pobles de catalunya - terres de l`ebre
TRANSCRIPT
MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET [email protected]
POBLES DE CATALUNYA EL PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRESANT CARLES DE LA RÁPITA – AMPOSTA -L `AMPOLLA
El Delta de l'Ebre és la zona humida més extensa de les terres catalanes. Amb els seus 320 km. de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon d'Espanya, després del Parc Nacional de Doñana. Aquesta presentació està dedicada al Delta de l'Ebre, i les poblacions limítrofes que formen part com són Sant Carles de la Ràpita, Amposta i l'Ampolla
El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha, 5.316 de les quals corresponen a la comarca del Montsià (hemidelta dret) i 2.420 a la del Baix Ebre Comprèn les llacunes de les Olles, El Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i El Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.
MónNatura Delta de l'Ebre, és un centre pensat per a entendre i gaudir de la màgia del Delta, hi ha un espai museogràfic per comprendre els orígens i la gran varietat de fauna, té un mirador 360º amb telescopis per contemplar de prop la gran riquesa de aus del Delta, sobre la llacuna de la Tancada
Llacuna de la Tancada. Entre el mar, el port dels Alfacs i el Encanyissada, trobem aquesta llacuna de la part baixa del Delta envoltada per camps d'arrossars
Llacuna de la Tancada És la segona més gran del Delta, després de l'Encanyissada. Antigament les dues estaven unides, però amb el pas dels anys i amb la isolació dels terrenys per al cultiu de l'arròs les van fer separar. Forma part de les àrees protegides del parc natural.
Llacuna de la Tancada. Declarada reserva natural de fauna salvatge, és un punt apropiat per dedicar-lo a l'observació dels ànecs de coll-verd, els flamencs, les gavines i els xatrac àrtic.
Llacuna L'Encanyissada és la de majors dimensions del delta de l'Ebre-arriba unes 900 hectàrees, i arriba a una profunditat de 114 cm.
D'entre la fauna destaquen les aus de canyissars, els ànecs, l'agró roig i bernat pescaire. Així com també els ànecs, fumarells, cigonyes; i normalment s'observen durant tot l'any una colònia de flamencs.
Flamencs a les Salines del Delta de l'Ebre
Pel que fa a la fauna, els ocells tenen una gran importància a la zona on es quantifiquen entre 50.000 i 100.000 exemplars de 300 espècies diferents.
El clima humit propicia l'hàbit idoni per a insectes i invertebrats, mentre que els diversos graus de salinitat de l'aigua facilita que es puguin trobar un gran nombre de peixos entre els quals destaquen les anguiles, els molls i les corbines, que conviuen amb espècies introduïdes com el silur.
La Unesco ha designat com a nova reserva de la biosfera a les Terres de l'Ebre, durant la reunió a París del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB) d'aquesta agència de Nacions Unides.
La modalitat de parc natural és la més apropiada, ja que fa compatible una decidida acció protectora amb, el manteniment i la millora de l'aprofitament ordenat de les produccions de l'espai protegit, i amb el foment dels contactes entre l'home i la naturalesa per mitjà de la potenciació del coneixement dels valors i atractius de la zona.
El seu considerable paper en el camp biològic contrasta amb la profunda humanització de gran part de la seva superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola, el paisatge del Delta de l'Ebre, un dels aiguamolls més importants d'Europa per la seva riquesa vegetal, piscícola i ornitològica . Així mateix, aquest entorn protegit té un altíssim interès etnogràfic.
Les antigues salines de Sant Antoni, tenen una singular bellesa. A la part litoral es troba un dels paisatges lacustres més atractius de la Mediterrània, amb grans llacunes envoltades de canyissars i jonqueres. En la seva perifèria, grans extensions de sòls salins amb vegetació halòfila
Un ambient molt específic com poden ser velles salines, que tot i estar abandonades es pot veure com funcionen de forma natural per les capes blanques de sal que es formen a l'estiu
Part de les salines estan ocupades o han estat ocupades per basses artificials o piscifactories dedicades a la cria de daurats i salmons
El paisatge del delta té una gran personalitat que li dóna un caràcter únic a tot Catalunya. Les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar.
A l'interior, trobem zones de cultius hortícoles i de fruiters i especialment amplis i extensos arrossars, d'aspecte canviant segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats per l'aigua a la primavera, verds a l'estiu)
El paisatge del delta té una gran personalitat que li dóna un caràcter únic a tot Catalunya. Les terres totalment planes li donen un aspecte peculiar.
Barraca tradicional del Delta.
Sant Carles de la Ràpita, al fons les terres del delta de l'Ebre
Sant Carles de la Ràpita és un municipi situat a la comarca del Montsià província de Tarragona, Catalunya. Té un important port marítim. Comunament Sant Carles de la Ràpita s'anomena a la zona simplement com La Ràpita. El terme municipal cobreix una porció del sud-oest del delta de l'Ebre, incloent la platja del Trabucador i la península de la Banya, prop d'un llac salat conegut com Port dels Alfacs. El municipi està situat a la costa, prop de la boca del llac salat.
A mitjan segle XVIII, el rei Carles III va ordenar la construcció d'un port a la zona del Delta de l'Ebre, així com la d'un important nucli urbà en la vila pesquera de la Ràpita. En el seu honor, el lloc rebria el nom de Sant Carles de la Ràpita.
El rei volia convertir el port dels Alfacs en un dels principals de la Mediterrània, de manera que entre 1780-1794 es va construir un canal de navegació que unia Amposta amb la Ràpita, es va fortificar el lloc i es van iniciar les obres de construcció de diversos edificis, com la duana, el palau del governador o l'església. La mort del rei i el caos econòmic dels últims anys del seu regnat van deixar la majoria de les obres incompletes.
El port de Sant Carles es va acabar de construir en 1954, convertint-se en un destacat port pesquer. Compta amb diverses instal·lacions com la llotja. Destaca la pesca de llagostins i marisc, com el musclo i l'ostra, és un dels ports de pesca més importants de la Mediterrània, ja que encara hi ha una flota de 90 unitats entre petites embarcacions d'arts menors i grans vaixells d'arrossegament, davant de les 200 unitats que va arribar a haver fa unes dècades.
L'església parroquial està dedicada a la Santíssima Trinitat. Es va construir en 1941 en el mateix lloc en el qual es trobava l'antic temple, enderrocat durant la Guerra Civil. És de nau única amb capelles laterals. Té annex un campanar sense cap ornament.
Casa Laureà. Gran part de l'arquitectura de la ciutat és d'aspecte neoclàssic, fruit de les obres iniciades per Carlos III
Els «Porxes» a la Plaça Carles III, centre neuràlgic de la nova ciutat promoguda pel monarca.
L´Església Nova. Es tracta d'un edifici notable i singular. No es va arribar a acabar i s'identifica perfectament, donada l'època en què es va construir, amb els grans edificis destinats a funcions oficials. La planta i les façanes ens recorden les esglésies del Renaixement italià.
La planta de l'edifici manté els principis arquitectònics de l'època i conserva el gust pel barroc de l'època anterior. Les columnes jòniques miguelangelescas.
El Mercat situat a la Plaça del Mercat, ocupa l'edifici que antigament va ser l'hospital de la població. Va ser inaugurat l'any 1971 després de ser adaptat a aquesta finalitat.
Gràcies a les seves platges, Sant Carles és un destacat centre turístic.
En ple Delta de l'Ebre, on la terra abraça el mar, trobem un poble de tradició marinera, gastronòmica d'una delicada tradició marinera, on els plats d'arrossos, peixos i mariscs són d'agradable paladar.
Prop del port i de la platja de Garbí, es troba el Parc de Garbí, un ampli, tranquil i modern espai, amb una gran i espaiosa zona verda, que és el punt de partida del passeig marítim de la població.
Parc de Garbí i el passeig marítim es troba un amfiteatre ovalat amb una bonica font davant d'ella, on s'acullen diferents esdeveniments i activitats socioculturals de la població.
Amposta és un municipi pertanyent a la província de Tarragona, capital de la comarca del Montsià, la més meridional de Catalunya. De la seva activitat econòmica destaca l'agricultura (cultiu de l'arròs) i els serveis. En els últims anys del segle XX va sorgir un petit però important sector industrial basat en la indústria alimentària, paperera i d'embalatges, mobles i multitud de petits tallers de maquinària.
Pont sobre l'Ebre d'Amposta. La ciutat va començar el seu desenvolupament amb la construcció del pont penjant promogut per l'alcalde Joan Palau, està caracteritzat per les dues pilastres de pedra en forma d'arc de triomf.
El pont d'Amposta va ser projectat per José Eugenio Ribera el 1912. La profunditat de la llera, juntament amb la llum a salvar, van ser els factors decisius en l'elecció de la tipologia de pont penjant
El pont d'Amposta va constituir durant molts anys un projecte innovador a Espanya. Les obres del nou pont van durar quatre anys (1915-1919)
Té una longitud de 135 metres en la seva totalitat i les dues torres mesuren 24 metres d'altura cadascuna. L'autor Ribera va ser el principal impulsor del formigó armat com a tècnica constructiva en l'aixecament de ponts durant el primer terç del segle XX
Es va destruir durant la Guerra Civil el 10 de març de 1938, per un atac de l'aviació italiana, i va haver de ser reconstruït entre 1939 i 1941.
Posteriorment es va reparar per augmentar la seva resistència entre 1956 i 1960, utilitzant grans barcasses transbordadoras que creuaven el riu amb persones i vehicles, havent també motores ràpides per al transport de persones.
El delta de l'Ebre obre la seva porta a la Ciutat d'Amposta, per entrar en un paradís de patrimoni, història, cultura, natura i tradició, sense oblidar la seva exquisida gastronomia.
Restes d'una fortificació d'època medieval, situada al casc antic d'Amposta, al costat de l'Ebre i construïda sobre un assentament ibèric, la base de la torre de Sant Joan, les fosses els esvelts arcs apuntats de pedra banyats pel riu
Castell d'Amposta les restes del Castell, aixecat en l'Edat Mitjana en un solar permanentment ocupat des del període iber. La fortalesa, edificada al segle X pels àrabs, va ser més tard seu de la Castellania d'Amposta, autèntic centre neuràlgic de l'Ordre Militar de Sant Joan.
En el recinte del castell on s'explica l'evolució històrica dels testimonis arquitectònics que es conserven
El Castell d'Amposta va ser construït pels àrabs al segle X, va veure l'època de millor esplendor quan va ser conqueritper Ramon Berenguer IV, moment en què es va proclamar la seu de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem a la Corona catalano-aragonesa
Les restes d'un poblat ibèric a la zona del castell, que consoliden la teoria que Amposta es troba sobre la mítica Ibera, primer gran assentament iber de la Península. No gaire lluny d'aquest lloc es va produir la primera batalla de l'Ebre, en què es van enfrontar romans i cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica, el 219 aC En aquella època Amposta era un port marítim.
Centre Cultural Amposta Inaugurat el 5 de maig de 1995, la biblioteca ha estat dedicada i nomenada en honor de l'autor Sebastià Juan Arbó (1902 - 1984), Ell és l'escriptor més conegut de la comarca del Montsià
Els carrers del seu casc antic conserven notables exemples d'una arquitectura típica de poble amb història
L'Ajuntament antic centre neuràlgic de la població
l'Església de l'Assumpció (s. XVIII-XIX). Saquejats els seus continguts al juliol de 1936, el més destacable és el seu elevat campanar
El canal creuant Amposta, al passeig del Canal, circula descobert i té unes dimensions d'uns 10 metres d'ample per 3-4 metres de profunditat
Mercat Municipal (1947), instal·lat al solar d'una antiga fàbrica de sabó.
La plaça Ramón Berenguer IV
La plaça Ramon Berenguer IV, punt neuràlgic de la ciutat moderna
Casa Enric Ramón edifici modernista construït pel mestre d'obres Joaquim Cabanes Suñer, entre el 1920 i 1925, on destaca l'organització ornamental de les façanes.
Una de les escultures més conegudes d'Amposta. Es tracta de l'obra d'Inocenci Soriano-Montagut "arrosser de l'Ebre amb Rama" de 1962. com aquell que diu, "des de sempre" està situada a la plaça de la Pau, molt a prop del nostre riu.
L`Ampolla és un municipi de Catalunya, pertanyent a la província de Tarragona, a la comarca del Baix Ebre. Segons dades de 2009 la seva població era de 3.118 habitants. Està situat a l'entrada del port natural conegut com el Fangar
Port de L'Ampolla
Port per a embarcacions esportives, realitza també rutes turístiques al Parc natural del Delta i especialment dedicat a la pesca
La seva situació propera al parc natural del Delta de l'Ebre ha fomentat el turisme ecològic. Part de la població es segueix dedicant a la pesca, destacant els llagostins i les daurades.
En l'Ampolla, terra marinera que ofereix ostrons, musclos, cloïsses i llagostins, entre altres coses. Sense oblidar els plats elaborats a base d'arròs (arròs negre ja banda), o la fideuà.
En el terme municipal de la Ampolla es troben localitzades vuit platges, la qual cosa ha convertit el municipi en una destinació turística.
A poques milles del delta de l'Ebre, sota el resguard del golf de Sant Jordi. L'Ampolla destaca per la tranquil·litat de les aigües i el fàcil accés a les platges.
Cales petites, que conformen paisatges de gran bellesa natural. L'Ampolla inclou alguns dels trams de costa millor conservats del litoral català, amb una gran extensió de terreny protegit.
L`Ampolla zona residencial en un bonic entorn
