PRINCIPALS PLAGUES I MALALTIES DE LA VINYAEN AGRICULTURA ECOLGICA

JORNADES TCNIQUES DE VINYA 2.005

1.- MLDIU:

1.1.-Histria:Malaltia produda per un fong de la famlia dels oomicets.s un fong de desenvolupament intern, anomenat Plasmophara viticola, que pot afectar qualsevol part verda de la planta.

Introdut a Frana cap a 1878, procedent dAmrica. A Espanya va aparixer per primera vegada a Catalunya al 1880.

1.2.-Biologia:Passa lhivern en forma de Oospores, que s la seva forma sexual de propagaci. A la primavera, quan es donen les condicions segents:Terreny humit Temperatura > 12C

Les Oospores germinen i donen lloc als macroconidis, els quals contenen al seu extrem uns sacs plens de Zoospores (forma asexual) que sn mbils i donaran lloc a la contaminaci primria, sempre condicionada a: Pluja 10 mm Vinya 10 cm

Aquesta contaminaci 1 desprs dun perode dincubaci, dna lloc a una taca groga que es correspon amb un borrissol blanc a la part inferior, sn els Conidifors que contenen conidis amb Zoospores.

El temps comprs entre la germinaci de les zoosopores i la sortida de taques, se lanomena cicle, i pot durar entre 7 14 dies. El cicle es pot repetir durant la campanya depenent de les pluges i temperatures, donant lloc a successives contaminacions secundries.

Duraci dun cicle (10 mm (1-2 dies) Temperatura mitja 12C

Contaminaci 2ria:Presncia de Conidies Aigua lquida (pluja o rosada superior 2 hores) La humitat s bsica per la maduraci de les Oospores, per tamb la T, ja que una T30C no deixa germinar les Conidies. Una llaurada al voltant de la floraci pot afavorir latac del fong.

1.4.- Smptomes i danys:Pot afectar qualsevol part verda del cep:Fulles Ram Sarment

Fulles:Taca doli, anvers Borrisol blanc, revers Taques en forma de mosaic Defoliaci prematura

Ram:En el moment prxim a la floraci, latac es manifesta per la curvatura en forma S, el raquis es torna color xocolata i apareix es borrissol blanc. En aquest moment s quan pot provocar prdues importants de collita. En grans mida psol, el fong no pot travessar la pell el gra es torna marro, i sasseca. A partir del verolat ja no pot afectar el ram, noms apareix a les fulles.

Sarment:Necrossis del sarment, moltes vegades a la zona dun nus, provocant la posterior rompuda del sarment

Mal agostament de la fusta.

1.5.- Circumstncies que afavoreixen la malaltia:Les primaveres plujoses, amb boires, rosades i temperatures suaus. Les vinyes vigoroses i situades en terrenys frtils, humits i poca ventilaci, per exemple una vinya orientada est-oest. Un adobat desequilibrat amb excs de nitrogen. Les labors de cultiu amb sl humit, i en perodes propensos al desenvolupament de la malaltia. El despuntat tard (juliol-agost) provoca la sortida de rebrots que sn sensibles al mldiu.

1.6.- Mtode prctic pel seguiment del cicle:Per fer un seguiment de levoluci del fong, s necessari conixer diriament el segent:T m (C) Hr m (%) Humectaci de les fulles (hores) Pluja (mm)

Els aparells utilitzats per les mesures poden ser estacions automtiques, o instruments meteorolgics com: termmetre de mxima i mnima, psicrmetre, humectgraf i el pluvimetre. Un altra part imprescindible del seguiment, s la collaboraci dels viticultors en la localitzaci de la contaminaci 1ria de tota una rea geogrfica concreta, comarca o municipi.

Amb totes aquestes dades es fan els clculs per fer el seguiment dels diferents cicles. El clcul de cada suposat cicle, sinicia al dia segent dexistir condicions favorables, i sacaba quan sarriba al 100% de desenvolupament acumulat. La duraci del cicle, es segueix amb la taula creada per Goidanich, que proporciona el % de desenvolupament diari del fong a partir de la Tm i lHrm diria. Quan sarriba al 100% sha de comprovar laparici de taques en camp, per comenar a calcular les posteriors contaminacions 2aries que sn les que veritablement shan devitar i per tant sha de tractar per evitar que apareguin.

TAULA DE CLCUL DE CONTAMINACIONS DE MLDIU ( GOIDANICH)Dia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Tm (C) 21,5 23,5 17,5 19,4 20,2 20,9 21,6 23,4 24,6 26,5 25,7 27,0 27,2 26,8 25,3 27,3 24,2 27,0 25,3 25,4 HRm(%) 48 49 89 69 73 72 64 55 47 31 38 50 52 41 44 44 53 43 48 58 5 4 2 7 1 20 16 18 16 12 7 1 0,6 34,9 1,8 1,8 4,2 Humec.(h) P (mm) Desv.(%) 16 18,1 14,3 13,4 14,5 15,3 16,3 18,1 17,0 16,6 16,6 16,6 16,6 16,6 16,6 16,6 17,7 16,6 16,6 16,6 16,6 32,2 49,8 67,5 84,1 100,7 Recomenar tractam. 13,4 27,9 43,2 59,5 77,6 94,6 111,2 1a taca Recomenar tractam. Altres taques 1aria 2aria Observacions Terreny humit

Les contaminacions primries, solen apareixen normalment en zones propenses al mldiu (fondos, devora un torrent, etc.), sempre molt relacionades amb la humitat. s molt important la collaboraci dels viticultors per la localitzaci daquesta contaminaci primria, ja que s la que dona la veu d'alerta en cas de posteriors pluges. Els anys amb hiverns i primaveres plujoses sn les ms perilloses per les infeccions de mldiu. Hi ha una frmula matemtica que tenint en compte les dades de: Pluja, Temperatura m i Humitat Relativa m, dels mesos dhivern duna srie llarga danys (30 anys), permet donar una idea de la predisposici del mldiu a donar lloc a una contaminaci primria, i per tant, a tamb a unes infeccions posteriors a la primavera.

1.7.- Estratgia i mitjans de protecci:Lestratgia s tractar el moment oport per tal devitar que la zospora del fong germini i sinstalli a la fulla. La lluita s preventiva, a base de productes amb coure (hidrxid de coure, oxiclorur de coure, sulfat de coure o xid cuprs). Sempre el ms interessant s utilitzar els productes de forma preventiva. Per tal de saber en quin moment de desenvolupament es troba el fong, cal seguir la informaci donada per les Estacions dAvisos del Servei de Sanitat Vegetal o dA.D.V. Els avisos sempre es donen al 70-80% de desenvolupament del fong, ja que sha de tractar abans del 100%.

Segons lany, encara que no es donin condicions favorables, s interessant fer un tractament als voltants de la floraci, ja que el perode floraci-quallat s el ms sensible. Tamb, encara que no afecti directament al ram, shan devitar els atacs tardans, ja que provoquen una caiguda prematura de fulles i aix pot afectar a la graduaci alcohlica del ram i la prdua de reserves per lhivern. Per realitzar el primer tractament de mldiu, normalment, cal esperar que surti la primera taca a la comarca o zona, i que es donin unes posteriors condicions favorables per llavors s, actuar per evitar una contaminaci secundria. Les prctiques culturals i de maneig del cultiu sn molt importants, com sn: treure cavalls perqu no deixen entrar sol a les parts baixes, vigilar laireaci del ram i fulles, evitar els excessos de vigor, evitar llaurar la terra en poques de perill, plantar varietats sensibles en llocs propensos a la malaltia,... s molt important a part de realitzar el tractament en el moment oport, tenir la maquinria de tractament regulada per tal de mullar correctament la vegetaci.

1.8.- PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DELS PRODUCTES:ORGANO-CPRICS Penetraci en la planta Moviment dins la planta Protecci dels rgans formats desprs del tract. Rentat per pluja Persistncia Acci Preventiva: (Inhibeix el fong abans que penetri a la planta) Acci parada Stop: (Pot detenir el desenvolupament del fong desprsque hagi penetrat dins la planta)

NO NO NOSn rentats per pluja superior a 10 litres, el Cu no es destrueix i es va acumulant al sl

7 10 dies SI NO NO NODes de verolat fins a recollecci

Acci erradicant: (Assecament de taques) Antiesporulant: (Impedeix la formaci drgans contaminants del fong) poca aconsellable Risc a resistncies

NO

2.- ODI:

2.1.- Histria:s una malaltia produda per un fong de la famlia dels odis.s un fong de desenvolupament extern i pot atacar qualsevol part verda de la planta, el seu nom s Uncinula necator.

s la primera malaltia important importada dAmrica del Nord. Va arribar a G.B. al 1845, i al 1852 ja estaven infectades totes les vinyes dEuropa. A Espanya va entrar al 1851.

2.2.- Biologia:El fong passa lhivern en forma de miceli al damunt dels borrons, per tamb pot fer-ho en forma de periteques o cleistotecis en fulles i sarments.

En el moment de la brotaci de la vinya, el fong inicia el seu desenvolupament, ja que es quan es solen donar les condicions climtiques favorables.

Quan el miceli s adult, amb condicions favorables, comena la reproducci asexual amb la formaci de conidis. Aquests sn transportats pel vent a altres parts de la vinya, provocant contaminacions primries que es desenvoluparan si hi ha condicions favorables. Aix es pot iniciar un cicle de contaminacions que durar tot el perode vegetatiu de la vinya, que ser ms intens com ms favorables siguin les condicions climtiques.

El miceli es localitza a lexterior dels teixits vegetals, al contrari del mldiu que s interior.

La temperatura, la humitat i la insolaci, sn els factors que condicionen el desenvolupament de la cenrada. Les espores del fong no necessiten aigua lquida per germinar, sin humitats relatives a partir del 25%. Les humitats relatives altes, afavoreixen les contaminacions contnues, per les pluges fortes i tempestuoses, frenen el seu desenvolupament. La temperatura s el factor ms important, ja que inicia el seu desenvolupament a partir de 15C, t lptim entre 25-28C, satura a 35C i mor a ms de 40C. Les vinyes situades en llocs ombrvols, terrenys pesats i amb molta vegetaci, sn els ms sensibles.

2.3.- Smptomes i danys:

Les fulles atacades senrotllen cap amunt, i a la superfcie es pot observar una pols de color cendra, i unes taques grogues.

Els sarments infectats abans de lagostament, presenten taques terroses, que ms tard es tornen de color grana.

Els grans de ram es queden coberts de polsim de color cendra i es clivellen. Un atac fort abans del verolat pot ocasionar la prdua total de collita.

Els sarments conserven el fong en forma de periteques, molt visible a lhivern. Per aix, s important que en agafar fusta per empeltar estigui neta, ja que pel contrari apareixer la malaltia rpidament en la nova plantaci.

Sensibilitat varietal:Molt sensibles:Carinyena, Chardonay, Chenin blanc, Riesling, Savignon blanc, Malvasia, Moscatell.

Sensibles:Macabeu, Cabernet sauvignon, Ull de llebre, Pinot noir, Garnatxa.

Mitjanament sensibles:Garnatxa blanca.

Poc sensibles:Parellada, Merlot, Syrah, Xarello.

2.4.- Mtodes de lluita:Cal realitzar sempre tractaments preventius per cobrir els moments de mxima sensibilitat. Al ser un fong de desenvolupament extern es poden fer tractaments de tipus preventius i curatius. Els moments ms oportuns de fer els tractaments sn:Quan els brots tenen entre 15-20 cm. (F) Inici de floraci.(I) Quan el ram arriba a la mida de gra de psol. A inici de verolat (5-10%)

2.5.- Productes:Els productes utilitzats sn de dos tipus: 1.- SOFRE :Les dosis sn variables segons la riquesa i tipus de formulaci. La dosis ha utilitzar ha de ser menor a major temperatura i menor humitat ambiental. No s recomanable utilitzar en cultius destinats a conserves que hagin danar envasats en llauna. Algunes varietats dalbercoc, poma i pera sn sensibles, pel que s convenient fer alguna prova. No es poden mesclar amb olis ni amb productes de reacci alcalina. No es pot aplicar olis minerals durant els 21 dies anteriors o posteriors al tractament amb sofre. Les dosis recomanades sn per temperatures de 24C. Aquest es troba en el mercat en diferents formes:

SOFRE COLLOIDAL: Sn dispersions colloidals de sofre que es caracteritzen per:La seva extremada finesa, mxima dispersi dins el brou, estabilitat de la suspensi formada, gran adherncia al les fulles i elevada acci fungicida. Es presenta en forma de : lquid autoemulsionable, microgrnuls dispersables i pols mullable. Per aconseguir una suspensi ptima, s important utilitzar mquines amb agitador.

SOFRE MICRONITZAT: Procedeixen de sofres triturats.La separaci granulomtrica se realitza per aspiraci selectiva en corrent de gas inhert. Dosis: 20 30 kg/Ha. Sutilitza en tractaments directes en espolvoreig.

SOFRE MOLT: Procedeixen de sofres triturats.La separaci granulomtrica es realitza per tamitzat. Sutilitza en tractaments directes en espolvoreig. Dosis: 40 kg/Ha.

SOFRE SUBLIMAT: Flor de sofre i sobt per sublimaci i posterior condensaci.Elevat grau de puresa i la seva finura una vegada triturats s de 70-80CH.

SOFRE TRITURAT: Sofre premolt, delevat tamany (40 50CH), sutilitza com a correctors.

Sofre pols:Necessita temperatures altes per actuar. Comena a actuar a partir de 15C. A 34-35C produeix cremades en fulles i grans. Afavoreix el quallat del gra si saplica en floraci. T efecte de control dels cars: erinosi, aranya groga i vermella. Tractaments a partir del verolat pot afectar negativament en el vi. Persistncia del tractament: 5 10 dies Dosis orientatives:Tractament 10cm: 20 30 kg/Ha Tractament floraci: 30 40 kg/Ha Tractament post-floraci: 40 kg/Ha (depn temperatura)

Sofre mullable:No s tan afectiu com el pols, l'emissi de vapors s ms petita i no es distribueix tant b a l'interior de la planta. Per tal que sigui afectiu sha daugmentar la dosis recomanada a 10-12 kg/Ha. T lavantatge de poder-se combinar amb altres productes, en tractaments combinats. Pot ser til en zones i varietats poc sensibles a la cenrada. Persistncia del tractament: 15 20 dies (en cas de pluja 7 dies )

2.-Permanganat de potassa:Acci molt rpida. T poca persistncia i en accs pot provocar fitotoxicitat. Actua cremant el miceli del fong, ja que s un oxidant molt fort. s interessant utilitzar-lo a lhivern per netejar la fusta si shan tingut problemes de cenrada, lany anterior.Dosis: 300 500 gr/ Hl. Es pot afegir cal en pols (2Kg) per millorar la seva adherncia.

Tamb es pot utilitzar en vegetaci com tractament eradicant.Dosis: 125 gr/Hl. Sha de banyar b el cep. Un o dos dies desprs del tractament, sha de realitzar un tractament amb sofre o altre producte especfic.

2.5.1.-Fungicides anti-odi:ProductesSOFRE: Pols Mullable Permanganat de potassa

AcciVaporContacte Contacte

ActuaciPreventiva

Resist.NO

RecomanacionsNo tractar T>30C Dosis altes >7kg/Ha Neteja fusta - curatiu

CuratiuErradicant

NO

RESULTATS DELS ASSAIGS REALITZATS PER EL CONTROL DODI A ESPANYA D DELS PRODUCTES RCOMENATS PEL GRUP DE TREBALL DE LA VINYA 1995

MATERIES ACTIVESSOFRE MULLABLE SOFRE POLS PERMANGANAT POTASSIC 98%

EFICCIA MITJA55,37 76,00 66,05

3.- PODRIDURA GRISLa podridura gris, causada pel fong Botrytis cinerea, s un fong molt polfag, ja que pot afectar molts cultius, i saprfit, ja que es pot desenvolupar sobre fruits i vegetals morts. En vinya tamb pot afectar rams, fulles i sarments. Els atacs en fulles i sarments no tenen cap importncia econmica comparada amb els atacs en ram, que afecta tant en la qualitat com en la quantitat de la collita. Es considera que un 20% datac, comporta entre un 8 12% de prdua de pes pes. s una malaltia estesa per quasi b totes les vinyes darreu del mn en major o menor mesura, per aix en cada campanya la trobem en les nostres vinyes en ms o menys intensitat.

3.1.- BiologiaEl fong passa:lhivern sobre els sarments en forma desclerosi en la fusta vella del cep en forma de miceli als borrons.

A la primavera quan les condicions sn favorables:>10C 70-80% H.R.

s produeix la maduraci dels rgans de conservaci hivernals, donant lloc als conidis o espores que iniciaran la nova contaminaci.

Les espores sn transportades pel vent, i en condicions dhumitat o rosada (18 hores) i temperatura (15-20C) comena la contaminaci dels rgans verds del cep. Les conidies mantenen durant 30 dies el seu poder germinatiu i poden germinar entre 0-40C. El nmero de conidies que hi ha en laire s baix des de linici de la brotaci fins al verolat, durant la maduraci s mxim, i disminueix desprs de la colllita. Les conidies poden germinar i penetrar en els teixits directament, per si hi ha una ferida o obertura penetren amb molta ms facilitat. Durant el perode de quallat a verolat, si els grans no tenen ferides, s molt difcil que el fong hi penetri, ja que tenen una cera protectora que inhibeix la germinaci de les espores.

El moment ms sensible per a la contaminaci s des del verolat fins a la maduraci del ram, i molt especialment en aquest ltim estat, ja que el ram t el nivell ms alt de sucres, els quals sn la base dalimentaci del fong. El fong tamb es pot installar sobre les restes dels caputxons florals, i s per aix que la floraci es considera un moment sensible a la malaltia.

Una vegada les conidies han germinat, el miceli es desenvolupa a linterior de lrgan atacat, i desprs dhaver-lo destrut surt a lexterior, produint nous conidifors i conidies, que al principi sn de color blanc i ms tard es tornen grisos. Aix, es produeixen noves contaminacions durant el perode vegetatiu. A larribada de l'atardo, el fong comena a formar els seus rgans de conservaci.

3.2.- Circumstncies que lafavoreixen:Ferides produdes en els grans de ram: pedra, cenrada, lobesia, ... Les varietats de ram compacte, apinyat i pell fina, sn ms sensibles. Ex.: Macabeu, Carinyena, Chardonay, Garnatxa, Syrah, Chenin blanc,... Les boires, humitats relatives altes, rosades i pluges amb temperatures duns 20C. Les terres frtils, fondalades, sls argilosos, poc permeables i poc ventilades.

Desequilibris en ladobat nitrogenat. Els ceps baixos, de vegetaci espessa i rams junts, sn ms sensibles. Una soluci s emparrar els ceps, fer una poda i formaci equilibrada, esporgar i despampolar, per tal de facilitar laireig i millorar la penetraci dels tractaments dirigits al ram. Productes fungicides orgnics com: Mancoceb, Zineb i Maneb; que sutilitzen en la lluita contra el mldiu, sn estimulants de la vegetaci i poden afavorir la sensibilitat del ram a la botrytis. El coure que endureix els teixits t una acci lleugerament frenant.

3.3.- Smptomes i danys:La botrytis pot afectar qualsevol part verda de la vinya. En fulles es manifesta en forma de zones mortes entre les nerviacions principals de la fulla, amb aspecte de cremada. En brots joves, un atac intens de podrit pot ocasionar la seva prdua. En sarments, les taques agafen un color gris-terrs, quan aquests encara no estan agostats. Els empelts de lany poden tamb ser afectats pel fong, fet que provoca lassecament de la fusta empeltada.

En ram els smptomes en el perode de floraci quallat es manifesten en forma de taques marronoses. En alguns casos afecta al peduncle i provoca lassecament de les inflorescncies i del ram. En el perode de verolat verema els grans es recobreixen de floridura grisa i els rams es podreixen, donant lloc a prdues importants en quantitat i qualitat de la verema.

Els atacs de podridura gris poden ocasionar una prdua important de collita, i en el perode de verolat-verema provoca una prdua de qualitat dels vins a causa de:Augment de lacidesa voltil del vi. Disminuci del contingut en cid mlic i tartric. Increment dacetaldehid i glicerol. Increment del pH. Problemes en la fermentaci alcohlica i malolctica. Hiperoxidaci inicial a la fermentaci deguda a la tirosinasa i lacasa. Modificaci del contingut enzimtic provocant dificultats en el desfangat. Dificultats en la clarificaci degut a un augment dextrans i glucans. Degradaci dels components del vi, per la lacasa. Modificaci dels components aromtics del vi, ja que desapareix el carcter afruitat. Disminuci de la tiamina.

3.4.- Mtodes de seguiment del cicle:Actualment hi ha 3 mtodes prctics per lluitar contra el fong.1.-Mtode estndard: consisteix en realitzar quatre tractaments preventius, en els moments fenolgics ms sensibles a la infecci:A) caiguda de caputxons florals, a finals de floraci. El fong sinstalla amb facilitat sobre els residus de la floraci. B) abans del tancament del ram. El fong sintrodueix a linterior del ram i es fa difcil combatrel ms tard. C) durant el verolat. Els canvis qumics que es produeixen en el ram el fan sensible. D) 21 dies abans de collita. Laugment de sucres en el ram el fan molt sensible a latac del fong.

Lestratgia a seguir dependr molt del lloc on estigui situada la parcella, microclima, dest de la producci, fertilitat del sl, poda en verd i varietat. Per exemple, els rams ms compactes i de pell fina com: macabeu, carinyena, chardonnay, chenin blenc, etc., sn ms sensibles. A sa nostra zona, sembla que amb el tractament de final de floraci, tancament de ram i inici de verolat, es pot tenir una bona protecci.

2.- Mtode 15-15: consisteix en realitzar tractaments des de linici de floraci fins 21 dies abans de collir sempre que es doni un perode dhumectaci superior a 15 hores, juntament amb una temperatura igual o superior a 15C. Aquest programa de tractament no aconsegueix millorar el programa estndard a la nostra zona, ja que les condicions abans esmentades es donen molt sovint. 3.- Mtode E.P.I. (Estat Potencial dInfecci): s un model matemtic que quantifica la interacci entre clima, fong i planta, es pot calcular en cada moment el perill dinfecci, i determinar si s recomanable tractar o no. Aquest mtode per sha dadaptar a cada zona vitcola.

3.5.- Circumstncies que lafavoreixen.1.- Ferides, provocades per:Lobesia botrana (cuc del ram) Pedregades. Cenrada o odi Picades de gorrions. Grans de ram badats (excs dadob nitrogenat, excs de vigor,...)

2.-Condicions climtiques:Pluges. Boires Rosades Temperatures > 15C

3.-Sensibilitat varietal:Macabeo, Chardonnay, Chenin blanc, ... Garnatxa, Carinyena, Syrah,...

4.- Adobat, si sapliquen adobs amb excs de nitrogen provenint de:Adob mineral Purins Gallinasses

5.- Terreny:Sls argilosos Sls poc permeables Terrenys situats en fondalades Terrenys vora de torrents, siquis,etc.

6.- Sistema de formaci:Formaci en vas No aplicar podes en verd

7.-Fungicides: els ditiocarbamats que afavoreixen la vegetaci.Zineb Maneb Mancozeb

3.6.-Mesures preventives per a un bon control de Botrytis.Lestratgia a seguir sha de fer per a cada zona i varietat, i ser el viticultor el que la defineixi en la seva finca. Les mesures de protecci ms efectives sn la combinaci dels tractaments amb productes fungicides i mesures preventives com:Mesures preventives per evitar el desenvolupament de la malaltia: Controlar cenrada i cuc del ram. No abusar dels adobs nitrogenats. Realitzar podes equilibrades i podes en verd, per airejar el ram i facilitar lentrada dels productes fitosanitaris, sobretot en floraci i verolat.

Tenir cura de la sensibilitat varietal, situaci de la parcella i de les condicions climtiques. Utilitzar productes fungicides especfics, a les dosis correctes i banyant b el ram per les dues cares. Utilitzar maquinria de tractament en bones condicions i ben regulada.Broquets, revisar el desgast Pressi de treball, entre 5-15 bars. Volum daigua per hectrea Velocitat de treball, entre 4-6 km/h No tractar amb vent superior a 1,5 m/s Tractar b per les dues cares.

3.7.- Eficcia de lesporga en verd en la prevenci de la Botrytis.ESTRATGIA SEGUIDANo esporgat ni tractat Esporgat i no tractat Tractat cuc i no esporgat Tractat cuc i esporgat Tractat contra cuc i Botrytis (1) i esporgat Tractat contra cuc i Botrytis (2) i esporgat Tractat contra cuc i Botrytis (3) i esporgat Tractat contra cuc i Botrytis (4) i esporgat

1991-93% ATAC % REDUCCI

1994-96% ATAC % REDUCCI

1997-99% ATAC % REDUCCI

11,8 6,27 9,39 3,87 2,47 -

46,86 20,42 67,2 79,06 -

18,27 10,51 14,36 7,56 3,33 2,42 -

42,47 21,4 58,62 81,93 86,75 -

10,51 4,57 7,89 2,85 1,47 0,97 0,96

56,51 24,92 72,88 86,01 90,77 90,86

(1): A (Carbendazima 1 kg/Ha) BC (Vinclozolina 1,5 kg/Ha) (2): ABC (Procimidona a 1,25 kg/Ha)

(3): ABC (Pirimetanil 2 L / Ha) (4): ABC (Fenhexamid 1 kg / Ha)

3.8.- Fungicides anti-botrytisProductesNaturals: Argila, Bentonita Ftalamides: Ftalamides: Folpet Metil sulfenimides: sulfenimides: Diclofluanida Benzimidazols: Benomil, Benzimidazols: Benomil, Carbendazima, Metil-tiofanat Carbendazima, MetilImides Ccliques: Iprodiona, cliques: Iprodiona, Procimidona, Vinclozolina Procimidona, Anilinopirimidines: Anilinopirimidines: Ciprodinil, Pirimetanil Ciprodinil, Fenil pirrolines: Fludioxonil pirrolines: Hidroxianilides: Fenhexamid Hidroxianilides: Piridinamides: Fluazinam Piridinamides: Biolgics: Trichoderma viridi, Trichoderma berzianum viridi,

AcciContacte Contacte Contacte/ Penetrant Contacte/ Lleug.Sistmic Lleug.Sist Contact/ Sist / Contact/ Penet Sist./ Contacte Sist./ Sist.Translam. Sist.Translam. Contacte Contacte Contacte Contacte

ActuaciPreventiva Preventiva Preventiva Preventiva Preventiva/ Lleug. Cur. Lleug. Cur. Preventiva Preventiva Preventiva Preventiva Preventiva

Resist.NO SI SI SI SI SI SI SI SI NO

Eficcia+ ++ ++ ++ +++ +++ +++ +++ +++ ?

RecomenacionsNoms amb poca Nom pressi de malaltia pressi Noms fins al verolat Nom Noms fins al verolat Nom

Inhibeix acci de la acci lacassa

Impedeix germinaci germinaci de les espores Barreja de diferents trichoderma