protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius€¦ · en tasques de...

Protocol d’avaluació de la qualitathidromorfològica dels rius

Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 4

Protocol HIDRIProtocol d'avaluació de la qualitat

HIDromorfològica dels RIus


© Agència Catalana de l’Aigua, 2006

Abril de 2006

Tiratge: 500 exemplars

Disseny i producció gràfica: Barcino Solucions Gràfiques

D.L.: B-21.887-2006

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic 100% (lliure de clor) estucat mat de 135 g i les cobertes en paper ecològic (lliure de clor) estucat mat de 250 g.

L’equip de treball que ha elaborat aquest document està format per tècnics de diverses àrees de l’Agència Catalana de l’Aigua, i per l’equip con-sultor de United Research Services, S.L., amb la participació de diversos col·laboradors externs i investigadors de centres de recerca i profes-sionals qualificats.

1. La direcció i coordinació s’ha dut a terme des de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, de l’Agència Catalana de l’Aigua:Antoni Munné. Carolina Solà i Jordi Pagès

2. De l’empresa United Research Services España, S.L., han participat en l’elaboració i redacció del document: Montserrat Real, Aida Queralt,David Sàez, Vicenç Acuña i Rosa Casanovas-Berenguer

3. Com a col·laboradors externs han participat:

En la redacció del document i l’elaboració de protocols de l’índex IVF i comparació amb els valors de l’índex QBR:Cèsar Gutiérrez i Andreu Salvat

En tasques de fotointerpretació dels usos del marges fluvials:Sergio García

4. Del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, ha realitzat tasques d’assessorament tècnic: Narcís Prat

5. De l’equip d’investigació FEM (Freshwater Ecology and Management) han col·laborat i facilitat dades: Mireia Vila-Escalé, Tura Puntí i JordiJubany

6. Diverses entitats i professionals han facilitat dades de qualitat de les riberes d’ecosistemes fluvials de Catalunya: Diputació de Barcelona(Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Àrea d’Espais Naturals), Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, Consorci Costa Brava iLluís Motjé

7. S’ha utilitzat en aquest document informació, dades i material gràfic elaborat originalment per l’empresa Ekolur, i el grup de treball FEM

8. Han revisat alguna part o la totalitat del document:Marc Ordeix i Rigo, Joaquim Pou i Rovira pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) del Museu Industrial del TerJoan Verdú per l’Agència Catalana de l’AiguaMartí Boada, Xavier Cazorla, Josep Mas-Pla i Sònia Sànchez per L’Observatori – estació de seguiment de la biodiversitat de la Conca de laTordera

9. El treball ha estat avaluat per part de la Comissió Tècnica per a la Implantació de la Directiva Marc de l’Aigua, de l’Agència Catalana de l’Aigua Antoni Munné – Secretari tècnic, Narcís Prat – Coordinador, Gabriel Borràs – Director de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua


3

ÍNDEX

PRIMERA PART – Manual d'aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Caracterització de la qualitat hidromorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

La qualitat hidromorfològica a la Directiva Marc de l’Aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Eines per a l’anàlisi hidromorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Elements i paràmetres utilitzats per a la mesura de la qualitat hidromorfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Valoració dels elements de qualitat a partir dels paràmetres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Condicions morfològiques de la ribera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Qualitat de les riberes segons el grau de naturalitat dels usos del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Anàlisi del grau de complementarietat dels índexs QBR i IVF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

L’índex QBR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

L’índex IVF. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

SEGONA PART – Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica . . . . . . . 61

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Protocol 1: Paràmetres de caracterització morfològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Protocol 2: Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Protocol 3: Compliment de Cabals de Manteniment (QM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Protocol 4: índex de Connectivitat Fluvial (ICF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Protocol 5: Nivell d'endegament de la llera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Protocol 6: Naturalitat dels usos del sòl a les riberes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Protocol 7: Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Protocol 8: Índex de Vegetació Fluvial (IVF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Protocol 9: Determinació del nivell de qualitat hidromorfològica final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

TERCERA PART – Fulls de camp i laboratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

ANNEX I. Metodologies de càlcul de règim de cabals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

ANNEX II. Naturalitat dels usos del sòl a la ribera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

ANNEX III. Índex de Vegetació Fluvial (IVF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137


PRIMERA PARTManual d'aplicació


Introducció

La caracterització de la qualitat hidromorfològica segons la

Directiva Marc de l’Aigua (European Comission 2000) (en

endavant DMA), inclou l’avaluació de l’estructura física

(morfometria fluvial i estructura del bosc de ribera), així

com el règim de cabals associats als ecosistemes fluvials.

La hidromorfologia és la base de qualsevol sistema fluvial,

ja que és un element que estructura les comunitats i pro-

cessos biològics que es donen en el sistema. Els rius es

caracteritzen per ser sistemes dominats pel flux unidirec-

cional de l’aigua, juntament amb les connexions laterals de

ribera i amb el freàtic, i canvien constantment a causa de

les variacions del cabal.

El desenvolupament d’un protocol per avaluar la qualitat

hidromorfològica és un requeriment per complir amb els

objectius marcats per la Directiva Marc de l’Aigua, i té la fina-

litat de permetre i complementar l’anàlisi de la qualitat inte-

gral del sistema (l’estat ecològic). Actualment existeixen a

Europa diferents protocols d’avaluació de la qualitat hidro-

morfològica, e.g. The River Habitat Survey a la Gran Bre-

tanya (EA, SEPA, EHS 2003, Raven et al. 1998), System for

Evaluating Rivers for Conservation a Escòcia (Boon et al.

1997, 1998), el Danish Stream Habitat Index (Pedersen i

Baattrup-Pedersen 2003), el Large River Survey a Alemanya

(Fleischhacker i Hern 2002), el Système d’Evaluation de la

Qualité a França (Agences de l’Eau 2002), o les normes

CEN (European Commission 2002a, 2002b) i el projecte

STAR (www.eu-star.at) de la Unió Europea.

En aquest document es presenten les eines, els procedi-

ments de mostreig i de càlcul per caracteritzar i avaluar les

condicions hidromorfològiques dels cursos fluvials de

Catalunya. Així mateix, també s’inclouen els criteris per

valorar els resultats obtinguts i determinar la qualitat hidro-

morfològica en rius mediterranis.

La qualitat hidromorfològica a laDirectiva Marc de l’Aigua

Elements de qualitat i paràmetres

La Directiva Marc de l’Aigua inclou, a l’Annex V, una llista

amb els grups d’indicadors de qualitat per a la classifica-

ció de l’estat ecològic de les masses d’aigua superficials.

Aquests grups d’indicadors reben el nom d’elements de

qualitat. Per als rius, a l’Annex V es proposen tres ele-

ments de qualitat hidromorfològica: i) el règim hidrològic, ii)

la continuïtat fluvial i iii) les condicions morfològiques (Taula

1). Per valorar el nivell de qualitat dels elements s’utilitzen

paràmetres descriptors de cada un d’ells mesurats mit-

jançant mètriques que poden ser mesures directes, índexs

o combinacions de diferents paràmetres.

Avaluació de la qualitat hidromorfològica

Per tal de poder avaluar la qualitat hidromorfològica cal

tenir en compte les condicions de referència i poder valo-

rar, així, el grau de desviació respecte a aquestes condi-

cions. S’entenen per condicions de referència aquelles en

les quals l’alteració humana és inexistent o mínima.

L’avaluació es basa en l’assignació de la màxima qualitat

hidromorfològica quan les condicions són molt semblants

a les condicions de referència.

7Manual d’aplicació

Caracterització de la qualitat hidromorfològica

Taula 1. Elements de qualitat hidromorfològica i paràmetres proposats per a la seva caracterització a l’Annex V de la Directiva Marcde l’Aigua (2000/60/CE).

Elements de qualitat hidromorfològica Paràmetres indicatius dels elements de qualitat

Règim hidrològic Quantificació i dinàmica del cabal

Connexió amb masses d’aigua subterrànies

Continuïtat fluvial Connectivitat fluvial

Condicions morfològiques Variació de l’amplada i fondària del canal

Estructura i substrat de la llera

Estructura de la zona de ribera


La informació discriminada de les mètriques i els paràme-

tres descriptors dels elements de qualitat hidromorfològica

és imprescindible per identificar els aspectes sobre els

quals cal actuar. Tot i així, la DMA exigeix una valoració

genèrica de la qualitat hidromorfològica de cada massa

d’aigua, i això obliga a combinar les diferents mètriques

avaluades per tal de donar un nivell de qualitat final. Els

resultats de la valoració de la qualitat hidromorfològica es

poden expressar en els 5 nivells de qualitat proposats per

la DMA (Taula 2). Aquesta classificació en 5 categories és

útil per prioritzar actuacions i fer un seguiment adequat

dels resultats de l’aplicació dels plans de mesures. Per

determinar l’estat ecològic de les masses d’aigua, en

canvi, les guies elaborades per la Comissió Europea per a

la correcta implantació de la DMA (European Commission

2003b) preveuen tan sols la utilització de dos nivells de

qualitat hidromorfològica en funció de si els elements de

qualitat corresponen o no a condicions del tot o gairebé

del tot inalterades.

Xarxes de control

A l’Annex V de la Directiva Marc de l’Aigua s’especifiquen

les característiques de les xarxes de control de les aigües

superficials segons els requeriments establerts a l’Article 8.

En concret es defineixen tres xarxes de control amb l’ob-

jectiu d’oferir una visió coherent i comprensiva de l’estat

ecològic i químic de cada conca.

• Control de vigilància (surveillance monitoring). Ha

d’aportar informació que permeti:

– Complementar i validar el procediment de valoració

d’impacte detallat a l’Annex II de la DMA.

– El disseny eficient i efectiu de futurs programes de

control.

– La valoració de canvis a llarg termini de les condicions

naturals.

– La valoració de canvis a llarg termini fruit de l’activitat

antropogènica àmpliament estesa.

• Control operatiu (operational monitoring). Té per

objectiu:

– Determinar l’estat i evolució d’aquelles masses d’ai-

gua amb risc de no complir els objectius ambientals

de la Directiva Marc de l’Aigua.

– Valorar qualsevol canvi en l’estat d’aquestes masses

d’aigua a partir de l’aplicació del programa de mesures.

• Control d’investigació (investigative monitoring). Cal

establir-ne:

– Allà on es superen els límits establerts pels objectius

ambientals fixats i se’n desconeixen les causes.

– Per determinar la magnitud i els impactes en casos de

contaminació accidental.

– Allà on el control de vigilància mostri indicis de no com-

pliment dels objectius ambientals i no s’hagi establert

encara el control operatiu per manca d’informació.

Els paràmetres o mètriques que es proposen per valorar

els elements de qualitat hidromorfològica variaran per

cada tipus de control en funció dels objectius pels quals

han estat dissenyats. La seva utilització es centra en les

xarxes de control de vigilància i control operatiu, i per

aquest últim, només amb l’objectiu de validar l’operativitat

del programa de mesures.

Eines per a l’anàlisi hidromorfològica

A continuació es presenten les principals eines o metodo-

logies de treball previstes per utilitzar en la determinació

dels paràmetres i les mètriques que han de servir per ava-

luar la qualitat hidromorfològica.

La unitat o punt de mostreig

L’àmbit del mostreig hidromorfològic és la unitat o punt de

mostreig, i aquest variarà en funció de l’element a valorar.

8 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus

Taula 2. Nivells de qualitat hidromorfològica.

Nivell de qualitat Color identificatiu Equivalència per al càlcul de l’estat ecològic

Condicions del tot o gairebé del tot inalterades

Condicions alterades, que poden ser acceptables

Condicions alterades, que no són acceptables (de menys a més grau)

Molt bo

Bo

Mediocre

Deficient

Dolent


Les dimensions dels aspectes morfològics a caracteritzar

canvien a mesura que les dimensions del riu incrementen i

conseqüentment, la mida de la unitat de mostreig s’haurà

d’escalar d’acord amb les dimensions del sistema fluvial

(Church 2002). Per tal d’escollir un tram de mostreig dins

d’una massa d’aigua (unitat homogènia de gestió definida

per la DMA), cal tenir en compte la variació espacial que

presenti la massa d’aigua. L’objectiu és que el tram sigui

representatiu respecte la morfologia del canal, els usos del

sòl, la geologia i la geomorfologia de la massa d’aigua a la

qual pertany.

Ara bé, no tots els aspectes que cal avaluar per deter-

minar la qualitat hidromorfològica d’una massa d’aigua es

mesuren en els mateixos punts, o unitats de mostreig.

Alguns aspectes fan referència al conjunt de la massa

d’aigua i s’avaluen tant al camp com a través de treball

sobre sistemes d’informació geogràfica (SIG). És el cas,

per exemple, de la mesura del nivell d’endegament de

la massa d’aigua o de la naturalitat de la ribera segons

els usos del sòl. Altres aspectes, com el compliment

dels cabals de manteniment o la connectivitat fluvial, fan

referència a determinades infraestructures que hi hagi al

llarg de la massa d’aigua. Cal tenir en compte que per a

cada massa d’aigua hi poden haver vàries infraes-

tructures a valorar. Finalment uns altres aspectes, com

l’índex de l’Hàbitat Fluvial (IHF), l’índex de Qualitat del

Bosc de Ribera (QBR) o l’índex de Vegetació Fluvial (IVF),

sí que es mesuren en un punt de mostreig concret,

que ha de ser el màxim representatiu de la massa

d’aigua. De totes maneres, si la massa d’aigua no és

prou homogènia s’aconsella l’ús de diversos punts de

mostreig.

En el protocol de cada una de les mètriques previstes en

l’avaluació de la qualitat hidromorfològica es determina

on es realitza la mesura i quines mides ha de tenir la

unitat de mostreig. L’exacta localització dels trams esco-

llits, així com els seus límits en la plana al·luvial, seran

marcats exactament en un sistema d’informació geogrà-

fica (SIG).

Recol·lecció de dades

Algunes de les fonts d’informació inicials útils per a l’anà-

lisi hidromorfològica dels rius són mapes, ortofotomapes,

fotografies aèries i capes de SIG, així com diferents treballs

realitzats sobre delimitació de les zones inundables. En el

cas de Catalunya es pot utilitzar l’INUNCAT (Pla Especial

d’Emergències per Inundacions a Catalunya: Comissió de

Protecció Civil de Catalunya, 1997), o els diversos treballs

de la PEF (Planificació d’Espais Fluvials) actualment en

curs. També és útil tenir informació sobre els cabals en

règim natural, i estudis sobre els cabals ambientals o de

manteniment necessaris per a mantenir una mínima quali-

tat de l’ecosistema fluvial. En el cas de Catalunya és im-

portant analitzar l’estudi d’actualització de l’avaluació de

recursos hídrics de les conques internes de Catalunya

(Agència 2002), i el Pla Sectorial de Cabals de Manteni-

ment de les conques internes de Catalunya (Agència

2005).

Avaluació de paràmetres mitjançant càlculsde SIG

L’ús del SIG és molt útil per treballar amb paràmetres que

fan referència a la conca, a la geologia, a la plana al·luvial i

a la geomorfologia del canal (pendent, sinuositat, etc.). Els

resultats de l’avaluació poden ser validats posteriorment

en el mostreig de camp. En certs casos, l’avaluació d’a-

quests paràmetres requerirà el criteri expert. El criteri

expert implica transferència de dades o coneixements des

de sistemes similars en altres conques o de trams propers

riu amunt o riu avall del tram escollit pel mostreig (Thorne

et al. 1997).

Mostreig de camp

El mostreig de camp es realitza a les unitats de mostreig

prèviament definides en el SIG. Qualsevol canvi en la loca-

lització del tram ha de ser degudament anotat per tal de

recalcular les mètriques basades en SIG. És convenient fer

fotografies per tal de millorar la qualitat de l’avaluació. Els

protocols de camp han de ser completats i, a ser possible,

s’han de comprovar els resultats obtinguts prèviament

amb el SIG. El mostreig de camp hauria d’incloure un

recorregut al llarg del curs fluvial, travessant la llera a ser

possible en més d’un punt per poder valorar adequada-

ment ambdues ribes. En grans rius pot ser preferible fer un

recorregut integral del tram amb barca.

Temporalització del mostreig

L’adequació temporal del mostreig queda determinada per

les característiques de les mètriques que s’han d’avaluar

en cada cas. L’efecte de les barreres s’haurà de valorar en

els períodes crítics de migració de les truites o de les espè-

cies pròpies de cada sistema, de la mateixa manera que

els paràmetres relatius a la vegetació de ribera cal avaluar-

los a la primavera o a l’estiu (de maig a setembre).



Elements i paràmetres utilitzats per ala mesura de la qualitathidromorfològica

En referència als elements de qualitat hidromorfològica que

cal tenir en compte en cada una de les xarxes de control,

la DMA estableix que la xarxa de vigilància ha d’incloure

tots els elements de qualitat que es considerin rellevants,

mentre que la xarxa de control operatiu hauria de contem-

plar només aquells elements més sensibles a les pressions

que afecten la massa d’aigua (Taula 3). El control d’investi-

gació està pensat per donar resposta a situacions especí-

fiques, raó per la qual no té definits uns elements de qualitat

a tenir en compte, sinó que aquests variaran en funció del

cas concret pel qual s’hagi establert el control.

Amb aquesta perspectiva, i tenint en compte els elements

i els paràmetres de qualitat hidromorfològica que es pro-

posen tant a la pròpia Directiva Marc de l’Aigua com a la

Guidance of Monitoring (European Commission 2003a),

s’ha considerat adequada la utilització dels següents ele-

ments i paràmetres hidromorfològics:

• Per al control de vigilància s’han considerat indicadors

que fan referència als tres elements de qualitat hidro-

morfològica: règim hidrològic, continuïtat fluvial i condi-

cions morfològiques.

• En el control operatiu no és necessari fer una valoració

de tots els elements hidromorfològics, sinó tan sols dels

més sensibles a les pressions que afecten la massa d’ai-

gua. El coneixement previ de les pressions permet una

anàlisi més acurada dels elements de qualitat que hi són

sensibles. Sembla doncs adequat l’ús de paràmetres i

indicadors capaços d’aportar una informació més

exhaustiva tot i resultar més costosos d’aplicar (Taula 3).

• Els elements i paràmetres considerats en el control d’in-

vestigació depenen de cada cas. Les causes que fan

recomanable la posada en marxa d’un control d’investi-

gació són les mateixes que determinen quins elements

de qualitat i quins paràmetres són els adequats. En ter-

mes generals, donada l’excepcionalitat d’aquest tipus de

control, es requerirà d’anàlisis en profunditat de les pro-

blemàtiques detectades i, per tant, del mateix tipus de

paràmetres i indicadors proposats pel control operatiu.

Valoració dels elements de qualitat apartir dels paràmetres

La Directiva Marc de l’Aigua estableix que els elements de

qualitat hidromorfològica han de servir per diferenciar

entre el molt bon estat ecològic i el bon estat ecològic

d’aquelles masses d’aigua en què els elements de quali-

tat biològics i fisicoquímics assoleixen les condicions de

referència o similars (el molt bon estat). La valoració de la

qualitat hidromorfològica es determinarà a través dels

valors obtinguts en els diferents elements, que al mateix

temps s’hauran avaluat a través de la caracterització

d’uns determinats paràmetres. S’ha de remarcar que no


Taula 3. Elements, paràmetres i mètriques usats en el control de vigilància i en el control operatiu.

Elements Paràmetres Mètriques i índexsControl de vigilància Control operatiu

Règim Compliment dels • Relació entre cabals mesurats i • Relació entre cabals mesurats ihidrològic cabals de cabals ambientals o de cabals ambientals o de

manteniment manteniment (mesures puntuals) manteniment (mesures en continu)

Alteració del règim • Indicadors d’alteració hidrològica • Indicadors d’alteració hidrològicahidrològic. Desviació (IHA) segons l’aproximació (IHA) segons l’aproximaciórespecte el cabal en del rang de variabilitat (RVA), del rang de variabilitat (RVA)

règim natural en estacions d’aforament automatitzades

Continuïtat Continuïtat en el canal • Nombre i valoració de • Mesures de les comunitatsfluvial fluvial les barreres (índex de ictícoles a banda i banda de

connectivitat fluvial - ICF) les barreres

Condicions Estructura i substrat • Grau d’endegament de la llera • Índex d’hàbitat fluvial (IHF)morfològiques de la llera • Índex d’hàbitat fluvial (IHF)

Estructura de la zona • Naturalitat de la ribera segons • Índexs de qualitat del boscde ribera els usos del sòl de ribera (QBR) i de

• Índex de qualitat del bosc la vegetació fluvial (IVF)de ribera (QBR)


tots els paràmetres analitzats són posteriorment usats

com a indicadors sobre els elements de qualitat hidro-

morfològica, però que en canvi s’usen per a la caracterit-

zació dels trams avaluats.

Règim hidrològic

La naturalitat del règim hidrològic s’avalua de forma dife-

rent segons es realitzi un control de vigilància o un control

operatiu. En el cas del control de vigilància, s’avalua a tra-

vés del compliment dels cabals ambientals o de manteni-

ment calculats en cada tram fluvial. En el cas del control

operatiu, a través del compliment dels cabals ambientals o

de manteniment i de l’alteració del règim hidrològic (índex

IHA).

L’índex IHA també pot ser aplicat en estacions d’afora-

ment automatitzades dins del control de vigilància.

Aquest valor es complementarà, en les masses d’aigua

on es pugui calcular, al valor del compliment dels cabals

ambientals o de manteniment assignats a cada massa

d’aigua.

Compliment dels cabals ambientals o demantenimentEl compliment del cabal de manteniment s’avalua a través

d’una comparació de les mesures de cabals reals, ja siguin

mesures puntuals realitzades manualment per un mostre-

jador o mesures en continu d’una estació d’aforament,

amb els cabals ambientals o de manteniment que s’han

predefinit per cada tram de riu. Aquests cabals s’han fixat

amb l’objectiu de limitar l’explotació i extracció d’aigua del

medi fluvial per garantir un bon funcionament de l’ecosis-

tema.

La mesura del compliment dels cabals ambientals o de

manteniment s’aplicarà a totes les masses d’aigua, per bé

que la metodologia seguida variarà lleugerament en funció

de si els trams o masses d’aigua fluvials estan o no sotme-

sos a alguna pressió relacionada amb la regulació, les

extraccions d’aigua o les derivacions cap a minicentrals

hidroelèctriques (vegeu la Figura 1). En aquests casos, que

són els susceptibles d’incomplir els cabals de manteni-

ment per causes antròpiques, el compliment de cabals

ambientals s’avaluarà de forma conjunta a l’element de

qualitat de continuïtat fluvial, ja que ambdós van associats

a infrastructures que es situen de forma transversal al riu i

que d’una banda provoquen una possible discontinuïtat en

el canal i de l’altra són potencials punts de captació d’ai-

gua que poden causar un incompliment del cabal ambien-

tal o de manteniment.

En general, però, es considerarà que aquells trams o mas-

ses d’aigua on no hi hagi infraestructures transversals al

flux de l’aigua, que alteren el règim i magnitud del cabal,

assoleixen el màxim nivell de qualitat pel que fa a la conti-

nuïtat fluvial. Quant a la naturalitat del règim hidrològic, en

cas de no complir els cabals de manteniment es conside-

rarà no avaluable, ja que tot i no tenir infraestructures en la

massa d’aigua a avaluar l’alteració del règim hidrològic pot

venir d’aigües amunt.

Els passos a seguir per determinar si en un punt es

compleixen o no els cabals de manteniment i per assignar

un nivell de qualitat a partir del compliment d’aquests

cabals, es resumeixen a la Figura 1, i s’expliquen a conti-

nuació.

Assignació del cabal ambiental o de manteniment (QM) Per a l’assignació d’un règim de cabals ambientals o de

manteniment es cercaran estudis concrets referents a

cada tram fluvial. Avui dia existeixen diversos mètodes

d’anàlisi per a l’establiment de règims de cabals ambien-

tals (Annex I). En cas de no existir estudis contrastats es

procedirà a establir un règim de cabals ambientals seguint

el mètode QPV a baix explicat.

En el cas dels rius de les conques internes de Catalunya,

el cabal de manteniment s’assignarà segons el que s’es-

tableix al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les

Conques Internes de Catalunya (Agència 2005) (www.gen-

cat.net/aca).

És important que el règim de cabals ambientals o de man-

teniment segueixi una modulació temporal. Alhora, també,

el règim de cabals ambientals o de manteniment a respec-

tar en cada punt fluvial no pot ser mai superior al cabal

que, de manera natural, hi estigui circulant en cada

moment. L’article 59.7 del text refós de la Llei d’aigües

(Reial Decret Legislatiu 1/2001) exposa literalment: “Els

cabals ecològics o demandes ambientals no tenen caràc-

ter d’ús... i es consideren com una restricció que s’imposa

amb caràcter general als sistemes d’explotació”. En ser

considerats com a restricció, i no com a ús, no s’han de

garantir en la totalitat de la seva magnitud i de manera

constant, sinó tan sols quan, de manera natural, circulin

pel punt analitzat. Així doncs, el cabal de manteniment

s’ha de garantir si aigües amunt de l’explotació el cabal

circulant és igual o superior. Si el cabal circulant abans de

la detracció, ús o explotació d’aquest, de manera natural,

és inferior al cabal de manteniment fixat, el cabal que cal

satisfer des de l’explotació o infraestructura de regulació

passa a ser el mateix que el circulant.



Mètode QPV per al càlcul del cabal de mantenimentAquest mètode s’utilitzarà en el cas de no posseir estudis

específics i contrastats que determinin un règim de cabals

ambientals en el tram o massa fluvial a analitzar. El mètode

de cabals de percentatges variables (QPV) és una adapta-

ció del mètode Tennant que es calcula a partir d’un per-

centatge sobre el cabal mitjà interanual que varia en funció

de la magnitud d’aquest. El mètode es basa en l’aportació

anual coneguda al tram fluvial analitzat, i fixa el cabal bàsic

graduant els percentatges en funció del rang de cabals

mitjans interanuals (Taula 4).


Nivell de qualitatMMOLT BO

Determinació del cabal abans (Qx) idesprés (Qy) de la infraestructura

(Qy < Qx ?)

Determinació delnivell de qualitat

segons la taula 6.

Determinació del graud’acceptabilitat per

cada mes durant un any hidrològic, segons la

ttaula 7.

Control de vigilància

Control operatiu

NO (C > 1)

SÍ(C ≤ 1)

NNO AVALUABLE (caldrà investigar-neles causes aigües

amunt)

Assignació d’uncabal de

manteniment(QM) en un punt

de mostreig

Mesura delcabal real (QR)en un punt de

mostreig

Presència d’infraestructures de regulació, captació o derivació d’aigua a la massa

d’aigua o tram estudiat

NO (C > 1)

SÍ (C ≤ 1)

Assignació d’uncabal de

manteniment(QM) sota cadainfraestructura

Mesura delcabal real (QR)

sota cadainfraestructura

Compliment (C) dels cabals demanteniment?C = QM / QR

Determinació del graud’incompliment (GI) apartir dels mesos no

acceptables (i)

2

=

iiQR

QM GI

NO SÍ

Compliment (C) dels cabals demanteniment?C = QM / QR

( )

Figura 1. Esquema dels passos a seguir fins a l’obtenció d’un nivell de qualitat segons el compliment dels cabals de manteniment, per al control de vigilància i per a l’operatiu.



Per obtenir els cabals de manteniment, el cabal bàsic QPV

es multiplicarà per 0,8 els mesos de juliol, agost i setem-

bre. La resta de mesos restarà el valor del QPV com a

cabal ambiental.

Càlcul del cabal realEn el control de vigilància el cabal real s’obtindrà a través

d’una mesura puntual que es realitzarà al camp en el

mateix moment en què s’avaluï la connectivitat del canal

fluvial. En el control operatiu serà necessària, com a mínim,

una dada mensual durant tot un any hidrològic (d’octubre

a setembre, 12 dades en total com a mínim). Aquestes

dades poden obtenir-se a través de dades d’una estació

d’aforament o, en cas de no disposar d’una estació en el

punt necessari, mitjançant mesures manuals de cabal.

Per tal de calcular el cabal real que passa per un punt

determinat allà on no hi hagi cap estació d’aforament,

caldrà:

• Determinar una secció que sigui representativa del tram

fluvial que es vol analitzar. És preferible escollir un seg-

ment de riu rectilini on la profunditat, l’amplada, la velo-

citat i el pendent siguin el màxim d’uniformes. És

imprescindible que per la secció seleccionada hi passi

tot el cabal del riu, i que hi hagi el mínim de turbulències.

• La profunditat mínima per tal que es pugui dur a terme

la mesura és de 0,10 m.

• És preferible l’absència de plantes aquàtiques, neu i cris-

talls de gel. Si és necessari es netejarà la secció a aforar

i s’indicarà al full de camp que s’ha fet aquesta operació.

• Per tal de determinar el cabal s’ha de mesurar la veloci-

tat de l’aigua i l’àrea de la secció. La secció escollida es

dividirà en sub-seccions (Figura 2), i en cadascuna

d’elles es mesurarà la velocitat de l’aigua, aproximada-

ment a 1/3 de la distància entre el fons i la superfície, i

es mesurarà també la profunditat. Per tal de calcular el

cabal d’aigua que passa per la secció es sumaran els

cabals en cada sub-secció:

Cabal en una sub-secció: Qi = Vi Ai

Cabal total: QT = ΣQi

on Vi és la velocitat de l’aigua en la sub-secció i Ai és l’à-

rea de la sub-secció.

Determinació del compliment dels cabals demanteniment Es determinarà el nivell de compliment del cabal de man-

teniment (C) segons la següent fórmula:

Aquesta fórmula caldrà aplicar-la sobre una sola dada de

cabal en el control de vigilància i sobre un mínim de dotze

mesures mensuals d’un any hidrològic complet pel control

operatiu.

Si es compleixen els cabals de manteniment (C � 1), es

determinarà directament el nivell de qualitat (vegeu l’apar-

tat següent). Si s’incompleixen, caldrà analitzar les infraes-

Dos punts de mesura de la velocitat(a 1/5 i 4/5 de la profunditat)

Amplada

Sub

Un sol punt de mesura de la velocitat (a 1/3 de la profunditat)

Amplada de la secció

Sub-seccions (mesures de profunditat/velocitat)

Figura 2. Esquema de la secció d’un riu amb les sub-seccions on es mesurarà la velocitat i la profunditat.

Taula 4. Taula per calcular el cabal bàsic en funció del cabalmitjà interanual mitjançant el mètode QPV.

Cabal mitjà Cabal bàsic QPVQ (m3/s) Qb (m3/s)

Q < 0,125 0,025

0,125 < Q < 2 20% Q (màxim de 0,3)

2 < Q 15% Q

Fórmula

Paràmetres

C = QMQR

QM = Cabal de manteniment exigit en el moment de la mesura

QR = Cabal mesurat in situ o enestacions d’aforament



tructures o afeccions que en són la causa. L’incompliment

dels cabals de manteniment es penalitzarà en la valoració

de la qualitat hidromorfològica sempre i quan sigui degut a

causes antròpiques.

S’avaluaran les infraestructures existents o afeccions dins

de la massa d’aigua fluvial relacionades amb la regulació

i/o extracció d’aigua, i/o la derivació de cabals.

S’analitzaran:

a.Trams situats aigües avall d’infraestructures amb capa-

citat de regulació

b.Trams situats dins la zona d’influència d’una extracció o

derivació d’aigua:

– Per sota d’un assut amb captació per usos consumptius

– Entre la derivació i el retorn d’una minicentral hidro-

elèctrica o altres usos no consumptius.

En aquests punts es comprovarà el compliment del cabal

de manteniment aigües avall de la captació, derivació o

regulació. Si no es compleixen els cabals de manteniment

(C>1), es compararan el cabal abans (Qx) i després (Qy) de

la infrastructura:

En cas que el cabal després de la infrastructura (Qy) sigui

inferior al cabal abans de la infrastructura (Qx), s’evidencia

el fet que la infrastructura és causant o com a mínim

agreujant del fet que s’incompleixi el cabal de man-

teniment aigües avall. En aquests casos es penalitzarà l’in-

compliment tal i com s’explica a l’apartat següent

“Determinació dels nivells de qualitat”.

Determinació dels nivells de qualitat El nivell de qualitat segons el compliment dels cabals de

manteniment es determinarà d’una manera o d’una altra

segons si es tracta del control de vigilància o de l’operatiu.

Control de vigilància

En el control de vigilància, es disposa d’una única dada de

cabal, per tant el nivell de qualitat es determinarà directa-

ment segons la Taula 5 o 6. En el cas que dins de la massa

d’aigua existeixin estacions d’aforament automatitzades,

es realitzaran també mesures complementàries mitjançant

l’índex IHA.

En masses d’aigua o trams fluvials en què no hi ha infra-

estructures de captació, derivació o regulació del flux i

no es compleixen els cabals de manteniment, el nivell de

qualitat del compliment dels cabals de manteniment es

considera no avaluable. En cas que no hi hagi infra-

estructures i es compleixin els cabals de manteniment

el nivell de qualitat és molt bo. (Figura 1; Taula 5).

Taula 5 Nivells de qualitat segons compliment de cabals demanteniment dins el control de vigilància en tramssense infraestructures de captació, derivació oregulació del flux.

Nivell de compliment (C)

� 1 > 1

Molt bo No avaluable

En cas d’existir infraestructures, el nivell de qualitat ve de-

terminat per la taula 6:

Control operatiuEl control operatiu, en aquest cas, ens serveix per validar

l’eficiència del programa de mesures. Es considera que el

programa de mesures haurà estat eficient si es compleixen

els cabals de manteniment per tots els mesos de l’any o

bé es demostra que l’incompliment és degut a causes

naturals i no antròpiques. Així, per cada mes, s’obtindran

dos nivells: acceptable o no acceptable, segons es mos-

tra a la Taula 7.

assut

Qy

Qx

Figura 3. Cabals abans i després d’una estructura física deretenció tipus presa o assut.

Taula 6 Nivells de qualitat segons compliment de cabals de manteniment dins el control de vigilància en trams amb infraestructuresde captació, derivació o regulació del flux.


< 1 1 – 1,2 1,2 – 2 >2

No Bo Bo Bo Bo

Sí Bo Mediocre Deficient Dolent

Quan es compleixin els cabals de manteniment aigües avall d’una infraestructura, no es realitzarà la comparació dels cabals aigüesamunt i avall ja que el resultat no afectaria en la valoració del nivell de qualitat.

Qy<Qx


S’aplicarà la taula anterior per cadascun dels valors men-

suals, però es considerarà que el programa de mesures ha

estat eficient només si s’obté un resultat acceptable en

tots els mesos.

Per obtenir una mesura del grau d’incompliment en el con-

trol operatiu es sumaran els resultats del nivell de compli-

ment (C) d’aquells mesos en què el resultat sigui no

acceptable, segons la Taula 7. Per fer el sumatori s’utilitza-

ran els valors al quadrat de manera que en el valor final de

la suma tinguin més pes els casos en què el cabal real

queda molt per sota del cabal de manteniment.

En funció del valor final del sumatori del grau d’incompli-

ment (GI) s’estableixen tres categories d’infracció:

• Incompliment lleu (color groc): quan GI<10

• Incompliment elevat (color taronja): quan 10<GI<30

• Incompliment greu (color vermell): quan GI>30

Alteració del règim hidrològicEn aquest document, s’exposa un mètode que permet

determinar uns objectius quant a naturalitat del règim

hidrològic, així com un rang de valors per a cada objectiu

que permeten dir si el règim hidrològic d’un sistema fluvial

es troba en un estat alterat o bé està en un estat relativa-

ment natural. Aquesta metodologia es basa en els treballs

de Richter (1996, 1997), i el seu principi és la caracteritza-

ció dels atributs del règim de cabal amb significat ecològic

i la seva transposició a un seguit d’objectius de gestió.

Aquests objectius poden ser aleshores usats com a guia

per al disseny de plans de mesures específiques per a la

restauració de la naturalitat del règim hidrològic tal i com

exigeix la Directiva Marc de l’Aigua.

El paradigma de la naturalitat del règim hidrològic indica

que el rang complet de variació intra i interanual del règim

hidrològic, així com les característiques associades de

temporalitat, duració, freqüència i taxes de canvi, són crí-

tiques en el manteniment de la biodiversitat i de la integri-

tat dels ecosistemes aquàtics (Poff 1996).

Les característiques de la hidrologia són útils i apropiades

per avaluar la integritat de l’ecosistema al llarg del temps,

per vàries raons:

1. Moltes característiques abiòtiques de l’ecosistema flu-

vial varien d’acord a les condicions hidrològiques, inclo-

ent-hi l’oxigen dissolt, la temperatura de l’aigua, els

sòlids en suspensió, la distribució de mides de partícu-

les a la llera i l’estabilitat del substrat (e.g., Ward i

Stanford 1983, Allan 1995, Richter et al. 1996).

2. A gran escala, la morfologia del canal i de la plana

al·luvial ve determinada pels processos fluvials causats

pel cabal, i especialment pels cabals elevats (Leopold et

al. 1964).

3. En contrast amb els registres de monitoreig biològics,

que són relativament curts i amb mesures estacionals,

les sèries de cabal són molt més llargues, de precisió

diària i disponibles per a una elevada varietat de rius (de

4 a 10 ordres fluvials), cosa que permet inferir de forma

més robusta l’efecte antròpic sobre els ecosistemes flu-

vials.

Metodologia utilitzadaEl mètode emprat segueix els principis de l’Aproximació

segons el Rang de Variabilitat (RVA) de Richter et al.

(1997). L’RVA s’utilitza actualment als Estats Units

d’Amèrica, al Canadà i a Sud Àfrica com a eina de

diagnòstic habitual (Tharme 2003).

Aproximació segons el rang de variabilitat (RVA)

L’RVA té bàsicament 6 passos:

1. El rang natural de variabilitat en el règim hidrològic és

caracteritzat usant un conjunt de 33 paràmetres

hidrològics de rellevància ecològica. Aquests es deter-

minen en sèries de cabal mig diari de sistemes fluvials

no afectats per l’activitat humana o bé en sèries simu-

lades de cabal restituït o de règim natural. En el cas dels

rius de les conques internes de Catalunya es pot utilit-

zar l’estudi d’actualització de l’avaluació de recursos


Taula 7. Resultats obtinguts en el control operatiu pel que faal compliment dels cabals de manteniment.


� 1 > 1

No Acceptable Acceptable

Sí Acceptable No AcceptableQy<Qx

Fórmula

Paràmetres

GI = Σi(QM )2

QRi

GI = Grau d’incomplimentQM = Cabal de manteniment exigit enel moment de la mesuraQR = Cabal mesurat in situ o enestacions d’aforament pel mes i


hídrics de les conques internes de Catalunya (Agencia,

2002). De cadascun dels indicadors es calculen les mit-

janes anuals i la desviació estàndard d’aquestes al llarg

de la sèrie.

2. Es determinen els objectius per cadascun dels 33 indi-

cadors usats (vegeu els Indicadors d’Alteració de la

Hidrologia (IHA) més endavant). El principi fonamental

és que el sistema fluvial ha de ser gestionat de tal

manera que el valor anual dels indicadors calculats

sobre les sèries de cabal de les estacions d’aforament

caigui dins el rang de variació determinat en el pas 1.

Així doncs, els objectius de gestió per cada indicador

s’expressen com un rang de valors acceptables. Els

objectius són ambdós, el límit superior i inferior del rang

determinat a partir de la mitjana ± desviació estàndard

(SD). Tot i això, s’ha de remarcar que l’amplitud del rang

no té perquè ser la mateixa per a cada indicador,

podent-se usar 2 SD en aquells casos en què es con-

sideri oportú.

3. Usant els objectius de gestió determinats amb l’RVA,

l’equip de gestors fluvials ha de dissenyar un conjunt de

plans de mesures que permetin assolir els objectius de

gestió en tots, o gairebé tots, els anys.

4. Simultàniament a l’aplicació dels plans de mesures per

recuperar la naturalitat del règim hidrològic, s’ha de

començar o continuar un estudi dissenyat específica-

ment per valorar els efectes dels plans de mesures

sobre l’ecosistema fluvial. Els objectius de gestió deter-

minats amb l’RVA són en realitat intermediaris per tal

d’assolir els objectius d’estat ecològic, de manera que

l’estudi d’avaluació del pla de mesures hauria d’incloure

mesures sobre indicadors biològics, fisicoquímics i

hidromorfològics. El coneixement adquirit a través d’a-

quests estudis d’avaluació ajudarà a avaluar l’eficàcia

dels plans de mesures implementats així com a deter-

minar si els objectius determinats amb l’RVA eren apro-

piats.

5. Al final de cada any, els 33 indicadors sobre naturalitat

del règim hidrològic són calculats i es comparen amb

els objectius de gestió determinats amb l’RVA per com-

provar si els plans de mesures són efectius o no.

6. Es repeteixen els passos 2-5, incorporant els resultats

dels anys precedents així com els resultats dels estudis

d’avaluació per tal de revisar els plans de mesures en

cas necessari.

Caracterització del règim hidrològic

Richter et al. (1996) i Poff (1996) suggereixen que hi ha

5 components crítics del règim hidrològic que regulen els

processos ecològics en els ecosistemes fluvials: la mag-

nitud del cabal, la freqüència de cabals per sobre o per

sota de certes magnituds, el temps en què el cabal es

manté en determinades condicions, la temporalitat o pre-

dictabilitat de cabals de certes magnituds i la taxa de

canvi dels cabals. Hi ha multitud de variables que definei-

xen diferents aspectes del règim hidrològic i d’altra

banda, no hi ha cap variable que representi per si sola els

processos importants per al funcionament de l’ecosis-

tema fluvial. Tot i això, és possible isolar els indicadors

clau dels 5 components crítics prèviament esmentats

(Clausen i Biggs 1997, 2000). Els indicadors usats són

bàsicament els Indicadors d’Alteració de la Hidrolo-

gia (IHA) proposats per Richter et al. (1997), que s’expo-

sen seguidament conjuntament amb els aspectes de

l’ecosistema influenciats per cadascun d’aquests compo-

nents crítics.


Rang de variabilitat acceptable

anajtiM

DS +

anajt iM

Rang de variabilitat del paràmetre

DS

- anajtiM

Rang de variabilitat acceptableRang de variabilitat acceptable

Rang de variabilitat del paràmetreRang de variabilitat del paràmetre

Magnitud del cabal a escala mensual

Paràmetre hidrològic Influències en l’ecosistema

Cabal mig mensual • Disponibilitat d’hàbitat per als organismes aquàtics.

• Humitat del sòl per les comunitats vegetals de ribera.

• Disponibilitat d’aigua per als organismes terrestres.

• Disponibilitat d’aliments per mamífers.

• Accés dels depredadors a les àrees de fresa.

Subtotal 12 paràmetres • Influències sobre la temperatura de l’aigua, els nivells d’oxigen i la fotosíntesi en la columna d’aigua.



Magnitud i duració de les condicions extremes del cabal a escala anual


Mínim anual, mitjana d’1 dia. • Balanç de competitivitat entre organismes oportunistes i organismes

Mínim anual, mitjanes de 3 dies. especialitzats.

Mínim anual, mitjanes de 7 dies. • Creació d’espais per a la colonització de vegetals terrestres.

Mínim anual, mitjanes de 30 dies. • Estructuració de l’ecosistema aquàtic per factors abiòtics versus factors biòtics.

Mínim anual, mitjanes de 90 dies. • Estructuració de la morfologia del canal fluvial i de les condicions físiques de l’hàbitat.

Màxim anual, mitjana d’1 dia. • Estrès hídric en els vegetals de ribera.

Màxim anual, mitjanes de 3 dies. • Deshidratació en organismes terrestres.

Màxim anual, mitjanes de 7 dies. • Estrès anaeròbic en vegetals de ribera.

Màxim anual, mitjanes de 30 dies. • Quantitat de nutrients intercanviables entre rius i planes al·luvials.

Màxim anual, mitjanes de 90 dies. • Duració de les condicions estressants com baixes concentracions d’oxigen i contaminants químics orgànics per als organismes aquàtics.

Nombre de dies sense cabal. • Distribució de les comunitats vegetals en la plana aluvial, braços abandonats Cabal basal: mínima de 7 dies / i basses adjacents al curs fluvial.cabal mig anual. • Duració dels cabals elevats per a disposició de residus i per regeneració

de sediments de la llera.

Subtotal 12 paràmetes

Temporalitat de les condicions extremes del cabal a escala anual


Dia Julià del mínim diari de l’any. • Compatibilitat dels cicles de vida amb els organismes.

Dia Julià del màxim diari de l’any. • Predictabilitat de l’estrès per als organismes.

• Accés a hàbitats especials durant la reproducció o per evitar la predació.

Subtotal 2 paràmetres • Zones de fresa per a peixos migradors.

• Evolució de les estratègies de vida i de les pautes de comportament.

Freqüència i duració dels polsos de cabal elevat i baix


Nombre de polsos de cabal baix • Freqüència i magnitud de les condicions d’estrès hídric pels vegetalsper any. de ribera.

Nombre mig de dies de duració • Freqüència i duració de l’estrès anaeròbic pels vegetals de ribera.dels polsos de cabal baix. • Disponibilitat d’hàbitat a la plana al·luvial per als organismes aquàtics.

Nombre de polsos de cabal elevat • Intercanvis de nutrients i de matèria orgànica entre el riu i la plana al·luvial.per any. • Disponibilitat de minerals del sòl.

Nombre mig de dies de duració • Accés dels ocells aquàtics a zones d’alimentació, descans i reproducció.dels polsos de cabal elevat. Influències en el transport de materials de la llera, en la textura dels sediments

del canal i en la pertorbació per mobilitat de substrat durant els polsos de Subtotal 4 paràmetres cabal elevat.

Taxa i freqüència dels canvis en les condicions del cabal d’aigua


Taxes de canvi negatiu: mitjana de • Estrès hídric en vegetals de ribera.totes les diferències negatives entre • Aïllament dels organismes en illes o en la plana al·luvial.dies consecutius. • Estrès de deshidratació en els organismes de la zona limítrof entre ecosistemaTaxes de canvi positiu: mitjana de fluvial i terrestre.totes les diferències positives entre dies consecutius.

Nombre de punts d’inflexió hidrològics

Subtotal 3 paràmetres

Total 33 paràmetres


Passos a seguirPer a la determinació de tots aquests paràmetres s’utilitza

una aplicació de software desenvolupada per The Nature

Conservacy (The Nature Conservacy 2005). Aquesta

aplicació es pot obtenir lliurement des d’Internet

(http:// www.freshwaters.org/tools/index.shtml) o (http://

www.gencat.net/aca), i va acompanyada d’un manual

explicatiu de les seves possibilitats i el seu funcionament.

Cal introduir una sèrie de cabal amb dades mitjanes dià-

ries i permet ajustar tant les dades com el tipus d’anàlisi a

realitzar en funció dels interessos de l’usuari. Una de les

possibilitats és obtenir les mitjanes i les desviacions estàn-

dard pels 33 Indicadors d’Alteració de la Hidrologia (IHA).

En el control operatiu s’enregistraran sèries de cabal en

aquells trams fluvials sota pressió significativa per regula-

ció del flux d’aigua. Un cop obtingudes aquestes sèries, i

mitjançant el software presentat anteriorment, es proce-

dirà al càlcul dels 33 paràmetres amb dades de cabal reals

i amb dades de cabal en règim natural, i a la posterior

comparació dels resultats. Un cop determinats els parà-

metres hidrològics més afectats per la regulació, es podrà

procedir al disseny del pla de mesures i al desenvolupa-

ment del protocol de l’RVA prèviament descrit.

Segons el grau de compliment dels IHA, s’obtindrà un

nivell de qualitat que es reflecteix en la Taula 8.

Valoració del règim hidrològicControl de vigilànciaLa naturalitat del règim hidrològic s’avalua en el control de

vigilància segons l’anàlisi del compliment dels cabals

ambientals o de manteniment assignats a cada massa

d’aigua. Per tant, el nivell de qualitat final d’aquest element

serà directament el nivell de qualitat obtingut en l’avaluació

del compliment d’aquest paràmetre (vegeu les taula 5 i 6).

En cas que en una massa d’aigua hi hagi més d’una infra-

estructura de captació, derivació o regulació, el nivell de

qualitat serà el que correspongui a la infraestructura més

restrictiva. De totes maneres, en aquelles masses d’aigua

on hi hagi estacions d’aforament automatitzades, es reco-

mana complementar la valoració del compliment dels

cabals ambientals amb la valoració de l’alteració del règim

de cabals mitjançant l’índex IHA (Taula 9).

Control OperatiuLa naturalitat del règim hidrològic s’avalua en el control

operatiu segons la combinació del compliment dels IHA i

el compliment dels cabals de manteniment tal i com es

reflecteix a la taula 10.

Connectivitat fluvial

Per garantir la funcionalitat de tot l’ecosistema fluvial cal

que als rius no hi hagi barreres que trenquin la connectivi-

tat longitudinal. En concret, la connectivitat fluvial és

imprescindible per:

• Restaurar el poblament natural -autòcton- de peixos

d’un curs fluvial o d’una conca. Per exemple, per per-


Taula 8. Nivell de qualitat segons el compliment dels IHA.

Nivell de qualitat Compliment dels IHA

Molt bo > 80%

Bo 80 – 60%

Mediocre 60 – 40%

Deficient 40 – 20%

Dolent < 20%

Taula 10. Nivell de qualitat segons el règim hidrològic en un control operatiu.

Compliment dels IHA

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Acceptable Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent

No Acceptable Dolent

Complimentcabals manteniment

Taula 9. Nivell de qualitat segons el règim hidrològic en un control de vigilància.

Compliment dels IHA


Molt bo Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Bo Bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Deficient Dolent

Deficient Mediocre Deficient Deficient Deficient Dolent

Dolent Dolent Dolent Dolent Dolent Dolent

Nivells de qualitat segons el complimentdels cabalsambientals o de manteniment


metre la recolonització de l’anguila, la llamprea de mar i

l’esturió, espècies clarament migratòries greument ame-

naçades pels obstacles presents als rius.

• Permetre la recolonització d’àrees afectades per aboca-

ments i altres alteracions, que hagin eliminat parcialment

o total el poblament de peixos autòctons.

• Permetre la dispersió d’alevins i juvenils; afavorir el

reforçament del poblament de peixos autòctons –i evitar

l’endogàmia-, tant en zones amb truita com amb ciprí-

nids i altres grups no necessàriament migratoris.

L’objectiu final d’incrementar la connectivitat és, doncs,

millorar la conservació de les espècies autòctones poten-

cialment presents en una conca o part d’una conca

hidrogràfica -no les al·lòctones (translocades o introduï-

des)-. Els passos per a peixos no tenen perquè afavorir la

dispersió de les espècies indesitjables; dissortadament,

les espècies foranes ja han estat o són dispersades per

algunes activitats poc respectuoses.

La millora de la connectivitat fluvial ha de permetre facilitar el

desplaçament dels peixos riu amunt i riu avall. Tot i que

aquest darrer moviment sol ser més fàcil, les grans preses

també dificulten molt els moviments riu avall. Una mesura és

l’habilitació de passos per peixos en aquelles barreres que no

puguin ser eliminades. En general i arreu, els millors disposi-

tius que permeten el desplaçament en els dos sentits són els

més semblants a un curs fluvial, com els rius artificials.

El restabliment de la connectivitat per als peixos és un

objectiu de la DMA. Ja estava contemplat prèviament al

Tractat de Bonn sobre la protecció de les espècies animals

salvatges migradores (Ap. I i II, 23/6/1979), el Tractat de

Berna sobre la preservació de la fauna salvatge (Ap. I, II, II

i IV, 19/7/1979) i el Reglament del Consell d’Europa sobre

la Conservació dels Hàbitats Naturals, flora i fauna salvat-

ges (92/43/EEG, 21/5/1992).

Connectivitat al canal fluvial – Índex deConnectivitat Fluvial (ICF)Les barreres físiques situades dins de l’espai fluvial repre-

senten un obstacle potencial per a les comunitats de pei-

xos i per d’altres espècies semi-aquàtiques, fins i tot les

terrestres, ja que alteren les condicions de l’ecosistema

fluvial i aïllen diferents trams de riu tot impedint la funció del

riu com a corredor biològic.

L’existència de barreres transversals al canal fluvial té

importants conseqüències ecològiques. D’una banda pro-

voca una pèrdua o alteració de l’hàbitat, ja que s’impedeix

el transport de sediments i s’altera el perfil natural del riu.

D’altra banda es crea un efecte barrera per aquelles espè-

cies que no siguin capaces de superar l’obstacle en qües-

tió, impedint així moviments migratoris propis de moltes

espècies.

És per aquests motius que la possibilitat d’avaluar la con-

nectivitat fluvial en els rius constitueix un requisit per deter-

minar si s’assoleix o no el molt bon estat ecològic.

L’estudi de la connectivitat fluvial a nivell de conca hau-

ria d’actualitzar-se com a mínim cada 6 anys. La valora-

ció de la connectivitat fluvial s’ha de realitzar, com ja

s’ha comentat, conjuntament amb l’avaluació del com-

pliment del cabal de manteniment, ja que ambdós estu-

dis es realitzen sobre les mateixes infraestructures de

derivació o detracció de cabals, o alteració del règim.

L’època de realització de l’estudi de la connectivitat es

farà en funció de les espècies presents al tram de riu o

massa d’aigua que s’avaluï:

• Trams on només hi ha truites: l’estudi de la connectivitat

es realitzarà preferentment en l’època de migració d’a-

questa espècie, és a dir, entre finals de tardor i principis

d’hivern.

• Trams on hi ha truites i altres espècies: l’estudi es realit-

zarà en l’època de migració de les truites. En els trams

on s’obtingui un nivell de qualitat inferior a bo es realitzarà

una segona avaluació en l’època de més cabal del riu.

• Trams on no hi ha truites: l’estudi de la connectivitat es

realitzarà en l’època de més cabal del riu.

Aquesta diferenciació va lligada als diferents moviments

migratoris de la ictiofauna, de manera que les truites són

les que presenten moviments migratoris més importants i

definits, mentre que la resta d’espècies realitzen movi-

ments migratoris menys importants i d’una forma menys

definida en el temps. El fet de mesurar la connectivitat en

els períodes de més cabal permet comprovar si, en algun

moment, la infraestructura deixa de tenir un efecte barrera

i permet la dispersió aigües amunt de les espècies, impe-

dint així problemes d’aïllament de les poblacions.

La mesura de la connectivitat fluvial es farà aplicant l’índex

de connectivitat fluvial (ICF) que s’explica en aquest mateix

apartat.

Classificació de la ictiofaunaPer a l’aplicació de l’índex ICF caldrà abans diferenciar els

trams fluvials o masses d’aigua en funció de les comuni-



tats pròpies existents o les que li pertocarien en condicio-

nes sense alterar (espècies autòctones). Les aigües dels

cursos fluvials són habitades per diverses espècies de

peixos, les quals tenen diferents capacitats de salt i, per

tant, diferents capacitats per superar barreres. D’aquesta

manera, per algunes espècies, un determinat obstacle

pot suposar una barrera infranquejable, mentre que no ho

serà per un altre grup d’espècies. En aquest sentit, s’han

agrupat les espècies piscícoles en funció del tipus de

migracions i de la capacitat per superar obstacles (Taula

11). Cal remarcar que en aquesta classificació no s’hi tro-

ben totes les espècies dels rius catalans, sinó només

aquelles que presenten moviments migratoris més o

menys importants i que, per tant, són d’interès per aquest

estudi. En base a aquesta classificació, la fauna d’altres

rius de fora de Catalunya també pot incloure’s en un

d’aquests grups.

Classificació general de les barreres És important classificar el tipus de barreres fluvials abans

de valorar la connectivitat fluvial. La combinació entre el

tipus de barrera i el coneixement de les espècies piscíco-

les pròpies de cada tram o massa d’aigua és imprescindi-

ble per a la correcta valoració. Podem classificar les

barreres en dos grans grups:

• Petites preses: Són assuts, rescloses, o qualsevol obra

situada transversalment al riu d’origen antròpic. La seva

alçada no acostuma a superar els 10 metres, i la seva

cota de coronació no supera la terrassa al·luvial. No tenen

capacitat de laminar grans crescudes (Imatge 1).

• Grans preses: Són obstacles de desenes de metres i,

per tant, clarament infranquejables per la fauna piscícola

(Imatge 2).


Taula 11. Agrupació de les espècies de peixos més mòbils en funció de la seva capacitat per superar obstacles i la seva presència en diferents trams de la xarxa fluvial catalana. Es mostren les espècies autòctones i presents (actualment ohistòricament) a Catalunya.

GRUP 1 (G1): Espècies diàdromes litorals de curt recorregut fluvial amb baixa capacitat per superar obstacles

Alosa alosa – guerxa* Atherina boyeri – joell*

Alosa fallax – saboga Platichthys flesus – rèmol de riu*

Liza ramada – llisa calua Syngmanthus abaster – agulleta de riu*

Chelon labrosus – llissa vera Pomatoschistus microps – gòbit de sorra*

Mugil cephalus – llissa llobarrera Acipenser sturio – esturió* **

Petromyzon marinus – llamprea de mar*

GRUP 2 (G2): Espècies catàdromes de llarg recorregut, sense capacitat de salt però amb elevada capacitat per superar obstacles

Anguila anguila – anguila

GRUP 3 (G3): Espècies migradores intrafluvials de curt recorregut, amb capacitat per superar obstacles baixa o moderada. Ciprínids

GRUP 3a: Espècies grans, amb capacitat GRUP 3b: Espècies petites, amb molt poca moderada per superar obstacles capacitat per superar obstacles

Barbus graellsii – barb comú Babatula barbatula – llop de riu

Chondrostoma miegii – madrilla Barbus haasi – barb cua-roig

Squalius cephalus – bagra Barbus meridionalis – barb de muntanya

Phoxinus phoxinus – barb roig

Salaria fluviatilis – bavosa de riu

Gasterosteus gymnurus – espinós

Cottus gobio – cavilat

GRUP 4 (G4): Espècies migradores intrafluvials amb elevada capacitat natatòria i de salt

Salmo trutta – truita comuna

* Espècies que per la seva distribució i capacitat migratòria no s’han utilitzat per determinar la capacitat d’aquest grup persuperar obstacles.** Espècies actualment desaparegudes als cursos fluvials de Catalunya.



En aquest apartat del protocol es pretén avaluar l’efecte

barrera que representen el primer grup d’obstacles i deter-

minar l’efectivitat dels sistemes instal·lats per tal de resta-

blir la connectivitat fluvial. En concret, s’avaluaran

rescloses i assuts, guals, travesses, estacions d’aforament

i ponts ferroviaris o de trànsit rodat (Taula 12) com a infra-

estructures susceptibles de crear discontinuïtats longitudi-

nals al riu.

Un obstacle pot suposar una barrera per la migració de la

ictiofauna en dues direccions: sentit del corrent o sentit

contrari al corrent. L’índex ICF avalua l’efecte barrera de

l’obstacle especialment per les migracions aigües amunt,

però incorpora també una valoració dels efectes aigües

avall.

Avaluació de l’efecte barrera d’un obstacleEs valorarà un obstacle com una barrera real si aquest

impedeix el pas de les espècies de peixos autòctons que

habiten a la zona o històricament hi havien viscut (s’ha de

contemplar la possibilitat que futurs plans de restauració

incloguin la reintroducció d’aquestes espècies, o que millo-

res en les condicions de l’hàbitat permetin una recolonitza-

ció). Per això inicialment caldrà saber quines espècies,

d’entre les més mòbils, podrien habitar el tram de riu. Es

recorrerà a estudis que existeixin sobre la zona i, un cop

Imatge 1. Assut a la Noguera de Tor.

Imatge 2. Presa de Baserca a la N. Ribagorçana

Taula 12. Definició de les estructures transversals amb capacitat d’alteració de la connectivitat fluvial.

Estructura Definició

Grans preses

Presa Mur de terra o de formigó en massa transversal al pas de l’aigua i de gran alçada(generalment > 10 m). Té una capacitat per retenir més de 0,5 hm3 d’aigua. S’utilitza per emmagatzemar aigua per reg, abastament i per generar energia elèctrica, entred’altres. És un obstacle clarament infranquejable per la fauna piscícola, a no ser quedisposi d’algun mecanisme especial.

Petites preses

Resclosa o assut Mur de poca alçada (generalment < 10 m) transversal al flux de l’aigua, que atura l’aigua i n’eleva el nivell, generalment per derivar-ne fora del riu (per reg o producciód’energia elèctrica, principalment). La capacitat d’emmagatzematge és inferior a 0,5 hm3.

Gual Estructura baixa inundable per avingudes de petit període de retorn que serveix perfacilitar el pas de vehicles i persones. Pot tenir diferents tipologies, però és freqüent que tinguin cilindres o altres formes que permetin el pas de l’aigua per sota el gual (gualsforadats).

Travessa Mur enterrat a la llera d’un curs fluvial, transversal a la direcció del flux, que téper objectiu l’estabilització del fons i evitar l’erosió remuntant.

Pont ferroviari o de trànsit Estructura de pas de ferrocarril o per a la circulació del trànsit rodat sobre una llera. Derodat vegades pot tenir una estructura de reforç damunt la llera transversal al pas de l’aigua,

que pot suposar un obstacle potencial a la connectivitat fluvial.

Estació d’aforament Estructura per mesurar i controlar els cabals. Sol presentar una resclosa que atura l’aigua per forçar que passi, laminada, per un canal de secció coneguda. En algunscasos pot representar un obstacle potencial a la connectivitat fluvial.


identificada la fauna autòctona potencial, es classificarà

segons els grups exposats a la Taula 11 per determinar els

grups presents al punt d’estudi. Per a Catalunya, els grups

d’espècies presents es determinaran tot localitzant la zona

d’estudi en el mapa on estan tramificats els sistemes flu-

vials catalans en funció de la capacitat per superar obsta-

cles de la fauna piscícola potencial (Figura 4).

El pas de la barrera per part dels peixos depèn, a més a

més, de l’espècie de peix, la seva mida i condició, de

l’alçada de la barrera, de la inclinació i de la fondària de la

bassa al peu de la barrera, etc. També cal tenir en compte

com és la coronació de l’obstacle, ja que si a més del salt

els peixos han de superar un obstacle horitzontal, l’efecte

barrera s’incrementarà (Figura 5). Per poder valorar si un

obstacle representa o no una barrera física al moviment

dels peixos, caldrà mesurar totes aquestes característi-

ques o, en cas que no es pugui, estimar-ne les mides amb

una precisió de 10 cm. D’altra banda, caldrà anotar si per

l’obstacle hi circula aigua de forma contínua, ja que en cas

que no ho faci, la barrera es considerarà directament

infranquejable per qualsevol espècie.


Figura 4. Distribució geogràfica potencial de les espècies piscícoles a Catalunya segons la capacitat per superar obstacles i el tipus de migracions. Es diferencien els grups de peixos segons la Taula 11.

Figura 5. Esquema amb les mesures necessàries que calprendre al camp per valorar l’efecte barrera d’un obstacle.

grau d’inclinació

alçadaampladacoronació

profunditat


Les mesures de l’obstacle es compararan amb les limita-

cions establertes per cada grup d’espècies per saber si

aquestes poden o no superar l’obstacle.

En termes generals, la capacitat màxima de salt per cada

espècie es pot determinar mitjançant la següent fórmula:

h = v2 / 2g on:

h = capacitat màxima de salt en alçada (m)

v = velocitat d’impuls del peix (m/s)

g = acceleració deguda a la gravetat (m2/s)

La velocitat d’impuls del peix és la velocitat màxima que

pot assolir en un període de 2-3 segons. S’estima en 8-12

vegades la longitud del peix, en funció de l’espècie i de la

salut de l’individu (Reiser i Peacock 1985). S’ha utilitzat un

valor de 8 per les espècies dels grups 1 i 3 (poca capaci-

tat de salt) i un valor de 10 pel grup 4 (major capacitat de

salt).

Cal tenir en compte, però, que altres factors, com la

distància prèviament recorreguda, la velocitat de l’aigua

del riu, l’època de l’any, la temperatura de l’aigua o l’edat

d’un individu, influiran en la velocitat d’impuls del peix i, per

tant, en la seva capacitat de salt (Reiser i Peacock 1985).

En cas que les barreres no siguin verticals, sinó inclinades,

l’esforç que ha de realitzar el peix s’incrementa. A la pràc-

tica això es tradueix en què l’alçada màxima que podran

superar els peixos disminuirà pels obstacles inclinats. Per

tal de determinar les mides de l’obstacle que un peix

podrà superar, s’han d’utilitzar les lleis físiques del tir

parabòlic:

on x és la longitud a recórrer o amplada de la resclosa o

obstacle, y és l’alçada i vo és la velocitat d’impuls del peix

(Figura 6).

y = – 1g x2 + 1v02

2v02 2g

Figura 6. Tir parabòlic.

Figura 7. Gràfic que relaciona l’alçada màxima que podran superar els peixos de a) el grup 3a i b) el grup 4, en funció de la longitud de l’obstacle.

a) Grup 3a b) Grup 4


alça

da m

àxim

a (m

)

alça

da (m

)


A la pràctica, això es fa especialment important pels obs-

tacles més elevats, i per aquelles espècies amb més capa-

citat de salt i, per tant, es tindrà en compte de cara a

avaluar el pas de les espècies del grup 3a (ciprínids de

mida gran i de més mobilitat), i les del grup 4 (truita

comuna, elevada capacitat de salt) (Figura 7).

Si l’obstacle que s’està avaluant té un pendent molt poc

pronunciat, s’ha de tenir en compte que els peixos puguin

pujar nedant a contracorrent i, per tant, aquests obstacles

seran considerats com a franquejables.

A més de tenir una alçada màxima, l’obstacle avaluat ha

de presentar al peu una bassa prou fonda que permeti al

peix agafar impuls per superar l’obstacle. La profunditat

necessària de la bassa al peu de l’obstacle serà funció tant

de l’alçada de la barrera com del tipus i capacitat natatò-

ria del peix. Com a norma general, s’ha considerat que la

major part dels peixos necessitaran una profunditat que

sigui 1,4 vegades l’alçada de la barrera. Per al grup 4 (ele-

vada capacitat de salt - truites), aquesta profunditat es

redueix a 1,25 vegades l’alçada de l’obstacle (Figura 8).

Un cas a part és el de l’anguila (grup 2), que té una capa-

citat de superar obstacles elevada gràcies al fet que pot

reptar per damunt l’obstacle (sempre i quan no sigui com-

pletament vertical), i fins i tot per la riba o la ribera. En cas

que hi hagi un obstacle, però la continuïtat de la riba o

riberes permeti el pas d’anguiles, l’obstacle es considerarà

franquejable per aquest grup.

Quan la coronació de l’obstacle és ampla, el peix no pot

assolir directament l’aigua amb el salt, i necessitarà nedar

per la coronació de la resclosa fins arribar altre cop al riu.

Les barreres amb coronació menor a 0,5 m d’amplada es

considera que són superables per tots els grups de peixos;

per amplades majors, cal que la làmina d’aigua tingui certa

profunditat per permetre al peix de nedar. Si només hi ha

una fina làmina d’aigua, es considerarà que només les

anguiles (grup 2) podran superar l’obstacle, mentre que si

hi ha més de 15 cm d’aigua, podran passar tots els grups.

A la Taula 13 s’enumeren les principals limitacions dels obs-

tacles que s’han utilitzat per al disseny de l’índex de con-

nectivitat fluvial per cada grup de peixos (vegeu Taula 11).


Figura 8. Profunditat mínima de la bassa al peu de la barrera per les espècies de a) grups 1, 3a i 3b, i b) grup 4.

a) Grups 1, 3a i 3b b) Grup 4

Taula 13. Característiques dels obstacles limitants per al pas dels diferents grups de peixos, utilitzades per l’elaboració de l’ICF.

Característiques de l’obstacle Grup 1 Grup 2 Grup 3a Grup 3b Grup 4

Alçada màxima de la barrera si és vertical - h - (m) 0,2 0,2 0,3 0,2 0,75

Alçada màxima de la barrera si no és vertical - h - (m) 0,2 qualsevol* 0,3 0,2 0,5

Profunditat mínima de la bassa al peu - z - (m) 1,4·h qualsevol* 1,4·h 1,4·h 1,25·h

Amplada coronació (AC) si ALC < 0,15 m (m) 0,5 qualsevol* 0,5 0,5 0,5

Alçada làmina d’aigua a la coronació (ALC) si AC > 0,5 m (m) 0,15 qualsevol* 0,15 0,15 0,15

Velocitat màxima de l’aigua** (m/s) 1,6 2 1,2 0,4 2,1

*sempre i quan circuli aigua de forma contínua per l’obstacle**només en guals


Finalment, si l’alçada de la barrera és superior a la capaci-

tat de salt dels peixos, la profunditat de la bassa al peu de

la barrera no és suficient, o bé la coronació és massa

ampla i no duu prou aigua, es considerarà l’obstacle com

una barrera infranquejable.

El cas específic dels guals Totes les consideracions tingudes en compte fins ara

estan plantejades per valorar l’efecte barrera d’estructures

on el flux d’aigua passa sempre per damunt de l’estructura

(cas d’assuts, travesses, estacions d’aforament i estructu-

res de reforç de ponts). Però en molts dels guals que tra-

vessen els cursos fluvials el pas de l’aigua no està previst

per damunt de l’estructura sinó per tubs o calaixos que la

travessen. A més, el pas a través del gual suposa una

reducció de la secció i, per tant, un augment de la veloci-

tat de l’aigua. Tot plegat té clares implicacions en l’efecte

barrera de l’estructura, donat que els peixos no només

han de ser capaços de salvar el desnivell entre la làmina

d’aigua abans i després de la barrera, sinó que s’han d’in-

troduir al diàmetre exacte del conducte per on passa l’ai-

gua, i superar l’elevada velocitat de l’aigua a l’interior de

l’estructura. Aquestes especificitats fan que, per valorar

l’efecte barrera dels guals, sigui necessari considerar un

grup de variables sensiblement diferents que per a la resta

d’obstacles (Figura 9):

• Alçada: s’apliquen les mateixes exigències que per a la

resta d’obstacles (Taula 13).

• Profunditat de la bassa: s’apliquen les mateixes exigèn-

cies que per a la resta d’obstacles (Taula 13).

• Diàmetre del conducte pel pas de l’aigua: s’exigeix per

a tots els grups un diàmetre mínim de 50 cm. Si el pas

té una secció inferior es considera que el peix tindrà

massa dificultats per encertar-lo en el salt.

• Longitud del pas: s’apliquen les mateixes exigències

que en l’amplada de la coronació per a la resta d’obsta-

cles (Taula 13).

• Velocitat de l’aigua a través del pas: les velocitats màxi-

mes de l’aigua que pot superar cada grup d’espècies es

presenten a la Taula 13.

Com per a la resta d’obstacles, els guals tampoc es con-

sideraran una barrera per a les anguiles sempre que

puguin reptar per les ribes o riberes.

Valoració de l’obstacleTenint en compte les mesures de l’obstacle, i els requeri-

ments de les espècies de peixos presents al tram d’estudi,

els assuts, petites preses guals, etc., es valoraran en:

• Barrera franquejable per les espècies dels grups pre-

sents

• Barrera infranquejable per alguns dels grups presents

• Barrera infranquejable per tots els grups presents

Per a la valoració mitjançant l’ús de les diferents variables

analitzades vegeu els protocols de l’índex ICF a la segona

part.

En el cas que l’obstacle sigui una gran presa, si aquesta

no té cap sistema de pas per a peixos es valorarà com a:

Barrera infranquejable.

Valoració dels passos de peixosEn alguns casos, els obstacles transversals que impedei-

xen la normal continuïtat fluvial, poden tenir passos per a

peixos o fauna fluvial en general; en aquests casos caldrà

valorar-ne l’eficiència i viabilitat. Existeixen molts dissenys


velocit atde l’aigua

longitud del pas

diàmetre del pas

alçada

profunditatde la bassa

velocitat de l’aigua

Figura 9. Esquema amb les mesures que cal prendre al camp per valorar l’efecte barrera d’un gual.



de passos de peixos l’efectivitat dels quals pot ésser molt

variable. De totes maneres, mai seran 100% efectius i, en

general, allargaran el temps de migració dels peixos (Petts,

1988). És per això que el protocol penalitzarà (amb més o

menys grau) qualsevol estructura que suposi una barrera

encara que hi hagi un dispositiu que permeti el pas dels

peixos de forma més o menys efectiva.

Per a la correcta valoració dels passos de peixos cal, en

primer lloc, identificar-ne els tipus:

• Canals laterals o rius artificials: intenten imitar el compor-

tament natural d’un petit riu. Es tracta de canals amb

pendent suau, i amb blocs i còdols de diversa mida, que

permeten el pas de les espècies tant riu amunt com riu

avall. És la solució que més s’aproxima a un riu natural i

que, per tant, en principi, serà més fàcilment utilitzable

pels peixos. Cal un espai suficient als marges.

• Rampes de pedra: rampes suaus, amb poc pendent,

amb còdols i blocs de dimensions diverses, que perme-

ten superar un obstacle amb facilitat, tant aigua amunt

com aigua avall. Estan recomanades per la baixa veloci-

tat de l’aigua, però són indicades per superar obstacles

de poc desnivell.

• Connectors: es basen en imitar el comportament que

tindria de forma natural un petit riu, malgrat que és una

imitació pitjor que la dels canals laterals o les rampes. El

disseny consisteix en un seguit d’estanys connectats a

través d’un canaló de manera que l’aigua flueix en con-

tinu sense salts.

• Escales de peixos: és el dispositiu més àmpliament uti-

litzat i n’existeixen moltes variacions. Es basa en dividir

l’alçada a superar en petits salts d’aigua, preferentment

de menys de 10 cm, que inciten al peix a saltar d’un

estany o safareig a l’altre. Els safareigs poden estar

separats per talussos amb obertures centrals, laterals o

fins i tot orificis submergits (d’almenys 25 x 25 cm) per

permetre el pas de peixos de fons o reptants, com l’an-

guila, o no bons nedadors. Convé que s’incorporin

grans blocs de pedra per permetre el descans dels pei-

xos als safareigs. És una solució més dura que d’altres,

com els canals laterals o rius artificials, i no tant efectiva,

però requereix menys espai.

• Pas de ralentitzadors: consisteix en col·locar una sèrie

de deflectors o plaques al fons o a les parets d’un canal

de pendent relativament forta i de secció rectangular,

Figura 10. Esquema d’un canal lateral o riu artificial.

Figura 11. Esquema de rampes de pedra.

Imatge 3. Connector fluvial a Camprodon.

Imatge 4. Escala de peixos.


amb l’objectiu de reduir la velocitat de caiguda de

l’aigua. Si el pas no presenta zones específicament

dissenyades pel descans del peix, aquest haurà de

franquejar-lo amb un sol intent. Generalment són

utilitzats per peixos de mida gran i zones amb poca

pendent.

• Ascensors de peixos: indicats per superar obstacles

d’alçada elevada mitjançant cubetes. S’instal·len en

grans preses, però no solucionen els moviments riu

avall.

En el protocol per a l’anàlisi de la connectivitat fluvial es

valoren els passos tipus escales (i tots aquells en què l’ai-

gua passa d’una cubeta a la següent fent un salt), connec-

tors (i aquells en què l’aigua no salta per passar d’un

compartiment a l’altre), i canals laterals. Els ascensors no

es valoren amb l’índex ICF.

L’índex ICF valora 4 característiques comunes als tres

tipus de passos de peixos:

1) Obstrucció de l’entrada. S’ha de controlar que l’entrada

no estigui obstruïda o pugui quedar-hi fàcilment. No

seran, per tant, un bon emplaçament les cares internes

dels meandres ja que l’entrada podria quedar col·lap-

sada en crescudes ordinàries.

2) Cabal d’aigua que circula pel pas. Pel pas ha de circu-

lar aigua de forma contínua com a mínim durant l’època

de migració dels peixos. Si no hi circula aigua, l’obsta-

cle es valorarà directament com infranquejable.

3) L’estat de conservació. Es determinarà visualment i es

valorarà positivament sempre i quan el seu estat per-

meti la funcionalitat del pas.

4) Obstrucció de la sortida. La sortida ha d’estar situada

de manera que no quedi obstruïda amb materials que

transporti el riu.

En el cas dels connectors fluvials i de les escales de pei-

xos caldrà valorar altres aspectes del pas per poder deter-

minar si és o no eficient per al pas dels peixos.

Connectors fluvialsEn els connectors fluvials, pel fet que no hi ha salts d’ai-

gua, el principal limitant al pas dels peixos és la velocitat

de l’aigua. Una excessiva velocitat de l’aigua pel pas pot

provocar que els peixos no puguin vèncer-la i per tant no

puguin ascendir. La velocitat sostinguda que poden man-

tenir els peixos durant alguns minuts, varia entre 4 i 7

vegades la longitud del peix per segon (Reiser i Peacock,

1985).

Escales de peixosPer determinar si les escales de peixos són o no efectives,

caldrà determinar quatre característiques:

1) Alçada del primer salt. És la diferència de cota entre la

part superior del primer salt i la làmina d’aigua aigües

avall. El primer salt no ha de ser superior a la capacitat

de salt dels peixos.

2) Profunditat de la bassa abans del salt. Ha de permetre

al peix aconseguir suficient impuls per superar l’obs-

tacle.


Figura 12. Esquema de pas de ralentitzadors.

Figura 13. Esquema d’un ascensor per a peixos.

Imatge 5. Alçada del primer salt a l’entrada d’una escala de peixos.


3) Salts entre cubetes. Es valora la distància entre la

làmina d’aigua d’una cubeta i el límit superior de la

següent cubeta.

4) Turbulència. El disseny de les cubetes successives ha

de permetre dissipar certs valors d’energia, ja que en

cas contrari els peixos no serien capaços d’ascendir

per l’escala per excessiva agitació i turbulències.

La potència dissipada es calcula segons la fórmula

Pv = ρ·g·Q·DH/V

on Pv és la potència dissipada per unitat de volum en

Wat·m-3; ρ és la densitat de l’aigua (1.000 kg·m-3); g és

l’acceleració de la gravetat (9.81 m·s-2); Q és el cabal d’e-

quipament del pas en m3·s-1; DH és el salt entre cubetes

en m, i V és el volum d’aigua a cada cubeta en m3.

S’estima que els valors màxims de potència dissipada

admissibles per a la funcionalitat dels passos oscil·len

entre els 150 Wat·m-3 per a les espècies dels grups 1 i 3 i

els 200 Wat·m-3 per a les truites. Tanmateix, per no com-

plicar excessivament les mesures de camp, es considera

suficient la valoració qualitativa a partir de l’observació, de

manera que si s’observen turbulències que impedeixen el

salt del peix d’una cubeta a la següent, es considerarà que

l’escala no és efectiva.

A la Taula 14 s’indiquen les condicions mínimes que han de

tenir els passos de peixos per poder ser efectius, segons

els grups de peixos potencialment presents al tram.

Segons les característiques del pas de peixos i els grups

d’espècies presents al tram d’estudi, els passos de peixos

es valoraran com:

• Pas eficient

• Pas eficient per algunes de les espècies presents

• Pas ineficient

Valoració de moduladors finalsFinalment, es penalitzaran algunes característiques dels

passos dels peixos que poden fer-los menys eficients i, en

alguns casos, impedir-ne el funcionament.

• Localització de l’entrada del pas. Per tal de facilitar que

el peix trobi fàcilment l’entrada, aquesta ha d’estar

situada en una zona on hi hagi un corrent d’atracció, és

a dir, turbulències, corrents o un salt d’aigua que atragui

el peix cap a aquest punt.

• Perill de depredació. El fet d’obligar a tots els peixos del

riu a passar per un determinat pas, de secció molt infe-

rior a la del riu, pot provocar que aquests siguin depre-

dats amb unes taxes molt més elevades del que ho

serien de forma natural. Per tant serà positiu pel pas que

aquest estigui protegit amb reixetes o alguna cobertura

per evitar la depredació.


Taula 14. Condicions que han de tenir els passos de peixos per poder ser efectius, segons els grups de peixos potencialmentpresents al tram.

Característiques del pas de peixos Grup 1 Grup 2 Grup 3a Grup 3b Grup 4

Connectors fluvials

Velocitat màxima de l’aigua (m/s) 1,6 2 1,2 0,4 2,1

Escales per peixos

Alçada màxima del primer salt (m) 0,15 0,1 0,2

Profunditat mínima de la bassa (nº de vegades x l’alçada del salt) 1,4 1,4 1,25

Salts entre cubetes (m) 0,1 0,1 0,15

Turbulències fortes No No NoInfra

nque

jabl

e

Infra

nque

jabl

e

Imatge 6. Escala de peixos a Xerta, Ebre. La localització és inadequada perquè no crea un corrent

atraient pels peixos.


• Localització de la sortida: S’ha d’evitar que la sortida del

pas estigui situada en aigües molt turbulentes, de

manera que s’eviti que el peix pugui caure per la res-

closa (Larinier 2000).

• Impediments per la migració dels peixos descendent.

En la migració descendent existeixen dos principals

problemes causats per assuts i preses. D’una banda

l’augment del temps que la ictiofauna ha d’invertir en

la migració com a conseqüència de la disminució de la

velocitat de l’aigua, sobretot en grans preses. D’altra

banda la mortalitat que es dóna quan els peixos

entren en sistemes de derivació de l’aigua com canals

d’alimentació de centrals hidroelèctriques, molins,

sèquies de reg, canals per a la indústria, etc. (Petts

1988).

El principal problema que cal evitar és el pas dels peixos

a través de les turbines de les centrals hidroelèctriques.

Les turbines tipus Pelton poden causar mortaldats pro-

peres al 100%, mentre que les del tipus Francis supe-

riors al 30%.

Existeixen diferents dispositius dissenyats amb l’objectiu

d’evitar l’entrada dels peixos en els canals de derivació. El

mostrejador haurà de determinar si en el canal d’estudi

s’hi troba algun d’aquests elements:

– Barreres mecàniques a l’entrada dels canals: són reixe-

tes que han d’impedir el pas dels peixos cap al canal

de derivació i afavorir que aquests localitzin el pas de

peixos o alguna estructura que els permeti baixar.

– Barreres mecàniques a l’entrada de les centrals hidro-

elèctriques: són reixetes que han d’impedir el pas dels

peixos a les centrals hidroelèctriques. Hi ha d’haver un

sistema canalitzat per evacuar els peixos cap al riu.

– Barreres elèctriques: són barreres que creen un camp

elèctric de corrent continu que repel·leix els peixos.

– Barreres lluminoses: són pantalles lluminoses que re-

pel·leixen els peixos, en concret s’utilitzen per evitar el

pas d’anguiles ja que evitar que aquestes entrin als

canals de derivació és difícil amb els mètodes conven-

cionals degut a la seva petita mida.

Nivell de qualitat de la connectivitat fluvial (resultat ICF)Un cop aplicat el protocol d’anàlisi de l’índex ICF es pot

valorar el nivell de qualitat de la connectivitat fluvial segons

mostra la Taula 15, tenint en compte el tipus de barreres

(franquejables o infranquejables per algunes o per totes les

espècies), i l’existència o no de passos efectius per a la

migració de la biota.

El nivell de qualitat final en el canal fluvial, però, es deter-

minarà tenint en compte la valoració feta dels moduladors

finals. D’aquesta manera, en cas que s’incompleixi alguna

de les condicions, es penalitzarà el nivell de qualitat dismi-

nuint un grau el nivell de qualitat obtingut prèviament a la

Taula 15. Per exemple, si s’havia obtingut un nivell de qua-

litat mediocre però no hi ha barreres que impedeixin el pas


Imatge 7. Escala protegida amb una reixeta que impedeix que els peixos siguin depredats durant l’ascens.

Taula 15. Nivells de qualitat segons la connectivitat en el canal fluvial.

Valoració del pas de peixos

Eficient per Eficient alguns grups Ineficient Sense

Molt bo

Bo Bo Bo Bo

Bo Mediocre Deficient Deficient

Mediocre Deficient Dolent Dolent

Valoració de l’obstacle

Sense

Franquejable

Infranquejable peralguns grups

Infranquejable pertots els grups


de la fauna al canal de derivació, el nivell de qualitat final

serà deficient, etc.:

Valoració de la connectivitat fluvialControl de vigilànciaEn el control de vigilància, la connectivitat fluvial es valora

i s’avalua mitjançant el nivell de qualitat que s’obté direc-

tament de l’aplicació de l’índex de connectivitat fluvial

(ICF). En cas que en la massa d’aigua o tram fluvial hi hagi

més d’una barrera avaluada, el nivell de qualitat de la

massa d’aigua correspondrà al de la barrera de pitjor qua-

litat. En aquest apartat no es té en compte la connectivitat

en la ribera ja que és un aspecte que s’estudia en les con-

dicions morfològiques.

En el cas de les grans preses estem avaluant masses d’ai-

gua fortament modificades i, en aquests casos, l’objectiu

a assolir i valorar és el bon potencial ecològic. La connec-

tivitat fluvial, en grans embassaments, serà bona (tenint en

compte que estem avaluant el potencial ecològic) si exis-

teix un ascensor viable per al pas de peixos, amb un fun-

cionament regular sobretot en períodes de moviments

migratoris de les espècies de peixos presents al sistema.

En cas contrari, la qualitat de la connectivitat fluvial serà

dolenta.

Control operatiuEn el control operatiu caldrà determinar de quina manera i

en quin grau les infraestructures transversals afecten la

dinàmica de la població piscícola, és a dir, caldrà mesurar

els canvis en la composició específica de la comunitat i en

la distribució de mides aigües amunt i aigües avall dels

obstacles. Aquest estudi es fa important tant per als obs-

tacles que no poden ser traspassats pels peixos, com per

aquells en què s’hagi determinat el possible pas d’alguna

o totes les espècies del tram (mitjançant l’índex ICF), i

aquells que tinguin dispositius especials per al pas dels

peixos.

Per això, es capturaran peixos aigües amunt i aigües avall

i se’n prendran una sèrie de mesures tal i com s’indica a

continuació:

1. A cada infraestructura avaluada es realitzaran pesques

en tres punts diferents: aigües amunt de la presa, res-

closa o similar, aigües avall, i dins el dispositiu de pas de

peixos en cas que n’hi hagi.

Les captures es faran amb pesca elèctrica, mitjançant

pesques successives, com a mínim quatre vegades

l’any per tal d’incloure els tres períodes principals de

fresa (hivern, primavera i estiu) i la dispersió dels alevins

i juvenils (tot l’any). Convé que el monitoratge es faci

amb molta freqüència, a ser possible de forma contínua

o quinzenal, ja que els períodes de fresa i de dispersió

d’alevins i juvenils poden tenir una variabilitat interanual

important.

2. Els individus capturats s’identificaran, es mesuraran

(longitud furcal i/o total), es pesaran i se’n determinarà

la seva condició física (malalties, paràsits, malforma-

cions o altres signes de baixa condició).

3. Els peixos capturats es marcaran subcutàniament amb

pintura, amb colors diferents segons si han estat cap-

turats aigües amunt o avall de la infraestructura, i s’alli-

beraran al mateix lloc on s’hagin capturat.

Al cap d’entre dos i deu dies, es tornarà a fer el mateix

procediment, mitjançant pesca elèctrica, amb el propò-

sit de comprovar el tipus de dispersió dels individus alli-

berats i marcats amb pintura.

4. Paral·lelament allà on hi hagi dispositius per al pas de

peixos, i per tal de conèixer el nombre aproximat de

peixos que són capaços de travessar cada pas en un

dia i quina proporció d’aquests són individus marcats

amb pintura el dia abans, també es portarà a terme

una captura mitjançant gànguils, altrament anomenats

barvols o bartrols (xarxes específiques situades a la

sortida i a l’entrada de cadascun dels passos per a

peixos). Es recomana parar-los dia i nit uns quants

dies. Per instal·lar i recuperar les xarxes, en alguns

casos caldrà fer servir una embarcació de tipus

zòdiac.

5. També existeix la possibilitat de marcar els peixos amb

sensors i estudiar els seus desplaçaments mitjançant

radioseguiment.

No s’assignarà cap nivell de qualitat de connectivitat fluvial

en el control operatiu, sinó que els resultats de les pesques

es valoraran directament i es tindran en compte de cara a

solucionar els problemes detectats i a implantar mesures

de gestió en cada cas.


Resultat Taula 15 Resultat Final índex ICF

Molt bo → Bo

Bo → Mediocre

Mediocre → Deficient

Deficient → Dolent

Dolent → Dolent



Condicions morfològiques

La morfologia fluvial es caracteritza a partir de molts parà-

metres diferents. Alguns d’ells s’utilitzaran només per la

caracterització, és a dir, com a informació descriptiva del

tram, mentre que altres es faran servir també per avaluar

la qualitat morfològica dels rius.

Caracterització de la morfologia fluvialMolts dels paràmetres proposats tant a la DMA com a les

normes CEN de la UE (European Commission 2002a,

2002b) per valorar la morfologia en rius són descriptors

molt útils en la caracterització morfològica, però que no

s’utilitzen per determinar un nivell de qualitat morfològica

del riu o tram de riu que descriuen. Són, doncs, paràme-

tres amb els quals no està previst l’avaluació de forma pro-

tocolitzada de les masses d’aigua i que, per tant, no

s’integren en el càlcul final de la valoració de la qualitat

morfològica del riu. De totes maneres és recomanable

incloure aquestes mesures a les xarxes de control, que

convindria mesurar com a mínim una vegada cada 6 anys,

per tal de tenir les masses d’aigua ben caracteritzades i

poder avaluar canvis a llarg termini.

A continuació es presenten els principals paràmetres de

caracterització i descripció morfològica, basats en els dos

primers nivells de classificació de morfologia fluvial de

Rosgen (1996).

Geometria del canal fluvialLa geometria del canal es descriu a partir de la forma del

canal i del pendent mitjà. Primerament, es tipifica el tram

en rectilini, sinuós, meandriforme o trenat, segons les tipo-

logies de forma del canal de la Figura 14.

Per a les 3 primeres categories, el grau de sinuositat es

pot calcular a través de mesures en SIG de la longitud del

canal principal (línia blava), i de la longitud d’una línia recta

que segueixi la vall o terrassa baixa del riu (línia vermella)

(Figura 15).

Aleshores, la sinuositat (SI) es calcula segons la fórmula:

SI = longitud del canal principal /

distància en línia recta al llarg de la vall fluvial

I el grau de sinuositat es classifica segons una de les tres

categories de la Taula 16.

Figura 14. Tipologies de canal (Pedersen et al. 2004).

Rectilini Sinuós

Meandriforme Trenat

Figura 15. Càlcul de la sinuositat en 2 trams de riu a Eslovàquia (Pedersen et al. 2004).

Taula 16. Classificació del grau de sinuositat.

Valor de SI Grau de sinuositat

1,00 - 1,05 Recte

1,05 - 1,50 Sinuós

> 1,50 Meandriforme


Pendent del riuEl pendent mitjà del canal fluvial es calcula com la diferèn-

cia (en metres) en elevació entre dos punts en el sistema

fluvial dividit per la distància (en km) que els separa. El pen-

dent es pot calcular a partir d’anàlisi amb SIG utilitzant les

dimensions indicades a la Taula 17.

Variacions en amplada i fondària del canal fluvialLa variació d’amplada es defineix com la relació entre la

dimensió màxima i mínima del canal fluvial (zona de cres-

cudes ordinàries o domini públic hidràulic) en tot el tram

d’estudi. L’amplada és la distància entre marge dret i

esquerre (entre ambdós ribes) perpendicular a la direcció

del flux, de forma independent a les illes que pugui haver-

hi. Per grans rius, aquestes dimensions poden calcular-se

a través de SIG.

Var_ Amp =Amplada_màxima (m)

Amplada_mínima (m)

Aquesta relació permet establir diferents categories de

variació en amplada (Taula 18).

La variació en fondària es valorarà a través d’un tran-

secte transversal al riu per calcular la secció, i de l’apre-

ciació visual durant la inspecció al llarg del tram. El

transecte ha de ser realitzat preferiblement a zones de

ràpids, i ha d’incloure la mesura tant de l’amplada del riu

en el moment del mostreig com l’amplada del bankfull o

riba. El bankfull pot estimar-se com la distància entre el

màxim nivell de l’aigua al marge dret i el màxim nivell al

marge esquerre durant les crescudes ordinàries (marges

del domini públic hidràulic). En sistemes fluvials amb valls

molt planes, aquest paràmetre pot ser estimat a partir de

les línies de detritus dipositades pel sistema durant les

riuades. La variació en fondària es determina com a

baixa, mitja o elevada depenent de la variació de la

fondària en les seccions mesurades i d’acord amb la

Figura 17.


Taula 17. Distància entre punts per a calcular el pendent en funció de les dimensions del riu.

Mida del sistema fluvial Distància entre punts per càlcul pendent (m)

Rius petits (ordre Strahler 1-2) 2000

Rius mitjans (ordre Strahler 3-4) 5000

Rius grans (ordre Strahler > 4) 10000

Taula 18. Categories segons la variació en l’amplada delcanal fluvial.

Variació en amplada

Molt elevada (> 2,00)

Elevada (1,51 – 2,00)

Moderada (1,26 – 1,50)

Baixa (1,11 – 1,25)

Molt baixa (1,00 – 1,10)

Amplada màxima

Ampladamínima

Amplada màxima

Amplada mínima

Figura 16. Mesures per determinar la variació en l’amplada d’un tram fluvial.

Figura 17. Categories de variació en fondària (Pedersen et al. 2004).

Baixa Mitja Elevada


Tipus de vall fluvialEl tipus de vall fluvial, un altre paràmetre de caracterització

del riu, pot ser assignada, segons els tipus de la Figura 18,

en una de les següents categories: i) gorja; ii) forma de V;

iii) forma d’U estreta; iv) forma d’U ampla; v) no percepti-

ble; vi) asimètrica.

Paràmetres de valoració de la qualitat de les condicions morfològiquesEl nivell de qualitat de les condicions morfològiques es

valora a partir de dos paràmetres: i) l’estructura i substrat

de la llera i ii) l’estructura de la zona de ribera.

• Estructura i substrat de la llera i marges fluvialsPer valorar aquest paràmetre es tenen en compte diferents

aspectes que determinen el grau d’alteració del canal flu-

vial i la diversitat d’hàbitats o substrats de la llera.

Grau d’alteració del canal fluvialL’alteració de la naturalitat del canal fluvial s’avalua a partir

de la proporció de tram afectat per endegaments respecte

de la longitud total del tram avaluat, tot tenint en compte

les característiques dels endegaments existents. La natu-

ralitat del canal fluvial també s’avalua tangencialment a tra-

vés d’una altra mètrica, l’índex QBR, però com que en

aquest índex tenen més pes els aspectes de valoració del

grau de naturalitat de les riberes, es presenta amb les

mètriques d’avaluació de qualitat de la ribera.

• Nivell d’endegament de la llera

El grau d’endegament de la llera es determina segons la

proporció de curs fluvial canalitzat respecte la longitud

total del tram avaluat. Es pondera l’endegament segons si

afecta a una o a ambdues ribes (si afecta les dues ribes es

computarà com dues vegades la longitud de l’endega-

ment), i segons el tipus d’endegament (Taula 19). El tipus

d’endegament el determina l’estructura de protecció utilit-

zada, que pot ser:

• Mota: compactament de terra al marge del riu.

• Escullera: obra feta de grans pedres

• Gabió: pedres de mida mitjana i grava incloses dins

d’una malla

• Mur: paret gruixuda lateral al riu.

• Mur en U: paret gruixuda lateral al riu i llit del riu for-

migonat.

El càlcul es realitza segons la següent fórmula:

Un cop fet el càlcul, s’assignaran els nivells de qualitat en

funció del nivell d’endegament obtingut:


Figura 18. Tipus de vall fluvial (Pedersen et al. 2004).

Gorja Forma de V U estreta U ampla

No perceptible Asimètrica

Fórmula END = Σ(Longitud_endegament�coeficient)longitud_massa_aigua

Taula 19. Coeficients de ponderació segons el tipusd’endegament.

Tipus d’endegament Coeficient

Mota 0,2

Escullera o Gabió 0,5

Mur 0,8

Mur en U (llera formigonada) 1


Diversitat d’hàbitatsLa diversitat d’hàbitats s’avalua mitjançant l’Índex

d’Hàbitat Fluvial (IHF) (Pardo et al. 2004). Els resultats d’a-

quest índex no expressen necessàriament un nivell de

qualitat i, per tant, no seran utilitzats en l’avaluació de la

qualitat hidromorfològica, tot i que s’utilitzaran per a carac-

teritzar els paràmetres físics de la llera. La valoració de la

diversitat d’hàbitats és, a més, essencial per interpretar

adequadament altres indicadors fonamentals en la deter-

minació de l’estat ecològic, com són els elements de qua-

litat biològica. Així doncs, quan de forma natural els rius

presenten una baixa diversitat de substrats i, per tant,

d’hàbitats disponibles per a la flora o la fauna aquàtiques,

les comunitats biològiques poden estar empobrides sense

que hi hagi cap motiu antròpic. Per exemple, quan els

valors de l’IHF són inferiors a 40, els índexs biològics

basats en macroinvertebrats no poden interpretar-se

correctament (Prat et al. 2004).

• Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF)

L’IHF avalua concretament la presència de 7 paràmetres

diferents que fan referència a l’hàbitat fluvial:

1- Inclusió ràpids – sedimentació basses

Com a inclusió s’entén el grau en què les partícules del

substrat estan fixades (enfonsades) en el llit del riu,

mentre que per sedimentació s’entén la deposició de

material fi en zones lenítiques del riu. La inclusió es

mesura aigües amunt i en la part central de ràpids i

zones de pedres, on no existeixi una deposició de sedi-

ments i la distribució de les partícules del substrat pugui

apreciar-se amb més claredat.

2- Freqüència de ràpids

S’estima la mitjana d’aparició de ràpids en relació a la

presència de zones més calmes. En aquest apartat es

pretén avaluar l’heterogeneïtat de grans hàbitats al tram

d’estudi. El fet que es produeixi de forma freqüent l’al-

ternança de ràpids i basses a escala de tram fluvial,

assegura l’existència d’una major diversitat d’hàbitats

pels organismes aquàtics.

3- Composició del substrat i mida de les partícules

Per omplir aquest apartat es fa una estima visual apro-

ximada de la composició mitjana del substrat, seguint

les categories del RIVPACS (River InVertebrate

Prediction And Classification System) (Wright et al.

1984). El diàmetre de partícula considerat en les cate-

gories del RIVPACS es mostra a la Taula 21.

4- Règims de velocitat/profunditat

La presència d’una varietat més àmplia de règims de

velocitat i profunditat proporciona una major diversitat

d’hàbitats disponibles pels organismes. Com a norma

general es considera una profunditat de 0,5 m per dis-

tingir entre profund i somer i una velocitat de 0,3 m/s

per separar ràpid de lent.

5- Percentatge d’ombra a la llera

Estima, de forma visual, l’ombra projectada per la

coberta vegetal adjacent, que determina la quantitat de

llum que arriba al canal del riu i influencia tant algunes

de les característiques físiques del tram (com la tempe-

ratura), com el desenvolupament dels productors pri-

maris.

6- Elements d’heterogeneïtat

Mesura la presència de fulles, branques, troncs o arrels

dins el llit del riu. Aquests elements proporcionen l’hàbi-

tat físic que pot ser colonitzat pels organismes aquàtics

i a la vegada constitueixen una font d’aliment pels

mateixos organismes.


Taula 20. Nivell de qualitat segons el nivell d’endegament.

Nivell de qualitat Color identificatiu Nivell d’endegament (END)

Molt bo < 0,1

Bo 0,1 – 0,2

Mediocre 0,2 – 0,3

Deficient 0,3 – 0,4

Dolent > 0,4

Taula 21. Categories de substrat segons els diàmetres departícula.

Categories de substrat Diàmetres de partícula

Blocs i pedres > 64 mm

Còdols i graves 2 - 64 mm

Sorra 0,6 - 2 mm

Llim i argila < 0,6 mm


7- Cobertura i diversitat de la vegetació aquàtica

Mesura la cobertura de la vegetació aquàtica a la llera.

Una major diversitat de morfologies entre els produc-

tors primaris incrementa la disponibilitat d’hàbitats i de

fonts d’aliment per molts organismes. En el mateix sen-

tit, el domini d’un grup sobre el total de la cobertura no

hauria de superar el 50%.

• Estructura de la zona de riberaLa naturalitat de les riberes s’avalua a dos nivells. Un pri-

mer nivell és a través dels usos del sòl mitjançant l’ús de

SIG, utilitzant informació cartogràfica o ortofotoimatges

com a base de treball. El segon nivell d’avaluació és a tra-

vés de l’anàlisi de la vegetació de ribera mitjançant treball

de camp. Les mètriques utilitzades són els índex QBR i

IVF. L’índex QBR pot ser extrapolable en trams concrets

de riu mitjançant l’ús de fotografies aèries.

La quantitat d’informació associada als procediments i les

mètriques utilitzades per avaluar les condicions morfològi-

ques de les riberes fa aconsellable desglossar l’explicació

en un capítol a part. Així doncs, al Capítol 2 es troba l’es-

tudi per determinar els llindars dels nivells de qualitat de les

riberes en funció de la naturalitat dels usos del sòl, així

com més detalls sobre les característiques i l’aplicació dels

índexs QBR i IVF, mentre que a continuació s’exposen les

pautes generals.

Avaluació de la naturalitat dels usos del sòl mitjançantanàlisi amb el SIGEl grau de naturalitat de la zona de ribera es determina a

través d’una anàlisi dels usos del sòl (al Capítol 2 s’explica

el seu fonament).

Un pas previ i clau per valorar els usos humans que es

donen a les riberes és la delimitació de l’amplada de la

zona que considerarem de ribera en cada tram o massa

d’aigua fluvial. Aquesta delimitació s’haurà de fer seguint

uns criteris, i la metodologia emprada variarà en funció de

les eines i la informació de què es disposi:

• Avaluació de zones on es disposa de cartografia segons

model hidràulic

1. En àrees on existeix cartografia digital d’un model

hidràulic que prové d’un estudi de detall i validat, aquest

s’adoptarà com a indicatiu o referent per a la delimita-

ció de la zona de ribera. El valor a considerar seran les

zones delimitades com a inundables per a un període

de retorn de 50 anys. A Catalunya pot usar-se la infor-

mació disponible a partir dels estudis INUNCAT, o els

estudis de planificació de l’espai fluvial (PEF) realitzats

per l’Agència Catalana de l’Aigua.

2. Aquesta zona ha de ser revisada per tal de garantir que

àrees de fisiognomia fluvial no quedin excloses de l’àmbit

d’estudi. Així, mitjançant anàlisi de fotografies aèries (escala

1:5.000), les àrees amb estructura i continuïtat vegetal ripà-

ria i configuració geomorfològica clarament modelades per

la influència fluvial seran incorporades a la zona de ribera.

Alhora, també, seran extretes aquelles zones que clara-

ment, a partir de l’anàlisi de les fotografies aèries, mostrin

una total desconnexió de la incidència fluvial.

3. Posteriorment es corregirà la delimitació de la zona de

ribera en base a dades i elements topogràfics i planimè-

trics obtinguts de cartografia topogràfica 1:5.000 o

models digitals d’elevació del terreny 1x1. Aquelles

zones que quedin a una elevació superior a 5 m per

sobre de la cota de les màximes crescudes ordinàries

(domini públic hidràulic) seran excloses. En el cas dels

rius de Catalunya es pot utilitzar la cartografia topogrà-

fica 1:5.000 v2 de l’ICC (si existeix, i si no, versions

anteriors), i el MDT 1x1.

4. La zona de ribera a considerar tindrà sempre una

amplada mínima de 10 metres a banda i banda de la

zona de màximes crescudes ordinàries (zona del domini

públic hidràulic).

• Àrees sense cartografia hidràulica

1. En el cas de rius on no s’han modelitzat ni delimitat les

zones inundables, s’optarà per utilitzar buffers d’ampla-

des predefinides en funció de la mida del riu, utilitzant

com a indicador la superfície de conca aigües amunt

(Taula 1.5.18). En general, en la majoria dels casos, les

àrees sense cartografia correspondran a capçaleres o a

conques de rius petits, per tant no es fa necessari defi-

nir aquests buffers per altres àmbits fluvials.

Per determinar l’amplada d’aquests buffers cal considerar

l’amplada necessària per tal que les riberes puguin desen-

volupar la seva funció sobre la qualitat de l’aigua i les

comunitats biològiques. Alguns treballs suggereixen una

amplada a cada marge igual a la mida de l’arbre que

potencialment hi podria créixer (Federal Ecosystem

Management Assessment Team 2002), o bé 10 vegades

l’amplada de la llera, més 15 m a cada costat (Verry 1996).

La primera franja de ribera adjacent al canal del riu es reco-

mana que tingui un mínim de 7,5 m, i que la franja següent

tingui entre 15 i 30 m més (Welsh 1991), malgrat que

aquestes mides poden variar molt segons el riu. Tenint en

compte aquestes recomanacions i les amplades de les

riberes mesurades al camp en les estacions de referència

de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han establert els buf-

fers per a les conques petites (Taula 22). En cas d’haver



d’usar un buffer per una conca gran perquè no es disposi

de cartografia hidràulica, hauran de valorar-se l’amplada

de les riberes en conques properes semblants de les quals

sí que es disposi d’informació cartogràfica.

2. La zona delimitada a banda i banda de la riba del riu ha

de ser revisada per tal de garantir que àrees de fisiogno-

mia fluvial no quedin excloses de l’àmbit d’estudi. Així,

mitjançant anàlisi de fotografies aèries (escala 1:5.000),

les àrees amb estructura i continuïtat vegetal ripària i

configuració geomorfològica clarament modelades per

la influència fluvial seran incorporades a la zona de

ribera. Alhora, també, seran extretes aquelles zones que

clarament, a partir de l’anàlisi de les fotografies aèries,

mostrin una total desconnexió de l’incidència fluvial

3. La zona delimitada seguint aquest criteri haurà de ser

després revisada segons l’orografia, amb l’ajut de car-

tografia topogràfica 1:5.000 i de MDT 1x1. Aquelles

zones que quedin a una elevació superior a 5 m per

sobre de la cota de les màximes crescudes ordinàries

(domini públic hidràulic) seran excloses.

4. La zona de ribera a considerar tindrà sempre una

amplada mínima de 10 metres a banda i banda de la

zona de màximes crescudes ordinàries (zona del domini

públic hidràulic).

Un cop delimitada la zona de ribera, cal determinar els

usos que s’hi donen i en quin percentatge.

L’anàlisi dels usos del sòl requereix de l’ús de SIG. Es pot fer

a partir de cartografia d’usos del sòl ja digitalitzada o a tra-

vés de fotointerpretació, digitalitzant els polígons de les dife-

rents categories d’usos sobre ortofotoimatges. L’ús d’una o

altra metodologia estarà en funció de la disponibilitat del

material més actualitzat en cada cas, i també de la mida del

riu i les riberes on es treballa. Com a criteri general, es prio-

ritzarà l’ús de fotointerpretació per rius petits i zones de

capçalera, on les riberes solen ser més estretes i l’escala de

la informació de base pot ser crítica. En valls amples, amb

riberes extenses, l’ús de capes d’informació digitalitzada a

partir de bases cartogràfiques a escala 1:25.000 o 1:50.000

aporta un nivell de precisió acceptable i suposa un estalvi de

temps molt important respecte a la fotointerpretació.

Independentment de la metodologia seguida, els usos del

sòl es classificaran en tres categories:

• Usos naturals

• Usos agrícoles

• Usos urbans

Les categories de la informació disponible s’agruparan en

una d’aquestes tres categories. Per al cas de Catalunya,

a la Taula 23 es presenta la relació entre cada una d’a-

questes tres categories i les categories dels usos del sòl

definides en el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya

(CREAF 2003) i a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya

(Departament de Medi Ambient 2002). Això permet, a

partir de qualsevol d’aquestes dues bases cartogràfiques

disponibles en format digital, generar un nou mapa


Taula 22. Amplitud de la zona de ribera en conques petitesutilitzada en la valoració dels usos del sòl en funcióde la superfície de conca acumulada.

Superfície de conca Amplada de la zona de ribera (a banda i banda del riu)

� 20 km2 10 m

20 – 200 km2 20 m

200 – 1000 km2 40 m

� 1000 km2 criteri expert

Figura 19. Delimitació de polígons de categories d’usos del sòl.

Delimitació depolígons deles diferentscategories

d’usos


d’usos amb les tres categories proposades en aquest

document.

La totalitat de l’àrea d’estudi ha d’estar inclosa en una de

les tres categories d’usos. La superfície ocupada pel canal

fluvial no es comptabilitza en cap de les categories i cal

restar-la del total de l’àrea d’estudi.

Segons el percentatge d’usos de cada categoria s’ob-

tindrà un nivell de qualitat segons la Taula 24.


Taula 24. Nivell de qualitat segons els usos del sòl a la zonade ribera. (*) Agrícola + Urbà.

Nivell de qualitat

Molt bo Bo Inferior a bo

Natural �85 60 <60

Agrícola �15 40* >40*

Urbà 0 5 >5

% Usos

Taula 23. Relació entre les categories d’usos del sòl proposades per a la determinació de la naturalitat de la zona de ribera i les categories definides al Mapa d’usos del sòl del CREAF i a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya.

Ús del sòl Usos del sòl del CREAF Hàbitats a Catalunyaassignat Codi Nom Codi Nom

Usos w Aigües continentals 11 Medi marínaturals v Arbrat clar 12 Entrades de mar terra endins

b Arbrat dens 15 Matollars i formacions herbàcies de sòls salins o guixencsh Boscos de ribera 16 Platges arenoses i dunesy Glaceres i neus permanents 17 Platges de còdolsm Matollars 18 Penya-segats i costes rocosesl Platges 19 Illots i farallonsp Prats i herbassars 22 Aigües dolces estagnantsf Reforestacions 23 Aigües salobroses o salines, estagnantsr Roquissars 24 Aigües correntst Tarteres 31 Bosquines i matollars de muntanya i de llocs frescosg Vegetació d’aiguamolls 32 Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

33 Matollars xeroacàntics de les terres mediterrànies càlides34 Prats basòfil secs de terra baixa i de la muntanya mitja35 Prats acidòfils secs36 Prats (i comunitats afins) d’alta muntanya37 Herbassars, jonqueres i prats humits41 Boscos caducifolis planifolis42 Boscos aciculifolis43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes44 Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits45 Boscos esclerofil·les53 Vores d’aigua i altres hàbitats inundats54 Molleres61 Tarteres62 Roques no litorals63 Congestes permanents i glaceres

Usos c Conreus 38 Prats de dall i pastures grassesagrícoles x Platanedes 81 Pastures intensives

o Pollancredes 82 Conreus herbacisi Incendis de 1993 83 Conreus llenyosos i plantacions d’arbresn Zones nues 87 Camps abandonats, ermots i àrees ruderals

90 Àrees cremades o talades

Usos u Zones urbanitzades 85 Parcs urbans i jardinsurbans s Zones esportives i lúdiques 86 Ciutats, pobles i àrees industrials

k Vies de comunicació 89 Basses i canals artificialsd Zones d’extracció minera


Anàlisi de la vegetació L’anàlisi de la vegetació es fa mitjançant treball de camp.

Es proposa la utilització de dues mètriques: i) l’índex de

Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) (Munné et al. 1998a;

1998b, 2003b), previst tant per al control de vigilància com

per al control operatiu, i ii) l’índex de Vegetació Fluvial (IVF)

(Agència 2001), previst d’utilitzar tan sols en el control

operatiu.

• Índex de Qualitat del Bosc de Ribera - QBR

L’índex QBR valora la qualitat del bosc de ribera i, per tant,

el grau d’alteració de la zona de ribera en tres blocs inde-

pendents:

1- Grau de cobertura de la ribera

Determina quin percentatge de les riberes té cobertura

vegetal, comptabilitzant totes les espècies excepte les

de cicle anual. En aquest mateix bloc de l’índex es

valora la connectivitat entre les riberes i els sistemes

forestals adjacents. D’aquesta manera s’incorpora una

mesura de la continuïtat lateral de l’ecosistema fluvial,

que no s’havia tingut en consideració en la valoració de

la connectivitat.

2- Estructura de la vegetació

Valora la complexitat estructural de les àrees de la ribera

on existeix cobertura de vegetació. Té en compte el

percentatge d’arbres i arbustos, la discontinuïtat entre

les taques de vegetació, l’existència de sotabosc i l’e-

fecte de les plantacions.

3- Qualitat de la coberta

Es té en compte la diversitat d’espècies del bosc de

ribera ponderada pel tipus geomorfològic del sistema.

En riberes estretes i de fort pendent s’exigeix menys

diversitat que en riberes planes i extenses per un mateix

nivell de qualitat. Es valora la presència d’espècies

autòctones i es penalitza l’existència d’al·lòctones.

També es tenen en compte aspectes com la continuïtat

longitudinal d’una franja de bosc al llarg del canal fluvial,

l’existència d’infrastructures humanes a la zona de

ribera o la presència d’abocadors o acumulacions de

deixalles.

L’índex QBR compta amb un quart bloc on no es valoren

característiques de la ribera sinó aspectes relatius a la

naturalitat del canal fluvial.

La relació entre els valors del QBR i el nivell de qualitat de

la zona de ribera es mostren a la Taula 25. Més detalls de

l’índex i de la seva aplicació es troben al Capítol 2, i el pro-

tocol sencer a la segona part.

Donat que el QBR és un índex que s’aplica sobre un tram

fluvial relativament curt (100-200m) i, en tot cas, molt infe-

rior a la longitud total de les masses d’aigua, pot ser

necessari determinar el QBR en més d’un punt per obte-

nir uns resultats representatius de l’estat de les riberes en

el conjunt de la massa d’aigua. Mitjançant l’anàlisi de deli-

mitació de la zona de ribera realitzada en la valoració de la

naturalitat dels usos del sòl a la ribera (vegeu l’apartat

anterior d’avaluació de la naturalitat dels usos del sòl mit-

jançant anàlisi amb el SIG) es poden determinar, per cada

massa d’aigua, grans àrees homogènies en relació al nivell

de qualitat de les seves riberes, zones amb usos i apa-

rença similar i homogènies espacialment. Aquestes àrees

es delimitaran seguint els criteris de delimitació dels usos

del sòl als marges fluvials explicats en l’apartat anterior.

Així doncs, per a la determinació del valor de QBR en con-

tinu dins d’una massa (QBRMA) d’aigua es procedirà a:

• Delimitar la zona de ribera (vegeu l’apartat anterior en

l’anàlisi de naturalitat dels usos del sòl de ribera)

• A partir de la catalogació dels usos del sòl es definiran

polígons transversals al riu o trams de riu amb marges

fluvials homogenis, amb usos semblants i aspecte con-

tinu. No es tindran en compte usos del sòl amb repre-

sentació espacial inferior a 1 ha. S’utilitzarà cartografia

disponible d’usos del sòl (escala 1:50.000 o 1:25.000),

o, en cas que aquesta no estigui disponible o en rius

amb marges fluvials estrets, es procedirà a l’anàlisi de

fotografia aèria a escala 1:10.000.

• En cas que els usos dels marges fluvials siguin homoge-

nis en gran part de la massa d’aigua, es realitzarà una

mesura del valor QBR com a mínim cada 10 km.

• En cada zona delimitada o tram de massa d’aigua dife-

renciat, es mesurarà el QBR en un punt de mostreig

representatiu.

Per obtenir un valor global del QBR en la massa d’aigua,

es farà una mitjana de les puntuacions obtingudes en cada


Taula 25. Nivell de qualitat segons l’índex QBR i QBRMA.

Rang de puntuació Nivell dedel QBR qualitat

92 - 100 Molt bo

72 - 92 Bo

52 - 72 Mediocre

27 - 52 Deficient

0 - 27 Dolent


tram on s’hagi aplicat l’índex, ponderades per la longitud

del tram fluvial del qual són representatives en relació a la

longitud total de la massa d’aigua, segons mostra la fór-

mula següent:

• Índex de Vegetació Fluvial - IVF

L’IVF és un índex florístic que integra la informació que ofe-

reixen el conjunt d’espècies vegetals que ocupen l’espai

fluvial. Aquest índex exigeix una anàlisi molt més detallada

de la vegetació de ribera que el QBR i només s’aplicarà

dins del control operatiu. Els detalls de l’índex i de la seva

aplicació es troben al Capítol 2, i el protocol d’aplicació de

l’índex, a la segona part.

Valoració de les condicions morfològiquesEl nivell de qualitat final de les condicions morfològiques

s’establirà tenint en compte les valoracions fetes sobre el

nivell d’endegament de la llera, la naturalitat dels usos del

sòl a la zona de ribera, i la qualitat del bosc de ribera, tot

en funció del tipus de control a realitzar.

Control de vigilànciaEl nivell de qualitat final de l’element de condicions mor-

fològiques es determinarà a través de la combinació dels

resultats obtinguts en el QBR, el grau de naturalitat de la

zona de ribera a partir de l’anàlisi d’usos del sòl, i el nivell

d’endegament de la llera. Primer es combinen el QBRMA i

el grau de naturalitat de la ribera per obtenir el nivell de

qualitat de la ribera (Taula 26). En un segon pas es combi-

nen el nivell de qualitat de la ribera i el nivell d’endegament

per obtenir el nivell de qualitat de condicions morfològi-

ques (Taula 27).

Control operatiuLa valoració dels paràmetres morfològics en el control

operatiu no té com a objectiu determinar un nivell de qua-

litat hidromorfològica, sinó validar la correcta implantació i

seguiment del programa de mesures previst. Per aquest

motiu, es tindrà en compte la valoració individual de cada

paràmetre i no s’establirà cap combinació de mètriques

per obtenir un nivell de qualitat global.

Valoració final de la qualitat hidromorfològica

La qualitat hidromorfològica s’assignarà tenint en compte

el nivell de qualitat més baix dels tres elements de qualitat

emprats: règim hidrològic, connectivitat fluvial i condicions

morfològiques.


Fórmula

Paràmetres

QBRMA=Σ QBRi�(long_tram_QBR1)long_total_MA

QBRMA = valor integrat del QBR per atota la massa d’aiguaQBRi = puntuació del QBR obtingudaen el tram representatiu ilong tram QBRi = longitud del tram flu-vial representat pel QBRi. No corresponal tram on s’ha aplicat l’índex, sinó a lalongitud del tram de l’àrea homogèniadel qual el QBRi és representatiulong total MA = longitud total de lamassa d’aigua

Taula 26. Nivell de qualitat de la ribera, valorat a partir del grau de naturalitat de la ribera segons els usos del sòl i de la qualitat delbosc de ribera segons l’índex QBR.

QBRMA


Molt bo Molt bo Bo Bo Mediocre Deficient

Bo Bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Inferior a bo Mediocre Mediocre Mediocre Deficient Dolent

Grau de naturalitat de

la ribera

Taula 27. Nivell de qualitat de les condicions morfològiques, valorat a partir del nivell de qualitat de la ribera i del nivell d’endegament.

Valoració del nivell de qualitat de la ribera


Molt bo Molt bo Bo Mediocre Mediocre Deficient

Bo Bo Bo Mediocre Deficient Deficient

Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Deficient Deficient

Deficient Mediocre Mediocre Deficient Deficient Dolent

Dolent Deficient Deficient Deficient Dolent Dolent

Valoració del nivell

d’endegament


La quantitat d’informació relativa als paràmetres que es

proposen per avaluar les condicions morfològiques de les

riberes (grau de naturalitat dels usos del sòl a les riberes,

índex QBR i índex IVF) aconsellen dedicar-hi un capítol

específic.

En aquest capítol es presenta l’anàlisi realitzada per deter-

minar els llindars dels nivells de qualitat de les riberes en

funció de la naturalitat dels usos del sòl, s’inclou una anà-

lisi comparativa dels dos índex (QBR i IVF), i es fa una

exposició de les modificacions realitzades per adequar l’ín-

dex QBR a diferents tipus de rius. Finalment, es presenten

els fonaments teòrics de l’índex IVF. Els protocols detallats

de les metodologies d’avaluació de les condicions mor-

fològiques de les riberes es troben a la segona part.

Qualitat de les riberes segons el graude naturalitat dels usos del sòl

Els índexs QBR i IVF són eines molt útils per avaluar la

qualitat de les riberes de trams fluvials discrets al llarg d’un

riu però no la qualitat en continu. Aquest és un aspecte

que cal afrontar ja que la valoració de la qualitat de la ribera

ha de representar una visió integrada de la massa d’aigua.

Al capítol anterior s’ha presentat una metodologia que per-

met avaluar de forma contínua la qualitat de les riberes mit-

jançant cartografia d’usos del sòl en format digital o bé a

través de tècniques de fotointerpretació. La qualitat de les

riberes queda determinada pel seu percentatge d’usos

naturals, agrícoles i urbans (vegeu la Taula 24).

Per establir els llindars dels percentatges de cada una de

les tres categories d’usos que discriminen entre les clas-

ses de qualitat s’ha fet un treball de fotointerpretació

seguint la metodologia abans mencionada en 45 estacions

de 9 tipologies fluvials diferents (totes les existents a les

conques internes excepte les rieres litorals), de les quals es

coneixia el valor del QBR i, per tant, la qualitat de les ribe-

res (Taula 28). Les estacions han estat seleccionades de

manera que quedessin incloses les 5 classes de qualitat

contemplades en el QBR, i que hi hagués el mateix nom-

bre d’estacions de cada una de les classes. L’àrea fotoin-

terpretada en cada estació és la mateixa sobre la qual es

va avaluar el QBR. A l’esmentada taula s’hi troba el valor

de QBR de les 45 estacions i els percentatges d’usos

naturals, agrícoles i urbans obtinguts mitjançant la fotoin-

terpretació.

S’ha analitzat la correlació entre els valors de QBR i els

percentatges de cada un dels usos. S’ha trobat que el QBR

està ben correlacionat amb els usos naturals (r = 0,87), de

manera que a major percentatge d’usos naturals més alt

és el valor de QBR. Els usos agrícoles i urbans estan

correlacionats negativament amb el QBR (r = -0,68 i -0,49,

respectivament), si bé en aquests casos el grau de signifi-

cació és més baix degut a la mida reduïda de la mostra i

al fet que en algunes estacions aquests usos eren inexis-

tents (en especial els urbans). La relació entre el valor del

QBR i el percentatge d’usos naturals i agrícoles de cada

estació es veu més clar a la Figura 20.

Condicions morfològiques de la ribera


QBR total y = 0,8916x + 4,553

R2 = 0,7509

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

% natural

RB

Q

QBR total y = -0,7698x + 84,114

R2 = 0,4616

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

% agrícola

RB

Q

Figura 20. Relació entre els valors del QBR i els usos del sòl (% usos naturals i % usos agrícoles).



Taula 28. Nivell de qualitat segons l’índex QBR i percentatges d’usos del sòl de les riberes determinats mitjançant fotointerpretacióen 45 estacions de mostreig de Catalunya.

CODI ESTACIÓ QBR QUALITAT (QBR) %NATURAL %AGRÍCOLA %URBÀ

L54 100 molt bona 100,0 0,0 0,0

B8a 100 molt bona 100,0 0,0 0,0

FU1 100 molt bona 100,0 0,0 0,0

FU3 100 molt bona 100,0 0,0 0,0

MU2 100 molt bona 100,0 0,0 0,0

CA1 100 molt bona 100,0 0,0 0,0

TE1 100 molt bona 85,9 14,1 0,0

L45 100 molt bona 85,8 14,2 0,0

TO2 95 molt bona 100,0 0,0 0,0

URS31 90 bona 91,3 8,7 0,0

TE2 90 bona 79,6 20,4 0,0

T1 85 bona 100,0 0,0 0,0

L43 85 bona 100,0 0,0 0,0

Ter28 85 bona 76,0 24,0 0,0

MU1 85 bona 73,9 26,1 0,0

CA3 80 bona 79,4 20,6 0,0

AN3 80 bona 79,0 21,0 0,0

F53 80 bona 60,1 39,9 0,0

B30 70 mediocre 100,0 0,0 0,0

T3 65 mediocre 83,7 16,3 0,0

RA2 65 mediocre 63,6 36,4 0,0

L57 65 mediocre 56,3 31,8 11,9

L56 65 mediocre 45,6 9,0 45,4

AN8 65 mediocre 24,8 75,2 0,0

L60c 60 mediocre 91,9 8,1 0,0

L95 60 mediocre 82,2 17,8 0,0

F74 60 mediocre 53,9 46,1 0,0

BR4 45 deficient 62,6 37,4 0,0

AN11 45 deficient 46,5 53,5 0,0

N11 45 deficient 45,6 54,4 0,0

Ter02 40 deficient 46,5 53,5 0,0

L38 40 deficient 44,5 55,5 0,0

AN2 40 deficient 28,8 71,2 0,0

RB1 35 deficient 30,2 69,8 0,0

T4 35 deficient 24,9 75,1 0,0

F9 35 deficient 16,1 80,6 3,2

S2 20 dolenta 60,1 3,6 36,3

L39 20 dolenta 48,8 51,2 0,0

RU1 20 dolenta 12,3 52,8 34,9

F33 15 dolenta 23,7 5,7 70,5

LL2 15 dolenta 15,2 84,8 0,0

F28 10 dolenta 42,3 27,6 30,1

LL1 10 dolenta 5,0 84,7 10,3

PA3 5 dolenta 16,1 41,1 42,8

L100 0 dolenta 21,4 71,1 7,4


Aquest estudi avala el fet de donar un nivell de qualitat a

la zona de ribera en funció dels usos del sòl que s’hi

donin, diferenciant-los entre usos naturals, agrícoles i

urbans.

Anàlisi del grau de complementarietatdels índexs QBR i IVF

Actualment es proposen dos índexs com a mètodes per

avaluar el nivell de qualitat de les riberes de Catalunya, en

aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua. El QBR és un

índex que analitza essencialment l’estructura de la vegeta-

ció i la naturalitat de la morfologia fluvial, mentre que l’IVF

és un índex florístic que integra la informació que ofereixen

el conjunt d’espècies vegetals que hi apareixen. Els objec-

tius d’aquest apartat són la comparació de la qualitat de

les riberes que s’obté a partir dels índexs QBR i IVF, i la

valoració de la idoneïtat de l’ús de l’un o l’altre.

Per tal que les diferents tipologies de rius presents a

Catalunya estiguessin ben representades, les dades utilit-

zades en aquesta comparació provenen del treball de

camp realitzat l’any 2003, i del que es va dur a terme l’any

2000 (Agència 2001). En total es disposa de la diagnosi de

49 trams fluvials, corresponents a 13 cursos d’aigua de

tipus efímer, 31 cursos d’aigua permanents o semiperma-

nents, i 5 cursos d’aigua de tipus torrencial (amb cabals

d’elevada energia). Els nivells de qualitat de cadascun dels

índexs es troben a la Taula 29.

Les diferències observades entre els resultats obtinguts

amb els dos índexs són, en general, lleus, tot i que existei-

xen casos concrets amb diferències manifestes. En un

38% dels casos analitzats el nivell de qualitat d’ambdós

índexs no va coincidir. En rius efímers la diferencia pot arri-

bar a ser notable, com és l’exemple de la localitat GA-04,

al barranc de la Galera, un curs fluvial de tipus efímer, on la

diferència d’ambdós índexs és de dues classes de qualitat.

En funció de les tres tipologies de cursos fluvials establer-

tes (permanent-semipermanent, torrencial i efímer), són

justament els de tipus efímer els que presenten un percen-

tatge major de casos divergents, amb un 54% del total (n=

13), seguit dels cursos d’aigua permanents o semiperma-

nents, amb un 36% de casos (n= 31) i, finalment, dels rius

torrencials, amb un 20% de punts avaluats (n= 5). En

aquest darrer cas, però, el nombre de mostres és massa

baix com per a poder generalitzar al conjunt de cursos

d’aigua d’aquest tipus.

Un altre element de comparació interessant és que el QBR

determina un nivell de qualitat extrem (nivell de qualitat

molt bo o dolent) a més localitats que l’IVF. Així doncs,

aquesta situació correspon a un 35% dels casos avaluats

amb el QBR, i només a un 23% dels casos avaluats amb

l’IVF.

L’anàlisi diferencial dels punts d’estudi segons la tipologia

a la qual pertanyen permet d’obtenir dades rellevants per

entendre millor la funcionalitat d’un i altre índex.

Cursos d’aigua de tipus permanent-semipermanent

Sobre un total de 31 cursos d’aigua de tipus permanent-

semipermanent, els dos índexs emprats han ofert un

diagnòstic del nivell de qualitat de les riberes diferent en un

36% d’ocasions (Taula 30). Són més abundats els casos

en què la puntuació és més alta amb el QBR (23% dels

casos estudiats) que la situació inversa, és a dir, trams en

què l’IVF ha avaluat més favorablement un tram concret de

riu (13% dels casos estudiats).


Taula 29. Nivells de qualitat segons els índexs IVF i QBR.

Coloració de la IVF: Cursos d’aigua IVF: Cursos d’aiguaNivell de Directiva Marc tipus “permanent- tipus “torrencial”qualitat de l’Aigua semipermanent” i/o “efímer” QBR

Molt bo Blau 8 - 10 7 - 10 > 90

Bo Verd 6 - 8 5 - 7 75 - 90

Mediocre Groc 4 - 6 3,5 - 5 55 - 70

Deficient Taronja 2 - 4 2 - 3,5 30 - 50

Dolent Vermell 0 - 2 0 - 2 < 30

Molt bo

Bo

Mediocre

Deficient

Dolent


Característiques dels trams fluvials que reben unapuntuació més favorable amb l’IVFBona part dels punts que han obtingut una qualificació

superior amb l’IVF corresponen a trams més o menys

endegats i amb manca de continuïtat de l’estrat arbori,

però tot i aquests impactes encara presenten una compo-

sició florística dominada per espècies característiques de

les riberes naturals, poc pertorbades.

Aquest és el cas de la Muga a Cabanes (codi MUCA), on

el marge esquerre està parcialment endegat però la llera té

un recobriment important de Phragmites, o de la Ribera

Salada a Castellar de la Ribera (codi SA-01).

En aquesta darrera localitat tota la ribera va resultar ano-

rreada per una extracció d’àrids duta a terme fa uns anys

(vegeu foto SA-01 al final d’aquest apartat). Emperò, la

pertorbació no és recurrent i no ha afectat el quimisme del

sòl. A més, la qualitat de l’aigua és notable i tot plegat ha

permès l’establiment de comunitats herbàcies i arbustives

pròpies de riberes poc pertorbades, però, això sí, corres-

ponents a fases endarrerides en la successió. El resultat és


Taula 30. Qualitat de les riberes a partir dels índexs QBR i IVF en rius del tipus permanent-semipermanent.

Codi Curs d’aigua Terme municipal Any de mostreig QBR IVF

FLAR Fluvià l’Armentera 2000 40 3,6

FLES Fluvià Esponellà 2000 70 5,7

FLOL Fluvià Olot 2000 70 2,5

FLPS Flamisell Pobla de Segur 2000 10 1,8

MUAL Muga Albanyà 2000 70 6,3

MUBO Muga Boadella 2000 80 7,8

MUCA Muga Cabanes 2000 40 4,2

MULL Muga St Llorenç de la Muga 2000 75 5,5

MUMO Muga Molins 2000 95 7,2

NPEA Noguera Pallaresa Esterri d’Àneu 2000 100 9,3

NPES Noguera Pallaresa Escaló 2000 85 6,2

NPPC Noguera Pallaresa Pont de Claverol 2000 45 3,9

NPPS Noguera Pallaresa Pobla de Segur 2000 95 6,4

NPSO Noguera Pallaresa Sort 2000 75 7,2

NPTR Noguera Pallaresa Tremp 2000 15 3,4

NR-02 Noguera Ribagorçana El Pont de Montanyana, Tremp 2003 45 3,0

NR-04 Noguera Ribagorçana Areny de Noguera, Tremp 2003 55 5,0

SA-01 Ribera Salada Castellar de la Ribera 2003 30 5,3

SA-02 Ribera Salada Bassella 2003 55 3,9

TECA Ter Camprodon 2000 85 7,1

TECE Ter Celrà 2000 70 4,9

TEFL Ter Flaçà 2000 55 4,4

TEMA Ter Manlleu 2000 30 3,1

TEPA Ter El Pasteral 2000 65 5,0

TERI Ter Ripoll 2000 55 4,4

TERO Ter Roda de Ter 2000 45 1,9

TETO Ter Torroella de Montgrí 2000 45 2,9

TICO Terri Cornellà de Terri 2000 30 3,6

TIJU Terri St Julià de Ramis 2000 50 3,3

TIMA Terri Mata 2000 35 0,8

TUCA Turonell Castellfollit de la Roca 2000 100 6,9


que el QBR determina un nivell de qualitat deficient men-

tre que amb l’IVF el nivell de qualitat establert és mediocre.

En aquests casos l’índex QBR descriu de forma ben ajus-

tada el nivell d’alteració de l’estructura de la vegetació,

mentre que l’IVF remarca, mitjançant la composició florís-

tica, que les pertorbacions no hi són habituals i que el

potencial del fons florístic és el d’una ribera que fins ara ha

estat pertorbada puntualment, no pas de forma regular. De

fet, la puntuació estimada visualment de forma prèvia a l’a-

plicació dels dos índexs té un valor de 4, és a dir, un valor

intermedi entre ambdós índexs, essent aquesta avaluació

una aproximació força bona al nivell de qualitat d’aquest

punt d’estudi.

Característiques dels trams fluvials que reben una puntuació més favorable amb el QBRUna situació molt diferent és la de les localitats on el QBR

estableix un nivell de qualitat superior al de l’IVF. En gene-

ral correspon a trams on la ribera hostatja formacions

forestals més o menys denses però dominades per espè-

cies al·lòctones i/o ruderals, indicadores de pertorbació.

És el cas del Turonell a Castellfollit de la Roca (codi TUCA),

on la riba està dominada per espècies nitròfiles i l’aigua

està molt contaminada a causa d’abocaments industrials,

o de la Noguera Pallaresa a Pobla de Segur (codi NPPS),

on el sotabosc del bosc de ribera està parcialment alterat

pel trepig de bestiar i on abunden els pollancres híbríds. A

totes dues localitats l’avaluació del QBR (nivell de qualitat

molt bo) resulta excessiva si tenim en compte els impac-

tes esmentats, mentre que l’IVF estableix un nivell de qua-

litat bo.

Un cas paradigmàtic en aquest sentit és el Fluvià a Olot

(codi FLOL), atès que un 90% del recobriment és a càrrec

d’espècies al·lòctones o nitròfiles. Això indica un estat de

profunda alteració atès que les comunitats vegetals de

ribera esperables no només han estat destruïdes, sinó que

han estat substituïdes per unes altres d’exòtiques. En

aquest cas el QBR determina un nivell de qualitat medio-

cre, mentre que l’IVF estableix un nivell de qualitat defi-

cient.

Cursos d’aigua de tipus torrencial

Aquesta tipologia de rius considera cursos d’aigua perma-

nents que presenten amplis sorrals o codolars com a

resultat del seu caràcter torrencial i elevada energia del flux

d’aigua. Per bé que les platges sorrenques i els codolars

també són característics de moltes rambles mediterrànies,

aquestes han estat classificades en una altra tipologia, la

de cursos d’aigua efímers, que es tracten al subapartat

següent.

Només es disposa de dades sobre cinc localitats, atès que

en el decurs del treball s’ha pogut constatar que als trams

on el codolar no és molt ample (relació amplada del sorral

o codolar / amplada del perímetre mullat inferior a 2,5) es

pot aplicar sense problemes el procediment per avaluar

rius permanents. A causa d’això alguns punts que es van

seleccionar pel fet que presentaven codolars han estat

classificats dins la tipologia de rius permanents. Fins i tot

es produeix la situació que un mateix riu, com és el cas de

la Noguera Ribagorçana, pot presentar trams assignables

a les dues tipologies, atès que en funció del dinamisme flu-

vial l’amplada dels codolars pot variar significativament en

pocs metres. Evidentment, allò desitjable és aplicar l’índex

IVF a punts que siguin representatius de les condicions

mitjanes del curs fluvial avaluat.

A quatre dels cinc punts estudiats el nivell de qualitat ava-

luat amb l’IVF i el QBR coincideix (Taula 31), però cal tenir

en compte que són punts molt alterats. És interessant,

però, el cas del riu Tordera a Sant Feliu de Buixalleu (codi

TO-01). La puntuació IVF d’aquest punt és 3,1, correspo-

nent a un nivell de qualitat dolent, perquè en aquesta loca-

litat els herbassars ruderals tenen un recobriment elevat,

però part de la ribera correspon a sorrals fluvials situats a

la plana d’inundació, on la coberta vegetal és escassa i els

únics vegetals llenyosos són alguns pins. Aquest tipus de

vegetació és propi de rius torrencials i en aquesta localitat

presenta una naturalitat notable. La puntuació IVF d’a-

questa unitat de vegetació concreta és, malgrat la migra-

desa del recobriment vegetal, de 5,2, corresponent a un

nivell de qualitat bo. Això demostra que l’índex IVF pot dis-


Taula 31. Qualitat de les riberes a partir dels índexs QBR i IVF en rius de tipus torrencial.


MUCE Muga Castelló d’Empúries 2000 50 3,2

NR-01 Noguera Ribagorçana El Pont de Montanyana, Tremp 2003 60 6,2

NR-03 Noguera Ribagorçana Areny de Noguera, Tremp 2003 40 2,5

TO-01 La Tordera Sant Feliu de Buixalleu 2003 35 3,1

TO-02 La Tordera Blanes, Palafolls 2003 10 0,5


cernir la naturalitat d’una unitat de vegetació encara que el

recobriment d’arbres i arbustos sigui baix. En el cas del

QBR, l’absència de vegetals llenyosos a la ribera és pena-

litzada severament.

L’única localitat on un riu torrencial presentava unes con-

dicions força naturals és a la Noguera Ribagorçana (NR-

01), aigües amunt del gual de Tercui (vegeu foto NR-01 al

final d’aquest apartat). En aquest cas el nivell de qualitat

determinat amb el QBR és mediocre, perquè el marge dret

de la ribera presenta una coberta llenyosa baixa. Amb l’IVF

el nivell de qualitat assignat a aquest punt és bo, perquè al

codolar no hi apareixen espècies ruderals i/o nitròfiles i

com unitat de vegetació obté una puntuació de 5,2.

Amb els resultats obtinguts i malgrat disposar d’un nom-

bre reduït de punts, resta demostrat que l’índex IVF pot

assignar un bon nivell de qualitat a trams fluvials on la

coberta llenyosa és baixa de forma natural. Això significa

que és possible determinar unes condicions de referència

per aquest tipus de rius.

Pel que fa al QBR, és especialment important la correcta

diferenciació entre el llit baix, la riba i la ribera, sobretot en

aquest tipus de rius. La presència habitual de codolars o

sorrals naturals, que només han de ser considerats en

l’anàlisi del grau de cobertura en cas que es trobin a la

zona de ribera (no al llit baix ni a la riba), fa que sovint s’a-

valuï la cobertura sobre una superfície que excedeix la

zona de ribera, i inclou hàbitats on la manca o la migra-

desa dels estrats arbori i arbustiu condicionen la puntua-

ció final de l’índex. En conseqüència, es poden obtenir

valors de QBR mediocres en indrets sense alteracions. Per

evitar aquestes situacions s’ha fet un esforç important per

adequar el protocol del QBR de manera que quedi perfec-

tament clara la delimitació entre els diferents àmbits que

integren l’espai fluvial (llit baix del riu, riba i ribera), i en

quins d’aquests àmbits s’han d’avaluar els diferents apar-

tats de l’índex.

Cursos d’aigua de tipus efímer

Els resultats obtinguts amb els dos índexs assajats mos-

tren diferències importants, atès que en un 54% de casos

els índexs IVF i QBR no coincideixen en l’avaluació del

nivell de qualitat (Taula 32). En tots aquests punts, la cate-

goria obtinguda mitjançant el QBR ha resultat inferior a

l’obtinguda amb l’IVF. Això és lògic, atès que les rambles

mediterrànies presenten una coberta vegetal escassa, i

aquest fet és penalitzat fortament per l’índex QBR, espe-

cialment si a les terrasses fluvials adjacents hi ha conreus

o altres usos antròpics. En contraposició, l’índex IVF per-

met detectar diferències en el poblament florístic en funció

de la seva naturalitat, és a dir, si dominen les espècies

herbàcies pròpies de codolars naturals o si són més abun-

dants les espècies nitròfiles i/o ruderals, indicadores de

pertorbació.

El barranc de la Galera (baix Ebre) com a exemple de riuefímerEl resultats obtinguts al barranc de la Galera mostren cla-

rament el comportament diferent dels dos índexs. A tots

els punts estudiats la coberta vegetal és escassa i un o


Taula 32. Qualitat de les riberes a partir dels índexs QBR i IVF en rius de tipus efímer.


AL-01 Riera de l’Alforja Riudoms 2003 10 2,6



AL-04 Riera de l’Alforja Les Borges del Camp 2003 10 3,1

AR-01* Riera de les Arenes Matadepera 2003 70 5,5

AR-02 Riera de les Arenes Terrassa 2003 0 1,3

GA-01 Barranc de la Galera Masdenverge 2003 15 1,8

GA-02 Barranc de la Galera La Galera, Godall 2003 15 2,8

GA-03 Barranc de la Galera Tortosa 2003 10 2,3

GA-04 Barranc de la Galera Masdenverge 2003 15 3,5

PI-01* Torrent del Pi L’Ametlla de Mar 2003 85 7,3

PI-02* Torrent del Pi L’Ametlla de Mar 2003 75 6,6

RI-01 Riera de Riudoms Riudoms 2003 0 1,8

*Localitats on la coberta arbòria de pins i alzines a la riba és important


tots dos marges són ocupats per conreus (vegeu les fotos

GA-01, GA-02, GA-03 i GA-04 al final d’aquest apartat). A

més, a causa de l’elevada torrencialitat d’aquest curs d’ai-

gua, és difícil que els vegetals llenyosos assoleixin un ele-

vat recobriment. El poblament florístic presenta una

notable variabilitat en funció de condicionants ambientals

com ara la pastura ovina, la presència de nutrients apor-

tats per l’efluent d’una depuradora o les alteracions físi-

ques de la morfologia fluvial. En un sentit oposat,

l’existència de baladrars resulta indicadora dels punts que

mantenen una naturalitat superior.

Cal indicar que a causa de la forta pressió antròpica que

pateix el barranc de la Galera no ha estat possible estudiar

cap punt del curs baix que assolís un nivell de qualitat bo,

però les dades obtingudes amb l’índex IVF reflecteixen la

variabilitat existent mentre que les puntuacions del QBR es

mantenen sempre en el rang més baix. A la Taula 33 mos-

trem les puntuacions i es comenten els principals condi-

cionants ambientals de cada tram avaluat.

Cursos fluvials efímers que presenten un entorn forestalAls cursos fluvials efímers amb una coberta vegetal impor-

tant i que transcorren per un entorn forestal, com ara el

torrent del Pi (codi PI-02), el nivell de qualitat determinat

amb els índexs QBR i IVF pot presentar una major coin-

cidència que a la resta de rius de tipus efímer. El fet que

siguin trams que presenten una bona connectivitat amb

els boscos circumdants i que no hagin patit alteracions

morfològiques explica aquesta situació.

Per tal que el QBR assolís una puntuació similar a l’IVF cal-

dria que els arbres i arbustos dels bosc climàcic, com ara

pins, alzines, arboços o roures, fossin tinguts en compte

per establir la puntuació de l’apartat 3 del QBR. Això és

lògic atès que la seva presència indica que és una ribera

en bon estat de conservació.

Si apliquem aquesta correcció a les localitats AR-01 i

PI-01, el nivell de qualitat determinat amb el QBR passaria

de mediocre a bo a AR-01, i de bo a molt bo a PI-02.

Consideracions sobre la utilització dels índexs IVF i QBRen rius de tipus efímerL’aplicació de l’índex QBR en rius de tipus efímer presenta

certes dificultats metodològiques ocasionades per la

manca d’una riba definida, i el fet que la presència d’espè-

cies de ribera autòctones és molt baixa. Emperò, tal i com

ja ha estat comentat, el problema més important és que en

aquests ambients sovint la manca de vegetals llenyosos no

està relacionada amb cap pertorbació d’origen antròpic. En

aquest tipus de rius, els índexs basats en la comunitat

vegetal poden no ser aptes sense les adequades modifica-

cions, i caldria utilitzar una valoració morfomètrica del canal

fluvial o, en tot cas, utilitzar determinades espècies vegetals

pròpies del sistema com indicadores de la naturalitat del

medi. Els treballs realitzats l’any 2003 amb l’índex IVF han

permès detectar algunes de les espècies que poden ser

útils en aquest sentit: Andryala ragusina, Glaucium flavum,

Myrtus communis, Nerium oleander, Scrophularia canina,

Tamarix sp. pl., Vitex agnus-castus, etc.

Les diferències entre QBR i IVF pel que fa referència a l’a-

valuació de cursos d’aigua efímers es poden explicar pel

fet que en el cas de l’IVF s’ha realitzat un treball d’adapta-

ció a aquests ambients i, especialment, en el fet que es

basa en la composició florística, no pas en l’estructura. De

totes maneres, existeix una proposta per adaptar l’índex

QBR a les rambles mediterrànies (Suárez-Alonso i Vidal-

Abarca 2000).


Taula 33. Puntuacions de QBR i IVF i principals condicionants ambientals a les estacions de mostreig del barranc de la Galera.

Punt Localitat QBR IVF Principals condicionals ambientals

15 1,8 Afecció per sobrepastura i efluent EDAR, així com d’altres afeccions menors a la ribera

10 2,3 Alteració morfològica. En comparació a GA-01, hi hauna major presència de vegetació higròfila no nitrò-fila, relacionada amb la dilució dels contaminants

15 2,8 La llera i el marge dret presenten un certa naturalitat i restes de baladrar, però al marge esquerre hi ha un camí, abocaments de terres i vegetació ruderal

15 3,5 Baladrar força continu. No assoleix el nivell de qualitat bo a causa de la presència d’un camídins la llera i de l’abundància de canyar

GA-01 Masdenverge

GA-03 Tortosa

GA-02 La Galera / Godall

GA-04 Masdenverge


Conclusions

Com a conclusions a les diagnosis de la qualitat del bosc

de ribera realitzades mitjançant l’aplicació dels índexs QBR

i IVF (Taula 34), cal destacar:

• Els índexs QBR i IVF avaluen de forma similar, tot i que

mostren certes divergències en el nivell de qualitat de les

riberes fluvials, sobretot en trams fluvials efímers.

• Aquestes diferències es poden explicar pel fet que el

QBR és un índex basat essencialment en l’estructura de

la vegetació i la naturalitat de la morfologia fluvial, men-

tre que l’IVF és un índex florístic que integra la informa-

ció que ofereixen el conjunt d’espècies vegetals que

apareixen en un tram fluvial.

• Tots dos índexs són vàlids per a les pertorbacions mecà-

niques que afecten l’estructura de les comunitats ripàries.


Taula 34. Taula comparativa dels índexs QBR i IVF.

Index QBR Índex IVF

Tipologia de cursos fluvials - Permanent - semipermanent - Tots els tipuson és aplicable

Principals paràmetres - Grau de cobertura de les riberes- - Composició florística - Ordenació de analitzats Estructura de la vegetació - Qualitat de la vegetació llenyosa en bandes -

la coberta vegetal (diversitat dels estrats Artificialització i endegament de les riberesarbori i arbustiu) - Naturalitat de la morfologia fluvial

Impactes detectats - Alteracions físiques de la coberta - Alteracions físiques de la coberta vegetal -vegetal - Endegaments i ocupacions Endegaments i ocupacions de l’espai fluvial -de l’espai fluvial - Presència d’espècies Eutrofització de l’aigua i dels sòls -arbòries al·lòctones i/o plantacions Sobrepastura-Banalització/ruderalització(amb una importància relativa) de les comunitats vegetals - Presència

d’espècies al·lòctones i/o plantacions

Avantatges comparatius - Major rapidesa en el treball de camp - Es pot aplicar a gairebé tots els cursosi el processat de les dades- Requereix fluvials - Sensibilitat a un ventall molt ampleun coneixement florístic poc elevat (cal, d’impactes.però, diferenciar entre espècies herbàcies anuals i perennes)



Localitat NR-01

Exemple de curs d’aigua de tipus torrencial amb unes

característiques de notable naturalitat.

Valor IVF:

Valor QBR: 60

6,2

Localitat GA-01

Llera dominada per espècies ruderals i nitròfiles.

Valor IVF:

Valor QBR: 15

1,8

Localitat GA-03

Dins la llera predominen les espècies higròfiles. Als

talussos, pefilats recentment, la vegetació està molt

alterada i hi dominen els canyars i la vegetació rude-

ral.

Valor IVF:

Valor QBR: 10

2,2

Localitat SA-01

En aquest punt les extraccions d’àrids han alterat

completament la morfologia de l’espai fluvial. No obs-

tant, la recolonització per part de les espècies de

ribera avança ràpidament.

Valor IVF:

Valor QBR: 30

5,3


L’índex QBR

L’anàlisi comparativa entre tots dos índexs conclou que el

QBR (Munné et al. 1998a, 1998b, 2003b) pot no oferir

resultats satisfactoris en tots els tipus de rius, i que la seva

aplicació en cursos fluvials efímers és especialment pro-

blemàtica. Per superar aquesta limitació s’ha fet una revisió

de l’índex i s’hi han introduït les modificacions necessàries

per adaptar-lo a la totalitat de condicions hidrològiques i

ripàries pròpies de l’àmbit mediterrani.

Modificacions introduïdes

Les comunitats vegetals de ribera, afectades per la influèn-

cia dels corrents d’aigua superficial, poden ser extraor-

dinàriament constants en estructura i composició florística

al llarg d’un gradient altitudinal i latitudinal. Això permet

detectar més fàcilment alteracions dels sistemes fluvials

per causes no naturals (Carrascosa i Munné 2000). Tot i

així, hi ha casos extrems en què els canvis en la vegetació

tenen més a veure amb condicions climatològiques,

hidrològiques o biogeogràfiques que no pas amb altera-

cions antròpiques. És per això que s’han introduït lleuge-

res modificacions al protocol d’aplicació de l’índex QBR

de manera que els resultats de la valoració de la qualitat de

les riberes d’aquests ambients s’ajustin millor a la realitat.

QBR adaptat a trams d’alta muntanyaEn un estudi dedicat als boscos de ribera andorrans

(Carrascosa i Munné 2000) s’analitza la resposta del QBR

en àrees d’alta muntanya. La conclusió d’aquest treball és

que per sobre els 1500 m d’altitud l’índex no és aplicable,

i que per sobre de 800 m requereix d’algunes adaptacions

per oferir uns resultats satisfactoris.

L’estudi proposa en aquests trams fluvials les següents

modificacions respecte el protocol original:

• Consideració dels herbassars megafòrbics com a

element estructurador del recobriment ripari

La presència d’aquest tipus de formacions a les ribes fa

que calgui considerar-les juntament als helòfits i als

arbustos en la puntuació de l’apartat 2 del full de camp

l’índex.

• Puntuació negativa de la manca de sotabosc con-

solidat

Un sotabosc degradat és símptoma d’una alteració an-

tròpica que afecta la qualitat estructural de l’ecosistema


Localitat GA-02

El marge dret presenta una notable naturalitat. El

marge esquerre està molt alterat, amb un camí i vege-

tació ruderal.

Valor IVF:

Valor QBR: 15

2,8

Localitat GA-04

LLera amb predomini de les espècies pròpies de

codolars ben conservats. Al marge esquerre hi ha un

talús amb vegetació ruderal i un camí.

Valor IVF:

Valor QBR: 15

3,5


de ribera i per tant cal penalitzar la seva existència en

l’apartat 2 del full de camp.

QBR adaptat a rius efímersEstudis anteriors d’aplicació del QBR en aquest tipus de

rius (Junta de Andalucía 2003; Suárez-Alonso i Vidal-

Abarca 2000) incideixen en la necessitat d’introduir certs

canvis en el protocol d’avaluació de l’índex.

Es proposen en concret tres modificacions respecte el

protocol original:

• Compensació del menor grau de cobertura que

assoleix la comunitat vegetal

El desenvolupament potencial de la vegetació de ribera

no assoleix els graus de cobertura propis d’ambients

més humits. Així doncs cal rebaixar els percentatges de

cobertura exigits en l’apartat 1 del full de camp de

manera que riberes amb un grau de cobertura menor

puguin assolir la màxima puntuació. Els nous rangs de

percentatge de cobertura són els proposats per la Junta

de Andalucía en el Plan Director de Riberas de Andalucía

(Junta de Andalucía 2003).

• Compensació de la manca d’espècies arbòries

Les comunitats de ribera es caracteritzen per un domini

de les espècies arbustives sobre les arbòries. En aquest

sentit cal considerar que les espècies arbustives de port

arbori ocupen el paper funcional dels arbres de les ribe-

res de zones més humides quant a l’estructura vertical

de l’ecosistema. Per tant, cal modificar els enunciats de

l’apartat 2 del full de camp perquè recullin aquesta apre-

ciació. De manera orientativa, es proposa establir el límit

entre port arbustiu i arbori en 1,5 m d’alçada.

• Consideració d’espècies no freatòfiles pròpies

dels cursos esporàdics

Les espècies hidròfiles pròpies de la vegetació de ribera

es troben menys representades, i per contra prenen una

important rellevància altres espècies amb requeriments

hídrics menys exigents. També és freqüent l’ocupació de

l’espai de ribera de rius temporals per la vegetació cli-

màcica dels ecosistemes forestals adjacents. Cal doncs

tenir en compte totes aquestes espècies en la valoració

de la qualitat de la coberta (apartat 3 del full de camp) i

comptabilitzar-les com a arbres o arbusts autòctons en

funció del seu port, es tracti o no d’espècies pròpiament

de ribera.

Totes aquestes modificacions han estat recollides i incor-

porades al protocol de l’índex i als fulls de camp que es

presenten en aquest treball. L’abast de les modificacions

introduïdes en el QBR aplicat a rius efímers fa pertinent l’e-

laboració d’un full de camp propi, diferenciat del que s’a-

plica a la resta de rius.

L’índex IVF

Generalitats i fonaments teòrics

Es presenta un índex (IVF; Índex de Vegetació Fluvial) que

vol avaluar l’estat de conservació de les riberes fluvials

emprant la vegetació ripària com a bioindicadora de la seva

naturalitat. És un índex elaborat per encàrrec de l’Agència

Catalana de l’Aigua (Agència 2001). Aquest índex, d’altra

banda, pretén esdevenir una eina útil per a la implementació

de la Directiva Marc de l’Aigua i, per tant, permet assignar

un nivell de qualitat al conjunt del sistema fluvial. Altrament,

i sobre el fonament de criteris pragmàtics i realistes, s’ha

evitat de fer un índex que es basés en tot el domini poten-

cial de la vegetació ripària atès que a les planes del país

seria del tot inaplicable per tal com aquests medis han estat

absolutament anorreats (a Catalunya i arreu d’Europa, val a

dir). Cal tenir en compte que a les planes al·luvials baixes

aquest tipus de vegetació ocuparia molts metres a banda i

banda dels rius i la influència antròpica l’ha reduïda a cinyells

ben estrets, que són les úniques mostres que ens resten.

Tanmateix, determinats impactes que comporten una

degradació important de la vegetació de ribera s’han pena-

litzat. És el cas dels endegaments, l’ocupació agrícola de

tota la ribera o els poblaments massius d’espècies al·lòcto-

nes (canyars, boscos de Robinia...). Aquestes espècies,

malgrat que estructuralment puguin no diferir significativa-

ment de les comunitats autòctones, tenen un significat

ecològic radicalment oposat, i llur existència és reflex del

conjunt de pertorbacions que han afectat el sistema fluvial.

L’IVF pot ésser aplicat a la major part de cursos d’aigua de

Catalunya, excepció feta d’ambients excessivament roco-

sos o de codolar nu, on la vegetació llenyosa (sigui a la

llera o a la ribera) no hi pot prosperar.

És important remarcar que l’IVF avalua la naturalitat de la

vegetació, no pas la riquesa, la complexitat o l’interès; la

coincidència és possible, però no sempre es produeix. Un

exemple en pot ser un codolar ben conservat versus un

bosc de ribera pluriestratificat, amb disposició de la vege-

tació en bandes, la complexitat del qual és molt major que

la del codolar, per bé que les puntuacions poden ser sem-

blants.

El pes fonamental en la puntuació (entre un 80 i un 100%

de la puntuació) que s’obté amb l’aplicació de l’índex



deriva de l’estimació del recobriment de les comunitats i

espècies presents, i de la ponderació del recobriment amb

la puntuació que s’atorga a cadascuna de les espècies.

D’altra banda, existeixen certs factors de correcció que

complementen aquesta puntuació (hidròfits, endega-

ments...), tal com s’exposarà més endavant.

Per a la determinació de la puntuació de les espècies

s’han emprat les assignacions sintaxonòmiques i autoe-

cològiques que donen Bolòs i Vigo (Bolòs i Vigo 1984-

2001), per bé que en alguns pocs casos han estat

matitzades mitjançant la pròpia experiència en l’estudi dels

sistemes fluvials. Val a dir que la interpretació del significat

autoecològic de les espècies no sempre és unívoc, de

manera que certes espècies poden tenir un significat dife-

rent segons la zona on es trobin, o bé poden ser vegeta-

ció primària en medis inestables i secundària i, per tant,

indicadora de pertorbació antròpica, en medis més esta-

bles. També cal tenir en compte les grans diferències en la

vegetació potencial dels cursos d’aigua ibèrics (Blanco et

al. 1997). En aquest sentit, l’establiment de tres categories

de sistemes fluvials (permanent, torrencial i efímer), ajuda a

esmorteir aquestes diferències. Nogensmenys, la solidesa

de l’índex es basa en la ponderació del valor del conjunt

d’espècies del sistema fluvial i això minimitza possibles

biaixos.

El fet que la vegetació de ribera no experimenti canvis tan

ràpids com els que pot tenir la qualitat de l’aigua fa inne-

cessari un mostreig de periodicitat anual, llevat de zones

especialment sensibles o interessants. Sembla recomana-

ble una periodicitat de 3-5 anys, coincidint amb el que

estableix al respecte la Directiva Marc de l’Aigua.

A fi de facilitar-ne l’aplicació, així com la comprensió dels

continguts, l’índex ha estat dividit en cinc grans apartats.

Tot seguit enunciem els 5 apartats i després en fem alguna

explicació o especificació. Els quatre primers apartats han

de fer-se in situ, mentre que el darrer és aconsellable de

fer-lo amb el suport d’un programa de full de càlcul. Les

passes estan enumerades, i cal seguir-les consecutiva-

ment llevat d’algunes respostes dicotòmiques, que con-

dueixen a d’altres punts no consecutius.

1) Definició i reconeixement de l’àrea d’estudi (punts 1 a

3 de l’índex)

2) Determinació del tipus fluvial (punts 4 a 5 de l’índex)

3) Aplicació dels factors de correcció (punts 6 a 9 de

l’índex)

4) Inventari de la vegetació (punts 10 a 12 de l’índex)

5) Obtenció de la puntuació (punts 13 a 17 de l’índex)

1) Definició i reconeixement de l’àrea d’estudiLes passes incloses en aquest apartat tenen com a objec-

tiu determinar si l’aplicació de l’índex hi és possible, alhora

que delimitar l’àrea d’estudi bo i definint-ne els límits amb

precisió. Permet, d’altra banda, conèixer la potencialitat

del medi i, per tant, interpretar millor les observacions de

camp.

2) Determinació del tipus fluvialLa puntuació que s’obtingui amb l’aplicació de l’IVF no

determina sempre la mateixa classe de qualitat. Segons la

tipologia de riu que sigui s’estableixen dues categories;

l’una inclou rius torrencials i efímers i l’altra els cursos per-

manents-semipermanents. Així, l’apartat “Determinació

del tipus fluvial” s’adreça a classificar el punt estudiat en

una o altra categoria.

3) Aplicació de factors de correccióL’aplicació de factors de correcció complementa la pun-

tuació obtinguda a partir de la composició florística de

cada localitat. Alguns dels factors de correcció o d’estudi

(segones bandes de vegetació, límits laterals de l’àrea

d’estudi...) poden ser litigiosos; en situacions dubtoses,

poc clares, no s’aplicaran. D’altra banda, aconsellem de

deixar-ne bona constància escrita o gràfica, i en cas de

tornar a aplicar l’IVF en aquell punt, al cap del temps,

d’observar les consideracions al respecte que s’hi van fer.

Hidròfits

La presència-abundància d’hidròfits és una excel·lent indi-

cadora de qualitat d’aigua. A l’extrem oposat, l’absència

d’alguna espècie en concret no sempre pot ser atribuïda a

la qualitat deficient de les aigües, llevat dels casos en què

apareguin, abundants, signes clars d’eutròfia o de conta-

minació o bé es disposi de dades. Val a dir que a la fitxa

cal anotar quines són aquestes dades referents a contami-

nació (visuals, d’organismes bioindicadors, dades de qua-

litat d’aigua...).

En l’índex els tàxons són classificats segons llurs tendèn-

cies autoecològiques pel que fa a la preferència o no de

nutrients i tolerància als contaminants en les aigües. Les

categories considerades són quatre: oligotròfic, mesotròfic,

eutròfic i hipereutròfic (vegeu l’annex III). Aquesta classifica-

ció s’ha fet mitjançant l’experiència acumulada en el treball

de camp, però també emprant i adaptant referències

bibliogràfiques d’articles i estudis al respecte (Grasmück et

al. 1993, Braun-Blanquet 1979, Bolòs et al. 1994).

Segones bandes de vegetació llenyosa de ribera

De forma natural la majoria de riberes tindrien dues o més

bandes de vegetació llenyosa de ribera. Malauradament,



les bandes més exteriors (tot i que massa sovint també

les interiors) han estat molt afectades per l’activitat

humana i generalment n’han resultat fortament reduïdes o

eliminades. Tanmateix, en alguns punts encara es conser-

ven dues franges de vegetació llenyosa, fet que augmenta

l’interès de conservació del sistema fluvial. De tota

manera, la inclusió d’aquesta segona franja de vegetació,

habitualment força més mal conservada que la primera,

en gairebé tots els casos comporta una puntuació més

baixa que si només es considera la primera franja, i, per

tant, es penalitza la seva presència. Per tal de corregir

aquest fet s’ha calculat, a partir dels exemples disponi-

bles, la diferència mitjana de puntuació obtinguda si es

considerava tan sols la primera franja o bé si es conside-

rava la primera i la segona franges de vegetació llenyosa.

Aquesta diferència ha estat propera a 0,8 punts (sobre

10), i aquesta variació justifica, per a esmenar el greuge

comparatiu, l’aplicació d’un factor de correcció de +0,5

punts per cada marge on es conservin dues o més ban-

des llenyoses de vegetació llenyosa, o bé -0,5 si l’espai

corresponent ha estat ocupat.

4) Inventari de vegetacióEssent com és l’IVF un índex basat en la composició flo-

rística és fonamental la determinació correcta de les espè-

cies, especialment en el cas de les espècies arbòries que

tenen un gran recobriment; en el cas del gènere Populus,

amb abundància d’hibridacions i de cultivars, cal parar-hi

molt de compte.

Per a l’estimació de la cobertura de les espècies, les clas-

ses de recobriment considerades, tot seguint la metodolo-

gia sigmatista (Braun-Blanquet 1979, Bolòs et al. 1994),

es troben a la Taula 35.

Taula 35. Classes de recobriment considerades enl’estimació de la cobertura de les espècies enl’aplicació de l’índex IVF.

Classe de Percentatge derecobriment recobriment

Mitjana Rang+ 0,5 0,1-0,9

1 5,5 1-9,9

2 17,5 10-24,9

3 37,5 25-49,9

4 62,5 50-74,9

5 87,5 75-100

Especialment per als rius grans i mitjans és altament acon-

sellable la intervenció de dos operaris, l’un dels quals, si

més no, hauria de ser botànic o estar molt familiaritzat

amb la flora local.

El període útil estimat per al treball de camp és entre l’abril

i l’octubre, segons la localitat. En funció de les caracterís-

tiques de les riberes (especialment les riques en geòfits

vernals de ribera, al N i NE de Catalunya) cal escollir amb

cura el moment més adequat de mostreig.

Puntuació de les espèciesLes categories, amb llur significat i puntuació, es troben a

la Taula 36.

5) Obtenció de la puntuacióTal com ja ha estat esmentat, la base de la puntuació en

l’índex deriva del recobriment de les espècies; així, la pun-

tuació s’obté creuant la mitjana del percentatge de reco-

briment de les espècies a l’àrea d’estudi amb una

puntuació que deriva de llur significat autoecològic (vegeu

l’annex III). D’aquesta forma, tots els tàxons es classifiquen

en sis categories de diferent significat autoecològic (Taula

36), segons si assenyalen condicions ruderals o nitrogena-

des, si són plantes al·lòctones, si corresponen a ambients

de ribera ben conservada, etc. En definitiva es valora de

quina forma ens indiquen l’estat de naturalitat de la ribera.

Tanmateix, és fàcil que en aplicar l’IVF hom pugui trobar

altres espècies que no apareguin puntuades. Les indica-

cions que es proporcionen a la Taula 36 sobre puntuació,

significat autoecològic i els exemples esmentats han de

permetre, a qui apliqui l’índex, assignar als tàxons no pun-

tuats el valor que els correspon.




Taula 36. Descripció de les categories de puntuació de les espècies en l’índex IVF.

Puntuació Significat

10 Espècies pròpies de boscos o comunitats llenyoses de ribera (incloses plantes llenyoses de les bosquines de les rambles mediterrànies) ben conservades, poc o gens afectades per pertorbacions.

Comunitats primàries.

Exemples: Anemone nemorosa, Alnus glutinosa, Polystichum setiferum, Vitex agnus-castus...

8 Espècies pròpies de boscos o comunitats llenyoses de ribera lleugerament pertorbades. Espècies de port herbaci característiques de les rambles mediterrànies i de codolars ben conservats. Espècies pròpies del bosc climàcic.

Comunitats primàries (rarament, secundàries).

Exemples: Quercus sp. pl., Arum italicum, Lamium flexuosum, Andryala ragusina...

6 Espècies pròpies de boscos o comunitats llenyoses, de ribera o no, moderadament oberts i/o pertorbats. Espècies característiques d’aiguamolls no eutròfics. Plantes no estrictament associades a codolars fluvials però pròpies de pedrusques i comunitats de plantes anuals no ruderals.

Comunitats secundàries, primàries en menor mesura.

Exemples: Ligustrum vulgare, Lythrum salicaria, Salix elaeagnos, Bupleurum fruticosum, Ptychotis saxifraga, Corynephorus canescens...

4 Espècies, de ribera o no, pròpies de medis pertorbats i/o oberts com ara clarianes i pastures, i de boscos fortament alterats, nitròfils i/o dominats per espècies corresponents a etapes secundàries de la successió vegetal. Sovint aquestes espècies poden aparèixer en riberes ben conservades, per bé que llavors sempre hi són escasses; tan sols arriben a ser abundants si la ribera es troba pertorbada. Espècies pròpies d’aiguamolls eutròfics.

Comunitats secundàries.

Exemples: Sambucus nigra, Rubus sp. pl., Thymus vulgaris, Sparganium erectum...

2 Espècies no pròpies de la ribera (ni aquàtiques), de medis fortament nitròfils i/o ruderals.

Comunitats secundàries.

Exemples: Chelidonium majus, Parietaria officinalis, Oryzopsis miliacea, Poa annua annua...

0 Espècies al·lòctones.

Exemples: Robinia pseudoacacia, Populus deltoides, Bidens sp. pl.

Sòl nu per sobrepastura, trepig o moviments de terres.


• Agences de l’Eau (2002) Système d’Evaluation de la Qualité Physique (hydromorphologique) des cours d’eau français. SEQ

Physique (version v0’). Document de travail en cours de validation. Ministère de l’Ecologie et du Développement Durable,

Republique Française.

• Agència Catalana de l’Aigua. 2001. Índex per a l’avaluació de la qualitat del medi fluvial a partir de la vegetació de ribera

(IVF). Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. 2002. Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de

Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. 2003. Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com

a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona. 203

pp.

• Agència Catalana de l’Aigua. 2004. Mesures per minimitzar l’impacte en petites obres fluvials. Departament de Medi

Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

• Agència Catalana de l’Aigua. 2005. Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

• Allan J. D. 1995. Stream Ecology. Chapman and Hall, New York.

• Blanco E., Casado M.A., Costa M., Escribano R., Gracia M., Genova M., Gómez A., Gómez F., Moreno J.C., Mrola J.C.,

Regato P. I Sainz H. 1997. Los bosques ibéricos. Ed. Planeta.

• Bolòs O. i Vigo, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans. Vol. I-IV. Ed. Barcino. Barcelona.

• Bolòs O., Vigo, J, Masalles, R.M., Ninot, J.M. 1994. Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona.

• Bonada N., Prat N., Munné A., Rieradevall M., Alba-Tercedor J., Álvarez M., Avilés J., Casas J., Jáimez-Cuéllar P., Mellado

A., Moyà G., Pardo I., Robles S., Ramón G., Suárez M. L., Toro M., Vidal-Albarca M. R., Vivas D. i Zamora-Muñoz C. 2004.

Intercalibración de la metodología GUADALMED. Selección de un protocolo de muestreo para la determinación del estado

ecológico de los ríos mediterráneos. Limnetica, 21(3-4), (2002): 77-98.

• Boon PJ., Holmes NTH., Maitland PS., Rowall TA., Davies J. 1997. A system for evaluating rivers for conservation (SER-

CON): development structure and function. In Freshwater Quality: Defining the Indefinable? Boon PJ, Howell DL (eds). The

Stationery Office: Edimburgh; 299-326.

• Boon PJ., Wilkinson J., Martin J. 1998. The aplication of SERCON (System for Evaluating Rivers for Conservation) to a

selections of rivers in Britain. Aquatic Conservation, Marine and Freshwater Ecosystems 8:597-616.

• Braun-Blanquet J. 1979. Fitosociología. Editorial Omega. Barcelona.

• Carrascosa V.; Munné A. 2000. Qualificació dels boscos de ribera andorrans. Adaptació de l’índex QBR als rius d’alta mun-

tanya. Hàbitats, 1: 4-13.


BIBLIOGRAFIA


• Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 2003. Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Universitat

Autònoma de Barcelona.

• Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX). 1998. Sistemas de paso para peces en presas.

Ministerio de Fomento.

• Church M. 2002. Geographic thresholds in riverine landscape. Freshwater Biology 47: 541-557.

• Clausen B. i B. J. F. Biggs. 1997. Relationships between benthic biota and hydrological indices in New Zealand streams.

Freshwater Biology 38: 327-342.

• Clausen B. i B. J. F. Biggs. 2000. Flow variables for ecological studies in temperate streams: groupings based on cova-

riance. Journal of Hydrology 237: 184-197.

• Comissió de Protecció Civil de Catalunya. 1997. Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya - INUNCAT.

• Confederación Hidrográfica del Ebro. 1999a. Delimitación de regiones ecológicas en la cuenca del Ebro. Departament

d’Ecologia, Universitat de Barcelona. 152 pp.

• Confederación Hidrográfica del Ebro. 1999a. Objetivos de estado ecológico en los ríos de la cuenca del Ebro. Departament

d’Ecologia, Universitat de Barcelona. 58 pp.

• Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 2002. Cartografia dels hàbitats a Catalunya.

• Doadrio I. 2001. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ministerio de Medio Ambiente.

• Elvira, B.; Nicola, G. i Almodóvar, A. 1998. Impacto de las obras hidráulicas en la ictiofauna. Dispositivos de paso para

peces en las presas de España. Organismo Autónomo Parques Nacionales, Ministerio de Medio Ambiente.

• EN 27828: 1994. Calidad del agua. Métodos de muestreo biológico. Guía para el muestreo manual con red de macroin-

vertebrados bénticos.

• Environment Agengy (EA), Scottish Environment Protection Agency (SEPA), Environment and Heritage Service (EHS). 2003.

River Habitat Survey in Britain and Ireland. Field Survey Guidance Manual: 2003 Version. United Kingdom.

• European Commission. 2000. Directive 2000/60/EC of the European Parliament and of the Council of 23 October 2000

establishing a framework for Cummunity action in the field of water policy..

• European Commission. 2002a. CEN TC 230/WG 2/TG 5: N32. A guidance standard for assessing the hydromorphologi-

cal features of rivers.

• European Commission. 2002b. CEN TC 230/WG 2/TG 5: N48. Water quality – assessing river quality based on hydromorp-

hological features.

• European Commission. 2003a. Monitoring under the Water Framework Directive. Guidance document number 7. Common

Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC).

• European Commission. 2003b. Overall aproach to the classification of ecological status and ecological potential. Common

Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC).

• Federal Ecosystem Management Assessment Team. 2002. Riparian Areas. National Research Council. National Academies

Press. 444 pp.



• Fleishhacker T. i Hern K. 2002. Ecomorphological survey of Large Rivers. German Institute of Hydrology.

• Gallagher A. 1999. Barriers. A: Bain, M. B.; Stevenson, N. J, editors. Aquatic Habitat Assessment. Chapter 13. American

Fisheries Society. Bethesda, Maryland (Estats Units).

• Grasmück N., J. Haury L. Léglize i S. Muller. 1993. Analyse de la végétation fixée des cours d’eau lorrains en relation avec

les paramètres d’environnement. Annls Limnol. 29: 223–237.

• Gutièrrez C.; Salvat A. i Sabater F. 2001. Índex per a l’avaluació de la qualitat del medi fluvial a partir de la vegetació de

ribera, Índex IVF. Documents tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Haury J. i Peltre M.C. 1993. Intérêts et limites des “indices macrophytes” pour qualifier la mésologie et la physico-chimie

des cours d’eau: exemples armoricains, picards et lorrains. Annales de Limnologie, 29 (3-4): 239-253.

• Haury J., Peltre M.C., Muller S., Tremoliers M., Barbe J., Dutartre A. i Guerlesquin M. 1995. Des indices macrophytes pour esti-

mer la qualité des cours d’eau: des premières propositions du groupement d’înteret scientifique “Macrophytes des Eaux

Continentales”. Annales ANPP-Colloque international marquers biologiques de pollution. Chinon, 21-22 de setembre de 1995.

• Història Natural dels Països Catalans. 1992. Enciclopèdia Catalana. Volums 6, 7, 13, 14.

• Jáimez-Cuéllar P., Vivas S., Bonada N., Robles S., Mellado A., Álvarez M., Avilés J., Casas J., Ortega M., Pardo I., Prat N.,

Rieradevall M., Sáinz-Cantero C. E., Sánchez-Ortega A., Suárez M. L., Toro M., Vidal-Albarca M. R., Zamora-Muñoz C. i

Alba-Tercedor, J. 2004. Protocolo GUADALMED (PRECE). Limnetica, 21(3-4), (2002): 187-204.

• Junta de Andalucía. 2003. Plan Director de Riberas de Andalucía. Manuales de Restauración Forestal, 6. Consejería de

Medio Ambiente, Junta de Andalucía.

• Larinier M. 2000. Dams and fish migration. Institut de Mecanique des Fluides. Toulouse, France.

• Leopold L.B., M.G. Wolman, i J.P. Miller. 1964. Fluvial Processes in Geomorphology. Dover Publications, New York.

• Munné A.; Solà C. i Prat N. 1998a. QBR: Un índice rápido para la evaluación de la calidad de los ecosistemas de ribera.

Tecnología del Agua, 175: 20-37

• Munné A.; Solà C.; Rieradevall M. i Prat N. 1998b. Índex QBR: mètode per a l’avaluació de la qualitat dels ecosistemes de

ribera. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 4. Diputació de Barcelona.

• Munné A. 2003a. Les rieres litorals i la directiva marc de l’aigua. L’Atzavara. Secció de Ciències Naturals del Museu de

Mataró, 11: 27-36

• Munné A, Prat N, Solà C, Bonada N i Rieradevall M. 2003b. A simple field method for assessing the ecological quality of

riparian habitat in rivers and streams.: QBR index. Aquatic conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 13: 147-163.

• Pardo I., Álvarez M., Casas J., Moreno J. L., Vivas S., Bonada N., Alba-Tercedor J., Jáimez- Cuéllar P., Moyà G., Prat N.,

Robles S., Suárez, M. L., Toro M. i Vidal-Albarca M. R. 2004. El hábitat de los ríos mediterráneos. Diseño de un índice de

diversidad de hábitat. Limnetica, 21(3-4), (2002): 115-133.

• Pedersen M.L. i Baatrup-Pedersen A. 2003. National monitoring programme 2003-2009. Assessment methods manual.

National Environmental Research Institute of Denmark. Technical Report no. 21.

• Pedersen M.L., Ovesen N.B., Friberg N., Clausen B. Lethotsky M. I Gresková A. 2004. Hydromorphological assessment

protocol for the Slovak Republic. Annex 1. In: Establishment of the Protocol on Monitoring and Assessment of the

Hydromorphological Elements. Twinning light Project no. TLP 01-29.



• Petts G.E. 1988. Impounded rivers, perspectives for ecological management. Wiley. Loughborough, UK.

• Poff N. L. 1996. A hydrogeography of unregulated streams in the United States and an examination of scale-dependence

in some hydrological descriptors. Freshwater Biology 36: 71-91.

• Prat N., Munné A., Rieradevall M., Solà C. i Bonada N. 1998. ECOSTRIMED. Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius (8).

Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.

• Prat N., Vila-Escalé M., Solà C., Jubany J., Miralles M., Ordeix M., Ríos B., Andreu R., Bonada N., Casanovas-Berenguer

R., Múrria C., Puntí T., Rieradevall M. 2004. La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe

2002. Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius, 12. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Barcelona. CdRom.

• Raven P.J., Holmes N.T.H., Dawson F.H., Fox P.J.A., Everard M. Fozzard I.R. i Rouen K.J. 1998. River Habitat Quality – the

physical character of rivers and streams in the UK and Isle of Man. Environment Agency. Bristol, UK.

• Reiser D. W. and R. T. Peacock. 1985. A technique for assessing upstream fish passage problems at small-scale hydro-

power developments. Page 423-432 In F.W. Olson, R.G. White, and R.H. Hamre, (eds.). Symposium on small hydropower

and fisheries. American Fisheries Society, Western Division, Bethesda, Maryland.

• Richter B. D., J. V. Baumgartner J. Powel i D.P. Braun. 1996. A method for assessing hydrologic alteration within ecosys-

tems. Conservation Biology 10: 1163-1174.

• Richter B. D., J. V. Baumgartner R. Wigington i D.P. Braun. 1997. How much water does a river need? Freshwater Biology

37: 231-249.

• Rosgen D. 1996. Applied River Morphology. Wildlands Hydrology, Pagosa Springs, Colorado.

• Suárez-Alonso M.L: i Vidal-Abarca M.R. 2000. Aplicación del índice de calidad del bosque de ribera, QBR, a los cauces

fluviales de la cuenca del río Segura. Tecnologia del Agua, 201: 33-45.

• Suàrez M.L., Vidal-Abarca M.R., Sánchez-Montoya M.M., Alba-tercedor J., Álvarez M., Avilés J., Bonada N., Casas J.,

Jáimez-Cuéllar P., Munné A., Pardo I., Prat N., Rieradavall M., Salinas M.J. i Toro M., Vivas S. 2004. Las riberas de los ríos

mediterráneos y su calidad: el uso del índice QBR. Limnetica, 21(3-4), (2002): 135-148.

• The Nature Conservacy. 2005. Indicators of Hydrologic Alteration Version 7 User’s Manual.

• Tharme R.E. 2003. A Global perspective on environmental flow assessment: emerging trends in the development and appli-

cation of environmental flow metodologies for rivers. River Research and Applications 19:397-441.

• Thorne C.R., Hey R.D. i Newson M.D. (eds). 1997. Applied geomorphology for river engineering and management. John

Wiley and Sons Ltd., Chichester.

• Verry, E.S. 1996. Riparian Structure and Function: Physical and Chemical Components. At the Water’s Edge: The Science

of Riparian Forestry Conference Proceedings.

• Ward J. i J.A. Stanford. 1983. The serial discontinuity concept of lotic ecosystems. Dynamics of lotic ecosystems (eds T.D.

Fontaine III i S.M. Bartell), pp. 29-42. Ann Arbor Science, Ann Arbor, Michigan.

• Welsh D. 1991. Riparian forest buffers – Function and design for protection and enhancement of water resources. USDA

Forest Service NA-PR-07-91.

• Wright J F, Armitage P D, Furse M T and Moss D. 1984. The classification of sites on British rivers using macroinvertebra-

tes. Verh. Internat. Verein. Limnol., 22, 1939-1943.

