Plaça de l’Ajuntament, 1 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA Telèfon 93 635 64 00 Fax: 93 635 64 14 stabarca@stabarca.com

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ DE SANT ANDREU DE LA BARCA ORDENANCES RECOPILADES Aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona en sessió 8 d’abril de 1981 i acordada la seva execució en data 28 d’octubre de 1981.

2

ÍNDEX TÍTOL PRELIMINAR Articles 1 a 3 TÍTOL PRIMER: DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL CAPÍTOL I:

Articles 4 a 19: INTERVENCIÓ DE L’EDIFICACIÓ

CAPÍTOL II:

URBANITZACIÓ I PARCEL·LACIÓ Articles 20 a 25: Normativa Articles 26 a 45: Infrastructures

CAPÍTOL III:

ORDENANCES D’EDIFICACIÓ Articles 46 a 53: Alineacions i rasants Articles 54 a 56: Cossos sortints de façana Articles 57 a 65: Altures Articles 66 a 70: Superfície edificable Articles 71 a 77: Patis

CAPÍTOL IV:

CONDICIONS D’HABITABILITAT I HIGIENE Articles 78 a 93 bis: Habitatges Articles 94 a 97: Comerços i oficines Article 98: Indústries

CAPÍTOL V:

Articles 99 a 105: CONDICIONS ESTÈTIQUES

CAPÍTOL VI:

Articles 106 a 118: CONDICIONS D’ÚS

CAPÍTOL VII:

Articles 119 a 135: EDIFICIS RUÏNOSOS, ENDERROCS, EXCAVACIONS I EDIFICIS FORA D’ORDENACIÓ

CAPÍTOL VIIII:

Articles 136 a 175: APARCAMENTS A EDIFICIS PARTICULARS

CAPÍTOL IX: Articles 176 a 202:

3

CONDICIONS QUE HAN DE REUNIR ELS EDIFICIS EN RELACIÓ AMB LA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES

CAPÍTOL X:

Articles 203 a 221: REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

4

TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Les presents ordenances són d’aplicació a tot el terme municipal de Sant Andreu de la Barca. Article 2. Quant a l’aplicació de les presents ordenances, per a les condicions o actuacions que no s’hi expressen, regeix allò indicat a la Llei de règim del sòl i ordenació urbana de 2 de maig de 1975, text refós de 9 d’abril de 1976, Reglament de serveis de les corporacions locals de 17 de juny de 1955, Llei de règim local, Reglament d’activitats molestes, nocives, insalubres i perilloses de 30 de novembre de 1961, i altra legislació d’aplicació. Article 3. Cas que hi hagi dubte pel que fa a la interpretació de les presents ordenances, s’ha d’aplicar sempre la més restrictiva. TÍTOL PRIMER: DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL CAPÍTOL PRIMER: INTERVENCIÓ A L'EDIFICACIÓ. Article 4: Llicència municipal. Es requereix llicència municipal prèvia per a l'execució de tota classe d'obres, bé siguin de nova planta, ampliació, reforma o reparacions tant en l'aspecte exterior com en l'interior. Per efectuar parcel·lacions o reparcel·lacions urbanes i moviments de terres també és necessària la corresponent llicència municipal. Tota ocupació temporal de la via pública necessita també una llicència prèvia i el pagament dels drets establerts. Quan es tracti de l'ús privatiu permanent de la via pública es necessita concessió administrativa, que s’ha de tramitar d'acord amb les normes compreses als articles i concordants del Reglament de serveis de les corporacions locals i altres disposicions pertinents. No es poden fer obertures de rases a la via pública sense prèvia autorització de l’Alcaldia i sense el pagament previ dels drets de llicència que estiguessin establerts i la constitució d’una fiança que respongui de l’import de les obres de reparació que siguin necessàries. Les inscripcions, anuncis, rètols, marquesines, fanals i qualssevol altres objectes de propietat privada, que donin a la via pública, requereixen igualment el corresponent permís municipal, que es concedirà després d’haver-ne examinat les característiques, segons projecte que ha de presentar-se i que requereix el pagament dels drets corresponents.

5

Les conduccions d’aigua, gas i electricitat que s’hagin de tendir a la via pública o subsòl d’aquesta, així com la instal·lació a la mateixa via pública de pals, cadiretes (palomillas), caixes d’ancoratge i de distribució, requereix una llicència municipal prèvia. Aquestes conduccions han de sotmetre’s, pel que fa a condicions tècniques i de policia, als reglaments i altres preceptes en vigor i, si no n’hi ha, a les condicions que es disposessin. Article 5: Procediments 1. Per tal d’obtenir l’esmentada llicència, el peticionari ha de sol·licitar-la mitjançant una instància a la Secretaria Municipal i manifestar al mateix temps el tipus d’obra que vol realitzar i el lloc en què s’ha de dur a terme. Quan, a causa de la naturalesa de les obres per realitzar, sigui necessària la presentació de projecte o calgui direcció tècnica d’obra, s’han d’acompanyar els documents precisos signats per facultatius legalment competents i visats per l’organisme oficial corresponent. Aquests documents han d’anar signats també pel peticionari. 2. Quan dels informes dels Serveis Tècnics Municipals o dels organismes que haguessin d’informar sobre la petició de llicències, es desprengués que en el projecte hi ha deficiències que es poden esmenar, es notificarà aquest fet al peticionari i es fixarà un termini perquè les pugui corregir. 3. Un cop corregides, si escau, les deficiències en el pla concedit, s’atorgarà la llicència i, si no s’haguessin corregit, quedarà denegada per silenci administratiu. 4. El peticionari de la llicència ha de fer constar, si escau, a l’expedient, la conformitat amb les condicions sota les quals aquella s’atorgui, les quals s’han de fer constar al document en el qual es contingui o notifiqui l’esmentada llicència, al qual s’ha d’acompanyar, per a la devolució a l’interessat, un exemplar del projecte presentat, amb la conformitat del facultatiu i el segell de l’Ajuntament. 5. L’interessat ha de fer constar també a l’expedient el nom del facultatiu director de les obres sempre que no es tracti del mateix redactor del projecte, i ha de lliurar en aquest supòsit un nou full d’encàrrec degudament visat pel col·legi oficial respectiu. El promotor, abans de començar l’obra, ha d’avisar el facultatiu tècnic per tal que pugui assumir-ne la direcció. Article 6: Documentació 1. Del projecte tècnic a què es refereix l’article anterior, a efectes municipals, s’han de presentar dos exemplars. Quan l’edificació estigui en zona polèmica, ferroviària o de carretera, o afectada de servitud elèctrica

6

o fóra preceptiu l’informe del Ministeri d’Habitatge o altre organisme no municipal, s’ha de presentar la documentació que exigeixi cadascun d’aquests organismes. 2. Els projectes d’obres i construccions han d’anar signats pel sol·licitant i pel facultatiu legalment competent; han de dur el visat del col·legi oficial al qual pertany l’esmentat facultatiu i han de contenir els elements següents: A) Memòria, quan sigui imprescindible, en la qual es descrigui l’obra i s’indiquin les dades necessàries que no es poden presentar numèricament i gràficament als plànols. B) Plànols: a) D’emplaçament, a escala 1:500 o, excepcionalment, més reduïda si les mesures del dibuix ho exigissin. En aquest plànol s’han de fitar les distàncies de les obres a l’eix de la via pública i l’amplada d’aquesta, així com la relació amb el carrer més proper i s’ha d’indicar el número de carrer, l’orientació i les alineacions oficials anteriors i posteriors. S’han d’incloure les operacions indicades i els resultats d’aquestes per a l’aplicació dels drets fiscals. b) De plantes i façanes, principals, laterals i posteriors, amb les seccions necessàries per a la completa intel·ligència i amb la correcció de dibuix, exactitud i presentació indispensable en aquest tipus de feina. Aquests plànols s’han de dibuixar a escala 1:50 i s’hi ha d’anotar i de detallar minuciosament en forma gràfica, i també numèricament, cas de ser possible, tot allò que sigui necessari o simplement convenient per a un examen fàcil i comprovació en relació amb el compliment d’aquestes ordenances. A les plantes o seccions s’ha de dibuixar o pintar, en negre indeleble, allò que es conserva o roman; en groc, allò que ha de desaparèixer i en vermell l’obra nova. S’ha de detallar la composició arquitectònica dels cossos alts (caixes d’ascensors i escales, xemeneies, dipòsits, etc.). C) Escriptura de mancomunitat de patis quan procedeixi, amb inscripció al Registre de la Propietat, o de qualsevol altra servitud establerta. D) S’han d’acotar totes les mesures que es refereixen a ordenances de volum i higiene. E) Nomenament de tècnic de grau mitjà d’obligada actuació pel col·legi corresponent. F) Tots els projectes s’han de presentar enquadernats en format UNE A-4 (210 x 297 mm). G) Full d’assumpció del tècnic de grau superior. H) Nom, adreça i últim rebut de llicència fiscal del contractista, per a la qual cosa s’ha d’utilitzar l’imprès d’assoliment de les obres pel constructor.

7

I) Pressupost de l’obra que s’ha de fer, que ha de coincidir sempre amb l’admès pels col·legis professionals en els quals es visi el projecte. J) Imprès de característiques, se n’adjunta un model, el qual ha de lliurar l’Ajuntament a petició de l’interessat. totes les dades que se sol·liciten S’hi han d’especificar en relació a l’obra a fer. 3. Per a tota classe d’obres a les quals es modifiqui, substitueixi o simplement es reformi qualsevol element comú d’un edifici, és obligatori per a l’obtenció de la llicència, a més a més de la documentació obligatòria per al tipus d’obra a fer, el permís per escrit de la comunitat de propietaris de l’immoble en el qual es volguessin fer les obres. 3. Dels enderrocs: tota demolició, total o parcial que afecti els elements estructurals d’una construcció, tindrà caràcter d’obra major. Per a la concessió de la llicència, és necessari que, juntament amb la sol·licitud, s’acompanyin els documents següents: a) Plànol d’emplaçament a escala 1:500 mínim. b) Croquis acotat o plànol a escala de plantes, alçats i seccions de l’obra per enderrocar signat pel facultatiu director. c) Memòria tècnica explicativa de les característiques dels treballs, forma de fer-los i precaucions a prendre en relació a l’obra, via pública i construccions i veïns. d) Fotocòpia de la llicència fiscal del constructor que faci els treballs. e) Fotografia de la façana de l’edifici per enderrocar. Les esmentades fotografies han d’anar subscrites al dors pel propietari i el facultatiu director de les obres. f) Assumpció de direcció del facultatiu designat pel propietari i visat pel col·legi oficial corresponent. 4. A les obres d’enderroc, així com en els moviments de terres que a judici de l’Ajuntament revesteixin gran importància o que l’execució hagi de ser objecte d’atenció i cura especial, podrà l’Ajuntament sol·licitar del propietari que estigui al capdavant de les obres esmentades que hi hagi un tècnic titulat que, permanentment i mentre durin aquestes, tingui cura de la correcta execució de tots els treballs, d’acord amb els documents presentats i amb les ordres de la direcció facultativa. 5. Dels moviments de terres: 1. Amb la sol·licitud per al moviment de terres, s’han d’adjuntar els documents següents: a) Plànol emplaçament a escala 1:1.000 b) Plànol topogràfic de la parcel·la o parcel·les a escala no menor de 1:500 amb indicació de cotes d’altimetria, cotes longitudinals, edificacions i arbreda existent i la situació

8

en planta i secció de les finques o construccions veïnes que poguessin ser afectades. c) Memòria tècnica en la qual s’especifiqui el programa i característiques de les tasques per fer i tots els mitjans auxiliars que es considerin convenients per a la seguretat de les esmentades obres. d) Fotocòpia de la llicència fiscal del constructor o empresa que hagi de fer les obres. e) Assumpció de direcció del facultatiu designat per la propietat i visat pel col·legi oficial corresponent. 2. En aquestes obres es tindrà en compte el que disposa l’apartat 4b de l’article anterior. Si per procedir a la realització d’un desmuntatge fóra necessari l’enderroc de construccions existents, s’han de tramitar per separat les llicències corresponents d’acord amb la documentació esmentada per a cada cas. 6. Sol·licituds de llicència de grues torre: 1. Quan a qualsevol obra sigui necessària la col·locació d’una grua torre, s’ha de sol·licitar per a aquesta, i els documents que s’han d’adjuntar a la sol·licitud són: a) Plànol d’emplaçament de la finca a escala no inferior a 1:500 en el qual es grafia la ubicació de la grua, la seva altura màxima, posició del contrapès, àrees d’escombrat de la ploma i del carro del qual es pengi el ganxo, altura de les edificacions adjacents i assenyalament de vials als quals doni front la finca en la qual hagi de col·locar-se l’esmentada grua. Si se sol·licités ubicar la grua en un vial, ha d’assenyalar-se, a més a més, l’espai màxim que ha d’ocupar la base de recolzament. b) Certificació de la casa instal·ladora subscrita per un tècnic competent, acreditativa del perfecte estat dels elements de la grua a muntar i d’assumir la responsabilitat de la instal·lació fins a deixar-la en perfectes condicions de funcionament. A l’esmentada certificació s’han de fer constar les càrregues màximes, en les seves condicions més desfavorables que puguin ser transportades per la grua, en els diferents supòsits d’utilització que es prevegin. c) Document visat pel col·legi oficial corresponent i expedit per un tècnic competent, que acrediti que aquest assumeix el control de l’òptim funcionament i la seguretat de les grues, mentre romangui a l’obra. d) Pòlissa d’assegurances amb cobertura de la responsabilitat civil il·limitada que pugui produir el funcionament de la grua i l’estada d’aquesta a l’obra. 2. La petició de llicència per a instal·lació i ús de grua pot fer-se conjuntament amb la de llicència d’obres en la qual s’hagi de fer servir.

9

Article 7: Requisits per a l’inici de les obres 1. No es pot començar cap obra que afecti les vies públiques sense que l’autoritat municipal marqui les alineacions i rasants de les esmentades vies, o bé sense el vistiplau dels Serveis Tècnics Municipals quan les alineacions i rasants hagin estat presentades pel sol·licitant o persona que actuï com a representant. 2. Si s’efectuessin obres sense el compliment d’aquest requisit, el propietari està obligat a la demolició de l’obra en totes aquelles parts que a judici de l’autoritat municipal no s’ajustin a les alineacions, sens perjudici de les sancions que imposés l’Alcaldia, per aquesta infracció de les ordenances. L’Ajuntament pot procedir (quan així ho estimi) a la demolició de l’obra per compte propi i carregar les despeses corresponents al propietari de l’immoble, sens perjudici de les sancions a què donés lloc. 3. El contractista que iniciï obres sense complir els requisits anteriors pot ser objecte de sancions per part de l’Ajuntament, independentment de les que aquest imposi al propietari a requeriment del qual es fessin les obres. Article 8: Execució de les obres 1. Tota obra ha d’executar-se sota direcció facultativa de persona legalment autoritzada. 2. En el cas que el facultatiu director d’una obra deixi d’actuar-hi, té el deure de posar-ho en coneixement de l’Ajuntament en el termini de tres dies mitjançant un ofici. El promotor ha de nomenar seguidament nou facultatiu director de l’obra i manifestar-ho per escrit a l’Ajuntament, mitjançant la comunicació oportuna visada pel col·legi oficial corresponent. Mentre no es nomeni nou facultatiu, el promotor ha de suspendre immediatament les obres. Durant les obres de construcció, ampliació, addició, reforma, reparació i millora de tota classe, els facultatius i auxiliars dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament han d’examinar els treballs quan ho considerin convenient, o bé quan ho mani l’autoritat. En tot cas, poden citar el promotor de l’obra, o al seu director facultatiu, per tal que vagin a les visites d’inspecció; entenent-se que l’acceptació del permís concedit comporta l’obligació de concórrer als esmentats actes i la d’autoritzar l’entrada a l’obra a qualsevol dels esmentats funcionaris, sota pena, en ambdós casos, de suspensió de les obres, que ordenarà l’alcalde-president de l’Ajuntament. També es pot ordenar la suspensió quan les obres no estiguin d’acord amb el projecte aprovat. 3. En tota obra o instal·lació hi ha d’haver a disposició de la inspecció municipal els documents següents: a) Document acreditatiu de la concessió de la llicència o la fotocòpia.

10

b) Un exemplar del projecte aprovat, segellat per l’Ajuntament. c) Les fitxes corresponents a les revisions que l’Ajuntament facilitarà amb els documents de concessió de llicència. A tota obra major, i en lloc visible des de la via pública, s’ha de disposar un rètol normalitzat de les dimensions que s’indiquen a la figura 1 i en el qual constaran els extrems següents: - Data de la llicència i el número de l’expedient que li correspon. - Data del començament i l’acabament previstes de l’obra. - Nombre d’habitatges i de locals. - Nom i cognoms o raó social del promotor i del constructor. - Nom i cognoms dels tècnics directors de l’obra. L’esmentat rètol s’ha de fer amb llistons de 140 centímetres de llargària, per 10 centímetres d’amplada, separats entre si per 2 centímetres. Les lletres o número han de ser de color vermell o negre sobre fons blanc i han d’ocupar els espais assenyalats a l’esmentada figura 1; el grafisme ha de tenir traç vertical i d’una mesura aproximada de 8 centímetres d’altura, malgrat que s’admetrà una mida menor, sempre que sigui possible una lectura fàcil des de la via pública. 4. a) A totes les obres de nova planta, addició o ampliació ha de comunicar-se a l’Ajuntament la data d’acabament de les fases següents: - A la coberta de la planta baixa o primera planta que s’addicioni en obres d’ampliació d’edificis o reforma. - A la coberta d’aigües. - A l’acabament de les obres. b) Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament ha de lliurar, juntament amb els documents acreditatius de la concessió de la llicència, unes fitxes de revisions, les quals han de ser emplenades per l’interessat, amb la signatura del facultatiu director i del constructor, i amb les dades que s’hi sol·licitin referents a l’obra. S’ha de fer constar la data en què l’obra pot ser objecte de la revisió corresponent. Aquesta fitxa s’ha de lliurar com a mínim amb set dies d’antelació a la data prevista de l’acabament de la fase corresponent. c) L’Ajuntament ha de comunicar amb l’antelació suficient al propietari la data i hora en què es durà a terme la revisió, i hi ha de ser-hi present un dels tècnics facultatius directors i el constructor, com a mínim, sens perjudici que puguin ser requerits per a la inspecció, el propietari o persona que el representi i qualsevol dels tècnics que hi intervinguin.

11

En el lloc de la revisió i a disposició del funcionari inspector, hi ha d’haver els documents esmentats a l’apartat 3r de l’article 8 d’aquestes ordenances. d) El constructor de l’obra ha de franquejar l’entrada de l’obra al funcionari encarregat de la inspecció així com també li ha de facilitar tots els mitjans que conegui. La inspecció comprendrà tots els actes que cregui necessaris el funcionari encarregat. Cas d’incompliment de tots els deures esmentats, el servei encarregat de la inspecció ha de donar compte a l’autoritat municipal a fi que aquesta adopti les resolucions que procedeixin. e) Per a la tercera revisió, en finalitzar les obres, s’han de presentar, a més a més de la fitxa corresponent, tres fotocòpies del certificat final d’obres, expedit pels tècnics directors, d’acord amb l’Article 16 de les OM del Pla general d’ordenació i una sol·licitud de la cèdula d’ocupació. S’ha de presentar, a més a més, un plànol real de la xarxa de sanejament de l’edifici, en el qual s’han d’acotar i assenyalar els recorreguts de les canonades, les profunditats, arquetes, sifons, diàmetres dels tubs en els diferents trams i el punt exacte de connexió de la xarxa general. f) D’aquestes inspeccions, s’ha de lliurar a l’interessat una acta que confirmi si les obres s’adapten a la llicència concedida. L’acta de primera revisió ha de conservar-se a l’obra, juntament amb els altres documents de la llicència. L’acta de la tercera revisió ha de servir per lliurar la cèdula d’ocupació de l’edifici, cas d’esdevenir conforme amb l’esmentada revisió. g) Cas de trobar-se deficiències o infraccions, aquestes s’han d’indicar a l’acta esmentada, a fi que l’Ajuntament adopti les mesures oportunes. h) Per a la concessió dels comptadors d’aigua per part de l’Ajuntament, és imprescindible estar en possessió de la cèdula d’ocupació de l’edifici o habitatge en qüestió. Amb aquesta finalitat, s’ha d’acompanyar una fotocòpia de l’esmentada cèdula, a la instància de sol·licitud dels esmentats comptadors. Article 9: Projectes A l’efecte de concessió de la llicència, es poden distingir dos tipus o classes d’obres: 9.1. Obres majors Per a aquestes és obligatòria la presentació de projecte subscrit per un tècnic superior, i són les següents: - Execució d’obres d’urbanització i infrastructura. - Construcció, reforma o ampliació de naus industrials, magatzems i edificacions rurals de qualsevol tipus.

12

- Els enderrocs d’edificacions existents. - Els reforçaments de fonamentacions existents i construcció de murs de contenció. - Modificació de façanes. - Moviments de terres per a volums majors de 0,5 m3/m2 i els que puguin afectar edificis adjacents o que per la naturalesa i profunditat facin necessària la direcció de tècnics facultatius. - Construccions de pous o galeries de captació d’aigües. - Sempre que els Serveis Tècnics Municipals ho considerin procedent en ordre a la consideració dels efectes urbanístics i sanitaris que puguin tenir com a conseqüència. - També és necessària la presentació de projectes en qualsevol tipus d’ordenació territorial (plans parcials, plans especials, etc.). 9.2. Obres menors No s’exigirà la presentació de plànols que podran ser substituïts per un simple croquis, per a la construcció de tanques i parets de tancament, excepte que es tracti de murs de contenció, obres de pintat, cobriment i emblanquiment de façanes, reparació de portes i finestres i d’aquelles obres menors que no afectin l’estructura de l’edifici, ni a la dels seus patis interiors, o quan les característiques i naturalesa de les obres sol·licitades aconsellin la inclusió d’aquestes en aquesta qualificació d’obres menors, a judici de la corporació i amb un informe previ dels Serveis Tècnics. Article 10: Concessió i caducitat de les llicències Totes les llicències de parcel·lació, reparcel·lació, construcció i d’altres d’anàlogues han de ser atorgades encara que no s’expressi això en aquestes, excepte el dret de propietat i sens perjudici de tercers. Cap llicència pot considerar-se atorgada per silenci administratiu cas que la documentació presentada tingui deficiències, o bé les obres es consideressin no concordants amb l’ordenació prevista. De l’acord de concessió de llicències d’obres, s’ha d’enviar un ofici per comunicar al propietari l’esmentada concessió, així com l’import total de la quantitat que s’ha de liquidar per aquell concepte. La data de comunicació de la concessió ha de ser sempre la que donarà la pauta pel còmput del temps de concessió i caducitat d’aquesta. Les llicències poden caducar per: - Desestimació expressa del sol·licitant. - Per no donar començament a les obres dins del termini d’un any de la concessió de la llicència, o no acabar-se en el termini previst, excepte pròrroga atorgada per motius justificats.

13

- Per no ajustar-se a les condicions de la llicència. Article 11: Obres de reforma Només es poden autoritzar obres de reforma, ampliació o consolidació en edificis existents, si no estan afectats de noves alineacions o si les obres serveixen per arranjar-los, sempre que estiguin en concordança amb les condicions d’ús i volum de la zona en què radiquin. Article 12: Informació municipal 1. Tot particular pot demanar a l’Ajuntament que s’assenyalin sobre el terreny les línies o rasants oficials que corresponguin a una finca determinada, amb el pagament previ dels drets que hi corresponguin. 2. Amb la instància amb què es demani l’assenyalament d’alineacions i rasants s’ha de fer constar per duplicat el plànol d’emplaçament de la finca, amb tots els requisits assenyalats pel cas de petició de llicència d’edificació. 3. També pot sol·licitar que se li concreti la superfície, volum i altura edificables, règim urbanístic aplicable, així com si existeix cap projecte que pugui variar les condicions del sector. Article 13: Edificis especials 1. Quan es pretengui reformar, reparar o ampliar un edifici classificat d’interès històric, artístic, arqueològic o típic, ha de fer-se constar a la sol·licitud de la llicència presentant, a més , plànols detallats independents, fotografies i totes les dades que creguin oportunes els Serveis Tècnics Municipals per al degut coneixement i informació de les raons que motivin les obres i l’abast d’aquestes. Així mateix, han de presentar-se els projectes d’obres de nova planta, reparació, ampliació o reforma d’edificis contigus o molt propers als classificats segons el paràgraf anterior, acompanyats dels documents necessaris per jutjar i comprovar fàcilment l’harmonia de composició o de caràcter amb aquells. En els casos en què el municipi hagi aprovat projectes de composició estètica o de caràcter en determinats indrets de la població, han igualment de sotmetre’s les noves construccions i reformes a l’aprovat per l’organisme esmentat. 2. L’Ajuntament pot suspendre la concessió de la llicència sol·licitada, per temps de tres mesos, dins del termini del qual pot iniciar l’expropiació de l’immoble, amb els informes necessaris previs, d’acord amb allò previst a l’Article 76 i concordants de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1964. Passat aquest termini sense que s’iniciï

14

l’esmentat expedient, ha d’atorgar-se la llicència sol·licitada. 3. Si el propietari de l'immoble en què coincidissin alguna o totes aquelles circumstàncies, sol·licités llicència per reformar l'esmentat immoble i l'Ajuntament entengués que s'ha d'oposar a la seva concessió per raons degudament motivades, se suspendrà la tramitació de la llicència per un període no superior a tres mesos, durant els quals la corporació municipal cercarà els informes necessaris fins i tot de la Direcció General de Belles Arts, i podrà denegar l'execució de les obres quan els informes tècnics obtinguts esdevinguessin contraris als esmentats. En aquest segon supòsit, l'Ajuntament pot incoar, al seu llibre albir, l'expedient d'expropiació forçosa de l’immoble o només de la seva façana. Les expropiacions de què es tracti es regeixen, a més a més de per les normes aquí establertes, pels Article 76 de la Llei d'expropiació forçosa, 92 del seu reglament i disposicions complementàries. 4. Així mateix han de presentar-se els projectes d'obres de nova planta, reparació, ampliació o reforma d'edificis contigus o molt propers als classificats segons el paràgraf anterior, acompanyats dels documents necessaris per a jutjar i comprovar fàcilment l'harmonia de composició o de caràcter d'aquells. En els casos en què el municipi hagi aprovat projectes de composició estètica o de caràcter en determinats indrets de la població, s’hi han igualment de sotmetre les noves construccions i reformar-se els edificis existents d'acord amb allò aprovat per l'organisme esmentat. Article 14: Obres sense llicència 1. Quan s'executin les obres sense llicència, sense ajustar-se a les condicions legítimes de l'atorgada, o amb infracció de les disposicions de general aplicació, l'alcalde o el regidor que delegui pot ordenar la suspensió de les obres i requerir a l'interessat perquè presenti plànols de les executades, en el termini mínim de 15 dies, i en cas de no presentar-los els podrà aixecar d'ofici l'Ajuntament, a càrrec del propietari i contractista solidàriament. 2. Dins del termini de dos mesos s'aprovarà si les obres s'ajusten o no a les condicions exigibles. 3. Efectuada aquesta comprovació, s'acordarà: a) Enderrocar les obres que no s'ajustin a les condicions exigibles. b) Legalitzar les executades i autoritzar les projectades que complissin les esmentades condicions.

15

4. L'acord s'ha d'adoptar i notificar dins dels quinze dies següents als dos mesos a què fa referència el paràgraf anterior; i, si no és així, s’aixecarà la suspensió. 5. El contractista que comenci obres sense la llicència municipal, pot ser objecte de sancions, anàlogament a allò indicat a l'article 7.3. 6. Pel que fa a les infraccions d'aquest tipus es tindrà en compte allò disposat al Capítol II del Reglament de disciplina urbanística de la Llei del sòl, sens perjudici de tot l'expressat en els apartats anteriors. Article 15: Modificacions 1. Si durant l'execució de les obres es jutgés convenient introduir alguna modificació respecte del projecte presentat i aprovat, aquest no podrà realitzar-se sense que prèviament s'hagi demanat i atorgat la llicència respectiva que autoritzi l'esmentada modificació. Per alteracions que afectin solament petits canvis de distribució interior, n’hi haurà prou amb la presentació, juntament amb la instància, d'un croquis signat pel tècnic superior de l'obra. 2. Però, si el permís per fer l'esmentada variació no se sol·licités, es considerarà com a obra nova o de reforma, i quedarà subjecta a allò senyalat a l'article anterior, per a obres sense llicència. En qualsevol cas, el propietari estarà obligat a la demolició parcial o total dels elements de l'edificació que no s'ajustin a les ordenances corresponents, fins i tot d'aquells ja existents abans de les obres de reforma i que fins a l'esmentat moment havien estat tolerats. L'Ajuntament podrà disposar de la demolició i carregar les despeses al propietari, sens perjudici de les sancions a propietaris i contractista a què donés lloc. Article 16: Finalització de les obres Finalitzades les obres de construcció o reparació d'un edifici, el propietari ho ha de posar en coneixement de l'Alcaldia, i ha d’adjuntar a la instància que a l'esmentada finalitat redacti, una fotocòpia de la cèdula d'ocupació i certificat de finalització de l'obra, signats pels tècnics facultatius directors i visat pels col·legis professionals corresponents. Aquests documents s’han de presentar per triplicat: un, una vegada segellat i datat, restarà en poder de l'interessat com a prova de presentació; un altre es destinarà a Secretaria General, a l’efecte de l'alta tributària; i l'altre, als Serveis Tècnics a l’efecte de la inclusió de la finca al plànol de la població.

16

Article 17: Realització de les obres 1. No es pot permetre que les obres iniciades restin sense finalitzar de tal manera que l’exterior faci lleig. 2. L'autoritat municipal, si això passés, ha de dictar les disposicions oportunes per tal de posar-hi remei i pot ordenar que els seus operaris practiquin les tasques necessàries per a això, amb càrrec al valor del solar i edifici. Article 18: Conservació de les obres 1. És obligació dels amos conservar, netejar, enguixar o estucar les façanes de les seves cases, així com les mitgeres al descobert, les entrades i escales i, en general, sempre que sigui necessari o quan per motius d'ornat públic ho ordeni l'autoritat municipal. 2. Quan les obres a què es refereix el paràgraf anterior no fossin realitzades pels interessats, les realitzarà l'Ajuntament, a càrrec dels propietaris, si estiguessin al límit del deure de conservació que els correspongui, i amb càrrec a fons municipals, quan ho sobrepassessin per obtenir millores d'interès general. 3. Els propietaris han també de mantenir netes i en bon estat de conservació les xemeneies, els dipòsits, els patis i els conductes d'aigua i les altres instal·lacions complementàries de l'immoble. Article 19: Interpretació de les ordenances Tot dubte que pugui sorgir en la interpretació i/o aplicació de les anteriors i següents normes i recomanacions serà resolta en últim terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. CAPÍTOL SEGON: URBANITZACIÓ I PARCEL.LACIÓ NORMATIVA Article 20: Normes de planejament 1. Quan per a un sector o nucli determinat no existeixi Pla Parcial aprovat, el propietari o associació de propietaris interessats en la seva urbanització podran formar l’esmentat Pla, que haurà d’estar redactat per tècnic legalment competent i contenir els documents que prescriu l’Article 13 del Text Refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 9 d’abril de 1976 i el Capítol V del Reglament de Planejament de 23 de juny de 1978. 2. El Pla parcial així format serà sotmès a la consideració de l’Ajuntament, que podrà admetre’l o no a tràmit, i en aquest segon cas, introduir les modificacions que cregui convenients i proposar-ne l’aprovació.

17

3. Les persones a qui interessi edificar en terrenys ordenats segons plans o, en el seu defecte, alineacions i rasants aprovades però no posades en pràctica, poden presentar a l’Ajuntament el corresponent projecte d’urbanització per a la tramitació i aprovació, si cal. L’esmentat projecte ha d’estar redactat per un tècnic legalment competent i contenir els documents indicats a l’article 15 de l’esmentada Llei i el Capítol VII del Reglament de planejament; estar degudament relacionat amb els plans i projectes oficials i amb les urbanitzacions existents i detallar minuciosament i fonamentadament la parcel·lació amb indicació de la dimensió de les parcel·les i les seves condicions d’edificació, d’acord amb allò establert en aquestes ordenances. 4. Els projectes redactats per particulars han de consignar, a més a més, les dades indicades als Article 52, 53 i 54 de la Llei del sòl. Article 21: Planejament i serveis d’urbanització No es pot autoritzar cap classe de construccions sense que s’hagin establert els serveis de vialitat i sanejament previstos per la Llei del sòl als seus Article 82 i 83. En els casos en què per iniciativa particular es projecti l’obertura de carrers o urbanització de terrenys per als quals no hi hagués pla parcial aprovat, s’han de sotmetre al compliment de les condicions mínimes següents: a) Presentació a l’Ajuntament del corresponent pla parcial completat amb la documentació que assenyala l’article 13 de la Llei del sòl i Capítol V del Reglament de planejament. En les redaccions dels plans parcials s’ha de complir amb allò disposat a l’Article 13 de la Llei del sòl i s’han de complir les condicions mínimes següents: 1r. L’àmbit al qual s’estengui el Pla parcial ha de coincidir amb el d’una unitat urbanística o geogràfica, ben delimitada per accidents naturals del terreny o per factors de població i caràcter de les edificacions. 2n. L’amplada mínima de les vies públiques i privades ha de ser de 5 metres en carrers de vianants, 10 metres en carrers de trànsit rodat, que podrà reduir-se a 8 metres quan la topografia ho aconselli. 3r. Establiment d’espais lliures i reserves de sòl d’acord amb l’Article 13.2 de la Llei del sòl, paràgrafs b), c) i e) i amb l’annex al Reglament de planejament. b) Procedir amb anterioritat a la venda de parcel·les, a l’execució de les obres d’urbanització establertes al Pla; solucionant, com a mínim, la col·locació de vorades, la pavimentació de la calçada i els serveis de subministrament d’aigües, desguassos i enllumenat.

18

Article 22: Parcel·lació i reparcel·lació 1. Es considera parcel·lació urbanística la divisió de terrenys en dos o més lots quan un o més d’aquests hagin de donar front a alguna via pública o privada, existent o en projecte, o estigui situat a distància de cent metres de la vora d’aquesta. 2. S’entén per reparcel·lació la nova divisió del terreny parcel·lat, que es pot imposar obligatòriament amb alguna d’aquestes finalitats: a) Regularitzar la configuració de les parcel·les b) Distribuir justament entre els propietaris els beneficis i càrregues de l’ordenació. Article 23: Iniciativa municipal L’Ajuntament podrà prendre la iniciativa de la parcel·lació o reparcel·lació de tots els solars que pels seus límits actuals o com a resultat de noves alineacions, presentin forma irregular, i requerir per això prèviament perquè presentin, en termini no inferior a un mes, el corresponent projecte i cas de no fer-ho així, ho redactarà d’ofici la corporació, i s’efectuarà la parcel·lació o reparcel·lació agrupant tots els solars o terrenys compresos a l’àrea objecte d’estudi. L’esmentat estudi de parcel·lació ha de ser exposat al públic durant el període fixat per les lleis i reglaments pertinents, acabat el qual i juntament amb les reclamacions, si n’hi hagués, la corporació ha de procedir a l’aprovació o denegació, amb un informe previ ha de contenir dels Serveis Tècnics Municipals, havent de passar-se a informe definitiu de la Comissió Provincial d’Urbanisme, en el cas que algun dels terrenys afectats al projecte hagués de ser expropiat forçosament, a l’objecte de dur a terme el projecte presentat. Article 24: Sol·licituds de parcel·lació 1. Les sol·licituds de llicència per parcel·lar, permutar o reparcel·lar terrenys s’han de presentar també a l’Ajuntament, acompanyats del corresponent projecte. 2. El projecte de parcel·lació o permuta ha de contenir els següents elements: a) Memòria en la qual, després de descriure l’immoble que es tracti de dividir, s’han d’al·legar les raons urbanístiques i de tot ordre que justifiquin aquesta operació, tenint en compte allò disposat a la legislació vigent, al Pla general, en els parcials aprovats per al seu desenvolupament i en aquestes ordenances; s’han d’indicar les condicions d’edificabilitat de les parcel·les i s’han de descriure també els lots resultants, amb expressió de les seves dimensions, límits i altres circumstàncies necessàries

19

per a la inscripció al Registre de la Propietat, i de conformitat amb els propietaris afectats en els casos de permuta. b) Plànols a escala 1:500, que reflecteixin gràficament les dades contingudes a la Memòria, tant respecte a la finca matriu com als lots resultants, i en especial a la seva configuració, longitud de façana i situació respecte a les vies públiques o particulars, amb la numeració calculada d’acord amb les normes del Pla de la ciutat. 3. Les reparcel·lacions s’han d’ajustar en tot, tràmits i documentació, a allò disposat al Capítol 3r del Títol II de la Llei del sòl, Text refós de 9 d’abril de 1976. Article 25: Parcel·lacions il·legals Si s’efectuessin parcel·lacions sense llicència o sense ajustar-se a l’atorgada, l’autoritat municipal ha de prohibir tota intenció d’urbanitzar o edificar els terrenys, ha de disposar la destrucció d’allò fet i ha d’aplicar les sancions previstes al Capítol 2n, Secció 1a del Reglament de disciplina urbanística de 23 de juny de 1978. Per a l’exacció de les multes s’ha de seguir, en defecte de pagament voluntari, el procediment administratiu o el judicial coercitiu. URBANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURES Article 26: Planejament de la infrastructura 1. Als plans parcials d’ordenació urbana i als plans industrials han de figurar com a annexos els següents estudis tècnics desenvolupats fins al nivell d’avantprojecte. I) Xarxa viària II) Subministrament d’aigua potable III) Evacuació i eliminació de les aigües residuals IV) Recollida i eliminació de residus urbans o industrials V) Subministrament d’energia elèctrica VI) Il·luminació elèctrica 2. Quan hagin d’executar-se les obres infrastructura s’han de redactar els projectes corresponents, els quals han de constar dels documents que se citen a l'article 15 de la Llei del sòl. La memòria ha d’anar acompanyada d’un annex de càlcul si es tracta de justificar o dimensionar els elements del projecte. Article 27: Xarxa viària 1. Els carrers de nou traçat han de tenir l’amplada i característiques per absorbir el trànsit que es prevegi, d'acord amb un estudi de trànsit que s'ha de fer amb anterioritat. En qualsevol cas no es permeten carrers d'amplada total (calçada més voreres) inferiors a 10 metres. En casos especials poden admetre's carrers d'inferior amplada

20

i justificar les raons per les quals es limita aquesta amplada. En cap cas l'amplada ha de ser inferior a 8 metres. 2. Els passatges per a vianants no poden tenir una amplada inferior a 5 metres i en ells està prohibida la circulació i estacionament de vehicles. 3. Es recomana tant com sigui possible la diferenciació del trànsit rodat i pedestre i adoptar carrers, passatges i passeigs per a ús exclusiu dels vianants i carrers de penetració i de servei per a vehicles. Article 28: Invasió i ocupació de la via pública. 1. Es prohibeix dipositar a la via pública sense autorització expressa de l'autoritat terres, runes i materials d'enderroc, encara que fos per al farcit de sots o desigualtats del terreny, i correspondrà a l'Alcaldia, si escau, designar el lloc en què han de ser dipositats els esmentats materials. 2. Els qui executin obres d'aplanament, construcció, reparació o millora d'edificis no poden, ni tan sols transitòriament, excepte circumstàncies molt justificades, envair la via pública amb materials o runes, i han de procedir a l'apilament i dipòsit d'uns i d'altres al recinte en què les obres es realitzin. La responsabilitat per infracció d’aquesta norma s’ha d’exigir a l’empresa que faci les obres i, subsidiàriament, a la persona per compte de la qual aquestes es fessin. Quan es cregui justificat, l’Ajuntament ha de donar l’oportuna llicència expressant el període de temps per al qual es dóna, amb els drets d’ús previs de la via pública a què tingués lloc. 3. Els materials o efectes de qualsevol tipus, que autoritzadament i circumstancialment restin dipositats a la via pública, s’han de situar de tal forma que no impedeixin el trànsit per aquesta i requereixen, de nit, la instal·lació d’enllumenat vermell, suficient i adequat per prevenir accidents. Aquesta mateixa precaució s’ha d’exigir respecte de les tanques i bastides que ocupen part de la via pública. Article 29: Obres en via pública Quan en aquesta última estiguessin obertes rases o sondatges, l’empresari de les obres, sota la seva responsabilitat, ha d’adoptar les precaucions necessàries per tal d’evitar accidents, i amb aquesta finalitat ha de delimitar amb cordes o tanques el recinte, col·locar rètols de prevenció adequats i de nit il·luminar les obres amb fanals vermells. La persona o entitat per compte de la qual es facin les obres és subsidiàriament responsable en cas d’accidents causats per omissió d’aquelles prevencions.

21

Article 30: Voreres L’amo d’un edifici de nova construcció, o d’un edifici existent que es reconstrueixi o al qual es doni major alçada, està obligat a construir, si no existís, la vorera inclòs l’encintat amb vorada a tot el front de l’edifici, d’acord a l’amplada i rasant que se li assenyali. A les voreres que es construeixin s’han de fer servir materials que assegurin la necessària impermeabilitat. Han de satisfer les especificacions de qualitat i execució que assenyalin els Serveis Tècnics Municipals. Article 31: Servitud en relació a les vies públiques 1. Tots els edificis situats en vies públiques han de tenir la placa indicadora del número que els correspon al carrer o plaça en què l’immoble s’hagués ubicat. Les esmentades plaques, que correspondran al tipus uniforme establert, han de ser instal·lades i mantingudes en bon estat de conservació i visibilitat pels propietaris de l’immoble. 2. Els murs dels mateixos edificis estan subjectes a les servituds públiques d’instal·lació de les plaques indicadores de la direcció de carruatges, instal·lacions de senyals de trànsit, cadiretes (palomillas), llums i aparells d’il·luminació de les vies urbanes i recolzament dels suports per a l’estesa de línies elèctriques, telefòniques i similars. La imposició, si escau, de qualsevol de les esmentades servituds no dóna dret a indemnització. 3. Els edificis situats en la confluència de vies urbanes resten a més a més subjectes a la servitud d’ostentació de rètols del carrer, i els amos d’aquells, com els ocupants de l’immoble, han de deixar lliure d’impediments la perfecta visibilitat de les plaques corresponents. Article 32: Subministrament d’aigua: condicions generals de projecte El subministrament d’aigua ha de garantir bones condicions sanitàries i de servei i ha d’estar previst per a una dotació mai inferior a 250 litres/habitant per dia. Article 33: Condicions d’aigua potable 1. Les conduccions generals han d’estar previstes per a un consum punta no menor d’1/10 del consum màxim diari, així com per garantir un consum intens per a casos d’incendi. En tot cas no es permeten conduccions de diàmetre inferior a 2” o 50 mil·límetres. Les canonades han de ser de ferro, fibrociment o material plàstic i no es tolera l’ús del plom més que en preses particulars. Han d’estar garantides per a una pressió de treball no menor de 10 atmosferes.

22

2. La instal·lació dels rams al subsòl de la via pública s’ha d’acomodar al seu assentament, traçat, profunditat, naturalesa i dimensions dels conductes a les regles que per a cada cas es disposin. Article 34: Càrrec de les obres Els amos d’edificacions emplaçades en zones en les quals existeixin conduccions d’aigua potable destinades al proveïment públic de la localitat, a una distància menor de 100 metres del terreny, han d’estar obligats a construir per compte propi els ramals corresponents per al servei de les persones que ocupen l’immoble. Article 35: Clavegueram: condicions tècniques generals de projecte 1. La xarxa de clavegueram ha d’estar proveïda per als màxims aiguats possibles amb una freqüència inferior de 10 anys i per als cabals corresponents d’aigües residuals domiciliàries o industrials. En cap cas es poden disposar conduccions de diàmetre inferior a 30 centímetres. 2. S’han de disposar pous o arquetes de registre en els casos següents: I) En la intersecció de dues clavegueres. II) En els canvis de direcció sempre que l’angle format pels dos eixos sigui inferior a 170 graus. III) En els canvis d’inclinació, sempre que l’angle format per les dues rasants sigui inferior a 170 graus amb pendents inferiors al 5%. IV) En els canvis de secció de la claveguera. V) Cada 100 metres com a mínim. 3. S’han de disposar pous de descàrrega en aquells punts en què la sedimentació pogués produir l’obstrucció del clavegueram. 4. La profunditat mínima de l’espinada de les clavegueres ha de ser de 50 centímetres. Quan així ho creguin convenient, les autoritats municipals poden permetre un límit de 30 centímetres. Article 36: Prohibició d’abocament lliure 1. Queda rigorosament prohibit abocar a les vies públiques tota classe d’aigües residuals, bé siguin aquestes procedents de latrines, cuines, lavabos, banys, piscines, etc. 2. Anàlogament queda prohibit l’abocament directe de les aigües pluvials al carrer. 3. Queda igualment prohibit l’abocament a canals públics o canals de reg d’aigües residuals la composició de les quals, química o contaminació bacteriològica, pugui impurificar les aigües amb danys de la sanitat pública.

23

Article 37: Obligatorietat de connexió amb la xarxa de clavegueram 1. Els amos d’edificis situats en carrers dotats de xarxa de clavegueram, o bé en les que aquesta passi a menor distància de cent metres del terreny, han de construir al seu càrrec els claveguerons necessaris per a l’evacuació de les aigües residuals procedents de l’immoble i de les pluvials que s’hi recullen. 2. Les dimensions mínimes previstes per al sector són 20 centímetres de diàmetre i han de ser de material impermeable, assentats sobre el terreny ferm i construïts a la profunditat convenient per a la perfecta connexió a la xarxa de clavegueram. 3. Si els amos dels immobles no duguessin a terme per iniciativa pròpia la construcció de les connexions de què es tracta, i si després d’haver ser requerits amb aquesta finalitat per l’Administració municipal deixessin passar tres mesos sense fer-ho, (termini que podrà ser ampliat per l’Alcaldia, a instància dels interessats, quan hi concorrin motius fonamentats per a la concessió de l’esmentada pròrroga), la corporació municipal pot acordar que les obres siguin executades per les brigades municipals a càrrec dels obligats i, una vegada enllestides, es procedirà a la transacció i a la comunicació a l’efecte d’una possible reclamació. La Comissió Permanent, o el Ple si no existeix aquesta, ha de fixar l’import definitiu de les obres, el pagament de les quals es pot exigir fins i tot per la via de constrenyiment administratiu. Article 38: Limitacions al connexionat Queda prohibit abocar a les clavegueres tota classe de materials o substàncies que puguin impedir el normal funcionament de les conduccions. Article 39: Fosses sèptiques Quan no existís xarxa de clavegueram o es tractés de finques allunyades de la xarxa a una superior a l’establerta en l’Article 37, han d’arreplegar-se les aigües negres en fosses sèptiques, i el líquid flotant d’aquestes ha de ser depurat abans de barrejar-se amb les aigües corrents o de ser abocat al terreny. Amb aquesta finalitat s’han d’utilitzar les tècniques admeses per les disposicions sanitàries. En cap cas es permet l’abocament per filtració mitjançant pous negres, a l’objecte d’evitar possibles contaminacions en pous, mines o conduccions d’aigües potables. Article 40: Electricitat. Condicions tècniques de projecte 1. Totes les conduccions d’alta tensió dins les zones urbanitzades de la població, bé siguin residencials o

24

industrials, han de ser soterrades i no es tolera l’estesa de canalització aèria. 2. Les estacions transformadores que es trobin dins les zones urbanitzades de la població o a menys de 500 metres d’aquestes han de ser de tipus tancat –bé siguin en cabines o soterrades- i s’han d’ajustar els projectes a les normes d’edificació de la zona i sense que l’obra causi un efecte estètic discordant amb aquesta. 3. Així mateix, l’estesa de línies elèctriques de baixa tensió s’ha d’adequar a allò indicat pel Servei Tècnic Municipal, i s’ha d’efectuar soterrat quan les condicions estètiques o d’utilització així ho requereixin. Les esteses de línies es concedeixen a precari quan es tracti de zones de nova urbanització, o sectors en els quals no estiguin definides les característiques urbanístiques aplicables. L’estesa de línies aèries i la col·locació de pals pel seu sosteniment sempre es concedeix a precari. Article 41: Altres xarxes d’ús públic Per a l’estesa de línies telefòniques, canonades d’aigua potable, gas, etc., regeix allò indicat a l’apartat 3r de l’article anterior per a les línies elèctriques. Article 42: Enllumenat públic: condicions tècniques de projecte 1. No es permet, sota cap concepte, una il·luminació inferior a 5 lux en carrers d’amplada inferior a 5 metres i en zones industrials i de ciutat jardí. A la resta, el nivell d’il·luminació serà, com a mínim, de 3 lux. 2. Queda expressament prohibida la utilització de pals petits de fusta. 3. El sistema d’encesa i apagada de l’enllumenat ha de ser automàtic, i s’ha de centralitzar en el punt en què les autoritats municipals jutgin més oportú. Article 43: Jardineria: condicions tècniques de projecte Els espais verds públics, la conservació dels quals ha de ser per compte de l’Ajuntament, han d’estar dotats de tots els elements precisos per a poder facilitar de millor manera el seu manteniment i específicament d’instal·lacions de reg i drenatge. Article 44: Protecció d’arbrat i paisatge En el desenvolupament dels plans parcials s’han de definir les ordenances dirigides a la conservació d’arbres i arbustos, així com l’increment de la població forestal i en general a la creació i conservació dels tipus de vegetació propis de les zones de tipus urbà o rural. Aquelles

25

ordenances han de contenir també les modernes orientacions sobre l’arquitectura del paisatge. 1. Mentre quedin definides les esmentades Ordenances i com a mesura de previsió, es disposa que a les zones en les quals s’estableixi protecció d’arbrat o paisatge, ha d’acompanyar-se a tota sol·licitud d’obres una memòria amb el detall del programa i les mesures adoptades, dirigides a la conservació o substitució d’arbrat dins la parcel·la corresponent en la qual es pretén dur a terme l’edificació. Així mateix, s’han d’aportar documents suficients per a jutjar, d’una manera clara, les mesures que s’han d’adoptar en defensa del paisatge. Article 45: Obres particulars amb alteració dels elements públics No es poden alterar els elements infrastructurals (paviment, conduccions d’aigua o clavegueram, línies elèctriques o telefòniques, fanals o llanternes per enllumenat, fonts, embornals, etc.) sense permís municipal exprés. CAPÍTOL TERCER: ORDENANCES D’EDIFICACIÓ ALINEACIONS I RASANTS Article 46: Normativa. 1. Tota construcció de nova planta o d’addició de plantes a una altra ja existent ha de subjectar-se a les alineacions i rasants oficials del carrer del seu emplaçament. Les tanques, bé siguin provisionals o definitives, han d’ajustar-se a les alineacions oficials. 2. Tenen la consideració d’alineacions, a l’efecte d’aquestes ordenances, a més a més de les de la via pública: a) Les que corresponguin als patis interiors d’illa a les zones en què els esmentats patis existeixin, si bé han de ser admeses les reculades o separació de les esmentades alineacions interiors en els casos en què la reglamentació de cada zona ho exigeixi. b) Les fixades per als blocs aïllats, quan quedin determinades pels plans d’ordenació d’una illa o sector. Article 47: Alineacions Les alineacions exteriors i rasants a què han de subjectar-se les construccions han de ser les definides i aprovades pel municipi i que han de constar als projectes d’ordenació respectius de la localitat. Amb aquesta finalitat s’han de considerar dues alineacions exteriors, una esmentada: línia oficial del carrer, la qual, als plànols urbanístics de la població assenyala el límit entre els espais públics destinats a carrers, vies, places, etc. i les parcel·les o solars, bé siguin entitats públiques

26

o privades; i la línia d’edificació, la qual assenyala el límit a partir del qual han d’aixecar-se les construccions que, segons els casos, pot coincidir o no amb la línia oficial del carrer. Als carrers o vies subjectes a projectes de nova alineació, han d’adaptar-se les obres de nova planta, reforma o ampliació, a la línia d’edificació. Article 48: Guals 1. En la construcció de guals no es pot alterar la rasant oficial a la línia formada per la intersecció de façana i vorera. 2. Per obtenir l’autorització d’un gual cal acreditar: a) Respecte dels establiments industrials o comercials i, en general, de tota classe de locals de negoci: - Que la naturalesa d’aquests exigeix necessàriament l’entrada i sortida de vehicles. - Que disposin a la vegada d’espai lliure suficient amb caràcter permanent i sense altra destinació, amb capacitat per a un o més vehicles. S’exceptuen del compliment d’aquest requisit els establiments on hagi de fer-se càrrega i descàrrega de pesos importants, cas en el qual han d’acreditar aquesta necessitat i, a més a més, l’existència d’espai expressament reservat, amb caràcter permanent, per a les esmentades operacions i maniobra i la denominació, nombre i ubicació dels aparells mecànics de càrrega i descàrrega prèviament existents, que es destinin a aquests efectes. b) Respecte dels habitatges o blocs d’habitatges: - Que es tracti d’edificació amb obligació legal de posseir garatge-aparcament. - Que s’acrediti posseir-lo voluntàriament amb capacitat mínima de 25 m2, excepte a les edificacions destinades a habitatge d’una o diverses famílies, com torres, xalets o d’altres d’anàlogues. - Per als habitatges on existeixi comunitat de propietaris, ha d’acompanyar-se a la petició del gual, certificació acreditativa que la junta de veïns, per majoria, no s’oposa a l’esmentada concessió. - Tota petició de gual s’ha d’exposar al públic per un termini de quinze dies, a l’efecte d’examen i reclamació. 3. Per a l’exacte compliment d’allò disposat a l’apartat anterior, a la petició del gual s’ha d’acompanyar: - Indicació del nombre de vehicles que pot contenir el local. - Plànols d’emplaçament, a escala 1:500, i del local, a escala 1:100, amb indicació de la part que es destini expressament a allotjar els vehicles o, si escau, a la càrrega i descàrrega.

27

- Declaració per la qual el peticionari s’obliga a no fer servir el local per a altres finalitats o activitats. 4. Els titulars de gual han de declarar a l’Administració municipal el nombre i característiques dels vehicles allotjats al local respectiu, així com les successives alteracions que es produeixin, a partir de l’endemà de l’obtenció de la llicència o quan es produeixi l’alteració. Article 49: Alineacions interiors 1. Les alineacions interiors d’una illa amb ordenació tancada corresponen a les línies que limiten el fons dels edificis i deixen un espai lliure interior denominat pati d’illa. Amb aquesta finalitat, en tota illa considerada d’edificació tancada, és edificable el 70% de la superfície d’aquesta, distribuïda en una franja perimetral. Si no es determina el contrari, en plans parcials o acords municipals, s’entén que la franja és de la mateixa amplada en tots els costats. Pot sobrepassar-se el tant per cent indicat en el paràgraf anterior quan, en aplicar l’esmentada regla, resulta una profunditat edificable inferior als 12 metres o quan sigui necessari fer una regulació a l’objecte d’evitar reculades interiors. Malgrat això, sempre que dins del pati interior d’illa no es pugui inscriure un cercle de 8 metres de diàmetre, es pot considerar l’illa totalment edificable, però no es pot consentir l’edificació d’habitatges que no tinguin façana exterior. En cada cas, l’Ajuntament ha de fixar la profunditat edificable d’acord amb l’establert als paràgrafs anteriors. En casos especials de nuclis existents que per la seva forma irregular o reduïdes dimensions o característiques especials no poden complir-se aquestes normes, es pot declarar l’illa totalment edificable, excepte els patis de parcel·la de lliure disposició, necessaris per complir les ordenances higièniques. Per als casos especials en què existeixin construccions que ja sobrepassin la profunditat edificable, poden adoptar-se profunditats superiors a les d’ordenació general, amb la redacció prèvia d’un projecte d’alineacions interiors per a tota l’illa i amb l’aprovació de la corporació municipal en sessió plenària, amb exposició prèvia al públic durant 30 dies naturals. 2. En el pati interior d’illa, es pot autoritzar la construcció de voladissos oberts o tancats, amb les condicions següents: a) El vol màxim serà el 10% de l’amplada total del pati, amb un límit d’1,50 metres en tots els casos.

28

b) L’amplada d’aquests voladissos mai pot sobrepassar la meitat de l’amplada de la façana. c) Els vols d’aquests balcons i tribunes no pot sobresortir d’un pla vertical traçat per la intersecció de l’eix de la mitgera amb la façana i formant amb aquesta un angle de 45 graus, sense que en cap cas puguin apropar-se a menys de 0,80 metres les arestes dels balcons, ni un metre les tribunes. Aquestes separacions s’han d’entendre mesurades sempre a partir de la bisectriu de l’angle format pels plans de façana. d) Només es permet la construcció de tribunes en patis d’amplada igual o superior a 10 metres. En el cas de patis interiors de menor amplada, només poden sobrepassar la profunditat edificable els balcons no tancats lateralment i que compleixin totes les condicions enunciades als apartats anteriors. Ha de quedar, a més a més, en aquest cas, una distancia mínima entre voladissos de 6 metres. Article 50: Reculades Tota edificació s’ha de disposar seguint la reculada oficial aprovada, excepte en les quals especialment es prescrigui una altra disposició. Malgrat això, a partir de l’altura de la planta baixa pot recular-se l’edifici, sempre que no es produeixin ni puguin produir-se, amb això, mitgeres al descobert amb les edificacions contigües i no s’oposi a les normes especials de cada zona, o els que en cada cas es consideren. De qualsevol manera, això no dóna dret a regular l’altura d’acord amb l’amplada mitjana respecte a l’edifici reculat, sinó que regeix l’amplada oficial del carrer. Article 51: Xamfrans 1. Les cantonades dels carrers han de tenir un xamfrà o concordar en forma corba segons la manera indicada als plans o projectes d’ordenació. 2. Les dimensions mínimes de concordances corbes han de ser d’un metre de radi i els xamfrans de 5 metres de longitud. Es pot substituir la concordança corba d’un metre per un xamfrà d’1,50 metres de longitud. Article 52: Edificació contínua A les zones d’edificació contínua a les quals no quedi expressament disposat el contrari, és obligatori que les construccions ocupin tota l’amplada del solar i queda, per tant, prohibida tota edificació de tipus aïllat a les zones respectives.

29

Article 53: Arcs i ponts Es prohibeixen els arcs i ponts d’una part a l’altra del carrer, excepte quan formin part d’un conjunt d’urbanització aprovat per l’Ajuntament. COSSOS SORTINTS DE FAÇANA Article 54: Tribunes Només es permeten voladissos en forma de tribunes, és a dir, tancats, bé lateralment o bé totalment, en aquells carrers o places d’amplada igual o superior a 10 metres. En tot cas es requereix una façana mínima de 7 metres. No obstant això, en carrers existents de menor amplada a la zona de nucli antic, es permet un vol màxim del 10% de l’amplada del carrer sense sobrepassar en cap cas l’amplada de la vorera i amb les limitacions de l’apartat 2n de l’article 55. Article 55: Sortint màxim 1. Tota classe de voladissos, oberts o tancats, poden tenir un vol màxim corresponent a 1/10 part de l’amplada del carrer i ha de, com a mínim, no sobrepassar la vertical que passa pel costat exterior de la vorada, i construir-se a partir d’una altura mínima de 5 metres sobre la rasant de la vorera. En cap cas el vol màxim pot ser superior a 1,5 metres. 2. Als carrers de menys de 10 metres els voladissos, independentment d’ajustar-se a allò indicat en el paràgraf anterior, només poden efectuar-se en un 50% de la façana. 3. Si un edifici dóna front a vies de diferent amplada ha de regir per a cada tram de façana l’amplada de la via respectiva. 4. Les arestes de les finestres i balcons no poden apropar-se a menys de 0,40 metres de l’eix de les parets mitgeres. 5. Els vols dels balcons i miradors no poden sobresortir d’un pla vertical traçat per la intersecció de l’eix de la mitgera amb la façana, formant amb aquesta un angle de 45 graus. Si dos o més edificis es composessin formant un sol bloc amb façana unificada, n’hi haurà prou amb el fet que es compleixi aquest requisit als extrems del conjunt que forma l’esmentada façana. 6. Entre si, els vols, excepte els de marquesines i ràfecs, han de conservar en tots els seus punts una distància mínima de 50 centímetres respecte a la bisectriu de l’angle formada per les línies de façana de les finques confrontants. 7. Les arestes de les obertures situades als costats de les tribunes normals a la façana o que formen amb ella angle major de 30 graus per la part inferior, han de distar del límit lateral del solar un mínim d’un metre. 8. En carrers d’ús exclusivament per a vianants, es permet el vol d’aquests balcons i tribunes des de la primera planta

30

de l’edifici. A la resta de carrers regeix allò disposat en aquest mateix article, apartat 1r. 9. La superfície compresa al vol de tribunes no es té en compte en cap cas per al còmput de la superfície mínima de les habitacions a què pertanyi l’esmentada tribuna. Article 56: Sortints en planta baixa Les marquesines, ràfecs i voladissos decoratius de les instal·lacions comercials se situaran de forma que cap dels seus punts ni dels elements que en puguin penjar, es trobin a menys de 2,70 metres d’altura sobre la rasant de la vorera. El seu vol serà, com a mínim, de 0,30 metres inferiors a l’amplada de la vorera, sense poder ser superior a 1,5 metre. Cap d’aquests elements, si el seu vol és superior a 1 metre, pot abocar les aigües a la via pública. Si aquests elements se situen a l’altura del forjat de la primera planta, es regeixen doncs per allò disposat a l’article anterior. Article 56 bis: Rètols Si sobresurten més de 15 centímetres de la façana, l’altura lliure sota el rètol ha de ser de 2,70 metres com a mínim. Si sobresurten menys de 15 centímetres es redueix l’altura mínima a 2,30 metres. ALTURES Article 57: Altures reguladores 1. Les altures reguladores d’edificació han de ser variables en funció de l’ordenació urbana prevista per a cada zona, l’especificació de la qual s’indica a les normes particulars de cadascuna d’elles. 2. Als plans o projectes d’ordenació s’han de desenvolupar les ordenances reguladores per a cada zona, d’acord amb els criteris urbanístics indicats en aquest planejament. 3. En sòl urbà, zones de nucli antic i eixample, es regeix per allò previst al pla 2.12. Pels casos en què l’altura reguladora es relaciona amb l’amplada del carrer, regeix el següent: Amplada del carrer Altura en metres Menys de 8m 7,50

De 8 a menys de 10 m 10,50

De 10 a menys de 15 m 13,50 De 15 a menys de 25 m 16,50

De 25 metres o més 19,50

31

4. Es prohibeix la substitució de la planta baixa per semisoterrani i entresol, com també la construcció de plantes àtics i sobreàtics amb qualsevol reculada des de la línia de façana. 5. Les cobertes dels edificis que en façana arribin a l’ARM tenen un penjant màxim del 30% i un límit màxim d’altura de 2,10 metres en el seu punt més alt. S’ha de dividir la coberta en els trams necessaris per no excedir aquesta altura màxima. Si l’altura de l’edifici no arriba a l’altura reguladora màxima, la coberta ha de tenir com a màxim un penjant de 45 graus, sense poder excedir en cap cas el pla de 30% traçat a partir de l’ARM indicat al paràgraf anterior. Article 58: Condicions especials 1. L’altura de les edificacions amb front a dos o més carrers de diferent amplada, fent cantonada o xamfrà, ha de ser la que correspongui al carrer de major amplada. Amb aquesta altura poden edificar-se les façanes amb front al carrer de menor amplada adjacents a la principal, amb una longitud no superior a la que tingui la profunditat edificable de l’illa, o amb longitud no superior a 20 metres quan l’illa sigui edificable en la seva totalitat. Aquesta distància s’ha de mesurar sempre des del punt de confluència de la prolongació de les alineacions oficials. L’altura màxima de l’edificació a les places ha de ser la que correspongui al carrer de major amplada que hi concorri, excepte quan l’ordenació estètica o solució urbanística prevista disposi altures diferents a les regulades. 2. Per als edificis amb front a dues o més vies d’igual o diferents amplades, que no fan cantonada ni xamfrà, si es pretén donar a tot l’edifici una altura igual, aquesta ha de ser la mitjana de les que corresponguin a les diferents façanes, sempre que l’excés d’altura que es produeixi a qualsevol d’elles no sigui superior a 3 metres. Si és així, s’ha de rebaixar l’altura mitjana a l’esmentat límit màxim. Si, al contrari, es projectés establir altures diferents, les que resultessin majors només podran estendre’s fins on trobin superfícies regulades, les generatrius de les quals rellisquin per línies horitzontals situades als paràmetres exteriors de l’alineació oficial de façana a les altures reguladores màximes que corresponguin als altres fronts i perpendicularment a aquestes, i la inclinació de les quals sobre el pla horitzontal sigui de 45 graus. 3. Quan, de l’aplicació de les regles del paràgraf anterior, resulti limitació en l’amplada reguladora màxima, aquesta s’ha de respectar des de la façana al carrer que la produeixi, fins a una profunditat determinada pel lloc

32

geomètric dels punts equidistants de les alineacions oficials. Article 59: Mesurament d’altures 1. L’altura de l’edificació s’ha de mesurar en tots els casos, des del nivell de la vorera fins a la intersecció del pla de coberta amb el paràmetre de façana. 2. Per als edificis amb front a una sola via, si la rasant del carrer presa en l’alineació oficial és tal que la diferència de nivells entre el centre de la façana i el punt de cota més elevat de l’esmentada rasant, en el tros corresponent a l’esmentada façana, és menor de 0,60 metres, l’altura reguladora màxima s’ha de prendre en l’eix de la façana a partir de la rasant de la vorera en aquest punt. Si, pel contrari, aquesta diferència és major de 0,60 metres, l’esmentada altura s’ha de prendre a partir de 0,60 metres, per sota del punt de cota més elevat de la rasant en la porció abans indicada. Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc a diferències d’elevació d’altura reguladora màxima sobre la rasant de la vorera entre determinats punts de la façana superiors a 3m, s’ha de considerar l’esmentada façana dividida en els trams necessaris perquè això no passi. Article 60: Excepcions Per sobre l’altura reguladora pot elevar-se només: a) Les caixes d’escala i ascensor sempre que quedin compresos dins d’un pla situat formant 45 graus a partir de la intersecció de la línia de coberta amb la de façana. b) Els tubs de xemeneia i ventilació amb els seus acabaments l’altura i situació dels quals ha de ser, com a mínim, de 3m sobre la teulada pròpia o la més alta de les adjacents. c) Les baranes de façana anterior i posterior i la dels patis interiors que s’aixequin directament sobre l’altura reguladora màxima. d) La separació entre terrats situats directament sobre l’altura màxima amb 1 metre d’altura format amb material opac i 1,50 metres més amb reixat. Les que corresponen als cossos d’edificis regulats per l’ap. a) d’aquest article, la composició dels quals ha de ser l’últimament indicada. e) Les armadures de ferro per als anuncis, l’altura de les quals ha de ser la que l’Ajuntament cregui més oportuna. f) Els acabaments de façana de tipus purament ornamental que no es poden destinar, per tant, en cap cas, a ser ocupats o habitats, i es poden tolerar sempre que l’Ajuntament cregui que siguin ornamentals.

33

Article 61: Edificis amb altures superiors a les regulades Independentment de les altures reguladores fixades als articles anteriors, sempre es pot presentar algun cas en què les condicions d’emplaçament, solució urbanística, estètica, utilitària o de qualsevol tipus, amb informe previ favorable del Ple municipal i la comissió provincial d’Urbanisme, es poden autoritzar construccions amb altures superiors a les establertes anteriorment, havent d’adequar-se els projectes que es presentin, per a la sol·licitud, a allò indicat en la Reglamentació per a edificis singulars. Article 62: Regularització d’altura per mitjania Quan en un carrer, entenent-se per tal el tram de via comprès entre dues transversals immediates, existeixen edificis construïts amb anterioritat a l’aprovació d’aquestes normes, l’altura dels elements d’acabament i coberta de les noves edificacions ha de ser la que aproximadament hi arribin els edificis ja existents, que estiguin alineats amb la seva façana al sector del carrer corresponent, a l’altura de la qual s’ha d’adaptar la de nova construcció i el seu nombre de plantes. És excepció quan el carrer entri dins un pla parcial, amb la qual cosa queda subjecta a les normes urbanístiques que es dictin per a aquest, bé siguin generals o bé es refereixin específicament a un carrer o sector d’aquesta. Article 63: Parets mitgeres al descobert. En tot nou edifici que presenti parets mitgeres o adjacents al descobert, aquestes han de ser tractades de forma que quedi assegurat el bon aspecte d’aquestes. Els murs laterals de contigüitat que resultin al descobert, en virtut de la diferència d’altures construïdes sobre les permeses, a finques de nova planta, han de ser arrebossades i mantenir-se en bon estat de conservació, obligació aquesta per compte del propietari que edifica. Si aquests murs recaiguessin a la via pública, han de ser decorats a partir de la planta el pis de la qual quedi per sobre de la línia límit d’altura, essent aquesta obligació del propietari que edifica a la part de la seva paret mitgera que queda per sobre de l’altura màxima permesa d’aquestes finques en la part que queda descoberta per sota de l’anterior, a conseqüència de no haver arribat a la màxima consentida a les seves propietats. Article 64: Altures interiors 1. L’altura interior lliure mínima en planta baixa ha de ser de 2,80 metres en tots els seus punts.

34

2. L’altura total dels pisos no pot ser inferior a 2,75m comptant el forjat, essent l’altura interior mínima permesa de 2,50 metres. 3. A les dependències de serveis consistents en banys, rebosts, safareigs, offices i, en general, habitacions que no siguin d’estar, cuines, menjadors ni dormitoris, l’altura lliure pot reduir-se fins a un mínim de 2 metres. Article 65: Soterranis 1. Queda permesa la construcció de soterranis no habitables, amb les condicions següents: a) Que la seva altura mínima lliure sigui de 2 metres de llum, comptats des del terra fins al punt més baix del sostre. b) Que comuniquin amb pati, carrer o jardí, o amb la part superior de l’edifici mitjançant un tub-pati o pati petit de ventilació en el qual es pugui inscriure un cercle de 0,60 metres de diàmetre de secció mínima interior. SUPERFÍCIE EDIFICABLE Article 66: Superfície edificable 1. En les ordenances específiques de cada zona en què es divideix el terme municipal es detalla la superfície edificable que correspon a un solar o parcel·la segons la zona en què estigui situat. 2. En la superfície edificable no s’entenen compresos els vols dels balcons, tribunes o miradors i galeries de la façana posterior dels edificis que recaiguin al pati central. Article 67: Profunditat màxima 1. La profunditat màxima edificable està regulada per l’Article 49. En cap cas la profunditat edificable ha de ser major de 25 metres. 2. Les profunditats edificables que resultin per a cada illa, com a conseqüència de l’establiment del pati central, s’han de mesurar, en els solars respectius, normalment a les seves façanes a la via pública. 3. Les porcions de solar que excedissin de l’esmentada profunditat s’han de considerar sempre com formant part del pati central, encara que estiguessin en zona edificable a tota altura. 4. Quan l’Ajuntament, a petició de tots els propietaris d’una illa, o d’un tros de carrer, els autoritzés a retirar dels seus edificis una determinada quantitat, deixant una faixa anterior destinada a jardí, la superfície d’aquest no es pot considerar compresa, ni es pot computar en l’espai o perímetre reservat a pati central, i la profunditat edificable s’ha de mesurar a partir de l’alineació oficial.

35

Article 68: Edificació de pati d’illa Al pati central sols es permet la construcció de soterranis i de plantes baixes dins d’una altura màxima de 5,50 metres sobre la cota de la rasant oficial de la vorera. Poden també aixecar-se sobre aquesta altura, reixat de tancament d’altura no superior a 1,80m, claraboies d’il·luminació o ventilació de planta baixa i cambres de servei amb alçada no superior a 1,50m sobre els 5,50m abans esmentats i sense que la suma de superfícies destinada a aquests usos sigui superior al 10% de la superfície del pati central cobert. Queda prohibida la construcció de tota edificació destinada a habitatge a l’interior del pati d’illa. Article 69: Amplada mínima de solars S’estableix en set metres l’amplada mínima de façana de tot solar edificable excepte, a les zones existents, quan es posi de manifest la impossibilitat física d’ampliar l’amplada dels solars. Article 70: Regularització de solars Quan els límits d’un solar formin, amb la perpendicular a la línia de façana en el punt divisori de les finques, un angle que passi als 25 graus sexagesimals, l’Ajuntament pot denegar les llicències de construcció corresponents, si prèviament els propietaris adjacents no han procedit a la regularització dels seus solars, mitjançant la compensació de superfícies i establiment d’una línia divisòria perpendicular a la divisió del carrer. Si en el termini de tres mesos no existís acord entre els adjacents, l’Ajuntament pot fer la reparcel·lació a instància de qualsevol de les parts. PATIS Article 71: Dimensió mínima Tota classe d’habitatges s’ha d’ajustar a les condicions mínimes que en cada moment manin les disposicions generals vigents, fins i tot les golfes habitables. El costat menor dels patis interiors de ventilació han de tenir una dimensió mínima d’1/6 de l’altura del pati, amb un mínim de tres metres de longitud i superfície mínima de 9 m2. L’interior dels patis que s’hagin construït amb dimensions mínimes ha de quedar lliure de qualsevol construcció o servei. Quan es tracti de patis petits destinats exclusivament a la ventilació de cambres de bany, banys i safareigs, les dimensions mínimes han de ser de 0,70 metres per 0,70 metres. En aquests casos s’admet la instal·lació de sistemes de ventilació forçosa i xemeneies de ventilació (Shunts).

36

Els patis han de ser de forma lliure i procurar al màxim una regularitat; a més a més, sempre han de complir-se les condicions següents: a) Que les llums rectes mínimes dels buits en què ells s’obrin per obtenir les superfícies mínimes de ventilació i il·luminació, preses al centre d’aquests, siguin de 2 metres. Amb aquesta finalitat, les galeries annexes a cuina han de substituir a aquesta en el seu compliment. b) Que si al pati fonamental se li afegeixen més annexos, la seva amplada menor compleixi els mínims següents: igual o superior a la profunditat i amb el mínim d’un metre. Article 72: Reduccions No es permet reduir la superfície mínima dels patis interiors amb galeries, safareigs en voladissos ni sortints de cap tipus. El fons dels patis no es pot enlairar mai més d’un metre del nivell del sòl de les dependències que ventila. No es pot acceptar la instal·lació d’ascensors i muntacàrregues sense formar caixa opaca. Aquesta no es pot considerar pati. Article 73: Cobriment Els patis també es poden cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense tanca de cap classe entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, la superfície de la qual sigui, almenys, un 20% de la del pati. Els patis sense cobrir han de posseir al seu punt més baix un desguàs del sifó corresponent. Article 74: Patis mixtos 1. Tindran la consideració de patis mixtos els patis de parcel·la oberts per una o diverses cares al pati d’illa o al carrer. Els esmentats patis no hauran de complir, pel que fa a dimensions, totes les exigències mínimes fixades pels tancats, però, en qualsevol cas, hauran de guardar les distancies entre parets i llums rectes establertes per aquells. 2. Solament es consentiran patis mixtos al carrer a les cases en què l’esmentada disposició estigui resolta de manera que no quedin a la vista galeries de servei. Podran acceptar-se en tant en quant les vistes no es tallin mitjançant una gelosia o cristallera translúcida. 3. A les ordenacions de tipus obert els entrants no tindran mai una profunditat superior al doble de l’ample mig. Article 75: Patis mancomunats Tenen la consideració de patis de parcel·la mancomunats, aquells la superfície dels quals pertanyi a l’edificació de dos o més finques contigües i que serveixin per donar llum i

37

ventilació a aquestes; aquests patis tenen la forma i dimensions especificades als articles anteriors. L’esmentada mancomunitat s’estableix com a dret real de servitud i s’ha de fer constar en escriptura pública, al Registre de la Propietat, amb la condició de no poder-se concedir sense autorització de l’Ajuntament; sense poder desaparèixer aquesta servitud mentre subsisteixi la casa o cases els patis de les quals requereixin aquests complements per conservar les seves dimensions mínimes. Les rasants dels patis mancomunats no poden diferir notablement de més de 3 m, i es permet la separació d’aquests patis en planta baixa amb murs de 3 metres d’altura, i es consent sobre aquests la instal·lació de reixes calades l’altura total de les quals, juntament amb la del mur, no sobrepassi els 7 metres a comptar des de la rasant del pati més baix. Article 76: Solars reduïts Tot solar en el qual per la seva dimensió o forma no pugui complir allò estipulat a les ordenances de pati, s’ha de classificar com a no edificable i pot ser objecte d’expropiació o reparcel·lació segons els casos, a petició tant de la part propietària com de l’administració municipal. Els problemes que es puguin plantejar en l’alineació de l’article anterior en edificacions existents, es poden resoldre atenent les circumstàncies especials d’acord amb un criteri general. Article 77: Neteja És obligació inexcusable dels propietaris de les finques tenir les parets dels patis i patis petits nets i amb bon aspecte, per la qual cosa han d’executar periòdicament les obres de conservació que siguin necessàries. CAPÍTOL QUART: CONDICIONS D’HABITABILITAT I HIGIENE HABITATGES Article 78: Habitatges Tots els habitatges han de tenir façana a la via pública, a pati central d’illa o a espai lliure en ordenació de blocs aïllats. Queda prohibida la construcció d’habitatges al pati central d’illa. Les quadres o estables existents com a annex en els habitatges rurals han d’estar aïllats d’aquests i tenir entrades independents.

38

Article 79: Programa funcional i distribució en planta 1. Superfície útil: A l’efecte del que està previst en aquesta secció, es defineix com a “superfície útil” o habitable la superfície del sòl compresa dins el perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai. L’habitatge ha de tenir com a mínim una superfície útil o habitable tal que a cada persona del programa funcional li corresponguin divuit metres quadrats (18 m2), per al cas del programa de dues persones, i deu metres quadrats (10 m2) a cada persona que excedeixi de dos en altres programes més amplis, en virtut d’allò disposat en el quadre següent: Nombre de persones

del programa funcional

2 3 4 5 6 7 8 n

Superfície útil en m2

36 46 56 66 76 86 96 16+10

2. Programa funcional mínim: Per a cada habitatge destinada a famílies de dos a vuit components, s’assenyalen al quadre següent els programes funcionals mínims, així com les superfícies útils parcials mínimes de les zones en les quals puguin agrupar-se els espais de diferent ús de l’habitatge. Espais agrupats per zones

Nombre de persones del programa funcional

2 3 4 5 6 7 8 ESPAIS D’ÚS EN COMÚ -Estança E E E E E E E E -Menjador C C C C C C C C -Cuina K K K K K K K K Superfície mínima de la zona en m2

18 20 24 26 28 30 32

ESPAIS D’ÚS PRIVAT -Dormitori: doble conjugal

D2c D2c D2c D2c D2c D2c D2c

-Doble D2 - D1 D2 D2 D2 D2 D2 -Individual D1 D1 D2* D2* D2* -(exclosos armaris de roba encastats)

- - - - - D1 D2*

-Bany A A A A A A A A -Segon bany Aa - - - - (Aa) Aa Aa Superfície mínima de la zona en m2

13 19 22 29 31 [33]

40 45

ESPAIS COMPLEMENTARIS: -vestíbul V (V) V V V V V V -distribuïdor D (D) D D D D D D -Magatzem general

AG AG AG AG AG AG AG AG

39

-Armari de roba R R R R R R R R Superfície mínima de la zona en m2

[3] [4,5] 6 7,5 9 10,5 12

ESPAIS AUXILIARS: -safareig i estenedor

T T T T T T T T

-terrasses T2 (T2) (T2) (T2) (T2) (T2) (T2) (T2)Superfície mínima de la zona en m2

3 3 3,5 3,5 4 4 4 4

( ) Opcional [ ] Sup. mínima en el cas d’incloure els espais opcionals * Pot substituir-se per dos D1 La memòria del projecte ha de definir per a cada habitatge el programa funcional corresponent, que ha de ser objecte d’especial fiscalització en atorgar-se la llicència d’ocupació. 3. Compartiment d’espais: a) El compartiment dels espais que componen el programa funcional de cada habitatge ha de ser lliure, amb l’única limitació que els dormitoris i les cambres de bany han de ser sempre recintes independents, amb separació fixa. b) Quan el programa funcional de l’habitatge sigui el corresponent a dues persones, el dormitori pot també incorporar-se lliurement a la resta d’espais, excepció feta de les cambres de bany, sempre que es mantingui el total de superfície útil que correspondria a la suma dels espais d’ús en comú més els d’ús privat fixats a l’apartat segon d’aquest article. c) En tots els casos, el recinte en el qual se situa el bany ha de ser independent del dormitori i no pot incorporar-se a d’altres dependències diferents de les de la cambra de bany. d) L’emmagatzematge general i l’armari rober ha de tenir en planta una dimensió màxima d’1,50 metres quan la mínima sigui superior a 1 metre. Article 80: Dimensions mínimes 1. Altura: l’altura lliure de l’habitatge ha de ser com a mínim de 2,50 metres, excepte per a aquells espais no inclosos com ara cambra, menjador, cuina o dormitoris, en els quals l’esmentada altura mínima pot disminuir-se fins a 2 metres. 2. Buits de pas: l’ample mínim lliure dels buits de pas ha de ser l’establert en el quadre següent: Situació de la porta Ample de buit en centímetres Accés a l’habitatge 80 Menjador-estar 80 Menjador-estar 70 Cambra de bany 60

40

El sentit d’obertura i les àrees arreplegades per les fulles de les portes han d’estar lliures d’obstacles i no poden el pas ni la circulació. 3. Les diferents dependències d’un habitatge han de complir, pel que fa a superfícies a planta i volum, les condicions següents: 3.1) Amplada del vestíbul i dels passadissos: l’amplada mínima del vestíbul d’accés de l’habitatge ha de ser d’1,10 metres. El passadís de connexió entre l’esmentat vestíbul i la cambra-menjador ha de tenir una amplada mínima d’un metre, que es pot reduir a 0,90 metres per a la resta dels passadissos de l’habitatge. 3.2) Dormitori individual: A) El dormitori individual ha de tenir una superfície mínima de 6 m2 incloent-hi l’ocupada per l’armari rober encastat, si n’hi ha un. B) L’amplada mínima del dormitori ha de ser d’1,80 metres per tal que permeti la instal·lació del llit i l’existència d’un passadís lateral. 3.3) Dormitori doble: el dormitori doble ha de tenir una superfície mínima de 8 m2, incloent l’ocupada per l’armari rober encastat, si n’hi hagués un. Si els dos llits es troben col·locats en paral·lel, l’amplada mínima del dormitori ha de ser de 2,40 metres. Si els dos llits, al contrari, se situen una a continuació de l’altra, s’ha de deixar un passadís lateral que juntament amb l’amplada del llit permeti una amplada mínima d’1,80 metres. 3.4) Dormitori doble conjugal: A) El dormitori doble conjugal ha de tenir una superfície mínima de 10 m2, comptant l’ocupada per l’armari rober encastat, si n’hi hagués. B) En tot dormitori doble conjugal s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre igual o major a 2,60 metres. 3.5) Superfície dels espais d’ús comú: - En tot espai d’ús comú s’ha de poder inscriure un cercle de diàmetre igual o major a 2,70 metres. A l’esmentada cambra s’ha d’exigir que el contacte amb façana tingui una amplada mínima de 2 metres. - La superfície mínima del conjunt d’espai d’ús comú ha de ser la que resta definida a la taula de l’apartat 2n de l’article 79. En el cas que l’esmentat espai se subdivideixi de forma que la cuina sigui una peça independent, les superfícies mínimes de l’esmentada peça, segons el nombre de persones del programa familiar, han de ser les següents: Nombre de persones

2 3 4 5 6 7 8

Superfície de m2 de la cuina

5 6 8 8 8 10 10

41

En tot espai d’ús comú o privat no s’admeten en cap punt estretors de menys d’un metre o que no compleixin la condició de tenir una longitud igual o inferior a la seva amplada. - El banc o el repeu de treball de la cuina ha de tenir una amplada mínima de 50 centímetres i l’espai lliure situat en contacte amb l’esmentat repeu ha de tenir una amplada mínima de 0,90 metres. - Quan els repeus siguin dobles i es trobin situats l’un davant de l’altre, l’espai lliure situat entre ambdós, ha de tenir una amplada mínima de 0,90 - A l’espai destinat a la cuina, s’ha de realitzar una previsió d’espai i presa de subministrament elèctric per a frigorífic. 3.6) La superfície mínima per a l’estenedor ha de ser de 3 metres. Queda prohibit ocupar amb aquest espai les superfícies mínimes dels celoberts i dels espais de ventilació, i s’ha de protegir tot el seu perímetre amb gelosia fins a una altura mínima de 1,80m. L’estesa de les façanes, tant principals com posteriors, ha de tenir una dimensió mínima de 0,80 metres. En aquest espai s’ha d’incloure la instal·lació d’un safareig manual i previsió d’espai per a instal·lació d’electricitat, presa d’aigua i desguàs per a rentadora. Aquestes previsions poden fer-se a la cuina quan aquesta sigui peça independent. 3.7) Cambra de bany: A) Cada habitatge independent ha de posseir com a mínim, una cambra de bany, integrada per banyera, bidet, lavabo i inodor, l’accés del qual pugui tenir lloc sense haver de passar per dormitoris ni cuina. Si l’accés s’hagués de fer a través del menjador, ha de quedar separat de les esmentades cambres per un local amb doble porta. Als habitatges amb un sol dormitori, es pot accedir al bany mitjançant el dormitori. B) Tots els wàters han d’estar dotats de sifó hidràulic o altra tanca inodora i descàrrega d’aigua. C) La ventilació de la cambra de bany pot fer-se bé directament a l’exterior, o a pati de ventilació o celobert, bé mitjançant qualsevol altre tipus o sistema de ventilació previst en aquestes ordenances. 3.8) Als habitatges que tinguin habitacions amb mansardes, l’altura mínima dels paraments verticals ha de ser d’1,50m i la ubicació mínima d’aquestes no pot ser inferior a la resultant d’aplicar les normes al paràgraf anterior, havent en tot cas de revestir-se els sostres i blanquejar tota la superfície. Article 81: Il·luminació i ventilació 1. S’entén per llum i ventilació directa la que es prengui de la via pública, pati central d’illa, espais lliures en ordenacions de blocs aïllats i patis de parcel·la.

42

2. La distribució interior dels habitatges ha de ser de manera que totes les cambres habitables tinguin llum i ventilació directa. A tal efecte els edificis, amb independència del pati central d’illa, tindran altres patis al número que precisin. 3. Els buits per il·luminació i ventilació han de tenir les superfícies mínimes següents: han de ser, com a mínim, igual a 1/6 de la superfície en planta dels recintes corresponents. No obstant això, els buits per a il·luminació i ventilació, han de tenir les superfícies mínimes següents: Destinació dels espais m2 Cuines, trasters i cambres armaris 1 Dormitoris i despatxos 1 Menjadors i sales d’estar 1,75 Cambra de bany addicional o wàter 0,25 Cambra de bany 0,40 Els dormitoris han de disposar d’un sistema d’enfosquiment. 4. Ventilació: A) L’habitatge ha de tenir, almenys, un espai d’ús comú (que no pot ser la cuina si és independent) amb obertura sobre l’espai exterior definit per les façanes de l’edifici. B) L’habitatge ha de disposar d’un conducte d’extracció de fums a la cuina, amb sortida a la coberta o part superior de l’edifici. C) Es poden admetre: - ventilacions per conducte d’acord amb les normes tècniques d’instal·lacions de salubritat: ventilació” aprovades per Ordre de 2 de juliol de 1975. - sistema de ventilació forçada per mitjans mecànics, que garanteixi un cabal mínim d’extracció de 30 m3/hora i tingui concedit document d’idoneïtat tècnica expedit per l’Institut Eduard Torroja de la Construcció i del Ciment. - ventilació per patis petits de superfície no inferior a 1 m2 en els quals pugui inscriure’s un cercle de diàmetre no inferior a 0,70 metres i que tinguin entrada d’aire de l’exterior per la part inferior. 5. Amb l’objectiu de trobar la màxima ventilació, il·luminació i assolellament de totes les cambres, s’han d’eliminar les reculades que puguin existir en pati interior d’illa i regularitzar les alineacions interiors en virtut de les ja existents. Article 82: Tancaments, aïllament i protecció 1. Tancaments i aïllaments: 1.1) Les parets de façana i les mitgeres que quedin al descobert dels edificis que es destinin a habitatge no poden tenir un gruix inferior a 0,15 m, bé siguin massisses o buides, i si el seu gruix no passa de l’indicat, han a més a més de protegir-se amb un envà que deixi una cambra d’aire de

43

0,10 metres com a mínim o d’una altra manera que proporcioni idèntica protecció hidràulica. 1.2) S’ha de preveure aïllament hidràulic d’anàloga eficàcia als paraments dels patis de llums i ventilació i als exteriors de les caixes d’escala. 1.3) Així mateix, s’ha d’establir l’adequada protecció acústica per a l’aïllament dels habitatges contigus. L’esmentada protecció ha de ser, com a mínim, l’equivalent a una paret de 0,15 metres de totxo buit, arrebossat per les seves dues cares. 1.4) Quan la coberta estigui constituïda per teulada, les golfes no es poden destinar a dormitori, sales d’estar, menjador ni cuines, a menys que estiguin aïllats tèrmicament i hidràulicament i tinguin, a més, l’altura mínima exigible. 1.5) Perquè les plantes baixes puguin ser habitables en edificis sense soterrani, s’ha d’exigir sota el paviment o enrajolat una base formada per un màxim impermeable de formigó de 0,20 metres i un drenatge de grava d’altres 0,15 metres a sota, o, si no n’hi ha, s’ha de deixar una cambra d’aire ventilada d’un mínim de 0,15 metres d’altura. Ha de tenir, a més a més, un paviment elevat 20 centímetres sobre el nivell de l’espai lliure exterior, bé sigui via pública o pati o jardí. 1.6) No es permet la construcció d’habitatges en soterranis, a menys que encara que tenint l’esmentada consideració per raó de la rasant de la vorera no la tingués per raó del terreny natural que es conservi a la part posterior del solar. En aquest cas ha de reunir les condicions d’aïllament a què es refereix el paràgraf anterior. Els paràmetres en contacte amb el terreny exterior s’han d’aïllar mitjançant un envà que deixi una cambra d’aire de 0,10 metres de gruix, a més a més de garantir la impermeabilitat del mur de contenció de terres. 1.7) En tot edifici destinat a habitatge, pel tipus de construcció adoptat i materials utilitzats, s’ha d’assegurar l’aïllament tèrmic per protegir-lo dels rigors de les temperatures extremes pròpies de les regions en què estigui ubicat, segons la norma bàsica NBE-CT-79 sobre condicions tèrmiques en els edificis (R.D. 2479/79, de 6 de juliol). 1.8) En la fonamentació d’edificis destinats a habitatges ha d’assegurar-se l’aïllament del terreny per impedir que la humitat del sòl ocasioni perjudicis a les condicions sanitàries de l’immoble. 2. Protecció en finestres o buits: 2.1) Les finestres o buits que pressuposin perill de caiguda han d’estar protegits per un ampit de 0,90 metres d’altura o barana petita d’un metre d’altura com a mínim, per a altura de caiguda inferior a 25 metres, i d’1,05 metres i 1,10

44

metres respectivament, per a altures de caiguda igual o superior a 25 metres. 2.2) Per sota d’aquesta altura de protecció no hi ha d’haver buits de dimensions majors de 0,12 metres ni ranures arran de sòl majors de 0,05 metres. 2.3) Quan per sota de l’altura de protecció existeixin tancaments de vidre, han de ser temprats o armats amb tanca metàl·lica o laminat plàstic. 2.4) Als edificis unifamiliars poden aplicar-se altres criteris, sempre que aquests garanteixin anàloga protecció. 2.5) Els accessos i espais comuns de l’edifici no han de tenir vistes directes sobre els espais d’ús privat dels habitatges. Article 83: Dimensions mínimes i dotacions d’espais comuns de l’edifici 1. Escales: 1.1) Les escales han de tenir una amplada mínima de 0,80 metres i han de rebre llum i aireigs directes. En cases col·lectives de més de dues plantes o de més de quatre habitatges, l’amplada lliure mínima ha d’augmentar a 0,90 metres. 1.2) Cada escala no pot donar accés a més de quatre habitatges per planta, si no és que l’amplada no s’augmenti fins al doble en tots els seus punts del mínim establert en el paràgraf anterior. 1.3) Els esglaons d’ús comú han de tenir com a mínim 0,26 metres de petjada i un màxim de 0,18 metres d’altura. 1.4) No es pot permetre la construcció de replans partits. Els replans han de tenir una longitud com a mínim igual a l’amplada mínima corresponent. 2. Vestíbul. 2.1) Als habitatges plurifamiliars de més de 10 habitatges, l’espai destinat a habitatge o vestíbul d’escala, ha de comptar amb una amplada mínima de 2,20 metres i una longitud mínima de 2 metres, mesurada perpendicularment al pla format per la porta d’accés. Per a la resta, l’amplada mínima ha de ser d’1,50 metres. 2.2) Els espais destinats a accedir des de l’entrada o vestíbul de l’edifici fins a l’escala o ascensor, han de tenir una amplada mínima d’1,20 metres per a edificis de més de 10 habitatges. 2.3) Als vestíbuls d’entrada no s’han d’instal·lar locals comercials ni industrials ni es permet mitjançant aquests l’accés ni del públic ni de mercaderies als qui poguessin estar instal·lats a la planta baixa de l’edifici. 2.4) L’entrada a l’ascensor des del portal no ha d’estar a una cota superior a 1,50 metres de la rasant del terreny en l’accés a l’edifici.

45

2.5) En l’espai destinat a zona d’espera de l’ascensor en el vestíbul d’entrada a l’edifici, s’ha de poder inscriure davant de la porta de l’ascensor un cercle de diàmetre mínim d’1,50 metres. 2.6) Quan al camí d’accés des de la via pública a la zona d’espera de l’ascensor hagin de salvar-se desnivells, s’ha de disposar de rampes de paviment antilliscant de pendent no superior al 12%. L’amplada de les esmentades rampes ha de ser com a mínim d’1 metre amb els trams de longitud no superior a 5 metres, entre els quals s’han de disposar de replans de longitud mínima d’1,20 metres. Així mateix, han d’estar dotades de passamans a les altures de 0,70 metres i 0,90 metres. 2.7) Els passadissos interiors a l’edifici però exteriors a l’habitatge i, si escau, les galeries exteriors d’accés als habitatges, han de tenir com a mínim l’amplada de l’escala establerta, i en cap cas serà inferior a 1,20 metres. 3. Il·luminació i ventilació: 3.1) Als espais comuns de circulació i accés als habitatges, s’ha de preveure la consecució d’un nivell d’il·luminació de 50 lux durant el seu ús. 3.2) Les escales han de tenir il·luminació lateral directa a l’espai de cada planta, a través de patis de ventilació o per façana mitjançant obertures d’1,25 m2 de superfície mínima. 3.3) S’exceptua d’allò disposat al paràgraf anterior la planta baixa en tot cas, i les dues últimes, quan l’escala tingui il·luminació i ventilació zenital. En tal cas, l’esmentada il·luminació i ventilació ha d’obtenir-se mitjançant obertures d’1,25 m2 de superfície mínima. La mateixa superfície mínima ha de tenir en planta el buit de l’escala. 3.4) Les escales han de tenir, com a mínim, ventilació permanent a la part superior. També han de disposar d’entrada d’aire a la part baixa que pot ser a través de la porta del vestíbul si no hi ha doble porta a través del pati a la primera planta a la qual arribi l’esmentat pati. 4. Dotacions: Les dotacions mínimes que s’han d’incloure als serveis comuns de l’edifici destinat a l’ús d’habitatge, han de ser les incloses al quadre següent: Espais comuns Dotacions mínimes Portal o vestíbul d’entrada a l’edifici (en zones de pas)

-1 Caseller postal -1 Porter elèctric (50 lux) -1 Presa de corrent

Escala i zona esglaons -75 Lux Circulació interior a habitatge

-50 Lux

Cambra d’escombraries -1 Aixeta d’aigua

46

-1 Clavegueró -1 Punt de llum

Cambra de comptadors elèctrics i d’aigua

-1 Clavegueró -15 lux

Cambra de calderes (*)

-1 Aixeta d’aigua -1 Clavegueró -15 lux -1 Presa de corrent

(*) Opcional a) El porter elèctric, els polsadors de les zones comunes de l’edifici i els timbres de trucada als habitatges han d’estar situats de manera que el polsador més alt no passi l’altura d’1,60 m, mesurada des de la cota del corresponent paviment. b) La cambra o armari de comptadors d’aigua ha de quedar situat en un lloc de fàcil accés i d’ús comú de l’edifici o immoble, i ha de tenir il·luminació elèctrica, desguàs directe i ha d’estar separada d’altres dependències destinades a centralització de comptadors de gas o electricitat, cambra d’escombraries, etc. Ha de tenir una altura mínima d’1,80 metres. La porta de l’armari o cambra de comptadors d’aigua ha de ser d’una o més fulles, perquè, en obrir-se, deixin lliure tota l’amplada del quadre, en forma que permeti la reparació, manipulació, lectura de comptadors i treballs necessaris. Per permetre la realització dels treballs, l’amplada mínima de l’espai immediat davant dels comptadors ha de ser d’1 metre. Igualment s’ha d’aplicar aquest mínim en l’espai immediat exterior, quan s’ubiquin els comptadors als armaris. L’interior de l’espai destinat a l’allotjament de comptadors d’aigua ha d’estar arrebossat amb morter de ciment pòrtland, fins a una altura mínima d’1,80 metres al seu perímetre vertical i la resta fins i tot sostres d’arrebossat de morter o de guix. El paviment es pot trepitjar i ha de ser impermeable. Les portes han de ser metàl·liques o revestides amb planxa metàl·lica a la cara interior. S’han de situar a l’interior de les finques i d’acord amb les possibilitats d’edificació regulades per a cada zona al planejament urbanístic vigent. Article 84: Sanejament 1. No pot autoritzar-se cap construcció si no existeixen els serveis d’aigua potable en cabal suficient per als usos domèstics dels seus habitants (el cabal mínim ha de ser de

47

250 litres per habitant i dia) així com a xarxa col·lectora d’aigües residuals. 2. A l’extrem del clavegueró general ha de situar-se una tanca o sifó hidràulic, inodor, fix i antimúrid, proveït de tapa registrable i situat a zona de servei comú (vestíbul entrada a l’edifici, etc.). Article 85: Aigües pluvials 1. Estan absolutament prohibits els canals que aboquin a l’exterior, excepte en edificis que l’Ajuntament especialment exceptuï. 2. El vessant de les aigües pluvials, ha de dirigir-se a l’exterior de l’edifici, o conduir-se per tubs adossats a la paret de la façana, que han d’anar encaixats fins a l’altura de 2 metres almenys. 3. Els amos d’edificis antics que en l’actualitat continuessin abocant directament les esmentades aigües a la via pública mitjançant canals estan obligats a suprimir aquesta forma d’evacuació des del moment en què es van practicar les obres de reparació de la façana de l’edifici, o de reconstrucció dels seus terrats. Article 86: Acabats i revestiments 1. S’obligarà els amos dels immobles edificats, pintar o revocar i conservar en general el bon estat de les façanes de les seves cases, així com les parets mitgeres visibles des de la via pública. Igual obligació pot exigir-se respecte a la reparació de goteres i canonades de desguàs. 2. L’incompliment de les ordres rebudes respecte de les obligacions al·ludides en aquest precepte pot donar lloc al fet que l’Ajuntament acordi dur a terme les obres pel personal al servei de l’Ajuntament, per compte del propietari, al qual se li exigirà el pagament d’aquestes per via de constrenyiment administratiu. 3. Els murs interiors de les peces habitables han d’estar guarnides amb guix, emblanquinades o arrebossades, amb morter de ciment. Article 87: Portes exteriors No es permet que les portes existents als baixos dels edificis s’obrin a l’exterior, excepte permís especial que es pot atorgar a locals destinats a espectacles públics. Article 88: Parallamps Sempre que un edifici estigui proveït de parallamps, aquest s’ha de col·locar amb les condicions adequades per aconseguir la perfecta conducció i queda prohibit fer-la per canonades.

48

Article 89: Seguretat en obres 1. No es poden fer noves edificacions, ni tampoc reparacions a façanes, i els seus balcons, finestres o miradors i cobertes, als edificis existents, sense prendre les mesures de seguretat adequades per tal d’evitar accidents. 2. Mentre duri l’edificació o reparació d’una casa, els materials s’han de col·locar dins de la casa, si n’hi hagués, i quan no fóra possible, la col·locació s’ha de fer en el punt o espai que l’autoritat designi. Els aparells d’ascensió de materials no poden situar-se als carrers, només a l’interior de la casa, excepte casos especials i amb l’autorització competent. 3. D’acord a allò senyalat a l’apartat 1 d’aquest article, a més a més de totes les normes de seguretat en el treball, s’han de tenir en compte les següents: a) Tota casa o solar en què es practiquin obres de nova construcció, ha de tancar-se amb una barrera de canyís, taules o totxo, segons la importància de les obres, pintada o emblanquinada pel seu exterior, proporcionada en la seva amplada a la del seu carrer o vorera i ajustada a les prevencions que l’Administració senyali. b) En obres de reparació com les d’arrebossat de façana, ha de ser igualment exigida la col·locació d’una tanca movible o corda que limiti el front de l’obra. c) Quan per l’estretesa del carrer o per necessitats de circulació sigui difícil col·locar tanques, s’ha de cobrir la part on puguin caure materials amb un sostre de fusta de suficient resistència. 4. Regeix allò disposat a la legislació relativa a seguretat en el treball i altres disposicions d’aplicació. Article 90: Fums Es prohibeix llançar els fums a l’exterior per les façanes i patis de tot tipus, si no són duts per conductes apropiats fins a una certa altura, la qual ha d’estar determinada per la classe de llar, elevació de les construccions properes i distàncies a aquestes que es fixen a l’article següent. Els conductes de fums es classifiquen en les tres categories següents: a) Les corresponents xemeneies, estufes i cuines d’ús domèstic individual. b) Els que pertanyin a estufes i cuines d’ús col·lectiu i a calderes de calefacció central per a un sol habitatge. c) Les calderes de calefacció central col·lectiva i cremadors de brossa.

49

Article 91: Xemeneies Tot conducte de xemeneia ha de sortir verticalment pel terrat i elevar-se la seva sortida de fums sobre la coberta exterior de l’edifici en aquell punt en la mesura que seguidament s’indica: Categoria A) L’esmentada elevació ha de ser almenys de 2 metres. Si hi hagués menys de 2 metres d’una altra construcció habitable, pròpia o aliena, l’esmentada elevació ha aleshores de comptar-se sobre la coberta de la construcció de referència. Si la xemeneia tingués la seva sortida al pati central d’illa s’ha d’assimilar a aquests efectes a les de categoria B). Categoria B) L’elevació mínima ha de ser de 2,50 metres. A més a més, quan existeixin construccions properes, pròpies o alienes, habitables, aquestes sortides de fums han de quedar per sobre d’un gàlib pla, format per una recta vertical sobre la cara externa de la paret de l’expressada construcció, de 2,50 metres d’altura sobre la coberta d’aquesta última en aquell punt; una recta horitzontal de 2,50 metres de longitud en direcció cap a la xemeneia a partir de l’extrem superior de la primera; i, per últim, una altra recta descendent des del final de l’anterior amb pendís d’1 base per 2 d’altura. Categoria C) Per a aquests conductes de fum han de regir les condicions exigibles per a les xemeneies industrials, d’acord amb les ordenances de les instal·lacions industrials. Article 92: Variacions Si es produeixen variacions en les altures, distàncies o categories fixades a l’article anterior, sigui qui sigui qui les realitzés, sempre que aquesta es faci amb la deguda autorització municipal, el propietari de qualsevol conducte de fums amb sortida a l’exterior està obligat a modificar-lo per temperar-lo a la nova situació de fet que es produís. Article 93: Ascensors Per a altures de més de 10,5 m, mesurats des del nivell d’arrencada de l’escala a l’entrada dels habitatges, és obligatori disposar d’ascensor. És necessària la instal·lació d’un ascensor per cada 20 habitatges. Article 93 bis: Antena TV i FM i telèfon A l’estança s’ha de disposar de presa d’antena per a TV i FM. Estarà prevista una canalització per a instal·lació de telèfon a cada habitatge.

50

COMERÇOS I OFICINES Article 94: Ventilació 1. Els locals destinats a comerços han d’estar dotats de ventilació natural o artificial. 2. La ventilació natural ha d’establir-se per buits verticals en façana, patis d’illa o patis de parcel·la que tinguin les dimensions mínimes prescrites per les ordenances i la superfície dels quals en metres quadrats no sigui menor d’1/50 del volum en metres cúbics de la totalitat dels locals utilitzats per al públic i els que exigeixin permanència continuada del personal de dependència o guarderia del comerç. 3. Si el local no reunís les condicions fixades al paràgraf anterior, s’ha d’exigir la ventilació artificial, amb la presentació reglamentària prèvia del projecte detallat de la instal·lació, que ha de ser aprovat per l’Ajuntament. L’esmentada instal·lació serà sotmesa a revisió abans de l’obertura del local, i pot ser-ho en qualsevol moment després d’ella, per tal de comprovar el seu bon funcionament, i ha de garantir com a mínim la renovació horària del volum total de l’aire del local. Article 95: Mínim La zona destinada a venda al públic al local ha de tenir una superfície mínima de 10 m2 i no pot servir de pas ni tenir comunicació directa amb cap habitatge a excepció de la del titular. Tot comerç o conjunt de comerços agrupats en un sol local, estarà dotat de cambra de bany de superfície mínima d’1,20 m2, amb ventilació per finestra, xemeneia de ventilació o tub de 20 centímetres de diàmetre directe a pati de parcel·la. Aquesta cambra de bany no pot tenir comunicació directa amb el local de venda, ha de tenir almenys un lavabo i un bany, i ha d’estar enrajolat o similar, a les seves parets fins a una altura mínima d’1,80 metres. Article 96: Oficines Els locals destinats a oficines han de tenir una planta mínima de 6 m2 i una cubicació així mateix mínima de 15 m3. Han de disposar d’un bany i d’un lavabo per a cada oficina o conjunt d’oficines en nombre no superior a cinc. Les esmentades cambres de bany han de reunir les condicions exigides pels dels comerços, fixades a l’article anterior. Article 97: Altell Les plantes baixes dels locals comercials poden dividir-se en dos, sempre que l’altell que es construeixi es retiri tres metres de l’alineació de la façana principal, i que quedi d’altura lliure a la planta inferior i la de l’altell, un

51

mínim de 2 metres per a la superior i 2,20 metres per a la inferior. INDÚSTRIES Article 98: Indústries Els edificis destinats a fàbriques o tallers, a part de reunir les condicions tècniques apropiades a la indústria a què es destinin, han de complir les exigides per la legislació vigent en matèria d’higiene i seguretat al treball i d’altres disposicions legals que siguin d’aplicació. CAPÍTOL V: CONDICIONS ESTÈTIQUES Article 99: Condicions estètiques Els edificis per construir o reformar dins el terme municipal han d’adaptar-se a allò bàsic, a l’ambient estètic del sector, per tal que no desentonin del conjunt mitjà en el qual estiguessin situats. Pot denegar-se la llicència d’edificació als projectes que atemptin al bon gust o resultin extravagants i impropis de l’emplaçament volgut. Article 100: Protecció d’arbrat i paisatge En el desenvolupament dels plans parcials s’han de definir les ordenances encaminades a la conservació d’arbres i arbustos, així com l’increment de la població forestal i, en general, a la creació i conservació de les capes de vegetació pròpies de les zones de caràcter urbà o rural. Aquelles ordenances han de recollir també les modernes orientacions sobre l’arquitectura del paisatge. Mentre no quedin definides les esmentades ordenances al paràgraf anterior, i com a mesura de previsió, es disposa que a les zones en les quals s’estableixi protecció d’arbrat o paisatge, ha d’acompanyar-se a tota sol·licitud d’obres una memòria detallada del programa i mesures adoptades, encaminades a la conservació o substitució d’arbrat, dins la parcel·la corresponent en la qual es pretén dur a terme l’edificació. Així mateix, s’han d’acompanyar documents suficients per jutjar d’una manera clara les mesures que s’han d’adoptar quant a la defensa del paisatge. Article 101: Rètols en façana Els rètols que es col·loquin als balcons no poden sobresortir dels límits d’aquests, i també han de constituir-se amb lletres retallades o blocs lluminosos. No es poden autoritzar rètols bandera opacs; i, en tot cas, han d’estar constituïts mitjançant lletres retallades o blocs lluminosos amb els sortints màxims admissibles per a balcons i voladissos.

52

En general, no es pot autoritzar la instal·lació de rètols bandera o cossos sortints si no es troben a més de 0,50 metres de la mitgera del predi veí, excepte autorització expressa d’aquest. Article 102: Façanes 1. A l’efecte d’allò disposat als articles següents es conceptuen com a façanes tots els paraments d’un edifici visibles des de la via pública. En particular, quan es tracti d’edificis continus la diferència d’altures màximes permeses dels quals sigui igual o superior a la d’una planta, és obligatori tractar com a façana el parament que per l’esmentada causa queda vist, el qual ha de retirar-se de la línia mitgera per tal de poder establir-hi obertures, si allò fóra necessari per aconseguir una composició adequada, a menys que s’estableixi en deguda forma la corresponent servitud. 2. Es declara lliure de composició de les façanes dels edificis, excepte quan es projecti emplaçar-los a carrers, illes o sectors de la ciutat pels quals regeixi un model especial com a obligatori, o en indrets on degui, o simplement convingui, conservar o establir un caràcter arquitectònic o urbanístic acusat, podent exigir-se en tots aquests casos l’ús de materials i sistemes constructius determinats. No obstant això s’han d’evitar sempre efectes discordants entre les façanes d’una mateixa illa, contigües o properes, a l’objecte d’obtenir un bon efecte urbanístic de conjunt. 3. Pot, a més a més, denegar-se la llicència d’edificació als projectes que constitueixin un atac al bon gust o resultin extravagants, ridículs i impropis del seu emplaçament. Article 103: Acabats 1. No es pot autoritzar pintar les parets de pedra ni recobrir-les amb decoració pròpia d’establiments comercials. 2. Als projectes de construcció d’edificis de tot tipus, ha d’assenyalar-se el color amb el qual siguin tractades les diferents façanes a fi d’obtenir l’aprovació dels Serveis Tècnics Municipals. Article 104: Nucli antic A la zona del nucli antic, excepte casos excepcionals degudament justificats, s’ha d’exigir generalment que les altures de cornises, cims, balcons, miradors, finestres i d’altres elements segueixin les normes tradicionals de composició i es prohibeix l’ús de materials que no s’ajustin amb el caràcter del barri.

53

Article 105: Edificis especials Correspon a l’Ajuntament orientar l’ambientació i composició arquitectònica, i regular les condicions estètiques i d’edificació aplicables en cada cas als edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional. Les construccions en indrets immediats o que formin part d’un grup d’edificis del caràcter indicat al paràgraf anterior han d’harmonitzar amb aquests, i igual limitació s’ha de tenir en compte quan, sense existir conjunt d’edifici, n’hi hagués diversos o algun de gran importància o qualitat. CAPÍTOL VI: CONDICIONS D’ÚS Article 106: Usos Els usos a considerar en l’edificació dins del terme municipal es classifiquen en sis grups: 1. Ús d’habitatge 2. Ús industrial 3. Ús de garatges i magatzems 4. Ús de comerç i serveis 5. Ús agrícola i ramader 6. Ús públic Article 107: Ús d’habitatge En l’ús d’habitatge es distingeixen dues categories, la primera de les quals comprèn els edificis destinats a contenir un habitatge, i la segona, els destinats a contenir-ne més d’un. Aquestes dues categories d’ús es designen amb els noms d’ús d’habitatge unifamiliar i ús d’habitatge col·lectiu. Article 108: Ús industrial S’entén per establiments industrials els destinats a obtenir o elaborar matèries primeres i altres productes mitjançant l’ús d’energia per al seu ús immediat o ulterior transformació, però no per a la seva venda directa al públic. Així mateix, es consideren establiments industrials els destinats a emmagatzematge d’aquells productes o matèries. Les indústries es poden catalogar d’acord amb el vigent Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses. A l’efecte d’ubicació d’indústries d’acord a les seves característiques s’estableixen les categories següents: 1ª. Indústria artesana sense molèsties per a l’habitatge. 2ª. Indústria compatible amb l’habitatge. 3ª. Indústria incòmoda admesa contigua a l’habitatge. 4ª. Indústria incompatible amb l’habitatge. La 1a correspon a laboratoris o tallers de caràcter individual o familiar, amb la utilització de màquines o

54

aparells moguts a mà o per motors de petita potència que no transmetin molèsties a l’exterior i que no produeixin sorolls o emanacions o perills especials. La 2a comprèn aquells tallers o petites indústries que produeixen algunes molèsties tolerables en major o menor grau, però permissibles segons la seva situació respecte a l’habitatge, sempre que no produeixin gasos, pols o olors molestes, sorolls excessius, vibracions, perill ni acumulació de trànsit. Constitueixen la 3a les indústries que presenten incomoditat per als habitatges adjacents, però poden ser tolerades en zona que la mescla d’usos existents no obligui a una limitació rigorosa, excloent les nocives o perilloses i aquelles l’estètica de les quals no estigui d’acord amb l’ordenació de la zona corresponent. La 4a està constituïda per la indústria pròpiament dita, sense limitació de superfície, potència ni característiques industrials. S’exclou d’aquesta la insalubre, nociva o perillosa. Article 109: Situació Les situacions en què pot trobar-se la indústria són les següents: A) En edificis d’habitatge en planta pis B) En edificis d’habitatge en planta baixa o annexos a habitatge unifamiliar. C) En naus o edificis exclusius en pati interior d’illa. D) En edificis industrials entre mitgeres i façana al carrer, contigu a l’habitatge. E) Totalment aïllada, en edifici independent. F) En illes industrials. G) En zones industrials o fora de zones urbanitzades. Article 110. Límits 1. Els límits màxims a cada categoria i per a cada una de les possibles situacions, expressades en C.V. per a la potencia mecànica, en metres quadrats per a la superfície de parcel·la, i en decibels per al soroll, són els consignats en el proper quadre. 2. El mesurament de sorolls en decibels s’ha d’efectuar al domicili del veí més afectat per les molèsties de la indústria; els límits corresponents han de ser, en tot cas, els de la zona en què estigui ubicat l’indicat domicili, i quan el mesurament es faci amb les finestres tancades. 3. Quan la mateixa indústria ocupi diverses situacions en un edifici s’han d’entendre acumulables els límits autoritzats de superfície i potència per a cadascun d’ells. 4. Dins d’una situació determinada, a cada zona els límits màxims han de ser els de major categoria permesa a aquesta.

55

5. Per a les indústries instal·lades en situacions C i D que no compleixin la condició determinada al paràgraf 9 d’aquest article, han de regir els coeficients limitatius de potència corresponent a la situació B. 6. A tots els límits de potència mecànica instal·lada s’admet, com a norma general, un augment d’un 50% dels valors màxims establerts per a aquelles indústries que utilitzin màquines accionades per motors acoblats directament. 7. El límit màxim de potència fixat pot ser excedit en casos especials, a judici dels Serveis Tècnics Municipals, sempre que les molèsties produïdes per la instal·lació, mesurades en decibels, no excedeixin les xifres que s’indiquen a les presents ordenances. 8. Les indústries que estiguessin legalment instal·lades al moment d’entrar en vigor aquest Pla poden augmentar la superfície edificada destinada a indústria, al mateix solar que ocupin, fins a un 50% de la que tenien en aquesta data, encara que aquesta ja excedís els límits assenyalats a aquestes ordenances sempre que compleixin les altres condicions fixades. En cap cas es permet l’ampliació sobre terrenys adquirits posteriorment a l’esmentada data, ni tan sols la utilització com a patis o magatzem de materials. 9. Els edificis que hagin d’allotjar indústries en situacions C i D per tal d’evitar la propagació de sorolls i vibracions als habitatges propers, serà necessari construir-los de forma que les parets de separació amb els predis adjacents estiguin disposades deixant un espai lliure, mitjà, de 15 centímetres, sense que en cap punt pugui ser inferior a 5 centímetres, no tenint cap punt de contacte entre elles, excepte a façanes on es disposarà l’aïllament per juntes de dilatació, i a la part superior, en la qual s’ha de disposar una tanca o protecció amb material elàstic, per tal d’evitar la introducció de runes i aigua de pluja a l’espai intermedi. La construcció i conservació de les juntes de dilatació de façana, i la protecció superior, han de ser per compte del propietari de l’edifici industrial. Allò disposat en aquest paràgraf no regeix en les zones de mitjana i gran indústria, excepte el cas que en el moment d’entrar en vigor les presents ordenances, l’edifici confrontant estigui destinat a habitatges. No obstant el que es disposa en aquest article, els Serveis Tècnics Municipals poden estudiar altres situacions que proposin els interessats i que puguin garantir la finalitat d'evitar molèsties a què té tendència allò establert en aquesta condició. 10. A les zones en què s’autoritzin indústries fins a 2a categoria, la superfície permesa per instal·lar indústries en situació D s’entén per planta, establint-se un tipus màxim de 800 m2. Igualment s’ha de procedir en les zones en les quals s’autoritzin indústries fins a 3a categoria, augmentant-se el

56

límit màxim a 5.000 m2 per a la situació D i a 7.000 m2 per a la F. 11. A les zones on solament s’admet la instal·lació d’indústries fins a 2a categoria inclosa, només es poden autoritzar edificis industrials en situació D quan aquests estiguin ocupats per una sola indústria. 12. Tots els límits de superfície que es fixen per a les indústries a les diverses zones s’entenen per a espais destinats a instal·lacions industrials, és a dir, que no es computen els locals destinats a magatzems, oficines ni espais lliures destinats a jardí. Situació/ Categoria

A B C D E F G

0,5 1 2 Il·limitat Il·limitat Il·limitat Il·limitat 25 100 150 - - - - CV

Superfície m2 decibels

1ª

40 45 45 45 60 75 75 3 5 10 Il·limitat Il·limitat Il·limitat NO 200 400 600 - - - 2ª 45 50 50 60 75 75 10 15 25 Il·limitat Il·limitat NO NO 600 1000 1500 - - 3ª 50 55 60 75 75 Il·limitat Il·limitat NO NO NO NO NO Il·limitat Il·limitat 4ª 75 75

Article 111: Ús de garatges Corresponen als locals destinats a l’aixopluc de vehicles i es classifiquen en: 1. Garatges d’ús particular, annexos a habitatges unifamiliars o plurifamiliars, que poden ser: a) Adossats a habitatges. Superfície màxima 50 m2 (2 cotxes) b) Annexos a habitatges però en edificis independents d’aquests. Superfície màxima 100 m2 (3 cotxes). 1. Garatges d’ús col·lectiu, que poden ser: a) En planta baixa d’habitatges col·lectius. b) En la planta interior o pati d’illa. c) En edifici independent de façana. 2. Garatges industrials. Comprenen tant els annexos a indústries com els que comprenen serveis de taller mecànic per a vehicles. 3. Garatges annexos a magatzems i establiments comercials majoristes. A l’efecte de tolerància es consideren inclosos a la superfície de magatzem sense que puguin superar el 25 % del total.

57

Article 112: Ús de magatzems 1. Els magatzems, excepte indicació contrària a cada zona determinada, poden tenir major superfície de la prevista a la norma industrial corresponent a cada situació permesa, sense augmentar la potència, sempre que quedi justificat el seu normal accés i compleixi amb les condicions mínimes establertes a les ordenances municipals que regulen les instal·lacions industrials. 2. Els tallers de reparació d’automòbils es regeixen íntegrament per les normes d’indústria, encara que es trobin emplaçats dins un garatge. Article 113: Ús de comerç i serveis L’atorgament de llicències es regula segons les seves superfícies i situacions d’acord amb el quadre ja exposat per a les indústries. Article 114: Ús agrícola i ramader S’entenen per edificis per a ús agrícola els destinats a allotjar instal·lacions agrícoles, magatzems de maquinària i equip, hivernacles, plantes d’embalatge i comercialització de productes agrícoles. S’han de regir per les limitacions indicades anteriorment per a les indústries. Els edificis destinats a ús ramader, explotacions zootècniques, estables, corrals, granges etc. queden totalment prohibits en zona urbana i s’han d’ubicar com a mínim a 500 metres de tota àrea habitada. Article 115: Ús públic L’ús públic en els seus aspectes més importants es classifica en els grups següents: - 1r.-RESIDENCIAL.- Comprèn els hotels o edificis o part d’ells destinats a pensions i establiments anàlegs on es pot pernoctar. - 2n.-ESPECTACLES.- Abasta tota classe de locals destinats a teatres o cinemes, places de toros etc. - 3r.-SALES DE REUNIÓ.- Correspon als locals tancats o oberts la finalitat principal dels quals és albergar activitats de vida social o relació entre els individus; comprenen, per tant, cafès, restaurants, salons de ball i similars. - 4t.-RELIGIÓS.- Comprèn els edificis destinats al culte religiós de vida conventual. - 5è.-CULTURAL.- Inclou els edificis i locals destinats a l’ensenyament en tots els graus, tant els de caràcter oficial com particular i al mateix temps els que poden destinar-se a museus, biblioteques i sales de conferència.

58

- 6è.-ESPORTIU.- S’hi classifiquen els camps d’esport en tots els seus aspectes, locals destinats a la pràctica d’esports, piscines i similars, siguin de caràcter particular, oficial o particular. - 7è.-BENEFICOSANITARI.- S’hi inclouen els edificis destinats a hospitals, asils, clíniques, dispensaris, llars de gent gran, consultoris i locals similars. - 8è.-SERVEIS.- Es consideren dins d’aquest grup els serveis públics de comunicacions, vigilància, abastaments i mercats, bombers i d’altres de similars. Per a l’obtenció del permís de construcció o habilitació d’edificis i establiments compresos en aquests grups, s’ha de tenir en compte la seva importància, característiques especials amb respecte del lloc de l’emplaçament elegit, caràcter de la zona i molèsties acumulades de trànsit que puguin produir. Article 116: Incompatibilitats Les incompatibilitats entre usos diferents, es presenten, tant si aquests coexisteixen en el mateix edifici com si radiquen en edificis distints, sempre que per la seva proximitat puguin donar lloc a situacions de perill o desordre urbà i estètic que s’hagin d’evitar. Amb aquesta finalitat i com a regla general, s’estableix que tota classe d’indústries, així com els garatges i comerços, són incompatibles amb edificis públics, religiosos, culturals, sanitaris, espectacles i similars, excepte quan hi estiguin vinculats. Article 117: Activitats molestes, nocives, insalubres i perilloses Els establiments d’activitats molestes, nocives, insalubres i perilloses s’han de regir per les disposicions generals vigents, principalment el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses de 30 de novembre de 1961 i a l’Ordre del Ministeri de la Governació de 15 de març de 1963. Vegeu capítol IX. Article118.-Ús domèstic Les limitacions i normes que han quedat fixades per la indústria no es regeixen per les instal·lacions de condicionament domèstic, les quals podran disposar dels elements i potència que necessitin, havent de quedar instal·lades amb les precaucions tècniques convenients, a fi d’evitar que ocasionin molèsties al veïnat. S’entendran compreses en aquest grup les instal·lacions d’ascensors, muntacàrregues, calefacció i els seus accessoris de

59

generadors, instal·lacions de condicionament d’aire o d’altres de similars. CAPÍTOL VII: EDIFICIS RUÏNOSOS, ENDERROCAMENTS, EXCAVACIONS I EDIFICIS FORA D’ORDENACIÓ Article 119: Edificis ruïnosos 1.- Quan alguna construcció o una part estigués en estat ruïnós, l’Ajuntament, d’ofici o a instància de qualssevol interessat, declararà i acordarà la total o parcial demolició, amb audiència prèvia amb el propietari i els habitants, llevat perill imminent que ho impedís. 2.- Es pot declarar estat ruïnós quan així s’apreciï i concorri, a més, algun dels supòsits següents: a) dany no reparable tècnicament pels mitjans normals. b) cost de reparació superior al 50 per 100 del valor actual de l’edifici o plantes afectades i c) circumstàncies urbanístiques que aconsellaran la demolició de l’immoble. 3.- Per determinar el valor actual de l’edifici, a l’efecte del que es disposa a l’apartat b) del paràgraf anterior, s’ha de capitalitzar la renda bruta anual de la finca al tipus del 3 per 100. La renda bruta anual serà la que hagin de pagar els inquilins segons contracte si no és d’aplicació cap clàusula de revalorització o la renda bruta totalment revaloritzada, d’acord amb les disposicions legals vigents, sense tenir en compte els períodes transitoris de revaloritzacions parcials. 4.- Quan no procedeix acordar la declaració de ruïna però existeixen desperfectes susceptibles de normal reparació que afectin greument les condiciones de seguretat o habitabilitat de l’immoble, s’ha d’imposar al propietari l’obligació d’executar les necessàries obres de reparació en un termini determinat. 5.- Si el propietari no complís l’acordat per l’Ajuntament, ho executarà aquest i ho haurà de pagar l’obligat. 6.- Si existís urgència i perill en la demora, l’Ajuntament o l’alcalde, sota la seva responsabilitat, per motius de seguretat, han de disposar el necessari respecte a l’habitabilitat de l’immoble i desallotjament pels ocupants. 7.- Les mateixes disposicions regeixen en el supòsit que les deficiències de la construcció afectessin la salubritat. Article 120: Els expedients de declaració d’estat ruïnós es poden iniciar: 1.- D’ofici, quan l’autoritat municipal tingui coneixement pels seus serveis: a) De l’existència d’un perill imminent de ruïna que pot causar dany a persones o béns.

60

b) Simplement, d’un possible estat ruïnós. 2.- A instància dels propietaris de la finca. 3.- A petició dels ocupants de l’edifici. 4.- Per denúncia de qualsevol altra persona. Article 121: 1r.- En el supòsit a) del número 1 de l’article anterior, l’expedient que instrueix tindrà caràcter de sumari i s’ajustarà al procediment que s’estableixi a continuació. 2n.- El servei tècnic competent ha d’informar en el termini de vint-i-quatre hores o en l’inferior que s’assenyali i amb una inspecció personal prèvia, sobre les circumstàncies concurrents en l’edifici en qüestió l’existència de l’estat ruïnós i la possibilitat o no de reparar els danys pels mitjans normals i ha de dictaminar de mode concret i terminant sobre si existeix perill imminent per a les persones i els béns i si són indispensables el desallotjament de l’immoble pels seus ocupants, la demolició total o parcial o l’adopció d’altres mesures de precaució. 3r.- El secretari general de la corporació en compliment del que es disposa en el paràgraf 1 de l’Article 286 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, ha d’emetre un dictamen en l’expedient perquè es considera l’assumpte de qualificat interès. 4t.- El delegat del servei ha de formular i elevar a l’Alcaldia una proposta de resolució de l’expedient. 5è.- L’Alcaldia, un cop revisats els informes, dictàmens i propostes, i en el cas que pugui provar plenament l’existència de ruïna imminent amb evident perill de persones o béns, ha de disposar el desallotjament dels ocupants de l’immoble i ordenar la demolició de l’edifici o l’execució de les mesures que indiqui el dictamen tècnic. 6è.- Si del dictamen tècnic apareix l’existència de ruïna incipient però no imminent, l’expedient s’ha de continuar en forma contradictòria i amb ajustament al procediment que per a aquesta classe d’expedients s’indica en aquestes ordenances. Article 122: Els expedients que s’incoen per alguna de les formes que s’expressa en l’apartat b) del número 1 i en els números 2, 3, i 4 de l’article 120 o com resolució en els casos que expressi el paràgraf 7 de l’article 199 han de ser sempre contradictoris i s’han de tramitar d’acord amb les regles següents: a) Quan l’expedient s’incoï a instància de part, s’ha d’iniciar per mitjà de la corresponent instància del propietari o dels ocupants de l’immoble o de la persona que denunciés el fet. La instància ha de presentar-se en el

61

registre general i s’hi ha d’indicar el nom del propietari, dels arrendataris o ocupants de la finca i dels propietaris de les finques adjacents per paret mitgera, relació subscrita dels fets i súplica que s’incoï el procediment contradictori de la ruïna. b) El propietari de l’immoble que sol·licités la declaració d’estat ruïnós pot adjuntar a la instància dictamen subscrit per facultatiu competent, que en cap cas pot ser funcionari de l’Ajuntament. c) Si l’expedient s’incoa d’ofici, en serà cap la comunicació del corresponent servei municipal en què es doni compte del possible estat ruïnós de la finca o les actuacions practicades en l’expedient sumari a què es refereix l’article número 121, en el supòsit que s’hagués resolt com indica el paràgraf 7 d’aquest. d) L’Alcaldia acordarà la incoació de l’expedient de ruïna i es donarà a conèixer la iniciació de l’expedient al propietari de la finca, inquilins, arrendataris i d’altres possibles ocupants a fi que en el termini de 10 dies examinin les actuacions i dins del mateix termini puguin al·legar tot el que considerin oportú al seu dret i aportar les proves pertinents. e) Transcorregut el termini, per delegació actuant se sol·licitarà informe del servei d’arquitectura i urbanisme que portarà a terme un arquitecte municipal mitjançant la inspecció de la finca, el qual emetrà dictamen que contindrà les circumstàncies i elements tècnics que concorrin en la finca i comprendrà tots els aspectes que siguin necessaris per poder adoptar una resolució. f) Complerts els tràmits indicats en les regles anteriors, la tinença d’Alcaldia de qui depèn la delegació actuant elevarà a la Comissió Permanent la proposta de resolució que estimi procedent. Article 123. En els casos en què com a resolució de l’expedient es declari imminent el perill de ruïna i a més s’acordi el desallotjament immediat dels ocupants, la resolució adoptada, es posarà immediatament en coneixement del Governador Civil de la Província, en compliment de l’establert en l’article 28 del Decret de 10 d’octubre de 1958, a l’efecte de les causes de resolució del contracte d’arrendament d’acord amb la legislació vigent. Article 124. 1.- Quan, en virtut d’expedient contradictori, hagi de procedir-se a desallotjar els ocupants d’una finca en imminent estat de ruïna, les despeses de tota classe que ocasioni seran a càrrec del propietari de l’immoble.

62

2.- L’Ajuntament pot requerir el propietari perquè en un termini de quaranta-vuit hores constitueixi el dipòsit de la quantitat que per l’esmentat concepte se li assenyali, com a resultat de la liquidació definitiva de l’import de les indicades despeses. 3.- Si el propietari no constituís el dipòsit, l’Ajuntament pot exigir el pagament de les despeses ocasionades, pels tràmits del corresponent expedient administratiu i transcorreguts quinze dies des de la notificació al propietari de l’import, s’incoarà l’oportú expedient de constrenyiment. Article 125. 1.- En els casos en què hagi de procedir-se al desallotjament dels ocupants d’una finca declarada d’imminent perill de ruïna, tant si la resolució ha sigut adoptada en expedient sumari, com en contradictori, l’Alcaldia designarà el funcionari que hagi de portar a la pràctica el desallotjament i la designació conferirà al mateix el caràcter executor de la mesura. 2.- L’Alcaldia ha de disposar que es facilitin a l’executor els elements que necessiti i els funcionaris de la corporació que estimi convenients per a això, tant dels serveis tècnics, com el parc mòbil, Policia Municipal, servei d’extinció d’incendis i salvaments o sanitaris i d’altres de necessaris. Article 126: Enderrocaments. L’autoritat municipal ha d’ordenar l’apuntalament de l’edifici que ha d’esfondrar-se o reparar-se, sempre que ho jutgi oportú. En casos d’urgència, podrà ordenar-se directament als seus brigades o altres operaris. Article 127 1.- Dels enderrocaments es donarà previ coneixement a l’autoritat municipal, que determinarà, si escau, l’abast de l’obligació d’aixecar tanques de precaució. 2.- Abans de procedir-se a l’enderrocament de l’edifici, especialment si és ruïnós i les finques adjacents no tenen un perfecte estat de solidesa, s’han de col·locar puntals per evitar que sofreixin els edificis contigus. La despesa corresponent anirà a càrrec del propietari de la casa que s’hagi d’enderrocar. 3.- Per a la col·locació dels mencionats puntals es posarà d’acord el facultatiu elegit pel propietari que vol verificar l’enderrocament, amb el qui nomenin els seus veïns, i, en cas de discòrdia, els interessats en nomenaran un tercer, però si el propietari o propietaris no fessin el nomenament del seu perit dins del termini que l’Ajuntament els hagués concedit,

63

farà el seu paper l’arquitecte municipal designat per l’alcalde o tinent d’alcalde, en delegació de Serveis. 4.- Tot enderrocament s’ha de verificar precisament en les primeres hores de la matinada, és a dir, fins a les vuit a l’estiu i fins a les nou a l’hivern, exceptuant el de la part interior de l’edifici, que podrà practicar-se a totes hores, mentre no es tracti de parets que donin a patis comuns. 5.- No obstant això, es permetrà l’enderrocament de façana i patis comuns durant les hores ordinàries, si existís una tanca de precaució que les cobrís completament. 6.- En aquesta classe d’obres, es tindrà en compte el que disposa l’Article 6è dels apartats 4a i 4b de les presents ordenances. Article 128: Les runes no s’han de llençar al carrer des de dalt sinó que, amb aquesta finalitat, es farà ús d’aparell de descensor que no produeixen pols, i sense perjudici d’utilitzar plataformes de precaució, per a l’enderrocament de les parets exteriors. Article 129: Excavacions En tot moviment de terres i excavacions serà obligatori per part del propietari el nomenament d’un tècnic competent per direcció i seguretat en la realització de dits treballs. En aquestes obres es tindrà en compte el que es disposa en l’Article 6è apartats 5.1 i 5.2 de les presents ordenances. Article 130: Obres i instal·lacions qualificades com a fora d’ordenació. Els edificis en instal·lacions o en part d’aquestes construïts amb anterioritat a l’aprovació del Pla general o parcial, o dels projectes d’alineacions vigents, que resultin disconformes amb aquests, es qualifiquen com a fora d’ordenació, i no podran realitzar-se a la part afectada d’ells obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d’expropiació, però sí petites reparacions que exigeixi la higiene, ornament o conservació de l’immoble. No obstant això, en casos excepcionals, podran autoritzar-se obres parcials i circumstancials de consolidació quan no estigués prevista l’expropiació o enderrocament de la finca en el termini de 15 anys, a comptar de la data en què es pretengués realitzar-la. En tot cas s’autoritzaran les obres de consolidació de les parets mitjanceres, que siguin necessàries com a conseqüència de l’enderrocament d’edificis adjacents. En les finques de nova alineació amb un retrocés mitjà de mes de 4 m, es tolerarà per única vegada a partir de la definició de nova línia, una ampliació màxima de 30 m².

64

Article 131. Quan resultessin indústries emplaçades en zona no adequada, segons el pla general o parcials que el desenvolupin, les edificacions o les seves instal·lacions quedaran sostingudes a les limitacions de l’article anterior. No obstant això, s’admeten les toleràncies que s’estableixen en les ordenances d’ús d’indústria. Article 132. A l’efecte del que es disposa en els articles anteriors, es consideren com de consolidació que augmentin la duració dels edificis millorant les seves condicions de vida i, per tant, no poden executar-se en els subjectes a expropiació, els puntals i recalçament de qualsevol gènere, i la construcció, reforç, reparació o substitució de murs, murets, o contraforts de qualsevol classe, fàbrica o material adossat recolzant o substituint les fàbriques existents; pilars, columnes o recolzaments de qualsevol denominació, forma o material, fins i tot si els esmentats recolzaments s’executen per reforçar o substituir parets de càrrega; entramats i estructures resistents de sostres coberts, soterranis, bodegues, arcs, bigues, llindes, tirants o tornapuntes de qualsevol material i peces de ferro. Pel contrari no es consideren obres de consolidació els recoberts de pedra en els sòcols de les façanes, sempre que el gruix no excedeixi de 5 centímetres i que en col·locar-los no es reforcin els ciments, ni l’obertura de buits, quan no calgui col·locar llindes molt resistents, mentre no s’introdueixi algun reforç en els muntants. Article 133. Sobre un edifici parcialment afectat o fora d’ordenació no s’autoritzarà l’aixecament de nous pisos ni ampliació dels existents ni reforma excepte quan concorrin les condicions següents: a) Que el nou pis o pisos projectats s’ajustin a l’alineació aprovada i no impliquin consolidació de l’edifici antic. b) Que al projecte s’acompanyi el de reforma en el qual es demostri la possibilitat d’enderrocar la part afectada i mantenir la restant. c) Que el projecte de reforma amb obres prohibides en l’article 80 en la zona afectada de nova ordenació el propietari acompanyi el projecte d’una renúncia del dret a sol·licitar en el seu dia el major valor de la finca per les obres efectuades. En aquest cas quan es procedeixi a valorar la indemnització es doni mèrit del 80%.

65

d) Que les condicions especials de l’autorització s’inscriguin en el registre de la propietat, si l’Ajuntament ho creu convenient. Article 134: En cap cas es consentirà convertir una paret de tancament no alineada en façana d’una construcció, encara que tingui solidesa suficient. Article 135: Com a aclariment ha de tenir-se en compte que es consideraran fora d’ordenació totes les finques afectades per les noves ordenacions d’usos i volums, regulades en aquestes ordenances i els plans. CAPÍTOL VIII: APARCAMENTS EN EDIFICIS PARTICULARS Article 136: S’entén per aparcament, a l’efecte de la present ordenança, tot lloc especialment destinat a l’estacionament continuat de vehicles automòbils. Aquest lloc pot estar situat en el sòl, subsòl o planta pis de l’edifici del qual es considera formant part dintre del respectiu solar. Article 137: La situació d’aparcaments en edificis de caràcter particular podrà ser voluntària i s’atendrà a les normes del pla general d’ordenació quant a la seva llicència de construcció, en tots aquells casos que en virtut de la present ordenança, no resulti obligat el seu establiment, llevat que les normes del pla parcial corresponent al respectiu sector no determinin a altres condicions que les presents, les quals seran vigents en aquelles zones o àrees de la ciutat en què no existeixi aprovat el seu mateix pla parcial. Article 138: L’aplicació de la present ordenança s’ajustarà a la qualificació urbanística del sector respectiu, de conformitat amb els grups de zones següents: a) eixamplament (2), pati interior d’una illa de cases (5); desenvolupament residencial en ordre tancat (14) b) Residencial intensiva (3) – ordenació existent (4) Ordenació en edificació aïllada intensitat 1 (8A) Ordenació en edificació aïllada intensitat 2 (8B) Ordenació en edificació aïllada intensitat 3 (8C) Ordenació en edificació aïllada intensitat 4 (9) Sòl urbanitzable programat adaptació planejament parcial aprovat. Ús residencial (12a)

66

Desenvolupament residencial en ordenació oberta, subzona plurifamiliar intensitat 1 (13a) Subzona plurifamiliar intensitat 2 (13b) Subzona plurifamiliar intensitat 3 (13c) Subzona unifamiliar intensitat 4 (13d) Subzona unifamiliar intensitat 5 (13e) Sòl urbà Sector Vall del Palau Sòl urbanitzable no programat. Desenvolupament urbà opcional per a usos residencials (16a) c) Petita indústria (10) Sòl urbà industrial (11) Sòl urbanitzable programat adaptació planejament parcial aprovat. Ús industrial (12b) Sòl urbanitzable no programat. Desenvolupament urbà opcional per a usos industrials (16b) Article 139: En la zona a) d’eixamplament i en els edificis que siguin de nova construcció, s’ha d’exigir una plaça d’aparcament per cada dos habitatges, per a aquells la superfície útil dels quals sigui de 50 o mes metres quadrats i una plaça per cada 200 m² de superfície útil d’establiment comercial o industrial. Queden exempts d’aquesta obligació els edificis que donin a carrers existents d’amplada inferior a 5 metres o en els que estigui prohibida la circulació de vehicles automòbils i així mateix, aquells edificis que tinguin una amplada de façana inferior a 10 metres o una profunditat edificable menor a 15 metres o una planta edificable inferior a 120 m². Article 140: En les zones indicades en l’apartat b) de l’article 138 de la present ordenança, i en els edificis que siguin de nova construcció, s’exigirà una plaça d’aparcament per habitatges fins a 100 metres quadrats de superfície útil i dues places per habitatge, per a aquells la superfície útil dels quals sigui major. S’exigirà així mateix una plaça per cada 100 metres quadrats de superfície útil d’oficines o despatxos i una plaça per cada 150 metres quadrats de superfície útil d’establiments comercials industrials. Article 141: En les zones indicades en l’apartat c) de l’article 138 de la present ordenança i en els edificis que siguin de nova construcció, s’exigiran com a mínim les places d’aparcament que s’indiquen en el present quadre.

67

ESTABLIMENTS COMERCIALS Superfície útil Fins a 100 m² una plaça De 100 a 600 m² una plaça per cada 150 m² Més de 600 m² una plaça per cada 200 m² INDÚSTRIES a) Per superfície Fins a 200 m² una plaça De 200 a 800 m² una plaça per cada 200 m² Més de 800 m² una plaça per cada 250 m² INDÚSTRIES b) Per nombre d’obrers Una plaça d’aparcament per cada 10 persones que treballin en la indústria, amb un mínim de 3 persones. En la indústria, es determinarà el nombre de places calculant-lo pels anteriors apartats a) i b). S’ha d’adoptar el que doni major nombre de places. Article 142: Totes les superfícies que s’indiquen en la present Ordenança s’entenen com a superfície útil, que resulta ser la total edificada, deduïts els gruixos de parets, patis de llums, escales interiors, buits d’ascensor i d’altres d’anàlegs. Article 143: El càlcul de la superfície destinada a aparcament serà efectuat de manera que correspongui per plaça una superfície útil que no sigui inferior a 20 m². Article 144: En endavant, no es concedirà llicència de construcció per a aquells edificis que en els projectes tècnics respectius no portin assenyalats en forma clara l’espai reservat a aparcaments, de conformitat amb la present ordenança, i no es podrà utilitzar cap edifici la construcció del qual s’acabi sense haver resolt aquesta condició de forma prevista i autoritzada per la llicència d’obres corresponent. Article 145: La transmissió de propietat de la plaça d’aparcament corresponent a qualsevol habitatge, local comercial o industrial, ha d’efectuar-se sempre que es verifiqui el canvi de propietari de l’habitatge o del local, al qual es considera annex a la plaça o places d’aparcaments. Article 146: S’entén com a edifici de nova construcció el que sigui de nova planta per ocupació d’un solar no edificat o enderrocament d’altre edifici existent anteriorment, o el que

68

resulti per ampliació de volum, o de modificació del nombre de plantes. Article 147: Totes les operacions de venda o lloguer d’un habitatge en els edificis afectats per aquestes ordenances han de portar aparellades indissolublement la venda o lloguer corresponent a les places de cotxe, fins i tot en el cas de que el beneficiari hi renunciï. Article 148: Cap edifici destinat a aparcament forçós podrà ser enderrocat, sense que prèviament hagi sigut resolta la situació d’un altre edifici en condicions de totalitat de les places d’aparcament que tingués compromeses l’edifici que s’ha d’enderrocar. Article 149: Les disposicions de la present Ordenança afecten igualment als edificis d’ús públic. Article 150: A l’efecte de determinar les condicions que han de reunir els espais i locals destinats a aparcament i garatge de totes classes, es classifiquen en les categories següents: 1r Garatges destinats solament a l’estacionament de vehicles en places fixes, propietat dels respectius usuaris o llogades. 2n Garatges-aparcaments destinats a l’estacionament de vehicles sense plaça fixa i mitjançant lloguer mensual o per hores. 3r Garatges destinats al pupil·latge amb caràcter regular, de vehicles de motor mecànic amb instal·lació de rentat i greixatge. No estan incloses en aquestes ordenances les estacions de servei o garatges en els quals s’efectuï el subministrament de carburant, que s’han de regir per la reglamentació corresponent. Article 151: Per superfície del local, s’entendrà la que resulti de sumar les superfícies de totes les plantes destinades als usos que es regulen en aquest capítol. No es computen en el càlcul la dels accessos i rampes. Article 152: 1) Han d’estar subjectes a llicència prèvia de l’Administració municipal la instal·lació, ampliació i

69

modificació de garatges públics o privats i garatges-aparcaments. En la sol·licitud corresponent s’ha de fer constar, de manera expressa, a més dels requisits generals pertinents al cas, la naturalesa dels materials amb què estigui construït el local, nombre, pendent i dimensions de rampes i dels accessos a la via pública i les mesures de precaució projectades per evitar incendis 2) No s’ha de requerir llicència per allotjar un màxim de tres vehicles automòbils en un local de superfície no superior a 100 m². En aquest cas han, no obstant això, de complir-se les normes contingudes en els Article 153, 154 157 163 165 167 168 170 i 172. Article 153: 1) Els locals i establiments regulats en aquest capítol: a) Han de construir-se amb materials incombustibles i resistents al foc i només es permetrà la utilització de ferro per a les estructures, si es troba protegit per una capa de formigó o altre aïllant, de forma que s’aconsegueixi una estabilitat al foc de 120 min. b) El seu paviment ha de ser impermeable, antilliscant i continu, o amb les juntes perfectament unides. c) No poden tenir comunicació amb altres dedicats a ús diferent, llevat del que estableix en l’Article 174 relatiu a tallers per la reparació de vehicles. d) No poden tenir obertures a patis de parcel·la que estiguin oberts a caixes d’escales. e) Quan comuniquin amb caixes d’escala o recintes d’ascensor han de fer-ho a traves de vestíbuls, a ser possible descoberts, sense obertures comunes, a excepció de la porta d’accés que serà resistent al foc i proveïdes de dispositiu per al tancament automàtic. 2) Els locals que limitin amb algun pati interior de parcel·la d’una altra finca, ha de tapiar-lo amb un mur tallafocs de 0,15 metres de gruix, com a mínim, fins a una altura que sobrepassi un metre per damunt de la coberta. Article 154. La il·luminació artificial s’ha de realitzar únicament amb llums elèctrics i la seva instal·lació protegida sota tub d’acer. Ha de complir el que es preveu en el Reglament electrotècnic de baixa tensió de 20 de setembre de 1973 (Decret 2413/1973). Article 155: Els accessos als garatges, garatges-aparcament, que donin a la via pública han d’estar dotats dels senyals de circulació preceptius per a advertiment de vianants i vehicles.

70

Article 156: 1) No es permet la instal·lació de sortidors i dipòsits per a l’emmagatzematge de carburant, ni tampoc la tinença de combustible líquid en envasos. 2) Els olis de greixar poden emmagatzemar-se en dipòsits metàl·lics tancats, de 200 quilos com a màxim, en quantitat total inferior a 5.000 quilos. 3) Queda prohibida la tinença en els locals d’envasos buits, fusta i, en general, de materials combustibles. Article 157: Es prohibeix encendre foc a l’interior dels locals objecte d’aquest capítol, per a la qual cosa s’han de fixar els avisos adequats en llocs molt visibles i amb caràcters perfectament llegibles. Article 158: 1) Dintre d’una distància de 5 metres com a màxim, mesurada des de l’entrada a cada planta la superfície de la qual excedeixi de 200 m², s’ha d’instal·lar una presa d’aigua, equipada amb ràcord tipus Barcelona, de 45 mil·límetres de diàmetre, proveïda de mànega de llargària suficient perquè l’aigua arribi al lloc més apartat de la planta. Aquesta mànega ha d’estar col·locada permanentment al costat de la presa d’aigua indicada. 2) A l’efecte del paràgraf anterior, es considerarà entrada de cada planta la destinada als vehicles i, en els soterranis i plantes superiors als baixos, s’estimarà com a entrada el lloc d’unió d’aquells amb la seva rampa d’accés. 3) A més de l’establert en el present article, ha de complir-se, si escau, el que es disposa en l’ordenança sobre protecció contra incendis. Article 159: És obligatori el servei permanent de guàrdia en els garatges aparcament de 2a categoria la superfície dels quals excedeixi de 500 m². Article 160. Quan els locals de 2a categoria (garatge-aparcament) ocupin diverses plantes i no existeixi en totes servei permanent de guarda, serà obligatòria en aquestes últimes la instal·lació d’avisadors d’incendi o alarma, de provada eficàcia i el perfecte funcionament del quals pot ser comprovat pels Serveis Tècnics Municipals. És així mateix obligatòria aquesta instal·lació en els garatges de 2a categoria que, per la seva superfície, no sigui preceptiva la guarda permanent i que estiguin situats

71

sota habitatges. S’exceptuen els situats a sota d’habitatges unifamiliars. Article 161. 1) Els murs de separació de les instal·lacions destinades a rentat i greixatge que limitin amb edificacions veïnes s’han de protegir amb sòcols impermeables d’1,80 metres d’alçada o superior si fos necessari. 2) A fi d’evitar esquitxades i molèsties, aquestes instal·lacions han d’estar aïllades totalment del carrer o locals freqüentats pel públic, quan les instal·lacions es trobin a menys de 10 metres d’aquests. Article 162. En els locals situats a distància inferior a 100 metres de tot edifici habitat o lloc freqüentat pel públic, queda prohibida la prova de clàxons, botzines, sirenes i motors d’explosió amb escapament lliure, des de les 20 hores a les 8 del dia següent. Article 163. Les instal·lacions elèctriques o de maquinària que puguin existir en els garatges de 3a categoria, han de subjectar-se a la reglamentació que les afecti, a més de complir amb el que es preceptua en aquest capítol. Article 164: Els garatges-aparcament de 3a categoria només es poden instal·lar en edificis independents, o en planta baixa d’edificis industrials. Article 165: Els garatges han de complir les següents prescripcions: a) La superfície no pot excedir de 1.000 m² en una sola planta. No obstant això, poden autoritzar-se amb major superfície sempre que es divideixin en compartiments de superfície inferior a 1.000 m² que puguin incomunicar-se i que el sistema d’accessos del qual rebi un informe favorable dels Serveis Tècnics Municipals. b) El sostre dels garatges la planta superior dels quals estigui ocupada per habitatges o locals freqüentats ha de tenir una resistència mínima de 500 kg per m² de sobrecàrrega i ha d’estar protegit per una capa de guix. Quan no es compleixin aquests requisits ha d’existir una cambra d’aire, en comunicació amb l’exterior, situada entre el sostre del local i el cel ras, que s’ha de construir de material incombustible i aïllant tèrmic, sostingut per materials de característiques idèntiques.

72

c) Aquestes mesures poden ser substituïdes per una protecció adequada que doni al forjat una estabilitat al foc de 120 minuts. Article 166: Els locals han de tenir una alçada lliure mínima en tots els seus punts de 2,25 m, en l’exterior s’ha d’indicar l’alçada màxima dels vehicles que puguin penetrar, inferior a 0,50 metres a l’alçada lliure de pas del local i accés a aquest. Article 167: 1) Els accessos han de tenir amplada suficient per permetre l’entrada i sortida de vehicles sense maniobrar i sense conflicte amb els sentits de circulació establerts, i no poden en cap cas tenir una amplada inferior a 3 metres. 2) Els locals la superfície dels quals excedeixi de 500 m² han de tenir com a mínim dos accessos, que en aquest cas han de ser senyalitzats de forma que s’estableixi el seu sentit únic de circulació. Això no obstant, si la superfície total és inferior a 2.000 m² poden tenir un sol accés de 5 metres. d’amplada mínima, tret que es tracti de garatges de 2a categoria. En aquest cas, aquesta amplada ha de ser almenys de 6 metres. 3) A l’efecte d’aquest capítol, l’amplada dels accessos s’ha de referir no només al llindar, sinó també als quatre primers metres de profunditat a partir d’aquell. Article 168: 1) L’accés a establiments de 1a, 2a i 3a categoria s’ha d’efectuar a través de locals o passos destinats únicament al servei propi, i separats per murs o tanques d’una alçada de 0,80 metres com a mínim, de qualsevol altre local o dependència aliena al garatge. Es permet, en circumstancies especials adequades, l’accés per muntacàrregues o cinta transportadora, les característiques de capacitat i carrega útil dels quals han de consignar-se en cartells col·locats de forma que puguin ser fàcilment llegits per empleats i usuaris. En aquest últim cas, els pisos elevats i soterranis corresponents, han de tenir cadascun dues sortides d’emergència independents per al personal. Les caixes dels muntacàrregues han de quedar aïllades de la resta del local, a excepció de l’accés, per murs d’obra o material incombustible. 2) Les rampes han de tenir l’amplada suficient per al lliure pas dels vehicles; quan des d’un extrem de la rampa no sigui visible l’altre, i la rampa no permeti la doble circulació, ha de disposar-se d’un sistema de senyalització adequada de bloqueig.

73

3) Les rampes han de tenir un pendent màxim del 20%, tret dels 4 metres en profunditat immediata als accessos del local, en què serà com a màxim del 4%, quan aquella hagi de ser utilitzada com a sortida al carrer. 4) Les rampes o passadissos en què els vehicles hagin de circular en els dos sentits i el recorregut sigui superior a 30 metres han de tenir una amplada suficient per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides per aquelles sobrepassin els 1.000 m² o el local estigui dedicat a garatge-aparcament. 5) Les rampes o passadissos no poden ser utilitzats pels vianants, els quals han de disposar d’accessos independents, tret del cas que s’habiliti en aquells una vorera que tingui un ample mínim de 0,60 metres i una alçada de 0,15 metres sobre la calçada. Article 169. 1) A part de l’accés o accessos, ha d’existir una sortida d’emergència a l’exterior del local per al personal, independent i aïllada de l’escala general de l’edifici. Quan el local disposi de dos ascensors independents distanciats per més de 20 metres pot prescindir-se de la sortida d’emergència. 2) Quan el recorregut de la cabina de l’ascensor o muntacàrregues arribi a un local destinat a garatge, l’accés a aquest ha de realitzar-se a través d’un vestíbul aïllat totalment de la resta del local, per paret resistent al foc i proveït de porta, amb tancament automàtic, construïda així mateix de material incombustible i que obri cap a l’interior del garatge. Article 170: 1) El sistema de ventilació ha d’estar projectat i s’ha de realitzar amb l’amplitud suficient per impedir l’acumulació de gasos nocius en proporció suficient per produir accidents. La superfície de ventilació a través d’obertures permanents ha de ser com a mínim d’un 5% de la del local, quan aquestes es trobin en façanes oposades que assegurin l’escombrada de l’aire del seu interior. Si totes les obertures es troben en la mateixa façana, dita superfície de ventilació ha de ser com a mínim d’un 8%. 2) Quan la ventilació sigui forçada, ha d’assegurar una renovació mínima d’aire de 15 m³/hora per metre quadrat de superfície. 3) En aquest cas s’han d’instal·lar dos ventiladors per planta i si el local és superior als 1000 m² s’ha d’exigir doble subministrament elèctric. 4) Quan la ventilació natural s’efectuï per mitjà de patis, la superfície de ventilació a què es refereix l’apartat 1, ha

74

de ser la secció horitzontal del pati o les obertures del garatge a ell, en cas que aquests siguin inferiors. Article 171: 1) Han d’estar protegides així mateix amb tela metàl·lica les finestres que donin a les façanes anteriors o posteriors, si al damunt hi ha obertures d’habitacions alienes al garatge a menys de 6 metres de distància. 2) Quan el local formi part d’un edifici d’habitatges o oficines i es prolongui més enllà de la façana posterior, sempre que recaiguin sobre aquelles obertures alienes a menys de 5 metres d’alçada, ha de construir-se un sostre continu i resistent al foc, que sobresurti com a mínim 3 metres de la façana posterior de l’edifici. Article 172: 1) Els locals han de disposar d’aparells extintors d’incendis, de 5 o més quilograms de CO2, o pols seca, en nombre i distribució adequats de manera que corresponguin a un per cada 100 m² de superfície o fracció, amb un mínim de dos per cada planta. Aquests aparells extintors han de ser revisats almenys un cop l’any, i el compliment d’aquest requisit s’ha d’acreditar documentalment sempre que ho sol·liciti l’Administració Municipal. 2) Quan la superfície del local sigui inferior a 50 m², ha de disposar almenys d’un aparell extintor. Article 173: 1) Els vehicles han d’estacionar-se de tal forma que es pugui tenir accés a tots i cadascun i per maniobrar-los còmodament s’ha de disposar d’un o més passos lliures a tot el llarg de la nau o naus. 2) S’han de deixar posades les claus de contacte en els vehicles. Article 174: Només es permet la instal·lació de tallers de reparació de vehicles a l’interior dels garatges quan quedin separats de la resta del local, mitjançant murs massissos de 0,15 metres de gruix mínim, amb una porta de comunicació i una altra d’emergència, les dues degudament protegides. Article 175: 1) Els locals i instal·lacions autoritzats amb anterioritat a l’aprovació d’aquestes ordenances, han d’adaptar-se a les seves disposicions en els terminis que assenyali l’Alcaldia, que pot determinar-los per a la progressiva aplicació total o parcial dels diferents preceptes als esmentats locals i instal·lacions.

75

2) No obstant això, quan existeixi impossibilitat tècnica o legal ja sigui temporal o permanent, d’efectuar la indicada adaptació, el titular ha de comunicar aquesta circumstància a l’Administració municipal dintre dels terminis abans mencionats, a fi que, un cop fetes les comprovacions oportunes, puguin ordenar-se les obres i instal·lacions que hagin de realitzar-se per obtenir aquesta adaptació en la mesura que sigui possible. CAPÍTOL NOVÈ: CONDICIONS QUE HAN DE REUNIR ELS EDIFICIS EN RELACIÓ AMB LA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES Article 176: El present capítol regula les condicions a què s’han de sotmetre en el terme municipal de Sant Andreu de la Barca: 1) La conducció, acumulació i recollida d’escombraries domiciliàries, i de les no domiciliàries, quan la recollida sigui a càrrec de l’Administració municipal. 2) Les característiques, condicions i circumstàncies que han de reunir les dependències, galledes i instal·lacions destinades a les finalitats indicades en l’epígraf anterior. Article 177: Als efectes d’aquesta ordenança, tenen la consideració d’escombraries domiciliàries: 1) Els malbarataments de l’alimentació i del consum domèstic; 2) Els embolcalls i papers procedents dels establiments industrials i comercials, quan puguin ser recollits en un sol recipient de mida normal; 3) Les cendres i restes sòlides de calefacció individual; 4) El producte de l’escombrament de les voreres; 5) La runa procedent de petites reparacions o el producte de poda de plantes, sempre que aquests residus càpiguen en la galleda normalment utilitzada, 6) Les cendres resultats de la crema de qualsevol de les matèries enunciades. Article 178: Són considerades com a escombraries no domiciliàries: 1) Els residus o cendres industrials de fàbriques, tallers i magatzems, i les cendres procedents de les calefaccions centrals. 2) Les terres de desboscament i les runes o rebuigs de runes. 3) Els detritus d’hospitals i clíniques. 4) Els residus d’escorxadors, mercats, laboratoris, parc zoològic i altres establiments públics similars; 5) Els residus dels establiments del ram d’hosteleria;

76

6) Els fems de quadres, estables i corrals; 7) Els animals morts; 8) Els productes decomissos; 9) Les restes de mobiliari, jardineria o poda d’arbres, excepte el que es disposa en l’article anterior i 10) Qualsevol altre producte anàleg. Article 179: La conducció, acumulació i recollida d’escombraries domiciliàries s’ha de realitzar amb els mitjans o elements següents: a. galledes, i b. dependències o instal·lacions destinades a aquesta finalitat en els immobles.

DE LES GALLEDES Article 180: 1.- El lliurament d’escombraries domiciliàries al servei de recollida s’ha de realitzar utilitzant galledes que poden ser de dues classes: a) ordinaris, i b) especials i hermètics. 2.- L’aplicació de les galledes especials i hermètiques s’ha de verificar en les zones del terme municipal que vagi designant gradualment i progressivament l’Ajuntament, fins a aconseguir l’establiment amb caràcter general de la recollida hermètica d’escombraries domiciliàries, d’acord amb les condicions i d’altres particularitats que s’especifiquen en aquesta ordenança. 3.- Mentre no sigui aplicat el sistema de recollida hermètica s’han d’utilitzar les galledes ordinàries. Article 181: 1.- Les galledes ordinàries han d’adaptar-se a les característiques següents: a) Forma: tronc cònic, amb la base major en la part superior cilíndrica o prismàtica. b) Material: metàl·lic protegit, si és necessari contra l’oxidació, termoplàstic, suro vulcanitzat, o qualsevol altre material resistent a l’oxidació, a la humitat, no porós i de resistència suficient per complir la seva comesa i ocultar a la vista els productes que contingui. c) Dimensions: la seva capacitat ha d’estar compresa entre 22 i 110 litres. El seu diàmetre en totes les seves parts ha d’estar comprès entre 26 i 60 centímetres i la seva alçada, entre 30 i 100 centímetres. d) Tapes i anses: totes les galledes han d’anar proveïdes de tapes que ajustin suficientment per evitar la propagació de males olors, la qual ha d’estar proveïda d’agafador per a

77

una millor manipulació. La galleda pot tenir una ansa que faciliti el seu trasllat, però ha d’estar disposada de forma que no pertorbi el fàcil buidat de la galleda. 2.- No són considerats galledes els sacs, caixes de cartró o de fusta o qualsevol altre recipient improvisat o inadequat. 3.- Les galledes poden ser individuals o col·lectives. En el primer cas, ha de constar de forma visible i indeleble en la part exterior, el pis corresponent de l’immoble, o el nombre que els assenyali el Servei Municipal de Neteja i Higiene de la Via Pública. 4.- Els propietaris de les galledes estan obligats a mantenir-les en el degut estat de neteja i a reposar-les en cas de trencament o quan presentin algun sortint que pogués ferir el personal de recollida. Igualment han de ser substituïts quan per deformacions excessives no tanquin degudament o en dificultin el buidat. Article 182: 1.- Les galledes especials i hermètiques han de ser de les característiques, capacitat i dimensions següents: Les dimensions principals han de ser les que s’indiquen en el quadre adjunt (figura número 1) i han d’estar proveïdes dels elements necessaris, amb les mesures i resistència necessàries, per permetre la utilització del dispositiu de càrrega hidràulica i hermètica amb el qual estan equipats els camions que es destinen a aquestes finalitats. El propietari respectiu està obligat a substituir o reparar les galledes que presentin d’origen o a causa d’un ús prolongat, deformacions que impedeixin la revisió, especialment en tot el que fa referència al dispositiu de càrrega del camió. Tampoc pot presentar-se la galleda amb elements sortints que puguin ferir el personal del servei de recollida. 2.- La galleda tipus A-22 (figura 1 bis), solament pot ser utilitzada en edificis unifamiliars i en aquells altres el volum previsible d’escombraries dels quals no superi la capacitat d’aquest. 3.- El nombre de galledes per utilitzar a cada immoble ha de ser el necessari per emmagatzemar les escombraries produïdes i s’ha de fixar, com a mínim, tenint en compte: a) el volum promès d’escombraries produïdes per habitant i dia; que en l’actualitat s’estima de 4 litres, mòdul que pot ser elevat en cas necessari per l’autoritat municipal, i b) la freqüència de recollida que, sense perjudici que pugui realitzar-se diàriament, ha de ser calculat sobre una base d’una recollida cada dos dies com a mínim. DE LES DEPENDÈNCIES Disposicions comunes

78

Article 183: 1.- Per allotjar les galledes d’acumulació d’escombraries pot elegir-se alguna de les classes de dependències següents: a) departaments, consistents en quadres o habitacions que ha de tenir les dimensions suficients per 1r: allotjar les galledes necessàries; 2n: perquè hi pugui treballar el personal encarregat de la recollida de les galledes esmentades amb comoditat i sense perill 3r: perquè els usuaris de l’immoble puguin abocar-hi les escombraries, i b) armaris, per guardar-hi les galledes, disposats de tal forma que totes les operacions puguin realitzar-se des de l’exterior dels indicats armaris. 2.- Poden establir-se així mateix conductes d’ús col·lectiu per a l’abocament de les escombraries a les galledes, o instal·lacions d’incineració, amb subjecció a les condicions que s’expressen en aquesta ordenança. 3.- El propietari de l’immoble ha de proposar, i l’Ajuntament municipal ha de determinar en cada cas, el tipus de dependència a què es refereix el paràgraf 1 d’aquest article, tenint en compte: a) la salubritat i comoditat dels habitats de l’immoble; b) la facilitat de recollida de les escombraries per al personal encarregat d’aquesta; i c) les exigències de l’estètica del lloc, carrer o paisatge perquè mai pugui ser alterat desagradablement. Article 184: La instal·lació de les dependències a què es refereix el paràgraf 1 de l’Article 183 és obligatòria per a: a) les construccions de nova planta, i b) els edificis ja construïts o per als que la llicència de construcció dels quals hagi sigut sol·licitada amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’ordenança. En aquests últims casos les instal·lacions han de realitzar-se en un termini de 5 anys. Article 185: 1.- En els projectes que s’acompanyin a les sol·licituds de llicència municipal per a construccions de nova planta han de preveure’s les dependències que s’especifiquen en l’Article 183 d’aquesta ordenança. 2.- En el supòsit que el peticionari volgués complementar la instal·lació mitjançant conductes d’abocament col·lectiu o altres elements amb anàloga funció, han de consignar així mateix en els plànols i documents del projecte les característiques tècniques i constructives d’aquells, que ha d’ajustar-se al que disposa l’Article 191 d’aquesta. 3.- Si en l’edifici s’autoritza instal·lar la incineració d’escombraries és també preceptiu acompanyar, a més de la

79

resolució de l’Ajuntament en què es concedeix l’autorització a què es refereix l’Article 196, el projecte complet de la instal·lació en la qual ha d’atendre’s especialment a la qualitat de fums, sistemes per a la correcció i evacuació dels residus de la combustió. Article 186: 1.- Els edificis ja construïts i a què es refereix l’epígraf b) de l’Article 184 han de ser adaptats en el termini que s’assenyala en l’esmentat precepte, a les prescripcions d’aquesta ordenança. 2.- Quan existeixi impossibilitat tècnica o legal, temporal o permanent, d’efectuar les indicades obres d’adaptació, el propietari ha de posar en coneixement de l’Administració municipal aquesta circumstància dintre del termini assenyalat en cada cas, segons el referit epígraf b) de l’Article 184, però amb antelació suficient perquè aquella pugui practicar les comprovacions oportunes i ordenar, si escauen, les obres i instal·lacions que hagin de realitzar-se per obtenir dintre del termini indicat l’esmentada adaptació quan sigui possible. 3.- En els edificis a què es refereix aquest article i mentre no s’hi hagin efectuat les obres necessàries per adaptar-los al que s’estableix en les presents ordenances, no s’autoritza: a) obra alguna en els edificis d’habitatge unifamiliar o ocupats per un sol local independent, distints de les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament o conservació de l’immoble; b) augment del nombre d’habitatges o de locals independents. c) obres que afectin els accessos de l’edifici, a locals de la mateixa finca adjacents a aquests accessos, o a locals comuns de fàcil accés; d) obres d’addició de plantes o d’ampliació de les ja existents, i e) modificacions de l’ús dels seus locals, excepte quan conjuntament amb la sol·licitud de la llicència corresponent s’adjunti la necessària per procedir a aquella adaptació. Article 187: 1.- Tant els departaments com els armaris, quan se situïn en l’interior dels edificis, han de col·locar-se de forma que: a) quedin a menys de quinze metres de recorregut de la porta d’accés a l’edifici; b) l’accés sigui fàcil i ben il·luminat encara de nit, i sense esglaons ni obstacles que dificultin el pas dels carretons de transport de les galledes o de les mateixes galledes quan tinguin rodes, (exceptuant un esglaó o marxapeu general d’entrada a finca de 10 centímetres màxim

80

d’alçada). Per a altres desnivells és necessari disposar de les rampes a què es refereix el paràgraf 3 del present article; c) les portes i passadissos tinguin, com a mínim, un metre d’amplada i 1,90 d’alçada. 2.- El camí d’accés des de la via pública als departaments o armaris s’ha de dotar de paviment antilliscant i de suficient duresa perquè no el facin malbé els cops i esforços de rodament a què pot estar sotmès en la manipulació de les galledes. 3.- Quan en aquest camí d’accés hagin de salvar-se desnivells, s’han de disposar elevadors mecànics per a les galledes o rampes de pendent inferior al 18 % per a les galledes de fins a 80 litres de capacitat, o al 12 % per a les de capacitat superior a la indicada. L’amplada d’aquestes rampes no pot ser inferior a 1 metre per a les galledes de fins a 110 litres i a 1,20 metres per a les de superior capacitat. Aquestes amplades s’han d’augmentar en el que sigui necessari en cas que les rampes canviïn de direcció. 4.- En el cas d’instal·lar-se dits elevadors, el propietari ha de designar l’encarregat de col·locar les galledes sobre la plataforma de l’elevador en el moment de la recollida o, en un altre cas, ha de disposar un accés directe des del carrer a fi que aquesta operació pugui ser realitzada pel personal del servei de recollida. 5.- Els departaments i armaris s’han d’instal·lar en lloc o de forma que la seva temperatura ambient no resulti afectada per les instal·lacions de calefacció de l’edifici. Dels departaments Article 188: Situació 1.- Els departaments per guardar galledes han de situar-se en l’interior de les finques i d’acord amb les possibilitats d’edificació regulades per a cada zona en les ordenances d’edificació. 2.- Quan els esmentats departaments es projecten per servir edificis aïllats, es permet situar-los ocupant el subsòl dels espais lliures destinats a jardins sempre que, a més de complir amb les condicions establertes en els articles 187 i 189, aquesta situació no exigeixi instal·lacions fixes per sobre del nivell dels espais esmentats. No obstant això, poden autoritzar-se les indicades instal·lacions fixes, quan siguin assimilables als armaris per complir les condicions de mida i situació que per a aquests últims es fixen en les presents ordenances. Article 189: Característiques. 1.- Els departaments per guardar galledes s’han de construir d’acord amb les característiques següents:

81

a) les parets i sostres, portes i elements protectors dels orificis de ventilació han de ser resistents al foc i amb paràmetres interiors lisos, impermeables, anticorrossius i de fàcil neteja; b) per facilitar aquesta se’ls ha de dotar de la instal·lació corresponent d’aigua i desguàs antimúrid; aquest últim s’ha de col·locar de forma que no pugui ser obstruït per les galledes, les quals amb aquesta finalitat, i si no van previstos de rodes, s’han de col·locar elevades respecte al sòl mitjançant suports especials o be penjades de les parets. c) se les ha de dotar d’orificis de ventilació (mínima de 0,50 m²) inferior i superior suficients per evitar la producció de males olors, protegits contra l’entrada d’insectes i rosegadors, i en comunicació directa amb l’exterior, d) les parts metàl·liques s’han de protegir contra l’oxidació, i e) les portes d’accés han de ser metàl·liques. 2.- Els departaments s’han de construir de forma que permetin albergar i moure còmodament el nombre de galledes previst com a necessari en l’edifici o edificis per als quals es projecten, suposats aquests edificats amb el volum màxim que en cada cas permetin les ordenances municipals d’edificació i tenint en compte el que disposa l’Article 182, 3 de la present ordenança. Les dimensions mínimes d’aquestes dependències han de ser les que s’expressin en la figura 2, segons sigui el nombre de galledes que hagin d’albergar. Article 190: 1.- Si l’abocament d’escombraries a les galledes s’efectua mitjançant conductes d’ús col·lectiu, els departaments, a més de complir amb les condicions assenyalades en el paràgraf anterior, han així mateix de subjectar-se a les següents: a) Se les ha de proveir d’instal·lacions automàtiques contra incendis en especial al costat de la boca terminal inferior del conducte d’abocament i sobre les galledes susceptibles de contenir escombraries. b) La boca terminal inferior del conducte d’abocament ha d’anar provista d’una comporta metàl·lica contra incendis, i suficientment resistent per contenir les escombraries que es llencen pel conducte quan aquella estigui tancada per procedir al canvi de galleda; c) A l’orifici superior dels indicats en l’apartat c) de l’article anterior, s’ha d’adaptar una xemeneia de ventilació a l’exterior, d’alçada superior a la del conducte d’abocament col·lectiu i que sobresurti a la coberta de l’edifici (segons s’expressa en la figura número 3), i

82

d) Quan l’habitació que contingui el terminal del conductor de l’abocament col·lectiu sigui diferent al destinat a guardar les galledes, cadascun ha de disposar de ventilació totalment independent, en la forma establerta en aquesta ordenança (figura número 4), amb instal·lació de tir forçat, si fos necessari. 2.- Les escombraries abocades a través dels corresponents conductes han d’anar a parar precisament als dipòsits o galledes destinades a la seva acumulació i no es permet que s’aboquin directament al terra per ser després retirades. Dels conductes d’ús col·lectiu Article 191: 1.- Els conductes d’ús col·lectiu, als quals sota cap concepte es poden abocar líquids, s’han d’ajustar a les característiques següents: a) S’han de construir amb materials resistents al foc i aïllants del so, amb paràmetres interiors llisos, resistents impermeables, anticorrossius i de fàcil neteja, el seu traçat serà vertical o amb canvis de direcció sempre que no hi hagi pendents inferiors a 60º; b) Han de ser de secció recta interior constant, en la qual es pugui inscriure un cercle de 50 centímetres de diàmetre, i amb acords corbs de radi no inferior a 3 centímetres entre els seus paraments interiors; c) Han d’anar provistos de les necessàries instal·lacions de neteja i conta incendis, i d) si en la seva part inferior es disposa una superfície de rebot de les escombraries, aquesta s’ha de construir de mode adequat per eliminar al màxim els sons i per evitar que hi quedin els líquids que puguin desprendre’s i a més amb el pendent necessari perquè, per gravetat, tots els productes abocats vagin a parar a les galledes o dipòsits. 2.- Les comportes d’abocament situades en les distintes plantes han de: a) ser de materials resistents al foc, de fàcil neteja i de tancament silenciós i estanc per a les olors i corrents d’aire, fins i tot quan estiguin obertes per procedir a l’abocament (figura número 5); b) construir-se de forma i dimensions de manera que impossibilitin el pas d’objectes que, per la seva mida, poguessin obstruir el conducte col·lectiu; amb aquesta finalitat la major dimensió de la comporta ha de ser inferior al diàmetre del cercle inscriptible en la secció recta del conducte d’abocament, i c) situar-se en lloc fàcilment accessible, preferentment fora dels habitatges i amb espai de maniobra suficient. Dels armaris

83

Article 192: 1.- Els armaris per guardar galledes poden situar-se, sempre que compleixin les condicions establertes en les presents ordenances: a) en els espais edificables regulats per a cada zona en les Ordenances Municipals d’Edificació, i b) en els espais lliures o destinats a jardí, sempre que: - Es projectin formant part o conjunt amb els elements de tancament i ordenació jardinera d’aquells. - La seva alçada no sobrepassi en més d’1,25 metres la quota mitjana de la porció d’espai lliure en què es recolza cada un d’ells. - Al davant de cadascun dels armaris i a un nivell igual o inferior en menys de 5 centímetres al del llindar de la seva porta, es disposin unes superfícies horitzontals o amb un màxim d’inclinació del 3% les mides de les quals permetin el gir de les portes i facilitin la col·locació de les galledes en els carretons usats per al transport. 2.- No obstant el disposat en l’apartat anterior i amb la finalitat de fer viables altres possibles solucions que, al mateix temps d’aconseguir una fàcil i higiènica recollida de les escombraries domiciliàries, siguin estèticament desitjables, l’Ajuntament, amb els informes previs dels Serveis Tècnics i de neteja i higiene de la via pública, pot atorgar la llicència en condicions distintes a les regulades en el present article. Article 193: Característiques: Els armaris per guardar galledes han de reunir les condicions assenyalades en els paràgrafs a), c) i d) del núm. I de l’Article 189, i a més, les següents: a) per facilitar la neteja dels armaris i el fàcil maneig de les galledes, el sòl ha de tenir un lleuger pendent cap a l’exterior, i el marc de les portes no pot sobresortir del nivell superior del sòl ni de l’inferior del sostre, i b) les galledes han de poder ser suspeses de les portes si bé pot admetre’s qualsevol altra disposició que, al mateix temps que les mantingui elevades respecte del sòl de l’armari, permeti una fàcil manipulació i extracció. Article 194: Dimensions 1.- Les dimensions dels armaris han de ser, com a mínim, les que s’assenyalin en la figura número 6 per a cada tipus de galledes. 2.- Quan els armaris, a més de la porta o portes per utilitzar pel servei de recollida d’escombraries, en tinguin un altre per facilitar l’abocament d’aquestes dintre de les galledes, han de disposar-se de forma que permetin aixecar la

84

tapa de la galleda sense necessitat de treure aquest de l’armari. 3.- El nombre d’armaris ha de ser suficient per albergar les galledes que siguin necessàries en l’edifici o edificis per als quals es projectin, suposats aquests edificats amb el volum màxim que en cada cas permeten les ordenances municipals i tenint en compte el previst en l’Article 182, 3 d’aquesta ordenança.

INCINERACIÓ Article 195: Prototips 1.- Les empreses que es dediquen a la fabricació d’instal·lacions d’incineració d’escombraries han de presentar els seus prototips, per a l’aprovació per l’Ajuntament, a més de la que correspongui a altres organismes competents. 2.- Les sol·licituds d’aprovació de prototips a què es refereix el número anterior ha de ser objecte d’informe per part dels serveis tècnics municipals. Article 196: Sol·licituds prèvies d’instal·lacions 1.- Les sol·licituds per dotar els edificis d’instal·lacions per incineració d’escombraries han de formular-se prèviament a les de llicència per a l’edificació i han d’acompanyar-se d’una memòria redactada per un tècnic legalment competent en la qual es justifiquin els avantatges o exigències que hagin conduït a l’elecció del sistema i en la qual figurin, a més, els conceptes següents: a) ús de l’edifici per al qual es preveu la instal·lació. b) Zona d’edificació que correspongui a l’emplaçament de l’immoble. c) Situació de l’edifici per al qual es projecti la instal·lació, amb relació a les finques i edificacions pròximes. d) Quantitat i naturalesa de les escombraries que presumiblement es produiran, i e) Tipus d’instal·lació amb la qual es pretén dotar l’edifici, que ha de correspondre a algun dels tipus aprovats per l’Ajuntament, justificant la quantitat i qualitat de fums que, en virtut del sistema utilitzat, s’han d’abocar a l’atmosfera. 2.- Les sol·licituds a què es refereix el número anterior han de ser objecte d’informe per part del Servei Tècnic, el qual, en les seves propostes, ha de prestar especial atenció al fet que els fums i males olors que puguin produir-se no molestin els usuaris de les possibles edificacions pròximes a la qual es projecti i que no s’augmenti la pol·lució atmosfèrica, per sobre dels límits establerts per la legislació vigent.

85

3.- Aquestes peticions han de ser tramitades i resoltes amb la major urgència, amb la finalitat que no pateixi demora l’anterior prestació de la sol·licitud de llicència per edificar. Article 197: Projectes d’instal·lació 1.- En els projectes tècnics d’instal·lació d’incineració d’escombraries, que s’acompanyin al de construcció d’un edifici, després d’obtenir l’autorització prèvia a què es refereix l’article anterior, han de tenir-se en compte les normes següents: a) l’habitació on es trobi la instal·lació ha de tenir parets i sostres resistents al foc, així com portes contra incendis que obrin cap a fora; b) ha de dotar-se d’una ventilació eficaç que com a mínim consisteixi en obertures inferiors en comunicació directa amb l’exterior, i xemeneia d’aireig pròpia, i c) cada instal·lació ha d’estar provista d’una xemeneia de fums pròpia, la qual ha de complir amb el que disposa l’article 91 (categoria C) d’aquestes ordenances. Estar construïda amb materials especialment resistents a altes temperatures, i dotades de dispositius especials per evitar la sortida per aquestes de fums pudents o molestos i de cendres o partícules totalment o parcialment sense cremar.

2.- Quan les instal·lacions d’incineració es projectin en connexió amb tubs o conductes d’abocament col·lectiu d’escombraries aquests han d’anar provistos de dispositius especials que impedeixin l’entrada de foc o fums. 3.- Les instal·lacions per a la recollida de residus de la incineració s’han de regir, en allò que els sigui d’aplicació pels preceptes de la present ordenança relatius a la d’escombraries.

ENTREGA DE GALLEDES Article 198: El servei de recollida d’escombraries domiciliàries s’ha de verificar d’acord amb la programació i horaris que estableixi l’Administració municipal, i amb les altres particularitats establertes en l’Ordenança de policia de la via pública i les que pugui fixar l’Ajuntament, en l‘exercici de la facultat que li confereix el Reglament de serveis de les corporacions locals. Article 199: El lliurament de galledes s’ha de realitzar: a) en les zones on no s’hagi implantat el sistema de recollida hermètica i mentre aquest procediment no s’implanti, els ocupants dels habitatges, locals o despatxos

86

usuaris de l’immoble han de lliurar les galledes en la vorera respectiva al personal encarregat del servei de recollida, en la forma que s’especificarà en l’Article 200 i concordants d’aquesta Ordenança, i b) en els edificis i llocs en les zones on s’implanti el sistema de recollida hermètic, el personal del servei encarregat de la recollida ha de tenir cura, així mateix, de transportar els corresponents recipients des dels departaments o armaris destinats a l’efecte, fins als camions i tornar-los, una vegada vuits, als esmentats departaments o armaris. Article 200: 1.- En els casos de l’epígraf a) de l’article 199, els usuaris han de col·locar les galledes respectives en la vorera davant de l’immoble, i no poden posar-los abans de 15 minuts abans de l’hora assenyalada per a la recollida, d’acord amb els horaris que tingui establerts el Servei, i que s’ha de fer de forma que pugui arribar a coneixement dels interessats. 2.- Les galledes una vegada buidades pel personal encarregat de la recollida han de ser retirades de la vorera, en el temps màxim d’altres 15 minuts, des que aquella operació s’hagués realitzat. Article 201: Les galledes han de ser lliurades en forma que: a) no continguin líquids. b) Estiguin completament tapades, i c) No surti per cap dels seus costats escombraries o desaprofitaments. Article 202: La infracció de les obligacions que es determinen en els Article 199 i 200 d’aquesta Ordenança, seran sancionats, conforme al que estableixen els preceptes de l’Ordenança de policia de la via pública.

RECOLLIDA DE RESIDUS NO DOMICILIARIS Article 202 bis: 1.- Per a la recollida de residus sòlids no domiciliaris, especificats en l’article 178 d’aquest capítol, l’Ajuntament pot establir el servei corresponent. 2.- L’esmentat servei pot prestar-se en qualsevol de les formes legalment establertes, inclòs per concessió o conveni. 3.- Les persones o empreses interessades que els sigui prestada la recollida han necessàriament de portar a terme en els seus immobles respectius les instal·lacions necessàries per fer possible la recollida de dits productes en la forma

87

consignada en aquesta ordenança per la modalitat de la recollida hermètica d’escombraries. Les indústries, hospitals, clíniques, etc., a més d’utilitzar les galledes previstes per a les escombraries domiciliàries poden utilitzar els contenidors de 800 litres previstos en la figura número 7. Quant als materials per a la construcció dels contenidors i a la seva resistència s’ha de tenir en compte el que està previst en l’Article 181, apartat a) i b).

CAPÍTOL DESÈ: REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES Article 203: Llicencies d’activitat. 1. Independentment de l’assenyalat en l’article 4 i següents, respecte a l’obligatorietat de llicència municipal per a l’execució d’obres, qualsevol activitat econòmica que s’estableixi en el terme municipal ha de requerir l’atorgament del permís corresponent. 2. Expressament s’assenyala la competència de l’establert en l’apartat anterior respecte a la posada en marxa, ampliació o traspàs de: a) Indústries de qualsevol tipus, incloses les artesanes o familiars. b) Comerços majoristes i minoristes i magatzems. Dipòsits i llocs de venda de queviures destinats a l’abastament públic. c) Explotacions zootècniques. d) Activitats de primera transformació de productes agropecuaris. e) Activitats agropecuàries, quan suposi edificació o comportin la modificació d’elements naturals (trencament, explotacions forestals, etc.) 3. L’actuació municipal té com a finalitat vetllar perquè l’activitat es desenvolupi en les necessàries condicions (mode operatiu, instal·lacions, local, etc.) per assegurar la tranquil·litat, seguretat i salubritat dels ocupats en dites activitats i les del veïnat en general. Article 204: Procediment de la demanda de llicència d’activitat. 1) Per obtenir l’esmentada autorització el peticionari ha de presentar en la Secretaria Municipal una instància sol·licitant-la i ha de desenvolupar els extrems següents: - Localització de l’activitat que es proposa. - Descripció de l’activitat, especificant sempre que sigui possible el número corresponent segons la Classificació nacional de les activitats econòmiques de l’Institut Nacional d’Estadística. - Superfície del local a utilitzar.

88

- Potència instal·lada en electromotors, motors de combustió, resistències i transformadors. - Nombre d’empleats (ja siguin assalariats o prestin els seus serveis en qualitat de propietaris o familiars d’aquests). - Relació de matèries primeres utilitzades i productes fabricats, en els casos a) i d) apartat 2 de l’article anterior, i relació d’elements manipulats en els casos b) i e). - Situació urbanística del local. - Mesures correctores per adoptar. - Possibles repercussions en la sanitat ambiental. - Efectes additius. 2) Quan a causa de naturalesa de l’activitat, sigui necessària presentació de projecte tècnic, s’han d’adjuntar els documents necessaris firmats per un enginyer industrial de grau superior i visats pel col·legi professional corresponent. Aquests documents han d’anar firmats també pel peticionari. 3) És necessària la redacció del projecte tècnic en tots els establiments industrials inclosos en el nomenclàtor annex al Reglament d’activitats molestes de 30 de novembre de 1961 i en els que judici dels Serveis Municipals hagin de considerar-se incloses. 4) Les llicències caducaran: a) Per desestimament exprés del sol·licitant. b) Un any després d’haver sigut concedida la sol·licitud, en el supòsit que no es trobi ja en funcionament, ni s’hagi efectuat cap obra de preparació per a la posada en marxa de l’activitat. 5) El projecte ha de tenir, com a norma general, els documents següents: Memòria, Plànols i pressupostos. En la Memòria s’han d’especificar les dades numèriques d’un altre ordre que no puguin presentar-se gràficament en els plànols i/o que ajudin a la més fàcil comprensió d’aquests. 6) S’han de lliurar tres exemplars del projecte Article 205: Tramitació de la llicència. 1) Per a l’atorgament per l’Ajuntament de les llicències de petites indústries de tipus familiar, en edificis en els quals existeixen habitatges, ha de citar-se prèviament els veïns directament afectats, que han de ser escoltats en l’expedient si hi compareguessin, i sol·licitar-se informe del tècnic en el qual es determini que l’activitat que es tracta de posar en explotació no és insalubre ni perillosa i es determinin, si escauen, les necessàries mesures correctores per evitar les molèsties que puguin causar els sorolls i vibracions que puguin derivar-se de l’explotació.

89

2) Excepte el cas del que es disposa en el paràgraf anterior, la tramitació de llicències per a la construcció 3) d’edificis fabrils destinats a la mitjana o gran indústria, o en general, de llicències per a l’explotació d’activitats molestes per raó de fum, gasos, pols o olors, sorolls i vibracions excessives com d’aquelles activitats classificades com d’insalubres, nocives o perilloses, s’han de subjectar al procediment establert en el capítol primer, del títol II del Reglament de 30 de novembre de 1961 o modificacions posteriors.

Article 206: Activitats sense llicència. 1) L’Ajuntament pot disposar la suspensió provisional de tota activitat que es posi en marxa després de l’aprovació de les presents normes i que s’efectués sense llicència corresponent o sense ajustar-se a les condicions assenyalades. 2) El propietari disposa d’un termini de dos mesos per presentar la sol·licitud corresponent a l’Ajuntament. Si transcorre aquest termini sense que se sol·liciti la llicència, l’Ajuntament disposarà la suspensió definitiva de l’activitat i podrà exigir el desmantellament de les instal·lacions si així fos necessari. Aquesta suspensió no pot ser causa d’indemnització de cap tipus.

Article 207: Ampliacions i modificacions. 1) Quan una empresa dedicada a una activitat es proposi ampliar el seu camp d’actuació i desenvolupar altres activitats distintes de l’original ha de sol·licitar el permís corresponent, anàlogament que si es tractés de la posada en marxa inicial. 2) Quan durant el transcurs de les obres de preparació de les instal·lacions de l’activitat sigui necessari introduir en el projecte alguna variació, s’ha de procedir d’acord amb el que assenyala l’article corresponent per reformes en la construcció. Però si el permís per efectuar la mencionada modificació no se sol·licités, es considerarà com a activitat sense llicència, i ha de regir el que s’especifica en l’article anterior. Article 208: Posada en marxa. 1) Una vegada conclosa la preparació de les instal·lacions per a l’activitat, el propietari o empresari no pot procedir a la posada en marxa sense comunicar-ho a l’Ajuntament. 2) Una vegada verificada la posada en marxa l’Ajuntament ha de procedir a la inspecció tècnica de l’activitat i ha de lliurar, si escau, un document acreditatiu que aquesta es desenvolupa d’acord amb les condicions de la llicència.

90

3) Si les condicions de l’activitat no s’ajusten a les de l’autorització, s’ha de procedir d’acord el que s’assenyala per a activitats sense llicència. Article 209: Suspensió d’una activitat. 1) Totes les llicencies per al funcionament de les activitats a què es refereix aquest capítol poden ser suspeses en qualsevol moment si es demostrés, tenint en compte les comprovacions adequades i amb audiència dels interessats, que el seu funcionament atempta contra la tranquil·litat, seguretat o salubritat pública, i fins que no siguin compensades les causes productores d’aquells resultats. 2) L’anul·lació de llicències atorgades, previstes pels supòsits a què es refereix l’article 16 del Reglament de serveis de les corporacions locals, de 17 de juny de 1955, requereix indemnització prèvia, que quedarà limitada als costos de trasllat, rescabalament per la supressió temporal de l’activitat i cost de la instal·lació en el nou emplaçament, sempre que les molèsties o perills del funcionament de la indústria que requereixen el trasllat d’aquesta fossin resultat de l’expansió de la zona urbana i subsegüent construcció d’edificacions destinades a habitatges. Article 210: Policia industrial. 1) L’Ajuntament està obligat, per mitjà dels tècnics corresponents a la inspecció de les activitats que es desenvolupin en el terme municipal, a vigilar el compliment de les ordenances i normes. 2) Com a complement a l’assenyalat en l’article 208, els tècnics municipals han de tenir accés als locals on es desenvolupi l’activitat i inspeccionar, i els ha de ser subministrada tota la informació necessària per a la comprovació que aquella s’ajusta a les presents normes. Article 211: Revisió d’indústries i comerços. Les màquines, aparells i instal·lacions mecàniques, així com els establiments industrials i comercials, a què es refereix el número 9 de l’article 440 de la Llei de règim local, han d’estar subjectes, per prevenció, a inspeccions periòdiques que han d’efectuar els tècnics municipals que es designin amb aquesta finalitat. Article 212: Establiments industrials. Vegeu l’indicat en el Capítol VI: Condicions d’ús.

91

Article 213: Instal·lació de motors. 1) Els motors d’explosió s’han d’instal·lar a una distància no menor d’1 metre de tota paret de façana a la via pública i mitgeres. 2) En la cimentació i sustentació d’aquests motors, s’han de prendre les mesures necessàries per evitar vibracions sensibles i sorolls excessius. 3) La distància establerta en el paràgraf primer s’ha d’observar igualment si es tracta de la instal·lació de motors elèctrics, excepte que la seva potència no excedeixi de 3 CV. Però encara en aquest cas han de ser allunyats prudencialment de les parets mitgeres o dels tempanells de divisió d’altres locals destinats a habitatge. Article 214: Instal·lacions elèctriques. Les instal·lacions elèctriques per subministrar força i enllumenat en tota classe d’activitats fabrils o en locals destinats a magatzems, dipòsits o espectacles s’han de realitzar segons el previst en el Reglament electrotècnic de baixa tensió i instruccions complementàries. Article 215: Defensa contra incendis. 1) En totes les indústries fabrils, magatzems i dipòsits de substàncies combustibles, s’han d’instal·lar aparells extintors i d’incendis en proporció d’un per a cada 300 metres quadrats o fracció. 2) Les parets i sostres de fàbriques i magatzems de matèries fàcilment combustibles han de ser construïts amb materials incombustibles. Les seves portes d’accés, si no fossin metàl·liques, s’han de revestir de planxes metàl·liques pels dos costats i les finestres s’han de protegir amb teles metàl·liques de malla. 3) Els establiments destinats a la venda de productes diversos solament poden tenir en dipòsit fins a 10 kg. d’articles pirotècnics, de la varietat coneguda de pirotècnia infantil, que s’han de conservar en armaris o dipòsits construïts amb materials incombustibles. Les pedres detonants i els anomenats cartutxos japonesos no es consideraren compresos en aquest apartat.

Article 216: Forns 1) Els forns només poden instal·lar-se en locals de planta baixa d’edificis, amb ventilació directa al carrer o patis centrals. 2) Les superfícies exteriors dels forns s’han de construir de forma que no transmetin calor a la façana, sostres ni parets mitgeres. Han d’estar revestits de material aïllant i

92

separats de les parets per un espai mínim de 50 centímetres dels sostres per una distància d’1,50 metres. Article 217: Condicions dels locals d’espectacles. Els locals d’espectacles s’han d’ajustar a les disposicions vigents quant a solidesa, seguretat, salubritat, ventilació, accessos i sortides, enllumenat, serveis contra incendis, portes, escales, etc. Expressament s’assenyala que solament en el cas que se satisfacin aquestes disposicions i una vegada comprovades per l’Ajuntament- pot procedir-se a l’obertura del local. Article 218: Condicions dels comerços d’abastos annexos a habitatges. Quan en els locals en els quals s’exerceixen les activitats de l’abast públic existeixi a la vegada habitatge, les habitacions corresponents a aquesta han de mantenir-se degudament aïllades de la part del local dedicat a la venda i emmagatzematge dels articles destinats al consum públic. Article 219: Condicions constructives dels locals destinats a l’abast públic 1) Sense perjudici de les condicions derivades del Codi alimentari espanyol, i de les disposicions específiques establertes segons la naturalesa del comerç d’alimentació quant al revestiment de parets i sostres dels establiments respectius, queda prohibit l’ús de pintures amb materials de cerussa, sulfat de plom o altres productes que continguin aquests pigments. 2) Les fleques, lleteries i establiments de fruites i verdures han de tenir les parets revestides de rajoles blanques fins a una alçada mínima d’1,50 metres sobre el nivell del terra, i la resta de la paret, igual que el sostre del local, estucat o pintat a l’oli o al tremp, de color clar. 3) El revestiment de rajoles ha de ser com a mínim de 3 metres en carnisseries, cansaladeries i peixateries, i establiments dedicats a la venda d’aviram i caça. La resta de la paret i sostre s’ha de subjectar a les mateixes normes del paràgraf anterior. 4) Els establiments dedicats a la venda de fruites i verdures, llet, peix, carnisseries o cansaladeria han de tenir els seus paviments totalment units sense juntes, a fi que el terra resulti el més llis i impermeable possible i permeti una perfecta neteja. 5) Les taules o mostradors de carnisseria, cansaladeria, peixateria, lleteria i tendes de vendes d’aus i caça han de ser de marbre o substàncies plàstiques, sense presentar

93

fenedures en la seva superfície, per permetre la seva perfecta neteja i desinfecció. 6) Els locals destinats a la venda d’articles alimentaris han de ser suficientment airejats i han de disposar d’il·luminació de potència adequada a les dimensions del local, que asseguri la perfecta visibilitat dels productes destinats a la venda. Article 220: Condicions constructives dels establiments d’hosteleria i similars. 1) La cubicació de les habitacions no pot ser inferior en cadascuna, de 20 m³ per plaça. 2) Les habitacions de viatgers no poden ser empaperades, sinó estucades, o pintades a l’oli o al tremp o, com a mínim, emblanquinades. 3) No es permeten habitacions de viatgers sense ventilació. 4) Les instal·lacions elèctriques s’han de realitzar segons la Reglamentació vigent. 5) Els lavabos han d’estar ben ventilats i dotats del sistema inodor. Article 221: Explotacions zootècniques contigües a habitatges rurals. Les quadres o estables annexos a habitatges rurals han d’emplaçar-se a una distància prudent d’aquests i disposar d’entrades independents. Aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona en sessió 8 d’abril de 1981 i acordada la seva execució en data 28 d’octubre de 1981.

94

95

96