oponÍmia pobles alencians
TRANSCRIPT
OPONÍMIADELS POBLESVALENCIANS
X À T I V A
L CA OSTERA
AJUNTAMENTDE XÀTIVA
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
SECCIÓ D'ONOMÀSTICA
COORDINACIÓ I GESTIÓUnitat de Recursos Tecnicolingüístics
RECULL I TEXTAgustí Ventura Conejero
DISSENYVicent Almar
MAQUETACIÓ I GRAFISMEGuillermo Tomás Lull
www.avl.gva.es
©Acadèmia Valenciana de la Llengua
Col·lecció: OnomàsticaSèrie: Toponímia dels Pobles Valencians
Xàtiva, 2
Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la LlenguaAv. de laConstitució, 28446019 ValènciaTel.: 96 387 40 23Adreça electrònica: [email protected]
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Xàtiva
Primera edició: 1996Segona edició (corregida): 2010
ISBN: 978-84-482-5475-9Depòsit legal:Impressió:
�����1����
XÀTIVA
Les troballes prehistòriques més antigues a Xàtiva es remunten al períodemosterià (Paleolític mitjà), 30.000 anys a. de C. D'esta data és el cranid'home de Neandertal trobat en la cova Negra, en l'estret de les Aigües. Enèpoca ibèrica s'anomenava i era, juntament amb Dénia i Elx, una de lesciutats més importants de la Contestània, territori que abraçava del Xúquer alSegura. Els romans l'anomenaren S , i diuen que estava sobre una altamuntanya ( ), i segons Plini, Càtul i Sili ltàlic, hi havia fabricació deteixits de lli. Més de 50 inscripcions i altres troballes en testimonien laimportància, ja que estava situada vora la Via Hercúlia, que des de Romaanava fins a Cadis i Cartagena. En època visigoda tenia bisbat, juntamentamb Elx, Elda i Dénia, l'església del qual era la de Sant Feliu, que era unabasílica paleocristiana. Durant l'època musulmana fou el cap d'una odistricte, que s'estenia des del Xúquer fins al port de Biar. Després del califat,de vegades fou independent, i sovint pertanyia a la taifa de Dénia, València oMúrcia; fou conquistada també pels almoràvits el 1092 i pels almohades el1172. En el segle hi hagué la primera fàbrica de paper d'Europa, i foupàtria demolts erudits i savis musulmans.
El rei en Jaume la va conquistar el diumenge de Pentecosta (22 de maig)del 1244, i en el Tractat dAlmirra va fixar que els límits del Regne serien el portde Biar, el riu de Xixona i Aigües. Xàtiva fou declarada ciutat el 5 de juliol del1347 pel rei Pere IV el Cerimoniós, per haver-li estat fidel durant la Guerra dela Unió. Durant tota l'època foral (des del 1244 fins al 1707) fou la
en població i en importància política del Regne de València: votava enles Corts després de València. Era també la capital de la sotsgovernació«dellà de Xúquer fins al riu de Xixona», és a dir, fins a la línia Biar-Busot,delimitada pel Tractat d'Almirra, primerenca frontera del Regne abans de laincorporació de la governació d'Oriola el 1292. El batle exercia lagovernació d'est territori, que comprenia 500 pobles; posteriorment tinguéun portantveus o lloctinent del general governador de València. Fins i tot lesmoreries de la zona tenien dret d'apel·lació a l'alcadi de la moreria de Xàtiva.L'administració municipal estava a càrrec de quatre jurats i un justícia. Estavaben poblada de «cavallers de conquista», que tenien possessions en tota lagovernació. Durant els segles i tenia una important jueria, situada albarri de Sant Agustí i de les Santes En el segle van nàixer a Xàtiva ocomarca els dos futurs papes Borja, Calixt III i Alexandre VI, i moltíssims altresdestacats personatges. És l'època d'apogeu de la ciutat, en la qual esconstruïxenmolts palaus, esglésies, hospitals i es fanmoltes obres artístiques.
Saiti
aetabiscelsa arx
kora
segonaciutat
e
XI
XIII XIV
. XV
'
Les Germanies van tindre especial importància en la ciutat, on, a partd'altres fets militars, aparegué el famós personatge l'Encobert, que es feiapassar per fill de rei i encapçalava els desitjos de justícia social del poble. Elsmoriscs, que vivien en els ravals de les Barreres i de Sant Joan, foren expulsatsel 1609, amb greus conseqüències econòmiques. El descontentament de larepoblació posterior va originar la Segona Germania el 1693, que, a partirdeMuro d'Alcoi i de la Safor, es va estendre a tota la governació.
sta revolta repri ida va esclatar novament el 1705, amb motiu de laGuerra de Successió entre Felip V (botiflers i l'arxiduc Carles lll d'Àustria(maulets). Els maulets es negaven a pagar les rendes senyorials, i dominavenmajorit riament el territori. Després de la errota d'Almansa, el 25 d' bril de1707, les tropes francocastellanes del francés D'Asfeld posaren setge aXàtiva el 5 de maig, i el 24 assaltaren la ciutat, defensada
J.
l'd
d íd
íò ó v d h
çà í
à téd
E m)
à d a l
per 700 anglesos i1.400 maulets valencians i alguns catalans dirigits per osep Marco,
. El castell va capitular el 6 de juny, i els 18 000 habitants que teniaaleshores la ciutat hagueren d'abandonar per decret de Felip V, que vamanar que fóra crema a una setmana després. Uns anys més tard se'n vaautoritzar la reconstrucció amb el nom de , nom que va dur fins ales Corts e Cadis del 1811. Per raons pol tiques, la ciutat va passar a un plamolt secundari i solament urant el trienni liberal (1820-23) fou novamentcapital d'una de les quatre prov ncies del Regne. Amb la crisi de la seda, elc lera i Ia falta d'industrialitzaci , a per re abitants des de mitjan seglefins al 1930, que va comen ar lentament a recuperar-se. Actualment encaraconserva el seu car cter agr cola i de xicoteta indústria, però bàsicament ésuna important rea comercial i de servicis, i, pels seus monuments, granspossibilitats e turisme cultural.
elPenjadet
San Felipe
XIX
RELACIÓ DE TOPÒNIMS
OROGRAFIA I VIES DE COMUNICACIÓ
Orografia
Estret de les Aigüesel Cabeçoel Puigel Vedat de Nandoels Cinc Germansla Corona d'EstrelaLloma de Gossalbo
Penya de Sant DiegoSanta AnnaSerra de VernissaSerra del CastellSerra GrossaSerreta dels Quatre AiresTossal de la Palma
Vies de comunicació
Assagador de la LlonganissaAssagador de MúrciaAssagador de na MarcaCamí d'AlboiCamí de CastellaCamí de Càrcer ( del Salt)Camí de la BolaCamí de la Creu de BenifurtCamí de la Fillola (de Castelló)Camí de la GranjaCamí de les Aigües (de Bellús)Camí de les OllesCamí de Santa AnnaCamí del Pla de l'AlguatzilCamí del Pont SecCamí del PortetCamí Estret de SorióCamí Fondo d'Annauir
Camí Vell de València ( del Pintor)Carretera d'Alcoi per Bellús iMontaverner
Carretera d'AlziraCarretera de CanalsCarretera de Cerdà per VallésCarretera de GandiaCarretera de l'OlleriaCarretera de la Llosa de RanesCarretera de Manuel per la Torred'en Lloris
Carretera de Simat de la ValldignaFerrocarril València-La EncinaFerrocarril Xàtiva-AlcoiSenda de la FalagueraSenda del BoticariVereda Reial de Santa Anna ( deCastella, d'Andalusia)
o
o
oo
HIDROGRAFIA
Hidrografia natural
Barranc de BolvensBarranc de l'AngeliuBarranc de la CaturlaBarranc de la Font VoltadaBarranc de la SolanaBarranc de na MarcaBarranc de RecoderBarranc de SanxisBarranc del BrullBarranc del CarraixetBarranc del Pla de l'AlguatzilBarranc del Pont Sec
Barranc del SaltBarranc dels CarnissersFont de BellúsFont de I'Aigua SantaFont JordanaFont QuintanaFonteta del GandulRiu Cànyoles ( riu deMontesa)
Riu d'AlbaidaRiu de Barxeta
antigament
Hidrografia artificial
Assut de la Séquia MurtaBraçal de Bru ( del Marqués)Braçal de Jussana ( del Pintor)Braçal de l'AlbellóBraçal de l'Albelló FrancBraçal de SobiranaBraçal de SorióBraçal del CegoBraçal del LlidonerBraçal del RoncadorBraçal del TerçBraçal del Terrafort de BaixBraçal del Terrafort de DaltBraçal dels ArenalsBraçalet del TeularFila de la BalladoraFila de les BarreresFila de na BorrellaFila del Camí de Santa Anna
Fila del PlaFila del Portal de ValènciaFila dels CrematsSéquia de BellúsSéquia de BenifurtSéquia de la Torre d'en LlorisSéquia de la LlosaSéquia de la VilaSéquia de les Foies Noves ( delPalmeral)
Séquia de les Foies VellesSéquia de MesesSéquia de RanesSéquia del PuigSéquia MurtaSéquia Santa ( Aigua Santa)Séquia Tallada ( Comuna deNovetlè)
oo
o
oo
Poblament
Alqueria de naMarcaAnnauirCasa BlancaCasa de CaturlaCasa de CuesaCasa de RequenaCasa de SanxisCasa de SoldevilaCasa de Soler
Casa del QuadradoCasa PintadaCases de MollàHeretat del PuigHeretat dels Flaresla Quintanala Torre d'en LlorisSorióXàtiva
Partides
BenifurtBixquertBruel Blanquissal (antic despoblat deMiralbò)
el Carraixetel Carrascalel Clot de la Torreel Fondo del Ravalel Francel Palmeral ( les Foies Noves)el Pintorel Pla d'Agullóel Pla de la Mesquitael Pla de Mollàel Racó de Solerel Saladarel Terrafortel Terrafort del Puigels Arenalsels Cinc
els Crematsels Dotzeels Secans de la Vilaels Vintl'Hort de l'Almúnial'Olivar de Barcelóla Bastidala Foiala Foia del Salzerla Garbiala Teixonerala Vallfartala Vilales Almasseretesles Canals de la Torreles Plantades ( les Capçades)les VinyesMesesSagresSurracVistabella
o
o
PRESÈNCIA HUMANA
Altres llocs d'interés
Castell de Xàtivales Arcadetes d'AlboiMolí CrematMolí d'AnnauirMolí de la PólvoraMolí de Perico
Molí de RocaMolí de SentandreuMolí de TàrregaMolí SalvadorPont de Ferriol
Principals pertinences exteriors del terme (restes de l'antic terme del'època foral)
el Terrafort i el PeraireEntre els termes de Càrcer, Alcàntera de Xúquer, la Llosa de Ranes, Rotglài Corberà i Sellent (polígon 47).
Venta deCarbonellEntre els termes de Beneixida, Alcàntera de Xúquer i Vilanova de Castelló(polígon 48).
el Realenc ( el Pinar dels Flares)Entre els termes de Carcaixent, la Pobla Llarga, Rafelguaraf i Simat de laValldigna (polígons 49, 50 i 51).
laGarroferaEntre els termes de Bellús,Guadasséquies i l'Olleria (polígon 52).
el Realenc de la PlanaEntre els termes d'Anna, Énguera, Montesa, l'Alcúdia de Crespins,Llanera i Cerdà (polígons 53, 54, 55 i 56).
o
Orografia i vies de comunicació
Capital de municipi
Nucli de població
Ferrocarril
Carretera
Camí
Riu
Barranc
Muntanya
Pic, roca
Estret
SERRA
TERME DE L'OLLERIA
TERME DE BELLÚS
TERME DEL GENOVÉS
TERME DE LLOCNOUD'EN FENOLLET
TERME DEBARXETA
TERME DE L'ÈNOVA
TERME DEVILANOVA DE CASTELLÓ
TERME DE LALLOSA DE RANES
TERMEDE MANUEL
TERM
ED
ECA
NAL
S
Carretera de Canals
Carretera de l'Olleria
Carretera d'Alcoi perBellús i Montoverner
Carretera de Gandia
Carrete
ra de S
imat
dela V
alldign
a
Carretera deCerdà per Vallés
Carretera dela Llosa de Ranes
Carretera d'Alzira
Vereda Reial de Santa Anna
Camí de
laFillola
C. del Plade l'Alguatzil
Carretera de Manuelper la Torre d'en Lloris
Ferrocarril Xàtiva-Alcoi
Xàtiva
TERME DE VALLÉS
TERME DE LAGRANJA DE LA COSTERA
TERME DE NOVETLÈ
TERME DEROTGLÀ I CORBERÀ
Camí Vell
deValèn
cia
Assagador d
e naMarca
Camí de
SantaAnna
C. de la Creu de BenifurtC. Estret de Sorió
C. de les Aigües
Camí de Càrcer
Senda del Boticari
Assagador d
eMúrcia
Assagado
r dela Ll
onganissa
Granja
Camí d'Alboi
Camí del Pont Sec
d'Annauir
Camí de
la Bola
Camí de
Castella Camí de les Olles
Sendade la F
alaguera
C. del P
ortet la Corona
d'Estrela
el Puig
el Cabeço
Santa Anna
Tossal de la Palma el Vedat de Nando
Lloma de Gossalbo
Penya de Sant Diego
els Cinc Germans
SERRA GROSSA
SERRA
DE VERNISS
A
SERRA DEL CASTELL
SERRETADELS QUATREAIRES
)(
)(
Estret de les Aigües
FerrocarrilValència-La Encina
C. Fondo
deCamí
la
Hidrografia
Capital de municipi
Nucli de població
Ferrocarril
Carretera
Riu
Barranc
Séquia
Assut
Font
TERME DE L'OLLERIA
TERME DE BELLÚS
TERME DEL GENOVÉS
TERME DE LLOCNOUD'EN FENOLLET
TERME DEBARXETA
TERME DE L'ÈNOVA
TERME DEVILANOVA DE CASTELLÓ
TERME DE LALLOSA DE RANES
TERMEDE MANUEL
TERM
ED
ECA
NAL
S
Xàtiva
TERME DE VALLÉS
TERME DEROTGLÀ I CORBERÀ
Font de BellúsFont Quintana
Fonteta del Gandul
Font del'Aigüa Santa
Riud'A
lbaida
Riu de Barxeta
B. del Carraixet
del'Algutzil
B. de SanxisBarranc de na Marca
RiuCàn
yoles
Barranc de
ls Carnisse
rs
B.de
l'Angeliu
Séquia
S é q u i a
Séquia Murta
B.de
Recoder
B. de la
Solana
B. de la Font Voltada
Barranc del Pont Sec
Barranc de
la Caturla
Barranc de Bolvens
B. del PlaSéquia de les
Séquia
Séquia de Benifurt
Braçal dels Arenals
BraçaldeBru
Braçaldel Terrafo
rt
Braçaldel
TerrafortdeDalt
Braçaldel'Ab
elló
deBaix
Barranc del Brull
Torre d'en Lloris
Braçalet
delTeul
ar
Borrella
Filade na
Fila de la Balladora
Fila
del Pla
Filadel Cam
í deSanta
Anna
Séquia
deMeses
FiladelPortaldeV
alència
Braçal de Jussan
a
Braçal de Sobirana
Braçal d
e Sorió
Séquiade
laLlosa Fila
deles Barreres
TERME DE LAGRANJA DE LA COSTERA
TERME DE NOVETLÈ
Font Jordana
Séquiade
Ranes
Braçal
delTerç
Braçal
del Cego
Braçal
del Llidoner
Braçal
delRon
cador
Séquia Ta
llada
Séquiade
laVila
Séquia
Santa
Assut de la Séquia Murta
Barranc del Saltdela
Braçal d
e l Albell
ó Franc
'
FoiesNoves
del
Puig
Séquiade
lesFoies
Velles
FiladelsCrem
ats
deBellús
Presència humana
TERME DE L'OLLERIA
TERME DE BELLÚS
TERME DEL GENOVÉS
TERME DE LLOCNOUD'EN FENOLLET
TERME DEBARXETA
TERME DE L'ÈNOVA
TERME DEVILANOVA DE CASTELLÓ
TERME DE LALLOSA DE RANES
TERME DEROTGLÀ I CORBERÀ
TERME DE VALLÉS
TERME DE LAGRANJA DE LA COSTERA
TERME DE NOVETLÈ
TERMEDE MANUEL
TERM
ED
ECA
NAL
S
Molí de la Pólvora
Molí Cremat
Molí de RocaMolí d'Annauir
Molí Perico
Molí Salvador
Molí de Tàrrega
Molí de Sentandreu
Capital de municipi
Nucli de població
Ferrocarril
Carretera
Riu
Barranc
Casa
Castell
Molí
Pont, aqüeducte
Partida
Casa de Sanxis
Casa de Caturla
la Quintana
Casa del Quadrado
Casa de Soldevila
Castell de Xàtiva
Casa Blanca
Casa de Soler
Casa de Cuesa
Heretat dels Flares
Casa de Requena
Cases de Mollà
Casa Pintada
Heretat del Puig
Mesesla Vila
l'Hort de l'Almúniaels Cremats
el Pla de la Mesquita
elsA
renals
Bru
l'Olivar de Barcelóla Bastida
la VallfartaBixquert
les Almasseretesel Pla d'Agulló
el Fondo del Raval
Sagres
elsSec
ansde l
a Vila
els Vint
els Cinc
el Pintor el Terrafortdel Puig
les Plantades
les Canals de la Torre
el Clot de la Torre
el Pla de Mollàel Palmeral
el Carraixet
la Teixonera
el Saladarel C
arrascal
la Garbia
Benifurt
el Racó de Soler
el Blanquissal
el Franc
la Foiadel Salzer
la FoiaSurrac
les Vinyes
Vistabella
el Terrafort
els Dotze
Alqueria de na Marca
Xàtiva
Annauir
Sorió
la Torred'en Lloris
Pont de Ferriol
les Arcadetes d'Alboi