TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 23 DE DESEMBRE DEL 2016PÀGINA 10

AIGUA

L’ACA activa la

depuradora

d’Alfara de Carles

ALFARA DE CARLES L'Agèn-cia Catalana de l’Aigua ha acti-vat la depuradora d'Alfara deCarles, la dècima del Baix Ebre.La planta, amb capacitat pertractar 115 metres cúbics al diaper a una població equivalent de383 habitants, ha comportatuna inversió de 680.000 euros.La depuradora és de tractamentbiològic amb procés de nitrifica-ció amb fangs actius per aeracióperllongada i retornarà les ai-gües sanejades al barranc delLlop. ■

RECERCA

Instal·lació pionera

de l’Observatori de

l’Ebre al pol Sud

ROQUETES L'Observatori del'Ebre, ubicat a Roquetes, iniciauna nova campanya antàrtica enla qual completarà la instal·lacióal pol Sud del nou magnetòme-tre de mesures absolutes. Estracta d'un aparell pioner enoperar de forma automàtica ioferir, per primera vegada, unasèrie contínua de mesures abso-lutes durant tot l'any, incloent eltemps en què la base antàrticaespanyola Juan Carlos I estàdesatesa. S’hi farà una construc-ció en forma d'iglú, amb una cai-xa isotèrmica a dins per protegirel sistema de mesura del vent,la pluja i la neu. ■

L’Estat modifica el reglament de planificació,

sense canvis a la vista en el cabal de l’Ebre

PLANIFICACIÓ HIDROLÒGICA

Terres dde ll’Ebre Ò.M.J.

La Plataforma en Defensa de l’E-bre (PDE) confia que la Comissió Eu-ropea (CE) resolga, durant els pri-mers mesos del 2017, l’adequaciódel Pla Hidrològic de la conca de l’E-bre (PHE) a la Directiva Marc d’Aigua.Fins ara, el Parlament europeu ha de-manat obertament la retirada delPHE, però l’executiu de Brussel·lestambé ha fet informes i escrits de re-comanació prou contundents contraels plans hidrològics espanyols; entreells, el de l’Ebre. A través d’aquestsdocuments, la CE criticava la faltad’informació i objectius sobre l’estatecològic de les aigües, un dèficit queposa en qüestió la capacitat de l’Es-tat per determinar cabals ecològics.En el cas de l’Ebre, allò que fixa l’Es-tat a través del PHE queda 5.000 hm3

per sota del que defensa la Comissióper a la Sostenibilitat de les Terres del’Ebre, i això es produeix perquè, se-gons alguns experts, el compte estàfet a l’inrevés: els 3.100 hm3 anualsque fixa el PHE a Tortosa no són fruitd’un estudi de les necessitats ecolò-giques de les masses d’aigua, sinósimplement el quocient, el que que-daria després de desenvolupar tot elregadiu riu amunt.

En aquest context, el nou consell

de ministres acaba d’aprovar unamodificació del reglament de planifi-cació hidrològica que, en matèria decabals ecològics, “té l’objectiu de pre-cisar i millorar la definició jurídica dedeterminats aspectes dels cabalsambientals” i defineix “criteris per ga-rantir el seu control i seguiment perpart dels organismes de conca (laCHE en el cas ebrenc)”. També es mi-llora la definició de les reserves hidro-lògiques per completar la declaracióde fins a 135 reserves naturals flu-vials, moltes de les quals de la concaebrenca, declarades després d’haveraprovat els plans de conca.

Fa la sensació que el retoc és im-portant i que busca satisferBrussel·les, però també és inqüestio-nable que això no tindrà cap reper-cussió en la millora del cabal per altram final de l’Ebre si la CE no s’hi po-sa en els pròxims mesos. Manolo To-màs, portaveu de la PDE, tem queMadrid argumentarà a Brussel·lesque està fent els deures sobre lamarxa i que ja els aplicarà en la pròxi-ma tanda de planificació, prevista peral 2021. “Si la CE no ho accepta s’o-brirà un procediment d’infracció alTribunal de Luxemburg”, confia To-màs, que insisteix que una hipotèticasanció es materialitzaria tancant l’ai-xeta dels ajuts europeus per a obres

d’infraestructura hidràulica previstesen els mateixos plans qüestionatsper Europa.

PREGUNTES AL CONGRÉS En pledebat hídric, el diputat d’En Comú Po-dem al Congrés pel Camp i l’Ebre, Fè-lix Alonso, ha enregistrat a la cambraquatre preguntes al govern espanyolen què demana “si apostarà per lespolítiques que defensen els ecosiste-mes i els entorns naturals” i “si es tin-dran en compte les recomanacionsde la CE realitzades en l’informe delmarç del 2015”. També pregunta siel Pacte Nacional de l’Aigua impulsatpel PP i C’s, que la PDE interpretacom el detonant d’una renovada es-tratègia transvasista, es farà amb laparticipació plena de la ciutadania. ■

El consell de ministres “millora” la definició dels cabalsambientals i de les reserves d’aigua, un dels molts re-queriments que li ha fet Europa. La PDE alerta que ho faper poder ajornar els deures fins al 2021.

En relació al pla pilot contra la re-gressió del delta de l’Ebre impul-sat per la Generalitat de Catalun-ya, l’Ajuntament de Deltebre, l’IR-TA, la UPC o els Regants de l’Es-querra, i que inclou l’aportació desorra a la costa de Deltebre o lainstal·lació de barreres geotèxtils,Manolo Tomàs va agrair “la bonavoluntat”, però va avisar que noes pot fer un pla integral i ambi-ciós sense aconseguir que pel riubaixen molts més sediments delsque baixen actualment.

Sediments

ineludibles

REGRESSIÓ

Imatge del riu Ebre al seu pas per Tortosa.

1

2016.12.23 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/8095/flix/busca/punts/terme/ercros/haja/pogut/abocar/residus/quimics

Flix investiga punts del

terme municipal on,

històricament, l’empresa

Ercros hauria pogut abocar

residus químics de forma

incontrolada. Es tracta de

focus de posibles

abocaments dels quals

se’n parla habitualment al

municipi però que no han

estat objecte de supervisió

per part de l’Administració.

Ara, després que el cas

sortís a la compareixença

parlamentària que el

director de l’Agència de

Residus de Catalunya va

fer al Parlament, els

Ajuntaments de Flix i Riba-

roja d’Ebre, i també la CHE

i Ercros, han estat instats

per l’Agència, a través

d’una carta enviada a

l’octubre, a denunciar-li si

detecten indicis

d’abocaments incontrolats.

L'Ajuntament té constància,

a través d'un estudi del

CSIC, de l'existència de

com a mínim un punt amb vessaments dipositats fa diverses dècades enrere, en una zona propera al riu Ebre i a

l'anomenat Castell Nou, al costat d'un vell abocador municipal. A més, investiga altres dos possibles focus tòxics, on

extreballadors apunten que s’haurien dipositat també bidons carregats de productes contaminants.

“El posible punt de vessaments a la zona del Castell Nou, en uns antics terrenys de Ercros al costat del vell abocador

municipal, va ser detectat pel CSIC i de fet ja es va traslladar a l'Agència de Residus de Catalunya la seua

geolocalizació”, afirma l'alcalde de Flix, Marc Mur.

A banda d’esta área acreditada pel CSIC, l’Ajuntament investiga altres dos àrees arran de declaracions

d’extreballadors de la industria: en uns terrenys propers al recinte fabril, encara que externs, i en una zona al lateral

de la carretera de Flix a Riba-roja, segons fonts municipals. “Ja que es reclama un estudi global de contaminació, de

l'embassament i del recinte industrial, val la pena conèixer també fins on s’allarga la petjada d’Ercros, exigir

responsabilitats i prendre mesures”, afegix el regidor de Solidaritat Albert Mani.

De moment, qui ja ha respost a la carta de l’ARC són la CHE i Ercros, en els dos casos exposant que no tenen

constància d’abocaments fora del recinte fabril i el riu, segons ha apuntat l’Agència.

2

2016.12.23 Dossier de premsa

EBRE DIGITAL

http://www.ebredigital.cat/politica/2379-flix-es-l-expressio-de-com-s-han-fet-les-coses-a-l-estat-espanyol-sovint-amb-

la-participacio-dels-governs-catalans

L'Ajuntament de Flix, a la Ribera d'Ebre, i el Govern de la Generalitat exigeixen a l'empresa pública Acuamed i al Ministeri d'Agricultura i Pesca que finalitzin amb garanties i rapidesa la descontaminació del pantà de Flix.

Acuamed, l'empresa pública estatal que havia de netejar el pantà de Flix no va acabar la feina i encara queden 150 mil tones de fang contaminat que no es podran retirar immediatament perquè l'empresa ja havia començat a desmantellar l'operatiu. Els experts alerten de la perillositat dels llots de fang que s'amunteguen als terrenys de la fàbrica i demanen un pla rigorós per eradicar-los abans que Ercros finalitzi l'activitat.

Des del govern, el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, ha carregat contra l'Estat per la gestió que n'ha fet. En declaracions a l'espai 'L'entrevista' de la Xarxa de Comunicació Local, ha dit que "Flix és l'expressió de com s'han fet les coses a l'Estat espanyol durant dècades, sovint amb la participació dels governs catalans. Val la pena fer un punt de profunda autocrítica",

ha admès. Salvadó ha afegit que Ercros ha de netejar la zona abans de cessar l'activitat i ha avançat que en cas contrari el govern esgotarà totes les vies possibles per obligar la companyia. "Arrossegarem l'herència d'aquesta cultura de fer les coses tan malament durant molts anys. Perquè el problema de l'embassament, estem en la fase final, i estic convençut que posarà tots els recursos per acabar l'obra com cal. Però evidentment hi ha la segona part, que són tots els sòls contaminats al voltant de la planta. Una vegada que Ercros pretén tancar la seva activitat hem de ser molt contundents a exigir responsabilitats. Ercros no pot abandonar Flix sense posar desenes de milions d'euros per netejar i descontaminar els sòls", ha reblat.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, que ha presidit avui el darrer Consell de Direcció d'aquest 2016, ha valorat la situació en què es troben actualment les obres de descontaminació de Flix. Però també ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania; ja que "la qualitat aigües avall del pantà és bona, tal com demostres les analítiques del CAT però, evidentment, exigim la represa immediata de les obres de descontaminació". En aquest sentit, Xavier Pallarès ha exigit al Ministeri de Foment i a la mateixa empresa gestora Acuamed que "donin explicacions fidedignes, que concretin perquè han tret les dragues i maquinària del pantà si encara no estan finalitzats els treballs i, sobretot, que inicien de nou les obres".

D'altra banda, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d'ofici per investigar una possible "vulneració de drets ambientals". A través d'un comunicat Rafael Ribó, ha apuntat que aquesta "presumpta mala pràctica" podria tenir, una greu afectació per a la salut de les persones.

El Síndic recorda que Acuamed ja ha iniciat el desmuntatge de la draga de retirada dels llots així com de la planta de tractament dels residus que ja no està operativa, malgrat que fonts del Ministeri han assegurat a l'ACN que "no han donat l'obra per acabada". Ribó, a més, també vol aclarir les circumstàncies del cessament de l'activitat d'Acuamed a Flix, i les implicacions del tancament de bona part de les instal·lacions que Ercros té a Flix a finals del 2017. En aquest sentit, També han demanat informació a l'Ajuntament de Flix i a tres organismes dependents del Departament de Medi Ambient per aclarir les circumstàncies del cessament de l'activitat d'Acuamed a Flix, i les implicacions del tancament de bona part de les instal·lacions que Ercros té a Flix a finals del 2017. A més a més, el Síndic s'ha adreçat a l'empresa pública estatal Acuamed, al Ministeri de Foment, i al Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient.

Extreballadors d’Ercros, disposats a

destapar nous focus de contaminacióEL CSIC ja n’ha descobert un aigües avall de la planta amb residus de

composició similar als detectats i parcialment extrets del pantà de Flix

EXEMPLEATS DE LA FIRMA s’ofereixen ara per desvetllar zones

on fa dècades s’haurien fet abocaments incontrolats P. 22

Divendres 23-12-2016. Número 766 Preu 2 €

Cinc anys

sense lloc per

als residus

nuclears

PRIMERA PLANA

Elecció estèril de Villar

de Cañas com a seu el

desembre del 2011 P. 22 I 3

PROCÉS SOBIRANISTA

EL NOU INSTRUMENT impulsat per la societat civil es presentarà a Miravet

el 31 de gener i s’activarà per si l’Estat suspèn el Parlament P. 66 A 8

L’Assemblea d’Electes capta

multitud de regidors ebrencs

ACTUACIONS D’URGÈNCIA A LA MARQUESA El temporal de mar que ha afectat la costa de l’Ebre a principi d’aquesta setmana ha castigat novamentla platja de la Marquesa de Deltebre. L’Ajuntament ha hagut d’actuar d’urgència per tal de restaurar l’escullera de contenció de la zona d’accés al Fangar,rebentada per les onades. S’hi han abocat tones de pedra, però l’Ajuntament adverteix que caldrà fer-hi més actuacions. / FOTO: NÚRIA CARO P. 116

El SETMANARI L’EBRE no trauràedició la setmana vinent pervacances. Ens retrobemdijous, dia 5 de gener

Jóvens que treballen a

l’estranger tornen a

casa per Nadal

VIURE A L’EBRE

www.ebredigital.cat

L’amenaça d’inhabilitació que la justícia espan-yola ha penjat sobre els membres sobiranistesde la Mesa del Parlament, començant per lapresidenta de la Cambra, la xertolina Carme For-cadell, i l’activació a ritme de competició de l’As-semblea d’Electes de Catalunya, una eina pen-sada per substituir si convé el Parlament en unhipotètic cas de suspensió de l’autonomia o deles principals institucions de l’autogovern, si-tuen el conflicte entre el govern català i l’espan-yol -efectivament i qui sap si de forma definitiva-en una altra pantalla. Ni la suposada estratègiad’apropament del nou govern espanyol semblatindre ni la força d’un petit matís. A més a més,resulta una estratègia poc creïble atenent queavança en paral·lel a la judicialització sense es-crúpols de la política,Això, ara sí, sembla que va de debò i com queens situem en una pantalla desconeguda caltindre tota la prudència i la cautela a l’hora deparlar del futur. Però això no trau que manio-bres polítiques, no només legítimes sinó objecti-vament saludables des d’un punt de vista de-mocràtic, com l’activació d’aquesta assemblea

alternativa, estan situant Catalunya en un es-cenari amb una potència històrica extraordi-nària. Un escenari on estan cridats tots els ca-talans, no només els independentistes, per-què a l’hora d’aplaudir la imminent constitucióde l’assemblea d’electes, cal recordar als de-tractors del procés que aquest moviment civilsobiranista està treballant ara mateix, sobre-tot, per una cosa tan aparentment senzillacom que els catalans puguen decidir sobre elfutur de Catalunya en un referèndum. Ambl’objectiu últim i també legítim que Catalunya

esdevinga un estat independent, però això és,al seu torn, una tercera pantalla. De fet, sigaquina siga la causa, és de celebrar que la so-cietat civil organitzada siga capaç de preveureuna gran eina democràtica per si l’Estat, ambl’únic argument de la inflexibilitat d’una normaclarament obsoleta, s’atreveix a intentar apa-gar amb benzina la veu d’un dels parlamentsque formen part -no ho oblidem- del seu propiedifici constitucional i que s’ha convertit en lamàxima expressió d’un conflicte que l’Estat noha sabut entendre ni gestionar.

Un gran instrument de democràcia

El Consell Superior d’Investigacions Científi-ques ha descobert nous punts de contami-nació a Flix fora de l’àmbit de la fàbrica d’Er-cros. I el que és pitjor: podria haver-ne més.Extreballadors de la firma s’han ofert perdesvetllar zones on fa dècades s’haurienproduït abocaments de residus incontrolats.

Si no s’haguessen quedat sense faena, po-dríem aspirar igualment, com a territori icom a societat, a tindre aquesta informa-ció? Realment, la qüestió de Flix sembla ha-ver entrat en una nova dimensió, com si lacontaminació i la descontaminació fins araoficials no fossen ja prou extraordinàries.

Flix: una nova dimensió

EDITORIALSDICCIONARI IL·LUSTRATEBRENC per Jokin MMoya

SETMANARI L’EBRESETMANARI INDEPENDENT DE LA VEGUERIA DE L’EBRE

Tel. 977 448 757 a/e: ebre@setmanarilebre.catwww.ebredigital.cat

DIRECTOR: Òscar Meseguer (omeseguer@setmanarilebre.cat)REDACCIÓ: Leonor Bertomeu (leonorbertomeu@setmanarile-bre.cat), Vicky Curto (vcurto@setmanarilebre.cat), Andreu PruneraDavid Castrejón, Enric Algueró i Núria Caro (fotografia) • OPINIÓ: Josep Lluís Villa • EDICIÓ: Cinta Puig (edicio@ebredi-gital.cat) • COL·LABORADORS: Francesc Millan, Dani Gutiérrez,

Marina Pallás, Carles Ferrando, Jordi Pazos, Sara Hernández,Susanna Cases, Jaume Borja, Oriol Gracià i Montse Fabra • ARTICULISTES: Josep Bayerri, J. Batista Forcadell, Azael Fabregat,Xavier Forcadell, Lluís Salvadó, Josep Bordes, Jordi Segarra, QuiquePedret, Artur Gaya, Xavier Garcia, Tomàs Carot, Jesús Auré, AlbertCurto, Joan Cunill, Xavier Abril, Ivan Gas i Daniel Arasa.

Setmanari L’EBRE SLEDITOR-GERENT: Joaquim Rambla Manzano

(jrambla@ebredigital.cat)RAÓ SOCIAL: c. de Rosa Maria Molas 2, baixos. 43500 Tortosa •TELÈFON: 977 448 757 • A/E: ebre@esetmanarilebre.cat •

DEP. COMERCIAL (publicitat@ebredigital.cat): Hilari Rodríguez (hi-lari@ebredigital.cat) i Jesús Ferrando Toledo • ADMINISTRACIÓ:administracio@ebredigital.cat • DISTRIBUCIÓ: Marga Garrido(subscripcio@ebredigital.cat) • IMPRESSIÓ: Indugraf Offset SA. Pol.industrial Constantí, av. d’Europa s/n. 43120 Constantí (Tarragona)• DIPÒSIT LEGAL: DLT-1622-2001 ISSN 1579-0797.

Consell editorialRESPONSABLE: Josep M. Arasa (director de Canal Terres de l’Ebre ila plataforma web Ebredigital.cat) • MEMBRES: Joaquim Rambla(editor-gerent SETMANARI L’EBRE) i Josep Lluís Villa (director ImaginaRàdio).

LA SETMANA L,EBRE, DIVENDRES 23 DE DESEMBRE DEL 2016PÀGINA 4

Trobats nous focus de contaminació

fora de la fàbrica d’Ercros a Flix

MEDI AMBIENT Extreballadors de l’empresa desvetllen diversos terrenys on es van efectuar abocaments i podrien estar contaminats

Flix Andreu Prunera

Surten a la llum nous terrenyscontaminats a Flix i ara, fora delsterrenys de la fàbrica d’Ercros. ElConsell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC) va descobrirprop de la llera del riu, aigües avallde la planta química, un focus decontaminació amb una composi-ció similar als contaminants que hiha a l’embassament i als terrenysd’Ercros, i en podria haver més. Defet, diversos extreballadors d’Er-cros s’han ofert a l’Ajuntament perdesvetllar algunes zones on fa dè-cades es van produir abocamentsde residus incontrolats i que po-drien haver contaminat el terreny iles aigües subterrànies.

El CSIC i l’Agència de Residusde Catalunya treballen ara en lesanalítiques del nou focus que s’halocalitzat aigües avall de l’embas-sament. El terreny estaria afectatper altes concentracions de me-talls pesants i organoclorats, unasituació similar a la que hi ha alsterrenys contaminats de la fàbri-ca i a l’embassament. L’alcalde deFlix, Marc Mur, ha assegurat que“l’Agència de Residus ja estàtreballant amb les mostres i cal-drà esperar-ne els resultats”abans d’exigir responsabilitats ala companyia.

D’altra banda, un grup d’extre-balladors d’Ercros s’ha ofert alconsistori per desvetllar possiblesnous focus de contaminació dinsdel terme municipal. “Amb el su-port de tècnics municipals, es lo-calitzen llocs on podria haver te-rrenys contaminats i es posa enconeixement de l’Agència de Re-sidus”, explica Marc Mur. En elspròxims mesos es preveu tindretambé aquests resultats i que lacomissió d’experts que s’ha creatper decidir com s’han de tractarels terrenys de la planta d’Ercros

puga avaluar i dirigir la desconta-minació d’aquests focus. Durantaquesta setmana, s’han localitzatalmenys dos nous punts on, entreels anys 60 i 80, s’haurien pogutproduir abocaments incontrolatsde residus.

OBRES INACABADES AL PANTÀDurant aquesta setmana, el con-seller de Territori i Sostenibilitat,Josep Rull, va denunciar que lesobres del pantà “s’han consideratacabades per part d’Acuamed”tot i que encara quedarien al fonsde l’embassament unes 150.000tones de llots contaminats, la qualcosa comportaria un 12 per centdel total de llots que s’havien d’ex-traure.

Una afirmació que va rebatreaquest dimarts la ministra de Me-di Ambient, Isabel García Tejerina,que va anunciar que “els informessobre l’estat de la descontamina-ció de Flix, els està elaborant elCentre d’Investigacions Energèti-ques, Mediambientals i Tecnolò-giques (Ciemat) i no es donaran a

conèixer fins al mes de gener”.La ministra va qualificar de “fals”que els informes tècnics parlend’aquestes 150.000 tones, en unaresposta al senador gandesà d’Es-

querra Republicana, Miquel Aubà,que va preguntar a la ministra so-bre l’estat de les obres en la seuacompareixença a la cambra altaaquest dimarts.

García Tejerina va assegurar,però, que “les obres de descon-taminació del pantà de Flix esconsideraran acabades quan sen’hagen extret tots els llots con-taminats” i s’haja desmantellatles instal·lacions. En aquest sen-tit, la ministra es va comprometrea continuar els treballs, “ja sigaamb la mateixa empresa adjudi-catària [que acaba el contracted’obra el 31 desembre] o ambuna altra”. I també va defensar lagestió d’Acuamed en tot el procésde descontaminació. “Davantl’ombra del dubte, des d’Acua-med s’ha externalitzat la direc-ció de l’obra, s’han encarregatinformes tècnics sobre l’estat dela descontaminació i mai s’ha ditque l’obra estiga acabada”, vaargumentar.

Per la seua banda, l’alcalde deFlix, Marc Mur, va posar l’accenten la necessitat de tindre “un ca-lendari i una partida pressupos-tària per al 2017” perquè lesobres es puguen reprendre i aca-bar “amb totes les garanties”. ■

RIBERA D’EBRE I TERRA ALTA L,EBRE, DIVENDRES 23 DE DESEMBRE DEL 2016PÀGINA 22

El govern estatal ja ha anunciatque té previst continuar la descon-taminació del pantà de Flix fins queno hi queden llots contaminats. Peraixò, però, caldrà esperar els infor-mes del Ciemat sobre l’estat realde la descontaminació després quela trama de corrupció dins l’empre-sa pública Acuamed haja tret a lallum que s’haurien pogut falsificardiversos documents i desviar fonsde l’obra. En el cas, però, que enca-ra hi haguessen llots contaminatsal fons del pantà -tal i com va anun-ciar el conseller Rull i va desmentirdesprés la ministra- s’hauria de tor-nar a instal·lar algunes de les in-fraestructures per extraure i tractarels llots del fons de l’embassamentque ja han sigut desmantellades.

“Sabem que la planta de tracta-

ment ara mateix està inoperativa ila draga es va desmantellar”, as-segura l’alcalde de Flix, Marc Mur.En el cas que s’haja de reprendre ladescontaminació, s’hauria de tor-nar a equipar la planta de tracta-ment i la comissió d’experts tambéhauria d’avaluar si és necessari tor-nar a habilitar una draga per extrau-re els llots que queden al fons delpantà.

Sense draga i amb la planta de

tractament “inoperativa”

LA REPRESA

“La descontaminació

del pantà de Flix

continuarà el 2017 fins

que no queden llots

contaminats”.

Isabel García Tejerina

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 23 DE DESEMBRE DEL 201630 | Camp i Ebre |

El pantà de Flix i els ter-renys d’Ercros podrien noser els únics llocs del mu-nicipi on s’acumulen resi-dus tòxics procedents del’activitat de la fàbrica quí-mica. I amb la intenció defer net abans que Ercrostanque totalment les se-ues instal·lacions al muni-cipi de la Ribera d’Ebre,d’aquí a un any, l’Agènciade Residus de Catalunyaha reclamat als ajunta-ments de Flix i Riba-rojad’Ebre, a la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre(CHE) i a Ercros que li co-muniquen si tenen cons-tància de focus secundariscontaminats. És per aixòque l’Ajuntament de Flixtraslladarà abans de finald’any a l’Agència de Resi-dus possibles focus de sub-sòl contaminat.

L’Ajuntament té indicisque com a mínim hi ha unfocus secundari contami-nat, en una zona pròximaal riu i fora dels terrenysd’Ercros, on és necessarique l’Agència de Residusrealitze un estudi exhaus-

tiu sobre el subsòl. “No es-tem fent cap investigaciósobre abocadors incontro-lats d’Ercros, només res-ponem a un requerimentde l’Agència de Residus”,va explicar ahir l’alcaldede Flix, Marc Mur, que re-clama “prudència” davantla possibilitat que hi hagialtres indrets del municipicontaminats.

Per tal de localitzar elspunts on Ercros hauriaabocat productes tòxics fadècades, un grup d’extre-balladors d’Ercros ha ofertla seua col·laboració a l’A-juntament. “Hi ha extre-balladors que indiquen alstècnics municipals elsllocs on es feien vessa-ments de productes quí-mics”, va dir Mur. El fet

que la companyia químicaanunciés que tancaria laplanta de producció declor de Flix a final del 2017ha acabat d’indignar elcol·lectiu de treballadors,que durant anys ha patitnombroses retallades depersonal.

D’altra banda, la CHE iErcros ja han comunicat al’Agència de Residus que

no tenen constància d’al-tres focus amb residus tò-xics fora del complex in-dustrial. Quan l’Agènciade Residus rebi la informa-ció per part dels ajunta-ments, comprovarà si re-alment els punts comuni-cats contenen residus tò-xics al subsòl i és necessarireclamar a Ercros que rea-litze les tasques de des-contaminació. ■

Lurdes MoresoFLIX

Flix avalua focus secundariscontaminats per ErcrosCOL·LABORACIÓ Extreballadors de l’empresa química indiquen a l’Ajuntament indrets on fa dècades s’haurien abocatresidus tòxics REQUERIMENT L’Agència de Residus reclama a Flix i Riba-roja que comuniquen els punts conflictius

40hectàrees formen el com-plex d’Ercros on s’ha d’ava-luar el grau de contaminació,a més de focus secundaris

“Hi ha extreballadorsd’Ercros que indiquenals tècnics municipalsels llocs on es feienvessaments”Marc MurALCALDE DE FLIX

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La setmana que ve està pre-vist que es constitueixi la co-missió d’experts pactada en-tre l’Ajuntament i la Generali-tat, després que el municipide la Ribera d’Ebre reclamésal govern la necessitat ques’avalue de forma indepen-dent el sòl del complex d’Er-cros, unes 40 hectàrees ons’acumulen residus tòxics. Elgovern ha fet seua la reivindi-cació de l’Ajuntament flixan-co que exigeix que el sòl in-dustrial sigui apte sense limi-tacions, mentre que fins aras’admetia que hi haguéspunts on el grau de contami-nació es considerava accep-table però on es reconeixiaque un treballador no podiamantenir-se a la mateixa par-cel·la durant més de 25 mi-nuts sense que suposés unrisc per a la seua salut. Finsara, l’Agència de Residus deCatalunya només ha declaratdues parcel·les d’Ercros con-taminades, on els residus tò-xics es confinen.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Els treballadors bloquegen l’accés a la fàbrica, en una protesta del 2013 ■ J.C. LEÓN / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Constitució dela comissiód’experts

Pocs canvis respecte al2016. Aquesta és la tònicageneral del pressupost quepreveu la Universitat Ro-vira i Virgili (URV) per alpròxim 2017, unes xifresque es mantenen en la ma-teixa línia que l’any ante-rior. En conjunt, el centre

investigador i educatiu haaprovat un pressupost de103.191.356 euros, propde tres milions d’eurosmés que l’any passat, cosaque representa un 2,5%més. “Les xifres són bo-nes, en el sentit que se-guim amb la dinàmica ge-neral del curs anterior ique les places per al perso-nal de la Universitat estan

assegurades”, declara elrector de la URV, JosepAnton Ferré, que assenya-la que el pressupost “és ne-gatiu, ja que voldríem queels ingressos provinentsde l’aportació de la Gene-ralitat fossin més genero-sos, perquè així podríemfer front a inversions pen-dents de fa molts anys”,diu, referint-se als projec-

tes de construcció de lesnoves facultats de Medici-na i de Ciències de l’Educa-ció i Psicologia, aturatsdes de fa cinc anys. “Hemreivindicat repetitiva-ment aquests projectes ala conselleria, però no sa-bem quan podran ser pos-sibles”, afirma Ferré, quedestaca que ara mateix laURV treballa per “trosse-

jar els projectes, partir-losen segments per tal que si-guin més assumibles i quepuguin ser una realitatcom més aviat millor”.

Les dades del pressu-post també evidencienuna davallada del nombred’alumnes matriculats–de 3.061 a 2.959–, unaxifra que, segons Ferré, se-gueix la tònica general delpaís. Proporcionalment, laURV ha vist augmentat elpercentatge d’alumnes querepresenta dins del con-junt de Catalunya. La Uni-versitat també ha anunciatque mantindrà les retribu-cions del personal. ■

Les facultats pendents, el granescull de la URV per al 2017Agnès Llorens / InfocampTARRAGONA

El rector de la URV, JosepAnton Ferré ■ A.LLORENS

Camp i EbreLa Masia de Castelló,Valls o Jesús sónalguns dels municipisamb pessebres ambpersonalitat

Dies depessebresvivents ambnom propi