PRINCIPALS PLAGUES I

MALALTIES DE LA

VINYA

JORNADES TÈCNIQUES DE VINYA 2.007

EN AGRICULTURA ECOLÒGICA

1.- MÍLDIU:

1.1.-Història:

– Malaltia produïda per un fong de la família dels oomicets.

• És un fong de desenvolupament intern, anomenat Plasmophara viticola, que pot afectar qualsevol part verda de la planta.

– Introduït a França cap a 1878, procedent d’Amèrica. A Espanya va aparèixer per primera vegada a Catalunya al 1880.

1.2.-Biologia:

– Passa l’hivern en forma de Oospores, que és la seva forma sexual de propagació.

– A la primavera, quan es donen les condicions següents:

» Terreny humit

» Temperatura > 12ºC

– Les Oospores germinen i donen lloc als macroconidis, els quals contenen al seu extrem uns sacs plens de Zoospores (forma asexual) que són mòbils i donaran lloc a la contaminacióprimària, sempre condicionada a:

• Pluja ≥ 10 mm• Vinya ≥ 10 cm

– Aquesta contaminació 1ª després d’un període d’incubació, dóna lloc a una taca groga que es correspon amb un borrissol blanc a la part inferior, són els Conidiòfors que contenen conidis amb Zoospores.

–El temps comprés entre la germinació de les zoosopores i la sortida de taques, se l’anomena cicle, i pot durar entre 7 – 14 dies.

–El cicle es pot repetir durant la campanya depenent de les pluges i temperatures, donant lloc a successives contaminacions secundàries.

20-2119-2018-1917-1816-1715-1614-15

789

10111214

Tm durant el cicle (ºC)

Duració d’un cicle (<75%HR) (dies)

• Al final de la vegetació, el míldiu apareix sobre les fulles velles en forma de quadrícula o mosaic. En aquest mosaic hi ha els ous d’hivern o Oospores, que són els òrgans de conservació del fong.

1.3.-Influència dels factors externs:

• Contaminació 1ria:– Oospores madures– Brots 10cm.– Pluja >10 mm (1-2 dies)– Temperatura mitja 12ºC

• Contaminació 2ria:– Presència de Conidies– Aigua líquida (pluja o rosada

superior 2 hores)

• La humitat és bàsica per la maduracióde les Oospores, però també la Tª, ja que una T<12ºC no les deixa madurar i una T>30ºC no deixa germinar les Conidies.

• Una llaurada al voltant de la floraciópot afavorir l’atac del fong.

1.4.- Símptomes i danys:

• Pot afectar qualsevol part verda del cep:– Fulles– Raïm– Sarment

• Fulles:– Taca d’oli, anvers– Borrisol blanc, revers– Taques en forma de

mosaic– Defoliació prematura

•Raïm:–En el moment pròxim a la

floració, l’atac es manifesta per la curvatura en forma “S”, el raquis es torna color xocolata i apareix es borrissol blanc. En aquest moment és quan pot provocar pèrdues importants de collita.

–En grans mida pèsol, el fong no pot travessar la pell el gra es torna marro, i s’asseca.

–A partir del verolat ja no pot afectar el raïm, només apareix a les fulles.

• Sarment:

– Necrossis del sarment, moltes vegades a la zona d’un nus, provocant la posterior rompuda del sarment

– Mal agostament de la fusta.

1.5.- Circumstàncies que afavoreixen la malaltia:

• Les primaveres plujoses, amb boires, rosades i temperatures suaus.

• Les vinyes vigoroses i situades en terrenys fèrtils, humits i poca ventilació, per exemple una vinya orientada est-oest.

• Un adobat desequilibrat amb excés de nitrogen.

• Les labors de cultiu amb sòl humit, i en períodes propensos al desenvolupament de la malaltia.

• El despuntat tardà (juliol-agost) provoca la sortida de rebrots que són sensibles al míldiu.

1.6.- Mètode pràctic pel seguiment del cicle:

• Per fer un seguiment de l’evolució del fong, és necessari conèixer diàriament el següent:

– T m (ºC)– Hr m (%)– Humectació de les fulles (hores)– Pluja (mm)

• Els aparells utilitzats per les mesures poden ser estacions automàtiques, o instruments meteorològics com: termòmetre de màxima i mínima, psicròmetre, humectògraf i el pluviòmetre.

• Un altra part imprescindible del seguiment, és la col·laboració dels viticultors en la localització de la contaminació 1ria de tota una àrea geogràfica concreta, comarca o municipi.

• Amb totes aquestes dades es fan els càlculs per fer el seguiment dels diferents cicles.

• El càlcul de cada suposat cicle, s’inicia al dia següent d’existir condicions favorables, i s’acaba quan s’arriba al 100% de desenvolupament acumulat.

• La duració del cicle, es segueix amb la taula creada per Goidanich, que proporciona el % de desenvolupament diari del fong a partir de la Tm i l’Hrm diària.

• Quan s’arriba al 100% s’ha de comprovar l’aparició de taques en camp, per començar a calcular les posteriors contaminacions 2aries que són les que veritablement s’han d’evitar i per tant s’ha de tractar per evitar que apareguin.

16,655825,420

16,64825,319

100,716,64327,018

84,117,725324,217

Recomenar tractam.67,516,644427,316

49,816,64425,315

32,216,64126,814

16,616,615227,213

Altres taques16,675027,012

Recomenar tractam.16,63825,711

1a taca111,216,63126,510

94,617,014724,69

77,618,175523,48

59,516,3126421,67

43,215,34,2167220,96

27,914,51,8187320,25

13,413,41,8166919,44

14,334,9208917,53

18,10,64923,52

Terreny humit164821,51

Observacions2aria1ariaDesv.(%)P (mm)Humec.(h)HRm(%)Tm (ºC)Dia

TAULA DE CÀLCUL DE CONTAMINACIONS DE MÍLDIU ( GOIDA NICH)

• Les contaminacions primàries, solen apareixen normalment en zones propenses al míldiu (fondos, devora un torrent, etc.), sempre molt relacionades amb la humitat.

• És molt important la col·laboració dels viticultors per la localització d’aquesta contaminació primària, ja que és la que dona la veu d'alerta en cas de posteriors pluges.

• Els anys amb hiverns i primaveres plujoses són les més perilloses per les infeccions de míldiu.

• Hi ha una fórmula matemàtica que tenint en compte les dades de: Pluja, Temperatura m i Humitat Relativa m, dels mesos d’hivern d’una sèrie llarga d’anys (30 anys), permet donar una idea de la predisposició del míldiu a donar lloc a una contaminació primària, i per tant, a també a unes infeccions posteriors a la primavera.

1.7.- Estratègia i mitjans de protecció:

• L’estratègia és tractar el moment oportú per tal d’evitar que la zoòspora del fong germini i s’instal·li a la fulla.

• La lluita és preventiva, a base de productes amb coure (hidròxid de coure, oxiclorur de coure, sulfat de coure o òxid cuprós). Sempre el més interessant és utilitzar els productes de forma preventiva.

• Per tal de saber en quin moment de desenvolupament es troba el fong, cal seguir la informació donada per les Estacions d’Avisos del Servei de Sanitat Vegetal o d’A.D.V.

• Els avisos sempre es donen al 70-80% de desenvolupament del fong, ja que s’ha de tractar abans del 100%.

• Segons l’any, encara que no es donin condicions favorables, és interessant fer un tractament als voltants de la floració, ja que el període floració-quallat és el més sensible.

• També, encara que no afecti directament al raïm, s’han d’evitar els atacs tardans, ja que provoquen una caiguda prematura de fulles i això pot afectar a la graduació alcohòlica del raïm i la pèrdua de reserves per l’hivern.

• Per realitzar el primer tractament de míldiu, normalment, cal esperar que surti la primera taca a la comarca o zona, i que es donin unes posteriors condicions favorables per llavors sí, actuar per evitar una contaminació secundària.

• Les pràctiques culturals i de maneig del cultiu són molt importants, com són: treure cavalls perquè no deixen entrar sol a les parts baixes, vigilar l’aireació del raïm i fulles, evitar els excessos de vigor, evitar llaurar la terra en èpoques de perill, plantar varietats sensibles en llocs propensos a la malaltia,...

• És molt important a part de realitzar el tractament en el moment oportú, tenir la maquinària de tractament regulada per tal de mullar correctament la vegetació.

1.8.- PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PRODUCTES:

NORisc a resistències

Des de verolat fins a recol·leccióÈpoca aconsellable

NOAntiesporulant : (Impedeix la formació d’òrgans contaminants del fong)

NOAcció erradicant : (Assecament de taques)

NOAcció parada Stop : (Pot detenir el desenvolupament del fong després que hagi penetrat dins la planta)

SIAcció Preventiva : (Inhibeix el fong abans que penetri a la planta)

7 – 10 diesPersistència

Són rentats per pluja superior a 10 litres, el Cu no es destrueix i es va acumulant al sòl

Rentat per pluja

NOProtecció dels òrgans formats després del tract.

NOMoviment dins la planta

NOPenetració en la planta

ORGANO-CÚPRICS

2.- OÏDI:

2.1.- Història:

– És una malaltia produïda per un fong de la família dels oïdis.

• És un fong de desenvolupament extern i pot atacar qualsevol part verda de la planta, el seu nom és Uncinula necator.

– És la primera malaltia important importada d’Amèrica del Nord. Va arribar a G.B. al 1845, i al 1852 ja estaven infectades totes les vinyes d’Europa. A Espanya va entrar al 1851.

2.2.- Biologia:

– El fong passa l’hivern en forma de miceli al damunt dels borrons, però també pot fer-ho en forma de periteques o cleistotecis en fulles i sarments.

– En el moment de la brotació de la vinya, el fong inicia el seu desenvolupament, ja que es quan es solen donar les condicions climàtiques favorables.

– Quan el miceli és adult, amb condicions favorables, comença la reproducció asexual amb la formació de conidis. Aquests són transportats pel vent a altres parts de la vinya, provocant contaminacions primàries que es desenvoluparan si hi ha condicions favorables. Així es pot iniciar un cicle de contaminacions que durarà tot el període vegetatiu de la vinya, que serà més intens com més favorables siguin les condicions climàtiques.

– El miceli es localitza a l’exterior dels teixits vegetals, al contrari del míldiu que és interior.

– La temperatura, la humitat i la insolació, són els factors que condicionen el desenvolupament de la cenrada.

– Les espores del fong no necessiten aigua líquida per germinar, sinó humitats relatives a partir del 25%. Les humitats relatives altes, afavoreixen les contaminacions contínues, però les pluges fortes i tempestuoses, frenen el seu desenvolupament.

– La temperatura és el factor més important, ja que inicia el seu desenvolupament a partir de 15ºC, té l’òptim entre 25-28ºC, s’atura a 35ºC i mor a més de 40ºC.

– Les vinyes situades en llocs ombrívols, terrenys pesats i amb molta vegetació, són els més sensibles.

2.3.- Símptomes i danys:

• Les fulles atacades s’enrotllen cap amunt, i a la superfície es pot observar una pols de color cendra, i unes taques grogues.

• Els sarments infectats abans de l’agostament, presenten taques terroses, que més tard es tornen de color grana.

• Els grans de raïm es queden coberts de polsim de color cendra i es clivellen. Un atac fort abans del verolat pot ocasionar la pèrdua total de collita.

• Els sarments conserven el fong en forma de periteques, molt visible a l’hivern. Per això, és important que en agafar fusta per empeltar estigui neta, ja que pel contrari apareixerà la malaltia ràpidament en la nova plantació.

• Sensibilitat varietal:– Molt sensibles:

• Carinyena, Chardonay, Chenin blanc, Riesling, Savignon blanc, Malvasia, Moscatell.

– Sensibles:• Macabeu, Cabernet sauvignon, Ull de llebre, Pinot

noir, Garnatxa.

– Mitjanament sensibles:• Garnatxa blanca.

– Poc sensibles:• Parellada, Merlot, Syrah, Xarel·lo.

2.4.- Mètodes de lluita:

• Cal realitzar sempre tractaments preventius per cobrir els moments de màxima sensibilitat. Al ser un fong de desenvolupament extern es poden fer tractaments de tipus preventius i curatius.

• Els moments més oportuns de fer els tractaments són:– Quan els brots tenen entre 15-20 cm. (F)– Inici de floració.(I)– Quan el raïm arriba a la mida de gra de

pèsol.– A inici de verolat (5-10%)

2.5.- Productes:• Els productes utilitzats són de dos tipus:

– 1.- SOFRE :• Les dosis són variables segons la riquesa i tipus de formulació.• La dosis ha utilitzar ha de ser menor a major temperatura i menor

humitat ambiental.• No és recomanable utilitzar en cultius destinats a conserves que

hagin d’anar envasats en llauna.• Algunes varietats d’albercoc, poma i pera són sensibles, pel que

és convenient fer alguna prova.• No es poden mesclar amb olis ni amb productes de reacció

alcalina.• No es pot aplicar olis minerals durant els 21 dies anteriors o

posteriors al tractament amb sofre.• Les dosis recomanades són per temperatures de 24ºC.• Aquest es troba en el mercat en diferents formes:

– SOFRE COL·LOIDAL: Són dispersions col·loidals de sofre que es caracteritzen per:

• La seva extremada finesa, màxima dispersió dins el brou, estabilitat de la suspensió formada, gran adherència al les fulles i elevada acció fungicida.

• Es presenta en forma de : líquid autoemulsionable, microgrànulsdispersables i pols mullable.

• Per aconseguir una suspensió òptima, és important utilitzar màquines amb agitador.

– SOFRE MICRONITZAT: Procedeixen de sofres triturats.

• La separació granulomètrica se realitza per aspiració selectiva en corrent de gas inhert.

• Dosis: 20 – 30 kg/Ha.• S’utilitza en tractaments directes en espolvoreig.

– SOFRE MOLT: Procedeixen de sofres triturats.

• La separació granulomètrica es realitza per tamitzat.• S’utilitza en tractaments directes en espolvoreig.• Dosis: 40 kg/Ha.

– SOFRE SUBLIMAT: Flor de sofre i s’obté per sublimaciói posterior condensació.

• Elevat grau de puresa i la seva finura una vegada triturats és de 70-80ºCH.

– SOFRE TRITURAT: Sofre premolt, d’elevat tamany (40 – 50ºCH), s’utilitza com a correctors.

– Sofre pols:• Necessita temperatures altes per actuar.• Comença a actuar a partir de 15ºC.• A 34-35ºC produeix cremades en fulles i grans.• Afavoreix el quallat del gra si s’aplica en floració.• Té efecte de control dels àcars: erinosi, aranya groga

i vermella.• Tractaments a partir del verolat pot afectar

negativament en el vi.• Persistència del tractament: 5 – 10 dies• Dosis orientatives:

– Tractament 10cm: 20 – 30 kg/Ha– Tractament floració: 30 – 40 kg/Ha– Tractament post-floració: 40 kg/Ha (depèn temperatura)

– Sofre mullable:

• No és tan afectiu com el pols, l'emissió de vapors és més petita i no es distribueix tant bé a l'interior de la planta.

• Per tal que sigui afectiu s’ha d’augmentar la dosis recomanada a 10-12 kg/Ha.

• Té l’avantatge de poder-se combinar amb altres productes, en tractaments combinats.

• Pot ser útil en zones i varietats poc sensibles a la cenrada.

• Persistència del tractament: 15 – 20 dies (en cas de pluja 7 dies )

• 2.-Permanganat de potassa:• Acció molt ràpida.• Té poca persistència i en accés pot provocar

fitotoxicitat.• Actua cremant el miceli del fong, ja que és un oxidant

molt fort.• És interessant utilitzar-lo a l’hivern per netejar la fusta

si s’han tingut problemes de cenrada, l’any anterior.– Dosis: 300 – 500 gr/ Hl. Es pot afegir calç en pols (2Kg) per

millorar la seva adherència.

• També es pot utilitzar en vegetació com tractament eradicant.

– Dosis: 125 gr/Hl. S’ha de banyar bé el cep. Un o dos dies després del tractament, s’ha de realitzar un tractament amb sofre o altre producte específic.

2.5.1.-Fungicides anti-oïdi:

Neteja fusta - curatiuNOCuratiu-Erradicant

ContactePermanganat de potassa

No tractar T>30ºCDosis altes >7kg/Ha

NOPreventivaVapor-Contacte

SOFRE: PolsMullable

RecomanacionsResist.ActuacióAccióProductes

66,05PERMANGANAT POTASSIC 98%

76,00SOFRE POLS

55,37SOFRE MULLABLE

EFICÀCIA MITJAMATERIES ACTIVES

RESULTATS DELS ASSAIGS REALITZATS PER EL CONTROL D’ OÏDI A ESPANYA DELS PRODUCTES RCOMENATS PEL GRUP DE TREBALL DE LA VINYA 1995

3.- PODRIDURA GRIS

• La podridura gris, causada pel fong Botrytis cinerea, és un fong molt polífag, ja que pot afectar molts cultius, i sapròfit, ja que es potdesenvolupar sobre fruits i vegetals morts. En vinya també pot afectar raïms, fulles i sarments.

• Els atacs en fulles i sarments no tenen cap importància econòmica comparada amb els atacs en raïm, que afecta tant en la qualitat com en la quantitat de la collita.

• Es considera que un 20% d’atac, comporta entre un 8 – 12% de pèrdua de pes pes.

• És una malaltia estesa per quasi bé totes les vinyes d’arreu del món en major o menor mesura, per això en cada campanya la trobem en les nostres vinyes en més o menys intensitat.

3.1.- Biologia

• El fong passa:– l’hivern sobre els sarments en forma

d’esclerosi en la fusta vella del cep– en forma de miceli als borrons.

• A la primavera quan les condicions són favorables:

• >10ºC• 70-80% H.R.

és produeix la maduració dels òrgans de conservació hivernals, donant lloc als conidis o espores que iniciaran la nova contaminació.

• Les espores són transportades pel vent, i en condicions d’humitat o rosada (18 hores) i temperatura (15-20ºC) comença la contaminació dels òrgans verds del cep.

• Les conidies mantenen durant 30 dies el seu poder germinatiu i poden germinar entre 0-40ºC.

• El número de conidies que hi ha en l’aire és baix des de l’inici de la brotació fins al verolat, durant la maduracióés màxim, i disminueix després de la colllita.

• Les conidies poden germinar i penetrar en els teixits directament, però si hi ha una ferida o obertura penetren amb molta més facilitat.

• Durant el període de quallat a verolat, si els grans no tenen ferides, és molt difícil que el fong hi penetri, ja que tenen una cera protectora que inhibeix la germinació de les espores.

• El moment més sensible per a la contaminació és des del verolat fins a la maduració del raïm, i molt especialment en aquest últim estat, ja que el raïm té el nivell més alt de sucres, els quals són la base d’alimentació del fong.

• El fong també es pot instal·lar sobre les restes dels caputxons florals, i és per això que la floració es considera un moment sensible a la malaltia.

• Una vegada les conidies han germinat, el miceli es desenvolupa a l’interior de l’òrgan atacat, i després d’haver-lo destruït surt a l’exterior, produint nous conidiòfors i conidies, que al principi són de color blanc i més tard es tornen grisos. Així, es produeixen noves contaminacions durant el període vegetatiu.

• A l’arribada de l'atardo, el fong comença a formar els seus òrgans de conservació.

3.2.- Circumstàncies que l’afavoreixen:

• Ferides produïdes en els grans de raïm: pedra, cenrada, lobesia, ...

• Les varietats de raïm compacte, apinyat i pell fina, són més sensibles. Ex.: Macabeu, Carinyena, Chardonay, Garnatxa, Syrah, Chenin blanc,...

• Les boires, humitats relatives altes, rosades i pluges amb temperatures d’uns 20ºC.

• Les terres fèrtils, fondalades, sòls argilosos, poc permeables i poc ventilades.

• Desequilibris en l’adobat nitrogenat.• Els ceps baixos, de vegetació espessa

i raïms junts, són més sensibles. Una solució és emparrar els ceps, fer una poda i formació equilibrada, esporgar i despampolar, per tal de facilitar l’aireig i millorar la penetració dels tractaments dirigits al raïm.

• Productes fungicides orgànics com: Mancoceb, Zineb i Maneb; que s’utilitzen en la lluita contra el míldiu, són estimulants de la vegetació i poden afavorir la sensibilitat del raïm a la botrytis. El coure que endureix els teixits té una acció lleugerament frenant.

3.3.- Símptomes i danys:

• La botrytis pot afectar qualsevol part verda de la vinya.• En fulles es manifesta en forma de zones mortes entre

les nerviacions principals de la fulla, amb aspecte de cremada.

• En brots joves, un atac intens de podrit pot ocasionar la seva pèrdua.

• En sarments, les taques agafen un color gris-terrós, quan aquests encara no estan agostats.

• Els empelts de l’any poden també ser afectats pel fong, fet que provoca l’assecament de la fusta empeltada.

• En raïm els símptomes en el període de floració quallat es manifesten en forma de taques marronoses. En alguns casos afecta al peduncle i provoca l’assecament de les inflorescències i del raïm. En el període de verolat verema els grans es recobreixen de floridura grisa i els raïms es podreixen, donant lloc a pèrdues importants en quantitat i qualitat de la verema.

• Els atacs de podridura gris poden ocasionar una pèrdua important de collita, i en el període de verolat-verema provoca una pèrdua de qualitat dels vins a causa de:

– Augment de l’acidesa volàtil del vi.– Disminució del contingut en àcid màlic i tartàric.– Increment d’acetaldehid i glicerol.– Increment del pH.– Problemes en la fermentació alcohòlica i malolàctica.– Hiperoxidació inicial a la fermentació deguda a la tirosinasa i lacasa.– Modificació del contingut enzimàtic provocant dificultats en el desfangat.– Dificultats en la clarificació degut a un augment d’extrans i glucans.– Degradació dels components del vi, per la lacasa.– Modificació dels components aromàtics del vi, ja que desapareix el caràcter afruitat.– Disminució de la tiamina.

3.4.- Mètodes de seguiment del cicle:

• Actualment hi ha 3 mètodes pràctics per lluitar contra el fong.

– 1.-Mètode estàndard: consisteix en realitzar quatre tractaments preventius, en els moments fenològics més sensibles a la infecció:

• A) caiguda de caputxons florals, a finals de floració. El fong s’instal·la amb facilitat sobre els residus de la floració.

• B) abans del tancament del raïm. El fong s’introdueix a l’interior del raïm i es fa difícil combatre’l més tard.

• C) durant el verolat. Els canvis químics que es produeixen en el raïm el fan sensible.

• D) 21 dies abans de collita. L’augment de sucres en el raïm el fan molt sensible a l’atac del fong.

• L’estratègia a seguir dependrà molt del lloc on estigui situada la parcel·la, microclima, destí de la producció, fertilitat del sòl, poda en verd i varietat. Per exemple, els raïms més compactes i de pell fina com: macabeu, carinyena, chardonnay, chenin blenc, etc., són més sensibles.

• A sa nostra zona, sembla que amb el tractament de final de floració, tancament de raïm i inici de verolat, es pot tenir una bona protecció.

– 2.- Mètode 15-15: consisteix en realitzar tractaments des de l’inici de floració fins 21 dies abans de collir sempre que es doni un període d’humectació superior a 15 hores, juntament amb una temperatura igual o superior a 15ºC. Aquest programa de tractament no aconsegueix millorar el programa estàndard a la nostra zona, ja que les condicions abans esmentades es donen molt sovint.

– 3.- Mètode E.P.I. (Estat Potencial d’Infecció): és un model matemàtic que quantifica la interacció entre clima, fong i planta, es pot calcular en cada moment el perill d’infecció, i determinar si és recomanable tractar o no. Aquest mètode però s’ha d’adaptar a cada zona vitícola.

3.5.- Circumstàncies que l’afavoreixen.

• 1.- Ferides , provocades per:– Lobesia botrana (cuc del raïm)– Pedregades.– Cenrada o oïdi– Picades de gorrions.– Grans de raïm badats (excés d’adob nitrogenat, excés de

vigor,...)• 2.-Condicions climàtiques :

– Pluges.– Boires– Rosades– Temperatures > 15ºC

• 3.-Sensibilitat varietal :– Macabeo, Chardonnay, Chenin blanc, ...– Garnatxa, Carinyena, Syrah,...

• 4.- Adobat , si s’apliquen adobs amb excés de nitrogen provenint de:– Adob mineral– Purins– Gallinasses

• 5.- Terreny :– Sòls argilosos– Sòls poc permeables– Terrenys situats en fondalades– Terrenys vora de torrents, siquis,etc.

• 6.- Sistema de formació :– Formació en vas– No aplicar podes en verd

• 7.-Fungicides : els ditiocarbamats que afavoreixen la vegetació.– Zineb– Maneb– Mancozeb

3.6.-Mesures preventives per a un bon control de Botrytis.

• L’estratègia a seguir s’ha de fer per a cada zona i varietat, i serà el viticultor el que la defineixi en la seva finca.

• Les mesures de protecció més efectives són la combinació dels tractaments amb productes fungicides i mesures preventives com:– Mesures preventives per evitar el desenvolupament de la

malaltia:• Controlar cenrada i cuc del raïm.• No abusar dels adobs nitrogenats.• Realitzar podes equilibrades i podes en verd, per airejar el

raïm i facilitar l’entrada dels productes fitosanitaris, sobretot en floració i verolat.

– Tenir cura de la sensibilitat varietal, situació de la parcel·la i de les condicions climàtiques.

– Utilitzar productes fungicides específics, a les dosis correctes i banyant bé el raïm per les dues cares.

– Utilitzar maquinària de tractament en bones condicions i ben regulada.

• Broquets, revisar el desgast• Pressió de treball, entre 5-15 bars.• Volum d’aigua per hectàrea• Velocitat de treball, entre 4-6 km/h• No tractar amb vent superior a 1,5 m/s• Tractar bé per les dues cares.

3.7.- Eficàcia de l’esporga en verd en la prevencióde la Botrytis.

90,770,9786,752,42--Tractat contra cuc i Botrytis (3) i esporgat

% REDUCCIÓ% ATAC

-

-

2,47

3,87

9,39

6,27

11,8

1991-93

Tractat contra cuc i Botrytis (4) i esporgat

Tractat contra cuc i Botrytis (2) i esporgat

Tractat contra cuc i Botrytis (1) i esporgat

Tractat cuc i esporgat

Tractat cuc i no esporgat

Esporgat i no tractat

No esporgat ni tractat

ESTRATÈGIASEGUIDA % REDUCCIÓ% ATAC% REDUCCIÓ% ATAC

(1): A (Carbendazima 1 kg/Ha) BC (Vinclozolina 1,5 kg/Ha) (3): ABC (Pirimetanil 2 L / Ha)(2): ABC (Procimidona a 1,25 kg/Ha) (4): ABC (Fenhexamid 1 kg / Ha)

90,860,96---

86,011,4781,933,33-

----79,06

72,882,8558,627,5667,2

24,927,8921,414,3620,42

56,514,5742,4710,5146,86

-10,51-18,27-

1997-991994-96

3.8.- Fungicides anti-botrytis

Barreja de diferents trichoderma

?NOPreventivaContacteBiològics: Trichodermaviridi, Trichoderma berzianum

Impedeix germinacióde les espores

+++SIPreventivaContactePiridinamides: Fluazinam

+++SIPreventivaContacteHidroxianilides: Fenhexamid

+++SIPreventivaContacteFenil pirrolines: Fludioxonil

Inhibeix acció de la lacassa

+++SIPreventivaSist./ Contacte Sist.Translam.

Anilinopirimidines:Ciprodinil, Pirimetanil

+++SIPreventiva/ Lleug. Cur.

Contact/ Sist / Penet

Imides Cícliques : Iprodiona, Procimidona, Vinclozolina

++SIPreventivaContacte/ Lleug.Sistèmic

Benzimidazols: Benomil, Carbendazima, Metil-tiofanat

Només fins al verolat++SIPreventivaContacte/ Penetrant

Metil sulfenimides:Diclofluanida

Només fins al verolat++SIPreventivaContacteFtalamides:Folpet

Només amb poca pressió de malaltia

+NOPreventivaContacteNaturals:Argila, Bentonita

RecomenacionsEficàciaResist.ActuacióAccióProductes