Pràctiques 2016 (1)

1. Repassa la cançó popular Ningú no compren ningú, però nosaltres som nosaltres i sabem la veritat, que la terra no es partida com un mapa mal pintat, i que aixo és una mentida de molt mala voluntat.

2. 'Confusa' o 'confosa'? Quina redacció triaries?

a) La seua posició és estranya i confusa.

b) La seua posició és estranya i confosa.

3. Confús, confusa i confós, confosa. Completa

Tu estàs confós i jo confo...a (verb confondre).

Tinc un record confús, poc clar.

Estic ............ perquè la situació és confusa.

4. «L’he vist» o «L'he vista»? Tria

—Has vist la meua germana?

—No, encara no l’he......»

5. Fas la concordança? Com ho dius?

a)

—Has sentit entrar les xiquetes?

—Fa temps que les he sentit / sentides com entraven.

b)

—Encara no heu comentat les propostes?

—No les hem pogut / pogudes comentar, però de demà no passa.

6. Quina triaries? a) Marina se'n va anar del grup i Cristina no l’ha deguda conéixer. b) Marina s'en va anar del grup i Cristina no l’ha deguda conéixer.

7. Com ho dius?

De persones com ell, ja no en queden / ja no n’hi han / ja no n'hi ha

A ma casa hi ha més cadires. A ma casa hi han més cadires.

8. «Nyas, coca!» Saps usar aquesta locució?

9. Quina locució triaries? Després d'enumerar una sèrie de fets, per a indicar que encara se'n podrien retraure més, usem... A cabassades Abocar el cabàs Allà vas, cabàs És com un cabàs de gats Si en vols més, para el cabàs!

10. Quina cita triaries?

a) Hi ha moltes teories pedagògiques, però l'única que funciona de ver és estimar-te els alumnes.

b) Hi ha moltes teories pedagògiques, però l'única que funciona de ver és estimar-te als alumnes.

11. Frustrar-se un desig o una esperança és...

Estar en la lluna

Quedar-se a la lluna de València

Voler la lluna en un cove

12. Què és?

13. T'ho trobes tallat i cosit?

—Trobes l'enfilador o no?

—Per descomptat! M'ho trobe tallat i cosit!

14. Coneixes aquestes expressions? —Tu, compta!, mira què m'ha passat!

—Deus haver-te quedat bocabadat!

—Tu què trobes?

15. Faig, faja i fa…eda

16. Si voleu collir bona col teniu-la plantada pel ju….

17. De quin arbre parlem? Bon arbre és el ……que té ……… tot l’any. Quan li cauen les d’enguany ja té les de l’any que ve.

18. De què parlem en aquestes definicions? El senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori, s'anomena... El senyal consistent en un muntó de pedres amb què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí, s'anomena...

19. Son pare tan simpàtic i el fill tan ruc! Què hi volem dir? 20. Pot ser o potser? L'habilitat de parlar en diversos idiomes pot ser / potser un do, però l'habilitat de mantindre la boca tancada en qualsevol idioma no té preu. 21. Un sinònim d'«escaig» és… Busca'l en aquesta informació. La reina Germana tractà per tots els mitjans de tindre fills amb Ferran durant els deu anys i passeres que s’allargà el seu matrimoni, fins a la mort del rei en gener de 1516. Però no ho aconseguí i la Corona d’Aragó, com la de Castella, passà al nét dels Reis Catòlics, Carles I, mentre que ella, Germana, acabà exercint com a virreina de València a partir de 1523, després de la revolta de les Germanies. 22. Quina dita triaries?

a) Preguntar és el millor tratament rejovenidor. La curiositat es tindria que vendre a les farmàcies.

b) Preguntar és el millor tractament rejovenidor. La curiositat s'hauria de vendre a les farmàcies.

23. Quina redacció triaries? a) Si teniu barbes espesses és que sou barbuts. Un exemple de barbut és sant Antoni Abat. Diumenge, 17 de gener, se'n celebra la festivitat. b) Si teniu barbes espeses és que sou barbuts. Un eixemple de barbut és sant Antoni Abat. Diumenge, 17 de giner, se celebra la festivitat. 24. Que, què, perquè. Completa 1. No sé ......... (quina cosa) dius? 2. M'agrada ....... em telefones. 3. Vull ....... m'acompanyes. 4. Per a .......... t'alces tan prompte? 5. T'ho dic .............(causa o finalitat) ho sàpies. 6. L'assumpte a .........(al qual) et refereixes és important.

25. La importància de la puntuació. Com puntuaries aquest exemple jocós? —Pare vull un trage clar. —Una merda més clar. 26. Quin és el fruit de la gallufera? La gallufera és un arbust de mitja i alta muntanya. El seu fruit és la …….. També s'anomena boixerola, raïm d'óssa, farinell, muixa i barruixa.

27. En aquesta informació hi ha un error? A poquet a poquet arriba l'aigua a/al canet Si és a Canet, vol dir al poble. Si és al canet, pot ser que vullga dir al recipient cilíndric que posem en una botella per a servir i que no gotege. També significa que hi ha que tindre paciència, que a poc a poc i amb força de voluntat tot arriba. 28. Fer lliga? Què hi volem dir? «Fa bona lliga amb Esteve, i són molt diferents.»

29. Com està el ramat?

30. El plural de 'li' és… Com quedaria aquesta frase en plural? «Més li pertoca servir que manar.» 31. Què volem dir amb el diàleg i la cançó popular? —Què t'han donat? —Carabassa m'han donat! Cançó popular Ja ve Cento de ca la nóvia, / ja ve Cento malhumorat, / ja ve Cento contant les passes, / carabassa li hauran donat. 32. Després de llegir les frases, creus que signifiquen el mateix?

a) Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot al camp, sinó passaràs fam. b) Per Sant Joan, agarra les espardenyes i fot al camp, altrament passaràs

fam. c) Per Sant Joan, agarra les espardenyes i fot al camp; si no ho fas així,

passaràs fam.

33. Com li dius? Un matalaf de pallorfes de dacsa és una……….. Quan u es fa molt gros, li diem que s'ha fet una….. 34. La menta, l'herba-sana i la farigola són herbes remeieres, i en aquesta cançoneta popular n'apareix una altra. Quina és? Sopa de menta pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d’un raig d’oli escaldat pel rogall i la de ruda per l’histeri.

35. Si continua plovent així agarrarem una bona xamorrera! Xamorrera significa... 36. De què parlem? Refresc que es fa afegint a un got d’aigua de seltz o de gasosa una bona xorrada d’un aiguardent sec i anisat, com ara la cassalla. 37. Què significa xorrant sang? —Quin esglai he tingut quan me l'he vist xorrant sang! —No m'estranya gens! 38. «No dius ni xufa!» A quina cosa més dius xufa? De segur que dius xufa al tubèrcul comestible de la xufera, a la bufetada, a l'embriaguesa, al penis, a una ventositat, quan et posen un zero en una qualificació...,

39. Quin problema veus en aquest titular? «La fiscalia insisteix en l'alevosia i l’acarnissament»

40. Bigudí o...

L'objecte de forma cilíndrica que s’usa per a ondular els cabells, l'anomenem bigudí o...

41. D'on t'agrada xuplar?

Si t'aprofites d’una situació per a traure’n benefici material sense treballar, de manera indeguda, abusiva, és que t'agrada xuplar de la...

42. Olor, pudor, pudentina i… Saps un sinònim de 'ventilar'? «Quin fato! Obri les finestres i ventila l'habitació, mare meua!» 43. Tu, estufes? Saps sinònims d'estufar? Els gats enfadats estufen. I si estan contents ronronegen. Són sinònims: 44. «Entrepà, cantell, sàndwitx, bocadillo». Quina sobra? 45. «És més templat que un orgue!» Saps sinònims de 'templat'?

46. De què parlem en aquest comentari? S’anomena ………………la matèria de formació antiga, que hi resulta de l’acumulació d’excrements d’aus marines, la qual és usada com a adob de les terres de conreu. El ....... fou el primer dels adobs naturals comercialitzats, usats de manera massiva pels llauradors de les nostres terres i de tot arreu, sent molt apreciat per la gran fertilitat, que li ve donada per la riquesa en fòsfor i nitrogen. 47. Saps acabar aquests refranys? Fa més mal una mala llengua que una pedregada …………..! A llengua malvada, destral ………………..

48. «Traure resquit». Què creus que significa? Exemples Fixa't bé en el que fas, si no, no traurem resquiT de tot este assumpte.

Tu tranquil, que si em toca la loteria tindras resquit.

Si no trau resquit, ni s'interessa ni col·labora en res.

49. Què són? Un ………. és un gotet més ample de la boca que del fons, sense peu, de llanda, de coure o d’altres materials no transparents. S’utilitza per a tirar els daus.

50. De quina paraula creus que parlem? Ou en tel perquè encara no se li ha fet la…

51. A vosaltres us deien açò quan molestàveu? Coneixes altres expressions sinònimes? —Ja estàs altra vegada ací? «Carril i via ampla». —No patisques, escamparé el poll.

52. Quina cita creus que està ben escrita?

a) «Una persona no envellix (o envelleix) quan se li arruga la pell, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances.»

b) «Una persona no envellix quan li s'arruga la pell, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances.»

c) «Una persona no envelleix quan se li arruga la pell, si no quan se li arruguen els somnis i les esperances.»

Cita d'Acció Poètica 53. Fora o fóra? «Si l’enveja fóra/fora tinya, tothom portaria barret.» 54. Què canviaries d'aquest diàleg? —On esmorcem? —A la terrassa o al taulell, tria. 55. Repassa l'escrit L’hàbit de canviar a l’idioma dominant (i abandonar el nostre) quan ens trobem amb un interlocutor que no identifiquem clarament com a parlant de la llengua minoritzada es coneix tècnicament com a ‘submisió lingüística’. 56. Quina triaries?

a) L’assertivitat lingüística podríem definir-la com la capacitat de fer un ús consistent, respectuós i desacomplexat de les llengües minoritzades.

b) L’assertivitat lingüística podríem definir-la com la capacitat de fer un ús consistent, respetuós i desacomplexat de les llengües minoritzades.

57. Orat o…… «Xiquets i orats diuen les veritats.» 58. Quin problema veus en aquesta dita? «Qui no té res que fer, el gat pentina.»

59. Com ho diries?

a) Qui no te faena Déu li'n dona. b) Qui no té faena Deu li'n dona. c) Qui no té faena Déu li'n dóna.

60. Si intervens en un assumpte sense que ningú t'ho demane, el que fas és prendre... Ajuda: cilindre de cera i moc que penja del nas. 61. Completa la dita «Sant Blai gloriós, deixa el xiquet i ......... la tos» 62. Com diries en valencià aquesta cita? «Gracias a la libertad de expresión hoy ya es posible decir que un gobernante es un inútil sin que nos pase nada. Al gobernante tampoco.» Jaume Perich 63. De quina paraula parlem? Si contraus els músculs del cos per l'acció del fred, de la por, d'una malaltia, és que t'arr… Exemple: El van trobar ………. de fred i mig mort de fam. 64. Quina cita triaries?

a) «No hi ha creació sense esforç, però el que compta és que l'esforç no es note.»

b) «No n'hi ha creació sense esforç, però el que compta és que l'esforç no és note.» José Antonio Marina, filòsof i pedagog espanyol (1939)

65. «Sentllatge»? Què creus que hi volen dir?

«Tinc el nas fet un sentllatge de tants colps que m'han donat. I és que sóc d'aprenentatge i encara no he escarmentat.»

66. 'A bondó' és sinònim de… Si vols collir a bondó, per Sant Joan pega un bon llauró. 67. L'agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc., s'anomena… 68. Què és? És una varietat de pimontonera i molt picant.

69. Culturitzem-nos «Agenda» és una expressió llatina que significa ‘coses que s’han de fer’; «llegenda», ‘coses que cal llegir’; «hisenda», ‘coses que cal fer’… Ara contesta tu: Rentable, que es pot ………. Rendible, que ens dóna ………….. 70. Adapta el text al valencià actual Caballers, ja h'aplegat l'hora de fer el retrete nou, pixeu dins, no pixeu fora que fora ja eu pixat prou. Voldria saber qui es el gandul que gasta tant de paper, pa ves de torcarse el cul. Si açó eu preniu a broma allá possare un punt i açí possare una coma.

Versió original del iaio de Lorena Estrelles Esteve, rescatadora de paraules. 71. Gata maula vol dir… 72. Quina definició triaries?

a) La gata maula o moixa és la persona que dissimula les seues intencions fingint humilitat o innocència.

b) La gata maula o moixa és la persona que disimula les seues intencions fingint humilitat o inocència.

73. Acaba la dita Gat maulador, poc… 74. No és el mateix dir «un pessic de pa» que «pa de pessic». Acaba de completar la informació.

El pa de pessic és el fet amb farina, ous i sucre, de …….. esponjosa i fina. Un pessic de pa és una …….. que agarrem amb els extrems dels dits. 75. Antuvi? Què hi volem dir? El raïm de pastor és una planta remeiera ben present a les nostres muntanyes, utilitzada d'antuvi pels pastors per a combatre l'acidesa d'estómac i hui dia per a fer salmorra. 76. Quina puntuació creus que és l'adequada?

a) A l'amic el trie jo; al parent, no. b) A l'amic el trie jo; al parent no.

77. ¿Hi ha diferència entre una caixa i un calaix?

78. Com li dius a aquest lloc arrecerat?

79. Quina paraula creus que falta per a completar aquesta dita? La vergonya cria ro………… i la ro……, malestar. 80. Quina és la paraula que pot ser una taula llarga i també una peça per a fer paviments? 81. Què creus que signifiquen? A so de timbal vol dir…….. Amb bombo i platerets vol dir…………. Ballar segon el so vol dir……. 82. Què vol dir aquesta dita? «Qui t'ha vist i qui et veu, mateta de fenoll»

83. Quines paraules creus que falten per a completar el sentit? Com són grosses n'entren poques i si en vols més, para el ………. En tinc a ………….. 84. Repassa aquesta dita Qui no guarda quant te no menja quan vol. 85. Com escriuries la dita? Si vols criar-te bo i sa, la faena de hui guarda-la pa dema. 86. Canviaries alguna cosa? Qui guarda sal per al ou, s'el menja cuan vol. 87. Com vas de vocabulari? El lavabo també és conegut com la …... L'escambell és sinònim de …………..

88. ¿La tovallola i la tovalla són el mateix? 89. La peça de vestir llarga, amb mànegues, feta amb tela de tovalla, cenyida la cintura amb un cordó, que s'utilitza per a eixugar-se després del bany es diu ………… 90. Nosaltres encenem la làmpara, la làmpada o el ……... 91. El llum o la llum? Em molesta el/la llum del sol, necessite ulleres. 92. A l'escuma també li diem…

93. L'armari per a guardar les medecines o medicines es diu… 94. El vestit de bany és el… 95. Per a torcar-nos la boca usem el… 96. El moble proveït d'un cos de calaixos superposats es diu… 97. L'altre extrem del capçal d'un llit és la… 98. Si un armari està fixat en un buit està… 99. Al matalàs també li diem matalap i… 100. Gandulejar vol dir fer… 101. Coneixes totes aquestes paraules? Dius 'tabic'? Busca la paraula adequada. l'andana, el sostremort, les golfes, cases aparellades o bessones, adossades, la coberta, l'enrajolat, l'envà, la façana 102. Quins són els sinònims? l’aparcament o el el cantó o la 103. Quin tipus de paviment és? Peça prismàtica, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per a pavimentar. 104. Dius el «casc antic» d'una ciutat?

105. Quina redacció triaries? La paret mitgera és menys grossa que la paret mestra. La paret mitxera és menys grosa que la paret mestra. 106. El contrari del 'centre' és? —Jo visc al centre, i tu? —Jo visc a ……… 107. Busca l'equivalent valenciana de la paraula «la grieta» 108. Podries completar? Posa en marxa la teua imaginació! No digues bl……….. fins que no el tingues al sac. No digues fi…………. fins que a la cistella no estiga. No digues oli……………. fins que no la tingues en la boqueta. 109. Busca l'equivalent valenciana el rascacielos la teulada el umbral el llindar la pendiente la volada el zócalo la bastida el tejado el gratacel el voladizo el pendent el andamio el sòcol 110. Busca l'equivalent valenciana la carretilla el bolquet el rodillo el corró la apisonadora l'enderroc el encañizado la pastera el derribo la piconadora la chatarra la ferralla l'amasadera l'encanyissat 111. L'edifici de pisos amb una alçària molt superior a la normal és un...

112. Les restes d'un edifici arruïnat són les… 113. El conjunt de materials provinents d'una demolició són les… 114. La màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, afermant-lo i fent-lo més resistent, es diu... 115. Equivalències valencià-castellà. Relaciona la corriola o la politja el tablón l'algeps o el guix el yeso l'argila la lija el revoltó la bovedilla la rajola el adobe el tauló, el tauler la polea l'atovó la baldosa la llima la arcilla 116. Per a desbastar i polir materials durs usem la…?

117. Equivalències valencià-castellà. Relaciona el bufador la tabla l'escaire la masilla el garbell la criba la massilla la escuadra la polidora la lijadora el sedàs cedazo la post el soplete

118. Instruments i oficis. Completa Qui toca el clarinet és Qui toca el fagot és Qui toca la flauta és 119. Un esgarro o un torciment d'una articulació és un… 120. Un estoig o un armariet per a deixar medicaments és una… 121. La rubèola també es diu… «Ací fa una calor que ens eixirà la pallola» 122. Moradura o…? Aquesta moradura o bla… ha passat de blava a negra, t'has fet un bon colp. 123. La pigota o la… Té la pell ratada perquè va tindre la va……. o la pigota borda. 124. Podries completar? Si no es marceix (o marcix) vol dir que és……………… 125. Amainar vol dir que… «Sembla que la calor (o el fred, la pluja, etc. ) amaina. 126. Quina frase no triaries? a) Les tisores s'havien d'esmolar perquè no tallaven ni l'aigua. b) Les estisores s'havien d'esmolar perquè no tallaven ni l'aigua. c) Les tisores s'havien d'esmolar per què no tallaven ni l'aigua.

127. Llig i repassa la puntuació. Mai es diu bon blat, fins que no està dins de casa, i arrimat al barandat!. 128. Aquesta cita que jo he manipulat conté set errors, busca'ls. «Una llengua viva és una cosa palpitant, vital, sempre cambiant, sempre creixent, reflex de la gent que la parla i la escriu. Les nostres grans llengües provincials no són dialectes o formes colloquials, com els ignorants en diuen algunes vegades. Són llengües amb un ric llegat cultural, cadascuna d'elles parlada per millons de persones, cadascuna d'elles entrellaçada amb la vida, la cultura i les idees del poble així com de les classes més altes. És un axioma que el poble no més pot créixer educativa i culturalment per mitjà de la seua propia llengua.»

Jawaharlal Nehru, La questió de la llengua, assaig de 1937. 129. Si es fa de nit, estàs a fosques, no t'hi veus perquè se n'ha anat la llum, hauràs d'anar a palps, a la palpa o a les …………….. 130. Què corregiries d'aquesta frase? Tots anansen de viatge i jo encara estic capejant el temporal. 131. Saps què volem dir amb aquestes expressions? —Vas com una fona! —Sí, vaig més que meló. 132. El lloc per on s'escorre o es filtra l'aigua es diu... «Alls ullals de l'Albufera van a morir les esco…… dels pobles del voltant. 133. Esgarro. Coneixes el doble sentit? a) Quin esgarro! Te n'has passat en el convit! b) He tingut un esgarro en el genoll i em fa mal.

134. Extrau el vocabulari relacionat en la botànica

Entorn de les ciutats de València i Castelló hi havia molts centres dedicats a la producció de ceràmica. Per a coure en els forns la seua producció calia molta llenya menuda, la fornilla. A la cerca, collita i carreteig d'aquest material es dedicaven persones que, per no tindre terres, no tenien altre mitjà de vida. Normalment eren jornalers, llauradors sense terra que assumien l'ofici de carboners o llenyaters de pobles situats a les comarques de l'interior. Recorrien les muntanyes recol·lectant argelagues, romer, botges, coscoll, llentiscle... Tradicionalment les mates es carregaven en carros o camions, i era una labor molt meritòria. S'aprofitava el viatge al màxim. La massa sobreexia de la caixa del vehicle per dalt, per darrere i per davant. Fins i tot «volant» per damunt de la cavalleria. A aquesta càrrega se li deia carretà (carretada).

135. Quina versió triaries? «Este és el pare, este és la mare, este demana pa, este diu que no n'hi ha, i este diu: gorrinet xinxet que en la panereta n'hi ha un trosset.» «Este és el pare, este és la mare, este demana pa, este diu que no ni ha, i este diu: gorrinet xinxet que en la panereta n'hi ha un trosset.»

136. Quina dita triaries?

a) A la taula i al llit al primer crit. I per a treballar deixa'ls cridar. b) A la taula i al llit al primer crit. I per a trevallar deixa-los cridar.

137. Vas amb la moto fent el verro? Què és el verro? 138. Quina dita triaries?

a) L'olvidat o l'obligat, ni agrait, ni pagat! b) L'oblidat o l'obligat, ni agrait ni pagat! c) L'oblidat o l'obligat, ni agraït ni pagat!

139. Com redactaries? Després de què per gener te'n anares no he rebut cap missatge més.