1-Un nou concepte de llibertat

1.1Llibertat dels antics i llibertat dels moderns

Llibertat dels anticsSegons Benjamin Constant.

-Consistia a participar en els diversos assumptes públics.

-Es considerava home lliure el ciutadà.

-El concepte de llibertat es restringia als ciutadans, tenint en compte que no es considerava com a tals ni les dones, ni esclaus..

Llibertat dels moderns-Tot ésser humà té la capacitat de ser lliure i el dret d´exercir-la és fruit de

teories del dret natural.

-Cada persona té uns drets que la societat ha de respectar.També anomenats llibertats.

-Una persona no és més lliure com més participa en la vida pública, sinó quan es respecten els seus drets i gaudir de la vida privada.

-Neixen governs representatius, el poble no governa directament sinó per mitjà dels representants,

.

1.2 Llibertat positiva i llibertat negativa

-Segons berlin la llibertat positiva equival a ser un mateix el seu propi amo.

-Consisteix en el fet que l´individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida i decisions, i no depèn de forces exteriors.

-La llibertat negativa consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d´altres persones.

-Consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-me, és a dir, que els altres no impedeixin el que jo vull.

-Hobbes. “Un home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol fer”

-La llibertat moderna comporta una força exigència de preservar els drets individuals.-Té el perill que s´arribi a creure que les persones “som illes”, podem viure una vida realment humana sense comptar amb els altres.-Filòsof Crawford Macpherson, segons aquest en el naixement de l´edat moderna va obrir pas l´individualisme possessiu.Cadascú propiertari de la seva pròpia personaLa societat no es considera com una comunitat sinó com una associació d´individus propietaris amb relació mercantil, intercanvi de béns…També existeix un individualisme altruista o cooperatiu.

1.3 Individualisme possessiu

2-De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret

2.1L´estat liberal com a estat de dret

-La primera forma que va adoptar l´estat modern va ser la monarquia absoluta de l´Antic Règim.

-Les revolucions de caràcter liberal han donat lloc a una nova mentalitat segons la qual tots els membres de la societat han de sotmetres a la llei dictada per la sobirania popular. Obre pas a l´imperi de la llei.

-Kant en l´obre La pau perpètua formula els tres principis com a base del sistema jurídic:

-Principi de la llibertat de cada membre de la societat

-Principi de la depèndencia de tots respecte a una única legislació comuna

-Principi de la igualtat de tots els súbdits.

La tradició liberal

-Tot individu constitueix el nucli de l´actuació política

-Funcions bàsiques:

-Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat

-Reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil

-Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç

2.2 L´estat liberal com a estat democràtic

-L´estat ha de ser convencional; un estat on existeixi un sistema de regles fonamentals, que limitin els poders estatals.

-El liberalisme és hereu de la tradició republicana.

-Segons aquesta tradició, els ciutadans han de ser iguals davant de la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se contra qualsevol abús de poder.

-Per evitar aquests abusos:

-constitucionalisme

-separació de poders, que busca independència i control mutu

-participació ciutadana en el funcionament de cadascun d´aquets poders.

-L´estat liberal de dret va donar pas a l´estat liberal i democràtic de dret.

2.3 La societat civil

La societat civil com a societat comercial

La societat civil com a sistema de necessitats

-L´aparició de l´estat autònom ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal

-El no estatal és l´àmbit de la societat civil com a conjunt d´institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.

-Smith,en el seu llibre La riquesa de les nacions, afirma que l´economia s´ha convertit en el nucli i motor de la vida social.

-La societat civil està formada per individus als quals els mou el seu propi interès.

-Segons Smith, l´estat sorgeix com a instrument al servei de la societat civil.

-Hegel, en el seus Principis de la filosofia del dret, entén la societat civil com un espai on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res.

-La societat civil es considera com un sistema de necessitats que integra l´economia, relacions laborals…

-La societat civil manca de capacitat per organitzar-se i per proporcionar un progrés social.

Liberalisme polític i liberalisme econòmicLiberalisme polític

-Centrat en la idea que els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, polítics i econòmics.

Liberalisme econòmic

-Entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social.

-Consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar els preus i distribuir els beneficis i per això l´estat ha de intervenir el menys possible.

3-L´estat social i democràtic de dret3.1 La tradició socialista

-La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econòmiques iguals per a tothom.

-La preocupació per les condicions socials fan possible que la llibertat condueixi el socialisme a controlar el mercat.

-L´objectiu del socialisme és interferir en el mecanisme del mercat, si no eliminar-lo.

-Els drets de propietat i el control de mitjans de producció i distribució dels béns econòmics haurien d´estar en mans de la societat considerada com a totalitat.

3.1 Dos socialismes

-Socialisme científic o comunisme.

-Idees de Karl Marx, desenvolupades per Lenin.

-Veu l´estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant.

-Exigeix rebutjar no només els principis del mercat lliure, sinó també la idea liberal d´un estat amb poders limitats

-OBJECTIUS:

-Supressió del mercat i la socialització de diferents mitjans de producció

-L´abolició de la propietat privada.

-La destrucció de l´estat.

-Socialisme reformista o socialdemocràcia.

-Idees de Lassalle i Bernstein

-Proposa la intervenció de l´estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.

OBJECTIUS:

-Subordinar el mercat a les necessitats socials.

-Controlar l´economia i intervenir-hi.

-Distribuir socialment el poder polític, per mitjà de l´estat democràtic.

3.3 L´estat social de dret

-L´estat social de dret inclou la preocupació per la igualtat social.

·Com a resposta a les exigències de la justícia social.

-Porta a l´expansió progressiva dels serveis socials: educació, protecció de la vellesa, de la desocupació….

·Com a respota als problemes propis del sistema econòmic

-L´economia requereix una coordinació estatal per assegurar l´eficàcia i evitar les tendèncias a la crisi.

-L´augment de la producció i l´expansió de la demanda interna exigeixen una política de plena ocupació.

La forma del benestar intenta garantir la satisfacció de certes necessitats bàsiques, ha de ser eficaç econòmicament.

-La protecció dels drets humans de segona generació, és a dir, els drets socials, econòmics i culturals.

-Inclou una preocupació central per les qüestion distributives i la justícia social.

3.4 L´estat social i democràtic de dret

·Estat social

-Reconeix la igualtat i s´ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població mitjançant normes i institucions.

-També forma part d´aquesta dimensió social la regulació del sistema econòmic que estableix la Constitució.

·Estat democràtic-La sobirania popular es considera com origen de tots els poders públics, es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

-Les eleccions fan possible l´alternança en el poder de diversos partits polítics.

·Estat de dret-Totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals, la separació i l´equilibri de poders.

És possible avançar en les tres dimensions ja que el sentit últim de cadascuna és protegir i potenciar totes les persones.

L´estat aprofundeix en els tres aspectes: legalitat, democràcia i protecció social.

4-La recuperació de la societat civil4.1 Els límits de l´estat

·L´estat de benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada.

-La societat civil s´ha convertit en una espècie de client resignat que espera la solució als seus conflictes.

·Augment de les competències de l´estat comporta un creixement de la burocràcia.

-Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.

·La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització.

*D´aquí que existeixin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres deñs estats, com les organitzacions supraestatals.

4.2 Una nova societat civil

-La societat civil s´entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, les esglésies…

-Tots els autors que tracten el tema estan d´acord a afirmar que l´element distintiu de tot aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l´estat.

Dues línies d´interpretació:

·John Keane entén que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i inclou el poder econòmic en el seu funcionament.

·Habermas, Gorz, Walzer creuen que la societat civil es distingeix tant per el poder estatal com de l´econòmic.

-Sense coerció estatal ni interessos econòmics i que es regeix per llaços de solidaritat.

RELACIONS DE SOCIETAT AMB ESTAT

-La societat civil legitima el poder polític.

-Correspon controlar-lo i recordar-li la meta per la qual exerceix aquest poder.

-Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal.

-La societat civil ha de ser autònoma respecte l´estat.

-Cal potenciar una opinió pública independent.

-La societat civil ha d´assumir les seves responsabilitats, perquè l´estat no és l´únic que ha de resoldre els problemes públics.