decadència de la institució escolar i confl ictes entre ... · pdf filelitzar,...

Click here to load reader

Post on 16-Oct-2018

217 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Debats deducaci | 16

    Amb la collaboraci deUna iniciativa de

    Decadncia de la instituci escolari confl ictes entre principis

    Franois Dubet

    www.uoc.edu

    Universitat Obertade Catalunya

  • Text de la conferncia de Franois Dubet a lAuditori MACBA de Barcelona el 19 de gener de 2010 en el marc de Debats dEducaci.

    Totes les publicacions de la fundaci Jaume Bofi ll estan disponibles i es poden descarregar gratutament del web www.fbofi ll.cat

    Edici: Fundaci Jaume Bofi llProvena, 324. 08037 BarcelonaTel. 93 458 87 00Fax 93 458 87 08fbofi ll@fbofi ll.catwww.fbofi ll.cat

    Febrer 2010

    Disseny grfi c: Amador Garrell

    Impressi: Alta Fulla TallerDipsit Legal: B. 7671-2010

  • ndex

    Introducci ................................................................... 5

    1. El programa institucional escolar ............................. 7

    2. La decadncia del programa institucional ................ 10

    3. El regnat de les antinmies a lescola ...................... 14

    4. Les proves dels individus ......................................... 18

    Bibliografi a .................................................................. 21

    Nota sobre lautor ......................................................... 22

  • 5

    Introducci

    Ms enll de les seves ideologies i retriques, i fi ns i tot de les seves teologies religioses o laiques, lescola sempre ha tingut com a fi nalitat produir diversos bns i valors relativament antagnics. Tots els sis-temes escolars es basen en arbitratges i tries, i alhora en combinacions entre principis contraris. Aix, des de la seva creaci, lescola es va fi xar com a objectiu socialitzar les criatures per tal de convertir-les en individus conformes i integrats al mn tal com s, i, al mateix temps, lescola es va inventar per formar subjectes autnoms i crtics que es defi nissin per valors ms universals que no les normes banals de la vida social: ciutadans, cristians, ssers racionals... En les societats democrtiques, on sha produt el boom escolar, lescola ha volgut crear una igualtat doportunitats, si no una igualtat social, i, al mateix temps, tota escola jerarquitza els alumnes, reparteix ttols i posicions i, en aquest sentit, no deixa de ser una font de desigualtat. Tota escola vol ser ms o menys til i intenta generar les qualifi cacions i el capital hum necessaris per a les economies modernes, i al mateix temps, tota escola pretn que els alumnes se sentin arrelats en una histria ms o menys considerada com eterna i inqestionable... A aquesta llista shi podria afegir moltes ms antinmies, sense perdre de vista que res no permet decantar-se per un principi o laltre, ats que la majoria de nosaltres defensem igualment tots aquests objectius.

    La meva intervenci es basa en la hiptesi segent: durant molt de temps, lescola ha funcionat a partir dun model que anomeno programa institucional, i que tenia, entre altres virtuts, la de reduir, i fi ns i tot neutra-litzar, la majoria de les esmentades contradiccions entre principis (Dubet, 2002). Des de fa uns trenta anys, podem observar la decadncia daques-ta forma de socialitzaci escolar, cosa que provoca una explosi de

    Decadncia de la instituci escolar i confl ictes entre principis

  • 6 Debats dEducaci / 16

    les contradiccions entre els principis que regeixen lacci pedaggica i lorganitzaci escolar. Aquesta transformaci ha de canviar la imatge que tenim de la bona escola, tenint en compte que ara es defi neix com un es-tat dequilibri inestable, com un espai continu darbitratge entre principis oposats, o entre uns dus que es fan la guerra.

  • 7

    1. El programa institucional escolar

    Podem considerar que, des de lescola cristiana fi ns a lescola republica-na francesa, el treball escolar es va realitzar de forma estable, de forma invariable, independentment dels valors ostentats per la instituci. Es pot dir que aquesta forma tenia quatre caracterstiques, cada una de les quals permetia reduir les contradiccions entre els principis implicats.

    Lescola funciona com un programa institucional quan hi imperen prin-cipis de fora del mn, sagrats i homogenis. Lescola cristiana tenia com a objectiu formar gent de fe dacord amb el dogma i els rituals que sen de-riven. No cal dir que aquests dogmes no sn contradictoris i, per defi nici, fan que siguin compatibles el b i el ver, el coneixement i la virtut, la savi-esa i la cincia. Quan, a Frana, lescola republicana va canviar els valors i la fi nalitat de lescola, quan va substituir la fe per la ra i la comunitat dels cristians per la dels ciutadans, no va renunciar a afi rmar lhomogenetat dels seus principis, tan fora del mn com els de lEsglsia. No solament els mestres republicans eren sagrats, igual que els capellans, sin que tamb creien que la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat eren perfectament compatibles, que la formaci de la conscincia nacional i el desenvolupa-ment de la cincia i la ra eren tot una mateixa cosa.

    Per dir-ho duna altra manera, amb afany de fundar un subjecte univer-sal, el cristi o el ciutad, el programa institucional va desenvolupar au-tntiques teologies institucionals, i es va situar sota limperi de principis sagrats i homogenis. En aquest context, no sn les demandes socials, les que fi xen les metes de lescola, sin els valors de les mateixes institucions tal com les defi neixen els clergues. Aquesta lgica t dues conseqn-cies.

    La primera s el paper de la vocaci. Els mestres no es defi neixen com professionals i especialistes, sin com homes de vocaci, les principals

    Decadncia de la instituci escolar i confl ictes entre principis

  • 8 Debats dEducaci / 16

    virtuts dels quals sn creure en els principis de la instituci i encarnar-los. Igual que el sacerdot encarna la presncia de Du a la terra, el mestre republic encarna les virtuts de la Repblica: el patriotisme, la mesura, la Ra... Aquesta vocaci s el fonament de la legitimitat i lautoritat del mestre que, dalguna manera, participa del sagrat. Els mestres no reten comptes a la societat ni atenen la diversitat de les seves demandes i ne-cessitats, sin que han de retre comptes als valors de la mateixa institu-ci. A ms, se suposa que el model de la vocaci ha dimpulsar un procs daprenentatge basat en una srie didentifi cacions de tipus platnic: el nen sidentifi ca amb el mestre, per com que ha de renunciar a lamor del mestre, sha didentifi car amb els valors i la cultura del mestre.

    La segona conseqncia de la naturalesa homognia i sagrada dels principis de la instituci s que lescola ha de funcionar com un santuari, com un orde regular. Les lleis de lescola no sn les de la societat, les demandes socials no hi entren, els sexes hi estan separats... A lescola republicana francesa, els mestres noms coneixien alumnes, i no pas criatures, de la mateixa manera que lEsglsia noms reconeixia nimes. La cultura escolar s, abans que res, escolar, valora per damunt de tot les disciplines ms abstractes i menys tils, mentre que menyst les mat-ries ms prctiques i ms tils.

    El programa institucional noms sadrea a creients, Hereus i Be-caris (Bourdieu i Passeron, 1964) disposats, grcies a la seva naixena o al seu talent, a entrar en el joc escolar. Aix, el santuari es va poder mantenir mentre els sistemes escolars eren molt jerarquitzats i procedien a una selecci drstica prvia als estudis secundaris i superiors. Fins a la dcada de 1960, tots els sistemes escolars europeus van practicar una selecci escolar, i per tant social, al fi nal de lensenyament primari, obert a tothom des del tombant del segle xx. El santuari tenia, aix doncs, un preu ben alt: distncia entre lescola i la societat, separaci molt clara entre el nen que pertany a la famlia i lalumne que pertany a lescola i gran selecci abans diniciar els estudis de llarga durada. bviament, aquesta lgica del santuari neutralitzava fora la tensi entre les diferents fi nalitats de lescola: lescola primria havia de proporcionar les bases i fonaments duna cultura nacional, lescola professional havia de preparar les criatures de les classes populars per a determinats ofi cis, els nens i les

  • 9

    nenes no es barrejaven a lescola, leducaci secundria transmetia les humanitats i les cincies gratutes als privilegiats, per la seva naixena o la seva intelligncia. Aquests dics sn els que es van trencar en els dar-rers vint-i-cinc anys del segle XX.

    Finalment, el programa institucional descansa en una creena fona-mental, la duna continutat entre socialitzaci i subjectivaci. Aquesta cre-ena, tan antiga com lescola cristiana i lensenyament religis, postula que lobedincia de lalumne a una disciplina objectiva i racional genera llibertat alhora que afi rma que la socialitzaci de lindividu en el marc de la instituci construeix un subjecte autnom capa de llibertat i crtica, ja que pot dirigir la seva acci basant-se en principis universals. Aquesta creena no va variar gaire des de leducaci dels jesutes fi ns a la formaci duna Paideia republicana laica nascuda de lhumanisme del Renaixement i de lesperit de la Illustraci. Per convertir-se en un subjecte, linfant sha-via darrencar de les cultures privades i socials de la seva famlia i el seu entorn, shavia de sotmetre a les pautes objectives de la disciplina esco-lar, de lalta cultura i de la cincia i la Ra. Al fi nal, a fora dobedincia i de disciplina intellectual i fsica, aquesta criatura singular es convertiria en un individu universal apte per a la crtica i la llibertat.

    Aquesta creena tamb redua signifi cativament algunes de les con-tradiccions que comporta qualsevol projecte educatiu, especialment la confl ictivitat entre lobjectiu de socialitzaci i el de desenvolupament individual. En el programa institucional, era possible creure que aquests objectius es podien conciliar perqu noms els valors universals i lalta c

View more