pla especial (tarragona) · bbeerrttaa pla especial de la l.a.a.t. 132 kv xarxa troncal – s.e....

BBEERRTTAA

PPLLAA EESSPPEECCIIAALL DDEE LLAA LL..AA..AA..TT.. 113322 kkVV

XXAARRXXAA TTRROONNCCAALL –– SS..EE.. GGAARRCCIIAA ((TTaarrrraaggoonnaa))

JJuulliiooll 22001100

Cristina Camps i Guarch Enginyera Tècnica Industrial Col·legiat núm. 22.553

Pla Especial de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia 1

PPLLAA EESSPPEECCIIAALL DDEE LLAA LL..AA..AA..TT.. 113322 kkVV

XXAARRXXAA TTRROONNCCAALL –– SS..EE.. GGAARRCCIIAA ((TTaarrrraaggoonnaa))

I. MEMÒRIA INFORMATIVA 1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL ..................... 5 2. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL ........................................................................................ 6

3. ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL ................................................................................................. 6

4. CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL ....................................................................................... 6

5. PROMOTOR ........................................................................................................................... 8

6. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ............................................................................................. 8

6.1. Antecedents i situació geogràfica ............................................................................. 8 6.2. Característiques tècniques del projecte ................................................................... 9

7. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL ....................... 11

7.1. Medi físic .................................................................................................................... 11

7.2. Medi natural ............................................................................................................... 13

7.3. Medi antròpic ............................................................................................................. 14 8. INFORMACIÓ URBANÍSTICA ............................................................................................. 15

8.1. Planejament territorial .............................................................................................. 15

8.2. Planejament municipal ............................................................................................. 17

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ................................................................................. 19

Article 1. Justificació i marc jurídic .................................................................................. 19

Article 2 . Àmbit del Pla ...................................................................................................... 19 Article 3 . Finalitats i objectius .......................................................................................... 20

Article 4 . Vigència, revisió i modificació ......................................................................... 20

Article 5 . Obligatorietat ..................................................................................................... 20

Article 6 . Desenvolupament del Pla Especial ................................................................. 20

Article 7 . Contingut del Pla Especial ............................................................................... 20

CAPÍTOL II. NORMES GENERALS D’ORDENACIÓ ................................................................ 21 Article 8 . Catalogació dels terrenys afectats .................................................................. 21

Article 9 . Usos i activitats ................................................................................................. 21

Article 10 . Estudi d’avaluació de la mobilitat generada................................................. 21

Article 11 . Titularitat dels terrenys ................................................................................... 21

Article 12 . Afeccions i servituds ...................................................................................... 22 Article 13 . Mesures de protecció ambiental .................................................................... 22

Article 14 . Seguiment ambiental ...................................................................................... 22


Article 15 . Coherència amb el planejament vigent ......................................................... 22

CAPÍTOL III. ZONIFICACIÓ ....................................................................................................... 23 Article 16 . Definició de zones ........................................................................................... 23

Article 17 . Sòl no urbanitzable de protecció preventiva ................................................ 23

Article 18 . Sòl no urbanitzable de protecció funcional .................................................. 24

Article 19. Sòl no urbanitzable de protecció especial ..................................................... 24

CAPÍTOL IV. CRITERIS DE DISSENY I EXECUCIÓ DE LA LÍNIA ELÈCTRICA .................... 26

Article 20 . Aspectes generals ........................................................................................... 26 Article 21 . Treballs previs ................................................................................................. 26

Article 22 . Camins d’accés ............................................................................................... 26

CAPÍTOL V. ACTUACIONS DE NETEJA I MANTENIMENT DE LA LÍNIA ELÉCTRICA ........ 27

Article 23 . Normes generals ............................................................................................. 27

Article 24 . Criteris d’aplicació .......................................................................................... 27

Article 25 . Tractament de les restes vegetals ................................................................. 28 Article 26 . Pla de manteniment de la línia elèctrica ....................................................... 29

Article 27 . Període d’execució dels treballs .................................................................... 29

CAPÍTOL VI: APLICACIÓ DE MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL .................................................................................................... 30

Article 28 . Protecció de la gea .......................................................................................... 30

Article 29 . Protecció del medi atmosfèric ....................................................................... 30 Article 30 . Protecció del medi hídric ................................................................................ 30

Article 31 . Protecció de la vegetació ............................................................................... 31

Article 32 . Protecció de la fauna ...................................................................................... 31

Article 33 . Protecció del paisatge .................................................................................... 31

Article 34 . Protecció del patrimoni cultural .................................................................... 32 Article 35. Protecció de la socioeconomia ....................................................................... 33

CAPITOL VII. DESMANTELLAMENT DE LES INSTAL•LACIONS EN DESÚS ...................... 34

Article 36. Condicions del desmantellament de les instal•lacions en desús ............... 34

PROGRAMA D’ACTUACIONS .................................................................................................. 36

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA ............................................................................... 38


III. PROGRAMA D’ACTUACIONS IV. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA V. ANNEXES 1. AFECCIONS A FINQUES PARTICULARS

2. FINQUES INCLOSES DINS L’ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL

3. AFECCIONS A ORGANISMES

4. DOCUMENTACIÓ ADDICIONAL

4.1. Informe de justificació del projecte i compatibilitat amb el planejament urbanístic i sectorial

4.2. Estudi d’impacte i integració paisatgística

4.3. Estudi arqueològic i informe del Departament de Cultura

4.4. Informe del Departament d’Agricultura de no afecció a plans sectorials agraris

4.5. Informe de l’administració hidràulica (Agència Catalana de l’Aigua)

4.6. Informe del Servei Geològic de Catalunya

4.7. Informe del Departament competent en medi ambient

4.8. Alternatives tècnicament viables

VI. PLÀNOLS PLÀNOLS INFORMATIUS

I1. Situació 1:50.000

I2. Àmbit del pla 1:15.000

I3. Usos del sòl i vegetació 1:15.000

I4. Infraestructures i elements de l’entorn humà 1:15.000

I5. Planejament municipal 1:15.000

I6. Sensibilitat ambiental 1:15.000

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

O7. Zonificació 1:5.000

O8. Finques incloses dins l’àmbit del Pla Especial 1:5.000

II.. MMEEMMÒÒRRIIAA IINNFFOORRMMAATTIIVVAA


1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL

La necessitat de redacció del Pla Especial de la línia aèria d’alta tensió (L.A.A.T.) de connexió de la Xarxa troncal de 132 kV, col·lectora de l’energia produïda pels parcs eòlics projectats al Baix Ebre i a la meitat sud de la comarca de la Terra Alta (agrupats dins la societat BERTA), amb la futura subestació (S.E.) de Garcia, als termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (a la comarca de la Ribera d’Ebre), deriva de l’aplicació de la normativa urbanística vigent. Així, la Llei 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4436, 28.07.05) estableix en el punt 4 del seu article 47 que: 4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per destinar-los a les

activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. A aquest efecte són d’interès públic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i

d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de que es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

c) Les infraestructures d’accessibilitat.

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fons renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

En aquest mateix sentit, en el punt 1 de l’article 67, relatiu als Plans especials urbanístics, s’indica que: 1. Sens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de la legislació sectorial, es podran

redactar plans especials urbanístics en els supòsits següents:

...

e) Per a l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a l’ensenyament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, a l’abastament i el subministrament d’aigua, al sanejament, al subministrament d’energia elèctrica, a les telecomunicacions, a la producció d’energia a partir de fons renovables i a la resta de sistemes urbanístics generals. Si la infraestructura afecta a més d’un municipi o diverses classes de sòl, la formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial.

D’altra banda, el Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4682, 24.07.06), defineix en l’article 47 les Actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable: 47.1. Són actuacions específiques d’interès públic admissibles en sòl no urbanitzable, d’acord

amb el què disposi el planejament territorial urbanístic:

...

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, la gestió de residus, la producció d’energia a partir de fons renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.


47.2. ...

47.3. ...L’aprovació d’un pla especial urbanístic és preceptiva en els casos següents:

a) Quan el planejament urbanístic general ho exigeixi.

b) Quan es tracti de la implantació d'un sistema urbanístic general no previst pel planejament urbanístic general.

c) Quant es tracti de la implantació d’una de les infraestructures previstes en l’article 67.1.e) de la Llei d’Urbanisme, que afecti més d’un municipi o diverses classes de sòl, sens perjudici del què estableix la legislació sectorial.

Indicar, igualment, que el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre estableix en l’article 51, relatiu als Plans especials d’infraestructures, que per al pas, la instal·lació o l’execució d’infraestructures, serveis tècnics o subministraments s’ha de redactar i aprovar prèviament un pla especial, conforme al que preveu l’article 29.2 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, excepte quan estigui previst que la infraestructura a fer comportarà la redacció del projecte corresponent i, si s’escau, l’estudi d’impacte ambiental. En aquest cas, donat que el projecte forma part d’una xarxa de subministrament d’energia elèctrica que afecta a més d'un terme municipal es requereix la tramitació del corresponent Pla Especial. 2. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL

L’objectiu del present Pla Especial consisteix en donar compliment a la legislació vigent, tot definint i regulant l’ús del territori afectat per l’àmbit de l’actuació. En aquest sentit, doncs, aquest Pla Especial, a més de descriure les característiques tècniques bàsiques de la futura infraestructura, els principals objectius del pla són els següents: • L’establiment de la qualificació com a sistema urbanístic del sòl que requereixi la

implantació de la infraestructura.

• La regulació de les característiques de la infraestructura: l’àmbit afectat per la seva implantació, els paràmetres edificatoris aplicables (si és el cas), etc.

• L’establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives tant als accessos com als serveis urbanístics i la integració de la infraestructura en l’ordenació urbanística de l’entorn.

• I la regulació, si s’escau, d’altres criteris o normes als que s’hagi d’ajustar el projecte tècnic.

3. ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL

L’àmbit definit pel Pla Especial correspon a les superfícies afectades per la línia elèctrica, tant la seva projecció vertical com les torres que la susteraran, així com els camins d’accés fins als suports. Així, en general s’ha considerat com a superfície afectada una franja de terreny de 25 m a banda i banda de l’eix de la línia i els camins d’accés (tant els existents com els de nova creació). Per tant, doncs, es tracta d’una superfície total de 46,11 ha. 4. CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL

El contingut del Pla Especial i la documentació complementaria a aportar és el fixat per l’article 57 del Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, relatiu a l’Aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic i de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable:


57.1. Els projectes que se sotmetin al procediment d'aprovació establert en l'article 48 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, els plans especials urbanístics per a la implantació de les actuacions, activitats i construccions a què es refereixen els articles 47.6.e), 48 i 49 de la Llei d'urbanisme, han d'incorporar la documentació següent:

a) Una justificació específica de la finalitat del projecte, de la compatibilitat de l'actuació

amb el planejament territorial, urbanístic i sectorial i de la concurrència dels requisits exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la implantació de l'activitat o construcció de què es tracti.

b) L'avantprojecte de l'actuació, activitat o construcció, el qual ha referir-se a l'emplaçament i extensió de la finca o finques en les quals es projecta l'actuació, a la superfície ocupada per l'activitat i per les construccions i instal·lacions, i a llurs característiques fonamentals.

c) Un estudi d'impacte i integració paisatgística, amb el contingut que determinin les disposicions aplicables en matèria de paisatge i, com a mínim, una diagnosi raonada del potencial impacte i una exposició de les mesures correctores que es proposen. Aquest estudi ha de ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de paisatge.

d) Els informes que preveuen els apartats c), d), e), f) i g) de l'article 48.1 de la Llei d'urbanisme. Aquests informes, així com l'estudi d'impacte i integració paisatgística, poden ser aportats directament per la persona interessada juntament amb el projecte, o poden ser demanats per l'ajuntament, una vegada instada la tramitació del projecte i simultàniament a la seva informació pública. Els referits informes han de ser evacuats en el termini màxim d'un mes des que siguin sol·licitats, transcorregut el qual, si no han estat emesos, se seguiran les actuacions.

e) En el cas de les actuacions específiques d'interès públic previstes en l'article 47.4 de la Llei d'urbanisme, un informe del Departament competent en matèria de medi ambient, al qual és aplicable el què estableix la lletra d) d'aquest apartat. Aquest informe no és necessari si el pla especial o el projecte estan sotmesos a avaluació ambiental o avaluació d'impacte ambiental.

Destacar, així mateix, l’establert en l’article 48.1 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme: 1. Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'article 47.4, si

no estan incloses en un pla especial urbanístic, han d'ésser sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per un termini d'un mes. Tant el projecte d'aquestes actuacions com, si s'escau, el pla especial urbanístic formulat per a acomplir-les han d'incloure la documentació següent:

a) Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l’actuació

amb el planejament urbanístic i sectorial.

b) Un estudi d’impacte paisatgístic.

c) Un estudi arqueològic i un informe del Departament de Cultura, si l’actuació afecta restes arqueològiques d’interès declarat.

d) Un informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, si no és comprès en un pla sectorial agrari.

e) Un informe de l’administració hidràulica, si l’actuació afecta aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent.

f) Un informe del Servei Geològic de Catalunya, si l’actuació afecta jaciments paleontològics o punts geològics d’interès.

g) Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.

Així, doncs, el contingut d’aquest Pla Especial s’estructura en els següents apartats:


I. Memòria informativa II. Normativa

III. Programa d’actuacions IV. Avaluació econòmica i financera V. Plànols VI. Annexes

En la Memòria informativa s’inclou la informació corresponent als apartats a) i b) de l’article 57.1. del Decret 305/2006. En la Normativa es recullen les disposicions legals que regulen les actuacions i intervencions en l’àmbit del Pla Especial. Els apartats III, IV i V incorporen els corresponents programa d’actuacions, avaluació econòmica i financera i els plànols. Mentre que en els Annexes s’incorporen, a més de la informació corresponent a l’apartat c) del citat article 57.1, la documentació relativa a l’apartat d) del citat article 57.1, adjuntant tant els corresponents estudis com els informes emesos per les diferents administracions, que es completaran durant la fase de tramitació del Pla Especial. Pel que fa al contingut de la informació del apartat e) de l’article 57.1. del Decret 305/2006, indicar que l’actuació inclosa en el present Pla Especial està sotmesa a avaluació d’impacte ambiental i, per tant, no és necessari l’informe del departament competent en matèria de medi ambient. La documentació acreditativa d’aquesta tramitació s’adjunta també als Annexes. 5. PROMOTOR

El promotor del present Pla Especial és:

BERTA, energies renovables, S.L. CIF: B-63651459 Travessera de Gràcia, 56 08009 – Barcelona

6. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

6.1. Antecedents i situació geogràfica

El projecte es situa en els termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia (a la Ribera d’Ebre), a la depressió de Móra i en la seva major part a la dreta de l’Ebre. A les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre s’han presentat durant els darrers anys diversos projectes d’aprofitament del potencial eòlic que ofereix la vall de l’Ebre. En aquest sentit, un dels principals problemes comuns als diferents parcs projectats consisteix en l’evacuació de l’energia elèctrica produïda des de cadascun d’ells fins a la xarxa de distribució i/o transport. Així, i amb l’objectiu d’oferir la millora solució possible, tant des d’un punt de vista tècnic com ambiental, els promotors dels parcs eòlics de la meitat sud de la Terra Alta i d’una part del Baix Ebre s’han associat en l’empresa promotora BERTA per tirar endavant de forma conjunta i de la manera més eficient possible els projectes de les línies elèctriques d’evacuació dels diferents parcs, compartint sempre que sigui possible les infraestructures d’evacuació. Per tant, doncs, el projecte de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia, que connectarà amb la línia a 220 kV que va a Mequinensa (de REE), forma part d’un pla estratègic, contribuint al desenvolupament del potencial eòlic de la vall de l’Ebre i permetent el creixement industrial i econòmic de la zona.


6.2. Característiques tècniques del projecte

El projecte executiu de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia preveu una línia elèctrica d’aproximadament 8,5 km i amb un total de 30 suports. Així, les característiques bàsiques d’aquesta línia seran les següents:

Característiques Línia 132 kV

Titular BERTA

Tensió nominal 132 kV

Longitud 8,479 Km

Núm. conductors/fase 2

Núm. conductors de terra 1

Tipus Cable compost OPGW (fibra òptica)

Tipus de suports Metàl·lics de gelosia

Inici de la línia L.A.A.T. de 132 kV d’Ascó a Tortosa

Final de la línia S.E. de Garcia (T.M. Garcia)

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. En quant als suports indicar que, degut a les condicions tècniques (d’angle, d’ancoratge, etc.) i físiques (relleu, pendents, etc.) de la seva ubicació, no tots seran del mateix model. Tanmateix, en aquest cas tots ells seran de la casa IMEDEXSA, i més concretament de les sèries Àguila, Àguila Real i Còndor. Per tant, doncs, en funció de l’orografia i les forces a suportar de les diferents torres s’ha escollit un o altre suport. Destacar, en aquest cas, que les alçades de les torres oscil·len entre els 20 i 32 m. Així mateix, l’acabat dels suports es realitzarà (pintarà) del color RAL 7002. Així, i resumint, el projecte preveu un total de 9 alineacions, algunes de poc més de 50 m i d’altres de fins a 3 km:

Alineació Suports Longitud (m) Terme municipal

1 1 – 4 762,65 Móra d’Ebre

2 4 – 5 448,92 Móra d’Ebre

3 5 – 8 822,31 Móra d’Ebre

4 8 – 12 1.543,03 Móra d’Ebre

5 12 – 23 3.002,10 Móra d’Ebre

6 23 – 26 680,96 Móra d’Ebre

7 26 – 29 1.017,76 Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia

8 29 – 30 144,89 Garcia

9 30 – P (31) 56,14 Garcia

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. La localització exacta de cadascun dels diferents suports que constituiran la línia és la que es mostra en la taula adjunta:

Suport X UTM Y UTM Suport X UTM Y UTM

1 294.342 4.552.613 16 298.766 4.553.703

2 294.450 4.552.600 17 299.063 4.553.812

3 294.962 4.552.539 18 299.337 4.553.912

4 295.099 4.552.522 19 299.650 4.554.027

5 295.524 4.552.669 20 299.770 4.554.071


Suport X UTM Y UTM Suport X UTM Y UTM

6 295.855 4.552.801 21 300.014 4.554.160

7 296.082 4.552.892 22 300.286 4.554.260

8 296.287 4.552.974 23 300.604 4.554.376

9 296.837 4.553.110 24 300.848 4.554.439

10 297.237 4.553.208 25 301.061 4.554.494

11 297.455 4.553.262 26 301.264 4.554.546

12 297.785 4.553.344 27 301.800 4.554.700

13 297.904 4.553.387 28 302.083 4.554.782

14 298.318 4.553.539 29 302.241 4.554.828

15 298.553 4.553.625 30 302.378 4.554.876

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. D’altra banda, i en relació als accessos fins a cadascun dels suports, el corresponent projecte d’accessos preveu aprofitar al màxim la xarxa de camins actualment existents. Així, la major part del traçat dels camins existents té l’amplada suficient i, per tant, només caldrà regularitzar la rasant dels mateixos per tal de facilitar el pas de la maquinaria. Òbviament, però, per aquells suports fins als quals no existeixen camins caldrà construir-los, excepte en el cas d’aquelles torres que s’ha previst muntar amb mitjans aeris. Tot i així cal indicar que els trams de nova construcció són poc importants en relació a la totalitat de la xarxa viària d’accés (en total es preveuen 1.186,7 m de nous camins). Afegir, igualment, que el criteri que s’ha tingut en compte en el seu disseny ha estat el d’intentar minimitzar –en la mesura del possible– l’afectació a camps de conreus i àrees amb vegetació forestal arbrada. Així, i resumint, la longitud total de la xarxa viària projectada, tant existent (però a condicionar en certs trams) com de nova construcció, és la següent:

Suport Tipus d’accés

1 Camí existent

2 Camí existent

3 Muntatge amb helicòpter



6 291,8 m de camí de nova construcció



9 Camí existent





14 Camí existent

15 Camí existent

16 Camí existent


18 Camí existent

19 Camí existent

20 Camí existent

21 Camí existent


Suport Tipus d’accés

22 Camí existent

23 Camí existent


25 Camí existent


27 Camí existent

28 Camí existent



Font: Projecte d’accessos als suports de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. D’acord amb els condicionants fisiogràfics i de trànsit dels accessos previstos els principals criteris de disseny dels mateixos són els següents: • Amplada de 4 m, ampliant-se en les corbes i en funció del seu radi.

• Pendent màxim del 10-12%, i excepcionalment fins el 15%.

• Talussos amb un pendent 3H:2V

En aquest mateix sentit destacar que el fet d’aprofitar al màxim els camins existents contribueix a minimitzar els moviments de terres, tot reduint les superfícies de nova ocupació. Igualment, i per compensar els moviments de terres, pels terraplens s’utilitzaran els materials procedents de l’excavació. Mentre que en relació als drenatges es realitzaran les cunetes i drenatges necessaris per evitar que l’aigua discorri per la plataforma del camí i pugui formar xaragalls que malmetin la seva funcionalitat. 7. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL

7.1. Medi físic

Climatologia El clima de l’àmbit del Pla Especial ve definit per l’aridesa pròpia de les zones interiors de la depressió central catalana, encara que es beneficia d’una certa influència marítima. Destaca, per tant, el seu caràcter sec i continental, caracteritzat per una oscil·lació tèrmica anual bastant acusada i una pluviositat, en general, escassa. Així, segons l’Atlas Climàtic de Catalunya, la temperatura mitjana anual és d’entre 14 i els 16ºC, amb una amplitud tèrmica anual d’entre uns 17 i 19ºC; mentre que en relació a la precipitació mitjana anual aquesta oscil·la al voltant dels 550 mm, amb un dèficit hídric que pot variar entre 400 i 500 mm anuals. Mentre que respecte al règim de vents el migjorn (del S) i el vent de ponent (de l’W) són els predominants, tot i que no assoleixen velocitats gaire elevades, aproximadament d’entre els 1,7 i els 2,7 m/s. Hidrologia superficial i subterrània Hidrològicament l’àmbit del Pla Especial forma part de la conca de l’Ebre, el qual serà creuat per la futura línia en el seu tram final, just abans d’arribar a la S.E. de Garcia.


L’Ebre, però, amb 908 km de llargària total i un cabal mig d’uns 300 m3/s (a Ascó), representa un fenomen hidrogràfic excepcional a tota la costa mediterrània, on les característiques dels cursos d’aigua són generalment totalment oposades: recorregut curt, cabal escàs i irregular, màxim cabal durant les pluges de tardor... En aquest sentit destacar especialment el riu Siurana, que aporta les seves aigües a l’Ebre al sud del nucli de Garcia des de la seva esquerra, i el riu Sec –poques vegades amb cabal permanent–, que aboca les seves aigües a l’Ebre al sud del nucli de Móra d’Ebre i per la dreta. La resta de la xarxa de drenatge local de la zona és constituïda per una sèrie de barrancs amb caràcter molt irregular i que rarament formen corrents permanents de certa rellevància. Citar, així mateix, l’Illa i galatxo de Subarrec, una zona humida –que forma part de les Illes de l’Ebre– situada entre la línia i el nucli de Móra la Nova; destacar, així mateix, que aquest espai també forma part de la Xarxa Natura 2000 (en aquest cas per ser LIC) –sota la denominació de Riberes i illes de l’Ebre– i del PEIN –en aquest cas sota la denominació d’Illes de l’Ebre–. A més, es tracta també d’un espai que ha estat declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge. D’altra banda, i des del punt de vista de la hidrologia subterrània, l’àmbit del Pla Especial es troba íntegrament a l’àrea hidrogeològica de la Depressió de Móra d’Ebre (311), constituïda pel basament oligocè i pel reompliment neogen i quaternari de la cubeta de Móra. Afegir, en aquest mateix sentit, que a l’àmbit del Pla Especial no hi ha cap aqüífer protegit. Geologia i geomorfologia Des d’un punt de vista general, la línia es troba en marge sud-est de la Conca de l’Ebre, concretament a la cubeta o depressió de Móra, entre el Pas de l’Ase i el de Barrufemes. Es tracta d’un dipòsit l’estructura del qual és de conglomerats, argiles guixenques i saulonoses del Paleogen i margues del Triàsic. D’edat més recent (Plistocè) són els materials que s’han anat dipositant al llarg dels cursos fluvials i als fons de vall conformant els dipòsits fluvio-torrencials, especialment els de l’Ebre i el riu Sec. En conjunt, doncs, geològicament l’àmbit del Pla Especial es caracteritza per la presència majoritària de margues, dolomies i calcàries del Triàsic al sector més accidentat (al tram inicial de la L.A.A.T.) i materials quaternaris a l’extrem més oriental, vora la plana d’inundació de l’Ebre (al tram final de la línia). En aquest sentit el traçat de la L.A.A.T. s’inicia al sector SW de la Picossa (496 m) i Santa Magdalena (450 m), i travessa les seves estribacions més meridionals tot dirigint-se cap a la vall de l’Ebre. Així, si bé el relleu és força accidentat en determinats punts, sobretot en la meitat més occidental, on els pendents són sovint superiors al 20%, en el sector de la vall de l’Ebre l’orografia és molt més suau, sobretot des del citat curs fins la S.E. de García. D’altra banda cal destacar que ni a l’àmbit del Pla Especial ni en el seu entorn més propers s’ha identificat cap espai d’interès geològic (EIG). Edafologia Pel que fa als tipus de sòls a l’àmbit del Pla Especial es diferencien tres tipus de sòls: entisols, inceptisols i fluvisols. El primers, sòls de perfils poc evolucionats, es troben a les àrees de relleu més accidentat, de geomorfologia més complexa i amb un pendent acusat, el que condiciona el desenvolupament del sòl. Els segons, més abundants a la zona, són sòls amb una evolució edàfica superior als anteriors, però sense arribar a l’evolució d’altres sòls amb perfils més desenvolupats; generalment es tracta de sòls que es troben en terrenys amb vessants abancalats (antics i estables), protegits de l’erosió i on de mica a mica es va desenvolupant el sòl.


Mentre que els fluvisols es localitzen en els fons de vall i a la plana al·luvial de l’Ebre; es tracta de sòls joves, profunds, ben estructurats i fèrtils, amb aportacions periòdiques de materials i molt aptes per al conreu. 7.2. Medi natural

Vegetació i flora En aquest sector la vegetació potencial correspon, principalment, al sector més septentrional al domini del carrascar continental (Quercetum rotundifoliae), i al meridional a l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale). Tanmateix, però, actualment als sectors més muntanyosos les pinedes secundàries de pi blanc són les formacions predominants, junt amb les brolles calcícoles de romaní, les brolles amb bufalaga tintòria... Mentre que la vegetació de ribera pròpia dels indrets més humits (en aquest cas constituïda per alberedes, salzedes...) queda limitada als marges de l’Ebre i al fons dels principals rius i torrents. En aquest cas, però, la major part de la infraestructura projectada se situa sobre àrees actualment cultivades: fruiterars alts de secà (com oliveres, ametllers, garrofers, etc.) i fruiterars de regadiu (pomeres, presseguers, pereres...) i, en menor mesura, sobre superfícies de brolles, pinedes de pi blanc (algunes de les quals constitueixen hàbitats d’interès comunitari) i conreus abandonats, amb vegetació arvense i ruderal. D’altra banda destaca la presència de diverses plantes endèmiques de la Depressió de l’Ebre o bé del NE ibèric, especialment el margalló (Chamaerops humilis), l’única palmera autòctona d’Europa. Indicar, finalment, que dins de l’àmbit del Pla Especial no es localitza cap arbre monumental ni d’interès comarcal i/o local. Fauna La fauna predominant en la major part de l’àmbit del Pla Especial és de tipus arbustiu i forestal mediterrani; tanmateix, destaquen també els biòtops agrícoles de fruiters de secà (sobretot al voltant de la carretera que va a Sant Jeroni), els biòtops agrícoles dels fruiters de regadiu (entre el marge esquerre de l’Ebre i la S.E. de García) i el biòtop fluvial (en el creuament del riu Ebre). La zona amb una sensibilitat més alta, però, són les cingleres rocalloses d’ambients rupícoles que es localitzen al sector de la Picossa (fóra de l’àmbit d’estudi, a uns 650 m del traçat de la línia), on destaca una zona de nidificació d’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), així com el bosc de ribera i els canyars de l’Ebre –concretament l’Illa i galatxo de Subarrec (declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge i zona humida, i inclosa tant en el PEIN com a la Xarxa Natura 2000)–, per albergar ocells d’especial interès com el milà negre (Milvus migrans), el corb marí (Phalacrocorax carbo) i el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), així com el mol·lusc nàiade (Margaritifera aruricularia). Destacar, d’altra banda, que la vall de l’Ebre constitueix un corredor faunístic de primer ordre, ja que és utilitzada com ruta migratòria per moltes aus, tant nidificants com hivernants; indicar, igualment, que el riu Ebre constitueix també un corredor biològic important per la llúdriga. Espais d’interès natural Pràcticament la meitat occidental del traçat de la línia projectada transcorre per les Serres de Pàndols-Cavalls, espai inclòs dins el PEIN i que forma part també de la Xarxa Natura 2000 (en aquest darrer cas, però, sota la denominació de Sistema prelitoral meridional, amb codi ES5140011).


L’Illa i galatxo de Subarrec, declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge i zona humida, i inclosa en el PEIN i la Xarxa Natura 2000 es troba a uns 200 m al sud del creuament de la futura línia sobre el riu Ebre. Citar, igualment, l’afecció sobre alguns hàbitats d’interès comunitari definits per la Directiva 92/43 CEE, de Conservació dels Hàbitats Naturals (cap d’ells de protecció prioritària); es tracta principalment pinedes mediterrànies (9540) i, en menor mesura i vora l’Ebre, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (92A0) i bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (92D0). Paisatge El paisatge de la zona, resultat de les interrelacions entre el medi físic, biològic, humà i socio-econòmic, s’articula al voltant del riu Ebre, que unifica i li dóna una personalitat diferent respecte als territoris veïns de la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, el Priorat. D’altra banda, i mentre que a l’àrea dreta de l’Ebre predomina la vegetació arbòria i arbustiva típicament mediterrània, brolles de romaní i pinedes de pi blanc), junt amb cultius arboris de secà –en aquells sectors amb un relleu més suau–, al marge esquerre la plana al·luvial del riu Ebre es troba coberta per cultius arboris de regadiu. En aquest sentit a l’àmbit del Pla Especial es diferencien 3 unitats paisatgístiques: la de la vall de l’Ebre, amb un relleu molt planer i fruiterars de regadiu; la de la depressió de Móra, amb relleu una mica més ondulat i fruiterars de secà; i la del Sistema prelitoral meridional – La Picossa, amb un relleu bastant més abrupte i vegetació arbòria i arbustiva. Indicar, igualment, que si bé la presència de vies de comunicació i els petits nuclis habitats que hi ha a la zona atorguen al paisatge un cert caràcter antròpic, les petites cabanes agrícoles, els murs de pedra seca, etc., fan que es conservi també l’aspecte més tradicional i rural de la zona. 7.3. Medi antròpic

Patrimoni cultural En l’àmbit del Pla Especial s’ha localitzat un element inclòs al catàleg d’elements del patrimoni arquitectònic, l’ermita de Santa Magdalena la Nova de Móra d’Ebre (P.A. 1), i varis elements rellevants no catalogats que formen part del patrimoni cultural: un cobert de dues plantes amb teulada a una vessant (E.D. 1), una cantera d’extracció de pedra per fer claç (E.D. 2), un cobert de planta quadrada amb coberta de teula a una vessant (E.D. 3), un pou o dipòsit amb coberta de volta realitzada amb pedra seca (E.D. 4), un cobert de planta rectangular realitzat amb obra de maçoneria (E.D. 5), una pleta abandonada (E.D. 6), un altre cobert de planta quadrada realitzat amb obra de maçoneria (E.D. 7), un possible forn de calç reaprofitat com a barraca de vinya (E.D. 8) i un pou o dipòsit amb coberta de volta realitzada amb pedra seca (E.D. 9). Infraestructures i elements del entorn humà D’entre les infraestructures viàries pròximes a l’àmbit del Pla Especial destaca la carretera N-240, creuada en el tram inicial de la línia, i la C-12 o Eix de l’Ebre, creuada en el tram final (entre l’Ebre i la S.E. de García). Citar, d’altra banda, la carretera o pista asfaltada d’accés a Sant Jeroni i Santa Madrona. La resta de la xarxa viària municipal és constituïda per camins rurals que permeten accedir a diferents parcel·les agrícoles i forestals, granges i masos dispersos. Indicar, igualment, que la línia projectada creuarà també la línia ferroviària de RENFE que va de Barcelona a Madrid per Móra la Nova, tot just vora la S.E. de Garcia.


Pel que fa a les vies pecuàries, segons la consulta realitzada als Serveis Territorials de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, n’hi ha una que ressegueix el límit municipal entre els termes de Móra d’Ebre, Ascó i Garcia, la qual serà creuada per la línia vora el marge esquerre del riu Ebre. Tanmateix, no s’ha detectat l’existència de cap sender de gran recorregut (GR). Finalment, i en quant a les infraestructures energètiques, destacar la L.A.A.T. de 132 kV d’Ascó a Tortosa, propietat d’Endesa, que correspon al punt inicial (d’entrega de l’energia evacuada pels parcs eòlics estudiats) de la línia projectada, i la futura subestació de Garcia (punt final). Indicar, així mateix, que si bé la futura línia aprofita bona part del corredor de la L.A.A.T. de 220 kV d’Escatrón-Tarragona existent, no la creua. Destacar, igualment, que la línia projectada creuarà també algunes línies elèctriques de mitja tensió (entre els suports 5-6 i 28-29) i de baixa tensió (entre els suports 6-7 i 26-28). 8. INFORMACIÓ URBANÍSTICA

8.1. Planejament territorial

Pla Territorial parcial de les Terres de l’Ebre El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, aprovat definitivament per la Resolució d’11 de juliol de 2001 (DOGC núm. 3440, 27.07.01), planteja un conjunt de mesures estructurals i estratègiques sobre l'organització dels sistemes territorials, fixa un marc de referència pel desenvolupament de les revisions dels PGOU i, en desenvolupament del PEIN, assenyala mesures de protecció complementàries sobre el medi. En aquest sentit el model de desenvolupament del citat Pla Territorial es fa una opció clara i decidida per l’ús racional de l’energia, les tecnologies eficients i les energies renovables, que han de permetre una millora de la competitivitat dels sectors econòmics, l’increment de la seguretat de subministrament i de la capacitat d’autoabastament i la reducció significativa de l’impacte ambiental de les instal·lacions de generació i ús de l’energia. D’altra banda, la qualificació del sòl no urbanitzable establerta en el Pla Territorial és aquesta: • Sòl no urbanitzable de protecció especial

- Espais inclosos al PEIN

- Connectors biològics i les vores del PEIN

- Elements naturals de valor local

- Zona de domini públic marítimo-terrestre

- Franja de protecció del litoral

• Sòl no urbanitzable de protecció funcional

- Boscos i matollars

- Planes fluvials i deltaica

• Sòl no urbanitzable de protecció preventiva

- Conreus de secà i erms

- Conreus de regadiu

- Reserves per a sistemes generals en sòl no urbanitzable


Font: Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Plànol E-1. Ordenació del sòl no urbanitzable: Sòls no urbanitzables de protecció proposats i delimitats pel Pla Territorial.

Com es pot observar a la figura adjunta, l’àmbit del Pla Especial afecta a sòl no sòl urbanitzable de protecció preventiva (conreus de secà i erms, i conreus de regadiu), sòl no urbanitzable de protecció funcional (boscos i matollars) i sòl urbanitzable de protecció especial (connectors biològics i vores del PEIN): • Sòl no urbanitzable de protecció preventiva

El sòl no urbanitzable de protecció preventiva afectat és de dos tipus: conreus de secà i erms, i conreus de regadiu. En aquest cas, doncs, es tracta de terrenys que, per les seves característiques naturals i la seva destinació tradicional a l’explotació agrària han de mantenir l’activitat agropecuària com a ús primordial. Els usos permesos en aquest sòl de protecció preventiva són els definits en l’article 88 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (agrícoles i ramaders i, en general, vinculats a l’explotació racional dels recursos naturals). Igualment, aquest tipus de sòl està subjecte a les limitacions que estableix la legislació urbanística per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resulten en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que s’hagin d’emplaçar-se en aquest medi.

• Sòl no urbanitzable de protecció funcional

El sòl no urbanitzable de protecció funcional correspon als boscos i matollars definits en el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. En aquest cas es tracta bàsicament de masses arbòries i arbustives (incloses de ribera), junt amb erms, situats en els límits del bosc i que són aptes per a reforestar, així com les clarianes, camins i pistes emplaçades a l’interior dels boscos.

Els usos permesos en aquest sòl de protecció preventiva seran els definits en l’article 78 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (principalment aprofitaments forestals, així com activitats relacionades amb la conservació del bosc i la reducció del perill d’incendi forestal).


Igualment aquest tipus de sòl està subjecte a les limitacions que estableix la legislació urbanística per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resulten aplicables en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que hagin d’emplaçar-se en aquest medi.

• Sòl no urbanitzable de protecció especial

El sòl no urbanitzable de protecció especial posseeix uns valors ecològics o paisatgístics d’elevada importància que justifiquen la seva conservació indefinida com a elements del patrimoni natural. En aquest cas s’ha detectat una única categoria, la corresponent a connectors biològics i vores del PEIN, els quals asseguren que les àrees protegides estiguin connectades entre si per passadissos adequats perquè puguin dispersar-se i recolonitzar hàbitats en cas que una pertorbació provoqui una extinció local.

En l’àmbit la citada categoria correspon a la connexió Pàndols-Cavalls-Montsant, un espai que consolida una extensa franja des dels Ports fins a la Serra del Montsant que, afegint-hi el Maestrat, permetria disposar de més de 100 km de corredor biològic. Aquí bàsicament només s’admeten usos de naturalesa rural, vinculats a l’explotació dels recursos naturals, a la regeneració de conreus abandonats i al desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera; i els aprofitaments forestals han de respondre a un PTGMF. La resta d’usos permesos són els definits en l’article 67 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Igualment, aquest tipus de sòl està subjecte a les limitacions que estableix la legislació urbanística per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resulten en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que s’hagin d’emplaçar-se en aquest medi.

8.2. Planejament municipal

El Pla Especial de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia afecta a tres termes municipals: Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia. Móra d’Ebre disposa de Normes Subsidiàries (NNSS) aprovades en el DOGC en data de 10 d’octubre de 1.994. Segons aquestes les superfícies incloses dins l’àmbit del Pla Especial estan qualificades com a sòl no urbanitzable de protecció valor paisatgístic-forestal (clau 8) i sòl no urbanitzable lliure permanent (clau 11). Móra la Nova disposa també de Normes Subsidiàries (NNSS), aprovades en aquest cas en el DOGC el 23 de juny de 2.000. Segons les citades NNSS els terrenys de Móra la Nova inclosos dins l’àmbit del Pla Especial estan qualificats com a sòl no urbanitzable de protecció: riu (clau 16a). Mentre que el terme municipal de Garcia disposa de Normes Subsidiàries (NNSS) aprovades en el DOGC en data d’11 d’abril de 2.002. I segons aquestes les superfícies incloses dins l’àmbit del Pla Especial estan qualificades com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola: regadiu (10R).

IIII.. NNOORRMMAATTIIVVAA


CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Justificació i marc jurídic

La Llei 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4436, 28.07.05), estableix en l’article 47.4 h) que el sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per destinar-los a les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, entre les que s’inclouen les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fons renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic. En l’article 67.1 e) de la mateixa Llei 1/2005, s’indica que es podran redactar plans especials urbanístics per a l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a l’ensenyament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, a l’abastament i el subministrament d’aigua, al sanejament, al subministrament d’energia elèctrica, a les telecomunicacions, a la producció d’energia a partir de fons renovables i a la resta de sistemes urbanístics generals. Si la infraestructura afecta a més d’un municipi o diverses classes de sòl, la formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial. El Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4682, 24.07.06), estableix en l’article 47.1 d) que són actuacions específiques d’interès públic admissibles en sòl no urbanitzable, d’acord amb el què disposi el planejament territorial urbanístic, les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, la gestió de residus, la producció d’energia a partir de fons renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic. Així mateix, l’article 47.3 c) del Decret 305/2006 estableix que l’aprovació d’un pla especial urbanístic és preceptiva quant es tracti de la implantació d’una de les infraestructures previstes en l’article 67.1.e) de la Llei d’Urbanisme, que afecti més d’un municipi o diverses classes de sòl, sens perjudici del què estableix la legislació sectorial. Mentre que el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre estableix en l’article 51, de Plans especials d’infraestructures, que per al pas, la instal·lació o l’execució d’infraestructures, serveis tècnics o subministraments s’ha de redactar i aprovar prèviament un pla especial, conforme al que preveu l’article 29.2 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, excepte quan estigui previst que la infraestructura a fer comportarà la redacció del projecte corresponent i, si s’escau, l’estudi d’impacte ambiental. En aquest cas, donat que el projecte forma part d’una xarxa de subministrament d’energia elèctrica que afecta a més d'un terme municipal es requereix la tramitació del corresponent Pla Especial. Article 2 . Àmbit del Pla

L’àmbit definit pel Pla Especial correspon a les superfícies afectades per la línia elèctrica, tant la seva projecció vertical com les torres que la susteraran, així com els camins d’accés fins als suports1.

1 La representació gràfica d’aquest àmbit s’adjunta en el document VI. Plànols.


En general s’ha considerat com a superfície afectada una franja de terreny de 25 m a banda i banda de l’eix de la línia i els camins d’accés (tant els existents com els de nova creació). Per tant, doncs, es tracta d’una superfície total de 46,11 ha. Article 3 . Finalitats i objectius

El present Pla Especial te com a finalitat regular els usos, actuacions i activitats permesos en l’àmbit de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Gracía. Així, els seus objectius són: • L’establiment de la qualificació del sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació

de la infraestructura.

• La regulació de les característiques de la infraestructura, com ara l’àmbit afectat per la seva implantació o, si s’escau, els paràmetres edificatoris aplicables.

• L’establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, els serveis urbanístics i la integració de la infraestructura en l’ordenació urbanística de l’entorn.

• I la regulació, si s’escau, d’altres criteris o normes als que s’hagi d’ajustar el projecte tècnic.

Article 4 . Vigència, revisió i modificació

La vigència del Pla Especial és indefinida. Tanmateix, es procedirà a la revisió i/o modificació del mateix si es produeixin canvis significatius en les característiques de la línia elèctrica de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de García. Les possibles modificacions puntuals del Pla Especial hauran de seguir una tramitació idèntica a la realitzada per la seva aprovació. Article 5 . Obligatorietat

Resten obligats al compliment de les disposicions del Pla Especial tant les administracions públiques, com els particulars. Qualsevol autorització administrativa, llicència o acte administratiu que afecti a l’àmbit del Pla Especial ha de justificar el compliment de les seves disposicions. Article 6 . Desenvolupament del Pla Especial

El desenvolupament del Pla Especial de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de García correspon als Ajuntaments de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia, sense perjudici de les competències corresponents la Generalitat de Catalunya o a altres organismes competents, particulars i entitats. Article 7 . Contingut del Pla Especial

El contingut del Pla Especial és el següent:

I. Memòria informativa

II. Normativa

III. Programa d’actuacions

IV. Avaluació econòmica i financera

V. Annexes

VI. Plànols


CAPÍTOL II. NORMES GENERALS D’ORDENACIÓ

Article 8 . Catalogació dels terrenys afectats

Els terrenys inclosos en l’àmbit del Pla Especial queden catalogats com a sistemes generals de serveis tècnics. Article 9 . Usos i activitats

Les superfícies catalogades com a sistemes generals de serveis tècnics admetran com a usos compatibles tots aquells directament vinculats amb la instal·lació elèctrica, inclòs el seu servei i manteniment. Tanmateix, també seran admissibles els usos previstos pels planejaments urbanístics dels termes municipals inclosos en l’àmbit (bàsicament forestals i agrícoles), sempre i quan no siguin incompatibles amb les determinacions d’aquest Pla i respectin tant les distancies mínimes de seguretat com la resta de requeriments definits per la normativa vigent (sobretot el Decret 3151/1968, de 28 de novembre, sobre el reglament de línies elèctriques d’alta tensió). Es permetran, com a usos compatibles amb la línia elèctrica, l’explotació agrícola de les superfícies de conreu que s’inclouen dins l’àmbit del Pla, a excepció d’aquells conreus de port arbori amb un desenvolupament dels arbres que no respectin les distàncies mínimes de seguretat que fixa el Decret 3151/1968, de 28 de novembre, sobre el reglament de línies elèctriques d’alta tensió. De forma explícita estan permesos tots els conreus herbacis i arbustius, i els d’olivera i ametllers, com a més representatius de la zona. El sistema viari s’integrarà a la xarxa de camins rurals dels municipis afectats, i permetrà garantir l’accés a les diferents finques i propietats; el seu ús, però, d’acord amb el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, restarà restringit als propietaris, arrendadors i/o visitants. Article 10 . Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

El Pla Especial no canvia de forma significativa l’entramat de la xarxa viària existent. Únicament preveu l’obertura de petits trams de camí per accedir als suports de la nova línia elèctrica, integrant-se aquests a la xarxa de camins del municipi afectat. Pel tipus d’usos previstos en el present Pla Especial, es pot assegurar que no es produirà cap increment notable de la mobilitat generada. D’acord amb l’article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests s’han d’adjuntar com a document independent en els instruments d’ordenació territorial en els que s’inclouen els planejaments urbanístics derivats que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats. El present Pla Especial no suposa una nova classificació en sòl urbà ni urbanitzable. L’objectiu del Pla és permetre la construcció de la línia elèctrica que servirà per evacuar l’energia produïda pels parcs eòlics projectats al Baix Ebre i a la meitat sud de la comarca de la Terra Alta. Per tant, no es considera necessària la inclusió com a document independent de cap estudi d’avaluació de mobilitat generada. Article 11 . Titularitat dels terrenys

La titularitat dels terrenys afectats és publica (en el cas dels camins existents) i privada (en la resta de l’àmbit del Pla Especial), i quedarà subjecte a les afeccions i servituds de la línia elèctrica.


Article 12 . Afeccions i servituds

El projecte de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia afecta a finques particulars situades en els termes municipals de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia2. Així mateix, també es veuran afectats altres organismes i/o entitats, ja sigui per encreuaments i/o paral·lelismes amb la línia projectada3. En qualsevol cas, en tot l’àmbit del Pla Especial es garantirà el compliment de l’establert en els articles 33 i 34 del reglament de línies elèctriques d’alta tensió, aprovat pel citat Decret 3151/1968, relatius a les alçades i distàncies mínimes de seguretat, respectivament. La línia elèctrica crearà lesa següents servituds: a) Servitud de pas aeri d'energia elèctrica, amb les limitacions descrites a l'article 161 del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, que comprèn el vol sobre la finca afectada i la imposició d'ocupació definitiva per a l'establiment de suports fixos per a la sustentació dels cables conductors d'energia elèctrica i la instal·lació de posada a terra dels suports. b) Servitud d'ocupació temporal per al desenvolupament de les activitats necessàries per a la instal·lació de la línia elèctrica i dipòsit de materials, amb indemnització dels danys i perjudicis que s'originen en cada supòsit. c) Dret de pas i servitud d'ocupació temporal per a la vigilància, conservació i reparació de la línia elèctrica en una franja de 3 m, comptats 1,5 i 1,5 a cada costat del seu eix longitudinal, amb indemnització dels danys i perjudicis que s'originen en cada supòsit. d) Manteniment de distàncies de seguretat establertes en el Reglament de línies elèctriques aèries d'alta tensió en relació a les edificacions i construccions futures i a la massa d'arbrat. e) Establiment, mitjançant la indemnització corresponent, d'una zona de tala d'arbrat a banda i banda de la línia, amb una amplitud mínima que es derivi dels reglaments vigents i servitud d'ocupació temporal, mitjançant la indemnització corresponent, per poder dur a terme les operacions de tala i poda de l'arbrat necessàries en l'esmentada zona de protecció. Article 13 . Mesures de protecció ambiental

La construcció de la línia elèctrica es realitzarà complint les mesures preventives i correctores definides en el corresponent Estudi d’impacte ambiental (EIA). Així mateix es compliran també les mesures addicionals establertes en la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). Article 14 . Seguiment ambiental

Es realitzarà un seguiment ambiental dels treballs de construcció de la línia elèctrica, d’acord amb el Programa de vigilància ambiental (PVA) de l’EIA. Article 15 . Coherència amb el planejament vigent

Aquest Pla Especial respecta els planejaments vigents dels municipis de Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia, ajustant-se també a les determinacions establertes en el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre.

2 Veure l’annex núm. 1. 3 La relació de la resta d’organismes i/o entitats afectades s’adjunta en l’annex núm. 2.


CAPÍTOL III. ZONIFICACIÓ

Article 16 . Definició de zones

Per a definir i regular els usos i activitats el Pla Especial divideix el seu àmbit territorial en tres zones, d’acord amb el planejament dels termes municipals inclosos dins l’àmbit (Móra d’Ebre, Móra la Nova i Garcia) i el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Així, i si bé les NNSS de Móra d’Ebre defineixen l’àmbit del Pla Especial com SNU de protecció valor paisatgístic-forestal (clau 8) i SNU lliure permanent (clau 11); les NNSS de Móra la Nova defineixen les parcel·les incloses dins l’àmbit com SNU de protecció: riu (clau 16a); i les NNSS de Garcia defineixen l’àmbit del Pla Especial com SNU de protecció agrícola: regadiu (clau 10R), el present Pla Especial, d’acord amb la qualificació establerta en el Pla territorial de les Terres de l’Ebre, defineix tres zones: • Sòl no urbanitzable de protecció preventiva – conreus de secà i erms, i conreus de regadiu

• Sòl no urbanitzable de protecció funcional – boscos i matollars

• Sòl no urbanitzable de protecció especial – connectors biològics i voren del PEIN

Tanmateix, donat que l’escala de definició del Pla territorial de les Terres de l’Ebre és petita, la zonificació establerta en el present Pla s’ha ajustat més detalladament mitjançant la cartografia de la base dels hàbitats de Catalunya consultable a través de la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH) i, especialment, a partir de la fotointerpretació dels ortofotomapes 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). En total l’àmbit del Pla Especial comprèn 12,30 ha de SNU de protecció preventiva (7,40 ha de conreus de secà i erms, i 4,90 ha de conreus de regadiu), 12,18 ha més de SNU de protecció funcional – boscos i matollars (el 26,43% de l’àmbit), i 20,43 ha de SNU de protecció especial – connectors biològics i vores del PEIN (el 44,31% de l’àmbit). El riu Ebre, que inclou 1,20 ha de l’àmbit del Pla Especial (el 2,60%) no forma part de cap de les tres zones definides. Article 17 . Sòl no urbanitzable de protecció preventiva

El sòl no urbanitzable de protecció preventiva correspon als conreus de secà i erms i els conreus de regadiu definits en el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, el que representa una superfície total de 12,30 ha del Pla Especial (el 26,68% de l’àmbit). Són sòls lliures de protecció preventiva els que, sense disposar d’uns valors naturals d’elevada importància o una funció territorial clara, no poden considerar-se urbanitzables. En aquest cas es diferencien dues categories: conreus de secà i erms, i conreus de regadiu. Es tracta de terrenys que, per les seves característiques naturals (morfologia, composició del sòl, disponibilitat de recursos hidràulics, posició, etc.) i la seva destinació tradicional a l’explotació agrària han de mantenir l’activitat agropecuària com a ús primordial. Tenen també valor agrícola els terrenys que actualment es troben sense explotar i veïns dels anteriors i amb característiques intrínseques similars. Els usos permesos en aquest sòl de protecció preventiva seran els definits en l’article 88 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (agrícoles i ramaders i, en general, vinculats a l’explotació racional dels recursos naturals), sempre i quan siguin compatibles amb el definit en el present Pla Especial de la LA.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia.


Igualment, el sòl de protecció preventiva estarà subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que hagin d’emplaçar-se en aquest medi. Article 18 . Sòl no urbanitzable de protecció funcional

El sòl no urbanitzable de protecció funcional correspon als boscos i matollars definits en el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, el que representa una superfície total de 12,18 ha del Pla Especial (el 26,42% de l’àmbit). Són sòls lliures de protecció funcional els que realitzen una funció ambiental, territorial o de seguretat, que és incompatible amb els usos propis del sòl urbanitzable. Es tracta de masses arbòries i arbustives, junt amb erms, situats en els límits del bosc i que són aptes per a reforestar, així com les clarianes, els camins i les pistes emplaçades a l’interior dels boscos. Tenen també la consideració de boscos i matollars els espais desforestats per causa d’incendi i tots aquells sense conrear, el relleu i la vegetació dels quals és susceptible de convertir-los en bosc. Igualment, les vores de les lleres de rius i torrents, com els boscos de ribera configurats per terrenys coberts de vegetació arbòria i arbustiva com a resultat de la humitat de les ribes de rius, rieres i torrents i del relleu fregat per l’erosió de les aigües també es consideren sòl no urbanitzable de protecció funcional. Els usos permesos en aquest sòl de protecció preventiva seran els definits en l’article 78 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (principalment aprofitaments forestals, així com activitats relacionades amb la conservació del bosc i la reducció del perill d’incendi forestal), sempre i quan siguin compatibles amb el definit en el present Pla Especial de la LA.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia. Igualment, el sòl de protecció funcional estarà subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que hagin d’emplaçar-se en aquest medi. Article 19. Sòl no urbanitzable de protecció especial

El sòl no urbanitzable de protecció funcional correspon als connectors biològics i vores del PEIN definits en el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, el que representa una superfície total de 20,43 ha del Pla Especial (el 44,31% de l’àmbit). Són sòls de protecció especial els que posseeixen valors ecològics o paisatgístics d’elevada importància i justifiquen la seva conservació indefinida com a elements del patrimoni natural. En aquest cas s’ha detectat una única categoria, la corresponent a connectors biològics i vores del PEIN, els quals asseguren que les àrees protegides estiguin connectades entre si per passadissos adequats perquè puguin dispersar-se i recolonitzar hàbitats en cas que una pertorbació provoqui una extinció local. En aquest cas es tracta de la connexió Pàndols-Cavalls-Montsant, un espai que consolida una extensa franja des dels Ports fins a la Serra del Montsant que, afegint-hi el Maestrat, permetria disposar de més de 100 km de corredor biològic.


Aquí bàsicament només s’admeten usos de naturalesa rural, vinculats a l’explotació dels recursos naturals, a la regeneració de conreus abandonats i al desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera; i els aprofitaments forestals han de respondre a un PTGMF. La resta d’usos permesos són els definits en l’article 67 del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre.

Igualment, el sòl de protecció especial estarà subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable, les quals es defineixen a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), a més de les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres disposicions legals i/o reglamentàries, i les instal·lacions d’utilitat pública o social que hagin d’emplaçar-se en aquest medi.


CAPÍTOL IV. CRITERIS DE DISSENY I EXECUCIÓ DE LA LÍNIA ELÈCTRICA

Article 20 . Aspectes generals

L’execució de la L.A.A.T. de 132 kV de la Xarxa troncal a la S.E. de Garcia s’ajustarà a les especificacions del corresponent projecte tècnic aprovat. A més, serà d’aplicació tota la normativa que de forma directa i/o indirecta regula la implantació i explotació d’instal·lacions d’aquest tipus, i especialment l’establert pel Decret 3151/1968, de 28 de novembre, sobre el reglament de línies elèctriques d’alta tensió. Article 21 . Treballs previs

Abans del inici de les obres es procedirà a un marcatge acurat sobre el terreny de les superfícies afectades pel projecte. Aquest marcatge ha de ser continu i fàcilment verificable sobre el terreny en aquelles àrees en que les actuacions afectin vegetació forestal arbrada. La senyalització inclourà tant les superfícies directament afectades per la instal·lació de la línia elèctrica com les afectades per la construcció dels accessos i les superfícies auxiliars d’obra. Així mateix, els treballs d’instal·lació de la línia elèctrica i construcció dels accessos es planificaran temporalment per tal que interfereixin el mínim possible amb les tasques de manteniment i explotació dels conreus més pròxims. Article 22 . Camins d’accés

Sempre que sigui possible, s’utilitzaran els camins i pistes forestals existents. En el disseny del traçat de nous camins i pistes forestals es donarà prioritat al fet que suposin una millora per l’accés a les explotacions agrícoles i forestals més pròximes. El traçat de nous camins i pistes forestals evitarà afectar a superfícies forestals arbrades. Es donarà prioritat al pas per superfícies degradades i/o de baix valor productiu. El pendent longitudinal màxim dels nous camins i pistes forestals serà del 10-12%, encara que excepcionalment es podrà permetre un pendent de fins al 15%. Els accessos de nova construcció d’ús exclusiu pel manteniment de la línia elèctrica han de romandre tancats en el seu entroncament amb la xarxa de camins públics o carreteres i només poden ser practicables pel personal de gestió i manteniment de la línia, agents forestals, bombers, membres de les associacions de defensa forestal, guardes de les reserves i àrees de caça i altres persones especialment autoritzades.


CAPÍTOL V. ACTUACIONS DE NETEJA I MANTENIMENT DE LA LÍNIA ELÉCTRICA

Article 23 . Normes generals

Els titulars de la línia elèctrica són els responsables de mantenir un control sobre la vegetació mitjançant podes i tales selectives per tal de garantir en tot moment les distàncies mínimes reglamentàries de seguretat definides per la legislació vigent, especialment: • el Decret 64/1995, de 7 de març, de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 2022,

10.03.95);

- el Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 4479, 29.09.05);

• el Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions (DOGC 2236, 29.07.96);

• i l’Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, de prevenció d'incendis (DOGC núm. 3829, 24.02.03).

• el REIAL DECRET 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01-09.

Per evitar les interrupcions del servei i els possibles incendis produïts pel contacte de branques o troncs d'arbres amb els conductors de la línia elèctrica, s'haurà d'establir, mitjançant la indemnització corresponent, la zona de protecció de la línia que defineix la Instrucció tècnica complementària ITC-LAT 07 del REIAL DECRET 223/2008, de 15 de febrer. En els trams en que la línia sobrevola àrees arbrades, la distància de seguretat es calcularà considerant els conductors amb la seva màxima fletxa vertical i les seves cadenes d’aïlladors en les seves condicions més desfavorables. Hauran de ser tallats tots aquells arbres que constitueixen un perill per a la conservació de la línia, entenent com a tals els que, per inclinació o caiguda fortuïta o provocada puguin assolir els conductors. Aquesta circumstància serà funció del tipus i estat de l'arbre, inclinació i estat del terreny, i situació de l'arbre que fa a la línia. S’hauran d’eliminar aquells arbres malalts, morts o amb una inclinació superior als 20º en direcció perpendicular a la línia que, en cas de caiguda, puguin afectar els conductors en la hipòtesi de màxima desviació per l’acció d’un vent perpendicular a la línia de 120 Km/h. Article 24 . Criteris d’aplicació

Els criteris que s’aplicaran en els treballs de manteniment de la línia seran els següents: • Com a norma general la neteja es realitzarà mitjançant una poda selectiva, per tal d’assolir

les distancies establertes, sense que l’espècie vegetal pateixi danys que impedeixin al seva viabilitat. Els talls seran nets i es faran de forma que no s’hi produeixi acumulació d’aigua.

• La tala d’arbres o arbustos per al manteniment de les distàncies reglamentàries només es

realitzarà en aquells casos en que la poda no sigui possible, i efectuant-se sempre arran de terra.

• A la zona d’actuació definida per a la base dels suports amb presa de terra, quadre de

maniobres o transformador, l’eliminació dels arbres, arbustos, matolls i herbes serà


completa. Aquesta actuació es farà cada vegada que es realitzi l’actuació de tala a la línia. En el període comprès entre dues actuacions de tales, no serà objecte de sanció l’existència de rebrots dels vegetals tallats.

• Dins els corredors, en les zones en que el matoll cobreixi més del 50% de la seva

superfície, s’eliminarà fins a aconseguir aquest valor. Aquesta eliminació es durà a terme d’acord amb les previsions del pla triennal de neteja i manteniment.

L’eliminació del matoll es realitzarà d’acord amb el criteri de prioritats següents: - en primer terme s’eliminaran les espècies incloses en el grup de molt inflamables, i en

segons lloc els brots i branques laterals de la resta de les espècies deixant els més vigorosos.

- l’eliminació es realitzarà de forma homogènia sobre el terreny de manera que els matolls quedin uniformement repartits per tota la superfície i els marges del corredor nets, tenint en compte que el pas a peu pel corriol haurà de ser possible en tot moment.

• En el moment de realitzar els treballs s’eliminaran totes les parts aèries mortes de matolls,

arbustos o arbres que hi hagi dins els corredors.

• En l’interior del corredor es respectaran les parts vives de les espècies incloses en el grup de protegides, excepte en el cas que algun exemplar d’aquestes espècies estigui a distàncies inferiors a les previstes a l’article 4 del Decret 268/1996, de 23 de juliol pel que s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de línies elèctriques per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions

• En aquells casos en què l’estrat herbaci sigui dominant i estigui format per espècies que representin un alt perill d’ignició en època de màxim risc d’incendi, es realitzarà el control mitjançant tractaments encaminats a la disminució del risc

• En els espai inclosos en el Pla d’espais d’interès natural no és permesa la utilització de productes químics hormonats per al retard del creixement de massa arbustiva o estrat herbaci, i en la resta de terrenys aquesta utilització haurà de ser degudament justificada i es reflectirà explícitament en el pla triennal, amb indicació dels productes a utilitzar. Aquests productes no s’utilitzaran en cap cas en la neteja inicial, llevat que es realitzi posteriorment la retirada de restes vegetals mortes

• En els suports, l’eliminació de la vegetació (arbres, arbustos, matolls i herbes) serà completa. S’evitarà deixar el sòl descobert de vegetació per tal d’evitar la presència de fenòmens erosius.

Article 25 . Tractament de les restes vegetals

Els troncs que puguin ser objecte d’aprofitament comercial seran apartats i apilats en llocs adequats, deixant les piles el més a prop possible de camins existents, sense obstruir-los i a disposició del propietari de la finca. Els residus restants de la tala i poda, així com les restes de vegetació morta i seca que hi hagi a la zona, es tractaran de la següent manera: • Triturat fins a obtenir restes menors de 30 cm i repartiment uniforme sobre el terreny. En

cap cas romandran restes sobre la vegetació de la zona.

• Transport de les restes a cremadors controlats, centrals tèrmiques, centrals d’aprofitament de biomassa, plantes de compostatge o similars, on se’ls aplicarà un tractament adequat.

• Crema controlada degudament autoritzada.


Article 26 . Pla de manteniment de la línia elèctrica

El titular de la línia elèctrica presentarà per a la seva autorització per part de la Direcció General del Medi Natural un pla triennal d’actuacions en el qual s’especifiquin els treballs necessaris de neteja i manteniment de les línies aèries de la seva titularitat. Com a mínim, els plans triennals hauran de preveure l’execució dels treballs d’acord amb les anualitats establertes i, en cas que la línia estigui en un àmbit territorial reduït, la Direcció General del Medi Natural establirà subzones prioritàries dins les comarques. L’aprovació del pla triennal de neteja i manteniment per part de la Direcció General del Medi Natural implicarà l’autorització dels treballs fixats en l’esmentat pla, en les èpoques i llocs assenyalats. Aquesta aprovació haurà de ser comunicada expressament al titular de la línia elèctrica per part de la Direcció General del Medi Natural. Transcorreguts 2 mesos des de la presentació del pla triennal sense que s’hagi dictat resolució expressa, aquest s’entendrà aprovat. Qualsevol variació del pla triennal serà notificada a la Direcció General del Medi Natural per a la seva aprovació. Per a l’inici dels treballs inclosos en el pla triennal aprovat només serà necessària una comunicació 10 dies abans del seu començament a l’oficina comarcal del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Així mateix, el titular de la línia elèctrica està obligat a mantenir els camins d’accés en les condicions que siguin exigibles, conforme a la legislació sectorial vigent per a la preservació d’incendis forestals, sota la seva exclusiva responsabilitat. Article 27 . Període d’execució dels treballs

Els treballs de neteja i manteniment es realitzaran fora del període d’alt risc d’incendi forestal, comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Si per alguna circumstància cal realitzar els treballs durant aquesta època caldrà l’autorització expressa de la Direcció General del Medi Natural. Tanmateix, aquesta autorització romandrà suspesa en cas d’entrada en vigor de les mesures extraordinàries definides en l’article 18 del citat Decret 64/1995, de prevenció d’incendis forestals. Preferentment també els treballs de neteja i manteniment es realitzaran fora de l’època de reproducció de la fauna (febrer - juny).


CAPÍTOL VI: APLICACIÓ DE MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL

Article 28 . Protecció de la gea

En totes les superfícies afectades per moviments de terres es procedirà al decapatge de la part superficial de la capa edàfica –terra vegetal–, i la seva conservació per a ser reutilitzada en la restauració final. Les terres vegetals s’acopiaran separades de la resta de terres d’excavació, mantenint-se fins al final de les obres. Els excedents de terres es gestionaran d’acord amb el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, i el Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del citat Decret 201/1994. En cas de ser necessaris préstecs s’utilitzaran com a zones de préstec extraccions a cel obert degudament legalitzades d’acord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. Article 29 . Protecció del medi atmosfèric

Les activitats relacionades amb la construcció i manteniment de la línia elèctrica no hauran de superar els nivells màxims admissibles d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i el Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degut a determinades maquines d’us a l’aire lliure. Així mateix, caldrà garantir el compliment de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll; el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en el referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; i el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Es regularà la velocitats màxima de circulació dels vehicles que s’utilitzin en la construcció i manteniment de la línia pels camins d’obra, per tal d’evitar la generació de pols. Així mateix, es procedirà a un reg periòdic amb cisterna, sobretot durant les èpoques de més seques. Article 30 . Protecció del medi hídric

Resta prohibida la realització de qualsevol activitat i/o obra que impliqui la realització de moviments de terres dins llera pública i/o qualsevol curs d’aigua (riu, torrent, barranc...) que formi part de la xarxa de drenatge natural del territori del l’àmbit del Pla Especial. Tant les obres d’implantació de la línia elèctrica com les de construcció de nous camins i les d’ampliació i millora dels ja existents caldrà fer-les fora de la zona de policia de llera; altrament caldrà disposar de la corresponent autorització de l’organisme de conca, presentant la corresponent documentació a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Així mateix, caldrà tenir en compte que qualsevol estructura de pas sobre Domini Públic Hidràulic que s’hagi de projectar s’haurà de dimensionar d’acord amb els criteris tècnics de la definits per l’ACA.


En qualsevol cas, tota actuació s’haurà d’ajustar al definit pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya, el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Aigües, i el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic. Article 31 . Protecció de la vegetació

En totes les superfícies afectades directament per les obres on sigui imprescindible eliminar la vegetació es procedirà a la tala, poda i/o esbrossada de la mateixa conforme al que disposa el Capítol V del present Pla Especial. Un cop acabades les obres es procedirà de forma immediata a la revegetació de les superfícies forestals afectades i/o ocupades de forma temporal. Els treballs de revegetació es realitzaran amb material vegetal autòcton, evitant espècies exòtiques i varietats de jardineria. Caldrà complir el que disposa el Decret 42/2007, de 20 de febrer, pel qual s’estableixen mesures de prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora) Tant en la fase de construcció del projecte com en la fase d’explotació s’adoptaran les mesures de prevenció d’incendis forestals definides en: el Decret 64/1995, de 7 de març pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals; l’Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el citat Decret 64/1995; i el Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions. Article 32 . Protecció de la fauna

A fi d’evitar possibles col·lisions per part de l’avifauna caldrà col·locar salva-ocells en tota la longitud del cable de terra de la línia. Igualment, i per minimitzar el risc d’electrocucions, el disseny de les torres de la línia hauria de realitzar-se amb aïllants suspesos i travessers inclinats al portell (tresbolillo), ja que així els conductors quedarien fora de l’abast de les ales dels grans ocells. Les obres i/o activitats a desenvolupar dins l’àmbit del Pla Especial, es planificaran en el temps per tal d’evitar el període de major sensibilitat per a la fauna, que correspon al de cria i/o nidificació. Així mateix, caldrà realitzar un estudi complet de seguiment de la incidència de la línia elèctrica sobre l’avifauna durant el seu primer any de funcionament, sobretot atès que aquesta se situa en una zona de campeig d’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Article 33 . Protecció del paisatge

Les instal·lacions auxiliars (parc de maquinària, zones d’acopi de materials, etc.) necessàries per a l’execució de la línia elèctrica i el seu manteniment posterior es localitzaran en àrees poc visibles i de baix valor ecològic. Es limitará l’afectació sobre el territori a la mínima superfície necessària mitjançant la senyalització del límit de l’obra. S’instal·laran els suports 3, 4, 5, 7 i 8 de la línia amb mitjans aeris (helic`poter) que evitin la construcció dels camins d’accés. Es remodelarà el relleu alterat, adequant-lo a la seva situació original utilitzant el material


sobrant procedent de les excavacions. Un cop recoberts aquests terrenys s’estendran per sobre uns 20 cm de terres vegetals prèviament tractades, però procedents de la pròpia obra. Finalment es practicarà una sembra. S’evitaran acumulacions de materials sobrants i es transposrtaran a abocadors controlats previa localització a l’inici de les obres, de zones d’abocament de mínim impacte i fàcil restauració final. S’utilitzaran en la mesura del possible, els camins ja existents. Se senyalitzaran perfectament tots els accessos durant les obres per a que la maquinària pesada circuli única i exclusivament per aquestes zones autoritzades. Es procurarà deixar l’entorn afectat amb una coberta vegetal similar a l’existent abans de les obres. Es retiraran els residus que es vagin generant a mesura que es realitzen les obres i, molt particularment, aquells residus tòxics i/o perillosos (combustibles i olis) que hagin de ser tractats segons la normativa legal vigent (Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus i Ley 20/1986, de 14 de mayo, básica de residuos tóxicos y peligrosos). Es portarà a terme mètodes adients d’estabilització de vessants en aquells indrets on el pendent del terreny es modifiqui. Es dissenyaran els talussos creats com a conseqüència de la instal•lació de les torres i construcció de camins amb un pendent màxim 3H:2V per tal de possibilitar la posterior estesa de terra vegetal i la seva revegetació. Els possibles excedents de terres es transportaran a un abocador controlat Es procedirà a la restauració fisiogràfica i revegetació de totes les superfícies ocupades o afectades de forma temporal. Totes les actuacions que dins l’àmbit del Pla Especial suposin una alteració i/o modificació del paisatge actual es tramitaran d’acord a la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Article 34 . Protecció del patrimoni cultural

Durant els treballs de moviments de terres caldrà realitzar un control arqueològic per tal de determinar la possible presència d’estructures arqueològiques, especialment en els rebaixos necessaris per tal d’instal·lar les torres elèctriques, tot recollint de forma sistemàtica el material arqueològic existent a l’àrea afectada pel Pla Especial (sobretot vora els elements P.A. 1, E.D. 1, E.D. 2, E.D. 3, E.D. 4, E.D. 5, E.D. 6, E.D. 7, E.D. 8 i E.D. 9). Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.), amb la finalitat de vigilar la possible aparició de restes arqueològiques al subsòl, així com la presència estratigràfica, tipologia i grau de conservació. Incorporar un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions. En cas de l’aparició de restes arqueològiques, s’aplicarà el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.


Article 35. Protecció de la socioeconomia

S’evitarà afectar de forma innecessària als conreus i tota la infraestructura associada als mateixos (drenatges, regs, marges, etc.). Així mateix caldrà planificar les activitats d’obra per tal que interfereixin el mínim possible amb les tasques de manteniment i explotació dels conreus més pròxims. En qualsevol cas, caldrà senyalitzar les obres en els punts d’interferència amb camins públics, aplicant en aquests punts les màximes mesures de seguretat.


CAPITOL VII. DESMANTELLAMENT DE LES INSTAL•LACIONS EN DESÚS

Article 36. Condicions del desmantellament de les instal•lacions en desús

En cas que les instal•lacions quedin en desús en un futur, l’empresa explotadora es farà càrrec dels costos i de la responsabilitat del demuntatge de la instal•lació i posterior transport de tots els elements que conformen cap a dipòsits de reciclatge o recollida de materials constructius.

IIIIII.. PPRROOGGRRAAMMAA DD’’AACCTTUUAACCIIOONNSS


PROGRAMA D’ACTUACIONS

El programa d’actuacions del present Pla Especial es formula d’acord amb la previsió de desenvolupament del projecte de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. Així, els terminis d’execució dels diferents treballs previstos, d’aproximadament 6 mesos, són els següents:

Mesos 1 2 3 4 5 6

Replanteig

Obra civil i cimentacions

Muntatge dels suports

Estesa de conductors

Execució de la posada a terra

Connexions i terminacions

Mesures i assajos

Posada en servei

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia.

IIVV.. AAVVAALLUUAACCIIÓÓ EECCOONNÒÒMMIICCAA II FFIINNAANNCCEERRAA


AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

L’estudi econòmic i financer és el document que recull l’avaluació de les despeses de les actuacions previstes en el Pla Especial, les quals es poden dividir en dos grans grups, les despeses d’inversió i les de manteniment. La inversió per a la realització de les obres i instal·lacions necessàries per a la posada en servei de la línia elèctrica, comptat l’obra civil, el material (suports, cadenes d’aïllament, cables de fase i comunicacions...) i l’estudi de seguretat ascendeix a la quantitat de cinc-cents seixanta mil dos-cents setanta-nou euros amb trenta cèntims (560.279,30 €). Aquestes despeses, el finançament de les quals correspondrà a BERTA, empresa promotora de la línia elèctrica, es poden subdividir en els següents apartats:

Concepte Despeses

Obra civil – Suports 106.358,40 €

Suports 174.194,65 €

Cadenes d’aïllament 70.654,00 €

Cables de fase 129.304,08 €

Cable de comunicacions 62.008,62 €

Estudi de seguretat 17.759,55 €

Font: Projecte executiu de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia. D’altra banda, i donat que la gestió de la L.A.A.T. 132 kV Xarxa troncal – S.E. Garcia s’anirà concretant i adequant en el Programa triennal d’actuacions de la línia, és impossible valorar les despeses de manteniment.

VV.. AANNNNEEXXEESS

pla especial (tarragona) · bbeerrttaa pla especial de la l.a.a.t. 132 kv xarxa troncal – s.e....

Documents