Una definició usual

Ciutadà: << L’habitant de les ciutats o d’estats moderns com a

subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern

del país>>

Segons aquesta definició trobem dues característiques fonamentals:

La pertinença a una comunitat política

El gaudi d’uns drets protegits per la ciutat o l’Estat, on s’inclou la

possibilitat de participar en les tasques de govern, de forma directa

o indirecta.

A la Grècia clàssica (s. V i VI a.C) es va utilitzar el terme polités per

fer referència: aquell membre de la comunitat política que fos

home, no esclau, major d’edat, nascut de pares romans , etc.

Però en algunes ciutats gregues els ciutadans van arribar a tenir un

gran protagonisme, a través de la democràcia.

Tant a Grècia com a Roma el ciutadà destacava especialment per

el deure de defensar la ciutat empunyant les armes, si era necessari.

El ciutadà , tant si era ric com si era pobre , tenia la responsabilitat

d’assistir a l’Assemblea i prendre part en els debats públics sobre els

problemes de la ciutat.

Les reunions se celebraven uns quaranta cops l’any a l’àgora ,

espai públic que acollia 18.000 persones.

Tres principis que regien la participació a l'Assemblea:

Isonomia o igualtat davant la llei ,tot ciutadà tenia els mateixos drets

Isegoria o igualtat de paraula i expressar l’opinió

Koinonía o comunitat de cooperació per aconseguir el bé públic , el bé de tots , en

lloc de centrar-se en el bé particular.

Per als antics romans, la ciutadania consistia en el reconeixement

legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la

república. Això significava que el ciutadà era aquell que gaudia

de protecció jurídica.

El civis llatí és diferent del polites grec: el ciutadà grec era sobretot

un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern, mentre

que a Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet

reclamar certs drets.

Trobem tres limitacions, nascudes a Grècia i Roma per a la

construcció de la ciutadania moderna:

Ciutadania excloent: eren ciutadans els homes adults que reunien

certs requisits establerts a les lleis. Per tan la gran majoria estava

mancada de l’estatut de ciutadania.

Només es considerava <<lliures i iguals>> els membres considerats

ciutadans, i no a tot ésser humà, pel fet de ser-ho

Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de

possibles abusos autoritaris.

La noció de ciutadania de l’antiguitat ens mostra dues tradicions

que encara perduren en la idea contemporània de ciutadania:

La tradició de la participació política a través de la deliberació

(d’origen grec)

La tradició de la protecció legal dels drets de la persona

(d’origen romà)

La primera forma part de la moderna idea republicana.

La segona forma part de la versió liberal.

2.1 Ciutadania i Estat

El terme << estat >> va ser utilitzat per primera vegada per

Maquiavel (1496-1527) en l’expressió stato, referint-se a

l’organització estable amb els càrrecs o burocràcia i el seu

governant, el príncep.

A l’Estat són els ciutadans qui ostenten la nacionalitat d’aquest país.

Segons les característiques de cada país, es dóna prioritat a una de les

característiques següents:

El <<dret de sòl>>, estableix que s’ha de reconèixer com a

ciutadà qui neix en el territori nacional

El <<dret de sang>>, concedeix prioritat a la nacionalitat dels

pares.

Jürgen Habermas va publicar La inclusión del otro, en que planteja

diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Estat:

-Una concepció liberal, que manté una separació entre les

llibertats civils i els drets polítics.

-La segona concepció és republicana, i és la que defensa el

mateix Habermas.

-Per últim, també hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i

de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i

culturals.

DRETS CIVILS

Als segles XVI,XVII i XVIII ,els drets que es reconeixen als ciutadans

són els drets civils, especialment el dret a no ser detingut sense unes

garanties legals, però també el dret de llibertat de consciència que

inclou la llibertat d’expressió.

DRETS POLÍTICS

La majoria dels països occidentals van anar obrint pas a la inclusió

de certs drets, com els drets de participació en la política.

DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALS

Els primers drets a ser reconeguts van ser el dret a l’educació, a

l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i

higiene en el treball.

Alguns documents importants d’aquesta nova fase de

reconeixement de drets de ciutadania són:

-La Constitució francesa (1848)

-La Constitució mexicana (1917)

-La Constitució alemanya (1919)

En el llibre Ciudadanía y clase social, l’autor Thomas H. Marshall

defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen

l’individu a la plena pertinença a una societat.

La ciutadania social inclou, els drets socials com el treball ,

l’educació,l’habitatge...

- La protecció d’aquests drets vindria garantida per l’estat nacional,

entès ara com a estat social de dret, i no només com a estat liberal

de dret.

Principals dimensions de la ciutadania

Dimensions de la ciutadania Implicacions de reconeixement i

d’exercici

Política

-Igualtat de drets civils i polític.

-Responsabilitat de respectar els

drets dels altres i de participar en

la vida quotidiana.

Social -Igualtat d’accés a les

oportunitats i prestacions

-Ús responsable de les

prestacions

Econòmica -Equitat en les relacions laborals.

-Consum just i responsable

Civil -Ètica professional

-Participació en l’opiniói pública.

Intercultural -Respecte actiu,diàleg de debò

etc

Cosmopolita Voluntariat ONU ONG etc...

CIUDADANIA ECONÒMICA

Aquest reconeixement implica prendre’s seriosament una ètica

empresarial i un estímul ala responsabilitat social de les empreses,

com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum just.

L’avanç en aquests àmbits significa mes oportunitats de

participació dels ciutadans en les decisions econòmiques que

afecten a tots i tenir com a objectiu l’eradicació de la pobresa.

CIUDADANIA CIVIL

L’impuls ètic que anima millor de la societat civil té la seva expressió

en tres punts principalment:

- El voluntariat o tercer sector social, que s’organitza des de la

gratuïtat i la generositat dels ciutadans en multitud d’associacions

cíviques i culturals.

- Les professions, que son institucions socials que es legitimen pel

servei social que fan a la societat i que per això han de prendre

seriosament l’ètica professional.

-L’opinió pública crítica, mitjançant l’ús públic de la raó

CIUDADANIA INTERCULTURAL

Per evitar que és produeixi un desequilibri entre el grup dominant,

integrat per << ciutadans de primera>> i els altres grups culturals

minoritaris , format per <<ciutadans de segona>> , les societats

contemporànies es van obrint poc a poc a una nova dimensió de

la ciutadania que es basa en l’ètica intercultural.

CIUDADANIA COSMOPOLITA

Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera

generació, aposant per una globalització, apostant per una

globalització ètica, per una mundialització i la justícia.