1

JosepM.BenaulBerenguer[FundacióBoschiCardellach]MésMarcet!L’alcaldeilarepressiódepostguerra“Llenya!Llenya!”GrouchoMarxaGoWest[EdwardBuzzell,1940]“[...]eldesacordenelsnostrespensaments,ideesivalorsensinstenapensarlescosesiacriticar.Lacoherènciaéselparadísdelsesperitsobtusos.”YuvalNoahHarari,Sapiens,Barcelona,Edicions62,2014,p.238.SUMARII. INTRODUCCIÓ:OBJECTIUSIMOTIVACIONS1. Marcet:unaanomalia[ounpecat]enelnomenclàtor?2. ElsmeusmotiusII. ELPERSONATGEILESCONTRADICCIONS3. Eltestimoni:censurairecepciógovernamentalsdeMiciudadyyo4. Persical,unfranquistairreductible5. Personalitaticaràcter:algunselements6. Lescontradiccions:unaaproximacióIII. MARCETILAREPRESSIÓDEPOSTGUERRA7. Plantejament8. Ajudar,temperaripal·liar9. Instigaricastigar10. Desenllaç:totsumatIV. EPÍLEG:MÉSENLLÀ11. Lesaltresfacetesdelpersonatgehistòric12. ElcasMarcetilarevisiódelnomenclàtorSabadellPrimeraversió,9dejuliolde2017Darreraversió,23dejuliolde2017[revisada,27dejuliolde2017]Amb agraïment als lectors de la primera versió per la paciència, comentaris isuggeriments;idoblementatotsaquellsquem’hanproporcionatinformació.

2

I. INTRODUCCIÓ:OBJECTIUSIMOTIVACIONS1. Marcet:unaanomalia[ounpecat]enelnomenclàtor? Josep Maria Marcet Coll, amb la definició d’industrial i alcalde, s’haconservatenelnomenclàtorenlesquatredècadesdedemocràciaquehanseguitalafideladictadurafranquista.L’alcaldeFarrésvadecidirnotocaraquestaplacanilad’AntoniLlonchGambús.Després,l’innombrablequeensvacaurealdamunt–ambcòmplicesquearaesfanl’orni–tampocnohovafer,totiquepocacosadeviasaberd’ambdósantecessors.ElcasdeMarcetés,però,elmésdestacat. Foumoltméspregonament franquistaqueLlonchiamb un llargmandat,quecobreix lesduesprimeresdècadesdeladictadura,lesmésduresentotselsaspectesperalamajoriadesabadellencs. L’anomalia de la conservació del nom, en contrast amb l’oblit històricd’alcaldesrepublicans,jafouplantejadaperMartíMarínenlamemòriadedoctoratel 1990.El 2014,Antonio Santamaría es lamentavaaixí enunarticle: “el alcaldefranquistaJosepMaríaMarcetdisponedeuncolegiopúblicoenCanPuiggener,elCEIPAlcaldeMarcet,yunacéntricaplaza,aligualqueeltambiénalcaldefranquistaAntoniLlonch”.1 Mésrecentment,enuntextquebeudel’anteriordeSantamaría,IsidreSolers’exclamavaquehaguessinpassatquatredècadessensequelaciutatnohaguésposatelcritalcelsobreelmantenimentd’aquestnomenunaplaçabengran i cèntrica.2Un nom que ja estava decidit, com a mínim, el 1972.3El 2010,MartíMarínafirmavadeMarcet: “curiosamentés l’alcaldequetothomrecorda, ino pas negativament. La resta han passat a ser cosa dels historiadors: pensem-hi...”4 Doncsaixò,mésenllàdela indignació,quepersimateixanomésprodueixcalor,pensem-hi,preguntem-nosperquèhaestataixí.Hesentitillegitopinionsdetota mena: un cert enlluernament del personatge sobre Farrés, sumat a unsabadellenquismequetothoempara; la influènciadelafamília;elmiteconstruïten el llibre de memòries pel mateix personatge; la por; àdhuc, la síndromed’Estocolm... Òbviament aquestes opinions tenen un valor molt desigual com aelements de debat. Cap d’elles planteja explícitament que Marcet potser va sercopsatcomunalcaldepolièdric,ambombresillums,perbonapartdelapoblació.Ienaixòtambéhicomptaunmandatexcepcionalment llarg inonomésentermessabadellencs: sobre 145 alcaldes biografiats del franquisme [nomenats en elperíode1939-1974], corresponents a22 ciutats catalanes [20de laprovínciadeBarcelona],Marcetocupael tercer llocenelrànquingdedurada.Ell iFarrésvangovernaraSabadelldurantel40percentdelsegleXX.5Aixòvapermetrequefosmoltconeguto–sihopreferiu–sofertperdiversesgeneracionsdesabadellencs. Potser per això no hi va haver ni crit al cel ni recollides massives designaturesper treure laplacaen lesdarreresquatredècades.Lamemòriadifusa

1AntonioSantamaría,“75anysdelacaigudadeSabadell...”2IsidreSoler,“Marcetilabanalitzaciódelamemòria”.Senseautoriaelsargumentss’hanrepetita“QuieraJoséMaríaMarcet?”,Entesa...,p.3.3S’anunciava“enbrevecomenzaránlasobrasde laplazadeJoséM.Marcet”,LaVanguardia,3defebrerde1972,p.38. I ja se lihaviadedicatunaavingudaaBellaterra l’11de juliolde1965,LaVanguardia,13dejuliolde1965,p.30.4MartíMarín,“Delsalcaldesrepublicans...”,p.35.5Dels 145 alcaldes de lamostra, només 8 [5,5%] van exercir durant quinze omés anys, i si horebaixemadeuomésanys,aleshoresentenim23[16%];elaboraciópròpiaapartirdeMartíMarín,Elsajuntamentsfranquistes...pp.495-527.

3

deMarcetnoobviava laplagadel franquisme,però incloïa tambéaltresaspectessingularsdel’alcaldeidel’empresari.Totiqueevidenciar-hoexigiriaunaàmpliarecercadocumental i oral, coma punt departida em sembla un raonamentmésfèrtilquenopascercarlescausesd’aquellainhibicióenlaporiencaramenysenla suposada influència familiar,mancadade sentit si tenimen comptequeditafamília acabà derrotada políticament i econòmicament fa dècades en la nostraciutat. La pretensió d’aquest text no és altra que aportar algunes evidències ireflexions sobre la complexitat de la trajectòria d’aquest alcalde. Em centroexclusivamentenunafacetadel’àmbitpolític,mentrequedeixodebandalarestaitotelvessantempresarial,enelqual–nohoignoro–tambéhihavaintervenirlaseva influència política. La voluntat és aportar una mica més de llenya al foc[d’aquí l’apel·lació grouchomarxista], però ara l’objectiuno ésproduirmés calor[n’anemsobratsenaquesteslatituds],sinóaportarunamicadellum.2. Elsmeusmotius Aquest text només té dues motivacions. Primer, sorgeix d’un historiadoremprenyatpelmalúsdelahistòria,perafirmacionsdeixadesanarsensecapbasedocumental,per lesmentides [o inexactituds sinohovoleu tan fort]publicades,que detallaré més endavant. No em refereixo a certs enfocaments que tenenfonamentació i que alhora em poden semblarmés omenys discutibles en certsaspectes,sinóaaquellesexpressionsbasadesenl’absènciad’informacióiderigor,i encaramés en la renúncia a cercar-la i a exercir-lo. En resum, estic contra labanalitzaciódelahistòria,ésadir,usar-laoapel·lar-hisenseconèixer-la. Ensegon lloc,hihaunmotiusubjectiu,queesperonohaver traslladat altext,queheelaborat–ambmésomenysencert–ambleseinesd’historiador.Peròvull fer-lo palès: la meva memòria de Marcet, no directa sinó rebuda. I aquím’estendréunamica,perquèaquestasubjectivitat téaveureambtotallòraonatenelprimerapartat. Crecqueeneltextesnotaràqueherellegit,ambmésatencióquemai,lesmemòriesdeMarcet.Elllibreque,segonsalgú,haconstruïtelmitedelpersonatge,comsielslectorsdel’èpocahaguessinestatidiotesinotinguessinelementspropisdejudici[vivienaSabadellinoaMart].Amés,l’aurèoladeMarcet[trieuosumeuentreelsadjectius:populista,paternalista,bonhomiós,valent...]erapreexistentalapublicació,quefoupòstuma. Undelslectorsdel’èpocavaserelmeupare.Vacomprarelllibretotseguitque es va publicar, i estic segur que fou el primer adquirit després de la guerracivil.Excombatentrepublicà,sempreantifranquistaiplenamentconscient–comamembre de les classes subalternes– de l’abast de la derrota, també haviainterioritzat –com una granmajoria– la por a la repressió. I en sóc testimonid’alguns episodis, que ara no pertoca detallar ¿Com és que aquest contramestretèxtil,queel1977esvaafiliaraCC.OO.iquesemprevavotarpresumiblementelPSUC, va comprar i llegir les memòries de Marcet? Era un masoquista? Era untrànsfuga? Patia de la síndrome d’Estocolm? No, era simplement un d’aquellssabadellencsqueteniaunavisiópolièdricadelpersonatge. El pare havia viscut plenament aquell vintenni. Soldat indemne en lacontesa i reclutat després –la torna– per un llarg serveimilitar a Burgos, haviareprès lavida laboral–passantper lespitjorscondicionsde ladècadade1940–;

4

formatunafamília; jugatafutbolamateurambelCFDelicias;vistcréixerunnouSabadell a la perifèria [encara recordo com amb cinc o sis anys em va portar aveure com es construïen les cases del Garcia i em vamostrar les coves de SantOleguer,onpocsanysabansencarahivivienconciutadans];gaudit isofert–cosaquecompartiaambMarcet–elspartitscomasocidelCentred’EsportsSabadellala CreuAlta, ben a prop de casa; llegit cada dia el diari, sempre cercant elméscrític o obert, i els dilluns el Mundo Deportivo; i sintonitzat ocasionalment laPirenaica, amb una combinació d’aprovació en la condemna al Règim id’incredulitatdavantlesexageradesdescripcionsdelaforçadel’antifranquisme. QuanvacomprarlesmemòriesdeMarcetcomençavaapensarqueelvailetdedotzeanyspodiaseruninterlocutoriapartird’aleshorescomençarenalgunesconverses sobreelpresent i elpassat. I tambéemvaparlardeMarcet, arrandel’adquisiciódelllibre.Sobretotdecosesconegudesabansdellegir-lo:labatudaatresgranscafès–MartíMarínenshaexplicatquelapropostafoudeJosepMiquelSanmiquel– i l’exposició pública dels jugadors de cartes al pati de la Casa deCaritat, acció pròpia deMarcet. També em va comentar la famosa operació perbaixarelpreusalMercat,onanavaacomprarlamevafamília.Ambindependènciadels resultats, les dues iniciatives havien de despertar simpatia entre elstreballadors:resmésmalvistquel’obrerdilapidadordelasetmanadaitotintentde frenar els preus dels queviures, quan encara representaven el gros delpressupostfamiliardelsobrers,haviadeserapreciat. El pare havia comprat les memòries per la curiositat que sentia –noexemptad’algunasimpatia [potseroriginadaenel futboloenalgunaactuaciódeMarcet]–pelpersonatge.Percomprovarquès’hideiad’allòconegutosentit.Quisap si hi esperava trobar també alguna “marcetada”. Segurament tenia unapercepcióintegraldeMarcet,sensedestriarl’alcaldesingular[crecqued’aixònoendubtava],de l’empresari i del presidentdelCESabadell... Marcetnoeraundels seus, ni socialment ni ideològicament. Era una autoritat d’un règim quedetestava,peròelpersonatgenoliinspiravarepugnàncianipor,elquenoequivala quedar embadalit pel suposat mite. Marcet, doncs, fou part de la memòriarebuda,ambladiferènciaquevasercoetanidelamevaprimerainfantesa,mentrequeMoix,Bertran iRosas, els líders sindicalsdequi emparlava ambadmiració,erend’unaltretempsimalauradamentd’unaltreespai.Siaquestrelatsubjectiuésonogeneralitzablesónfiguesd’unaltrepaner.Nocrec,però,quefosexcepcional.Peraixò,aquesttexteldedicoalamemòriadelmeupare,atèsquecasualmentvaigenllestirlaprimeraversió,el9dejuliol,enelcentenaridelseunaixement. II. ELPERSONATGEILESCONTRADICCIONS 3. Eltestimoni:censurairecepciógovernamentalsdeMiciudadyyo Esmentat com un element de la construcció del mite Marcet, en aquestapartat donaré alguna notícia d’aquest llibre. Mi ciudad y yo té els mateixosproblemesquetotaobramemorialística:allòqueomet,allòqueexagera,allòquesubratllael“jo”[presenteneltítol]...Ningúogairebéningúnoescriulesmemòriesper quedarmalament. Dit això, no crec que les deMarcet continguinmentides,potsersialgunaexageracióquehifrontereja.Indiscutiblementperl’èpocaenquèforen publicades i per l’autor constitueixen una obra força excepcional, que haestat usada i valorada pels historiadors del franquisme, més enllà del marc

5

sabadellenc.Nodisposodeconeixementsperanalitzarlarecepciódelapublicacióde l’obra el 1963 i, encara menys, l’ús que n’han fet posteriorment analistes ihistoriadors. Una qüestió prou interessant. Em limitaré a explicar com va sersotmèsacensuraicomreberenlapublicacióalgunesautoritatsgovernatives.6 LacasaPlanetavaprestarelsserveiseditorialspertalqueMarcetfesunaedició per compte propi. No sabem si fou així per decisió d’aquest o persuggerimentde l’editora. En totcas,nos’esmentaPlanetania laportadanialscrèdits.Tanmateix, l’editorialvapresentarelmecanoscrita lacensuraprèviadelMinisteri d’Informació i Turisme el 27 d’agost de 1962. El censor va serextraordinàriament diligent i el 7 de setembre trametia l’informe, en el queimposavasupressionsdeparàgrafsasetpàginesdelllibre. Enprimerlloc,tresparàgrafsmoltcríticssobrelesCortsfranquistes,enlesquals Marcet hi va actuar de procurador de 1942 a 1948, gestió que qualificad’il·lusòria imeramentsimbòlica,atèsqueaquellòrganes limitavaaratificar leslleis presentades per l’executiu. Quan no intervenia capministre o personalitatdestacada a l’hemicicle, sinó un simple col·lega, la majoria de “procuradores”acudienalbariallí“enmediodeefusivosabrazossepedíancupos,adjudicacionesde automóviles y se recomendaban nombramientos con fuertes saludos ypalmadas en la espalda”. El censor tambéhavia tatxat en vermell el breudarrerparàgrafd’aquestcapítol,moltirònic,peròfinalmentnoelvaincloureenlarelaciódesupressions. Marcetfaunaanàlisimoltcríticadel’actuaciódelaDiputaciódeBarcelona,peròenmighivaintroduirunareflexiógeneralsobreeldestídelscàrrecspúblicscessats enel sistemapolític franquista. Sabiadequèparlava, atèsquedos anysabans l’havien fetplegarde l’alcaldia.El text suprimitésaquest: “EnunrégimencomoelestablecidoenEspañaelqueocupauncargoderesponsabilidadpolítica,alcesarenelmismo,quedafueradejuegoenelolvidototalycompleto,casicomosimuriera,puesalnoexistirpartidospolíticosorganizadosdondevolveraempezary poder continuar en la lucha, no le quedamás solución que el ostracismo y lasoledad”. Estranya enyorança dels partits per part d’un franquista, però moltpròpiadelescontradiccionsquepul·lulavenenlamentdelpersonatge. Unaltreparàgrafqueelcensorobligavaadescartar,mésunalíniad’unaltrefragment, pertanyen al capítol dedicat a la seva relació amb les esglésiesdissidents;emreferiréaaixòenunaltreepígraf,onestractaaquestaqüestió. TambélivaneliminartresparàgrafsseguitssobrelapolíticainformativadelaDictaduraquehaviainseritenelcapítoldedicatal’operacióMarcet,encaminadarebaixar els preus dels queviures frescos almercat de Sabadell el 1959, que vatenir un gran ressò mediàtic. En aquests fragments criticava que s’exageressinnotíciessenseinterèsiquese’nsilenciessind’altresmésimportants,delesqualslagent se’n posava al corrent per altresmitjans i això resultava perjudicial per almateix Règim. Com exemple de notícia silenciada, de la que se’n va assabentarmoltagentpelsmitjansdecomunicacióestrangers,esmentavaelsuïcidideltoreroJuanBelmonte.IdelesnotesoficialsdelaDireccióGeneraldeSeguretatdeiaque

6“[Marcet] tenia relació directa amb Franco i, malgrat això, el seu llibre fou censurat”; AlbertManent,De1936a1975.Estudis sobre laGuerraCivil i elFranquisme, Barcelona, Publicacions del’Abadia de Montserrat, 1999, pp. 76-77. Aquest apartat es basa en Archivo General de laAdministración [AGA], Ministerio de Información y Turismo, expedientes de censura de libros,expediente4592-62.

6

combinaven “el humorismo de La Codorniz y la truculencia del semanario desucesosElCaso”. Val a dir que el censor va ser prou moderat, perquè hi havia altresfragmentsquepodien resultarmés compromesos.Perexemple, l’informequevaadreçaraFrancosobreCatalunyael1957,alqualemreferirémésendavant.Atèsque després de reproduir-lo, explica com li va lliurar enmà a Franco i com vaparlarambelldelesqüestionsquehicontenia,elcensornovagosarcondemnarundocumentquecincanysabanshaviaarribatalesmansdelCaudillo. L’editorial va remetre al Ministeri les galerades amb les supressionsindicadesel4d’abrilde1963,eldiaabansde lamortdeMarcet, i l’11d’abrilsen’autoritzavalapublicació.Seguramentfoualeshoresque,ambelconeixementdelavàluadel’obrail’impactedelamortdeMarcet,JoséManuelLara–propietaridePlaneta–esvaadreçaralafamíliapertalquelicedissinl’ediciódel’obra.Hovaferdemaneraunpèlintemperantilarespostadelafamíliafounegativa,demaneraquenoesvancanviarelstractesestablertsinicialment. El llibre va sortir al carrer a començaments de novembre de 1963.7Enllegir-lo, alguns dirigents franquistes es van disgustar i no van entendre que sen’haguéspermèslapublicació.Avançatnovembre,elMinisteridelaGovernacióvatrametre al d’Informació i Turisme un exemplar del llibre amb quaranta-cincpàginesmarcades.Elssenyalserenunesratllessenzillesialtresdoblesambllapisblau en el marges laterals; els traços més gruixuts indicaven les partsconsideradesmésgreus.Totelcapítolde l’informede1957ide l’entrevistaambFranco estava guixat. També ho estaven les referències molt crítiques algovernador civil que l’havia destituït, Felipe Acedo Colunga. Segurament era elgovernador d’aleshores, Antonio Ibáñez Freire, molt del morro fort, qui haviamarcat o fetmarcar el llibre i l’havia tramès alMinisteri de la Governació, ambaquest comentari al vers de la portada: “Ha producido en Barcelona granperplejidad en amplios sectores, el que fuera autorizada la publicación del librotituladoMiCiudadyyo,enelqueaparececomoautor,D.JoséM.MarcetColl,quefue20añosAlcaldedeSabadell”. Carlos Robles Piquer, Director General d’Informació, de qui depenia lacensura, i cunyat delministreManuel Fraga, tenia una visiómenys visceral delproblema i consideravaque el llibre fins i tot podia ser beneficiós per alRègim.Ambdósimpulsarien,pocsanysdesprés,lalleidePremsade1966;erenpartidarisd’unadefensaméssofisticadadelaDictadura,ambprocedimentsqueincloguessinunamínimaoberturainformativailafidelacensuraprèvia,totiquesabemproubéquenoexcloïenlaforçaendarrerainstància.Pertaldecalmarelscol·leguesdeGovernació,Roblesvaencarregarelsegüent:“Esnecesariohacerunbreveinformequedefiendael libropor loque tienedepositivo,esdecir,deelogioalRégimen,que hubiera perdido valor si el libro no tuviese elementos negativos. Por otraparte,noparecedudosalalealtadpolíticadeunapersonaquefueAlcaldeenunaciudad catalana durante veinte años”. Una visiómoltmés pragmàtica, partidàriad’aprofitarelquefospermantenirlaDictadurailasevavisiód’Espanya.

7En el periòdic local es van publicar tres anuncis força grans de la futura publicació amb unaimatgedelllibreiunquartmésgran,onesdeiaquejaestavaalavendaalallibreriaSabadell,ambl’afegitdelaimatgedeMarcetialgunsextractesdelllibre;Sabadell,3119[2denovembrede1963],p. 9; 3120 [5 de novembre de 1963], p. 4; 3121 [7 de novembre de 1963], p. 3; 3122 [9 denovembrede1963],p.9.TambéespublicarenanuncismésmodestosaLaVanguardia.

7

L’adjectivaciódelaciutatnoeracasual;sihaguéstractatd’unaaltra“regió”,seguramentnos’hihauriaposatelgentilicicorresponent,sinóalgunqualificatiudemagnitudod’activitat; aquell gentilici afegiamèrit en la valoracióde la lleialtatpolítica.Nohemd’oblidarqueCatalunyaeraunadelespreocupacionsprincipals,creixentamés,delsdospolíticsgallecsquecontrolavenelMinisteri. Peraquestshomes,elcriterid’utilitatpolíticaerabàsical’horadecalibrarla censura. Pocs anys després, el 1965, el mateix Robles Piquer esgrimia elsprincipals arguments per autoritzar la publicació de la novel·la de Juan Marsé,ÚltimastardesconTeresa, i els detallava al així seu cunyatministre: “Unade lasrazonesporlasquecreoquelanoveladeberíaautorizarseesladequeestáescritaencastellano,cosaquemepareceimportantecuandotantoscatalanesseinclinanhaciasulenguavernácula.Enelaspectopropiamenteregional,lanovelamuestra,porausencia,lapocaimportanciarealdelcatalanismo,yenestesentidotambiénlaconsideroconstructiva.Porotraparte,meparececiertoquecontieneunacríticaindirectadelaagitaciónuniversitariaaqueantesmehereferido.”8Ésclarqueunacosa eren els desitjos i els mitjans per satisfer-los dels dirigents franquistes il’altra els resultats: el 1966 aquella agitació feia el cim amb la Caputxinada, on,d’altrabanda,hivanestarpresentsinsignesescriptorsdellenguacatalana. Ésclar,doncs,quelapublicaciófoucontrovertidaenelsrenglesdelRègim.De fet aportava elements interessants de l’anàlisi del present i això ho vanaprofitar, aleshores, alguns analistes polítics i, molt més tard, els historiadors.Nosaltres, juntament amb altres documents, tambéutilitzarem lesmemòries deMarcetihiaplicarem,comdavantqualsevullaaltrafont,l’anàlisicríticapròpiadelnostreofici.4. Persical,unfranquistairreductible Caps de l’administració municipal, els alcaldes eren una peça clau del’aparell dictatorial del règim. Durant tota la dictadura franquista foren elegitsdiscrecionalmentpelsgovernadorscivils.Ievidentmentdinsdelessevesfuncionshi havia la repressiva, amb una intensitat especial en els primers anys depostguerra. Hi havia àmbits exclusius de l’Ajuntament [depuració de funcionarismunicipals,confiscacionsdepatrimoni...]ialtresdecol·laboracióamborganismesespecialitzatsenaquellafunció. D’altrabanda,comharemarcatMartíMarín,elrègim franquista radicalitzà la centralitzaciódels ajuntaments en termes fiscals,abocant-losaunasituaciódecol·lapsefinanceramitjandeladècadade1950,queobligavaelsalcaldesapidolarsubvencionsenl’administraciócentral.9 Marcet no va exercir només d’alcalde. Prèviament fou cap delsexcombatents,delesmilíciesdeFalangeidelaCNSlocal.Enparal·lelal’alcaldiafouprocuradorenCortes[1942-1948],presidentdelGremideFabricants[1951-1955], cap del Sector Lana del Sindicato Nacional Textil [1947-1953] i diputatprovincial[1955-1961]. Marcet fouun franquistarecalcitrant.Tot inoparticiparen laconspiraciódel copmilitar, esvaunira les tropes franquistesalmesde setembrede1936 iimmediatamentesvaafiliaralaFalange.Entotcasnoerafalangistaabansdel18

8JosepMariaCuenca,Mientrasllegalafelicidad.UnabiografíadeJuanMarsé,Barcelona,Anagrama,2015,p.292.9MartíMarín,Elsajuntamentsfranquistes...,pp.170-181i327-331.

8

de juliol, com pot fer pensar l’ordre de la redacció de l’article de l’Entesa.10Nonomésaixò.Eneltramfinaldelasevavida,enelsanys1961-1962,quandictavairepassava les memòries, publicades mig any després de la seva mort, encaraescriviaque el 1936-1939 “seventiló la existenciadeEspaña comonación”, “secombatióeldestructivogermende las luchassocialesquetantasangreyriquezaveníancostandoalpaís”iesvacrear“unaconcienciacapazdeforjarunaauténticagranpatria”.Iseguia:“Aveinteañosdedistanciatienentodavíaplenavigencia[…]tantos pensamientos y consignas del Jefe del Estado en cuanto a la realidad delcomunismo”. Iperacabar-hod’adobarassumiaelmitede“la lucecitadelPardo”:“ElPardo,dondeelCaudillomontapermanentementelaguardiaenbeneficiodesupueblo,queeselmayortimbredegloriaparaelmásexcepcionalestadistaquehatenidolafecundaHistoriadeEspaña”.11 Isivoleurematar-hosempreesvasentirunexcombatent,comhopalesenlesintervencions[inclososelscritsderitual]enelssoparsencommemoraciódel18dejulioldel’entitatqueelsagrupava.125. Personalitaticaràcter:algunselements Descomptatqueelroldelsalcaldesestavacondicionatperlasevafuncióenels engranatges de la dictadura, a l’horad’abordar aquest cas podempreguntar-nos quina influència van tenir la ideologia i la personalitat, conformada aquestadarreraperconviccionsmoralsipertretsdecaràcter,al’horademodelarl’acciódeMarcet.L’aproximacióaalgunsaspectesdelapersonalitatnoésinsubstancialencapbiografia,menysencarasiconsidereml’autoritatdeMarcetenelplalocaliunmandatexcepcionalmentllarg. Laideologiajal’hemvista,peròsilescitacionsdel’apartatanteriorportenalgúa creurequeMarcet eraun fatxababauestariabenequivocat.Llunyd’això,eramassalúcidicomplexperaésserunfanàticounobtús. A l’inici de les sevesmemòries no s’està de dir que “la característicamásdestacada de mi vida y de mi carácter ha sido la valentía moral”.13 D’aquestadefinició ens interessa tant el nom –coratge– com l’adjectiu –moral–. Hi haabundantstestimonis,enfacetesmoltdiferentsdelavidapública,d’homedecidit,d’homed’acció,talicomelvadefinirAndreuCastells.14Marcetsoliaanardecara,era sincer i no vacil·lava a prendre decisions compromeses. Ara bé, quina èticainspirava aquest coratge?O potser hauríemde dir-ho en plural: quines ètiques?Sostenia,perexemple,queelsderrotatshaviend’éssertractatsamb“lacompasióny comprensión del auténtico cristiano y no con la arrogancia del vencedor”.15.Sabem que Marcet no anava a missa,16tret d’esdeveniments que ho requerien,perònopodemassegurarsieracreientono;sesentísonocristià,allòqueimporta

10“QuieraJoséMaríaMarcet?”.Sil’autorhaguésllegitlasuposadafontdelmitehauriacomprovatque“enaquellaépoca[abansdel18dejuliolde1936]noexistía laFalangeenSabadell[...]nadieconocíanilosprincipiosniladoctrinafalangista”;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.19.11JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.26-27,63i215.12Una foto d’un aquests actes en el reportatge ambmotiu de la sevamort a Sabadell, 3038 [9d’abrilde1963],p.3.13JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.7.14AndreuCastells,Elfranquisme...,VI,p.26.20.15JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.121.16Informacióprocedentdelafamília.Ellmateixassenyalaqueelseuparenohaviaestatuncatòlicpracticant;Miciudadyyo,p.349.

9

sónelstermes“compassióicomprensió”.Aquítenimunaconvicciómoral,quevamarcarforçaelcomportamentdeMarcet,comveuremmésendavant Arabé,ésmoltdifícilquelespersonesesregeixinnomésenbaseaunúniceixmoral.Marcet no era una excepció. Difícilment podia escapar al cinisme queamaravabonapart de la societat en el franquisme, fruit d’unadictaduraque, enmassaaspectes,feiaelcontrarid’allòqueproclamava.Iaixòeraencaramésintensen lesduesprimeresdècadesdelrègim.Aixípotafirmarque“sinclaudicaciones,perotampocosinprácticascoercitivas[MaredeDéuSenyor!],sefueensamblandoel seguro edificio de la concordia social ciudadana…”; argumentar la pèrdua delboscdeCanFeuel1940ambconsideracionssobrelesnovesoportunitatsdelleuredevintanysdesprésominimitzar-nel’impacteentermesdesalutpúblicaperquèla ciutat està oberta a “todos los grandes vientos purificadores”; sostenir que“nuestroinvictocaudillo,vencedorenlaguerra,triunfabaenlapaz,ylerefrendabasupuebloconmasivaunanimidad”enelreferèndumde1947,totihaverconstatatque “enfrente no existía oposición organizada alguna” i, naturalment, senseesmentar que per renovar la cartilla de racionament calia certificar que s’haviaanat a votar; i concloure que “durante estos veinte años ha reinado la máscompletapazenlaciudad,sinrepresiones[Alça,Manela!],huelgasnialteracióndelordenpúblico”.17 A més de les conviccions, també les conveniències incideixen –encontradiccióonoambaquelles–enelcomportamentdelshumansinodiguemdelsresponsables polítics. En Marcet, si més no en l’aspecte al qual dedicaremmésatencióenaquest text,podremveureque laconvicció i laconveniènciavananarsovintlligades. Eraunhomedecidit,que fins i totpodia serabrupteenocasions,18sovintsincer, i sempre accessible. Aquestes qualificacions, especialment la darrera, noerenpocacosaentractar-sedelaprimeraautoritatlocalenuncontextdictatorial,onsovintl’administraciópúblicaerapercebudapelciutadàcorrent–mésencarasipertanyiaalsvençuts–comunàmbitmésaviathostil.Potserunadelesraonsdela popularitat de Marcet, amb totes les cauteles aplicades al terme, era que vaajudar molta gent a trampejar les tanques administratives existents. En lesmemòries diu que el seu despatx sempre estava obert i les evidències semblenconfirmar-ho.Amés,usavaelsmitjansdecomunicació[periòdiciràdiolocals]perconnectaramblapoblaciómitjançantels“Diálogosconelalcalde”,unrecursd’unapersonalitatque se sentia còmodeenel contactedirecte iquealhora tenia certatiradaalpopulisme.19 Comelveienelsseusamics?MarceterasocidelaPenyaArrahona,lamésdistingida de la ciutat, que disposava d’un local a la Rambla, 9. Aquestamanifestaciódelasociabilitat local,mésrestringidaqueladelscasinosiateneus,encaranohaestatestudiada.El22d’octubrede1949,lapenyavaoferirundinard’homenatgeaundelsmembres,l’empresaritintoreripoetaJoanTriasFàbregas,amb motiu de la publicació del poemari Retorn i adéu. En el menú imprès de

17JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.127,225-226,239-241i443.18El desembrede1951fouindubtablementmoltbruscperaconseguirladimissiódelaJuntadelGremideFabricantsifer-seamblapresidència,quan,passatssetanys,reconeixiahaverofèsamblesparaulespronunciadesaleshores,queretirava, a JoanBorràsPonsà,ErnestAbellóViver, JoanMorralRocaiJoaquimSallarèsLlobet;JordiCalvet,“Elzenitdelaindústria...”,pp.364-366.19JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.74i331-346.L’ajudavaenaquestatascaelperiodistaJosepCabeza.

10

Marcet,Triashivaescriureaquestadedicatòria:“Alnoble,noblíssim[sic]enemicd’idees, però amic sincer, Josep Mª Marcet”.20Era obvi que, els amics li podienparlarobertament. Jaeramolt.Aixòsí,estavavetatexpressarenpúblicaquestesmateixesidees. Desprésdelamortdelamare,quantotjustteniadosanys,Marcetvaviure,juntamentambelpareal’HotelEspañadelanostraRambladurantdeuanys.Noésdifícil de pensar com devia ser una infantesa, amb lamanca de l’afectematern,potser suplert per la senyora Planas, esposa de l’hostaler, però nodrida amb lapresència d’hostesmés omenys regulars i altres depassavolants. L’experiènciahavia de desvetllar en el nen la curiositat sobre la diversitat del gènere humà isegurament també hi sembrà una llavor de tolerància. I tot plegat potser ho vareforçarelpasperdiversesescoles,inclososunparelld’anysd’internataBordeus,d’on,percert,esvaescapar,cosaquenoesmenta.21 Un altre aspecte a tenir en compte en la personalitat de Marcet és quesemprevaestaranimat“poresteespíritulocalistaquetengoahonraostentar”.Elrecursallocalismeeracorrentenalcaldesd’altresciutats,coms’haencarregatdemostrar Martí Marín. El que cal precisar és la manera com s’exercia. Potser enMarcet hi havia certes singularitats. Cal pensar en la displicència amb queconsidera els fabricants sabadellencs residents a Barcelona. O examinar el seupaper icompromísambelCentred’EsportsSabadell [l’haviapresiditdurant la IIRepúblicaihovatornaraferenvàriesocasionsenlapostguerra],quanl’equipdefutbol comptava amb més afició i seguiment. O el menyspreu vers aquellsburgesos,especialmentversalgunsqueesdeiencatalanistes,quefeienparlarelsfillsencastellà“conesteacentocursiyridículoconquelohablaciertagentebiendeBarcelona”.Oveurecomvaloravaalgunes especificitats locals [homesversussenyors,mobilitatsocial,importànciadelaclassemitjana,moderaciósocial...]quehan configurat l’imaginari del sabadellenquisme tradicional, amb les quals s’hiidentificavaplenament.22 Enqualsevolcas,quanMarcetvacomençaraexercird’alcalde,el1940, jateniatrentanouanysilasevapersonalitatestavaplenamentformada.Comptava,a més, amb una notòria trajectòria política, iniciada en la Joventut Maurista icontinuadaen els anysde laDictaduradePrimodeRivera, enquè fou regidor idiputatprovincial.DefinitperLaTribunadelVallés,l’òrgandelaUniónPatriótica,com un sportsman, ambmotiu del seu nomenament a la presidència del BoxingClubSabadell,javadonarprovesdelseucaràcterenaquellstemps.Els16i17dejunyde1928,organitzatperlaUniónPatrióticaipatrocinatperl’Ajuntament,esvacelebrar un concurs escolar sobre Geografia i Història d’Espanya. El ColegioEvangélico de l’Església de Crist [anglicana] hi presentà set alumnes, tres delsquals forenpremiats; und’ells s’enduguéundelsquatreprimerspremis,dotatsamb 100 pessetes. O bé perquè altres autoritats arrufaven el nas davant lapresènciadelsnensimestresheterodoxesobéperquèMarcet,quevapresidirlasessió del dia 16, va felicitar-los i saludar-los amb simpatia, els nostresepiscopaliansexpliquenque llavorsva començar la relació ambelpastorAntoniEstruchque,comveurem,resultariatranscendentalanysméstard.23

20DocumentaciófamíliaMarcet.21JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.8-9.Havianascutel1901.22JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.130,259-260i431.23Tot i que ambmenys detalls, quem’han estat proporcionats per Jordi Poch Estruch, el fet esdescriualahistòriadeditaesglésia,disponibleawww.esglesiadecrist.org.L’expedientdelconcurs

11

Una dada significativa: durant tota la SegonaRepública es vamantenir almargedelapolíticainovasignarcapdelsmanifestosdesuportacapcandidaturadretanaen les eleccions,ni tant sols el les eleccions crucialsdel16de febrerde1936, que va comptar amb un gran nombre d’adhesions. Això sí, fou elegitpresidentdelCESabadellel1933,ensubstituciód’AntoniTamburini.6. Lescontradiccions:unaaproximació Laideologiacomptava,imolt.Forçavegadeseraunabenaalsulls,alaqualsesumavenalgunstretsdelcaràcter,perexemple,unsentitdelalleialtatodelacoherència que el portava a algunes justificacions que podem jutjar comextemporànies o inoportunes. L’altra cara de la moneda eren una lucidesa i unsentitcríticque,enelcontextdelpersonaldelrègim,semblenforçasingulars. SetzeodissetanysdesprésdeldesenllaçdelaIIGuerraMundial,sabentelquesabia, faunrecordencarapositiude laDivisiónAzul idelssabadellencsques’hiallistaren[ellenfouelprimer,totiquenolivandeixaranar]iésdeixaendurperun sentitde la lleialtatquepodem judicar, comamínim, inoportú.El1962,argumenta que les vagues de la mineria asturiana han estat provocades ifinançadesamb“elorocomunista”,unavaloraciósorgidad’unaideologiaquelihaposatelsullsalclatell.Avegadeslaceguesanoveniadelaconvicciópolíticasinód’una personalitat força egocèntrica: si ell no era explícitament repressor, elsistemanohopodiaser;comsiaSabadellladictaduranohifospresentmitjançantaparells i institucionsde l’Estat.Així, després de referir-se a la catalanitat, a lallengua catalana i altres manifestacions de la nostra cultura, en treu aquestaconclusió: “En Sabadell, durante los veinte años de mi mandato –sin represiónalguna [tornem-hi que ho ha estat res!]– nunca seme plantearon problemas enesteaspecto,defendísiemprecontesóntodaslastradicionesvernáculas...”24 Aquestes manifestacions xoquen, però, amb la lucidesa amb que exposaaltresfets:l’oportunismedemoltsdelsquevaningressaraFalangeel1939;lapor[per a ell òbviament infundada] dels obrers a una nova era d’esclavatge en eltreballapartirdela“Liberación”;l’artificiositatdelsàpatsdegermanordelafestade “Exaltación del Trabajo”; l’aberració de l’intervencionisme de la dècada delsquarantaque,“hacíamásgravelaescasez,lacorrupciónylamiseria”,queobligavalescaixesa invertirenemissionsallunyadesde l’economia local iquefrenava laproduccióprivadad’habitatges; la fal·làciade l’augmentsalarialde23%decretatperGirónel1956;elsexcessosdelscanvisenelnomenclàtor;eldesinflamentdelamilitànciailamobilitzaciófalangistesdesprésde1945...25 L’accés de Marcet a Franco era poc corrent entre alcaldes de ciutatssimilars.Nos’estàdedir-ho:“Casinohuboañoenque,porlomenosunavez,nomerecibieraenelPalaciodeElPardooenelbarcelonésdePedralbes,cuandoelCaudillo se hallaba en la Ciudad Condal”. 26 S’ha dit que tot arrancava del’espectacular rebuda que li va organitzar el 1942 a Sabadell, any en què foudesignat “procurador a Cortes”. Un altre premi també? Disposem del contingutforçadetallatdelesquatredarreresentrevistesde1957a1960,queMarcetsolia

aArxiuHistòricdeSabadell[d’araendavantAHS],Governació100/1928,AMH2178/8,queinclouunexemplardeLaTribunadelVallés,803[18dejunyde1928],onhihaunadetalladadescripció.24JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.61-64,138i424-425.25JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.23-25,51,65-66,85,207-208,288-289i420.26JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.193.

12

redactar tot seguit.27Tenen un particular interès polític les de 1957 i 1960;d’aquestadarrera,celebradaquanjahaviaestatcessat,enparlaremenlapartIII.La de 1957 fou precedida per la tramesa a Franco d’un informe sobre el tractediscriminatoridelRègimenversCatalunya, quehoincloupràcticamenttot, iqueha estat valorat com a important pels estudiosos del període; segons el propiMarcet,l’entrevistavainfluirenlaconfiguraciódelnougoverndel25defebrerde1957, tot i que evidències posteriors han qüestionat aquesta versió.28D’aquestdocumentse’nvaferressòaviatunlectorantifranquista:el1966,FrancescVicens,expulsatdelPSUCdesdefeiapoc,l’usavaextensamentcomaelementdediagnosidelasituaciócatalana.29 El 1959, aquest sentit crític, ara centrat en les qüestions econòmiques,tambévaarribaraTheNewYorkTimes,quepublicàuntextambeltitular“Madridbloquejaeltèxtilcatalà”,datataSabadell.ElgrosdeltexterenlesdeclaracionsdeJosepM.Marcet,acabatderetornardelsEstatsUnitats,onhaviaportatunfillield’unobreraunCentredeRehabilitaciódeParàlisiCerebral.Tambéhaviaaprofitatelviatgeperexplorarelmercat.Marcet,alhoraqueesdefiniacomapartidarideFranco, es queixava de les dificultats a l’exportació: “confusión, esperas,expedienteoe indiferenciahastaqueustedsedacasiporvencido”.Elperiodista,queeltitllavade“progressista”enlarelacióambelstreballadorsidescrivial’obrasocialdel’empresa,vaaprofitarpercol·locar-hiunafalcad’altvoltatgepolític:“Loscatalanes, inclinados tradicionalmente a la independencia, se han sentidoresentidos por el Gobierno de Madrid durante centenares de años y en estosveintidós últimos años se ha añadido a ello el resentimiento por la política deFrancodesuprimirlaculturacatalanaycentralizartodoelcontroldelcomercioenlosvastoscorredoresdelaadministracióndeMadrid”.30NohodiguéMarcet,quecompartiaalgunescosesdelraonament,peròcavalcavasobreelsseusmots. ElconceptedelcatalanismedeMarcet,talcomeldescriualesmemòries,ésmolt similar al manifestat per l’escriptor sabadellenc Bartomeu Soler el 1935,autorcoetaniquenoesmentamai.Ambdósencaixenenelsparàmetresdeldoblepatriotisme –el nacionalisme espanyol com a preeminent i un regionalismecomplementariisubordinatalprimer–quehauriaforjatlaburgesiacatalanaique–en major o menor grau– hauria impregnat la resta de la societat catalana enprimera meitat del XIX, segons ens ha mostrat Marfany amb un estudi

27Documentació família Marcet. El resums de les de 1957 i de 1960 foren reproduïts a lesmemòries, de manera completa la primera i més parcial la segona. Els resums d’aquestesaudiències mereixerien una anàlisi més detallada pel que fa a les formes, els continguts i elsresultats.28Josep M. Marcet, Mi ciudad y yo, pp. 189-193. Borja de Riquer, El franquisme i la transiciódemocràtica...,pp.218-219.Alessevesmemòries,LópezRodós’atribueixlaincorporaciódeGualVillabícomaministresensecartera;citatperMartíMarín,“Governmunicipaliactituds...”,p.291.29JoanRoig [FrancescVicens], “Veinticincoañosdemovimientonacional enCataluña”,HorizonteEspañol1966,tomII,París,RuedoIbérico,1966,pp.117-130,lacitaésalap.122.30DocumentaciófamíliaMarcet,retalldelperiòdicambeltitular“MadridTiesUpCatalanTextiles”,pàgines 39-40. Al retall conservat del diari limanca un fragment i per això hem recorregut a latraducciócastellanaquevaencarregarMarcet.Malauradamentnopodemprecisar ladataexacta,peròeltextdelesmemòriesdeMarcet,acabateljuliolde1962,diuquel’esposaielfillvanestaralcentredeRusk“haceunostresaños”;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.280;enlesquartillesondescriuunaentrevistaambFrancoaElPardo,celebradael8d’octubrede1958,MarcetlidiuquelasevaesposaaleshoresestàambelfillalcentredeRuskaNovaYork.L’estadadel’esposaifillfoudesismesos.Totaixò,mésunareferènciaalesestadístiquesincompletesde1958enl’article,situalapublicacióal1959.

13

necessàriament mastodòntic.31 La diferència era que entretant havia passat unsegle i ja havia sorgit un patriotisme català, que invertia els termes o eraradicalmentalternatiuaaquelladualitatasimètrica.Sielcatalanismepolítichaviaestatderrotatel1939,comnos’estàdedir-hoMarcet,eldoblepatriotisme,quenohavia deixat d’estar present en estrats significatius de la societat catalana,s’envernissava amb cites de José Antonio en el franquisme. Potser perquè eraconseqüent amb el doble patriotisme, el 1955 Marcet es va fer subscriptor del“ClubdelsNovel·listes”,col·leccióendegadaperl’editorialAymàidirigidaperJoanOliver; a la fi de 1956 –tal com estava estipulat– va rebre la primera ediciód’Incertaglòria de Joan Sales, cinquè volum de la col·lecció, amb dedicatòria del’autor.32 Marcetéslúcidialhoraprousincericoratjóspermanifestarallòquepensa.Llunydelsesperitsobtusos, forçavegadescontradiula ideologiaoficialoalgunespolítiquesdelrègim.Quandictalesmemòriesel1961-1962,33Marcetviul’àpexdelaGuerraFreda,unasituacióquecontribuïaareforçarl’espantalldelcomunisme,omnipresent en el discurs del franquisme. Però aleshores, a més d’una llargaexperiènciaenl’alcaldia,Marcettambéhaviavistmoltmónialgunsinputsrebutsno havien estat endebades.34En els anys cinquanta es va manifestar com unempresariactiu,quecercavamercatsd’exportacióalPròximOrient,mentrealtresnomésvenienocasionalmentalsmercatsforanselssaldosquenopodiencol·locaralmercatespanyol. Enaquellsanyseraperfectamentconscientqueel tèxtil eraunaindústriamaduraenviesd’extincióalspaïsosmésavançats,quecaliaavançaren el canvi tecnològic i en la productivitat, i que Itàlia –capdavantera en laindústria llanera europea– marcava la pauta. Marcet va participar en novesindústries:automoció [Biscúter,ambproduccióentre1953i1958] imaquinàriatèxtil [COMES]. Havia visitat els Estats Units diverses vegades, en missionsd’estudidelaproductivitat,peraferspersonalsitambéperexplorarelmercatperalsseusteixits.Haviacomprovatelsuperiorpoderadquisitiudelsobrersallí ienelspaïsoseuropeus.Evidentment,laconstataciódelesevidènciesilaintel·ligènciaenconsiderar-lesnosempreeliminaven labenaalsullsde la ideologia.Així, sónmoltil·lustrativeslessevesdisquisicionssobrelesvagues,quealsaltrespaïsosespoden permetre, però que aquí serien l’avantsala de la revolució, i les sevescavil·lacionssobrelescondicionsnecessàriesperacceptar-les,sensepararesmentque, si aquelles s’haguessin complert, haurien estat incompatibles amb lapervivènciadelrègimfranquista.35

31JosepM.Marcet,Miciudadyyo, pp. 128-138.Bartomeu SolerRabassó,CataluñaenEspaña:entornoal6deoctubre,Madrid,1935. JoanLluísMarfany,Nacionalismeespanyolicatalanitat(1789-1859).CapaunarevisiódelaRenaixença,Barcelona,Edicions62,2017.32Documentació família Marcet, cartes de l’editorial Aymà a Marcet, del 26 d’octubre i el 2 dedesembre de 1955. Era un dels cinquanta subscriptors amb dret a un exemplar de paper fil,numeratidedicatperl’autor.Aquestportaelnúmero30.33Carme Obradors, administrativa de l’Ajuntament [1942-1947] i després de la S.A. Marcet, foul’encarregadademecanografiareltext;vers1961-1962compaginavaeltreballal’empresaambelsestudis d’assistenta social, tasca en què sobresortí posteriorment; informació d’Anna MagrinyàCaralt.LacorreccióliteràriadeltextvaanaracàrrecdelperiodistaJosepCabeza.34ElMarcetviatgerésmereixedordemésatenció.El30d’abrilde1958va ferunaconferenciaal’InstitutSallarèsiPlaambeltítol“DeSabadellalPacífico,pasandoporelÁrtico”.35JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.205-206,418i426-427.

14

III. MARCETILAREPRESSIÓDEPOSTGUERRA7. Plantejament Els més aferrissats entusiastes d’excloure Marcet del nomenclàtor posenmolt l’accent en el paper repressiuquehauria jugat i no sempre filenprim.Unacosaésqüestionarlavisiód’AndreuCastells,peraquiMarcetfouunmoderatenaquest camp, tot i que la quantitat d’evidència aportada per contrarestar-la ésminsa.36Una altra, en veu i en text d’individus tan agosarats com ignorants [omentiders, simplement], és sostenir que fou responsable d’una dura i àmpliarepressió.37 Aquests darrers inclouen, en primer lloc, la depuració dels mestres. I laqüestiórequereixmésprecisió.Enhaver-sesuprimitl’Estatut,elsmestresialtresfuncionarisdelaGeneralitatquedarencessatsautomàticament.Pelquefaalcosdemestres “nacionals”, la depuració anava a càrrec de la ComisiónDepuradora delMagisteriodeBarcelona,que sol·licitava informació sobre la idoneïtat ideològicadelsdocents als ajuntaments, per confeccionar elsplecsde càrrecs i determinar,quan s’esqueia, les sancions. Hi ha dos informes de l’Ajuntament sobre aquestsmestres, un demarç de 1939 i l’altra sense datar delmateix any, que són forçabenvolents,atèselmoment.Són,pertant,anteriorsalmandatdeMarcet.Lesxifresil’abastdelssancionatsd’aquellcosaSabadellexigeixenunarevisió,atèsqueunrecomptepublicatresultaerronienincloure-hitrasllatsijubilacionsnopolítiquesi probablement també algun mestre de la Generalitat arribat després de 1936.Segons la nostra revisió, també provisional, els sancionats foren nou entre unatrentenaquehihaviael1936:cincambtrasllatsiquatreambseparaciódelservei,totiquehihaguéunreingrésanysméstard.38 En segon lloc, afegeixen que hi va haver vàries desenes d’executats fruitd’aquesta repressió. En realitat hi hagué setze executats entre 1939 i 1942, queresidienaSabadellel1936.Und’ellshofouperatracament,ambresultatdemortd’untinentdelaguàrdiacivilel1941,inosemblaquefosunaacciópolítica. Lesdadesd’EsteveDeuestanencaraenrevisió,però laxifranovariaràgaire.En totcas,estemllunydeles44execucionsdeTerrassaodeles99deBadalona.39D’altrabanda, cap d’aquestes execucions s’ha vinculat fins ara aMarcet. Resta veure, a36MartíMarín,“Franquismeipoderlocal...”,p.40.37Isidre Soler, “Marcet i la banalitzacióde lamemòria”. Tot repetit tambéa “Qui era JoséMaríaMarcet”.DesdeSabadellperlaRepública,JoanBalartafirmavael2016:“hoydíahacemuchodañoqueelalcaldeMarcettengasuplazay,encambio,quelagentedeaquíquetuvoquehuirporélymurió en los campos de concentración no lo tengan”; extret d’Albert Hernández, “El rastro delfranquismoenSabadell”,LaVanguardiaSabadell-Vallès,07/06/2016,lavanguardia.com.38Catorzemestres“–gairebélameitatdelsexistentsel1936–havienestatcessats,otraslladatsperdepuracióenlamajoriadelscasos,sinoentots”segonsFrancescaAlbaredaBosch,“L’ensenyamentprimari a Sabadell, 1939-1945”, Arraona, 5 (1989), pp. 56-57. El recompte inclou sis mestresdretans, que es van jubilar o traslladar per conveniències purament personals; una d’aquestesmestres, Ángeles Buelta Moreno és qualificada de “falangista, mucho antes del MovimientoSalvador de España”. Un dels deu mestres titllats de rojos i/o catalanistes es traslladàvoluntàriamentaSantFeliudeGuíxols.Entreelssancionats,hihaguétrestrasllatsforçososforadeCatalunya–ambretornposterior–idosaBarcelona.AHS,Governació,expedients125/1939[AMH2330/12];140/1939[AMH2330/27]i143/1939,[AMH2330/30].TambéheusatinformaciódeEscuelaEspañola,disponibleenxarxa.39LaxifradonadaperMarceteradesis;JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.25.Eldarrerrecompteper Terrassa a Manuel Màrquez, “La repressió franquista al Vallès...”, pp. 246 i 254-265. Altresxifres:30executatsrespectivamentaReusiaManresa;24aLleida;12aMataró.TotesellesciutatsdemenyspoblacióqueSabadellel1936.LesdadesaXavierMarcet,Elsanysfoscos...p.100.

15

més, si va intervenir en alguna de les vuit commutacions de penes de mort asabadellencs,quehoresd’arahaidentificatEsteveDeu. Finalment,l’acusend’haverliquidatelsesforçoseducatiusdelaRepública.Tot i que la qüestió vamés enllà de l’àmbit local, hi estemd’acordpel que fa al’acciómunicipal.Arabé,allòrealmentestrambòticésculparMarcetd’acabarambels habitatges populars de la República. Ja ens hauria agradat que n’haguessinprojectatifetaSabadell.Niunacosanil’altra. En resum, és perfectament legítim sostenir que cal treure Marcet delnomenclàtor,peròjaeraproufranquistainonecessitadementidesafegides.Sielraonament històric té unes regles ineludibles, en el discurs polític o periodístictambé cal ser una mica més exigent i demanar que se sostingui en història deveritatinofetaamida.Delsquihanditiescritlesafirmacionsressenyades,moltshanllegitpocogensdetotallòpublicatsobreelprimerfranquismeaSabadell.Lamevaimpressióésque,abandad’algunafotografiaespectacular,hansucatmoltenun article de 2014 d’Antonio Santamaría, que ha llegit molt més, però que nosemprehohadigeritbé.Allíhitrobeml’errorqueMarcetvaliquidarelsprojectesrepublicansde construirhabitatges socialspels treballadors [d’onhoha tret?] ifinsitotseliadjudicalaconstrucciódepisosal’anticespaidelaCasadeCaritat,decisió presa pels seus successors a l’alcaldia, atès que la Residència Albada,gràciesalaqualesvapoderprescindirdelvelledifici,nofouinauguradafins1969.Tambés’afirmaquevasofrirdiversesdenúnciespercorrupció,arxivadesgràciesalasevainfluènciapolítica.Nodiuquinesienelllibrequecitanohesabutveure-les. Finalment, hi trobem una afirmació en termes de la fal·làcia “posthoc ergopropter hoc” [després d’això, per tant, a conseqüència d’això]: “En los primerosaños de su mandato [de Marcet] no sólo se desencadenó una feroz represiónpolítica, sino que se extendió una miseria terrible económica.” És a dir, unsprocessosd’abast espanyol, causatsper lapolíticade l’Estat [dedura repressió id’autarquiamésintervencionisme],podenesdevenirnoméslocalsiexclusivamentcausatsperl’alcaldeMarcet.Redactadaaixípotserinvoluntàriament,defetésunainvitacióaqueelslectorsmenysavesatsenlahistòriadelfranquismehicaiguindequatrepotes.40 Tenim,doncs,unrepte:esbrinarsiMarcetvaserunalcaldeproactiuenlarepressió o si la va intentar temperar. Si la solució, en base a les evidènciesdisponibles, fos la segona, el franquisme deMarcet, francament indissoluble, noquedaria aigualit. La repressió és un tema de gran abast i va tenir diversosvessants. En la nostra anàlisi ens centraremnomés en allò queAndreuCastellsanomenalarepressiópersonal,sobrelespersonesfísiques. Nohihahagutunarecercamonogràficasobreaixò;disposemnomésdedeles evidències recollides per Castells, a les quals n’afegirem algunes altres de lamemorialística ide treballsde recercapublicatsposteriorment.Hiha també lesmemòries de Marcet –part interessada– i documentació que ha conservat lafamília. El coneixement històric és sempre provisional –per molt que duri– iencara ho és més aquest exercici, fet amb el que ara tenim a l’abast i quatrepinzelladesderecerca.Hemd’esperarqueapareguinnovesevidències i sobretotqueenunfuturpròximEsteveDeuensproporcioniunavisióbenexhaustiva,quepotserreforçaràocontradiràl’estatdelaqüestióquetotseguitpresentem.40Antonio Santamaría, “75 anys de la caiguda de Sabadell. Los alcaldes franquistas de Sabadell”,isabadell,1defebrerde2014.

16

8. Ajudar,temperaripal·liar Marcetvaestarmobilitzat tot l’any1939 inovaretornaracasa finspocsdies abans deNadal. Atès que les denúncies i la repressió ja van començar a laciutat l’endemà del 27 de gener, inclosa la depuració de funcionaris, resultatemerariadjudicar-liallòquevapassarenelsprimersonzemesosfranquistesde1939. Sabem que aquell any, probablement en la primavera, es va presentar alcamp de concentració d’Estella [Navarra] amb uns llistats i va endur-se en uncamióadiversospresonerssabadellencspertald’incorporar-losalaindústriadela ciutat;41l’escassedat d’aquest factor productiu era aleshores palesa a SabadellcomhohaevidenciatEsteveDeuenuntreballencarainèdit.42Totiquenopucsermésprecís,unadona–norecordoqui– emvadir faanysquehaviavistMarcet,uniformat de falangista, en algun dels judicis del Jutjat Militar que va operar al’Ateneu. En tot cas, no sabem a què obeïa la seva presència, ni si fou assídua oocasional. No podia formar part del tribunal; dubtosament podia ser testimoni,atesalasevasobtadafugidadeSabadellapartirdel18dejuliol;isihivatestificar,n’ignoremelsentit.Marcetfoualcaldedefactoapartirdel7dedesembrede1940i de iure des de 1942, i tampoc no està detallat què va fer en els onze mesosanteriorsde1940. L’argumentdeCastellséselsegüent:al’AjuntamentdeMarcethihaviauns“homes bons” o “moderats” [regidors com Pau M. Llonch Gambús43i JoaquimSallarèsLlobet,ocol·laboradors comJaumeVirgili, aquivanomenarpresidentde la Junta Local Pro-presos] i també un “home dolent”, el tinent d’alcaldeGovernació i cap de laDelegació Comarcal d’Informació de Falange [Miquel SalaVinyals]. El zel repressor d’aquest darrer es contraposa al moderantisme dels“homesbons”, inclòselmateixMarcet.De fet, l’activitatdeSalaesdesbocaquanMarcetestrobadeviatge.Desprésquanaquestretornahadedesferelquehafetaquelliexclama:“Aquellmal...,jaelfotré,jo!”.44LavisiódeCastellsconfirmarialadelesmemòriesdel’alcalde,elqual,tanmateix,nodiferenciaentrebonsidolents.A més les qualificacions de “bons” i “dolents” eren relatives. En comparació alcoetanitinentd’alcaldedeTerrassa,EmiliMatalongaCortès,SalaVinyalsfinsitotpodia resultar un sant baró. Dues dècades després, Marcet va escriure:“Desgraciadamente, apenas se extinguieron las exteriorizaciones de entusiasmoproducidaspor larecuperaciónde laciudad,entraron inmediatamenteenacciónlosespíritussedientosdevenganza,ysedesatólapersecuciónnosólodequienesllevabanelestigmadedelitosdesangrecometidosdurantelosañosdeguerra,sinotambién contra ciudadanos cuyo único crimen había sido el demilitar sincera yhonradamenteencampospolíticamenteopuestos".45 41Und’ellseraJosepAlberichFranch(n.1902),undelsencarregatsalafilaturadeCorberaiFeliu.Evidència verbal del seu nét Josep Alberich. A Estella hi havia dos camps: la Casa Blanca i elmonestird’Irache.42A laveïnaTerrassa,elmaigde1939, elnombre totald’obrers–un26%delsqualsestavenenaturseguramentpermancadeprimeresmatèries–equivalianomésal64%delsexistentsel1936.XavierMarcet,Elsanysfoscos…,p.185.43Profundament carca en aspectes de costums, com ara les formes del ball arrambat, cosa queseguramentpodiencompartirantifranquistescatòlicscomalgunsnacionalistesbascos.El1941,apropostaseva,esvaaprovarlacondonaciódelesmultesimposades–ielretorndel’importdelespagades– als veïns que no havien penjat domassos i altres ornaments als balcons el dia de lacommemoraciódelsegonaniversaridel’alliberament.Espocaevidènciaperconsiderar-lobo,peròindicauntarannà.AHS,Llibred’ActesdelaComissióMunicipalPermanent,27defebrerde1941.44AndreuCastells,Elfranquisme…,VI,pp.26.20-26.21,26.87-26.88i27.4-27.7.45JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.23.

17

Castellsdesgranaalgunesevidències favorables,mésexplícites icentradesen elmateixMarcet, a les quals nosaltres n’hi afegirem d’altres, que abonarienl’actitud de temperar la repressió i ajudar a víctimes reals o potencials. Acontinuacióproposemunaclassificacióde lesactuacionsquevadura termepertemperarlarepressió. Primer, va ajudar a retornar a molts exiliats. Probablement la majoriad’alcaldesod’ajuntamentstambéhovafer.Ellmateixdiu:“Desdemidespachodela Alcaldía se cursaron a centenares las documentaciones necesarias para elregresodelosexiliadosasushogares”.46Enaquestaspecteésons’hibarregenmésclaramentlaconveniènciailaconviccióenl’actuaciódeMarcet.Laprimeraenelsentitqueromandrienagraïtspertreure’lsd’unaFrançaenguerraiperobrir-losunfutur,inevitablementdederrotaperòtambémenysincertqueeldelpaísveí. Enalgunscasoshihavialatemptativad’atreureanticssindicalistescapalsrengles del sindicat vertical, la CNS, operació de resultats limitats. Aquí s’hienquadrarienelsretornsdeFerranPeralba[SET-UGTisecretaridelSRI]alafide1939;deRicardFornells[PS-UGT]–ambunahistòriapersonalcomplexa–,quevamorirel1942;idePereSisquella[PSiSET-UGT],queencaraeraal’exilielmaigde1940, segons ens ha informat Esteve Deu. En la mateixa línia, hi tenim JosepCastellsCandiriiGustauVilaBergadà[a]Grapa,ambdósdestacatsmembresdelaFLS i després de la UGT i notoris publicistes, un amb les seves “xeringades” alperiòdicVertical de la FLS i l’altre amb les seves caricatures i, durant la guerra,amb els seusmonumentals plafons a les façanes d’alguna església; tot i que nos’explicita la intervenciódeMarcet,sembladifícil imaginarquepoguessintornar,comamínim,senselasevaaquiescència.47 TambévaintercedirenelretorndeJosepMarèsClaparols[CNT];vers1943de Jaume Seguí Pacreu [President del Sindicat del Transport-UGT] i d’un altretransportista,BaltasarSeba; deMagdaLladó[formadaenelCRFiexmilitantdelBOC] i del seu segonmarit, el barceloní Joaquim Armisén [ex-militant d’EC]; deCarlesVidalMariana[SET-UGT],alqualavalàarecomanaciódePeralbael1944;i,méstard,deRobertPujol,defamíliavinculadaalaFLS-UGT,quevaempalmarlalleva del biberó, el camp de concentració d’Argelers i l’allistament a la LegióEstrangeraFrancesafinsarribaracombatrealaIndoxinafrancesa.48 Alguns dels retornats plegaven també les veles de les seves anteriorsconviccions ideològiques [Peralba, Sisquella, Fornells, Vila...] i altres, no [Lladó,Vidal,Pujol...]. La segona intervenció de Marcet fou contribuir a la sortida de laclandestinitat de persones que, sense aquest ajut, haurien estat víctimes de larepressió. Pere Gallifa Montaner [secretari de les JSU] havia romàs en diversosamagatalls de Sabadell entre 1939 i 1945. Josep Xinxó, un dels protagonistesd’alliberar-lod’unavida clandestina, recordaque ladecisióde recórreraMarcetfoupresa“perquèeramagnànimenelseusdiscursosideiaqueaSabadelltothomera bona persona i que a Sabadell no havia passat res”. Expressions bensignificatives. Un altre cas, on la repressió hauria pogut acabar en una dura

46JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.121.47AndreuCastells,Elfranquisme...,VI,pp.26-37-26.39;JosepM.Marcet,MiCiudadyyo,p.122;48AndreuCastells,Elfranquisme...,VI,p.26.51;MagdaLladó,Recull...,p.102-111,122i127;VíctorColomer, “CaraaCara.DomingoSeguí,marcetista”, DiarideSabadell,31demarçde2007,p.21;JosepAche,“RobertPujol;‘Toteslesguerressóniguals’”,DiarideSabadell,10demarçde1984,pp.14-15ievidènciaverbaldelmateixautordel’entrevista.

18

condemna, fou el de l’antic bombermunicipal i després guerriller Dionís Osorio[UGT], vers1949-1950;Osorio li explicà tot aMarcet, que li va fer els papers i,aquíafloraexplícitamenttambélaconveniència,livadir:“avuijohofaigpertuiquisapsidemàtupodràsfer-hopermi”.49 En tercer lloc, el nostre alcalde franquista va contribuir a l’alliberamentd’empresonats. A vegades amb bons resultats: Isidre Crusafont [CRF], apore delpaleontòleg Miquel Crusafont; Josep Claramunt Creus [FAI], germà de TeresaClaramunt, jaanciàiquevamorirpocdesprésderetornardeSantoña;tambévademanar l’alliberament dels únics tres detinguts sabadellencs que hi havia el1947, suposo que aprofitant la convocatòria del referèndum. Gonçal SolerBernabeu(FLS-UGTiPSUC),directordeVerticaliparedeTeresaRebull,vasortirdelaModel,desprésd’haverestatcondemnatamortsegonsSimóBach,gràciesala intervencióconjuntadeMarcet,EsteveRelat iAntoniTamburini;unacartadeSoleralprimerensmostraqueenbonamesurahaviaplegatvelesideològiquesainicis de la dècada de 1950. No sabem si Marcet va intervenir per ajudar elsdetingutsperSalaVinyals, arrand’unespintadesel28de setembrede1943.Encanvi,novaaconseguirtreuredelapresóMariaGispertColl[POUM],totiquehovaintentarencincocasionssegonselsrecordsdeMagdaLladó;l’haviadenunciadael patró Feliu Barnola després que refusés d’allitar-se amb ell. En una dataimprecisa de la fi de la dècada de 1940 o començaments de la següent, MarcettambévaaconseguiralliberarRamonBardés,ebenistaiprofessordecatalà,delapresódeFigueres,onl’haviaportatlapolicia,desprésd’enxampar-loenunintentde passar clandestinament la frontera a Guils, carregat de llibres compromesosadquiritsaFrança.50 Méscomplexa,eneldarreranyal’alcaldia,vaserlasevaactuacióambelsdetingutsen laVagaNacionalPacíficael18d’abrilde1959.Comprovatel fracàsde la vaga,Marcet va felicitarAlbertBernaldoBis,51tinentd’alcaldedelegat delsServeisdeSeguretatPública,pelstreballsextraordinarisdesenvolupatsenaquellsdies.Arrandeladenúnciad’unafamiliardelsimplicats,lesforcesdel’Estathaviendetingut Agnès Lazcano, JoanRuiz, JosepMoixDevesa, Pere Vilargunté, JoaquimDomènech Ferrando, Antoni Colet, Francesc París, Josep Noguera, ManuelAlfonso, Antoni Ortiz, Pere Solà i Vicenç Cornel. El set primers eren de Sabadellambseguretatialtreserendelocalitatsveïnes.MoixiSolàforentorturats.Aviat,però,MarcetvaportarFerranPeralba,undelsanticssindicalistesincorporatsalaCNS, a laModelaentrevistar-seambelspresos.Agullonatperaquest iperMagíColet,militantdelFNCicosíd’undelsdetinguts,“vaintentarendebadesreduirlespenes, un delsmotius públics queMarcet anava afegint a la seva llibreta negra”[s’hauràconservataquestallibreta?].52 Eltemavatranscendiralapremsalocal,atèsqueel1960Marcetvadecidirpublicara“Diálogosconelalcalde”lacartad’undirigentsindicalistasabadellenc

49Jordi Serrano, Josep Xinxó..., p. 80. Andreu Castells, El franquisme…, VI, p. 27.50. Amb ladepuració,el29dedesembrede1939,Osoriohaviaestatdestituïtdelcossenseque,enhaver-seexiliat a França, pogués presentar al·legacions; AHS, Depuració de funcionaris, AMH 1341,expedient118.50JosepM.Marcet,MiCiudadyyo,p.117iMiquelCrusafontSabater,“LesplacesMarcetiLlonch”,DiarideSabadell,26demaigde2017;AndreuCastells,Elfranquisme..., VI,p.26.78-26.79i27.31;JosepSimó,“GonçalSoleriBernabeu...”,p.187.MagdaLladó,Recull...,p.122;PerBardés,evidènciaverbaldeMarcCastellsCampanalesel4dejuliolde2017.51ElseugermàAugust,funcionarimunicipaldestituïtel1939,s’haviaexiliat.52AndreuCastells,Elfranquisme…,VI,pp.26.37i27.62.

19

exiliat a Veneçuela, Joaquim Martorell Biosca, on aquest denunciaval’empresonament durant nou mesos dels detinguts sense que haguessin estatjutjats. La carta ocupava la portada del periòdic i l’acompanyava la resposta deMarcet, més llarga, que s’estenia a gran part de la segona pàgina. És difícild’imaginar que tot plegat s’hagués pogut publicar a la premsa de Barcelona.53Martorell li adreçà una segona missiva, datada el 12 d’abril, on afirmava haverrebutvint-i-siscartesdesdeSabadell,toteslesqualsincloïenelretalldelperiòdic.Lamentava també que la primera carta publicada diferís una mica de l’original,però que això “no modifica res en les nostres asseveracions i plantejaments”.Marcetjanovatenirocasiódecontestar-lapersonalment,atèsquefoudestituïtel29 d’abril. Tanmateix, el 16 demaig de 1960, una altra persona [probablementJosep Cabeza] responia a Martorell, també en català, per encàrrec del mateixMarcet. Aquest corresponsal hi afegia, en un llarg postscriptum, que un delsmotiusdeladestitució,segonshaviamanifestatelgovernadorcivilaMarcet,haviaestatladefensad’aquestsdetinguts.54 El 12 maig de 1960 Marcet va ser rebut per Franco a Pedralbes i vademanar-li que alliberés Colet, Moix, Vilargunté i Domènech; ho explica en lesmemòries,peròallínohiconstaeltextanotatenunaquartillamecanografiadapera l’ocasió, on havia escrit que eren sindicalistes i [sic] “enemigos del partidocomunista”, és a dir, que vamentir a Franco. No se’n va sortir. No esmenta elsaltres detinguts, bé perquè haguessin estat alliberats o bé perquè residissin aaltreslocalitats.55 ElfetésqueinicialmentelCapitàGeneraldeCatalunyaésvainhibirafavorde la jurisdicció ordinària. El jutjat d’instrucció núm. 15 de Barcelona els vaempresonar sense processar, però el jutge Antonio Gallardo finalment es vainhibir a favor de JuzgadoMilitar Especial deActividadesExtremistas [abans de“DelitosdeEspionaje,MasoneríayComunismo”],demaneraquedesde junyde1959 estaven sota el sinistre jutge d’instrucció, el tinent coronel Enrique EymarFernández.56 Finalment, el 21de junyde 1960, els quatre foren sotmesos a unConselldeGuerraOrdinariqueelsvacondemnarapenesd’entretresisetanys.El13 d’octubre Marcet adreçava a Franco una instància per correu certificat, larecepciódelaqualeraconfirmadael26delmateixmespelcapdelaCasaCivildeFranco; en ella torna a demanar l’alliberament dels detinguts i torna amentir aFranco: “me consta que ninguno de ellos perteneció al Partido Comunista”; ifinalmentlidiuquesiconcedísl’alliberament“seríalamayoralegríaquepodríaconcederme”.Enaquest i altres anys,Marcet, amb la seva avioneta, pilotadaperJosep Gorina, i acompanyat de Colet, visità als presos en diverses ocasions alpenaldeBurgos,onJoanRuiz,segonsCastells,hivamorirdecàncer.57 Enquartlloc,tenimdoscasosonvaintervenircontralaviolènciapolicial.APasqual Bernat Setó, regidor durant la guerra [UGT-ERC], la policia l’anava abuscaraalteshoresdelanitperportar-loaunparatgesolitarideCanPuiggener53Sabadell,2591[19demarçde1960],pp1-2.54DocumentaciódelafamíliaMarcet.55ProbablementfouladarreraentrevistadeMarcetambFranco.DocumentaciófamíliaMarcet.56Jutjà els catorze de la FUE el 1947, entre ells Nicolás Sánchéz Albornoz. Condemnà amort elcomunista Julián Grimau, afusellat el 20 d’abril de 1963, i els anarquistes Francisco Delgado yJoaquín Granados, executats el 17 d’agost del mateix any. Documentació família Marcet, “NotareferentealacausasumarísimaNº862/59delaIRegiónMilitar,11demayode1960”.57 Andreu Castells, El franquisme…, VI, p. 27.62. Josep M. Marcet, Mi ciudad y yo, p. 450.DocumentaciófamíliaMarcet,visitaaFrancoiinstància.

20

onl’amenaçavenambunconselldecuneta.Semblaquehovanferenmésd’unaocasió. El seu testimoni és prou explícit: “Marcet es disgustava per aquestsprocediments. Finalment es va imposar i foren interromputs”. El fotògraf RafaelMolinsMarcetfoudetingutenunaacciódelFNCel25demaigde1946iapallissatper lapolicia.Arrandels fets,Marcet–emparentatambMolins–vaaconseguir ladestituciódelcapdepolicia,JuanFranciscoRisueño.58 Una cinquena línia d’acció fou la protecció a les esglésies dissidents i enparticularalaEsglésiadeCristdelcarrerdelSol,deconfessióanglicana.Abansjahem explicat com va conèixer els episcopalians durant la dictadura de Primo.Marcet detalla en les seves memòries que va intentar que no es repetísl’apedregada dels vidres, soferta per l’església el 1941, va cobrir les despesesd’aquestatacivaevitareldesterramentdelpastorAntoniEstruchSimó.Arabé,lesapedregades –que els episcopalians atribuïen a nens– es van repetir; prohibidesles escolesd’aquestaesglésia, tambéesva impedir aEstruch i el gendre,mestretitulat i també prevere, fer classes de repàs a casa seva.59Tot i que omet a lesmemòrieselsdarrersfets,lasituaciódel’EsglésiadeCristhauriaestatpitjorsenseel suport de Marcet i d’aquí l’agraïment explícit que li feren i que no dubtà areproduir al llibre, si bé la darrera frase on es manifestava que l’alcalde haviadefensat els seus béns “en varias ocasiones contra la voluntad de AutoridadesSuperiores”fousuprimidaperlacensura.Convénooblidarquelaintransigènciacatòlica estava ben coberta. El governador civil, al qualMarcet va recórrer perevitareldesterramentd’Estruch, livadir,segonsexplica,“conmássocarroneríaqueconvicción”: “yoconestaclasedegenteharíacomoTorquemada:quemarlospúblicamente en la PlazaMayor”; això també fou suprimit pel censor, que deviapensarqueels lectorspotsernoapreciarien lasornegueriadeCorreaVéglison.60Encara,el1950,elgeneralJorgeVigónconsideravaquel’activitatdelsprotestantsequivaliaatenir“losportillosabiertosalosenemigosdeEspaña”.61 Siaquestescinclíniesd’actuacióvanserlesmajorabast,caldirqueMarcettambévaprendrelescartesenaltresafers.Enunaocasióvaintercedirafavordelallibertatd’impremta.El1956,elprimernúmerodelarevistaRiutort,endegadaperAndreuCastells, fousegrestat ielpermísdepublicaciósospès.Marcetesvadesplaçar aMadrid, amb l’avioneta, no sabem si nomésper aquesta gestió, i vaaconseguir l’aixecament del decomís i el permís per continuar la publicació.62Podríempensarqueaixòvamodelarl’opiniódeCastellssobrel’actituddeMarcetdavant la repressió, però els qui l’hem conegut, hem sabut de la seva actitudinsubornable, com ho proven les ocasions en què remarca els oblits de lesmemòriesdeMarcet,alhoraque lavaloraciódelpersonatgeessostéenmoltes idiversesevidències. Una altra consideració, en aquest cas sobreuna víctima irreversible de larepressió dels nazis a Mauthausen, ens il·lustra més sobre l’accessibilitat deMarcetquenosobre lasevaactituddavant larepressió,peròtambéens informa58Andreu Castells, El franquisme..., VI, pp. 26.85 i 27.47; totes les evidències verbals de ColetrecollidesperCastellstambéestrobenaPereFontGrasa,MagíColet...59Lahistòriadel’EsglésiadeCristaSabadellestàdisponibleenpdfawww.esglesiadecrist.org.60AGA,Ministeriode InformaciónyTurismo,expedientesdecensurade libros,expediente4592-62.61JosepM.Marcet,Mi ciudad y yo, pp. 184-187; Andreu Castells,El franquisme…, VI, pp. 26.69 i27.37;lacitadeVigónesd’ÁngelViñas,LaotracaradelCaudillo.MitosyrealidadesenlabiografíadeFranco,Barcelona,Crítica,2015,pp.157-158.62AndreuCastells,Elfranquisme...,VI,p.27.32.

21

sobrelasevaconsciència. Desprésdels judicis deNuremberg, les sentènciesdelqualesvanferpúbliques l’1d’octubrede1946,capa1948-1949,RafaelMonllorLlorens (n. 1933), agullonatper JosepMoixDevesa (a) elMoixet, va començar amoure’speresbrinareldestífinaldelseupare,RafelMonllorBerenguer,deportataMauthausen, del qual havien deixat de rebre notícies el 1941. Ja hem vist queMoix fou un dels detinguts el 1959. Permitjà d’un despatx de Barcelona, on hioperava un advocat desconegut [amb els anys va saber que era Josep SoléBarberà], va contactar amb la Creu Roja Internacional. Va caldre emplenar unsdocumentsenfrancèsdeditorganisme,undelsqualseraelcertificatderesidènciadelpare. Unprimerintentd’obtenir-lo vatoparamblanegativad’unfuncionarimunicipalmalcarat.UndiaRafaelvadecidiresperar-sealaplaçadeSantRocfinsqueMarcetarribésal’Ajuntament.Vatornar-hiaentrariatrobarelfuncionari, idavant la nova negativa d’aquest, tots dos es van escridassar. Fou aleshores, ensentirelscrits,queMarcetvasortirdeldespatxiRafaellivapoderexplicarquènecessitava. L’alcalde li va respondre que passés l’endemà i va obtenir elcertificat.63 Totes aquestes intervencions abastaren gent ideològicamentmolt diversadelcampderrotaten laGuerraCivil.Tretdelcasdel fotògrafMolins,nohihaviacaprelaciódeparentiu,isocialmentlespersonestampocpertanyienalamateixaclasse social de Marcet. Hi ha hagué, però, un parell d’intervencions d’ajut apersones benestants, amb més capacitat de recórrer a contactes políticamentpoderosos.Enuna,lainfluènciafamiliarfoudecisiva.El1948,pertald’asseguraralJoanOliverelretorndel’exilixilèsensecomplicacions, la família–Olivertitlladefeixistaalseugermàgran–varecórreradiversespersones,entreellesMarcet.Amés, Justa, germana del poeta, i Marcet eren concunyats. Una vegada retornat,Oliver fou empresonat a la Model i Marcet va tornar a intervenir davant elgovernadorcivil.Elmetgedelafamíliavaposar-seencontacteambeldelapresóperferveurequepatiadelcor. Aixòòbviamenthodeviasuggerir i facilitaralgú.Foutraslladatalainfermeriaon,segonsell,vasermoltbentractat.Entotal,hivaromandredosmesosimig.Totielparentiu,laintervenciódeMarcetésmeritòriaperquèsentiaunaclaraantipatia–probablementcorresposta–pelpoeta.Encarael1962vadesqualificarelsmembresdelaColladeSabadell,ambOliveralcentredeladiana,senseembuts: “fracasadosprofesionalmenteencarreras liberales”;ambparesquenoelsvanensenyarmai“loqueeratrabajarylucharparavivir”;“hijosdepapá[…]jugabanporesnobismolacartaroja”;“especiedeaguadeborrajasdela literaturacatalana”; i “seescabullían del ‘paseo’ydel frenteyalgunodeellosagotabaelpatrimoniodelasrentasdesuspadres”.64 Marcet també va intervenir per ajudar dos matrimonis de jueusholandesos, fugits d’aquell país, quehavien entrat aEspanya sense visats,motiupelqualforendetingutsaGironaelsetembrede1942,ambelriscdeserretornatsaFrançailliuratsalasinistramaquinàrianazi.BarendBoersiEmanuelAdelaariles esposes respectives volien traslladar-se a Curaçao, la colònia holandesa sotacontrol aliat des de 1940, que contenia una comunitat jueva amb una de lessinagogues més antigues d’Amèrica. Boers, originari de Frísia i resident aAmsterdam, es dedicava al comerç de tèxtils i de metalls, i el seu contacte

63Víctor Colomer, “Cara a Cara. RafelMonllor,Mauthausen”,DiarideSabadell, 13-14 demaig de2014,p.11.TambéevidènciaverbaldeRafelMonllor,el23dejunyde2017.64IgnasiRiera,JoanOliver/PereQuart:l’inventordejocs,Barcelona,Proa,2000,pp.146i149.JosepM.Marcet,Miciudadyyo,pp.115-116.

22

comercial a Espanya era el sabadellenc Felio Barnola, que manufacturava llanaregeneradaapartirdedrapots;unaaltrareferènciamercantildeBoerseraAntoniEnrich Valls, també dedicat al comerç de drapots en l’empresa dirigida per seugermà Francesc. Degueren recórrer a aquests contactes, els quals acudiren aMarcet.Aquest,aleshorestambé“procuradorenCortes”,vaenviarFrancescBaratFerrer, un excombatent i “caballeromutilado”, que actuava com el seu secretaripolític,alliurarenmàunacartaalgovernadorcivildeGironaonlidemanavaqueels deixés lliures i que els permetés romandre al país durant trenta dies, tempssuficient per tal obtinguessin els documents necessaris de les autoritatsdiplomàtiques holandeses. 65 Si havia estat Barnola qui li havia demanat laintervenció,¿haviaoblidatqueMariaGispert,unaempleada[quehaviamilitatalPOUM],eraalapresódesde1939,perquènovavolercediralessevespretensionssexuals d’aquest empresari? O sabent-ho, havia optat per ajudar els jueusholandesos,quenohitenienresaveureambaquellafer?ErajaconscientMarcet,enaquellesdatesde1942,del’horrordequèfugienelsBoersielsAdelaar?L’únicacosaseguraésqueambdósmatrimonisvansalvarlapellivanarribaraJamaica. Durantaquestsanys,Marcettambévacol·laborarambunaagènciaconsularfrancesaclandestina[ésadir,delaFrançaLliure],ubicadaalcarrerdeMuntanerdeBarcelona, per tal d’ajudarmolts francesosque fugiende l’ocupaciónazi delpaísveí.Eragentambamistatsirelacionssabadellenques,fetderivatdelsnotoriscontactes industrials entre Sabadell i centres llaners francesos. Els ajutsconsistiren en diners i vestuari per tal que els fugits arribessin a les colòniesfranceses del Magrib. No en dona dates, però tot indica que fou després del’ocupaciónazidelaFrançadeVichy,l’11denovembrede1942,enrespostaalainvasió aliada en el Nord d’Àfrica, ajudada pel cop d’estat de la resistència aAlger.66 El 1941 Marcet havia rebut Hans Thomsen, cap del NSDAP a Espanya, ihavia intentatallistar-sea laDivisiónAzul.L’ajutalsdosmatrimonis jueus i alsfrancesosmostraquelarelaciódeMarcetambelsnazisfoudecurtadurada.9. Instigaricastigar Hi ha també quatre evidències, prou diferents, que contradiuen aquestMarcet més contrari a la repressió. Dues es refereixen a la repressió sobrefuncionaris en la immediata postguerra. Abans de tot, cal precisar que ladepuració, iniciadaalspocsdiesde l’entradade les tropes franquistespel tinentd’alcaldeRamonAlbareda, jahavia culminat a la fi de1939quanaquest regidorexercia d’alcalde.67Marcet s’ho va trobar fet. Queda la incògnita de si amb ell65Marcettambévaescriureunaaltracartaalministred‘AfersExteriorsFranciscoGómez-Jordana,queocupavaelcàrrecdesdel3desetembre,ambelsmateixostermes.Lainformaciósobreaquestafer, lacòpiade lacartadeMarcet,datadael26desetembrede1942,conservadaenel fonsdelGovernCivildeGironade l’ArxiuHistòricdeGirona, i lanotíciade lacartaa Jordanam’hanestatfacilitats per l’historiador Josep Calvet Bellera. Segons dades proporcionades per Esteve Deu,FrancescBaratFerrer,comptableabansde laGuerra,vaarribara laciutatel1939,sibéelsseuspares i germans hi residien des de 1935. Va esdevenir regidormunicipal de febrer de 1943 asetembrede1946,quanvacessarpertraslladar-seaMadrid,ciutatonvamoriramb91anys,el26de juny de 2001; ABC, 28 de juny de 2001, p. 76. Barend Boers s’uní a l’exèrcit anglès; vegeu:www.jta.org/2017/01/31/arts-entertainment-dutch-jewish-wedding-film-from-1939-shines-light-on-doomed-community.66JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.48.JosepAcheemvacridarl’atenciósobreaquestparàgraf.67Tot i això s’ha dit que “va actuar amb la màximamoderació que els seus col·laboradors i lesordresd’entitatssuperiorslipermeteren”;AndreuCastells,Elfranquisme...,VI,p.26.73.

23

hauriaestatdiferent.Dels338funcionarisenforendestituïts66ialtres17forentemporalment suspesos d’ocupació i sou [amb un màxim de dos anys].68Elsdestituïts, una part dels quals era a l’exili, sumaven prop del 20 per cent delsempleats i els suspesos temporalment el 5 per cent; la mitjana de cessats fouàmpliamentsuperadaenelspoliciesiguàrdiaurbanaienelsempleatsd’oficinesitècnics,mentrequedestitucions isuspensions forenescasses entreelsempleatsd’arbitris,mercat,escorxador,escolademúsicaibandamunicipal. Ramon Garriga Sors, ordenança al servei de l’Inspector Municipal deSanitat, fou el primer funcionari afectat per la intervenció de Marcet. Tenia elcementirialseucàrrec,unatascamoltsensibleenlescircumstànciesdelaguerra,fet que segurament va jugar en contra seva. Tot i unes llargues al·legacionsmanuscritesielsavalspresentats,foususpèsd’ocupacióisoudurantdosanys.El20defebrerde1941,quans’anavaaincorporaraltreball,MarcetvaproposaralaComissió Municipal Permanent, que s’estudiés novament l’assumpte per si caliamodificar la resolució,atèsquehaviensorgit “nuevoselementoscomprobatoriosde deslealtad del mencionado hacia las esencias religiosas y patrióticas queinspiran elMovimiento Nacional”, i quementrestant “y sin perjuicio de que yohableconelinteresado[Marcetenestatpur],propongoseasuspendidodeempleoy sueldo el señor Garriga y se hagan cuántos trámites sean precisos para poderrevisarelexpedientededepuracióndelmismo”.69NosabemsiMarcetactuavapercobrir-sedavantdepressionsexternesobévoliaquadrarGarriga.Elfetésquel’1demarç de 1941 Garriga es va reincorporar a la feina i el 3 delmateixmes, elmateix Marcet s’adreçava a l’interventor per tal que inclogués la nòminacorresponent.70 L’altrecasésunempleat jubilat tretzeanysenrere,aquiMarcetprovàdesancionar el 1941 amb la pèrdua de la pensió per “incorregible en cuanto a susideasizquierdistasyanticatólicasysesuponeconbastantefundamentopertenecealamasonería”.Nohovaaconseguir.EstractavadeJoanTorrasSerra,capdurantdissetanysdelaSecciódeFomentiEixample,ques’haviajubilatpermalaltiael30de desembre de 1927.71Torras, republicà, era una figura clau de l’esperitisme aSabadell,haviapresiditelCentred’EstudisPsicològicsieraundelstresmembresde laComissióPro-Locald’aquestaentitat.72La fincas’haviaadquirit iobratambunahipotecade laCaixadeSabadellel1924.El1939 l’entitat fousuprimida i ellocalconfiscatesvadestinaramagatzemderecuperació.El16d’abrilde1940,uninforme de la policiamunicipal, que considerava l’entitat com adherida al FrontPopular,informavafavorablementdelssismembresdelaJuntaDirectivaidedosde la Comissió Pro-Local, tot i assenyalar-ne la filiació republicana d’alguns. En

68AHS,Expedientsdedepuraciódefuncionaris,1939;elaboratapartirde l’índexdelsexpedientsde depuració de funcionaris, AMH, 1460. Martí Marín presenta xifres lleugerament diferents a“Governmunicipaliactituds...”,p.286.69AHS, Expedients de depuració de funcionaris, AMH 1458, expedient 71. Andreu Castells, Elfranquisme..., VI,pp.26.73-26.74.AHS,Llibred’actesde laComissióMunicipalPermanent,20defebrerde1941.70AHS,Governació.Personal,expedient11/1941,AMH2347/1.71 Martí Marín, Els ajuntaments franquistes..., p. 169. AHS, Governació. Personal, expedient13771927,AMH21721/8.72Havia estat molt actiu en els primers anys del Centre Lírich Dramàtich (1901-1902) i el vapresidirenelsdarrersmoments(1909).També el trobem en la breu experiència de l’escolaInstituciónIntegralyArmónica(1913);EduardMasjuan,Medisobrers…,pp.39-40,46i68; 100i115.

24

canvi,hiafegiamatisossignificatiussobreTorras:“deconductaycarácterretraído;ideologíadeizquierdas,sibiennosehapodidoaveriguarsiestabaafiliadoaalgúnpartido político. Entre el vecindario de la calle donde habita está conceptuadocomomasón,aunque[este]extremonosehapodidoconcretar.NosetienenoticiadequehayatomadopartealgunaencontradelGloriosoMovimientoNacional…”73 Elsespiritistesnovanpodercontinuarpagantlahipoteca,totiqueTorrashovaintentar;laCaixafinalmentvaexecutar-lailafincafousubhastada.74Darrereles motivacions ideològiques esgrimides, segurament n’hi havia d’altres de mésespecífiques,quenopodemescatir.EnsemblaprobablequelapretensiódeMarcetfos, seguramentper iniciativad’altrespersones, afeblirels intentsdeTorras deconservar l’estatgede l’entitat.NocrecqueMarcet fos tant il·lúsperpensarquepodiaaconseguirlapèrduadelapensióambcàrrecstanpocconsistents. Considerat l’abast quantitatiu i qualitatiu de la depuració dels funcionarismunicipals, lesduesactuacionsdeMarcet–quevanquedaren intents [elprimerpotsernivaarribaraixò]–sónrealmentunagotaenunoceà.Intentspelquefaalcàstigproposat,peròprobablementesvaaconseguiratemorirelsafectats. La tercera evidència té a veure amb l’ús dels instruments de repressiópolíticaperdesbancaruncompetidortèxtil.Ainicisde1941MarcethauriainstigatunadenunciacontraJosepCodinachSerra,ques’haviapresentataunconcursperauniformesde laDireccióGeneralde laGuàrdiaCivil.Era l’èpocaenqueMarcetcomençavaafercréixerl’empresaipotsertambés’haviapresentatalconcurs.Lesacusacions contra Codinach eren d’haver-se enriquit durant la guerra, de tenirtendènciesd’esquerra, i de serdemoralitatdubtosa, atèsquehavia estatmultatpercontravenirelrègimd’intervencióenelcomerçdellanes.Tretdelamulta,quefinalmentvaserrebaixada,lesaltresacusacionsereninfundadesielsdocumentsdelaGuàrdiaCivilenresponsabilitzenMarcet.L’assumpteéslleigialhoraunpèlestrany, perquè, interrogat per la Guàrdia Civil sobre la qüestió, Marcet els vaadreçarauninformantquevadeclararafavordeCodinach.75 El darrer cas contradiu “la compasión y comprensión del auténticocristiano”deMarcet,ambl’agreujantquetélloctard,el1959.EnsreferimalrebuigalretornaSabadelldeJosepRosasVilaseca,undelsmembresdetercetdirigentdela FLS, amb Moix i Bertran. La resposta de Marcet a un amic d’aquell, que vaintercedir,fou:“aquestsnoelsvolem”.Unpluralprouclarificadordel’abastdelanegativa, tot i que Bertran ja havia mort a Mèxic el 1958 i Moix no pensavaaleshoresentornar,atèsqueeraelsecretaridelPSUCal’exili.Probablement,perMarcet aquest trident encarnava la conflictivitat social que obria les portes aldesori, al 1936. El plural tambédescartaque la negativa tingués a veure amb ladenúnciasobrelaparticipaciódeRosasenladetenciódel’ex-alcaldeJosepGermà,posteriorment assassinat, feta pels fills de la víctima el 1939.76Rosas negavataxativament haver-hi tingut res a veure. El 1959, desenganyat del PSUC des defeiaanysipartidarid’unsocialismecatalà,eraunvellde68anysprofundamenti

73AHSGovernació,General,263/1940AMH2345/9.74AndreuCastells,Elfranquisme…,VI,pp.26.70-26.71.75MartíMarin,Franquisme...,pp.87-88iapèndix,núm.6:DossierdelcasCodinach-Marcet,pp.317-322.L’informanteraMarianoUcedaSanzqueconsideraCodinach “afectoalMovimiento, aunquetodolosupeditaasunegocio,yreconoce,enconciencia,quesilaadjudicaciónnoseleconcedieraporconsiderárseleizquierdista,seríaunamedidainjusta”. InformedelcoroneldelaGuardiaCivilJuliánLazuriaLuisalDirectorGeneraldelaGuardiaCivil,datataBarcelonal’11defebrerde1941.76JoséAntonioPozo,“DelLlobregatalMapocho...passantperSabadell”,p.88.

25

incessantmentenyoratdeCatalunyadesquevaexiliar-seelfebrerde1939,primeraFrançaidesprésaXile.LainclemènciadeMarcetfoucruel.10. Desenllaç:totsumat Les dades actualment disponibles palesen que, com amínim, l’actitud deMarceteneltemadelarepressiófoumoltcontradictòria.Sihaguéssimdeferunbalanç,pesenméslesqueenselmostrenpartidaridetemperarlarepressióoelsseusefectes.Amés,se’nvabeneficiargentdetoteslessiglesdelbàndolrepublicà.En els casos on va promoure la repressió, només se’n va sortir en impedir elretorndeJosepRosas,mentrequeelsaltresintentsvanquedarenres. En el Marcet temperador de la repressió sembla haver-hi motius deconviccióideconveniència.Aquestsdarrerssónclarsenelscasosd’intervencionsdedicadesaatreureanticsenemicsalcamppropio,comamínim,neutralitzar-los.Amésd’envernissarelsindicatvertical,Marcetusavaalguns d’aquestsindividus(Peralba i Sisquella en són bons exemples) per acostar-se a empresonats delmoviment antifranquista; lamala consciència dels que havien canviat de bàndolpotser explicaria que en ocasions també esperonessin Marcet a ajudar elsreprimits. Encara més singular resultava com Marcet combinava aqueststrànsfuguesielcontactedirecteambalgunsmembresdel’oposicióantifranquista,enparticulardelFrontNacionaldeCatalunya.Aquestaésunaltraomissióde lessevesmemòries,totiquehiafloraalgunfet,peròAndreuCastellsvaextreureprouevidències de Josep Tramunt i, en particular, de Magí Colet al respecte.Desconeixem l’origend’aquests contactes, però esmantingueren fins al final.Nodeixa de ser sorprenent que una vaga produïda [de la que no en sabem res almargedeltestimonideColet]al’empresadeMarcet,quanaquestjahaviaplegatdel’alcaldia,a laqualvarespondreambun lock-outde tresdies, sesolucionésambresultats satisfactoris en una conversa entre Colet i Marcet dins de l’automòbild’aquest. I no menys significatiu és que Marcet passés aquest contacte al seusuccessoral’alcaldia,AntoniLlonchGambús.77 Algunesde les actuacions ressenyades corroboren,més encaraque frasesdelesmemòries,larepugnànciamoraldeMarcetverslarepressióo,comamínim,vers algunes de les seves manifestacions. Això pot resultar contradictori nosolamentambalgunesevidènciesensentitcontrarisinótambéamblasevafunciómésgenèricacomamantenidordel’ordreestablert.Peròcrecquelesconviccionsmorals hi eren i que influïen en el seu comportament. Per això Marcet és unpersonatge contradictori: vol allistar-se a la División Azul i ajuda després afrancesos fugits de l’ocupació nazi; fa els crits de ritual en el sopar anual delsexcombatentsimantécontactesambalgunsmembresdel’oposicióclandestina;hadefrenarlaVagaNacionalPacíficade1959iespreocupaperlasortdelsdetingutsenaquestaaccióperlapoliciadel’Estat... En l’agraïmentmanifestat per alguns dels beneficiats perMarcet hom hisentelressòd’homesidonesambpocmarged’esperança,devençutsisotmesos,peralsqualsl’actuaciódel’alcalderesultavaunallumenlafoscor.Peraconseguirel retornde l’exilidel seusegonmarit,MagdaLladórecordava: “Vaig recórreralmeu ‘geni bondadós’, caldria dir just i humà, l’alcalde de Sabadell, el senyor

77AndreuCastells,Elfranquisme…,VI,pp.27.68-27.69.

26

Marcet.”RafaelMonllordiu:“Josempredicqueaquestsenyorpotsereradelrègim,peròambmivaserpersona”.78 La història no és cap tribunal i per tant no absol ningú, ni a Castro ni aMarcet; tampocnoésunamenade força almargede la intervencióhumana, talcomlaimaginavenelsargumentadorsqueelcabdillFranconoméseraresponsabledavant del tàndem Déu-Història. La història és sempre una aproximacióinterpretativa,sostingudaambevidències,aunarealitatdelpassat.Unbalanç,pertant, no és cap sentència. El tribunal és el lector que en treu les conclusionsoportunes.Enelnostrecasestractanomésd’unestatdelaqüestiósobreelpaperdel’alcaldeMarcetenlarepressió.Consideratenconjunt,totplegatpotsernomésforen uns quants paraigües en ple diluvi, però uns quants s’hi van poderaixoplugar. El 1956, Josep Moix, secretari general del PSUC, esmentava moltasèpticamentJosepM.Marcet.Defet,comacapdelaJuntaEconòmicadelSectorLlanade la CNS, el relacionava al costat d’altres industrials tèxtils catalans, quelluitaven per una liberalització de l’economia, especialment pel que feia a ladisponibilitatdeprimeresmatèriesapreuscompetitius.ÉsfadifícilpensarqueelsabadellencMoixhaguésdeixatpassarperaltun Marcet ferotgement repressorpermésquealeshoreselpartitpreconitzésunapolíticad’àmpliesaliances, en laquepotencialmentincloïensectorsburgesos.79 Hesentitaquestsdiesl’argumentqueningúnoestavaobligataseralcaldedurant el franquisme. Més enllà de l’obvietat, usada per condemnar als que hoacceptaren, podríem preguntar-nos què hauria passat si haguessin renunciat aser-ho les persones de caràctermésmoderat i obert. Aleshores, només haurienromàsdisponibleselsmésobtusos, fanàtics i intransigents.Anoserquesesiguipartidaride“cuántopeor,mejor”[significativamentintraduïble],crecqueencarahi va haver sort de tenir Marcet com alcalde [i també Llonch] en aquellescondicions. Sí, encaraqueundiael retratessinambunsnazis el1941 [aliatsdelrègimiòbviamentquanencaranoessabiaresdel’Holocaust]o–potserpitjorencas que es confirmés– que vagi celebrar la mort de Roosevelt.80Tots, fanàtics imoderats, eren puntals del règim, però les actuacions diferien. Ja no podempreguntar què en pensaven els beneficiats per les actuacions dels moderats.Comptem només amb els registres documentals i, excepcionalment, amb eltestimonid’algunsobrevivent.Hemprocuratanalitzarunatrajectòria,encaraquecentradanomésenunafaceta,ilaimportànciailasignificaciórealsdelsepisodis–lloablesoexecrables–nomésespotvalorarsis’hanintegratentotelrecorregut. QuanMarcetvamorir, la tardadel6d’abrilde1963 l’enterrament fouunactemassiu.Lapremsa local vaparlarde5.000personesenaquelldissabtea latardai lesfotosmostrenmésgentenelrecorregutdelacasadelcarrerMigdiaaSantFèliximésesponjamentenlesvoraviesdel’itinerariendireccióalCementiri,per exemple a la PlaçaMajor.81Eren tots franquistes? Hi van anarmolts o pocstreballadorsde la fàbrica?Elsexcombatentsportavenel fèretrea lasortidade la78MagdaLladó,Recull...p.127.VíctorColomer,“CaraaCara.RafelMonllor,Mauthausen”,DiarideSabadell,13-14demaigde2014,p.11.79Dec la notícia a JosepAche. Informede JosepMoixRegàs al I Congrés del PSUC, 1956: “Per lareconciliació dels catalans i la creació d'una àmplia Solidaritat Catalana. Per la democratitzaciópacíficad'Espanya iel restablimentde les llibertatsautonòmiquesdeCatalunya”,NousHoritzons,83[1983],pp.50-63;lareferènciaaMarcetalap.62.80 EvidènciaverbaldeRamon Jouelnovembrede1971aAndreuCastells,Elfranquisme..., VI, p.26.41.Eltestimonixocaforçaambl’ajutdeMarcetajueusi,sobretot,francesosdurantlacontesa.81Sabadell,3038[9d’abrilde1963].

27

casaielsmembresdelaGuàrdiadeFrancoelvetllarenaquellanitalcementiri,onfouenterratl’endemà.Arabé,hihaguéundetallsingular:unadelescoronesfouaportada pels membres del Front Nacional de Catalunya. Òbviament no hifiguraven lessigles.82Unanydesprés,und’ells,MagíColetenviavaun targetadevisitaalavíduaAnnaFigueras,onlitestimoniava“elprofunddolorqueressentlameva ànima en aquest primer aniversari de la desaparició del nostre granabsent”.83 Desprésdelquehemvist,nocrecqueestiguiforadelloclaqualificaciódeMarcetd’alcaldesingular,simésnoenl’únicafacetad’actuació,quehemanalitzat.Entotcas,caldràrecollirevidènciesdelamateixamagnitudpertaldedemostrarqueelsalcaldesde lessegonesciutatscatalanes–deixemdebandaelmónrural–vanserigualsqueMarcetdurantelmateixperíodeienl’àmbitd’actuacióanalitzat. Una constatació ineludible. En aquesta visió històrica els components del’anàlisiesbasenfonamentalmentenlagentquehabitavalatramaurbanaanteriora 1939. De fet, és també una història de relacions i de contactes amb arrelsanteriors a 1936. Per aixòhi són absents del tot els nous sabadellencs que vananarpoblant laperifèria.Saberquin fou l’abastde la repressiópatidaaSabadelldurant aquelles dues dècades i què en pensaven deMarcet en aquesta i altresfacetessónreptesenormementexigents.IV. EPÍLEG:MÉSENLLÀ11. Lesaltresfacetesdelpersonatgehistòric Segurament l’estudi d’altres facetes de l’activitat política ens oferiria unaperspectivamésnegativadel’alcalde,perònotenimniprouconeixementsnimésganesd’allargar-ho.Altresaspectes, lapossibleambiciópolíticadeMarcetsenseanarméslluny,sóntambémereixedorsdemésatenció.Comaltresalcaldes,vaferallò que considerava millor per la ciutat, a la que indubtablement estimava;podríem concedir-li que ho va fer amb un plus de passió. Per omissió durantmassaanysenurbanismeipolíticad’habitatgeiperacció/omissióeneducació,elbalanç de la gestió resultaria negatiu. Aquí potser si que va ser com els altresalcaldes.84 És evident que en la seva actuació, a banda els condicionamentspressupostaris,hicomptavenelsinteressosdeclasseiunadeterminadavisiódelmón,quecompartiaamblamajorpartdelaburgesiasabadellenca.Enuncontexton es combinaven els grans beneficis empresarials –els majors després de laPrimeraGuerraMundial–iunspaorososdèficitssocials,larespostaeraencaralabeneficènciao la filantropia,queMarcet exerciamoltdestacadamenta travésdel’empresa, i no s’estava de recordar els milions que hi dedicava.85 Meritori,perquètambélafilantropiaeraescassaaSabadell,peròerennomésdrapscalentsdavantlamagnituddelatragèdia.Deiahaverfetlaguerraperdosmotius:Pàtriai

82AndreuCastells,Elfranquisme...,VI,p.27.69.83Subratllatal’original.L’encapçalamentdeltextera“5d’abril1963-5d’abril1964”.DocumentaciófamíliaMarcet.84Tot i això un historiador, que el sotmet a un marcatge ferri com a governant i com a fontdocumental, reconeix que el Pla Marcet d’habitatges de 1952, malgrat les dimensionsmodestesrespecte a les necessitats existents, “s’anticipà en cinc anys a la iniciativa estatal de crear unministeriperal’habitatge”;MartíMarín,Elsajuntamentsfranquistes…,p.312.85JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.207.

28

JustíciaSocial,86peròaquestadarreral’enteniaambunamentalitatencaraantiga.Niaellniacapdelsempresaris,elsgransbeneficiatsdelparadísfiscalfranquista,els passava pel cap que la justícia social es derivava, com a la resta d’Europadesprésde1945,delaredistribuciófiscal.Peraixò,mainohoesmenta. A l’època de Marcet, la dictadura franquista va combinar l’autarquia il’intervencionisme [trencant amb el liberalisme anterior] amb un sistema fiscalvuitcentista [la fiscalitatdel franquismeera light enelcontexteuropeu, tot iquemolts no en tenien prou i gairebé tots els negocis practicaven la doblecomptabilitat]. Tot plegat fou un còctel fatal per a les classes subalternes, enimpedir les polítiques públiques de benestar [la penúria dels Ajuntaments n’eraunadelesmanifestacions].Estavamoltclarquihaviaguanyatiquihaviaperdutel1939 en termes socials. En termes nacionals sobren comentaris; davant unavoluntat estatal d’anihilació, la defensa de “todas las tradiciones vernáculas, sinmolestaranadie ensusmáspurossentimientos”[nomésfaltaria!] erad’agrair,però no arribava ni a drap calent, tot just una gasa.87Almarge dels resistents,contrapesatsperunamuniód’abandonistesitrànsfugues,sortvamtenird’algunesescletxesrepressivesiencaramésdelaineficiènciaeducativaiculturaldelRègimenl’objectiud’assolirelgenocidicultural[osihopreferiudeconvertirelcatalàen patuès i de desnacionalitzar el país]; ineficiència que, paradoxalment, esderivavaenbonamesuradel’opciófiscalabansdescrita. NocaldirquealMarcetempresariencaral’esperalarecerca.Silainfluènciapolítica–ienparticularelscontactesambelcimdelRègim–enselpotferveurecomunlíderdelsinteressosindustrialslocals,lasevacapacitateconòmicadistavamolt de la d’un Pere Turull, de qui molts fabricants n’eren deutors. El 1962escrivia: “He librado y sigo librando una durísima batalla por conseguirlo [eldiner],pueseldesarrollodeminegociohasidosiempresuperioramis ingresosfinancierosysiemprehetenidoqueperseguireldinero”.Ieraaixí,finsalpuntqueelBancdeSabadellvadecidirdenoconcedir-licrèditel1956.Aixòelvaportaratrencarlesrelacionsqueellilesduesgeneracionsprecedentsdelafamíliahavienmantingutambl’entitatfinancera.88 12. ElcasMarcetilarevisiódelnomenclàtor LaplaçaMarcetéspropd’onvisc.L’hecreuadainnombrablesvegadesimainohesentit repugnància davant la referènciaalpersonatge.89Enaixòpotserhicomptendosdefectespersonals:primer,sócunhistoriador,iveigMarcetcomunpersonatgehistòric,que–amblesdadeshistòriquesiamblamemòriatransmesadisponibles–eraun franquista rematat, peròque–en l’àmbit analitzat– va tenirunaactuació temperadora.Per això, no em resultaunpersonatge execrable comaltres alcaldes franquistes d’altres indrets. I crec molt desencertat equiparar-loambaltresnomsrealmentominosos.Segon,vaigviureunapartdelfranquismeenpleusderaó[vaignéixerel1951], l’etapadeldesarrollismo id’unadictaduraen86JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.121.87JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.138.88JosepM.Marcet,Miciudadyyo, p. 206.Documentació famíliaMarcet, cartade to correcte i defons duríssim adreçada a Ferran Casablancas, personalitat a la qual admirava i company de laPenyaArrahona, presidentdelConselld’AdministraciódelBancdeSabadell,29denovembrede1956.89Encanvi,emprodueix fortmalestarelmonumenta lasardana, iperalleugerir-lonoemquedaaltreremeiqueinterpretar-loenclaudaliniana:“còpulacol·lectivaambunxiprer”.

29

francaerosióiobligadaasermoltméssoft–senseexclourelesvíctimesdetorturesimaltractesacomissaria–queelde1939-1959.Per tant,elfranquismeperamino és només un objecte d’estudi, és una experiència; i el fet d’haver patit lesmisèriesd’aquellaèpoca,contralesquevaigprocurarlluitarmodestament,potserem porta a afrontar-ne l’anàlisi amb menys dramatisme, que no equival arelativisme.Emsemblaquehihaunatendènciapredominantentreelsmésjoves,itambéenalgúquejonoéstant,aveuretotselspersonatgesdelfranquismecomapersonalitats granítiques, d’una solapeça, defugint la complexitat. Sensdubte ésmoltcòmodeveuretothomaixí.TenimunafotoambMarcetambelcapdelnazisaEspanya de visita Sabadell el 1941 i ja ho tenim resolt: “Hay pruebas gráficas ydocumentales que relacionan a este personaje, que fue máximo representanteinstitucionaldelalocalidaddurantedosdécadas,conelpartidonaziysuslíderes”[Quanta relació? Quins líders?...], segons Enric Garriga de l’Amical deMautahusen.90Altres, potser sense voler, acaben equiparant Josep M. Marcet iWolframVonRichthofen[destructordeGernika],perquèenelmateixmomentqueesretiravaelmonumentmarcetiàpassavaperallíuncamiómunicipalqueportavauna sirena, construïda a La Electricidad, com la que va avisar aquells ciutadansbiscaïnsdel’atacaeri. Totsigualsisantespasqües,iensquedemtanamples.Nosésiaixòésjustíciapoètica,peròbensegurquenoéshistòria. Marcetfoupotserunexempledestacatd’aquestacomplexitat.Comparteixoraonspertreureelnomdelaplaça,peròhoacceptarémésperunainterpretaciórestrictiva d’un imperatiu legal força lax que per ple convenciment. Sensedramatisme.Entotcas,noel traurande lahistòria [moltaencaraperconèixer] itampoc–almenysmentrejovisqui–delamevamemòria.Totplegatme’lmostracomunfranquistapolièdric.Ipotseraixòdarrernoestariademésreconèixer-hoenelcorresponentdictamendesupressiódelnom.Noobstant,emtemo,quearaiaquí,unamicad’elegànciaiderigorintel·lectuals,siguidemanarmassa.Ipotserelcanvi tindrà també algun dany colateral. Quan fou inaugurada la plaça, el 19 demarçde1974,iencoincidènciaambelXXVIIaniversarideSabadellSardanista,hihaguédosconcertsiballadesdesardanes[matíitarda].S’hiestrenàlasardana“AlaplaçaMarcet”delcompositorsabadellencJosepAuferilCosta.Enbonallei,imaimillordit,tambécaldràprohibir-nel’execucióenfutursconcerts.91 ElcasMarcetsemblaserlapuntadellançad’unarevisiódelnomenclàtor,iclaramentalgunesmanifestacionsd’allòquealgunsproposenm’hanalertatinonomésami. I l’alertatranscendeixelcasMarcet.Noesticencontrad’unarevisiódelnomenclàtor,peròsiquetincreservesdavantcertesactituds. Elnomenclàtor,mésenllàdelafunciód’ajutalalocalitzacióialamobilitat,és unproductede la història.No ignoroquehapredominatundeterminatbiaixsocialipolíticenelsconstructorsdelnomenclàtordurantelsdarrersdosseglesiaixí ho reflecteixen indubtablement els noms presents i absents dels carrers iplaces. Per això, veig legítim i necessari fer les correccions oportunes per tald’assolir un equilibri: recuperar noms oblidats imarginats i eliminar-ne algunsclaramentinacceptables. Ara bé, aquesta correcció no ha de portar a liquidar la història, adesnaturalitzarelsolatgehistòricdelnomenclàtor.Elscriterisdeconservacióhan

90Extret d’Albert Hernández, “El rastro del franquismo en Sabadell”, La Vanguardia Sabadell-Vallès, 07/06/2016, lavanguardia.com.91Programademà:ActesorganitzatsambmotiudelXXVIIaniversaride“SabadellSardanista”ienlainauguraciódelaplaça“AlcaldeMarcet”.

30

desertanexigentscomelsdecanvi.SifinsalSexennide1868-1874,lapoblaciódeSabadell fou només catòlica, els noms del santoral en els carrers posats finsaleshoreshauriendeserintocablesenlamesuraqueallòreflectiacomeralaviladel’època.Perlamateixaraós’hauriendemantenirirecuperar[Madoz,Torrijos;Mendizábal...] els noms dels carrers dedicats a recordar els personatges delliberalisme[ambalgunasupressiócomZurbanoinotornaraEspartero,totiqued’aquestdarrerrecuperariaBaldomer,senseel“Sant”ambquefoucristianitzataposteriori, siesdemostrésqueelmunicipi deSantPeredeTerrassavaposarelnomperremembrançaambel“culte”esparteristad’unpassatnotanremot];sinoho fem així, aleshores esborrarem de la foto, en el més pur estil stalinista, unprocéshistòricdecisiui–ambtotselsetsiutsdematisació–positiu.Delamateixamanera,ladecisiódeposar-hinomsdefabricantsenlapenúltimadècadadelsegleXIXeraunreconeixementalsquevan fer laciutatvuitcentistadesde l’empresafabrilidesdel’alcaldia,alaqualaccedirentotsper“realorden”.Noestaríemaquísense aquella història. Friquis a banda, crec que es pot ser ateu, al·lèrgic alliberalisme i anticapitalista, conviure amb aquests i altres fragments delnomenclàtor, i no haver de recórrer al psiquiatre. O, amb idèntica cautela, serindependentista, passar per carrers amb els grans nomsde la cultura espanyola[Cervantes,Machado,Goya...]inopatircapdesmai.Aixònoexclouquenohaguemd’equilibrar aquest llegat. Per tant, hem de ser molt curosos a l’hora d’establircriterispertreureiperposar.Iaixòrequereixanalitzarlahistòriadel’elaboraciódel nomenclàtor per tal de copsar les raons amb què es prengueren aquellesdecisions.PotsernohoesbrinarentotimainosabremperquèvanposarelnomdeCovadongaalcarrermés llargdeSabadellen lesdècades finalsdelXIX.Arabé, iaquestésunaltrecriteriaconsiderar¿noestàmoltconsolidatunnomexistentdesdefapotsercent-quarantaanysiquenoresultaexecrable? Crec que alguns dels més abrandats depuradors volen guanyar en elnomenclàtorbatallesno lliuradeso imaginadesdelpassat.Abandade lluitar lesdelpresent,hihaunrecursmoltmillor,laficciói,siamésésbona,olienunllum. El 27 de maig de 1939 la Comissió Gestora Municipal escrivia sobre elnomenclàtor “...cien años enqueunospormalicia cierta, pornegligenciaotros ypornefastasimpatíanopocos,hanpermitido,toleradoypretender[sic]consagrarnombres y denominaciones que a la postre, después de una dura y sangrientapruebasehaconvenidoqueeranunletaldesplazamientoenelcaminoúnico,delasalvacióndeEspaña.”92¡Centanys,inonoméselsvuitdelaRepúblicailaGuerra! Elsvalorsenelnomenclàtorhandeserelscompartitsmajoritàriament.Sisón només d’una part no ens haurem mogut –encara que ho capgiremideològicament– del mateix punt on era la gestora del 27 de maig de 1939. ElnomenclàtornopotseruncamídesalvacióniperEspanyaniperaltresimaginarisd’immaculadapuresa.Hade ser una cosamés senzilla, planera i consensuada. I,tampocnocalquehiafegimmésestrallsambelsgèneresgramaticals,almenysfinsque no es demostri empíricament que maltractar la gramàtica fa avançar laigualtatdegèneredelespersones. Encara que sigui temptar el diable, hauríem de recordar que d’aquellaintervencióde1939,Marcetenteniaunavisiócrítica:“Sesobrepasó lamedidaydesaparecieronalgunosnombresdehondatradiciónyraigambrepopularque,porotraparte,noteníansignificaciónpolíticaalguna,ytodavíahoysubsisteelerror”.9392AntonioOnettiiJordiTorruella,“Elsnomsdelscarrers…”,p.205.93JosepM.Marcet,Miciudadyyo,p.25.

31

Bibliografia[nomésincloutítolsreferitsdemaneraincompletaenlesnotesapeudepàgina]Calvet,Jordi:“Elzenitdelaindústriaidelaciutatfàbrica,1939-1975”aJosepM.Benaul(dir.),El Gremi de Fabricants de Sabadell. Organització empresarial i ciutat industrial, Sabadell, FundacióGremideFabricantsdeSabadell,2009,pp.308-399.Castells, Andreu: Sabadell, informe de l’oposició. VI. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939- 1976),Sabadell,EdicionsRiutort,1983.Font Grasa, Pere: Magí Colet i Mateu, pedagog i patriota català, Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach,Sabadell,2008.Lladó,Magda:Recullderecords,Barcelona,EditorialMediterrània,2005.MarcetColl,JosepM.:Miciudadyyo.VeinteañosenunaAlcaldía.1940-1960,Barcelona,1963.Marcet Gisbert, Xavier: Els anys foscos de la postguerra. Terrassa, 1939-1945, Terrassa, Fundació TorredelPalau,1999.Marín,Martí:Franquismeipoderlocal.L’AjuntamentdeSabadell,1939-1979,memòriadedoctorat, UAB,1990.–– “GovernmunicipaliactitudspolítiquesenelSabadelldelFranquisme,1939-1979”aJosep M. Benaul, Jordi Calvet i Esteve Deu, Indústria i ciutat. Sabadell, 1800-1980, Barcelona, Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1994,pp.279-305–– “Franquisme i poder local. Construcció i consolidació dels ajuntaments feixistes a Catalunya,1939-1949”,Recerques,31(1995),pp.37-52.–– Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1939-1979, Lleida,Pagès,2000.–– “Delsalcaldesrepublicansal’alcaldeMarcet.Representativitatiimposició”aUnaesperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, Sabadell, Ajuntament de Sabadell-MuseusMunicipals, 2010, pp.33-35.MárquezBerrocal,Manuel:“LarepressiófranquistaalVallès:Terrassa.Venjança,mortiresistència [1939-1945]” a El Vallès. Segona República, Guerra Civil i Postguerra [1931-1945], Sabadell,FundacióBoschiCardellach,2017,pp.237-276.Masjuan, Eduard:Medisobrers i innovació culturalaSabadell [1900-1939], Bellaterra, Universitat AutònomadeBarcelona,2006.Onetti, Antonio i Jordi Torruella: “Els noms dels carrers. Un mirall dels canvis polítics” a Una esperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, Sabadell, Ajuntament de Sabadell-Museus Municipals,2010,pp.203-219.Pozo,JoséAntonio: “DelLlobregatalMapocho...passantperSabadell”estudiintroductoriaJosep Rosas iVilaseca,Elciutadàdesconegut.DelLlobregatalMapocho, Sabadell,ArxiuHistòric deSabadell,2005,pp.17-89.[s.a.] “Qui era José María Marcet?”, Entesa per Sabadell, 5 (juliol de 2017), p. 3. Disponible a http://www.entesa.org/IMG/pdf/17butlleti5-3.pdfRiquer,BorjadeiJoanB.Culla:Elfranquismeilatransiciódemocràtica(1939-1988),volumVIIde PierreVilar(dir.),HistòriadeCatalunya,Barcelona,Edicions62,1989.Santamaría, Antonio: “75 anys de la caiguda de Sabadell. Los alcaldes franquistas de Sabadell”, 1 de febrer de 2014, www.isabadell.cat/.../75-anys-de-la-caiguda-de-sabadell- opinion-l..Serrano, Jordi: Josep Xinxó Bondia, la meva vida i les JSUC de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, EditorialMontflorit,2005.SimóBach,Ricard:“GonçalSoleriBernabeu(Directordelperiòdic‘Vertical’”aSabadellencsmorts al’exili,Sabadell,EditorialAgullóCosta,1986,pp.185-187.Soler, Isidre: “Marcet i la banalització de la memòria”, 29 de maig de 2017,

www.isabadell.cat/.../opinio-disidre-soler-entesa-marcet-i-la-banal...SIGLES:BOC.BlocObreriCamperolCC.OO.:ComissionsObreresCNS:CentralNacionalSindicalistaCNT:ConfederacióNacionaldelTreball

32

CRF:CercleRepublicàFederalEC:EstatCatalàERC:EsquerraRepublicanadeCatalunyaFAI:FederacióAnarquistaIbèricaFLS:FederacióLocaldeSindicatsFNC:FrontNacionaldeCatalunyaFUE:FederacióUniversitàriaEscolarJSU:JoventutSocialistaUnificadaNDSAP:PartitNacionalSocialistaObrerAlemanyPOUM:PartitObrerd’UnificacióMarxistaPS:PartitSindicalistaPSUC:PartitSocialistaUnificatdeCatalunyaSET:Sindicatd’EmpleatsiTècnicsSRI:SocorsRoigInternacionalUGT:UnióGeneraldeTreballadors