2

Eines de planificació estratègica

i marc conceptual:

Estratègia Nacional de Prevenció Llei Salut Pública/ Agència de Salut

Llibre Blanc de la Prevenció Pública

Pla d’actuació sobre drogues Pla Salut Mental i Addiccions

Pla de Salut 2011-2015

Es

tra

tèg

ia E

uro

pea

Pla

d’a

cció

Eu

rop

eu

Estr

atè

gia

Nacio

nal

Pla d’Actuació en Prevenció: Estructura

Principis:

visió, missió, principis rectors, col·lectius

prioritaris

Objectius:

generals, específics, operacionals

Nivells operatius, àmbits d’intervenció i

actuacions

Temporització

Família:

Coordinació

Formació

Instruments de suport

Qualitat

Cartera de serveis

Increment del coneixement

Marc conceptual i teòric:

Factors de risc:

«Predisposen a l’inici, manteniment i desenvolupament d’una

addicció»

Individuals

Socials Micro ( escola, grup d’iguals i família)

Macro ( societat, economia, cultura)

Factors de protecció:

«Modulen o limiten el consum de drogues»

Factors de risc familiars

Exposició a les drogues

Específics Exposició directa (modelatge)

Actituds dels progenitors

Conflicte familiar

Inespecífics Estil educatiu

Exposició al estrès

Psicopatologia

Negligència

Abús

Factors de Risc Familiars

Factors de Protecció Familiars vs

Resiliència

Competències parentals

De la prevenció de conductes de risc a les

triple P (Programes de Parentalitat + )

Recomanació (2006) 19 del comitè de Ministres del Consell

d’Europa sobre Polítiques de Recolzament al Exercici Positiu de la

Parentalitat

«Consciència dels drets i deures dels infants, i de les

responsabilitats i obligacions com a progenitors»

Educació parental com instrument

(polítiques d’igualtat, diversitat familiar i de rols parentals, de

desenvolupament individual i foment de competències, integradora

intergeneracional, vinculadora amb xarxes de recolzament social)

Anàlisi de les

conseqüènciesVerbalització

objectiu de canvi

Observació

d’alternativesIntroducció

Connecta: marc conceptual

Explicitud

de la

forma

d’actuar

Fase Impersonal

Fase personal

Conceptes clau:

Coordinació

Direcció

estratègica

Implementació

Formadors

Connecta: Antecedents

2002 Fullet adreçat a mares i pares

Els pares i mares com a models

Com parlar amb els fills: la comunicació

Els límits i les normes

El grup d’amics

Connecta: Antecedents

2001-2002 2 tallers 10 hores, “Pares com a iguals”

2003 Guia Connecta

2004 Monogràfics: Alcohol, Tabac i Cànnabis

Presentació a la Secretaria de família

2005 Edició monogràfic estimulants i drogues de síntesi

2005 1ª Jornada de formadors

1ªEdició del programa connecta amb pares i mares

Una modalitat de taller

220 tallers

Connecta: Antecedents

2006 2ª Jornada de formadors

AVALUACIÓUniversitat de Girona

EFECTES DEL TALLER:

actituds

expectatives de conducta,

coneixements en relació al fenomen del consum de drogues.

TALLER D’APROFUNDIMENTTransculturalitat

Treball amb les emocions

Tallers per a pares, mares i fills

2ªEdició del programa connecta amb pares i mares

Dues modalitats de taller

337 tallers

Nou programa d’avaluació Secretaria de Famílies

Connecta: Antecedents

2007 Incorporació de l’Equip d’Avaluació de la Facultat de

Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna,

Universitat Ramon Llull

3ª Edició del programa connecta

118 Tallers

Proposta de sessió de seguiment

Elaboració de la proposta de bones pràctiques de difusió del

connecta per les AMPES

2008 3ª Jornada de formadors

4ª Edició del programa connecta

179 Tallers

Repensar els tallers

Avaluació

2009

5ª Edició del programa

176 tallers

2010

Pòster I Jornada de Recerca en Salut Pública

Punt de trobada

Creació de l’associació

“Connecta”

2011

6ª Edició del programa Avaluació

150 tallers

Cobertures

Cobertures

Objectius:

Avaluar els efectes del programa sobre els estils educatius i les creences al voltant del

consum de drogues

Descriure les habilitats parentals dels pares i mares que atenen un programa de

prevenció universal

Observar diferències de gènere en la percepció del rol parental

Observar diferències entre rol parental i nivell d’escolarització dels fills/es

Mètode:

FASE Pilot Disseny del mètode de recollida de dades: qüestionari i entrevista

FASE d’avaluació: Mostreig aleatori de conveniència

Passació pre i post tallers

Connecta:avaluació

Connecta: avaluació

INSTRUMENT: 54 ítems dividits en tres escales amb resposta tipus

Likert de 5 punts (1-5)

Escala A (20 ítems) avalua freqüència (mai-sempre) de conductes

relacionades amb estils educatius

Escala B (20 ítems) avalua el grau d’acord (gens-totalment) en relació

a actituds i idees preconcebudes sobre estils educatius i el consum de

drogues

Escala C (14 ítems) avalua grau de necessitat percebuda (gens-molta)

d’informació i d'habilitats de comunicació sobre consum de drogues,

sexualitat i l'ús de les Tic

Escala A Escala B Escala C

Alfa de

Cronbach

0,72 0,78 0’92

ESCALES A,B,C

Escala A: freqüència (mai-

sempre) de conductes

relacionades amb estils

educatius

Escala B: grau d’acord

(gens-totalment) en relació

a actituds i idees

preconcebudes sobre

consum de drogues

Escala C: necessitat

percebuda (gens-molta)

d’informació i d'habilitats de

comunicació sobre consum

de drogues, sexualitat i l'ús

de les Tic

Parental Bonding Instrument (PBI, Parker, Tupling i Brown, 1997)

Escala de Cohesión y Adaptabilidad familiar (CAF, Polaino-Lorente i Martínez, 1996)

RESULTATS: FASE PILOTN= 89 participants. Provincia de Barcelona

73,3% (n=67)mares 24,7% (n=22) pares

Edat mitjana= 47,5 anys (DT = 6,56)

- Importància del vincle institucions socialitzadores (item 12: 83,1%)

- Reforçament positiu (item 13: 76,4%)

- Coherència en l'establiment de límits (item 9: 49,4%)

- Traspàs de responsabilitats als fills/es (ítem 2: 47,2%)

- Disponibilitat de temps (item 5: 44,9%)

- Baix risc del consum d’alcohol de cap de setmana (item 2: 60,7%)

- Consum de drogues relacionat amb malestar i

poca comunicació en la família (ítem 1: 49,4%)

- Recursos sobre als límits i les normes (ítem 2: 49,4%)

- Habilitats de comunicació (item 1: 42,7%)

- Consciència de ser models

- Informació sobre drogues (items 7: 40,4%)

C

B

A

Diferències de gènere

B

A

Factors de protecció

Estructurals:

Disposició de temps

Funcionals:

Dedicació de temps

Comunicació

Reforçament positiu

Expectatives de consum

Supervisió

Percepció normativa

favorable al consum

d’alcohol

Diferències en nivell educatiu

B

A Diferències

significatives en

escales A i B

Dones puntuen més

alt:

Infantil i primària

Fills en les dues

etapes educatives

CONCLUSIONS

Prevenció del consum de drogues des de la promoció de la parentalitat

positiva

Empoderament a les famílies

Treball amb mètode experiencial, no únicament informatiu

Diferències de gènere a tenir en compte

Diferències en funció del nivell educatiu dels fills/es

Novetats: Família