manual d’adopció de rius - projecte · pdf filemanual d’adopció de...

Manual d’adopció de rius

Eines per a la implicació social enla gestió dels espais fluvials.

Manual d’adopció de rius 2008-2009 (Segona edició) Eines per a la implicació social en la gestió dels espais fluvials.

Idea original: Associació HàbitatsCopyright: Associació Hàbitats – Projecte Rius Coordinació: Andrea Munita i Sílvia Gili Redacció: Núria Morral i Andrea Munita Revisió ortogràfica: Trini Mauri Il·lustracions: dissenys53. Il·lustracions i disseny i Toni LlobetDisseny i maquetació: lluis©intasAmb la col·laboració de: Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya. Programa Nous Jaciments d’Ocupació. Diputació de Barcelona.Agència Catalana de l’Aigua. Fundació “la Caixa”. Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Aquest manual pot ser reproduïble citant les fonts, amb finalitat no lucrativa,per tots els mitjans. Les imatges i il·lustracions incloses al manual sónpropietat dels seus autors i no es poden utilitzar sense el seu consentiment.

Aquest manual ha estat imprès en paper reciclat i lliure de clor.

Aquest Manual ha estat elaborat gràcies a la participació i dedicació demoltes persones.

D’entrada, totes aquelles que, amb el vostre interès i implicació doneu vidai sou motor d’aquesta iniciativa. I per altra banda, les persones que tot seguit deta-llem i que ens heu aportat la vostra mirada i la vostra experiència a través de lesreunions i tallers que hem organitzat pel territori i a nivell individual:

Sessió a Abrera: ANDA- Isabel Martínez.Sessió a Amer: Grup Esquelles- Carme Pujol i Lluís Bosch.Sessió a Avinyó: Grup Ecologista d’Avinyó i especialment en Jaume Pont i l’EudaldCarbonell.Sessió a Granollers: Museu La Tela, IES Celestí Bellera- Gregori Moreno i CristinaMansanet. Casal Jove de Cardedeu- Ada Pastor; Associació Martinet, Grup deDefensa Fluvial- Montse Viñas, Ajuntament de Granollers- Eloi Burriel.Sessió a Martorell: Martorell Viu- Alfred Bellés, Rafa Díez i a la resta de membres.Sessió a Olesa: Escola Povill- Jordi Cerdeira; Revolució Verda- Guillem Vendrana,Oriol, Cristian. Sessió a Torelló: Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura- Roger Arquimbau; CEIP Vall del Ges- Anna Puigdomènech; CEIP Dr. Fortià Solà- Sabina Puigví; Col·legiSagrats Cors- Magda Prat; CEIP Lloriana- Joan Panicot; CEIP Segimon Comas-Mariona Bassagana; SES Bisaura- Neus Cantos i Mireia Serra; CEIP Josep M.Xandri- Montserrat; IES Antoni Pous i Argila- Albert Pedro. Sessió a Manlleu: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis- Marc Ordeix, NúriaSellarès, Èlia Bretxa.Sessió a Vic: Xarxa de Custòdia del Territori- Jordi Pietx i Elisabeth del Valle.Altres aportacions: Agència Catalana de l’Aigua, X3 Estudis ambientals- XavierSabaté, La Bassa Roja, Lo Trencalòs, El Roure. I a títol individual, Sònia Morell iEduard Piera.

I molt especialment, Núria Morral, Olga Alcaide i l’equip tècnic del’Associació Hàbitats-Projecte Rius: Sílvia Gili, Roger Gili, Elena Rallo, Cécile Parra,Andrea Munita i David Campos.

A tots i totes, moltes gràcies!Associació Hàbitats

Agraïments

Manual d’adopció de riusEines per a la implicació social en la gestió dels espais fluvials4

Projecte RiusAssociació Hàbitats

Des que l’any 2001 vàrem editar la primera edició del Manual d’Adopció de Riushem acumulat força experiències gràcies a les iniciatives que voluntaris i entitats hancompartit amb nosaltres per fer-les realitat.

Calia, doncs, actualitzar i millorar aquest manual per aprofitar tot aquest conei-xement i posar-lo a disposició de tots aquells voluntaris que vulguin col·laborar en laprotecció i millora dels rius i del seu patrimoni cultural associat.

Partint de la base de l’antic manual de consulta per a l’adopció de rius, s’hacomptat amb la participació activa de molts dels voluntaris, als quals s’adreça aquestdocument. Tot ells, de manera desinteressada, han aportat visions, experiència i sobretotla il·lusió per refer aquest manual.

En aquestes pàgines trobareu eines i exemples que serviran per donar forma imaterialitzar en projectes d’adopció de rius totes aquelles idees i il·lusions que ens ron-den el cap, acompanyades d’un bon recull d’informació teòrica de base per poder com-prendre les característiques i la rellevància dels rius. S’hi inclouen apartats que tractende la legislació, la recerca de finançament i enllaços de recursos, com també recomana-cions que ens orienten sobre el compromís i la dedicació que pot representar engegar iportar a terme les accions d’una iniciativa d’adopció de rius.

Abans d’acabar deixeu-me destacar la importància de les adopcions de riu coma forma específica de custòdia del territori i com a fórmula per fomentar el voluntariatambiental i estimular la participació ciutadana en els processos de gestió del medi flu-vial. Una participació ciutadana que és un element indispensable per poder legitimar,precisament, aquests processos. Pas a pas, la participació ciutadana avança cap a laconsolidació i el reconeixement d’un moviment responsable i conscienciat, que afrontanous reptes de la mà d’una gran xarxa social i ambiental.

Finalment, desitjo que aquest Manual d’Adopció de Rius us faci un bon servei, ius demanaria que ens feu arribar tots aquells comentaris, crítiques i suggeriments queens permetin millorar aquesta publicació en properes edicions.

David TapiasPresident de l’Associació Hàbitats

Presentació

5Manual d’adopció de rius

Eines per a la implicació social en la gestió dels espais fluvialsProjecte RiusAssociació Hàbitats

Índex1. Per on començar? Consideracions prèvies i preguntes freqüents 6

2. El manual d’adopció de rius 8

3. L’Associació Hàbitats i el Projecte Rius 93.1. Orígens i filosofia 93.2. Estructura i fases de participació 9

4. Adoptar un tram de riu i custodiar el territori 104.1. Significat i primers pasos 104.2. L’adopció de rius i la custòdia del territori 11

5. La participació ciutadana i la Directiva Marc de l’Aigua 145.1. La importància de la participació 145.2. La Directiva Mar de l’Aigua: un context per enfortir la participació ciutadana 145.3. Processos de participació 15

6. L’espai on s’ubicarà el projecte 176.1. Els rius, sistemes complexos i dinàmics 176.2. La conca fluvial o hidrogràfica 186.3. L’espai fluvial 216.4. Les zones humides 256.5. El nostre tram de riu 28

7. La idea 317.1. Activitats de diagnòstic i avaluació de l’estat dels nostres rius 317.2. Activitats de conservació i millora de l’ecosistema fluvial 327.3. Activitats per promoure la informació i la sensibilització 327.4. Activitats de restauració del patrimoni cultural i foment de l’ús públic 33

8. Les incidències ambientals 348.1. Tipus de pertorbacions ambientals 348.2. Com informar a les autoritats competents? 398.3. Comunicació i denúncia 40

9. El projecte d’adopció de rius 429.1. Projecte Rius: el suport i el guiatge 429.2. Definició del projecte: els objectius 429.3. El punt de partida: el diagnòstic 439.4. Disseny i planificació 489.5. Intervenció 589.6. Seguiment i avaluació 66

10. Contactes i adreces d’interès 69

11. Experiències. Projectes d’adopció de rius i altres iniciatives de custòdia fluvial 76

12. Glossari de conceptes i acrònims 91

13. Bibliografia 94

14. Eines en l’àmbit jurídic 9914.1. La legislació d’àmbit comunitari (UE) 9914.2. La legislació d’àmbit estatal (Estat espanyol) 10114.3. La legislació d’àmbit autonòmic (Catalunya) 10314.4. La legislació referent a denúncies i sancions en matèria d’aigües 10614.5. Regulació dels drets d’accés a la informació ambiental 10614.6. Regulació del Voluntariat ambiental 10814.7. Enllaços web d’interès 10914.8. Glossari i abreviacions 109



Per on començar?Consideracions prèvies i preguntes freqüents1.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES

Abans de començar un projecte, cal reflexionar amb calma allò que volem fer.Us proposem respondre el següent:

– On volem actuar? I quins valors (culturals i ambientals) té el riu i el seuentorn?– Quins resultats volem aconseguir?– Quin tipus d’accions volem fer i quines podem fer? – Sabem si es preveu fer alguna acció per part de l’administració o una altraentitat/grup?– A qui aniran adreçades les accions que farem? Qui se’n beneficiarà?– Quins agents estaran vinculats a les accions que farem? (agents implicats,beneficiaris i/o afectats per les accions que farem) Pot haver-hi conflictes entreells?– Quins recursos té el nostre grup a l’abast? – Quant de temps duraran les accions i de quant en disposem?

Per adoptar un riu, d’entrada us podeu posar en contacte amb l’Associació Hàbitats-Projecte Rius, trucant al tel. 93 421 32 16 o bé enviant un correu-e a: [email protected]

1



1.2. PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE L’ADOPCIÓ DE RIUSAneu a

Capítol Pregunta la pàgina...

3 Què és l’Associació Hàbitats i el Projecte Rius? 8

4 Què vol dir adoptar un tram de riu? 10

1 On podem adreçar-nos si volem engegar un projecte d’adopció de rius? 6

1 i 4 Què hem de tenir en compte, a grans trets, a l’hora de fer un projecte d’adopció de rius? 6 i 10

4 Què és la custòdia del territori? 10

5 Què és la DMA (Directiva Marc de l’Aigua) i quina relació té amb la participació ciutadana? 14

6 On podem dur a terme un projecte d’adopció de rius? 17

6 Què hem de saber de la nostra conca fluvial per entendre el nostre tram? 18

6 Existeix alguna normativa que delimiti les zones i els usos públics i privats dels espais fluvials? 21Què és el Domini Públic Hidràulic? 22

6 Quins són els valors i les funcions del bosc de ribera? 29

6 I les zones humides? Per què són tan importants? 25

7 Quin tipus d’actuació i quines activitats puc fer en el marc de les adopcions de rius? 31

8 Si el dia que fem la inspecció al nostre tram, trobem que el riu ha patit algun tipus d’abocament, què podem fer? 39

8 Com ens pot ajudar el Projecte Rius si veiem una agressió al riu? 40

8 Quin tipus d’agressions ens hi podem trobar? Què hi podem fer nosaltres? 34

8 Com es fa un projecte d’adopció de rius? De quines parts consta? 42

8 Què ens pot oferir el Projecte Rius quan des del nostre grup decidim emprendre un projecte d’adopció de rius? 42

9 Què hem de fer abans de començar el projecte d’adopció de rius? Amb qui hem de comptar? 43-47

9 Quines tasques, tràmits i despeses hem de contemplar al nostre projecte? 48

9 Qui ens pot donar un cop de mà, a nivell de recursos i de finançament? 51

9 Per què són tan importants els elements de comunicació i difusió? Com hem d’integrar-los al nostre projecte? 53

9 Un cop acabem una de les activitats del nostre projecte, què més hem de tenir en compte? 60

9 Les activitats que fem al voltant del riu, poden pertorbar la fauna? Com podem minimitzar l'impacte? 61

9 Com podem saber si estem assolint els resultats esperats i els objectius que ens havíem plantejat? 66

10 On podem trobar més informació per aprofundir en les adopcions de riu? 69 i 91

11 On podem trobar exemples d’adopció de rius i experiències de custòdia fluvial? 74

14 Quines eines existeixen en l’àmbit jurídic que ens emparin en qualsevol projecte d’adopció de rius? 99



El manual d’adopció de rius

El manual d’adopció de rius del Projecte Rius és un document de consulta i deguia per a totes aquelles persones interessades en engegar un projecte d’adopció derius. Amb aquest manual volem posar al vostre abast tota la nostra experiència acumu-lada durant els darrers anys coordinant diferents projectes. Per això hem intentat recolliren aquest document molta de la informació necessària per dur a terme el vostre propiprojecte d’adopció:

– Què vol dir adoptar un riu.– Quins passos heu de seguir per posar en funcionament el vostre projecte d’adopció.– Quines activitats podeu realitzar dins els vostre projecte d’adopció.– Alguns exemples pràctics i suggeriments útils.– Informació sobre el marc jurídic que aplica.– Diferents contactes que us poden ajudar.

Aquest manual va adreçat a tothom que vulgui participar d’una forma activa enla protecció, conservació i millora dels rius i zones humides. Persones de qualsevol edat,tinguin la formació que tinguin, sigui quina sigui la procedència (associacions, grups d’a-mics i famílies, ajuntaments, empreses i propietaris entre molts altres), i siguin de laconca que siguin, des de les conques internes fins als espais que pertanyen a conquesintercomunitàries com ara la de l’Ebre.

Esperem que la lectura d’aquest document que obri una porta per descobrir-vos tot el que es pot fer en defensa dels rius i que, sobretot, us engresqui per posar enmarxa actuacions i projectes que ens ajudin a respectar i millorar encara més els nos-tres rius, i per extensió, la biodiversitat del nostre preuat i valuós territori.

Heu de tenir molt present, però, que per tenir èxit en la vostra tasca us caldràuna bona dosi de compromís i voluntat, així com una actitud generosa i de respecteenvers l’entorn i els altres.

Tant si esteu interessats a conèixer què significa l’adopció de rius com si heudecidit engegar algun projecte podeu llegir el manual començant per les pàgines de pre-guntes freqüents o bé seguint l’ordre seqüencial dels capítols.

Endavant i bona lectura!

2



Què és el Projecte Rius?3.1. ORÍGENS I FILOSOFIA

El Projecte Rius és una iniciativa que neix l’any 1997, de la mà de l’AssociacióHàbitats, una entitat sense afany de lucre que treballa per apropar les persones al nos-tre entorn natural.

El Projecte Rius basa la seva tasca en tres pilars fonamentals: en la importàn-cia de l’educació ambiental per conèixer millor els ecosistemes aquàtics, en la constàn-cia del treball amb voluntaris i voluntàries que es fan responsables d’un tram de riu enl’àmbit local, i en el foment de la participació ciutadana com a eina fonamental que enscondueix cap a una societat més sensibilitzada i capacitada per emprendre accions deprotecció i millora d’aquests ecosistemes. És per això que els seus objectius principals són:

– Apropar i vincular la població a l’entorn fluvial.– Estimular i potenciar el voluntariat ambiental en relació amb el coneixement,el gaudi, la conservació i la millora dels rius i de l’entorn natural en general.– Apropar el mètode científic a la ciutadania com a eina per analitzar i conèixerl’estat dels rius.– Fomentar la creació de xarxes de voluntariat ambiental a l’entorn de les con-ques fluvials, i promoure una visió integral de les condicions ambientals, socialsi culturals dels nostres rius.– Facilitar la creació d’iniciatives de participació ciutadana en la presa de deci-sions i la intervenció al voltant dels espais fluvials. – Fomentar estratègies de custòdia del territori vinculades a la gestió i milloradels espais fluvials, com és el cas de l’adopció de rius.

3.2. ESTRUCTURA I FASES DE PARTICIPACIÓ

L’estructura de funcionament en què es basa el Projecte Rius és la següent:

1. La inspecció de rius, per conèixer millor i valorar l’estat de salut de trams derius mitjançant la metodologia científica.2. L’adopció de rius, per desenvolupar accions de protecció, recuperació i millo-ra de trams de rius i el seu entorn.3. Les xarxes de conca, per agrupar els interessos i esforços de diferents grupsde voluntaris i voluntàries i promoure una visió integral dels espais fluvials. Ex.Projecte pilot Xarxa Besòs. 4. La coordinació dels Projectes Rius de diferents territoris de la PenínsulaIbèrica (Xarxa Projecte Rius).

3

Font: elaboració pròpia.



Adoptar un tram de riu i custodiar el territori

4.1. SIGNIFICAT I PRIMERS PASOS

Què vol dir adoptar un tram de riu?< adoptar>

1. Fer alguna cosa seva (el parer, l'opinió, etc, d'un altre).2. Prendre una resolució i/o un acord després d’un examen o deliberació prèvia.3. Afillar un estrany, fer-lo entrar a la família, amb efectes anàlegs, però no idèntics, a la

filiació natural o legítima.

Com la mateixa definició ens diu, adoptar vol dir comprometre’s, fer-nos nostre algú oalguna cosa, afillar.

De la mateixa manera, en el Projecte Rius, adoptar és fer-nos nostre un tram d’un cursfluvial (ex. riu o torrent) que passa pel nostre municipi, o aquella riera que hem recorregut des queérem petits amb un bosc de ribera que ens dóna refugi i frescor en ple estiu,...

Hi ha diverses maneres a través de les quals podem dir que adoptem un tram de riu, peròtotes tenen una base comuna, que és la que farem servir per definir l'adopció d'un riu: la planifica-ció i execució d'una o més accions (en un petit o gran projecte) per a la millora social i ambientald'un curs fluvial (riu, torrent, riera, etc.) i del seu entorn. Parlem, per tant, de gestionar directamento indirecta un espai fluvial per garantir la seva preservació.

Per això, és recomanable familiaritzar-se primer amb l’entorn del tram fluvial escollit peradoptar-lo, i fer les anàlisis corresponents a través de les inspeccions de riu1, per determinar-nel’estat de salut.

Després d’un període fent les inspeccions de riu, si voleu implicar-vos-hi una mica més,bo i proposant actuacions i partint sempre de l’experiència i els coneixements adquirits, us propo-sem que engegueu un projecte d’adopció de rius. Iniciareu així un projecte de custòdia del territori2

per conservar i millorar de manera més exhaustiva i decidida tant el riu com el seu entorn.

Cal algun requisit previ per adoptar un tram de riu?

Si sou un grup de voluntaris del Projecte Rius que ja fa un bon temps que realitzeu lesinspeccions del vostre tram de riu i que teniu cert coneixement del funcionament i problemàtiquesdel tram, així com també de les interaccions socials i activitats que s’hi desenvolupen (activitats delleure i esbarjo o bé aprofitaments forestals, agraris o industrials, per exemple) segur que compliu“de sobres” els requisits per engegar un projecte d’adopció de rius.

És recomanable també, però, que el vostre grup:

– Disposi del temps i les ganes de comprometre’s en un projecte a mig o llarg termini.– Sigui relativament nombrós (més de 4 persones), de manera que us pugueu repartir lestasques i responsabilitats.– Tingui o estigui constituït com una entitat pròpia (associació, federació, col·lectiu...), ambels estatuts respectius. Això és important per tres raons: – Primer perquè sou vosaltres, des de la mateixa entitat, qui promoveu la iniciativa.– En segon terme perquè les entitats estan dotades de més estructura i persones quepuguin respondre i comprometre’s en qualsevol projecte, malgrat que després sempre hipugui haver un o dos interlocutors. – I en tercer lloc per la capacitat que pot arribar a tenir o té una entitat per mobilitzar lespersones d’una població o ciutat i fer-les partícips del projecte (per exemple, pot conèixerels canals de participació, tenir contactes per accedir a mitjans de comunicació o altresvies per fer sentir la seva veu de manera que el projecte tingui el ressò que es mereix).

4

1 Al manual d’inspecció de riusdel Projecte Rius trobareu infor-mació detallada sobre les inspec-

cions de riu.

2 Aquest concepte s’explica a l’a-partat següent.

Font: Associació Hàbitats.



Quins passos cal seguir?

A continuació llistem els passos bàsics a seguir per adoptar un tram fluvial, de la mà del’equip tècnic del Projecte Rius:

– Trobada-reunió inicial d’intercanvi d’informació entre el grup de voluntaris3 i ProjecteRius. En aquesta reunió s’exposaran els compromisos que caldrà assumir i els planteja-ments inicials de les dues parts respecte del tram de riu que es desitja adoptar. – Visita de camp conjunta per conèixer i valorar la zona on es volen dur a terme lesaccions del projecte.– Valoració de la viabilitat del projecte. Penseu que les circumstàncies de partida podenser vàries i sempre s’ha d’analitzar bé i a fons que el projecte pugui ser executat amb èxit:En aquesta fase, es farà una anàlisi dels diferents factors interns i externs que podeninfluir en el projecte, els efectes positius de les accions sobre el medi i sobre la població,els agents socials que caldrà tenir en compte i de les possibilitats de finançament. – Elaboració conjunta de la proposta del projecte. L’Associació Hàbitats-Projecte Riussupervisarà els continguts. Aquesta etapa correspon als apartats que us explicarem endetall al capítol 9.

Aquestes són algunes orientacions de l’evolució i els compromisos de les parts en cadascuna de lesfases d’un projecte. Penseu que, com tot, res és estàtic i, per tant, aquestes pautes poden i hauriend’experimentar variacions en funció del vostre projecte.

4.2. L’ADOPCIÓ DE RIUS I LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

Com hem dit anteriorment, adoptar fa referència al compromís. Un compromís que seràmajor o menor en funció del tipus de projecte que es vulgui dur a terme. Per posar alguns exem-ples, no és el mateix fer les inspeccions de riu dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, que obrirun camí vora riu o fer una revegetació i manteniment de la zona de ribera.

Si teniu en compte que aquest projecte el desenvolupeu de manera voluntària, vosaltressereu qui haureu de decidir el grau d’implicació en el procés d’adopció de rius.

Des de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius, creiem que és molt recomanable i avantatjósformalitzar aquest compromís a través de la signatura d’un conveni de col·laboració, anomenatacord d’adopció de rius. En aquest conveni s’hi especifiquen els compromisos de cada part vincula-da al projecte.

Tot i així, alguns dels projectes d’adopció de rius que avui en dia estan en marxa no comp-ten amb la signatura de cap conveni, sinó que funcionen amb acords de paraula, i són exemplars pelque fa al compromís del grup promotor, a les activitats dutes a terme i a la participació d’altres per-sones i entitats diferents en les activitats que han organitzat.

No oblidem que un dels objectius bàsics dels projectes d’adopció de rius és aprendre delriu, passant-nos-ho bé en contacte amb la natura bo i contribuint a la seva millora.


3 Voluntaris: en aquest manuals’utilitza aquest terme per ferreferència al col·lectiu, col·legiato no, sigui de la procedència quesigui, que participa activament enel Projecte Rius.

Font: Associació Hàbitats i GEA



4 Si desitgeu més informaciósobre la custòdia del territori,

podeu consultar:http://www.custodiaterritori.org/

Font: Imatge cedida per la XCT

Signatura de l’acordd’adopció entre l’AssociacióHàbitats, el Grup Ecologista

d’Avinyó i l’Ajuntament d’Avinyóper a la dinamització i millora dela riera Gavarresa al seu pas per

Avinyó (Bages). Font: Associació Hàbitats.

5 Text extret de la publicació:Confluint en la cura de l’aigua;reflexions sobre l’encaix de la

custòdia del territori i la Directivamarc de l’aigua. XCT i ACA (2008).Escrit per SABATÉ, X.; BESORA,

X. i ROMERO-LENGUA, J.

La Custòdia del territori, una eina que pot contribuir a la millora i la conservació dels espais flu-vials.

«La custòdia del territori intenta crear, nodrir i possibilitar la responsabilitatdels propietaris i dels usuaris per gestionar i protegir la terra i els recursosnaturals.»Brent Mitchell, director de custòdia del territori al Centre Atlàntic del MediAmbient (Massachusetts, EUA).

En aquest manual, quan parlem de les adopcions de riu del Projecte Rius, també ensreferim a un tipus de fórmula que respon a una filosofia comuna a favor de la conservació i recupe-ració dels valors naturals, paisatgístics i culturals associats a un territori o a una fracció, com sónels espais fluvials i zones humides en general.

Les diferents estratègies que han sorgit des de diferents entitats al llarg dels les últimesdècades actualment les podem trobar recollides sota el concepte de custòdia del territori4, que enel seu sentit més ampli, podríem definir-lo com tenir cura de la terra. A Catalunya la majoria d’enti-tats que utilitzen la custòdia formen part de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT).

Degut a que la majoria del territori que ens envolta és de propietat privada, (70% aCatalunya) sovint a l'hora de planificar una acció/intervenció a la vora d’un espai fluvial o d'altresambients, haurem d'entrar en contacte i fins i tot negociar amb l’administració competent i/o ambels propietaris dels terrenys propers al riu.

Per això, la custòdia del territori, ofereix estratègies i instruments amb el propòsit d'im-plicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursosnaturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes decol·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats5.

Aquests acords, anomenats acords de custòdia apleguen un conjunt de compromisos ipautes de col·laboració a mitjà i llarg termini que assumeixen tant l’entitat de custòdia com la pro-pietat dels terrenys. Es basen en el principi de voluntarietat, és a dir, les parts hi accedeixen sem-pre de manera voluntària, sense cap imposició.

Dins del context de la custòdia del territori, l’adopció de rius, és una fórmula especial, jaque, per una banda, moltes de les accions es realitzen en la zona pública dels rius (Domini PúblicHidràulic) i per l'altra, els impulsors de les iniciatives, són en gran part voluntaris i pertanyen a mésd’una entitat o grup.

Perquè us feu una idea de la diversitat de la custòdia, qualsevol organització pública (p.ex.un ajuntament o un consorci) o privada (p.ex. una ONG, una associació de veïns o una fundació),sense ànim de lucre, que participi activament en la conservació de la natura i el paisatge pot esde-venir una entitat de custòdia.

D’altra banda, aquesta estratègia és especialment útil en aquells indrets on els objectiusno són la preservació estricta del territori sinó el manteniment d’unes pràctiques compatibles ambla conservació del paisatge. En resum, l’activitat de la finca ha de ser rendible i respectuosa amb elterritori.

Les iniciatives de custòdia existents a Catalunya són ben diverses, i per això podem trobarcatalogats els principals àmbits d’actuació (fins al moment) per la XCT.

Font: GTCF–XCT.



Aquests àmbits són:

– Boscos vells o madurs– Boscos de ribera (són els que encaixen millor amb les adopcions de rius)– Zones humides interiors o litorals– Espais forestals de serres mediterrànies de gran valor per la fauna– Terrenys agrícoles o pastures hàbitat d’espècies rares o amenaçades– Espais marins– Espais de gran interès paisatgístic

L’Associació Hàbitats-Projecte Rius, com a entitat de custòdia (membre de la Xarxa deCustòdia del Territori i del Grup de Treball de Custòdia Fluvial [GTCF]) us facilitarà les eines i el suportnecessaris perquè, en el cas que en el vostre projecte d’adopció de rius es trobi implicada una fincaprivada, sapigueu quins són els mecanismes existents per establir un acord amb la propietat, comvincular-la al projecte i quins compromisos requereix per cadascuna de les parts implicades.



La participació ciutadana i la DirectivaMarc de l’Aigua5.1. LA IMPORTÀNCIA DE LA PARTICIPACIÓ

Decidir engegar un projecte d’adopció de rius i dur-lo a terme és un clar exem-ple de procés de participació activa dels ciutadans i ciutadanes vers la millora delmedi, i concretament en aquest cas, dels espais fluvials. Un mecanisme en què els pro-tagonistes principals sou les persones que decidiu actuar per millorar o conservar elvostre entorn més proper, una fórmula d’apoderament que ofereix la possibilitat d’inci-dir de manera directa en l’afavoriment d’un canvi basat en el compromís. Un exemple departicipació-acció.

Quan promovem i aconseguim una participació àmplia i implicada, generem unefecte positiu, ja que estem impulsant la creació de sinergies entre diferents sectors icol·lectius, a més de legitimar processos i resultats.

I tot això, entenent que els projectes d’adopció de rius, poden ser més o menyscomplexos i poden representar un major o menor compromís respecte dels voluntaris ivoluntàries, sempre en funció de les possibilitat d’acció.

5.2. LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA: UN CONTEXT PER ENFORTIR LA PARTICIPACIÓCIUTADANA

Afortunadament, avui dia, podem entendre que l’aigua no només és un recurs,sinó molt més, un element indispensable i clau del medi natural del que totes les perso-nes ens beneficiem i en depenem6. Des de la Unió Europea, per tal de fer real aquestcanvi de gestió, l’any 2000 va ser aprovada la Directiva Marc en Política d’Aigües de laComunitat Europea (2000/60/CE), coneguda amb el nom de Directiva Marc de l’Aigua (enendavant DMA) i que va ser transposada a l’ordenament jurídic estatal7 l’any 2003. (Vegeutambé el capítol 14 d’Eines en l’àmbit jurídic).

Font: Associació Hàbitats

6 Font: ACA (2008) L’Aigua aCatalunya. Diagnosi i propostesd’actuació. Esquema provisionaldels temes més importants quees plantegen en la redacció delPla de Gestió del Districte deConca Fluvial de Catalunya.

7 Directiva 60/2000/CE delParlament Europeu i el Consell,de 23 d’octubre de 2000, relativaa l’establiment d’un marc comu-

nitari d’actuació en políticad’aigües, transposada a l’ordena-ment jurídic estatal el Text refòsde la Llei d’aigües 1/2001 de 20

de juliol per l’Article 129 de la Llei62/2003 de 30 de setembre, de

mesures fiscals, administratives id’ordre social (BOE núm. 313, de

31-12-03).

5



Aquesta directiva aposta per la qualitat a més de la quantitat, i el seu objectiuessencial és aconseguir, per als ecosistemes aquàtics, un bon estat ecològic, a travésd’un ús sostenible de l’aigua, que s’ha de basar en la protecció dels recursos hídrics allarg termini.

L’any 2015 es marca com a fita per arribar a aquest bon estat ecològic i mantenir-lo.

Tot i que es centra en els aspectes ambientals, aquesta directiva és molt mésàmplia; en conjunt pot ser un instrument clau per a un canvi qualitatiu important en lagestió de l’aigua i per a una transició de la vella a la nova cultura de l’aigua.

Per tal d’assolir aquest objectiu, la DMA demana a tots els Estats membres queemprenguin accions en diversos sentits, com ara elaborar i publicar un Pla de Gestió del’aigua per a cada conca hidrogràfica, i posar en pràctica els objectius i les mesuresincloses en aquest Pla. Per fer-ho, la DMA promou un enfocament que enforteixi la par-ticipació de la ciutadania en les decisions sobre l’ús i la gestió de l’aigua.

Malgrat que el Projecte Rius va començar a caminar tenint com a banderaaquesta filosofia abans de la implementació d’aquesta directiva europea, els anys hanjugat a favor nostre i ara tenim un marc encara més ideal per promoure i executar pro-jectes d’adopció de rius.

La Directiva Marc de l’Aigua reforça projectes com els que plantegem en aquestmanual d’adopció de rius. La filosofia i la nova mirada de la DMA promou, reconeix i legi-tima la participació ciutadana com a element clau per assolir la millora dels sistemesfluvials.

5.3. PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ8

Elements bàsics en el disseny dels processos de participació

Els projectes d'adopció de rius del Projecte Rius, en tractar-se de projectesamb un gran component social, on intervenen diferents tipologies d’agents, integren entotes les fases els processos de participació activa, els quals explicarem a continuació,des de la perspectiva del marc lògic.

Les característiques d’un procés participatiu estan determinades en granmesura pels temes o les situacions que es vulguin tractar, el perfil dels ciutadans i ciu-tadanes i les característiques del seu entorn polític i social.

En aquest sentit, el disseny d’una estratègia de participació es pot plantejarcom un procés que inclou diversos elements estretament relacionats.

Per tot això, a l’hora d’estructurar el procés és necessari que:

1. S’indetifiquin quins objectius es pretenen assolir2. Es conegui i analitzi el context polític i social en el qual es desenvoluparà elprocés3. Es tinguin en compte una sèrie de criteris a nivell organitzatiu i de comuni-cació un cop arribats a la fase d’intervenció4. Es valorin quins mecanismes poden ser els més adients per organitzar laparticipació i mobilitzar la ciutadania5. Es faci el seguiment i avaluació del procés

Respecte als criteris que s’han de tenir en compte, podem fer referència a dostipus: criteris de procés i de contingut. Al llarg del manual podreu veure com s’apliquenaquests criteris.

8 Font: COSTEJÀ, M. i FONT, N.(2006). “La participació ciutadanaa la Directiva Marc de l’Aigua”. A: MAS-PLA, J., (coord.). La Directiva Marc de l’Aigua aCatalunya. Conceptes, reptes iexpectatives en la gestió delsrecursos hídrics. Barcelona: Generalitat deCatalunya, Consell Assessor peral Desenvolupament Sostenible(CADS).Tot i que està enfocat a la imple-mentació de la Directiva Marc del’Aigua, creiem que és interessantfer-lo extensiu al nostre context,el qual també s’ha de subjectar alcompliment dels criteris de laDMA.



La participació ciutadana, doncs, pot generar uns efectes positius i en cadena,(genera un feedback):

CASTRO MAQUEDA, R. (2002).Voluntariado Ambiental: clavespara la acción proambiental

comunitaria. Barcelona: Graó.



L’espai on s’ubicarà el projecte

Quan comencem a observar i estudiar un riu per saber-ne una mica més, enspodem trobar amb molts dubtes per resoldre!

– Sabem com és el riu aigües amunt del nostre tram? I aigües avall? I quines activitats s’hi desenvolupen?

– Coneixem quins usos i aprofitaments són permesos a la zona pública dels rius? I a la privada?

– I les zones humides? Quina relació tenen amb els rius? Per què és important la seva conservació?

Preguntes com aquestes poden ajudar-nos a descobrir la complexitat que enspresenta un riu quan ens plantegem entendre una mica més com funciona, i ens podenservir per a orientar-nos a l’hora d’actuar per millorar-ne ecològicament, social o pai-satgística algun tram.

Per exemple, poden ser factors físics o químics, que segurament ja coneixeremper les inspeccions, com ara que allò que s’esdevingui aigües amunt incidirà en la quali-tat de l’aigua que nosaltres analitzarem, de la mateixa manera que nosaltres incidim i elsnostres efectes es manifesten aigües avall.

Per això, abans d’entrar a considerar com començar a actuar, creiem que ésinteressant conèixer alguns conceptes que ens serviran per entendre millor la impor-tància i efectes positius que poden tenir les vostres accions de millora i com n’és d’im-portant tenir una mirada a escala global per copsar els efectes a escala local i viceversa.

En aquest capítol trobarem 5 seccions:

6.1. Els rius, sistemes complexos i dinàmics6.2. La conca fluvial o hidrogràfica6.3. L’espai fluvial 6.4. Les zones humides 6.5. El nostre tram de riu

6.1. ELS RIUS, SISTEMES COMPLEXOS I DINÀMICS

Quan parlem dels rius en aquest manual, ho fem de manera genèrica i incloentl’entorn associat. Per tant, no només ens referim a aquells espais on el corrent d’aiguaés ben aparent, continu i cabalós, sinó que també a aquells on trobem torrents, rieres,rierols, barrancs, rambles, etc., (depenent de les característiques orogràfiques, geogràfi-ques i climàtiques de cada territori), cursos que poden portar, o no, aigua de maneracontínua i durant períodes de temps força variables.

D’altra banda, els rius no són sistemes independents, ni estàtics, ni ‘autònoms’sinó que són vius i dinàmics. Formen part d’un important grup d’ecosistemes, els ano-menats ecosistemes d’aigua dolça, que integren rius i altres corrents d’aigua, llacs,embassaments i zones humides.

I és clar que quan parlem d’ecosistemes naturals, també hem de tenir encompte un bon conjunt d’elements, que, amb les seves característiques específiques,complementen i enriqueixen l’espai que ocupen, oferint un potencial ecològic, econòmic isocial realment elevat i en moltes ocasions, insubstituïble.

6



9 Font: ACA (2005). IMPRESS.Document d’anàlisi de les pres-sions i impactes sobre l’aigua aCatalunya, en què estudia lesrepercussions de les activitatshumanes sobre les aigües sub-

terrànies, epicontinentals icostaneres.

L'aigua i el substrat físic no són els únics elements que formen l'entorn fluvial,sinó que en els processos naturals que hi tenen lloc intervenen també la biodiversitat(flora i fauna) i l'entorn social.

Per tot això, a l'hora de valorar l'estat d’un tram fluvial, hem de considerar tantels aspectes ambientals, ecològics com els socials.

I quan establim els objectius de la nostra actuació de millora al nostre tram deriu, haurem de ser conscients de les limitacions de l’espai on actuarem.

Com es parla dels rius a la DMA?

Si tornem a fixar-nos en la DMA, veurem que els rius són una de les 5 catego-ries de masses d’aigua que estableix aquesta directiva:

– Rius– Estanys i zones humides– Aigües de transició – Aigües costaneres– Aigües subterrànies

Cal aclarir també, en relació als objectius de la DMA, exposats al capítol 4, ques’estableixen dues tipologies de masses d’aigua d’acord amb el document d’anàlisi depressions i impactes (IMPRESS) elaborat per l’Agència catalana de l’Aigua9:

1. Aigües modificades o molt modificades: les que poden arribar a un estatecològic òptim.2. Aigües de referència: les que podran arribar o mantenir-se en un estat eco-lògic bo.

6.2. LA CONCA FLUVIAL O HIDROGRÀFICA

Si ens enlairéssim a vol d’ocell veuríem com els rierols, torrents i rius van con-fluint al llarg del territori cap a un de més gran i cabalós, o bé cap a un llac o al mar peruna única desembocadura, estuari o delta. La superfície que engloba els rius i rierolsque conflueixen cap a un altre fins a constituir una xarxa hidrogràfica és el que coneixemper conca hidrogràfica: a efectes pràctics, és la superfície de terreny que inclou un riu itots els seus afluents, des del seu naixement fins a la seva desembocadura al mar, i elsecosistemes terrestres circumdants.

Subsòl

Delta o

estuari

Riu

principal

Afluent

Aquífer

Superfície

Representació d’una conca hidrogràfica.

Font: elaboració pròpia



La divisòria d’aigües separa una conca d’una altra. Aquesta és la línia d’inter-secció entre dos vessants: el que separa les aigües que s’escolen cap a un riu i les ques’escolen cap al riu de l’altre costat. La divisòria d’aigües, sobre el mapa, coincideix nor-malment amb les carenes.

Es pot dir que només una vuitena part de l’aigua va a parar al mar circulantdirectament per la superfície, mentre que set vuitenes parts van pel subsòl almenysdurant un període breu. Val a dir que la proporció entre l’aigua superficial i la subterrà-nia varia molt en funció del clima, del tipus de sòl, del pendent i de la vegetació, entrealtres factors.

Imagineu la quantitat d’aigua subterrània, com la que tro-bem als aqüífers, que malgrat no veure’s, forma també part de laconca hidrogràfica.

A causa de l'extraordinària riquesa de recursos biòtics i hídrics d’una conca flu-vial, aquests han estat sempre objecte d’aprofitament. I sovint, l'aprofitament de l'aiguaentra en conflicte amb la conservació del medi ambient i la biodiversitat.

En conseqüència, són molts els processos d'alteració que amenacen la conca.Fins i tot, poden esdevenir riscos importants per a la seguretat de les persones, com ésel cas de les conegudes riuades, molts cops ocasionades per una mala gestió i escassaprotecció dels espais fluvials.

Per tot això, la conca fluvial esdevé una unitat espacial ecològica i geogràficaidònia per analitzar els processos ambientals generats com a conseqüència de les deci-sions en matèria d'ús i gestió dels recursos. I constitueix un marc escaient per a la pla-nificació de mesures destinades a corregir impactes ambientals derivats de l'ús i la ges-tió dels recursos naturals.

Cal entendre bé, doncs, la importància que tenen les conques fluvials o hidrogrà-fiques com a sistema global, on els elements hidrològics, ecològics, ambientals i socioe-conòmics són estretament vinculats en els processos naturals que hi tenen lloc.

Amb relació a aquests elements, podem distingir 5 funcions de les conques flu-vials10:

1. Funció hidrològica: la conca representa la principal unitat territorial on l'ai-gua, provinent del cicle hidrològic, és captada, emmagatzemada i disponiblecom a oferta d'aigua. 2. Funció ecològica: proporciona hàbitat per a la flora i la fauna que constituei-xen els elements biològics (o biòtics) de l'ecosistema i que, alhora, interaccio-nen amb les característiques físiques i biològiques de l'aigua. 3. Funció ambiental: constitueix un embornal de CO2; allotja i conserva la biodi-versitat, i esdevé així un magatzem d'informació genètica; intervé en els ciclesbiogeoquímics; manté la integritat dels sòls i contribueix a la diversitat de pai-satge. 4. Funció socioeconòmica: subministra recursos naturals per a la realitzaciód'activitats productives que sustenten la població i dota la societat d'un espaiper al seu desenvolupament social i cultural.

Conca fluvial

Funció hidrològica

Funció ecològica

Funció ambiental

Funció socioeconòmica

Font: elaboració pròpia a partirde dades de l’Observatori de laTordera.

10 Font: Observatori de laTordera. htp://www.observatoriri-utordera.org

2. Conques hidrogràfiques

intercomunitàries

1. Conques hidrogràfiques

internes



Conques hidrogràfiques internes i intercomunitàries

del territori català.Font: ACA. Barcelona: Generalitat

de Cataluya (2008). L’Aigua aCatalunya, Diagnosi i propostes

d’acció.

11 Font: ACA. http://aca-web.gencat.ca/aca

Les conques fluvials a Catalunya

Tal i com comentàvem anteriorment, la conca fluvial o hidrogràfica s’utilitzacom a unitat espacial ecològica i geogràfica en la gestió i regulació dels usos i aprofita-ments per part dels organismes administratius competents.

D’acord amb la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació del'aigua, el territori de Catalunya es divideix en dos àmbits hidrogràfics11:

1. Les conques hidrogràfiques internes (districte de conca fluvial deCatalunya*):

Són les corresponents als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs,Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i totes les rieres costaneres entre la fronte-ra amb França i el desguàs del riu la Sénia. L’ACA hi té plenes competències (DecretLegislatiu 3/2003, de 4 de novembre).

2. Les conques hidrogràfiques intercomunitàries:Són les corresponents a la part catalana de les conques dels rius Ebre i Xúquer.

En aquestes conques l’ACA té competències en la regulació dels aprofitaments hidràulicsi de la zona de policia del domini públic hidràulic, excepte pel que fa l’atorgament deconcessions (Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre). En matèria de sanejamenttambé hi actua, conforme al pla de gestió de la conca de l’Ebre (Ley 11/2005, de 22 dejunio), desplegant el Pla de Sanejament de Catalunya, alhora que inverteix i executatambé obres d’abastament en alta.

*Pel que fa a la gestió és important destacar un altre concepte que potser no ens és tanfamiliar, el de districte de conca o demarcació hidrogràfica (o fluvial): dóna nom a launió de diverses conques hidrogràfiques, i s’integra per una o diverses conques hidro-gràfiques veïnes i per les aigües subterrànies i costaneres associades (inclou, per tant,les zones marina i terrestre).

La demarcació hidrogràfica és la designada com a principal unitat a l’efecte dela gestió de les conques hidrogràfiques. Les conques internes catalanes constitueixen eldistricte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya.

Quines característiques tenen el rius del nostre territori?

Els rius catalans són rius de règim mediterrani. Això vol dir que tenen caràcterestacional i que el seu cabal està subjecte a les precipitacions, les quals poden ser enforma d’episodis de pluges fortes, torrencials o bé tenir períodes d’estiatge en què espoden quedar pràcticament sense aigua.



Per tant, trobarem diferències significatives entre els rius de les diferents con-ques, en funció del relleu, localització geogràfica i clima. Atenent als diferents factorsesmentats, a Catalunya podem establir 3 categories: Zona Pirenaica Continental, zonaPirenaica Mediterrània i zona Costanera.

1. Zona Pirinenca Continental:Inclou els rius que neixen a la serralada dels Pirineus i aporten les seves aigües al’Ebre. Les seves principals característiques són:

– Fort pendent en el seu curs alt perquè són rius muntanyencs – Cabal regular i abundant, sobretot a la primavera, ja que reben nombrososafluents i torrents amb aigües procedents del desglaç. Per aquesta raó duenaigua tot l’any.

2. Zona Pirinenca Mediterrània:Inclou els rius que s’originen als Pirineus o als Prepirineus i desemboquen direc-tament al mar. Les seves principals característiques són:

– Fort pendent en el curs alt – Cabal regular, tot i que disminueix una mica en època estival (com és el casdel Llobregat i el Ter).

3. Zona costanera: Inclou els rius que neixen a la serralada Prelitoral i Litoral (ex. Rieres delMaresme). Les seves principals característiques són:

– De curt recorregut– Cabal irregular, ja que està totalment condicionat per les pluges. Per aixòparlem d’un període d’aigües baixes (estiatge) a l’estiu i d’un període d’aigü-es altes (crescuda) a la tardor.

6.3. L’ESPAI FLUVIAL

Un cop vistos els trets i els conceptes generals sobre la dimensió de conca, ensaturarem ara a conèixer de més a prop l’àmbit i les possibilitats d’actuació al nostretram de riu, fent referència a la normativa vigent de regulació administrativa i urbanísticad’usos i aprofitaments i també a les figures de protecció que emparen actualment elsentorns fluvials.

L’espai fluvial i la seva zonificació

Existeix una delimitació legal dels nostres rius, que ve marcada per la Lleid’Aigües12. D’acord amb aquesta llei, l’espai físic vinculat a qualsevol curs fluvial es defi-neix com l’espai fluvial, i inclou la zona ocupada per la llera pública i els terrenys detitularitat privada o pública que l’envolten i que integren el corredor biològic associat alriu, la vegetació de ribera i la zona inundable.

Amb relació a la planificació, els models de gestió de l'espai fluvial s’han debasar en la regulació dels usos del sòl i les activitats admissibles segons la zonificació13

d’aquest espai fluvial, en la definició de les accions que cal exercir per al complimentd'aquest model de regulació d'usos, i en l'establiment de criteris tècnics d'actuació al'espai.

Per això, la Directiva Marc de l'Aigua i la Directiva d'avaluació i gestió d'inun-dacions14 preveuen una regulació d'usos a l'espai fluvial per tal de garantir la seva fun-cionalitat i preservació.

12 Llei 29/1985, de 2 d’agost de1985, d’Aigües, modificada per laLlei 46/1999, de 13 de desembre iderogada pel Reial DecretLegislatiu 1/2001, de 20 de juliol,pel que s’aprova el text refós dela Llei d’Aigües.

14 Directiva 2007/60/CE, de 23 d’octubre de 2007.

13 Informació disponible i mésampliada sobre els espais fluvialsa l’apartat de planificació de lapàgina web de l’ACA: http://aca-web.gencat.cat/aca



S'ha de tenir en compte la funcionalitat global de l'espai fluvial per afavorir laconservació i recuperació de l'ecosistema aquàtic.

Actualment trobem dos reglaments que fan referència a la regulació sectorial ia la regulació d'usos a l'espai fluvial.

Zonificació administrativa. Reglament del Domini Públic Hidràulic (DPH)

El Reglament de domini públic hidràulic (RD 849/1986, i modificat per RD606/2003 i RD 9/2008) estableix bàsicament tres zones a l'entorn dels cursos fluvials, enles quals l'administració competent regula els usos permesos. Aquestes zones són: la llera, la zona de servitud i la zona de policia.

Segons la definició de l’ACA, el domini públic hidràulic (DPH) és el conjunt deles aigües continentals superficials i subterrànies renovables, les lleres de correntsnaturals contínues i discontínues, els llits de llacs i llacunes o embassaments superfi-cials a la llera pública i els aqüífers subterranis (fixeu-vos en l’esquema gràfic).

A continuació es fa un petit resum del reglament en cada zona:

Llera: la llera natural d’un corrent continu o discontinu és el terreny cobert perles aigües en les màximes crescudes ordinàries. Les lleres poden ser de dominipúblic o de domini privat, tot i que la majoria de cursos fluvials solen tenir llerespúbliques.

Riba: és la franja lateral de la llera pública situada per sobre del nivell d’aigüesbaixes. (Si observeu el gràfic de la pàgina següent, veureu que segons aquestreglament, la llera comprèn el llit del riu i la riba).

Marge: es troba a continuació de la riba. És el terreny que llinda amb una llerapública, subjecte a una zona de servitud i a una zona de policia:

a) Zona de servitud: És una franja de 5 metres d’amplada situada a banda ibanda de la llera pública, en terrenys privats, reservada a usos públics (per alservei del personal de vigilància de llera, per a l’exercici d’activitats de pescafluvial, per al salvament de persones o béns, i per a la varada i l’amarratged’embarcacions de manera ocasional i en cas de necessitat). Els propietaris de les zones de servitud poden plantar-hi espècies no arbòriesque no impedeixin el pas, amb l’autorització de l’organisme de conca, però nopoden edificar-hi tret de casos molt justificats i amb l’autorització pertinent.

b) Zona de policia: És una franja encara més ampla, de 100 metres d’ampladaa banda i banda de la llera pública, en què resten condicionats l’ús del sòl i lesactivitats que s’hi desenvolupen. L’execució de qualsevol obra en zona de policiarequereix autorització administrativa prèvia de l’organisme de conca.

Mitjançant aquestes normes, es reconeix que el domini públic hidràulic compleixfuncions ambientals, de protecció dels ecosistemes fluvials, de prevenció d'inundacions ide prestació d'altres serveis ambientals.

Llit fluvial Riba Riba Ribera Ribera

Llera

Zona inundable (QT500)

Domini públic hidràulic

Zona policia

Zona fluvial

Sistema hídric (QT100)

Zona policia (5m)

Zona servitud

(100m) (100m)

Zona inundable (QT500)

(5m)

Zona servitud

2. Zonificació administrativa

1. Zonificació ambiental

3. Zonificació urbanística

(QT500)

Freàtic



En el següent gràfic es mostra aquesta zonificació, tant pel que fa al Reglamentde la Llei d’urbanisme com al Reglament del domini públic hidràulic:

Zonificació urbanística. Reglament de la Llei d’urbanisme

Així com podríem dir que l’espai fluvial és un concepte associat a la hidrologia iles funcions ecològiques i funcionals que té un riu, a efectes de planificació, gestió iusos, l’espai fluvial ha estat zonificat segons el que preveu el Reglament de la Llei d’ur-banisme (Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'ur-banisme).

D’acord amb aquest reglament i amb l’ACA, l’espai fluvial ha estat conformat entres zones:

Zona fluvial: és la zona de l'espai fluvial necessària per preservar el riu (en elseu sentit més ampli) i comprèn la llera (amb presència continuada o no d'ai-gua) i les riberes. Queda delimitada per les crescudes màximes de període deretorn de 10 anys (període de temps en què es pot repetir l’avinguda, en termesestadístics de probabilitat).

Sistema hídric: és la zona de l’espai fluvial necessària per a preservar el règimde corrents en cas d’avinguda (és una zona amb elevat risc d’inundacions) jaque contribueix a regular el flux d’aigua en avinguda. És una franja delimitadaper la cota d’inundació de l’avinguda associada a 100 anys de període de retorn(període de temps en què es pot repetir l’avinguda, en termes estadístics deprobabilitat).

Zona inundable: és la zona de l'espai fluvial, que el riu pot arribar a ocupar(inundar) en cas d’avingudes extraordinàries. Aquesta zona queda delimitadaper la cota d'inundació de l'avinguda de període de retorn de 500 anys.

Representació de la zonificació del’espai fluvial, tant pel que fa alReglament de la Llei d’urbanismecom al Reglament del DominiPúblic Hidràulic. Font: elaboraciópròpia, basat en les publicacionsde l’ACA i la Diputació deBarcelona.



ZONA FLUVIAL

SISTEMA HÍDRIC

ZONA INUNDABLE

Pel que fa al domini públic hidràulic no s’hi podràadmetre cap ús tret d'aquells previstos a la legislació sec-torial d'aigües. En conseqüència, només s'hi podranrealitzar operacions per a millorar la funcionalitat hidràu-lica i ambiental i la instal·lació d’infraestructures trans-versals respectant sempre la continuïtat ambiental ihidràulica o canalitzades respectant sempre la continuïtathidràulica i morfodinàmica.

En canvi, queda prohibida qualsevol tipus d'urbanitza-ció d'aquests terrenys així com les instal·lacions dedica-des al transport de matèries perilloses que suposin unrisc de contaminació del medi ambient.

S’estableix la prohibició del planejament urbanísticd'admetre en el sistema hídric cap nova edificació o cons-trucció ni cap ús o activitat que suposi una modificaciósensible del perfil natural del terreny, que pugui repre-sentar un obstacle al flux d'aigua o l'alteració del règim decorrents en cas d'avinguda.

Usos que es permeten, sempre que es duguin a termeamb les condicions especificades:

– Els usos agraris, sense que es pugui admetre capinstal·lació o edificació, ni tampoc l'establiment d'hi-vernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.– Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usosesportius a l'aire lliure.– Els llacunatges i les estacions de bombament d'ai-gües residuals o potables.– L'establiment longitudinal d’infraestructures decomunicació i transport, sempre que permeti la pre-servació del règim de corrents.– La implantació d’infraestructures de serveis i cano-nades, degudament soterrades i protegides i sempreque es preservi el règim de corrents i es garanteixi lano afectabilitat a la qualitat de les aigües.– Aquells altres usos previstos per la legislació aplica-ble en matèria de domini públic hidràulic.

Dins d’aquesta zona s’estableixen tres categories:zona d'inundació greu, zona d'inundació moderada i zonad'inundació lleu.

Usos del sòl permesos, segons la categoria:

– No es poden admetre àrees d'acampada ni serveisde càmping, ni cap tipus d'edificació on es produeixininundacions greus.– No es poden admetre àrees d'acampada ni serveisde càmping, ni cap tipus d'edificació, amb excepció deles destinades a usos industrials i d'emmagatzemat-ge, on es produeixin inundacions moderades.– No està subjecte a limitacions dels usos la zonainundable per episodis extraordinaris en què es produ-eixi una inundació lleu.

A la taula següent es detalla la regulació d’usos a les tres zones:



6.4. LES ZONES HUMIDES

Les zones humides són espais molt vinculats als rius i per tant, d’una granimportància pel que fa a la conservació dels hàbitats i ecosistemes aquàtics, encara quehistòricament i social, en molts casos, han estat percebuts com a espais improductius iinsalubres.

Les zones humides es poden definir de manera simple com a àrees amb pre-sència d’aigua, ja sigui superficial (p.ex. aigües moixes o aiguamolls) o a pocs centíme-tres de profunditat. Poden originar-se vora zones de curs lent d’un riu, o vora les aigüesestancades.

De manera més tècnica, diríem que formen un grup heterogeni d’ecosistemesde transició entre els aquàtics i els terrestres, tot i que no és un concepte tipificat.

Aquest concepte tan ampli va lligat sobretot a la relació entre el volum d’aiguaque contenen i la superfície que ocupen, cosa que marca la diferència amb els llacs: lesaigües no s’hi arriben a estratificar, i la llum –si l’aigua és prou transparent– hi potpenetrar pràcticament fins al fons, permetent-hi l’arrelament de macròfits, que podenarribar a ocupar tota la cubeta.

El conveni RAMSAR15

Gràcies als esforços internacionals per reconèixer la importància i beneficiseconòmics i ambientals de les zones humides, el 1971 18 països van signar un tractatintergovernamental a la ciutat de Ramsar (Iran), la Convenció sobre les Zones Humidesd’Importància Internacional, més coneguda com el ‘Conveni Ramsar’.

Aquest tractat ha servit de marc per a l’acció nacional i la cooperació interna-cional per la conservació i l’ús racional de les zones humides i dels seus recursos.Espanya el va ratificar el 1982.

Segons l’article 1 d’aquest conveni, són zones humides:les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents

o temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, incloent-hi leszones d’aigües marines d’una profunditat no superior als sis metres.

Actualment, uns 150 països han ratificat aquest Conveni i han designat 1.578espais, per ser inclosos en la Llista de zones humides d’importància internacional deRamsar (‘espais Ramsar’).

Catalunya té 4 espais naturals a la llista internacional: el delta de l’Ebre, elsaiguamolls de l’Empordà, l’estany de Banyoles i Aigüestortes.

Tipus de zones humides

Actualment, a Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais d’InterèsNatural, ha permès establir una definició de zona humida i els criteris d’identificaciód’aquests espais.

Posteriorment diversos organismes oficials estatals i autonòmics han promogutl’elaboració d’inventaris de les zones humides existents al territori, i la seva caracteritza-ció ecològica, així com també l’avaluació en funció de criteris d’interès i problemàtiquesde conservació, a més de les recomanacions per gestionar correctament els diferentstipus de zones humides catalogades. (Vegeu també el capítol 10).

D’acord amb aquesta norma jurídica, trobem tres tipus de zones humides:

1. Zones humides costaneres2. Zones humides d’interior3. Zones humides artificials

15 Trobareu informació mésdetallada sobre el conveniRamsar a la pàg. web http://ramsar.org



1. Zones humides costaneres: es formen principalment a partir de la dinàmicalitoral, és a dir, per l’acció d’erosió i sedimentació per efecte del mar i les marees, sovintamb la intervenció de la dinàmica fluvial. El corrent de deriva pot acabar creant llacuneslitorals i albuferes. Aquest tipus de zones humides poden arribar a ocupar grans exten-sions de terreny a les desembocadures dels rius (deltes, antigues desembocadures,aiguamolls, etc.). Un exemple: la Gola del Ter.

2. Zones humides d’interior: els agents que intervenen en la gènesi i dinàmicade les zones humides d’interior són, a més de l’aigua, el vent i altres fenòmens puntualscom ara les esllavissades. Les originades per la dinàmica fluvial són generalment anti-gues lleres del riu que han quedat tancades fora del seu curs per barres de sediments,com ara els meandres, braços de riu sinuosos que es formen quan el riu flueix a pocavelocitat i en una vall ampla.

Les zones d’origen glacial (per exemple a les zones d’alta muntanya delsPirineus) poden arribar formar petites basses per l’acumulació d’aigua. A terra baixa imuntanya mitjana són molt variades, i el que tenen en comú amb les d’alta muntanya ésque la majoria acaben també cobertes de sediments.

3. Zones humides artificials: a mesura que l’ésser humà ha anat alterant més imés el seu entorn, han sorgit nous ambients, moltes vegades amb funcionament sem-blant als dels sistemes naturals, però generalment més simplificats. Sovint s’han creatper treure’n profit.

Destaquen per la seva antiguitat les graveres, els arrossars i les salines, formesconegudes des de fa molts segles per extreure productes bàsics de les zones humides:els àrids, l’arròs, i la sal.

Un altre exemple, més modern, són alguns aiguamolls construïts per a la depu-ració de les aigües residuals, “depuradores terciàries”, creats per absorbir lentamentl’excés de nutrients contingut en aigües semidepurades en una EDAR (EstacióDepuradora d’Aigües Residuals).

Fins i tot, les vores i cues dels embassaments també poden constituir zones humides.

Al següent quadre podeu veure la classificació segons l’inventari de zoneshumides de Catalunya16:

1. Zones humides d’origen, estructura i règim hidrològic natural o escassamentmodificat:

– Zones humides d’alta muntanya (molleres, torberes, estanys, etc.) – Zones humides (lèntiques) de tipus fluvial d’interior, de terra baixa i munta-nya mitjana: aiguabarreigs de rius, antics meandres, zones inundables, etc.– Zones humides d’interior, terra baixa i muntanya mitjana: aiguamolls, esta-nys, salobrars endorreics, estanyols, basses, clots, criptoaiguamolls (herbas-sars humits, patamolls...), etc. – Zones humides litorals lligades a la dinàmica fluvial i a les planes al·luvials:desembocadures actuals de rius, antigues desembocadures, planes d’inun-dació, aiguamolls, ullals, etc. – Zones humides litorals lligades a la dinàmica fluvial i costera, amb forma-ció de barres de sorra i diferenciació de llacunes: albuferes, etc.

2. Zones humides d’origen, estructura o règim hidrològic antròpic o natural cla-rament intervingut:

– Canals i sèquies (només si l’aigua hi circula lentament).– Basses.– Llacunes de depuradores verdes.– Estanyols en zones enjardinades i camps de golf.– Zones humides en graveres, argileres, etc.– Salines.– Embassament i masses d’aigua originades per assuts, rescloses i estructu-res similars.

16 L’inventari és accessible a par-tir de la pàgina web del

Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de

Catalunya:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_infor-macio/inventari_zones_humides/i

nici.jsp.



17 Trobareu més informació a l’a-partat web de zones humides dela Xunta de Galícia:http://medioambiente.xunta.es

La importància de les zones humides

Tal i com podem extreure del Conveni Ramsar i del Conveni de Río de Janeirosobre la diversitat biològica (1992), la riquesa i particularitat d’aquests espais rau en laseva contribució a la diversitat biològica i al patrimoni cultural, però a més les zoneshumides tenen un paper important per als éssers humans:

- ecològicament, per la seva implicació en la recàrrega d’aqüífers, la retencióde sediments, l’esmorteïment de riuades, l’estabilització de costes i protecciócontra tempestes, en altres processos derivats de les fluctuacions climàtiques iespecialment com a hàbitat d’ocells aquàtics i migradors. - econòmicament, pel fet de ser font de productes directament explotables, comel peix i marisc, els recursos forestals, ús recreatiu, de turisme i un valor cultural.

Per la seva banda, la Comissió Europea va emetre una comunicació (al Consell iparlament Europeu) sobre “l’ús prudent i la conservació de zones humides” (XI/721/94),en què fa un retrat actual del seu estat de conservació i inclou exemples sobre la degra-dació actual d’aquestes zones arreu d’Europa17.

Algunes de les funcions principals de les zones humides i que en justifiquen laseva conservació, especialment a la conca mediterrània, són:

– Funció dins el cicle hidrològic:

Les zones humides emmagatzemen aigua de pluja: són grans reservoris d’ai-gua. A més, la seva situació propera en molts casos a cursos fluvials permet reduir elsefectes de les grans avingudes d’aigua, ja que actuen com a esponges capaces d’esmor-teir i dissipar la força de l’aigua. A Catalunya i al País Valencià, a excepció dels aigua-molls i llacs pirinencs, són més freqüents els aiguamolls costaners, a la desembocadurade rius, que també tenen una funció hidrològica important.

És comú a tots els aiguamolls (interiors i costaners) la funció de recàrrega de lacapa freàtica, ja que moltes vegades hi estan connectats directament o indirectament.Encara més, aquests sistemes actuen com a filtre en la recàrrega de molts aqüífers. Lavegetació i els sediments, a més, actuen com a tamponadors, impedint que els nutrientsd’origen agrari arribin als aqüífers, una de les fonts d’aigua potable per al consum humà.

– Funció geomorfològica (intervenció en els processos d’erosió-sedimentació):

La vegetació de les zones humides costaneres estabilitza la línia de costa i lamanté en un cert equilibri dinàmic, perquè esmorteeix l’energia de les ones i corrents, iles arrels retenen els dipòsits de sediments.

Aquesta funció protectora és especialment important en zones afectades per lasubsidència o per pujades en el nivell del mar. A Catalunya, les zones humides costane-res, gràcies a la seva dinàmica de sedimentació, permeten la recuperació més ràpida deles platges destruïdes per les llevantades de tardor i retenen més ràpidament la sorraque anirà arribant a les platges malmeses amb el corrent de deriva.

Font: CERM-MIT



– Depuradors naturals d’aigües residuals:

Ja s’ha dit que la vegetació que viu en aquestes àrees no es troba limitada denutrients perquè són zones força eutròfiques. Les zones humides són especialment indi-cades per fer un tractament terciari a les aigües, retenint nitrogen i fòsfor, encara que laseva capacitat és limitada. Actualment existeixen bons exemples d’aiguamolls construïtsper fer el tractament terciari d’aigües residuals de caràcter domèstic, que utilitzenmacròfits per retenir i acumular elements que es troben en excés a l’aigua. A més, lavegetació augmenta la capacitat natural de sedimentació i autodepuració dels soluts endisminuir la velocitat de l’aigua que circula.

– Hàbitat de moltes espècies vegetals i animals:

La riquesa d’aquestes àrees les converteix en ecosistemes únics, singulars ivulnerables. I, en part, és gràcies al fet que les zones humides acullen una gran diversi-tat de tipus d’hàbitats i espècies de flora i fauna que no es troben enlloc més, encara queocupin una petita part de la superfície terrestre.

– Generadors d’activitats humanes:

Hi ha moltes poblacions que viuen directament o indirectament de les zoneshumides. Algunes de les activitats econòmiques i usos que sostenen aquests espais són:

– Extracció de recursos naturals, com la canya o la sal.– Cria i pesca de peixos, crustacis i mol·luscs. – Pastura de bestiar.– Espai per a activitats recreatives (observació de fauna, fotografia, caça, pesca,navegació...).– Espai de recerca.

6.5. EL NOSTRE TRAM DE RIU

Tot seguit parlarem de la importància de les nostres accions a escala més local,des de la visió del tram on solem fer les inspeccions de riu i on ens plantegem fer lesnostres accions d’adopció.

Les inspeccions de riu ens ofereixen una informació molt valuosa: a través d’a-questes podem detectar els possibles canvis de qualitat, estructura i funció que podentenir lloc a nivell local, macroscòpic, en el ‘nostre’ riu.

És a dir, des d’una escala més reduïda però igual d’important podem entendre iinterpretar com funcionen el riu i els ecosistemes que en depenen. I és que el funciona-ment i l’estructura d’un sistema fluvial, així com els canvis que s’hi produeixen, queden

Font: Imagen en acción

clarament reflectits en la comunitat de macroinvertebrats aquàtics, que són un conjuntd’organismes que ocupen una posició intermèdia en les xarxes tròfiques dels sistemesfluvials.

Per això, durant el desenvolupament del projecte d’adopció, és realment impor-tant que no deixeu de fer les campanyes d’inspecció, ja que us serviran també per ava-luar l’èxit de les accions del projecte un cop executades. (Trobareu més informació sobreles inspeccions i els macroinvertebrats aquàtics al manual d’inspecció de rius delProjecte Rius).

El bosc de ribera, que voreja el canal del riu i en molts casos l’envolta formantuna galeria vegetal, constitueix per tant, una part essencial, que tot seguit ampliarem.

El bosc de ribera

Durant les visites al riu, segurament haureu observat que la vegetació té unpaper crucial en l'estructura de les comunitats fluvials. Com ja deveu saber, l’índexQRISI (índex simplificat de qualitat del bosc de ribera, QBR18) que utilitzem durant la ins-pecció del nostre tram de riu, ens serveix per determinar la qualitat del bosc de riberaatenent a criteris de connectivitat, continuïtat i estructura. Actualment també s’utilitzenl’ïndex de vegetació fluvial (IVF) i el d’hàbitat fluvial (IHF).

Per què és important la seva conservació? Quines funcions té?

D’una banda, el bosc de ribera protegeix els sòls contra l’erosió, ja que elsreforça i reté amb les arrels. De l’altra, les plantes i el mateix sòl retenen gran part del’aigua de pluja que cau sobre els vessants, i fan disminuir l’aigua que s’escola superfícieavall.

Un bosc de ribera ben conservat fa d’amortidor en cas d’avingudes i intervédirectament en la composició química de l’aigua, fet que té una especial rellevància quanparlem dels nutrients:

En general, un ecosistema forestal no pertorbat és molt eficient en l’ús delsnutrients (nitrogen, fòsfor, potassi i altres elements).

Això significa que la majoria d’aquests elements es reciclen dins l’ecosistema, isón pocs els que en surten. Si els ecosistemes terrestres de la conca són pertorbats (ex.tales, incendis, agricultura poc respectuosa), l’erosió s’incrementa i hi ha una entrada denutrients cap al riu que no pot ser interceptat pel bosc de ribera. Aquest fet provoca queles aigües s’enterboleixin, que hi hagi problemes d’eutrofització i que les comunitats delsecosistemes fluvials s’empobreixin.

Entrada nutrients

Entrada nutrients



Esquema gràfic que mostra elsefectes de la conservació delbosc de ribera en relació a l’estatecològic dels rius. A l’esquerra esmostra un espai fluvial ben con-servat i amb elevada biodiversitat.A la dreta es mostra una zona deribera alterada i unes aigüeseutrofitzades. Font: Elaboració pròpia. Il·lustra-cions de la fauna aquàtica: ToniLlobet.

18 Trobareu més informaciósobre els índexs QBR I QRSI alglossari i en el manual d’inspec-ció de rius del Projecte Rius.



Resumint i per acabar, mostrem aquestes funcions a la següent taula:

Protegeix Contribueix en la conservaciócontra l’erosió de la biodiversitat

Contribueix a la Contribueix a ladepuració d’aigües laminació d’avingudes

Proporciona refugi i Vertebra els aliment per a la fauna connectors biològics

Produeix recursos Contribueix al manteniment(pesca, caça, fusta) de la qualitat del paisatge

Constitueix un element d’interès Modera la temperatura per al lleure i esbarjo (i turisme) i el grau d’humitat ambiental

I moltes més,...



7

19 Trobareu més informació delsprogrames de voluntariatambiental a nivell estatal al webdel Ministerio de MedioAmbiente y Medio Rural y Marino:http://www.mma.es


La idea

Una idea, un projecte, una il·lusió... aquestes són les claus bàsiques per emprendre unprojecte d’adopció de rius. Però no han de ser les úniques. Cal reflexionar per tal de poder definirde mica en mica què és el que busquem exactament, fins on volem arribar i com hem de fer-ho.

És important que definiu quines accions concretes dureu a terme per assolir els objectiusque us proposeu. L’Associació Hàbitats us assessorarà i us orientarà perquè pugueu dur a terme lavostra iniciativa amb garanties.

Per això, abans de posar-nos a planificar com serà la nostra intervenció en l’entorn delnostre tram de riu, us proposem fer una ullada a les diferents activitats que podem trobar al nostreabast com a voluntaris ambientals. Aquestes activitats, que ens poden servir per agafar idees,venen agrupades en els següents 4 blocs, d’acord amb l’establert en els programes de voluntariatambiental19:

7.1. Activitats de diagnòstic i avaluació de l’estat dels nostres rius 7.2. Activitats de conservació i millora de l’ecosistema fluvial 7.3. Activitats per promoure la informació i la sensibilització7.4. Activitats de recuperació del patrimoni històric-cultural i de foment de l’ús públic

7.1. ACTIVITATS DE DIAGNÒSTIC I AVALUACIÓ DE L’ESTAT DELS NOSTRES RIUS

Aquestes activitats us serviran per conèixer l’estat ambiental i social dels rius (i de l’en-torn que els envolten, és clar):

– Inspeccions de l’estat de salut (estat ecològic) de trams de riu: les campanyes d’ins-pecció de rius són un bon complement de les accions de seguiment del vostre projected’adopció i us animem a fer-les més completes, emprant metodologies més complexesper tal d’aconseguir un diagnòstic més complet. Trobareu més informació a l’apartat d’a-dreces d’interès i al manual d’inspecció de rius del Projecte Rius.

– Identificació de problemàtiques: es tracta de determinar aquells “punts foscos”, sobre-tot ambientals, del nostre tram, que caldria millorar i fer-ne un seguiment. Aquest apartates desenvolupa en el següent capítol.

– Estudi i seguiment de la fauna associada al riu:Avifauna: existeixen projectes i programes que ens permetran conèixer la diversitatd’ocells vinculats als rius i ens poden servir per valorar més acuradament l’estatdel nostre riu.Mamífers: el seguiment d’espècies de mamífers o/i dels seus rastres, com perexemple la llúdriga o algunes espècies de ratpenats, animals misteriosos crepuscu-lars, ens ajudaran a descobrir la diversitat d’animals que depenen del bon estatdels rius i com podem actuar per ajudar a la seva conservació. L’Associació Hàbitatsus podrà informar sobre alguns dels projectes de seguiment de mamífers ambvoluntariat que existeixen en l’àmbit de Catalunya, com ara el projecte LLúdriga. Amfibis: el coneixement i estudi d’espècies d’amfibis també ens pot donar pistessobre l’estat de salut del nostre riu i el seu entorn per la seva vinculació als ecosis-



temes aquàtics. L’Associació Hàbitats us podrà informar sobre alguns dels projectesde seguiment d’amfibis amb voluntariat que existeixen en l’àmbit de Catalunya, comara el Projecte SAC.

(Vegeu també el capítol 10 d’adreces i contactes d’interès).

7.2. ACTIVITATS DE CONSERVACIÓ I MILLORA DE L’ECOSISTEMA FLUVIAL

Són totes aquelles activitats destinades a promoure un canvi positiu en el medi, a travésd’una intervenció directa per aconseguir una millora, com les que us exposem tot seguit, o bé lesque promouen la conservació a partir d’una disminució de la freqüentació, per exemple. D’altrabanda, es poden enfocar com a complements didàctics i divulgatius, feu la prova!

– Neteja de deixalles: en aquest sentit, cada any, des del Projecte Rius, es promou lacampanya Fem dissabte!!, una iniciativa en la qual, simultàniament, voluntaris de diver-sos municipis, amb la col·laboració dels ajuntaments, recullen i separen la brossa i deixa-lles dels marges dels cursos fluvials.

– Accions de revegetació: podeu realitzar sembres i/o plantacions de flora autòctona i elseu posterior manteniment i control, per a la recuperació de la vegetació de ribera.

– Recuperació de basses d’aigua naturals o artificials: aquesta acció us permetrà afavo-rir la recuperació de poblacions d’amfibis i també estudiar el funcionament d’un ecosiste-ma aquàtic i les relacions tròfiques entre les diferents espècies.

– Col·locació i manteniment de caixes niu per a ocells: en el marc del seguiment de l’avi-fauna, és una de les activitats més clàssiques, sobretot si voleu contribuir a la recuperaciód’alguna espècie.

– Col·locació i manteniment de caixes niu per a ratpenats: per fer-ne també el segui-ment i per contribuir a la seva recuperació.

– Campanyes de seguiment i control de fauna al·lòctona: podreu contribuir en el controlde les poblacions d’espècies foranes, com ara la tortuga de Florida o el cranc de riu ame-ricà, per potenciar la recuperació de les poblacions d’espècies autòctones. Hi ha expe-riències interessants dutes a terme al Llobregat per controlar la tortuga de Florida (vegeuel capítol 11).

7.3. ACTIVITATS PER PROMOURE LA INFORMACIÓ I LA SENSIBILITZACIÓ

Qualsevol projecte que busca la implicació i participació de la ciutadania ha d’anar acom-panyat d’una estratègia de comunicació que permeti donar-lo a conèixer. Es poden aprofitar recur-sos senzills que tinguem al nostre abast, com ara, un anunci a la revista o butlletí del poble, unaxerrada oberta al públic durant els actes festius locals, una falca a la ràdio o una nota de premsa aldiari local sobre una sortida naturalista guiada

Aquestes estratègies de difusió poden tenir unes repercussions molt positives, perquèobren el projecte a noves entitats locals i particulars i reconeixen la tasca de les persones implica-des en el projecte en curs. Al capítol 9 trobareu més informació per complementar aquestes estra-tègies.

És important comunicar tot allò que feu: deixeu anar la vostra creativitat!

Font: Jordi Cerdeira




7.4. ACTIVITATS DE RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I FOMENT DE L’ÚS PÚBLIC

No oblidem que és molt interessant treballar les qüestions de caràcter sociocultural.Aquestes ens permetran descobrir una nova cara del riu, una cara plena d’històries que de bensegur ens sorprendran.

La recuperació del patrimoni cultural (tant material com immaterial) és garantia queaquest es preservi al llarg dels anys. Algunes estratègies que contribuiran a l’apropament de lespersones al nostre espai adoptat són:

– L’adequació d’accessos el riu, com ara miradors– La recuperació o creació de camins fluvials (camins ‘vora-riu’) o senders locals (ex.Petits Recorreguts o PR)– El disseny i/o la col·locació de plafons interpretatius i elements de senyalització– La recuperació de basses naturals o artificials (vegeu apartat anterior)– La recuperació d’elements del patrimoni arquitectònic: molins, sèquies, sínies, safarejoso rentadors, fonts.

En el cas del patrimoni cultural immaterial, us proposem algunes idees:

– Recuperar la memòria històrica dels rius: podeu fer cerques de com ha evolucionat elriu i els seus aprofitaments en relació a la societat al llarg dels anys amb la col·laboracióde la gent gran del poble (amb entrevistes, enquestes, promovent tertúlies, recopilantfotografies antigues, visitant els museus comarcals,...). La publicació d’un recull o l’orga-nització d’una exposició fotogràfica per exemple, us servirà per difondre i posar en valor elvostre riu. – Portar a terme i publicar estudis de les fonts del vostre municipi: hi ha grups delProjecte Rius que han fet importants estudis sobre les fonts d’aigua del seu municipi i queval la pena conèixer, com ara el Grup Ecologista d’Avinyó. (Vegeu el capítol 11:Experiències: Avinyó).

El capítol 11 recull exemples d’iniciatives d’entitats que, com l’Associació Hàbitats-Projecte Rius, treballen per a la millora i conservació en l’àmbit fluvial (custòdia fluvial).

Penseu que d’idees n’hi pot haver moltes i de molts tipus, només cal una mica de creativi-tat, ganes i constància per poder-les dur a terme.

Feu volar la imaginació i els records!



1.1 Abocament puntual

Residus sòlids

Residus líquids

Abocament incontrolat

Canonada/clavegueram

Abocament intencionat

1.2 Abocament difús

Ocupació de la llera i plana d’inundació

Residus sòlids i/o líquids: origen poc definit

Extraccions d’àrids, dragatges

Extraccions d’aigua

Tales del bosc de ribera

Canalitzacions i altres obres hidràuliques

3. CANVIS EN LA MORFOLOGIA DE L’ESPAI FLUVIAL

2. OCUPACIÓ/INVASIÓ DE DE L’ESPAI FLUVIAL

Introducció de fauna i flora al·lòctona4. INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES AL·LÒCTONES

1. CONTAMINACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL PER ABOCAMENTS

8 Les incidències ambientals

Què podem fer si ens troben davant una incidència ambiental?Com podem identificar-la i controlar-la?

Les propostes del capítol anterior s’adrecen a emprendre iniciatives proactives,és a dir, activitats que incideixen en el medi amb l’objectiu de millorar-lo a partir d’unaacció directa.

La nostra acció, en determinades circumstàncies, pot ser molt necessària i útildavant aquells casos en els quals detectem alguna irregularitat que pertorbi el riu. És elcas dels abocaments, extraccions d’àrids, tales d’arbres del bosc de ribera i tantes altresincidències que de ben segur hem detectat més d’una vegada quan hem anat al riu.

8.1. TIPUS DE PERTORBACIONS AMBIENTALS

La degradació d’un riu pot ser conseqüència de la disminució del seu cabal, lacontaminació de les aigües o l’alteració dels hàbitats fluvials.

Abans de presentar-vos algunes recomanacions per tal de sol·licitar informacióde caràcter ambiental o presentar una denúncia davant d’alguna incidència, volem mos-trar alguns dels tipus més comuns d’incidències o pertorbacions amb les quals enspodem trobar, classificades segons el seu origen.



1. Contaminació de l’espai fluvial

L’activitat antròpica és la causant d’aquestes contaminacions. Una contaminació pot tenir un caràcter puntual o difús: pot ser persistent i

continuada en el temps o pot ser que només es detecti una sola vegada:

– La contaminació puntual és aquella que es produeix a través de l’abocamentd’una substància contaminant en un punt concret. – La contaminació difusa és la que apareix en zones àmplies, sense un focusconcret. Per exemple, pot tenir un origen associat a pràctiques agrícoles iramaderes per abocaments i aplicació d’adobs, fertilitzants i plaguicides demanera recurrent. La contaminació es dóna en superfícies extenses a causa dela infiltració d’algun component que ha estat aplicat al sòl, i es manifesta ambalteracions en aqüífers, marges dels rius, embassaments... És per aquesta raóque es fa molt difícil determinar l’origen.

L’origen de la contaminació pot ser divers: urbà, industrial, miner, agrícola,ramader, de construcció:

– Contaminació d’origen urbà. Les aigües residuals urbanes són fruit de l’acti-vitat habitual dels habitants d’un nucli urbà. Aquí també s’hi afegeix l’aigua resi-dual procedent d’equipaments públics, els serveis a la via pública i les activitatsindustrials connectades a la xarxa de sanejament urbà. Algunes contaminacionsd’aquest tipus es generen a les sortides d’algunes depuradores, on, malgrat eltractament, segons el volum de l’aigua que corre pel riu o la riera on s’aboca, espot pertorbar l’equilibri en l’ecosistema. Aquestes aigües solen tenir una com-posició caracteritzada per l’excés de matèria orgànica i detergents (rics en fos-fats). D’altra banda, podem trobar alguns nuclis urbans sense sistema de sane-jament. – Contaminació d’origen industrial. A diferència de les aigües domèstiques, lesaigües industrials presenten una composició molt variable. Així doncs, l’impactede l’abocament d’aquestes aigües sobre el medi hídric és també molt divers. Ésespecialment problemàtica la contaminació per metalls pesants, que poden seracumulats en els teixits dels organismes vius que els ingereixen i actuar com atòxics.– Contaminació d’origen agrícola. El reg excessiu de les terres de cultiu dónalloc a la solubilització de gran quantitat de sals (nitrats, fosfats, guixos, etc.),que contribueixen a la contaminació dels rius. Aquesta contaminació es deu al’ús d’adobs nitrogenats, fosfatats i amb compostos potàssics a les terres deconreu. L’aplicació d’aquests adobs, que semblen un avantatge en la productivi-tat actual i que arriben als cursos d’aigua i als embassaments per escorrentia,provoca actualment l’eutrofització i pot arribar a ser un greu problema. Un altrefactor que cal tenir en compte és la introducció de substàncies tòxiques a travésd’herbicides i plaguicides, moltes de les quals tenen una gran persistència. – Contaminació d’origen ramader. Els residus ramaders generen un problemasignificatiu en la qualitat de les aigües. El nitrogen i el fòsfor són els compo-nents principals de la contaminació produïda per aquest sector, sense oblidaralguns elements metàl·lics que formen part de la dieta dels animals (per exem-ple, el coure i el zenc). A grans trets, es calcula que la contaminació produïda per un porc d’engreixequival a quatre vegades la d’una persona.

El nitrogen i el fòsfor són els nutrients més importants que ocasionen l’eutrofit-zació dels nostres rius. La contaminació de les aigües subterrànies i superficials proce-deix de l’emmagatzematge dels purins (dejeccions ramaderes) en dipòsits inadequats,per la seva utilització com a adob en èpoques inadequades (principalment en època degelades i pluges) per al conreu o per deposicions en quantitats excessives que no podenser absorbides per les plantes o per abocament directe a terrenys. La contaminació d’o-rigen ramader també es pot generar d’una forma puntual per l’abocament de substàn-cies contaminants directament als rius, rierols o embassaments.




Altres tipus de contaminació:

Adobs de pesca. En casos puntuals, algunes tècniques de pesca, en la que s’uti-litzen adobs, poden ocasionar contaminació química i eutrofització en trams derius inclosos com a àrees de pesca. Deixalles i runes. Hi ha casos en que els residus sòlids abocats no representenun perill per a l’ecosistema, però sí que provoquen un efecte visual molt negatiu(papers, fustes, runes, etc).

Ara bé, en moltes ocasions poden suposar un perill per als organismes del riu,perquè es tracten de materials contaminants (piles, olis de cotxe, productes químics,pneumàtics, el contacte amb l’aigua, ja sigui per escorrentia de l’aigua de pluja, ja percanvi de traçat d’un riu o per elevació del nivell freàtic, produeixen la contaminació d’ai-gües superficials i subterrànies). La seva presència pot ferir els organismes (vidres, fer-ralla, plàstics), o poden causar perjudicis indirectes, com ara els vidres que poden provo-car incendis.

2. Ocupació de l’espai fluvial

Ocupació dels marges i de la plana d’inundació dels rius. Els rius mediterra-nis, com ja hem vist en el capítol anterior, es caracteritzen per tenir règims hídrics moltvariables. En els seus cursos mitjà i baix tenen seccions amples per tal d’absorbir lesavingudes naturals. La forta ocupació per usos urbans agrícoles o industrials i el siste-ma actual de vies de comunicació fa que, cada vegada més, s’hagi anat ocupant gran partde l’espai fluvial. Aquesta ocupació suposa una major impermeabilització del sòl, i pertant afecta de manera irreversible moltes zones riberenques, ja que, la urbanització depart de l’espai fluvial, redueix dràsticament l’espai vital dels rius, impedeix l’absorció del’energia de l’aigua en cas d’avingudes i no permet la infiltració d’aigua per mantenir l’e-quilibri hídric i vegetal, posant en perill la recuperació de molts trams de riu. També caldestacar l’elevat risc ambiental que pot suposar i la pèrdua notable de qualitat paisatgís-tica que provoca.

3. Canvis en la morfologia de l’espai fluvial

Entre les principals actuacions de l’home que actualment interfereixen en lapreservació de la zona de ribera i que provoquen un empobriment de l’hàbitat fluvialpodem destacar les següents:

Extraccions d’àrids. Les extraccions d’àrids o els dragatges dels rius podengenerar alteracions a la xarxa hídrica, modificacions sobre els nivells freàtics il’alteració de les àrees de recàrrega dels aqüífers. Cal tenir en compte que elprocés extractiu es fa en fondària, i en el cas que es trobi el nivell freàtic,aquest s’elimina amb sistemes de bombament. Així, són accions que indirecta-ment afecten la quantitat d’aigua que circula pels rius i els hàbitats associats aaquests rius (per exemple, desaparició d’aiguamolls). Entre els efectes directessobre el medi hi ha l’impacte important sobre el medi a causa de la pròpia acti-vitat. Altres efectes són l’obertura d’accessos cap al riu i l’ocupació d’una plata-forma de ribera on es porta a terme la classificació del material extret.




Extraccions d’aigua20. La gestió de les aigües subterrànies ha estat caracterit-zada d'antuvi per la manca d'un control efectiu de les extraccions i de gestió global. Aixòha generat problemes de diversa índole:

–Intrusió marina en aqüífers costaners pel desequilibri entre recàrrega i extrac-cions.– Assecament de surgències i afecció als cabals de manteniment dels rius.– Contaminació difusa i puntual de l'aigua subterrània.– Descens de nivells, amb la consegüent afecció a les captacions preexistents.Com podeu suposar, la captació d’aigua en excés dels aqüífers provoca un

impacte negatiu en cadena, que pot afectar a diferents nivells i de manera progressiva.Segurament tots en coneixem exemples, com ara trams de rius secs, fonts d’aigua queno ragen o fonts i pous on l’aigua ara és contaminada quan abans era potable.

Tala del bosc de ribera. Talar i estassar la vegetació (l’autòctona, també, perdesgràcia) de ribera és una acció que es realitza molt sovint i amb finalitats ben diverses(com ara la neteja del riu, l’explotació de la fusta, el guany de territori per a les activitatssilvícoles o agrícoles o de sòl industrial, l’ocupació per vies de comunicació, canalitza-cions, etc). L’efecte que produeixen aquestes tales és un indubtable, i moltes vegadesirreversible, empobriment de la terra, un augment del risc d’erosió i increment de subs-tàncies dissoltes o en suspensió que fan disminuir la qualitat de les aigües i la pèrdua del’hàbitat propi del bosc de ribera, entre molts altres.

Obres hidràuliques

Canalitzacions i endegaments. Les canalitzacions i els endegaments impedei-xen la interacció d’aigua entre la llera i la ribera. Això provoca la pèrdua de bio-diversitat, ja que es perd l’heterogeneïtat de l’hàbitat i de les condicions de vida.A més, aquestes obres d’enginyeria hidràulica modifiquen els processos natu-rals d’erosió i sedimentació, i poden arribar a originar canvis de traçat i poden,també, traslladar a altres punts inestabilitats més grans de les existents abansd’efectuar l’obra.La finalitat inicial de les canalitzacions era la de reduir els impactes produïtsper les avingudes. El fet, però, és que provoquen una reducció de l’espai inunda-ble de què disposa el riu. Aquesta menor secció del canal implica un importantaugment de la velocitat de l’aigua i incrementa de forma considerable la sevacapacitat de destrucció.

Construcció d’infraestructures. La presència d’estructures que barren el pasdel riu, com preses, assuts i embassaments dificulten i fins i tot impedeixen eltrànsit dels peixos aigües amunt i avall dels rius, és a dir afecten molt negativa-ment en la connectivitat piscícola. Això és especialment problemàtic per a lesespècies que migren per reproduir-se, com per exemple l’anguila o l’esturió.

Embassaments i altres barreres. La presència d’estructures que barren el pasdel riu, com preses, assuts i embassaments dificulten i fins i tot impedeixen eltrànsit dels peixos aigües amunt i avall dels rius, és a dir afecten molt negativa-ment en la connectivitat piscícola. Això és especialment problemàtic per a lesespècies que migren per reproduir-se, com per exemple l’anguila o l’esturió.

20 Gestió quantitativa de lesaigües subterrànies a Catalunya.A. Pérez-Paricio, D. CominoMartínez, M. Ondiviela Monté, B.Torras Vilches, C. ArreciadoEscudero, O. Astui Zulaika. ACA. Disponible a: http://aca-web.gen-cat.cat/aca/documents/ca/agen-da/gestio.pdf



Una gestió incorrecta provoca greus problemes d’erosió, l’ocupació de les lleresper vegetació, la desestructuració de les comunitats animals que viuen al riu, ila retenció de sediments que provoca la regressió dels sistemes deltaics i modi-fica els aiguamolls i maresmes costaneres. Precisament, els buidats periòdicsde sediments provoquen un alliberament de gran quantitat de llots anòxics riuavall amb un important impacte temporal sobre els trams de riu inferiors.

Transvasaments d’aigua d’una conca a una l’altra. Provoquen greus desequili-bris en els sistemes naturals i en molts casos poden alterar la distribució de lescomunitats animals i vegetals, a més de comprometre el cabal del riu emissor.També, hi ha el perill de la migració d’espècies d’un riu a l’altre (vegeu el segü-ent apartat). Aquestes grans infraestructures inicialment ja suposen un impacteimportant sobre el medi, concretament sobre les riberes, durant les tasques derealització de l’obra.

Les derivacions d’aigua. Tant si es tracta de minicentrals per a l’obtenció d’e-nergia elèctrica, com per de la indústria en general, les derivacions deixen secsmolts trams de riu, fet que impedeix el desenvolupament de la vida i la funcióde corredor biològic. La planificació hidrològica vol mantenir un cabal mínimcirculant pels nostres rius (cabal ecològic) que asseguri la permanència de lescomunitats biològiques preexistents i que actuï com a factor de dilució de lamatèria contaminant que el riu suporta. Un reconeixement de la manca decabals a l’estiu en els nostres rius la trobem al Pla Hidrològic de les ConquesInternes de Catalunya.

4. Introducció d’espècies al·lòctones o foranes

El fet d’introduir en els hàbitats fluvials espècies d’organismes foranes, pot pro-vocar fenòmens de depredació, desplaçament i transmetre malalties a les espèciesautòctones. A mig i llarg termini, la introducció d’espècies al·lòctones, pot representarun canvi en les xarxes tròfiques i una alteració en el paisatge.

En el nostre país tenim alguns exemples de la introducció d’espècies animals,com el cas de la gambúsia o del cranc de riu americà i cranc senyal que, de forma dra-màtica, han desplaçat o han fet desaparèixer les comunitats de cranc de riu autòcton. Enalguns casos, els causants d’aquests fenòmens són alguns usuaris dels rius, que bus-quen garantir una bona temporada de pesca.

Si voleu aprofundir-hi, al document IMPRESS21 (ANÀLISI DE PRESSIONS I IMPAC-TES) elaborat per l’ACA en compliment de les tasques establertes per la DMA, podreu tro-bar informació detallada de les diferents activitats que poden alterar els rius i altres mas-ses d’aigua i sobre la mesura de l’impacte que hi causen.

21 Podeu consultar aquest docu-ment a l’apart web de l’ACArelatiu a la DMA: http://aca-

web.gencat.cat/aca

FOTO Embassament:Font: Lliure distribució



8.2. COM INFORMAR A LES AUTORITATS COMPETENTS?

A continuació us plantegem un esquema que mostra els passos que podeuseguir per tal de poder comunicar per escrit la irregularitat ambiental que hagueudetectat, a través del Projecte Rius:

1. Observacions quant a la recollida de proves:

Pel que fa a la recollida de mostres d’aigua o de materials, que puguin servircom a proves de l’agressió ambiental, és millor comptar amb la presència i ajuda d’al-gun representant de les autoritats competents (ex. un inspector de conca de l’ACA, unagent rural) perquè la recollida sigui oficial i les proves tinguin el valor desitjat.

ATENCIÓ!! Cal ser molt prudents a l’hora d’agafar una mostra d’aigua o materials descone-

guts. A banda de protegir-se (guants de seguretat, botes, mascareta), si no esteu segursde la perillositat o risc que pot comportar aconseguir la mostra, us recomanem no inten-tar-ho.

Cal evitar actituds que puguin posar en perill la vostra salut i la de les personesque us acompanyin.

Penseu que cada cop que anem al riu, ja sigui per fer les inspeccions, perquèestem fent un projecte d’adopció o bé perquè hi fem un tomb, podem actuar com a ulls del’administració.

Un paper actiu i responsable davant de les agressions al medi pot resoldre i evi-tar en el futur moltes irregularitats que de ben segur, en molts casos, no són percebudes.

Al capítol 10, trobareu les dades de contacte de les administracions i organis-mes competents on presentar les vostres sol·licituds.



2. Observacions quant a l’elaboració de l’informe:

Com fer informe sobre la incidència detectada?

Un cop identificat el tipus de pertorbació, caldrà elaborar un informe explicantel que hem detectat. Aquests són alguns dels aspectes que caldrà incloure-hi:

1. Si l’origen de la pertorbació (el focus) és poc clar (en el cas que es tracti d’unabocament, per exemple), recorreu l’espai per detectar el possible focus.2. Feu fotografies de l’espai, del focus i de les incidències que aquesta agressióambiental està tenint sobre el medi i busqueu referències que us puguin servirper trobar el punt exacte.3. Localitzeu exactament sobre un plànol o mapa el punt afectat. Les coordena-des geogràfiques o les UTM, sempre són de més utilitat a l’hora de tenir clarala localització del punt. 4. Feu un seguiment temporal per identificar si es tracta d’una pertorbaciópersistent en el temps (com succeeix en els abocaments incontrolats puntuals,ja siguin de residus sòlids o líquids).5. És convenient, doncs, que preneu nota de totes les observacions que feu ique classifiqueu les fotografies.

Per elaborar l’informe feu servir índexs biològics (a través dels macroinverte-brats indicadors observats i la qualitat del bosc de ribera, la metodologia del ProjecteRius es considera vàlida). Els paràmetres a analitzar o a tenir en compte:

– Paràmetres fisicoquímics de l’aigua: velocitat de l’aigua, transparència, pH,nitrats, oxigen, etc.– Paràmetres biològics (la vida al riu): plantes aquàtiques, macroinvertebrats,amfibis i rèptils, etc.

El format de l’informe pot ser en forma de taula o de gràfic on es vegi l’evolucióa nivell temporal, i podem complementar-lo amb les fotografies que anem realitzant.

8.3. COMUNICACIÓ I DENÚNCIA

De qualsevol tipus de pertorbació (efectes sobre la ribera, abocaments a lallera, per extraccions d’àrids, d’aigua o tales) podeu demanar a l’Ajuntament informaciósobre si l’actuació té l’autorització corresponent.

Recordeu que tot el que demaneu o entreu a l’Ajuntament s’ha de fer en formatd’instància.

Aquesta instància ha de descriure el que heu vist (tot el que heu recollit a l’informe).L’Ajuntament us ha de poder lliurar un model propi (a la pàgina següent us adjun-

tem un model). Les instàncies s’entren per registre, recordeu quedar-vos-en una còpia.

Per a sol·licitar informació sobre la pertorbació detectada, caldrà que demaneude manera específica:

– Quin tipus d’abocament o pertorbació és– El control que s’està fent sobre la seva persistència– El seu origen– Les accions que ha emprès l’administració local per paralitzar o restaurar lazona afectada

De la mateixa manera, també podeu comunicar-ho a l’entitat responsable de lagestió del domini públic hidràulic i lliurar una sol·licitud d’informació o fins i tot unadenúncia per donar força al procediment.

MODEL DE SOL·LICITUD O PETICIÓ ADMINISTRATIVA

A l’Agència Catalana de l’Aigua/ Ajuntament de/...

Òrgan administratiu o organisme competent al qual ens adrecem. En alguns casos es pot posar el nom de la persona a qui ens dirigim, incloent-hi el tractament que el seu càrrec mereix.

En/Na ....., major d’edat, amb DNI núm...... i domicili a..., actuant en representació de...

Dades personals del sol·licitant. En cas de tractar-se d’una entitat, sempre ha d’encapçalar el text una persona representant.

EXPOSO: 1r. Que el dia... va esdevenir-se que... 2n. Que...

Exposar els fets que es volen posar en coneixement de l’Administració d’una manera ordenada i amb claredat.

Per això, SOL·LICITO: Que tenint presentat aquest escrit, sigui admès a tràmit, es tingui per part interessada de la qüestió i...

El que es demana a l’Administració en funció del que s’ha exposat en l’escrit. Cal ser clar i concís. Documents que adjunteu.

Llistat de documents (informes, fotografies, mapes) que lliureu amb aquesta instància/denúncia.

Signat A ..........., el ........ de ......... de 201_



Són denunciables a l'Agència Catalana de l'Aigua22, per qualsevol persona oentitat, aquelles actuacions susceptibles de perjudicar l'aigua, les lleres, els marges izones properes, els aqüífers i també els abocaments a mar no autoritzats.

1. En cas de tractar-se d’una pertorbació greu, i de manera paral·lela al procésde sol·licitud d’informació o denúncia a l’Ajuntament, podeu trucar als mossosd’esquadra, la policia local, a protecció civil o als agents rurals perquè pren-guin mostres fotografies o en facin de testimoni.2. L’ACA disposa d’un cos d’inspectors distribuïts per conques i que també hand’estar al corrent de qualsevol actuació que es faci a la llera. En el cas que estracti d’una actuació no permesa, ells s’encarregaran de seguir el procedimentcorresponent. 3. Si al cap d’un mes l’Ajuntament no us ha respost a la vostra sol·licitud, heude recórrer a l’organisme competent de la gestió hidràulica de Catalunya en elcas de no haver-ho fet prèviament. Feu-los arribar una nova instància amb lacòpia de la lliurada a l’Ajuntament i els informes sobre la irregularitat que heudetectat. És convenient que també adreceu a l’Ajuntament una còpia d’aquestdocument lliurat.4. Si els procediments són adequats i efectivament es tracta d’un incomplimentde la llei, segons la Llei d’informació ambiental (vegeu l’annex sobre el marclegal), podeu demanar l’estat en què es troba la vostra petició i si s’ha procedita aturar-la.

Al capítol 10, trobareu les dades de contacte de les administracions i organismes com-petents on presentar les vostres sol·licituds.

22 Informació extreta del web del’ACA: http://mediambient.gencat.cat/aca/ca//tramitacions/denuncies.jsp



9 El projecte d’adopció de rius

Als capítols anteriors us hem presentat de manera esquemàtica un llistat depropostes d’activitats que es poden dur a terme al vostre tram de riu o riera i les pautesque cal seguir en el cas de trobar alguna activitat “sospitosa” al riu i que cregueu quepot ser denunciable.

En aquest capítol, parlarem de com podem materialitzar la nostra idea enforma d’un projecte. Explicarem els passos a seguir i les principals consideracions quehaureu de tenir en compte a l’hora de dissenyar i dur a terme algun tipus d’intervencióal tram de riu que heu adoptat. Per tot això, aquest capítol segueix l’estructura lògicad’un projecte amb un gran component social, que tot seguit explicarem:

9.1. Projecte Rius. El suport i el guiatge9.2. Definició del projecte. Objectius 9.3. Situació de partida: el diagnòstic9.4. Disseny i Planificació9.5. Intervenció: passem a l’acció!9.6. Seguiment i avaluació

9.1. PROJECTE RIUS: SUPORT I GUIATGE

D’entrada, davant del compromís i dedicació que pot suposar iniciar l’adopciód’un tram de riu, pot semblar complicat, però no ho és pas: tot es fa en funció de lesvostres expectatives i ganes d’implicar-vos-hi.

En aquest sentit, si us engresqueu sapigueu que l’Associació Hàbitats-ProjecteRius us orientarà i us donarà el suport que pugueu necessitar:

1. Suport tècnic complet en el desenvolupament del projecte (disseny, planifica-ció, intervenció, seguiment i avaluació, justificació).2. Suport administratiu en tràmits i d’altres (permisos, autoritzacions, comuni-cacions,...).3. Assessorament en aspectes de comunicació i difusió (disseny de material icampanya de comunicació).4. Col·laboració activa en la recerca de finançament.5. Acompanyament en la realització de les actuacions del projecte i en els actesi activitats vinculats a aquest (p.ex. presentació pública).6. Assessorament en relació als acords de col·laboració.7. Mediació entre agents socials com p.ex. propietaris, administracions.8. A més, us facilitarà recursos i documentació de referència.

9.2. DEFINICIÓ DEL PROJECTE: OBJECTIUS

Què és el que motiva la nostra intervenció i què volem aconseguir?Quines són les nostres fites?

“Els objectius en un projecte han de definir-se com enunciats i propò-sits que ens orienten i estructuren fins a on volem arribar, i els objec-tius que es volen assolir en un període de temps determinat a travésde la realització de determinades activitats i accions”22.

23 ANDER i al. (1981)



Una definició clara i concreta del que volem fer ens ajudarà a tenir clars elsobjectius del projecte i a detectar les necessitats que tindrem a l’hora de dur-lo a terme.Els objectius són el marc a partir del qual planificarem les nostres accions. Podem clas-sificar-los en generals o concrets:

– Els objectius generals es refereixen al propòsit global de la nostra interven-ció, que assolirem amb el conjunt d’actuacions del nostre projecte d’adopció derius. Ex. millora d’un tram de riu (en el marc de la gestió sostenible). – Els objectius concrets (també anomenats específics o metes) ens serviran perdefinir el que ens proposem aconseguir amb cadascuna de les actuacions quecomponen el nostre projecte. Han de ser mesurables i quantificables, ja que fanreferència als canvis o resultats que esperem assolir. Ex. recuperació de lesriberes, millora de l’ús públic,...

Penseu que han de ser coherents i avaluables (necessitareu, per tant, indica-dors per poder mesurar el grau de compliment dels objectius).

Factors vinculats al nostre projecte

Tal i com hem vist anteriorment, a banda de l'actuació de caràcter ambientalque desenvolupem, hi ha múltiples i diversos factors que, de manera potser no tan apa-rent, intervenen en aquests processos de participació-acció impulsats per voluntaris ivoluntàries. Són, d’una banda, els factors de caràcter tècnic que sempre hem de tenir encompte a l’hora d’engegar un projecte d’adopció de rius i, de l’altra, els factors de caràc-ter socioafectiu, que sempre intervenen al llarg d’un procés on comptem amb lacol·laboració i participació de diverses persones.

És tan necessari garantir el seguiment dels projectes que volem emprendre, oque hem executat a nivell tècnic, com garantir la informació, la comunicació i la transpa-rència entre els voluntaris que formem un grup d’adopció de rius i vers la resta de sectorssocials implicats.

9.3. EL PUNT DE PARTIDA: EL DIAGNÒSTIC

Un bon diagnòstic de la situació de la qual partim ens permetrà establir priori-tats, definir com es desenvoluparà el projecte i planificar el seu seguiment. En definitivaens permetrà:

– Plantejar iniciatives que millorin l’entorn i les dinàmiques de participació– Considerar processos realistes i eficients que ens permetin aprofitar elsrecursos existents– Preveure les dificultats amb les quals ens haurem de trobar al llarg del procés

En el moment del diagnòstic és important que tots els membres del grup tingu-eu coneixement del projecte, de manera que tothom hi pugui dir la seva i pugueu establirquè voleu aconseguir, tenint en compte les prioritats del projecte i les accions que se’nderivaran.

Per determinar quin és el vostre punt de partida, en quina situació concreta ustrobeu, us proposem els següents passos:

1. Busqueu i recopileu la informació sobre l’entorn social. Sobre la base d’a-questa informació us oferim una llista amb alguns aspectes per consultar apartir dels quals podeu obtenir una anàlisi de la situació de partida.

– Condicionants legals: és interessant tenir referències del marc legal sobrel’espai on volem actuar. Per exemple, si s’inclou a la Xarxa Natura 2000 o si estàcontemplat en el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).



– Condicionants polítics: és important saber si en l’àmbit polític pot existir lavoluntat d’emprendre un projecte d’aquest tipus i si en tindreu el suport neces-sari.– Condicionants institucionals: esbrineu com són les relacions entre els diver-sos agents que participen en el procés o que poden estar-hi més o menys vin-culats. Mireu si existeixen conflictes històrics entre ells o fins i tot amb vosal-tres i que potser podrien repercutir en el projecte sense que vosaltres en sigueuconscients. De la mateixa manera, és important saber si hi ha un ambient afí ala cooperació per endegar un projecte d’adopció de rius. – Condicionants socioculturals: aquest aspecte té a veure amb les eines i elscanals de comunicació i de participació que podeu tenir al vostre abast, així comamb els espais de participació existents on pugueu plantejar el projecte i oferir-lo a altres entitats que també puguin participar-hi.– Condicionants econòmics i recursos humans: cal analitzar amb quins recur-sos comptem i a on podem adreçar-nos per aconseguir-los.

Alguns d’aquests aspectes els desenvolupem més endavant.

Us recomanen que demaneu informació a l’Ajuntament, als locals socials i pre-gunteu a la gent que sovinteja el riu. Us poden donar una visió diferent de la vostra i unainformació que us pot ser de molta utilitat.

2. Estudieu prèviament l’espai fluvial, el seu estat ecològic, les característi-ques de l’entorn i els valors d’interès que puguin aportar un valor afegit.Conèixer bé l’estat de conservació de l’espai on volem actuar i identificar cor-rectament el seu potencial i limitacions ens servirà per decidir la magnitud quevolem donar al nostre projecte i quina podem donar-li.

És important, que abans de començar un projecte d’adopció de riu, primercomenceu per la fase d’inspecció de rius: us familiaritzareu amb l’espai i uspermetrà tenir un diagnòstic de la qualitat de les seves aigües i de l’entorn engeneral. A més, a través de les visites periòdiques que suposen les inspeccions,tindreu l’oportunitat de conèixer més a fons la història i interaccions socialsamb l’espai. Si seguiu fent les inspeccions al llarg del temps observareu i detec-tareu els canvis que es generen gràcies a la vostra intervenció (vegeu el capítoldedicat al seguiment).

3. Intenteu definir i delimitar el màxim possible l’ àmbit d’actuació (l’àrea otram concret on voleu fer el projecte) i els elements singulars i d’interès quehàgiu trobat.

Us recomanem que visiteu l’espai les vegades que faci falta, que en feu fotogra-fies i que preneu notes de tot el que aneu veient.

Sobre un plànol marqueu tot allò que considereu rellevant en funció dels objec-tius que tingui el projecte d’adopció de rius que hàgiu definit. Per exemple, pre-sència de fonts, de camins, arbres amb un especial interès florístic, molins oaltres elements patrimonials lligats a l’espai fluvial.

Tot seguit us adjuntem dos models de fitxa que podeu adaptar a la vostra situa-ció concreta per fer el diagnòstic de l’espai on fareu el projecte d’adopció de rius.



24 A la web de l’ICC ( InstitutCartogràfic de Catalunya) tro-bareu plànols i altra cartografiaútil en format digital:http://www.icc.cat

Fitxa descriptiva (I): Descripció general de l’espai de la proposta d’adopció de rius

Aquesta fitxa l’elaborarem a partir de la primera visita de camp:

1. Nom del curs fluvial:

2. Conca:

3. Municipi:

4. Identifiqueu el lloc de la intervenció i descriviu si hi detecteu algun problema:

5. Indiqueu la zona d’actuació sobre un plànol24 a escala 1:5.000 (podeu inserir-loa la fitxa):

6. Localització (coordenades UTM) (podeu posar l’inici i fi del tram i el punt on feumostreig):

7. Longitud del tram fluvial (comprés entre... [apunteu referències conegudes]):

8. Característiques de l’espai físic on fareu la intervenció:

9. Accessos:

10. Nombre de persones que formeu part del projecte (entitat i voluntaris que enformareu part):

11. Calendari. Període de desenvolupament del projecte (inici i fi i actuacions):



Fitxa descriptiva (II): Característiques de l’espai concret i l’estat de conservació del medi

1. DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI

Superfície total de l’espai d’actuació (tram + espai circumdant) (m2):Tipus de sòl:

Orientació i pendent:

2. DESCRIPCIÓ DEL TRAM FLUVIAL 25

Tipus de règim del curs fluvial

Estat de conservació (podeu descriure si es tracta d’un tram naturalitzat, pertorbatper activitats antròpiques, si és ben conservat,...):

Usos i aprofitaments (anoteu si se’n fa ús o és explotat: forestal, agrícola, ramader,d’esbarjo. I identifiqueu si existeix alguna figura de protecció: Parc Natural, Reserva...):

Identifiqueu si l’espai compta amb alguna propietat privada (finca, ...)

Qualitat de l’aigua: paràmetres fisicoquímics i biològics analitzats i resultats obtin-guts (dades obtingudes a partir de les Inspeccions)

3. DESCRIPCIÓ DEL BOSC o ZONA DE RIBERA

Espècies predominants

Estat de conservació del bosc de ribera26

4. FOTOGRAFIES realitzades

(indiqueu els noms i/o la numeració)

5. VALORS DE CONSERVACIÓ I D’INTERÈS

(indiqueu els elements singulars naturals i culturals)

25 Podeu consultar les carac-terístiques de qualitat per trams

als web de la Diputació deBarcelona: http://ecobill.diba.cat/ i al web de l’Agència Catalana del’Aigua (Apartat IMPRESS) (vegeu

notes del capítol 6).

26 Al manual d’Inspecció de riusdel Projecte Rius s’explica comqualificar l’estat de conservaciódel bosc de ribera (QRISI). Si

voleu ampliar informació podeuconsultar també el QBR: índex de

qualitat del bosc de ribera.



Agents implicats en el nostre projecte

Tal com hem vist al capítol 4, l’espai fluvial on decidim fer el projecte d’adopcióde rius pot ser tant un espai públic com privat. Per això hem de considerar sempre elsdiversos agents que hi poden prendre part i, per tant, definir:

– Si és una intervenció on hi ha diversos actors. En aquest cas, caldrà determi-nar quins són. Per exemple, un tram de riu on a més de nosaltres sapiguemque és freqüentat per pescadors, caçadors, excursionistes o altres usuaris; – Si al nostre àmbit d’actuació hi ha un o diversos propietaris. En aquest segoncas, caldrà contactar amb ells com a mínim per demanar-los autorització depas, d’ús o d’activitat.

Les relacions que s’estableixen en un projecte d’adopció de rius poden ser mol-tes i molt diverses. A continuació mostrem l’estructura de relació entre els actors oagents bàsics d’un projecte:

Així doncs, és important que vosaltres, com a impulsors voluntaris del projected’adopció de rius, feu una prospecció dels possibles agents que seria convenient vincularal projecte. Els podem classificar de la manera següent:

– Autoritats (administració local, administració hidràulica i altres agents comara consells comarcals, mancomunitats, consorcis,...).– Propietaris de finques o d’espais vinculats a l’àmbit del projecte. És importantque ens hi reunim, els expliquem el projecte i els en fem partícips des del pri-mer moment. – Persones amb coneixement de l’espai i la temàtica que siguin del mateixmunicipi. – Voluntaris ambientals.– Usuaris sensibilitzats per la temàtica: pescadors, caçadors, centres excursionistes,...– Persones o col·lectius del sector educatiu susceptibles de participar en algu-na tasca o fase del projecte: escoles, instituts, esplais,...

No tots aquests agents tindran la mateixa motivació per participar en el projec-te, però sí que és necessari que en tinguin coneixement i estiguin informats de lesaccions.

En qualsevol dels casos, penseu que per garantir l’èxit del projecte serà bàsic queaquestes persones siguin informades de la iniciativa i us recomanem que les convideu avincular-s’hi d’alguna manera. Per això es molt important treballar els aspectes socialsdes del principi, per tal de garantir una col·laboració positiva.

Aconseguireu així un projecte més participatiu, ric i coherent!

Font: elaboració pròpia



Destinataris i beneficiaris

Podem definir els destinataris del nostre projecte d’adopció com aquelles per-sones (i institucions) que poden beneficiar-se (directament i indirecta) o resultar afecta-des per les actuacions que promoguem. El més comú és que habitin o passin tempora-des llargues al municipi on es durà a terme el projecte. Fins i tot, algunes d’aquestespersones, també participaran de les actuacions del projecte de manera voluntària.

Tingueu en compte que si sou els impulsors del projecte cal que les activitatss’adeqüin al perfil de les persones amb les qual voleu fer l’activitat. Per això és impor-tant mantenir sempre informats els destinataris, donar-los la documentació del projecte,i oferir la possibilitat de participar en activitats de caràcter teòric i pràctic.

Per això, tal com abordarem més endavant en aquest capítol, és important dedi-car esforços a la comunicació i difusió del projecte per arribar a tots els sectors que hipuguin estar interessats a participar.

Si volem que les persones del nostre entorn es facin seu el riu o riera i el projec-te d’adopció de rius, pregunteu-los com els agradaria fer-ho, adapteu els formats, les acti-vitats i cerqueu les millors fórmules i canals de participació perquè cada col·lectiu hi puguiparticipar des de les seves possibilitats i expectatives.

Cal ser creatius, permeables i oberts a l’hora de considerar un projecte d’adop-ció de rius. És important pensar en espais de participació dins el mateix projecte en diver-sos formats.

9.4. DISSENY I PLANIFICACIÓ

“El desenvolupament de les entitats d'intervenció social depèn en gran mesurade la capacitat d'establir aliances, formar xarxes, crear massa crítica de manera conjun-ta amb altres organitzacions amb les quals es comparteixin senyals d'identitat i interes-sos”27.

Aquest subcapítol està estructurat en tres seccions:

– Tasques i temps– Recursos (humans, materials i econòmics)– Elements de comunicació i divulgació

Tasques i temps

Considerant sempre les possibilitats i el compromís que adopteu, caldrà definircadascuna de les actuacions que durem a terme en el marc del projecte d’adopció derius. Per això és important:

1. Que es defineixin clarament les tasques prèvies i posteriors a laintervenció. Com més detallat i més complet sigui tot el que volem fer,podrem planificar millor i evitarem improvisar.2. Que es determinin el temps o termini que tenim per finalitzar elprojecte i l’època de l’any.*3. Que s’identifiquin quines altres persones i organismes, que es tro-bin vinculats al projecte (potser de manera indirecta), caldrà contac-tar també.4. Que s’estableixin amb quines eines i vies de comunicació comptema nivell intern de grup i amb altres agents.5. Que es tinguin clars els recursos dels quals disposem i quan triga-rem a aconseguir-ne de nous.

27 FANTOVA, F. (2001) La gestiónde organizaciones no lucrativas.Madrid: Ed. CCS. Pàg. 128-129.



6. Que es cerquin i es triïn els mecanismes que farem servir permesurar l’èxit de la nostra intervenció i que ens permetran corregir iadaptar el projecte a temps.

* Des d’un punt de vista temporal, a banda de saber el temps de què disposem,és important definir un cronograma d’accions per tal de preveure i organitzar totes lestasques.

Abans d’emprendre qualsevol acció, cal que pensem bé què volem fer. Cal planificar l’abans, el durant i el després del projecte.

Per tal de planificar el vostre treball, podeu fer servir com a pauta un model decronograma**:

**Recordeu que el cas que us mostrem en aquest cronograma és hipotètic i només usha de servir com a model.

Depenent de l’actuació plantejada, aquest esquema pot dilatar-se molt en eltemps i les fases poden variar en funció a altres paràmetres (disponibilitat de recursos,millor època de l’any per dur a terme les actuacions, tràmits, negociacions amb l’admi-nistració local i/o la propietat...).

No us plantegeu projectes a llarg termini ni us marqueu grans expectatives.

És molt millor fer petites actuacions i ben definides de manera que de mica en mica us aniran dotant d’experiència i us alimentaran les ganes de donar-li continuïtat.

mes 1 mes 2 mes 3 mes 4 mes 5 mes 6 mes 7 mes 8DISSENY I PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE (fase 0)Proposta inicial dels voluntaris i voluntàriesper fer el projecte d’adopció de riusAnàlisi del punt de partidaVisites a l’espaiReunions de coordinació i planificació treballContactes amb els diversos agentsRedacció del projecte i tràmitsCerca de recursosEXECUCIÓ DEL PROJECTE (fase I)Preparar les convocatòries i actuacionsContacte amb els mitjans de comunicació locals (i altres vies de difusió)Actuació IRealització activitats i difusióSEGUIMENT I AVALUACIÓGestió de les convocatòries i els espais (PR)EXECUCIÓ DEL PROJECTE (fase II)Preparar les convocatòries i actuacionsContacte amb els mitjans de comunicació locals (i altres vies de difusió)Actuació IIManteniment actuació 1Actuació IIIRealització activitats i difusióSEGUIMENT I AVALUACIÓGestió de les convocatòries i els espais (PR)FINALITZACIÓ DEL PROJECTE (fase III)Avaluació final del projecte i justificació



Recursos

A partir de la idea que teníem al començament, hem anat donant-li forma a tra-vés dels apartats anteriors, els quals ens han permès organitzar pas per pas el nostreprojecte d’adopció de rius. Arribats aquí cal que ara abordem una qüestió bàsica perquèel projecte pugui dur-se a la pràctica, cal definir què necessitarem: els recursos.

Per a un projecte d’adopció de rius, com per qualsevol altre projecte, compta-rem amb recursos humans, recursos materials i recursos econòmics. A continuacióexpliquem cada tipologia.

Recursos humans

Els recursos humans amb els quals compta un projecte d’adopció de rius espoden distribuir en dos nivells:

– D’una banda, el grup de voluntaris i voluntàries, és a dir, les persones queheu tingut la iniciativa d’endegar el projecte d’adopció a nivell local. – De l’altra, considerem l’equip tècnic de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius,que us ajudarà en l’elaboració del projecte així com a establir els contactes ins-titucionals i la recerca de recursos econòmics necessaris per poder-lo desenvo-lupar. També inclourem els tècnics externs i experts que s’encarreguin de tas-ques específiques, en funció de les necessitats del projecte (i del pressupost).

És convenient que sempre, abans de fer una activitat, us doteu de les eines i elsconeixements necessaris per desenvolupar-la amb rigor i seguretat, com també ésimportant que capaciteu les persones que la coordinaran.

És molt important establir les tasques i responsabilitats que assumirà cadamembre del grup o equip planificador.

FASE CONCEPTE IMPORTDESPESES DIRECTES (aquelles amb les quals es generen factures)

DIFUSIÓ (elements que considereu rellevants per difondre la vostra intervenció) TOTAL difusióDisseny de la campanyaDisseny del material divulgatiuEdició de material divulgatiu i dereconeixement de la tasca dels voluntaris Pòsters Tríptics Certificat pels voluntarisXerrades de divulgació del projecteSortides o altres activitatsSUBTOTAL

ACTUACIONS DE RECUPERACIÓ, ACTUACIONS DE MILLORA DE L’ÚS PÚBLIC TOTAL (llistat de les actuacions generals previstes i el cost de cada actuació) actuacionsRepoblacions i neteja de camins Ex.Obertura de camins Material i maquinaria Compra de plançons Serveis externs varis – Manutenció i transport voluntaris(Amb participació de voluntaris) – Assegurança voluntarisSUBTOTALSeguiment i potenciació de l'avifauna Materials i serveis externs (Tècnics experts, ...)SUBTOTAL Senyalització i ordenació de l’espai Compra i col·locació de tanques Compra i col·locació d’elements de senyalització Material i maquinaria (o servi extern)SUBTOTALPERSONAL REMUNERATSUBTOTALDESPESES GENERALS INDIRECTES, ATRIBUÏBLES AL PROJECTEDietes i desplaçamentsSUBTOTALDespeses administratives i de gestióSUBTOTALTOTAL FINAL



Recursos materials i econòmics

Per tal de garantir el projecte, tan importants són els recursos humans com elsmaterials i els econòmics.

Per això, un cop definides les activitats que volem fer dins el marc del projecte,cal que fem un pressupost que tingui en compte totes les despeses (directes i indirec-tes). Sigueu realistes i detalleu al màxim tots els conceptes per evitar després sorpre-ses.

Tot seguit us mostrem un model de pressupost amb alguns exemples:

Recordeu, però, que abans és el projecte que els recursos.

Com podem obtenir recursos per al nostre projecte?

Un cop fet el pressupost, cal estudiar bé quines poden ser les possibles viesd’obtenció dels recursos necessaris per poder fer front al pressupost i endegar el pro-jecte d’adopció de rius.



Primer de tot analitzeu si podeu aconseguir alguns recursos, com ara elsmaterials “en espècies”, és a dir, si necessiteu una cisterna per regar, eines o altramaquinaria o estris que cregueu que pot tenir la brigada del municipi, podeu mirar dedemanar-ho a l’Ajuntament. Així mateix, cal considerar la possibilitat que l’Ajuntament esfaci càrrec de facilitar-vos el camió que s’endugui les deixalles recollides en les neteges,o bé apropar-vos els plançons fins a l’espai de la plantació,...

Busqueu també col·laboracions amb altres entitats locals com ara associa-cions de defensa forestal (ADF), associacions de defensa vegetal (ADV), o algunaimpremta que us faciliti per exemple la impressió del material gràfic i de comunicació,etc. per a la campanya de difusió.

Pel que fa al finançament, hi ha diverses opcions. Les fonts de finançamentmés usuals responen als següents tipus:

1. Finançament propi (prestació de serveis i venda de productes)2. Patrocini, mecenatge (aportacions d’empreses, donacions)3. Responsabilitat social d’empreses (RSC)4. Col·laboracions externes i convenis/acords (col·laboracions d’altres entitats oens, aliances o sinergies)5. Subvencions i ajudes privades (fundacions privades, obres socials,...) 6. Subvencions i ajudes públiques (administracions i institucions públiques)

Si la nostra entitat té la possibilitat de prestar serveis o donar sortida a produc-tes propis, podem plantejar-nos dedicar-hi esforços per tal de consolidar aquesta via definançament.

Pel que fa a les aportacions d’empreses privades, no tenim cap fórmula quegaranteixi l’èxit i una resposta positiva davant d’una proposta, però cal que siguem tambécreatius, a l’hora de plantejar les “contraprestacions” i beneficis no tangibles (millora dela imatge, reconeixement, publicitat positiva) ja que pot suposar per a una empresa localel fet que col·labori amb un projecte com el que li plantegem.

La responsabilitat social corporativa (RSC) respon a l’interès creixent de lesempreses en participar en iniciatives socials. Aquest concepte pot proporcionar vies decol·laboració econòmica i no econòmica28 entre empreses privades i entitats que estigueudesenvolupant un projecte d’adopció de rius.

Podeu sol·licitar als ajuntaments alguna mena de col·laboració, que no siguinomés una aportació econòmica. De vegades pot ser més interessant cercar alguna fór-mula pràctica i còmoda per a tots i que us garanteixi, per exemple, donar una certa con-tinuïtat i estabilitat al projecte.

És bàsica la implicació de l’administració local en els projectes d’adopció de rius,perquè si creeu sinergies positives, us ajudarà a garantir un bon manteniment i seguimentdel projecte.

Ajudes i subvencions29

Cal estar al corrent de les moltes “ofertes” existents quant a subvencions ialtres vies de finançament per als vostres projectes. Sigueu actius en aquest sentit icerqueu a través d’Internet les múltiples opcions que s’us ofereixen en aquest sentit(àmbit local, autonòmic, estatal i internacional).

Malgrat que els períodes en els quals s’obren les convocatòries per sol·licitarels ajuts poden variar d’un any a l’altre, des de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius se’nva fent un seguiment i, per tant, us podran assessorar sobre quin és el millor momentper preparar les propostes/sol·licituds.

29 A les webs de les administra-cions públiques esmentades i

també a les webs d’algunes obressocials podreu trobar la informa-

ció actualitzada de les convo-catòries. També trobareu infor-

mació als butlletins de les organ-itzacions que promouen el volun-

tariat ambiental i social.

28 Una opció interessant i que enl’actualitat s’està estenent arreués el voluntariat corporatiu, unafórmula a través de la qual les

empreses vinculen els seus tre-balladors a treballs voluntaris

durant un dia de la seva jornadalaboral.



Algunes ajudes existents a les quals podeu optar són:

– Ajudes de fundacions privades, com ara les obres socials procedents de cai-xes d’estalvis (Caja del Mediterráneo, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, CaixaManlleu,...)– Subvencions públiques: cada any s’obren línies de subvencions que us podendonar una important empenta per engegar algun projecte d’adopció de rius, desde la Generalitat i les Diputacions a nivell autonòmic i des del Ministerio deMedio Ambiente, Rural y Marino a nivell estatal. Alguns exemples:

– Subvencions provinents del Departament de Medi Ambient per promoureactivitats d’educació ambiental o programes de conservació i millora delmedi natural en espais protegits– Subvencions per a actuacions de recuperació i millora d’espais fluvials(promogudes per l’ACA)– Ajuts per promoure activitats de voluntariat ambiental en rius (promogutdes del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino) Per poder optar a subvencions o a altres tipus d’ajuts, en la majoria delscasos us demanaran que sigueu entitats sense ànim de lucre constituïdesjurídicament (associacions, fundacions...).

En el cas de no ser-ho, sapigueu que l’Associació Hàbitats-Projecte Rius us potassessorar i ajudar-vos perquè us pugueu presentar a alguna d’aquestes línies o bé pre-sentar-se la mateixa entitat i destinar els recursos al vostre projecte.

No comencem la casa per la teulada, cal tenir molt clar què volem fer i quins recursosnecessitem per fer-ho possible.

Elements de comunicació i divulgació

Comunicar el que fem és essencial per donar a conèixer la nostra iniciativa,mantenir-la viva i fomentar la participació de voluntaris i d’altres agents.

Abans de fer qualsevol activitat cal donar-la a conèixer, tant per informar sobrel’activitat que volem dur a terme, com per convidar a totes les persones que ho desitgin aparticipar-hi.

Per això, la nostra intervenció ha d’anar acompanyada d’una campanya decomunicació i divulgació del projecte.

En el disseny i planificació de la campanya, us proposem que us feu algunespreguntes bàsiques com les següents:

1. Què volem comunicar?2. A qui anirà dirigit el nostre missatge?3. Quines vies i eines de comunicació tenim al nostre abast (i de quines enpodem disposar amb els recursos que tenim)?4. Quines fases tindrà?

Per respondre aquestes preguntes i preparar la campanya de divulgació, usdonem algunes pistes:

– Per preparar la informació del projecte, és tan important tenir clar el quevolem transmetre com fer-ho de manera clara i entenedora. – Sigui quin sigui el destinatari d’aquesta informació, us aconsellem que tin-gueu un dossier o un resum, que reculli la informació bàsica més rellevantsobre el projecte, de manera que si algú us la demana la podeu lliurar, i a més,dels aspectes més rellevants es tinguin les referències de la persona amb quies pot contactar en cas de voler més informació. – Elaboreu la informació sobre el projecte/activitat de forma atractiva per a lapoblació, explicant els objectius que es volen aconseguir, els motius pels quals



és important la participació, etc. complementats amb imatges i/o esquemesgràfics. – Eviteu els tecnicismes el màxim possible per tal que el vostre missatge puguiarribar a tots els sectors de la població. Per això, en el cas que utilitzem infor-mació de sol·licituds o altres tràmits administratius, on el llenguatge és molttècnic i específic caldrà fer un esforç de “traducció” a un llenguatge més planeri entenedor.

El que no heu d’oblidar mai, però, és d’informar.

Facilitar la informació sobre el que es vol fer és la manera d’arribar a les persones, ésaixí com podem apropar-les al projecte i generar interès i sensibilitat vers els espais

fluvials.

Abans de la realització de l’esdeveniment a comunicar és important...

Que tingueu clar quin és l’objectiu que perseguiu a l’hora d’elaborar aquestainformació i planifiqueu la campanya de difusió del projecte, si voleu informar i sensibi-litzar o bé incentivar la participació activa.

En funció del tipus d’activitat que tingueu pensada us pot interessar fomentarmés la participació de les persones i, en canvi, en altres activitats podeu preferir que tin-guin només coneixement que esteu engegant un projecte d’adopció al riu.

Per exemple, si voleu fer una activitat amb poques persones i que, a més,necessiten una certa capacitació (com ara una activitat específica d’elaborar i penjar cai-xes niu), potser és més convenient que busqueu els col·lectius a qui els pot interessar iels formeu.

En activitats que es requereixi la participació de més persones, com poden serles neteges de riberes o bé les plantacions, tot i que també és necessària la formació, ésinteressant fer-ne una convocatòria més oberta a tots els col·lectius i edats.

La comunicació ha de formar part de la planificació del projecte, ja que cal fer-hoamb cert temps d’antelació i fer-ne difusió com a mínim, un mes abans que comenceu lesactuacions del projecte.

Un cop elaborada aquesta informació...

És important facilitar-la a través de tots els mitjans que conegueu (formatsimpresos, virtuals...).

Prèviament, us recomanem que feu un llistat dels mitjans de comunicaciólocals.

Us animem a ser creatius i a aprofitar els espais de participació (com per exem-ple fòrums d’entitats locals o la fira o festa de primavera/hivern) i també els elements decomunicació que tingueu a l’abast al vostre municipi. Algunes eines de tipus convencio-nal són:

– Les cartes personalitzades, que faciliten informació sobre el projecte alscol·lectius del vostre municipi i a les institucions i els ajuntaments, 2. fòrums i tertúlies, 3. notes de premsa en els mitjans de comunicació locals (ràdio, televisió, web), 4. bans, butlletins i altres de caràcter no convencionals com ara les xerradesobertes a la ciutadania, a les escoles, sortides de descoberta de l’espai...

Dialogueu amb els diversos agents implicats i amb els que poden tenir un paperimportant en el procés de mobilització ciutadana (partits polítics, associacions de veïns,entitats, etc.).

“Proporcionar informació a través de diversos mitjans pot permetre a més gentcomprendre-la” (Convenció d’Aarhus, 2000)

“La difusió permetrà fer ben visible la participació i col·laboració de voluntaris,promotors i patrocinadors en el projecte” (Participants dels tallers del manual d’adopcióde rius)

En els casos que organitzeu reunions i trobades...

Feu els preparatius necessaris per a la celebració de les reunions, els formals iestables de participació: consells, comissions, etc. (convocatòria, ordre del dia, prepara-ció de documentació, logística, infraestructures, etc.).

En el cas que sigueu vosaltres els qui organitzeu les reunions o xerrades, facili-teu-ne l’assistència, és a dir, que l’espai de trobada sigui un espai agradable, adeqüeuels horaris, penseu en algun detall com ara un berenar o pica-pica...

En aquests espais, és bàsic que les persones comptin amb el màxim d’infor-mació. Si heu editat tríptics, és un bon moment per lliurar-los i sinó, faciliteu-los el dos-sier explicatiu del projecte i recordeu que és important que:

– Mantingueu actualitzada la informació que genereu del projecte (actes, infor-mes, dades, etc.).– Recolliu i sistematitzeu la informació sobre experiències i temes relacionats(a partir de la premsa, Internet, informes, llibres, seminaris, etc.).– Distribuïu la informació sobre els acords i resultats de les reunions a lespersones implicades (tant en l’àmbit intern com en l’extern).

Un cop el projecte estigui en marxa...

I ja hagueu fet alguna activitat, és important reconèixer l’esforç realitzat pelsparticipants. Un element essencial en una bona campanya de divulgació és fer un retornals mitjans de les dades de participació, del resum de la jornada i fer públic l’agraïmentper la dedicació de les persones que de manera voluntària han participat en l’activitat.

Fins i tot, per exemple, podeu fer un vídeo i penjar-lo a la xarxa (a través de“You Tube” o altres plataformes de vídeo).

Penseu que, aquest reconeixement també motiva les persones a continuarcol·laborant amb aquest tipus de projectes.




A més d’emprar les eines divulgatives abans esmentades, prèviament a l’execu-ció d’alguna activitat o bé un cop el projecte està endegat és important obrir altrescanals en què la comunicació pugui ser bidireccional, de manera que les persones a lesquals convideu a formar part del projecte d’adopció us puguin fer arribar les sevesimpressions, dubtes, opinions...

En aquest sentit, és interessant el fet que, en projectes que poden haver assolituna certa maduresa a demanda de les persones que s’hi han pogut vincular, es creïnespais de trobada per debatre i planificar accions futures del projecte d’adopció.

Com podem fer arribar la informació de la nostra iniciativa als mitjans? Les notes de premsa

Podeu fer arribar les vostres propostes i notes de premsa als mitjans de comu-nicació (premsa, ràdio i TV, web), que de ben segur faran públic allò que els feu arribar ifins i tot en faran un seguiment.

Tot i que els ho podeu haver anunciat amb temps d’antelació, és recomanableque dos o tres dies abans els passeu els detalls de la jornada i la convocatòria.

Per redactar una bona nota de premsa:

Aquí teniu algunes pautes que, de manera senzilla, us poden orientar per feruna nota de premsa:

1. Un titular, curt però explícit, on heu d’especificar en què consisteix el projec-te, la notícia o l’activitat i qui els promou. I una frase que complementi i reforciaquest titular on es doni més informació que vulgueu destacar. 2. Al primer paràgraf ha d’aparèixer tota la informació clau de la notícia, lesanomenades 4Q: què es fa, qui ho organitza, quan es fa i quin és l’objectiu del’activitat.3. En els següents paràgrafs s’inclouen informacions complementàries, comuna descripció més detallada de l’activitat. 4. En el cas que sigui una notícia d’una activitat ja realitzada us recomanem queenvieu també algunes fotografies per il·lustrar-la.

A continuació us mostrem un exemple d’una activitat ja realitzada:

Més de 600 persones consoliden la iniciativa del ‘Fem Dissabte!’

Més de 600 persones van participar el passat 7 de juny en la iniciativa'Fem dissabte!', organitzada per l'Associació Hàbitats-Projecte Rius, en què esvan netejar els espais fluvials dels diferents rius que passen pels 18 municipis

catalans sumats a la campanya.

Els responsables del Projecte Rius han valorat la campanya de manera"molt positiva", ja que temes d'actualitat com la sequera i el transvasament"podien haver perjudicat" la iniciativa.






La resposta de la gent ha estat "molt bona", un fet que ha permès que sesuperés la xifra de voluntaris de l'any passat. Com a resultat, s'han obtingut delriu fins i tot més residus que en edicions passades.

Només a Amer (Gironès) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) s'hanhagut de suspendre els actes per les condicions meteorològiques, malgrat que lainiciativa havia estat en suspens per aquesta raó fins al mateix matí.

La iniciativa ha tingut lloc als municipis següents: Alella, Barberà del Vallès,Castellbisbal, Corbins, Dosrius, Granollers, Martorell, Masies de Voltregà,Montcada i Reixac, Navàs, Ribera d'Ondara, Sabadell, Salt, Santa Coloma deFarners, Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor, Sant HilariSacalm i Tarragona.

Des de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius volem agrair la participació alscentenars de voluntaris, ajuntaments i entitats que han fet possible, de nou, queel ‘Fem dissabte!’ hagi estat un èxit.

Resumint i per tancar aquest apartat us recordem que...

A l’hora de planificar un projecte d’adopció de rius és important:

– Buscar un equilibri entre la disponibilitat dels interessats i els esforçosrequerits (recursos humans);– Valorar els recursos necessaris per desenvolupar les diverses activitats(recursos materials que tenim i que necessitem);– Facilitar que tots els sectors tinguin les vies i els canals adequats per partici-par i en siguin coneixedors (eines de comunicació), i aprofitant els espais departicipació i les vies de comunicació locals i comarcals per difondre el projecte(vies de comunicació).




9.5. INTERVENCIÓ

És el moment de passar a l’acció!

En arribar l’hora de realitzar la primera activitat del projecte, poden sorgirimprevistos o d’altres problemes si no l’hem planificada bé. Per això, us proposemseguir una sèrie de pautes per tal que la vostra actuació surti com espereu.

Recomanacions generals en les activitats amb voluntariat

Abans de cada activitat

És convenient que uns dies abans de fer l’activitat tinguem inscrites i confir-mades les persones que hi participaran, tant per les assegurances com per poder dis-posar dels materials i les eines necessaris per a tothom.

En cas contrari, podem generar desmotivació i “perdre” energies pel camí perno haver previst que les persones s’havien d’apuntar.

Pel que fa a l’organització...

Tingueu en compte que, depenent de les activitats, pot ser millor treballar ambgrups petits, de manera que tothom pugui sentir-se que forma part de l’activitat i querep el suport “tècnic” i logístic que necessita.

En el cas d’activitats multitudinàries, igualment sempre és millor treballar engrups més reduïts i que cadascun d’aquests compti amb una persona de referència, uncoordinador que els exposi el motiu pel qual hem decidit engegar un projecte d’adopció,en què consisteix, que expliqui el programa de la jornada i sobretot que pugui orientar,dirigir i respondre les qüestions dels voluntaris.

En aquest sentit, a l’hora de pensar i dissenyar les activitats que formen partdel nostre projecte d’adopció, haurem de preveure la necessitat de capacitar les perso-nes que hi han de participar, tant dels voluntaris com de les persones que han de coordi-nar els grups.

I si cal formació prèvia?

Si organitzeu activitats que requereixin coneixements tècnics i creieu que vosal-tres no podeu donar aquestes eines, assessoreu-vos, busqueu col·laboracions i demaneul’ajuda a aquelles persones (experts o especialistes) que us poden donar un cop de mài... qui sap si també s’adhereixin al projecte.

Quin tipus d’activitat serà més engrescadora?

Siguem rigorosos i coherents a l’hora de fer certes activitats que requereixinconeixements i que siguin molt específiques o tècniques. Molts cops, les activitats méssenzilles poden engrescar més persones que no pas les propostes més complexes.Penseu que es tracta de sensibilitzar, fer participar i que les persones sentin que estancontribuint en la millora del seu entorn natural. A base de petites i senzilles passes espot aconseguir molta més repercussió.

En quina època podem fer l’activitat?

En aquest cronograma us assenyalem els períodes més recomanables per dura terme diferents accions planificades en el projecte d’adopció de rius:

1 Fer inspeccions de riu 2 Identificar aquells “punts foscos” del tram 3 Identificació i seguiment d’ocells aquàtics 4 Localització de petjades i identificació d’altres espècies de mamífers 5 Identificació de la flora aquàtica i de ribera 6 Campanyes de seguiment d’amfibis 7 Seguiment de mamifers com ara la llúdriga 8 Campanyes de seguiment de ratpenats 9 Projectes de memòria històrica del riu 10 Estudis de les fonts del vostre municipi 11 Neteges de deixalles 12 Repoblació amb flora autòctona per la recuperació de la vegetació de ribera 13 Recuperació de basses per la recuperació de poblacions d’amfibis 14 Col·locació de caixes niu per a ocells 15 Col·locació de caixes per a ratpenats 16 Campanyes de seguiment i control de fauna al·lòctona 17 Campanyes de sensibilització 18 Adequació d’accessos 19 Restauració d'una font, safareig,... 20 Construcció de passeres 21 Recuperació de camins vora riu 22 Senyalització, plafons interpretatius

Possible però poc recomanable Manteniment de les caixes de riu

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre



En el moment de l’activitat

Un cop ja sigueu al camp, cal que destineu temps i espais als punts següents:

1. Recepció de les persones que participen en l’activitat. Benvinguda i inscrip-cions.2. Presentació. Explicació del projecte d’adopció, de l’activitat en si i del pro-grama de la jornada (horari, avituallament, materials...). És important que lespersones que participen sàpiguen amb qui participen, qui promou l’activitat i elsmotius pels quals s’ha endegat el projecte d’adopció de rius. 3. Distribució per grups (en el cas que sigui un grup molt nombrós) i presenta-ció de les persones de referència. És convenient que aquestes persones s’iden-tifiquin d’alguna manera que els destaqui de la resta de participants. 4. Lliurament del material. D’una banda, la indumentària identificativa (gorres,petos, samarretes...). De l’altra, el material i eines que es considerin necessà-ries per a l’activitat.5. En el decurs de l’activitat, és important que algú en faci fotografies o graviun vídeo (que us servirà per fer difusió de l’activitat realitzada). 6. Final i full de valoració. Abans que els participants marxin, a més d’agrair laseva participació, us recomanem que els lliureu un full de valoració de l’activi-tat. Un full de valoració ha de ser clar, entenedor i ha de permetre als partici-pants respondre’l de manera ràpida.



El següent model de valoració d’una activitat, tot i ser molt general, usdóna quatre idees clau que caldria tenir en compte (en cada cas, cal que l’adap-teu a l’activitat que realitzeu):

Aquest recurs, us servirà per complementar l’avaluació que feu de l’acti-vitat, ja que us ajudarà a fer una millor anàlisi de com ha anat l’activitat, ambvista a futures propostes i a millorar. Podeu utilitzar indicadors i llistes de com-provació per saber si ho esteu fent bé.

No oblideu fer també una valoració de grup (interna), ja que és moltimportant saber la opinió i percepció tant des de fora com de dins.

En acabar l’activitat

Agraïments. No oblideu agrair a tots els assistents la seva participaciói donar-los el material divulgatiu que hagueu confeccionat per a l’ocasió (si és elcas).

Recollida de dades. Apunteu les dades de les persones que estiguininteressades en col·laborar en el vostre projecte a través de properes activitats,per tal que pugueu informar-los.

Un cop a casa, recolliu i ordeneu tota la informació i classifiqueu lesfotografies. Així podreu tenir la informació endreçada i disponible per fer-la ser-vir per a la difusió i també per redactar un informe o una memòria.

Exemples pràctics d’activitats

Tot seguit us exposem dos exemples pràctics d’activitats vinculades a unprojecte d’adopció de rius i algunes recomanacions a l’hora de fer-les.

Com podem minimitzar l’impacte sobre la fauna en les activitats que fem alvoltant del riu?

Valoreu els aspectes següents (1: mín. / 5: màx.) 1 2 3 4 5

Us ha agradat l’activitat on heu participat?

Organització i logística de l’activitat

Convocatòria (format, temps...)

Horari i durada de l’activitat

Material per fer l’activitat

Els canals de comunicació han estat adequats He après coses noves? Comentaris, observacions, suggerències:



Els ambients fluvials són hàbitats on nidifiquen, s’alimenten i es refugien mol-tes espècies d’animals.

Totes aquelles activitats que feu a l’entorn del riu, ja siguin generals, com perexemple, les neteges de residus o més específiques, com ara els seguiments de fauna,són una bona oportunitat per observar i parar l’orella especialment a molts dels ocellsque estan associats a aquests ecosistemes, i alhora per contribuir també a la millora del’hàbitat.

Els ocells nidificants i migradors a Catalunya

Els ocells que nien als rius catalans ho fan durant la primavera i l’estiu. Calanar amb compte a l’hora d’anar al riu, i més a l’hora de transitar pels camins,marges o llera.

Entre les espècies més comunes dels rius catalans, en funció de l’hàbitat,trobem:

-Ocells de sectors forestals o trams amb cobertura arbòria (bosc de ribera,mediterrani o centreeuropeu): cargolet, pit-roig, rossinyol, mallerengues,picots, tudó, xot, oriol, papamosques gris, etc.. El teixidor es troba als arbresde ribera, la merla comuna al sotabosc. Alguns, com l’abellerol, fan el niuals talussos fluvials. -Ocells de formacions helofítiques: boscarla de canyar i balquer, ame-naçades als rius per la degradació d’aquest hàbitat. -Ocells d'herbassars i zones arbustives: bitxac comú i rossinyol bord,(també nia en canyars). El trist nia als herbassars d’altura mitjana, però maia l’herba d’un dit d’alt. -Ocells de codolars i platges de sediments: xivitona (nidificant rar aCatalunya), corriol petit (nia bàsicament als trams baixos i mitjans).-Ocells aquàtics: blauet, cuereta torrentera, ànecs, polles, cabusset.-Ocells de planes al·luvials amb edificacions (masies, casetes de pagesos):mussol comú, òliba, cogullades vulgars, cuereta groga (p.ex. als deltes), fre-deluga (en rarificació en algunes conques per construcció a les planesal·luvials).

Cada ocell nia en llocs concrets de l’hàbitat fluvial:

- Terra, a platges de còdols i sediments (corriol petit). El trànsit de vehiclesa la llera és una amenaça directa per a la seva supervivència.- Curta alçada del terra: arbustos o canyissars (boscarla de canyar), esbarz-ers i heures (tallarol de casquet).- Mitja alçada i part culminal dels arbres (garsa, oriol)- Forats que practiquen a arbres madurs (picots)- Construccions humanes: ponts i altres (orenetes, cuereta blanca)- Talussos de terra (blauet, abellerol)- Vegetació aquàtica (cabusset)- Caixes niu (mallerengues).

Algunes espècies són tolerants a les pertorbacions i contaminació, però finsa cert punt. Per exemple l’ànec collverd en algunes conques (ex. Besòs) pateix undescens continu per l’eliminació per sobrepatura de la vegetació on fan els nius,entre d’altres.

La cuereta torrentera nia des de capçalera dels rius fins a quasi desembo-cadura, quan hi hagi aigua i condicions mínimes. No necessita aigües pures i oxi-genades.

Són poques les conques fluvials amb un bosc de ribera que arribi a ladesembocadura, i per tant, el nombre d’ocells forestals que l'acompanyen també.



I a l’hivern, que fan els ocells a Catalunya?

Durant l'hivern i la migració, quantitats enormes d’ocells del nord i centred’Europa utilitzen els rius per la riquesa i abundància d'aliment. Per aquestmotiu, cal ser prudents a l'hora de visitar els rius, per observar els ocells senseespantar-los. És millor no apropar-se al canal fluvial en llocs amb gregarismes,sinó mirar-s'ho des d'un pont o un lloc elevat on tindrem una visió àmplia i elsgaudirem més temps sense provocar la fugida.

A banda de totes aquestes recomanacions, si voleu evitar provocar possiblespertorbacions però aprofitar l’ocasió per gaudir, respectant la distància, d’un bonicespectacle, també us recomanem que demaneu informació sobre els ocells dels vostresrius a ornitòlegs i naturalistes locals que us podran informar sobre colònies de cria ozones més sensibles.

Per a les persones interessades a aprofundir en el món dels ocells hi ha cursosd’iniciació que es duen a terme en diversos punts del territori català promoguts per enti-tats (ex. SEO, lCHN, Grups d’Anellament) o parcs naturals (ex. Parcs de la Diputació deBarcelona) (Vegeu també el capítol d’adreces d’interès).

En el cas del Fem dissabte, també cal que tingueu en compte aspectes relatiusa la seguretat de les persones que hi participeu:

Com podem recuperar les riberes dels rius?

Com ja sabeu, encara són molts els trams de rius on la zona de ribera es trobamolt malmesa. La recuperació del bosc de ribera però, a vegades passa, simplement,per una bona gestió de l’espai, treballant al voltant de la vegetació existent.

Per això, les plantacions d’arbres i arbustos de ribera, que d’entrada semblenl’opció més adient per recuperar les riberes, no s’han d’entendre com un objectiu final,sinó com una eina més en la gestió del bosc de ribera existent.




Gestió i manteniment del bosc de ribera

Les tasques derivades de la gestió i el manteniment dels boscos de riberahan de comptar amb la presència i/o l’assessorament de professionals, gent ambels coneixements necessaris de les tècniques que cal emprar: poda, tala, aclari-da i repoblació.

Un dels efectes de la gestió de la zona de ribera, sobretot quan parlem depodes, tales i aclarides, és el fet que es generen una quantitat abundant de restesvegetals que cal eliminar. Una bona alternativa consisteix a triturar les restes i ferservir el producte obtingut per recobrir el sòl en aquelles zones de nova planta-ció. D’aquesta manera podeu utilitzar aquestes estelles i serradures per protegirels plançons enfront les gelades i per evitar que creixin plantes ruderals quepuguin competir amb les espècies que hem plantat.

Una altra utilitat de les restes vegetals obtingudes consisteix a fer servirestaques de material mort per sostenir els plançons, utilitzar estaques per fixarestructures d’estabilització de riberes i, fins i tot, usar-les per obtenir esqueixosper a plantacions directes o bé per obtenir plançons.

Repoblació de les riberes: plantació d’arbres i arbustos

Com ja hem comentat, la plantació d’arbres i arbustos, a més de la sembra,pot ser una eina per ajudar a gestionar una zona de ribera amb un bosc ja exis-tent, però també pot ser l’únic recurs possible en aquelles zones on el bosc deribera ha desaparegut completament. En aquestes àrees, la recuperació del boscde ribera afavorirà la diversificació dels hàbitats, fet que arrossegarà la presènciad’una munió d’organismes, tant aquàtics com terrestres o aeris.

Abans de començar una plantació...

1. Cal que coneguem bé el medi i les seves limitacions per determinar onserà millor realitzar-la:

– Cal saber com fluctuen els nivells de l’aigua, si el tipus de sòl és adequatper als nostres propòsits, si les condicions ambientals són també les ade-quades o si hi ha perills per a les plantes, ja sigui per la presència d’orga-nismes perjudicials o per la proximitat d’activitats humanes. – També cal tenir en compte els usos de la zona de ribera per part de lafauna silvestre present a la zona. – Per tal de determinar les zones més adequades per a la plantació tambécal tenir en compte que al llarg del riu no tot han de ser zones arbrades. Hiha comunitats que presenten un elevat valor natural, com són els canyis-sars, els prats humits o els herbassars. En aquestes àrees, la plantaciód’arbres o arbustos seria totalment contraproduent, ja que afectaria deforma molt negativa aquestes comunitats. – Les zones més indicades per a la repoblació seran aquelles que presentinsignes d’haver estat poblades per una comunitat arbòria en el passat, ja qued’aquesta manera reposarem un hàbitat que s’ha anat perdent amb eltemps.

2. Després de definir on voleu realitzar la plantació, caldrà per una banda,sol·licitar l’autorització a l’administració competent per poder realitzar la planta-ció i per l’altra, determinar quines espècies d’arbres i/o arbustos s’hi han deplantar.

Per a la sol·licitud d’autorització, l’ACA disposa dels formularis en formatdigital al seu web:

– Cal que tingueu especialment en compte que, per norma general, des quees tramita la sol·licitud fins que arriba l’autorització a la persona o entitatinteressada, passen més de 6 mesos.

Respecte a les que s’han de plantar:

– Cerqueu sempre espècies autòctones, adaptades a les condicions de lazona on volem realitzar la plantació.– En els casos on encara hi hagi vestigis de vegetació de ribera autòctona,el millor és partir d’aquesta per repoblar la zona. Podeu fer-ho a partird’esqueixos o llavors.– De vegades caldrà buscar en la literatura existent per tal de poder saberquines eren les comunitats vegetals que poblaven la zona. – La plantació ha de seguir patrons irregulars, tal com succeeix a la natura.Cal alternar zones on hi ha vegetació amb clarianes, i fugir dels patronsregulars tan propis de les plantacions d’explotació de fusta.– És important no plantar només una sola espècie d’arbre o arbust. Lacombinació més adequada podria ser una barreja entre dues o tres espèciesd’arbres i entre quatre o cinc espècies d’arbustos.

3. Un cop triades les espècies a plantar, cal procedir a la seva obtenció iposterior emmagatzematge. Per això cal recordar algunes normes generals:

– Les plantes que escollim per a la plantació han de ser vigoroses i sanes,haver estat reproduïdes per nosaltres mateixos a partir de la vegetació delriu o procedir d’un viver certificat.– El mètode més adient per realitzar la plantació és mitjançant plançons, jaque suporten millor les condicions a què se sotmeten durant el trasplanta-ment, tenen un grau de supervivència alt i un creixement ràpid. Amb tot, sóntambé molt vulnerables al bestiar, fet que suposa que calgui protegir-los enaquelles zones on hi hagi activitat ramadera.– L’eliminació prèvia de la vegetació ruderal a la zona on volem fer la plan-tació pot ajudar al ràpid desenvolupament dels plançons.– Un cop hem obtingut les plantes que farem servir, cal evitar que romangu-in amb les arrels a l’aire lliure, ja que es poden ressecar, fet que provoca lamort de la planta. L’exposició durant massa temps a temperatures properesa la congelació provoca el mateix resultat que en el cas anterior.– Per evitar el que hem comentat abans, sempre situarem els plançons enrases a terra, a prop del lloc de la plantació, i cobrirem les seves arrels ambterra per tal de mantenir la humitat.

Durant la plantació...

Podeu protegir els plançons amb malles (indispensable en cas que hi hagiramat que pasturi pels voltants de la zona repoblada) i posar tutors si són plan-çons petits, per tal que puguin créixer rectes.



I després de la plantació...

A totes les plantacions s’ha de preveure un període de manteniment entredos i tres anys. Durant aquest temps cal que reguem els plançons i reposem lesbaixes, les malles de protecció i els tutors, per això abans de fer qualsevol plan-tació us heu d’assegurar que teniu possibilitats i recursos per fer-ho o que algúho podrà fer, sobretot a l’estiu.

I també haureu d’eliminar periòdicament les herbes de base que vagin crei-xent i que poden perjudicar el creixement de les espècies plantades, molt espe-cialment si hi ha plantes invasores com ara la canya, de la qual caldrà eliminarels rizomes per impedir que rebroti.

Abans d’abocar-vos a una tasca d’aquest tipus, cal tenir present que la vostraresponsabilitat s’estendrà més enllà d’una simple plantada d’arbres.

Quins efectes pot tenir la repoblació?

De forma general, la repoblació de les zones de ribera tindrà uns efectesbeneficiosos per a la vida silvestre:

– Produirà un increment de l’ombra a les ribes del riu. Si combinem arbres iarbustos facilitarem que hi hagi zones d’ombra alternades amb zones asso-lellades, fet que afavorirà la presència de microclimes.– Cal recordar que l’estrat arbori i arbustiu és una zona important de cria irepòs per a ocells i mamífers. – Augmentarà l’aportació de matèria orgànica cap a les aigües del riu, fetque incidirà directament sobre l’ecosistema aquàtic.

Per a les poblacions vinculades a l’espai fluvial també serà beneficiós perquè:

– Contribueix a la millora paisatgística i fa de franja tampó i esmorteïdor delsoroll en cas de estar entre un nucli i una via de comunicació;– Constitueix una zona verda, agradable per passejar-hi, a més de contribuira augmentar la vida al riu.

Quan es pot fer la plantació?

La millor època per realitzar les activitats de recuperació i conservació delbosc de ribera correspon al període que va entre els mesos de novembre i març:durant aquest període, molts arbres es troben en una situació de baixa activitat iaixò els dóna més possibilitats de sobreviure, sobretot si han de ser esporgats.

També cal tenir en compte que en aquest període ens trobem fora de l’èpo-ca de cria de la majoria d’ocells, peixos i altra fauna i que els invertebrats aquà-tics també es troben en una fase d’inactivitat. De tota manera, sempre hem d’a-nar amb molta cura i intentar que l’impacte (negatiu) de la nostra activitat sigui elmínim possible.

Altres activitats

Al capítol 7 també hem comentat activitats de recuperació del patrimoni cultu-ral, així com també de millora de l’ús públic. Alguns dels exemples que hem vist són lacreació de camins i senders fluvials, itineraris pedagògics o la restauració de fonts i/osafarejos.





En aquests casos, a banda de les recomanacions generals que són comunes ales activitats amb voluntariat, segurament haureu d’entrar en contacte amb els propieta-ris dels terrenys adjacents als rius i en molts casos també caldrà que demaneu autorit-zacions a l’administració local o a l’administració competent en la gestió de la zonapública dels rius, per tal de poder fer per exemple, les tasques de neteja de vegetació,l’adequació d’accessos i la col·locació de passeres o ponts.

D’altra banda, en el cas dels camins i senders, us podeu posar en contacte ambels centres excursionistes locals o altres entitats familiaritzades amb els treballs demanteniment i que de ben segur us podran fer un cop de mà.

9.6. SEGUIMENT I AVALUACIÓ

L’avaluació contínua del projecte ens servirà per comprovar que anem pel boncamí. Així podrem corregir el que calgui i anar adaptant-nos a la realitat en tot moment,durant el desenvolupament del nostre projecte.

És per això que en el moment de pensar i plantejar qualsevol proposta o projec-te, cal que ens aturem a pensar qui, com i quan farem el seguiment.

D’altra banda, quan redactem un projecte o proposta (p.ex. per demanar unasubvenció) sempre haurem d’incloure un capítol que de manera específica detalli com iquan es farà el manteniment i seguiment de la nostra actuació.

Penseu que les intervencions que fem, siguin del tipus que siguin, en tant quesón intervencions en el medi, requereixen dedicar-hi temps i esforços a vetllar per allòque hem fet. En uns casos haurem de fer un manteniment i en d’altres estudis o unavigilància per comprovar com evolucionen els canvis que hem impulsat.

Per exemple, en el cas d’una plantació, com ja hem dit anteriorment, cal quegarantiu que aquells plançons seran regats durant els mesos successius a la plantada.Un altre exemple ben clar és la col·locació de caixes niu. En aquest cas, primer de tot calfer-ne un seguiment per veure’n l’ocupació. Després és convenient que anoteu l’espècieque ha ocupat la caixa niu i, un cop l’any, cal que es revisin, es netegin i s’arreglin si hanestat malmeses.

Algunes recomanacions:

– És interessant tenir un registre documental i fotogràfic de les activitats queheu fet i de com avança en el temps l’espai fluvial on hem actuat. Podeu anaromplint unes fitxes senzilles cada cop que feu una vista de revisió o tasques demanteniment, en una llibreta de camp. D’aquesta manera podeu anar-vos relle-vant i tenir un registre temporal de tot el que aneu fent. – No només heu de pensar en el seguiment de la vostra intervenció en el medi,sinó que cal que tingueu en compte que heu de fer també un seguiment a nivellsocial. Recordeu que les persones que han participat o col·laborat en la “vos-tra” activitat han de seguir tenint accés a la informació sobre el projecte, conèi-xer els canals de comunicació i saber que poden optar a col·laborar-hi sempreque ho desitgin. – Establiu les eines que emprareu i els recursos que necessitareu per fer elseguiment (tant l’ambiental com el social). En aquest últim cas, podeu fer-lo através de reunions i visites periòdiques, o des d’un portal a Internet, amb con-sultes, enquestes o entrevistes...– En el cas que actueu en finques privades amb la col·laboració dels propieta-ris30 d’aquestes, és important que feu un seguiment personalitzat i porteu unregistre ben acurat tant del treball de camp com dels contactes efectuats iacords presos.

30 La XCT ha elaborat un proto-col pràctic de seguiment d’acords

de custòdia amb finques pri-vades.



Penseu que un nul o un mal manteniment d’allò que hem fet pot provocar efec-tes més negatius sobre el medi que si no hi haguéssim intervingut...

Per tant, no us aventureu a fer projectes dels quals no podeu garantir la conti-nuïtat. Aquest ha de ser el vostre compromís més ferm.

Avaluació del projecte

Qualsevol projecte d’adopció, com a projecte participatiu és un projecte sem-pre obert, i de vegades incert, del qual podem tenir molt clars els objectius i les activi-tats que volem dur a terme, però en què també hem de ser flexibles i adaptar-nos alscanvis, a condicionants que poden aparèixer en el decurs del projecte.

Davant d’aquestes noves situacions, cal que sapiguem donar-hi una resposta.És per això que és important que al llarg de tot el procés anem fent avaluacions conti-nuades de cada activitat que organitzem i fase on ens trobem.

Les avaluacions complementades per les valoracions de què us hem parlatanteriorment, poden ser eines útils, per exemple, per detectar mancances, demandes onecessitats de les persones que han participat amb nosaltres.

Cal que siguem capaços de compartir aquestes avaluacions perquè seran lesque ens permetran adequar-nos i adaptar-nos als canvis.

L’avaluació del projecte ens ha de permetre: 1. Reconèixer en quina mesura es van assolint els resultats esperats (eficàcia).2. Valorar l’eficiència amb què estem emprant els recursos i els esforços.3. Conèixer les percepcions i les opinions dels diferents actors implicats en elprojecte.4. Identificar les possibles escletxes del procés, els problemes o contratempsque s’hagin pogut generar en algun moment.

Per tant, l’avaluació no s’ha de deixar per al final, ben al contrari. Hem de poderavaluar tot el que fem durant el procés, des dels mecanismes de comunicació, la nostraparticipació i resposta fins a les accions ambientals, les propostes o els suggeriments deles persones que hi han pogut participar.

Fases de l’avaluació

Us esmentem 5 fases bàsiques del procés d’avaluació:

1. Decidir què volem avaluar. Penseu que hi ha un ventall molt ampli d’aspec-tes que es poden avaluar en un projecte d’adopció de rius: Per una banda, caldrà avaluar aspectes ambientals, que ens serviran per com-provar la repercussió ambiental. Per exemple, poden ser aspectes relacionatsamb l’evolució de la qualitat de l’hàbitat fluvial després de la nostra intervenció.De l’altra, caldrà avaluar la repercussió social de les activitats de difusió asso-ciades a l’actuació de caire ambiental. Aspectes relacionats amb la informació,els mecanismes de comunicació, aspectes que tinguin a veure amb el grau desatisfacció de les persones que participen en el projecte,... Penseu en la qualitat més que en la quantitat. És a dir, caldrà cercar i escollirels indicadors que us permetin analitzar millor l’impacte que ha pogut causar lavostra iniciativa més enllà del nombre de arbres plantats o de persones quehagin pogut venir a l’acte que heu organitzat. 2. Triar els instruments que ens permetin recollir la informació. Podeu elabo-rar checklists o llistes de comprovació prèviament per avaluar cada aspecteimportant. En el cas dels aspectes socials, podeu fer servir enquestes, fulls de



valoració i entrevistes per recollir aquesta informació. 3. Analitzar i interpretar la informació recollida. Cal que d’alguna manera

pugueu sistematitzar i ordenar la informació obtinguda. D’aquesta manera podreu fer-neuna interpretació i arribar a unes conclusions valoratives.

4. Formular recomanacions i informar els interessats. L’avaluació es fa ambuna finalitat pràctica, constructiva, per corregir o canviar aspectes que creiem que calmillorar. Així doncs, les avaluacions s’han de convertir en accions millorades.

5. Introduir i incorporar els canvis que siguin necessaris. Un cop tinguem elsresultats i conclusions de l’avaluació, caldrà tornar a redactar i aplicar les noves accions.

Penseu que al final de qualsevol procés, activitat o projecte, s’ha d’elaborar unamemòria. Tot allò que hagueu pogut sistematitzar en les intervencions, el seguiment iles avaluacions seran els elements que donaran forma a aquest informe, que, més enllàde ser una justificació del projecte, ha de formar part de la memòria de la vostra entitat.

Tot seguit us presentem un model* a partir del qual pugueu elaborar la vostra fitxa d'a-valuació, i que haurà d’integrar tots els aspectes a tenir en compte a les activitats.

FITXA D’AVALUACIÓ

1. Nom Acció 1/Acció 2/2. Desenvolupament de l’acció:3. Temporalitat de l’acció:4. Materials que hem utilitzat:5. Organització:6. Coordinació:7. Planificació:8. Desenvolupament:9. Recursos emprats:10. Opinions i suggeriments per a properes accions11. Grau de consecució dels objectius plantejats:

Indicadors de seguiment ambiental:

1. Vitalitat dels arbres i herbes plantad es2. Qualitat de les aigües3. Estat del camí i de la resta d’elements d’ús públic o d'accés lliure (depe-nent del cas)4. Existència de plantes invasores

Indicadors dels aspectes socials:

1. nombre de material divulgatiu editat i distribuït2. presència a la premsa digital i en paper/ Tv/ràdio (nombre d'aparicions)3. assistents/participants voluntaris a les activitats4. nombre d'agents i entitats no impulsores col·laboradores5. augment de l'ús públic o de freqüentació respectuosa per l'espai restaurat6. s’ha signat un acord de custòdia?

*Aquesta fitxa es pot emplenar amb la informació dels indicadors escollits prè-viament (i que ens serviran per avaluar l'èxit (tant ambiental com social) de la vostraintervenció).

Per tant, també és important incloure les dades obtingudes en les entrevistes,enquestes, valoracions dels participants de les activitats, etc...



10Contactes i adreces d’interès

ACA. Agència Catalana de l’Aigua. Ens públic adscrit al Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat. La gestió de l'aigua del Govern de la Generalitat té com aprincipal objectiu incorporar de manera plena els criteris que animen la Directiva marcde l'aigua aplicats a les circumstàncies específiques de Catalunya.http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/inici.jsp

Agència Europea de Medi Ambient. Organisme de la Unió Europea dedicat a oferir infor-mació sòlida i independent sobre el medi ambient. http://www.eea.eu.int

AMB- EMA. L’EMA, anomenada també Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics iTractament de Residus (EMSHTR), és l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitanade Barcelona (AMB). S’encarrega de l’abastament d’aigua potable, el sanejament i l’eva-cuació d’aigües residuals, També gestiona el tractament i l’aprofitament dels residusmunicipals, i coordina els serveis municipals corresponents. En educació ambiental, fanuna sèrie de visites a instal·lacions.http://www.amb.cat/web/emma/inici

ASAC. Agrupació de Serveis de l’Aigua. Associació professional del sector qua aplegadieverses entitats de Catalunya que principalment potabilitzen, distribueixen i sanegenl’aigua.http://www.asac.es

AWRA. American Water Resources Association. Promou el coneixement dels recursoshídrics i els temes relacionats,proporcionant un fòrum multidisciplinariper l’educació, eldesenvolupament professional i l’intercanvi d’informació.www.ucowr.siu.edu

AWWA. American Water Works Association. Societat internacional, científica i educativa,que es dedica a la millora i protecció de la qualitat de l’aigua potable i del seu subminis-trament.http://www.awwa.org

CDEC. Centre de Documentació i Experimentació de Ciències. Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Centre de suport per al professorat deciències de primària i de secundària. http://www.xtec.es/cdec/index.htm

CEPA. Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius. Associació ecologista científica indepen-dent i sense ànim de lucre que té per objectiu defensar la natura.http://www.pangea.org/cepa

CENEAM. Centro Nacional de Educación Ambiental. Disposa d’un Centre deDocumentació i publica periòdicament La Carpeta Informativa amb referències sobrecentres d’educació ambiental i les activitats que ofereixen.http://www.mma.es/portal/secciones/formacion_educacion/



CHE. Confederación Hidrogràfica del Ebro. Ens públic del Ministeri de Medi Ambient iMedi rural i marí del Govern d’Espanya. A Catalunya té competències compartides ambl’ACA en gestió de l’aigua a l’Ebre. http://www.chebro.es

CLABSA. Clavegueram de Barcelona S.A. Tenen documentació sobre el funcionament dela xarxa de clavegueram on informen sobre el sistema de recollida i evacuació d’aigüesresiduals.http://www.clabsa.es

CERM-MIT. El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis del Museu Industrial del Ter (MIT)es dedica a la divulgació i a la recerca sobre el patrimoni natural fluvial.http://www.mitmanlleu.org/

Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Ens públic estatal (depèn del Ministerio de MedioAmbiente y Medio Rural y Marino. A Catalunya té competències en la gestió del riu Sénia(desembocadura). http://www.chj.es

Consori per a la Defensa de la Conca del Besòs. Es tracta d’una entitat local delegadaper al sanejament de municipis de la conca del riu Besòs. Quant a educació ambientalinclou el portal “Apropa’t al Besòs”. http://www.besos.cat/

Dècada Internacional per a l’Acció «L’aigua, font de vida” (2005-2014):http://www.un.org/waterforlifedecade/

Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Ofereix recursos, relacionats amb lasostenibilitat, preservació de l’entorn, educació i participació ambiental, que s’adrecenals municipis d’aquesta província. www.diba.es/mediambient

École et Nature, Réseau. Xarxa francesa d’educació ambiental.http://www.ecole-et-nature.org/

ECOSTRIMED. Xarxa Temàtica Ecostrimed: la seva finalitat és l'estudi de l'estat ecològicdels rius per tal d'obtenir instruments que serveixin per a la gestió en les entitats locals,regionals i nacionals. www.ecostrimed.net/

EcoWater Systems Command Center. Gran proveïdor de sistemes de tractament d’aigua.http://www.ecowater.com/

EPA. United States Environmental Protection Agency. Agència governamental per prote-gir la salut pública i salvaguardar l’entorn natural.http://www.epa.gov/

Fundació Nova cultura de l’Aigua. Organització sense ànim de lucre amb fins de caràc-ter general i fonamentalment científic, vinculats a la gestió de l’aigua. http://www.unizar.es/fnca

Fundación Ecología y Desarrollo. Promou i participa en el disseny i la realització d’estu-dis i propostes sobre el tema de la gestió eficient de l’aigua a les ciutats.http://www.ecodes.org/

Foundation for Water and Energy Education. Facilita informació des del punt de vista del’ús de l’aigua com a recurs energètic renovable.http://www.fwee.org/about.html

GDT Grup de Defensa del Ter. Entitat que promou i organitza activitats per a la salvagu-arda de la conca del riu Ter.http://www.gdter.org/



Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Apartat web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya. http://mediambient.gencat.cat

Hispagua. Sistema español de información sobre el agua. http://hispagua.cedex.es/

ICHN. Institució Catalana d’Història Natural. Societat científica que té per finalitat pro-moure l’estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers i els sistemes natu-rals. http://ichn.iec.cat/

I.R.N. International Rivers Network. Agrupa moltes entitats d’arreu del mon que coope-ren i treballen per evitar les grans intervencions estructurals en els rius i contra lesamenaces hídriques.http://www.irn.org/

Ministerio de Medio Ambiente: Aguas continentales i zonas asociadas. Apartat del webde Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (ens públic estatal que aglutinatotes les competències de l’estat espanyol vinculades al medi natural) que ofereix recur-sos sobre l’aigua i sobre l’estratègia nacional de restauració de rius, entre d’altres.http://www.mma.es

Québec-Labrador Foundation, Canadá. ONL que fomenta la custòdia del territori i el tre-ball en xarxa de les entitats de custòdia. www.qlf.org/

New Hampshire Lakes Association. www.nhlakes.orgThe Freshwater Trust. http://www.thefreshwatertrust.org/Aquestes ONL treballen per a la preservació d’ecosistemes aquàtics.

Portal de l’Aigua de la UNESCO. Ofereix informació relacionada amb els ecosistemesd’aigua dolça tant a nivell governamental com no governamental. Destaca el PrimerInforme Mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món:http://www.unesco.org/water/wwap/wwdr/indice.shtml

Organització Mundial de la Salut. http://www.who.int

SCEA. Societat Catalana d’Educació Ambiental. Es proposa estimular, promoure i difon-dre recerques, estudis i activitats relacionades amb l’educació ambiental.http://www.pangea.org/scea

SELWA. El projecte SELWA neix amb l’objectiu de fomentar una gestió que integri totsels àmbits que afecten l’aigua a la comarca de la Selva, Girona, afavorint especialment laparticipació de tots els sectors implicats.http://www.selva.cat/selwa/

SEO/BirdLife. ONL que estudia i protegeix els ocells i els seus hàbitats a Catalunya il’Estat espanyol, d’on és representant de BirdLife International. http://www.seo.org

Streamkeeper. Programes de sensibilització ambiental entorn als riushttp://www.streamkeeper.org/

Stewardship Canada. Portal web que permet la cerca d’entitats de custòdia i altresrecursos per a la custòdia. http://www.stewardshipcanada.ca/



The Nature Conservacy: “Protecting nature, preserving life”. ONL internacional que esdedica principalment a preservació de la biodiversitat. http://www.nature.org/

Unió Europea. Direcció General de Medi Ambient. http://europa.eu.int/comm/environment/

Water Education Foundation. Desenvolupa i implementa programes educatius per a unconeixement més ampli sobre el tema de les aigües .http://www.water-ed.org/

World Watch Institute. Organització internacional sense ànim de lucre dedicada a larecerca pública i a informar la població i els governants sobre problemes globals emer-gents.http://www.worldwatch.org/

WWF/ADENA (WWF Espanya). El portal web d’aquesta organització mundial ofereixinformació i recursos sobre el conservacionisme, la biodiversistat i els ecosistemesaquàtics. http://www.wwf.es

XCT. Xarxa de Custodia del Territori. Té per missió impulsar el coneixement i l'ús de lacustòdia per conservar els valors naturals, culturals i paisatgístics del territori.http://www.custodiaterritori.org/

Projecte Rius més enllà de Catalunya. Xarxa Projecte Rius:

– Proyecto Ríos Cantàbria. Centro de Investigación del Medio Ambiente (CIMA)http://www.proyectorioscantabria.com/site/

Pàgina web del CIMA: http://www.medioambientecantabria.com/cima

– Proxecto Ríos Galiza. Associación para a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA)http://proxectorios.org/

Pàgina web d’ADEGA: http://www.adega.info/

– Proyecto Ríos Madrid. Associación Territorios Vivoshttp://www.territoriosvivos.org/proyectorios/

– Projecte Rius València. Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, Fundació Limnehttp://www.limne.org/html/prjv/

– Projecte Rius Portugal. Impulsat per l’associació portuguesa d’educació ambiental(Aspea): http://www.projectorios.org/

Pàgina web d’Aspea: http://www.aspea.org/

- Projecte Rius El Bierzo-Laciana. Impulsat per la Fundación Ciudad de la Energía.



Dades de contacte per a la presentació de sol·licituds o peticions administratives

Els particulars poden formular les denúncies, verbalment o per escrit, davant deL'Agència Catalana de l'Aigua:-Barcelona: C/ Provença, 204-208.Tel. 93 567 28 00 -Girona: C/ Ciutadans, 11. Tel. 972 21 38 12-Lleida: Av. Alcalde Areny, 24. Tel. 973 28 96 20-Tarragona: Rambla Nova, 50. Tel. 977 21 45 56-Reus: C/ Boule, 1. Tel. 977 33 18 52-Tortosa: C/ Àngel, 6. Tel. 977 44 61 55

Altres organismes: Confederación Hidrogràfica del Ebro:Saragossa: Paseo de Sagasta 24-26. Tel. 976 711 000Confederació hidrográfica del Xúquer: València: Avda. de Blasco Ibañez, 48. CP. 46010. Tel. 963 938 800 Agence de l'Eau Adour Garonne: Organisme que gestiona la part francesa de la conca del riu Garona. Adreça: Tolouse: 90 rue du férétra. CP. 31078. Tel: 05.61.36.37.38



AVINYÓ.Iniciativa d’adopció de rius promoguda per una entitat local amb una trajectòriaconsolidada.

1. Nom del projecte: Projecte d’adopció de rius d’Avinyó: planificació i dinamització de la riera

Gavarresa al seu pas per Avinyó (comarca del Bages).

2. Entitat o entitats impulsores: Grup Ecologista d’Avinyó (GEA) i Associació Hàbitats-Projecte Rius.

3. Altres agents vinculats:Ajuntament d’Avinyó, CEIP Barnola, Centre Excursionista d’Avinyó.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Acord d’adopció signat entre les entitats impulsores i l’Ajuntament d’Avinyó.

5. Localització de l’àrea del projecte:Riera Gavarresa (i un petit tram de la Riera de Relat), al seu pas per Avinyó

6. Extensió: El tram de riera adoptat és de 1.800 metres. Un punt de referència impor-

tant el constitueix l’aiguabarreig on la riera de Relat s’uneix amb la rieraGavarresa. El primer subtram correspon a la riera de Relat, en un espai que vades del Pont Vell (pont medieval recentment restaurat) fins a l’aiguabarreig ambla riera Gavarresa. La resta del tram ja és pròpiament de la Gavarresa, des del’aiguabarreig fins a la Font del Tomàs.

7. Tipus d’actuació:Recuperació ambiental d’un tram del riu amb la participació ciutadana a la

riera Gavarresa.

8. Període d’execució del projecte:L’any 2003 es comença a parlar del projecte d’adopció de la riera, tot i que el

Centre Excursionista d’Avinyó va començar a fer inspeccions l’any 2000. L’any 2004se signà l’acord d’adopció, a partir del qual es van començar a recuperar el camí ila zona de ribera.

11 Experiències.Projectes d’adopció derius i de custòdia fluvial

D’iniciatives n’hi ha de molts tipus, en àmbits fluvials o en basses, amb més omenys pressupost, promoguts per grups i entitats locals o per institucions o fins i tot perl’administració local, però sempre amb una important implicació social.

Aquest capítol mostra exemples reals i pràctics, amb les seves recomanacions,punts forts i febles, que de ben segur ens serviran de referència pràctica a l’hora d’ende-gar un projecte d’adopció de rius.



9. Actuacions realitzades:- Estudis previs i de seguiment de les actuacions realitzades (estat ecològicde la riera, cartografia, usos socials...).- Adequació del camí del riu per permetre la circulació dels vianants mitjan-çant la construcció de passeres. - Actuació de millora de l’espai fluvial en diversos trams de la rieraGavarresa (neteja, aclarida i reforestació del bosc de ribera).- Neteja popular de brossa de la llera i ribera (‘Fem dissabte!’).- Seguiment de l’estat de la riera Gavarresa (campanyes d’inspecció de riu).- Realització d’una campanya contínua de sensibilització i divulgació del pro-jecte d’adopció:

- Presentació pública del projecte d’adopció.- Sortides naturalistes, caminades, sortides de descoberta del patri-moni arquitectònic (molins).- Publicació del tríptic sobre l’itinerari del camí del riu recuperat. - Filmació d’un vídeo per al desè aniversari del Projecte Rius.- Altres: Publicació del llibre Les fonts del terme d’Avinyó.

10. Pressupost aproximat del projecte:20.000 euros inicialment.

11. Recursos (materials, humans i econòmics):Entitats impulsores: dedicació d’hores i recursos materials i humans propis.

Material i maquinària per a les actuacions. Institucions i administracions: subven-cions, ajuts, premis.

12. Font dels recursos:Obra Social de Caixa Catalunya: Fundació Territori i Paisatge (FundTiP),

Diputació de Barcelona (DIBA), Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Caixa deManlleu.

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva perquè...s’estan assolint la majoria d’objectius marcats.

14. S’hauria d’haver tingut en compte...que actualment encara hi ha poca protecció dels espais fluvials i que els

tràmits administratius es dilaten, cosa que provoca desànim general i descens dela participació.

15. Amb vista al futur, caldria millorar...les estratègies de foment de participació i l’orientació dels objectius cap a la

consecució de resultats visibles a curt termini i potser menys ambiciosos enalguns casos. Valorar i avaluar bé cada etapa del projecte d’adopció.

16. Més informació a:Grup Ecologista d’Avinyó (GEA) http://www.geocities.com/grup_ecologista_avinyo/Associació Hàbitats-Projecte Rius http://projecterius.org




OLESAIniciativa d’adopció de rieres promoguda per dos grups locals, un centre d’en-senyament i una entitat ecologista

1. Nom del projecte: Projecte d’adopció de rius d’Olesa de Montserrat: Projecte de recuperació

ecològica i social d’un tram de riu Llobregat al seu pas per Olesa de Montserrat.

2. Entitat o entitats impulsores: Projecte inicial: Escola Povill i l’Associació Hàbitats-Projecte Rius.

Posteriorment s’hi va adherir a l’Associació Revolució Verda.

3. Altres agents vinculats:Ajuntament d’Olesa, Societat Unió de Pescadors Esportius d’Olesa i

Esparreguera (el 2006 es va adherir al projecte d’adopció). El CEIP Ferrà i Estevahi participa fent inspeccions de riu des de l’any 2007. Societat Minera.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Acord d’adopció signat a dos anys.

5. Localització de l’àrea del projecte: Marge dret del riu Llobregat, entre Vilapou i Ca l’Isard. Olesa de Montserrat,

Baix Llobregat, Barcelona.

6. Extensió: L'areny de Vilapou es troba comprès entre el punt en què creuen el riu

Llobregat la carretera C-33 i els FFCC i el punt situat a 1.000 m més avall, oncontacta amb la carretera de les carpes.

L’adopció treballarà especialment la vora dreta del riu Llobregat i la desem-bocadura de la riera de les Parellades a l’altura del punt on forma una bassa arti-ficial, a 100 metres de la seva desembocadura.

7. Tipus d’actuació:Projecte de recuperació ecològica i social d’un tram de riu Llobregat al seu

pas per Olesa de Montserrat.

8. Període d’execució del projecte:Actuacions del projecte inicial a tres anys i campanyes: cada any

9. Actuacions realitzades:- Inspeccions de riu a la primavera i tardor.- Control del col·lector provinent de la zona industrial de Can Singla.- Col·locació de caixes niu per a ocells (mallerengues i pardal xarrec). - Sortides d’observació dels ocells de ribera amb alumnes d’ESO.- Estudi de la vegetació de la zona.- Recuperació d’una bassa a la riera de les Parellades.- Campanya de seguiment i recuperació de la fauna autòctona (tortuga derierol) amb la col·laboració del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils deCatalunya, CRARC).- Reforestació.

10. Pressupost aproximat del projecte:14.000 euros el projecte inicial.

11. Recursos: Entitats impulsores: dedicació d’hores i recursos materials i humans propis.

Material i maquinària per a les actuacions. Altres entitats, institucions, caixes:ajuts de l'obra social

12. Font dels recursos:Entitats impulsores. Ajuts d’obres socials: VOLCAM, Fundació Territori i Paisatge



13. Aquesta iniciativa ha estat positiva...perquè ha permès participar a col·lectius de característiques i capacitat de

compromís ben diferents, en la recerca d'objectius comuns.

14. S’hauria d’haver tingut en compte...la implicació d’altres col·lectius del poble des dels inicis, sobretot la societat

de pescadors. Malgrat tot, es van incorporar al projecte l’any 2006.

15. Amb vista al futur, caldria millorar...s'hauria de fer un seguiment més proper de la situació de cada entitat pel

que fa al compromís i la dedicació respecte a les tasques acordades.

16. Més informació a: Revolució Verda: http://revolucioverda.wordpress.com/Associació Hàbitats-Projecte Rius: http://projecterius.org




AMERIniciativa d’adopció de rieres promoguda per un grup local amb recursos propisi amb la participació puntual de força col·lectius del municipi.

1. Nom del projecte: Projecte d’adopció de rieres d’Amer: projecte de recuperació (social i

ambiental) de la riera d’Amer (riu Brugent) al seu pas pel municipi d’Amer.

2. Entitat o entitats impulsores: Grup de voluntaris del Projecte Rius a Amer i Associació Hàbitats-Projecte

Rius.

3. Altres agents vinculats: Al projecte inicial: Esplai La Teranyina, Societat de Pesca Esportiva, Societat

de Caça, IES Castell d’Estela, CEIP Gaspar de Queralt. En una etapa posterior: Grup La Bombolla, amb la col·laboració esporàdica

de les entitats del projecte inicial. Altres: Ajuntament d’Amer i Consell Comarcalde La Selva.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Acord verbal.

5. Localització de l’àrea del projecte:Riera d’Amer (riu Brugent) al seu pas per Amer, comarca de la Selva,

Girona.

6. Extensió: El projecte inicial i les activitats han estat planificades majoritàriament a la

zona de ribera i les seves àrees d’influència, com ara el camí vora riu, amb unrecorregut de 9,5 km, de l’aiguabarreig del Ter al gorg de Santa Margarida.

7. Tipus d’actuació:Recuperació de la riera d’Amer (socialment i ambiental).

8. Període d’execució del projecte:El grup impulsor està vinculat al Projecte Rius des de l’any 2001. Sempre ha

estat un grup amb molta iniciativa, i des dels seus inicis ha organitzat diversesactivitats que han tingut com a eix principal el riu que passa pel municipi. Lesactuacions es programen cada any depenent del finançament de què es disposi.

9. Actuacions realitzades:- Presentació pública del projecte a diversos col·lectius del poble.- Cada any es fa una caminada popular naturalista en la qual el grup convi-da alguna persona de referència de l’àmbit del medi ambient i l’aigua perquèhi faci una xerrada.- Observació i determinació de la flora del riu.- Exposicions fotogràfiques (de la riera i les fonts del municipi).- Cada any s’organitzen neteges de la ribera del riu.- Altres: plantades d’arbres de ribera.- Estudi, diagnòstic i seguiment de l’estat de la riera d’Amer a través de lesinspeccions de rius.- Edició d’un tríptic informatiu de l’itinerari.- Altres: Jornades ‘Coneguem els nostres rius’ (caminada a càrrec del GrupEsquelles, neteja popular, plantada popular, sortides naturalistes guiades).

10. Pressupost aproximat del projecte:Fins ara les activitats han estat assumides des de les entitats impulsores

amb la col·laboració de l’Ajuntament. El projecte futur (senyalització, passeres,reforestació) està pressupostat en 36.300 euros.




Material i maquinària per a les actuacions. Altres institucions, administraciólocal: ajuts.

12. Fonts dels recursos: Entitats impulsores, consells comarcals de la Selva, Ajuntament d’Amer,

Fundació Territori i Paisatge (Campanya 35 Boscos ‘Plantem el futur’ 2008).

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva... perquè demostra que moltes vegades el que és més important és la voluntat

de les persones i la seva empenta a l’hora de promoure i organitzar qualsevolactivitat. El compromís amb el poble i els seus vilatans ha fet d’aquest grup uncol·lectiu exemplar que ens fa veure que a partir de petits projectes es pot arribara moltes persones i afavorir una gran participació de la ciutadania local. És uncol·lectiu molt autònom i amb molta empenta. D’altra banda, el fet que no s’hagisignat un acord entre les diferents parts no ha impedit que el grup impulsor hagiseguit organitzant múltiples i diverses activitats a l’entorn del riu, donant conti-nuïtat a l’adopció de la riera.

14. S’hauria d’haver tingut en compte... les dificultats que poden sorgir a l’hora de coordinar i posar-se d’acord

entre agents tan diversos.

15. Amb vista al futur, caldria millorar... la percepció dels acords per part d’alguns agents implicats i l’establiment

de calendaris, per tal d’aconseguir la motivació i el reconeixement i també deveure resultats a curt termini.

16. Més informació a:Voluntaris del Projecte Rius a Amer: http://viuelriu.blogspot.com/Associació Hàbitats-Projecte Rius http://projecterius.org


DOSRIUSIniciativa d’adopció de rius promoguda per un grup local en un estadi inicial.

1. Nom del projecte: Projecte d’adopció de rieres de Dosrius: proposta d’actuacions de recupera-

ció i millora de l’entorn fluvial a Dosrius.

2. Entitat o entitats impulsores: El Roure, Plataforma d’acció ambiental de Canyamars, el Far i Dosrius i

Associació Hàbitats-Projecte Rius.

3. Altres agents vinculats: Ajuntament de Dosrius.


5. Localització de l’àrea del projecte:Riera de Dosrius o Canyamars i torrent de Rials, comarca del Maresme,

Barcelona.

6. Extensió:El tram d’actuació prioritari té uns 300-400 metres, just davant del CEIP El

Pi i el SES Dosrius.

7. Tipus d’actuació:Recuperació de la riera de Dosrius al seu pas pel municipi de Dosrius.

8. Període d’execució del projecte:La proposta va sorgir a finals del 2007. Inicialment el projecte s’ha estructu-

rat en tres anys, però es preveu que el termini s’allargarà.

9. Actuacions realitzades: Redacció d’una proposta inicial per presentar a l’ajuntament, visites a l’espai

i reunions de planificació i presentació de la proposta a l’ajuntament i altres enti-tats locals. S’ha realitzat la primera presentació pública i el ‘Fem dissabte!’;també s’està negociant l’acord d’adopció de rius amb l’Ajuntament.

10. Pressupost aproximat del projecte:Sense comptar les obres d’infraestructura proposades ni la consolidació

dels marges degradats: 24.000 euros


Material i maquinària per a les actuacions. Altres: ajuts d’institucions, adminis-tració, caixes.

12. Font dels recursos:Associació Hàbitats-Projecte Rius i El Roure. Programa ‘Tu ajudes’ de l’Obra

Social de Caixa Tarragona. Diputació de Barcelona, a través de l’Ajuntament deDosrius.

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva...per l’elevada participació de la població i del CEIP i el SES, també perquè El

Roure, en ser un col·lectiu força autònom i amb uns objectius ben clars, ha sabutaprofitar els recursos locals a l’abast.



14. S’hauria d’haver tingut en compte...encara no tenim prou dades d’indicadors ni tampoc no ha passat prou temps

per poder fer-ne una valoració global.

15. Amb vista al futur, caldria millorar... adequar el ritme de treball entre les entitats impulsores.

16. Més informació a:El Roure, Plataforma d’acció ambiental http://elrouredosrius.wordpress.com/Associació Hàbitats- Projecte Rius http://projecterius.org






AIGUAFREDAIniciativa d’adopció de rius promoguda per una entitat local en un estadi inicial.

1. Nom del projecte: Projecte d’adopció de rius d’Aiguafreda: rehabilitació ambiental i revaloració

social de la riera de Martinet.

2. Entitat o entitats impulsores: Associació Martinet, Grup de Defensa Fluvial i Associació Hàbitats-Projecte

Rius.

3. Altres agents vinculats:Club excursionista d’Aiguafreda i Sant Martí, Ajuntament d’Aiguafreda, finca

el Saüc, oficina tècnica del Parc Natural del Montseny (Diputació de Barcelona),Consorci per a la defensa de la conca del Besòs, CEIP La Muntanya.


5. Localització de l’àrea del projecte:Riera de Martinet (Vallès Oriental, Barcelona) (conca del Besòs) al seu pas

per Aiguafreda, comarca del Vallès Oriental, Barcelona.

6. Extensió: El tram d’actuació té uns 2,9 km, des de la zona del Muntanyà fins a la con-

fluència de la riera amb el riu Congost.

7. Tipus d’actuació:Rehabilitació ambiental i revaloració social de la riera de Martinet.

8. Període d’execució del projecte:La proposta d’adopció va sorgir a principis del 2008 i s’ha estructurat inicial-

ment a cinc anys

9. Actuacions realitzades:Actualment el projecte es troba en la primera etapa. S’han fet reunions de

planificació, presentacions de la proposta i visites a l’espai. S’estan realitzantestudis de diagnòstic de l'estat de cada tram de l'àmbit d'actuació de la riera,complementada amb estudis de flora i fauna a l'espai fluvial i els hàbitats adja-cents, com ara en una part de la finca del Saüc.

S’han detectat incidències en alguns trams i s’ha proposat la recuperaciódels marges i la zona de ribera dels trams més degradats (neteja de brossa, con-trol d’espècies al·lòctones). Als trams ben conservats s’han proposat actuacionsde millora i conservació del bosc de ribera. També es crearà un itinerari senyalit-zat per canalitzar els visitants o usuaris de la riera.

També s’han iniciat ja els contactes i la negociació amb altres agents vinculats.

10. Pressupost aproximat del projecte:25.000 euros, incloent-hi l’assessorament d’experts i algun servei extern.


Material i maquinària per a les actuacions. XCT: dedicació d’hores en assessora-ment del Programa de Custòdia del Territori 2008 de l’ACA.

12. Font dels recursos:Entitats impulsores i XCT (assessorament). Possiblement, una petita partida

de l’Ajuntament per a la neteja popular. Possiblement, una part de la despesa dela senyalització anirà a càrrec del propietari. El Club excursionista també hi con-tribuirà.



13. Aquesta iniciativa ha estat positiva...per l’elevada motivació dels membres de l’Associació Martinet i els contac-

tes que tenen amb els diferents agents externs implicats.

14. S’hauria d’haver tingut en compte...acaben de començar i tot va força bé, la resposta ha estat positiva fins ara.

Hi ha, però, dificultats a l’hora de trobar finançament, perquè els estudis noentren en subvencions de l’ACA ni del Departament de Medi Ambient i Habitatgede la Generalitat de Catalunya (DMHA), i hi ha subvencions que ja estan demana-des per a altres projectes de les entitats impulsores.

15. Amb vista al futur, caldria millorar...la base documental i de recursos, per tal de poder avançar feina i preparar o

adequar el plantejament de les propostes al possible finançament disponibleactualment.

16. Més informació a:Associació Martinet, Grup de Defensa Fluvial. http://rierademartinet.blogspot.comAssociació Hàbitats-Projecte Rius http://projecterius.org

Font: Associació Hàbitats i DiegoSendino.



BALAGUER. SOTS DE VALLFOGONA.Iniciativa de custòdia promoguda per una associació d’àmbit local amb recursospropis.

1. Nom del projecte: Sots de Vallfogona

2. Entitat o entitats impulsores: La Bassa Roja

3. Altres agents vinculats:L’Ajuntament del municipi.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Acord verbal o de cessió d'ús amb algunes finques.

5. Localització de l’àrea del projecte: Espai de ribera a Vallfogona de Balaguer.

6. Extensió: 10ha (unes 1,2 amb acord de custòdia)

7. Tipus d’actuació:Millora ambiental de la zona de ribera i d'adaptació a l'ús públic.

8. Període d’execució del projecte:La majoria d'acords són per a temps indefinit (verbal i cessió d'ús), i també

hi ha finques en propietat.

9. Actuacions realitzades:Recuperació d'una bassa, actuacions de neteja, construcció d'un mirador

sobre el riu amb fustes de palot.

10. Pressupost aproximat del projecte: No en té.

11. Recursos (materials, humans i econòmics):Entitat impulsora: dedicació d’hores i recursos materials i humans propis.

Material i maquinària per a les actuacions.

12. Font dels recursos:Els propis de l'entitat i dels socis.

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva... perquè ha pogut aturar l'expropiació de l'espai i la seva venda a una empre-

sa d'àrids.

14. Amb vista al futur, caldria millorar... la participació de l'Ajuntament per delimitar les finques i el suport a les

activitats de l'entitat.

15. Més informació a:La Bassa Roja http://usuarios.lycos.es/labassarojaXarxa de Custòdia del Territori-XCT (XCT) http://custodiaterritori.org



LLUÇÀIniciativa de custòdia fluvial promoguda per una organització dedicada a larecerca i a la divulgació amb la col·laboració de propietaris i entitats.

1. Nom del projecte: Projecte de restauració i custòdia del torrent i pantà de Garet, Lluçà

(Lluçanès). Conca del riu Llobregat.

2. Entitat o entitats impulsores: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter.

3. Altres agents vinculats:El gestor de la finca, Fundació Territori i Paisatge (Obra social de Caixa

Catalunya) i Catalunya Ràdio, Agència Catalana de l’Aigua, Consorci del Lluçanès,Ajuntament de Lluçà, Xarxa de Custòdia del Territori.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Acord de custòdia.

5. Localització de l’àrea del projecte:Torrent i pantà de Garet a la finca de Garet, al municipi de Lluçà, Lluçanès

(Osona).

6. Extensió: Unes 12ha.

7. Tipus d’actuació:Conservació i millora del torrent i pantà de Garet i el sistema agroforestal

circumdant per tal d’aconseguir la conservació i rehabilitació de l’estat ecològicdel pantà i dels hàbitats aquàtics i riberencs del torrent, compaginant-hi activitatsturístiques rurals, agràries i forestals sostenibles.

8. Període d’execució del projecte:L’acord de custòdia entre la propietat de la finca i el CERM – MIT s’ha signat

per un període de deu anys. Les actuacions de restauració s’han realitzat durantel període d’un any (des de mitjans de l’any 2007 fins a mitjans del 2008). Estàprevist que durant els deu anys d’acord es realitzin actuacions de seguiment,manteniment i de difusió i sensibilització ambiental.

9. Actuacions realitzades:- Reconstitució de la morfologia del torrent aigua amunt i avall del pantà.- Col·locació d’abeuradors per a bestiar fora de les ribes del torrent i el pantà.- Restauració de la vegetació de ribera; reg per degoteig els primers anys.- Col·locació de tanques per evitar l’entrada del bestiar a la zona de ribera.- Campanya d’informació ciutadana i informació pública.- Estudis del poblament de peixos i crancs i propostes de millora.- Seguiment de l’estat ecològic i avaluació socioambiental del projecte de

restauració i l’acord de custòdia.

10. Pressupost aproximat del projecte:66.522,50 + IVA (any 2008).


Material i maquinària per a les actuacions

12. Font dels recursos:- Actuacions de restauració del torrent i rehabilitació del pantà: subvenció

per a la realització d’actuacions de gestió, conservació i recuperació d’espais flu-vials l’any 2007 al projecte.



- Plantació d’espècies de bosc de ribera autòctones: Fundació Territori i Paisatge–Caixa Catalunya i Catalunya Ràdio dins el marc de la campanya“Plantem el futur”.

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva... perquè ha permès donar a conèixer les iniciatives de custòdia del territori

en l’àmbit privat, dissortadament poc freqüents al nostre territori. També, perconservar i millorar la qualitat d’un ecosistema fràgil com el torrent i pantà deGaret i el seu entorn. Finalment, cal destacar els lligams i les sinèrgies que escreen en la realització d’actuacions amb una quantitat tan àmplia d’agents quehan col·laborat en la seva realització.

Hauríem d’haver tingut en compte la implicació de les finques veïnes pelque fa al camí d’accés a l’espai, i també pel que fa a la informació del projecterealitzat.

14. Amb vista al futur, caldria millorar...la implicació de les finques veïnes pel que fa al camí d’accés a l’espai, i

també pel que fa a la informació del projecte realitzat.

15. Més informació a:Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter (CERM-

MIT):HTTP:// www.mitmanlleu.org/Consorci del Lluçanès: http://consorci.llucanes.cat/Gestor de la finca La Font.

Font: CERM–MIT.



TORELLÓIniciativa de custòdia fluvial promoguda per un ajuntament i un centre d’estudisamb la col·laboració d’altres entitats locals.

1. Nom del projecte: Projecte de rehabilitació ambiental i custòdia de la Bardissa (confluència

dels rius Ter i Ges a Torelló, Osona).

2. Entitat o entitats impulsores: Ajuntament de Torelló i Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu

Industrial del Ter (CERM-MIT).

3. Altres agents vinculats:Consorci de la Vall del Ges, Orís i el Bisaura, Agrupament escolta Comte

Jofre i Verge de Rocaprevera de Torelló, Projecte Rius, Escoles de Torelló, XCT.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Acord de custòdia.

5. Localització de l’àrea del projecte:La Bardissa es troba al nucli urbà de Torelló, a la confluència entre els rius

Ges i Ter.

6. Extensió: 2,15 ha.

7. Tipus d’actuació:Rehabilitació ambiental de la zona de la Bardissa de Torelló per evitar que

l’ús públic de l’espai representi una degradació de l’entorn natural.

8. Període d’execució del projecte:El projecte executiu s’ha dut a terme des de mitjans de l’any 2006 i fins a

l’any 2008. L’acord entre la propietat de la finca i l’Ajuntament de Torelló s’ha sig-nat per deu anys. Està previst que a partir d’ara es realitzin actuacions de segui-ment i manteniment de les actuacions realitzades.

9. Actuacions realitzades:- Eliminació d’una zona d’emmagatzematge de contenidors.- Canvi d’ubicació d’un hort que hi havia a l’interior de l’espai.- Adequació de la zona d’horts circumdants a l’espai.- Esbardissada i tala d’arbres d’espècies introduïdes i de la plantació de pollancres.- Extracció de residus sòlids del conjunt de l’espai.- Eliminació dels punts de pesca de dins de l’espai.- Revegetació de riberes amb peus arboris d’espècies de bosc de ribera autòctons.- Col·locació de tanques per regular l’entrada.- Disseny, creació i instal·lació de panells informatius.- Realització d’una jornada de revegetació amb voluntariat.- Campanya d’informació i sensibilització ambiental a la població.- Actuacions de manteniment i seguiment.

10. Pressupost aproximat del projecte:36.636,10 + IVA (l’any 2007)


Material i maquinària per a les actuacions, personal de tallers d’ocupació, suportde mitjans de comunicació locals.



12. Font dels recursos:Un 70% dels recursos s’han obtingut a través d’una subvenció per a la rea-

lització d’actuacions de gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials de l’any2006 de l’ACA. L’ajuntament de Torelló ha assumit la part no subvencionada perl’Agència Catalana de l’Aigua de les actuacions (un 30% de les despeses).

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva... perquè ha permès donar valor a un espai natural amb un alt valor ecològic

als habitants de Torelló i de la comarca d’Osona en general. Al mateix temps,també es dóna a conèixer i es fa difusió de l’activitat de les entitats promotores del’acord.

14. S’hauria d’haver tingut en compte... la implicació de l’associació de pescadors en aquest projecte.

15. Amb vista al futur, caldria millorar... la relació amb l’associació de pescadors de Torelló i altres entitats que

puguin estar vinculades amb aquest espai i la seva continuació riu amunt i avalldel riu Ter.

16. Més informació a:Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter (CERM-

MIT) http:// www.mitmanlleu.org/

Font: CERM-MIT



TREMPIniciativa de custòdia promoguda per una associació d’àmbit local amb lacol·laboració d’organismes públics.

1. Nom del projecte: Millora de l'entorn de la zona humida de les Salades.

2. Entitat o entitats impulsores: Lo Trencalòs, associació naturalista del Pallars Jussà.

3. Altres agents vinculats:Ajuntament de Tremp, Associació naturalista Lo Trencalòs i Consell

Comarcal del Pallars Jussà.

4. Tipus de compromís o acord de col·laboració:Col·laboració en la gestió de les finques de propietat de l'Ajuntament de

Tremp.

5. Localització de l’àrea del projecte:Zona humida de les Salades, al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a l'al-

tura de Palau de Noguera i Puigcercós. Municipi de Tremp, comarca del PallarsJussà, Lleida.

6. Extensió:

7. Tipus d’actuació:Condicionament d’infraestructures d'ús públic, plantació d'arbres de ribera,

instal·lació de caixes niu per ocells i quiròpters.

8. Període d’execució del projecte:L'acord de custòdia amb l'Ajuntament de Tremp es va signar al juny del

2006, i era un acord marc per col·laborar en la gestió de les finques de la sevapropietat. Les obres a la zona humida de les Salades es van realitzar el primertrimestre del 2008 per una qüestió de disponibilitat pressupostària.

9. Actuacions realitzades:Condicionament d'un itinerari de natura que segueix el riu Noguera

Pallaresa de Tremp a Cellers, i passa pel mig de la zona humida de les Salades;construcció d'un mirador i un cartell interpretatiu al marge d'una de les bassesde les Salades; construcció d'una àrea de pícnic amb tres taules de pedra vora elmirador; plantació de 90 arbres de ribera (àlbers i verns); instal·lació de caixesniu per a ocell insectívor i per a quiròpter a l'entorn de la zona humida.

10. Pressupost aproximat del projecte:25.000 euros.

11. Recursos (materials, humans i econòmics):A banda de les empreses constructores de les infraestructures d'ús públic,

en la plantació d'arbres i la col·locació i revisió de les caixes niu hi ha intervingutvoluntariat.

12. Font dels recursos:Departament de Medi Ambient i Habitatge. Ajuts en Espais Naturals

Protegits.

13. Aquesta iniciativa ha estat positiva... per donar a conèixer l'important patrimoni del riu Noguera Pallaresa i la

zona humida de les Salades entre la població local, cosa que ha fet augmentar elrespecte i l'estima cap als ecosistemes aquàtics de la zona.



14. Amb vista al futur, caldria millorar... el projecte, amb l’ampliació de la zona d'actuació cap a nous sectors de la

zona humida de les Salades amb un important valor ecològic i paisatgístic.

15. Més informació a: Associació Naturalista del Pallars Jussà Lo Trencalòs:

http://lotrencalos.blogspot.com/

Font: Lo trencalòs.



Glossari de conceptes i acrònims

Bioacumulació és la concentració creixent d’una substància en els organismes viusexposats a aquella substància (generalment tòxica) en funció del temps.

Bioconcentració és la tendència d’algunes substàncies a concentrar-se en els organis-mes vius.

Biodiversitat és el conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d'unaregió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit, d’acord amb la definició de l’EnciclopèdiaCatalana.

Bioindicadors són aquells organismes vius utilitzats per detectar canvis en l'ambient iper determinar i avaluar l'índex de contaminació de l'atmosfera i de l'aigua. La presènciao absència d’aquests organismes ens informa de la qualitat ambiental de l’ecosistema.Els grans grups de bioindicadors són les algues, alguns microorganismes, alguns grupsde macroinvertebrats, peixos, amfibis, rèptils i ocells.

Cicle hidrològic o cicle de l’aigua és la circulació de l’aigua al nostre planeta, de maneracontínua, en diferents estadis: evaporació, condensació, precipitació, escorrentia, infiltra-ció.

Conca hidrogeològica és la superfície de terreny que inclou el riu i tots els seus afluents,des del seu naixement fins a la seva desembocadura al mar, i els ecosistemes terrestrescircumdants, incloent-hi les aigües subterrànies.

Conca hidrogràfica (o fluvial) és la superfície de terreny que inclou el riu (principal) itots els seus afluents (anomenats també tributaris), des del seu naixement fins a la sevadesembocadura al mar, i els ecosistemes terrestres circumdants.

Divisòria d’aigües és la línia que separa una conca d’una altra, és a dir, la línia d’inter-secció entre dos vessants que separa les aigües que s’escolen cap a un riu de les ques’escolen cap al riu de l’altre costat.

DMA és l’abreviatura de Directiva Marc de l’Aigua. (Vegeu també el capítol 4 i els annexos).

DPH (domini públic hidràulic) és el conjunt de les aigües continentals superficials i sub-terrànies renovables, les lleres de corrents naturals contínues i discontínues, els llits dellacs i llacunes o embassaments superficials a la llera pública i els aqüífers subterranis.Vegeu capítol 6.

Ecosistema és una unitat funcional constituïda per un biòtop (condicions ambientals isubstrat físic) i els organismes que hi habiten i que s’interrelacionen.

Embassament és un llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el cursd'un riu o recréixer un llac per mitjà d'una gran resclosa. Els embassaments són regu-lats artificialment.

Escolament superficial és la part visible dels cursos d’aigua. Se’l considera un dels pro-cessos del cicle de l’aigua, ja que és la part d’aigua que es desplaça per la superfície.

Espai fluvial és zona ocupada per la llera pública i els terrenys de titularitat privada opública que l’envolten i que integren el corredor biològic associat al riu, la vegetació deribera i la zona inundable.

12



Estiatge és la disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada, en gene-ral a l’estació estival. Durant el període d’estiatge el cabal és anormalment baix i, fins itot, pot arribar a desaparèixer.

Eutrofització és el procés d'acumulació de sals minerals nutrients (especialment nitrats)a les aigües d'un llac o d'un pantà, que comporta un creixement massiu de certs orga-nismes, fonamentalment algues. L’excés de nutrients pot acabar exhaurint l’oxigen del’aigua (anòxia). Quan s’arriba a aquesta situació, la matèria comença a descompondre’sper vies metabòliques anaeròbies (sense consum d’oxigen), que alliberen substànciescom ara àcid sulfhídric, metà o compostos ferrosos que confereixen a l’aigua mala olor imal gust.

FBILL és l’abreviatura de Foix, Besòs i Llobregat. És la versió revisada de l’índex biològicBILL, desenvolupat per la Universitat de Barcelona, específic per a rius mediterranis.Aquest índex fa servir els organismes macroinvertebrats (com ara insectes o cargolinsde mida > 250 micres) com a indicadors de la qualitat de l’aigua. Dóna un valor de quali-tat que fluctua entre 0 (Q pèssima) i 10 (Q excel·lent), depenent de les espècies triadescom a indicadores i el nombre d’espècies diferents que s’hi trobin.

Hàbitat és el lloc en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu o d’una comunitat d’és-sers vius que es caracteritza per un conjunt determinat de condicions ambientals.L’hàbitat és el resultat de la interacció de factors edàfics, climàtics, antropogènics, biò-tics, etc.

Helòfits són plantes superiors que es troben en el primer cinturó de vegetació de la zonalitoral de llacs i llacunes, format per plantes emergides capaces de suportar períodesprolongats d’inundació. Han de tenir les arrels cobertes d’aigua.

Hidròfits són plantes superiors que es desenvolupen en medis inundats de manera per-manent.

IBMWP. Iberian BioMonitoring Water Party: Índex biològic de qualitat de l’aigua. Serveixper determinar l’estat ecològic dels rius de la Península Ibèrica, a través de la valoracióde la comunitat de macroinvertebrats aquàtics.

Índex ECOSTRIMED. ECOlogical STatus RIver MEDiterranean: Índex de la metodologiaECOSTRIMED de mostreig i determinació de l'estat ecològic dels rius mediterranis.Pretén fer una valoració global de tot l’ecosistema fluvial incloent-hi la ribera i la qualitatde les aigües. Ha estat desenvolupat per la Universitat de Barcelona.

Índex QBR. Índex de qualitat del bosc de ribera que serveix per determinar l’estat delsecosistemes de ribera. Ha estat desenvolupat per la Universitat de Barcelona.

Macròfits són plantes superiors que viuen en els ecosistemes aquàtics. Ex. canyís, llirid’aigua.

Macroinvertebrats aquàtics són un conjunt d'invertebrats que habiten en ambientsaquàtics o que hi passen gran part del seu cicle. La presència o absència d'alguns gène-res de macroinvertebrats ens poden servir per determinar la qualitat de l'aigua dels eco-sistemes fluvials. (Vegeu bioindicadors).

Massa d’aigua és aquell volum clarament diferenciat d’aigües subterrànies. També esrefereix a la part diferenciada i significativa d’aigua superficial, com un llac, un embassa-ment, un corrent, riu o canal, i part d’un corrent, riu o canal, unes aigües de transició oun tram d’aigües costaneres. Vegeu també el capítol 6.

Oligotròfic és l’estadi en què es troben les aigües, com les d’alguns llacs o embassa-ments, quan els nutrients són limitats. En aquests casos es considera que el sistemaestà en equilibri, de manera que l’aigua manté la seva transparència i la producció de lesalgues no esgota l’oxigen de l’aigua.



QRISI. Índex simplificat de l’índex de qualitat del bosc de ribera, QBR: Índex utilitzat pelProjecte Rius per determinar l’estat de conservació del bosc de ribera. (Vegeu més infor-mació a la bibliografia i al capítol d’adreces d’interès.)

Règim fluvial és el conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu oen un grup de rius.

Riu és un sistema natural complex on l’aigua corre pendent avall un cert temps desprésde la pluja i, si la conca és prou gran, s’hi pot formar un corrent permanent alimentattant per les aigües d’escolament superficial com per les aigües subterrànies. També esdefineix com un corrent d’aigua que pot ser més o menys continu.

Xarxa tròfica és el conjunt de relacions de producció i obtenció d’aliments que s’esta-bleixen entre els organismes d’un ecosistema.

Acrònims utilitzats en aquest manual

ACA: Agència Catalana de l’AiguaCHE: Confederación Hidrográfica del EbroDMA: Directiva Marc de l’AiguaDPH: Domini Públic HidràulicECOSTRIMED: ECOlogical STatus RIver MEDiterranean (estat ecològic dels rius mediter-ranis)FBILL: Foix, Besòs i LlobregatIBMWP: Iberian BioMonitoring Water Party (grup de bioseguiment de l’aigua a laPenínsula Ibèrica)ONL: Organització sense ànim de lucrePR: Projecte RiusQBR: Qualitat del Bosc de RiberaUE: Unió EuropeaXCT: Xarxa de Custòdia del Territori



Bibliografia

Macroinvertebrats

ALBA-TERCEDOR, J. (1996). “Macroinvertebrados acuáticos y calidad de las aguas de losríos”. IV Simposio del Agua en Andalucía (SIAGA). V2: 203-213. Almería: EEZAVegetació de ribera

IBÁÑEZ, C.; PRAT, N.; CANICIO, A. i CURCÓ, A. (1999). El delta del Ebro, un sistema ame-nazado. Bilbao: Bakeaz

IBERO, C. (1998). “Setos, linderos y sotos de ribera en tierras agrarias”. Suplementmonogràfic del núm. 22 de Pulso Agrario. Madrid: Banco Central Hispano

JIMÉNEZ MUR, P.J. (comp.) (2000). Recull de ponències de les I Jornades sobre estratè-gies per a la conservació i restauració del bosc de ribera a Flix, 30 setembre, 1 i 2 d’octu-bre de 1999. Flix: Grup de Natura Freixe i Ajuntament de Flix

MARTÍNEZ GIL, F.J. (1997). La nueva cultura del agua en España. Bilbao: Bakeaz

MUNNÉ, A.; SOLÀ, C. i PRAT, N. (1998). “QBR: Un índice rápido para la evaluación de lacalidad de los ecosistemas de ribera”. Núm. 175 de Tecnología del Agua: 20-37. Biscaia:Elsevier Información Profesional

PETTS, G. i CALOW, P. (1996). River Restoration. Oxford: Blackwell Science.

SCHMIDT, G i OTAOLA-URRUTI, M. (2002). Aplicación de técnicas de bioingeniería en larestauración de ríos y riberas. Madrid: CEDEX, Ingeniería civil

SUÁREZ, M.L. i VIDAL-ABARCA, M.R. (2000). “Aplicación del índice de calidad del bosquede ribera, QBR (Munné et al., 1998) a los cauces fluviales de la cuenca del río Segura”.Núm. 201 de Tecnología del Agua: 33-45. Biscaia: Elsevier Información Profesional

SUÁREZ, M.L.; VIDAL-ABARCA, M. R.; SANCHEZ, M.; ALBA-TERCEDOR, J.; ÁLVAREZ, M.;AVILES, J.; BONADA, N.; CASAS, J.; JÁIMEZ, P.; PARDO, I.; PRAT, N.; SALINAS, M.J.;TORO, M. i VIVAS, S. (en premsa). “Las riberas de los ríos mediterráneos y su calidad: Eluso del índice QBR”. Limnética: 135-148. Barcelona: Departament d'Ecologia. Facultat deBiologia. Universitat de Barcelona

Ecologia fluvial, mètodes de monitoratge i índexs biològics

ALBA-TERCEDOR. J. i SÁNCHEZ-ORTEGA, A. (1988). “Un método rápido y simple paraevaluar la calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell” (1978).Núm. 4 de Limnética: 51-56. Barcelona: Departament d'Ecologia. Facultat de Biologia.Universitat de Barcelona

ALLAN, D. (1995). Stream ecology. Structure and function of running waters. Oxford:Chapman & Hall

GARCÍA DE JALÓN, D. i SCHMIDT, G. (coord.) (1995). Manual práctico para la gestión sos-tenible de la pesca fluvial. Madrid: Asociación para el Estudio y Mejora de los Salmónidos(AEMS)

PRAT, N. (1993). “El futuro de los ríos españoles: secos o contaminados”. Al mes defebrer de Quercus: 22-24. Madrid: Editorial América Ibérica

13



PRAT, N.; RIERADEVALL. M.; MUNNÉ, A.; SOLÀ, C. i BONADA, N. (1999). “La qualitat eco-lògica del Llobregat, el Besòs i el Foix. Informe 1997”. Núm. 6 d' Estudis de la QualitatEcològica dels Rius. Barcelona: Àrea de Medi Ambient de la Diputació

PRAT, N.; RIERADEVALL.; M., MUNNÉ, A.; SOLÀ, C. i CHACÓN, G. (1997). “La qualitatecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix. Informe 1996”. Núm. 2 d' Estudis de laQualitat Ecològica dels Rius. Barcelona: Àrea de Medi Ambient de la Diputació

Participació ciutadana en temes de gestió de conques

AGUILERA- KLINK, F. (2002). Los Mercados del Agua en Tenerife. Bilbao: Bakeaz

ARROJO, P. (2003). El Plan Hidrológico Nacional. Una cita frustrada con la historia.Madrid: Integral. RBA Ediciones

ARROJO, P. (coord.) (2004). El Agua en España. Propuestas de Futuro. Madrid: Edicionesdel Oriente y del Mediterráneo

ARROJO, P. (2005). Lo público y lo privado en la gestión del agua. Madrid: Ediciones delOriente y del Mediterráneo

BARREIRA, A. i SÁNCHEZ-ULLOA, A. (2000). “La evolución de la propuesta de DirectivaMarco del Agua”. FABRA, A. i BARREIRA, A. (eds): La Aplicación de la Directiva Marco delAgua en España: Retos y Oportunidades : 13-45. Madrid-Barcelona, InstitutoInternacional de Derecho y Medio Ambiente

BLANCO, I. i COSTEJÀ, M. (2004). Guía para la puesta en marcha de mecanismos de par-ticipación. Al núm. 33 de Serie Programa Marco Ambiental. Bilbao: IHOBE SociedadPública de Gestión Ambiental. Gobierno Vasco

BOOS, F.; EXNER A. i HAITGE, B. (1997). “Las redes sociales son distintas”. Al núm. 4 dePerspectivas de Gestión : 4-12. Barcelona: Universitat de Barcelona

BRESSERS, H.; KUKS S. (eds.) (2004). Integrated Governance and Water River BasinManagement. Conditions for Regime Change towards sustainability. Dordrecht-Boston-London: Kluwer Academic Publishers

DE LA RIVA. (2002). El Tercer Sector visto desde dentro. La renovación de las ONG y losretos de la exclusión social. Barcelona: Fundació Esplai

ESTEVAN, A. i NAREDO, J.M. (2004). Ideas y propuestas para una nueva política del aguaen España. Bilbao: Bakeaz.

European Declaration for a “New Water Culture”. Fundación Nueva Cultura del Agua:www.unizar.es/fnca/euwater

FONT, J. i BLANCO, I. (2003). “Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis:qui, com i perquè?”. Núm. 9 de Papers de Participació Ciutadana. Barcelona: Diputacióde Barcelona.

FONT, N. i J. SUBIRATS (coords.) (2000). Local y sostenible. Barcelona: Icària.

FONT, N. (1998). Democràcia i Participació Ciutadana. Algunes Experiències Innovadores.Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

FONT, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y Decisiones Públicas. Barcelona. Ariel CienciaPolítica.

FANTOVA, F. (2001). La gestión de organizaciones no lucrativas. Madrid: Ed. CCS.



FUNTOWICH, S. i RAVETZ, J.R. (1993): Epistemología Política. Ciencia con la Gente.Buenos Aires: Centro Editor de América Latina.

HERAS, F. (2002). EntreTantos. Guía práctica para dinamizar procesos participativossobre problemas ambientales y sostenibilidad. Navarra: Gea scl

KASEMIR, B.; JÄGER, J.; JAEGER, C. i GARDNER, M.T. (eds.) (2003). Public Participationin Sustainability Science. A Handbook. Cambridge: Cambridge University Press

OLIVEIRA, H.T. (2002). “Potencialidades do uso educativo do conceito de bacia hidrográfi-ca em programas de Educação Ambiental”. En: Schiavetti, A.; Camargo, A.F.M. (eds.)Conceito de Bacias Hidrográficas: teoria e aplicações. Ilhéus: 125-139. Säo Paulo: EDI-TUS/UESC

MARTÍNEZ GIL, F.J. i JIMÉNEZ TORRECILLAS, N. (2003). “La Nueva Cultura del Agua:hacia un modelo sostenible de gestión hídrica”. Al núm. 105-106 de la Revista de CulturaAragonesa ROLDE. Saragossa: Rolde de Estudios Aragoneses

NAREDO, J.M. (2003). “La encrucijada de la gestión del agua en España”. Dossier: “Elagua: un despilfarro interesado”. Núm. 57 d' Archipiélago: 17-33. Barcelona: Ed.Archipiélago

PAVÓN, D.; VENTURA, M.; RIBAS, A.; SERRA, P.; SAURÍ, D. i BRETON F. (2002). “Land usechange and socio-environmental conflict in the Alt Emprodà country (Catalonia, Spain)”.Núm. 54 de Journal of Arid Environments: 343-552. Nord Amèrica: Elsevier. AcademicPress

PRAT, N. i ESTEVAN, A. (2004). “Conveni FNCA-ACA”. Barcelona (informe inèdit)

PUJOL, P. (2003). Entorn en transformació i Tercer Sector. Capacitats organitzatives,prestació de serveis i rol polític. El cas de les associacions per la lluita contra l'exclusiósocial a Catalunya. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament deCiència Política i Dret Públic

RIBAS, A; ROSET, D. i VENTURA, M. (1998). “Los cambios de uso del agua en el AltEmpordà (Girona): estrategias de gestión y conflictividad de usos”. Comunicació presen-tada al Congrés sobre Planificació i Gestió d’Aigües. Saragossa (publicació en CD)

SABATÉ, X.; BESORA, X. i ROMERO-LENGUA, J. (2007). “Confluint en la cura de l’aigua;reflexions sobre l’encaix de la custòdia del territori i la Directiva marc de l’aigua”. Vic:document inèdit de la Xarxa de Custòdia del Territori

SAURÍ, D.; DEL MORAL, V. (2001). “Recent development in Spanish Water Policy.Alternatives and Conflicts and the end of the hydraulic age”. Núm. 32 de Geoforum: 351-362. Nord Amèrica: Elsevier. Academic Press

SAURÍ, D.; ROSET, D.; RIBAS, A. i PUJOL, P. (2001). “The ‘escalator effect’ in flood policy:the case of the Costa Brava, Catalonia, Spain”. Núm. 21 d' Applied Geography: 127-143.Nord Amèrica: Elsevier. Academic Press

SUBIRATS, J. (1997). “Democràcia: Participació i Eficiència”. Núm. 6 de Revista de ser-veis personals locals : 4-17. Barcelona: CIFA

SUBIRATS, J. (2001). “Nuevos mecanismos participativos y democracia: promesas y ame-nazas”. FONT, J. (coord.). Ciudadanos y Decisiones Públicas. Barcelona: Ariel CienciaPolítica

SUBIRATS, J. i altres (2001). Experiències de Participació Ciutadana en els MunicipisCatalans. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.



SUBIRATS, J. (2004). “Ciencia y ciudadanía en la nueva cultura del agua. Proceso decambio y participación social”. IV Congreso Ibérico sobre Gestión y Planificación deAguas. Tortosa: FNCA

TÀBARA, J.D. (1999). “Acció ambiental. Aprenentatge i participació vers la sostenibilitat”.Al núm. 4 de Monografies d’Educació ambiental. Illes Balears: Di7 edició

TÀBARA, J.D. (2003). “Participación cualitativa y evaluación integrada del MedioAmbiente. Aspectos metodológicos en cuatro estudios de caso”. Núm. 42 de Documentsd’Anàlisi Geogràfica :183-213. Barcelona: Universitat de Girona i Universitat Autònoma deBarcelona

TÀBARA, J.D.; SAURÍ, D., RIBAS, A.; BAYÉS, C.; PAVON, D. i MAESTU, J. (2004a). TheMuga River Basin Case Study Catalonia, Spain. HarmoniCOP version 1.2. HarmoniCOPproject document

TÀBARA, J.D., SAURÍ, D. (eds.) (2004b). Stakeholders report on: The Muga river basin.Catalonia, Spain. HarmoniCOP project document

UE. Directiva marc de l’aigua. Directiva 2000/60/CE de 23 d’octubre, del ParlamentEuropeu i del Consell Europeu

TAPIAS, D., MORRAL, N. i RIERADEVALL, M. (2004). Guia per a la Inspecció de Rius.Barcelona: Associació Hàbitats-Projecte Rius

TAPIAS, D. (coord) (2001). Manual de consulta per a l’Adopció de Rius. Barcelona:Associació Hàbitats-Projecte Rius

VENTURA, M.; RIBAS, A. i SAURÍ, D. (2000). “Gestión del agua y conflictividad social en lacuenca del río Muga (Alt Empordà)”. Núm. 38 de Geographicalia : 59-75. Saragossa:Universidad de Zaragoza

VILLASANTE, T.R.; MONTAÑÉS, M. i MARTÍ, J. (coords.) (2002). “La investigación socialparticipativa”. Construyendo ciudadanía 1. España: El Viejo Topo

YOUNG, S.R. (1996). Promoting participation and Community-based Partnerships in thecontext of Local Agenda 21: A report for practitioners. Manchester: ManchesterUniversity

Restauració fluvial

GONZÁLEZ DEL TÁNAGO, M. i GARCIA DE JALÓN, D. (2001). Restauración de ríos y ribe-ras. Fundación Conde el Valle de Salazar. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa

MASSANÈS, R. i EVERS, A. (1999). Corredors Blaus i verds. Manual de restauració deriberes fluvials. Fundació Terra. Avinyó, Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

GONZÁLEZ DEL TÁNAGO, M. i GARCIA DE JALÓN, D. (2007). Restauración de ríos. Guíametodológica para la elaboración de proyectos. Madrid: Secretaría General Técnica deMedio Ambiente

Diversos autors (1998). Criteris per recuperar les riberes de les capçaleres de la concadel Besòs . Volum 3 dels Estudis de la qualitat ecològica dels rius. Barcelona: Diputacióde Barcelona



EINES EN L’ÀMBIT JURÍDICÍndex14.1 La legislació d’àmbit comunitari (UE) 9914.1 La legislació d’àmbit estatal (Estat espanyol) 10114.1 La legislació d’àmbit autonòmic (Catalunya) 10314.1 La legislació referent a denúncies i sancions en matèria d’aigües 10614.1 Regulació dels drets d’accés a la informació ambiental 10614.1 Regulació del Voluntariat ambiental 10814.1 Enllaços web d’interès 10914.1 Glossari 109

14.1 LA LEGISLACIÓ D’ÀMBIT COMUNITARI (UE)

DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA

Directiva 60/2000/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 23 d’octubre de 2000,relativa a l’establiment d’un marc comunitari d’actuació en política d’aigües

A final de l’any 2000, la Comissió i el Parlament Europeus van aprovar i publicarla Directiva marc en política d’aigües (DMA), coneguda també com a Directiva Marc del'Aigua. Posteriorment va ser transposada a l'ordenament jurídic estatal, el text refós dela Llei d'aigües 1/2001, de 20 de juliol, per l'article 129 de la Llei 62/2003, de 30 dedesembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31-12-2003).

Aquesta normativa europea intenta donar un marc d'actuació comuna sobre lagestió de l'aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea. L'aigua deixa de servista exclusivament com a recurs i és considerada com a element bàsic dels ecosiste-mes hídrics i part fonamental per al sosteniment d'una bona qualitat ambiental que,alhora, garanteix el recurs. En aquesta normativa, els aspectes biològics, i també elshidromorfològics, prenen rellevància en la diagnosi integrada de la qualitat, juntamentamb els ja tradicionalment emprats indicadors fisicoquímics i substàncies prioritàries ocontaminants tòxics i persistents (alguns de nova inclusió). La Directiva proposa la regu-lació de l'ús de l'aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenende suportar tipus diferents de pressions i impactes. D'aquesta manera, es pretén pro-moure i garantir l'explotació l’ús del medi de manera responsable, racional i sostenible.

La Directiva integra en un mateix àmbit de gestió (el districte de conca fluvial odemarcació hidrogràfica) les aigües subterrànies, les superficials epicontinentals i lescostaneres que estan influenciades per les aigües continentals d'aquest districte. Laimplantació correcta dels conceptes i les disposicions establertes per la Directiva esdevéun complex organigrama d'actuacions per aconseguir les eines necessàries i els criterisadients per a la nova gestió de l'aigua, basada en conceptes de sostenibilitat tant des delpunt de vista ambiental com econòmic, el manteniment dels recursos hídrics i la plenatransparència i participació ciutadana en els futurs plans i programes de gestió.

Trobareu més informació sobre la nova gestió de l’aigua i la participació al webde l’Agència Catalana de l’Aigua: http://aca-web.gencat.cat/aca

DIRECTIVA HÀBITATS

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació delshàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

L’any 1992 el Consell de les Comunitats Europees va aprovar la Directiva 92/43CEE, també coneguda com la Directiva Hàbitats. Des d’aquell moment, aquesta directiva

14



representa un dels instruments més importants en tota la Unió Europea per a la conser-vació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat en general.

L’objectiu principal de la Directiva Hàbitats és contribuir a garantir la biodiversi-tat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en elterritori de la Unió Europea (Art. 2.1). Cal destacar que la Directiva Hàbitats estableix elsvalors ecològics del territori comunitari com a factor clau a considerar en la planificaciói la instrumentació d’altres polítiques sectorials.

La Directiva fa possible la creació d’una xarxa ecològica coherent de zonesespecials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta Xarxa Natura 2000, té l’ob-jectiu principal de garantir el manteniment, o el restabliment, d’un estat de conservaciófavorable dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies en la seva distribuciónatural dins del territori de la Unió Europea. I per donar major coherència a aquestaxarxa es preveuen activitats en matèria de vigilància i seguiment, reintroducció d’espè-cies autòctones, introducció d’espècies al·lòctones, recerca i educació.

Segons la Directiva, la xarxa Natura 2000 es compon bàsicament de dos tipusd’espais, les zones especials de conservació (ZEC) i les zones d’especial protecció per ales aus (ZEPA), d’acord amb la directiva Aus:

a) Les ZEC són designades pels estats membres, però en primer lloc cal quela Comissió Hàbitats, d’acord amb els estat membres, classifiqui com a llocsd’importància comunitària (LIC) els espais proposats. El fet que un espaisigui designat com a ZEC indica que és un espai d’interès comunitari per ala conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de laDirectiva Hàbitats.

b) Les ZEPA són designades pels estats membres, i passen a formar part dela xarxa Natura 2000 automàticament. Un espai designat com a ZEPA indicael seu interès comunitari per a la conservació de les aus incloses l’annex Ide la Directiva Aus.

Aplicació a l’estat espanyol:

La transposició de la Directiva Hàbitats a l’estat espanyol es va fer mitjançant elReial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, que establia les mesures per garantir la con-servació dels hàbitats naturals, la flora i fauna silvestres, i donava carta legal a la XarxaNatura 2000.

Posteriorment, la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta elprogrés científic i tecnològic a la Directiva Hàbitats, es transposa a l’estat espanyol grà-cies al Reial Decret 1193/1998, de 7 de desembre, que modifica el Reial Decret1997/1995.

Trobareu més informació sobre la Xarxa Natura 2000 a:

Web del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (secció biodiver-sitat): http://www.mma.es

Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya: http://mediambient.gencat.cat/cat/

DIRECTIVA AUS

Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de lesaus silvestres

La Directiva Aus pretén la conservació a llarg termini de les espècies d’aus sil-vestres de la Unió Europea. Per això, estableix un règim general per a la protecció i lagestió de les aus, contemplant normes que obliguen a prendre les mesures necessàries



per a la preservació, manteniment o restabliment d’una diversitat i superfície suficientd’hàbitats per a totes aquestes. Preveu, entre d’altres, la creació de zones d'especialprotecció per a les aus (ZEPA), que garanteixin la conservació de les aus que s’inclouen al’annex I. (Vegeu la Directiva Hàbitats).

ALTRES NORMATIVES D’ÀMBIT COMUNITARI (UE) (relacionades amb la Directiva Marcde l’Aigua)

A) Prevenció d’inundacions:

Directiva d’inundacions (Directiva 2007/60/CE, de 23 d’octubre de 2007)

Cal destacar que en l’àmbit del territori català, el conjunt de mesures per a laprevenció d’inundacions, a més de tenir per objectiu l’acompliment de la DMAen relació a la mitigació dels efectes de les inundacions, serveixen com a baseper a l’elaboració del Pla de gestió del risc d’inundacions, previst en la Directivad’inundacions. Aquestes mesures s’implementaran en desenvolupament de laPlanificació d'espais fluvials (Vegeu la Llei d’Aigües a Catalunya).

B) Qualitat de les aigües:

Directiva 2006/7/CE, de 15 de febrer, relativa a la gestió de la qualitat de lesaigües de bany, a totes les zones protegides per ús recreatiu, i la Directiva2006/44/CE de 6 de setembre, relativa a la qualitat de les aigües continentalsque requereixen de protecció o millora per ser aptes per a la vida dels peixos.

Directiva europea 78/659/CEE, de 18 de juliol, relativa a la qualitat de les aigü-es continentals que requereixen protecció o millora per a ser aptes per al des-envolupament de les poblacions de peixos en aigües ciprinícoles.

Directiva 2006/11/CE, de 15 de febrer, relativa al control de la contaminaciócausada per determinades substàncies prioritàries vessades des de fonts ter-restres en el medi aquàtic (continental o costaner) i la Directiva 2008/15/CE, de16 de desembre, relativa a l'establiment de les normes de qualitat ambientalper les substàncies prioritàries i per altres contaminants amb l'objectiu d'asso-lir un bon estat químic de les aigües superficials. Aquestes dues directivesqueden incorporades en la DMA.

A les zones protegides per a la captació d’aigua destinada al consum humà, elsobjectius específics establerts no responen a l’aplicació de cap normativa, sinó a lanecessitat de garantir una qualitat suficient de l’aigua que la faci apta per a la seva pota-bilització.

Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, relativa al tractament de les aigües resi-duals urbanes.

En el cas de la contaminació d’origen agrari: Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigüesdavant de la contaminació per nitrats derivats de l’activitat agrícola, i laDirectiva 2006/118/CE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigüessubterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

14.2 LA LEGISLACIÓ D’ÀMBIT ESTATAL (ESTAT ESPANYOL)

LA LEY DE AGUAS (LA LLEI D’AIGÜES)

Llei 29/1985, de 2 d’agost de 1985, d’Aigües (BOE núm. 189, de 8-08-1985. Correcciód’errades, BOE núm. 243, de 10-10-1985).

Posteriorment modificada per la Llei 46/1999, de 13 de desembre, de modifi-cació de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües (BOE núm. 298, de 14-12-1999) i deroga-



da pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós dela Llei d’Aigües (BOE núm. 176, de 24-07-200).

La Llei d’Aigües (Llei 46/1999) es coneix popularment com a mercat de l’aigua,ja que permet la compra i venda d’aigua a nivell particular.

Per a la seva aplicació, es creen els Organismes de Conca (són els òrgans tèc-nics que vetllen per l’aplicació de la llei d’aigües).

Les conques intercomunitàries es regeixen pel Pla Hidrològic de la Conca del’Ebre i l’organisme competent és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i al sud deTarragona pel Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer i l’organisme competent és laConfederació Hidrogràfica del Xúquer.

Aquesta llei és desenvolupada per dos reglaments que en concreten aspectesgenèrics:

1. Reglament del Domini públic hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/86(BOE núm. 103, de 30-04-86)

2. Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i de la PlanificacióHidrològica, aprovat pel Reial Decret 927/88 (BOE núm. 209, de 31-08-88).

Posteriorment aquests reglaments són modificats per altres Reials Decrets.

1. El Reglament del Domini públic hidràulic es comenta al capítol 6, a l’apartatde l’espai fluvial.

2. Respecte del Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i de laPlanificació Hidrològica, podem destacar dos aspectes importants. El primer referènciaa la qualitat exigida a les aigües del domini públic, per al que s’estableixen 4 usos bàsicsde les aigües superficials i el segon, al disseny dels plans hidrològics.

Pel que fa als Plans Hidrològics la llei d’aigües exposa que la disponibilitat d’ai-gua ha de fer-se sense degradar el medi ambient en general i el propi recurs en particu-lar, fet que exigeix una prèvia planificació hidrològica. Aquesta planificació és constituïdapel Pla Hidrològic Nacional (àmbit estatal) i pels Plans Hidrològics de Conca (relatius acada conca particular, àmbit autonòmic).

a. El Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan HidrológicoNacional) és un document on es defineix la política hidràulica de l’Estat. Estracta d’un element fonamental en la llei d’aigües vigent, ja que constitueix unconjunt de mesures per ordenar i gestionar la demanda a tot l’Estat. Aquest Placonté les mesures necessàries per a la coordinació dels diferents PlansHidrològics de Conca, la previsió i condicions de les transferències de recursoshidràulics entre àmbits territorials pertanyents a diferents Plans Hidrològics deConca i les modificacions produïdes pels Plans Hidrològics de Conca i que afec-tin aprofitaments existents per abastaments a poblacions o regadius. b. Plans Hidrològics de Conca: A Catalunya, els plans hidrològics de conca s’a-proven pel Reial decret 1664/1998 (BOE núm. 191, de 11-08-98). Aquest Reialdecret es descriu les característiques de l’estat de l’any 1992 i es preveuen lessituacions per als anys 2002 i 2012. (Vegeu l’apartat de legislació d’àmbit auto-nòmic).

Llei d’Espais d’Interès Natural

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais d’Interès Natural, modificada pel Decret legislatiu11/1994 (DOGC núm. 1927 de 29-07-94) i posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 dejuliol, de mesures en matèria de medi ambient.

Aquesta llei té per objectiu protegir, conservar i gestionar i, si s’escau, restau-rar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals cata-lans, que hagin estat declarats com a tals per la Generalitat de Catalunya.



Per tant és una llei que fa referència únicament a aquests espais, que han estatdefinits i delimitats genèricament a través del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Aixídoncs, podrem atendre’ns a aquesta normativa sempre que el riu o tram de riu adoptatdiscorri per un d’aquests espais.

La llei també fa referència als estudis i plans necessaris per a la delimitació,regulació, ordenació i gestió dels espais naturals (Capítol I i III). En el cas de Catalunya,és el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. (Vegeu l’apartat de legislació d’àmbitautonòmic).

A banda de la figura d’Espai d’Interès Natural la llei estableix altres figures deprotecció, algunes de les quals ens poden ser útils en la nostra tasca de protecció delsrius, ja que les poden promoure a més de l’Administració de la Generalitat, les entitatslocals i els propietaris de terrenys afectats de forma individual o col·lectiva. Es tracta deles Reserves Naturals i els Parcs Naturals. (Vegeu les definicions al GLOSSARI d’aquestcapítol).

Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat

Aquesta llei, estableix el regim jurídic bàsic de la conservació, ús sostenible,millora i restauració del patrimoni natural i de la biodiversitat a l’estat espanyol, com apart del deure de conservar i dels objectius de garantir els drets de els persones a unmedi ambient adequat per al seu benestar, salut i desenvolupament.

Cal destacar especialment que aquesta norma reconeix per primera vegada lacustòdia del territori com una eina per conservar la natura i estableix que les adminis-tracions públiques han de fomentar la custòdia del territori (article 72.1) i, específica-ment, han de regular els mecanismes i les condicions per incentivar acords de custòdia(art. 73.1).

El Consell estatal de patrimoni natural i biodiversitat, creat l’any 2009 arran d’a-questa llei, contempla la participació d’un representant de les entitats de custòdia en elseu si.

ALTRES NORMES LEGALS D’ÀMBIT ESTATAL

Decret 114/1988 d’avaluació d’impacte ambiental

En el seu annex aquest decret indica quins projectes públics i privats hauran desotmetre’s a una avaluació d’impacte ambiental, què han de contenir els estudis d’im-pacte ambiental i quina és la tramitació necessària.

És important tenir en compte el procediment d’avaluació d’impacte ambientalquan aquests projectes puguin afectar el riu que nosaltres adoptem.

Llei 3/1988 de protecció d’animals

La llei pretén recollir tots els principis de respecte, defensa i protecció dels ani-mals que figuren en els tractats i convenis internacionals.

14.3 LA LEGISLACIÓ D’ÀMBIT AUTONÒMIC (CATALUNYA)

La Llei d’Aigües

Llei 6/1999 de 12 de juliol d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua (DOGC 293622.07.99 i correcció d’errades DOGC núm. 3003, de 27-10-99)

D’acord amb la Constitució Espanyola i tal com preveu l’Estatut d’Autonomia deCatalunya, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en “aprofitaments

Font: Xarxa de Custòdia delTerritori: http://www.custodiater-ritori.org/ca/



hidràulics, canals i regadius quan les aigües discorrin íntegrament per dins deCatalunya”. Així també, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, correspon a laGeneralitat el desenvolupament legislatiu i l’execució de la protecció del medi ambient.

En aquest sentit la Generalitat té plenes competències en les conques internesdel Principat (conques dels rius Muga, Fluvià, Daró, Tordera, Besòs, Ter, Llobregat, Foix,Francolí i Riudecanyes) i de totes les rieres costaneres frontereres amb França.

En canvi a les demarcacions de ponent (Segre i Garona), així com també a lesterres de l’Ebre (conques intercomunitàries), les competències són compartides ambl’estat espanyol.

Els nous principis de la Unió Europea sobre l’ús racional i sostenible de l’aigua iel control del recurs, per tal de garantir-ne la disponibilitat en bona qualitat i en quanti-tat suficients per a diferents usos, van obligar a canviar el marc normatiu vigent.

Un primer pas per canviar aquest marc normatiu ha estat, en el vessant orga-nitzatiu, la constitució de l’ACA, una entitat de dret públic que constitueix l’administracióhidràulica única de la Generalitat, per tal de donar resposta a l’objectiu de tractamentintegral de cicle hidràulic (Llei 25/1998 de 31 de desembre).

Un segon pas ha estat la reforma del marc normatiu en matèria d’aigües mit-jançant l’aprovació de la Llei 6/1999 de 12 de juliol d’ordenació, gestió i tributació de l’ai-gua, anomenada Llei d’Aigües. La nova llei catalana, estableix les bases d’ordenació delcicle de l’aigua mitjançant la seva gestió integrada, que comporta des de l’abastament iel sanejament de les aigües residuals, fins el retorn de l’aigua al medi.

Les reformes encaminades a aconseguir un tractament integral del ciclehidràulic, tal com estableix la llei han d’anar acompanyades també per una reforma deles entitats administratives que tenen competències en aquest sector.

Són dues les principals característiques que podem destacar d’aquesta novaorganització administrativa, que correspon al principi de descentralització, coordinació iintegració en la gestió de l’aigua:

a) La creació de l’ACA, en la qual queden aglutinades totes les competènciesde la Generalitat de Catalunya en matèria de gestió de l’aigua, donant aixíresposta a l’objectiu de tractament integral del cicle hidràulic. El fonamentde la creació de l’ACA és la necessitat de coordinar els esforços administra-tius de conca i de les entitats locals.

b) La creació de les Entitats Locals de l’Aigua (ELA) per a una més eficientadministració del recurs, i així s’apropa al ciutadà la gestió als nivells méspròxims.

Aquesta llei dóna també compliment a les exigències del Reial Decret 11/1995de 28 de desembre pel qual s’estableixen normes aplicables al tractament de les aigü-es residuals urbanes.

Són documents importants a tenir en consideració pel que fa a la planificació enla gestió de l’aigua els Plans Hidrològics de Conca (aprovats pel Reial Decret 1664/1998,BOE núm. 191, de 11-08-98). Els Plans Vigents són:

a) Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, el compliment del qualcorrespon a l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest Pla inclou també el Pla deSanejament, aprovat amb anterioritat.

b) Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, el compliment del qual correspon a laConfederació Hidrogràfica de l’Ebre.

c) Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, el compliment del qual correspon a laConfederació Hidrogràfica del Xúquer (sud de Tarragona).



D’altra banda també cal esmentar el Decret 3/2003, de 4 de novembre, pel quals'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (DOGC núm. 4015de 21-11-03),que dóna forma legal als aspectes considerats en la Directiva marc d'aigua.

Aquest Decret Legislatiu, defineix els continguts que marquen les bases del Plade gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Aquest nou Pla es regula mitjan-çant el Decret 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de planificacióhidrològica.

Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN)

El seu origen jurídic la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais d’Interès Natural,modificada pel Decret legislatiu 11/1994 (DOGC núm. 1927 de 29-07-94) i posteriormentper la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient)

En aquest Pla, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre de 1992, va ferpossible designar, delimitar genèricament i caracteritzar 144 espais d’interès natural entot l’àmbit català i els Plans Especials propis de cada un dels espais. Posteriorment elseu àmbit s’ha ampliat i les normes han estat modificades per altres decrets successius.

Podeu consultar els plans aprovats fins al moment al Web del Departament deMedi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya:http://mediambient.gencat.cat/cat/

Es tracta un pla territorial sectorial, equiparable a altres instruments d’aquesttipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

Per tant, en el context de la planificació territorial, el PEIN esdevé un dels ins-truments de desplegament del Pla territorial general de Catalunya (aprovat pelParlament de Catalunya el 1995) i les seves determinacions són vinculants per a tots elsaltres instruments de planificació física del territori.

Llei de Pesca a Catalunya

Llei d'Ordenació Sostenible de la Pesca Recreativa Fluvial i Conservació delsEcosistemes Aquàtics Continentals de Catalunya (Projecte de llei)

Aquesta nova regulació, que actualitza la Llei de l’any 1942, encara vigent, deregulació del foment i la conservació de la pesca fluvial, permetrà planificar i regular lapesca continental, l’aprofitament sostenible i ordenat dels recursos pesquers, el mante-niment de la biodiversitat autòctona, la formació i educació dels pescadors respecte delsecosistemes aquàtics i la participació ciutadana.

Amb la nova regulació, l’administració catalana pretén fomentar la pesca sensemort, vetlla pel manteniment de les espècies de peixos autòctones, endureix les san-cions en cas d’infraccions i obliga a reparar els danys que s’hagin causat a la fauna aqüí-cola.

Entre les novetats, es troben les referències a la Directiva 2006/887 CE delConsell Europeu, relativa als requisits zoosanitaris dels animals i productes de la aqüi-cultura, i la prevenció i control de determinades malalties dels animals aquàtic i al ReialDecret 1488/1994 de mesures mínimes de lluita contra determinades malalties dels pei-xos, modificat per Reial Decret 3481/2000 i la Llei 42/2007, de Patrimoni Natural iBiodiversitat.

També cal destacar que des del Grup de Treball de Custòdia Fluvial de la Xarxade Custòdia del Territori, s’han presentat unes esmenes per tal que es reconegui el tantconcepte de custòdia del territori com el paper de les entitats de custòdia, especialmenten els aspectes formatius dels pescadors, així com també l’aportació de criteris ecolò-gics en aspectes de gestió i conservació.

Font: Departament de MediAmbient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya:http://mediambient.gencat.cat/cat/



Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanismea Catalunya

L'administració hidràulica i l'administració urbanística i territorial catalanes vancoincidir en la necessitat de regular els usos admissibles a les zones inundables a fi dedesenvolupar, d'una banda, el que preveia la Llei d'urbanisme pel que fa a la protecciódavant dels riscos d'inundacions i, de l'altra, la necessitat de preservar els espais flu-vials a fi d'assolir els objectius ambientals que estableix la Directiva Marc de l'Aigua, tottenint en compte les previsions de la proposta de Directiva d'avaluació i gestió d'inunda-cions, que alhora coincideix amb la planificació dels espais fluvials (PEF). (Trobareumés informació sobre la planificació dels espais fluvials (PEF) i la Directiva relativa a l’a-valuació i gestió d'inundacions al web de l’Agència Catalana de l’Aigua: http://aca-web.gencat.cat).

Així, en l’ article 6 d’aquest decret, "Directiva de preservació davant dels riscosd'inundacions", es defineixen les zones dels espais fluvials que estan incloses en leszones inundables i els usos admissibles en cada una d'aquestes. En les disposicionstransitòries primera, segona i tercera, es preveu l'aplicació de la directiva davant delsriscos d'inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d'urbanisme.

al tenir en compte també que el Decret 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'a-prova el Reglament de la planificació hidrològica estableix que un dels objectius delprograma de mesures previst per la Directiva Marc de l'Aigua és "la delimitació de leszones inundables, d'acord amb els estudis aprovats, establint-hi les àrees següents: lazona fluvial, la zona del sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris".(Vegeu també el capítol 6).

14.4 LA LEGISLACIÓ REFERENT A DENÚNCIES I SANCIONS EN MATÈRIA D’AIGÜES

Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Lleid'aigües, tit. VII;Reglament del domini públic hidràulic, RD 849/1986, d'11 d'abril, títol V.

Aquestes normes contemplen el procediment sancionador quant infraccions enmatèria d’aigües, les fases del qual són les següents:

a) Inicial: correspon al moment de la incoació de l'expedient i del plec decàrrecs. En aquesta fase es dóna coneixement dels fets objecte de denúncia,el possible tipus d'infracció i les sancions que corresponen, el subjecteimputat i l'instructor de l'expedient. El denunciat podrà presentar al·lega-cions al plec de càrrecs i proposar totes les proves que consideri necessà-ries per a la defensa dels seus interessos.

b) Instrucció: en aquesta fase es practiquen proves i l'instructor fa una pro-posta de resolució, determinant els fets declarats provats, la qualificaciójurídica que mereixen i la sanció que els correspon.

c) Resolució: estudiades les al·legacions a la proposta presentades per l'in-teressat i practicades la resta de diligències, l'Agència Catalana de l'Aiguadictarà la resolució corresponent.

14.5 REGULACIÓ DELS DRETS D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL

Directiva 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell, Directiva 2003/35/CE

La normativa que regula el dret d’accés a la informació ambiental ve donadaper la Directiva 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell, Directiva 2003/35/CE.

Aquestes normatives europees han estat transposades a l’ordenament jurídicestatal a través de la Llei 27/2006 de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés



a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient(modificada posteriorment pel Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel quals'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes).

Aquesta llei regula el dret a accedir a la informació ambiental a disposició deles autoritats públiques, a participar en els procediments per a la presa de decisionssobre assumptes que incideixin directament o indirectament en el medi ambient, a instarla revisió administrativa i judicial dels actes i omissions imputables a les autoritats públi-ques que vulnerin la normativa en matèria de medi ambient i obliga a garantir la difusió ila posada a disposició del públic de la informació ambiental.

Què és la informació ambiental?

Es defineix com tota aquella informació en forma escrita, visual, sonora, elec-trònica o en qualsevol altra forma sobre les qüestions següents:

a) Estat dels elements del medi ambient (aire, atmosfera, aigua, sòl, terra,paisatges naturals, espais naturals, zones humides, zones marítimes i cos-taneres, diversitat biològica i els organismes modificats genèticament i lainteracció entre aquests elements).

b) Els factors (substàncies, energia, radiacions o residus, emissions, aboca-ments i altres alliberaments al medi ambient, que puguin afectar o afectinels elements del medi ambient esmentats en l’apartat a).

c) Les mesures, incloses les administratives, polítiques, normes, plans, pro-grames, acords, i activitats que protegeixin els apartats a i b.

d) Els informes sobre l'execució de la legislació ambiental.

e) Les anàlisis de la relació cost-benefici i altres de caràcter econòmic utilit-zats en la presa de decisions relatives a les mesures (apartat c).

f) L'estat de la salut i seguretat de les persones (contaminació de la cadenaalimentària, condicions de vida humanes, béns del patrimoni històric, artís-tic, cultural i construccions, quan es vegin o puguin veure's afectades perl'estat dels elements del medi ambient esmentats en l’apartat a).

Titulars del dret:

El titular del dret d'accés a la informació ambiental és el públic en general,entès com tota persona física o jurídica, així com les associacions, organitzacions i grupsconstituïts. Per tant, tothom, ja sigui nacional o estranger, resident o no resident, afectato no afectat, sense cap discriminació, és titular d'aquest dret.

Qui hagi presentat una sol·licitud d'informació ambiental adquireix la condicióde sol·licitant i, a partir d'aquell moment, té el caràcter d'interessat en el procediment.

Termini:

El sol·licitant té dret a rebre la informació sol·licitada en els terminis màximslegalment establerts fixats en l'article 10 de la Llei:

– en el termini màxim d'un mes des de la recepció de la sol·licitud en el registrede l'ACA. – en el termini de dos mesos, en cas que el volum i la complexitat de la infor-mació faci impossible facilitar la informació en el termini d'un mes. – el silenci derivat de l'incompliment dels terminis de subministrament de lainformació és positiu.



Forma o format de la informació ambiental:

La Llei 27/2006 preveu específicament la forma o el format de la informació(article 11). La regla general és que la informació es faciliti en la forma o el formatsol·licitat, llevat que la informació ja ha estat objecte de difusió en un altre format al qualel sol·licitant pot accedir fàcilment.

Si l'autoritat pública considera raonablement posar a disposició del sol·licitantla informació en una altra forma o format i ho justifiqui adequadament.

Les excepcions:

El dret d'accés a la informació ambiental no és un dret absolut, sinó que admetexcepcions o supòsits de denegació de la informació sol·licitada. Per tant, l'autoritatpública, ha d'acreditar la concurrència d'una causa legal (que preveu l'article 13 de lallei), justificar la relació entre aquest motiu i la informació sol·licitada i ponderar elsinteressos en conflicte demostrant el detriment de d’interès protegit per efecte de ladivulgació. La falta de motivació comporta l'anul·lació de la resolució de denegació,donada la seva il·legalitat.

14.6 REGULACIÓ DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL

No hi ha una legislació específica de voluntariat ambiental, però sí que podemalgunes trobar normatives que fan referència a tasques i persones voluntàries.

-En l’àmbit europeu:Declaració universal sobre el voluntariat (París 149/1990)Recomanació del Consell de Ministres del Consell d’Europa, de juny de 1985 (R85/9)Dictamen del Comitè de les Regions d’Europa (98C 180/1)

-En l’àmbit estatal:Llei 6/1996 de 15 de gener, de Voluntariat (Llei Estatal del Voluntariat)

Aquesta llei, defineix el voluntariat com un conjunt d’activitats d’interès generaldesenvolupades per persones físiques sempre que no es facin en virtut d’una relaciólaboral, funcionarial, mercantil o retribuïda. Regula aspectes organitzatius de les enti-tats, exigències formals (constitució, assegurances, registre...), incorporació de volunta-ris, responsabilitat de l’organització i règim jurídic.

-En l’àmbit català:Llei d’associacions, 7/1997,de 18 de juny

Creació de l’Institut Català de Voluntariat, 1991 (INCAVOL): creat per laGeneralitat de Catalunya amb l’objectiu d’enfortir el teixit associatiu i millorar la qualitati promocionar el voluntariat. Les línies i objectius van ser marcades per la llei 25/1991per la qual es va crear aquest institut.

Carta del voluntariat: Aquesta carta, reconeguda i aprovada pel Parlament deCatalunya el 29 de maig de 1996, recull una definició del voluntari i dels seus drets i deu-res.

Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) (Catalunya): El Pla téper objecte recollir els eixos, les línies estratègiques, els objectius i les mesures d’ac-tuació que es desenvoluparan, després de la seva aprovació per part del Govern en fun-ció de les prioritats que aquest estableixi i de la disponibilitat pressupostària, a travésdel Pla d’Execució que sorgirà del procés de consulta de la Comissió Rectora del PNAV.



14.7 ENLLAÇOS WEB D’INTERÈS

-Legislació en matèria d’aigües i medi ambient

Web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): http://aca-web.gencat.cat/acaWeb de la Generalitat de Catalunya (secció d’aigua): http://www.gencat.cat Web de la Confederación Hidrogràfica del Ebro: http://www.chebro.esWeb de la Confederació hidrográfica del Xúquer: http://www.chj.esWeb del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya:http://mediambient.gencat.cat/cat/Web del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino: http://www.mma.es

14.8 GLOSSARI

Algunes definicions de figures jurídiques

Constitució: és la norma jurídica fonamental que ocupa la part més alta de l’or-denament judicial, i per tant, és el punt de partida de qualsevol altra norma o llei.

Conveni Internacional: és un acords adoptat entre diferents estats. A fi queentri en vigor a l’estat espanyol cal que sigui ratificat per tots els estats i publicat al BOE.

Estatuts d’Autonomies: formalment és una llei orgànica, però es pot considerarcom una Constitució Autonòmica.

Llei: és la norma que emana del Parlament, ja sigui estatal o autonòmic. Dinsla jerarquia normativa, les lleis ocupen el segon lloc darrera la Constitució.

Reglament: és una norma amb caràcter general dictada per l’AdministracióPública i amb un rang inferior a una llei.

Algunes definicions de figures jurídiques comunitàries

Les Decisions (CE/CEE): són instruments jurídics vinculants i directament apli-cables als estats membres o persones a qui vagin dirigides, dins de la Unió Europea.

Les Directives (CE/CEE): la majoria de les normes de la Unió Europea en matè-ria de medi ambient són Directives, les quals són instruments jurídics vinculants. Vandirigides als estats membres i estableixen uns objectius particulars quant a una matèriadeterminada, que han d’assolir-se en un termini prefixat. Obliga, quant a resultats aassolir respecte dels resultats a assolir i el termini de temps per fer-ho, però deixa lli-bertat d’elecció als Estats membres sobre la manera concreta d’aplicació per assolir elsobjectius.

Nota: els Estats membres de la UE han de transposar a Directiva a la sevalegislació, és a dir, l’han d’adaptar en un termini de temps determinat per acomplir eldisposat en aquesta. Significa, per tant, que cada Estat ha d’incorporar completamentles disposicions de la Directiva al seu ordenament jurídic intern.

Les Recomanacions, resolucions i dictàmens (CE/CEE): aquestes normes sóninstruments jurídics no vinculants de la Unió Europea.

Els Reglaments (CE/CEE): aquestes normes de la Unió Europea són instru-ments jurídics vinculants i directament aplicables a tots els Estats membres. ElsTribunals estan obligats a aplicar-los. Són poc utilitzats en matèria ambiental.

Algunes definicions relatives a la Directiva Marc de l’Aigua

Aigües de transició: són masses d’aigua superficial pròximes a la desemboca-dura dels rius, parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat ales aigües costaneres, però que reben una notable influència de les aigües dol-ces.

Aigües costaneres: són les aigües superficials que s’estenen fins aproximada-ment una milla nàutica mar endins.



Conca hidrogràfica: és la superfície de terreny, l’escorrentia superficial de laqual, flueix totalment a través d’un seguit de corrents, rius i, eventualment,llacs fins al mar per una única desembocadura, estuari o delta.

Demarcació hidrogràfica: és la superfície que inclou la zona marina i terrestreformada per una o vàries conques hidrogràfiques veïnes i les aigües subterrà-nies i costaneres associades.

Estat ecològic: és una expressió de la qualitat de l’estructura i del funcionamentdels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials que se centraespecialment en la condició dels elements biològics dels sistema.

Algunes definicions relatives a la Directiva Hàbitats

Espècies d’interès comunitari: són aquelles espècies que, pel que fa al territoride la UE, es trobin en perill, siguin vulnerables, siguin rares o amb poblacions molt peti-tes, o que siguin endèmiques (annexos II, IV i V de la Directiva)

Espècies prioritàries: són aquelles espècies d’interés comunitari la conservacióde les quals suposa una prioritat degut a la importància de la proporció de la seva àreanatural de distribució dins de la UE.

Hàbitat natural: són aquelles zones terrestres o aquàtiques que es diferencienper les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalmentnaturals o seminaturals.

Hàbitat natural d’interès comunitari: són aquells hàbitats naturals presents alterritori de la UE que es troben amenaçats de desaparició, tenen una àrea de distribucióreduïda, o són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfi-ques que es troben a la UE: atlàntica, alpina, continental, macaronèsica, mediterrània iboreal.

Hàbitat natural prioritari: són els hàbitats naturals d’interès comunitari quepresenten una amenaça de desaparició, la conservació dels quals és un aspecte prioritari.

Nota: la Directiva Hàbitats deixà clar que els hàbitats d’interès comunitari i lesespècies d’interés comunitari, ja siguin prioritaris o no, no són hàbitats naturals prote-gits, sinó catalogats. Segons la Directiva, el que s’ha de garantir és la conservació d’unamostra d’aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa Natura 2000.

Algunes definicions relatives als Espais d’Interès Natural

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), estableix les següents figures de pro-tecció:

Reserves naturals: Són espais naturals d’extensió reduïda i de considerableinterès científic que són objecte d’aquesta declaració per aconseguir preservar íntegra-ment el conjunt d’ecosistemes naturals. La declaració de reserva natural es fa per llei.Hi ha dos tipus de reserves naturals:

a) Les reserves naturals integrals, que poden tenir per finalitat preservar dequalsevol intervenció humana els sistemes naturals i on l’accessibilitat hi ésrigorosament controlada o incidir sobre l’evolució dels sistemes naturals perassegurar-ne el millorament i regeneració.b) Les reserves naturals parcials, els objectius de les quals poden ser: pro-tegir d’una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiquesi determinats biòtops, espècies, hàbitats o comunitats o conservar o cons-truir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.

Parcs Naturals: Són espais naturals que presenten valors naturals qualificats,la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una maneracompatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels seus habitants. Ladeclaració de parc natural es fa per decret.



Algunes informacions i definicions relatives a la Llei d’Aigües (àmbit estatal)

Quina és la utilització del Domini Públic Hidràulic (DPH)?

Els usos comuns i privats i l’ordre de preferència en els usos. El domini públichidràulic es pot utilitzar per usos comuns o per usos privats:

1. Entre els usos comuns que no necessiten permisos ni autoritzacions destaca:a) tothom pot beure, banyar-se i realitzar altres tasques domèstiques (ex.abeurar al ramat) en aigües superficials que discorrin per una llera natural.b) en canalitzacions artificials també es pot utilitzar l’aigua per aquestsusos, sempre i quan no es produeixin danys a la canalització, es modifiqui elrègim d’aprofitament o s’alteri la qualitat de l’aigua.

2. També hi ha usos comuns que requereixen autorització administrativa:a) la navegació i la flotació, l’ establiment de barques de pas i embarcadorsb) qualsevol altre ús que no s’hagi citat abans.

3. En el cas de la utilització del DPH amb finalitats privades el dret d’ús s’adqui-reix per disposició legal o bé per concessió administrativa.

Concessió administrativa: Els usos que requereixen una concessió administra-tiva són tots aquells aprofitaments, per part de particulars, de la llera del riu i dels bénsque l’integren.

ACRÒNIMS FREQÜENTS

BOE: Boletín Oficial del Estado.DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.CE: Comissió Europea. CEE: Comunitat Econòmica Europea.

Idea original:

www.associaciohabitats.catwww.projecterius.cat

Amb la col·laboració: