Elssenyalserenunesratllessenzillesialtresdoblesambllapisblau en el marges laterals; els traços més gruixuts indicaven les partsconsideradesmésgreus.Totelcapítolde l’informede1957ide l’entrevistaambFranco estava guixat. També ho estaven les referències molt crítiques algovernador civil que l’havia destituït, Felipe Acedo Colunga. Segurament era elgovernador d’aleshores, Antonio Ibáñez Freire, molt del morro fort, qui haviamarcat o fetmarcar el llibre i l’havia tramès alMinisteri de la Governació, ambaquest comentari al vers de la portada: “Ha producido en Barcelona granperplejidad en amplios sectores, el que fuera autorizada la publicación del librotituladoMiCiudadyyo,enelqueaparececomoautor,D.JoséM.MarcetColl,quefue20añosAlcaldedeSabadell”. Carlos Robles Piquer, Director General d’Informació, de qui depenia lacensura, i cunyat delministreManuel Fraga, tenia una visiómenys visceral del

12L’extensacartadeVilaPagèsestàdatadael17d’abril,dotzediesdesprésdelamortdeMarcet,id’ellaesdesprènquemossènErnestMateu,l’arxivermunicipal,tambéhaviallegitelmecanoscrit;ladeCruellsésdel5de juny.Agraeixoa JordiCalvetquem’indiquéselcontingut i la localitzaciód’aquestadocumentació,queellmateixhaviaconsultatfaunsanys.AHS,FonsS.A.Marcet,MarcetParticular,edicióidifusiódeMiciudadyyo.SobreJosepVilaPagès[1923-1982],AndreuCastells,Elfranquismeil’oposiciósabadellenca(1939-1976),Sabadell,EdicionsRiutort,1983,p.29.31.13El contracte el signaren Plàcid Marcet Figueras i José Manuel Lara Hernández, aquest enrepresentaciódelasevaesposa,propietàriadePlaneta.14Enelperiòdiclocalesvanpublicartresanuncisforçagransambunaimatgedelllibreiunquartmés gran, on es deia que ja estava a la venda a la llibreria Sabadell, amb la imatge deMarcet ialgunsextractesdelllibre;Sabadell,3119[2denovembrede1963],p.9;3120[5denovembrede1963],p.4;3121 [7denovembrede1963],p.3;3122 [9denovembrede1963],p.9.TambéespublicarenanuncisaTarrasaInformaciónimésmodestosaLaVanguardiaiaArriba.

8

problema i consideravaque el llibre fins i tot podia ser beneficiós per alRègim.Ambdósimpulsarien,pocsanysdesprés,lalleidePremsade1966;erenpartidarisd’unadefensaméssofisticadadelaDictadura,ambprocedimentsqueincloguessinunamínimaoberturainformativailafidelacensuraprèvia,totiquesabemproubéquenoexcloïenlaforçaendarrerainstància.Pertaldecalmarelscol·leguesdeGovernació,Roblesvaencarregarelsegüent:“Esnecesariohacerunbreveinformequedefiendael libropor loque tienedepositivo,esdecir,deelogioalRégimen,que hubiera perdido valor si el libro no tuviese elementos negativos. Por otraparte,noparecedudosalalealtadpolíticadeunapersonaquefueAlcaldeenunaciudad catalana durante veinte años”. Una visiómoltmés pragmàtica, partidàriad’aprofitarelquefospermantenirlaDictadurailasevavisiód’Espanya. L’adjectivaciódelaciutatnoeracasual;sihaguéstractatd’unaaltra“regió”,seguramentnos’hihauriaposatelgentilicicorresponent,sinóalgunqualificatiudemagnitudod’activitat; aquell gentilici afegiamèrit en la valoracióde la lleialtatpolítica.Nohemd’oblidarqueCatalunyaeraunadelespreocupacionsprincipals,creixentamés,delsdospolíticsgallecsquecontrolavenelMinisteri. Peraquestshomes,elcriterid’utilitatpolíticaerabàsical’horadecalibrarla censura. Pocs anys després, el 1965, el mateix Robles Piquer esgrimia elsprincipals arguments per autoritzar la publicació de la novel·la de Juan Marsé,ÚltimastardesconTeresa, i els detallava al així seu cunyatministre: “Unade lasrazonesporlasquecreoquelanoveladeberíaautorizarseesladequeestáescritaencastellano,cosaquemepareceimportantecuandotantoscatalanesseinclinanhaciasulenguavernácula.Enelaspectopropiamenteregional,lanovelamuestra,porausencia,lapocaimportanciarealdelcatalanismo,yenestesentidotambiénlaconsideroconstructiva.Porotraparte,meparececiertoquecontieneunacríticaindirectade laagitaciónuniversitariaaqueantesmehereferido.”15Resultaqueunacosaerenelsdesitjosielsmitjanspersatisfer-losdelsdirigentsfranquistesil’altra els resultats: el 1966 aquella agitació feia el cim amb la Caputxinada, on,d’altrabanda,hivanestarpresentsinsignesescriptorsdellenguacatalana. Ésclar,doncs,quelapublicaciófoucontrovertidaenelsrenglesdelRègim.Un estudi més ampli de l’elaboració de l’obra, comparant els mecanoscritsexistentsamblaversiópublicada,delarecepciódelllibreidel’úsquen’hanfetposteriormentanalistesihistoriadorsconstitueixunarecercapendent.Nocaldirque escapa a les nostres possibilitats presents.16 El llibre aportava elementsinteressants de l’anàlisi del present i això ho van aprofitar, aleshores, algunsanalistespolíticsi,moltméstard,elshistoriadors.Nosaltres,juntamentambaltresdocuments,tambéutilitzaremlesmemòriesdeMarcetihiaplicarem,comdavantqualsevullaaltrafont,l’anàlisicríticapròpiadelnostreofici.

15JosepMariaCuenca,Mientrasllegalafelicidad.UnabiografíadeJuanMarsé,Barcelona,Anagrama,2015,p.292.16Unanotamanuscritasensedatarindicaques’haviencobrat140.000pessetes,corresponentsalavenda de 2.000 exemplars. La despesa per part de la família sumava 189.000 pessetes, que noinclouenles15.000pagadesaJosepCabezayles9.120esmerçadesenl’adquisicióde76exemplarsambel40%dedescompte,ambqueforenobsequiatsperiodistes,diversespersonalitats i algunsamics i col·laboradors. Tot sumat eren 213.120 pessetes, equivalents a 42.624 € de 2017; AHS,FonsS.A.Marcet,MarcetParticular,edicióidifusiódeMiciudadyyo.El27d’agostde1962,quanesva presentar a censura, s’havia previst una edició de 2.000 exemplars; AGA, Ministerio deInformaciónyTurismo,expedientesdecensuradelibros,expediente4592-62.

9

4. Persical,unfranquistairreductible Caps de l’administració municipal, els alcaldes eren una peça clau del’aparell dictatorial del règim. Durant tota la dictadura franquista foren elegitsdiscrecionalmentpelsgovernadorscivils.Ievidentmentdinsdelessevesfuncionshi havia la repressiva, amb una intensitat especial en els primers anys depostguerra. Hi havia àmbits exclusius de l’Ajuntament [depuració de funcionarismunicipals,confiscacionsdepatrimoni...]ialtresdecol·laboracióamborganismesespecialitzatsenaquellafunció. D’altrabanda,comharemarcatMartíMarín,elrègimfranquistaaccentuàlatradicionalcentralitzaciódelsajuntamentsentermesfiscals, abocant-los a una situació de col·lapse financer amitjan de la dècada de1950,queobligavaelsalcaldesapidolarsubvencionsenl’administraciócentral.17 Marcet no va exercir només d’alcalde. Prèviament fou cap delsexcombatents,delesmilíciesdeFalangeidelaCNSlocal.Enparal·lelal’alcaldiafouprocuradorenCortes[1942-1948],presidentdelGremideFabricants[1951-1955], cap del Sector Lana del Sindicato Nacional Textil [1947-1953] i diputatprovincial[1955-1961]. Marcet fouun franquistarecalcitrant.Tot inoparticiparen laconspiraciódel cop militar, es va unir a les tropes franquistes el setembre de 1936 iimmediatamentesvaafiliaralaFalange.Entotcasnoerafalangistaabansdel18dejuliol,compotferpensarl’ordredelaredacciódel’articledel’Entesa.18Aixòsí,laidentificacióambelrègimfoupermanent.Eneltramfinaldelasevavida,enelsanys 1961-1962, quan dictava i repassava lesmemòries, encara escrivia que el1936-1939 “se ventiló la existencia de España como nación”, “se combatió eldestructivo germen de las luchas sociales que tanta sangre y riqueza veníancostandoalpaís”iesvacrear“unaconcienciacapazdeforjarunaauténticagranpatria”. I seguia: “A veinte años de distancia tienen todavía plena vigencia […]tantos pensamientos y consignas del Jefe del Estado en cuanto a la realidad delcomunismo”. Iperacabar-hod’adobarassumiaelmitede“la lucecitadelPardo”:“ElPardo,dondeelCaudillomontapermanentementelaguardiaenbeneficiodesupueblo,queeselmayortimbredegloriaparaelmásexcepcionalestadistaquehatenidolafecundaHistoriadeEspaña”.19 Isivoleurematar-hosempreesvasentirunexcombatent,comhopalesenlesintervencions[inclososelscritsderitual]enelssoparsencommemoraciódel18dejulioldel’entitatqueelsagrupava.205. Personalitaticaràcter5.1. Unsquantselements Descomptatqueelroldelsalcaldesestavacondicionatperlasevafuncióenels engranatges de la dictadura, a l’horad’abordar aquest cas podempreguntar-nos quina influència van tenir la ideologia i la personalitat, conformada aquesta

17MartíMarín,Elsajuntamentsfranquistes...,pp.170-181i327-331.18“QuieraJoséMaríaMarcet?”.Sil’autorhaguésllegitlasuposadafontdelmitehauriacomprovatque“enaquellaépoca[abansdel18dejuliolde1936]noexistía laFalangeenSabadell[...]nadieconocíanilosprincipiosniladoctrinafalangista”;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.19.19JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.26-27,63i215.20Una foto d’un aquests actes en el reportatge ambmotiu de la sevamort a Sabadell, 3038 [9d’abrilde1963],p.3.

10

darreraperconviccionsmoralsipertretsdecaràcter,al’horademodelarl’acciódeMarcet.L’aproximacióaalgunsaspectesdelapersonalitatnoésinsubstancialencapbiografia,menysencarasiconsidereml’autoritatdeMarcetenelplalocaliunmandatexcepcionalmentllarg. Laideologiajal’hemvista,peròsilescitacionsdel’apartatanteriorportenalgúa creurequeMarcet eraun fatxababauestariabenequivocat.Llunyd’això,eramassalúcidicomplexperaésserunfanàticounobtús. A l’inici de les sevesmemòries no s’està de dir que “la característicamásdestacada de mi vida y de mi carácter ha sido la valentía moral”.21 D’aquestadefinició ens interessa tant el nom –coratge– com l’adjectiu –moral–. Hi haabundantstestimonis,enfacetesmoltdiferentsdelavidapública,d’homedecidit,d’homed’acció,talicomelvadefinirAndreuCastells.22Marcetsoliaanardecara,era sincer i no vacil·lava a prendre decisions compromeses. Ara bé, quina èticainspirava aquest coratge?O potser hauríemde dir-ho en plural: quines ètiques?Sostenia,perexemple,queelsderrotatshaviend’éssertractatsamb“lacompasióny comprensión del auténtico cristiano y no con la arrogancia del vencedor”.23.Sabem que Marcet no anava a missa,24tret d’esdeveniments que ho requerien,perònopodemassegurarsieracreientono;sesentísonocristià,allòqueimportasónelstermes“compassióicomprensió”.Aquítenimunaconvicciómoral,quevamarcarforçaelcomportamentdeMarcet,comveuremmésendavant Arabé,ésmoltdifícilquelespersonesesregeixinnomésenbaseaunúniceixmoral.Marcet no era una excepció. Difícilment podia escapar al cinisme queamaravabonapart de la societat en el franquisme, fruit d’unadictaduraque, enmassaaspectes,feiaelcontrarid’allòqueproclamava.Iaixòeraencaramésintensen lesduesprimeresdècadesdelrègim.Aixípotafirmarque“sinclaudicaciones,perotampocosinprácticascoercitivas[MaredeDéuSenyor!],sefueensamblandoel seguro edificio de la concordia social ciudadana…”; argumentar la pèrdua delboscdeCanFeuel1940ambconsideracionssobrelesnovesoportunitatsdelleuredevintanysdesprésominimitzar-nel’impacteentermesdesalutpúblicaperquèla ciutat està oberta a “todos los grandes vientos purificadores”; sostenir que“nuestroinvictocaudillo,vencedorenlaguerra,triunfabaenlapaz,ylerefrendabasupuebloconmasivaunanimidad”enelreferèndumde1947,totihaverconstatatque “enfrente no existía oposición organizada alguna” i, naturalment, senseesmentar que per renovar la cartilla de racionament calia certificar que s’haviaanat a votar; i concloure que “durante estos veinte años ha reinado la máscompletapazenlaciudad,sinrepresiones[Alça,Manela!],huelgasnialteracióndelordenpúblico”.25 A més de les conviccions, també les conveniències incideixen –encontradiccióonoambaquelles–enelcomportamentdelshumansinodiguemdelsresponsables polítics. En Marcet, si més no en l’aspecte al qual dedicaremmésatencióenaquest text,podremveureque laconvicció i laconveniènciavananarsovintlligades.

21JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.7.22AndreuCastells,Elfranquisme...,p.26.20.23JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.121.24Informacióprocedentdelafamília.Ellmateixassenyalaqueelseuparetampocnohaviaestatuncatòlicpracticant;Miciudadyyo,p.349.25JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.127,225-226,239-241i443.

11

Eraunhomedecidit,que fins i totpodia serabrupteenocasions,26sovintsincer, i sempre accessible. Aquestes qualificacions, especialment la darrera, noerenpocacosaentractar-sedelaprimeraautoritatlocalenuncontextdictatorial,onsovintl’administraciópúblicaerapercebudapelciutadàcorrent–mésencarasipertanyiaalsvençuts–comunàmbitmésaviathostil.Potserunadelesraonsdela popularitat de Marcet, amb totes les cauteles aplicades al terme, era que vaajudar molta gent a trampejar les tanques administratives existents. En lesmemòries diu que el seu despatx sempre estava obert i les evidències semblenconfirmar-ho.Amés,usavaelsmitjansdecomunicació[periòdiciràdiolocals]perconnectaramblapoblaciómitjançantels“Diálogosconelalcalde”,unrecursd’unapersonalitatque se sentia còmodeenel contactedirecte iquealhora teniacertatiradaalpopulisme.27 Comelveienelsseusamics?MarceterasocidelaPenyaArrahona,lamésdistingida de la ciutat, que disposava d’un local a la Rambla, 9. Aquestamanifestaciódelasociabilitat local,mésrestringidaqueladelscasinosiateneus,encaranohaestatestudiada.El22d’octubrede1949,lapenyavaoferirundinard’homenatgeaundelsmembres,l’empresaritintoreripoetaJoanTriasFàbregas,amb motiu de la publicació del poemari Retorn i adéu. En el menú imprès deMarcet,Triashivaescriureaquestadedicatòria:“Alnoble,noblíssim[sic]enemicd’idees, però amic sincer, Josep Mª Marcet”. 28 Els amics li podien parlarobertament. Ja era molt. Això sí, estava vetat expressar en públic aquestesmateixesidees. Desprésdelamortdelamare,quantotjustteniadosanys,Marcetvaviure,juntamentambelpare,al’HotelEspañadelanostraRambladurantdeuanys.Noésdifícildepensarcomdeviaserunainfantesa,amblamancadel’afectematern,potser suplert per la senyora Planas, esposa de l’hostaler, però nodrida amb lapresència d’hostesmés omenys regulars i altres depassavolants. L’experiènciahavia de desvetllar en el nen la curiositat sobre la diversitat del gènere humà isegurament també hi sembrà una llavor de tolerància. I tot plegat potser ho vareforçarelpasperdiversesescoles,inclososunparelld’anysd’internataBordeus,d’on,percert,esvaescapar,cosaquenoesmenta.29 Un altre aspecte a tenir en compte en la personalitat de Marcet és quesemprevaestaranimat“poresteespíritulocalistaquetengoahonraostentar”.Elrecursallocalismeeracorrentenalcaldesd’altresciutats,coms’haencarregatdemostrar Martí Marín. El que cal precisar és la manera com s’exercia. Potser enMarcet hi havia certes singularitats. Cal pensar en la displicència amb queconsidera els fabricants sabadellencs residents a Barcelona. O examinar el seupaper icompromísambelCentred’EsportsSabadell [l’haviapresiditdurant la IIRepúblicaihovatornaraferenvàriesocasionsenlapostguerra],quanl’equipdefutbol comptava amb més afició i seguiment. O el menyspreu vers aquells

26El desembrede1951fouindubtablementmoltbruscperaconseguirladimissiódelaJuntadelGremideFabricantsifer-seamblapresidència,quan,passatssetanys,reconeixiahaverofèsamblesparaulespronunciadesaleshores,queretirava, a JoanBorràsPonsà,ErnestAbellóViver, JoanMorralRoca i JoaquimSallarèsLlobet; JordiCalvet, “El zenitde la indústria ide la ciutat fàbrica,1939-1975”aJosepM.Benaul(dir.),ElGremideFabricantsdeSabadell.Organitzacióempresarialiciutatindustrial,Sabadell,FundacióGremideFabricantsdeSabadell,2009,pp.364-366.27JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.74i331-346.L’ajudavaenaquestatascaelperiodistaJosepCabeza.28DocumentaciófamíliaMarcet.29JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.8-9.Havianascutel1901.

12

burgesos,especialmentversalgunsqueesdeiencatalanistes,quefeienparlarelsfillsencastellà“conesteacentocursiyridículoconquelohablaciertagentebiendeBarcelona”.Oveurecomvaloravaalgunes especificitats locals [homesversussenyors,mobilitatsocial,importànciadelaclassemitjana,moderaciósocial...]quehan configurat l’imaginari del sabadellenquisme tradicional, amb les quals s’hiidentificavaplenament.30 Enqualsevolcas,quanMarcetvacomençaraexercird’alcalde,el1940, jateniatrentanouanysilasevapersonalitatestavaplenamentformada.Comptava,a més, amb una notòria trajectòria política, iniciada en la Joventut Maurista icontinuadaen els anysde laDictaduradePrimodeRivera, enquè fou regidor idiputatprovincial.DefinitperLaTribunadelVallés,l’òrgandelaUniónPatriótica,com un sportsman, ambmotiu del seu nomenament a la presidència del BoxingClubSabadell,javadonarprovesdelseucaràcterenaquellstemps.Els16i17dejunyde1928,organitzatperlaUniónPatrióticaipatrocinatperl’Ajuntament,esvacelebrar un concurs escolar sobre Geografia i Història d’Espanya. El ColegioEvangélico de l’Església de Crist [anglicana] hi presentà set alumnes, tres delsquals forenpremiats; und’ells s’enduguéundelsquatreprimerspremis,dotatsamb 100 pessetes. O bé perquè altres autoritats arrufaven el nas davant lapresènciadelsnensimestresheterodoxesobéperquèMarcet,quevapresidirlasessió del dia 16, va felicitar-los i saludar-los amb simpatia, els nostresepiscopaliansexpliquenque llavorsva començar la relació ambelpastorAntoniEstruchque,comveurem,resultariatranscendentalanysméstard.31 Una dada significativa: durant tota la SegonaRepública es vamantenir almargedelapolíticainovasignarcapdelsmanifestosdesuportacapcandidaturadretanaen les eleccions,ni tant sols el les eleccions crucialsdel16de febrerde1936,quevacomptarambungrannombred’adhesions.Aixòsí,desprésd’ocupar-ne la vicepresidència, els socis l’elegiren president del C.E. Sabadell el 1933, ensubstituciód’AntoniTamburini.5.2. 1936:salvarlapellambl’ajutdels“altres” Atotaixòs’hisumàl’experiènciad’haversalvatlapell,gràciesapersonesdel’altrebàndol,enelsatzarososdiescompresosentreel18dejuliolil’1d’agostde1936,enquèpassà la frontera. Ipotser li vansalvarmésd’unavegada.El19dejuliolMarcetmarxàde Sabadell i s’instal·là a l’HotelOrientedeBarcelona, onhiresidiaelseupare,PlàcidMarcetDatzira,desdefeiaanys;hovaferacompanyatdedos fills: Plàcid i Maria Antònia, que aleshores tenien onze i vuit anysrespectivament. Pocs dies després, potser el 20 o el 21, perquè encara es vantrobar-hiambbloqueigs,hivanarribarl’esposa,AnitaFigueras,amblafillapetita.ABarcelona,segonsesmentaalesmemòries,mainovaromandreamagatienunaocasiófoudetingutalcarrer,peròvaseralliberatsensemésproblemesalcapdemitja hora.32Segons el testimoni de Maria Antònia Marcet, fou pres per unapatrulladelaCNT-FAI;l’alliberamentgairebéimmediatfoudegutalaintervenció

30JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.130,259-260i431.31Tot i que ambmenys detalls, quem’han estat proporcionats per Jordi Poch Estruch, el fet esdescriualahistòriadeditaesglésia,disponibleawww.esglesiadecrist.org.L’expedientdelconcursaArxiuHistòricdeSabadell[d’araendavantAHS],Governació100/1928,AMH2178/8,queinclouunexemplardeLaTribunadelVallés,803[18dejunyde1928],onhihaunadetalladadescripció.32JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.13.

13

delxoferdecanBros,unaempresadetintsdeSabadell,queformavapartdelgrup.DitxoferelsvaconvèncerqueconeixiaMarcetiqueeradefiar.33 Diesdesprés,entrelapremeditacióilaimprovisació,vaaconseguiraccediralTevere,unvaixellitaliàancoratalport,segonsqueexplicaenlamateixapàgina.Tanmateix, quan era a punt de salpar, va desembarcar perquè no s’haviaacomiadatdelafamília.Atèsquel’esposaielsfills erenaBarcelona,ésmésquedubtósqueaixòelportésatornaraSabadell.TampocsemblaprobablequeelparedeMarcet,caplocaldelaUniónPatrióticadurantladictaduradePrimo,baixésaSabadellenaquellsdies.TotplegatfadedifícilencaixlanarraciódelsabadellencJosepPérezMartínez, quevaigenregistrar el1990.Nascutel1917, membredeles Joventuts Llibertàries i de la CNT, aleshores tornava per primera vegada laciutatdesprésd’unexiliquel’haviaduta laRepúblicaDominicana[1939-1948] iposteriorment a Veneçuela. Havia treballat de jovenet com a canoner a la casaVicençPlanas,ubicadaaunapartdelvaporMarcet.Percontactesambcompanysde laS.A.Marcet,haviasabutqueel joveempresarigaudiadebonaconsideracióentre els seus treballadors. Després del 18 de juliol, en una data imprecisa, unsconeguts o companys de Pérez [en dona noms: Oreja, Fernández i el Ciego]l’advertirenqueunapatrulladelPOUMhaviadetingutMarcet.Vaaplegarungrupque s’adreçà al lloc on el tenien retingut; el trobà espantat, acompanyat d’unadona, que considera era la seva muller. Després d’un intercanvi de paraules,d’insultsid’amenaces,elssuposatsmembresdelPOUMdeixarenanarMarcet,quevadonarlesgràciesaPéreziaquestliaconsellàques’amaguésoquesen’anés.Hihamotiusperdubtarque totaixòhaguéssucceït. És altament improbablequeaixòhaguéstingutlloceldiumenge19dejuliol,darrerdiaenquèMarcetvaestaraSabadell. Ja hem dit que no disposem de cap indici que es desplacés després aSabadell.TampocnoconstacapOrejaalpadródeveïnsdeSabadelldel30d’abrilde1936;podriaestardomiciliataunpobleveíoserunmalnomcomelCiego,peròl’ampliaciódelventalldepossibilitatsencarafamésgranlaincertesa.Enelmillordelscasos,Pérezpodriahaversentitaexplicaralgunahistòriasimilar,quisapsiladetenciódeBarcelonadescritaabans,inosolamentsel’hauriafetsevasinóquehihauria afegit ficció.34Marcet no ho esmenta a les memòries i tampoc no esrefereixalaintervenció,moltmésdocumentada,delxofersabadellencaBarcelona.

33ToteslesdadesquecomplementenlesdeMiciudadyyom’hanestatproporcionadesperPlàcidGarcia-Planas Aquest xofer era probablement Jaume Vila Fadó, que consta amb aquest ofici al’empresaVíduad’AntoniBrosVila;havianascutel1906iestavadomiciliataSabadellel1936,alcarrerdel’Hospital,14.Noseliconeixenantecedentspolítics,nofoumiliciàiel1939fouavalatperFETydelasJONS.Atèsqueenaquellsdieselsxoferserenmoltpreuats,podiahaverestatobligataportarmilicians.UnaltrepossibilitatseriaquefosJoaquimTorresNajes,nascutaFortanete(Terol)el1900i,domiciliatel1936alcarrerFoment,61.AquesteramiliciàiafiliatalaCNTitreballavadexoferaIndustriasAuxiliaresPratS.A.,empresadetintsiaparells,delaqualeraundelsprincipalsaccionistesPereBrosPinosa,propietarid’unturisme,quelifourequisatencomençarlaguerra.DectotaaquestainformacióaEsteveDeu.ElcomptabledelaS.A.Marcet,RafaelEscorihuelaOliver,eranaturaldelmateixpoblearagonès,quetotjustcomptava1.301habitantsel1930.34Vaig efectuar l’entrevista el 10de juliol de 1990 i el casset està conservat a l’AHS, C-50. JosepAche,quehaviaacompanyatPérezal’Arxiu,varecordar-m’hogràciesalasevamemòriaelefantina.Jo havia oblidat totalment el personatge i l’entrevista, segurament perquè li vaig donar escassacredibilitatilamevamemòriahodeviaconsiderarinformacióspam.LatendènciadePérezaviurehistòriesd’altresal llargdelaconversal’hemcomprovadaclaramentenmésd’unacas.EncaravaexplicarcosesmésfantasiosesaVictorColomer,quelihaviafetdiesabansun“caraacara”ambeltitular“JosepPérez,‘elNegus’”,DiarideSabadell,27dejunyde1990,p.5.

14

Ladarreraomissióespodriaexplicar:nodirnomsperevitarcomprometrelespersonesintervinents;defet,tampocnosoldonarnomsdelespersonesalesqueellvaajudar. Peròlahistòrianos’acabaaquí.JoanGrieraLlagosterahaexplicatqueelseupare, Vicenç Griera Palou,35va servir de correu aMarcet per portar diners a unexiliat,residentaPerpinyà,quel’haviaavisat,enelsinicisdelaguerra,queanavenacercaralgundelafamília,demaneraquevanestaratempsd’amagar-se.AquíelsalvatnoésexplícitamentMarcetipotsertampocvaserelll’advertit,atèsquedesdel19de juliol era aBarcelona.Opotser sí, i aquestahistòria esbarreja amb lasegonaquehemconsideratabans.Entotcas, l’aferteniaaveureambla família iMarcet ho va agrair amb aquests diners. Això va succeir entre 1951-1954 i eltestimoni ho recorda de primeramà, perquè aleshores, amb deu o dotze anys isegurament en període de vacances d’escola, en un viatge a Perpinyà vaacompanyar el pare, que estava citat amb un exiliat en un bar. Aleshores no vasaberdequèanavatotallò,peròanysdespréselparelihovaexplicar.36 Finalment, Marcet va passar la frontera de Port Bou l’1 d’agost de 1936,amb un passaport lliurat, com a molts altres, pel conseller de governació JosepMaria Espanya, un altre salvador per afegir a la llista.37Encara que només fosveritat això darrer i la breu detenció a Barcelona, l’experiència d’haver salvat lavida gràcies a l’acció dels contraris havia de deixar una notòria empremta enMarcet. Després de la seva sortida de cap a França, l’esposa i els fills es vantraslladar a casa d’unes tietes Crehueras, al carrer Pau Claris de Barcelona.Mésendavant,aprincipisd’abrilde1937vanpassaraFrança,probablementperlarutad’Olot. Sabem que l’habitatge de Sabadell va sofrir alguns registres i requises.Durantaquesttempshivaviuresolalamared’Anitafinsquese’nvaanaraviureamb un altra filla, al domicili de la qual va morir. Posteriorment, a la casa deMarcet també hi van viure dues cunyades d’Anita enmoments diferents. Per lasevabanda,elparedeMarcettambévaoptarperpassaralazonafranquista.386. Lescontradiccions:unaaproximació Laideologiacomptava,imolt.Forçavegadeseraunabenaalsulls,alaqualsesumavenalgunstretsdelcaràcter;perexemple,unsentitdelalleialtatodelacoherència que el portava a algunes justificacions que podem jutjar comextemporànies o inoportunes. L’altra cara de la moneda eren una lucidesa i unsentitcríticque,enelcontextdelpersonaldelrègim,semblenforçasingulars.

35Nascutel1913,residiaamblasevaesposaMercèLlagosteraLlorens,naturaldeSantQuirze,alcarrer Pare Sallarès, 130, el 30 d’abril de 1936; aleshores era dependent de despatx de la S.A.Marcet.Vaestarempresonatpelsrepublicansdurantsismesos;durantlaretiradade1939,quanelportavencapalCollell,vafugiriesvauniralestropesfranquistes.FoumembredelaHermandaddeExcautivosiundelsprimermilerd’afiliatsaFETydelasJONSaSabadell.Desprésdelaguerravatreballarde llaner,seguintprobablementelcamídelseupare,FeliuGrieraSanmiquel,queeracomerciantdellanesal’empresadeJosepViverPuig.DectotaaquestainformacióaEsteveDeu.36InformaciófacilitadaperPlàcidGarcia-Planas.37JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.14.38InformaciódePlàcidGarcia-Planas;cartadeLluísMarrugatSalvans,datada“encampaña”el24d’agostde1938”,DocumentaciófamíliaMarcet.Aquestdependentdeldespatxdel’empresahaviamarxatdeSabadell el21demarçde1938, comasoldat republicà, i el9demaigesvapassaralbàndolfranquista.

15

SetzeodissetanysdesprésdeldesenllaçdelaIIGuerraMundial,sabentelquesabia, faunrecordencarapositiude laDivisiónAzul idelssabadellencsques’hiallistaren[ellenfouelprimer,totiquenolivandeixaranar]iésdeixaendurperun sentitde la lleialtatquepodem judicar, comamínim, inoportú.El1962,argumentava que les vagues de la mineria asturiana havien estat provocades ifinançadesamb“elorocomunista”,unavaloraciósorgidad’unaideologiaquelihaposatelsullsalclatell.Avegadeslaceguesanoveniadelaconvicciópolíticasinód’una personalitat força egocèntrica: si ell no era explícitament repressor, elsistemanohopodiaser;comsiaSabadellladictaduranohifospresentmitjançantaparells i institucionsde l’Estat.Així, després de referir-se a la catalanitat, a lallengua catalana i altres manifestacions de la nostra cultura, en treu aquestaconclusió: “En Sabadell, durante los veinte años de mi mandato –sin represiónalguna [tornem-hi que ho ha estat res!]– nunca seme plantearon problemas enesteaspecto,defendísiemprecontesóntodaslastradicionesvernáculas...”39 Aquestes manifestacions xoquen, però, amb la lucidesa amb que exposaaltresfets:l’oportunismedemoltsdelsquevaningressaraFalangeel1939;lapor[per a ell òbviament infundada] dels obrers a una nova era d’esclavatge en eltreballapartirdela“Liberación”;l’artificiositatdelsàpatsdegermanordelafestade “Exaltación del Trabajo”; l’aberració de l’intervencionisme de la dècada delsquarantaque,“hacíamásgravelaescasez,lacorrupciónylamiseria”,queobligavalescaixesa invertirenemissionsallunyadesde l’economia local iquefrenava laproduccióprivadad’habitatges; la fal·làciade l’augmentsalarialde23%decretatperGirónel1956;elsexcessosdelscanvisenelnomenclàtor;eldesinflamentdelamilitànciailamobilitzaciófalangistesdesprésde1945...40 L’accés de Marcet a Franco era poc corrent entre alcaldes de ciutatssimilars.Nos’estàdedir-ho:“Casinohuboañoenque,porlomenosunavez,nomerecibieraenelPalaciodeElPardooenelbarcelonésdePedralbes,cuandoelCaudillo se hallaba en la Ciudad Condal”. 41 S’ha dit que tot arrancava del’espectacular rebuda que li va organitzar el 1942 a Sabadell, any en què foudesignat “procurador a Cortes”. Un altre premi també? Disposem del contingutforçadetallatdelesquatredarreresentrevistesde1957a1960,queMarcetsoliaredactar tot seguit.42Tenen un particular interès polític les de 1957 i 1960;d’aquestadarrera,celebradaquanjahaviaestatcessat,enparlaremenlapartIII.La de 1957 fou precedida per la tramesa a Franco d’un informe sobre el tractediscriminatoridelRègimenversCatalunya,unveritablememorialdegreuges,queha estat valorat com a important pels estudiosos del període. Segons el propiMarcet,l’entrevistavainfluirenlaconfiguraciódelnougoverndel25defebrerde1957,totiqueevidènciesposteriorshohanqüestionat.43D’aquestdocumentse’n

39JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.61-64,138i424-425.40JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.23-25,51,65-66,85,207-208,288-289i420.41JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.193.42Documentació família Marcet. El resums de les de 1957 i de 1960 foren reproduïts a lesmemòries, de manera completa la primera i més parcial la segona. Els resums d’aquestesaudiències mereixerien una anàlisi més detallada pel que fa a les formes, els continguts i elsresultats.43Josep M. Marcet,Mi ciudad y yo, pp. 189-193. Borja de Riquer i Joan Culla, El franquisme i latransiciódemocràtica(1939-1988),volumVIIdePierre Vilar (dir.), Història de Catalunya,Barcelona,Edicions62,1989,pp.218-219.AquestcapítoldelesmemòriesdeMarcets’hareproduïtalvolumfinal dePierreVilar[dir.],HistòriadeCatalunya.VolumVIII.Antologiad’estudishistòrics,Barcelona, Edicions 62, 1990, pp. 296-299. A les seves memòries, López Rodó s’atribueix la

16

va fer ressò, arran de la seva inclusió sencera a Mi Ciudad y yo, un lectorantifranquista:el1966,FrancescVicens,expulsatdelPSUCdesdefeiapoc,l’usavaextensamentcomaelementdediagnosidelasituaciócatalana.44 El 1959, aquest sentit crític, ara centrat en les qüestions econòmiques,tambévaarribaraTheNewYorkTimes,quepublicàuntextambeltitular“Madridbloquejaeltèxtilcatalà”,datataSabadell.ElgrosdeltexterenlesdeclaracionsdeJosepM.Marcet,acabatderetornardelsEstatsUnitats,onhaviaportatunfillield’unobreraunCentredeRehabilitaciódeParàlisiCerebral.Tambéhaviaaprofitatelviatgeperexplorarelmercat.Marcet,alhoraqueesdefiniacomapartidarideFranco, es queixava de les dificultats a l’exportació: “confusión, esperas,expedienteoe indiferenciahastaqueustedsedacasiporvencido”.Elperiodista,queeltitllavade“progressista”enlarelacióambelstreballadorsidescrivial’obrasocialdel’empresa,vaaprofitarpercol·locar-hiunafalcad’altvoltatgepolític:“Loscatalanes, inclinados tradicionalmente a la independencia, se han sentidoresentidos por el Gobierno de Madrid durante centenares de años y en estosveintidós últimos años se ha añadido a ello el resentimiento por la política deFrancodesuprimirlaculturacatalanaycentralizartodoelcontroldelcomercioenlosvastoscorredoresdelaadministracióndeMadrid”.45NohodiguéMarcet,quecompartiaalgunescosesdelraonament,peròcavalcavasobreelsseusmots. ElconceptedelcatalanismedeMarcet,talcomeldescriualesmemòries,ésmolt similar al manifestat per l’escriptor sabadellenc Bartomeu Soler el 1935,autorcoetaniquenoesmentamai.Ambdósencaixenenelsparàmetresdeldoblepatriotisme –el nacionalisme espanyol com a preeminent i un regionalismecomplementariisubordinatalprimer–quehauriaforjatlaburgesiacatalanaique–en major o menor grau– hauria impregnat la resta de la societat catalana enprimera meitat del XIX, segons ens ha mostrat Marfany amb un estudinecessàriament mastodòntic.46 Entretant, però, havia passat gairebé un segle ihavia sorgit un patriotisme català, que invertia els termes o era radicalmentalternatiu a aquella dualitat asimètrica, des de feia dècades.47Si el catalanismepolític havia estat derrotat el 1939, com no s’està de dir-ho Marcet, el doble

incorporaciódeGualVillalbícomaministresensecartera;citatperMartíMarín,“Governmunicipali actituds polítiques en el Sabadell del Franquisme, 1939-1979” a JosepM. Benaul, Jordi Calvet iEsteve Deu, Indústria i ciutat. Sabadell, 1800-1980, Barcelona, Publicacions de l’Abadia deMontserrat,1994,p.291.44JoanRoig [FrancescVicens], “Veinticincoañosdemovimientonacional enCataluña”,HorizonteEspañol1966,tomII,París,RuedoIbérico,1966,pp.117-130,lacitaésalap.122.45DocumentaciófamíliaMarcet,retalldelperiòdicambeltitular“MadridTiesUpCatalanTextiles”,pàgines 39-40. Al retall conservat del diari limanca un fragment i per això hem recorregut a latraducciócastellanaquevaencarregarMarcet.Malauradamentnopodemprecisar ladataexacta,peròeltextdelesmemòriesdeMarcet,acabateljuliolde1962,diuquel’esposaielfillvanestaralcentredeRusk“haceunostresaños”;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.280;enlesquartillesondescriuunaentrevistaambFrancoaElPardo,celebradael8d’octubrede1958,MarcetlidiuquelasevaesposaaleshoresestàambelfillalcentredeRuskaNovaYork.L’estadadel’esposaifillfoudesismesos.Totaixò,mésunareferènciaalesestadístiquesincompletesde1958enl’article,situalapublicacióal1959.46JosepM.Marcet,Miciudadyyo, pp. 128-138.Bartomeu SolerRabassó,CataluñaenEspaña:entornoal6deoctubre,Madrid,1935. JoanLluísMarfany,Nacionalismeespanyolicatalanitat[1789-1859].CapaunarevisiódelaRenaixença,Barcelona,Edicions62,2017.47No deixa de ser curiós que el 18 de juliol de 1936, Marcet pensés que l’aixecament militarprovocaria –segons els seus propis mots– una explosió incontenible de catalanisme, apreciacióimmediatament desmentida pel protagonisme obrer, en particular de l’anarcosindicalisme; JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.130-131.

17

patriotisme, que no havia deixat d’estar present en estrats significatius de lasocietat catalana, s’envernissava amb cites de José Antonio en el franquisme.Potserperquèeraconseqüentambeldoblepatriotisme,el1955Marcetesvafersubscriptordel“ClubdelsNovel·listes”,col·leccióendegadaper l’editorialAymàidirigida per Joan Oliver; a la fi de 1956 –tal com estava estipulat– va rebre laprimera edició d’Incertaglòria de Joan Sales, cinquè volumde la col·lecció, ambdedicatòriadel’autor.48 Marcetéslúcidialhoraprousincericoratjóspermanifestarallòquepensa.Llunydelsesperitsobtusos, forçavegadescontradiula ideologiaoficialoalgunespolítiquesdelrègim.Quandictalesmemòriesel1961-1962,Marcetviul’àpexdelaGuerraFreda,unasituació quecontribuïaa reforçar l’espantalldel comunisme,omnipresent en el discurs del franquisme. Però aleshores, a més d’una llargaexperiènciaenl’alcaldia,Marcettambéhaviavistmoltmónialgunsinputsrebutsno havien estat endebades.49En els anys cinquanta es va manifestar com unempresariactiu,quecercavamercatsd’exportacióalPròximOrient,mentrealtresnomésvenienocasionalmentalsmercatsforanselssaldosquenopodiencol·locaralmercatespanyol. Enaquellsanyseraperfectamentconscientqueel tèxtil eraunaindústriamaduraenviesd’extincióalspaïsosmésavançats,quecaliaavançaren el canvi tecnològic i en la productivitat, i que Itàlia –capdavantera en laindústria llanera europea– marcava la pauta. Marcet va participar en novesindústries:automoció [Biscúter,ambproduccióentre1953i1958] imaquinàriatèxtil [COMES]. Havia visitat els Estats Units diverses vegades, en missionsd’estudidelaproductivitat,peraferspersonalsitambéperexplorarelmercatperalsseusteixits.Haviacomprovatelsuperiorpoderadquisitiudelsobrersallí ienelspaïsoseuropeus.Evidentment,laconstataciódelesevidènciesilaintel·ligènciaenconsiderar-lesnosempreeliminaven labenaalsullsde la ideologia.Així, sónmoltil·lustrativeslessevesdisquisicionssobrelesvagues,quealsaltrespaïsosespoden permetre, però que aquí serien l’avantsala de la revolució, i les sevescavil·lacionssobrelescondicionsnecessàriesperacceptar-les,sensepararesmentque, si aquelles s’haguessin complert, haurien estat incompatibles amb lapervivènciadelrègimfranquista.50

48Documentació família Marcet, cartes de l’editorial Aymà a Marcet, del 26 d’octubre i el 2 dedesembre de 1955. Era un dels cinquanta subscriptors amb dret a un exemplar de paper fil,numeratidedicatperl’autor.Aquestportaelnúmero30.49ElMarcetviatgerésmereixedordemésatenció.El30d’abrilde1958va ferunaconferenciaal’InstitutSallarèsiPlaambeltítol“DeSabadellalPacífico,pasandoporelÁrtico”.50JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.205-206,418i426-427.

18

III. MARCETILAREPRESSIÓDEPOSTGUERRA7. Plantejament Els més aferrissats entusiastes d’excloure Marcet del nomenclàtor posenmolt l’accent en el paper repressiuquehauria jugat i no sempre filenprim.Unacosaésqüestionarlavisiód’AndreuCastells,peraquiMarcetfouunmoderatenaquest camp, si bé ésminsa la quantitat d’evidència aportadaper contrarestar-la.51 Una altra, en veu i en text d’individus tan agosarats com ignorants [omentiders, simplement], és sostenir que fou responsable d’una dura i àmpliarepressió.52 Aquests darrers inclouen, en primer lloc, la depuració dels mestresfuncionaris.Ilaqüestiórequereixmésprecisió.Enhaver-sesuprimitl’Estatut,elsmestresialtresfuncionarisdelaGeneralitatquedarencessatsautomàticament.Pelque fa al cosdemestres “nacionals”, ladepuració anavaa càrrecde laComisiónDepuradora del Magisterio de Barcelona, que sol·licitava informació sobre laidoneïtat ideològica dels docents als ajuntaments, per confeccionar els plecs decàrrecs i determinar, quan s’esqueia, les sancions. Hi ha dos informes del’Ajuntamentsobreaquestsmestres,undemarçde1939 i l’altrasensedatardelmateix any, que són força benvolents, considerat el moment. Són, per tant,anteriors almandat deMarcet. Les xifres i l’abast dels sancionats d’aquell cos aSabadell exigeixen una revisió, atès que un recompte publicat resulta erroni enincloure-hitrasllatsijubilacionsnopolítiquesiprobablementtambéalgunmestrede la Generalitat arribat després de 1936. Segons la nostra estimació, tambéprovisional,elssancionatsforennouentreunatrentenaquehihaviael1936:cincambtrasllatsiquatreambseparaciódelservei,totiquehihaguéunreingrésanysméstard.53 En segon lloc, afegeixen que hi va haver vàries desenes d’executats fruitd’aquesta repressió. En realitat hi hagué setze executats entre 1939 i 1942, queresidienaSabadellel1936.Und’ellshofouperatracament,ambresultatdemortd’untinentdelaguàrdiacivilel1941,inosemblaquefosunaacciópolítica.EsteveDeurevisaactualmentaquestesdades,però laxifra finalnovariaràgaire.En totcas,estemllunydeles44execucionsdeTerrassaodeles99deBadalona.54D’altra51MartíMarín, “Franquisme i poder local. Construcció i consolidaciódels ajuntaments feixistes aCatalunya,1939-1949”,Recerques,31(1995),p.40.52Isidre Soler, “Marcet i la banalitzacióde lamemòria”. Tot repetit tambéa “Qui era JoséMaríaMarcet”.DesdeSabadellperlaRepública,JoanBalartafirmavael2016:“hoydíahacemuchodañoqueelalcaldeMarcettengasuplazay,encambio,quelagentedeaquíquetuvoquehuirporélymurió en los campos de concentración no lo tengan”; extret d’Albert Hernández, “El rastro delfranquismoenSabadell”,LaVanguardiaSabadell-Vallès,07/06/2016,lavanguardia.com.53Catorzemestres“–gairebélameitatdelsexistentsel1936–havienestatcessats,otraslladatsperdepuracióenlamajoriadelscasos,sinoentots”segonsFrancescaAlbaredaBosch,“L’ensenyamentprimari a Sabadell, 1939-1945”, Arraona, 5 [1989], pp. 56-57. El recompte inclou sis mestresdretans, que es van jubilar o traslladar per conveniències purament personals; una d’aquestesmestres, Ángeles Buelta Moreno és qualificada de “falangista, mucho antes del MovimientoSalvador de España”. Un dels deu mestres titllats de rojos i/o catalanistes es traslladàvoluntàriamentaSantFeliudeGuíxols.Entreelssancionats,hihaguétrestrasllatsforçososforadeCatalunya–ambretornposterior–idosaBarcelona.AHS,Governació,expedients125/1939[AMH2330/12];140/1939[AMH2330/27]i143/1939,[AMH2330/30].TambéheusatinformaciódeEscuelaEspañola,disponibleenxarxa.54LaxifradonadaperMarceteradesis;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.25.Eldarrerrecompteper Terrassa aManuelMárquez Berrocal, “La repressió franquista al Vallès: Terrassa. Venjança,mortiresistència[1939-1945]”aElVallès.SegonaRepública,GuerraCiviliPostguerra[1931-1945],

19

banda, cap d’aquestes execucions s’ha vinculat fins ara aMarcet. Resta veure, amés, si va intervenir en alguna de les vuit commutacions de penes de mort asabadellencs,quehoresd’arahaidentificattambéEsteveDeu. Finalment,l’acusend’haverliquidatelsesforçoseducatiusdelaRepública.Tot i que la qüestió vamés enllà de l’àmbit local, hi estemd’acordpel que fa al’acciómunicipal.Arabé,allòrealmentestrambòticésculparMarcetd’acabarambels habitatges populars de la República. Ja ens hauria agradat que n’haguessinprojectatifetaSabadell.Niunacosanil’altra. En resum, és perfectament legítim sostenir que cal treure Marcet delnomenclàtor,peròjaeraproufranquistainonecessitadementidesafegides.Sielraonament històric té unes regles ineludibles, en el discurs polític o periodístictambé cal ser una mica més exigent i demanar que se sostingui en història deveritatinofetaamida.Delsquihanditiescritlesafirmacionsressenyades,moltshanllegitpocogensdetotallòpublicatsobreelprimerfranquismeaSabadell.Lamevaimpressióésque,abandad’algunafotografiaespectacular,hansucatmoltenun article de 2014 d’Antonio Santamaría, que ha llegit molt més, però que nosemprehohadigeritbé.Allíhitrobeml’errorqueMarcetvaliquidarelsprojectesrepublicansde construirhabitatges socialspels treballadors [d’onhoha tret?] ifinsitotseliadjudicalaconstrucciódepisosal’anticespaidelaCasadeCaritat,decisió presa pels seus successors a l’alcaldia, atès que la Residència Albada,gràciesalaqualesvapoderprescindirdelvelledifici,nofouinauguradafins1969.Tambés’afirmaquevasofrirdiversesdenúnciespercorrupció,arxivadesgràciesalasevainfluènciapolítica.Nodiuquinesienelllibrequecitanohesabutveure-les. Finalment, hi trobem una afirmació en termes de la fal·làcia “posthoc ergopropter hoc” [després d’això, per tant, a conseqüència d’això]: “En los primerosaños de su mandato [de Marcet] no sólo se desencadenó una feroz represiónpolítica, sino que se extendió una miseria terrible económica.” És a dir, unsprocessosd’abast espanyol, causatsper lapolíticade l’Estat [dedura repressió id’autarquiamésintervencionisme],podenesdevenirnoméslocalsiexclusivamentcausatsperl’alcaldeMarcet.Redactadaaixípotserinvoluntàriament,defetésunainvitacióaqueelslectorsmenysavesatsenlahistòriadelfranquismehicaiguindequatrepotes.55 Tenim,doncs,unrepte:esbrinarsiMarcetvaserunalcaldeproactiuenlarepressió o si la va intentar temperar. Si la solució, en base a les evidènciesdisponibles, fos la segona, el franquisme deMarcet, francament indissoluble, noquedaria aigualit. La repressió és un tema de gran abast i va tenir diversosvessants. En la nostra anàlisi ens centrarem bàsicament en allò que AndreuCastells anomena la repressió personal, sobre les persones físiques, si bé tambéinclouremduesnotesbreussobrel’empresaisobrel’ajutarefugiatsdel’ocupaciónazi. Nohihahagutunarecercamonogràficasobreaixò;disposemnomésdedeles evidències recollides per Castells, a les quals n’afegirem algunes altres de lamemorialística ide treballsde recercapublicatsposteriorment.Hiha també lesmemòries de Marcet –part interessada– i documentació que ha conservat la

Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach, 2017, pp. 246 i 254-265. Altres xifres: 30 executatsrespectivamentaReusiaManresa;24aLleida;12aMataró.TotesellesciutatsdemenyspoblacióqueSabadell el 1936. Lesdades aXavierMarcet,Elsanys foscosde lapostguerra.Terrassa,1939-1945,Terrassa,FundacióTorredelPalau,1999,p.100.55AntonioSantamaría,“75anysdelacaiguda...”

20

família. El coneixement històric és sempre provisional –per molt que duri– iencarahoésmésaquestexercici,fetambelquearatenimal’abastialgunanovarecerca.Hemd’esperarqueapareguinnovesevidènciesisobretotqueenunfuturpròximEsteveDeuiJoséAntonioPozoensproporcioninvisionsbenexhaustives,quepotserreforçaranocontradiranl’estatdelaqüestióquetotseguitpresentem.8. Ajudar,temperaripal·liar Marcetvaestarmobilitzat tot l’any1939 inovaretornaracasa finspocsdies abans deNadal. Atès que les denúncies i la repressió ja van començar a laciutat l’endemà del 27 de gener, inclosa la depuració de funcionaris, resultatemerariadjudicar-liallòquevapassarenelsprimersonzemesosfranquistesde1939. Sabem que aquell any, probablement en la primavera, es va presentar alcamp de concentració d’Estella [Navarra] amb uns llistats i va endur-se en uncamióadiversospresonerssabadellencspertald’incorporar-losalaindústriadela ciutat;56l’escassedat d’aquest factor productiu era aleshores palesa a SabadellcomhohaevidenciatEsteveDeuenuntreballencarainèdit.57Totiquenopucsermésprecís,unadona–norecordoqui– emvadir faanysquehaviavistMarcet,uniformat de falangista, en algun dels judicis del Jutjat Militar que va operar al’Ateneu. En tot cas, no sabem a què obeïa la seva presència, ni si fou assídua oocasional.Nopodiaformarpartdeltribunal;icomatestimonihaviadeserd’escàsvalor, atesa la sevasobtada fugidadeSabadell apartirdel18de juliol; i sihivatestificar, n’ignorem el sentit. Marcet fou alcalde de facto a partir del 7 dedesembrede1940ideiuredesde1942,itampocnoestàdetallatquèvaferenelsonzemesosanteriorsde1940.8.1. Minimitzarlarepressióal’empresa En canvi, al marge de l’Ajuntament, si que podem valorar l’actitud –deMarcetodelseupare,Plàcid–verselstreballadorsdel’empresael1939.Hihaundocument sense datar, però acompanyat d’altres dos de març de 1939, on esrelacionen els setanta-nou treballadors –potser amb alguna omissió– que vanpassarperl’empresaentrel’esclatdelaguerrail’entradaalaciutatdelestropesfranquistes. El document qualifica la ideologia i l’actitud política dels empleatsdurantlacontesail’originalesvatransmetrealserveid’informacióid’investigaciódeFalange,quehauriaestatl’organismequel’hauriademanat.58D’aquestsetanta-nouhemexclòselssismorts,percausanaturaloperlaguerra,ielsvuitquevanabandonar l’empresadurantelperíodebèl·lic, cincdelsqualshihavien treballatnomésdurantuntempscurt. Les qualificacions són molt asèptiques. Fins i tot quan defineix elcomportament [voluntari, milicià...] o les simpaties i afiliacions sindicals o departit,nos’hiafegeixcapmésqualificatiu.Nohihaelmésmínimcomentarisobreels que van formar part del comitè obrer de control durant la guerra. Aquest56Und’ellseraJosepAlberichFranch[n.1902],ajudantd’encarregatalafilaturadeCorberaiFeliu.Evidència verbal del seu nét Josep Alberich. A Estella hi havia dos camps: la Casa Blanca i elmonestird’Irache.57A laveïnaTerrassa,elmaigde1939, elnombre totald’obrers–un26%delsqualsestavenenaturseguramentpermancadeprimeresmatèries–equivalianomésal64%delsexistentsel1936.XavierMarcet,Elsanysfoscos…,p.185.58AHS, Fons SA Marcet, capsa Dirección. Correspondencia. Sense datar, però grapat amb dosdocuments,datatsl'11iel15demarçde1939.

21

comitèvaestarformatperduespersones,qualificadescomdretanesiadheridesal“GloriosoMovimiento”: el comptableRafaelEscorihuelaOliver i el viatjant JosepHerreroArgemí;dosrepublicans:eldependentVicençBesserContel,qualificatdesimpatitzant marxista, i el teixidor, Josep Pons Candela, de la CNT, l’únic ques’esmentacomadetinguteneldocumentde1939;iuncinquèmembre,elteixidorJosep Ilario Bataller, qualificat amb bona conducta. Una composició que semblaindicativa d’un pacte d’adaptació a la nova realitat, comho palesa la inclusió depersonesdemàximaconfiançadelsMarcetidetreballadorsrepresentantsdelnoupoderrevolucionarilocal.Besserfoudespatxatdel’empresaeldesembrede1937,necessàriamentpelmateixcomitè,sensequeenconeguemelsmotius.59 Heintentatanalitzarsilacontinuïtatal’empresadesprésde1939vateniralgunarelacióambl’adscripcióideològicadelstreballadors,resumidaenelquadre1, però he topat amb un buit cronològic en les dades [fitxes] de personal del’empresa.60He descartat fer una estimació quantitativa a partir d’unamostra acausadelsefectesdelsnombrespetits. Quadre1. S.A.Marcet.Qualificaciópolíticadelstreballadorsamarçde1939

Homes Dones TotalRepublicans* 17 3 20Dreta/adheritsGM 4 0 4Bonaconducta** 18 23 41Totals 39 26 65

*simpatitzatsoafiliatsalspartitsisindicats,voluntarisomilicians,treballadorsimposatspelssindicatsdurantlaguerraipersonalrequeritperformarpartdecomitès.

**gairebésempreambl'afegit"sedesconocendetalles"GM=GloriosoMovimiento. S’inclou en aquests el dependentLluísMarrugat Salvans, que es va

passaral’exèrcitfranquista,totiqueabanshaviaestat“simpatizantemarxista”. Entermesgenerals,larepressiólaboral,entesacomaacomiadament,vasermoltselectiva. JoséAntonioPozo,queestudiael temaa lanostraciutat,m’haditqueelscasoserencomptatsiafectaventreballadorsquehaviendesafiatl’autoritatdelfabricantal’empresaenelpassat.Nohirastred’aixòalaS.A.Marcet.HihaurialapossibilitatquehagéssucceïtenelcasdeLluísMarrugatSalvans,dependentdeldespatx. Aquest, qualificat com a simpatitzant marxista, es passà al bàndolfranquistaelmaigde1938,ienunacartas’excusavaperescritd’unsfetssucceïtsen les setmanes immediatamentanteriorsal18de juliolde1936: “piensoen lascosasqueVddebedepensardemí,debidoa losucedidoen lasúltimassemanasque Vd estuvo en su casa y que han sucedido y las cuales hoy no encuentro59UnacartaenviadaaMarcetperunempleat,quehaviasortitdeSabadellel21demarçde1938,lidiu: “Los Sres. Enrich y Soley eran los que firmaban y dirigían la casa junto con el comité decontrol”;cartadeLluísMarrugatSalvansaJosepM.Marcet,datada“encampaña”el24d’agostde1938;Documentació famíliaMarcet.Entreels treballadors,hihaviaunteixidoranomenatEnrich,peròdubtemquesiguiaquest;tampochitrobemcapSoley.60Enelsanysquaranta,segonsensinformaEsteveDeu,hivahaverunagranmobilitatlaboral.AHS,FonsS.A.Marcet,fitxesdepersonal.Elfitxercatalogatéselmésrecentisemblahavercomençataelaborar-se vers 1960 i cobreix fins al tancament de l’empresa. L’altre fitxer, encara pendent decatalogació,semblahavercomençatvers1943 icobreix fins a la fide ladècadade1950.Tambéhemconsultatelsllistatsdedeclaracionsjuradesdeprestaciópersonaldelesempresesafavordel’Estat [Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional], però només hi consten empleatsbaronsentre18i50anyselsetembrede1939.

22

justificaciónpormiparte,peseaquetodoloquesucediófueimpulsadoporloqueconsiderémiamorpropioyjamásparaperjudicarlelomásmínimo,puesestonolo dude, ya que ni pensarlo podía de quién no teniamás que continuos favoresrecibidos”. No queda clar l’abast del problema, però és remarcable l’esforç deMarrugatperexcusar-seicongraciar-seambMarcet;potserferfer-seperdonarelpassat,araqueestavaal’Espanya“nacional”.61NocaldirqueMarrugatcontinuàal’empresael1939.El1941s’allistàalaDivisiónAzul,perdéunacamaenelfrontdeLeningrad, fou condecorat amb la Creu de Ferro i amb lamedalla de la ciutat. Itornàal’empresa. A banda que l’exili dels sindicalistes més significats ja suposava unaremarcable depuració, per als empresaris no tenia molt de sentit acomiadartreballadorsen contextde1939 idels anys següents.Primer, l’escassedatdemàobraerapatentenaquellsprimerstempsdepostguerra.Segon, la liquidaciódelssindicatsidelsmitjansderesistènciacol·lectivaatorgavaunpoderomnímodealsempresaris.Tercer,elnotoriipersistentabaratimentdelpreudeltreball,degutadiversos factors, però de manera principal al que hem exposat en segon lloc,incentivava l’ús intensiu d’aquest factor productiu i aleshores cap treballadorresultavasobrer. Tot indica que els acomiadaments de treballadors, com a represàlia pelcomportament durant la guerra, foren inexistents a la S.A. Marcet. Així, els dosteixidors del comitè obrer de control van continuar a l’empresa. Un d’ells, JosepPonsCandela,haviaestatmiliciàivoluntarialfront,totitenir43anysel1936;amés, aquest cenetista era l’únic detingut de la plantilla el 1939; doncs bé, es vajubilaral’empresael1958. D’altrabanda,delstresempleatsimposatsal’empresapelsindicatdurantlaguerra,doserenjoveníssimsaprenentsihitreballarendesprésde1939.Eltercer,deméssignificaciópolítica,presentaunahistòriaméscomplexa.Eldocumentdel’empresa el qualifica només de milicià i voluntari al front, sense adscriure-lifiliació política i/o sindical. Segons el padró de 30 d’abril de 1936, aleshores jatreballavaalaS.A.Marcet.Sifouimposatpelsindicatl’agostde1937,percobrirlabaixad’unviatjantcomdiueldocumentdel’empresa,ésquen’haviasortitentreles dues dates; el dubte és si hi va tornar per treballar efectivament o bésimplement els fou imposat per tal de proporcionar-li una remuneració. EstractavadeVicençMorralPelegrí,germàd’unregidorrepublicà-federal;foumiliciàdelPOUM,afiliatalaUGT,voluntarialfrontijanoresidiaaSabadellel1940.62 Igualment, ens sembla simptomàtica la recuperació d’un dependent, quehaviacanviatd’empresael1938.Estractavad’EnricCapellaComa,quehaviaestatafiliat al POUM, i per qui s’interessava amb urgència el Servei d’Informació iInvestigació de Falange el març de 1939. El setembre d’aquest any tornava atreballaralaS.A.Marcet.6361CartadeLluísMarrugatSalvansaJosepM.Marcet,datada“encampaña”el24d’agostde1938;DocumentaciófamíliaMarcet.62En el padró de 1936, el seu nom ésManuel, però l’edat concorda amb la de l’empresa. En lainformaciómilitardelaguerraconstacomacomissionista,fetqueavalariaunapossiblemarxadel’empresadesprésdelaconfecciódelPadró.DectotaaquestainformacióaEsteveDeu.63Viatjant,haviaingressataPOUMacomençamentsdelaguerra,peròdesprésvafertotelpossible–inclòsunintentdepassaraFrança–pernoanaralfront.Vatenirlasortqueeldeclaressininútilia començaments de juliol de 1938 havia plegat per anar a treballar a una empresa de fusta deBarcelona,FerreriArbós,nacionalitzadapelMinisterideDefensadelgovernrepublicà.VegeuAHS,FonsSAMarcet,capsaDirección.Correspondencia,documentsdatatsl’11iel15demarçde1939.

23

Peracabar,noméstresdonesforenqualificadescomarepublicanes,comespotveureenelquadre1; sabemambseguretatqueduesd’ellesvancontinuaral’empresa. Altracosaésqueelsllistatsdefiliacióideològicadelsempleats,quehaviendeferobligatòriamentlesempreses,tinguessinefectesrepressiusextralaborals.Iaquísiquepodiacomptareltoambqueerenredactats.Elsasèpticsqualificatiusdeldocumentde1939delaS.A.Marcet,perexemple,estanmoltallunyatsdelsdel’equivalent coetani de Molins Hermanos, Sucesor. Aquesta empresa molt mésgran, de gran prestigi en gènere de senyora, va classificar els 235 treballadors[82% dones] en set categories.64 La primera incloïa els obrers “de carácterfrancamente perturbador y de acción marxista”; les quatre següents, de més amenys, agrupaven les conductes de “forma” o de “acción perturbadora”, bédirectamentodonant-hisuport,ambelqualificatiude“elementosmarxistas”enlasegonai“elementosquesedistinguieronporsulaborextremista”enlatercera.Lasisena comprenia el personal “del cual no se conoce nada” i la setena el “quesaboteótodoloposiblealosrojos”.Lescincprimerescategoriessumavenel31%del personal, la sisena el 58% i la setena l’11%. Ignorem l’abast real de ladepuraciólaboralenaquestaempresa,peròl’actitudemfàticaésbendistantdeladeS.A.Marcet. D’altra banda, Esteve Deu m’ha informat que la S.A. Marcet, com altresempresessabadellenques,tampocnoesvapresentaralaCausaGeneral,instruïdapelMinisteriFiscalsobreelsfetsdelictiuscomesosdurantla“dominaciónroja”.Enresum,totsembla indicarquea laprimaverade1939 laS.A.Marcetva obviarominimitzar la repressió dels elements significats políticament, actitud quecontinuaria i estendriaenelsanys següents,quan l’empresavaexperimentarunengrandiment formidable. Si suposem que ambdues empreses tenien lamateixaconveniènciadenoperdreefectiuslaborals,aleshoreseralaconviccióallòquelesdistingia. D’altra banda, el 1939 la família Molins va traslladar la residència aBarcelona,mentrequeladeJosepM.MarcetromaniaaSabadell. 8.2. L’alcaldeilarepressiópersonal ElmésimportantdelanostraanàlisiéselpaperdeMarcet,comalcalde,enla repressió personal, tant per l’abast com per la implicació política d’aquesta.L’argumentdeCastellséselsegüent:al’AjuntamentdeMarcethihaviauns“homesbons” o “moderats” [regidors com Pau M. Llonch Gambús65i Joaquim SallarèsLlobet,ocol·laboradorscomJaumeVirgili,aquivanomenarpresidentdelaJuntaLocalPro-presos]itambéun“homedolent”,eltinentd’alcaldeGovernacióicapdela Delegació Comarcal d’Informació de Falange [Miquel Sala Vinyals]. El zelrepressor d’aquest darrer es contraposa al moderantisme dels “homes bons”,

64El document de 27 de maig de 1939 de Molins Hermanos ha estat analitzat per Joan TafallaMonferrera“‘Lapotenciacreadoradelanación’:depuració,enquadrament,controlidisciplinadela forçade treball enuna fàbrica tèxtil llaneradeSabadell [1939-1947]”,Arraona, 29 [2005],pp.180-201.65Profundament carca en aspectes de costums, com ara les formes del ball arrambat, cosa queseguramentpodiencompartirantifranquistescatòlicscomalgunsnacionalistesbascos.El1941,apropostaseva,esvaaprovarlacondonaciódelesmultesimposades–ielretorndel’importdelespagades– als veïns que no havien penjat domassos i altres ornaments als balcons el dia de lacommemoraciódelsegonaniversaridel’alliberament.Espocaevidènciaperconsiderar-lobo,peròindicauntarannà.AHS,Llibred’ActesdelaComissióMunicipalPermanent,27defebrerde1941.

24

inclòselmateixMarcet.Defet,l’activitatdeSalaesdesbocaquanMarcetestrobadeviatge.Desprésquanaquestretornahadedesferelquehafetaquelliexclama:“Aquellmal...,jaelfotré,jo!”.66LavisiódeCastellsconfirmarialadelesmemòriesde l’alcalde, el qual, tanmateix, no diferenciava entre bons i dolents. A més lesqualificacionsde“bons”i“dolents”erenrelatives.Encomparacióalcoetanitinentd’alcaldedeTerrassa,EmiliMatalongaCortès,ladolenteriadeSalaVinyalseradetomenor.Duesdècadesdesprés,Marcetvaescriure:“Desgraciadamente,apenasse extinguieron las exteriorizaciones de entusiasmo producidas por larecuperación de la ciudad, entraron inmediatamente en acción los espíritussedientosdevenganza,ysedesató lapersecuciónnosólodequienes llevabanelestigmadedelitosdesangrecometidosdurantelosañosdeguerra,sinotambiéncontra ciudadanos cuyo único crimen había sido el de militar sincera yhonradamenteencampospolíticamenteopuestos".67 Castellsdesgranaalgunesevidències favorables,mésexplícites icentradesen elmateixMarcet, a les quals nosaltres n’hi afegirem d’altres, que abonarienl’actitud de temperar la repressió i ajudar a víctimes reals o potencials. Acontinuació proposemuna classificació de les actuacions que va dur a terme enaquestadirecció. Primer, va ajudar a retornar a molts exiliats. Probablement la majoriad’alcaldesod’ajuntamentstambéhovafer.Ellmateixdiu:“Desdemidespachodela Alcaldía se cursaron a centenares las documentaciones necesarias para elregresodelosexiliadosasushogares”.68Enaquestaspecteésons’hibarregenmésclaramentlaconveniènciailaconviccióenl’actuaciódeMarcet.Laprimeraenelsentitqueromandrienagraïtspertreure’lsd’unaFrançaenguerraiperobrir-losunfutur,inevitablementdederrotaperòtambémenysincertqueeldelpaísveí. Enalgunscasoshihavialatemptativad’atreureanticssindicalistescapalsrengles del sindicat vertical, la CNS, operació de resultats limitats. Aquí s’hienquadrarienelsretornsdeFerranPeralba[SET-UGTisecretaridelSRI]alafide1939;deRicardFornells[PS-UGT]–ambunahistòriapersonalcomplexa–,quevamorirel1942;idePereSisquella[PSiSET-UGT],queencaraeraal’exilielmaigde1940, segons ens ha informat Esteve Deu. En la mateixa línia, hi tenim JosepCastellsCandiriiGustauVilaBergadà[a]Grapa,ambdósdestacatsmembresdelaFLS i després de la UGT i notoris publicistes, un amb les seves “xeringades” alperiòdicVertical de la FLS i l’altre amb les seves caricatures i, durant la guerra,amb els seusmonumentals plafons a les façanes d’alguna església; tot i que nos’explicita la intervenciódeMarcet,sembladifícil imaginarquepoguessintornar,comamínim,senselasevaaquiescència.69 TambévaintercedirenelretorndeJosepMarèsClaparols[CNT];vers1943de Jaume Seguí Pacreu [President del Sindicat del Transport-UGT] i d’un altretransportista,BaltasarSeba; deMagdaLladó[formadaenelCRFiexmilitantdelBOC] i del seu segonmarit, el barceloní Joaquim Armisén [ex-militant d’EC]; deCarlesVidalMariana[SET-UGT],alqualavalàarecomanaciódePeralbael1944;méstard,deRobertPujol,defamíliavinculadaalaFLS-UGT,quevaempalmarlalleva del biberó, el camp de concentració d’Argelers i l’allistament a la LegióEstrangeraFrancesafinsarribaracombatrealaIndoxinafrancesa:aaquestdarrer

66AndreuCastells,Elfranquisme…,pp.26.20-26.21,26.87-26.88i27.4-27.7.67JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.23.68JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.121.69AndreuCastells,Elfranquisme...,pp.26-37-26.39;JosepM.Marcet,MiCiudadyyo,p.122;

25

elvacontractarde fogonera l’empresa. Nosabemsiva interveniren facilitarel1945 el retorn de Francesc Planas Verme, comerciant en matèries tèxtils percomptepropiiantictresorerisecretari definancesdelSRI;allòsegurés queel1947vaavalar-lodavantelprocésmilitarqueselihaviaobertenrebel·liadesde1939o1940.70 Alguns dels retornats plegaven també les veles de les seves anteriorsconviccions ideològiques [Peralba, Sisquella, Fornells, Vila...] i altres, no [Lladó,Vidal,Pujol...]. La segona intervenció de Marcet fou contribuir a la sortida de laclandestinitat de persones que, sense aquest ajut, haurien estat víctimes de larepressió. Pere Gallifa Montaner [secretari de les JSU] havia romàs en diversosamagatalls de Sabadell entre 1939 i 1945. Josep Xinxó, un dels protagonistesd’alliberar-lod’unavida clandestina, recordaque ladecisióde recórreraMarcetfoupresa“perquèeramagnànimenelseusdiscursosideiaqueaSabadelltothomera bona persona i que a Sabadell no havia passat res”. Expressions bensignificatives. Un altre cas, on la repressió hauria pogut acabar en una duracondemna, fou el de l’antic bombermunicipal i després guerriller Dionís Osorio[UGT], vers1949-1950;Osorio li explicà tot aMarcet, que li va fer els papers i,aquíafloraexplícitamenttambélaconveniència,livadir:“avuijohofaigpertuiquisapsidemàtupodràsfer-hopermi”.71 En tercer lloc, el nostre alcalde franquista va contribuir a l’alliberamentd’empresonats. A vegades amb bons resultats: Isidre Crusafont [CRF], apore delpaleontòleg Miquel Crusafont; Josep Claramunt Creus [FAI], germà de TeresaClaramunt, jaanciàiquevamorirpocdesprésderetornardeSantoña;tambévademanar l’alliberament dels únics tres detinguts sabadellencs que hi havia el1947, suposo que aprofitant la convocatòria del referèndum. Gonçal SolerBernabeu(FLS-UGTiPSUC),directordeVerticaliparedeTeresaRebull,vasortirdelaModel,desprésd’haverestatcondemnatamortsegonsSimóBach,gràciesala intervencióconjuntadeMarcet,EsteveRelat iAntoniTamburini;unacartadeSoleralprimerensmostraqueenbonamesurahaviaplegatvelesideològiquesainicis de la dècada de 1950. No sabem si Marcet va intervenir per ajudar elsdetingutsperSalaVinyals, arrand’unespintadesel28de setembrede1943.Encanvi,novaaconseguirtreuredelapresóMariaGispertColl[POUM],totiquehovaintentarencincocasionssegonselsrecordsdeMagdaLladó;l’haviadenunciadael patró Feliu Barnola després que refusés d’allitar-se amb ell. El 1945 tambéintentavalliurardelapresóModelaJosepSanromàRecasens[FLS-UGT],quehaviaestat condemnat a mort el 1939, pena que li havia estat commutada per laintervenciódel’alcaldeRelat.72Enunadataimprecisadelafideladècadade1940

70Andreu Castells,El franquisme..., p. 26.51;Magda Lladó,Recull..., p. 102-111, 122 i 127; VíctorColomer, “CaraaCara.DomingoSeguí,marcetista”, DiarideSabadell,31demarçde2007,p.21;JosepAche,“RobertPujol;‘Toteslesguerressóniguals’”,DiarideSabadell,10demarçde1984,pp.14-15 i evidència verbal delmateix autor de l’entrevista. La informació sobre Planasm’ha estatproporcionadaperJoséAntonioPozo.71JordiSerrano,JosepXinxó...,p.80.AndreuCastells,Elfranquisme…,p.27.50.Ambladepuració,el29dedesembrede1939,Osoriohaviaestatdestituïtdelcossenseque,enhaver-seexiliataFrança,poguéspresentaral·legacions;AHS,Depuraciódefuncionaris,AMH1341,expedient118.72JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.117iMiquelCrusafontSabater,“LesplacesMarcetiLlonch”,DiarideSabadell,26demaigde2017;AndreuCastells,Elfranquisme...,p.26.78-26.79i27.31;JosepSimó,“GonçalSoleriBernabeu...”,p.187,itambéesmentaelscontactesambSoler,JosepM.Marcet,Miciudadyyo, p. 122;MagdaLladó,Recull ..., p. 122; carta deMarcet a Sanromà, datada el 8 de

26

o començaments de la següent, Marcet també va aconseguir alliberar RamonBardés,ebenistaiprofessordecatalà,delapresódeFigueres,onl’haviaportatlapolicia,desprésd’enxampar-loenunintentdepassarclandestinamentlafronteraaGuils,carregatdellibrescompromesosadquiritsaFrança.73 Méscomplexa,eneldarreranyal’alcaldia,vaserlasevaactuacióambelsdetingutsen laVagaNacionalPacíficael18d’abrilde1959.Comprovatel fracàsde la vaga,Marcet va felicitarAlbertBernaldoBis,74tinentd’alcaldedelegat delsServeisdeSeguretatPública,pelstreballsextraordinarisdesenvolupatsenaquellsdies.Arrandeladenúnciad’unafamiliardelsimplicats,lesforcesdel’Estathaviendetingut Agnès Lazcano, JoanRuiz, JosepMoixDevesa, Pere Vilargunté, JoaquimDomènech Ferrando, Antoni Colet, Francesc París, Josep Noguera, ManuelAlfonso, Antoni Ortiz, Pere Solà i Vicenç Cornel. El set primers eren de Sabadellambseguretatialtreserendelocalitatsveïnes.MoixiSolàforentorturats.Aviat,però,MarcetvaportarFerranPeralba,undelsanticssindicalistesincorporatsalaCNS, a laModelaentrevistar-seambelspresos.Agullonatperaquest iperMagíColet,militantdelFNCicosíd’undelsdetinguts,“vaintentarendebadesreduirlespenes, un delsmotius públics queMarcet anava afegint a la seva llibreta negra”[s’hauràconservataquestallibreta?].75 El tema va transcendir públicament, atès que el 19 març de 1960, elperiòdic local delMovimientopublicava, a la secció “Diálogos con el alcalde”, lacartad’undirigentsindicalistasabadellencexiliataVeneçuela,JoaquimMartorellBiosca, on denunciava l’empresonament durant noumesos dels detinguts senseque haguessin estat jutjats. La carta ocupava la portada del periòdic il’acompanyava la resposta deMarcet,més llarga, que s’estenia a granpart de lasegona pàgina. Naturalment tot es feia per indicació de l’alcalde i no caldriadescartarquefosunmovimentencaminatapressionarlesautoritatssuperiors.Ésdifícil d’imaginar que tot plegat s’hagués pogut publicar a la premsa deBarcelona.76Martorell li adreçà una segona missiva, datada el 12 d’abril, onafirmava haver rebut vint-i-sis cartes des de Sabadell, totes les quals incloïen elretall del periòdic. Lamentava també que la primera carta publicada diferís unamica de l’original, però que això “nomodifica res en les nostres asseveracions iplantejaments”.Marcetjanovatenirocasiódecontestar-lapersonalment,atèsquefou destituït el 29 d’abril. Tanmateix, el 16 demaig de 1960, una altra persona[probablementelperiodista JosepCabeza]responiaaMartorell, tambéencatalà,per encàrrec del mateix Marcet. Aquest corresponsal hi afegia, en un llargpostscriptum,queundelsmotiusdeladestitucióhaviaestatladefensad’aquestsdetinguts,segonshaviamanifestatelgovernadorcivilaMarcet.77 El 12 maig de 1960 Marcet va ser rebut per Franco a Pedralbes i vademanar-li que alliberés Colet, Moix, Vilargunté i Domènech; ho explica en lesmemòries,peròallínohiconstaeltextanotatenunaquartillamecanografiadapera l’ocasió, on havia escrit que eren sindicalistes i [sic] “enemigos del partidosetembrede1945,ambl’anotaciómanuscrita“suesposaehijosestánbien”,delaqueel fill,PereSanromàMañàhafacilitatcòpiaaEsteveDeu;el1936Sanromàvaevitarqueunapatrullaprenguésl’empresariFrancescEnrichValls,el1936,dequieraveí;aquestielsseusdosgermansvanmarxaraBarcelonaidesd’allí,enagraïment,enviavenpotsdelletcondensadaalafamíliaSanromà.73EvidènciaverbaldeMarcCastellsCampanalesel4dejuliolde2017.74ElseugermàAugust,funcionarimunicipaldestituïtel1939,s’haviaexiliat.75AndreuCastells,Elfranquisme…,pp.26.37i27.62.76Sabadell,2591[19demarçde1960],pp1-2.77DocumentaciódelafamíliaMarcet.

27

comunista”;ésadir,vamentiraFranco.Nose’nvasortir.Noesmentaelsaltresdetinguts, bé perquè haguessin estat alliberats o bé perquè residissin a altreslocalitats.78 ElfetésqueinicialmentelCapitàGeneraldeCatalunyaésvainhibirafavorde la jurisdicció ordinària. El jutjat d’instrucció núm. 15 de Barcelona els vaempresonar sense processar, però el jutge Antonio Gallardo finalment es vainhibir a favor de JuzgadoMilitar Especial deActividadesExtremistas [abans de“DelitosdeEspionaje,MasoneríayComunismo”],demaneraquedesde junyde1959 estaven sota el sinistre jutge d’instrucció, el tinent coronel Enrique EymarFernández.79 Finalment, el 21de junyde 1960, els quatre foren sotmesos a unConselldeGuerraOrdinariqueelsvacondemnarapenesd’entretresisetanys.El13 d’octubre Marcet adreçava a Franco una instància per correu certificat, larecepciódelaqualeraconfirmadael26delmateixmespelcapdelaCasaCivildeldictador; en ella una vegadamés demana l’alliberament dels detinguts i torna amentir a Franco: “me consta que ninguno de ellos perteneció al PartidoComunista”; i finalment li diu que si concedís l’alliberament “sería la mayoralegría que podría concederme”. En aquest i altres anys, Marcet, amb la sevaavioneta, pilotada per Josep Gorina, i acompanyat de Colet, visità als presos endiversesocasionsalpenaldeBurgos,onJoanRuiz,segonsCastells,hivamorirdecàncer.80 Enquartlloc,tenimdoscasosonvaintervenircontralaviolènciapolicial.APasqual Bernat Setó, regidor durant la guerra [UGT-ERC], la policia l’anava abuscaraalteshoresdelanitperportar-loaunparatgesolitarideCanPuiggeneronl’amenaçavenambunconselldecuneta.Semblaquehovanferenmésd’unaocasió. El seu testimoni és prou explícit: “Marcet es disgustava per aquestsprocediments. Finalment es va imposar i foren interromputs”. El fotògraf RafaelMolinsMarcetfoudetingutenunaacciódelFNCel25demaigde1946iapallissatper lapolicia.Arrandels fets,Marcet–emparentatambMolins–vaaconseguir ladestituciódelcapdepolicia,JuanFranciscoRisueño.81 Una cinquena línia d’acció fou la protecció a les esglésies dissidents i enparticularalaEsglésiadeCristdelcarrerdelSol,deconfessióanglicana.Abansjahem explicat com va conèixer els episcopalians durant la dictadura de Primo.Marcet detalla en les seves memòries que va intentar que no es repetísl’apedregada dels vidres, soferta per l’església el 1941, va cobrir les despesesd’aquestatacivaevitareldesterramentdelpastorAntoniEstruchSimó.Arabé,lesapedregades –que els episcopalians atribuïen a nens– es van repetir; prohibidesles escolesd’aquestaesglésia, tambéesva impedir aEstruch i el gendre,mestretitulat i també prevere, fer classes de repàs a casa seva.82Tot i que omet a les

78ProbablementfouladarreraentrevistadeMarcetambFranco.DocumentaciófamíliaMarcet.79Jutjà els catorze de la FUE el 1947, entre ells Nicolás Sánchez Albornoz. Condemnà amort elcomunista Julián Grimau, afusellat el 20 d’abril de 1963, i els anarquistes Francisco Delgado yJoaquín Granados, executats el 17 d’agost del mateix any. Documentació família Marcet, “NotareferentealacausasumarísimaNº862/59delaIRegiónMilitar,11demayode1960”.80AndreuCastells,Elfranquisme…,p.27.62.JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.450.DocumentaciófamíliaMarcet,visitaaFrancoiinstància.TambéJoanGrieraLlagosteraexplicaqueenunaocasióelseupare,VicençGrieraPalou,acompanyàMarcetalpenaldeBurgosenunviatgeambl’avioneta;informacióproporcionadaperPlàcidGarcia-Planas.81AndreuCastells,Elfranquisme...,pp.26.85i27.47;toteslesevidènciesverbalsdeColetrecollidesperCastellstambéestrobenaPereFontGrasa,MagíColet...82Lahistòriadel’EsglésiadeCristaSabadellestàdisponibleenpdfawww.esglesiadecrist.org.

28

memòrieselsdarrersfets,lasituaciódel’EsglésiadeCristhauriaestatpitjorsenseel suport de Marcet i d’aquí l’agraïment explícit que li feren i que no dubtà areproduir al llibre, si bé la darrera frase on es manifestava que l’alcalde haviadefensat els seus béns “en varias ocasiones contra la voluntad de AutoridadesSuperiores”fousuprimidaperlacensura.Convénooblidarquelaintransigènciacatòlica estava ben coberta. El governador civil, al qualMarcet va recórrer perevitareldesterramentd’Estruch, livadir,segonsexplica,“conmássocarroneríaqueconvicción”: “yoconestaclasedegenteharíacomoTorquemada:quemarlospúblicamente en la PlazaMayor”; això també fou suprimit pel censor, que deviapensarqueels lectorspotsernoapreciarien lasornegueriadeCorreaVéglison.83Encara,el1950,elgeneralJorgeVigónconsideravaquel’activitatdelsprotestantsequivaliaatenir“losportillosabiertosalosenemigosdeEspaña”.84 En lamateixa línia, Marcet també va protegir la Societat Teosòfica Rama“Fides”, defensora d’un sincretisme religiós. Elements franquistes entraren a lacasa de la serra d’en Camaró i cremaren alguns llibres, però els teòsofsconservarenlacasailasocietat.Aixòsí,acondiciódenoferpropagandaexterna.Un clar exemple de combinació de repressió general [estem a l’apogeu delnacionalcatolicisme]idetoleràncialocal.85 Siaquestescinclíniesd’actuacióvanserlesmajorabast,caldirqueMarcettambévaprendrelescartesenaltresafers.Enunaocasióvaintercedirafavordelallibertatd’impremta.El1956,elprimernúmerodelarevistaRiutort,endegadaperAndreuCastells, fousegrestat ielpermísdepublicaciósospès.Marcetesvadesplaçar aMadrid, amb l’avioneta, no sabem si nomésper aquesta gestió, i vaaconseguir l’aixecament del decomís i el permís per continuar la publicació.86Podríempensarqueaixòvamodelarl’opiniódeCastellssobrel’actituddeMarcetdavant la repressió, però els qui l’hem conegut, hem sabut de la seva actitudinsubornable, com ho proven les ocasions en què remarca els oblits de lesmemòriesdeMarcet,alhoraque lavaloraciódelpersonatgeessostéenmoltes idiversesevidències. Una altra consideració, en aquest cas sobreuna víctima irreversible de larepressió dels nazis a Mauthausen, ens il·lustra més sobre l’accessibilitat deMarcetquenosobre lasevaactituddavant larepressió,peròtambéens informasobrelasevaconsciència. Desprésdels judicis deNuremberg, les sentènciesdelqualesvanferpúbliques l’1d’octubrede1946,capa1948-1949,RafaelMonllorLlorens (n. 1933), agullonatper JosepMoixDevesa (a) elMoixet, va començar amoure’speresbrinareldestífinaldelseupare,RafelMonllorBerenguer,deportataMauthausen, del qual havien deixat de rebre notícies el 1941. Ja hem vist que

83AGA,Ministeriode InformaciónyTurismo,expedientesdecensurade libros,expediente4592-62.84JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.184-187;AndreuCastells,Elfranquisme…,pp.26.69i27.37;la cita de Vigón es d’Ángel Viñas, La otra cara del Caudillo.Mitos y realidades en la biografía deFranco,Barcelona,Crítica,2015,pp.157-158.85AndreuCastells,Elfranquisme…,p.26.71. JoaquimSala-Sanahuja, organitzadord’unaexposicióenaquestestatgefaunsanys,vapoderrecollirelstestimonisquequedavendelasocietat,entreelsqualselsenyorViladelmàs,unveí.Aquestslivanreconèixerquelasocietathaviasubsistitdesprésde la guerra, tot i que de manera molt discreta, gràcies a la protecció d'en Marcet o –segonsd'altres– de la sevamuller. I també confirmaren lamolt bona relació deMarcet amb la senyoraMagdalenaCalonge, la“bibliotecària”delainstitució.L’entitatfiguraalpadródecontribuentsperinspeccióindustrialde1947,atèsquedisposavad’unabombad’aiguad’1CV;AHS,AI,3606.86AndreuCastells,Elfranquisme...,p.27.32.

29

Moix fou un dels detinguts el 1959. Permitjà d’un despatx de Barcelona, on hioperava un advocat desconegut [amb els anys va saber que era Josep SoléBarberà],vacontactaramblaCreuRojaInternacional.Livacaldreemplenarunsdocumentsenfrancèsdeditorganisme,undelsqualseraelcertificatderesidènciadelpare. Unprimerintentd’obtenir-lo vatoparamblanegativad’unfuncionarimunicipalmalcarat.UndiaRafaelvadecidiresperar-sealaplaçadeSantRocfinsqueMarcetarribésal’Ajuntament.Vatornar-hiaentrariatrobarelfuncionari, idavant la nova negativa d’aquest, tots dos es van escridassar. Fou aleshores, ensentirelscrits,queMarcetvasortirdeldespatxiRafaellivapoderexplicarquènecessitava. L’alcalde li va respondre que passés l’endemà i va obtenir elcertificat.87 Totes aquestes intervencions abastaren gent ideològicamentmolt diversadelcampderrotaten laGuerraCivil.Tretdelcasdel fotògrafMolins,nohihaviacaprelaciódeparentiu,isocialmentlespersonestampocpertanyienalamateixaclasse social de Marcet. Hi ha hagué, però, un parell d’intervencions d’ajut apersones benestants, amb més capacitat de recórrer a contactes políticamentpoderosos.Enuna,lainfluènciafamiliarfoudecisiva.El1948,pertald’asseguraraJoanOliverelretorndel’exilixilèsensecomplicacions, la família–Olivertitlladefeixistaalseugermàgran–varecórreradiversespersones,entreellesMarcet.Amés, Justa, germana del poeta, i Marcet eren concunyats. Una vegada retornat,Oliver fou empresonat a la Model i Marcet va tornar a intervenir davant elgovernadorcivil.Elmetgedelafamíliavaposar-seencontacteambeldelapresóperferveurequepatiadelcor. Aixòòbviamenthodeviasuggerir i facilitaralgú.Foutraslladatalainfermeriaon,segonsell,vasermoltbentractat.Entotal,hivaromandredosmesosimig.Totielparentiu,laintervenciódeMarcetésmeritòriaperquèsentiaunaclaraantipatia–probablementcorresposta–pelpoeta.Encarael1962vadesqualificarelsmembresdelaColladeSabadell,ambOliveralcentredeladiana,senseembuts: “fracasadosprofesionalmenteencarreras liberales”;ambparesquenoelsvanensenyarmai“loqueeratrabajarylucharparavivir”;“hijosdepapá[…]jugabanporesnobismolacartaroja”;“especiedeaguadeborrajasdela literaturacatalana”; i “seescabullían del ‘paseo’ydel frenteyalgunodeellosagotabaelpatrimoniodelasrentasdesuspadres”.888.3.L’ajutaevaditsdel’ocupaciónazi Totiqueenfaunareferènciaalesmemòries,enaquestapartatanalitzareml’ajutquevaprestarMarcetapersonesquefugiendel’ocupaciónazid’Europa.Elprimercaseradeltotdesconegut.Elsegon, l’ajutafrancesosevaditss’esmentaalesmemòriesienslimitaremacontextualitzar-lo. El setembre de 1942, Barend Boers i Emanuel Adelaar i les esposesrespectives esposes, dos matrimonis de jueus holandesos, foren detinguts aGironadesprésd’haverentrataEspanyasensevisats.ÒbviamentcorrienelriscdeserretornatsaFrançailliuratsalasinistramaquinàrianazi.Fugiendel’Holandaocupadaidel’exterminiivolientraslladar-seaCuraçao,lacolòniaholandesasotacontrol aliat des de 1940, que contenia una comunitat jueva amb una de les

87Víctor Colomer, “Cara a Cara. RafelMonllor,Mauthausen”,DiarideSabadell, 13-14 demaig de2014,p.11.TambéevidènciaverbaldeRafelMonllor,el23dejunyde2017.88IgnasiRiera,JoanOliver/PereQuart:l’inventordejocs,Barcelona,Proa,2000,pp.146i149.JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.115-116.

30

sinagogues més antigues d’Amèrica. Boers, originari de Frísia i resident aAmsterdam, es dedicava al comerç de tèxtils i de metalls, i el seu contactecomercial a Espanya era el sabadellenc Feliu Barnola, que manufacturava llanaregeneradaapartirdedrapots;unaaltrareferènciamercantildeBoerseraAntoniEnrich Valls, també dedicat al comerç de drapots en l’empresa dirigida per seugermà Francesc. Degueren recórrer a aquests contactes, els quals acudiren aMarcet.Aquest,aleshorestambé“procuradorenCortes”,vaenviarFrancescBaratFerrer, un excombatent i “caballeromutilado”, que actuava com el seu secretaripolític,alliurarenmàunacartaalgovernadorcivildeGironaonlidemanavaqueels deixés lliures i que els permetés romandre al país durant trenta dies, tempssuficient per tal obtinguessin els documents necessaris de les autoritatsdiplomàtiques holandeses. 89 Si havia estat Barnola qui li havia demanat laintervenció,¿haviaoblidatqueMariaGispert,unaempleada[quehaviamilitatalPOUM], era a la presó des de 1939, perquè no va voler cedir a les pretensionssexuals d’aquest empresari? ¿O sabent-ho, havia optat per ajudar els jueusholandesos,quenohitenienresaveureambaquellafer?¿ErajaconscientMarcet,enaquellesdatesde1942,del’horrordequèfugienelsBoersielsAdelaar?L’únicacosaseguraésqueambdósmatrimonisvansalvarlapellivanarribaraJamaica. Durantaquestsanys,Marcettambévacol·laborarambunaagènciaconsularfrancesaclandestina[ésadir,delaFrançaLliure],ubicadaalcarrerdeMuntanerdeBarcelona, per tal d’ajudarmolts francesosque fugiende l’ocupaciónazi delpaísveí.Eragentambamistatsirelacionssabadellenques,fetderivatdelsnotoriscontactes industrials entre Sabadell i centres llaners francesos. Els ajutsconsistiren en diners i vestuari per tal que els fugits arribessin a les colòniesfranceses del Magrib.90 No en dona dates, però tot indica que fou després del’ocupaciónazidelaFrançadeVichy,l’11denovembrede1942,enrespostaalainvasióaliadaenelNordd’Àfrica,ajudadapelcopd’estatdelaresistènciaaAlger.La llei francesade reclutamentobligatori de treballadorsde setembrede1942 isobretotlaimplantaciódelServeideTreballObligatoriapartirdefebrerde1943,perlesqualsmilersdejovesfrancesosforendesplaçatsaAlemanyapersubstituirtreballadors alemanys enviats a la guerra, van esperonar la fugida de moltsfrancesos.Espanyaeral’únicasortidafactibleperpoderanaralNordd’ÀfricaoaGranBretanyaviaGibraltaroPortugal.S’estimaqueuns23.000francesoshaurientravessatelsPirineus. Nohemtrobatreferènciesal localdelcarrerde laDiputacióesmentatperMarcet,peròsi testimonisde l’actitudactivad’ensenyantsde l’Institut idelLiceuFrancèsdeBarcelonaperajudaraaquestsfugits,moltsdelsqualsforendetingutsi internats temporalment en camps de concentració [Miranda d’Ebro] i presons

89Marcettambévaescriureunaaltracartaalministred‘AfersExteriorsFranciscoGómez-Jordana,queocupavaelcàrrecdesdel3desetembre,ambelsmateixostermes.Lainformaciósobreaquestafer, lacòpiade lacartadeMarcet,datadael26desetembrede1942,conservadaenel fonsdelGovernCivildeGironade l’ArxiuHistòricdeGirona, i lanotíciade lacartaa Jordanam’hanestatfacilitats per l’historiador Josep Calvet Bellera. Segons dades proporcionades per Esteve Deu,FrancescBaratFerrer,comptableabansde laGuerra,vaarribara laciutatel1939,sibéelsseuspares i germans hi residien des de 1935. Va esdevenir regidormunicipal de febrer de 1943 asetembrede1946,quanvacessarpertraslladar-seaMadrid,ciutatonvamoriramb91anys,el26de juny de 2001; ABC, 28 de juny de 2001, p. 76. Barend Boers s’uní a l’exèrcit anglès; vegeu:www.jta.org/2017/01/31/arts-entertainment-dutch-jewish-wedding-film-from-1939-shines-light-on-doomed-community.90JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.48.JosepAcheemvacridarl’atenciósobreaquestparàgraf.

31

espanyoles. De fet, van organitzar un centre d’acollida. Malgrat la seva relaciópersonalambPétain,quel’havianomenat,elgeògrafPierreDeffontaines,directorde l’Institut Francès des de 1939 i després dissident actiu, confirma que moltsevadits de França arribaven a Barcelona amb roba i calçat d’excursionista inecessitaven vestit i sabates de ciutat. D’altra banda, el cònsol francès, RenéCastéran, i els funcionariseren tambédissidents, finsalpuntqueel9 febrerde1943Deffontainesdiudelconsolat:“c’estunevéritableofficinederefugiés”.Vichyvadestituir eldiplomàtic ielvasubstituirperunhomed’extremadreta inotoridefensordeFrancodurantlaGuerraCivil,PierreHéricourt.Comamínimdesdelsinicisdejunyde1943,elsrepresentantsdiplomàticsdelaFrançaLliure,“unpeudésordonnés”segonselgeògraf,estavenacollitsalconsolatnord-americà.Aixòvadonarllocaquehihaguessindosinstitutsidosliceusfrancesosapartirdelmaigde1943,deVichyidelaFrançaLliurerespectivament.Curiosament,elgovernadorcivilCorreaVéglison,demarefrancesa,vamantenirunaactitudneutral.91 Aquest era el context, en el qual es devia inserir l’ajut de Marcet,probablementamblaintervenciód’altressabadellencs,versalgunsdelsfrancesosevaditsquecomptavenambnexesamblanostraciutat.El1941MarcethaviarebutHansThomsen,capdelNSDAPaEspanya,ihaviaintentatallistar-sealaDivisiónAzul.92El1942iel1943,l’ajutalsdosmatrimonisjueusialsfrancesosmostraquees tractà d’una relació de curta durada. Més que ocasional simpatitzant delnazisme,Marceterasobretotanticomunista.939. Instigaricastigar Hi ha també quatre evidències, prou diferents, que contradiuen aquestMarcet més contrari a la repressió. Dues es refereixen a la repressió sobrefuncionaris en la immediata postguerra. Abans de tot, cal precisar que ladepuració, iniciadaalspocsdiesde l’entradade les tropes franquistespel tinentd’alcaldeRamonAlbareda, jahavia culminat a la fi de1939quanaquest regidorexercia d’alcalde.94Marcet s’ho va trobar fet. Queda la incògnita de si amb ellhauriaestatdiferent.Dels338funcionarisenforendestituïts66ialtres17forentemporalment suspesos d’ocupació i sou [amb un màxim de dos anys].95Elsdestituïts, una part dels quals era a l’exili, sumaven prop del 20 per cent delsempleats i els suspesos temporalment el 5 per cent; la mitjana de cessats fouàmpliamentsuperadaenelspoliciesiguàrdiaurbanaienelsempleatsd’oficinesitècnics,mentrequedestitucions isuspensions forenescasses entreelsempleatsd’arbitris,mercat,escorxador,escolademúsicaibandamunicipal.91Pierre Deffontaines, Journal de Guerre, 1939-1944, presentat i anotat per Isabelle Lostanlen,Villeneuved’Asq,PressesUniversitairesduSeptentrion,2015.92Totiqueeludeixdescaradamentelsrègims,cosaqueprobablementnohauriafetsihohaguésellmateixesjustificavaaixí:“TodoslosquehabíamosluchadoalladodeFrancosentíamoslanaturalgratitudhacialospueblosdeItaliayAlemania[Aquí].Sinembargo,tampocoteníamosmotivosparaponernosencontradelospueblosinglésyfrancés,sobretodoporloqueserefiereaesteúltimo,alquetantosvínculosdelatinidadysemejanzanosunen”;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.47.93“[…]elcomunismo,nuestroenemigodeentoncesydeahora”, […]el “verdaderoenemigode lacivilizaciónoccidental”;ibid.94Tot i això s’ha dit que “va actuar amb la màximamoderació que els seus col·laboradors i lesordresd’entitatssuperiorslipermeteren”;AndreuCastells,Elfranquisme...,p.26.73.95AHS,Expedientsdedepuraciódefuncionaris,1939;elaboratapartirde l’índexdelsexpedientsde depuració de funcionaris, AMH, 1460. Martí Marín presenta xifres lleugerament diferents a“Governmunicipaliactituds...”,p.286.

32

Ramon Garriga Sors, ordenança al servei de l’Inspector Municipal deSanitat, fou el primer funcionari afectat per la intervenció de Marcet. Tenia elcementirialseucàrrec,unatascamoltsensibleenlescircumstànciesdelaguerra,fet que segurament va jugar en contra seva. Tot i unes llargues al·legacionsmanuscritesielsavalspresentats,foususpèsd’ocupacióisoudurantdosanys.El20defebrerde1941,quans’anavaaincorporaraltreball,MarcetvaproposaralaComissió Municipal Permanent, que s’estudiés novament l’assumpte per si caliamodificar la resolució,atèsquehaviensorgit “nuevoselementoscomprobatoriosde deslealtad del mencionado hacia las esencias religiosas y patrióticas queinspiran elMovimiento Nacional”, i quementrestant “y sin perjuicio de que yohableconelinteresado[Marcetenestatpur],propongoseasuspendidodeempleoy sueldo el señor Garriga y se hagan cuántos trámites sean precisos para poderrevisarelexpedientededepuracióndelmismo”.96NosabemsiMarcetactuavapercobrir-sedavantdepressionsexternesobévoliaquadrarGarriga.Elfetésquel’1demarç de 1941 Garriga es va reincorporar a la feina i el 3 delmateixmes, elmateix Marcet s’adreçava a l’interventor per tal que inclogués la nòminacorresponent.97 L’altrecasésunempleat jubilat tretzeanysenrere,aquiMarcetprovàdesancionar el 1941 amb la pèrdua de la pensió per “incorregible en cuanto a susideasizquierdistasyanticatólicasysesuponeconbastantefundamentopertenecealamasonería”.Nohovaaconseguir.EstractavadeJoanTorrasSerra,capdurantdissetanysdelaSecciódeFomentiEixample,ques’haviajubilatpermalaltiael30de desembre de 1927.98Torras, republicà, era una figura clau de l’espiritisme aSabadell,haviapresiditelCentred’EstudisPsicològicsieraundelstresmembresde laComissióPro-Locald’aquestaentitat.99La fincas’haviaadquirit iobratambunahipotecade laCaixadeSabadellel1924.El1939 l’entitat fousuprimida i ellocalconfiscatesvadestinaramagatzemderecuperació.El16d’abrilde1940,uninforme de la policiamunicipal, que considerava l’entitat com adherida al FrontPopular,informavafavorablementdelssismembresdelaJuntaDirectivaidedosde la Comissió Pro-Local, tot i assenyalar-ne la filiació republicana d’alguns. Encanvi,hiafegiamatisossignificatiussobreTorras:“deconductaycarácterretraído;ideologíadeizquierdas,sibiennosehapodidoaveriguarsiestabaafiliadoaalgúnpartido político. Entre el vecindario de la calle donde habita está conceptuadocomomasón,aunque[este]extremonosehapodidoconcretar.NosetienenoticiadequehayatomadopartealgunaencontradelGloriosoMovimientoNacional…”100 Elsespiritistesnovanpodercontinuarpagantlahipoteca,totiqueTorrasho va intentar; la Caixa finalment va executar-la i la finca fou subhastada.101Darrerelesmotivacionsideològiquesesgrimides,seguramentn’hihaviad’altresde

96AHS, Expedients de depuració de funcionaris, AMH 1458, expedient 71. Andreu Castells, Elfranquisme...,pp.26.73-26.74.AHS,Llibred’actesdelaComissióMunicipalPermanent,20defebrerde1941.97AHS,Governació.Personal,expedient11/1941,AMH2347/1.98 Martí Marín, Els ajuntaments franquistes..., p. 169. AHS, Governació. Personal, expedient13771927,AMH21721/8.99HaviaestatmoltactiuenelsprimersanysdelCentreLíricDramàtic[1901-1902]ielvapresidirenelsdarrersmoments[1909]. També el trobem en la breu experiència de l’escola InstituciónIntegral y Armónica [1913]; EduardMasjuan,Medis obrers i innovació cultural a Sabadell [1900-1939],Bellaterra,UniversitatAutònomadeBarcelona,2006,pp.39-40,46i68;100i115.100AHSGovernació,General,263/1940AMH2345/9.101AndreuCastells,Elfranquisme…,pp.26.70-26.71.

33

més específiques, que no podem escatir. Sembla probable que la pretensió deMarcet,seguramentperiniciativad’altrespersones,s’adrecésaafeblirelsintentsdeTorrasdeconservarl’estatgedel’entitat.NocrecqueMarcetfostantil·lúsperpensar que podia aconseguir la pèrdua de la pensió amb càrrecs tan pocconsistents. Considerat l’abast quantitatiu i qualitatiu de la depuració dels funcionarismunicipals, lesduesactuacionsdeMarcet–quevanquedaren intents [elprimerpotsernivaarribaraixò]–sónrealmentunagotaenunoceà.Intentspelquefaalcàstigproposat,peròprobablementesvaaconseguiratemorirelsafectats. La tercera evidència té a veure amb l’ús dels instruments de repressiópolíticaperdesbancaruncompetidortèxtil.Ainicisde1941MarcethauriainstigatunadenunciacontraJosepCodinachSerra,ques’haviapresentataunconcursperauniformesde laDireccióGeneralde laGuàrdiaCivil.Era l’èpocaenqueMarcetcomençavaafercréixerl’empresaipotsertambés’haviapresentatalconcurs.Lesacusacions contra Codinach eren d’haver-se enriquit durant la guerra, de tenirtendènciesd’esquerra, i de serdemoralitatdubtosa, atèsquehavia estatmultatpercontravenirelrègimd’intervencióenelcomerçdellanes.Tretdelamulta,quefinalmentvaserrebaixada,lesaltresacusacionsereninfundadesielsdocumentsdelaGuàrdiaCivilenresponsabilitzenMarcet.L’assumpteéslleigialhoraunpèlestrany, perquè, interrogat per la Guàrdia Civil sobre la qüestió, Marcet els vaadreçarauninformantquevadeclararafavordeCodinach.102 El darrer cas contradiu “la compasión y comprensión del auténticocristiano”deMarcet,ambl’agreujantquetélloctard,el1959.EnsreferimalrebuigalretornaSabadelldeJosepRosasVilaseca,undelsmembresdetercetdirigentdela FLS, amb Moix i Bertran. La resposta de Marcet a un amic d’aquell, que vaintercedir,fou:“aquestsnoelsvolem”.Unpluralprouclarificadordel’abastdelanegativa, tot i que Bertran ja havia mort a Mèxic el 1958 i Moix no pensavaaleshoresentornar,atèsqueeraelsecretaridelPSUCal’exili.Probablement,perMarcet aquest trident encarnava la conflictivitat social que obria les portes aldesori, al 1936. El plural tambédescartaque la negativa tingués a veure amb ladenúnciasobrelaparticipaciódeRosasenladetenciódel’ex-alcaldeJosepGermà,posteriorment assassinat, feta pels fills de la víctima el 1939.103Rosas negavataxativament haver-hi tingut res a veure. El 1959, desenganyat del PSUC des defeiaanysipartidarid’unsocialismecatalà,eraunvellde68anysprofundamentiincessantmentenyoratdeCatalunyadesquevaexiliar-seelfebrerde1939,primeraFrançaidesprésaXile.LainclemènciadeMarcetfoucruel.10. Desenllaç:totsumat Les dades actualment disponibles palesen que, com amínim, l’actitud deMarceteneltemadelarepressiófoumoltcontradictòria.Sihaguéssimdeferun102 Martí Marin, Franquisme i poder local. L’Ajuntament de Sabadell, 1939-1979, memòria dedoctorat,UAB, 1990, pp. 87-88 i apèndix, núm. 6:Dossier del casCodinach-Marcet, pp. 317-322.L’informanteraMarianoUcedaSanzqueconsideraCodinach“afectoalMovimiento,aunquetodolosupedita a su negocio, y reconoce, en conciencia, que si la adjudicación no se le concediera porconsiderárseleizquierdista,seríaunamedidainjusta”.InformedelcoroneldelaGuardiaCivilJuliánLazuriaLuisalDirectorGeneraldelaGuardiaCivil,datataBarcelonal’11defebrerde1941.103JoséAntonioPozo,“DelLlobregatalMapocho...passantperSabadell”estudiintroductoriaJosepRosas i Vilaseca, El ciutadà desconegut. Del Llobregat al Mapocho, Sabadell, Arxiu Històric deSabadell,2005,p.88.

34

balanç,pesenméslesqueenselmostrenpartidaridetemperarlarepressióoelsseusefectes.Amés,se’nvabeneficiargentdetoteslessiglesdelbàndolrepublicà.En els casos on va promoure la repressió, només se’n va sortir en impedir elretorndeJosepRosas,mentrequeelsaltresintentsvanquedarenres. En el Marcet temperador de la repressió sembla haver-hi motius deconviccióideconveniència.Aquestsdarrerssónclarsenelscasosd’intervencionsdedicadesaatreureanticsenemicsalcamppropio,comamínim,neutralitzar-los.Amésd’envernissarelsindicatvertical,Marcetusavaalguns d’aquestsindividus[Peralba i Sisquella en són bons exemples] per acostar-se a empresonats delmoviment antifranquista; lamala consciència dels que havien canviat de bàndolpotser explicaria que en ocasions també esperonessin Marcet a ajudar elsreprimits. Encara més singular resultava com Marcet combinava aqueststrànsfuguesielcontactedirecteambalgunsmembresdel’oposicióantifranquista,enparticulardelFrontNacionaldeCatalunya.Aquestaésunaltraomissióde lessevesmemòries,totiquehiafloraalgunfet,peròAndreuCastellsvaextreureprouevidències de Josep Tramunt i, en particular, de Magí Colet al respecte.Desconeixem l’origend’aquests contactes, però esmantingueren fins al final.Nodeixa de ser sorprenent que una vaga produïda [de la que no en sabem res almargedeltestimonideColet]al’empresadeMarcet,quanaquestjahaviaplegatdel’alcaldia,a laqualvarespondreambun lock-outde tresdies, sesolucionésambresultats satisfactoris en una conversa entre Colet i Marcet dins de l’automòbild’aquest. I no menys significatiu és que Marcet passés aquest contacte al seusuccessoral’alcaldia,AntoniLlonchGambús.104 Algunesde les actuacions ressenyades corroboren,més encaraque frasesdelesmemòries,larepugnànciamoraldeMarcetverslarepressióo,comamínim,vers algunes de les seves manifestacions. Això pot resultar contradictori nosolamentambalgunesevidènciesensentitcontrarisinótambéamblasevafunciómésgenèricacomamantenidordel’ordreestablert.Peròcrecquelesconviccionsmorals hi eren i que influïen en el seu comportament. Per això Marcet és unpersonatge contradictori: vol allistar-se a la División Azul i ajuda després afrancesos fugits de l’ocupació nazi; fa els crits de ritual en el sopar anual delsexcombatentsimantécontactesambalgunsmembresdel’oposicióclandestina;hadefrenarlaVagaNacionalPacíficade1959iespreocupaperlasortdelsdetingutsenaquestaaccióperlapoliciadel’Estat... En l’agraïmentmanifestat per alguns dels beneficiats perMarcet hom hisentelressòd’homesidonesambpocmarged’esperança,devençutsisotmesos,peralsqualsl’actuaciódel’alcalderesultavaunallumenlafoscor.Peraconseguirel retornde l’exilidel seusegonmarit,MagdaLladórecordava: “Vaig recórreralmeu ‘geni bondadós’, caldria dir just i humà, l’alcalde de Sabadell, el senyorMarcet.”RafaelMonllordiu:“Josempredicqueaquestsenyorpotsereradelrègim,peròambmivaserpersona”.105 La història no és cap tribunal i per tant no absol ningú, ni a Castro ni aMarcet; tampocno ésunamenade força almargede la intervencióhumana, talcomlaimaginavenelsargumentadorsqueelcabdillFranconoméseraresponsabledavant del tàndem Déu-Història. La història és sempre una aproximacióinterpretativa,sostingudaambevidències,aunarealitatdelpassat.Unbalanç,per104AndreuCastells,Elfranquisme…,pp.27.68-27.69.105MagdaLladó,Recull...p.127.VíctorColomer,“CaraaCara.RafelMonllor...”,DiarideSabadell,13-14demaigde2014,p.11.

35

tant, no és cap sentència. El tribunal és el lector que en treu les conclusionsoportunes.Enelnostrecasestractanomésd’unestatdelaqüestiósobreelpaperdel’alcaldeMarcetenlarepressió.Consideratenconjunt,totplegatpotsernomésforen uns quants paraigües en ple diluvi, però uns quants s’hi van poderaixoplugar.L’octubrede1942,IsabelCasablancasVila,unainfermerasabadellencavaescriuredesdePanamà,aSalvadorSarràSerravinyals,exiliataXile.Isabelfeiapoc que hi havia arribat, juntament amb el fill, per retrobar el marit exiliat,FrancescBechCarreras.Lallargacarta,enrespostaainformacióquelisol·licitaval’antic regidor republicà sobre Sabadell, ofereix, amb dades molt precises, unpanorama devastador dels tres primers anys i mig de postguerra, amb algunesreferènciesavíctimesdelarepressió.DeMarcet,significativament,éslimitaadirque és l’alcalde actual, aclarint que és el fill i no el pare.106El 1956, JosepMoix,secretarigeneraldelPSUC,esmentavamoltasèpticamentJosepM.Marcet.Defet,comacapdelaJuntaEconòmicadelSectorLlanadelaCNS,elrelacionavaalcostatd’altres industrials tèxtils catalans, que lluitaven per una liberalització del’economia, especialment pel que feia a la disponibilitat de primeresmatèries apreuscompetitius.ÉsfadifícilpensarqueelsabadellencMoixhaguésdeixatpassarper alt un Marcet ferotgement repressor per més que aleshores el PSUCpreconitzés una política d’àmplies aliances, en la que potencialment incloïensectorsburgesos.107 Hesentitaquestsdiesl’argumentqueningúnoestavaobligataseralcaldedurant el franquisme. Més enllà de l’obvietat, usada per condemnar als que hoacceptaren, podríem preguntar-nos què hauria passat si haguessin renunciat aser-ho les persones de caràctermésmoderat i obert. Aleshores, només haurienromàsdisponibleselsmésobtusos, fanàtics i intransigents.Anoserquesesiguipartidaride“cuántopeor,mejor”[significativamentintraduïble],crecqueencarahi va haver sort de tenir Marcet com alcalde [i també Llonch] en aquellescondicions. Sí, encaraqueundiael retratessinambunsnazis el1941 [aliatsdelrègimiòbviamentquanencaranoessabiaresdel’Holocaust]o–potserpitjorencas que es confirmés– que vagi celebrar lamort de Roosevelt.108Tots, fanàtics imoderats, eren puntals del règim, però les actuacions diferien. Ja no podempreguntar què en pensaven els beneficiats per les actuacions dels moderats.Comptem només amb els registres documentals i, excepcionalment, amb eltestimonid’algunsobrevivent.Hemprocuratanalitzarunatrajectòria,encaraquecentradanomésenunafaceta,ilaimportànciailasignificaciórealsdelsepisodis–lloablesoexecrables–nomésespotvalorarsis’hanintegratentotelrecorregut. QuanMarcetvamorir, la tardadel6d’abrilde1963 l’enterrament fouunactemassiu.Lapremsa local vaparlarde5.000personesenaquelldissabtea latardai lesfotosmostrenmésgentenelrecorregutdelacasadelcarrerMigdiaaSantFèliximésesponjamentenlesvoraviesdel’itinerariendireccióalCementiri,

106 Signada Isabel de Bech; AHS, Fons Salvador Sarrà Serravinyals, correspondència, en curs declassificació.107Dec la notícia a Josep Ache. Per a Moix, la gran burgesia catalana, on ubica Marcet, era de“marcadaorientaciómonàrquica”.InformedeJosepMoixRegàsalICongrésdelPSUC,1956:“Perlareconciliació dels catalans i la creació d'una àmplia Solidaritat Catalana. Per la democratitzaciópacíficad'Espanya iel restablimentde les llibertatsautonòmiquesdeCatalunya”,NousHoritzons,83[1983],pp.50-63;lareferènciaaMarcetalap.62.108EvidènciaverbaldeRamonJouelnovembrede1971aAndreuCastells,Elfranquisme...,p.26.41.Eltestimonixocaforçaambl’ajutdeMarcetajueusi,sobretot,francesosdurantlacontesa.

36

per exemple a laPlaçaMajor.109Eren tots franquistes?Hi van anarmolts opocstreballadorsde la fàbrica?Elsexcombatentsportavenel fèretrea lasortidade lacasaielsmembresdelaGuàrdiadeFrancoelvetllarenaquellanitalcementiri,onfou enterrat l’endemà. Ara bé, hi hagué un detall singular: una de les coronesportavaeltext“Elshumilssempreusrecordaran”ieraaportadapelsmembresdelFront Nacional de Catalunya, òbviament no hi figuraven les sigles.110Un anydesprés,und’ells,MagíColetenviavauntargetadevisitaalavíduaAnnaFigueras,onlitestimoniava“elprofunddolorqueressentlamevaànimaenaquestprimeraniversari de la desaparició del nostre gran absent”.111D’altra banda, la famíliadistribuí en l’acte d’enterrament i funeral in corpore insepulto un recordatorisenzillíssim. Era un petit díptic, que incloïa un breu i dens resum biogràfic deMarcetambuntoquesonaareivindicaciódelpersonatge.Siaquestaeralavisiódelafamília,aleshoress’explicatambéladecisiódepublicarlesmemòries.112 Desprésdelquehemvist,nocrecqueestiguiforadelloclaqualificaciódeMarcetd’alcaldesingular,simésnoenl’únicafacetad’actuació,quehemanalitzat.Entotcas,caldràrecollirevidènciesdelamateixamagnitudpertaldedemostrarqueelsalcaldesde lessegonesciutatscatalanes–deixemdebandaelmónrural–vanserigualsqueMarcetdurantelmateixperíodeienl’àmbitd’actuacióanalitzat. Una constatació ineludible. En aquesta visió històrica els components del’anàlisiesbasenfonamentalmentenlagentquehabitavalatramaurbanaanteriora 1939. De fet, és també una història de relacions i de contactes amb arrelsanteriors a 1936. Per aixòhi són absents del tot els nous sabadellencs que vananarpoblant laperifèria.Saberquin fou l’abastde la repressiópatidaaSabadelldurantaquellesduesdècades113iquèenpensavendeMarcetenaquestaialtresfacetessónreptesenormementexigentsforadelmeuabast.109Sabadell,3038[9d’abrilde1963].110Andreu Castells, El franquisme..., p. 27.69. Hi ha una relació de les 21 corones i 2 rams queacompanyarenelfèretre,iaquestaéslaprimeradelllistat.DocumentaciófamíliaMarcet.Recordohavervistunafotod’aquestacorona,perònoheaconseguitlocalitzar-la.111Subratllatal’original.L’encapçalamentdeltextera“5d’abril1963-5d’abril1964”.DocumentaciófamíliaMarcet.112AHS,FonsS.A.Marcet,MarcetParticular.113Un aspecte d’aquesta repressió haurien estat les polítiques de repatriació dels immigrats,paleses jaenelsanysquaranta iamplificadesapartirdelesdisposicionsdelgovernadorcivildeBarcelona el 1952. Tot i que Marcet es declara oposat a aquestes polítiques a les memòries,l’AjuntamentdeSabadell lespracticà en laprimerameitatdels anysquaranta. Eldebat sobre laqüestió a la Comissió Municipal Permanent, protagonitzat pel regidor Joaquim Sallarès, en ladarrerasetmanadenovembrede1944,enelqualtambéintervinguéfinalmentMarcet,palesafinsaquinpuntel fenomenmigratoridesbordava les capacitatsassistencialsd’aquellaadministració.Coneixemdetalladament lesdisposicions i lesmesures governatives, i en alguns casos també lesposicions ideològiques ielsdebatspolítics.Encanvi,encaranos’hanmesuratdemaneraefectivalesrepatriacions,que,encapcas,limitarenl’abastdelfenomenimmigratori.Hanestatestimadesdemanera genèrica per a Catalunya entre 1952 i 1957, però pel fa a Sabadell encara en sabemmenys.Sobreaixò,JosepM.Marcet,MiCiudadyyo,p.291.Tresañosdeactuación.AyuntamientodeSabadell, Sabadell, 1944, pp. 27-28. Imma Boj i Jaume Vallès, “La repressió de la immigració”,L’Avenç,298[gener2005],pp.38-44.MartíMarínCorbera,“Lafàbrica,elbarri,laciutatielpaís.Laintegració dels immigrats a Catalunya sota el franquisme” a Jordi Font Agulló [dir.], Història imemòria:elfranquismeielsseusefectesalsPaïsosCatalans,PUV,València,2007,pp.261-282.MartíMarínCorbera,Sabadell:immigració,suburbialitzacióidictadura,1939-1960,Sabadell, març2003,IIIBecad’HistòriaLocalMiquelCarreras;sobrelaqüestiólespp.183-188,200,i210-231.Comenaltres processos històrics, el presentisme, en aquest cas comparant la repressió d’aquellaimmigracióambladel’actualimmigracióextracomunitària,sempreresultadistorsionador.

37

IV. EPÍLEG:MÉSENLLÀ11. Lesaltresfacetesdelpersonatgehistòric Segurament l’estudi d’altres facetes de l’activitat política ens oferiria unaperspectivamésnegativadel’alcalde,perònotenimniprouconeixementsnimésganesd’allargar-ho.Altresaspectes, lapossibleambiciópolíticadeMarcetsenseanarméslluny,sóntambémereixedorsdemésatenció.Comaltresalcaldes,vaferallò que considerava millor per la ciutat, a la que indubtablement estimava;podríem concedir-li que ho va fer amb un plus de passió. Per omissió durantmassaanysenurbanismeipolíticad’habitatgeiperacció/omissióeneducació,elbalanç de la gestió resultaria negatiu. Aquí potser si que va ser com els altresalcaldes.114És evident que en la seva actuació, a banda els condicionamentspressupostaris,hicomptavenelsinteressosdeclasseiunadeterminadavisiódelmón,quecompartiaamblamajorpartdelaburgesiasabadellenca.Enuncontexton es combinaven els grans beneficis empresarials –els majors després de laPrimeraGuerraMundial–iunspaorososdèficitssocials,larespostaeraencaralabeneficènciao la filantropia,queMarcet exerciamoltdestacadamenta travésdel’empresa, i no s’estava de recordar els milions que hi dedicava.115 Meritori,perquètambélafilantropiaeraescassaaSabadell,peròerennomésdrapscalentsdavantlamagnituddelatragèdia.Deiahaverfetlaguerraperdosmotius:PàtriaiJustíciaSocial,116peròaquestadarreral’enteniaambunamentalitatencaraantiga.Niaellniacapdelsempresaris,elsgransbeneficiatsdelparadísfiscalfranquista,els passava pel cap que la justícia social es derivava, com a la resta d’Europadesprésde1945,delaredistribuciófiscal.Peraixò,mainohoesmenta. A l’època de Marcet, la dictadura franquista va combinar l’autarquia il’intervencionisme [trencant amb el liberalisme anterior] amb un sistema fiscalvuitcentista [la fiscalitat legal del franquisme era light en el context europeu iencarahoeramésamblageneralitzaciódelapràcticaladoblecomptabilitat].Totplegat fou un còctel fatal per a les classes subalternes: la dictadura les haviadesproveït demitjans legals de reacció i aquella fiscalitat impedia les polítiquespúbliques de benestar [la penúria dels Ajuntaments n’era una de lesmanifestacions].Estavamoltclarquihaviaguanyatiquihaviaperdutel1939entermes socials. En termes nacionals, sobren comentaris; davant una voluntatestatald’anihilació,ladefensade“todaslastradicionesvernáculas,sinmolestaranadie en susmás puros sentimientos” [només faltaria!] era d’agrair, però noarribavani a drapcalent;de fet, s’integravaenelprojecte liquidadorquepodiaincloureuncertfolkloreipoemeslitúrgicsodeflorsiviolesencatalà.117Almargedelsresistents,contrapesatsperunamuniód’abandonistesitrànsfugues,sortvamtenir d’algunes escletxes repressives i encara més de la ineficiència educativa iculturaldelRègimenl’objectiud’assolirelgenocidicultural[osihopreferiudeconvertir el català en patuès i de desnacionalitzar el país]; ineficiència que,paradoxalment,esderivavaenbonamesuradel’opciófiscalabansdescrita.

114Tot i això un historiador, que el sotmet a un marcatge ferri com a governant i com a fontdocumental, reconeix que el Pla Marcet d’habitatges de 1952, malgrat les dimensionsmodestesrespecte a les necessitats existents, “s’anticipà en cinc anys a la iniciativa estatal de crear unministeriperal’habitatge”;MartíMarín,Elsajuntamentsfranquistes…,p.312.115JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.207.116JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.121.117JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.138.

38

NocaldirquealMarcetempresariencaral’esperalarecerca.Silainfluènciapolítica–ienparticularelscontactesambelcimdelRègim–enselpotferveurecomunlíderdelsinteressosindustrialslocals,lasevacapacitateconòmicadistavamolt de la d’un Pere Turull, de qui molts fabricants n’eren deutors. El 1962escrivia: “He librado y sigo librando una durísima batalla por conseguirlo [eldiner],pueseldesarrollodeminegociohasidosiempresuperioramis ingresosfinancierosysiemprehetenidoqueperseguireldinero”.Ieraaixí,finsalpuntqueelBancdeSabadellvadecidirdenoconcedir-licrèditel1956.Aixòelvaportaratrencarlesrelacionsqueellilesduesgeneracionsprecedentsdelafamíliahavienmantingutambl’entitatfinancera.118 12. ElcasMarcetilarevisiódelnomenclàtor LaplaçaMarcetéspropd’onvisc.L’hecreuadainnombrablesvegadesimainohesentit repugnànciadavantlareferènciaalpersonatge.119Enaixòpotserhicomptendosdefectespersonals:primer,sócunhistoriador,iveigMarcetcomunpersonatgehistòric,que–amblesdadeshistòriquesiamblamemòriatransmesadisponibles–eraun franquista rematat, peròque–en l’àmbit analitzat– va tenirunaactuació temperadora.Per això, no em resultaunpersonatge execrable comaltres alcaldes franquistes d’altres indrets. I crec molt desencertat equiparar-loambaltresnomsrealmentominosos.Segon,vaigviureunapartdelfranquismeenpleusderaó[vaignéixerel1951], l’etapadeldesarrollismo id’unadictaduraenfrancaerosióiobligadaasermoltméssoft–senseexclourelesvíctimesdetorturesimaltractesacomissaria–queelde1939-1959.Per tant,elfranquismeperamino és només un objecte d’estudi, és una experiència; i el fet d’haver patit lesmisèriesd’aquellaèpoca,contralesquevaigprocurarlluitarmodestament,potserem porta a afrontar-ne l’anàlisi amb menys dramatisme, que no equival arelativisme. Per això penso que cal anar en compte amb l’aplicació del concepte defeixisme per a tot el període franquista. Em sembla que alguns temen quedespulladad’aquestqualificatiu, ladictadurasiguipresentadacomunrègimméstou.Lapreocupaciónohadeseraquestasinópreguntar-noslautilitatdemotlleshistòrics d’entreguerres per interpretar un règim que es va originar demaneramoltmés brutal que els feixismes d’entreguerres, que va durarmoltmés i queindubtablement–sempredictadura–vaexperimentarcanvisconsiderables.120Peraixò la meva visió del franquisme s’acosta més a plantejaments com el d’Angel

118JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.206.Documentació famíliaMarcet,cartade tocorrecte idefons duríssim adreçada a Ferran Casablancas, personalitat a la qual admirava i company de laPenyaArrahona, presidentdelConselld’AdministraciódelBancdeSabadell,29denovembrede1956.El1963,entreelsexemplarsdelesmemòriesobsequiatsperlafamília,nohivanmancarelsadreçatsaFrancescMonràsiJoanOliu.119Encanvi,emprodueixfortmalestarestèticelmonumentalasardana,iperalleugerir-lonoemquedaaltreremeiqueinterpretar-loenclaudaliniana:“còpulacol·lectivaambunxiprer”.120 Un col·lega i amic, gran expert en el tema i enormement meticulós, distingeix quatrefranquismeseconòmics; JordiCatalanVidal,“Los ‘cuatrofranquismoseconómicos’, 1939-1977”aSalvador Cruz i Julio Ponce [coords.], El mundo del trabajo en la conquista de las libertades,Universidadde Jaén, Jaén, 2011, pp. 55-114. Potser enhistoriapolítica siguimésdifícil filar tanprim.

39

Viñas iBorjadeRiquer. I en lamateixa líniavan les reflexionsd’algun testimoniestrangerdel’època,encaraquehofaciintuïtivamentisenseafanyanalític.121 Em sembla que hi ha una tendència predominant entre els més joves, itambéenalgúquejonoéstant,aveuretotselspersonatgesdelfranquismecomapersonalitats granítiques, d’una sola peça, defugint la complexitat. Sensdubte ésmoltcòmodeveuretothomaixí.TenimunafotoambMarcetambelcapdelnazisaEspanya de visita Sabadell el 1941 i ja ho tenim resolt: “Hay pruebas gráficas ydocumentales que relacionan a este personaje, que fue máximo representanteinstitucionaldelalocalidaddurantedosdécadas,conelpartidonaziysuslíderes”[Quanta relació? Quins líders?...], segons Enric Garriga de l’Amical deMautahusen.122Altres, potser sense voler, acaben equiparant JosepM. Marcet iWolframVonRichthofen[destructordeGernika],perquèenelmateixmomentqueesretiravaelmonumentmarcetiàpassavaperallíuncotxedenoisdeLobak,queportaven una sirena, construïda a La Electricidad, com la que va avisar aquellsciutadansbiscaïnsdel’atacaeri.123Totsigualsisantespasqües,iensquedemtanamples.Nosésiaixòésjustíciapoètica,peròbensegurquenoéshistòria. Marcetfoupotserunexempledestacatd’aquestacomplexitat.Comparteixoraonspertreureelnomdelaplaça,peròhoacceptarémésperunainterpretaciórestrictiva d’un imperatiu legal força lax que per ple convenciment. Sensedramatisme.Entotcas,noel traurande lahistòria [moltaencaraperconèixer] itampoc–almenysmentrejovisqui–delamevamemòria.Totplegatme’lmostracomunfranquistapolièdric.Ipotseraixòdarrernoestariademésreconèixer-hoenelcorresponentdictamendesupressiódelnom.Noobstant,emtemo,quearaiaquí,unamicad’elegànciaiderigorintel·lectuals,siguidemanarmassa.Ipotserelcanvi tindrà també algun dany colateral. Quan fou inaugurada la plaça, el 19 de

121 “La suya [de Franco] fue una dictadura heteróclita. En ella, según los períodos y lascircunstancias exteriores, dominaron unos sobre otros tras pugnas resueltas por la voluntadomnímodadelaversióncastizaycamaleónicadelstrongman…”[…]“Laviejacaracterizaciónquehacegravitarladictadurasobreunabasemilitar,clericalyfascistaencapsulasololimitadamentesudinámica interna.Más adecuado sería hablar de condiciones con pesos relativos cambiantes queatravesaronprocesosdedesplazamientoyreajustesa lo largodel tiempohaciaunabasemilitar-clerical-tecnocrática-fascistoide,queesenlaqueseasentódurantelasegunda[ygloriosa?]partedesurecorridohistórico”;AngelViñas,LaotracaradelCaudillo...,p.182.“Aunquesurégimennofueestrictamenteunadictaduramilitar,lasfuerzasarmadasejercieronsiempredeelementodecisivo”[…] “El componente fascistaynacional-católico,queestuvieronsiemprepresentesenel régimen,nodejarondetenerunprotagonismorelativamentetemporal.Franco,dehecho,acabomoldeandoelrégimenasuimagenyconveniencia”;BorjadeRiquer,a JosepFontanaiRamonVillares[dirs.]Historia de España. Volumen 9. La dictadura de Franco, Barcelona, Crítica-Marcial Pons, 2010, p.XVIII.Davantelsamicsconnacionalsquel’advertiendelsperillsde lessevesvisitesaEspanyaenels primeres anys seixanta, el guionista francès de Buñuel reflexionava d’aquesta manera:“AleshoresEspanyaera fàcilment catalogada coma ‘feixista’, laqual cosa eradirmolt.De fet estractava,crec,sotalafèrulad’ungeneralbaixetipanxut,probablementastutperòdesproveïtdetotlirismedetipusnaziomussolinià,d’unadictaduramilitarclàssica,fredaiorganitzada,sòlidamentrecolzadasobreelsvalorsdelcatolicisme.Jotenialaimpressió,quanescoltavalesconversesalmeuvoltant i quan llegia els diaris, d’un règim estrictament conservador, molt anticomunista, moltantifrancmaçó,peròquenoesficavagaireenlavidaprivadadelsindividus.Resdegransdesfiladesmilitars,resdeproclamacionsdelirantssobre lasupremaciade laraçaespanyola.Unacosagrisa,descolorida, mediocre” [traducció meva]; Jean–Claude Carrière,Mémoire espagnole, Paris, Plon,2012,p.85.AgreixoalmeucosíSerge,elconeixementielpréstecdelllibre.122Extret d’Albert Hernández, “El rastro del franquismo en Sabadell”, La Vanguardia Sabadell-Vallès,07/06/2016,lavanguardia.com.123Associacióde“nétsinétes”[significatdeLobak]deGernika,segonageneraciódelsdescendentsdelsbombardejats.AgraeixoaGenísRibél’esmenail’aclariment.

40

marçde1974,iencoincidènciaambelXXVIIaniversarideSabadellSardanista,hihaguédosconcertsiballadesdesardanes[matíitarda].S’hiestrenàlasardana“AlaplaçaMarcet”delcompositorsabadellencJosepAuferilCosta.Enbonallei,imaimillordit,tambécaldràprohibir-nel’execucióenfutursconcerts.124 ElcasMarcetsemblaserlapuntadellançad’unarevisiódelnomenclàtor,iclaramentalgunesmanifestacionsd’allòquealgunsproposenm’hanalertatinonomésami. I l’alertatranscendeixelcasMarcet.Noesticencontrad’unarevisiódelnomenclàtor, peròsiquetincreservesdavantcertesactituds.Lareflexióquesegueix va estarmotivada per això i també per l’informe sobre el nomenclàtor,encarregatper l’Ajuntamenta travésde l’ArxiuHistòric. Sobreaquest informe jaemvaigpronunciar,juntamentambaltresmembres,quanfoupresentatidebatutala Secció d’Història de la Fundació Bosch i Cardellach. La meva opinió era ques’havia d’haver retornat o guardat en un calaix perquè no complia els mínimsrequisitsexigibles.Desprésesvadesfermarunalamentabletempestad’estiusobreeldocument,quevaconfirmarelspitjorspresagisallíexpressats,iquealgunshanutilitzatcomacortinadefumpertaparlainadequaciódeltextilaresponsabilitatd’haver-lodonatperbo.Elquearasegueixjaestavaescritabansqueescongriéslatempesta. Elnomenclàtor,mésenllàdelafunciód’ajutalalocalitzacióialamobilitat,és unproductede la història.No ignoroquehapredominatundeterminatbiaixsocialipolíticenelsconstructorsdelnomenclàtordurantelsdarrersdosseglesiaixí ho reflecteixen indubtablement els noms presents i absents dels carrers iplaces. Per això, veig legítim i necessari fer les correccions oportunes per tald’assolir un equilibri: recuperar noms oblidats imarginats i eliminar-ne algunsclaramentinacceptables. Ara bé, aquesta correcció no ha de portar a liquidar la història, adesnaturalitzarelsolatgehistòricdelnomenclàtor.Elscriterisdeconservacióhandesertanexigentscomelsdecanvi.SifinsalSexennide1868-1874,lapoblaciódeSabadell fou només catòlica, els noms del santoral en els carrers posats finsaleshoreshauriendeserintocablesenlamesuraqueallòreflectiacomeralaviladel’època.Perlamateixaraós’hauriendemantenirirecuperar[Madoz,Torrijos;Mendizábal...] els noms dels carrers dedicats a recordar els personatges delliberalisme [potser amb alguna supressió derivada del coneixement històricposterior];sinoho femaixí,aleshoresesborraremde la foto,enelméspurestilstalinista,unprocéshistòricdecisiui–ambtotselsetsiutsdematisació–positiu.De lamateixamanera, ladecisiódeposar-hinomsde fabricantsen lapenúltimadècadadelsegleXIXeraunreconeixementalsquevanferlaciutatvuitcentistadesdel’empresafabrilidesdel’alcaldia,alaqualaccedirentotsper“realorden”.Noestaríem aquí sense aquell procés històric. Friquis a banda, crec que es pot serateu, al·lèrgic al liberalisme i anticapitalista, conviure amb aquests i altresfragmentsdel nomenclàtor, inohaverderecórreralpsiquiatre.O,ambidènticacautela,serindependentista,passarpercarrersambelsgransnomsdelaculturaespanyola [Cervantes,Machado, Goya, Calderón...], alguns d’ells universals, i nopatircapdesmai. Totaixònoexclouquenohaguemd’equilibraraquestllegat,peròhemdesermoltcurososal’horad’establircriterispertreureiperposar.Iaixòrequereixanalitzar la història de l’elaboració del nomenclàtor per tal de copsar les raons124Programademà:ActesorganitzatsambmotiudelXXVIIaniversaride“SabadellSardanista”ienlainauguraciódelaplaça“AlcaldeMarcet”.

41

ambquèesprenguerenaquellesdecisions.El18d’agostde1864,l’AjuntamentdeSabadellvaacordarelsnomsqueesposarienalscarrersprevistosenelPlaMolina,queacabavaderebre.125Undelsnoms,seguintlalògicadelesgransbatallesdelahistòria espanyola, era Covadonga.Més tard, fou assignat al carrermés llarg deSabadell,al’altrabandadelferrocarril.Ésunnommassaespanyol?Ésexecrable?Certament,pernacionalismeliberalespanyol,labatallaeraunsímboldel’inicidelaformaciódelregned’Espanya.Arabé,peraixòhemdeliquidarlesreferènciesala “reconquesta”? Hauria estat possible la nostra sense la dels altres regnespeninsulars? No està prou consolidat un nom existent des de fa potser cent-quarantaanys? Crec que alguns dels més abrandats depuradors volen guanyar en elnomenclàtorbatallesno lliuradeso imaginadesdelpassat.Abandade lluitar lesdelpresent,hihaunrecursmoltmillor,laficciói,siamésésbona,olienunllum. El 27 de maig de 1939 la Comissió Gestora Municipal escrivia sobre elnomenclàtor “...cien años enqueunospormalicia cierta, pornegligenciaotros ypornefastasimpatíanopocos,hanpermitido,toleradoypretender[sic]consagrarnombres y denominaciones que a la postre, después de una dura y sangrientapruebasehaconvenidoqueeranunletaldesplazamientoenelcaminoúnico,delasalvacióndeEspaña.”126¡Centanys,inonoméselsvuitdelaRepúblicailaGuerra! Elsvalorsenelnomenclàtorhandeserelscompartitsmajoritàriament.Sisón només d’una part no ens haurem mogut –encara que ho capgiremideològicament– del mateix punt on era la gestora del 27 de maig de 1939. ElnomenclàtornopotseruncamídesalvacióniperEspanyaniperaltresimaginarisd’immaculadapuresa.Hade ser una cosamés senzilla, planera i consensuada. I,tampocnocalquehiafegimmésestrallsambelsgèneresgramaticals,almenysfinsque no es demostri empíricament que maltractar la gramàtica fa avançar laigualtatdegèneredelespersones. Encara que sigui temptar el diable, hauríem de recordar que d’aquellaintervencióde1939,Marcetenteniaunavisiócrítica:“Sesobrepasó lamedidaydesaparecieronalgunosnombresdehondatradiciónyraigambrepopularque,porotra parte, no tenían significación política alguna, y todavía hoy subsiste elerror”.127BibliografiaAche,Josep:“RobertPujol;‘Toteslesguerressóniguals’”,DiarideSabadell,10demarçde1984,pp. 14-15,AlbaredaBosch,Francesca:“L’ensenyamentprimariaSabadell,1939-1945”,Arraona,5[1989],pp.Boj,ImmaiJaumeVallès:“Larepressiódelaimmigració”,L’Avenç,298[gener2005],pp.38-44.Calvet,Jordi:“Elzenitdelaindústriaidelaciutatfàbrica,1939-1975”aJosepM.Benaul(dir.),El Gremi de Fabricants de Sabadell. Organització empresarial i ciutat industrial, Sabadell, FundacióGremideFabricantsdeSabadell,2009,pp.308-399.Castells, Andreu: Sabadell, informe de l’oposició. VI. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939- 1976),Sabadell,EdicionsRiutort,1983.Carrière,Jean–Claude:Mémoireespagnole,Paris,Plon,2012.125DeclareferènciaaJosepAche:J.A.O.[JosepAntoniObradors],“Proyectodeensancheymejora”,EcodelVallés,113(26d’agostde1866),pp.1-2.126AntonioOnettiiJordiTorruella,“Elsnomsdelscarrers…”,p.205.127JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.25.

42

Catalan, Jordi: “Los ‘cuatro franquismos económicos’, 1939-1977” a salvador Cruz i Julio Ponce [coords.],Elmundodeltrabajoenlaconquistadelaslibertades,Universidadde Jaén, Jaén, 2011,pp.55-114.Colomer,Víctor:“CaraaCara.DomingoSeguí,marcetista”,DiarideSabadell,31demarçde2007, p.21–– “CaraaCara.RafelMonllor,Mauthausen”,DiarideSabadell,13-14demaigde2014,p.11.CrusafontSabater,Miquel:“LesplacesMarcetiLlonch”,DiarideSabadell,26demaigde2017.Cuenca,JosepMaria:Mientrasllegalafelicidad.UnabiografíadeJuanMarsé,Barcelona,Anagrama, 2015.Deffontaines, Pierre; Journal de Guerre, 1939-1944, presentat i anotat per Isabelle Lostanlen, Villeneuved’Asq,PressesUniversitairesduSeptentrion,2015.Font Grasa, Pere: Magí Colet i Mateu, pedagog i patriota català, Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach,Sabadell,2008.Giralt-Miracle,Daniel:“FernandoGutiérrez.Poetaycrítico”,LaVanguardia,2demarçde1984,p. 18.Lladó,Magda:Recullderecords,Barcelona,EditorialMediterrània,2005.Manent, Albert: De 1936 a 1975. Estudis sobre la Guerra Civil i el Franquisme, Barcelona, Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1999MarcetColl,JosepM.:Miciudadyyo.VeinteañosenunaAlcaldía.1940-1960,Barcelona,1963.Marcet Gisbert, Xavier: Els anys foscos de la postguerra. Terrassa, 1939-1945, Terrassa, Fundació TorredelPalau,1999.Marfany, Joan Lluís: Nacionalisme espanyol i catalanitat [1789-1859]. Cap a una revisió de la Renaixença,Barcelona,Edicions62,2017.Marín,Martí:Franquismeipoderlocal.L’AjuntamentdeSabadell,1939-1979,memòriadedoctorat, UAB,1990.–– “GovernmunicipaliactitudspolítiquesenelSabadelldelFranquisme,1939-1979”aJosep M. Benaul, Jordi Calvet i Esteve Deu, Indústria i ciutat. Sabadell, 1800-1980, Barcelona, Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1994,pp.279-305–– “Franquisme i poder local. Construcció i consolidació dels ajuntaments feixistes a Catalunya,1939-1949”,Recerques,31(1995),pp.37-52.–– Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1939-1979, Lleida,Pagès,2000.–– Sabadell:immigració,suburbialitzacióidictadura,1939-1960,Sabadell,març2003,IIIBeca d’HistòriaLocalMiquelCarreras–– “La fàbrica, el barri, la ciutat i el país. La integració dels immigrats a Catalunya sota el franquisme”aJordiFontAgulló[dir.],Històriaimemòria:elfranquismeielsseusefectesals PaïsosCatalans,PUV,València,2007,pp.261-282–– “Delsalcaldesrepublicansal’alcaldeMarcet.Representativitatiimposició”aUnaesperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, Sabadell, Ajuntament de Sabadell-MuseusMunicipals, 2010, pp.33-35.MárquezBerrocal,Manuel:“LarepressiófranquistaalVallès:Terrassa.Venjança,mortiresistència [1939-1945]” a El Vallès. Segona República, Guerra Civil i Postguerra [1931-1945], Sabadell,FundacióBoschiCardellach,2017,pp.237-276.Masjuan, Eduard:Medisobrers i innovació culturalaSabadell [1900-1939], Bellaterra, Universitat AutònomadeBarcelona,2006.MoixRegàsJosep:“Perlareconciliaciódelscatalansi lacreaciód'unaàmpliaSolidaritatCatalana. Per lademocratitzaciópacíficad'Espanya ielrestablimentde les llibertatsautonòmiques deCatalunya”,NousHoritzons,83[1983],pp.50-63Onetti, Antonio i Jordi Torruella: “Els noms dels carrers. Un mirall dels canvis polítics” a Una esperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, Sabadell, Ajuntament de Sabadell-Museus Municipals,2010,pp.203-219.Pozo,JoséAntonio: “DelLlobregatalMapocho...passantperSabadell”estudiintroductoriaJosep Rosas iVilaseca,Elciutadàdesconegut.DelLlobregatalMapocho, Sabadell,ArxiuHistòric deSabadell,2005,pp.17-89.[s.a.] “Qui era José María Marcet?”, Entesa per Sabadell, 5 (juliol de 2017), p. 3. Disponible a http://www.entesa.org/IMG/pdf/17butlleti5-3.pdfRiera,Ignasi:JoanOliver/PereQuart:l’inventordejocs,Barcelona,Proa,2000.Riquer,BorjadeiJoanB.Culla:Elfranquismeilatransiciódemocràtica(1939-1988),volumVIIde PierreVilar(dir.),HistòriadeCatalunya,Barcelona,Edicions62,1989.

43

–– a Josep Fontana i Ramon Villares [dirs.]Historia de España. Volumen 9. La dictadura de Franco,Barcelona,Crítica-MarcialPons,2010.Roig, Joan [Francesc Vicens], “Veinticinco años demovimiento nacional en Cataluña”,Horizonte Español1966,tomII,París,RuedoIbérico,1966.Santamaría, Antonio: “75 anys de la caiguda de Sabadell. Los alcaldes franquistas de Sabadell”, 1 de febrer de 2014, www.isabadell.cat/.../75-anys-de-la-caiguda-de-sabadell- opinion-l..Serrano, Jordi: Josep Xinxó Bondia, la meva vida i les JSUC de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, EditorialMontflorit,2005.SimóBach,Ricard:“GonçalSoleriBernabeu.Directordelperiòdic‘Vertical’”aSabadellencsmorts al’exili,Sabadell,EditorialAgullóCosta,1986,pp.185-187.Soler, Isidre: “Marcet i la banalització de la memòria”, 29 de maig de 2017,

www.isabadell.cat/.../opinio-disidre-soler-entesa-marcet-i-la-banal...TafallaMonferrer, Joan: “‘Lapotencia creadorade la nación’: depuració, enquadrament, control i

disciplina de la força de treball en una fàbrica tèxtil llanera de Sabadell [1939-1947]”,Arraona,29[2005],pp.180-201

Torrella, Josep: Cinquanta anys de la Fundació Bosch i Cardellach, 1942-1992, Sabadell Fundació BoschiCardellach,1995Viñas, Ángel: La otra cara del Caudillo. Mitos y realidades en la biografía de Franco, Barcelona, Crítica,2015.SIGLES:BOC:BlocObreriCamperolCC.OO.:ComissionsObreresCNS:CentralNacionalSindicalistaCNT:ConfederacióNacionaldelTreballCRF:CercleRepublicàFederalEC:EstatCatalàERC:EsquerraRepublicanadeCatalunyaFAI:FederacióAnarquistaIbèricaFETydelasJONS:FalangeEspañolaTradicionalistaydelaJuntasdeOfensivaNacionalsindicalistaFLS:FederacióLocaldeSindicats

FNC:FrontNacionaldeCatalunyaFUE:FederacióUniversitàriaEscolarJSU:JoventutSocialistaUnificadaNDSAP:PartitNacionalSocialistaObrerAlemanyPOUM:PartitObrerd’UnificacióMarxistaPS:PartitSindicalistaPSUC:PartitSocialistaUnificatdeCatalunyaSET:Sindicatd’EmpleatsiTècnicsSRI:SocorsRoigInternacionalUGT:UnióGeneraldeTreballadors