premi nobel de física

2
PREMI NOBEL DE FÍSICA: Els neutrins El japonès Takaaki Kajita y el canadenc Arthur McDonald van rebre el dia 6 d'octubre el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'oscil·lació dels neutrins cosa que significa que aquestes partícules tenen massa. Aquest fet ha qüestionat la nostra comprensió sobre el funcionament de la matèria. El mot Neutrins prové d'un terme italià que significa 'petits neutrons', inventat pel científic italià Enrico Fermi. Són partícules subatòmiques de tipus fermiònic (un dels dos tipus partícules que es troben a la natura), sense càrrega i amb una massa extremadament petita. Els neutrins han sigut les partícules més misterioses de l'univers pel fet de no deixar rastre i d'aquí sorgeix el sobrenom de fantasmes. Es formen a l’atmosfera terrestre quan tenen contacte amb la radiació còsmica o també quan tenen reaccions nuclears dins del Sol. Només els podem apreciar en determinats llocs i mitjançant detectors situats a indrets protegits envers a partícules més pesades. Els neutrins són tan ràpids i lleugers que se'n desconeixia l'existència de massa. Kajita va observar la oscil·lació dels neutrins el 1998 gràcies al Super Kamiokande, una piscina de 50000 tones d'aigua construïda a un quilòmetre sota terra a Japó. En algunes ocasions quan els neutrins travessaven l'aigua interactuaven amb els electrons del líquid emetent un raig de llum que permetia estudiar la seva trajectòria i les seves propietats. Centrant-se en els neutrins que arriben de l'atmosfera va observar que oscil·laven en dos estats diferents. Per altra banda, McDonald treballà a més de dos quilòmetres sota terra, en una mina de níquel de Ontàrio (Canadà). Gràcies a aquesta instal·lació va comprovar al 2001 que els neutrins que es formen en el Sol no desapareixen en el trajecte cap a la Terra, sinó que simplement canvien la forma, oscil·lant entre els diferents tipus. Aquests dos descobriments expliquen que aquestes partícules no desapareixen sinó que oscil·len entre tres estats diferents que els anomenen sabors i que la seva dinàmica està basada en la mecànica quàntica. Tot i que aquests científics hagin afirmat que tenen massa no se sap quina és la quantitat exacta ja que varia quan es produeixen els canvis esmentats anteriorment. Així que en conclusió, aquest descobriment ens indica que pot haver-hi indicis que hi hagi una nova física en el univers que encara s'ha de descobrir. BIOGRAFIES:

Upload: annalarroy

Post on 22-Jan-2018

409 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Premi nobel de física

PREMI NOBEL DE FÍSICA: Els

neutrins

El japonès Takaaki Kajita y el canadenc

Arthur McDonald van rebre el dia 6 d'octubre

el Premi Nobel de Física pel descobriment

de l'oscil·lació dels neutrins cosa que

significa que aquestes partícules tenen

massa. Aquest fet ha qüestionat la nostra

comprensió sobre el funcionament de la matèria.

El mot Neutrins prové d'un terme italià que significa 'petits neutrons', inventat pel científic

italià Enrico Fermi. Són partícules subatòmiques de tipus fermiònic (un dels dos tipus

partícules que es troben a la natura), sense càrrega i amb una massa extremadament petita.

Els neutrins han sigut les partícules més misterioses de l'univers pel fet de no

deixar rastre i d'aquí sorgeix el sobrenom de fantasmes. Es formen a

l’atmosfera terrestre quan tenen contacte amb la radiació còsmica o també

quan tenen reaccions nuclears dins del Sol. Només els podem apreciar en

determinats llocs i mitjançant detectors situats a indrets protegits envers a

partícules més pesades. Els neutrins són tan ràpids i lleugers que se'n

desconeixia l'existència de massa.

Kajita va observar la oscil·lació dels neutrins el 1998 gràcies al Super

Kamiokande, una piscina de 50000 tones d'aigua construïda a un quilòmetre

sota terra a Japó. En algunes ocasions quan els neutrins travessaven l'aigua

interactuaven amb els electrons del líquid emetent un raig de llum que permetia

estudiar la seva trajectòria i les seves propietats. Centrant-se en els neutrins

que arriben de l'atmosfera va observar que oscil·laven en dos estats diferents.

Per altra banda, McDonald treballà a més de dos quilòmetres sota terra, en una

mina de níquel de Ontàrio (Canadà). Gràcies a aquesta instal·lació va

comprovar al 2001 que els neutrins que es formen en el Sol no desapareixen

en el trajecte cap a la Terra, sinó que simplement canvien la forma, oscil·lant

entre els diferents tipus.

Aquests dos descobriments expliquen que aquestes partícules no desapareixen

sinó que oscil·len entre tres estats diferents que els anomenen sabors i que la

seva dinàmica està basada en la mecànica quàntica. Tot i que aquests

científics hagin afirmat que tenen massa no se sap quina és la quantitat exacta

ja que varia quan es produeixen els canvis esmentats anteriorment. Així que en

conclusió, aquest descobriment ens indica que pot haver-hi indicis que hi hagi

una nova física en el univers que encara s'ha de descobrir.

BIOGRAFIES:

Page 2: Premi nobel de física

Takaaki Kajita: Nascut al 1959 a Japó és un físic conegut pels experiments

amb neutrins a Kamiokande. Es va graduar a la Universitat de Saitama el 1981.

A partir del 1988 va estudiar la investigació de Radiació Còsmica de la

Universitat de Tokio. Va esdevenir el director del Centre per Neutrins Còsmics

de l’Institut per la investigació de Rajos Còsmics el 1999.

I el dia 6 d’octubre del 2015 va rebre el premi Nobel de física juntament amb

Arthur B. McDonald per descobrir les oscil·lacions dels neutrins.

Arthur B. McDonald: Nascut el 1943 a Canadà. És un físic, director de

l'Observatori de Neutrins de Sudbury. Va treballar en els laboratoris nuclears de

Chalk River, va ser nombrat professor de física a la universitat de Princeton i

seguidament a la Universitat de Queen on actualment és el director. El dia 6

d'octubre de 2015 va rebre juntament amb Takaaki Kajita el Premi Nobel en

Física per descobrir l'oscil·lació i el coneixement de massa dels neutrins.

Xènia Salellas

4t d’ESO