1

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA

A) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ (textos i plànols d’ordenació) P.5

1.INTRODUCCIÓ P.7

1.1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

1.2. RESULTAT DEL PROCÉS DE CONSULTA PÚBLICA POSTERIOR A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

1.3. ÀMBIT TERRITORIAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

1.4. PROBLEMES, NECESSITATS I OPORTUNITATS PER A L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

2.CONTINGUTS D’UN PLA DIRECTOR URBANÍSTIC P.13

3.UN MÈTODE D’APROXIMACIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL PLA P.15

4.PREVISIONS DEMOGRÀFIQUES I DE POBLACIÓ ACTIVA (PROGRAMA DE

PLANEJAMENT TERRITORIAL) P.16

5.CRITERIS MEDIAMBIENTALS PER AL PLA DIRECTOR P.22

6.ALTERNATIVES PER A L’ORDENACIÓ DEL CREIXEMENT URBÀ P.25

6.1. MODEL “TENDENCIAL”

6.2. MODEL “CREIXEMENT NUCLEAR”

6.3. MODEL “CREIXEMENT POLARITZAT” (ESTACIÓ DEL TAV “CAMP DE TARRAGONA”)

6.4. MODEL “REORDENACIÓ DE LA CONURBACIÓ CENTRAL”

7.ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI P.29

7.1. SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL

7.2. SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

7.3. SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA

7.4. MESURES PER A MINIMITZAR L’AFECTACIÓ DELS NOUS SISTEMES DE MOBILITAT

SOBRE EL PATRIMONI NATURAL

7.5. MESURES PER A EVITAR LA FRAGMENTACIÓ PRESENT I FUTURA EN ALGUNS ESPAIS

OBERTS DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA

8.ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT P.33

8.1. SISTEMA VIARI

8.2. SISTEMA FERROVIARI: Passatgers i Mercaderies

8.3. TRAM CAMP

8.4. AEROPORT

8.5. PORTS I COSTES

8.6. CAMINS RURALS ESTRUCTURANTS, CAMINS DE VIANANTS I CARRILS BICI INTERMUNICIPALS

9.ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS I DELS EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALSP. P.61

9.1. ASSENTAMENTS EXISTENTS I DE DESENVOLUPAMENT IMMEDIAT

9.2. DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES PER ALGUNS SECTORS URBANITZABLES DERIVADES

DE LES ESTRATÈGIES DEL VIGENT PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA.

9.3. MODIFICACIONS D’ALGUNS ÀMBITS DE SÒL URBANITZABLE

9.4. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC CONDICIONAT (ADUC)

9.5. EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS DE NOVA CREACIÓ

10.ORDENACIÓ DE LES XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS P.81

10.1. CICLE DE L’AIGUA

10.2. SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

10.3. GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

10.4. ACTIVITATS EXTRACTIVES

11.RISCOS ASSOCIATS A LES MATÈRIES PERILLOSES P.87

11.1. NOUS ASSENTAMENTS EN RELACIÓ AL TRANSCAT I PLASEQCAT

11.2. EIXOS VIARIS I FERROCARRIL EN RELACIÓ AL TRANSCAT

11.3. RACK DE CANONADES

12.RISCOS D’INCENDI, GEOLÒGIC I D’INUNDACIÓ P.93

12.1. RISC D’INCENDI

12.2. RISCOS GEOLÒGICS

12.3. RISC D’INUNDACIÓ

13.REORDENACIÓ DE LA MOBILITAT P.95

13.1. ÀMBIT I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

13.2. TENDÈNCIES DE MOBILITAT ACTUALS

13.3. ACTUACIONS DEL PDU DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA DE REFERÈNCIA

PER A LA MOBILITAT

13.4. DIRECTRIUS PER A UNA MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE A L’ÀMBIT CENTRAL

DEL CAMP DE TARRAGONA.

14.PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE CONJUNT I PER MUNICIPIS P.107

15.PROJECTES ESTRATÈGICS (sense valor normatiu) P.123

15.1. EIX CÍVIC DE LA T-11, ESTACIÓ CENTRAL i PARC ESPORTIU

15.2. EIX CÍVIC DE BELLISENS / N-340

15.3. POLÍGON INDUSTRIAL SUD, ZAL DEL PORT i UNIVERSITAT LABORAL

15.4. PARC FLUVIAL DEL FRANCOLÍ

2

15.5. PARC FLUVIAL DEL GAIÀ

15.6. CORREDOR AMBIENTAL DE SANT RAMON

15.7. ESTACIÓ DE MERCADERIES. POLÍGON DE CONSTANTÍ

15.8. EIX CÍVIC SALOU – CAMBRILS

B) ESTUDIS JUSTIFICATIUS I INFORMACIÓ URBANÍSTICA (textos i plànols d’informació) P.163

1. MATRIU MEDIAMBIENTAL: Espais oberts, paisatge i patrimoni P.165

1.1. ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS

1.2. ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE CATALUNYA

1.3. AQÜÍFERS PROTEGITS

1.4. ZONES HUMIDES

1.5. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

1.6. ESPAIS PER A LA PROTECCIÓ DE LA FAUNA

1.7. ÀREES D’INUNDACIÓ

2. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT: Viària, ferroviària, aeronàutica P.183

2.1. INFRAESTRUCTURES EXISTENTS. XARXA VIÀRIA

2.2. INFRAESTRUCTURES EXISTENTS. XARXA FERROVIÀRIA

3. TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA P.211

4. ASSENTAMENTS URBANS I EQUIPAMENTS. Potencial de creixement P.217

4.1. SÒL URBÀ SEGONS PLANEJAMENT VIGENT

4.2. SÒL URBANITZABLE SEGONS PLANEJAMENT VIGENT

4.3. POTENCIAL DE CREIXEMENT EN SÒL URBÀ

4.4. POTENCIAL DE CREIXEMENT EN SÒL URBANITZABLE

5. RISC TECNOLÒGIC. INSTAL·LACIONS I TRANSPORT DE MERCADERIES P.235

5.1. ESTABLIMENTS INDUSTRIALS. (Annex normatiu)

5.2. EIXOS VIARIS I FERROCARRIL

5.3. RACK DE CANONADES

6. XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS P.243

C) BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES P.265

1. BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA

2. AVALUACIÓ ECONÒMICA

2.1. MANTENIMENT DELS ESPAIS OBERTS PROTEGITS

2.2. INFRAESTRUCTURES DE NOVA IMPLANTACIÓ

2.3. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC CONDICIONAT

D) PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS P.275

1. MANTENIMENT DELS ESPAIS OBERTS PROTEGITS

2. INFRAESTRUCTURES DE NOVA IMPLANTACIÓ

3. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC CONDICIONAT

E) NORMATIVA (DOCUMENT ANNEX)

3

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Plànols d’ordenació:

O.1. Àmbit del Pla - comarques i municipis 1/100.000 A3

O.2. ALTERNATIVES PER A L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE L’ÀMBIT

Alternatives d’ordenació del creixement (il·lustració) 1/200.000 A3

O.3. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I TERRITORI

Ordenació dels espais oberts:

Espais de protecció especial,territorial i preventiva 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.4. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

Sistema viari

O.4.a Ordenació de la xarxa viària 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.4.b Ordenació de la xarxa viària – fases previstes 1/200.000 A3

Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies

O.4.c. Ordenació de la xarxa ferroviària 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.4.d Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari 2016 1/100.000 A3

O.4.f Ordenació de la xarxa ferroviària – fases previstes 1/200.000 A3

Tram Camp

O.4.g Estudi Informatiu -Implantació d’un sistema tramviari

al Camp de Tarragona 1/50.000 A3

Transport públic

O.4.h Estructuració bàsica del transport públic 1/100.000 A3

Camins estructurants rurals, de vianants i carrils bici intermunicipals

O.4.i Esquemes de mobilitat 1/300.000 A3

Infraestructures Industrials

O.4.j Reserva pel possible trasllat del Rack - 3 fulls 1/20.000 A3

1/10.000 A3

O.5. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS I ELS EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS

O.5.a Potencial de creixement - ADUC 1/200.000 A3

O.5.b Ordenació dels assentaments urbans 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.6. RISCOS PER INSTAL·LACIONS FIXES I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

Riscos per instal·lacions fixes i transport de mercaderies perilloses 1/100.000 A3

O.7. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE CONJUNT I PER MUNICIPIS

O.7.a Síntesi de l’ordenació 1/50.000 A1

1/100.000 A3

O.7.b Quadrant sud-oest (Cambrils, La Canonja, Reus,

Riudoms, Salou, Vila-seca i 1/50.000 A3

Vinyols i els Arcs) 1/25.000 A1

O.7.c Quadrant nord-oest (Almoster, Castellvell del Camp,

Constantí, El Morell, La Pobla de

Mafumet, Reus, La Selva del Camp i 1/50.000 A3

Vilallonga del Camp) 1/25.000 A1

O.7.d Quadrant nord-est (El Catllar, Els Garidells, La Secuita,

Els Pallaresos, Perafort i 1/50.000 A3

La Riera de Gaià) 1/25.000 A1

O.7.e Quadrant sud-est (Altafulla, Tarragona i 1/50.000 A3

Torredembarra) 1/25.000 A1

O.8. PROJECTES ESTRATÈGICS.(sense valor normatiu)

O.8.a Projectes estratègics (localitzador) 1/100.000 A3

O.8.b Eix cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu 1/20.000 A3

O.8.c Eix cívic de Bellisens / N-340 1/20.000 A3

O.8.d Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral 1/10.000 A3

O.8.e Parc Fluvial del Francolí 1/30.000 A3

O.8.f Parc Fluvial del Gaià 1/20.000 A3

O.8.g Corredor ambiental de Sant Ramon 1/20.000 A3

O.8.h Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí 1/20.000 A3

O.8.i Eix Cívic Salou - Cambrils 1/10.000 A3

4

Plànols d’informació urbanística:

I.1. MATRIU MEDIAMBIENTAL: Espais oberts, paisatge i patrimoni

I.1.a Planejament vigent -Sòl no urbanitzable i proteccions 1/100.000 A3

I.1.b Delimitació de zones inundables i situacions sensibles 1/100.000 A3

I.1.c Espais oberts d’especial interès - Espais protegits 1/100.000 A3

I.1.d Cobertes del sòl 1/100.000 A3

I.1.e Activitats extractives 1/100.000 A3

I.1.f Catàleg de Paisatge 1/100.000 A3

I.2. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT: Viària, ferroviària, aeronàutica

I.2.a Infraestructures existents - xarxa viària 1/100.000 A3

I.2.b Infraestructures existents -

estudi de l’estat actual de l’A7 - 3 fulls 1/10.000 A3

I.2.c Infraestructures existents -

estudi de l’estat actual de l’AP7 - 4 fulls 1/10.000 A3

I.2.d Antecedents en la planificació sectorial viària 1/100.000 A3

I.2.e Infraestructures existents - xarxa ferroviària 1/100.000 A3

I.2.f Antecedents en la planificació sectorial ferroviària 1/100.000 A3

I.2.g Infraestructures existents - aeroport de Reus 1/100.000 A3

I.3. TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA

I.3.a Infraestructura existent - transport públic per carretera

1/100.000 A3

I.3.b Infraestructura existent - transport públic - autobusos

1/100.000 A3

I.4. ASSENTAMENTS URBANS I EQUIPAMENTS. Potencial de creixement

I.4.a Sòl urbà segons planejament vigent 1/100.000 A3

I.4.b Sòl urbanitzable segons planejament vigent 1/100.000 A3

I.4.c Potencial de creixement en sòl urbà 1/100.000 A3

I.4.d Potencial de creixement en sòl urbanitzable 1/100.000 A3

I.4.e Equipaments existents 1/100.000 A3

I.4.f Equipaments i espais lliures existents i

previstos per planejament 1/100.000 A3

I.5. RISC TECNOLÒGIC. INSTAL LACIONS I TRANSPORT DE MERCADERIES / RISC D’INCENDIS FORESTALS

Risc tecnològic. Instal·lacions i transport de mercaderies 1/100.000 A3

I.6. INFRAESTRUCTURES INDUSTRIALS

Infraestructures existents - Racks - 2 fulls 1/20.000 A3

I.7. XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS

I.7.a Xarxes d’abastament d’aigua en alta 1/300.000 A3

I.7.b Consum d’aigua per municipi 1/300.000 A3

I.7.c Saturació de les estacions depuradores 1/300.000 A3

I.7.d Xarxes i instal·lació d’energia elèctrica 1/300.000 A3

I.7.e Producció elèctrica per municipi 1/300.000 A3

I.7.f Consum elèctric per municipi 1/300.000 A3

I.7.g Xarxes i instal·lació de gas 1/300.000 A3

I.7.h Producció de residus municipals 1/300.000 A3

I.7.i Percentatge de recollida de residus 1/300.000 A3

I.7.j Gestors de residus existents i proposats 1/300.000 A3

5

PLA DIRECTOR DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA

A) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ (Textos i plànols d’ordenació)

6

7

1. INTRODUCCIÓ

1.1. PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

El present document correspon a la fase final de l’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Central del

Camp de Tarragona.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del conveni de col·laboració entre el Departament de Política

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, a través de

la Càtedra d’Urbanística de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Les determinacions pròpies del Pla Director, tenen com a obligat marc de referència el Pla Territorial Parcial del

Camp de Tarragona (PTPCT), que en la seva versió d’Avantprojecte va ser aprovat el passat juliol de 2007,

sotmès a informació institucional al llarg de la tardor de 2007, presentat de nou el juny de 2008 i aprovat

definitivament el 12 de gener del 2010.

El contingut d’aquesta fase del Pla Director està integrat en primer lloc, per la presentació sintètica de l’àmbit

de planejament, dels seus principals problemes, necessitats i oportunitats per a l’ordenació urbanística.

Posteriorment, a partir de la definició legal del Pla Director Urbanístic, es planteja un possible mètode

d’elaboració del Pla, tractant de posar en relació els continguts de l’anàlisi i diagnòstic de la situació present

amb els elements de proposta del Pla, i dibuixant els continguts principals dels treballs de la primera fase de la

seva elaboració.

Davant dels problemes i necessitats actuals, i de les previsions demogràfiques i de llocs de treball amb horitzó

2026 definits pel Programa de Planejament Territorial, i en concret per aquest àmbit, el PDUACCT,

desenvolupa una proposta d’ordenació per l’Àmbit Central (vint-i-tres municipis), dels espais oberts, de les

infraestructures (viàries i ferroviàries) i dels assentaments, a partir dels estudis justificatius i d’informació

urbanística que es descriuen en l’annex corresponent.

Els treballs que avui presentem, per la problemàtica específica de l’Àmbit Central, es veuran acompanyats de

dos treballs d’anàlisi i proposta complementaris, que creiem de màxima importància per a enriquir

adequadament els treballs d’ordenació: l’un, sobre el cicle de l’aigua, en totes les seves dimensions, i l’altre,

sobre els riscos tecnològics a nivell territorial i urbà, com a dos aspectes fonamentals per al nostre Àmbit. El

primer d’aquest, per la seva complexitat, està encara en redacció. L’organisme competent a la vista dels

resultats del referit estudi decidirà, si és el cas, la incorporació dels seu resultats, així com les modificacions

corresponents a incorporar al PDU a curt o mig termini. El segon en canvi, es sintetitza en els textos i plànols

d’aquest Pla Director, i ha estat una referència fonamental per a les seves determinacions.

La integració dels aspectes paisatgístics, mediambientals, infraestructurals i urbanístics és característica

d’aquest tipus de Pla, que permetrà donar un pas endavant en la construcció del projecte urbanístic de l’Àmbit

Central.

El present document es redacta a la vista dels vigents Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i del Pla

Director Urbanístic de les Activitats Industrials i Turístiques del Camp de Tarragona, del Catàleg de Paisatge,

així com del Informe de Sostenibilitat Ambiental del present Pla Director, tant en els aspectes relatius al medi

ambient com als eventuals riscos per a les persones i els béns. També, dels projectes en curs de les diverses

administracions que tenen incidència en el seu àmbit espacial.

Com és preceptiu, els treballs han estat coordinats amb els del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

També, a la vista del Pla Estratègic i amb les planificacions sectorials i d’ordenació urbanes municipals vigents.

Equip redactor:

Antonio Font Arellano, dr. arqte. coordinador.

Lorena Maristany Jackson, arqta

Sílvia Mas Artigas, arqta

Josep Solé Mateu, arqte

Jeroen Van Mieghem, arqte

Leticia Gomez Jacobo, arqta

Ninoska Ramos, arqta

Tonet Font Ferrer, arqte

AUMA, Consultors en Medi Ambient i Energia S.L.

Estudi DTUM, Albert Cortina Ramos, advocat

8

1.2. RESULTAT DEL PROCÉS DE CONSULTA PÚBLICA POSTERIOR A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

El Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, va ser aprovat inicialment per la Comissió

Territorial d’Urbanisme de Tarragona el 21 d’abril de 2010, i publicada la seva aprovació en el Diari Oficial de la

Generalitat núm. 5633 del 20 de maig de 2010.

Simultàniament es sol·licitava l’informe als organismes sectorials afectats, exposant l’expedient a informació

pública pel termini de 45 dies i sotmetent-lo al tràmit d’audiència als ens locals compresos en l’àmbit territorial

del Pla per un altre termini d’un mes.

Com a resultat del procés, s’han presentat 20 informes dels diferents Departaments de la Generalitat i les

Institucions i Organismes competents en els diferents aspectes continguts en el Pla, així com 80 escrits

d’al·legacions de les Corporacions Locals i de particulars, el llistat dels quals es pot veure en l’annex

corresponent.

Al marge de les respostes específiques a les diferents al·legacions que els al·legants podran trobar en

l’expedient administratiu corresponent, es presenten aquí alguns criteris i observacions fruit del període de

consulta, amb la finalitat de la millor comprensió i justificació de les modificacions introduïdes en la versió del

Pla Director que va ser aprovada inicialment.

Tal i com estableix l’article 56 de la Llei d’Urbanisme, entre els continguts d’un Pla Director Urbanístic, a més

d’establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística, les mesures de protecció del sòl urbanitzable i la

seva estructuració, la concreció de reserva de sòl per a les grans infraestructures i la programació de polítiques

supramunicipals de sòl i habitatge, estan les determinacions sobre el desenvolupament sostenible, la mobilitat

de les persones i mercaderies i el transport públic.

És per això que, partint d’una actitud de respecte als planejaments municipals vigents, el Pla Director, a la

vista de les estratègies fixades pel vigent Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, va introduir algunes

determinacions sobre els sectors urbanitzables, advertint de la presència d’Hàbitats d’Interès comunitari

prioritari (recollint les localitzacions dels documents oficials de l’Administració Mediambiental) o proposant

criteris en relació als desenvolupament temporal i espacial, o a les seves contribucions al sector públic.

A la vista de l’escassa fiabilitat de les delimitacions dels HIC’s, i els dubtes en alguns casos del seu estat real

de conservació o del seu valor, la present versió del Pla Director elimina les delimitacions i superfícies que amb

caràcter provisional contemplava, advertint la seva possible presència en els sectors corresponents i

assenyalant que serà en el procés d’elaboració del planejament derivat i la seva avaluació ambiental a on

s’hauran de delimitar i proposar les mesures concretes per al seu tractament i protecció.

En relació a les determinacions sobre alguns sectors de sòl urbanitzable que per la seva posició estratègica i

grandària feia el Pla Director, tot i considerar-les no solament adequades sinó coherents amb els continguts

per a aquest tipus de Pla establerts legalment, amb la finalitat de facilitar la seva execució i flexibilitzar la seva

gestió, es plantegen ara com a recomanacions que haurien de ser considerades en els processos de revisió del

planejament municipal.

En referència a la mobilitat de les mercaderies, especialment les perilloses contemplades en el Transcat, i del

risc tecnològic derivat de la manipulació de les mateixes en les instal·lacions fixes Plaseqcat, si bé ha estat un

problema durant molts anys no considerat per al planejament vigent, això no pot significar l’oblit de les actuals

normatives vigents, i per tant l’obligació del Pla Director d’introduir aquest aspecte com a determinant per a

l’ordenació urbanística d’un àmbit de planejament com el de referència tant afectat per aquest tipus de

qüestions.

Finalment, el Pla Director continua afirmant la transcendència socioeconòmica i urbanística del Polígons de les

Indústries Químiques i Petroquímiques presents en l’àmbit de planejament i la seva voluntat del seu

manteniment i potenciació, que es considera compatible amb la seva adequada inserció en el marc de la

necessària i vigent ordenació urbanística supramunicipal.

Igualment, respecte al Centre Recreatiu i Turístic “Port Aventura”, una de les peces clau per l’economia i

funcionament del territori i en un emplaçament de tanta repercussió paisatgística i mediambiental.

Gràcies a les observacions i contribucions fetes tant pels Organismes oficials i Corporacions locals, com per

altres Institucions i particulars, la present versió del Pla Director ha pogut ajustar alguns dels aspectes fins ara

insuficientment contemplats i introduir les correccions als errors materials detectats.

1.3. ÀMBIT TERRITORIAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

Està integrat pels municipis d’Altafulla, El Catllar, Constantí, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Pobla de

Mafumet, La Riera de Gaià, Salou, La Secuita, La Canonja, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp,

Vila-seca, de la comarca del Tarragonès; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva

del Camp, Vinyols i els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i Els Garidells, de la comarca de l’Alt Camp.

Aquests vint-i-tres municipis suposen una superfície territorial de 41.857 hectàrees (418,57 Km2) i una

població (2009) de 390.821 habitants.

La delimitació d’aquest àmbit territorial, realitzada per la Generalitat de Catalunya, correspon a l’àmbit central

de l’històric Camp de Tarragona 1 , com a resposta a les necessitats d’ordenació d’un territori amb

1 * Com es dedueix de la denominació del present Pla Director, el seu marc d’enquadrament geogràfic és el del Camp de Tarragona, com a

territori històric, amb forta identitat fisiogràfica, integrat per les comarques del Tarragonès, el Baix i l’Alt Camp.

No obstant la seva identitat geogràfica, s’han de distingir entre diferents nivells d’integració funcional, que es poden traduir en un tractament

diferenciat des de la planificació urbanística. En aquest sentit, la delimitació d’un Àmbit Central, com a espai específic de treball d’aquest PDU,

constituït per vint-i-tres municipis (tots els del Tarragonès i Baix Camp, i un de l’Alt Camp) no hauria de fer-nos oblidar, per una banda, la

9

característiques metropolitanes, en el que es poden distingir al menys les següents situacions:

a) Els assentament urbans litorals, situats tant a llevant (Torredembarra, Altafulla) de Tarragona com a

ponent d’aquesta població (Salou, Cambrils), de caràcter predominantment residencial i turístic.

b) Els nuclis situats en la plana agrícola al sud oest de Reus, com Vinyols i els Arcs, Riudoms, i no afectats

directament pel procés de metropolització que implica principalment als territoris centrals.

c) Els petits nuclis situats en la inflexió muntanya - pla, al nord-oest de l’àmbit, com la Selva del Camp,

Almoster, Castellvell del Camp.

d) Els municipis rurals situats al nord de l’àmbit, sotmesos als traçats del TGV o al desdoblament de

l’autovia Tarragona-Montblanc per Valls com Vilallonga de Camp, El Morell, Els Garidells, Perafort, La

Secuita, La Riera de Gaià, part de El Catllar, etc.

e) Els antics municipis rurals, actualment amb fort contingut industrial, com La Pobla de Mafumet i

Constantí, situats molt a prop de l’Aeroport de Reus i de l’Autopista.

f) Els municipis sobre relleu orogràfic més acusat, amb important pes de les urbanitzacions d’habitatge

de primera i segona residència com Els Pallaresos i El Catllar.

g) L’àmbit metropolità central, integrat per les ciutats de Tarragona, La Canonja, Vila-seca, Reus i part de

Constantí, en procés de creixent integració funcional, travessat per importants infraestructures de

mobilitat (viària i ferroviària) configurant una estructura espacial singular, fent problemàtiques les

relacions territorials cap al nord (Valls) i la plana de Reus.

Un territori per tant de múltiples dimensions (industrial, turístic, patrimonial, etc.) sotmès a fortes dinàmiques

de creixent transformació, en presència d’importants fluxos i infraestructures de mobilitat, però que precisa de

l’articulació dels seus nuclis, de la vertebració dels seus espais oberts, de la potenciació sense riscos de les

seves activitats industrials i turístiques, de la resolució dels seus dèficits històrics d’aigua o de sanejament, etc.

La resolució dels problemes genèricament enunciats solament serà possible des d’una visió supramunicipal -la

que correspon a un Pla Director Urbanístic- com a conseqüència tant de la naturalesa dels problemes i

situacions apuntades, com del nivell d’integració o interdependència funcional assolit de facto entre els

diferents nuclis i activitats, i la seva incidència en la utilització del territori per part dels seus usuaris.

importància per sé de Valls, com a capital comarcal de l’Alt Camp i la seva creixent relació funcional amb l’Àmbit Central delimitat. El seu pes

industrial i de serveis, i la seva estratègica localització territorial ens parlen d’importants oportunitats per al futur. Per una altra, l’existència

d’un subsistema urbà entorn al Gaià, amb municipis a ambdós costats del seu curs, amb fortes dependències funcionals de Torredembarra, i

que segurament no convindria escindir entre els situats a llevant o a ponent del riu, tot i les barreres ferroviàries que suposen el TAV i la línia

Reus-Roda de Barà.

1.4. PROBLEMES, NECESSITATS I OPORTUNITATS PER A L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

L’àmbit central del Camp de Tarragona, constitueix per la seva dimensió poblacional i econòmica, la segona

regió urbana de Catalunya. Com a territori sotmès a un fort procés de metropolització, és creixent la

interrelació funcional entre els seus nuclis, el procés de dispersió i fragmentació urbana, així com els canvis en

les pautes socials en l’ús del territori.

Aquesta progressiva assumpció de característiques metropolitanes es dóna fonamentalment en el sector

central integrat per les ciutats de Tarragona, Vila-seca i Reus, estenent-se progressivament als municipis

pròxims de la Vall del Francolí, i amb intenses relacions amb els nuclis turístics costaners.

Tot i la creixent integració en un únic àmbit funcional, podem distingir a efectes de l’ordenació urbanística

almenys tres problemàtiques diferents:

a) El tractament del sector central integrat per les ciutats majors i nuclis pròxims amb la incidència de les

previsions de les infraestructures viàries i ferroviàries més importants, com a resposta a les necessitats

de millora de les connexions amb la resta del territori, i d’articulació dels assentaments existents i

futurs.

Sense pèrdua de la identitat individual, es tracta de plantejar una estructura urbana conjunta, de

major escala, coherent entre els espais oberts a protegir, les infraestructures de mobilitat i els

assentaments residencials, de la producció i el consum.

b) L’especificitat dels nuclis turístics i residencials del litoral a llevant i a ponent del sector central, com a

ciutats de règim temporal variable(estiu/vacances i resta de l’any), que igualment han de millorar i

potenciar la seva estructura urbana i de serveis, que progressivament poden assistir a la seva

transformació com a residència permanent.

c) Els tradicionals nuclis rurals avui sotmesos a noves tensions de creixement i funcionalitat, per la seva

millora i modernització sense perdre els seus signes d’identitat.

Segurament, des del punt de vista de les activitats productives, requereix enunciat propi el tractament de la

problemàtica urbanística tant del sector urbà de les indústries químiques, per la seva posició i la important

relació amb les trames urbanes i equipaments singulars pròxims, com de l’enorme planta de la petroquímica,

envoltada per infraestructures de primer ordre (TAV Madrid- Barcelona, Corredor del Mediterrani, futura

autovia a Montblanc) i dels petits nuclis urbans, i travessada per la línia de ferrocarril Reus-Roda de Barà.

També, naturalment, la presència del segon port en importància de Catalunya, en contínua expansió, que

precisa urgentment de la construcció de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), així com el seu completament, i

la millora d’algunes de les seves instal·lacions i de l’entorn.

L’arribada del tram d’alta velocitat Madrid-Barcelona-França i la seva estació a La Secuita - Perafort ha de

significar un actiu important per impulsar de nou l’economia de la regió urbana en estudi, tractant d’integrar

una intervenció sectorial ferroviària en la discussió de conjunt de l’ordenació urbanística de l’àmbit.

10

Igualment, la construcció d’un nou traçat del Corredor Mediterrani, des de Cambrils fins a Perafort, dins del

nostre territori, ha de permetre racionalitzar les línies del litoral, tant de viatgers com de mercaderies, i

reordenar l’espai industrial i els nuclis residencials entre Reus, Vila-seca i Tarragona.

La conveniència d’eliminar el pas del ferrocarril pel front de la ciutat de Tarragona, i d’incorporar a la xarxa de

rodalies la de Reus, i la possibilitat de crear una nova estació central al sud de l’Aeroport, són els punts de

partida d’una reforma ferroviària que segurament és la contribució més decisiva del present Pla Director

Urbanístic.

L’Aeroport de Reus, en contínua expansió, i la nova estació central haurien d’estar ben connectades amb les

instal·lacions turístiques, especialment amb el parc de Port Aventura, com un dels motors econòmics

fonamentals del Camp.

La millora de l’Autopista AP-7 (tercer carril) i del traçat de l’A-7 al llarg de l’àmbit, ha de ser també una

oportunitat per a la millora funcional i paisatgística dels territoris i nuclis afectats.

D’altra banda, la protecció dels espais oberts d’alt valor ambiental o agrícola, però també per al seu valor

posicional per l’equilibri i la vertebració dels nuclis urbans serà un aspecte fonamental per a l’ordenació

urbanística de l’àmbit. L’existència encara d’importants extensions i explotacions agrícoles, fan necessària la

protecció i racionalització del seu espai, per una activitat d’enorme transcendència econòmica i social, a més

de paisatgística i mediambiental.

Les previsions de creixement demogràfic i de llocs de treball per a l’any 2026 del Programa de Planejament

Territorial hauran de ser absorbides en primer lloc, pels sòls urbans i urbanitzables previstos pels planejaments

urbanístics municipals en curs que no siguin contradictoris amb el model urbanístic de conjunt que es

propugna, que s'hauran de completar amb alguns nous sectors de creixement d’activitats compatibles,

convenientment localitzats en relació a la infraestructura de transport públic d’alta capacitat (ferrocarril i/o

metro lleuger/tramvia).

L’especial atenció als espais de la producció i el consum, existents i de nova creació, en els aspectes

infraestructurals, (de mobilitat, de desguàs, d’abastiment d’aigua i energies, etc.) serà un dels aspectes

fonamentals del Pla, que no pot deixar d’atendre a la màquina productiva de la regió urbana, a les seves

necessitats, i oportunitats, i també als seus eventuals riscos per al creixement urbà.

La creació de la nova ZAL del Port de Tarragona, serà també l’ocasió, a més de crear un àrea de nova

centralitat metropolitana, de resoldre els conflictes del transport de mercaderies, tant viari com ferroviari, per

la seva decidida integració en les xarxes territorials.

12

MATRIU CONCEPTUAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC. Càtedra d’Urbanística ETSAV.

Conservació i millora

Transformació

Renovació i millora puntuals

Manteniment de l'ordenacióModificació de l'ordenació

Modificació del règim urbanístic del sòl

Equipaments supramunicipals

Espais lliures urbans supramunicipals

Supramunicipal:

D'ús mixt (U.M.)

D'ús especialitzat (U.E.)

Equipaments

Municipal:

D'ús mixt (U.M.)

D'ús especialitzat (U.E.)

Equipaments

ESPA

IS D

'EVEN

TU

AL

TRAN

SFO

RM

ACIÓ

sòl no u

rbanitza

ble

a s

òl

urb

anitza

ble

ÁM

BIT

S D

E D

ESEN

VO

LUPA

MEN

T

URBAN

ÍSTIC

CO

ND

ICIO

NAT

ÀM

BIT

SÀM

BIT

S

OR

DE

NA

CIÓ

DELS

AS

SEN

TA

MEN

TS

UR

BA

NS

SECTO

RS D

'ORD

EN

ACIÓ

sòl urb

àsò

l urb

anitza

ble

ÀREES

Sòl de protecció especial:

PEIN i Xarxa Natura 2000

Sòl no urbanitzable costaner

Hàbitats d'interès

D'interès geològic

De recàrrega hidrològica

Zones humides

Forest d'utilitat pública

ZMT

Sòl de protecció territorial:

Sòl d'interès agrari i/o paisatgístic

Sòl de potencial interès estrategic

Sòl de preservació de corredors d'infraestructures

Sòl de protecció preventiva:

Ordinari

Restringit

Eixos connectors ambientals

Elements tranversals

Hàbitats d'interès

Sòl de riscos i afectacions

Camins rurals estructurants

Cursos d'aigua

sòl no u

rban

itza

ble

sòl no u

rban

itza

ble

, urb

anitza

ble

i u

rbà

Elements d'interès patrimonial i arqueològic

OR

DEN

AC

IÓ D

ELS

ES

PA

IS O

BER

TS

ESPAIS

DE P

RO

TECCIÓ

ESPECIA

L, T

ERRIT

ORIA

L I

PREVEN

TIV

A

Vies arterials: Reforma, millora i/o ampliació de vies existents

Noves vies

ELE

MEN

TS

Estacions d'autobusos i aparcaments principals

Ferrocarril: Reforma, millora i/o ampliació de línies existents

nous traçats

Tram

Estacions de viatgers

Estació de mercaderies

Aeroport:

Reforma, millora i ampliació

SIS

TEM

A

PO

RTU

ARI

ELE

MEN

TS

Ports

OR

DE

NA

CIÓ

DE

LE

S I

NFR

AE

STR

UC

TU

RE

S

SIS

TEM

A V

IARI

INFR

AESTRU

CTU

RES D

E M

OBIL

ITAT

SIS

TEM

A

AERO

PORTU

ARI

SIS

TEM

A F

ERRO

VIA

RI

INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES

INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIÓ

XARXES

XARXES

INFRAESTRUCTURES MEDIOAMBIENTALS

INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES

ELE

MEN

TS

ELE

MEN

TS

13

2. CONTINGUTS D’UN PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

Art. 56 Llei d'Urbanisme. ("Abast i contingut documental") i prescripcions de la Secretaria de Planificació del

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

El Pla ha d'establir:

A. Les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’àmbit supramunicipal

‐ L'assignació de màxims i mínims de sòl urbanitzable per a la residència i l'activitat econòmica a nivell de

cada municipi.

‐ Reserves necessàries per a l'equipament d'àmbit supramunicipal.

B Determinacions sobre el desenvolupament sostenible, la mobilitat de les persones i mercaderies

i el transport públic

C. Mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest

sòl

‐ de protecció especial

‐ de protecció territorial

‐ de protecció preventiva

‐ Sòl de major valor natural i els espais que garanteixen la connectivitat ecològica.

‐ Sòl de major valor agrícola (fertilitat, productivitat, integritat superficial, creació de paisatge,

enquadrament i potenciació de la connexió ecològica).

‐ El sòl de domini públic i les seves servituds (en compliment de la llei d'aigües, carreteres, vies pecuàries,

costes i altres).

‐ El sòl afectat per riscos naturals i de funcions rellevants en el cicle de l'aigua.

‐ Els entorns d'elements històrics, arquitectònics, culturals situats en el no urbanitzable, i aquells espais de

major valor identitari, paisatgístic o d'interès per a l'equilibri home/naturalesa i la qualitat de vida de les

persones.

‐ El sòl que per la seva posició territorial es manifesta inadequat per a un desenvolupament urbanístic

sostenible.

‐ Tots aquells altres sòls que l'anàlisi concret de l'àmbit territorial objecte de planejament determini que

ostentin valors especials o realitzin funcions d'interès.

‐ Especialment, el Pla Director Urbanístic definirà propostes d'estructuració orgànica del sòl no urbanitzable,

a partir dels seus elements significatius (camins, variacions topogràfiques, paratges d'interès, etc).

‐ També els Plans Directors Urbanístics establiran una normativa d'abast plurimunicipal reguladora de la

implantació de possibles usos periurbans en els sòls de protecció preventiva, que precisi i moduli de forma

específica les possibilitats que la "Llei d'Urbanisme" estableix de forma general per al sòl no urbanitzable

en l'article 47.

D. La concreció de les reserves de sòl per a les grans infraestructures

Definició, amb la precisió que permeti l'escala de treball, dels traçats i àmbits afectats per les infraestructures

(especialment de mobilitat) d'abast supramunicipal, bé procedeixin de Plans Territorials, bé puguin ser

proposades del Pla Director. L'ordenació de la relació d'aquestes infraestructures amb els teixits urbans

(variants viàries, estacions de ferrocarril, per ex.) com una de les comeses més característiques dels Plans

Directors Urbanístics.

E. La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els

ajuntaments

Assenyalament de les actuacions de creació de sòl per a nou habitatge i per a la implantació d'activitats

econòmiques i per a equipaments supramunicipals que siguin necessàries en funció de la demanda i dels

objectius de desenvolupament que el Pla Director Urbanístic hagi establert.

La programació comprendrà operacions de reforma interior i d'extensió urbana que siguin rellevants a l'escala

del Pla i s'establirà per a aquestes el grau de prioritat i les condicions econòmiques i de gestió per al seu

desenvolupament.

Assenyala també l'article 56 de la “Llei d'Urbanisme” que "Els Plans Directors Urbanístics han d'especificar els

criteris per a fer el seguiment i per a la modificació o la revisió, han d'incloure les determinacions adequades

per a les finalitats que es persegueixen, i han de contenir la documentació següent:

a) Estudis justificatius

b) La Memòria

c) La programació de les actuacions per a aplicar-los

d) Les bases tècniques i econòmiques per a desenvolupar-los

e) Els plànols d'informació i d'ordenació

f) Les normes que s'han de complir obligadament

En relació a l'apartat 3 de l'article 56, El Pla Director assenyalarà aquelles determinacions que hagin de ser

directament executades, i en el cas que es prevegi la intervenció d'ens supramunicipals específics per a portar

a terme actuacions previstes pel Pla, proposarà els àmbits d'aquest ens i inclourà recomanacions sobre la seva

naturalesa i règim.

‐ L'ordenació dels Plans Directors Urbanístics s'expressarà en les escales 1/50.000 i 1/25.000, sense

perjudici d'estudiar els aspectes que siguin necessaris a escales més detallades.

‐ El Pla s'elaborarà d'acord amb els "Criteris pel desenvolupament del Programa de Planejament Territorial"

14

- El Pla tindrà en compte els escenaris demogràfics que estableix el Programa, per als diversos territoris de

Catalunya (que substituiran als del Pla Territorial General de 1995).

- El Pla s'elaborarà d'acord amb les directrius i indicacions que la Secretaria de Planificació formuli.

Com a criteri bàsic, i tal com s’estableix en l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005, les competències

urbanístiques han de garantir l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible. Així els Plans Directors

hauran de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals, paisatgístics,

arqueològics, històrics o culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions futures. A més, s’han

d’establir les mesures adequades que garanteixin l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el

tractament de residus i la utilització d’energies renovables.

15

3. UN MÈTODE D’APROXIMACIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL PLA

‐ Un projecte “d’estructura” per a la “nova escala” urbana de l’àmbit central del Camp de Tarragona,

d’articulació i relació entre elements d’una mateixa unitat territorial, tenint en compte el diferent rol de

cada municipi (identitat) en el nou sistema urbà-territorial.

‐ Procés de construcció del projecte no lineal, sinó “en espiral”, d’hipòtesi rectificables a verificar

‐ Per això resulta necessari:

- Entendre l’estructura urbana, física i funcional a través de la identificació de les peces, dels

fluxos i dels espais d’oportunitat.

- Proposar unes primeres hipòtesis d’intervenció i avaluar la seva incidència en la transformació

de l’estructura urbana global.

- Aprofundir en l’anàlisi dels emplaçaments i sectors en relació a les operacions proposades per a

la seva major adequació.

- Tornar a considerar de nou el seu impacte en la transformació de l’estructura urbana, etc.

CONTINGUTS DEL TREBALL

1. Anàlisi/diagnòstic de l’actual estructura urbà-territorial

‐ Suport físic i sistema ambiental: cap a un projecte “d’infiltració” de la naturalesa: topografia, hidrografia,

usos del sòl rústic, parcs i potencials connexions amb el sistema d’espais lliures urbà en relació al

planejament vigent.

‐ Infraestructures de trànsit a través, intermèdies i locals: jerarquització viària, detecció de discontinuïtats i

barreres; opcions de traçat i ubicació d’estacions i baixadors del ferrocarril.

Avaluació de les propostes del planejament vigent.

‐ Teixits, morfologia i activitats: àrees homogènies segons ús (activitats productives,

residència,equipaments, etc) i segons formes de creixement (nucli antic, eixamples, ciutat jardí, etc);

capacitat de desenvolupament del sòl urbà i noves zones de creixement segons el planejament vigent,

peces singulars, etc.

2. Detecció de sectors “clau” d’intervenció´, interpretació de la seva configuració, problemes i potencialitats.

3. Hipòtesis de projecte general i sectorial: ordenació dels espais oberts, d’infraestructures de mobilitat i dels

assentaments. Bases tècniques i econòmiques; programació de les actuacions; regulació normativa.

ÀREES D’ANÀLISIS / DIAGNÒSTIC I LA SEVA RELACIÓ AMB LA PROPOSTA

MATRIU BIOFÍSICA - Suport físic i sistema hídric. Elements significatius - Espais lliures i cobertes de sòl - Usos del sòl rústic Espais "naturals" i potencials connectors

Criteris d'estructuració i protecció del sòl no urbanitzable - especial - territorial - preventiu Regulació normativa usos periurbans

INFRAESTRUCTURES - Infraestructures existents: viària, ferroviària,

aèria, portuària, energètica, mediambiental, etc. - Fluxos de la mobilitat, de vehicles de mercaderies. - Projectes en curs. Traçats i àmbits d'afectació - Jerarquia viària. Detecció de discontinuïtats,

barreres, etc.

Nous traçats ferroviaris

viaris energètics

Espais infraestructurals especialitzats Especial atenció a la seva relació amb els teixits urbans existents o de nova creació...

ASSENTAMENTS - Teixits i àrees homogènies per ús i per morfologia

(residencial, industrial i de serveis). - Detecció de zones degradades (rehabilitació o

substitució). - Equipaments o dotacions existents - Sectors de les activitats productives. - Sectors d'oportunitat per al canvi: extensió,

reforma, substitucions, etc.

Actuacions a nivell supramunicipal i local de sòl per a

nou habitatge activitats econòmiques equipaments supramunicipals

Operacions de reforma interior i d'extensió urbana. Noves àrees de centralitat supramunicipals o intermunicipals.

PLANEJAMENT URBÀ - Règims de sòl i usos de l'ordenació urbana,

Planejament derivat. - Capacitats existents. Potencial de creixement. - Conflictes entre planejament i realitat. - Projectes i iniciatives en curs.

Directrius de coordinació supramunicipal quantitatives (habitatge, activitat econòmica, equipaments, etc) i qualitatives (infraestructura, paisatge, medi ambient)

ESCENARIS SOCIOECONÒMICS - Desenvolupament industrial / Immigració i ocupació / Desenvolupament infraestructural, etc Acció pública en la creació d'habitatge (Ares, etc) o de sòl per a activitats productives.

16

4. PREVISIONS DEMOGRÀFIQUES I DE POBLACIÓ ACTIVA (PROGRAMA DE PLANEJAMENT

TERRITORIAL)

Com hem assenyalat en el capítol d’introducció, la població de l’àmbit central del Camp de Tarragona (2009)

és de 390.821 habitants, com la suma de la població dels municipis de les Comarques que integren l’àmbit del

Tarragonès, del Baix i de l’Alt Camp.

Les previsions per al 2026 que es dedueixen del Programa de Planejament Territorial per al mateix territori són

de 552.810 habitants, el que significa un increment de 183.383 persones respecte a l’any 2007 i de 245.425

persones respecte a l’any 2001.

Aquestes xifres, es poden contrastar amb les tendències màximes del creixement poblacional de l’etapa

d’industrialització i amb les de tipus mig, que donen uns resultats molt pròxims per dalt i per baix de les xifres

indicades.

En quan als habitatges principals, el Cens del 2001 dóna la xifra de 106.235 en el conjunt dels municipis de

l’àmbit, i les previsions per al 2026 de 216.298 habitatges principals, el que significa un increment de 110.063

nous habitatges i un increment de 74.977 respecte a l’any 2007. Si considerem una densitat mitja de 30

habitatges per hectàrea, es necessitarien a prop de 2.500 noves hectàrees de sòl. Com que el planejament

vigent en el conjunt de municipis de l’àmbit aportaria 2.596,03 hectàrees, es pot avaluar que les necessitats

de nou sòl estan cobertes, per el que en teoria no seria necessària la delimitació de nou sòl residencial.

No obstant això, alguns dels sectors de sòl urbanitzable (delimitat o no) no sempre estan adequadament

localitzats, especialment en relació a la matriu mediambiental del territori, per aquest motiu és aconsellable

proposar la reducció de la seva extensió superficial i la conseqüent modificació dels seus límits, o en casos

extrems, la modificació del règim urbanístic. Això suposaria la necessitat de creació, en el conjunt de l’àmbit

de planejament, de aproximadament 150 has. de nou sol residencial. (veure apartat 9 de la present

memòria)

Respecte a la població activa, la quantitat de població ocupada resident (2001) en els municipis de l’àmbit és

de 127.728 persones, amb una població aturada de 7.123 persones, en total 134.851.

Les previsions per a la població activa per l’any horitzó 2026, és de 284.686 ocupats, el que significa un

increment de 149.836 treballadors en els diferents sectors productius, i 122.617 treballadors respecte a l’any

2007.

Considerant un estàndard mitjà de referència de 60 ocupats/Ha. per l’activitat industrial i terciària es

necessitarien un total de 2.044 noves hectàrees de sòl per aquestes activitats. Com que el planejament vigent

en el conjunt de municipis de l’àmbit aportaria 1940 hectàrees, es poden estimar les necessitats de nou sòl

productiu aproximadament en torn de 105 noves hectàrees.

17

ESCENARIS DE CREIXEMENTPrevisions segons el Pla Territorial del Camp de Tarragona

ÀMBIT CENTRAL POBLACIÓ POBLACIÓ INCREMENT OCUPATS

OCUPATS INCREMENT HABITATGE

HABITATGE INCREMENT

any 2001 307385 134851 106235

62042 0,44 27218 35086***

2007 369427 162069 141321* **

91692 61308 37489

2017 461119 223378 178810

91692 61308 37489

2026 552810 284686 216298 ∆ ocupats / ∆ habitants284686 552810 = 0,51

134851 307385 = 0,44

∆ habitants / ∆ habitatges183383 122618 74977 552810 216298 = 2,89128368 85833 52484 307385 106235 = 2,56238398 159403 97470

* IDESCAT. Cens de Població. Recomptes 2001

** Càlcul a partir de la relació ocupats/habitants de l'any 2001.

*** IDESCAT. Habitatges acabats (construïdes nova planta) per municipi, anys 2002-2007

Els increments per als períodes 2007-2017 i 2017-2026 resulten d'un criteri del 50% de les previsions 2007-2026.

** IDESCAT. Població Activa projectada, escenari Baix, any 2007 (calculat segons el pes de l'àmbit PDU en cada comarca any 2001)

Increments resultants per al periode 2007-2026

Criteri de precaució adoptat pel el PT: forquilla del +/- 30%

245425 149836 110063

Previsions respecte al PT del Camp de Tarragona 2001-2026 - V1S CAT nod03.r.-com (veure taules de detall)

Majorat 30%

Increment 2001-2026:

Escenari Central

Increments 2007-2026:

Minorat 30%

18

PREVISIONS DEMOGRAFIQUES I DE POBLACIO ACTIVA

DEMOGRAFÍA -

SEGONS LA PARTICIPACIÓ DELS DIFERENTS MUNICIPIS A LAS COMARCAS TARRAGONES - BAIX CAMP - ALT CAMP

POBLACIÓ HABITATGES

Recompte increment de població incremet per Recompte increment de habitatges ppals Recompte increment de habitatges incremet per Recompte increment de 2001 pes 2007 població població 2026 polaritats població població 2001 (*) pes habit. princ. habit. princ. principals 2026 polaritats habit. princ. habit. princ.

(*) % (***) 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. àmbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026 convenc. + allotj % 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. àmbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026(**) (**) (**) (**) (**) (**) (**) (**)

TARRAGONES 188.790 100% 231.161 341.597 152.807 222.438 119.159 341.597 152.807 TARRAGONES 66.110 100% 132.454 66.344 90.385 42.069 132.454 66.344

altafulla 3.563 1,9% 4.415 6.447 2.884 4.198 4.198 635 altafulla 1.215 1,8% 2.434 1.219 1.661 1.661 446 cattlar, el 2.691 1,4% 3.751 4.869 2.178 3.171 3.171 480 cattlar, el 895 1,4% 1.793 898 1.224 1.224 329 morell, el 2.358 1,2% 2.855 4.267 1.909 2.778 2.778 420 morell, el 784 1,2% 1.571 787 1.072 1.072 288 pallaresos, els 2.761 1,5% 3.538 4.996 2.235 3.253 3.253 492 pallaresos, els 895 1,4% 1.793 898 1.224 1.224 329 perafort 663 0,4% 996 1.200 537 781 781 118 perafort 218 0,3% 437 219 298 298 80 pobla de mafumet, la 1.220 0,6% 1.734 2.207 987 1.437 1.437 217 pobla de mafumet, la 390 0,6% 781 391 533 533 143 riera de gaià, la 1.061 0,6% 1.453 1.920 859 1.250 1.250 189 riera de gaià, la 377 0,6% 755 378 515 515 138 secuita, la 1.175 0,6% 1.363 2.126 951 1.384 1.384 209 secuita, la 405 0,6% 811 406 554 554 149 torredembarra 11.593 6,1% 14.524 20.976 9.383 13.659 13.659 2.066 torredembarra 4.178 6,3% 8.371 4.193 5.712 5.712 1.534 vilallonga del camp 1.255 0,7% 1.631 2.271 1.016 1.479 1.479 224 vilallonga del camp 429 0,6% 860 431 587 587 158 tarragona 117.184 62,1% 134.163 212.033 94.849 138.070 94.136 232.205 115.021 tarragona 41.116 62,2% 82.378 41.262 56.213 33.198 89.411 48.295 constantí 5.206 2,8% 6.183 9.420 4.214 6.134 3.575 9.709 4.503 constantí 1.692 2,6% 3.390 1.698 2.313 1.365 3.679 1.987 salou 15.360 8,1% 23.398 27.792 12.432 18.098 11.916 30.014 14.654 salou 5.601 8,5% 11.222 5.621 7.658 4.140 11.797 6.196 vila-seca 13.927 7,4% 18.678 25.200 11.273 16.409 9.533 25.942 12.015 vila-seca 4.555 6,9% 9.126 4.571 6.228 3.366 9.594 5.039

TOTAL 180.017 95,35% 218.682 325.723 145.706 212.101 119.159 331.260 151.243 TOTAL 62.750 94,9% 125.722 62.972 85.791 42.069 127.860 65.110 95,4% 97,0% 99,0% 94,9% 96,5%

BAIX CAMP 150.762 100% 180.196 249.256 98.494 178.562 70.694 249.256 98.494 BAIX CAMP 51.749 100% 100.485 48.736 75.398 25.087 100.485 48.736

almoster 927 0,6% 1.286 1.533 606 1.098 1.098 171 almoster 313 0,6% 608 295 456 456 143 cambrils 22.215 14,7% 29.112 36.728 14.513 26.311 26.311 4.096 cambrils 7.671 14,8% 14.895 7.224 11.177 11.177 3.506 castellvell del camp 1.388 0,9% 2.474 2.295 907 1.644 1.082 2.726 1.338 castellvell del camp 484 0,9% 940 456 705 384 1.089 605 reus 91.616 60,8% 104.835 151.469 59.853 108.510 69.612 178.122 86.506 reus 31.244 60,4% 60.669 29.425 45.522 24.703 70.225 38.981 riudoms 5.356 3,6% 6.149 8.855 3.499 6.344 6.344 988 riudoms 1.810 3,5% 3.515 1.705 2.637 2.637 827 selva del camp, la 4.385 2,9% 5.097 7.250 2.865 5.194 5.194 809 selva del camp, la 1.443 2,8% 2.802 1.359 2.102 2.102 659 vinyols i els arcs 1.323 0,9% 1.594 2.187 864 1.567 1.567 244 vinyols i els arcs 463 0,9% 899 436 675 675 212

TOTAL 127.210 84,38% 150.547 210.317 83.107 150.667 70.694 221.361 94.151 TOTAL 43.428 83,9% 84.327 40.899 63.274 25.087 88.361 44.933 84,4% 88,8% 95,6% 83,9% 87,9%

ALT CAMP 36.639 100% 42.586 61.380 24.741 43.650 17.730 61.380 24.741 ALT CAMP 12.655 100% 23.283 10.628 17.035 6.248 23.283 10.628 (P) (P)

els garidells 158 0,43% 198 265 107 188 188 30 els garidells 57 0,5% 105 48 77 77 20

307.385 369.427 536.305 228.920 189.853 552.810 245.425 106.235 210.154 103.919 216.298 110.063

(*) Font : IDESCAT - Cens d'habitatges (existents a 1 nov. 2001) (P)La polaritat de Valls està fora de l'àmbit del PDU

(*) Font : IDESCAT - Padró Municipal d'habitants. Xifres Oficials Recomptes (01-01-2002) (P)La polaritat de Valls està fora de l'àmbit del PDU (**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com Continus urbans segons PT

(**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com Continus urbans segons PT (***) Font : densitat de 30 habitatges/Ha com criteri segons densitat mitjana en sòl urbà i urbanitzable

(***) Font : IDESCAT. Cens de Població. Recomptes 2001

mètode per pes (2001) mètode per polaritats en 2026% de cada municipi

mètode per pes (2001) mètode per polaritats en 2026Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"% de cada municipi Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"

AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA

AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA

19

POBLACIÓ ACTIVA - SEGONS LA PARTICIPACIÓ DELS DIFERENTS MUNICIPIS A LAS COMARCAS TARRAGONES - BAIX CAMP - ALT CAMP

POBLACIÓ ACTIVA

Recompte increment ocupats ocupats per Recompte increment ocupats ocupats 2026 polaritats ocupats ocupats

P.O.R. (*) + (*/) 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. àmbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026(**) (**) (**) (**)

TARRAGONES 78.839 100% 4.606 177.044 93.599 109.691 67.353 177.044 93.599

Total: 83.445

altafulla 1.467 2% 86 3.380 1.913 2.041 2.041 488 cattlar, el 1.176 1% 69 2.710 1.534 1.636 1.636 391 morell, el 1.021 1% 60 2.352 1.331 1.421 1.421 340 pallaresos, els 43 0% 3 99 56 60 60 14 perafort 297 0% 17 684 387 413 413 99 pobla de mafumet, la 539 1% 31 1.242 703 750 750 179 riera de gaià, la 484 1% 28 1.115 631 673 673 161 secuita, la 535 1% 31 1.233 698 744 744 178 torredembarra 4.909 6% 287 11.311 6.402 6.830 6.830 1.634 vilallonga del camp 573 1% 33 1.320 747 797 797 191 tarragona 48.983 62% 2.862 112.860 63.877 68.151 53.209 121.360 69.516 constantí 2.145 3% 125 4.942 2.797 2.984 2.021 5.005 2.735 salou 5.964 8% 9 13.402 7.438 8.298 6.735 15.033 9.060 vila-seca 5.809 7% 339 13.384 7.575 8.082 5.388 13.470 7.322

TOTAL 73.945 93,79% 3.981 170.035 96.090 102.882 67.353 170.235 92.309 93,8% 96,2% 98,6%

BAIX CAMP 63.495 100% 3.709 127.964 60.760 88.342 39.622 127.964 60.760

Total: 67.204

almoster 457 1% 27 948 491 636 636 152 cambrils 9.517 15% 556 19.736 10.219 13.241 13.241 3.168 castellvell del camp 725 1% 42 1.503 778 1.009 606 1.615 848 reus 38.158 60% 2.229 79.130 40.972 53.090 39.016 92.106 51.719 riudoms 2.424 4% 142 5.027 2.603 3.373 3.373 807 selva del camp, la 1.854 3% 108 3.845 1.991 2.580 2.580 617 vinyols i esl arcs 579 1% 34 1.201 622 806 806 193

TOTAL 53.714 84,60% 3.138 111.390 57.676 74.733 39.622 114.355 57.504 84,6% 89,4% 94,6%

ALT CAMP 15.700 100% 917 31.903 15.286 21.844 10.059 31.903 15.286

Total: 16.617 (P)

els garidells 69 0,44% 4 144 75 96 96 23

127.728 + 7.123 281.569 153.841 284.686 149.836

(*) Font : IDESCAT - Població Ocupada per sectors - Municipis (P)La polaritat de Valls està fora de l'àmbit del PDU

(*/) Font : quantitat necessària per al total d'ocupats 2001 segons Planejament territorial [2001 - 2026] Continus urbans segons PT

(**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com

POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS - 2001

agricultura indústria construcciótarragones logístics altres

58%2,2 18,2 13,3 6,7 59,6

baix camp42%

4,8 18,2 14,8 5,5 56,6

alt camp0%

7 35 11,4 6 40,6àmbit centralcamp de tarragona 3,3 18,2 13,9 6,0 58,5 100,0

Font: IDESCAT - estadística de població 2001 - s'ha considerat la construcció i serveis logístics com indústria

mètode per pes (2001) mètode per polaritats en 2026% de cada municipi Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"

AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA

població activa 2001

serveis

increment ocupats increment ocupatsterciari indústria58,5% 38,1%

54.755 35.661

286 186 229 149 199 130

8 5 58 38

105 68 94 61

104 68 956 623 112 73

40.667 26.485 1.600 1.042 5.300 3.452 4.283 2.790

54.001 35.170

35.545 23.150

89 58 1.853 1.207

496 323 30.256 19.705

472 307 361 235 113 73

33.640 21.909

8.942 5.824

13 9

87.654 57.087

CÀLCUL DE SÒL NECESSARI EN POLÍGONS INDUS

14Nous llocs de treball previstos per al 2026:

CÀLCUL DE SÒL NECESSARI EN POLÍGONS INDUSTRIALS

149.836Nous llocs de treball previstos per al 2026:

20

21

22

5. CRITERIS MEDIAMBIENTALS PER AL PLA DIRECTOR

A continuació es resumeixen els criteris ambientals que seran aplicables a tot l’àmbit central o per algun

subàmbit d’aquest:

A. Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús

‐ Evitar o corregir els models urbans dispersos, fomentant les estructures urbanes compactes i

plurifuncionals.

‐ Evitar les expansions innecessàries dels nuclis urbans, prioritzant l’optimització funcional i la seva

rehabilitació, recuperant espais intersticials o marginals que permeti una millora de la seva qualitat

ambiental.

‐ Protegir el sòl no urbanitzable d’actuacions de caràcter pròpiament urbà o periurbà.

‐ Promoure actuacions urbanístiques supramunicipals, per tal d’evitar la dispersió en el territori.

‐ Integrar les reserves de sòl per a infraestructures de mobilitat en la matriu territorial i urbana, minimitzant

l’impacte ambiental.

‐ Afavorir la plena accessibilitat dins i entre els sistemes urbans, fomentant i garantint una mobilitat basada

en el transport col·lectiu i altres mitjans de transport alternatius a l’automòbil.

‐ Fomentar la intermodalitat del transport per facilitat una mobilitat de persones i mercaderies més eficient, i

la recuperació de l’espai públic com a lloc de convivència.

‐ Protegir la funció estructuradora dels sistemes hídrics.

‐ Establir directrius comuns per al planejament urbanístic municipal, per tal de minimitzar els possibles

impactes ambientals sobre els elements estructurants de la matriu territorial.

‐ Establir les mesures necessàries per evitar usos que lesionin els valors protegits o preservats o impedeixin

les finalitats perseguides pel planejament.

B. Salvaguardar la població dels riscos naturals i tecnològics

‐ Evitar les zones de possible creixement sobre àmbits afectats per riscos d’inundació, i en particular en les

conques fluvials del Francolí i del Gaià i de les principals rieres i torrents.

‐ Delimitar les àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la urbanització i/o

edificació.

‐ Incorporar els criteris de incompatibilitat entre els riscos químics per manipulació i transport de

mercaderies perilloses i els usos residencials i de pública concurrència.

C. Contribuir a la mobilitat sostenible en els municipis, mitjançant la planificació integrada dels

usos del sòl i de la mobilitat

‐ Assolir una quota modal del transport col·lectiu el més elevada possible.

‐ Conservar la integritat funcional dels camins i la seva funció estructuradora del territori.

D. Conservar els hàbitats d’interès

‐ Establir les zones de nou desenvolupament en zones no ocupades per hàbitats d’interès.

‐ Preservar tant els espais d’interès definits al PTPCT, com els hàbitats d’interès comunitari prioritaris i les

zones humides incloses al inventari d’hàbitats de Catalunya, per a la seva aportació a la diversificació dels

sistemes naturals de l’àmbit on es localitzen.

‐ Garantir una adequada consideració i representació dels hàbitats d’interès a Catalunya en els sòls de

protecció especial i territorial del Pla.

E. Protegir els sòls productius

‐ En la mesura del possible, no establir les zones proposades com a nous desenvolupaments en zones

productives d’interès a nivell supramunicipal.

‐ Garantir una protecció adequada dels sòls productius d’interès a nivell supramunicipal.

F. Garantir la funcionalitat dels elements connectors

‐ Mantenir les directrius establertes pel PTPCT en relació amb els espais oberts de caràcter territorial, per

assolir un equilibri i contribuir a la formació d’un sistema que haurà d’integrar els espais urbans públics i

privats a aquells.

‐ Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat ecològica del territori i establir-ne les mesures

preventives i de millora necessàries.

‐ Potenciar la funció de corredor biològic als dominis públics, hidràulic i marítim terrestre.

‐ Garantir les connexions biològiques entre els espais protegits i les zones d’interès agrícola i paisatgístic a

l’escala del Pla.

G. Ordenar i gestionar els sòls ocupats per elements d’interès natural

‐ Incorporar els tres tipus de protecció -especial, territorial i preventiva- considerant les categories

establertes pel PTPCT i a més incorporant altres subtipus dins d’aquests.

‐ Garantir l’adequada inclusió dels espais i elements d’interès del patrimoni natural supramunicipal.

23

H. Minimitzar l’extensió de focus emissors

‐ Localitzar adequadament les noves propostes de desenvolupament en relació amb les trames urbanes

existents, tractant d’aconseguir la continuïtat amb les mateixes, i en relació amb les infraestructures de

mobilitat, especialment amb el ferrocarril i el tramvia.

I. Preservar i millorar la qualitat de l’aigua

‐ Delimitar i protegir les zones de recàrrega dels aqüífers i de les capçaleres fluvials.

‐ Vetllar per a la protecció de la qualitat de l’aigua i dels aqüífers front a la contaminació d’origen agrícola i

ramadera i la contaminació salina.

‐ Minimitzar els impactes visuals i contaminants del rack, preveient una alternativa de millora al llarg del seu

recorregut.

J. Millorar l’eficiència energètica

‐ Tenir en compte el vector energia com a paràmetre decisori per avaluar la conveniència i grandària del

creixement, i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva transformació.

‐ Afavorir l’estalvi energètic amb el foment de la implantació d’energies renovables.

K. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua

‐ Tenir en compte l’abastament d’aigua, la depuració i el sanejament de les aigües com a paràmetres

decisoris per avaluar la conveniència i grandària dels creixements, i en el seu cas, per establir les garanties

per a la seva transformació.

‐ Protegir el domini públic hidràulic.

‐ Preservar els ecosistemes i paratges-espais fluvials.

‐ Adequar els usos a desenvolupar en els espais fluvials a la seva compatibilitat amb les característiques del

medi, valors paisatgístics i riscos.

‐ Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja, compensant la creació de superfícies impermeables.

‐ Facilitar la retenció de l’aigua de pluja, mitjançant mesures d’aplicació directa i/o directrius pel

planejament urbanístic derivat.

‐ Fomentar la reutilització de les aigües residuals, mitjançant mesures d’aplicació directe i/o directrius per al

planejament urbanístic derivat.

L. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge

‐ Preservar els sòls d’interès paisatgístic definits pel PTPCT, atenent alhora a les determinacions i objectius

establerts pel Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona.

‐ Determinar condicions paisatgístiques d’implantació de les noves infraestructures de transport.

‐ Preveure o, si és el cas, delimitar corredors en sòl no urbanitzable per al pas de noves línies de transport

d’energia elèctrica ordenades conjuntament amb les preexistents, per tal de minimitzar l’impacte global.

M. Preservar el patrimoni cultural

‐ Contemplar en l’ordenació del sòl no urbanitzable els elements patrimonials significatius en el conjunt de

l’àmbit territorial de referència (BCIN, BCIL, jaciments paleontològics i arqueològics, altres elements

d’interès etnològic, camins de caràcter rural principals i altres recorreguts que connectin entre sí als punts

de major interès paisatgístic i patrimonial).

N. Assegurar la correcta gestió dels materials i els residus

‐ Atendre les determinacions establertes pel PROGRIC, PROGREMIC, PROGROC i el Pla Territorial Sectorial

d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya.

‐ Preveure, si és el cas, noves infraestructures i/o ampliació d’infraestructures de gestió de residus de caire

supramunicipal.

24

25

6. ALTERNATIVES PER A L’ORDENACIÓ DEL CREIXEMENT URBÀ

Models alternatius per a l’ordenació de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona.

Amb la finalitat d’explorar els avantatges i inconvenients d’una o una altra alternativa d’ordenació, es planteja

a continuació tres esquemes o models diferents, que tenint com a punt de partida el model “Tendencial” que

es descriu al començament, signifiquen perfils molt diferents referent a les principals opcions ordenadores.

Amb caràcter general, encara que en cadascun d’ells es pugui matisar, els aspectes territorials que fan

referència als espais oberts i a les infraestructures de la mobilitat, pel seu caràcter “transversal”, podríem

convenir que el seu tractament hagués de ser pràcticament comú en les tres alternatives proposades, tractant

de resoldre els problemes esmentats en la situació actual.

També, l’increment de creixement de nou de sòl urbanitzable per donar resposta a les necessitats de l’ús

residencial o per a activitats econòmiques de l’any horitzó del Pla (2026), que es consideraria comú per a les

tres alternatives, essent per tant la diferència principal entre elles la localització espacial i les característiques

en relació als usos i modalitats del nou creixement.

6.1. MODEL “TENDENCIAL”

Espais oberts

Les transformacions urbanes que es produeixen en les perifèries dels nuclis urbans existents -especialment en

els seus voltants i al sector central, entre Reus, Vila-seca, Constantí i Tarragona- estan modificant intensa i

ràpidament el mosaic bioambiental territorial, amb la pèrdua d’espais d’interès natural, agrícola, paisatgístic i

patrimonial.

Són escassament respectats els cursos d’aigua principals (rius Francolí i Gaià) i les rieres i torrents que

recorren el territori, amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat i el perill d’inundacions en alguns assentaments

industrials i residencials.

Infraestructures de mobilitat

Les xarxes viària i ferroviària arterials existents travessen el territori generant la fragmentació dels espais

oberts i la segregació espacial entre els nuclis urbans existents. A més, són el suport infraestructural per al

transport de mercaderies perilloses, afectant el seu radi d’acció a bona part del sector central. Problema que a

més s’incrementa en els entorns del polígon d’Indústries Químiques i del Polígon Petroquímic, com a

instal·lacions fixes relacionades amb les matèries perilloses.

El transport motoritzat individual és dominant, front a un transport públic interurbà quasi inexistent, sobre una

xarxa viària intermèdia d’escàs pes respecte a la xarxa viària arterial.

No existeixen traçats intermunicipals per a bicicletes o vianants, ni carrils “bus” especialitzats per al transport

col·lectiu.

En relació a la xarxa ferroviària, a més d’ocupar tot el front marítim de Tarragona, transcorre per dins el citat

Polígon Industrial, Vila-seca i de Reus, a més de per El Morell i La Pobla de Mafumet, amb els problemes

anteriorment indicats.

Assentaments urbans

Es produeix el doble procés de, per una banda, creixements entorn als nuclis existents, especialment els de

caràcter agrícola, i per l’altra, en les perifèries de les viles turístiques del litoral i de les ciutats que configuren

l’espai central de l’aglomeració.

El resultat és un mosaic de qualificacions de sòl urbà o urbanitzable producte de les estratègies locals de

creixement urbanístic, en el que està absent qualsevol visió inter o supramunicipal.

L’absència d’un marc d’ordenació urbanística supramunicipal fa que els plans locals desenvolupin aquelles

estratègies, sense poder-les ajustar o contraposar respecte als elements de caràcter supramunicipal (espais

oberts, traçats d’infraestructures) o a les quantitats de creixement proposats pels municipis veïns.

6.2. MODEL “CREIXEMENT NUCLEAR”

L’increment de sòl necessari per al 2026 es distribuiria entre els municipis proporcionalment al seu pes i

dinàmica demogràfica, i en relació a les previsions dels creixements locals.

La seva localització espacial seria en contigüitat als cascos urbans existents, i seguint les característiques de

les trames urbanes pròximes. Cada nucli hauria de disposar dels espais lliures i equipaments necessaris en

funció de la seva grandària poblacional, i les infraestructures de mobilitat, energètiques, de recollida i

tractament de residus.

La pròpia lògica local del model, versus una visió metropolitana, portaria a una multiplicació dels esforços

inversors en infraestructura i equipament, una dispersió dels usos i activitats pel territori, i per tant, un

increment de la mobilitat, amb la conseqüent necessitat d’un transport col·lectiu intermunicipal, a vegades

entre nuclis d’escàs pes poblacional.

Les inversions en creixement urbà es produirien, si bé de manera concentrada en el nuclis, reforçant la

dispersió espacial territorial existent.

Un model que, si bé en abstracte podria contribuir a reforçar la identitat espacial dels nuclis urbans

29

7. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI

Concordant amb els criteris normatius bàsics del planejament territorial, dins del PDU es plantegen tres tipus

de protecció –sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i sòl de protecció preventiva, considerant les

categories establertes pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i incorporant altres tipus dins

d’aquestes, amb l’objectiu de reflectir la realitat del territori i les seves diversitats amb el major nivell de

detall.

Tant els sòls de Protecció Especial (SPE) com els de Protecció Territorial (SPT) delimitats pel present Pla

Director parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT).

7.1. SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL

Dins d'aquesta categoria es troben els següents sòls:

‐ Espais protegits per les normatives sectorials PEIN i Xarxa Natura 2000

‐ Sòls no urbanitzables costaners (Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner)

‐ Zones humides de l’inventari de Catalunya

‐ Forest d’utilitat pública

‐ Els espais d’interès geològic recollits a l’Inventari d’espais d’Interès Geològic a Catalunya inclosos a l’àmbit,

com geozones d’interès i valor patrimonial i per la seva rellevància geològica

‐ Sòls de domini públic de la zona marítim terrestre

El sòl de Protecció Especial comprèn els sòls ja protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000, el Pla Director

Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), els d’interès geològic, les zones humides, els sòls de la zona marítim

terrestre, els espais forestals d’utilitat pública i altres sòls d’interès.

7.2. SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

Dins d’aquest es troben:

- els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic

- els sòls de potencial interès estratègic2, delimitats pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

- els sòls amb protecció d’infraestructures, en referència a les infraestructures existents i proposades

- els sòls costaners amb protecció pel PDUSC-1

El sòl de Protecció Territorial, es composa pels sòls d’interès agrari i/o paisatgístic de primer nivell, els de

potencial interès estratègic, els de preservació de corredors d’infraestructures i sòls costaners segons protecció

pel PDUSC-1.

2 “Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta” article 2.8 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

S’incorporen al sistema d’espais oberts com SPE o SPT, segons la seva localització, característiques de l’entorn

i dels objectius mediambientals del Pla, aquells sòls urbanitzables a extingir o a reduir la seva extensió

proposats pel Pla Director, per motius del seu interès i d’una millor adequació a l’entorn. Les superfícies de les

àrees afectades per la presència d’un hàbitat d’interès comunitari prioritari (HIC), hauran de ser validades en

l’avaluació ambiental de l’instrument de planejament general o derivat corresponent.

El PDU considera que els sòls denominats de “riscos i afectacions”, que per una equivocada interpretació

estaven associats, en el document d’aprovació inicial, al Sòl de Protecció Territorial, hauran de ser considerats

dins del conjunt de sòls que tenen el caràcter transversal, i que poden pertànyer a qualsevol dels tipus de

protecció establerts (Especial, Territorial o Preventiva), com altres elements territorials (HIC’s, camins,

patrimoni, etc).

7.3. SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA

El què d’acord amb el vigent Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona no ha estat considerat de Protecció

Especial o de Protecció Territorial. En funció de les seves característiques i del grau de protecció atorgada pel

planejament vigent, s’estableixen dues categories:

- Sòl de caràcter ’’ordinari’’, amb els eixos connectors ambientals:

És el no sotmès a altres proteccions específiques que les del sòl no urbanitzable

- Sòl de caràcter ’’restringit’’, segons planejament vigent o el Pla Director

En els sòls de protecció preventiva (SPP), el present Pla Director distingeix entre els de caràcter ’’ordinari’’- no

sotmesos a proteccions específiques- i els ’’restringits’’, bé pels planejaments municipals vigents o per

determinacions particulars del propi Pla Director, en atenció a