presentación de powerpoint · estudi a l’Àrea metropolitana nord de catalunya (235 gestants)...

Circuits de salut mental perinatal. La coordinació amb els ASSIR.

La importància de la identificació precoç i la intervenció breu.

Olga Gràcia Salazar. Llevadora ASSIR la Mina.Sandra Gallego Córdoba. Llevadora ASSIR la Sagrera

13 de novembre de 2019.

2

LA IMPORTÀNCIA DE LA IDENTIFICACIÓ PRECOÇ I LA INTERVENCIÓ BREU.

Les tres edats de la dona. Gustav Klimt. (1905)

Alcohol i embaràs. Abordatge del consum d’alcohol en l’etapa pregestacional

3

Té com a finalitat la identificació de condicions socials i mèdiques, tan maternes com paternes, que poden ser optimitzades abans de la concepció,amb l’objectiu d’incrementar les possibilitats d’un resultat perinatal favorable.


Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia. Consulta preconcepcional; 2010

Tenint en compte que la salut de la dona durant l’embaràs depèn de la seva salut abans de la gestació, l’assistència durant el període preconcepcional es considera que forma part de l'assistència prenatal

VISITA PRECONCEPCIONAL

Estudi a l’Àrea Metropolitana Nord de Catalunya (235 gestants)

Únicament el 50% coneixia la visita preconcepcional.

Sols el 38% va rebre assessorament preconcepcional.

D’aquestes, un 4,3% va realitzar una demanda

activa amb finalitat preventiva cap a una futura gestació.

Rebollo-Garriga, G., Martínez-Juan, J., Falguera Puig, G., Nieto-Tirado, S., & Núñez Rodríguez, L. (2018). matronas Artículo original. In Matronas Prof (Vol. 19).



Prepregnancy counseling: Committee Opinion No. 762. (2019). Fertility and Sterility, 111(1), 32–42. https://doi.org/10.1016/j.fertnstert.2018.12.003

El Col·legi Americà d’Obstetrícia i Ginecologia:

• Ens recomana aprofitar qualsevol trobada amb dones no

embarassades o homes amb potencial reproductiu per fer

recomanacions sobre el benestar i els hàbits saludables.

• Podríem començar amb:

”T’agradaria quedar-te embarassada el proper any?"

https://doi.org/10.1016/j.fertnstert.2018.12.003

6

IMPACTE DURANT LA GESTACIÓ



7

IMPACTE DEL CONSUM DE L’HOME EN EL FUTUR NADÓ:

•L’exposició masculina a disruptors endocrins i altres tòxics ambientals poden produir canvis epigenètics en l’esperma

Mitjançant metilació de l’ADN o modificacions en les histones.

•En els descendents els poden causar problemes de fertilitat i altres malalties (defectes de naixement, trastorns de conducta, trastorns del desenvolupament, obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i càncer).

Abbasi, J. (2017). The paternal epigenome makes its mark. JAMA - Journal of the American Medical Association, 317(20), 2049–2051. https://doi.org/10.1001/jama.2017.1566

https://doi.org/10.1001/jama.2017.1566


8

Temes a tractar en la visita preconcepcional.

1.Fisiologia de la fertilitat:• El coneixement dels cicles ens dona més eines per assolir

l’embaràs o evitar-lo.

• Cal recordar: Màxim: entre els 20 i 24 anys de les dones i disminueix

relativament poc fins als 30-32 anys. Disminueix: des dels 30-32 anys fins als 40 anys.

(també amb tècniques de reproducció assistida)

Els embarassos a partir dels 35 anys presenten també riscos per a la dona.


9

Temes a tractar en la visita preconcepcional

2.Diagnòstic precoç de la gestació:• Quan fer la primera visita de control?

• La dona té alguna patologia prèvia a la gestació?


10


3.Assessorament sobre la promoció d’hàbits saludables:• Un bon estat de salut contribueix de manera directa a la

fertilitat i el normal desenvolupament de l’embaràs, a més de ser clau en el benestar, l’equilibri personal i la qualitat de vida de les persones.


11

Assessorament sobre la promoció d’hàbits saludables

Consells bàsics:

Higiene bucodental• Es recomana: No abusar dels aliments dolços i begudes refrescants. Mantenir una bona higiene oral mitjançant la raspallada

dental amb pasta dental fluorada dos cops al dia. Realitzar una visita anual al seu odontòleg

(Casals E 2014)

• La relació entre les malalties de les genives amb una major tendència a la prematuritat dels nadons així com a un menor pes en néixer, ha motivat l’augment del control durant l’embaràs per prevenir aquests problemes.

(Llodra JC 2011)


12


Consells bàsics:

Dieta equilibrada en nutrients i utilització de sal iodada.

Evitar el consum de peixos amb un alt contingut de mercuri (tonyina, emperador, peix espasa)


13


Consells bàsics:

Suplementació diària amb 0,4 mg d’àcid fòlic almenys 1-2 mesos previs a la concepció. (Augmentar la dosi fins a 5 mg en cas d’antecedents de defectes del tub neural, dones diabètiques o en tractament amb anticonvulsionants)No està indicada una suplementació sistemàtica amb multivitamínics i/o iode. Mantenir el pes dintre dels paràmetres de la normalitat.Recomanació de realitzar almenys 30’ d’activitat física moderada cada dia, com per exemple caminar a bon pas.L’activitat física es pot realitzar en períodes de 10’ i aprofitant les oportunitats de la vida quotidiana.


14


Consells bàsics:

Evitar el consum de tabac, alcohol i substancies tòxiques, així com l’exposició voluntària al fum del tabac.

Cal fer cribratge universal? Sí!• És una condició prevalent• Presenta conseqüències negatives• No es detecta• Existeixen tractaments eficaços i accessibles• Existeixen eines de detecció validades• El cribratge està acceptat

Al·lucinògens Amfetamines/speedInhalants

Alguna vegada els darrers 30 dies

15

PREVALENÇA DE CONSUM EN LA POBLACIÓ EN GENERALComparativa 14-18, 15-29, 30-64 i 15-64 anys, Catalunya (%), 2014/2015


37,90%

65%

8,90%

1,60% 0,10% 0,00% 0,20% 0%

6,40%4,10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

16

Alguna vegada els darrers 30 dies

Un 45% de les dones havia consumit alcohol (Garcia-Algar et

al, 2008) segons resultats amb biomarcadors

Fins a un 17% de les dones consumeix alcohol el tercertrimestre d’embaràs (Blasco-Alonso, González-Mesa, Montes et al., 2015)

segons resultats enquesta.

S’estima que el 8,1% de les dones embarassades fanbinge drinking (estudi de Ethen, Ramadhani, Scheuerle et al., 2009 en EUA).

PREVALENÇA DE CONSUM EN DONES EN EDAT FÈRTILDones entre 25 i 45 anys, Catalunya (%), 2013


17

Total14,2%

Total3,5%

Total5,9%

Alguna vegada en los darrers 30 diesPer grups d’edat (%), 2015

Borratxera:Intoxicació etílica o consum intensi d’alcoholauto explicat pel propi entrevistat.

Borratxeres i binge drinking

Total22,1%

Total13,0%

Total15,1%

Alguna vegada en els darrers 30 diesPer grups d’edat (%), 2015

Binge drinking:Ingesta de 5 begudes alcohòliques o més, en el cas dels homes, i de 4 en el cas de les dones, en la mateixa ocasió (s’enten per consumir en la mateixa ocasió pendreles de forma seguida o en un interval aproximat de dues hores).



18

EFECTES DE L’EXPOSICIÓ PRENATAL A LES DROGUES

Droga no unida proteïna => passa placenta

Concentració fetus = mare

EFECTE: • Moment embaràs• Distribució fàrmac• Perfusió uteroplacentària• Quantitat metabòlit • Freqüència del consum• Predisposició biològica individual• Factors genètics i ambientals tant de la mare i el pare com del fetus


19

EFECTES DE L’EXPOSICIÓ PRENATAL A LES DROGUESNicotina Alcohol Cànnabis Opiacis Cocaïna

Efectes a curt termini/ naixementDesenvolupament

fetalEfecte Fort efecte NO efecte Efecte Efecte

AnomaliesManca de

consens sobre l’efecte

Fort efecte NO efecte NO efecte NO efecte

Abstinència NO efecte NO efecte NO efecte Fort efecte NO efecte

Afeccions neuroconductuals

Efecte Efecte Efecte Efecte Efecte

Efectes a llarg termini

Creixement Falta de consens sobre l’efecte Fort efecte NO efecte NO efecte

Manca de consens sobre

l’efecte

Comportament Efecte Fort efecte Efecte Efecte Efecte

Cognició Efecte Fort efecte Efecte Manca de consens sobre l’efecte Efecte

Llenguatge Efecte Efecte NO efecte * Efecte

Rendiment Efecte Fort efecte Efecte *Manca de

consens sobre l’efecte

Behnke, M. et al. (2013). Pediatrics. Prenatal Substance Abuse: Short- and Long-term Effects on the Exposed Fetus

Holbrook BD, Rayburn WF. Teratogenic risks from exposure to illicit drugs. Obstet Gynecol Clin N Am 2014; 41:229-239

Droga mare/embaràs potencial estructural neurocomportament

CANNABIS PrematuritatRetard del creixement intrauterí

No específic Deteriorament funció executiva

OPIOIDES PrematuritatRPM (trencament prematur de membranes)MeconiRCIU (restricció del creixement intrauterí)CorioamnionitisMort fetal

Cardiopatia congènitaDefecte tub neural

Síndrome d’abstinència neonatalAgressivitatImpulsivitatMal temperamentPoca confiança en sí mateix Dany memòriaDany percepció

COCAINA PrematuritatDPPNI (despreniment precoç de la placenta normalment inserta)Ruptura uterinaMort fetal RCIU (restricció del creixement intrauterí)

Enterocolitis necrotitzantAlteracions estructurals??

Alteració llenguatgeDèficit atenció (nens)Dèficit d’inhibició (nens)

AMFETAMINES Trastorn psiquiàtric Mare

Llavi fesMicrocefàliaEstatura baixaAlteracions estructurals??

Augment reactivitat emocionalDepressióAnsietatTDAHagressivitat

Efectes de l’exposició prenatal a les drogues


Droga mare/embaràs potencial estructural neurocomportament

ALUCINOGENS ? PCP:MicrocefaliaFascies anormalAlteracions intracranialsAlteracions respiratoriesDefectes cardiovascularsAlteracions tracte urinariAlteracions musculoesquelètiquesLSD:Defectes EEAlteracions ocularsMDMA:CardiopatiesAlteracions musculoesquelètiquesPEYOTE:?

PCP:Trastorn del vincleLSD:?MDMA:Alteració habilitats motores PEYOTE:?

INHALANTS Alteració electrolíticaAritmies mareATR mareRCIUprematuritat

MicrocefaliaAlteracions facials

Retard desenvolupamentDisminució creixementDèficit atencióDèficit llenguatgeDisfunció cerebel·losa

Holbrook BD, Rayburn WF. Teratogenic risks from exposure to illicit drugs. Obstet Gynecol Clin N Am 2014; 41:229-239

Efectes de l’exposició prenatal a les drogues


1. Anomalies crànio-facials: Les principals característiques són el filtrum llis, el llavi superior fi i les

fissures palpebrals (obertura ocular) petites. Existeixen gràfiques dels valors de referència amb les mesures en

mil·límetres per determinar la normalitat/anormalitat dels signes.

Terme utilitzat per agrupar un gran rang d’anomalies físiques, mentals,conductuals i cognitives que un individu pot presentar quan ha estat exposat al’alcohol durant el seu desenvolupament prenatal.

Què és el TEAF?


2. Retard en el creixement: valors de pes i/o talla per sota un valor mínim mitjà en funció de l'edat i el sexe.

3. Alteració del sistema nerviós central

a) En l’estructura anatòmica del sistema nerviós:

Microcefàlia o anomalies en la formació de diferents estructurescerebrals

b) Funcionament neurològic alterat:

Aparició de convulsions, afectació en el desenvolupament de les habilitats motores, pèrdua d'audició, problemes visuals, mala coordinació viso-espacial, etc.

c) Alteració conductual:

Trastorns del comportament, agressivitat, falta d'autocontrols dels impulsos, falta d'atenció i hiperactivitat, retard mental, problemes d'aprenentatge, dèficits de memòria, problemes de socialització, etc.

Què és el TEAF?


Diagnòstics

SAF És la forma més greu dels TEAF. Les seves manifestacions clíniques es poden dividir en: malformacions morfològiques (especialment defectes crànio-facials), retard de creixement i alteracions del sistema nerviós central, expressades principalment com alteracions cognitives, conductuals, de socialització i de l’aprenentatge.

SAF parcial presenta un patró característic d’anomalies facials menors i dèficit del neurodesenvolupament

ARND trastorn del neurodesenvolupament relacionat amb l’alcohol

ARBD defectes de naixement relacionats amb l’alcohol

TEAF no especificat presenta algunes característiques de TEAF sense complir cap de les característiques dels quadres anteriors

Què és el TEAF?


Mundial OMS Europa Espanya

Prevalença de SAF (per 10.000 hab,)

14,6 /10.000 hab.(9,4–23,3)*

37,4 /10.000 hab.(9,4–23,3)*

22,2 /10.000 hab.(9,4–23,3)*

25

Popova, S; Rehm, J; Lange, S; Probst, C and Gmel, G (2017), Lancet Estimation of national, regional, and global prevalence of alcohol use during pregnancy andfetal alcohol syndrome: a systematic review and meta-analysis

Prevalença SAF



26

Predictors d’un estudi realitat a Suècia•Les dones majors de 40 anys tenen 4 vegades més probabilitat de veure que les de 24 anys.

•Les dones que havien donat a llum prèviament tenien el doble de probabilitats de veure versus les primípares.

•Aquelles dones que havien rebut un missatge inconsistent/pobre sobre l’alcohol durant la gestació tenien més probabilitats de seguir amb el seu consum habitual d’alcohol.

•El consum previ a la gestació, es va associar amb una major probabilitat de beure durant la gestació.

Aquelles dones que bevien 2 ó 3 cops /setmana o amb major freqüència eren 7 vegades més propenses a consumir alcohol durant la gestació que aquelles que bevien un cop al mes o menys.

Nilsen, P., Skagerström, J., Rahmqvist, M., Hultgren, E., & Blomberg, M. (2012). Alcohol prevention in Swedish antenatal care: Effectiveness and perceptions of the Risk Drinking project counseling model.


27


4.Activitats preventives:• Malalties infeccioses: Cal conèixer l’estat inmunològic previ a

l’embaràs: Malalties exantèmiques passades i vacunes

administrades.• En dones que planifiquen l’embaràs, cal oferir el cribratge de

VIH, prèvia decisió informada. • Aquelles dones que tenen un alt risc d’infecció, cal oferir el

cribratge de sífilis, gonorrea, hepatitis C i malaltia de Chagas també prèvia decisió informada.

• Caldrà oferir el cribratge de l'hepatitis B a aquelles dones no vacunades.

(CDC 2005, Coonrod 2008, GPC ITS, DS 2013)


28

Calendari de vacunes


29

http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/consells_sobre_seguretat_alimentaria/consells-per-a-embarassades/seguretat-alimentaria-embaras/

Temes a tractar en la visita preconcepcional4.Activitats preventives: Seguretat alimentària

http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/consells_sobre_seguretat_alimentaria/consells-per-a-embarassades/seguretat-alimentaria-embaras/


30


4.Activitats preventives: INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

• Educació i aconsellament en les persones que estan en situació de risc. Conductes segures.

• Cribratge precoç d’ITS en persones simptomàtiques o assimptomàtiques.

• Diagnòstic i tractament efectius i adequats de les persones infectades.

• Iniciar l’estudi de contactes i lla declaració obligatòria si cal.• Administració de vacunes a les persones que es troben en

situació de risc enfront d’ITS que es poden prevenir com: hepatitis A i B.


31


4.Activitats preventives: INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

• Cal incorporar l’abordatge de la salut i la conducta sexual en la història clínica i avaluar millor l’estat ginecològic de les dones abans de començar qualsevol tractament.

• El 17% de les dones nord-americanes sense ús documentat de mesures contraceptives o infertilitat van rebre prescripcions d’opiacis.

Ait-Daoud, N., Blevins, D., Khanna, S., Sharma, S., Holstege, C. P., & Amin, P. (2019, July 1). Women and Addiction: An Update. Medical Clinics of North America, Vol. 103, pp. 699–711. https://doi.org/10.1016/j.mcna.2019.03.002

https://doi.org/10.1016/j.mcna.2019.03.002


32


4.Activitats preventives: Prevenció del càncer de cèrvix

• Cal revisar si la dona té actualitzat el cribratge. Inici dels controls als 25 anys. Cribratge cada 3 anys, si no hi ha patologia. Finalització del cribratge als 64 anys, si no patologia en els

darrers 10 anys.


33


4.Activitats preventives:Assessorament sobre el risc de defectes congènits

• Poden ser causa de discapacitats cròniques. • La dona/parella ha de saber que la vacunació o la prevenció

d’infeccions, una dieta adequada i evitar els tòxics són les mesures més eficaces per prevenir les anomalies d’origen infecció o ambiental.


34


4.Activitats preventives:Assessorament sobre el risc de defectes congènits

• Cal detectar si hi ha un risc elevat d’anomalies d’origen genètic: Consanguinitat Anomalia cromosòmica familiar i/o d’algun dels

membres de la parella Esterilitat o infertilitat de causa desconeguda Fill/a anterior afecte

• En aquest cas l’aconsellament i la derivació a l’aconsellament genètic els pot permetre conèixer el risc d’aparició o repetició d’una alteració genètica. (MSC 2006)


35


4.Activitats preventives:Assessorament sobre el consum de substàncies tòxiques

• Poden ser causa de discapacitats cròniques. • Cal fer una anamnesi detallada del consum de tabac, alcohol,

fàrmacs i substàncies psicoactives. (ACOG 2007) (TASPI 2019)

• Cal informar dels efectes indesitjats sobre la fertilitat, l’embaràs i el fetus i fer la recomanació de l’abandonament del consum de tabac, alcohol i drogues, amb un consell mínim estructurat i oferint, si és el cas, mesures de deshabituació. (DS 2006)

• És convenient aconsellar que s’eviti l’exposició a un ambient contaminat pel fum de tabac, demanant, la col·laboració de les persones fumadores de l’entorn (parella, amics, familiars, etc.).


36




37



38


5.Cribratge de Violència masclista:

• És un problema de salut pública amb un alta prevalença entre la població.

• Per a la detecció cal mantenir una actitud d’atenció activa.

• La visita preconcepcional és molt important: Per identificar les situacions de violència contra les dones. Planificar millor l’atenció que s’ha de realitzar durant

l’embaràs Cal valorar el risc actual de violència i fer les intervencions

oportunes en funció de la detecció.


39


5.Cribratge de Violència masclista:

• Preguntar sobre aquests temes requereix: Introduir la qüestió de manera directa, empàtica i sense

jutjar les consideracions de la dona; proporcionar seguretat a la dona.

Tractar de manera individualitzada amb la dona.

Qüestionari PVS.


40

Objectius de la visita preconcepcional

6.Avaluació de Salut mental:

• Els trastorns mentals, incloent-hi els més comuns com els trastorns depressius i els trastorns d’ansietat, poden tenir efectes adversos en aspectes com el desenvolupament infantil o la lactància materna. (WHO 2012)


41


6.Avaluació de Salut mental:

• En l’atenció preconcepcional, la dona i la parella es poden beneficiar de la informació i l’assessorament, que permet: Reflexionar sobre l’ús de l’anticoncepció en funció de la

patologia de salut mental diagnosticada. Planificar amb la parella el possible embaràs si el problema

és estable, amb tractament o amb seguiment. Determinar conjuntament amb la dona i la seva parella com

poden afectar aquests problemes durant l’embaràs i el part, incloent el risc de recaiguda.


42


6.Avaluació de Salut mental: Informar i valorar com un problema de salut mental i el seu

tractament poden afectar la dona, el fetus i nadó. (Jack BW, 2008)

Si es desconeixia l’embaràs i ha pres medicaments psicotròpics amb el risc teratogènic conegut en el primer trimestre, cal fer un assessorament sobre riscos.

Confirmar l’embaràs tan aviat com sigui possible i oferir proves de detecció d’anomalies fetals i assessorament sobre la continuació de l’embaràs.

Explicar la necessitat d’un monitoratge addicional i els riscos per al fetus si continua prenent la medicació.

Valorar com els tractaments poden afectar la criança.


43

DETECCIÓ A L’ASSIR

La maternitat no té un efecte protector sobre la salut psíquica de la donaLa prevalença dels Trastorns Mentals Perinatals (TMP) és del 25% en els països desenvolupats (vega-López i Cols, 2008)

A Espanya, la prevalença dels Trastorns Mentals en el Postpart és del 18,1% (Navarro et al, 2008)

Trastorns afectius 9,8%Trastorn adaptatius 4,3%Trastorns d’angoixa 4%Abús / dependència de substàncies 0,9%Trastorns de la conducta alimentària 0,8%Altres 0,2%


Com derivar a la llevadora?

.

.

.


45

Els joves

•És primordial que rebin suport a l’hora de prendre decisions saludables com més aviat millor!

Tenen tendència cap a pràctiques sexuals de risc (parelles casuals, utilització dels preservatius no rutinària, etc.)

S’han descrit comportaments en l’estil de vida com sobrepès / obesitat, consum d’alcohol i tabac

Ekstrand Ragnar, M., Grandahl, M., Stern, J., & Mattebo, M. (2018). Important but far away: adolescents’ beliefs, awareness and experiences of fertility and preconception health. European Journal of Contraception and Reproductive Health Care, 23(4), 265–273. https://doi.org/10.1080/13625187.2018.1481942

https://doi.org/10.1080/13625187.2018.1481942

• Dificultat especialment en joves

Possibles causes:

– La dependència de l’alcohol és de menor gravetat: dependència conductual

– Els joves es visiten poc, els coneixem menys, per tant no preguntem

– Fan consums de cap de setmana, i tenen baixa percepció de risc que minimitza les respostes

(Rehm y cols., BMC Family Practice 2015)

Prevalença dependència alcohol

Diagnòstic del MFDiagnòstic qüestionari CIDI

PER QUÈ HI HA INFRADETECCIÓ?


Connery, H. S., Albright, B. B., & Rodolico, J. M. (2014). Adolescent substance use and unplanned pregnancy: Strategies for risk reduction. Obstetrics and Gynecology Clinics of North America, Vol. 41, pp. 191–203. https://doi.org/10.1016/j.ogc.2014.02.011

Consum de substàncies

• El 75% dels estudiants van informar d’haver consumit tabac, alcohol, marihuana i altres drogues il·legals

• El 46% va declarar un consum actual

• 1/3 estudiants amb consum actiu va complir els criteris mèdics per l’addicció

Relacions sexuals

• Un 47,4% dels estudiants de secundària han iniciat relacions sexuals

• Un 22% van reconèixer haver consumit alcohol o altres drogues abans de la seva darrera experiència sexual (26% nois i 18% de noies)


https://doi.org/10.1016/j.ogc.2014.02.011

• Les decisions sobre el consum durant la gestació no són responsabilitat exclusiva de les dones, si no que es produeixen en el context de casa i l’entorn social més proper.

• Els homes/parelles = facilitadors socials del consum de les dones.

EUA: Les gestants que beuen molt tenen més probabilitats de tenir una parella que també begui molt.

Austràlia: Més del 75% de les dones que beuen durant la gestació, generalment ho fan amb les seves parelles.

El 40% de les ocasions en les que beuen ho fan promogudes per les seves parelles masculines.

McBride, N., & Johnson, S. (2016). Fathers’ Role in Alcohol-Exposed Pregnancies: Systematic Review of Human Studies. American Journal of Preventive Medicine, 51(2), 240–248. https://doi.org/10.1016/j.amepre.2016.02.009

La importància del consum de les parelles


https://doi.org/10.1016/j.amepre.2016.02.009

Arribem tard


50

El paper d’atenció primària

•Realitzar activitats preventives•Conèixer el consum d’alcohol de la població•Adaptar la intervenció a la persona, al seu consum i risc associat•Identificar els bevedors amb problemes d’alcohol i oferir-los els recursos disponibles•Oferir seguiment i acompanyament en el procés de canvi•Promoció d’hàbits saludables mitjançant programes a l’escola (programa Salut i Escola)•Conèixer quines entitats del territori treballen sobre el tema i unir esforços


51


•Modificar la percepció de normalitat del consum d’alcohol

Prevalence of hazardous alcohol use among Spanish primary care providers . Romero-Rodríguez et al.BMC Family Practice (2019) 20:104https://doi.org/10.1186/s12875-019-0999-3

Prevalence of hazardous alcohol use among Spanish primary care providers

• Els resultats de l’estudi revelen un consum d’alcohol més elevat en professionals d’atenció primària que en la població general i superior a la d’altres estudis internacionals.

• La prevalença de consum de risc va ser més alta en homes, metges i professionals de més de 55 anys.

• Això pot influir l’actitud i la motivació dels professionals per aplicar als pacients mesures preventives del consum d’alcohol.

https://doi.org/10.1186/s12875-019-0999-3


52


Avantatges:•Primer nivell assistencial•Continuïtat assistencial•Coneixement del pacient i el seu entorn•Contactes periòdics per diverses demandes•Tenim la confiança de les persones que atenem

Dificultats:•El pacient acudeix per un motiu més rellevant per a ell•Manca de formació continuada•Manca de temps a la consulta•Relació amb el CAS de referència•Ingerència en la vida privada del pacient•Dubtes sobre l’efectivitat de les intervencions


53

Barreres a l’Atenció primària

•Barreres personals: “No tinc temps” Manca de temps Manca de coneixements un cop detectat el problema Dificultats per abordar casos difícils

•Barreres del sistema: “Poc suport” Manca de coordinació amb el CAS de referència Distància geogràfica Llistes d’espera

•Barreres amb els pacients: “no vull anar al CAS” Resistències del pacient per a ser derivat o per anar al CAS


54

Barreres per part dels consumidors

•Poden estar mal informades sobre la seva salut reproductiva i les opcions anticonceptives disponibles.•Poden tenir por de ser estigmatitzades pels professionals.•Poden percebre que l’anticoncepció es de baixa prioritat en front d’altres factors estressants psicosocials significatius associats amb l’ús de substàncies i/o rehabilitació (pobresa, violència i habitatge inestable).•Poden expressar desconfiança en el sistema de salut (conseqüències de revelar el seu consum).

Loree, A. M., Gariepy, A., Ruger, J. P., & Yonkers, K. A. (2018). Postpartum Contraceptive use and Rapid Repeat Pregnancy Among Women who use Substances. Substance Use and Misuse, 53(1), 162–169. https://doi.org/10.1080/10826084.2017.1327976

https://doi.org/10.1080/10826084.2017.1327976


55

Com preguntar?

• Crear primer un vincle terapèutic (empatia) que generi confiança en la futur gestant i faciliti la declaració honesta dels seus consums

• Fer-ho en el context de la recollida d’informació sobre hàbits alimentaris i consum de medicaments i exposició a tòxics mediambientals (a poder ser mai de forma aïllada)

• Preguntar a totes les dones i/o homes, no prejutjar a determinats col·lectius (edat, origen cultural, aspecte) o normalitzar conductes o maneres de fer relacionades amb qualsevol tipologia de consum

Consum d’alcohol (recomanacions)

• Fer preguntes que evoquin el consum per part de la dona, com per exemple: “Durant un dia normal, quines begudes alcohòliques -com vi,

cervesa, licors, cava, etc.- pren vostè?, al matí, abans de dinar, amb el dinar, a la tarda, abans de sopar?”

• O bé, preguntant pel consum habitual de diferents tipus de begudes alcohòliques: “Pren vostè alguna vegada cervesa?” “Aproximadament, amb

quina freqüència?” “Els dies que beu cervesa, quantes en pren?”, etc.



Consum d’alcohol (recomanacions)

• Comprovar que la dona comprèn que ens estem referint a totes les begudes alcohòliques: Baixa graduació (cervesa, cava, etc.) i alta (licors, destil·lats) Tot tipus de consum (en els àpats, en celebracions, etc.).

• Evitar preguntes molt generals: “Vostè beu?” “No bec” “Quant beu vostè?” “Bec el normal”

UBE (Unitat de Beguda Estàndard)

Una beguda estàndard conté, de mitjana, 10 g d’alcohol

1 UBE 2 UBE

Una copa de vi o cava (50 ml)Una cervesa

Un cigaló o xopet

Una copa de conyacUn whiskyUn cubata


Avaluació del risc del consum d’alcohol:

• AUDIT (de 0-4 punts per pregunta)

≥ 6 punts i < 13 punts bevedora de risc ≥ 13 punts consum perjudicial ≥ 20 dependència física de l’alcohol


Consum d’alcohol i drogues - es recomana l’ASSIST

• Ens permet cribrar per les següents substàncies:

Tabac, alcohol, cànnabis, cocaïna, estimulants, hipnosedants, al·lucinògens, inhalants, opiacis, ‘altres drogues’

• Permet determinar el grau de risc per a cada substància

Risc lleu, moderat o elevat

• Permet iniciar una conversa en relació al consum (Intervenció Breu)

• Permet decidir la intervenció més apropiada segons el nivell de risc

No cal intervenció, Intervenció Breu o derivació


• A les drogues: ASSIST

(ASSIST reduït)

Avaluació del risc:

Altres drogues (ASSIST)

No consum 0

Baix risc 0-3 ASSIST

Risc 4-26 ASSIST

Alt risc 27+ ASSIST


• P1 Quina d’aquestes substàncies has pres alguna vegada a la teva vida?

• P2 Amb quina freqüència has pres la substància en els darrers 3 mesos?

• P3 Amb quina freqüència has experimentat un fort desig de consumir en els darrers 3 mesos.

• P4 Amb quina freqüència has tingut problemes de salut, socials, legals o econòmics relacionats amb el consum de substàncies en els darrers 3 mesos

• P5 Amb quina freqüència l’ús de substàncies ha interferit en les teves responsabilitats en els darrers 3 mesos (Aquesta no es pregunta per tabac)

• P6 Alguna vegada algú del teu voltant ha expressat preocupació pel teu consum i quant temps fa d’això.

• P7 Alguna vegada has intentat reduir o parar de consumir I no ho has aconseguit, fa quant d’això.

• P8 Alguna vegada t’has injectat alguna droga, quan va passar?

ASSIST


ASSIST

Pregunta 1 Si“no” a tot Fi de l’entrevista

Calcular la puntuació

Si “Sí” a alguna substància

Pregunta 2 Si “mai” a tot Preguntes 6, 7 i 8

Si “Sí” a alguna substància

Preguntes 3, 4 i 5


LA COORDINACIÓ AMB ELS ASSIR

64

MF/Infermera

Treballadora social

ASSIR


CIRCUITS DE SALUT MENTAL PERINATAL

65

CAS

Atenció primària

Hospital Psicologia-psiquiatria



66

DISPOSITIUS ESPECIALITZATS EN SALUT MENTAL PERINATAL

•Les tres Guies Internacionals de pràctica clínica en psiquiatria i psicologia perinatal existents recomanen la creació de dispositius especialitzats tant comunitaris com hospitalaris, amb equips multidisciplinaris que tinguin formació específica.(NICE 2014, SIGN 2011, Beyonblue 2011)


67

EQUIPS DE SALUT MENTAL PERINATAL (ESMP)

•Ofereixen atenció des de la preconcepció fins el primer any postpart•Són multidisciplinaris i capaços d’oferir tractament psiquiàtric i el maneig de la malaltia mental greu i complexa de forma integrada i proactiva•Ofereixen suport i formació a professionals implicats en la reixa d’atenció a la SMP


68

PROGRAMA DE PSIQUIATRIA PERINATAL (Barcelona – Clínic)

•Es va iniciar a l’any 2000, a la Seu Maternitat del Hospital Clínic i col·labora de manera coordinada amb els Serveis de Medicina materno-fetal i neonatologia de l’ICGON (HC)

•Ha atès a més de 2000 dones gestants amb trastorns psiquiàtrics

•Ha diagnosticat, tractat i realitzat seguiment de més de 500 mares amb un diagnòstic de psicopatologia en el Postpart i ha realitzat seguiment durant dos anys a 250 mares amb un Episodi depressiu major en el postpart


69

PROGRAMA DE PSIQUIATRIA PERINATAL (Barcelona – Clínic)

•El Programa de Psiquiatria Perinatal pretén la intervenció específica en el maneig clínic – terapèutic dels trastorns mentals durant l’etapa perinatal

•Incorpora la informació científica disponible i la perspectiva de gènere en el disseny i l’anàlisi de les intervencions assistencials, docents i d’investigació


70

Unitats mare – bebè

•Són unitats d’ingrés psiquiàtric entre 4 i 13 llits separats d’altres unitats generals, on es facilita l’ingrés conjunt de la mare i el seu bebè, sempre i quan hagin criteris que no ho desaconsellin

•Ofereixen tractament, cures i atenen les necessitats específiques de les mares i els seus bebès


71

Mother & Baby Units (UK) (1948-2016)

•La primera unitat mare-bebè a Anglaterra (1948, Cassel Hospital en Surrey) dedicada a pacients amb trastorns neuròtics

•S’amplia a mares con malaltia mental greu a Anglaterra, França, Alemanya, Austràlia i Nova Zelanda

•Les Guies Clíniques Internacionals recomanen que las dones amb un TM durant els primers 12 mesos postpart siguin ingressades en unitats especialitzades mare-bebè

•Habitualment ofereixen servei de 24 hores/dia, 7 dies/setmana amb equips multidisciplinars que atenen a les mares i als seus bebès

VISITA PRECONCEPCIONAL


• Perjudicis /patrons de risc

• Instruments estandaritzats

• No consum segur

• Fertilitat

Embaràs Alcohol

Consell i ajuda

Coordinacióentre

professionals

gencat.cat/ics

presentación de powerpoint · estudi a l’Àrea metropolitana nord de catalunya (235 gestants)...

Documents