descripciÓ morfolÒgica de les lleres fluvials...

PLANIFICACIÓ DE L´ ESPAI FLUVIAL DE LA CONCA DE LA TORDERA

P210411/SRLC/ME-0 Octubre 2002. Ed. 1 – Rev. 1 A.2.1.-MORFOLOGIA DE LES LLERES Pàgina 1

DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA DE LES LLERES FLUVIALS PRINCIPALS



DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA DELS LLITS FLUVIALS

ÍNDEX

1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA XARXA HIDROGRÀFICA...........................................3

2 MORFOLOGIA DELS LLITS PRINCIPALS........................................................................5

2.1 Introducció.......................................................................................................................5

2.2 Característiques principals ...............................................................................................6

2.3 Definició del sediment del llit fluvial. GranulometrIa. formes dels grans ......................7

2.3.1 Descripció del llit de la Tordera ..............................................................................8

2.3.2 Dades granulomètriques ........................................................................................10

2.4 Rugositats dels llits fluvials i planes d’inundació .........................................................14

2.4.1 Informació de referència ........................................................................................15

2.4.2 Resultats ................................................................................................................15

2.5 Descripció en planta dels llits fluvials ...........................................................................17

des..........................................................................................................................................17

2.5.2 Descripció en planta de la xarxa fluvial ................................................................20

2.5.3 Descripció longitudinal de la planta del riu...........................................................21

2.5.4 Resum de la descripció morfològica de la planta de la Tordera............................25

2.6 Descripció del perfil longitudinal del riu.......................................................................26

2.6.1 Perfil longitudinal dels llits fluvials ......................................................................26

2.6.2 Anàlisi dels pendents dels llits fluvials principals.................................................28

2.7 Dades de testimonis de carbó per al càlcul de la mobilitat del fons del riu Tordera en el seu

tram baix ....................................................................................................................................30

2.8 Seccions trasversals dels llits fluvials principals ...........................................................32

3 REFERÈNCIES.....................................................................................................................34



1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA XARXA HIDROGRÀFICA

El riu Tordera neix com a tal en el massís del Montseny a la cota 1076 m en el punt denominat

Sant Marçal de Montseny, a partir de la confluència de les rieres de la Castanya i de Sant Marçal.

Tanmateix, en el seu inici són nombrosos els llits incipients que en formen la xarxa hidrogràfica:

la riera de Callformic i Bascona són dues de les rieres principals que aporten aigua a la Tordera

alta. La conca està vertebrada pel riu principal, la Tordera, que transcorre per aquest massís en

direcció S-E i s’orienta més tard a la plana del Vallès, en direcció N-E, seguint el peu de la

Serralada Litoral (Montnegre). Finalment el riu torna a canviar l’orientació per tal d’obrir-se

camí cap a la desembocadura en el Mediterrani (després de recórrer aproximadament 59.3 Km),

amb un altre gir important en la trajectòria. S’hi distingeixen clarament tres trams que

corresponen al curs alt, al mitjà i al baix.

Així, per tant, el tram que transcorre entre el naixement i la corba coincident amb el municipi de

Sant Celoni configura el curs alt del riu Tordera, amb característiques clarament diferenciades de

la resta del llit i que li confereixen un caràcter més típic de riu muntanyós. Les característiques

que en destaquen són la mida gran dels grans que formen el llit fluvial (llit que és gairebé rocós

en el tram més alt) i uns pendents més elevats en el seu perfil. A això s’hi afegeix la ubicació en

el parc natural del Montseny amb una gran quantitat de vegetació a la conca tributària.

El tram mitjà transcorre entre Sant Celoni i la segona gran corba que descriu el riu en el seu

recorregut i que coincideix aproximadament amb el municipi d’Hostalric, aigües avall de la

confluència amb la riera de Sta. Coloma. Com s’ha comentat abans, el riu discorre en un

corredor natural situat entre el massís del Montseny i la Serralada Litoral. D’aquesta serralada i

per la dreta del Tordera n’arriben diversos afluents, com la riera de Vallgorguina, Furiosos i de

Ramió, que drenen la part septentrional del Montnegre (i part del Corredor). Per l’esquerra

discorren els tributaris més importants i de més gran entitat de la conca, com Pertegàs, Gualba,

Breda i Arbúcies que drenen el Montseny, gairebé 1000 m més alt que la serralada litoral. En

aquest tram mitjà les característiques del llit fluvial pateixen grans variacions respecte al tram alt i dins

del mateix tram.

En principi i respecte a la granulometria del llit fluvial s’ha de dir que la part més alta del tram mitjà

segueix una seqüència lògica quant a decreixement en la grandària dels grans, segons ens allunyem del

naixement del riu. Aquesta degradació gradual en la mida del material es veu alterada aproximadament

a la meitat d’aquest tram, coincidint amb la desembocadura de la riera d’Arbúcies. En aquest punt, el

material que configura el llit fluvial deixa de ser graves per convertir-se bruscament en sorres i

desapareix la uniformitat en la degradació de la mida del material. Per tant, és una discontinuïtat

observada que marca el caràcter del propi riu i el comportament del sistema fluvial, clarament diferents

en funció de la composició granulomètrica del seu llit fluvial. Efectivament, el riu Tordera des de la

meitat del seu tram mitjà fins a la seva desembocadura presenta característiques de riu de sorres.

La riera més important de tota la conca quant a superfície, amb 324 Km2, és la riera de Sta. Coloma,

que representa més d’un terç de la superfície total drenada per la Tordera. Aquesta riera recull bona

part de les aigües de la Selva i de les muntanyes que l’envolten (massís de Cadiretes, Guilleries) i

presenta una de les parts més planes quant a relleu de tota la conca. La seva desembocadura al riu

Tordera proporciona gran quantitat de sorres al sistema sedimentari del tram baix i constitueix un dels

punts, morfodinàmicament parlant, més complexos de la xarxa fluvial d’aquesta conca.

El tram baix del riu comença aproximadament aigües avall de la confluència amb la riera de Sta.

Coloma i acaba en la desembocadura del riu al mar. Aquest tram travessa la serralada litoral, de manera

que les rieres afluents són d’escassa entitat. Així com el tram mitjà, es troba afectat greument per

agressions humanes i pressions urbanístiques. També hi trobem trams del riu canalitzats amb

estrenyiments respecte al seu llit original.

La xarxa hidrogràfica que constitueix la conca de la Tordera es pot observar en el següent plànol:



Fig 1.1. Xarxa hidrogràfica



2 MORFOLOGIA DELS LLITS PRINCIPALS

2.1 INTRODUCCIÓ

La morfologia i dinàmica fluvial es refereixen a l’estudi de les formes que presenten els llits

fluvials i la seva relació amb els processos fluvials d’erosió i sedimentació, on intervenen com a

força activa els cabals circulants, i com a elements passius, els sediments del contorn del llit

fluvial. En aquests processos, hi intervenen la forma i el pendent de la vall i la presència de la

vegetació ripària.

El punt de referència més directe en els estudis d’enginyeria civil per entendre un riu és la

hidràulica i les obres hidràuliques del règim en làmina lliure: els canals. La hidràulica

proporciona una base d’anàlisi d’alguns problemes fluvials, pensar però que la hidràulica és

només una extensió de la hidràulica de làmina lliure és un greu error.

Rius i canals només tenen en comú el fet de transportar aigua en làmina lliure. Les diferències

arranquen de les preguntes més bàsiques com: Quanta aigua? Per on la transporten? Quan la

transporten? Sobre quin material? Amb quines característiques hidràuliques? Què més

transporten ? etc. Quan ens referim a un canal, que és una obra d’enginyeria civil com d’altres

estructures, les preguntes es responen per mitjà d’un projecte en què s’escull el cabal de disseny

(quant), el règim d’explotació (quan), el traçat (per on), el revestiment (sobre què), la secció

tipus (càlcul hidràulic) i es projecten mesures per tal d’evitar l’entrada de sediment o la seva

decantació en un desarenador. Contràriament per a un riu no hi ha determinacions prèvies, sinó

que, en tot cas, les respostes són objecte d’estudi de la hidrologia, la geomorfologia i la

hidràulica fluvial.

El riu transporta l’aigua sobre el material de la vall portat pel propi riu. Aquest material pot ser

mogut i arrossegat per l’aigua. Els contorns del flux no són fixos, els fons i les vores del riu

poden presentar acreció per sedimentació o regressió per arrossegament de partícules (erosió). Aquests

canvis de les seccions del riu, aguts o graduals, són efecte de les variables hidrològiques, hidràuliques i

del mateix transport del material (cabal sòlid, mida del material...).

Un riu, per tant, és un mitjà amb un flux bifàsic d’aigua i sediment (procedent del llit fluvial o de la

conca). Quan aquest flux no presenta cap canvi espacial o temporal, el riu aporta simplement aigua i

sediments. La importància de la primera és evident; la del segon no pot oblidar-se quan es tracta de

problemes que afecten l’enginyer civil com la sedimentació i pèrdua de capacitat dels embassaments,

la regressió dels deltes o l’explotació d’àrids admissible en les graveres. Només per això seria

interessant conèixer una mica més el transport de sediments. Però a més un desequilibri temporal o

espacial implica variacions de la cota de fons que poden ser greus per a les obres fonamentades en el riu

o a prop, ja siguin obres vàries (ponts...) com obres específicament fluvials (canalitzacions...).

Típicament, el llit fluvial queda definit longitudinalment per l’espai que ocupa el riu en el seu

recorregut des del naixement fins a la desembocadura. Transversalment, el llit fluvial pot definir-se

d’acord amb el nivell que atenyen les aigües i la freqüència de les inundacions que determina la

presència d’un tipus o d’un altre de vegetació.

La magnitud del llit fluvial i, sobretot, la de la seva plana d’inundació depenen de la geomorfologia de

la vall i la presència de la vegetació connectada amb el nivell freàtic.

La complexitat de l’enginyeria fluvial es troba precisament en el seu objecte d’estudi, la diversitat dels

rius és tan gran com la diversitat geogràfica del món: el clima, el relleu, la geologia, l’ecologia donen

lloc a rius molt diferents entre si. Respecte a la morfologia, cal considerar el riu en les seves tres

perspectives, vista lateral o perfil longitudinal, vista en planta o traçat i vista transversal o geometria

hidràulica del llit fluvial. Cal afegir-hi la granulometria i distribució dels sediments dins el llit fluvial,

configurant un entorn deformable per l’acció de les aigües en moviment.



Respecte a la dinàmica, cal tenir present la capacitat d’ajustament del riu a les condicions

imposades pels cabals procedents del tram d’aigües amunt i els processos més freqüents d’incisió

del llit fluvial, amb augment de la sinuositat per una erosió més gran, o els d’inestabilitat lateral,

amb disminució de la sinuositat per una major sedimentació.

A la conca de la Tordera s’estudiaran morfològicament i morfodinàmicament els llits fluvials

principals que la configuren.

Anomenem llits fluvials principals a aquells que vertebren de forma primària el territori i que són

els que constitueixen la xarxa d’estudi per a l’anàlisi hidràulica i per tant, també per a l’estudi

morfodinàmic. Constitueixen els canals d’ordre més gran en una classificació clàssica de xarxes

de rius, com pot ser la de Horton o la de Miller.

Així, aquesta xarxa principal d’estudi està constituïda pels següents llits fluvials: riu Tordera,

riera de Gualba, riera de Breda, riera de Arbúcies, Riera de Sta. Coloma i riera de Vallgorguina.

La xarxa d’estudi la podem veure en el plànol 1.1.

2.2 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

Les característiques morfològiques principals dels rius que constitueixen la xarxa hidrogràfica d’estudi

són bàsicament: longitud dels llits fluvials, altura màxima i mínima i pendent mitjà del riu (J). Aquestes

característiques es resumeixen en la taula següent:

Llit fluvial Longitud (Km) Hmax (m) Hmin (m) J (%)

Tordera 59.3 1076.54 0 1.81

Gualba 10.66 1582.99 104.84 13.87

Breda 14.16 1233.3 80 8.14

Arbúcies 28.32 1387.26 79.82 4.62

Sta. Coloma 35.18 733.3 60 1.91

Vallgorguina 10.54 420 140 2.65

Taula 2.1.- Característiques principals

Un altre tipus de característiques vénen condicionades pel tipus de material que constitueix els llits

fluvials. A la nostra conca, la xarxa fluvial és molt variada en aquest aspecte i trobem tant rius de grava

gruixuda i roca com rius de sorres pròpiament dits. El propi riu Tordera presenta una forta

discontinuïtat quant a la granulometria del seu llit fluvial. El tram alt i la meitat del tram mitjà fins a

aproximadament la desembocadura de la riera d’Arbúcies és un riu de graves amb uns grans bastant

grans. A partir d’aquest punt fins a la desembocadura, la composició granulomètrica del llit és

bàsicament sorrenca.

Així, les primeres rieres que desemboquen al Tordera des del Montseny (Pertegás, Gualba, Breda, ...)

tenen un llit de grava, mentre que Arbúcies i Sta. Coloma constitueixen llits de sorra, en els trams finals

que desemboquen a la Tordera.



b

a

2.3 DEFINICIÓ DEL SEDIMENT DEL LLIT FLUVIAL. GRANULOMETRIA.

FORMES DELS GRANS

Els llits dels rius poden ser granulars o cohesius. En el primer cas, el llit està constituït per

partícules soltes de mides diferents. Els rius al·luvials són aquells que discorren sobre materials

transportats pel propi riu en el passat geològic i per això, els seus llits acostumen a ser granulars.

Un riu pot tenir també un llit obert en roca o materials cohesius; i no per això el contorn n’és fix

o inamovible, les modificacions del llit fluvial seran però molt lentes a causa de la major

resistència a l’erosió. Després d’una erosió del fons, un llit fluvial cohesiu pot recuperar el fons

original, però ja no com a cohesiu sinó com a granular, i en això es diferencia dels llits fluvials

granulars.

La propietat individual de les partícules d’un llit granular que més importància té en hidràulica és

el pes. Els llits naturals estan formats per partícules de roques i minerals, el pes específic de les

quals té poca variació. El valor mitjà és γs= 2.65 T/m3 o bé el pes relatiu és γs/γ= 2.65. Gràcies a

això, la propietat de més importància passa a ser la mida, com a representació del volum de la

partícula. Com a mida s’entén la dimensió de l’eix b d’un elipsoide al qual es pot assimilar una

partícula (fig. 2.2). Observi’s que b és la dimensió decisiva perquè una partícula passi o sigui

retinguda per un sedàs.

Fig 2.1.- Dimensions d’una partícula

La manera més comuna d’analitzar la distribució de mides en el llit (o granulometria) és tamisar

una mostra i pesar la fracció que passa cada tamís però que és retingut en el següent. La

representació gràfica d’aquestes fraccions en un histograma és una versió discreta, en classes de mides,

d’una funció de densitat de probabilitat de les mides. La gràfica acumulada on es representa la fracció

(tant per cent) en pes menor que una mida determinada, s’obté sumant els pesos de totes les classes

inferiors. Aquesta corba és una versió discreta de la funció de distribució acumulada de la variable mida

D.

En aquesta última representació, coneguda també com a corba granulomètrica, s’entén la nomenclatura

utilitzada per designar una mida: Dn és la mida tal que el n% del pes del material és menor que ell. Amb

aquesta nomenclatura, si n1>n2 aleshores Dn1>Dn2. O també, per exemple,

D90 significa una mida gran o la part gruixuda del material, mentre que D10 significa una mida petita o

la part fina del material. Si pensem en termes estadístics, interessa caracteritzar la distribució

granulomètrica per unes mesures de posició i de dispersió. A partir d’una mostra, si Di és el centre de

classe i ∆i la fracció unitària de pes en la classe, la mesura de posició mitjana aritmètica es diu diàmetre

mitjà Dm=∑Di∆i i i la mesura de dispersió més important és la desviació típica σ2=∑∆i(Di-Dm)2.

S’utilitza molt D50; aquesta mida és la mitjana de la distribució, en ocasions com a substitut del

diàmetre mitjà.

A continuació s’inclou una taula amb la classificació de sediments, proposada per l’American

Geophysical Union.

Classificació granulomètrica

Classificació Diàmetre

Còdols molt grans 4-2 m

Còdols grans 2-1 m

Còdols mitjans 1-0.5 m

Còdols petits 50-25 cm

Pedra gran 25-13 cm

Pedra petita 130-64 mm



Grava molt gruixuda 64-32 mm

Grava gruixuda 32-16 mm

Grava mitjana 16-8 mm

Grava fina 8-4 mm

Grava molt fina 4-2 mm

Sorra molt gruixuda 2-1 mm

Sorra gruixuda 1-0.5 mm

Sorra mitjana 0.5-0.25 mm

Sorra fina 0.25-0.125 mm

Sorra molt fina 0.125-0.062 mm

Llim gruixut 62-31 micres

Llim mitjà 31-16 micres

Llim fi 16-8 micres

Llim molt fi 8-4 micres

Argila gruixuda 4-2 micres

Argila mitjana 2-1 micres

Argila fina 1-0.5 micres

Argila molt fina 0.5-0.24 micres Taula 2.2

Com a resum d’aquesta taula es poden agrupar els sediments de la següent manera:

Mida Classificació

D < 0,004 mm Argiles 0,004 mm < d < 0,062 Llims 0,062 mm < d < 2 mm Sorres 2 mm < d < 64 mm Graves 64 mm < d < 25,6 cm Còdols D > 25,5 cm Pedres

Taula 2.3

Els llits granulars estan formats freqüentment per una barreja de mides des de fins a gruixuts. Si la

desviació típica granulomètrica és σ>3 es diu que una granulometria és estesa o que el material està ben

graduat. Si, contràriament, és σ<3, aleshores es diu que una granulometria és uniforme o que el

material està mal graduat. El comportament d’un o d’un altre llit és diferent. La propietat més destacada

dels primers és la possibilitat que es produeixi el fenomen anomenat cuirassament: quan el llit està

constituït per una barreja de diverses mides, cada mida té una tensió crítica diferent, de manera que el

corrent, teòricament, pot desplaçar els fins més fàcilment que els gruixuts. Per mitjà d’aquest

raonament pot explicar-se un desplaçament selectiu de les partícules més fines que, amb el temps,

produeix a partir d’un material originàriament ben barrejat una freqüència més gran de gruixuts a la

superfície. Podem imaginar l’origen d’una capa superficial més gruixuda (o “cuirassa”) com el resultat

d’una escombrada o rentat del material més fi o també com la permanència de les partícules gruixudes

quan són mogudes successives capes de material barrejat.

En el nostre cas, tal com s’ha comentat anteriorment, tenim llits fluvials granulars tant de graves com

de sorres, el comportament dels quals és ben diferenciat.

2.3.1 Descripció del llit de la Tordera

- Tordera Alta i Mitjana

Aquest punt fa referència a la xarxa de drenatge de la conca aigües amunt de Fogars de Tordera,

aproximadament des de la desembocadura de la riera de Santa Coloma; aquest punt de confluència dels

llits principals de les dues unitats superiors conforma un vèrtex que separa clarament diferències

morfològiques i de material entre trams.

El curs aigües amunt d’aquest vèrtex correspondria al llit principal de la conca de la Tordera mitjana.

Una observació ja comentada és el canvi brusc de comportament del riu aigües amunt del pont de

l’autopista A-7. En aquest tram el material és molt més gruixut i el riu té un aspecte més típic de riu de



muntanya, amb pendents més grans i moltes pedres. No té res a veure amb el riu de plana que

ens espera a menys d’1 Km aigües avall, senyal inequívoc de la influència que exerceix la riera

de Sta. Coloma a la part baixa de la conca i que dóna a l’últim tram de la Tordera un traçat amb

grans meandres i material molt més fi.

Un altre fet que podem apreciar consisteix en el retall per part de l’autopista i obres de protecció

del marge esquerra d’alguna de les corbes del llit fluvial en el curs superior.

Morfològicament, el llit actual comprèn un canal amb circulació permanent i un ampli llit fluvial

d’inundació per on discorren les aigües durant les crescudes.

El material del llit fluvial està constituït per sorres i llims que alternen amb material més gruixut

en la part mitjana. Aquesta variabilitat ve donada per la gran heterogeneïtat que hi ha entre les

dues vessants drenades pel curs. Una gran part de la producció de sorres correspon a la riera

d’Arbúcies, de conca granítica, mentre que en altres subconques el material és més gran.

Els marges mostren també processos erosius, i en molts llocs han estat protegits amb murs de

contenció artificials.

És freqüent que en les crescudes el corrent es bifurqui en alguns punts i quedin dins el llit bancs

aïllats i laterals coberts sovint per una vegetació herbàcia i arbustiva.

- Tordera baix

Actualment, en aquest llit predomina el material fi, amb bancs centrals i laterals de material una

mica més gruixut. El llit fluvial està constituït per sorres fines i llims i els seus marges tenen un

traçat continu i ben definit, en contrast amb el curs mitjà en les zones prèvies a la protecció.

El llit presenta un traçat amb grans meandres i no té una vegetació abundant a l’interior. Els marges es

troben fixats en la seva totalitat.

SEDIMENT DEL LLIT DE LA LLERA

TORDERA ALT I MITJANA Aigües amunt de la

desembocadura de la riera de Santa Coloma

TORDERA BAIX

Aspecte més típ ic del riu de

muntanya.

Majors pendents.

Molts bolos.

Material constituït per sorres i llims

alternat amb material més gruixut a

la part mitjana

Predominini de material fi, amb bancs

centrals i laterals de material una mica

més gruixut.

El llit fluvial està constituït per sorres

fines i llims i els seus marges tenen un

traçat continu i ben definit, en contrast

amb el curs mitjà a les zones prèvies a la

protecció.

El llit fluvial presenta un traçat amb

grans meandres i no té gaire vegetació a

l’interior.

Els marges es troben fixats en la seva

totalitat.

El punt de confluència dels llits fluvials principals de les dues

unitats superiors conforma un vèrtex que separa clarament

diferències morfològiques i de material entre trams.



2.3.2 Dades granulomètriques

En aquest apartat descriurem les dades granulomètriques del riu Tordera, així com el mètode de

mostreig i la seva localització en el transcurs del riu.

S’han mostrejat diferents seccions del riu Tordera des de Sant Celoni fins al mar; així doncs,

presentem a continuació aquesta informació:

Caracterizació Granulomètrica del tram mitjà del riu Tordera

Les seccions mostrejades en el tram mitjà del riu es detallen a la taula 2.4

Coordenades

Lloc Fulla X Y

Distància origen (m)

Punt 1 Sant Celoni 365-1-8 (297-112) 457565,35 4614622,63 0

Punt 2 Indústria Carburs –metàl·lics 365-1-7 (297-111) 460449,13 4617399,19 4055

Punt 3 Gaseoducte 365-2-6 (298-110) 463002,24 4618478,35 7393

Punt 4 Dosponts 365-3-6 (299-110) 464511,76 4619311,02 9240

Punt 5 Gorg del Perxistó (1) 365-3-6 (299-110) 467313,37 4619566,53 12468

Punt 6 Gorg del Perxistó (2) 365-3-6 (299-110) 467313,37 4619566,53 12468

Punt 7 Gorg del Perxistó 365-3-6 (299-110) 467313,37 4619566,53 12468

Taula 2.4

En aquest tram mitjà s’ha realitzat un doble mostreig ja que s’ha separat la granulometria

superficial de la subsuperficial, a causa del fenomen del cuirassament que pateixen els rius amb

granulometria variada.

El resum de corbes granulomètriques superficials corresponents a aquests set punts es recull en

el gràfic següent:

0

20

40

60

80

100

1 10 100 1000

Diàmetre partícula (mm)

% a

cum

ulat

Punt 1 Punt 2 Punt 3 Punt 4 Punt 5

Punt 6 Punt 7

Figura 2.2 Corba granulomètrica

En l’annex granulomètric es detallen els dos tipus de resultats granulomètrics per a cadascun dels punts

mostrejats:

Caracterització Granulomètrica del tram baix de la conca de la Tordera

- Punts de mostreig i representitivitat de les mostres

Es disposen de mostres del material superficial del llit del riu en tres punts (figura 2) del tram baix de la

conca de la Tordera:

1) Punt 8: Estació d’aforament Fogars de Tordera

2) Punt 9: Tordera Poble

3) Punt 10: Secció de control de Blanes



Les mostres van ser recollides l’estiu del 1999, moment en què no circulava aigua per cap

de les tres seccions.

Punt 8) Localitzat a 300 metres aigües amunt de l’estació d’aforament de Fogars de

Tordera. Les mostres es van recollir al marge esquerra del canal principal. El mostreig va

consistir en la presa de mostres volumètriques seguint Church et al. (1987). Aquest

mètode proposa com a criteri acceptable que la partícula màxima a mostrejar representi el

O,1 % del total de la mostra. Es va optar per aquest mètode atesa la inexistència d’una

cuirassa del llit que permetés establir la clara distinció entre dues capes granulomètriques.

En total es van recollir 48 Kg.

Seguint el mètode proposat per Fergurson & Paola (1997) es va estimar el biais estadístic

i la precisió de la mostra. En aquest mètode es contraposa el volum de mostra analitzat

amb el seu coeficient de dispersió. El volum de mostra recollit en aquesta secció ha

permès obtenir una bona representació de la granulometria del llit del riu fins al percentil

90 (D90).

Punt 9) Localitzat a 6 Km aigües avall del primer punt, a l’altura de la població de

Tordera. En aquest sector l’amplada del canal és d’uns 80 m. La metodologia emprada

per a la recollida de les mostres va ser la mateixa que en el punt anterior. A fi d’obtenir la

màxima representativitat del material present en el llit del riu es va mostrejar en dos punts

de la secció:

a) En el centre del canal, on es va recollir una mostra volumètrica d’11Kg.

b) En una barra localitzada al marge dret, propera al centre del canal. Es van recollir 35

Kg de material.

Segons el mètode de Fergurson i Paola (1997) es disposaria d’una bona representació del

material del llit al percentil 95 (D95).

Figura 2.3- Punts de mostreig granulomètrics a la part baixa de la conca de la Tordera

Punt 10) Localitzat a 50 m aigües amunt del pont de la carretera de Blanes a Palafolls (B682).

L’amplada del canal en aquest punt és de 91 m. El mostreig va consistir en la recollida d’un

total de 13 Kg seguint Church et al. (1987), mitjançant mostres volumètriques en dos punts

diferents de la secció:

a) El primer localitzat en punts on l’aigua circulava la major part del temps.

b) El segon en una de les barres.



En no apreciar-se cap diferència entre el material d’ambdós punts les mostres es van

poder analitzar conjuntament. Segons el mètode de Fergurson i Paola s’obtindria una

bona representació del material del llot del riu fins al percentil 95 (D95).

CORBES GRANULOMÈTRIQUES DEL MATERIAL SUPERFICIAL DEL LLIT DEL RIU

0102030405060708090

100

Diàmetre (mm)

% m

és fi Fogars Tordera

TorderaBlanes

Figura 2.4.- Corbes granulomètriques

PUNT DE MOSTREIG 1: FOGARS DE TORDERA

Diàmetre partícula

(mm)

Pes

(g)

Percentatge

classe

Percentatge

acumulat

Percentil Diàmetre partícula

(mm)

0,063 127,98 0,27 0,27 5 0,30

0,125 105,18 0,22 0,49 10 0,52

0,25 1325,95 2,77 3,26 16 0,73

0,5 2949,37 6,16 9,42 20 0,91

0,707 2931,88 6,13 15,55 25 1,16

1 2967,04 6,20 21,75 30 1,47

1,41 3558,75 7,44 29,19 40 2,22

2 3777,59 7,90 37,09 50 3,21

2,83 4672,34 9,77 46,85 60 4,75

4 4090,23 8,55 55,40 70 6,89

5,66 4446,22 9,29 64,69 80 9,56

8 4451,92 9,30 74,00 84 10,76

11,3 5594,64 11,69 85,69 90 13,22

16 4581,53 9,58 95,27 95 15,85

22,6 1949,16 4,07 99,34

32 314,89 0,66 100

44,8 0 0 100

60 0 0 100

Total: 47844,67

Taula 2.5 - Dades granulomètriques Fogars de Tordera



PUNT DE MOSTREIG 2: TORDERA


(mm)

Pes

(g)

Percentatge

classe

Percentatge

acumulat


(mm)

0,063 300,49 0,65 0,65 5 0,31

0,125 300,88 0,66 1,31 10 0,53

0,25 860,69 1,88 3,19 16 0,68

0,5 2567,48 5,59 8,78 20 0,80

0,707 3707,12 8,08 16,86 25 0,97

1 4055,82 8,84 25,70 30 1,14

1,41 5202,22 11,34 37,03 40 1,56

2 4668,49 10,17 47,21 50 2,22

2,83 4251,44 9,26 56,47 60 3,43

4 2913,64 6,35 62,82 70 5,77

5,66 3134,24 6,83 69,65 80 9,82

8 2877,23 6,27 75,92 84 12,22

11,3 3162,66 6,89 82,81 90 17,98

16 2461,19 5,36 88,17 95 25,36

22,6 2495,52 5,44 93,61

32 1935,86 4,22 97,83

44,8 996,22 2,17 100

60 0 0 100

Total: 45891,19

Taula 2.6- Dades granulomètriques Tordera

PUNT DE MOSTREIG 3: BLANES


(mm)

Pes

(g)

Percentatge

classe

Percentatge

Acumulat


(mm)

0,063 26,26 0,20 0,20 5 0,16

0,125 139,50 1,09 1,29 10 0,24

0,25 1224,99 9,55 10,84 16 0,35

0,5 1312,30 10,23 21,06 20 0,47

0,707 982,67 7,66 28,72 25 0,60

1 1004,34 7,83 36,54 30 0,75

1,41 1284,77 10,01 46,56 40 1,13

2 1223,08 9,53 56,09 50 1,60

2,83 1257,06 9,79 65,88 60 2,30

4 885,89 6,90 72,78 70 3,48

5,66 1066,92 8,31 81,10 80 5,40

8 972,99 7,58 88,68 84 6,46

11,3 988,28 7,70 96,38 90 8,49

16 401,95 3,13 99,51 95 10,63

22,6 48,11 0,37 99,89

32 14,71 0,11 100

44,8 0 0 100

60 0 0 100

Total: 12833,82

Taula 2.7- Dades granulomètriques Blanes

Per tant, a la zona baixa, des de la desembocadura de la riera de Santa Coloma fins al mar, es compta

amb 7 mostres granulomètriques procedents de dos treballs diferents d’A. Rovira, anteriorment

exposades: (1) “Estudi de l’erosió general en el riu Tordera” Pau Pedraza i (12) “Balanç de sediment i

dinàmica fluvial en un riu de règim hidrològic transitori (tram final de la Tordera)”. Resumits i ordenats

des d’aigües amunt a aigües avall, els resultats dels principals paràmetres són:



Lloc Pes tot. (kg) D16 (mm) D50 (mm) D84 (mm) Dm (mm)

1,Can Simó(12) 47.8 0.73 3.21 10.76 7.58

2,Can Simó (1) 2.22 0.8 2.2 6 3.7

3,Can Serra(1) 4.88 1.0 4.0 25 10.5

4, Tordera(12) 45.9 0.68 2.22 12.2 8.57

5,pont NII(1) 8.20 0.8 2.20 15 7.42

6,(1) 1.15 0.8 1.35 3.0 1.80

7, Blanes(12) 12.8 0.35 1.60 6.46 4.43

Taula 2.8- Dades granulomètriques. Resum

A més, a partir d’una font diferent, en la zona del pont de la NII per mitjà de dos sondeigs amb

una presa de tres mostres a diferent profunditat en cadascun, es va obtenir D16= 0.9 mm, D50=1.1

mm, D84= 3 mm.

Les mostres (12) són més fiables que les mostres (1) perquè els pesos totals són més

grans i també perquè en el primer cas es van utilitzar 18 tamisos, entre 0.063 mm i 60 mm, i en

el segon 11 tamisos (del número 200 al de polzada i mitja). Les mostres (12) es van prendre el

1999 i les (1) el 1997. En tots els casos, es va vetllar perquè els mostreigs fossin representatius

del conjunt del material, fet que en ocasions va significar prendre material en diversos llocs de la

secció.

De la taula 2.8 es desprèn, especialment tenint en compte les dades (12), una suau

restricció de la mida amb la distància. Les dades (1) poden servir de confirmació o contrast dels

primers.

En el annexa 1 es presenta un resum de les dades granulomètriques.

2.4 RUGOSITATS DELS LLITS FLUVIALS I PLANES D’INUNDACIÓ

La rugositat dels llits fluvials depèn bàsicament de la granulometria que constitueix el seu llit.

En aquest apartat es pretén estudiar la resistència que el llit fluvial provoca a l’avanç del fluid. Aquesta

resistència es concreta, en el cas de llit fix, en la rugositat dels grans del fons que, amb la seva

irregularitat, provoquen la distorsió de les línies del flux. Quan les condicions de flux superen aquelles

per a les quals els grans del llit comencen el moviment, els grans inicien un reagrupament i generen

formes de llit. Aquestes formes incrementen en general la resistència al flux. Aquesta resistència

addicional es pot avaluar a través de la rugositat equivalent de la forma del llit que, sumada a la

rugositat equivalent de gra, proporciona la rugositat equivalent total que experimenta el flux.

En aquest cas, utilitzarem el coeficient de Manning a l’hora d’avaluar la rugositat del llit fluvial. Aquest

coeficient ja és un paràmetre indicador de la rugositat total del llit fluvial que a través del pendent de

fricció mesura la dissipació d’energia per fregament, per unitat de longitud. S’avalua per la fórmula de

Manning-Strickler:

34

22

hR

vni =

on n és el coeficient de rugositat de Manning.

És necessari per al cas de llits de sorres i llits mòbils. A més, de considerar la resistència al flux per la

mida de gra, cal incloure la resistència per formes de fons que depenen del règim hidràulic del riu. Per

aquesta raó, aquesta part de resistència al flux per formes de fons s’estudiarà a la secció B, per a

l’aplicació del model hidràulic del riu.



Això quant a la rugositat que presenta el llit del riu. També cal estudiar la rugositat que presenten

les planes d’inundació per al càlcul hidràulic de les avingudes.

En aquest sentit, s’ha elaborat un plànol que resumeix l’estudi realitzat.

2.4.1 Informació de referència

El material bàsic utilitzat per a la determinació dels coeficients de Manning en les planes

d’inundació consisteix en:

- Ortofotomapes de la conca a escala 1:25.000 de l’any 1997.

- Mapa d’Usos del Sòl del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de l’any

1997.

- Fotografies i visites realitzades al camp.

- Bibliografia sobre determinació de coeficients de rugositat.

2.4.2 Resultats

Les dades sobre coeficients de rugositat de Manning es presenten en el mapa següent, per

mitjà d’una distribució de colors, se senyalen els distints tipus de vegetació associats a un valor

d’aquest coeficient. El mapa està elaborat a partir d’imatges LANDSAT, amb una resolució de

píxel de 30x30 metres. S’ha de destacar que l’amplada dels rius no està determinada i que cal la

cartografia de detall.



Fig. 2.5. Coeficients de rugositat de Manning



2.5 DESCRIPCIÓ EN PLANTA DELS LLITS FLUVIALS

2.5.1 Dades de Partida

Tot seguit es detalla un inventari de la informació que serà utilitzada per a l’elaboració dels estudis

morfodinàmics fluvials i també se’n fa una breu descripció:

INFORMACIÓ SOBRE EL RIU TORDERA ORDENADA PER ANYS

ANYS 10

1. Mapa Geològic i Topogràfic de la Província de Barcelona. 1915. E: 1:45.000.

2. “Dictamen sobre el projecte de conducció d’aigües del riu Tordera a Barcelona emès a

instància del peticionari D. Ramon Matas Rodés” Luis Mariano Vidal. Barcelona, 1910.

Projecte de derivació de 657 l/s per mitjà d’una presa sota El Molí de Ramilans a l’estret de Navà.

Va haver-hi moltes queixes tant dels usuaris d’aigües superficials (els usuaris de preses i sèquies als

quals s’indemnitza) i subterrànies.

Mariano Vidal comenta el fet que durant mig any el riu té un cabal de 3000 l/s i la resta de l’any d’uns

1500 l/s. A causa de les preses d’aigua a les preses Júlia i Jalpí se superen els 1500 l/s derivats per la

qual cosa el llit fluvial està sec en els últims 10 km.

Malgrat aquestes derivacions, els aprofitaments d’aigües subterrànies no pateixen disminució. Hi ha

una considerable massa d’aigua en les sorres del llit. L’origen de la qual és el corrent mateix (per

porositat) però hi ha altres orígens.

Presenta algunes dades de desnivells:

- de la presa de Fogars al mar: 54.29 m

- de la presa de Simón al mar: 45.30 m

- del congost Simón al mar: 40.09

ANYS 20

1. Plànols a escala 1:25.000 de Termes Municipals. La majoria són de l’IGE (Instituto Geográfio y

Estadístico):

Santa Maria de Palautordera (1923, IGE), St. Celoni (1924, IGE), Gualba (1924, ¿), Breda (1924, ¿),

Sant Feliu de Boixalleu (1928, IG), Hostalric (1924, ¿), Fogars de Tordera (1922, IGE), Tordera

(1924, IGE), Blanes (1920, IGE), Arbúcies (1926, IGE), Santa Coloma (1924?, ¿)

ANYS 30

1. Plànol de la Tordera aigües avall del pont de la N-II. 1934 (Tesina de Pedraza)

2. “Infantícoles. El riu Tordera” F. Adrubau, J.Bassols, J.Canadell, M.Pagès, J.Palau, J.Plana.

1934.

Referènc ies a ponts:

“...rep les aigües del riu Sec i fent una corba travessa la via ferraca per mitjà d’un pont que té 5 ulls.”

“...passa per les runes del Pont Trencat, cèlebre en la guerra del francès per on passava la via

Augusta.”

“...després passa pel pont fet construir per Isabel II que dóna pas a la carretera nacional. Després

travessa la passarel·la de can Draper.”

“El pont Trencat,..., el nom neix de la guerra dels francesos,...,fou destruït el 1811 per ordre del

general Obispo.”



Referències a avingudes:

“Quan la pluja és molt abundant el riu fa una gran crescuda i causa molts estralls en inundacions, i en

alguna d’aquestes avingudes-torderades-fins i tot ha arribat a trencar ponts d’obrea pels que hi

passaven vehicles. Un d’aquests ponts fou el pont que unia el pas de Sant Celoni a St. Llorenç de

Vilardell de construcció recent,...,tenia 4 ulls,...les aigües es soterraren i l’altre fou arrossegat”

“El riu canvià de llit i s’endugué moltes terres de conreu deixant a l’altra banda un preduscall que no

serveix per a res”

“En aquestes últimes avingudes destrossà la mitja sínia del Mas del Pla d’en Tuies”

Referències a usos:

“Antigament fei funcionar la fàbrica “El Vapor” de teixits i la fàbrica d’electricitat que donava llum a

St. Celoni”

“Fa anar diferents fàbriques: el molí d’en Coll, la fàbrica de paper de Palau-Tordera, i s’utilitza per a

regar”

Referències a la riquesa de la fauna i de paisatge:

“... presència de llúdrigues, barbs, anguiles,...”

“St. Celoni és rica en deus d’aigua”

“El tros de riu que passa prop del poble (Gualba) està rodejat de verns i polls”

“A Gualba de Dalt,...un salt de 100 metres,... conté fonts fresques i abundoses”

ANYS 60

1. Fotografia aèria. 1967

Joc complet de fotografies aèries a escala 1:22000 de l’any 1967 (sense data). Des de St. Celoni a la

desembocadura. Original i fotocòpia en blanc i negre (mala qualitat).

2. Mapa de la Conca del Tordera. E: 1:100.000

3. Inventari d’aprofitaments hidràulics, obres i abocaments al llit fluvial i zona de policia dels

rius de la conca dels Pirineus Orientals. Ministeri d’Obres Públiques.

ANYS 70

1. Plànols de la Diputació de Barcelona. Anys 70-80. E: 1:5.000.

2. “Proyecto de acondicionamiento de un tramo del río Tordera (término municipal de

Tordera)1ª fase. Ministerio de Obras Públicas”. Comisaría de Aguas del Pirineo Oriental. Abril de

1970. Liquidación

Projecte de construcció d’un cavalló (mota) de terra argilosa en un tram de 608 m en el marge

esquerra.

3. “Proyecto de acondicionamiento de un tramo del río Tordera (término municipal de

Tordera)2ª fase. Ministerio de Obras Públicas”. Comissaria d’Aigües del Pirineu Oriental. Abril de

1970.

Projecte de protecció per mitjà d’escullera del cavalló construït en la fase 1. Conté dades

hidrològiques.

4. “Proyecto de reposición y protección de motas en la margen derecha del río Tordera.

Ministerio de Obras Públicas” 1971. Certificación.

Projecte amb caràcter d’urgència per a la reparació dels danys ocasionats per l’avinguda del 20 de

setembre de 1971. Es reparen els cavallons i esculleres del marge dret de la Tordera enfront dels

jardins de la zona verda i aigües amunt del pont nou i s’abasta una longitud de 150 m.



5. “Anteproyecto de acondicionamiento del río Tordera en su cuenca baja y Proyecto de

Encauzamiento y Defensa de la Margen Izquierda en el Tramo afectado por la Autopista de

Barcelona a La Junquera”. Dirección General de Obras Hidráulicas. Confederación Hidrográfica

del Pirineo Oriental. Any 1971

ANYS 80

1. Fotografia aèria

Joc complet de fotografies aèries a escala 1:5000 de l’any 1982 (abril). Des de St. Celoni a la

desembocadura.

2. Topogràfics. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1986-1993. Basats en vols de 1985 i 1986. Escala

1:5.000. Només disponibles els següents mapes:

301-109 Fogars; 302-109 entre Fogars i l’Illa de la Tordera; 302-110, entrada a l’Illa del Tordera;

302-111 Tordera; 303-111 Aigües avall de la Tordera.

3. Mapa del Montnegre. Editorial Alpine. 1987. E:1:25.000 (zona de Sant Celoni a aigües avall de

La Batllòria).

4. “Proyecto de Protección de la margen izquierda del brazo izquierdo del río Tordera,

inmediatamente aguas abajo del puente existente, y defensa de pilas y estribos de este, en la

carretera de acceso, desde la carretera de Hostalric a Blanes, en término municipal de Tordera

(Barcelona)” Generalitat de Catalunya. 1987.

Construcció d’un cavalló i proteccions d’escullera a causa de l’estat lamentable en què es troba tot el

marge des del pont fins a uns 310 m aigües avall i a la precarietat del pont. Es descriuen breument les

obres que ascendeixen a un total de 6.8 milions.

5. “Liquidació provisional del Projecte de Construcció d’un Mur en la Marge Dreta del Riu

Tordera per la Protecció de la Població de Tordera”. Generalitat de Catalunya. Junta d’aigües.

1988.

Liquidació del projecte “Projecte de construcció d’un mur en la marge dreta del riu Tordera per la

protecció de la població de Tordera” amb data de 2 de març de 1988. Consisteix en la construcció

d’un mur de 5,03 m d’alçària i 120 m de longitud amb un pressupost total de 24.8 milions i que amb

aquesta liquidació ascendeix a 26.8 milions de pessetes. La sabata del mur es troba a 70 cm per sota

del llit fluvial.

6. Projecte de Defensa de Marges del riu Tordera des de Sant Celoni al mar. Generalitat de

Catalunya. Consultor: Iberinsa. 1987

ANYS 90

1. Fotografia aèria

Joc complet de fotografies aèries a escala 1:22.000 de l’any 1993 (18 d’agost). Des de St. Celoni a la

desembocadura.

2. Topogràfics. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1996-2001. Basats en vol anterior a 1996. Escales

1:50.000 i 1:5.000. Format Digital

3. Ortofotomapes. Institut Cartogràfic de Catalunya. 1996-2001. Basats en vol anterior a 1996.

Escala 1:25.000.

4. Ortofotomapes d’infrarojos. Institut Cartogràfic de Catalunya.

5. Mapa d’inundació. INUNCAT.



6. La Tordera perspectiva geograficohistòrica d’un riu. Autor: César Gutiérrez. Any 1999.

7. Llistat de les avingudes i inundacions històriques (Torderadas)

8. Estudi de l’erosió en el riu Tordera. Tesina d’Especialitat. Pedraza, P. Maig 1998.

2.5.2 Descripció en planta de la xarxa fluvial

El traçat dels rius es refereix al tipus de trajectòria que desenvolupen en planta i que es pot observar

fàcilment en una fotografia aèria.

La diferent sinuositat estimada com a quocient entre la longitud del riu i la longitud de la vall en un

tram determinat permet diferenciar tres tipus de traçats:

Traçat recte, relatiu a coeficients de sinuositat inferiors a 1.5, on no s’aprecien corbes en el llit fluvial

si bé la línia del thalweg (màxima profunditat) es desplaça alternativament d’una vora a l’altra, i això

es fa més visible en aigües baixes. En la natura és molt estrany trobar llits fluvials rectes i regulars.

Traçat meandriforme, quan el coeficient de sinuositat és superior a 1.5, a causa de les corbes que

desenvolupa el llit fluvial en desplaçar-se en sentit transversal de la vall, cap a un costat i cap a l’altre.

Al laboratori s’ha observat que un corrent d’aigua i sediment que circula sobre un llit al·luvial recte

dóna lloc a meandres a partir de la més mínima imperfecció de l’alineació recta o per una causa

externa accidental. L’ondulació en planta s’acompanya d’una asimetria en les seccions transversals, ja

que el calat és més gran al costat de la vora còncava o exterior i menor al costat de la vora convexa o

inferior.

L’evolució que presenten els meandres consisteix en una progressió o desplaçament en direcció

aigües avall i un aprofundiment a costa de les vores, en direcció perpendicular a l’anterior. El ritme

d’aquesta evolució dels meandres depèn de la resistència de les vores a l’erosió. En el cas de rius que

discorren per planes fluvials poc resistents, on no hi ha restricció a la “llibertat” d’aquesta evolució,

els meandres recorren grans distàncies. Els meandres irregulars poden ser un senyal de vores

resistents.

El tipus de corbes o meandres pot ser molt diferent d’uns rius a uns altres. Entre els rius s’hi pot

diferenciar diferents tipus de traçats.

Fig. 2.6- Tipologies de meandres en un riu

Traçat trenat que es desenvolupa en trams de pendent més gran o quan la càrrega sòlida és elevada i es

caracteritza per la formació d’un curs d’aigua ample i poc profund, que es divideix en diversos braços

deixant illes intercalades i s’uneix cap a aigües avall i es torna a separar com si fossin trenes.

Les condicions sota les quals es desenvolupa un tipus o un altre de traçat han estat analitzades per

nombrosos investigadors. En la natura hi ha tot tipus de traçats intermedis als descrits. Tanmateix, en

aquest apartat ens limitarem a la descripció del que hem observat en el riu, sense entrar a aplicar cap

model que ens indiqui un tipus o un altre de traçat en planta per a cada tram o cada riu. Serà a la part



de diagnòstic del projecte quan es calcularan les variables que donaran lloc a una justificació i

classificació del riu quant a formes en planta, així com un model referent a la seva mobilitat.

En aquest moment, es pot dir que s’han calculat les sinuositats que presenten les diferents rieres de la

xarxa d’estudi així com els trams alt, mitjà i baix del riu principal, amb el quocient entre la longitud

real del riu i la longitud de la vall. D’aquesta forma s’obtenen els resultats següents que permeten

obtenir una primera idea, completament descriptiva de quin tipus de traçat en planta presenta

cadascun d’ells.

Riu Sinuositat Vall Sinuositat llit fluvial Sinuositat Mitjana

Tordera (Complet) 50.96 59.38 1.16

Tordera (Tram alt) 19.52 24.47 1.25

Tordera (Tram mitjà) 18.94 20.63 1.08

Tordera (Tram baix) 12.5 14.28 1.14

Gualba 11.87 13.66 1.15

Breda 12.68 14.16 1.12

Arbúcies 24.78 28.31 1.14

Sta. Coloma 30.84 35.18 1.14

Vallgorguina 9.15 10.53 1.15

Taula 2.7.- Sinuositat dels llits fluvials

Podem veure que cap dels rius de la xarxa d’estudi pot catalogar-se en principi estrictament de riu

meandriforme. Tampoc no poden catalogar-se en general de llits fluvials rectes ja que els coeficients

no estan lluny de marcar el 1.5 (valor a partir del qual es considera un riu de traçat meandriforme).

També cal dir que en la major part del seu recorregut, segons observació visual, la Tordera pot

classificar-se com a riu trenat ja que mostra les característiques d’aquest tipus de llits fluvials,

descrites anteriorment.

2.5.3 Descripció longitudinal de la planta del riu

En aquest apartat descrivim tota la longitud del riu. Per fer-ne aquesta descripció ha estat molt útil la

recent fotografia aèria.

L’origen d’aquesta descripció es troba a uns 45 Km aproximadament de la desembocadura en el

municipi de Sant Esteve de Palautordera. A uns 5 Km més avall el riu abandona el terme municipal de

Santa Maria de Palautordera per introduir-se en el terme de Sant Celoni. Just aquí, i pel marge dret

desemboca en el riu Tordera la riera de Trentapasses o Vallgorguina, que porta les aigües resultants

del drenatge de la conca del mateix nom. Al seu torn, el llit principal de la Tordera presenta un gir

proper a l’angle recte que canvia bruscament la direcció de SW a NE. És el primer punt de trobada del

riu amb l’autopista i a partir d’aquest punt correran gairebé paral·lels en un llarg recorregut.

Per a aquesta descripció prendrem com a sistema de referència les coordenades parametritzades arc (s)

del riu, corresponent el Km = 0 al primer pont sobre el riu Tordera aigües avall de la desembocadura

de la riera de Vallgorguina i creixents en el sentit del corrent.

L’autopista es converteix en determinats punts en cavalló (mota) de canalització (o en invasora de

l’antic llit fluvial).

A la mateixa altura del nucli urbà de Sant Celoni dos torrents que drenen la serralada Litoral i que

passen per sota de l’autopista aboquen les aigües pel marge dret.

Al final de la zona edificada amb certa densitat del municipi, la riera de Pertegàs desguassa en el

Tordera per l’esquerra, aproximadament en el Km 2. En aquest moment, la cota s’ha reduït de l’ordre

de 15 m i en resulta un pendent mitjà del 0.75 %.

Seguint el corrent trobem el pont de la carretera de Sant Celoni al Montnegre que creua el riu i

l’autopista a l’altura del torrent de Vilardell. És a partir d’aquest lloc quan l’autopista se separa



mínimament del riu en el seu traçat, després d’haver recorregut tot el camí enganxada, fent les

funcions de marge artificial en cas d’avinguda.

Des d’aquest punt fins a aproximadament el Km 5 el llit fluvial sembla que manté l’estat natural, amb

un llit més ampli i una distància lateral de gairebé 200 m fins a l’autopista. No obstant això, la

presència d’algunes edificacions a la riba esquerra posen en dubte que realment el llit fluvial sigui

natural.

A més, la pròpia morfologia amb meandres del curs és la causant que l’apropament a l’autopista sigui

canviant. Malgrat això, l’autopista envaeix moltes vegades la part del llit de l’avinguda.

Dos-cents metres més avall, pel costat esquerra, la riera de Gualba aporta aigua i sediments, que

provenen d’una sèrie de torrents del vessant prelitoral, mentre que pel costat dret, la riera de

Montnegre n’aporta simultàniament les aigües. Des de fa pocs metres el curs discorre dins el terme

municipal de Gualba.

Aproximadament als 6 km, el traçat en planta descriu una corba perfecta que per definició no existeix

a la natura, senyal inequívoc de condicionament de marges. Passada la corba, el curs canvia

sensiblement la direcció global per passar d’NE a ENE.

Més endavant, tornem a trobar-nos un altre punt de conflicte similar al del Km 5, però de longitud

més gran. En un dels contorns de la “S”, producte del serpenteig de la llera, el llit fluvial i l’autopista

tornen a coincidir al llarg de més de mig quilòmetre i no es distingeix si aquesta l’envaeix o

simplement n’és tangent. Malgrat això, a efectes de l’avinguda, continua havent-hi un obstacle que

constitueix una notable reducció de la capacitat de la secció. Això sí, en benefici de la situació es dóna

la circumstància de trobar-se en una zona sense cap edificació al marge esquerra. Tot són camps de

conreu i per això, en cas de produir-se un desbordament, les conseqüències no serien tan

catastròfiques.

Del quilòmetre 7 en endavant fins a gairebé el 17, les edificacions i indústries en terreny inundable

són molt escasses. Poc abans del Km 9, el torrent de Buscons aboca les aigües al llit principal. En

aquest punt, el riu es troba a la cota 80, amb la qual cosa el desnivell mitjà s’ha reduït. Aquesta és una

tendència natural de qualsevol riu.

Mig quilòmetre aigües avall es troba l’estació de ferrocarril de Breda. Se suposa que la corba que

descriu el riu abans de l’estació també estarà protegida.

En el quilòmetre 10 conflueixen simultàniament la riera de Repiaix per l’esquerra i la de Fuirososo

per la dreta, un dels torrents més importants que provenen de la serralada Litoral. El tram que

continua no presenta singularitats en el sentit que les infraestructures es mantenen distants i a les ribes

no hi ha edificacions properes.

A l’altura del Km 12,5 es produeix una nova coincidència entre llit i autopista. A diferència de les

ocasions anteriors, aquest cop el riu sí que presenta un clar estrenyiment.

Encara que el llit no deixa de serpentejar en aquest recorregut, el riu ha modificat sensiblement la

direcció general i tendeix una mica cap a l’est.

En el quilòmetre 14,5 la riera de Ramió incideix gairebé perpendicularment pel costat dret i només

500 metres més avall té lloc la desembocadura de la riera d’Arbúcies, un dels grans eixos de drenatge

de la serralada prelitoral. El tram en qüestió, especialment el corresponent a la riera, es troba

desplaçat, modificat i canalitzat de nou a causa de l’autopista que segueix un traçat perpendicular a

l’antic llit de la riera que hi conflueix.

A través de l’observació de la foto aèria trobem indicis de l’antiga desembocadura natural, molt més

àmplia i en dos braços. Té un angle d’incidència molt més gran que el d’ara; actualment, és inferior a

30º.



Aigües avall, com en casos anteriors, el llit torna a coincidir amb l’autopista. Aquesta vegada ho fa de

forma violenta, durant una corba de gran radi que canvia la direcció del curs de forma radical cap al

nord durant aproximadament un quilòmetre, després del qual, una altra gran corba totalment regular

(canalitzada) torna la direcció est al llit fluvial. Aquesta corba es coneix amb el nom d’Hostalric i es

troba a 800 m de la sortida de l’autopista. El ramal que porta al peatge de l’autopista és el responsable

del pont sobre la Tordera a la sortida de la corba.

A continuació, trobem el pont sobre la Tordera corresponent a l’enllaç de la sortida de l’autopista

“Hostalric” on hi ha a ambdós costats del riu indústries i construccions que alternen amb camps de

conreu. Des de fa ja alguns quilòmetres la canalització del llit és continuada, fins a la desembocadura

al mar.

Tot seguit el riu recorre dos quilòmetres en direcció est fins a coincidir amb la riera de Santa Coloma.

Malgrat que la distància que els separa és molt poca no s’arriben a trobar ja que el terreny intermedi

és de constitució rocosa i té una elevada resistència a l’erosió.

Just en el punt d’inflexió d’un meandre que fa el riu hi ha el pont de l’autopista. Aquest és l’últim

contacte de l’autopista Barcelona-França amb el riu estudiat i, per tant, l’última vegada que influeix

en l’equilibri del curs.

A menys d’un quilòmetre aigües avall del pont, la riera de Santa Coloma aboca les seves aigües al llit

principal. A partir d’aquest punt, el llit fluvial es troba a la cota 42 i pateix un brusc descens de més

d’1 m, caiguda que té relació amb l’erosió diferencial a ambdós costats del pont.

Els fonaments del pont estan protegits per mitjà d’un emmacat de pedra o escullera amb formigó

abocat. Aquesta zona ha patit un procés d’erosió aigües avall que és normal si considerem que el

funcionament de l’emmacat és anàleg al d’una travessa per a retenció de material. També era

previsible la sedimentació produïda just aigües amunt de les piles en introduir un element rígid en el

llit fluvial.

La direcció del llit fluvial en aquest lloc és SE. Partint del punt d’inflexió d’un meandre clar que va

girant fins a atènyer la direcció NNE, en una longitud que no és superior a un quilòmetre, els dos

marges estan protegits puntualment, especialment el dret, amb la finalitat de guardar terrenys de

conreu i forestals, però en si no és una zona de risc enorme. Tot i així, el pas del riu sota el llit es

troba canalitzat en els laterals per tal d’evitar la soscavació de les vores i la migració del llit fluvial

(erosió lateral).

Uns 750 metres més avall es troba l’ermita de Fogars de Tordera, des de la qual es pot albirar la

desembocadura de la riera de Santa Coloma a la vora oposada, la qual divaga en funció del cabal

relatiu aportat per la riera.

El marge dret a aquesta altura està protegit, ja que la corba que dibuixa el riu afavoreix l’erosió de la

vora sobre la qual està construïda l’ermita i s’ha fet malbé en diverses ocasions el camí que hi

condueix.

A partir de l’ermita, el riu segueix un tram recte de no més d’1 km, com ja s’havia indicat en direcció

NNE. Just al final d’aquesta recta rep en les aigües d’un petit torrent pel costat esquerra en incidència

perpendicular. La cota en aquest lloc és de 37 m.

A continuació té lloc una corba molt brusca d’uns 115º amb un radi reduït inferior als 200 m. A la

sortida, el riu pren direcció sud i n’augmenta l’amplada en uns pocs metres. Entre el marge dret

(mota) i l’esquerra (roca) arriba a tenir 70 m.

En aquestes condicions s’arriba a l’estació d’aforaments de Fogars de Tordera. Aquesta obra ha estat

la causant en part de la considerable erosió local produïda en les immediacions; hi ha punts aigües



avall que han descendit una mica menys d’un metre i els fonaments de l’obra han quedat pràcticament

al descobert i han posat en perill aquesta valuosa inversió.

El llit fluvial s’estreny bastant 2,5 km més avall i gira lleugerament en sentit del rellotge (uns 30º); el

just per començar a traçar una corba de radi petit (R<300 m) i angle superior al recte (θ > 110º), que

acaba per donar direcció SE i que coincideix amb el notable augment de l’amplada del llit fluvial que

arriba en alguns punts als 90 m.

La corba considerada acaba i poden detectar-s’hi indicis d’un desplaçament lateral i condicionament

dels marges, anys enrera massa propers a la via del tren. Els marges han estat bellugats més de 50 m i

la cota d’aquest lloc és de 31 m, per tant, el pendent mitjà al pont de l’autopista és del 3 per mil.

Si se surt d’aquesta corba en planta, el riu segueix un traçat gairebé recte, en direcció SE durant uns

1200 m. El que més destaca és la variació de l’amplada del llit fluvial, més estret a l’inici i final

d’aquest tram que a la meitat, en la qual ultrapassa per poc els 100 m.

Una cosa interessant que pot destacar-se és que, malgrat haver recorregut 5 km des del pont,

exceptuant l’ermita i l’estació d’aforaments de Fogars, no hi ha cap edificació que corri el risc de ser

malmesa per cap avinguda.

En aquest punt ens trobem a la cota 28 i aquí comença una defensa de marges per a una corba que

força el traçat del llit i el desplaça respecte al seu estat original. La corba que estava en procés

d’erosió amenaça una granja de mida considerable establerta a la riba esquerra. Just al final de la

corba està ubicada l’estació d’aforaments de fons mòbil de Can Serra.

El curs ha virat suaument i ha pres la direcció SW per donar inici 1 km més avall a la coneguda Illa

del Tordera, que ja no és una illa actualment ja que un braç es troba totalment abandonat.

El braç actiu descriu un arc de circumferència gairebé perfecte i manifesta així l’artificialitat dels

marges; amb un radi equivalent d’1 km té un angle de gir de 120º i el riu passa a tenir direcció est. La

longitud del braç de l’illa s’aproxima als 2,5 km.

Una sèrie de torrents evacuen les aigües al braç actiu pel costat dret, en la primera meitat de l’arc. En

la segona hi ha un pont que creua el llit fluvial partint del nucli urbà.

Ambdós marges es troben canalitzats deixant un llit d’avinguda d’aproximadament 100 m; el terreny

interior de l’illa està destinat a conreus, zones verdes i esportives i aplec d’àrids, activitats que

presenten un risc menor de patir danys importants en cas d’avingudes.

Aigües avall de l’illa, després d’una corba suau de 45º en sentit del rellotge està emplaçat el pont de la

Nacional II o pont de Torroja que, junt amb el de l’autopista constitueixen dues de les principals obres

d’infraestructura de transport que tenen contacte directe amb el riu.

Aquest pont, que és més antic que el de la A-7, ha patit considerables erosions a ambdós costats i ara

la cota del llit actual es troba a uns 18 m.

A la mateixa altura del pont, la riera de Valldemaria porta les aigües cap al llit principal pel marge

esquerre.

Més enllà de l’obra de pas, hi ha un tram amb tendència a ser recte que serveix d’enllaç amb una

corba molt suau de gran estudi de curvatura al llarg de més de dos quilòmetres. S’hi han realitzat les

extraccions més grans d’àrids que hi ha documentades.

Al final d’aquest tram, el Tordera rep les aigües per la dreta de la riera de Reixach (desviada del seu

origen natural) i per l’esquerra, de la riera de Sant Daniel, moments abans de traçar la corba de la

Cadireta a Blanes.



Des d’aquest últim punt conflictiu fins a la desembocadura al mar, cinc quilòmetres més cap a aigües

avall, el riu segueix sense variar la direcció SSE que pren després de la Cadireta i passa sense causar

problemes aparents en les dues infraestructures que li queden per creuar, el pont de la carretera i el del

ferrocarril.

2.5.4 Resum de la descripció morfològica de la planta de la Tordera

La descripció de la configuració en planta es basa en la foto més recent i es fa partint del pont del

ferrocarril de Sant Celoni fins al mar. Els punts quilomètrics són els mateixos utilitzats per a la

descripció del perfil longitudinal, el zero de referència dels quals es troba en la desembocadura al mar.

Segons la classificació de les plantes fluvials de Brice (17) la Tordera, en el tram de Sant Celoni fins al

mar, pot considerar-se un riu lleugerament sinuós, amb trams de grau més gran de sinuositat. En el

tram entre la confluència de la riera de Pertegàs i la de Gualba el grau de sinuositat és baix, amb un llit

únic i equiamplada del llit fluvial. En un segon tram, ent re les confluències de la riera de Gualba i el

pont de Tordera, el riu té una sinuositat mitjana, amb un llit únic més ample a les corbes. En el tram

final, de Tordera fins al mar, la sinuositat torna a ser baixa, amb dos llits, un d’aigües baixes amb

clara sinuositat.

Al llarg d’uns 3 km aigües avall del pont del ferrocarril a Sant Celoni, el riu està totalment canalitzat.

En el pont de la carretera Sant Celoni-Arenys (Km 34.850) la separació entre l’autopista A7 i el riu és

mínima. Des d’aquest punt fins a uns 5 quilòmetres aigües avall el riu manté una morfologia

meandriforme, amb un llit fluvial ampli i una distància lateral a la A7 d’uns 200 m.

En el punt quilomètric 29.750 la planta descriu una corba àmplia, de forta curvatura i geomètricament

“perfecta”, fet que indica que és artificial. Aigües avall, el llit serpenteja descrivint una corba en S que

al llarg de mig quilòmetre s’apropa a l’autopista fins a tocar- la. En el punt quilomètric 23. 250 es

produeix un altre contacte entre el llit i l’A7, per la qual cosa el riu presenta un clar estrenyiment.

La riera d’Arbúcies (que conflueix amb la Tordera en el km. 20.750) té la desembocadura totalment

canalitzada, amb un sol braç i amb un angle d’incidència d’uns 60º. Aigües avall d’aquesta

desembocadura, es torna a produir un altre contacte amb l’A7. A continuació, el riu segueix una altra

corba àmplia i “geomètrica” (amb aspecte artificial) a Hostalric.

En el punt quilomètric 15.900 el viaducte de l’A7 creua el llit de la Tordera i de la riera de Santa

Coloma. La direcció de la riera de Santa Coloma és aproximadament perpendicular al riu Tordera,

però la presència d’una formació rocosa resistent a l’erosió produeix un canvi brusc de direcció. Per

això, la confluència dels dos cursos es produeix a uns 750 m aigües avall del viaducte. En el marge

dret protegit davant de la desembocadura es troba l’ermita de Fogars de Tordera.

Aigües avall d’aquesta confluència hi ha una corba molt brusca a la dreta, d’uns 115º, amb un radi

inferior als 200 m. En aquest lloc el riu es troba molt a prop del ferrocarril. A la sortida d’aquesta

confluència el riu augmenta l’amplada fins a un màxim de 70 m. En el quilòmetre 13.800 es troba

l’estació de Fogars de Tordera. A 400 metres aigües avall, el llit s’estreny bastant i gira uns 30º a la

dreta, just per començar a traçar una altra corba de radi de curvatura inferior a 300 m, longitud d’1 km

i amb un gir de 110º. Totes aquestes corbes tenen un aspecte natural. Al final de l’última poden

veure’s senyals de desplaçament lateral del marge esquerra fins a arribar a prop de la via del tren. A

continuació, el tram és gairebé recte al llarg d’uns 1.200 m, amb un augment notable de l’amplada del

llit en el centre del tram, fins a uns 90 m i en algun punt fins a 100 m.

A partir del punt quilomètric 10.900 (500 m aigües amunt de l’estació de Can Serra) comença una

corba regular (artificial). En el punt quilomètric 9.900 s’inicia l’illa de Tordera. El braç actiu descriu

una corba a l’esquerra, gairebé circular, amb un radi equivalent a 1000 m i 120º de gir. La longitud del

braç actiu és de 2,5 km. L’amplada del llit és d’uns 100 m. Aigües avall de l’illa i del poble de la

Tordera es troba el pont de la N-II, després d’una corba a la dreta.



Des del pont de la N-II fins al mar, el llit és bastant rectilini, excepte la corba anomenada de la

Cadireta a Blanes en el km 4.400. Hi destaquen també les variacions d’amplada des d’un mínim de 70

m a un màxim de 165 m a la zona dels últims ponts.

2.6 DESCRIPCIÓ DEL PERFIL LONGITUDINAL DEL RIU

2.6.1 Perfil longitudinal dels llits fluvials

En aquest apartat es presenten per a la nostra xarxa d’estudi els perfils longitudinals dels llits que la

formen, realitzats a partir de la cartografia 1:50000, amb una breu descripció de cadascun d’ells:

Perfil Riera de Arbúcies

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000

Distància (m)

Alti

tud

(m)

Fig. 2.7- Perfil longitudinal Arbúcies

Perfil Riera de Breda

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000

Distància (m)

Alti

tud

(m)

Fig. 2.8.- Perfil longitudinal Breda

Perfil Riera de Gualba

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000

Distancia (m)A

ltitu

d (m

)

Fig. 2.9 - Perfil longitudinal Gualba



Perfil Rio Tordera

0

200

400

600

800

1000

1200

0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000

Distancia (m)

Alti

tud

(m)

Fig. 2.10 - Perfil longitudinal Tordera

Perfil Riera de Sta. Coloma

0

100

200

300

400

500

600

700

800

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000

Distància (m)

Alti

tud

(m)

Fig. 2.11 - Perfil longitudinal Sta. Coloma

A causa de l’escala en què s’han realitzat aquests perfils és difícil fer-ne una anàlisi molt exhaustiva,

en el bloc de diagnòstic d’aquest projecte sí que se’n farà un estudi detallat. Es poden endevinar

algunes de les coses que mostren els perfils longitudinals.

Per al cas de la riera d’Arbúcies tenim un perfil longitudinal còncau amb tres parts diferenciades: la

part alta, des del seu naixement a 1400 m d’altitud fins a una cota aproximada de 700 m, presenta un

tram gairebé recte d’alt pendent. Es pot analitzar el substrat geològic d’aquesta zona i comprovar-ne la

resistència a l’erosió. El segon tram acotat entre els 700 m i els 250 aproximadament presenta la

màxima concavitat de tot el perfil, cosa que denota un tram més actiu morfodinàmicament. El tercer

tram, encara que còncau presenta major linealitat que l’anterior. Es tracta de la zona baixa de la riera i

es pot observar en el perfil una tendència a l’acumulació de material a la desembocadura, fet que

representaria el delta sorrenc que la riera provoca en la seva entrada en el riu Tordera.

El perfil de la riera de Breda constitueix un dels perfils més estables de la xarxa hidrològica de la

conca. Aquest perfil presenta poques variacions de pendents i escassos trams diferenciables entre si.

Sosté una concavitat molt homogènia en tot el seu recorregut. Això indica l’estat proper del perfil

longitudinal de la riera al seu estat d’equilibri i unes compensades forces d’erosió i sedimentació que

hi actuen, així com un decreixement constant de la mida del material que forma el seu llit fluvial.

Quant a la riera de Gualba presenta un exemple clarament diferent a l’anterior. Aquest perfil mostra

grans diferències entre distintes zones del riu, destacant una interrupció clara del perfil “lògic” del riu

a la cota aproximada de 1250 m. En aquest punt, la riera que presentava un comportament de

decreixement exponencial del perfil, presenta un trencament important i passa a tenir un tram de més

de 2 km de longitud en els quals el pendent disminueix bruscament fins a posar-se gairebé horitzontal.

A partir d’aquí presenta una altre trencament i passa a constituir un tram de perfil convex de fort

pendent d’uns 3 km de longitud. Aquest tram conclou aproximadament a uns 7 km del naixement del

riu i a uns 350 m d’altitud. A partir d’aquest punt la riera reprèn la forma del perfil que presentava

abans de fer aquests trencaments, amb un perfil còncau fins a la desembocadura en el riu Tordera en



la cota 100 aproximadament. Aquesta peculiaritat que presenta aquest perfil s’estudiarà més endavant,

encara que pot ser deguda més que a causa de la morfodinàmica fluvial a alguna intrusió geològica

quant a material o a estructura (falla...).

La riera de Vallgorguina presenta un perfil longitudinal del qual poden treure’s poques conclusions

amb el detall realitzat. En principi sembla indicar que es tracta d’una riera bastant plana, amb escassos

pendents i presenta un perfil atípic quant a concavitat, ja que està format per graons rectes des del seu

naixement fins a la desembocadura. Tanmateix, no es pot dir que aquests graons siguin reals o siguin

causats per la cartografia usada per a aquest perfil fins que no es faci una anàlisi posterior amb

representació de més detall.

El cas del riu principal (riu Tordera), és un cas semblat a grans trets a la riera d’Arbúcies. Es tracta

d’un perfil còncau, amb tres trams típics de rius mediterranis. El primer tram, des del naixement fins a

uns 600 m d’altitud es tracta d’un perfil bastant recte, fins a atènyer aquesta cota. Aproximadament a

6 Km del naixement del riu comença a presentar una clara concavitat que es mantindrà fins als 45 km

de longitud. A partir d’aquest punt, el riu comença a presentar un perfil més rectilini fins a la seva

desembocadura al mar. En un estudi més detallat s’estudiaran les modificacions que s’observen en el

perfil del riu Tordera a causa de les incorporacions de les diferents rieres que hi desemboquen.

Per al cas de la riera de Sta. Coloma, també trobem una forma típica de perfil còncau, en aquest cas

més homogeni que el cas de Tordera i Arbúcies, sense arribar però tampoc al cas de la riera de Breda.

Presenta una forma bastant homogènia, sense grans trencaments, encara que es distingeix una

rectificació en el tram alt des del naixement a més de 700 metres d’altitud fins a aproximadament la

cota 500 m. També s’observa una ressenya en el tram final del perfil, que denota la presència d’una

desembocadura amb activitat sedimentària notable.

2.6.2 Anàlisi dels pendents dels llits fluvials principals

Ja hem vist que una de les variables més importants que condicionen el perfil longitudinal d’un riu és

el pendent. En l’apartat següent se seguirà justificant aquesta afirmació.

A causa de l’alta dependència en la forma del perfil i en la resta de variables, no només

morfològiques, sinó hidràuliques i morfodinàmiques del pendent dels llits fluvials, se n’ha elaborat

una descripció.

Amb aquest fi s’han dividit els llits fluvial principals en trams de 5 i 2.5 km (segons els casos) i s’ha

procedit a calcular el pendent mitjà de cada tram. Així podem observar una classificació del pendent

segons avança el recorregut de cada riu.

Aquesta classificació es mostra en el plànol següent.



Fig 2.12.-Plànol de pendents dels llits fluvials principals



Tal com podem observar, veiem que els pendents més grans dels llits fluvials s’atenyen a la riera de

Gualba just al tram que coincideix amb el trencament descrit anteriorment en el perfil. En la riera de

Breda i en el riu Tordera en capçalera (Montseny) també s’observen pendents superiors a la mitjana.

S’observen com a confirmació de l’estat en “equilibri” de la riera de Breda, la progressiva disminució

de pendent segons augmenta el recorregut de la riera. Veiem que és l’única riera que planteja aquesta

característica, ja que presenta una àmplia gamma de pendents ordenada perfectament en ordre

decreixent.

També es fa patent l’escàs pendent que té la Tordera en el tram mitjà i baix, així com la majoria de

longitud de la riera de Sta. Coloma i Arbúcies en la desembocadura.

Cal assenyalar també la relació dels pendents amb el material que constitueixen els llits fluvials en

cadascun dels trams. Veiem que en la majoria dels trams amb pendents inferiors a l’1% el material

dels llits fluvials és format bàsicament de sorres. Superiors a aquest valor pertanyen a llits amb lleres

de graves.

2.7 DADES DE TESTIMONIS DE CARBÓ PER AL CÀLCUL DE LA MOBILITAT DEL

FONS DEL RIU TORDERA EN EL SEU TRAM BAIX

En les últimes dècades la Tordera ha patit un acusat procés d’erosió general, amb efectes morfològics

i efectes i efectes sobre les obres públiques. Es disposa dels indicis suficients per afirmar sense por

d’equivocar-se que, en alguns punts, el descens del llit ha arribat fàcilment als dos metres.

Per aquest motiu un dels objectius que es van pretendre amb la Tesina d’Especialitat de Pau Pedraza i

González, tutoritzada per Juan P. Martín Vide, va consistir en l’estudi de l’erosió general produïda en

el llit fluvial de la conca de la Tordera.

El treball de camp que es va dur a terme en aquesta tesina així com els seus resultats serviran de base

per als nostres càlculs morfodinàmics fluvials en l’apartat destinat al diagnòstic (Secció B) d’aquest

projecte.

En aquest punt pertanyent a la secció A, hi descriurem les dades que aquest treball ens proporciona,

així com la seva localització i la metodologia utilitzada per atènyer els objectius cercats.

Després de buscar un mètode adequat per al control de l’erosió general transitòria (erosió que es

produeix en un riu en règim d’avinguda i que es torna a recuperar quan aquesta passa), es va arribar

al final a l’execució de sondeigs a l’interior del llit fluvial, amb posterior substitució del material: el

buit resultat d’efectuar la perforació s’omple amb un material de característiques molt diferents a les

de l’entorn, a fi que sigui fàcilment identificable. Després d’un succés que es vol mesurar s’esperarà

que el riu baixi de nivell. Al seu torn, descendirà el nivell freàtic, moment que s’aprofitarà per a

l’obtenció dels resultats.

En cas de preveure’s una erosió considerable, es poden realitzar sondeigs amb extracció de testimoni

continu en el punt precís referenciat per topografia. Si, contràriament, el fenomen considerat no ha

ocasionat un gran descens, es procedirà a la recerca de la columna per mitjà de mètodes d’excavació

superficials.

Un cop trobat el material de substitució i preses les mesures necessàries, es procedirà a la restitució de

la columna de sondeig per a posteriors amidaments.

A més a més, es va establir un sistema de referència topogràfic exterior que permetés la recerca de les

columnes amb la màxima precisió possible.

Com a material de substitució es va proposar el carbó mineral per la seva facilitat d’obtenció i el seu

cost baix que compleix totes les característiques exigides per a aquest fi.



Amb aquest mètode es pretén obtenir el màxim descens de la llera en la fase d’avinguda, originat per

un cabal Q calculat. El coneixement d’aquesta erosió transitòria és de vital importància per al correcte

trajecte i dimensionament d’obres a l’interior de la llera: fonaments de piles de ponts, canalitzacions,

conduccions soterrades, estacions d’aforaments, etc. Els resultats d’aquest sistema experimental

serviran per confirmar o refusar els valors que la teoria ha llançat.

En el riu, per tant, s’hi va implantar un sistema de diverses perforacions posades en tubs. Es va

substituir el material extret per carbó mineral, el qual pot reconèixer-se fàcilment pel contrast del seu

color negre i la seva diferent granulometria amb la sorra natural del riu.

D’aquesta manera es van deixar una sèrie de puntals a l’interior del llit fluvial, d’aproximadament 4

metres de profunditat, col·locats en diverses seccions amb una mitjana de tres sondeigs per secció.

Un cop es produeixi una avinguda que es vulgui mesurar és d’esperar que descendirà la llera natural i

amb ella la columna de carbó. En recuperar la normalitat, la llera recobrarà aproximadament el seu

estat original amb la deposició de material anteriorment en moviment. Això no passarà a la columna

de carbó que quedarà truncada exactament en el punt fins a on va arribar el descens màxim del llit

fluvial. Així s’obtindrà la màxima erosió general transitòria produïda en aquest lloc.

Els dies 18 al 20 de juny de 1997 es van instal·lar les columnes de carbó a les seccions marcades a

dalt.

Les seccions on van ser col·locades aquestes columnes de carbó es poden observar a la figura 2.13:

Fig. 2.13 - Seccions de columnes de carbó

Al març de l’any següent es va fer una visita de camp amb l’objectiu de comprovar el correcte

funcionament del mètode.

L’experiència es va realitzar amb èxit i es va trobar fàcilment la base de la topografia. El testimoni S2

es va trobar sense variació en profunditat, tanmateix, el S3 sí que va presentar un descens d’uns 20

centímetres.



2.8 SECCIONS TRASVERSALS DELS LLITS FLUVIALS PRINCIPALS

En el següent plànol podem observar, com a una altra variable que contribueix a la descripció

morfològica dels llits fluvials, les seccions que van prenen els llits fluvials al llarg del seu recorregut.

A partir de les seccions pot observar-se l’evolució de l’amplada dels llits fluvials al llarg del seu

recorregut, a més a més de constituir una variable hidràulica fonamental. Des del punt de vista

geogràfic, es pot distingir el llit d’aigües baixes del d’aigües altes i planes i planícies d’inundació, així

com el sistema de terrasses fluvials.

En la part de diagnòstic d’aquest projecte s’estudiarà amb més detall la relació entre els règims de

cabal i la geometria de les seccions transversals. Aquest estudi es basa en les relacions entre cabal i

l’amplada del llit, la profunditat, la velocitat de les aigües, la càrrega de sediments, etc.

Sempre que s’analitza la geometria hidràulica es distingeixen dos tipus de relacions, les referides a

una mateixa secció del llit fluvial, segons varia el nivell de les aigües amb el cabal; i les que es

refereixen a les distintes seccions cap a aigües avall, en aquest cas relatives a un determinat cabal.

En aquest apartat descriurem les seccions al llarg dels llits fluvials i les observarem per al cas de la

Tordera per tal de veure l’evolució de l’amplada del llit fluvial des del seu naixement fins a la

desembocadura. Tal com vam dir en l’apartat de descripció en planta, una de les característiques dels

rius trenats és la seva gran amplada en relació amb la profunditat. Aquesta forma de traçat s’accentua

en rius amb alta càrrega de sediments i règim hidrològic torrencial com és el cas del nostre riu. Per

això, apareix la gran amplada del riu fluvial a partir del seu tram mitjà perquè aquest s’ajusta a la

freqüència i a la intensitat de les avingudes. Aquestes crescudes arriben a tenir tal intensitat que son

capaces de generar un llit fluvial ample i permanent (llera més gran) que supera bastant les necessitats

del riu en els períodes normals de cabal. A l’interior, s’hi instal·len canals secundaris molt inestables

que s’ajusten als cabals d’aigües baixes i que canvien de posició en avingudes d’intensitat mitjana i

forta.



Fig. 2.14.- Seccions transversals



3 REFERÈNCIES

(1) Pedraza, P. “Estudio de la erosión general en el río Tordera”. Tesina de especialidad, Escuela T.S.

de Ing. de Caminos, UPC, 1998.

(2) Martín Vide, J.P. “Ingeniería fluvial”. Edicions UPC, Barcelona 1997.

(3) Ackers, P., White, W.R., Perkins, J.A., Harrison, J.M. “Weirs and flumes for flow measurement”.

John Wiley and sons, Chichester 1978.

(4) Bos, M.G. (ed) “Discharge measurement structures”. International Institute for Land Reclamation

and Inprovement, Wageningen 1978.

(5) Schreider, M., Scacchi, G., Franco, F., Fuentes, R., Moreno, Ch. “Aplicación del método de

Lischtvan y Lebediev al cálculo de la erosión general”. Ingeniería hidráulica en México, XVI,1,

pp.15-25, 2001.

(6) Garde, R.J., Ranga Raju, K.G “Mechanics of sediment transportation and alluvial stream

problems”. John Wiley and sons, New York 1977.

(7) Informe sobre els sondeigs efectuats en l’emplaçament del pont sobre el riu Tordera en el km 689

de la carretera de Madrid a França per la Jonquera. Obres Públiques. Direcció de Sondeigs, agost

1928.

(8) Memòria del projecte de pont de formigó armat sobre el riu Tordera en el km 689.71 de la

carretera de Madrid a França. Obres Públiques, juny 1928.

(9) Estudi geotècnic en el pont sobre el riu Tordera de la carretera NII. Geosond, octubre 1994.

(10) Estudi de màximes avingudes a la conca del riu Tordera. Comissaria d’Aigües dels Pirineus

Orientals 1979.

(11) Estudi per a la protecció enfront de l’erosió local dels fonaments del pont de la carretera NII

sobre el riu Tordera. UPC, 1995.

(12) Rovira, A. “Balanç de sediment i dinàmica fluvial en un riu de règim hidrològic transitori (tram

final de la Tordera)”. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, 2001.

(13) Marta González del Tánago del Río, Diego García de Jalón Lastra. “ Restauración de ríos y

riberas” E.T.S.I Montes. Madrid, 2001.



ANNEX 1.- Dades Granulomètriques



1.- Resum de dades granulomètriques

La granulometria del material al·luvial és una informació fonamental per l’estudi de la mobilitat

d’una llera. Por aquest motiu es comença aquesta memòria descrivint les dades granulomètriques

que disposem.

1.1.- Tram mitjà

Com a part del present treball s’ha realitzat el mostreig granulomètric del tram mitjà del riu

Tordera, entre Sant Celoni i Hostalric, que no era conegut per treballs anteriors. En primer lloc es

va visitar tot el tram el dia 17-IV-02, tractant d’accedir al riu sempre que fos possible. Es van

seleccionar 6 llocs representatius en els que s’han realitzat dues preses de mostres els dies 29 i 30

de maig de 2002: en primer lloc un mostreig superficial per el mètode de conteig (o mètode de

Wolman(99)(98)), per determinar les característiques de la cuirassa (present en tots els punts,

excepte l’últim, en Hostalric), i en segon lloc un mostreig volumètric del material que es troba

sota la superfície, tamisat en laboratori. Tot el treball des de la selecció dels llocs s’ha portat a

càrrec pel grup de la UdLl.

El pes total de les mostres sota la superfície i el nombre total de partícules en el mostreig per

conteig asseguren la fiabilitat del treball. El tamisat de la primera es fa amb 14 tamisos fins 90.5

mm i el tractament de les partícules contades es fa classificant- les en 10 classes de mida de gra,

des de 5.6 mm a 181 mm.

Els resultats expressats en mil·límetres per el tram mitjà de Sant Celoni a Hostalric es presenten a

la taula 3. Els valors de les mostres volumètriques sota la superfície, anomenats inferiors o sub-

superficials, s’assenyalen a la taula amb la abreviatura sub. En el cas d’Hostalric existeix un únic

material mostrejat volumètricament.

Lloc Coord. Mostra (kg) (nº) D16 D50 D84 D90 Dm

i St.Celoni 34825 superficial 400 p. 23,0 41,4 70,9 81,4 55,7

“ St.Celoni “ sub 70 kg 0,89 6,15 34,5 43,9 18,2

j Carburos 30770 superficial 400 p. 16,0 27,6 54,6 67,6 42,2

“ Carburos “ sub 50 kg 1,15 8,12 36,4 46,3 19,9

k Gaseoducte 27432 superficial 400 p. 17,7 34,2 79,7 96,3 53,9

“ Gaseoducte “ sub 50 kg 0,98 6,65 31,6 43,5 17,8

l 2 ponts 25585 superficia l 400 p. 19,0 34,5 62,2 70,8 47,3

“ 2 ponts “ sub 60 kg 0,69 7,77 45,7 57,6 22,5

m Gorg 1 22357 superficial 293 p. 15,8 29,1 53,0 62,4 56,9

“ Gorg 2 “ superficial 300 p. 11,6 20,6 34,9 39,6 27,5

“ Gorg 2 “ sub 15 kg 0,68 2,15 5,62 8,89 5,36

n Hostalric 18160 sub 50 kg 0,46 1,22 6,58 16,9 5,64

Taula 1

A més dels paràmetres de les taules anteriors (amb el mateix significat que aquelles) s’inclou en

aquesta la mida de gra D90 tal que un 90% del material és més fi. La mida de gra D90 s’usa en la

expressió de Strickler en la forma n= (D90 (m))1/6/ 26, que ens sembla interessant, quan la informació

granulomètrica és fiable i la granulometria estesa. Per altre banda, amb informació escassa o amb una

granulometria relativament més uniforme, fora preferible l’ús de l’expressió anàloga amb D50, és a dir

n= (D50 (m))1/6/ 21. A la cinquena columna, “p.” significa el nombre de partícules del mostreig

superficial; de lo contrari es tracta del pes en quilograms de la mostra volumètrica. En totes les taules

d’aquest apartat, Dm significa el diàmetre mitjà (mitja aritmètica). Els valors del diàmetre mitjà

calculats com a mitja geomètrica (més interessants quan el material té una granulometria estesa) són

pràcticament iguals als de la taula.

En els tres primers llocs de mostreig es va prendre el material d’una barra central o lateral dins de la

llera principal (en terminologia geomorfològica bankfull). El lloc de Sant Celoni es troba just aigües

avall de l’estació d’aforament de l’Agència (EA15). El segon lloc correspon a la fàbrica Prodesfarma-



Carburos metálicos. El tercer és una zona amb erosió de marge, que ha arribat fins i tot a posar

en perill un gaseoducte. Els següents dos llocs de mostreig es caracteritzen per ser zones molt

amples amb grans dipòsits. En l’anomenat dos ponts es va prendre el material d’una barra central

fora de la llera principal. En el Gorg del Perxistó es va prendre el material de dos barres laterals

diferents, una fora i l’altre dins de la llera principal (anomenades 1 i 2 a la taula).

El més destacat en aquesta taula és que les mides de gra característiques fins Hostalric

corresponen a un material de tipus grava mitja o gruixuda, cuirassada. Aquest material es

converteix en poca distància en una grava fina o sorra gruixuda, tal com la del tram baix del riu.

Aquesta transformació ja ha succeït a Hostalric (coord. 18160) on el material és fins i tot més fi

que aigües avall (Can Simó Tordera i Blanes), però no ha succeït encara en el Gorg (Gorg del

Perxistó, Coord.22357) on es diferencia un material superficial més gruixut. També aigües

amunt d’Hostalric, el material que aporta la riera d’Arbúcies (coord. 20790) és fi. Podem afirmar

(basant-nos en observacions) que també la riera de Santa Coloma ( que desemboca en la coord.

16260) aporta material fi. Per això, podríem concloure que la transformació granulomètrica

coincideix aproximadament amb la desembocadura de la riera d’Arbúcies. Hi ha que destacar

que aquest afluent presenta un transport de sòlid molt gran, que es fa evident en els dipòsits a

mode de delta que forma a la seva confluència amb el Tordera.



- Punt 1.- Sant Celoni

Granulometria superficial.

Mètode: Wolman 400 partícules. Lloc: Barra central dins BKF. Dia: 29/05/02

Diàmetre (mm)

Punt mitjà (mm) phi Freqüències Percentatge Acumulada D50 (JP) Dx mm

5.6-8 6,8 -2,8 0 0 0 0,00 5 15,58 8-11.3 9,65 -3,3 2 0,5 0,5 4,83 10 20,08 11.3-16 13,65 -3,8 10 2,5 3,00 34,13 16 23,02 16-22.6 19,3 -4,3 21 5,25 8,25 101,33 20 25,21 22.6-32 27,3 -4,8 61 15,25 23,50 416,33 25 27,96 32-45.3 38,65 -5,3 87 21,75 45,25 840,64 30 30,29 45.3-64 54,65 -5,8 97 24,25 69,50 1325,26 40 35,54 64-90.5 77,25 -6,3 77 19,25 88,75 1487,06 50 41,36

90.5-128 109,25 -6,8 33 8,25 97,00 901,31 60 47,71 128-181 154,5 -7,3 12 3 100 463,50 70 55,14

400 100 55,74 80 66,00 84 70,93 90 81,42 95 100,45

Taula 1.1: Granulometria superficial a Sant Celoni

0102030405060708090

100

1 10 100 1000


% a

cum

ulat

Figura 1.1: Corba granulomètrica

Granulometia subsuperficial

Dmax representatiu: 80 mm. Volum de la mostra: 70 Kg

Diàmetre

(mm)

Punt mitjà

(mm) phi Pes (kg) Percentatge Acumulada D50(JP) Dx mm

0-0.05 0,03 5,3 0,04 0,222 0,22 0,0 5 0,35 0.05-0.125 0,09 3,5 0,13 0,708 0,93 0,1 10 0,57 0.125-0.25 0,19 2,4 0,19 1,033 1,96 0,2 16 0,89

0.25-0.5 0,38 1,4 0,62 3,335 5,30 1,3 20 1,15 0.5-1 0,75 0,4 1,48 7,948 13,25 6,0 25 1,57 1-2 1,50 -0,6 2,04 10,959 24,20 16,4 30 2,11 2-4 3 -1,6 2,18 11,731 35,94 35,2 40 3,69 4-8 6 -2,6 2,53 13,592 49,53 81,5 50 6,15

8-16* 12 -3,6 2,48 13,289 62,82 159,5 60 10,36 16-22.6* 19,3 -4,3 1,50 8,054 70,87 155,4 70 18,33 22.6-32* 27,3 -4,8 1,30 6,980 77,85 190,6 80 29,63 32-45.3* 38,65 -5,3 1,70 9,128 86,98 352,8 84 34,50 45.3-64* 54,65 -5,8 1,53 8,188 95,17 447,5 90 43,92 64-90.5* 77,25 -6,3 0,90 4,833 100 373,3 95 54,26

90.5-128* 109,25 -6,8 0 0 100 0,0 128-181* 154,5 -7,3 0 0 100 0,0

18,62 100 18,20 Taula 1.2: granulometria subsuperficial a Sant Celoni

0102030405060708090

100

0,01 0,10 1,00 10,00 100,00 1000,00


% a

cum

ulat

Figura 1.2: Corba granulomètrica



- Punt 2.- Prodesfarma


Mètode: Wolman 400 partícules. Lloc: Barra central dins BKF. Dia: 29/05/02

Diàmetre (mm)Punt mitjà (mm) phi Freqüències PercentatgeAcumulada D50 (JP)Dx mm 5.6-8 6,8 -2,8 0 0 0 0,00 5 11,48 8-11.3 9,65 -3,3 5 1,25 1,25 12,06 10 14,04

11.3-16 13,65 -3,8 30 7,5 8,75 102,38 16 16,05 16-22.6 19,3 -4,3 62 15,5 24,25 299,15 20 17,55 22.6-32 27,3 -4,8 101 25,25 49,5 689,33 25 19,50 32-45.3 38,65 -5,3 74 18,5 68 715,03 30 20,89 45.3-64 54,65 -5,8 64 16 84 874,40 40 23,96 64-90.5 77,25 -6,3 39 9,75 93,75 753,19 50 27,56

90.5-128 109,25 -6,8 17 4,25 98 464,31 60 33,26 128-181 154,5 -7,3 8 2 100 309,00 70 40,36

400 100 42,19 80 50,12 84 54,65 90 67,62 95 85,54 Taula 1.3: Granulometria superficial a Prodesfarma

010

2030

405060

7080

90100

1 10 100 1000


% a

cum

ulat

Figura1.3: Corba granulomètrica

Granulometria subsuperficial


Diàmetre (mm)

Punt mitjà (mm)

phi Pes (kg) Percentatge Acumulada D50(JP) Dx mm

0-0.05 0,03 5,3 0,03 0,19 0,19 0,005 5 0,55 0.05-0.125 0,09 3,5 0,05 0,27 0,46 0,02 10 0,85 0.125-0.25 0,19 2,4 0,03 0,18 0,64 0,03 16 1,15

0.25-0.5 0,38 1,4 0,19 1,10 1,74 0,41 20 1,42 0.5-1 0,75 0,4 0,99 5,86 7,60 4,39 25 1,86 1-2 1,50 -0,6 2,29 13,50 21,10 20,25 30 2,45 2-4 3 -1,6 2,14 12,60 33,70 37,81 40 4,68 4-8 6 -2,6 1,66 9,80 43,50 58,81 50 8,12

8-16* 12 -3,6 2,53 14,90 58,40 178,79 60 13,14 16-22.6* 19,3 -4,3 1,43 8,41 66,81 162,28 70 22,12 22.6-32* 27,3 -4,8 1,38 8,11 74,92 221,50 80 32,09 32-45.3* 38,65 -5,3 1,85 10,92 85,84 421,91 84 36,45 45.3-64* 54,65 -5,8 1,35 7,97 93,80 435,33 90 46,32 64-90.5* 77,25 -6,3 1,05 6,20 100 478,62 95 58,42

90.5-128* 109,25 -6,8 0 0 100 0 128-181* 154,5 -7,3 0 0 100 0

16,95 100 19,95 Taula 1.4: Granulometria subsuperficial a Prodesfarma

0102030405060708090

100

0,01 0,10 1,00 10,00 100,00 1000,00


% a

cum

ulat




- Punt 3.- Gaseoducte


Mètode: Wolman 400 partícules. Lloc: Barra lateral esquerra. Dia: 30/05/02

Diàmetre (mm)

Punt mitjà (mm)

phi Freqüències Percentatge Acumulada D50 (JP) Dx mm

5.6-8 6,8 -2,8 0 0 0 0,00 5 11,48 8-11.3 9,65 -3,3 9 2,25 2,25 21,71 10 14,65 11.3-16 13,65 -3,8 22 5,5 7,75 75,08 16 17,70 16-22.6 19,3 -4,3 44 11 18,75 212,30 20 19,75 22.6-32 27,3 -4,8 75 18,75 37,5 511,88 25 21,67 32-45.3 38,65 -5,3 77 19,25 56,75 744,01 30 23,76 45.3-64 54,65 -5,8 59 14,75 71,5 806,09 40 28,56 64-90.5 77,25 -6,3 46 11,5 83 888,38 50 34,21

90.5-128 109,25 -6,8 44 11 94 1201,75 60 41,72 128-181 154,5 -7,3 24 6 100 927,00 70 52,76

400 100 53,88 80 70,58 84 79,72 90 96,31 95 115,75

Taula 1.5: Granulometria superficial en el Gaseoducte

0102030405060708090

100

1 10 100 1000


% a

cum

ulat




Diàmetre (mm)

Punt mitjà (mm)


0-0.05 0,03 5,3 0,05 0,25 0,25 0,006 5 0,41 0.05-0.125 0,09 3,5 0,14 0,77 1,02 0,07 10 0,66 0.125-0.25 0,19 2,4 0,03 0,14 1,16 0,03 16 0,98

0.25-0.5 0,38 1,4 0,52 2,86 4,02 1,07 20 1,24 0.5-1 0,75 0,4 1,34 7,40 11,43 5,55 25 1,64 1-2 1,50 -0,6 2,15 11,81 23,24 17,72 30 2,12 2-4 3 -1,6 2,45 13,47 36,71 40,41 40 3,69 4-8 6 -2,6 1,99 10,97 47,68 65,84 50 6,65

8-16* 12 -3,6 2,85 15,69 63,38 188,34 60 10,34 16-22.6* 19,3 -4,3 1,40 7,71 71,09 148,80 70 18,05 22.6-32* 27,3 -4,8 1,80 9,91 81,00 270,61 80 26,36 32-45.3* 38,65 -5,3 1,30 7,16 88,16 276,70 84 31,58 45.3-64* 54,65 -5,8 0,98 5,37 93,53 293,43 90 43,52 64-90.5* 77,25 -6,3 1,18 6,47 100,00 499,86 95 59,12 90.5-128* 109,25 -6,8 0 0 0 0 128-181* 154,5 -7,3 0 0 0 0

18,16 100 17,84 Taula 1.6: Granulometria subsuperficial en el Gaseoducte

0102030405060708090

100

0,01 0,10 1,00 10,00 100,00


% a

cum

ulat




- Punt 4.- Dos ponts



Diàmetre (mm)

Punt mitjà (mm)

Phi Freqüències Percentatge Acumulada D50 (JP) Dx mm

5.6-8 6,8 -2,8 0 0 0 0,00 5 12,74 8-11.3 9,65 -3,3 4 1,00 1,00 9,65 10 15,58

11.3-16 13,65 -3,8 20 5,00 6,00 68,25 16 18,98 16-22.6 19,3 -4,3 42 10,50 16,50 202,65 20 20,65 22.6-32 27,3 -4,8 72 18,00 34,50 491,40 25 22,73 32-45.3 38,65 -5,3 92 23,00 57,50 888,95 30 25,03 45.3-64 54,65 -5,8 82 20,50 78,00 1120,33 40 29,67 64-90.5 77,25 -6,3 64 16,00 94,00 1236,00 50 34,51 90.5-128 109,25 -6,8 19 4,75 98,75 518,94 60 40,32 128-181 154,5 -7,3 5 1,25 100 193,13 70 47,74

400 100 47,29 80 57,07 84 62,22 90 70,85 95 83,10

Taula 1.7: Granulometria superficial a Dosponts

0102030405060708090

100

1 10 100 1000


% a

cum

ulat




Diàmetre (mm)

Punt mitjà (mm)

Phi Pes (kg) Percentatge Acumulada D50(JP) Dx mm

0-0.05 0,03 5,3 0,15 0,62 0,62 0,016 5 0,32 0.05-0.125 0,09 3,5 0,30 1,29 1,92 0,11 10 0,48 0.125-0.25 0,19 2,4 0,05 0,21 2,12 0,04 16 0,69

0.25-0.5 0,38 1,4 0,88 3,76 5,89 1,41 20 0,87 0.5-1 0,75 0,4 2,71 11,60 17,49 8,70 25 1,15 1-2 1,50 -0,6 2,83 12,09 29,58 18,14 30 1,55 2-4 3 -1,6 2,10 8,97 38,55 26,92 40 3,42 4-8 6 -2,6 1,79 7,65 46,20 45,91 50 7,77

8-16* 12 -3,6 2,38 10,16 56,36 121,92 60 15,85 16-22.6* 19,3 -4,3 1,45 6,20 62,57 119,72 70 25,99 22.6-32* 27,3 -4,8 2,03 8,66 71,23 236,50 80 38,65 32-45.3* 38,65 -5,3 2,05 8,77 80,00 338,95 84 45,73 45.3-64* 54,65 -5,8 1,93 8,24 88,24 450,05 90 57,56 64-90.5* 77,25 -6,3 2,75 11,76 100 908,80 95 66,68 90.5-128* 109,25 -6,8 0 0 100 0 128-181* 154,5 -7,3 0 0 100 0

23,38 100 22,49 Taula 1.8: Granulometria subsuperficial en Dosponts

0102030405060708090

100

0,01 0,10 1,00 10,00 100,00


% a

cum

ulat




- Punt 5.- Gorg del Perxistó



Diàmetre (mm)

Punt mig (mm)

phi Freqüències Percentatge Acumulada D50 (JP) Dx mm

5.6-8 6,8 -2,8 0 0 0 0,00 5 10,07 8-11.3 9,65 -3,3 23 3,88 3,88 37,43 10 12,18 11.3-16 13,65 -3,8 54 9,11 12,98 124,30 16 14,73 16-22.6 19,3 -4,3 81 13,66 26,64 263,63 20 16,31 22.6-32 27,3 -4,8 136 22,93 49,58 626,10 25 18,51 32-45.3 38,65 -5,3 109 18,38 67,96 710,43 30 20,30 45.3-64 54,65 -5,8 88 14,84 82,80 810,99 40 23,62 64-90.5 77,25 -6,3 59 9,95 92,75 768,59 50 27,52

90.5-128 109,25 -6,8 34 5,73 98,48 626,39 60 33,25 128-181 154,5 -7,3 9 1,52 100 234,49 70 40,54

593 100 42,02 80 51,19 84 56,98 90 70,21 95 88,51

0102030405060708090

100

1 10 100 1000


% a

cum

ulat


- Punt 6.- Hostalric



Diàmetre (mm)

Punt mig (mm)


0-0.05 0,03 5,3 0,02 0,15 0,15 0,004 5 0,26 0.05-0.125 0,09 3,5 0,13 1,10 1,26 0,10 10 0,38 0.125-0.25 0,19 2,4 0,02 0,18 1,44 0,03 16 0,46

0.25-0.5 0,38 1,4 0,88 7,70 9,14 2,89 20 0,52 0.5-1 0,75 0,4 2,68 23,59 32,73 17,69 25 0,60 1-2 1,50 -0,6 2,81 24,74 57,47 37,11 30 0,69 2-4 3 -1,6 1,98 17,44 74,91 52,32 40 0,92 4-8 6 -2,6 0,95 8,38 83,29 50,30 50 1,22

8-16* 12 -3,6 0,60 5,28 88,57 63,31 60 1,66 16-22.6* 19,3 -4,3 0,23 1,98 90,55 38,19 70 2,47 22.6-32* 27,3 -4,8 0,58 5,06 95,60 138,04 80 4,57 32-45.3* 38,65 -5,3 0,28 2,42 98,02 93,46 84 6,58 45.3-64* 54,65 -5,8 0,13 1,10 99,12 60,07 90 16,92 64-90.5* 77,25 -6,3 0,10 0,88 100 67,93 95 26,19

90.5-128* 109,25 -6,8 0 0 100 0 128-181* 154,5 -7,3 0 0 100 0

11,37 100 5,64

0102030405060708090

100

0,01 0,10 1,00 10,00 100,00


% a

cum

ulat




1.2.- Tram baix

A la zona baixa, des de la desembocadura de la riera de Santa Coloma fins el mar, es disposa de

7 mostres granulomètriques procedents de dos treballs diferents: (1) i (12), anteriors a aquest

encàrrec però desenvolupats en el passat per els mateixos grups de la UdLl i la UPC. Ordenades

des d’aigües amunt a aigües avall (fig.1), els resultats dels principals paràmetres granulomètrics

(mides de gra amb un 16, 50 i 84% de la mostra mitja per sota i Dm, mida de gra mitjà calculat

aritmèticament) són:

Lloc Coord. Peso (kg) D16 (mm) D50 (mm) D84 (mm) Dm (mm)

a Can Simó(12) 14800 47,8 0,73 3,21 10,8 7,58

b Can Simó(1) 14800 2,22 0,8 2,2 6 3,7

c Can Serra(1) 10285 4,88 1,0 4,0 25 10,5

d Tordera(12) 8580 45,9 0,68 2,22 12,2 8,57

e Pont NII(1) 7070 8,20 0,8 2,20 15 7,42

f carbón(1) 5895 1,15 0,8 1,35 3,0 1,80

g Blanes(12) 2650 12,8 0,35 1,60 6,46 4,43

Taula 2

La coordenada (“Coord”) indica la distància en metres del punt de mostreig a la desembocadura

en el mar. En tot el treball es segueix aquesta referència espacial. El pes és el total de la mostra

de material assajat.

Les mostres (12) són més fiables que les mostres (1) per que els pesos totals són majors i també

per que en el primer cas es van utilitzar 18 tamisos, entre 0.063 mm i 60 mm, i en el segon 11

tamisos (del número 200 al de polzada i mitja). Les mostres (12) es van prendre al 1999 i les (1)

al 1997. En tots els casos, es va tenir cura per que els mostreigs fossin representatius del conjunt

del material, en certes ocasions va significar prendre material a diversos llocs de la secció.

De la taula es desprèn que els materials al·luvials des de la desembocadura de la riera de Santa Coloma

fins al mar són sorres gruixudes (fins 2 mm) i graves fines (des de 2 mm). Atenent a les dades (12) es

podria incloure que es distingeix una suau disminució de la mida de gra amb la distància. Los dades (1),

de menys fiabilitat, serveixen de confirmació o cont rast de les dades (12).

A més d’aquestes dades, a partir d’una font diferent(9), en la zona del pont de la carretera N-II

mitjançant dos sondeigs amb presa de tres mostres a diferent profunditat en cada un, es va obtenir D16=

0.9 mm, D50=1.1 mm, D84= 3 mm, resulta bastant congruent amb la taula 2.

En la següent figura podem observar la ubicació dels punts de mostreig:

Figura 1.- Posició de les grnulometrías i testimonis de carbó en el riu



Per un altre banda, el material al·luvial de la llera de la riera d’Arbúcies, un dels afluents que

aporta major volum de sediment al riu Tordera, en el lloc de l’estació d’aforament de l’Agència

(EA56) proper a la desembocadura en el Tordera, té la següent granulometria(13):

Lloc Pes tot. (kg) D16 (mm) D50 (mm) D84 (mm) Dm (mm)

h r. Arbúcies 35,0 0,41 2,2 21 12,4

Taula 3

és a dir, de nou en el domini de les sorres gruixudes i graves fines. La desembocadura de la riera

d’Arbúcies es troba en la coordenada 20790 (≈ km.21).

1.3.- Resum

Com a resum es presenta la següent taula amb les coordenades (mesurades des del mar) i la mida

de gra D50 en mil·límetres:

Coord 34825 30770 27432 25585 22357 18160 14800 8580 2650

D50, superfic. 41,4 27,6 34,2 34,5 29,1/20,6

D50, sub 6,15 8,12 6,65 7,77 2,15 1,22 3,21 2,22 1,60

Taula 4

Es pot veure que les quatre seccions superiors es troben cuirassades, la capa superficial són

graves gruixudes i la capa inferior graves fines. Entre aquestes quatre seccions no podria

distingir-se una diferència significativa de mida de gra ni en una ni en altre capa. Observis en

canvi la disminució d’ambdós mides de gra a la següent secció (sobretot el sub-superficial).

Aquesta disminució es pot considerar una transició al canvi de mida de gra mitjà tan notable que

s’observa en Hostalric (18160). Aquest canvi vindria anunciat per el material sub-superficial de

semblant mida de gra a la secció de transició i també estaria relacionat amb l’aportació de la riera

d’Arbúcies (D50=2.2 mm a la coord. 20790).

El quocient de les dos últimes files de la taula 4, és a dir D50, superfic. / D50, sub és una mesura del grau

de cuirassament del llit, que és màxim a la coord. 22357 on val 11.6, mentre oscil·la entre 3.4 i 6.7

aigües amunt d’aquesta secció. En l’esmentada secció de transició es per tant on la “segregació” de

mides de gra és més gran. Probablement, a continuació la incorporació del material de la riera

d’Arbúcies canviaria de tal manera les proporcions entre un i altre tipus de material (a favor de l’últim)

que desapareixeria la continuïtat de la cuirassa.

Per avaluar la uniformitat del material (i així tenir també un criteri sobre l’expressió de Strickler), es

pot utilitzar el paràmetre σ = √ (D84/D16) , que al llarg del riu té els següents valors:

Coord 34825 30770 27432 25585 22357 18160 14800 8580 2650

σ,superfic. 1,76 1,85 2,12 1,81 1,83 / 1,73

σ, sub 6,23 5,63 5,68 8,14 2,87 3,78 3,85 4,24 4,30

Taula 5

Si σ < 3, la granulometria es pot qualificar com uniforme, mentre que si σ > 3 es pot qualificar com

estesa i per això susceptible de cuirassament. Observis que la cuirassa superficial é francament

uniforme. Les graves fines (material sub-superficial del tram superior) tenen una granulometria

relativament estesa. Les sorres gruixudes (o graves molt fines) del tram inferior són solament una mica

més uniformes que les anteriors, per tant no es podria destacar el seu cuirassament. A la secció de

transició, el material subsuperficial és ja tan uniforme com el del tram inferior.

descripciÓ morfolÒgica de les lleres fluvials...

Documents