pla parcial urbanÍstic sud i-1 sector ... - pontdemolins.cat i-1 mem.pdf · pla parcial...

PONT DE MOLINS

TP11

11

PLA PARCIAL URBANÍSTIC SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA

APROVACIÓ INICIAL. DOCUMENT I

Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 2

PONT DE MOLINS


PONT DE MOLINS

PLA PARCIAL URBANÍSTIC SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA

Pont de Molins

ÍNDEX CAPÍTOL I. : MEMÒRIA ................................................................................................................................ 4

CAPÍTOL II. : NORMES URBANÍSTIQUES. ............................................................................................. 59

CAPÍTOL III.. : PLA D’ETAPES. DIVISIÓ POLIGONAL. ...................................................................... 72

CAPÍTOL IV. : AVALUACIÓ ECONÒMICA. VIABILITAT. .................................................................. 72

CAPÍTOL V. : ANNEXOS .............................................................................................................................. 73 ANNEX 1. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ANNEX 2. ESTUDI DE TRÀNSIT ANNEX 3. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE MOBILITAT GENERADA ANNEX 4. INFORME AMBIENTAL

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ


PONT DE MOLINS

CAPÍTOL I. ....... : MEMÒRIA

INDEX

1.1. INTRODUCCIÓ. ............................................................................................................... 5 1.2. OBJECTE DEL PLANEJAMENT. ....................................................................................... 5 1.3. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT. ................................................................................. 5 1.4. PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ. ............................................................................................. 5 1.5. EL MARC LEGAL I URBANÍSTIC. .................................................................................... 6

1.5.1. MARC LEGAL. .................................................................................................... 6 1.5.2. MARC URBANÍSTIC. ......................................................................................... 8

1.6. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI. ....................................................................... 17 1.6.1. MARC TERRITORIAL. ..................................................................................... 17 1.6.2. USOS DEL TERRITORI. ................................................................................... 19 1.6.3. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT. .............................................................. 26 1.6.4. INFRASTRUCTURES EXISTENTS. ................................................................ 42

1.6.4.1. VIALITAT. ...................................................................................................... 42 1.6.4.2. INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES. .................................................. 46 1.6.4.3. ENERGIA ELÈCTRICA. ................................................................................ 46 1.6.4.4. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA. ................................................................. 47 1.6.4.5. SANEJAMENT. .............................................................................................. 47 1.6.4.6. TELECOMUNICACIONS. ............................................................................. 47 1.6.4.7. ENLLUMENAT PÚBLIC. .............................................................................. 47

1.7. OBJECTIUS I CRITERIS. ................................................................................................... 47 1.8. ALTERNATIVES CONSIDERADES. ............................................................................... 49 1.9. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA. ...................................................... 50

1.9.1. ESPAIS LLIURES. ............................................................................................. 50 1.9.2. DOTACIONS. .................................................................................................... 50 1.9.3. SERVEIS TÈCNICS I MEDIAMBIENTALS. ................................................... 51 1.9.4. XARXA VIÀRIA. .............................................................................................. 51 1.9.5. XARXES DE SERVEIS. .................................................................................... 52

1.9.5.1. AIGUA POTABLE. ......................................................................................... 52 1.9.6. SANEJAMENT. ................................................................................................. 52

1.9.6.1. ALTA I MITJA TENSIÓ. ................................................................................ 53 1.9.6.2. BAIXA TENSIÓ. ............................................................................................. 53 1.9.6.3. ENLLUMENAT PÚBLIC. .............................................................................. 53 1.9.6.4. PAVIMENTACIÓ. .......................................................................................... 53 1.9.6.5. XARXA DE COMUNICACIONS. .................................................................. 54

1.9.7. ORDENACIÓ DE LA ZONA INDUSTRIAL. ................................................... 54 1.9.8. DIVISIÓ POLIGONAL I SISTEMA D’ACTUACIÓ. ....................................... 55 1.9.9. PLA D’ETAPES. ................................................................................................ 55

1.10. JUSTIFICACIÓ ADEQUACIÓ ARTICLES 3 i 9 DEL Dl 1/2010. .................................. 55 1.11. RESERVA HABITATGES PROTECCIÓ PÚBLICA. ..................................................... 55 1.12. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC. .................................................................... 55 1.13. MOBILITAT GENERADA. .............................................................................................. 56 1.14. MEMORIA SOCIAL. ........................................................................................................ 56 1.15. ESTUDI AMBIENTAL. INFORME AMBIENTAL. ........................................................ 56 1.16. COMPROMISOS DELS PROMOTORS. ........................................................................ 56 1.17. QUADRES DE DADES. ................................................................................................... 57


PONT DE MOLINS

1.1. INTRODUCCIÓ. El 14 de febrer de 2013 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona donava conformitat al text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins, que suposava la revisió i adaptació a la llei d’urbanisme del fins aleshores vigent Pla General d'Ordenació Urbana de la zona de Figueres de 1983, de caràcter plurimunicipal. Amb la publicació d’aquest acord i la normativa urbanística al DOGC 6359 de 19 d’abril de 2013 entrava amb vigència aquest nou planejament d’àmbit municipal. Aquesta nova figura de planejament general ha classificat urbanísticament uns creixements situats a llevant del nucli urbà, entre el traçat de la carretera N-II i la Via Augusta, com a sectors de desenvolupament industrial i logístic, que permeten bàsicament consolidar i completar els creixements ja iniciats en aquesta zona a l'ampara dels anteriors planejaments urbanístics, i tancar definitivament la corona urbanitzada del municipi per la seva banda est amb zona industrial. El planejament general delimita diferents sectors urbanitzables, entre ells el present sector Sud i-1, anomenat industrial i logístic en atenció a alguns assentaments industrials que s’hi troben ubicats i també en atenció a la implantació dins aquest àmbit d’una important empresa en el sector del transport i la logística. Sens dubte, l’actual corredor viari conformat actualment per la carretera Nacional II, o A-2, i per l’autopista AP-7, i el pas obligat pel port del Portús ha propiciat la instal·lació des del tram de La Jonquera fins a Vilamalla d’empreses destinades inicialment al sector del transport, que han evolucionat cap al sector logístic en una visió més integradora i actual d’aquest important sector econòmic. La implantació d’aquest corredor viari té els seus orígens en el traçat de la via romana que a la banda sud dels Pirineus anomenem Via Augusta, en honor de l’emperador César August que va propiciar el seu arranjament i consolidació entre els anys 8 i 2 a.C., i que a la banda nord dels Pirineus anomenem Via Domitia, en honor del procònsol Gnaeus Domitius, que va propiciar l’arranjament del tram que discorria per la Galia l’any 118 a.C.

Dos mil anys després de la consolidació d’aquesta via, se’n manté encara avui en dia en aquest primer tram d’Iberia com a camí rural la traça rectilínia d’un tram de 6 quilòmetres, i aquesta traça constitueix precisament el límit est del sector. Com a reconeixement d’aquesta infraestructura viària mil·lenària, hem anomenat aquest sector industrial i logístic com a Via Augusta. Per tant, amb l’ànim d’ordenar correctament el desenvolupament urbanístic d’aquest sector urbanitzable SUD i-1 del Pla d’Ordenació Urbanístic municipal de Pont de Molins, anomenat “Sector Via Augusta” es tramita el present Pla Parcial Urbanístic, en desplegament reglat de les previsions del planejament general. 1.2. OBJECTE DEL PLANEJAMENT. Aquest Pla parcial urbanístic té per objectiu el desenvolupament reglat de les previsions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins en referència al sector SUD i-1, Sector Industrial Logístic Via Augusta, en el sentit de fer possible la consolidació i implantació de les noves instal·lacions industrials i logístiques, definint les condicions d'ordenació, urbanització i gestió d’aquest sector de forma equilibrada i integrada al paisatge en el qual s’insereix, i en concret:

a) La correcta ordenació de la vialitat i accessos que integrin la trama viària del sector industrial logístic de Pont de Molins dins la xarxa bàsica primària de comunicacions, amb la màxima eficàcia per establir unes condicions de mobilitat rodada adequades.

b) La definició de les zones verdes, equipaments i dotacions públiques de manera equilibrada en el territori.

c) Establir una correcta ordenació, tant des del punt de vista urbanístic com ambiental, per tal d’aconseguir

una correcta integració en el paisatge. d) Preveure l’establiment de serveis urbanístics adequats a l’ordenació proposada. e) Establir els mecanismes de gestió del planejament que garanteixin el seu desenvolupament en un termini

raonable. f) Establir els paràmetres de sostenibilitat ambiental, econòmica i social per garantir que la implantació

d’aquest sector suposi un factor de desenvolupament per les generacions actuals i futures. 1.3. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT.

La conveniència i l’oportunitat del present Pla parcial urbanístic del Sector Industrial Logístic Via Augusta ve donada com dèiem a la introducció, per la necessitat d’efectuar un desplegament reglat del POUM, tot urbanitzant i desenvolupant aquest sector, garantint les necessitat de consolidació i ampliació de les activitats industrials i logístiques ja implantades, i afavorir la nova implantació d’activitats que aportin un valor afegit als actius de la comarca de l’Alt Empordà. 1.4. PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ.

El present Pla parcial Urbanístic Sector Industrial logístic Via Augusta de Pont de Molins és promogut inicialment per tres propietaris que representen en conjunt més del 50% de la titularitat privada del sector: TRANSPORTES CALSINA I CARRE S.L. Camí del Roure nº 5 17706 - Pont de Molins CIF B 17079373 ANTONI CASELLAS BATLLE Rambla 22, 17600 - Figueres NIF 40427242-G TRANSPORTES BENANGELS S.L. Apartat de correus 11 17840 Sarrià de Ter B-17989591 La redacció del document ha estat realitzada per l’arquitecta M. Mercè Oriol Hilari, competent per a la seva redacció d’acord amb el que prescriu la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. L’Informe Ambiental s'ha redactat amb la col·laboració del gabinet de geologia i medi ambient GeoEntorn SL i el Projecte d'Obres Bàsiques d'Urbanització s'ha redactat amb la col·laboració de l'enginyeria de camins, canals i ports Frimer Consulting SL.


PONT DE MOLINS

Pel que fa a la seva tramitació aquesta queda regulada pel que disposen els articles 85, 81 i concordants de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. L’esquema procedimental per a la tramitació del Pla parcial Urbanístic contempla els següents passos:

1)Presentació del Pla Parcial Urbanístic al registre general de l’Ajuntament. 2)Adopció de l’acord d’aprovació inicial dins els 3 mesos següents (4 si es contemplen obres bàsiques urbanització) 3)Exposició pública d’un mes mitjançant -Edicte Publicat al B.O.P. -Publicació en un dels diaris de difusió. -Notificació als propietaris afectats. 4)Sol·licitud dels informes als organismes que resulti preceptiu. 5)Sol·licitud d’informe a Comissió Territorial d’Urbanisme i emissió en dos mesos

6)Informe tècnic de les al·legacions i informes emesos pels diferents organismes. 7)Aprovació Definitiva per l’Ajuntament.

8)Lliurament de la documentació Tècnica i administrativa a la Comissió d’Urbanisme de Girona. 9)Dipòsit de les garanties d’urbanització.

9)Publicació de l’edicte i normativa al DOGC i entrada en vigència. Durant la tramitació del present pla parcial, que incorpora únicament l’avantprojecte d’obres bàsiques, es podrà incorporar el projecte d’obres bàsiques i complementaries d’urbanització i procedir a la seva tramitació de forma acompassada amb el pla parcial, de manera que ambdós documents assoleixin l’aprovació definitiva de forma simultània. 1.5. EL MARC LEGAL I URBANÍSTIC. 1.5.1. MARC LEGAL. El marc legal ens ve donat en primer lloc pel Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme i la seva modificació en la llei 3/2012 del 22 de febrer; pel Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme; el Decret 64/2014 pel qual s’aprova el Reglament de protecció de la legalitat urbanística,; la Llei Estatal 2/2008 pel qual s’aprova el text refós de la llei de sòl i la llei 6/2009 del 28 d'abril d'Avaluació Ambiental de plans i programes. En aquest sentit, la regulació del desplegament del sòl urbanitzable delimitat ve regulat pels articles 65 i 66 amb el següent redactat: Article 65 Plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable. 2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, els plans parcials urbanístics: a) Qualifiquen el sòl. b) Regulen els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències. c) Assenyalen les alineacions i les rasants. d) Defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació. e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques a què fa referència l’apartat 2 de l’article 72. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d’execució per a cada polígon d’actuació urbanística i ha d’establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i

despeses d’urbanització, sens perjudici que els projectes d’urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d’urbanització. f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d’urbanització i d’edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d’actuació urbanística municipal. g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s’ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, d’acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els terminis obligatoris en els quals l’administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d’iniciar i acabar l’edificació dels dits habitatges. 3. En els sectors d’ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar sòl per a sistemes, com a mínim, en les proporcions següents: a) Per a zones verdes i espais lliures públics, 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística. b) Per a equipaments de titularitat pública, el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos, del 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, pot determinar que la reserva per a equipaments de titularitat pública es destini, en sectors determinats, totalment o parcialment, al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, d’acord amb el que estableix l’article 58.1.g. 4. En els sectors d’ús no residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística i han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de la dita superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s’escau. 5. En els sectors en què s’admet tant l’ús residencial com altres usos, els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d’aquests usos. S’han d’aplicar, en tots els casos, les reserves que s’estableixen per a l’ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos residencials i no residencials. 6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d’un pla parcial urbanístic que precisi les obres d’urbanització bàsiques, o en ocasió de la tramitació del projecte d’urbanització, han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l’arbrat, l’enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d’enllumenat i la senyalització, d’acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el costejament ulterior a càrrec de les persones propietàries afectades. Article 66 Documentació dels plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics es componen, formalment, dels documents següents: a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris. b) Els plànols d’informació, d’ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització. c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl. d) L’avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris. e) El pressupost de les obres i els serveis. f) El pla d’etapes. g) La divisió poligonal, si escau. h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l’informe mediambiental. j) La justificació que s’adequa al programa d’actuació urbanística municipal, si s’escau. 2. Els plans parcials urbanístics que es refereixin a àmbits no delimitats prèviament com a sectors pel planejament urbanístic general han de contenir una justificació específica de l’adequació de la promoció al que estableixen els apartats 1.d, 1.e i 8 de l’article 58, i s’han de promoure i tramitar amb la denominació de plans parcials urbanístics de delimitació. Els deures dels propietaris en sòl urbanitzable delimitat vénen determinats pels articles 44 a 46 amb el següent redactat: Article 44 Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat 1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat i els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen els deures comuns següents: a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. b) Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents: Primera. En sòl urbà, l’àmbit d’actuació és el del polígon d’actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser físicament discontinus. Segona. En sòl urbanitzable delimitat, l’àmbit d’actuació és el sector del pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament discontinu. c) Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l’obtenció del sòl. d) Costejar i, si s’escau, executar i cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, amb el sòl corresponent, totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sens perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal·lació de les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d’aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. En aquestes infraestructures s’inclouen les de transport públic que siguin necessàries com a


PONT DE MOLINS

conseqüència de la mobilitat generada per l’actuació de què es tracti. La participació en els costos d’implantació d’aquestes infraestructures es determina d’acord amb la legislació sobre mobilitat. e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui. g) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització. 2. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d’actuació urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, abans de l’edificació, únicament els terrenys, destinats a carrers o a qualsevol altre tipus de via del sistema de comunicació o a les ampliacions, que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la condició de solar. Article 45 Deures addicionals dels propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat 1. Els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen, a més dels que imposa l’article 44, el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector. 2. L’administració actuant ha de fixar l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tal d’assegurar la participació de la iniciativa privada en la construcció d’habitatges de protecció pública es pot distribuir la cessió de sòl amb aprofitament proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l’àmbit d’actuació. 3. La cessió de sòl a què fa referència l’apartat 1 pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d’habitatge, o si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible, o si resulta materialment impossible individualitzar en una parcel·la urbanística l’aprofitament que s’ha de cedir. En aquests dos darrers casos, la cessió pot ésser substituïda també per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de destinar a conservar, administrar o ampliar el patrimoni públic de sòl. Article 46 Condicions de la cessió de sòl amb aprofitament L’administració actuant no participa en les càrregues d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles 43 i 45.1.a, els quals s’han de cedir urbanitzats. El marc transitori regula la necessitat d’establir reserves per d’habitatges assequibles i de protecció, així com la necessitat d’incorporar una memòria social del planejament urbanístic, amb el següent redactat: DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Tercera Adaptació del planejament urbanístic general i reserves de sòl per a habitatges de protecció pública i aplicació de les reserves en els instruments de planejament urbanístic en tràmit 1. El planejament urbanístic general vigent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’hi ha d’adaptar quan, en virtut de les previsions pròpies, o bé anticipadament, en els supòsits regulats per l’article 95, es faci la revisió del dit planejament o del programa d’actuació urbanística corresponent. 2. Des del moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no obstant el que disposa l’apartat 1, els ajuntaments poden formular i tramitar programes d’actuació urbanística municipal, que han de contenir les reserves que estableix l’article 57.3 i, si s’escau, la disposició addicional cinquena. 3. Si no hi ha un pla d’ordenació urbanística municipal o un programa d’actuació urbanística municipal adaptats a les determinacions d’aquesta Llei, les modificacions dels instruments de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions poden establir reserves de sòl per a habitatges de protecció pública, mitjançant la qualificació de sòl, d’acord amb el que estableix l’article 57.7. Les reserves mínimes que estableix l’article 57.3 i, si s’escau, la disposició addicional cinquena, s’han d’aplicar preceptivament i immediatament: a) En els municipis de més de deu mil habitants i les capitals de comarca, als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial, llevat que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, del 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. L’òrgan de la Generalitat competent en la matèria pot autoritzar excepcionalment la disminució de les reserves de sòl en els sectors per als quals s’estableix una densitat inferior a vint-i-cinc habitatges per hectàrea i una tipologia d’edificació incompatible amb la construcció d’habitatges protegits. b) En tots els municipis sense excepció, a les modificacions del planejament general que impliquin un canvi de la classificació del sòl no urbanitzable amb la finalitat d’incloure-hi nous usos residencials, sempre que la modificació no estigui aprovada inicialment en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004. 4. Els plans d’ordenació urbanística municipal i les modificacions i revisions d’aquests que no hagin estat resolts definitivament a l’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’incorporar les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública que resulten de l’article 57.3 i de l’apartat 3 d’aquesta disposició transitòria, en els supòsits que aquests preceptes estableixen. En el present cas, per tractar-se d’un sector destinats a usos industrials i logístics, no residencials, no resulta necessari redactar la memòria social corresponent.

Sisena Figures de planejament derivat i instruments de gestió 1. En tots els aspectes que no siguin objecte de regulació transitòria específica, les figures de planejament derivat i els instruments de gestió aprovats inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 26/2009 es regeixen, pel que fa als aspectes formals i substantius, per la normativa aplicable en la data de la seva aprovació inicial. Les figures de planejament derivat i els instruments de gestió aprovats inicialment després de l’entrada en vigor de la Llei 26/2009 es regeixen per les determinacions formals i substantives que estableix aquesta Llei. 2. Els instruments de planejament urbanístic derivat, relatius a sectors que preveuen usos residencials, que desenvolupen planejament urbanístic general que no contingui la memòria social que exigeix l’article 59 n’han d’incorporar una que defineixi els objectius de producció d’habitatge protegit o assequible. Aquesta exigència no és aplicable als instruments de planejament urbanístic derivats aprovats inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004. 3. Les figures de planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable que desenvolupen planejament urbanístic general aprovat d’acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002 i que no hagin estat aprovades definitivament a l’entrada en vigor de la present Llei han de justificar els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori i l’adequació de la proposta a les determinacions que estableixen els articles 3 i 9. Setena Règim aplicable als instruments urbanístics en tràmit en matèria de cessió de sòl amb aprofitament 1. La cessió a l’Administració actuant del sòl amb aprofitament lliure de càrregues d’urbanització s’aplica als instruments de gestió aprovats inicialment amb posterioritat a l’1 de juliol de 2007. 2. Els deures de cessió de sòl amb aprofitament que estableixen els articles 43.1.b, c i d, 45.1.a,segon i tercer, i 99.3 d’aquesta Llei s’apliquen a les modificacions del planejament urbanístic general que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor de la Llei 26/2009. En relació a la necessitat de sotmetre l’actuació al tràmit d’avaluació ambiental, la llei 6/2009 estableix en el seu article 8 els casos en que els plans parcials s'han de sotmetre a avaluació ambiental: Article 8

Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental en funció d'una decisió prèvia d'avaluació ambiental 1. S'han de sotmetre a avaluació ambiental, si així es resol en la decisió prèvia d'avaluació ambiental, els plans i els programes següents: a) Els plans i els programes a què fa referència l'article 6 que estableixin l'ús de zones d'àmbit territorial reduït. b) Els plans i els programes no inclosos en l'article 6 que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d'impacte ambiental. c) Els plans directors urbanístics. d) Els plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d'avaluació ambiental. e) Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d que comportin una modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. f) Els plans d'instal·lacions i equipaments esportius. g) Qualsevol altre pla o programa el promotor dels quals sol·liciti sotmetre'ls a avaluació ambiental atenent-ne les circumstàncies especials de risc ambiental o de repercussions per al medi. 2. Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 si, per les característiques i la poca entitat, es constata, sense necessitat d'estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l'òrgan ambiental, en la fase preliminar de l'elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d'una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa al procés de decisió prèvia i, en conseqüència, al procés d'avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d'un mes des de la presentació de la sol·licitud. En el cas que l'òrgan ambiental no dicti la resolució de declaració de no-subjecció en el termini esmentat, la sol·licitud s'entén que és desestimada. Pel que fa referència a la mobilitat, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en el seu article 85 indica quan és preceptiva la inclusió d’un estudi de mobilitat: Article 85 Informe ambiental i estudi d’avaluació de la mobilitat generada La documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació ha d’incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix l’article 100 d’aquest Reglament, i, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació.


PONT DE MOLINS

1.5.2. MARC URBANÍSTIC. El marc urbanístic ve definit per ordre jeràrquic en primer lloc pel planejament territorial, en segon lloc pel planejament director urbanístic, i finalment pel planejament municipal. 1.5.2.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL

En data 14 de setembre de 2010 (DOGC 5735 de 15.10.2010) es va aprovar definitivament el Pla Territorial de les Comarques Gironines que manté la classificació del sòl objecte del Present Pla parcial urbanístic com a sòl no urbanitzable i el qualifica com a Sòl de protecció territorial: Sòl de potencial interès estratègic.

Es reprodueix a continuació el plànol d’ordenació O.5. “Estructura del sistema d’espais oberts. Àmbits

d’especial valor connector”:

Article 2.9 Sòl de protecció territorial: regulació 1. El sòl de protecció territorial ha de mantenir majoritàriament la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat dels casos que es preveuen en aquest article i si, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. 2. El sòl de protecció territorial resta subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s’especifiquen a la memòria del Pla. Així mateix, s’ha de tenir en compte les recomanacions que s’assenyalen a l’apartat 3 d’aquest article. 3. L’autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d’acord amb la legislació urbanística i l’execució d’infraestructures que s’empara en la legislació sectorial han de tenir en compte les següents recomanacions referides als tipus d’intervenció que estableix l’article 2.5: ..... b) Sòl de potencial interès estratègic A. Autorització admissible d’acord amb la parcel·lació i morfologia de l’espai. B. Autorització restringida. Evitar instal·lacions molt grans, d’amortització llarga o de desplaçament difícil. Millor en situacions que minimitzin l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea. C1. Autorització admissible. Exigència de minimitzar l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea. C2. Autorització admissible. Exigència d’evitar instal·lacions d’amortització llarga o de desplaçament difícil. Millor en situacions que minimitzin l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea. C3. Autorització restringida. Millor en situacions que minimitzin l’afectació de la potencialitat del conjunt de l’àrea. ..... 5. El sòl de protecció territorial pot ser objecte d’actuacions d’urbanització, o en general de transformació, només en els següents casos: ..... b) Sòl de potencial interès estratègic Actuacions d’interès territorial estratègic no previstes pel Pla mitjançant el procediment que estableix l’article 1.14. En cas que no s’exhaureix el conjunt de la peça de sòl qualificada com de potencial interès estratègic, a banda de les condicions que es deriven de l’article 1.14, cal minimitzar l’afectació sobre la potencialitat del conjunt de l’àrea i que la fragmentació de la peça sigui mínima. En atenció a aquest potencial interès estratègic que el Pla Territorial de les Comarques Gironines preveu, tant el Pla Director urbanístic del sistema urbà de Figueres com el POUM de Pont de Molins han previst desenvolupar en aquest sector una nova àrea d’activitats econòmiques.


PONT DE MOLINS

1.5.2.2. PLA DIRECTOR DEL SISTEMA URBÀ DE FIGUERES (PDUSUF)

En data 11 de novembre de 2010 es va aprovar definitivament el Pla Director del Sistema Urbà de Figueres que classifica el sòl objecte de la present modificació, com a nova Àrea d’Activitats Econòmiques (AAE). L’article 22 de la normativa del PDSUF en determina la proposta: Article 22. Delimitació de nous sectors pel planejament urbanístic 1. El PDUSUF proposa la creació de nous sectors de Sòl Urbanitzable, d’acord amb les següents consideracions: a) Pertanyen a àmbits o nuclis de creixement potenciat assenyalats pel PTPCG i/o estan situats en espais d’alta accessibilitat, servits per les infraestructures de comunicacions, transports i serveis actuals i futurs, i que són especialment aptes per a desenvolupar-hi activitats econòmiques. b) Es justifiquen per la necessitat de definir de forma més acurada el límit urbà, integrar al casc urbà serveis i/o equipaments ja existents i permeten la definició d’elements urbans estructurants. Aquests sectors són els següents: …..

Municipi Àmbit Sup.(Ha) ús

Mixt activitats

PONT DE MOLINS

PM-01 AAE Pont de Molins (**) 41,94 econòmiques + resid., e.lliures

PM-03 Equipaments Puig d’en Xico (5,33 equip.+2,12 resid.) 7,45 equip.+resid.

PM-04 Ampliació “Els Cellers” fins la Cooperativa i els

equipaments del Puig d’en Xico 4,35 residencial

PM-05 Can Ricardell 2,56 Equipaments /usos privats

PM-07 Forns de Calç 2,35 residencial

….. 2. Els POUM ajustaran la configuració dels sectors a límits precisos del territori sense variacions substancials de la seva superfície (indicativament ± 10%). Així mateix els POUM concretaran el seu contingut urbanístic pel que fa a usos, aprofitaments i cessions de sòl atenent a les condicions que per a alguns sectors s’estableixen en aquest i altres articles i d’aquestes normes. Amb relació als usos que de manera sintètica s’indiquen en el quadre anterior, cal entendre que residencial comprèn l’habitatge i tots els usos compatibles amb aquest i que industrial comprèn també els usos logístics i en general tots els d’activitat econòmica. Els POUM podran precisar els usos admesos i els prohibits en cada sector. 3. Atesa la importància en l’estructuració supramunicipal, o la peculiaritat d’alguns dels sectors proposats, el PDU estableix els següents objectius i condicions: PM-01. Àrea d’activitats econòmiques (AAE) Pont de Molins: Usos preferentment logístics. El desenvolupament urbanístic del sector PM-01 ha de ser preferentment gradual en la direcció d’oest a est si per la grandària de la parcel·lació és possible l’establiment de vàries etapes en el procés d’urbanització. PM-01, PM-02. Encara que el paper d’eix territorial que té la N-II correspongui en el futur a l’A-2, els desenvolupaments urbanístics d’aquests sectors hauran de considerar l’actual N-II com una via estructurant d’abast supramunicipal mantenint una capacitat de servei (secció, limitació d’accessos, ...) adequada i suficient per a aquesta funció. D’acord amb el que estableix l’article 2.7 del Pla director territorial de l’Empordà, i en funció de la definició final del traçat de l’A-2, el sector PM-1 podrà plantejar la incorporació de l’espai fins el Camí Romà per tal de consolidar com espai públic la franja de protecció d’aquest camí.

El present sector industrial-logístic SUD i-1 Via Augusta és per tant compatible amb les determinacions del PDUSUF, per quant desenvolupa un sector d’usos privats industrials i logístics en règim de sòl urbanitzable delimitat. Al plànol del PDUSUF “O3.Directrius per al planejament urbanístic” s’assenyala la necessitat de mantenir un determinat espai lliure en el front de la carretera N-II. Així mateix s’assenyalen com a “Elements patrimonials en sòl no urbanitzable: Masos d’interès” les masies Can Ferriol i Can Puig.

Al plànol del PDUSUF “O5.Actuacions”, que es reprodueix a continuació, s’assenyala la nova àrea d’activitats econòmiques que el planejament director determina i el planejament municipal recollirà.


PONT DE MOLINS

1.5.2.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL

El Planejament urbanístic municipal, ens ve donat en el present cas pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins, text refós corresponent a l’aprovació definitiva confirmat per acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona de data 14 de febrer de 2013 i publicat al DOGC 6359 de 19 d’abril de 2013, que substitueix el fins aleshores vigent Pla General d'Ordenació Urbana de la zona de Figueres de 1983, de caràcter plurimunicipal.

Amb caràcter general, el Pla d’ordenació regula el desenvolupament del Sòl urbanitzable al capítol IV que

es reprodueix a continuació:

TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE Article 110 Definició Els sòls urbanitzables són els terrenys que el Pla d’ordenació urbanística municipal considera necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb el concepte de desenvolupament econòmic sostenible de la TRLUC. Aquest POUM classifica el sòl urbanitzable delimitat. En concret, preveu els sectors següents: - SUDr-1. Sector residencial mas d’en Sot - SUD i-1. Sector industrial – logístic. - SUD i-2. Sector industrial Cooperativa Ricardell. - SUD i-3. Sector industrial els Cellers. - SUD i-4 Sector industrial Calsina Carré. La delimitació d’aquests sectors es grafien en els plànols d’ordenació “Règim del sòl i estructura general del territori” (sèrie O.1), “Ordenació del sòl urbà i urbanitzable” (sèrie O.2), i a l”Ordenació detallada alineacions i rasants” En la delimitació d’aquests sectors, s’ha de justificar la coherència amb els criteris de desenvolupament definits en aquest Pla d’ordenació urbanística municipal i la continuïtat dels sistemes urbans i territorials definits a l’article. Les normes bàsiques per al desenvolupament dels sectors, que no podran ser alterades pel Pla parcial, són les següents: - L’àmbit del sector de desenvolupament mitjançant Pla parcial. - Els objectius que caracteritzen cada sector. - Els percentatges mínims de cessió de sòl destinats a sòl públic (sistemes). - Els costos d’urbanització que hauran de ser a càrrec dels propietaris del sector. - L’índex d’edificabilitat bruta i ús global del sector. - L’aprofitament urbanístic del sector. - Definició dels elements de l’estructura general que cal que siguin respectats pels plans parcials. Article 111 Deures dels propietaris del sòl urbanitzable Són deures dels propietaris i/o promotors del desenvolupament de sòl urbanitzable: - Cedir, obligatòriament i gratuïtament, els terrenys destinats a vialitat pública, parcs i jardins públics, equipaments i serveis. - Cedir sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector. - Costejar la urbanització i executar les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l’actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per obtenir la condició de solar, si encara no ho tingués. - Procedir a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament, amb anterioritat a l’inici de l’execució material d’aquest. - Edificar els solars en el termini que, en el seu cas, fixi el planejament. - Conservar la urbanització - Executar la construcció de l’habitatge protegit dins els terminis establerts. Article 112 Gestió del sòl urbanitzable És obligatòria la prèvia aprovació del corresponent Pla parcial urbanístic d’ordenació del sector. Els sectors també es poden desenvolupar, parcialment, en subsectors amb les condicions previstes en l’art. 93 TRLUC El Pla parcial urbanístic s’executarà per polígons complets, de conformitat amb el pla d’etapes. S’aplicarà, en cada un dels polígons en què s’hagi dividit el sector, el sistema d’actuació més idoni dels previstos per la legislació vigent. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada, el sistema preferent serà reparcel·lació segons la modalitat de compensació bàsica. Al sòl urbanitzable, no podran realitzar-se obres aïllades d’urbanització, llevat que es tracti d’executar els sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanització d’aquest sòl, són indispensables el pla parcial urbanístic, amb la delimitació dels polígons, i el projecte d’urbanització. No es podran atorgar llicències d’edificació fins que no s’hagin aprovat definitivament els corresponents pla parcial urbanístic i projecte d’urbanització, fins que no hagi assolit fermesa l’acte d’aprovació del projecte de reparcel·lació i fins que no es compleixin les condicions següents:

Que, per l’estat de realització per a les obres d’urbanització, l’Administració consideri previsible que, per a l’acabament de l’edificació, la parcel·la comptarà amb tots els serveis necessaris per tenir la condició de solar, i Que, en l’escrit de sol·licitud de llicència, l’interessat es comprometi a no utilitzar la construcció fins que no estigui acabada l’obra d’urbanització i a establir aquesta condició en les cessions de dret de propietat o d’ús que es portin a terme per a tot o part de l’edifici. En tot cas, no es permetrà l’ocupació dels edificis fins que no estigui totalment acabada la urbanització que els afecti, i estiguin en condicions de funcionament els accessos i els subministraments d’aigua i energia elèctrica i les xarxes de clavegueram. Es disposa, com a preceptiu, que les esteses de noves línies elèctriques i/o de telecomunicacions es realitzin de forma soterrada, així com els trams de connexió amb les línies preexistents. Preferentment, s’optarà per una xarxa separativa en nous trams de clavegueram. Amb caràcter general, i d’acord amb les determinacions de la Llei 6/1993 reguladora de residus, cal que els plans parcials incloguin la normativa i les previsions necessàries per: Promoure la previsió d’espais i d’instal·lacions en els edificis d’habitatges i oficines, en els comerços i altres establiments emplaçats en medis urbans, que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió descrites en la Llei. Preveure, en la xarxa viària urbana i en els camins veïnals, els espais reservats suficients per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus. En la documentació que es redacti per al desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable delimitat, s’hi hauran d’incorporar les adaptacions que corresponguin al mapa de sensibilitat acústica, tal i com preveu la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. El planejament derivat haurà d’adaptar-se, en tot moment, a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la Directiva marc d’aigües i, en particular, al futur pla de gestió del Districte de la conca fluvial de Catalunya. El desenvolupament de sectors que incloguin sòls que quedin dins de les zones de protecció de l’autopista AP-7 hauran de sol·licitar l’autorització a la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, i preveure aquells aspectes relacionats amb el disseny de la xarxa d’il·luminació pública i/o les mesures correctores dels impactes visual i acústic associats a la presència de l’autopista AP-7. En aquest sentit, totes les instal·lacions que siguin necessàries realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal, per eliminar o minimitzar, al màxim possible, l’impacte acústic que pogués ocasionar el tràfic de l’autopista AP-7 en els sòls urbanitzables, aniran a càrrec del promotor de l’actuació i/o subsidiàriament de l’Ajuntament; l’administració i la societat queden com a concessionària lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat respecte d’això.

Amb caràcter específic, el planejament municipal classifica aquest àmbit com a Sector urbanitzable

delimitat, regulat per l’article 113 de la normativa urbanística, que es reprodueix a continuació:

Article 113 Sectors urbanitzables El Pla d’ordenació urbanística de Pont de Molins estableix els sectors de sòl urbanitzable delimitat següents: .../... - SUD i-1. Sector industrial – logístic 1. Objectius Desenvolupament d’un sector industrial – logístic entre l’antic camí Ral i la ctra. N-II. El sector es concreta en els terrenys dels plans i de la Campassa i els que envolten el Puig d’En Xicoy, limita a llevant pel camí Ral o camí de la Calçada, al sud per la Ctra. GIV-6025 i al rec d’en Segura i, a ponent, per la ctra. N-II. 2. Àmbit L’àmbit d’aquest sector que és discontinu ve delimitat en el plànol de règim del sòl (E: 1/5000). 3. Superfície La superfície total del sector és de 503.001 m². 4. Condicions d’ordenació, edificació i ús Cal establir la localització de les cessions d’equipaments i espais lliures en el triangle que es forma al peu de la N-II, al voltant de la calçada romana que limita el sector per la banda de llevant i, enllaça ambdues àrees, una banda de 50 m d’amplada al llarg del camí que travessa el sector en direcció est-oest i una segona al llarg del camí de Cabanes. Una altra part dels equipaments públics es disposaran al voltant del Puig d’en Xicoy, per tal d’ubicar la gran àrea esportiva i lúdica que promou el municipi. Usos principals: industrial, logístic, comercial en la categoria d’establiments comercials singulars regulada a l’article 6.1.b) del Decret llei 1/2009, de 22 desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. 5. Aprofitament del sector El coeficient d’edificabilitat bruta es de 0,50 m² sostre/m² sòl. Es fixen unes condicions de parcel·lació, com a mínim, de 5.000 m² i/o 10.000 m². Cessions mínimes: 15% amb destí a zones verdes i espais lliures públics i 8% amb destí a equipaments públics. El 10% de l’aprofitament del sector. 6. Gestió urbanística El sistema d’actuació previst és el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. De conformitat amb l’article 133.3 del Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, s’estableixen els següents coeficients de ponderació de les finques del sector, a efectes de determinar la participació dels titulars en la distribució de beneficis i càrregues: Coeficient 1,00 per als terrenys situats al marge dret de l’actual ctra. N-II, sobre els quals es disposa la totalitat de l’aprofitament urbanístic.


PONT DE MOLINS

Coeficient 0,90 per als terrenys situats al marge esquerra de l’actual ctra. N-II, sobre els quals es disposa la implantació majoritària del sistema d’equipaments públics. 7. Càrregues urbanístiques Els costos de la redacció de projectes, direcció facultativa de les obres i d’execució de totes les obres de construcció de la intersecció tipus rotonda ja executada sobre la ctra. N-II constitueixen una càrrega urbanística del propi sector, de conformitat amb el conveni urbanístic signat el 26 de gener de 2007. En el dimensionament dels sistemes de depuració d’aigües residuals, que s’haurà d’executar en el corresponent projecte d’obres bàsiques d’urbanització, s’hauran de tenir en compte, a més dels cabals provinents del sector, els cabals provinents del sòl urbà consolidat i preveure, per al cas d’incompliment de l’ACA de les determinacions del PSARU 2005 per a l’escenari 2009-2014, una reserva per a la ubicació de maquinària i reactors dimensionada pels cabals d’aigües residuals provinents dels sòls urbans no consolidats i sòls urbanitzables delimitats. En tots els casos, serà l’Ajuntament el que imposarà, en el desenvolupament i tramitació de les diferents figures de planejament derivat, les càrregues corresponents per tal que els diferents sectors puguin fer front als seus costos de depuració. 8. Infraestructures La normativa del planejament derivat que desenvolupi aquest sector ha de preveure l’execució de les infraestructures suficients que permetin la decantació o pretractament dels volums caiguts en episodis de pluges torrencials, així com preveure sistemes de seguretat davant de possibles vessaments accidentals, susceptibles d’afectar la qualitat de l’aigua de la Muga. Aquests sistemes s’han d’implantar en terrenys compresos dins l’àmbit del sòl industrial que es classifica. 9. Criteri ambiental. Independentment de la gestió del sector com a únic polígon, cal preveure el desenvolupament de manera seqüencial, començant per les finques de ponent i justificant la temporalitat de l’execució. 10. Determinacions per a la protecció davant avingudes Caldrà avaluar la capacitat hidràulica de les lleres receptores, on s’abocaran les aigües pluvials de la superfície de 569.046 m², ocupada pels sectors SUD i-1, SUD i-2, SUD i-3 i SUD i-4 i es definiran i pressupostaran, si calen, les obres per a la laminació dels cabals de escorrentiu, amb l’objectiu d’adaptar els valors dels cabals de sortida de l’àmbit urbanitzable als valors actuals de les conques sense transformar. 11. Compatibilitat dels habitatges existents dins del sector El document de pla parcial que es redacti podrà establir la compatibilitat dels usos d’habitatge existent dins del sector amb els altres usos admesos en aquest, sempre que el manteniment no en dificulti l’ordenació del sector.

En conseqüència, resulta que el planejament municipal classifica aquest àmbit com un sector urbanitzable

delimitat, quin desplegament s’ha de realitzat a través d’un Pla parcial urbanístic, d’acord amb el que preveu l’article 65 de la Llei d’urbanisme.

Es reprodueixen a continuació els plànols d’ordenació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que fan

referència a aquest sector: Per tant, s’ha d’efectuar el desenvolupament a través d’un Pla parcial, tenint en compte també la

obligatorietat de respectar les distàncies d’edificació de la Llei de carreteres en relació a la Ctra. Nacional II.

Es reprodueixen a les planes a continuació els plànols d’ordenació del POUM següents:

O1. Estructura general i règim del sòl. O3a. Ordenació detallada-aliniacions i rasants O3b. Ordenació detallada-aliniacions i rasants O3c. Ordenació detallada-aliniacions i rasants


PONT DE MOLINS


PONT DE MOLINS

1.5.2.4. ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT TERRITORIAL I MUNICIPAL L’adequació del present Pla Parcial en relació al planejament territorial es justifica en base que el Pla

Territorial de les Comarques Gironines ja preveu per aquest sector un potencial interès estratègic, interès que queda confirmat per el Pla director urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDUSUF) en el sentit que aquest preveu específicament la classificació d’un sector anomenat “PM-01. Àrea d’activitats econòmiques (AAE).

Recollint les determinacions del planejament territorial i del planejament director, el Pla d’ordenació

urbanística municipal concreta aquestes determinacions classificant l’àmbit com un sector de Sòl urbanitzable delimitat per a usos industrials– logístic s entre l’antic camí Ral i la ctra. N-II. El sector es concreta en els terrenys dels plans i de la Campassa i els que envolten el Puig d’En Xicoy, limita a llevant pel camí Ral o camí de la Calçada, al sud per la Ctra. GIV-6025 i al rec d’en Segura i, a ponent, per la ctra. N-II.

En aquest sentit, el present Pla parcial d’ordenació del sector SUDi-1 Industrial logístic Via Augusta

s’adequa a les previsions tant del planejament territorial, com del planejament director urbanístic i planejament municipal, per quant desplega de forma reglada un sector determinat en aquestes figures de planejament.

1.5.2.5. PLANEJAMENTS DERIVATS COLINDANTS Colindant amb el sector SUDi-1 Industrial-logístic Via Augusta, s’han tramitat dues figures de

planejament parcial que entren en relació amb aquest. La primera és el Pla parcial urbanístic Sector industrial Calsina Carré, sorgit de la urgència de preveure

una ampliació de la instal·lació logística existent, que es va tramitar simultàniament a una modificació puntual de l’anterior PGOU i que el POUM va recollir com a sector SUDi-4. Compta amb el Pla parcial urbanístic aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona en data 6 d’octubre de 2011 i projecte d’urbanització aprovat definitivament per l’Ajuntament en data d’11 de novembre de 2011.

Actualment es troben en execució les obres d’urbanització, i es troba concedida llicència d’edificació per a

la construcció d’una nau logística, condicionada a la urbanització simultània del sector. La segona és el Pla parcial urbanístic SUDi-2 Sector industrial cooperativa Ricardell, que incorpora les

obres bàsiques d’urbanització, tramitat en desplegament del vigent POUM, i que ha estat aprovat definitivament per l’Ajuntament de Pont de Molins en data de 17 d’abril de 2014.

Aquest darrer document de planejament preveu el manteniment de les edificacions de l’antiga cooperativa

vinícola Ricardell, una part de les quals ja ha estat cedida en forma de cessions anticipades a l’Ajuntament de Pont de Molins per a usos d’equipaments públics, i l’altra com a cessió de l’aprofitament urbanístic del sector.

No s’han iniciat encara les corresponents obres d’urbanització del sector. Es reprodueixen a continuació els plànols d’ordenació dels dos sectors de planejament parcial colindants

amb el SUDi-1 Industrial-logístic Via Augusta:

Pla parcial urbanístic SUDi-4 Sector industrial Calsina Carré

Pla parcial urbanístic SUDi-2 Sector industrial cooperativa Ricardell


PONT DE MOLINS

1.6. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI. 1.6.1. MARC TERRITORIAL. El present Pla parcial urbanístic té un àmbit discontinu. En l’àmbit de ponent, sobre el nucli de Molins està previst ubicar-hi el sistema d’equipaments públics. En l’àmbit de llevant, està previst efectuar-hi el desplegament industrial i logístic. El marc territorials i els límits d’aquests àmbits són: Àmbit de llevant:

a) Per la banda Nord, la traça de la carretera GIV-6026, que enllaça la N-II amb Vilarnadal. b) Per la banda Est la traça del camí que ressegueix l’antiga Via Augusta. c) Per la banda Sud el traçat del canal del marge esquerra del riu Muga i el camí provinent

de l’antic traçat de la carretera GIV-6025 de Cabanes a Pont de Molins. d) Per la banda de ponent, el traçat de la carretera N-II fins la rotonda de la carretera de

Cabanes, i a partir d’aquí amb els darreres de les finques edificades que donen front a la N-II.

Àmbit de ponent:

L’àmbit de ponent està constituït bàsicament per una finca de conreu quins límits principals són el Camí del Roure i el camí de Llers a Vilarnadal, àmbit que s’estén de forma lineal per connectar amb la carretera de Boadella GIV-5041.

Elements territorials. Estructura territorial

Els elements territorials que dominen aquest indret a nivell paisatgístic, són els camps de conreu de cereals

i plantacions d’oliveres, inserits de forma ordenada a la parcel·lació o centuriació d’origen romà que va seguir a la implantació de la Via Augusta.

En època Alt Imperial Romana, efectuat el traçat de les vies (viae publicae / publica itinera), que creava

un nou ordre en el territori, es procedia a efectuar les Centuriacions, que era un sistema de repartiment de terres en lots regulars formant quadrícules de 20x20 actus (710x710 m = 1 centuria aproximadamente) que s’entregaven als soldats que havien prestat els seus serveis a la legió, i que passaven a colonitzar el territori i conrear-lo.

La centuriació constituïa un gran esforç topogràfic, jurídic i administratiu o cadastral, deixant la seva

empremta al paisatge, empremta que en el present cas encara avui és fàcilment reconeixible no només en el manteniment del traçat de la Via Augusta, sinó també en el traçat dels camins perpendiculars que se’n deriven i en la parcel·lació cadastral actual. Aquesta estructura territorial ordenada, és un element clau de cares a la futura ordenació del sector.

Com elements consolidats significatius, hi trobem alguns volums edificats de certa importància

volumètrica, tots ells ordenats segons la centuriació romana, com són el magatzem logístic de Calsina-Carré i dues instal·lacions agropecuàries. Amb volums menys importants, hi trobem algunes instal·lacions industrials o naus, i alguns edificis destinats a habitatge, i alguna altra instal·lació d’usos periurbans que combina part edificada, coberts i instal·lacions a l’aire lliure.

En la fotografia aèria següent es pot visualitzar de forma clara el traçat de la Via Augusta i la parcel·lació

en quadrícula que se’n deriva i que ha estructurat el territori en aquest àmbit.

Pel que fa referència a les infraestructures, cal destacar el traçat de l’autopista AP-7 que es va traçar en

aquest àmbit de forma pràcticament paral·lela a la via romana, l’actual carretera N-II que substitueix el seu antic traçat que travessava el nucli de Pont de Molins, i la carretera de Cabanes.

El canal de regants del Muga constitueix també una traça territorial important, i en el present cas el límit

sud del sector. Com a element dominant, a una certa distància, la canònica de Santa Maria del Roure, originària del segle XII, és l’element paisatgístic proper que sobresurt d’aquesta plana on s’assenta la majoria de l’àmbit del sector.

L'actual paisatge és, per tant, el d’un àmbit periurbà, on conviuen conreus o erms amb expectativa de

desenvolupament industrial i diverses instal·lacions d’usos industrials i residencials, dins un entorn de la plana al·luvial de la Muga, on la topografia planera facilita la integració de les instal·lacions degut a que amb vegetació de mitja alçada s’impedeixen les visuals sobre els usos no urbans amb facilitat.


PONT DE MOLINS

Promontori de la canònica de Santa Maria del Roure .

Vista panoràmica del sector de sud a nord. Camps de conreu i al fons el coll del Pertús.

Vista panoràmica capa ponent, amb Pont de Molins i el pont de l’AVE al fons . Erms i camps d’oliveres.


PONT DE MOLINS

1.6.2. USOS DEL TERRITORI. Tal i com es pot observar en les fotografies, els usos actuals dins l’àmbit són industrials-logístics, residencials, ramaders i de conreu. Queden reflectits al plànol que s’insereix a continuació:


PONT DE MOLINS

USOS LOGÍSTICS:

Nau principal de transports Calsina Carré. Molls de càrrega.

Campa de remolcs.

Actual accés a la campa de camions i aparcament personal

Campa de tractores.


PONT DE MOLINS

ALTRES USOS INDUSTRIALS:

Naus al Camí del Roure

Instal·lacions al Camí del Roure

Instal·lacions de Grues Gallardo

Instal·lacions al Camí del Roure


PONT DE MOLINS

USOS RESIDENCIALS:

Vista de Can Ferriol, al peu de la N-II.

Vista de Can Puig. Parcel·la cadastral 154 i 155 del polígon 2 de rústica.

Casa López al peu de l’antiga Via Augusta. Parcel·la cadastral 145 del polígon 2 de rústica.

Casa Wiertz. Parcel·la cadastral 182 del polígon 2 de rústica.


PONT DE MOLINS

GRANGES:

Granja a la parcel·la cadastral 80 del polígon 2 de rústica.





PONT DE MOLINS

CONREUS I ERMS:

Plantació d’oliveres joves.

Plantació d’oliveres velles.

Conreu al peu de la Via Augusta.

Erms, conreu i oliveres.


PONT DE MOLINS

ELEMENTS, POUS I BARRAQUES: (ubicades al plànol 5.3)

a)

b)

c)

d)

e)

f)

g)

h)

i)

j)

k)

l)

m)

n)

o)

p)


PONT DE MOLINS

1.6.3. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT.

L’estructura de la propietat actual està conformada per diversos propietaris, que disposen de finques de diverses dimensions, des de més de 5 Ha, si bé el promig de dimensions de les finques és aproximadament de 1 Ha.

S’ha procedit a efectuar un aixecament taquimètric per conèixer des de l’inici de la redacció del planejament

la superfície real de les finques, que és la que ha de servir de base per al repartiment de beneficis i càrregues del planejament, malgrat aquesta no coincideixi habitualment amb les superfícies registrals i cadastrals. L’estructura de la propietat queda reflectida al plànol número 5.1 del Pla parcial. Les dades de la propietat es relacionen a continuació:

Superfície Cadastral ............. : 16.963 m². Referència Cadastral : 17144A002000530000XR Propietari ............................. : Vila Bosch, Remei Adreça ................................. : Paratge Masos Ctra. Nacional II, núm. 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.492-X Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 5.642 m². Referència Cadastral : 17144A002000540000XD Propietari ............................. : Vila Bosch, Remei Adreça ................................. : Paratge Masos Ctra. Nacional II, núm. 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.492-X Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 4.894 m². Referència Cadastral : 17144A002000550000XX Propietari ............................. : Juandó Vila, Lluís Adreça ................................. : Cr. Nou, 159, 4rt-C. Figueres (CP17600) CIF ....................................... : 40.420.150-L Notes.................................... :

POLIGON................: 2 PARCEL·LA.............: 54 Superfície real inclosa:

5.816,26 m2


4.784,62 m2


17.313,01 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 5.834 m². Referència Cadastral : 17144A002000560000XI Propietari ............................. : Juandó Vila, Lluís Adreça ................................. : Cr. Nou, 159, 4rt-C. Figueres (CP17600) CIF ....................................... : 40.420.150-L Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 16.673 m². Referència Cadastral : 17144A002000570000XJ Propietari ............................. : Juandó Vila, Lluís Adreça ................................. : Cr. Nou, 159, 4rt-C. Figueres (CP17600) CIF ....................................... : 40.420.150-L Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 52.495 m². Referència Cadastral : 17144A002000580000XE Propietari ............................. : Benangels Adreça ................................. : Cr. Castell de Montagut, 20. Sant Julià de Ramis (CP 17481) CIF ....................................... : 35.075.051-M Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 3.901 m². Referència Cadastral : 17144A002000590000XS Propietari ............................. : Salazar Santiago, Maria Adreça ................................. : Cr. Doctor Fleming, 37. Figueres (CP 17600) CIF ....................................... : 40.862.485-H Notes.................................... :


5.960,47 m2


16.910,32 m2


51.753,95 m2


4.098,04 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 10.175 m². Referència Cadastral : 17144A002000600000XJ Propietari ............................. : Casellas Batlle, Antonio Adreça ................................. : Rambla, 22, 1a. Figueres (CP 17600) CIF ....................................... : 40.427.242-G Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 23.062 m². Referència Cadastral : 17144A002000690000XY Propietari ............................. : de Albert Fontcuberta, Maria Carmen Adreça ................................. : Cr. Reina Victoria, 2, 2a. Barcelona (CP 08021) CIF ....................................... : 40.411.605-F Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 22.592 m². Referència Cadastral : 17144A002000700000XA Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. (abans Ana M. De Albert Muntadas) Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... : Part nord Ctra.Cabanes. Cessió anticipada viari rotonda N-II

Superfície Cadastral ............ : 22.592 m². Referència Cadastral : 17144A002000700000XA Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. (abans Ana M. De Albert Muntadas) Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... : Part sud resultant del nou traçat Ctra.Cabanes.


10.144,64 m2


22.583,88 m2

POLIGON................: 2 PARCEL·LA.............: 70a Superfície real inclosa:

5.367,26 m2

POLIGON................: 2 PARCEL·LA.............: 70b Superfície real inclosa:

13.167,39 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 3.589 m². Referència Cadastral : 17144A002000710000XB Propietari ............................. : Torres López, Francisco Adreça ................................. : Cr. Alberes, 2. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.236.512-J Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 6.417 m². Referència Cadastral : 17144A002000720000XY Propietari ............................. : Vila Cortada, Jaume Adreça ................................. : Cr. de la Muga, 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.712-T Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 10.487 m². Referència Cadastral: 17144A002000730000XG Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 3.706 m². Referència Cadastral : 17144A002000740000XQ Propietari ............................. : Ribas Viarnés, Herminia Adreça ................................. : Cr. Sant Pau, 115, esc1, 1r-C. Figueres (CP 17600) CIF ....................................... : 40.376.403-H Notes.................................... :


3.492,98 m2


6.037,77 m2


10.089,27 m2


3.561,32 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 16,681 m². Referència Cadastral : 17144A002000750000XP Propietari ............................. : Casellas Batlle, Antonio (abans Josep Viñas Falgarona) Adreça ................................. : Rambla, 22, 1a. Figueres (CP 17600) CIF ....................................... : 40.427.242-G Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 6.042 m². Referència Cadastral : 17144A002000760000XL Propietari ............................. : Nogué Gimbernat, Jaume Adreça ................................. : Cr. de la Muga, 22. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.414.607-L Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 5.214 m². Referència Cadastral : 17144A002000770000XT Propietari ............................. : Aymà Palé, Simón (abans Joaquim Casadevall Bosch) Adreça ................................. : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.602-M Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 7.183 m². Referència Cadastral : 17144A002000780000XF Propietari ............................. : Aymà Palé, Simón Adreça ................................. : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.602-M Notes.................................... :


16.504,54 m2


5.719,87 m2


4.794,33 m2


7.254,21 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 6.349 m². Referència Cadastral : 17144A002000790000XM Propietari ............................. : Aymà Darné, Xavier Adreça ................................. : Cr. de Molins, 3. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.432.729-V Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 5.735 m². Referència Cadastral : 17144A002000800000XT Propietari ............................. : Aymà Palé, Simón Adreça ................................. : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.602-M Notes .................................... : Granja

Superfície Cadastral ............ : 587 m². Referència Cadastral : 17144A002000580000XH Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. (abans Fernando Casado Torres) Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... : Edificació en ruines

Superfície Cadastral ............ : 7.667 m². Referència Cadastral : 17144A002001440000XM Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... :


6.390,44 m2


5.481,53 m2


861,03 m2


7.426,68 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 1.514 m². Referència Cadastral : 17144A002001450000XO Propietari ............................. : Bassons Juarez, M. Carmen Adreça ................................. : Paratge Masos Els Plans, 8. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.260.440-K Notes .................................... : Edificacions

Superfície Cadastral ............. : 3.517 m². Referència Cadastral : 17144A002001460000XK Propietari ............................. : Amoedo Sieiro, Carlos Adreça ................................. : Paratge Masos Els Plans, 10. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.454.672-H Notes .................................... : Edificacions

Superfície Cadastral ............ : 5.195 m². Referència Cadastral : 17144A002001470000XR Propietari ............................. : Tresvila SL Adreça ................................. : Av. Energia- Av. Pg Ind. Barcelonès, 14. Abrera (08630) CIF ....................................... : B-60.561.958 Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 6.611 m². Referència Cadastral : 17144A002001480000XD Propietari ............................. : Tresvila SL Adreça ................................. : Av. Energia- Av. Pg Ind. Barcelonès, 14. Abrera (08630) CIF ....................................... : B-60.561.958 Notes.................................... :


1.474,79 m2


3.571,74 m2


5.197,40 m2


6.497,02 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 5.056 m². Referència Cadastral : 17144A002001490000XX Propietari ............................. : Aymà Palé, Simón Adreça ................................. : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.602-M Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 9.742m². Referència Cadastral : 17144A002001500000XR Propietari ............................. : Gonzalez Toll, Ana Maria Adreça ................................. : Paratge Masos Ctra. Nacional II, núm. 5. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.426.201-K Notes .................................... : Granja

Superfície Cadastral ............ : 11.356 m². Referència Cadastral: 17144A002001510000XD Propietari ............................. : Vila Cortada, Jaume Adreça ................................. : Cr. de la Muga, 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.712-T Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 4.823 m². Referència Cadastral : 17144A002001520000XX Propietari ............................. : Carbó Serra, Jaume Adreça ................................. : Cr. Fondach, 2. Cabanes (CP 17761) CIF ....................................... : 40.388.729-Q Notes.................................... :


4.741,75 m2


9.603,46 m2


11.003,76 m2


4.867,08 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 3.697 m². Referència Cadastral : 17144A002001530000XI Propietari ............................. : Fernández Fernández, Florencio Adreça ................................. : Cr. de Mas Balló, 1. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 13.871.666-K Notes .................................... : Edificacions: coberts

Superfície Cadastral ............. : 2.438 m². Referència Cadastral : 17144A002001540000XJ Propietari ............................. : Rubio Villaraso, Maria Adreça ................................. : Paratge Masos Els Plans, 13. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.417.839-P Notes .................................... : Edificacions: habitatge

Superfície Cadastral ............ : 1.763 m². Referència Cadastral : 17144A002001550000XE Propietari ............................. : Hereus de José Almoalla Torres Adreça ................................. : Adreça propietari. Ciutat (CP 17000) CIF ....................................... : 00.000.000-X Notes.................................... : Edificacions: habitatge

Superfície Cadastral ............ : 4.268 m². Referència Cadastral : 17144A002001560000XS Propietari ............................. : Torres López, Francisco Adreça ................................. : Cr. Alberes. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.328.654-V Notes.................................... :


3.402,46 m2


2.274,31 m2


1.787,36 m2


3.883,88 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 3.126 m². Referència Cadastral : 17144A002001570000XZ Propietari ............................. : Astor Arbat, Rosa Adreça ................................. : Cr. de la Muga, 7. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.427.760-Q Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 4.146 m². Referència Cadastral : 17144A002001580000XU Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 3.889 m². Referència Cadastral : 17144A002001590000XH Propietari ............................. : Delgado Marva, Francisca Adreça ................................. : Cl. Salvador Corvacho Bl 1 PTF. Antigua Avda Deportes. Jimena de la Frontera (Cádiz) (CP 11330) CIF ....................................... : 31.817.157-S Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 9.735 m². Referència Cadastral : 17144A002001600000XZ Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... :


2.843,69 m2


4.116,47 m2


3.968,66 m2


9.751,41 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 4.220 m². Referència Cadastral : 17144A002001610000XU Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 53.215 m². Referència Cadastral : 17144A002001630000XW Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes .................................... : Edificacions: naus industrials

Superfície Cadastral ............ : 6.221 m². Referència Cadastral : 17144A002001860000XJ Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... :

Superfície Cadastral ............ : 5.374 m². Referència Cadastral : 17144A002001640000XA Propietari ............................. : Gallardo Ruíz, Adrián Adreça ................................. : Cr. Pont, 62-64. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 74.580.605-T Notes.................................... : Part nord Ctra. Cabanes. Dret superfícia a favor de T.Calsina y Carré SL


4.415,38 m2


47.729,31 m2


6.338,48 m2


4.640,09 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 5.374 m². Referència Cadastral : 17144A002001640000XA Propietari ............................. : Gallardo Ruíz, Adrián Adreça ................................. : Cr. Pont, 62-64. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 74.580.605-T Notes .................................... : Resta finca part sud Ctra. Cabanes. Dret superfícia a favor de T.Calsina y Carré SL

Superfície Cadastral ............. : 2.770 m². Referència Cadastral : 17144A002001760000XM Propietari ............................. : Carreras Llorens, Xavier (abans Juan Carreras Pinadell) Adreça ................................. : Cr de la Muga, 9. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.437.466-Q Notes .................................... : Part de la finca exclosa de l’àmbit.(396,53 m2) Edificacions: habitatge.

Superfície Cadastral ............ : 4.217 m². Referència Cadastral : 17144A002001770000XO Propietari ............................. : Peitaví Descamps, Jaume Adreça ................................. : Cr. del Pont, 7. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.418.084-X Notes.................................... : Edificacions: habitatge

Superfície Cadastral ............ : 1.844 m². Referència Cadastral : 17144A002001780000XK Propietari ............................. : Vallsmadella Massot, Juan Adreça ................................. : Cr. de la Jonquera, 6. Biure (CP 17723) CIF ....................................... : 77.960.756-W Notes.................................... : Edificacions: nau industrial


284,21 m2


2.407,04 m2


4.083,36 m2


2.259,46 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 4.132 m². Referència Cadastral : 17144A002001790000XR Propietari ............................. : Carreras Llorens, Jordi (abans Juan Carreras Pinadell) Adreça ................................. : Cr de la Muga, 7. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.386.512-F Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 7.963 m². Referència Cadastral : 17144A002001800000XO Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes .................................... : Part de la finca exclosa de l’àmbit (1.212,19 m2)

Superfície Cadastral ............ : 7.720 m². Referència Cadastral : 17144A002001810000XK Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... : Dret superfícia a favor de Gallardo Ruiz, Adrian

Superfície Cadastral ............ : 11.213 m². Referència Cadastral : 17144A002001820000XR Propietari ............................. : Wiertz, Wilhemina Adreça ................................. : Antigua Ctra. Cabanes, 3. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : X-0144817-D Notes.................................... : Edificacions: habitatge


3.627,53 m2


6.366,72 m2


7.609,80 m2


11.829,64 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. :5.273 m². Referència Cadastral : 17144A002001830000XD Propietari ............................. : Rodà Muntalat, Jaume Adreça ................................. : Cr.Forn d’en Gestí, 32. Cabanes (CP 17761) CIF ....................................... : 40.424.485-F Notes .................................... : Activitat industrial

Superfície Cadastral ............. : 8.332 m². Referència Cadastral : 17144A002001840000XX Propietari ............................. : Serra Villadoniga, Josep (abans Benjamin Serra Batlle) Adreça ................................. : Carrer Empordà, 32. Figueres (CP 17600) CIF ....................................... : 40.386.495-J Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............ : 8.580 m². Referència Cadastral : 17144A002001850000XI Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... : Part sud Ctra. Cabanes

Superfície Cadastral ............ : 8.580 m². Referència Cadastral : 17144A002001850000XI Propietari ............................. : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça ................................. : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF ....................................... : B-17.019.373 Notes.................................... : Resta finca part Nord Ctra. Cabanes


5.353,25 m2


7.078,71 m2


6.822,32 m2


621,18 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 5.401 m². Referència Cadastral : 17144A002001870000XE Propietari ............................. : Caixa Banc SL (abans Malet i Fernández Inversions, SL) Adreça ................................. : Adreça propietari. Ciutat (CP 17000) CIF ....................................... : 00.000.000-X Notes .................................... :

Superfície Cadastral ............. : 47.793 m². Referència Cadastral : 17144A001001030000XM Propietari ............................. : Casellas Batlle, Antonio Adreça ................................. : Rambla, 22, 1a. Figueres (CP 17600) CIF ....................................... : 40.427.242-G Notes .................................... : Part de la finca exclosa de l’àmbit

Superfície Cadastral ............ : 11.893 m². Referència Cadastral : 17144A001001040000XO Propietari ............................. : Dominguez Manzanal, Enrique Adreça ................................. : Puig d’en Xicoi, 32. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 11.676.013-V Notes.................................... : Gran part de la finca exclosa de l’àmbit

Superfície Cadastral ............ : 11.893 m². Referència Cadastral : 17144A001001040000XO Propietari ............................. : Dominguez Manzanal, Enrique Adreça ................................. : Puig d’en Xicoi, 32. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 11.676.013-V Notes.................................... : Gran part de la finca exclosa de l’àmbit


5.373,08 m2


34.833,71 m2


323,25 m2


56,97 m2


PONT DE MOLINS

Superfície Cadastral ............. : 34.131 m². Referència Cadastral : 17144A001001300000XQ Propietari ............................. : Viñas Ros, Javier Adreça ................................. : Puig d’en Xicoi, 31. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.420.455-W Notes .................................... : Gran part de la finca exclosa de l’àmbit

Superfície Cadastral ............. : 34.131 m². Referència Cadastral : 17144A001001300000XQ Propietari ............................. : Viñas Ros, Javier Adreça ................................. : Puig d’en Xicoi, 31. Pont de Molins (CP 17706) CIF ....................................... : 40.420.455-W Notes .................................... : Majoria de de la finca exclosa de l’àmbit

Pol. Parc. Propietari Sup real inclosa % FINCA REGISTRALColumolumna2 Columna3 Columna4 ColumColumna6 Columna7

1 103 Casellas Batlle, Antoni 34.833,71 m2 7,274% 161 104a Dominguez Manzanal, Enrique 323,25 m2 0,068% 1.1101 104b Dominguez Manzanal, Enrique 56,97 m2 0,012% 1.1101 130a Viñas Ros, Javier 1.929,83 m2 0,403% 1.3051 130b Viñas Ros, Javier 395,73 m2 0,083% 1.3052 53 Vila Bosch, Remei 17.313,01 m2 3,615% 535, 608, 720, 8312 54 Vila Bosch, Remei 5.816,26 m2 1,215% 535, 608, 720, 8312 55 Juandó Vila, Lluís 4.784,62 m2 0,999% 208, 277 ,366, 7032 56 Juandó Vila, Lluís 5.960,47 m2 1,245% 208, 277 ,366, 7032 57 Juandó Vila, Lluís 16.910,32 m2 3,531% 208, 277 ,366, 7032 58 Benangels 51.753,95 m2 10,807% 6232 59 Salazar Santiago, Maria 4.098,04 m2 0,856% 2582 60 Casellas Batlle, Antoni 10.144,64 m2 2,118% 7412 69 De Albert Fontcuberta, Maria Carmen 22.583,88 m2 4,716%2 71 Torres López, Francisco 3.492,98 m2 0,729% 2912 72 Vila Cortada, Jaume 6.037,77 m2 1,261% 8872 73 Transportes Calsina y Carré, SL 10.089,27 m2 2,107%2 74 Ribas Viarnés, Herminia 3.561,32 m2 0,744% 5192 75 Casellas Batlle, Antoni 16.504,54 m2 3,447% 4232 76 Nogué Gimbernat, Jaume 5.719,87 m2 1,194% 3482 77 Aymà Palé, Simón 4.794,33 m2 1,001% 1136, 1462 78 Aymà Palé, Simón 7.254,21 m2 1,515% 2162 79 Aymà Darné, Xavier 6.390,44 m2 1,334% 8492 80 Aymà Palé, Simón 5.481,53 m2 1,145% 4622 144 Transportes Calsina y Carré, SL 7.426,68 m2 1,551%2 145 Bassons Juarez, M. Carmen 1.474,79 m2 0,308%2 146 Almoedo Siero, Carlos 3.571,74 m2 0,746% 5942 147 Tresvila, SL 5.197,40 m2 1,085% 7102 148 Tresvila, SL 6.497,02 m2 1,357% 3032 149 Aymà Palé, Simón 4.741,75 m2 0,990% 5332 150 Gonzalez Toll, Ana Maria 9.603,46 m2 2,005% 8652 151 Vila Cortada, Jaume 11.003,76 m2 2,298% 186, 2842 152 Carbó Serra, Jaume 4.867,08 m2 1,016% 5392 153 Florencio Fernandex 3.402,46 m2 0,711% 6922 154 Rubio Villaraso, Maria 2.274,31 m2 0,475% 6382 155 Almohalla Torres, Jose (hereus) 1.787,36 m2 0,373% 6382 156 Torres López, Francisco 3.883,88 m2 0,811% 5572 157 Astor Arbat, Rosa 2.843,69 m2 0,594% 4762 158 Transportes Calsina y Carré, SL 4.116,47 m2 0,860%2 159 Delgado Marva, Francisco 3.968,66 m2 0,829% 1.1262 160 Transportes Calsina y Carré, SL 9.751,41 m2 2,036%2 161 Transportes Calsina y Carré, SL 4.415,38 m2 0,922%2 162 Transportes Calsina y Carré, SL 861,03 m2 0,180%2 163 Transportes Calsina y Carré, SL 47.729,31 m2 9,967%2 176 Carreras Llorens, Xavier 2.407,04 m2 0,503% 1292 177 Peitaví Descamps, Jaume 4.083,36 m2 0,853% 9232 178 Vallsmadella Massot, Juan 2.259,46 m2 0,472% 1.1242 179 Carreras Llorens, Jordi 3.627,53 m2 0,758% 8122 180 Transportes Calsina y Carré, SL 6.366,72 m2 1,330%2 181 Transportes Calsina y Carré, SL 7.609,80 m2 1,589%2 182 Wiertz, Wilhemina 11.829,64 m2 2,470% 5512 183 Rodà Muntalat, Jaume 5.353,25 m2 1,118% 4712 184 Serra Villadoniga, Josep 7.078,71 m2 1,478% 2132 186 Transportes Calsina y Carré, SL 6.338,48 m2 1,324%2 187 Caixa Banc SL 5.373,08 m2 1,122%2 164a Gallardo Ruíz, Adrián 4.640,09 m2 0,969% 1962 164b Gallardo Ruíz, Adrián 284,21 m2 0,059% 1962 185a Transportes Calsina y Carré, SL 6.822,32 m2 1,425%2 185b Transportes Calsina y Carré, SL 621,18 m2 0,130%2 70a Transportes Calsina y Carré, SL 5.367,26 m2 1,121%


1.929,83 m2


395,73 m2


PONT DE MOLINS

1.6.4. INFRASTRUCTURES EXISTENTS. Degut a l’extensió del sector, en el seu àmbit hi trobem diverses infraestructures i esteses de xarxes, que donen servei a les diverses instal·lacions i edificacions que s’hi troben ubicades, o bé simplement que discorren per l’àmbit per donar servei més enllà del mateix.

Altres infraestructures es troben en aquests moments en execució, com a desenvolupament de les obres del sector urbanitzable Calsina Carré. El traçat de totes elles s’ha grafiat als plànols de la sèrie 6.

A continuació es descriuen els serveis actuals, incloent per coherència tant els ubicats al Sector Industrial com els situats en les seves immediacions, tot i que en el projecte d’obres bàsiques d’urbanització del present PPU se’n farà una descripció més precisa. 1.6.4.1. VIALITAT.

Carretera N-II El traçat de la carretera N-II constitueix el límit oest de l’àmbit majoritari del sector. Es tracta d’una

infraestructura titularitat de l’Estat, en quin tram de traçat no es produeixen accessos directes a les finques confrontants.

L’any 2007 es porta a terme el projecte constructiu de Rotonda a la N-II en el PK 762.300, tram de Pont de

Molins, redactat per ACYCSA, i es construeix la rotonda nord d’accés a Pont de Molins amb autorització de 15 de maig de 2006 de la Demarcació de Carreteres de l’Estat del Ministeri de Foment. La Diputació de Girona, per la seva part modificarà el traçat de la carretera de Cabanes per enllaçar amb l’esmentada rotonda.

Fruit de l’execució d’aquest projecte, queda reordenat el trànsit i els accessos en aquest tram de la carretera

N-II, en aquell moment amb una IMD elevada de trànsit de camions. Com a conseqüència d’aquesta reordenació, els accessos de la N-II al camí del Roure queden tallats per una valla bionda, i els accessos al traçat antic de la carretera de Cabanes queden restringits de trànsit i girs.

L’execució de la rotonda al PK 762.300 constitueix sens dubte l’accés principal al sector urbanitzable, quin

principal ús és el logístic. De fet, l’execució d’aquesta rotonda es va realitzar amb ajut de financiació privada i de cessió anticipada de finques per part del principal operador logístic implantat al sector, tal com consta al conveni de data 26 de gener de 2007 signat entre l’Ajuntament de Pont de Molins i Transports Calsina i Carré SL.

En l’actualitat, l’elevat trànsit que suportava l’esmentat tram de la N-II, sobretot pel que fa referència al

trànsit pesat, s’han vist notablement disminuïdes arrel de la resolució del Departament d’Interior INT/768/2013, de 8 d’abril, per la qual s’estableix la mesura de restricció a la circulació a la N-II entre el PK 692,05 a Vidreres i el PK 773,5 a la Jonquera, i es modifica parcialment la Resolució INT/2955/2012, de 21 de desembre, per la qual s’estableixen les restriccions a la circulació durant l’any 2013.

Aquesta restricció suposa la prohibició de circulació per la carretera N-II dels vehicles de 4 eixos o més,

entre les sortides 2 (la Jonquera sud) i 9 (Maçanet de la Selva-Lloret de Mar), de 00.00 a 24.00 h, tots els dies de l’any, amb l’excepció de causes de mobilitat obligada per motius de càrrega i/o descàrrega, o per motius de proveïment o avituallament, amb l’obligatorietat de circular pel trajecte mínim imprescindible. L’autopista AP-7 ha recepcionat aquest trànsit restringit a la N-II, i aquesta restricció es configura com a definitiva degut a la baixa de sinistralitat que això ha suposat.

Rotonda N-II al PK 762.300 Cal fer esment també que el Pla N-II del Ministerio de Fomento preveu la duplicació de la N-II entre l’enllaç

de Vilademuls i La Jonquera que inclou la remodelació d’enllaços i interseccions, la reordenació d’accessos i l’execució de les variants de Bàscara i Pont de Molins. En aquests moments, ha començat la redacció dels projectes “Variante de Figueres – Pont de Molins” i “Pont de Molins - La Jonquera”, quins contractes de redacció s’han adjudicat entre setembre i octubre de 2013. També es troba en redacció l’estudi informatiu de la “variante de Pont de Molins”, redactat mitjançant una comanda amb INECO.

Caldrà veure en conseqüència les dinàmiques de mobilitat que l’execució d’aquests projectes provocaran,

però en principi totes aquestes actuacions incideixen en la disminució de la IMD de trànsit d’aquest tram.

accés a la N-II tallat al Camí del Roure Tram en corva de la N-II


PONT DE MOLINS

Carretera GIV-6025 Es tracta d’una carretera convencional de calçada única de la xarxa local, titularitat de la Diputació de

Girona, que s’inicia a Pont de Molins, a la rotonda del PK 762.300 de la carretera N-II fins a Cabanes, amb una longitud de 3.500 m. El seu traçat discorre dins l’àmbit del sector urbanitzable.

Amb motiu de la construcció de la referida rotonda a la N-II, es va modificar el seu antic traçat fins el nucli

de Pont de Molins. També l’execució del Pla parcial urbanístic Sector SUDi-4 Calsina Carré, amb el seu projecte d’urbanització

aprovat definitivament per l’Ajuntament en data d’11 de novembre de 2011, i el projecte de remodelació dels accessos a les instal·lacions de Calsina Carré, autoritzat per la Diputació de Girona en data 21 de desembre de 2011, que es troben actualment en execució, suposen una modificació dels seus accessos.

Tram de la GIV-6025

Accés a plataforma logística

Carretera GIV-6026 Es tracta d’una carretera convencional de calçada única de la xarxa local, titularitat de la Diputació de

Girona, que s’inicia a Pont de Molins, a la rotonda de la N-II i arriba fins la carretera GI-602 a Sant Climent Sescebes, amb una longitud de 6.505 m. El seu traçat constitueix el límit nord del sector urbanitzable.

A diferencia de la GIV-6025, la seva trobada amb la N-II es produeix a través d’una intersecció, amb carril

central d’espera i incorporació a la N-II, i el seu darrer tram abans d’arribar a aquesta intersecció té la calçada amb dos carrils per cada sentit.

En la illeta del diamant de la seva intersecció amb la N-II s’hi troba ubicat un motiu escultòric, amb base de

formigó armat i una figura en acer Corten.

Intersecció N-II i GIV-6026

Tram inicial de la GIV-6026


PONT DE MOLINS

Antic traçat de la GIV-6025 El traçat històric de la carretera de Cabanes a Pont de Molins, es troba en l’actualitat amb el seu trànsit

restringit des de l’accés a la N-II, i reservat al trànsit de veïns en el seu accés des de la carretera GIV-6025. La seva calçada s’ha dividit en dos carrils, dels quals un s’utilitza per al trànsit restringit de vehicles en

l’únic sentit permès, i l’altra com a carril bicicleta en ambdós sentits de circulació.

Imatge del carril bicicleta i calçada Camí del Roure. Àmbit Est del sector. L’anomenat Camí del Roure, efectua les funcions d’accés a diverses finques amb habitatges i instal·lacions

industrials de l’àmbit. Té els seus accessos tallats en el seu entroncament amb la N-II

Tram final del Camí. Al fons la N-II

Camí del Roure. Àmbit Oest del sector. En l’àmbit Oest del sector, el mateix camí del roure constitueix la via de comunicació entre els eixamples

residencials moderns de Pont de Molins i l’edifici on hi ha ubicat l’actual Ajuntament, al peu de la GIV-5041. Es tracta d’una via molt utilitzada per connectar amb el nucli de l’Església de Molins, ja que evita el pas per

carrer central de Pont de Molins, actualment semi-peatonalitzat.

Tram del Camí del Roure. Camí veïnal. Es tracta d’un camí d’accés a finques, de traçat perpendicular a la Via Augusta, que enllaça aquesta amb la

GIV-6025, asfaltat fins l’accés a Transports Calsina Carré, i de terra en el tram següent, d’accés a les granges. El tram inicial està en procés d’urbanització per quan es troba inclòs al sector urbanitzable SUDi-4.

Tram del camí veïnal.


PONT DE MOLINS

Via Augusta. Es tracta d’un camí d’accés a finques, quin traçat es correspon amb la via d’època romana de la que

l’emperador César August va propiciar el seu arranjament i consolidació entre els anys 8 i 2 a.C., i que ha restat fossilitzat en un tram de sis quilòmetres, dels quals uns 1.040 metres es corresponen al sector.

La meitat del seu traçat es troba asfaltada, i l’altra meitat és un camí terrer. Es troba protegida pel

planejament urbanístic, tant per la seva importància estructural del territori i la parcel·lació, com per la possibilitat de constituir un jaciment arqueològic.

Tram asfaltat de la Via Augusta

Tram terrer de la Via Augusta

Vial peatonal.

Al llarg de la carretera N-II, en el tram existent entre l’antic traçat de la carretera de Cabanes i el Camí del Roure, s’ha disposat un vial peatonal, conformat per una subbase, i sense pavimentar.

Aquest tram arranjat, queda fora de l’àmbit del sector. La perllongació d’aquest espai cap al nord,

que manté la mateixa franja en relació a la N-II, queda inclosa dins el sector, i permet per tant la seva continuïtat

Tram arranjat del camí.

Perllongació cap al nord.


PONT DE MOLINS

1.6.4.2. INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES. Una important infraestructura hidràulica que passa a cel obert pel límit sud de l’àmbit de llevant del sector,

fins la carretera de Cabanes, i que després prossegueix soterrat en línia recta amb secció de túnel fins a la resclosa de la Muga, és el canal de regants del marge esquerra del Muga.

Es tracta d’una infraestructura construïda per la aleshores Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental,

que tenia per objecte posar en regadiu una bona part de la plana de l’Empordà, a ambdós marges del riu Muga.

Eixamplament de “l’arenero”

Secció a cel obert

Diferents seccions en aquest ram del canal En els plànols número 6.6 i 6.7 del present pla parcial, s’assenyala el traçat del canal i els seus perfils. En els

trams soterrats, degut a que la construcció del canal s’efectuava amb una secció de formigó d’avanç de 35 cm. gruix, i un revestiment de formigó de 28,5 cm. sobre aquesta secció constructiva del canal trobem sempre un important recobriment de terres. L’existència del canal no impedeix la construcció sobre el seu traçat, atès que la capacitat portant dels terrenys permet sempre solucions de fonamentació superficial.

1.6.4.3. ENERGIA ELÈCTRICA. Les diferents instal·lacions i edificacions existents dins l’àmbit del sector, disposen ja de subministrament

d’energia elèctrica, amb diferents esteses de línies de baixa tensió, en general aèries. La urbanització del sector SUDi-4 ha comportat, a més, l’estesa d’una línia soterrada de mitja tensió i la ubicació d’un CT al peu del Camí del Roure.

En els moments de redactar el present pla parcial, es troba en tramitació urbanística el Pla especial urbanístic

de la nova línia elèctrica de 25 kV “Puigbasses” des del CM66807 a Figueres fins el suport T86-1 de la línia Jonquera/Agullana a Biure, per a l’alimentació del Polígon Oliveres de la Jonquera. Part d’aquest traçat discorre per l’àmbit del present Pla parcial urbanístic.

Els traçats de les línies existents es poden observar al plànol número 6.2. “Serveis existents: Electricitat.”


PONT DE MOLINS

1.6.4.4. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA.

Pel que fa a l’abastament d’aigua, la xarxa existent de Pont de Molins, ja dóna servei a les actuals instal·lacions que estan ubicades al sector, normalment en tub de polietilè. La xarxa urbana travessa la N-II en direcció al sector en dos punts diferents.

El primer, prop de la rotonda de la N-II, amb tub de Ø 160 de PVC, i segueix el nou traçat de la carretera de

Cabanes. El segon, travessa la N-II amb una tuberia de PE Ø 75, per donar servei als habitatges existents de la banda de llevant de la carretera.

Pel que fa referència a la part discontínua del sector ubicada al Puig d’en Xicoi, en el seu perímetre també

s’hi troba estesa una canonada de PE Ø 160, seguint el traçat d’un camí públic. Els traçats de les xarxes existents es poden observar al plànol número 6.5. “Serveis existents: Aigua potable

i de reg. Incendis”, on s’ubiquen també els hidrants, boques de reg, vàlvules i demés aparells de xarxa, juntament amb els diàmetres i materials que la componen.

1.6.4.5. SANEJAMENT. La xarxa de sanejament és segurament un dels serveis urbanístics menys implantat en aquest sector urbanitzable, en el qual la principal implantació logística, disposa d’una depuradora pròpia, que ha estat recentment remodelada en la seva totalitat per tal d’adaptar-se als requeriments legals i també de certificació ambiental. El sanejament dels sector urbanitzable SUD i-4, actualment en execució, ha de connectar amb aquesta depuradora. Aquesta depuradora aboca amb un tub de Ø 800 cap a la llera pública.

Pel que fa referència a xarxes de sanejament públiques, existeix una xarxa de Ø 300 que recorre un tram de l’antiga carretera de Cabanes, segueix en paral·lel la N-II fins travessar aquesta a la riba de la Muga.

Existeixen també trams de plujanes, tant entubats amb Ø 400, 500 i 600, com oberts en cuneta, fins abocar

per decantació a la Muga. Els traçats de les xarxes existents es poden observar al plànol número 6.1. “Serveis existents: Sanejament”,

on es referencien els diàmetres corresponents. 1.6.4.6. TELECOMUNICACIONS. A l’interior del sector hi trobem diferents xarxes de telecomunicacions, generalment en esteses aèries amb pals de fusta, per efectuar les escomeses a les instal·lacions industrials i habitatges existents. Les línies principals són les que segueixen el camí de la Via Augusta i un traçat paral·lel a la carretera N-II.

Els traçats de les xarxes existents es poden observar al plànol número 6.4. “Serveis existents: Telecomunicacions”. 1.6.4.7. ENLLUMENAT PÚBLIC.

L’enllumenat públic existent es limita a l’executat durant la construcció de la rotonda de la N-II i el nou traçat de la carretera de Cabanes. Es grafia al plànol número 6.3. “Serveis existents: Enllumenat públic”, que inclou els serveis en execució del sector SUD i-4.

1.7. OBJECTIUS I CRITERIS. El present Pla parcial urbanístic SUDi-1 del Sector Industrial Logístic Via Augusta de Pont de Molins es proposa donar compliment als següents objectius:

a) Desplegar urbanísticament de forma reglada el Sector de Sòl urbanitzable SUD i-1: Sector Industrial Logístic del Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins.

b) Efectuar una correcta distribució dels equipaments comunitaris, d’acord amb els

criteris explicitats al planejament general, que preveuen l’agrupació dels equipaments comunitaris a l’àmbit de ponent del sector (Puig d’en Xicoi) a prop de l’Ajuntament i per tant en una posició d’accessibilitat i centralitat òptimes. Aquest criteri d’agrupació d’equipaments és el que va provocar en definitiva la delimitació del sector urbanitzable en dos àmbits discontinus.

c) Efectuar una correcta distribució dels espais lliures, d’acord també amb els criteris

bàsics explicitats al planejament general, i que pretenen en síntesi efectuar una protecció visual i paisatgística del corredor de la N-II, com a franja de separació amb el nucli residencial de Pont de Molins, i efectuar una protecció paisatgística i arqueològica de la traça de la Via Augusta, establint entre ambdós espais els passos d’interconnexió necessaris. Tractar els espais lliures mantenint les seves característiques naturals en quant a conservació de les espècies autòctones, majoritàriament oliveres, completant-les amb l’ajardinament adient.

d) Implantació d’una xarxa viària que s’assenti de forma adequada sobre les traces

territorials, conformades des de fa dos mil·lennis a partir de la via romana i la subsegüent estructura cadastral i agrària derivada de la centuriació, i que ha perdurat fins avui definint el paisatge d’aquesta plana. Integració i connectivitat d’aquesta xarxa de carrers amb l’estructura viària general, a través d’una rotonda sobre la N-II.

e) Ordenar correctament la introducció en primer lloc dels usos logístics previstos pel

planejament territorial i general, com a activitat que dóna sentit a la implantació d’un sector urbanitzable d’aquesta magnitud, que sobrepassa l’estricte àmbit de la demanda local. En segon lloc, disposar adequadament la resta de nous usos industrials que complementen els logístics, i atendre també el manteniment i adequació dels usos industrials i residencials ja implantats, de manera que trobin un encaix adequat en la nova ordenació.

f) De manera que la seva implantació, disposició, alçada, volum, materials i colors

s’insertin adequadament al territori, evitant la producció d’impactes no ja ambientals, sinó també visuals des de punts sensibles del territori. Establir la normativa urbanística que reguli els paràmetres adequats a aquesta finalitat.

g) Preveure la implantació dels serveis urbanístics adequats als usos que s’implanten,

remodelant o eliminant aquells serveis existents que per funcionalitat o normativa han quedat desfassats.

h) El desenvolupament sostenible del sector, que implica conjuminar el creixement

previst amb la preservació i potenciació dels valors naturals i paisatgístics de l’indret, centrats en la preservació dels elements de paisatge existent.


PONT DE MOLINS

i) Donar compliment a les directrius per al planejament urbanístic definits a l’article 9 de la Llei d’urbanisme, en el sentit d’assolir en benefici de la seguretat i el benestar de les persones uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació de l’entorn enfront de riscos naturals i tecnològics. També en el sentit d’adaptar les construccions a l’entorn on es situen.

D’entre els criteris adoptats per a l'ordenació del present Pla parcial urbanístic, podem esmentar els

següents:

a) L'ordenació global dels terrenys de l’àmbit del pla, de manera que conformin els espais adequadament a la seva situació i a les característiques morfològiques del territori. En aquest sentit s’agrupen els espais lliures de cessió en importants corredors paisatgístics, arqueològics i separadors de l’entorn urbà residencial. També s’agrupen els equipaments de cessió, per tal de conformar unes àrees importants de concentració d’aquests espais que en faci una gestió més sostenible i en permeti una utilització més intensiva.

b) Establir el traçat i obertura de nous vials que s’insereixin correctament en el territori i

la topografia, procurant mantenir els camins ja oberts, i en conseqüència procurar d’establir les rasants dels vials el màxim de planeres i no efectuar més obertura de vials que els estrictament necessaris. Tenir en compte en aquest sentit l’estructura territorial establerta per la Via Augusta, utilitzant aquesta com a matriu per a l’establiment ortogonal de la malla viària necessària, a mode de Cardo i Decumanus maximus, i que generen posteriorment un ordre per a la ubicació de les edificacions i activitats.

c) Establir una gran àrea central d’activitat logística especialitzada, de més de 10 Ha. de

superfície, que és en definitiva la que justifica la creació d’aquest sector urbanitzable logístic ja en el planejament territorial com a àrea d’activitats econòmiques (AAE) d’implantació territorial amb usos preferentment logístics.

d) El manteniment de les activitats existents i edificacions que no resultin incompatibles

amb la nova ordenació i usos previstos pel planejament. e) Des del punt de vista paisatgístic, mantenir l’estructura territorial existent, aprofitant la

situació actual dels camins i, per tant, procurant que tant el traçat de carrers i vies com la parcel·lació i edificació s’ajusti a les directrius que marquen aquests elements de configuració morfològica.

f) Conformar una façana o front edificat del sector cap a la carretera N-II, cuidant-ne tant

els aspectes estètics i compositius com establint-hi els usos adequats perquè s’ofereixi una imatge urbana adequada sobre aquest corredor tant significatiu.

g) Des del punt de vista mediambiental: Efectuar una correcta gestió d’aigües residuals. Efectuar una correcta gestió i regulació de residus i facilitar la recuperació de

subproductes. Limitar els nivells d’emissió a l’atmosfera. Establir una correcta regulació de sorolls i vibracions.

Mantenir una vegetació adequada al medi, tant des del punt de vista paisatgístic com de consum hídric.

h) Des del punt de vista patrimonial, contribuir a preservar i consolidar el traçat de la Via Augusta fossilitzat sobre el camí actual, establint una franja de zona verda de protecció, sobre la qual es pot recrear un itinerari peatonal i de bicicletes segur, amb elements informatius que contribueixin a difondre aquest valuós patrimoni. També, des del punt de vista de la toponímia, la xarxa viària adopta el nom dels eixos viaris romans i de les “mansio” més properes a aquest indret.

i) L’establiment d’un sistema d’actuació que permeti una gestió urbanística eficaç per tal

d’assolir els objectius del planejament.


PONT DE MOLINS

1.8. ALTERNATIVES CONSIDERADES.

Entre les diferents alternatives d’ordenació estudiades durant la redacció d’aquest Pla Parcial Urbanístic s’han considerat les diferents opcions d’accés principal al sector, ja sigui directament des de l’actual rotonda de la N-II, ampliant el seu diàmetre per tal d’incloure-hi un cinquè accés (alternativa A), ja sigui des de la carretera a Cabanes, amb la incorporació d’una nova rotonda (alternativa B).

Aquestes diferents opcions s’han anat contrastant tant amb els resultats obtinguts de l’Estudi de trànsit, que

s’incorpora com annex al present Pla Parcial, com en diferents sessions de treball mantingudes amb els organismes titulars d’ambdues vies: la Demarcació de Carreteres de l’Estat i la Diputació de Girona, amb participació també de l’Ajuntament de Pont de Molins. Sens dubte, el desdoblament de la N-II amb canvi de traçat en aquest punt, incideix en l’estudi de trànsit i en la viabilitat d’una o altra solució.

La solució d’accés que s’ha adoptat per incorporar a l’aprovació inicial del Pla Parcial és l’alternativa A, ja

que és la que ha obtingut un major grau de consens, tot això sens perjudici que si durant la tramitació del present document urbanístic o en un estadi posterior abans de l’execució de les obres d’urbanització es produeixen decisions que poden fer alterar les condicions d’accés, es puguin adoptar o tramitar altres solucions més viables o adequades. En qualsevol cas, l’ordenació proposada no hipoteca la possibilitat d’efectuar aquestes noves propostes d’accés actuant sobre els espais lliures proposats en l’ordenació, quina superfície supera els mínims exigits pel planejament general i per la legislació urbanística.

Una tercera alternativa considerada en l’ordenació és la necessitat de disposar d’una trama viària de majors o

menors dimensions en funció de l’equilibri d’usos logístics per una banda i industrials-comercials per altra banda. Si bé es proposa en l’aprovació inicial una trama urbana bastant equilibrada, hi ha la possibilitat que en la tramitació del Pla Parcial es suprimeixi part de la vialitat secundària per obtenir illes de majors dimensions si adquireixen major preponderància els usos que necessitin conformar illes edificables de major superfície. Un exemple d’aquesta ordenació, amb independència dels accessos, és la que es reprodueix com a alternativa C.

Opció A Accés rotonda N-II

Opció B. Rotonda sobre ctra. Diputació

Opció C. Illes de majors dimensions


PONT DE MOLINS

1.9. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA. 1.9.1. ESPAIS LLIURES. D’acord amb els criteris expressats en l’apartat “Objectius i Criteris” del present document, i seguint també els criteris fixats en la Normativa del Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal, per a l’ubicació dels espais lliures es proposa la següent conformació: Espais lliures de protecció de la Via Augusta. Es tracta d’un passeig longitudinal, de 1.040 metres de llargada i una amplada mitjana de 22 metres, de recorregut paral·lel a la Via Augusta, amb una superfície aproximada de 23.642,50 m2. Sobre aquest espai lliure es proposa recrear en paral·lel al traçat romà original un itinerari peatonal i de bicicletes, de 4,20 metres d’amplada i acabat de sauló, que permeti resseguir amb seguretat i com a recorregut cicloturístic aquest tram excepcional de la via. S’inclouran plafons i elements informatius (reproducció d’un mil·liari) que contribueixin a difondre aquest valuós patrimoni. Durant la seva construcció s’efectuarà el corresponent seguiment arqueològic. Espais lliures de protecció de la N-II. Es tracta d’una àmplia franja d’espais lliures, de dimensions considerables, que tenen com a objectiu d’una banda efectuar una entrega dúctil entre l’esquema viari ortogonal del sector i la traça sinuosa de la N-II, i d’altra banda oferir uns espais lliures de transició on el manteniment de l’estructura agrícola dels camps ofereixi una extensíssima superfície ( 44.498,54 m2) de lleure i contacte amb la natura. En aquest sentit, es proposa la organització d’aquest espai en plantacions regulars d’oliveres, on es puguin trasplantar les ja existents al sector, i mantenir el caràcter rural característic de la zona. Dins aquests espais lliures de protecció de la N-II s’inclou una superfície de 6.661,62 m2 com a Reserva Viària de major cessió, quin objectiu és computar com aportació d’espais lliures pel cas que una possible modificació de les condicions d’accés al sector obliguessin a tramitar una modificació de planejament on s’afectés com a vialitat part d’aquests espais lliures. Espais lliures d’enllaç. Es tracta de l’espai lliure d’enllaç entre les dues àrees anteriors, que s’articula a través d’un passeig o bulevard que assoleix en conjunt una amplada de 50 metres, i disposa de dues bandes arbrades a costat i costat que configuren aquest espai de recés i connexió al centre mateix de l’eix viari Decumanus articulador de l’ordenació. La seva superfície en conjunt és de 7.525,08 m2. Espais lliures del camí de Cabanes. Constitueix un passeig arbrat que humanitza el traçat de la carretera de Cabanes dins el sector, permetent els recorreguts peatonals i cicloturístics de forma segregada de la carretera i connectant els espais d’equipaments del sector SUDi-1 amb els espais lliures i d’equipaments del sector SUDi-4, amb una superfície global de 5.755,35 m2 Espais lliures del marge de la Muga. Són els espais lliures, de 2.400,31 m2 de superfície que conformen el marge esquerra de la Muga, acompanyant l’antiga carretera de Cabanes, que convé conformar com a mirador sobre les hortes i el riu. Espais lliures del Puig d’en Xicoi. Es tracta dels marges resultants de l’actual traçat del camí del Roure, amb una superfície de 1.739,83 m2, que s’integren com espais lliures a la gran peça d’equipaments d’aquest indret. Espais lliures del canal de la Muga. Es tracta d’una franja d’espais lliures que acompanya un tram del canal del marge esquerra dels regants de la Muga, just en l’espai que aquest surt del túnel que s’inicia a la presa de captació i es conforma un eixamplament, anomenat “arenero” on en disminuir la velocitat degut a la major secció, es produeix la recollida de fins per decantació, i s’hi estableix una considerable làmina d’aigua del qual l’espai lliure previst, de 2.323,01 m2, en constitueix una miranda ideal.

El sistema d’espais lliures assoleix en conjunt les següents superfícies:

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (A) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Protecció de la Via Augusta A1 23.642,50 m2 26,90%Protecció de la N‐II A2‐3 44.498,54 m2 50,63%Espais lliures d’enllaç A4‐9 7.525,08 m2 8,56%Espais lliures del camí de Cabanes A10‐12 5.755,35 m2 6,55%Marge de la Muga A13 2.400,31 m2 2,73%Puig d’en Xicoi A14 1.739,83 m2 1,98%Canal de la Muga A15 2.323,01 m2 2,64%

TOTAL ESPAIS LLIURES 87.884,62 m2 17,51%Mínim 15%

Cal indicar que aquest percentatge de cessions, proper al 18% i superior al 15% exigit com a mínim, ha de permetre en un futur, si noves condicions de trànsit i mobilitat aconsellessin modificar l’accés principal al polígon a través d’una rotonda sobre la carretera N-II, poder procedir a una modificació puntual del Pla parcial traçant el nou accés sobre els espais lliures, sense que per aquest motiu s’incomplissin els percentatges mínims de cessions.

En aquest sentit, la suficiència tant des del punt de vista quantitatiu, com per la seva disposició qualitativa

fan que aquesta possible futura modificació tingui consideració d’un ajust en la delimitació dels espais esmentats que no n’altera la seva funcionalitat, localització en el territori ni en disminueix la seva superfície, donat que els espais lliures previstos al Pla parcial amb la denominació de Reserva viària dins els Espais lliures de protecció de la N-II tenen aquesta finalitat específica. Als efectes de l’article 98 de la Llei d’urbanisme, en el supòsit d’haver-se de tramitar una modificació de planejament parcial per aquest motiu, no aplicaria la tramitació regulada per l’apartat 2 de l’esmentat article, en el sentit de requerir-se un tràmit qualificat.

1.9.2. DOTACIONS. Equipaments del Puig d’en Xicoi. D’acord amb les previsions del planejament general, la part més important dels equipaments comunitaris s’ubica a la zona del Puig d’en Xicoi, que va ser incorporat al SUD i-1 en àmbit discontinu precisament amb aquesta finalitat. Així s’obtenen de forma agrupada la majoria dels equipaments de cessió, per tal de conformar unes àrees importants de concentració d’aquests espais que en faci una gestió més sostenible i en permeti una utilització més intensiva. La superfície així obtinguda és de 31.113,40 m2, i per llur dimensió possibilita la ubicació d’un conjunt d’equipaments esportius, entre ells un camp de fútbol que permet en un futur traslladar l’actual camp que ha restat en una ubicació totalment urbana, alhora que permet també la disposició d’una important campa d’aparcament integrada dins l’equipament. Equipaments a l’àmbit de llevant. Una segona peça d’equipaments d’una dimensió de 9.210,59 m2, s’ubica a la intersecció entre la carretera N-II i la carretera de Cabanes, tal com es preveu en els criteris d’ordenació explicitats al POUM. Aquesta peça dóna continuïtat als espais lliures i dotacions del sector colindant SUDi-4, i en la seva ordenació es proposa que al peu de la carretera de Cabanes quedi lliure d’edificacions per conformar un passeig que relligui aquests espais.


PONT DE MOLINS

El sistema d’equipaments públics assoleix en conjunt les següents superfícies: SISTEMA D'EQUIPAMENTS (E) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Equipaments del Puig d'en Xicoi E1‐2 31.113,40 m2 77,16%Equipaments àmbit de llevant E3 9.210,59 m2 22,84%

TOTAL EQUIPAMENTS 40.323,99 m2 8,03%Mínim 8%

1.9.3. SERVEIS TÈCNICS I MEDIAMBIENTALS. S’efectua en l’àmbit de llevant una reserva de terrenys aptes per acollir serveis tècnics de caràcter mediambiental. La seva ubicació topogràfica en relació a les rasants de la vialitat i a les cotes del terreny en relació a la Muga els fan aptes tant per acollir una estació depuradora, si finalment aquest és el lloc escollit, o bé un pretractament i bombeig si cal fins els terrenys de titularitat pública previstos per a ubicar-hi una depuradora municipal, tot això a través d’un camí públic existent. També es tracta d’uns terrenys idonis per la seva situació marginal per destinar a zona auxiliar de la recollida selectiva del sector, contenidors de gran capacitat, etc. El sistema de serveis tècnics i mediambientals assoleix en conjunt les següents superfícies:

SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS I MEDIAMBIENTALS (ST) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Serveis tècnics àmbit de llevant ST1 3.704,21 m2 100,00%

TOTAL SERVEIS TÈCNICS 3.704,21 m2 0,74%

1.9.4. XARXA VIÀRIA. Connexió amb la xarxa bàsica primària. Donada la condició principal de sector logístic que defineix la raó de ser d’aquest àmbit, la seva connectivitat amb la xarxa viària bàsica esdevé essencial.

Malgrat en aquests moments de redacció del Pla parcial urbanístic tot just s’ha començat la redacció dels projectes “Variante de Figueres – Pont de Molins” i “Pont de Molins - La Jonquera”, quins contractes de redacció s’han adjudicat entre setembre i octubre de 2013 i també es troba en redacció l’estudi informatiu de la “variante de Pont de Molins”, redactat mitjançant una comanda amb INECO, en tractar-se de projectes d’obres no adjudicades encara, el Pla parcial adopta una postura conservadora i basa la seva connectivitat en l’actual traçat de la N-II, basculant en concret sobre l’actual rotonda de la N-II.

Per establir la suficiència de l’actual rotonda, o en el seu cas les seves necessitats de millora, s’ha procedit a

efectuar un estudi de mobilitat anomenat: “Estudi de trànsit d’una rotonda a Pont de Molins” realitzat per la consultoria “Assessoria d’infraestructures i mobilitat” de data 19 de maig de 2014, i que s’adjunta com Annex 2 al

present Pla Parcial Urbanístic. Aquest estudi es basa el resultat en l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada” realitzat per l’enginyer Xavier Frigola Mercader de data maig 2014 i que s’adjunta com a Annex 3.

En síntesi, els resultats de l’estudi són els següents:

1) El trànsit per la N-II (accés N-II Nord i accés N-II sud) no arriba a nivells de servei D en cap de les simulacions realitzades a l’any horitzó. Per tant es considera que el trànsit principal de la rotonda no és veurà afectat.

2) Els vehicles que accedeixen pel Carrer del Canigó tenen més dificultats d’accedir ja que el volum de vehicles que circula pel punt de conflicte és molt elevat. Fins i tot a l’alternativa A s’arriba a nivells E a l’any 2044.

3) L’escenari dissenyat amb l’ampliació de la rotonda té una capacitat suficient per a absorbir les previsions de trànsit dels nous polígons. Els resultats de les simulacions de trànsit, on s’han analitzat tres casos diferents, indiquen que la concomitància de trànsit actual amb els nous desplaçaments generats pels polígons no provoquen cap tipus de situació de congestió. En aquest cas el nivell de servei màxim és D i el índex de capacitat màxim arriba al 60%.

4) La possible construcció del desdoblament de la N-II buidaria excessivament l’actual tram de la N-II, tal com s’ha pogut observar el nivell de servei és A en tots els escenaris i el màxim percentatge de saturació és del 37%

Com a conclusió, la solució adoptada pel que fa referència a la connectivitat amb la xarxa bàsica primària passa per fer bascular l’accés principal al sector a través de l’actual rotonda sobre la N-II, si bé augmentant el seu diàmetre per tal de permetre un accés directe des d’aquesta rotonda al polígon, segons es detalla als plànols d’ordenació. Aquesta solució resulta suficient amb l’actual IMD i previsions de desenvolupament dels sectors del planejament general de Pont de Molins, tenint en compte a més que l’execució de les variants de la N-II “Variante de Figueres – Pont de Molins” i “Pont de Molins - La Jonquera”, tendiran a la disminució de l’actual trànsit, convertint-lo en un trànsit de servei local.

Tot i així, i com ja s’ha apuntat a l’apartat 1.8 i 1.9.1 d’aquesta memòria, si en funció de l’evolució i

desenvolupament d’aquestes infraestructures es considerés convenient modificar aquest sistema d’accessos, es procediria a tramitar una modificació del Pla parcial que incorporés l’alternativa més adequada.

Planteig de la xarxa viària interna. El planteig de la xarxa viària interna del sector parteix de la base de crear un vial perimetral a l’extensa illa destinada a usos logístics, donat que els usos logístics precisen grans espais de campa de camions, tractores i remolcs i grans naus amb molls de càrrega, i no resulta necessari conformar parcel·les de petites dimensions que donin front a vials de servei. Per contra, pel que fa a la zona on no predominen els usos logístics, sinó els usos de caràcter industrial, de serveis i comercials admesos, es planteja una estructura ortogonal basada en un gran vial d’accés principal, que connecta amb la rotonda de la N-II, amb caràcter representatiu i acompanyat de dos passeigs a cada banda i una mitjana central. Perpendicularment, es preveu un altre vial principal, també amb una mitjana central, i que es perllonga visualment fins l’actual intersecció de la N-II amb la Carretera GIV-6026 a Sant Climent Sescebes. Aquesta perllongació visual té la condició d’espais lliures de reserva viària dins el sistema d’espais lliures de protecció de la N-II, amb la finalitat de computar superficialment si resultés necessari en un futur procedir a modificar el planejament tal com s’ha explicitat a l’apartat anterior.

Aquests dos vials, actuen de Cardo i Decumanus Maximus, el nom que els romans donaven als dos vials fundacionals dels seus campaments i ciutats, i que serveixen de pauta per traçar la resta de vialitat del sector, assentant-se de forma integrada al territori i a la seva estructura agrícola i parcel·laria. Per aquest motiu, els noms dels vials del present planejament s’agafen prestats d’aquesta estructura d’assentament romana, i també dels


PONT DE MOLINS

elements urbanístics que conformen les ciutats romanes i de les Mansio que regularment es posaven al llarg d’aquestes vies, a distàncies d’un dia de camí, per tal de poder pernoctar, alimentar-se i estabular el bestiar. Pel que fa referència a l’àmbit oest del sector, al Puig d’en Xicoi, es preveu efectuar un nou traçat d’un tram del camí del Roure, de manera que en el seu tram més elevat pugui discórrer per una cota més baixa, evitant l’actual canvi de rasant excessivament forçat, així com la doble corva que es produeix també en aquest tram. D’aquesta forma es preveu facilitar l’accés a la nova zona d’equipaments esportius que es crea als autobusos i vehicles de transport de viatgers.

Les diverses seccions que adopten els diferents vials, han estat dissenyades en funció del tipus d’accés a les parcel·les, necessitats d’aparcament i sentits de circulació, i es defineixen als plànols números 7.1. “Alineacions i rasants. Àmbit de Llevant”, 7.2. “Alineacions i rasants. Àmbit de Ponent”, 7.3 “Vialitat. Àmbit de Llevant”, 7.4 “Vialitat. Àmbit de Ponent”, 7.5 “Vialitat. Seccions I” i 7.6 “Vialitat. Seccions II”.

El sistema viari assoleix en conjunt les següents superfícies: SISTEMA VIARI (V) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Viari asfalt V1 48.766,97 m2 55,51%Viari aparcaments V2 7.489,67 m2 8,52%Viari voreres V3 24.381,42 m2 27,74%Viari grava V4 3.641,85 m2 4,14%Viari camí de terra V5 1.670,28 m2 1,90%Viari talús V6 1.671,60 m2 1,90%Viari mur de contenció V7 228,01 m2 0,26%

TOTAL SISTEMA VIARI 87.849,80 m2 17,50%

1.9.5. XARXES DE SERVEIS.

La implantació de les xarxes de serveis completen les infraestructures existents, fins assolir un nivell de servei adequat al destí del sector, i es justifiquen i desenvolupen en el projecte d’obres bàsiques d’urbanització. 1.9.5.1.AIGUA POTABLE. Està prevista la connexió amb la xarxa pública en els diferents embrancaments existents, amb cabal i continuïtat suficient per a alimentar la xarxa de distribució i la xarxa d’hidrants en condicions de pressió i simultaneïtat, que garanteixin el cabal de 1.000 lts. per minut durant dues hores a dos hidrants simultàniament, d’acord amb les normes Codi Tècnic de l’Edificació i NTE-IFD 85, i l'instal·lació a les zones enjardinades de les corresponents xarxes per a rec de goteig, per efectuar una correcta gestió dels recursos d’aigua.

Amb caràcter general, la suficiència de recursos referent als creixements previstos al planejament urbanístic general va ser justificada per la companyia Prodaisa aportant les dades següents:

- Abastament per captació subterrània amb capacitat d’extracció de 480 m3/dia. - Dipòsit regulador de 500 m3. - Consum actual (2012) de 112 m3/dia. - Demanda estimada dels nous sectors segons POUM: 354 m3/dia. - Suma de consums actuals i previsions del planejament: 466 m3/dia, inferior a volum dipòsit.

Això no obstant, la suficiència de recursos per donar abastament al present planejament es justificarà a la memòria d’obres bàsiques d’urbanització. La xarxa esquemàtica es troba reflectida en el plànol de serveis corresponent. Per al desenvolupament del projecte es tindran en compte les següents reglamentacions:

- Normas para la redacción de proyectos de Abastecimiento de agua i saneamiento de poblaciones. M.O.P.U.1977 - Pliego General de Condiciones Facultativas para tuberías de Abastecimiento de Agua. O.M. de 28 de julio de 1.974 M.O.P.U. - Normes NTE - IFR - 1.974 Riego. - Normes NTE - IFA - 1.976 Abastecimiento. - Codi Tècnic de l’edificació. - Ordenança Muncipal d'Urbanització, si és el cas.

Les previsions a tenir en compte per a realitzar els càlculs seran les següents:

Vivendes ..................................... : 630 lts./viv. dia Rec .............................................. : 1,5 lts./m² dia Jardins ......................................... : 200 lts./m² any Neteja carrers .............................. : 1 lts./m². dia Hidrants (tipus H-100) .............. : 1000 lts/min. (2h)

1.9.6. SANEJAMENT. La xarxa de sanejament es preveu separativa d’aigües negres i plujanes, amb conduccions soterrades per la calçada, tot conduint separativament les aigües residuals i pluvials netes d’hidrocarburs i grasses, amb concordança amb les disposicions de l’article 8 del Reglament de serveis públics de Sanejament (Decret 130/2003 de 13 de maig).

La xarxa d’aigües pluvials incorporarà les obres i instal·lacions necessàries per retenir i evacuar les primeres

aigües d’escorrentia generades en episodis de pluja quan continguin elevades concentracions de contaminants. S’avaluarà la capacitat hidràulica de la llera a on s’hagin d’abocar les aigües plujanes i s’efectuaran les actuacions necessàries per tal d’adaptar-la a la nova situació.

Transitòriament, i fins la posada en servei de la depuradora prevista en el Programa de Sanejament d’Aigües

Residuals Urbanes PSARU 2005, el sector depurarà les aigües en un sistema autònom, i en aquest sentit s’efectua Reserva de terrenys per a Sistema de Serveis Tècnics i Mediambientals per a la seva ubicació dins el sector, sens perjudici que es pugui considerar més convenient la seva execució als terrenys de titularitat pública d’àmbit municipal. Tanmateix, si d’acord amb les previsions del PSARU, en el moment de la connexió del sector al sistema de sanejament es pot admetre la incorporació de les aigües residuals del sector al sistema de sanejament en alta de Pont de Molins que s’hagi construït, s’acreditaran a favor de l’Agència Catalana de l’Aigua l’import imputable de les obres de construcció, ampliació o millora de l’EDAR i els col·lectors en alta del sistema de sanejament, que tindran la consideració de despeses d’urbanització imputables al sector, incorporades al corresponent projecte d’urbanització. La xarxa esquemàtica es troba reflectida en el plànol de serveis corresponent. En el disseny es tindrà en compte la col·locació de pous de registre com a màxim cada 50 m. i a tots els encreuaments i canvis de sentit, i les escomeses es realitzaran des dels pous de registre. Per al dimensionat de la xarxa es tindran en compte les següents normes:


PONT DE MOLINS

- Decret 130/2003. Reglament de Serveis Públics de Sanejament. - Recomanacions per al redactat de projectes de sanejament de la Corporació Metropolitana de

Barcelona. - NTE.ISS. Sanejament M.O.P.U. - NTE. ISA. Alcantarillado. M.O.P.U.

- Ordenança Municipal d'Urbanització, si és el cas. 1.9.6.1. ALTA I MITJA TENSIÓ.

En referència al càlcul real de les necessitats d’energia elèctrica s’efectuarà el corresponent dimensionat atenent tant a la demanda normativa com a la demanda real del present polígon logístic, donat que els usos logístics, per la seva naturalesa, generen una baixa demanda energètica en relació a la superfície que ocupen. Si resulta necessari, en funció del desajustament entre els requeriments de la potència elèctrica normativa i real, s’efectuarà una petició de minoració d’aquests requeriments.

En base a aquest dimensionat, es redactaran els projectes necessaris per el traçat en alta de les noves línies

elèctriques necessàries, des de l’embrancament suficient més proper. Si resulta necessari, es redactarà i tramitarà un Pla Especial Urbanístic Autònom, d’acord amb allò que preveu l’article 68 de la Llei d’Urbanisme, per establir i possibilitar l’execució d’aquesta infraestructura.

Per a les noves línies elèctriques d’alta tensió, serà prescriptiu el compliment del Reial Decret 223/2008, i a

les zones on la xarxa elèctrica de distribució correspon a Endesa, s’haurà de donar compliment a les Normes Tècniques Particulars d’aquesta l’empresa (DOGC núm. 4827 de 22/02/2007).

Pel que fa referència a les línies elèctriques noves i existents al sector:

a) S’han de respectar les servituds de pas d’energia elèctrica exigides reglamentàriament. Si cal modificar-

les, s’ha d’atendre les prescripcions dels articles 153 i 154 del Reial Decret 1955/2000. b) Les línies elèctriques aèries d’alta tensió han de complir el que preveu el Reial Decret 223/2008 i les

condicions de seguretat reforçada, tal i com indica la ITC-LAT-07. c) No es podran fer traçats soterrats de conduccions energètiques a les proximitats de les canalitzacions

elèctriques a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament. Quan l’actuació a realitzar pugui afectar aquestes canalitzacions, caldrà atendre el que indica a la ITC-LAT-06 del Reial Decret 223/2008, el Decret 120/1992, i el Decret 196/1992,

d) Cal tenir present, prèviament a l’obertura de rases, les prescripcions de l’ordre TIC/341/2003. e) Quan es tracti d’obres i construccions a l’àrea d’influència o d’afectació de les línies en servei, caldrà

atendre prèviament la Resolució de 4 de novembre de 1988 (DOGC núm. 1075 del 30/11/1988). f) No es podrà edificar a sota ni a l’entorn de les línies aèries a distàncies inferiors a les reglamentàries. g) No es podran atorgar llicències per construir cap edificació o activitat que puguin afectar les servituds de

les línies elèctriques.

La seva ubicació es defineix gràficament als plànols corresponents. Els centres transformadors estaran alimentats per una línia de mitja tensió LSMT A/240 a 25KW, que haurà de ser capaç de subministrar 791 kW. 1.9.6.2. BAIXA TENSIÓ.

Aquest subministrament de baixa tensió provindrà de les noves estacions transformadores. Les instal·lacions interiors seran soterrades i compliran tot el que disposa el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i

les Seves Instruccions Complementàries, principalment la MI-BT006 ja que es tracta d’instal·lacions subterrànies, així com les Normes Tècniques Particulars de la Companyia subministradora (DOGC núm. 4827 de 22/02/2007). El projecte d’urbanització contemplarà així mateix el Reglament d’escomeses Elèctriques (R.D. 22949/1982) i el Reial Decret 842/2002. S’efectuarà una escomesa a cada parcel·la. 1.9.6.3. ENLLUMENAT PÚBLIC. La xarxa d’enllumenat públic seguirà l’esquema bàsic proposat en el plànol corresponent, amb distribucions unilaterals, continuant i seguint el mateix model que l’enllumenat ja públic instal·lat. El projecte d’urbanització en el seu desenvolupament contemplarà les següents reglamentacions:

- Norma MV i instruccions per a l’enllumenat urbà (Ministeri de la Vivenda 1965). - Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries MI/BT (Ministeri

d'Indústria i Energia ). - Instrucció Tècnica Complementària ITC-BT-09. - Ordenança Municipal d'Urbanització, si és el cas. - Normes UNE (en el seu defecte CEC o Cenelec).

La il·luminació mitja a implantar assolirà les següents quantitats: Carrers principal i carretera: 12 Ems 16 lux Un 0,4 TI 10% G 7 Carrers secundaris: 10 Ems 12 lux Un 0,3 TI 15% G 5

Les lluminàries seran les definides al projecte d’obres bàsiques. Es recomana la instal·lació de sistemes de telegestió de l’enllumenat públic en el quadres elèctrics

Així mateix, i donat el que estableix la llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, el projecte d’urbanització s’adequarà als llindars que reglamentàriament s’estableixin en desplegament de la referida llei. 1.9.6.4. PAVIMENTACIÓ. La pavimentació dels carrers es dimensionarà tenint en compte el tràfic a que estaran sotmesos, amb l’observança de la següent normativa:

- Instrucció de carreteres Normes 6.1.I.c per a ferms flexibles. - Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de carreteres (PG3) M.O.P.U. 1976. - Recomanacions per al projecte d’interseccions M.O.P.U. - Ordenança Municipal d'Urbanització.


PONT DE MOLINS

L’estructura del ferm a escollir contemplarà el disseny estructural del mateix, seguint l’esquema de sub-base, base i capa de rodadura. 1.9.6.5. XARXA DE COMUNICACIONS. Així mateix el projecte d’obres d’urbanització preveurà la implantació de les xarxes de comunicacions, seguint l’esquema proposat al Pla parcial, de manera que quedaran cobertes les necessitats de comunicacions i transmissions del sector i la seva interconnexió amb la resta de sectors i xarxes. 1.9.7. ORDENACIÓ DE LA ZONA INDUSTRIAL.

La zona industrial s’ordena segons tres tipologies diferenciades, atenent principalment als usos predominants i a la morfologia de les parcel·les o illes resultants.

Zona industrial (I). Predominància logística. Es tracta de la zona destinada a acollir els usos logístics, que són els que justifiquen la classificació d’aquest sector industrial donat el pre-asentament d’una important activitat de transports i logística implantada des de fa anys. Aquesta zona s’ubica en una gran àrea de més de 10 Ha. de superfície, suficient per acollir diversos magatzems logístics i la corresponent campa de camions, remolcs i instal·lacions complementàries.

Integra també en continuïtat els usos logístics establerts amb anterioritat pel sector SUDi-4 Calsina Carré, i es preveu que la parcel·la mínima sigui de 20.000 m2, donat que aquesta activitat requereix grans superfícies de parcel·la i per contra una baixa edificabilitat.

En aquesta zona, la disposició de les naus seguirà preferentment la directriu llevant-ponent, per tal que els

molls de càrrega restin orientats a recés de la tramuntana. S’hi admetran també magatzems robotitzats de major alçada, sitges, dipòsits i en general tots els elements necessaris de servei, complement i suport de l’activitat logística.

En aquest sentit es defineixen els paràmetres d'ordenació per edificació aïllada, fixant els paràmetres bàsics

d’ocupació, edificabilitat, alçada reguladora, separació a veïns i usos admesos, parcel·la mínima, així com els elements auxiliars o especials tals com tòtems, marquesines, sitges, magatzems robotitzats, garites i en generals els accessoris a l’activitat logística, que es planteja sense especials restriccions donat que aquesta és la finalitat primera d’establiment d’aquesta àrea d’activitats econòmiques (AAE) definida al PDSUF.

Zona industrial (II). Predominància industrial. Es tracta de la zona de parcel·lació més regular resultant de la implantació de la xarxa viària del polígon, on es defineixen parcel·les de superfície mínima 5.000 m2 on es desenvolupin de forma ordenada les noves activitats de caràcter industrial pròpies d’un polígon, ja sigui en activitat única per parcel·la o bé agrupant diverses activitats en forma de condomini sobre una parcel·la, assegurant-ne la seva unitat formal. També s’incorporen dins aquesta zonificació les zones més marginals del polígon situades entre el Camí del Roure, l’actual carretera de Cabanes i el seu antic traçat, o bé la zona propera al canal del marge esquerra del riu Muga. En aquesta zona s’hi troben ubicades actualment diversos habitatges, dels quals el POUM demana establir la compatibilitat amb la resta d’usos admesos, sempre que no dificultin l’ordenació del sector. També s’hi troben ubicades diverses activitats de tipus industrial, ja sigui en tallers i naus o bé a l’aire lliure, de les quals el planejament parcial també en proposa la seva compatibilitat.

Garantir el manteniment i compatibilitat d’aquests habitatges i instal·lacions, passa no únicament per admetre els esmentats usos, sinó també per definir una regulació de la dimensió de parcel·la adjudicable proporcional a l’activitat preexistent, donat que sovint la parcel·la aportada és bastant inferior a la parcel·la definida amb caràcter general com a mínima, cosa que faria inviable el desenvolupament i reparcel·lació del polígon.

En aquest sentit es defineixen els paràmetres d'ordenació per edificació aïllada, fixant els paràmetres bàsics d’ocupació, edificabilitat, alçada reguladora, separació a veïns i usos admesos, parcel·la mínima de nova implantació i parcel·la mínima de reubicació, així com els paràmetres secundaris però importants a nivell d’integració paisatgística, tals com materials, colors, teulades, tractament dels espais lliures privats, construccions auxiliars, etc. Zona industrial (III). Predominància comercial. Es tracta d’aquelles zones de l’ordenació del sector, que per llur situació perimetral front a la carretera N-II, poden tenir una vocació especial per acollir usos de caràcter comercial, dins la categoria d’establiments comercials singulars regulada a l’article 6.1.b) del Decret llei 1/2009, de 22 desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. En conseqüència, se’n regulen especialment els aspectes formals de les edificacions i també el tractament dels espais lliures de parcel·la que han de constituir en definitiva la façana i la imatge d’aquest sector front la principal via de comunicació.

En aquest sentit es defineixen els paràmetres d'ordenació per edificació aïllada, fixant els paràmetres bàsics d’ocupació, edificabilitat, alçada reguladora, separació a veïns i usos admesos, parcel·la mínima de nova implantació de 5.000 m2, així com els paràmetres secundaris però importants a nivell d’integració paisatgística, tals com materials, colors, teulades, tractament dels espais lliures privats, construccions auxiliars, etc. Incompatibilitat de construccions i usos.

S’han considerat incompatibles amb el planejament urbanístic, per considerar que dificulten l’ordenació del

sector:

-L’habitatge situat al peu de la N-II, anomenat Can Ferriol, afectat per la línia d’edificació de la N-II i per trencar totalment la continuïtat de l’espai lliure que es disposa com a separació del polígon amb l’esmentada carretera. -Les dues instal·lacions o habitatges i coberts situats al llarg del Camí Romà, i en la seva franja d’afectació o protecció. En aquest sentit cal recordar que el PDSUF determina que d’acord amb el que estableix l’article 2.7 del Pla director territorial de l’Empordà, el sector PM-1 podrà plantejar la incorporació de l’espai fins el Camí Romà per tal de consolidar com espai públic la franja de protecció d’aquest camí, és a dir, es predetermina la condició d’espai públic d’aquesta franja on es troben ubicades ambdues construccions. -Les dues granges o instal·lacions ramaderes existents, per considerar que els usos de caràcter agropecuari són incompatibles amb els usos industrials, logístics i comercials establerts pel planejament urbanístic i pel planejament director.

No obstant, malgrat aquesta manifesta incompatibilitat, en l’execució de les diferents fases d’urbanització es procurarà que aquestes afectacions es produeixin en les últimes fases del desenvolupament urbanístic, de manera que el cessament d’aquestes activitats i el seu eventual trasllat es produeixi de la forma més consensuada possible.


PONT DE MOLINS

1.9.8. DIVISIÓ POLIGONAL I SISTEMA D’ACTUACIÓ. Es preveu l’execució del sector en un únic polígon d’actuació. Malgrat es tracta d’un sector extens, la necessitat d’una banda d’abordar les despeses generals d’accés al polígon, el subministrament d’energia elèctrica i la depuració d’aigües, i d’altra banda el fet que alguns propietaris disposin de propietats disperses en el sector que convé agrupar atenent a la finalitat primera de desenvolupar un sector logístic que precisa la concentració d’aquest ús i espais, fan que no sigui aconsellable la seva divisió en més d’un polígon.

El sistema d’actuació previst és el de reparcel·lació, en la modalitat de reparcel·lació per compensació bàsica, en la que els propietaris o propietàries aporten els terrenys de cessió obligatòria, executen a llur càrrec la urbanització en els termes i amb les condicions que siguin determinats pel planejament urbanístic, sens perjudici que de comú acord i mitjançant l’atorgament d’escriptura pública, efectuïn una proposta de reparcel·lació voluntària. 1.9.9. PLA D’ETAPES.

Es preveu l’execució del sector en una única etapa, amb una durada prevista en el projecte d’obres bàsiques d’urbanització de quaranta-vuit mesos, si bé a efectes d’execució de les obres d’urbanització, aquesta es podrà abordar en diferents fases d’urbanització que conjuminin els diferents interessos dels propietaris del sector i prevegin una transició ordenada dels actuals usos existents capa els nous usos previstos pel planejament.

S’admetrà la recepció parcial de les obres per zones corresponents a fases d’obra, que siguin coherents des

del punt de vista de connexió de serveis generals i des del punt de vista viari. 1.10. JUSTIFICACIÓ ADEQUACIÓ ARTICLES 3 i 9 DEL Dl 1/2010. La disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2010, indica que les figures de planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable que desenvolupen planejament urbanístic general anterior a la Llei 2/2002, han de justificar els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori i l’adequació de la proposta a les determinacions que estableixen els articles 3 i 9.

Això significa en síntesi, demostrar que proposa un desenvolupament urbanístic sostenible, i que es dóna compliment a les directrius per al planejament urbanístic que informen els principis de la llei.

En el present cas, el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins, està adaptat a la Llei

2/2002 d’urbanisme, i en conseqüència no resulta necessari justificar aquests extrems, tot i que tal com s’ha anat explicitant al llarg de la memòria el Pla parcial dóna compliment al concepte de desenvolupament sostenible i s’ajusta a les directrius per al planejament urbanístic que li són d’aplicació. Tot i així es justifica resumidament de la següent manera:

El model proposat d’ocupació es correspon a un model compacte, en continuïtat amb el sòl industrial SUD i-

4, evitant per tant la dispersió sobre el territori. D’altra banda no s’edifica en zones inundables de risc per a les persones, ni en zona de risc tecnològic, ni es tracta d’urbanitzar zones en pendent ni terrenys forestals.

Els terrenys objecte del present pla parcial no són de terrenys de titularitat pública i en els últims cinc anys no han format part del patrimoni públic de sòl i habitatge. Pel que fa a que l’ordenació no entri en contradicció amb els principis del desenvolupament urbanístic sostenible definit en l’article 3 del DL 1/2010 s’observa el següent:

- Es proposa una utilització racional del territori, doncs el creixement es situa de manera compacta en creixement del nucli de Pont de Molins i d’un sector industrial de sòl urbanitzable industrial (SUDi-4) i amb façana als vials d’accés d’aquest sector. - Així mateix al no afectar recursos naturals s’efectua una utilització racional del territori. A més els valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals d’aquests terrenys es consideren inexistents per no haver-hi cap element d’interès, excepte, és clar, del tema abastament comentat del vestigi de les traces de la Via Augusta. - El fet de disposar el creixement a continuació del poble i del sector industrial SUD i-4, evita la dispersió en el territori tot afavorint la cohesió social. - Finalment es consolida un model més eficient del territori ja que la implantació es situa col·lindant de la N-II i per tant d’un important corredor logístic a nivell europeu. En aquesta proposta es considera que hi ha una projecció adequada dels interessos públics per quant s’efectua una important cessió de zones verdes i equipaments que permetrà un important re-equipament del municipi. 1.11. RESERVA HABITATGES PROTECCIÓ PÚBLICA. Aquest sector industrial no resulta apte per a la construcció d’habitatges, i per tant no és d’aplicació la reserva per a habitatges de protecció que indica el Decret legislatiu 1/2010. Tot això sens perjudici del manteniment dels usos residencials preexistents, quina continuïtat permet el planejament general. 1.12. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC.

L’article 45 de la Llei d’Urbanisme, modificada per la llei 3/2012, estableix com a deure addicional dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.

Això no obstant, la disposició Transitòria Setena de la Llei 3/2012, en el seu apartat segon, determina que el

percentatge de cessió de sòl amb aprofitament del 15% que estableix l’article 45.1 del text refós de la Llei d’urbanisme, en la redacció d’aquella llei i, en conseqüència, el percentatge d’aprofitament urbanístic de l’article 40.2 del text refós de la Llei d’urbanisme, en la redacció de la llei vigent, són aplicables als sòls urbanitzables que assoleixin aquesta classificació mitjançant els instruments de planejament urbanístic general o llurs revisions o modificacions que s’aprovin inicialment a partir de la seva entrada en vigor.

Donat que la classificació de sòl urbanitzable d’aquest sector ha estat assolida mitjançant el POUM de Pont

de Molins, quina aprovació inicial és anterior a la data de 1.3.2012 d’entrada en vigor de la llei 3/2012, i també en concordança amb el que estableix l’article 113 del POUM, referent al SUD i-1. Sector industrial-logístic en el seu apartat 4, la cessió que pertoca és el 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

El mateix article indica que l’administració actuant ha de fixar l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació.

Pel que fa referència a la ponderació de l’aprofitament urbanístic del sector, on trobem tres zonificacions diferenciades: zona industrial (I), (II) i (III) , es preveu que s’apliquin uns valors d’homogeneització entre elles a determinar en el projecte de reparcel·lació, en funció de la intensitat d’usos, la seva localització i la rigidesa a la demanda.


PONT DE MOLINS

1.13. MOBILITAT GENERADA. L’article 66.h del DL 1/2010 estableix que els plans parcials urbanístics han de justificar que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. En el present cas, el decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada indica els supòsits en els que cal realitzar un estudi de mobilitat en el planejament derivat si:

- Municipi < 5.000 habitants. - Actuació residencial < 250 habitatges. - No suposa implantació d’usos comercials > 1 ha. - No suposa implantació d’usos industrials > 5 ha. - No es tracta d’implantacions singulars.

En el present cas, donat que la implantació industrial és superior a 5Ha, cal realitzar el corresponent estudi, que s’incorpora com annex al present Pla parcial urbanístic.

1.14. MEMORIA SOCIAL. D’acord amb la disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2010, el present document com a planejament urbanístic derivat d’un sector industrial no ha d’incorporar la memòria social. 1.15. ESTUDI AMBIENTAL. INFORME AMBIENTAL. D’acord amb el disposat per l’article 66 del mateix decret, els Plans parcials urbanístics han de disposar de la documentació ambiental pertinent i, com a mínim, d’un informe ambiental. Per aquest motiu, s’adjunta com annex que forma part del present Pla Parcial urbanístic el corresponent informe ambiental. Les conclusions del referit document s’hauran de tenir en compte en el projecte d’urbanització. 1.16. COMPROMISOS DELS PROMOTORS. Els promotors del present document es comprometen a:

1er. Efectuar les cessions de sistemes de vialitat, zones verdes i equipaments definits en el pla parcial urbanístic. Constituir la junta de compensació, llevat dels casos d’exempció previstos legalment. Conservar l’urbanització, en tant no sigui recepcionada definitivament per l'Ajuntament, constituint a tal efecte una entitat de conservació si resulta necessari. 2on. Dipositar l’aval per import del 12% del valor de les obres d’urbanització, en qualsevol de les modalitats que preveu la legislació.

3er. Disposar de medis econòmics suficients per a portar a terme la urbanització dels terrenys, garantida pel propi capital social de l’empresa i pel valor de les finques aportades. 4art. Cedir a l'Ajuntament els terrenys edificables destinats a 10% de l’aprofitament urbanístic que es determini en el corresponent projecte de reparcel·lació per compensació bàsica. 5è. No procedir a segregacions urbanístiques de les finques, en document públic ni privat, en tant no estigui aprovat el corresponent projecte de reparcel·lació per compensació bàsica, i en aquest cas, ajustant-se a les parcel·les resultants o a aquelles que resultin de llicències de parcel·lació atorgades per l'Ajuntament.

Pont de Molins, Els promotors,


PONT DE MOLINS

1.17. QUADRES DE DADES. Els quadres de dades referents als sistemes urbanístics i a les zones edificables són els següents:

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (A) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Protecció de la Via Augusta A1 23.642,50 m2 26,90% Protecció de la N‐II A2‐3 44.498,54 m2 50,63% Espais lliures d’enllaç A4‐9 7.525,08 m2 8,56% Espais lliures del camí de Cabanes A10‐12 5.755,35 m2 6,55% Marge de la Muga A13 2.400,31 m2 2,73% Puig d’en Xicoi A14 1.739,83 m2 1,98% Canal de la Muga A15 2.323,01 m2 2,64%

TOTAL ESPAIS LLIURES 87.884,62 m2 17,51% Mínim 15% SISTEMA D'EQUIPAMENTS (E) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Equipaments del Puig d'en Xicoi E1‐2 31.113,40 m2 77,16% Equipaments àmbit de llevant E3 9.210,59 m2 22,84%

TOTAL EQUIPAMENTS 40.323,99 m2 8,03% Mínim 8% SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS I MEDIAMBIENTALS (ST) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Serveis tècnics àmbit de llevant ST1 3.704,21 m2 100,00%

TOTAL SERVEIS TÈCNICS 3.704,21 m2 0,74% SISTEMA VIARI (V) SUPERFÍCIE PERCENTATGE

Viari asfalt V1 48.766,97 m2 55,51% Viari aparcaments V2 7.489,67 m2 8,52% Viari voreres V3 24.381,42 m2 27,74% Viari grava V4 3.641,85 m2 4,14% Viari camí de terra V5 1.670,28 m2 1,90% Viari talús V6 1.671,60 m2 1,90% Viari mur de contenció V7 228,01 m2 0,26%

TOTAL SISTEMA VIARI 87.849,80 m2 17,50% TOTAL SISTEMES 219.762,62 m2 43,78% TOTAL SECTOR 501.993,25 m2 100,00%


PONT DE MOLINS

ZONA INDUSTRIAL I. PREDOMINÀNCIA LOGÍSTICA (I) SUPERFÍCIE PERCENTATGE Illa 1 I1 104.583,86 m2 100,00% TOTAL ZONA (I) 104.583,86 m2 20,83% Mínim 15% ZONA INDUSTRIAL II. PREDOMINÀNCIA INDUSTRIAL (II) SUPERFÍCIE PERCENTATGE Illa 1 II1 15.102,41 m2 10,07% Illa 2 II2 15.102,41 m2 10,07% Illa 3 II3 15.102,41 m2 10,07% Illa 4 II4 15.102,41 m2 10,07% Illa 5 II5 10.071,78 m2 6,72% Illa 6 II6 10.208,09 m2 6,81% Illa 7 II7 15.081,19 m2 10,06% Illa 8 II8 9.551,07 m2 6,37% Illa 9 II9 32.822,34 m2 21,89% Illa 10 II10 11.816,38 m2 7,88% TOTAL ZONA (II) 149.960,49 m2 29,87% Mínim 8% ZONA INDUSTRIAL III. PREDOMINÀNCIA COMERCIAL (III) SUPERFÍCIE PERCENTATGE Illa 1 III1 10.125,00 m2 36,57% Illa 2 III2 7.350,00 m2 26,55% Illa 3 III3 5.030,63 m2 18,17% Illa 4 III4 5.180,65 m2 18,71% TOTAL ZONA (III) 27.686,28 m2 5,52% TOTAL ZONES 282.230,63 m2 56,22% TOTAL SECTOR 501.993,25 m2 100,00%

% OCUP. OCUPACIÓ INDEX EDIFICABILITAT 60% 62.750,32 m2 0,60 m2st/m2s 62.750,32 m2st TOTAL ZONA (I) 62.750,32 m2st % OCUP. OCUPACIÓ INDEX EDIFICABILITAT 65% 9.816,57 m2 1,00 m2st/m2s 15.102,41 m2st 65% 9.816,57 m2 1,00 m2st/m2s 15.102,41 m2st 65% 9.816,57 m2 1,00 m2st/m2s 15.102,41 m2st 65% 9.816,57 m2 1,00 m2st/m2s 15.102,41 m2st 65% 6.546,66 m2 1,00 m2st/m2s 10.071,78 m2st 65% 6.635,26 m2 1,00 m2st/m2s 10.208,09 m2st 65% 9.802,77 m2 1,00 m2st/m2s 15.081,19 m2st 65% 6.208,20 m2 1,00 m2st/m2s 9.551,07 m2st 65% 21.334,52 m2 1,00 m2st/m2s 32.822,34 m2st 65% 7.680,65 m2 1,00 m2st/m2s 11.816,38 m2st TOTAL ZONA (II) 149.960,49 m2st % OCUP. OCUPACIÓ INDEX EDIFICABILITAT 70% 7.087,50 m2 1,35 m2st/m2s 13.668,75 m2st 70% 5.145,00 m2 1,35 m2st/m2s 9.922,50 m2st 70% 3.521,44 m2 1,35 m2st/m2s 6.791,35 m2st 70% 3.626,46 m3 1,35 m2st/m2s 6.993,88 m2st TOTAL ZONA (III) 37.376,48 m2st TOTAL ZONES 250.087,28 m2st TOTAL SECTOR 0,50 m2st/m2st 250.996,63 m2st

Figueres, maig de 2014

M.Mercè Oriol Hilari, arquitecta


PONT DE MOLINS

CAPÍTOL II. ....... : NORMES URBANÍSTIQUES.

INDEX

2.1. DISPOSICIONS GENERALS. ............................................................................................ 60 2.1.1. NATURALESA, ÀMBIT TERRITORIAL I VIGÈNCIA. ................................. 60

Article 1. Naturalesa. .................................................................................................... 60 Article 2. Àmbit territorial. ........................................................................................... 60 Article 3. Vigència. ....................................................................................................... 60 Article 4. Obligacions. .................................................................................................. 60 Article 5. Interpretació del Pla. ..................................................................................... 60 Article 6. Determinacions del Pla. ................................................................................ 60

2.2. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL. ...................................................................................... 60 2.2.1. QUALIFICACIÓ DEL SÒL I DESPLEGAMENT DEL PLA. .......................... 60

Article 7. Qualificació. .................................................................................................. 60 Article 8. Ordenació de volums. ................................................................................... 60 Article 9. Parcel·lacions. ............................................................................................... 60 Article 10. Projectes d’urbanització. ............................................................................. 60 Article 11. Plans especials urbanístics autònoms. ......................................................... 60

2.2.2. SISTEMA D’ACTUACIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA. ........................................ 60 Article 12. Sistema d’actuació. ..................................................................................... 60 Article 13. Procediment. ............................................................................................... 60 Article 14. Conservació de la urbanització. .................................................................. 61

2.2.3. DETERMINACIONS DEL PLA PARCIAL. ..................................................... 61 Article 15. Determinacions gràfiques. .......................................................................... 61 Article 16. Regulació detallada de sistemes. ................................................................. 61

16.1 Identificació i tipus de sistemes ................................................................ 61 Art. 16.2 – Sistema viari (Clau V) .................................................................... 61 Art. 16.3 – Sistema d’espais lliures (Clau A) ................................................... 62 Art. 16.4 – Sistema d’equipaments comunitaris (Clau E) ................................. 62 Art. 16.5 – Sistema de serveis tècnics i mediambientals (Clau St) ................... 63

Article 17. Regulació detallada de zones. ..................................................................... 63 Article 18. Zona industrial (I). Predominància logística. .............................................. 63 Article 19. Zona industrial (II). Predominància Industrial ............................................ 65 Article 20. Zona industrial (III). Predominància Comercial ......................................... 67 Article 21. Regulació mediambiental sobre les activitats realitzades. ........................... 68

21.1. Regulació dels residus. ............................................................................ 68 21.2. Regulació ambient atmosfèric. ............................................................... 69 21.3. Protecció medi nocturn. .......................................................................... 69

Article 22. Regulació paisatgística. ............................................................................... 69

2.3. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL MEDI. .......................................................................................................... 69

Article 23. Indicacions de caràcter particular relatives a la protecció del medi. ........... 69 Article 24. Intervenció integral de l’administració ambiental. ...................................... 69 Article 25. Aigües residuals. ......................................................................................... 69 Article 26. Regulació dels residus. ................................................................................ 69 Article 27. Enderrocs i altres residus de la construcció. ................................................ 70 Article 28. Condicions de protecció contra incendis. .................................................... 70

2.4. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A L’ELECTRICITAT 70

Article 29. Línies elèctriques existents. ......................................................................... 70 Article 30. Noves línies elèctriques d’alta tensió .......................................................... 70 Article 31. Noves línies elèctriques de baixa tensió i instal·lacions d’enllumenat públic70 Article 32. Implantació de línies elèctriques en sòl no urbanitzable ............................. 70 Article 33. Disseny de les infraestructures elèctriques .................................................. 70

2.5. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A LA CARRETERA NACIONAL N-II ................................................................................................ 71

Article 34. Accessos i demanda sobre la carretera N-II ................................................ 71 Article 35. Els elements d’urbanització del Pla Parcial ................................................. 71 Article 36. Els instruments de planejament derivats ..................................................... 71 Article 37. Les activitats a desenvolupar en l’àmbit del Pla Parcial .............................. 71

2.6. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A L’AIGUA .................. 71 Article 38. Canal del marge esquerra de La Muga ........................................................ 71 Article 39. Aigües pluvials ............................................................................................ 71


PONT DE MOLINS

2.1. DISPOSICIONS GENERALS. 2.1.1. NATURALESA, ÀMBIT TERRITORIAL I VIGÈNCIA. Article 1. Naturalesa. Aquest Pla té la condició de Pla parcial urbanístic i respecta en totes les seves determinacions el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme, i la seva modificació per la llei 3/2012 del 22 de febrer, i per la llei 2/2014 de 27 de gener, Article 2. Àmbit territorial. L’àmbit territorial d’aquest Pla parcial urbanístic és l'assenyalat en els plànols de projecte corresponents, dintre del terme municipal de Pont de Molins, comarca de l'Alt Empordà. Article 3. Vigència. Aquest Pla parcial urbanístic entrarà en vigor a partir de la publicació de la seva aprovació definitiva i normativa urbanística en el Diari Oficial de la Generalitat, i la seva vigència serà indefinida d’acord amb el que disposa l’art. 94 del Decret legislatiu 1/2010. Article 4. Obligacions. Els particulars, igual que l’administració, estaran obligats a complir les disposicions contingudes en aquest Pla parcial urbanístic. Article 5. Interpretació del Pla. La interpretació del present Pla i de les seves ordenances es farà d’acord amb el seu contingut i se subjectarà als seus objectius i finalitat. En cas de dubte o imprecisió, prevaldrà la solució de menor edificabilitat i major dotació d’equipaments públics, així com els plànols a escala més detallada prevaldran sobre els d’escala més petita, pel seu major grau de precisió.

En tot cas s’estarà al disposat a l’article 10 del Decret legislatiu 1/2010 referent a les regles d’interpretació del planejament urbanístic, i per tot allò que no estigui expressament regulat en aquesta normativa, s’ajustarà al que determina el Pla d'ordenació urbanística municipal de Pont de Molins. Article 6. Determinacions del Pla. Les determinacions del Pla parcial urbanístic es despleguen en els següents documents:

- Memòria i estudis justificatius. - Normes urbanístiques. - Pla d’etapes i divisió poligonal. - Avaluació econòmica, viabilitat i pressupost d’obres i serveis. - Annexos.

Annex 1. Informe de sostenibilitat econòmica Annex 2. Estudi de trànsit Annex 3. Estudi d’avaluació de mobilitat generada. Annex 4. Informe Ambiental

- Plànols d’informació i ordenació

2.2. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL. 2.2.1. QUALIFICACIÓ DEL SÒL I DESPLEGAMENT DEL PLA. Article 7. Qualificació. El sector de planejament parcial SUD i-1 Sector Industrial Logístic Via Augusta ve definit al Planejament General d’Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins, publicat al DOGC de 19.4.2013, on es fixen les condicions de desenvolupament del mateix. Article 8. Ordenació de volums. D’acord amb el que estableix l’article 65 del Decret legislatiu 1/2010 i la modificació de la Llei 3/2012, podran formular-se ordenacions de volums alternatives a l’establerta al present pla parcial urbanístic, respectant sempre els paràmetres bàsics que es defineixen a la pròpia normativa. Article 9. Parcel·lacions. Conforme a les determinacions de l’article 187 del Decret legislatiu 1/2010 i la modificació de la Llei 3/2012, estarà subjecta a prèvia llicència qualsevol parcel·lació urbanística dintre l’àmbit d’actuació del present Pla. No es procedirà a la parcel·lació urbanística ni mitjançant document públic translatiu de domini, en l’àmbit del Pla Parcial, fins que no s’haurà obtingut la llicència de parcel·lació. La parcel·lació grafiada als plànols d’ordenació té caràcter indicatiu i no vinculant. Article 10. Projectes d’urbanització. El present Pla parcial urbanístic defineix les característiques i traçat de les obres d’urbanització bàsiques, que es concreten en la separata que conté el projecte d’urbanització. Aquest projecte d’urbanització haurà d’incorporar les conclusions de l’informe ambiental i tenir en compte les seves recomanacions. Article 11. Plans especials urbanístics autònoms.

Per tal de desenvolupar infraestructures de serveis necessaris per a l’abastament d’energia elèctrica,

abastament d’aigua, sanejament o altres infraestructures necessàries, es podran tramitar Plans especials urbanístics amb la finalitat exclusiva de preveure i facilitar l’execució de les esmentades infraestructures, en qualsevol règim de sòl.

2.2.2. SISTEMA D’ACTUACIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA. Article 12. Sistema d’actuació. L’execució del present pla parcial urbanístic SUD i-1 Sector Industrial Logístic Via Augusta s’executarà en un únic polígon d’actuació. Aquest únic Polígon d’actuació s’executarà pel sistema de reparcel·lació per compensació bàsica. Article 13. Procediment. El procediment a seguir per a l’execució del present Pla parcial urbanístic s’ajustarà al disposat a l’article 130 i concordants del Decret legislatiu 1/2010.


PONT DE MOLINS

Article 14. Conservació de la urbanització.

La Junta de compensació o els propietaris, tenen la obligació de conservar i mantenir les obres

d’urbanització i els serveis públics fins que l’Ajuntament no els rebi per assumir aquesta obligació, d’acord amb l’establert a l’article 44.1.g del DL 1/2010 i la modificació de la Llei 3/2012.

2.2.3. DETERMINACIONS DEL PLA PARCIAL. Article 15. Determinacions gràfiques. Les determinacions del present Pla parcial urbanístic SUD i-1 Sector Industrial Logístic Via Augusta de Pont de Molins estan contingudes als corresponents plànols d'ordenació de forma gràfica, on es fixen les diferents alineacions i rasants dels espais públics i privats, la separació entre zones i sistemes, amb llur clau identificativa i qualificació, l’àmbit de l’actuació que coincideix amb el polígon únic d’actuació, i en definitiva totes les determinacions que li són pròpies per tractar-se d’un Pla parcial urbanístic. Article 16. Regulació detallada de sistemes. El present Pla parcial urbanístic, adopta conceptes i terminologies equivalents als proposats en la normativa urbanística del POUM , adaptant-los en el seu cas al seu ús específic, d’acord amb les següents definicions:

16.1 Identificació i tipus de sistemes

El sòl destinat per aquest pla a sistemes es classifica en els següents tipus:

1. Sistema viari (clau V)

2. Sistema d’espais lliures (clau A)

3. Sistema d’equipaments comunitaris (clau E)

4. Sistema de serveis tècnics i mediambientals (clau St)

Art. 16.2 – Sistema viari (Clau V)

El Sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i dedicats a la circulació de persones, vehicles, àrees d’aparcament de vehicles i tots els seus elements funcionals que conformin el domini públic viari.

En l’àmbit del present Pla parcial urbanístic s’estableixen les següents categories de vies:

-Xarxa viària, constituïda per carreteres convencionals i vies segregades de carreteres, subjectes a legislació sectorial específica. Aquestes vies estan constituïdes pel domini públic viari recollit en catàlegs i inventaris oficials de carreteres i porten associades franges d’ús i defensa de la infraestructura que es regulen en la legislació corresponent. En el present Pla parcial no s’inclou la xarxa de la N-II com a tal, ni tampoc la GIV-6026, per quan resten en una situació perifèrica a l’àmbit, però si les seves servituds i zones d’afecció. Si que s’inclou en canvi la traça de la GIV-6025, amb el seu domini, servituds i afeccions. Totes les actuacions que afectin la zona d’influència de la carretera N-II (a menys de 30 metres de l’aresta exterior de l’explanació), s’han de realitzar d’acord amb el Decret legislatiu 1/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de carreteres i el Reglament que el desenvolupa.

La línia d’edificació s’ha de situar a 25 m de l’aresta exterior de la calçada de la N-II. En la zona compresa entre la línia i la carretera es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les edificacions existents.

La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal.

D’acord amb el que determina l’article 24 de la Llei 25/88 de 29 de juliol, de Carreteres , per la seva incidència en la seguretat vial, fora dels trams urbans de les carreteres estatals i autopistes queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la zona de domini públic de la carretera, sense que aquesta prohibició doni en qualsevol cas dret a indemnització (Art. 24 Llei 25/88 de 29 de juliol de Carreteres).

En qualsevol cas queda prohibit situar publicitat dins la xarxa bàsica territorial i dins de tots els camins rurals municipals. Només s’admet situar indicadors en les cruïlles dels camins per tal de facilitar la localització de masies, jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural. -Xarxa urbana, comprèn els carrers de sòl urbà i de sòl urbanitzable d’acord amb la següent classificació:

-Carrer de xarxa bàsica urbana: aquells destinats a assegurar la mobilitat dels vehicles a motor dins la trama urbana. La calçada està destinada preferentment a la circulació de vehicles a motor a excepció dels passos per a vianants.

-Aparcament. Reserva específica d’espai per a l’aparcament de vehicles a motor, integrat dins la via. Elements d’urbanització del Pla Parcial en relació amb les carreteres

Les diferents xarxes de subministrament i serveis (pluvials, residuals, aigües potables, telecomunicacions, gas, i energia elèctrica) es projectaran en el corresponent projecte d’obres d’urbanització d’acord amb el que disposa l’article 94.c), d) i e) del Reglament General de Carreteres:

a) Esteses aèries. S’autoritzaran preferentment darrera de la línia límit d’edificació. En tot cas, la distància dels suports a l’aresta exterior de la calçada no serà inferior a una vegada i mitja la seva alçada. Aquesta mateixa distància s’aplicarà en els casos de creuaments aeris, en els quals el gàlib fixat per la Dirección General de Carreteras serà suficient per evitar accidents als vehicles.

b) Conduccions subterrànies. No s’autoritzaran en la zona de domini públic llevat que excepcionalment, i amb

la deguda justificació, la prestació d’un servei públic d’interés general així ho exigís. En la zona de servitud, i quan no hi hagi possibilitat de portar-les fora de la mateixa, es podran autoritzar les corresponents a la prestació d’un servei públic d’interés general i les vinculades a serveis d’interés general, ubicant-les en qualsevol cas el més lluny possible de la carretera. Les d’interés privat únicament s’autoritzaran en la zona d’afecció. Excepcionalment, i quant no hi hagi altra solució, es podran autoritzar en la zona de servitud, el més lluny possible de la carretera.

c) Obres subterrànies. En la zona de servitud, no s’autoritzaran les que puguin perjudicar l’ulterior aprofitament de la mateixa per la finalitat a que està destinada. En qualsevol cas, davant la línia límit d’edificació no s’autoritzaran les que suposin una edificació, tals com garatges, piscines o similars.

Pel que fa referència al sistema de reg, es prohibeix la utilització de sistemes d’aspersió en la zona de domini públic i servitud de la carretera, havent-se d’utilitzar en el seu cas sistemes de reg per goteig.


PONT DE MOLINS

Altres prescripcions.

Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional. En els plànols d’ordenació es grafien les línies de no edificació d’acord amb la legislació sectorial de la matèria.

La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les

determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. A la xarxa viària urbana i camins veïnals caldrà preveure reserva d’espai suficient per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o equivalents. El mobiliari urbà i els elements de senyalització s’han de disposar en els carrers de forma que els vehicles tinguin una bona visibilitat dels vianants que transiten pels passos per a vianants i viceversa. Els guals per a vianants han de complir la normativa relativa a supressió de barreres arquitectòniques.

Art. 16.3 – Sistema d’espais lliures (Clau A)

Formen el sistema de zona verda tots els parcs (urbà, forestal, esportiu), jardins, places, rambles i tot l’espai lliure verd públic de Pont de Molins, situat en sòl urbà o urbanitzable existent o de nova creació identificats en els plànols d’ordenació amb la clau A. Són espais lliures eminentment arbrats que, independentment del seu règim urbanístic, tenen com a funció principal el repòs, lleure i esbarjo de la població. Només s’admetran les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva, els jocs infantils i serveis, sempre que ocupin menys del 25 % de la superfície del parc, En cap cas s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d’aquests espais lliures. No obstant això, al subsòl i sòl d’aquests sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics i elements tècnics de les instal·lacions urbanes sempre que es garanteixi l’enjardinament de la superfície i el manteniment de la qualitat dels aqüífers. En la gestió d’aquests espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un bon ús dels recursos naturals, entre els quals cal destacar: el consum racional de l’aigua pel rec, la selecció de les espècies vegetals i alhora ornamentals més ben adaptades al sòl i al clima de Pont de Molins, el control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la fertilitat i la impermeabilització. El projecte d’obres que desenvolupi el pla parcial incorporarà estratègies d’integració paisatgística consistents en la plantació d’arbres o arbusts seguint els criteris del plànol d’ordenació 9.1. En cas d’instal·lació de tanca perimetral a les vores dels recs públics, s’haurà de separar del cap del talús del marge dret de la llera un mínim de 3,00 per tal de deixar lliure la zona de servitud de la llera que estableix l’article 6 del text refós de les llei d’Aigües, aprovat per RDL 1/2001, de 20 de juliol. Dins el sistema d’espais lliures de protecció de la N-II s’inclou una superfície de 6.661,62 m2 com a Reserva Viària de major cessió, quin objectiu és computar com aportació d’espais lliures pel cas que una possible modificació de les condicions d’accés al sector obliguessin a tramitar una modificació de planejament on s’afectés com a vialitat part d’aquests espais lliures.

Art. 16.4 – Sistema d’equipaments comunitaris (Clau E) En general, el sistema d’equipaments comprèn el sòl que es destina a usos públics, col·lectius i comunitaris al servei dels ciutadans del municipi, i es destinen normalment a usos assistencials, educatius, sanitaris, religiosos, culturals, recreatius i d’espectacles, esportius, comercial en mercats públics, i d’oficines en dependències de l'Administració, que constitueixen serveis necessaris als ciutadans, la distribució especial dels quals és convenient mantenir i millorar. En el present cas, i donada la implantació dins un sector logístic, industrial i de serveis, els equipaments del present Pla parcial es poden destinar als següents usos: -E1, Docent: centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. -E2, Sanitari assistencial: centres d’assistència primària, dispensaris, hospitals, centres extrahospitalaris i residències geriàtriques. -E3, Sociocultural i religiós: cases de cultura, biblioteques, teatres, museus, videoteques, centres socials, llars de gent gran, centres d’esplai, temples i centres recreatius i religiosos. -E4, Administratiu: Administració pública, serveis de seguretat pública, emergència i seguretat civil -E5, Esportiu: instal·lacions i edificacions esportives i serveis annexos.

En qualsevol cas, es mantindrà un mínim del 50% de la superfície de l’equipament d’el Puig d'en Xicoi amb destí a equipaments esportius (E5), gaudint de cares a la seva modificació de les garanties legals establertes per la llei d’Urbanisme. Les condicions d’edificació són les següents: Edificabilitat neta per als nous equipaments es regula d’acord amb els índexs següents:

E1, Docent: 1,00 m²/m² E2, Sanitari assistencial: 1,00 m²/m² E3-Sociocultural i religiós, 1,00 m²/m² E4-Administratiu, 1,00 m²/m²; E5-Esportiu, 0’50 m²/m²;

Ocupació màxima :70 % Altura màxima: 11,60 metres.

Tot i que els equipaments són de titularitat pública, s’admetrà que puguin ser gestionats per empreses privades quan s’acompleixin les condicions següents: -Que el destí de l’equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats religioses, científiques, benèfiques i d’assistència social, sanitàries, esportives i docents, a les que es reconegui la seva utilitat pública o interès social. -Que es justifiqui els terrenys en qüestió, no es previngui legalment, per a idèntic fi, l’actuació pública. -Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l’equipament en l’àmbit territorial en que s’inscriu, i es respecti dins els fins específics per a equipaments la igualtat dels ciutadans al seu accés -Que les entitats promotores no tinguin ànim de lucre o que els béns necessaris del contingut, les entitats esmentades no tinguin ànim de lucre pel que fa a la gestió.

S’admeten tots els usos col·lectius i els terciaris de caràcter públic. Admet també l’ús residencial restringit a les persones directament relacionades amb la gestió de l’equipament, sempre que el sostre destinat a la residència no passi el 10% del total del sostre edificable en la parcel·la on es localitza l’equipament, ni el màxim de 150 m².

L’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del municipi. Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa l’equipament. En el cas de que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de menor impacte per l’entorn immediat. Es prestarà especial atenció al cromatisme de l’edificació al tractament de l’espai no edificat de la parcel·la i al tipus de tanca.


PONT DE MOLINS

S’hi podrà admetre l’implantació d’aparcament per a vehicles rodats, quins projectes s’ajustaran a les mateixes determinacions que pel Sistema d’aparcaments (Va) definit pel planejament general.

Art. 16.5 – Sistema de serveis tècnics i mediambientals (Clau St) El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures de serveis. En el present pla parcial es tracta de St3: Xarxes d’aigües residuals, pluvials, depuradores, etc. També, s’hi inclouen tots els elements necessaris per al funcionament correcte d’aquestes instal·lacions.

Són sòls preferentment de titularitat pública encara que poden ser gestionats per empreses privades.

Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei tècnicambiental de que es tracti, amb les condicions de funcionament i seguretat específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria.

L’edificació i les instal·lacions s’adaptaran a les necessitats del programa del servei tècnic ambiental que contenen, s’evitarà la formació de superfícies de contrast amb l’entorn, dotant-les d’una tonalitat cromàtica que amenitzi línies i relleus al seu voltant; i es disminuirà l’impacte visual produït des dels camins, l’autopista o les poblacions contigües, mitjançant la instal·lació de barreres vegetals.

Els espais lliures d’edificació o instal·lació que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es consideraran com a espais lliures i rebran un tractament amb vegetació autòctona i compatible amb les servituds derivades del servei. Article 17. Regulació detallada de zones. El present Pla parcial urbanístic adopta tres zonificacions corresponents als usos predominants i a la morfologia de les parcel·les o illes resultants, d’acord amb les definicions dels articles següents. Article 18. Zona industrial (I). Predominància logística. 1.- Definició de la zona Es tracta de la zona destinada preferentment a acollir els usos logístics, que són els que justifiquen la

classificació d’aquest sector industrial donat el pre-assentament d’una important activitat de transports i logística implantada des de fa anys. Aquesta zona s’ubica en una gran àrea de més de 10 Ha. de superfície, suficient per acollir diversos magatzems logístics i la corresponent campa de camions, remolcs i instal·lacions complementàries tals com magatzems robotitzats, sitges i dipòsits, tòtems, garites, trens de rentat, punts de subministrament, i altres de similars característiques sense especials restriccions donat que aquesta és la finalitat primera d’aquesta àrea d’activitats econòmiques (AAE) definida al PDSUF, així com altres usos i activitats de tipus industrials que no suposin situacions de risc per la salut i seguretat pública.

2.- Tipus d'ordenació El tipus d'ordenació és el d’edificació aïllada en parcel·la, amb les excepcions previstes a la definició de

separacions a límits. 3.- Edificabilitat Coeficient d’edificabilitat néta en parcel·la: 0,60 m²st/m²sòl.

4.- Condicions d'edificació 4.1 Parcel·la mínima: S’estableix com a parcel·la mínima amb caràcter general aquelles noves parcel·les que disposin d’una

superfície igual o superior a 20.000 m2 4.2 Façana mínima:

La parcel·la tindrà una façana mínima a la via pública de 20 m. També s’admeten parcel·les que tinguin igual façana mínima al passeig o espais lliures d’enllaç, sempre que disposin de condicions d’accés rodat que no afectin als esmentats espais lliures.

4.3 Ocupació:

L'ocupació de l'edificació serà com a màxim del 60 % de la parcel·la. Les marquesines d’abric dels molls de càrrega, ràfecs, volades i altres elements de protecció de l’activitat industrial i logística o comercial admesa, construccions auxiliars, mòduls per estacions transformadores, etc, no computaran als efectes d’ocupació ni edificabilitat fins el llindar establert a l’apartat 4.10.

4.4 Alçada reguladora: Norma general:

L’alçada reguladora màxima és de 11,60 metres i el nombre màxim de plantes és de PB+1PP. L’alçada reguladora màxima es mesurarà a comptar des de la cota de paviment de la planta baixa, fins al punt d’arrencada de la pendent de la coberta. Per sobre d’aquesta alçada màxima es permetrà que sobresurtin les xemeneies i elements tècnics de les instal·lacions.

Magatzems robotitzats: En cas de magatzems robotitzats, s’admet una alçada reguladora de 24 metres. L’alçada reguladora màxima es mesurarà a comptar des de la cota de paviment de la planta baixa, fins al punt d’arrencada de la pendent de la coberta. En la llicència d’obres s’adoptaran les condicions d’integració definides a l’apartat corresponent.

Sitges i dipòsits: En cas de sitges i dipòsits de productes, s’admetrà amb caràcter excepcional una alçada reguladora de 36 metres. En la llicència d’obres s’adoptaran les condicions d’integració definides a l’apartat corresponent.

Tòtems i altres elements tècnics exents: En cas de tòtems i cartells publicitaris de marca o altres elements similars, s’admet una alçada reguladora de 18 metres. L’alçada reguladora màxima es mesurarà a comptar des del punt d’asentament sobre la rasant de la parcel·la. En la llicència d’obres s’adoptaran les condicions d’integració definides a l’apartat corresponent.

Edificis destinats exclusivament a parcament: En cas d’edificis destinats exclusivament a aparcament de vehicles, l’alçada reguladora màxima és de 11,60 metres, metres i el nombre màxim de plantes és de PB+3, amb una alçada mínima lliure entre plantes de 2,30 metres.

Edificis destinats exclusivament a oficines: En cas d’edificis destinats exclusivament a oficines, l’alçada reguladora màxima és de 11,60 metres, metres i el nombre màxim de plantes és de PB+2, amb una alçada mínima lliure entre plantes de 2,70 metres.


PONT DE MOLINS

4.5 Cota de paviment de la planta baixa: La planta baixa podrà disposar-se a la cota necessària per garantir el correcte funcionament de la instal·lació (molls de càrrega, etc), amb un màxim de 1,10 metres sobre el nivell modificat del terreny.

4.6 Cota natural del terreny: La cota natural del terreny es podrà modificar en ±1,10 m per sobre o sota el nivell del terreny per tal d’assolir les alçades d’atac correctes als molls de càrrega i els pendents de desaigua de les esplanades d’aparcament, o altres qüestions tècniques. Per tal de poder donar continuïtat als nivells modificats del terreny actualment existent en les campes de camions i aparcaments, s’admetrà superar aquesta cota del nivell del terreny modificat per tal de poder procedir als acords horitzontals corresponents i no crear discontinuïtats que dificultin la circulació dels vehicles en les esplanades o crear pendents inconvenients per a l’estacionament de vehicles pesats. En els espais de separació a límits de parcel·la s’admeten els rebaixos per a la ubicació de rampes d’accés als soterranis, sortides d’emergència i elements tècnics de ventilació.

4.7 Separacions als límits: Norma general: La separació mínima de les edificacions serà de 5,00 metres en el front del carrer Àgora Romana, per tal de donar continuïtat a la distància d’edificació establerta al sector contigu SUDi-4, i de 10,00 metres a la resta de vials i límits de les parcel·les. En tot cas es respectarà la línia d’edificació de la carretera que s’ha de situar a 25 m de l’aresta exterior de la calçada. Excepcions: S’exceptua d’aquesta separació les estacions transformadores i les casetes de control o garites d’entrada, que es podran adossar a façana o límit de parcel·la. Els magatzems robotitzats, sitges, dipòsits, tòtems i elements que disposen d’una alçada reguladora superior a la norma general, es separaran un mínim de 15 metres a vials o separació de veïns, sempre i quant la seva alçada superi la norma general d’alçada reguladora. La distància a límit de parcel·la es podrà suprimir pel cas d’edificacions que es projectin en continuïtat al sector SUDi-4, per permetre la seva ampliació, i s’agrupi la propietat registral.

4.8 Plantes soterrani:

Es permeten la construcció de plantes soterrani, que podran d’ultrapassar l’ocupació real o possible de les edificacions principals, respectant però les separacions a límits. Les rampes d’accés als soterranis, les escales de sortida d’emergència i els elements tècnics de ventilació es podran ubicar a la resta d’espai lliure de parcel·la, incloses les separacions als límits.

4.9 Tanques: Les tanques que donin a vials públics, dotacions o espais verds, s'hauran de subjectar en tota la seva

longitud a les alineacions i rasants d'aquest. L'alçada màxima de les tanques en els límits de parcel·la amb front a carrer o espai públic vindrà referida a

la rasant del carrer o espai públic amb que afronten per a cada un dels seus punts, i serà d'un coma cinquanta metres (1,50 m), amb materials opacs, podent aixecar fins a dos coma cinquanta metres (2,50 m) amb valla metàl·lica calada, o material opac en un 50 %.

4.10 Construccions Auxiliars

S’admeten les construccions auxiliars o annexes, independents de la principal o adossades a ella, tals com garites, marquesines d’aparcament, marquesines de molls de càrrega, ràfecs, elements tècnics de les instal·lacions, estacions transformadores, ventilacions, etc. El percentatge màxim de les construccions auxiliars sobre les principals no superarà el 10%. La part que superi aquest percentatge computarà com a ocupació.

4.11 Aparcaments El projecte de sol·licitud de llicència haurà de justificar els espais destinats per aparcament a l'interior de parcel·la a raó d’una plaça d’aparcament cada 200 m² de sostre en usos industrials i d’oficines. Pel que fa referència als usos comercials, el nombre d’aparcaments es regula específicament en l’apartat 5.2 i legislació específica. Aquests aparcaments es podran ubicar en les plantes soterrani o bé a l’espai lliure interior de la parcel·la. S’efectuarà també reserva d’aparcament de motocicletes i bicicletes per donar compliment als estàndards de mobilitat que figuren en el corresponent estudi. 4.12 Condicions d’integració En aquesta zona, la disposició de les naus seguirà preferentment la directriu llevant-ponent, per tal que els molls de càrrega restin orientats a recés de la tramuntana. Els projectes d’edificació justificaran l’adopció de materials i colors adients per aconseguir unes condicions d’integració paisatgística adequades. Pel cas de magatzems robotitzats, sitges, dipòsits, tòtems i altres elements que superin la norma general de l’alçada reguladora, s’adjuntarà al projecte un estudi paisatgístic que estableixi les condicions d’integració adequades.

5.- Usos 5.1. Usos admesos: - Logístics i de transport, com a ús preferent.

- Magatzems robotitzats, sitges i dipòsits. - Industrials i magatzematge.

- Oficines. S'admeten les oficines i despatxos, tant en edificis exclusius com formant part d’altres edificis amb diferents usos.

- Aparcament. És permès l'ús d'estacionament, garatge i aparcament. - S’admeten magatzems de terciari i usos comercials. (D’acord amb les especificacions de l’apartat següent) - Estacions de subministrament de carburants. - Habitatge de guarda.

- Restauració, en modalitat de bars i restaurants.

5.2 Regulació dels usos comercials Els usos comercials vénen regulats pel Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments

comercials, o normativa sectorial que el substitueixi.

La definició d’establiments comercials en el present Pla Parcial Urbanístic és l’establerta a l’article 5 del Decret Llei 1/2009. La classificació d’establiments comercials en el present Pla Parcial Urbanístic és l’establerta a l’article 6 del Decret Llei 1/2009.

Usos admesos: S’admeten els establiments comercials singulars (ECS) (establiments de venda a l'engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d'automoció i carburants, d'embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers). Pel cas que s’implantessin Grans establiments comercials singulars, la dotació mínima d’aparcaments serà de dues places per cada 100 m² edificats, sempre que no es defineixi una tipologia que requerís una dotació superior.

També s’admet que l’ús d’instal·lació de subministrament de carburants incorpori un establiment comercial amb una superfície de venda de fins a 200 metres quadrats, com a servei complementari de la benzinera, amb la comunicació corresponent a la direcció general competent en matèria de comerç.


PONT DE MOLINS

6.- Densitat 6.1. Densitat d’usos:

S’admet la subdivisió en règim de propietat horitzontal de les parcel·les que compleixin la condició de parcel·la mínima, a raó d’una activitat per cada 2.000 m2 de superfície i sempre que en l’escriptura de divisió es mancomunin els accessos i serveis comuns. S’admet un habitatge de guarda, a raó d’un habitatge per cada 20.000 m2 de parcel·la.

Article 19. Zona industrial (II). Predominància Industrial 1.- Definició de la zona

Es tracta de la zona de parcel·lació més regular resultant de la implantació de la xarxa viària del polígon, on es defineixen parcel·les regulars on es desenvolupin de forma ordenada les noves activitats de caràcter industrial pròpies d’un polígon, que no suposin situacions de risc de la salut i seguretat pública, ja sigui en activitat única per parcel·la o bé agrupant diverses activitats en forma de condomini sobre una parcel·la, assegurant-ne la seva unitat formal.

També s’incorporen dins aquesta zonificació les zones més perifèriques del polígon situades entre el Camí del Roure, l’actual carretera de Cabanes i el seu antic traçat, o bé la zona propera al canal del marge esquerra del riu Muga, o s’hi troben ubicades actualment diversos habitatges, dels quals el POUM demana establir la compatibilitat amb la resta d’usos admesos, sempre que no dificultin l’ordenació del sector. També s’hi troben ubicades diverses activitats de tipus industrial, ja sigui en tallers i naus o bé a l’aire lliure, de les quals el planejament parcial també en proposa la seva compatibilitat i fixar-ne les condicions particulars de manteniment o reubicació.

2.- Tipus d'ordenació El tipus d'ordenació és el d’edificació aïllada en parcel·la, amb les excepcions previstes a la definició de

separacions a límits. 3.- Edificabilitat Coeficient d’edificabilitat néta en parcel·la: 1,00 m²st/m²sòl. 4.- Condicions d'edificació 4.1 Parcel·la mínima: Norma general:

S’estableix com a parcel·la mínima amb caràcter general aquelles noves parcel·les que disposin d’una superfície igual o superior a 5.000 m2. Normes particulars: Per sota la parcel·la mínima, s’admeten les parcel·les d’inferior superfície que en el projecte de reparcel·lació resulti necessari adjudicar per complir les següents finalitats: Garantir o permetre el manteniment o reubicació dels usos residencials preexistents que el planejament general permet mantenir o compatibilitzar, o aquells que s’hagin de traslladar per resultar incompatibles amb el planejament. Garantir o permetre el manteniment o reubicació dels usos industrials preexistents dels quals en funció de la parcel·la aportada en correspongui una adjudicació inferior a la parcel·la mínima establerta com a norma general.

Garantir o permetre en les zones perifèriques del polígon l’adjudicació de parcel·les independents en els casos en que en funció de la parcel·la aportada en correspongui una adjudicació inferior a la parcel·la mínima establerta com a norma general i que per la geometria poc regular i preexistències d’edificacions i usos sigui dificultós materialitzar edificacions sobre propietats adjudicades en proindivís.

4.2 Façana mínima:

La parcel·la tindrà una façana mínima a la via pública de 20 metres. També s’admeten parcel·les que tinguin igual façana mínima al passeig o espais lliures d’enllaç, sempre que disposin de condicions d’accés rodat que no afectin als esmentats espais lliures.

4.3 Ocupació:

L'ocupació de l'edificació serà com a màxim del 65 % de la parcel·la. Les marquesines d’abric dels molls de càrrega, ràfecs, volades i altres elements de protecció de l’activitat industrial i logística o comercial admesa, construccions auxiliars, mòduls per estacions transformadores, etc, no computaran als efectes d’ocupació ni edificabilitat fins el llindar establert a l’apartat 4.10. Els paràmetres de separació als límits prevaldran per sobre els d’ocupació màxima, malgrat impedissin el seu esgotament.




Edificis destinats exclusivament a parcament: En cas d’edificis destinats exclusivament a aparcament de vehicles, l’alçada reguladora màxima és de 11,60 metres, metres i el nombre màxim de plantes és de PB+3, amb una alçada mínima lliure entre plantes de 2,30 metres.

Edificis destinats exclusivament a oficines: En cas d’edificis destinats exclusivament a oficines, l’alçada reguladora màxima és de 11,60 metres, metres i el nombre màxim de plantes és de PB+2, amb una alçada mínima lliure entre plantes de 2,70 metres.

4.5 Cota de paviment de la planta baixa:

La planta baixa podrà disposar-se a la cota necessària per garantir el correcte funcionament de la instal·lació (molls de càrrega, etc), amb un màxim de 1,10 metres sobre el nivell modificat del terreny.

4.6 Cota natural del terreny: La cota natural del terreny es podrà modificar en ±1,10 m per sobre o sota el nivell del terreny per tal d’assolir les alçades d’atac correctes als molls de càrrega i els pendents de desaigua de les esplanades d’aparcament, o altres qüestions tècniques. Per tal de poder donar continuïtat als nivells modificats del terreny actualment existent en les campes de camions i aparcaments, s’admetrà superar aquesta cota del nivell del terreny modificat per tal de poder procedir als acords horitzontals corresponents i no crear discontinuïtats que dificultin la circulació dels vehicles en les esplanades o crear pendents inconvenients per


PONT DE MOLINS

a l’estacionament de vehicles pesats. En els espais de separació a límits de parcel·la s’admeten els rebaixos per a la ubicació de rampes d’accés als soterranis, sortides d’emergència i elements tècnics de ventilació.

4.7 Separacions als límits: Norma general: La separació mínima de les edificacions a vial serà de 10.00 metres. La distància d’edificacions a límits de parcel·la serà de 5,00 metres. En tot cas es respectarà la línia d’edificació de la carretera que s’ha de situar a 25 m de l’aresta exterior de la calçada. Excepcions: Les separacions mínima de les edificacions front els carrers Fòrum i Atri seran de 4,00 metres. S’exceptua d’aquesta separació les estacions transformadores i les casetes de control o garites d’entrada, que es podran adossar a façana o límit de parcel·la. També s’exceptua d’aquesta separació els habitatges, edificacions o instal·lacions industrials existents, en tant es mantinguin i no s’hagin d’enderrocar. Els tòtems i altres elements tècnics exents es separaran un mínim de 5 metres a tots els límits.





la rasant del carrer o espai públic amb que afronten per a cada un dels seus punts, i serà d'un coma cinquanta metres (1,50 m), amb materials opacs, podent aixecar fins a dos coma cinquanta metres (2,30 m) amb valla metàl·lica calada, o material opac en un 50 %.


S’admeten les construccions auxiliars o annexes, independents de la principal o adossades a ella, tals com garites, marquesines d’aparcament, marquesines de molls de càrrega, ràfecs, elements tècnics de les instal·lacions, estacions transformadores, ventilacions, etc, El percentatge màxim de les construccions auxiliars sobre les principals no superarà el 10%. La part que superi aquest percentatge computarà com a ocupació.

4.11 Aparcaments

El projecte de sol·licitud de llicència haurà de justificar els espais destinats per aparcament a l'interior de parcel·la a raó d’una plaça d’aparcament cada 200 m² de sostre en usos industrials i d’oficines. Aquests aparcaments es podran ubicar en les plantes soterrani o bé a l’espai lliure interior de la parcel·la. S’efectuarà també reserva d’aparcament de motocicletes i bicicletes per donar compliment als estàndards de mobilitat que figuren en el corresponent estudi. 4.12 Condicions d’integració Els projectes d’edificació justificaran l’adopció de materials i colors adients per aconseguir unes condicions d’integració paisatgística adequades. Així mateix, els projectes d’edificació que contemplin més d’una activitat per parcel·la mínima, en règim de propietat horitzontal o condomini, hauran de justificar la unitat formal del projecte, així com del tractament i urbanització dels espais no ocupats per l’edificació, aparcaments, tanques i elements auxiliars.

5.- Usos 5.1. Usos admesos: - Industrials i magatzematge, com a ús preferent.

- Logístics i de transport - Oficines. S'admeten les oficines i despatxos, tant en edificis exclusius com formant part d’altres edificis amb

diferents usos. - Aparcament. És permès l'ús d'estacionament, garatge i aparcament. - S’admeten magatzems de terciari i usos comercials. (D’acord amb les especificacions de l’apartat següent) - Estacions de subministrament de carburants. - Residencial, en habitatge unifamiliar. Restringit als casos del manteniment dels habitatges existents, o de

reubicació de usos residencials existents. - Restauració, en modalitat de bars i restaurants.

5.2 Regulació dels usos comercials Els usos comercials vénen regulats pel Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments






S’admet la subdivisió en règim de propietat horitzontal de les parcel·les que compleixin la condició de parcel·la mínima, a raó d’una activitat per cada 1.000 m2 de superfície i sempre que en l’escriptura de divisió es mancomunin els accessos i serveis comuns.


PONT DE MOLINS

Article 20. Zona industrial (III). Predominància Comercial 1.- Definició de la zona

Es tracta de la zona de parcel·lació disposada perimetralment a l’estructura viària regular del polígon, que per la seva ubicació donant front al traçat de la carretera N-II resulta adequat preveure-hi de forma preferent usos de tipus comercial dins els admesos per la legislació vigent, de manera que per la tipologia edificatòria associada a aquest tipus d’ús ajudi a configurar una façana urbana arquitectònicament més adequada per donar front a un corredor viari de primera magnitud, i també millora el paisatge urbà des de l’eixample residencial del municipi situat a l’altra banda de la N-II. En conseqüència, se’n regulen especialment els aspectes formals de les edificacions i també el tractament dels espais lliures de parcel·la que han de constituir en definitiva la façana i la imatge d’aquest sector front la principal via de comunicació.

2.- Tipus d'ordenació El tipus d'ordenació és el d’edificació aïllada en parcel·la. 3.- Edificabilitat Coeficient d’edificabilitat néta en parcel·la: 1,35 m²st/m²sòl. 4.- Condicions d'edificació 4.1 Parcel·la mínima: Norma general:

S’estableix com a parcel·la mínima amb caràcter general aquelles noves parcel·les que disposin d’una superfície igual o superior a 5.000 m2.

4.2 Façana mínima:

La parcel·la tindrà una façana mínima a la via pública de 20 metres. 4.3 Ocupació:

L'ocupació de l'edificació serà com a màxim del 70 % de la parcel·la. Les marquesines d’abric dels molls de càrrega, ràfecs, volades i altres elements de protecció de l’activitat comercial o industrial admesa, construccions auxiliars, mòduls per estacions transformadores, etc, no computaran als efectes d’ocupació ni edificabilitat fins el llindar establert a l’apartat 4.10. Els paràmetres de separació als límits prevaldran per sobre els d’ocupació màxima, malgrat impedissin el seu esgotament.




Edificis destinats exclusivament a oficines:

En cas d’edificis destinats exclusivament a oficines, l’alçada reguladora màxima és de 11,60 metres, metres i el nombre màxim de plantes és de PB+2, amb una alçada mínima lliure entre plantes de 2,70 metres.

4.5 Cota de paviment de la planta baixa:

La planta baixa podrà disposar-se a la cota necessària per garantir el correcte funcionament de la instal·lació (molls de càrrega, etc), amb un màxim de 1,10 metres sobre el nivell modificat del terreny.

4.6 Cota natural del terreny: La cota natural del terreny es podrà modificar en ±1,10 m per sobre o sota el nivell del terreny per tal d’assolir les alçades d’atac correctes als molls de càrrega i els pendents de desaigua de les esplanades d’aparcament, o altres qüestions tècniques. En els espais de separació a límits de parcel·la s’admeten els rebaixos per a la ubicació de rampes d’accés als soterranis, sortides d’emergència i elements tècnics de ventilació.

4.7 Separacions als límits: Norma general: La separació mínima de les edificacions a vial serà de 10.00 metres. La distància d’edificacions a límits de parcel·la serà de 5,00 metres. En tot cas es respectarà la línia d’edificació de la carretera que s’ha de situar a 25 m de l’aresta exterior de la calçada. Igualment es respectaran les reculades establertes per la zona industrial II.Predominància Industrial en relació als carrers Amfiteatre, Estrada i Colisseu, per tal de mantenir la continuïtat visual de les alineacions de façana en tot el vial. Excepcions: S’exceptua d’aquesta separació les estacions transformadores i les casetes de control o garites d’entrada, que es podran adossar a façana o límit de parcel·la. Els tòtems i altres elements tècnics exents es separaran un mínim de 5 metres a tots els límits.





la rasant del carrer o espai públic amb que afronten per a cada un dels seus punts, i serà d'un coma vuitanta metres (1,80 m), amb valla metàl·lica calada, llevat dels primers 20 cm, que podran ser de materials opacs.


S’admeten les construccions auxiliars o annexes, independents de la principal o adossades a ella, tals com garites, marquesines d’aparcament, marquesines de molls de càrrega, ràfecs, elements tècnics de les instal·lacions, estacions transformadores, ventilacions, etc, El percentatge màxim de les construccions auxiliars sobre les principals no superarà el 10%. La part que superi aquest percentatge computarà com a ocupació.


PONT DE MOLINS

4.11 Aparcaments El projecte de sol·licitud de llicència haurà de justificar els espais destinats per aparcament a l'interior de parcel·la a raó d’una plaça d’aparcament cada 200 m² de sostre en usos, industrials i d’oficines. Pel que fa referència als usos comercials, el nombre d’aparcaments es regula específicament en l’apartat 5.2 i legislació específica. Aquests aparcaments es podran ubicar en les plantes soterrani o bé a l’espai lliure interior de la parcel·la. S’efectuarà també reserva d’aparcament de motocicletes i bicicletes per donar compliment als estàndards de mobilitat que figuren en el corresponent estudi. 4.12 Condicions d’integració Els edificis ubicats en aquesta zona hauran d’oferir , tant en la seva composició arquitectònica com en l’ús de materials de façana i coberta i acabats un aspecte visual que defugi les tipologies estrictament industrials i adopti tipologies d’usos comercials. Els projectes d’edificació justificaran l’adopció de materials i colors adients per aconseguir unes condicions d’integració paisatgística adequades. Així mateix, els projectes d’edificació que contemplin més d’una activitat per parcel·la mínima, en règim de propietat horitzontal o condomini, hauran de justificar la unitat formal del projecte, així com del tractament i urbanització dels espais no ocupats per l’edificació, aparcaments, tanques i elements auxiliars.

5.- Usos 5.1. Usos admesos:

- Magatzems de terciari i usos comercials, com a ús preferent. (D’acord amb les especificacions de l’apartat següent)

- Industrials i magatzematge, - Oficines. S'admeten les oficines i despatxos, tant en edificis exclusius com formant part d’altres edificis amb

diferents usos. - Aparcament. És permès l'ús d'estacionament, garatge i aparcament.

- Logístics i de transport. - Estacions de subministrament de carburants.

- Restauració, en modalitat de bars i restaurants. 5.2 Regulació dels usos comercials Els usos comercials vénen regulats pel Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments






S’admet la subdivisió en règim de propietat horitzontal de les parcel·les que compleixin la condició de parcel·la mínima, a raó d’una activitat per cada 1.000 m2 de superfície i sempre que en l’escriptura de divisió es mancomunin els accessos i serveis comuns.

Article 21. Regulació mediambiental sobre les activitats realitzades.

A banda del que s’estableix en les disposicions de caràcter general i de caràcter particular d’aquest pla parcial urbanístic, s’estableix amb caràcter específic el següent:

21.1. Regulació dels residus.

El projecte d’obres bàsiques d’urbanització que desenvolupi el present pla parcial urbanístic, establirà les correctes infraestructures de recollida i tractament d’aigües residuals, reserves de sòl per a instal·lacions de recollida selectiva, emmagatzematge, tractament reciclatge i eliminació de residus, d’acord amb el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, Text Refós de la Llei reguladora dels residus i la Llei 20/2009 del 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats.

Aigües residuals. Els residus evacuats per la xarxa sanitària connectaran amb la xarxa pública, indicada en aquest document. Aigües pluvials. Es desviaran a les zones previstes per aquest document, amb la precaució de col·locar elements de registre que impedeixin el pas de papers, cartrons, plàstics, olis, greixos i hidrocarburs, i altres elements en suspensió, abans d’evacuar les aigües a la xarxa hidrogràfica superficial. Aquests elements de registre hauran de permetre la retenció i l’extracció de vessaments accidentals en la xarxa viària o dels materials com olis, greixos i hidrocarburs arrossegats per l’aigua de pluja. Residus de la construcció: Es contractarà la seva gestió al demanar la llicència d’obres, estant sotmesos a les disposicions del Decret 201/94, de 26 de juliol. Residus en espais públics: El projecte d’obres bàsiques d’urbanització contemplarà en les zones de vialitat o espais lliures, una reserva de sòl per a contenidors de recollida selectiva del residus, que puguin generar les activitats que en ells s’hi realitzin. Altres residus. L’eliminació de residus no susceptibles de valorització es durà a terme en plantes degudament legalitzades. Els productes de residus de nova implantació haurà de justificar la gestió d’aquests en el tràmit per a la concessió de la corresponent llicència d’activitat. En especial haurà de tenir en compte el decret 93/99, de 6 d’abril referent al procediment de gestió de residus.


PONT DE MOLINS

Despeses derivades de l’execució. Els promotors assumiran, si és necessari, les despeses derivades de l’execució d’obres o actuacions vinculades a l’ampliació i millora del sistema d’abastament d’aigua i al sanejament de les aigües residuals corresponents al nou sector en els termes que es fixaran en l’informe que redactarà l’Agència Catalana de l’Aigua.

21.2. Regulació ambient atmosfèric.

Emissions a l’atmosfera. Els règims de prevenció i control als quals estaran sotmeses les activitats a implantar seran, segons s’escaigui, els previstos en la llei 3/98, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i, en el seu cas, per allò que determini la normativa sectorial en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric: -llei 38/72, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. -Decret 833/75, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la llei 38/72, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. -Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera. -Directiva 1999/13/CE, d’11 de març de 1999, relativa a la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i instal·lacions. -Llei 22/83, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. -Decret 322/87, de 23 de setembre, de desplegament de la llei 22/1983,de 21de novembre. -Llei 7/98, de 5 de juny que modifica la llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. -Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions d’ incineració de residus i els límits de les seves emissions a l’atmosfera. -Correcció d’errades en el decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions d’incineració de residus i els límits de les seves emissions a l’atmosfera. -Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. -Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals de reducció d’emissions a l’atmosfera. -Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a instal·lacions industrials de combustió de potencia tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lació de cogeneració. Per aquells contaminants que no tinguin fixat legalment el límit d’emissió regiran els nivells que es determinin, en el seu cas, en la llicència per l’exercici de l’activitat. Aquestes activitats resten sotmeses igualment a l’obligació d’instal·lar els sensors automàtics necessaris i permetre dur a terme les mesures d’autocontrol que s’assenyalin en l’esmentada llicència. Sorolls i vibracions.

Quant a la regulació dels sorolls i vibracions en l’àmbit del sector, tindran en compte les disposicions del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos.

21.3. Protecció medi nocturn.

Contaminació lumínica. Totes les instal·lacions i aparells d’enllumenat exterior i interior, s’adequaran pel que fa referència a la contaminació lumínica als llindars i condicions que estableix la llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació

ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i a les disposicions reglamentàries o municipals que en desplegament seu es dictin.

Article 22. Regulació paisatgística.

Les edificacions disposaran de plantacions arbustives i arbòries autòctones als extrems de les parcel·les de manera que des de l’exterior del perímetre de l’àmbit d’actuació la visió de les edificacions quedi filtrada per elements vegetals. 2.3. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL MEDI. Article 23. Indicacions de caràcter particular relatives a la protecció del medi.

A banda del que s’estableix en les disposicions de caràcter general contingudes en el present Pla Parcial urbanístic i les que deriven de la normativa del vigent Pla d’Ordenació urbanística municipal, s’estableixen amb caràcter específic la següent normativa ambiental referent a la Protecció de l’ambient atmosfèric, emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions, la gestió de les aigües residuals, els residus i els enderrocs i altres residus de la construcció, que s’estableixen com a normativa particular d’obligat compliment. Article 24. Intervenció integral de l’administració ambiental.

Totes les activitats que es desenvolupin en l’àmbit del present Pla Parcial urbanístic s’ajustaran en tots el seus aspectes, al que disposa la Llei 20/2009, prevenció i control ambiental de les activitats. Article 25. Aigües residuals.

Per a l’abocament d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram s’haurà de disposar, si resulta necessari, d’un sistema de pre-tractament i depuració en origen que haurà de permetre d’assolir els paràmetres d’abocament a la xarxa de clavegueram (vectors de contaminació i cabals) que resultin de les normes de gestió de l’estació depuradora corresponent i siguin fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua, per ordenança municipal o per l’organisme a càrrec d’aquesta gestió.

Amb caràcter general, quan no sigui possible la connexió amb la xarxa general de clavegueram i, per tant, amb el sistema de tractament corresponent, s’haurà de comptar amb sistemes de tractament autònoms per als quals serà necessària la preceptiva autorització d’abocament de l’Agència Catalana de l’Aigua. Resta prohibit qualsevol abocament a la llera pública sense l’autorització esmentada.

El projecte d'obres bàsiques d’urbanització que desenvolupi el present Pla parcial urbanístic preveurà una xarxa separativa d’aigües residuals conduïdes a l’estació depuradora, i d’aigües plujanes, amb la precaució de col·locar elements de registre que impedeixin el pas de papers, cartrons, plàstics, i altres elements en suspensió, abans d’evacuar-les aigües a la xarxa hidrogràfica superficial. Aquests elements de registre hauran de permetre la retenció i l’extracció de vessaments accidentals en la xarxa viària o dels materials com olis, greixos i hidrocarburs arrossegats per l’aigua de pluja. Article 26. Regulació dels residus.

En les activitats on resulti preceptiu, el projecte d’activitat establirà la situació de les instal·lacions de recollida selectiva, emmagatzematge, tractament, reciclatge i eliminació de residus industrials, d’acord amb les determinacions del decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol, Text Refós de la Llei Reguladora dels residus.


PONT DE MOLINS

El projecte d’urbanització que desenvolupi el present pla parcial contemplarà en les zones verdes o de vialitat, una reserva de sòl per a contenidors de recollida selectiva del residus, que puguin generar les activitats que en ells s’hi realitzin. Article 27. Enderrocs i altres residus de la construcció. La gestió dels residus generats com a conseqüència dels processos d’execució material dels treballs de construcció, excavacions, i processos de desmantellament i enderroc d’edificis i d’instal·lacions, s’haurà de dur a terme d’acord amb les determinacions del decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. Cal condicionar expressament l’obtenció de la llicència municipal per a l’enderrocament de construccions al compliment de les determinacions del decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC). Article 28. Condicions de protecció contra incendis.

Totes les activitats hauran de complir el previst en les normes al Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), o les normatives que les substitueixin. El corresponent projecte d’obres bàsiques d’urbanització que desplegui el sector disposaran els hidrants H-100 a menys de 100 metres de les edificacions, d’acord amb la normativa aplicable. 2.4. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A L’ELECTRICITAT El projecte d’urbanització haurà de tenir en compte els següents articles per poder desenvolupar el present pla parcial: Article 29. Línies elèctriques existents.

S’han de respectar les servituds de pas d’energia elèctrica exigides reglamentàriament. Si cal modificar-les,

caldrà assolir un mutu acord entre el peticionari de la modificació i el titular de la infraestructura elèctrica, o en cas de manca d’acord, atendre les prescripcions dels articles 153 i 154 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310, de 27/12/2000)

Les línies elèctriques aèries d’alta tensió han de complir el que preveu el Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Línies Elèctriques d’Alta Tensió (BOE núm. 68 de 1903/2008).

En zona urbana, s’han de complir les condicions de seguretat reforçada, tal i com indica la ITC-LAT-07, adaptant-les-hi si no les compleixen.

No es podran fer traçats soterrats de conduccions energètiques a les proximitats de les canalitzacions elèctriques, a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament. Quan l’actuació a realitzar pugui afectar aquestes canalitzacions, caldrà atendre el que indica a la ITC-LAT-06 del Reial Decret 223/2008, i el Decret 120/1992, del 28 d’abril, i la modificació d’aquest, prevista al Decret 196/1992, del 4 d’agost (DOGC del 12/06/1992 i 25/09/1992).

A més, s’ha de tenir present, prèviament a l’obertura de rases, i per tal de reduir les possibles accions de tercers a la xarxa elèctrica subterrània, les prescripcions de l’ordre TIC/341/2003, de 22 de juliol, per la qual s’aprova el Procediment de Control aplicable a les obres que afectin la xarxa de distribució elèctrica soterrada, DOGC núm. 3937 de 31/07/2003)

Quan es tracti d’obres i construccions a l’àrea d’influència o d’afectació de les línies en servei, caldrà atendre prèviament la Resolució de 4 de novembre de 1988 (DOGC núm. 1075 del 30/11/1988), per la qual s’estableix un Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques.

No es podrà edificar a sota ni a l’entorn de les línies aèries a distàncies inferiors a les reglamentàries, d’acord amb la legislació vigent.

No es podran atorgar llicències per construir cap edificació o activitat que puguin afectar les servituds de les línies elèctriques.

Article 30. Noves línies elèctriques d’alta tensió Pel que fa referència a la instal·lació de noves línies elèctriques d’alta tensió aèries i soterrades, serà

prescriptiu el compliment del Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Línies Elèctriques d’Alta Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries, (BOE núm. 68 de 19/12/2008)

A més, a les zones on la xarxa elèctrica de distribució correspon a ENDESA, s’ha de donar compliment a les Normes Tècniques Particulars d’aquesta l’empresa, aprovades per Resolució del Director General d’Energia i Mines de 29 de desembre (DOGC núm. 4827 de 22/02/2007)

Article 31. Noves línies elèctriques de baixa tensió i instal·lacions d’enllumenat públic Les noves instal·lacions, ampliacions i modificacions d’aquestes instal·lacions han de complir el Reial

Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (BOE núm. 224 de 18/9/2002).

Les instal·lacions d’enllumenat públic han de complir, específicament, la ITC-BT-09 “instal·lacions d’enllumenat exterior” de l’esmentat Reglament.

A més, a les zones en que la xarxa elèctrica de distribució correspon a ENDESA, s’ha de donar compliment a les Normes Tècniques Particulars d’aquesta l’empresa, aprovades per Resolució del Director General d’Energia i Mines, de 29 de desembre (DOGC núm. 4827 de 22/02/2007)

Article 32. Implantació de línies elèctriques en sòl no urbanitzable La implantació de línies elèctriques en sòl no urbanitzable, comportarà que es dugui a terme l’avaluació

d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, així com el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

Article 33. Disseny de les infraestructures elèctriques A través del Pla parcial o bé a través d’un pla Especial autònom s’incorporarà el detall de les actuacions

referents a noves infraestructures elèctriques a desenvolupar en cada sector. Per aquest motiu, caldrà que per la redacció del projecte d’urbanització sol·liciti a l’empresa distribuïdora

que correspongui el subministrament elèctric de forma concreta i detallada, per tal de procedir a dissenyar la xarxa de mitja tensió i baixa tensió necessàries per alimentar-les. Si dels requeriments urbanístics del Pla, se’n deduís la necessitat de construir una subestació elèctrica alta/mitja tensió, caldrà que es realitzi una reserva de sòl per a poder-la ubicar i definir-ho així a través del Planejament derivat corresponent.


PONT DE MOLINS

2.5. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A LA CARRETERA NACIONAL N-II Article 34. Accessos i demanda sobre la carretera N-II

El pla parcial incorpora l’estudi de trànsit que analitza adequadament la capacitat de la rotonda de titularitat

estatal en el carretera N-II, comprovant-se que l’existència del nou desenvolupament urbanístic fa necessari la seva adequació. Atès que l’estudi de capacitat de la rotonda es conclou que l’actuació urbanística empitjora el nivell de servei de la mateixa, el promotor del present Pla Parcial quedarà obligat a executar, al seu càrrec, les actuacions necessàries per l’augment de capacitat de l’accés al sector amb la finalitat de mantenir el nivell de servei de la carretera.

Article 35. Els elements d’urbanització del Pla Parcial El projecte d’urbanització haurà de tenir en compte per les diferents xarxes de subministre i serveis

(pluvials, residuals, aigües potables, telecomunicacions, gas i energia elèctrica) l’article 94.c), d) i e) del Reglamento General de Carreteras, que es reprodueixen a continuació:

c) Esteses aèries. S’autoritzarà preferentment darrera la línia límit d’edificació. En tot cas, la

distància dels recolzaments a l’aresta exterior de la calçada no serà inferior a una vegada i mitja la seva altura. Aquesta mateixa distància mínima s’aplicarà també en els casos de creuaments aèries, en els quals el gàlib fixat per la Direcció General de Carreteres serà suficient per evitar accidents als vehicles.

d) Conduccions subterrànies. No s’autoritzarà per la zona de domini públic, a excepció, per la prestació d’un servei públic d’interès general que així ho exigeixi. En la zona de servitud, i on no hi hagi possibilitat de portar-les fora de la mateixa, es podran autoritzar les corresponents a la prestació d’un servei públic d’interès general i les vinculades a serveis d’interès general, situant-se el més lluny possible de la carretera. Les d’interès privat només s’autoritzarà per la zona d’afecció. Excepcionalment i on no hi hagi solució, es podrà autoritzar en la zona de servitud, el més lluny possible de la carretera.

e) Obres subterrànies. En la zona de servitud no s’autoritzarà les que puguin perjudicar l’ulterior aprofitament de la mateixa pels fins que està destinada. En qualsevol cas, davant la línia límit d’edificació no s’autoritzarà les que suposin una edificació, tals com garatges, magatzems, piscines o similars.

En quan el sistema de reg, es prohibeix l’utilització de sistemes d’aspersors en la zona de domini públic i servitud de la carretera havent-se d’utilitzar, en tot cas, el sistema de reg per goteig.

Article 36. Els instruments de planejament derivats

Abans de començar les obres d’urbanització s’haurà de sol·licitar la corresponent autorització de les obres per part de la Demarcació de Carreteres de l’Estat en Catalunya, en aplicació de l’article 83 del Reglamento General de Carreteras, amb l’arranjament al procediment regulat en els articles 92 i 93 de la mateixa. Article 37. Les activitats a desenvolupar en l’àmbit del Pla Parcial

Les activitats a desenvolupar en l’àmbit del pla, haurà de complir amb l’establert en la Ley 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, de forma i manera que no s’afecti al funcionament normal de la carretereta. En aquest

sentit, totes les instal·lacions que sigui precís realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal per a eliminar o minimitzar al màxim l’impacte acústic que pugui ocasionar el tràfic de la carretera en el sector a desenvolupar correran a càrrec del promotor de l’actuació i/o subsidiàriament de l’Ajuntament quedant l’Administració estatal lliure i rellevada de qualsevol responsabilitat al respecte.

2.6. INDICACIONS DE CARÀCTER PARTICULAR RELATIVES A L’AIGUA El projecte d’urbanització haurà de tenir en compte els següents articles per poder desenvolupar el present pla parcial: Article 38. Canal del marge esquerra de La Muga

El projecte d’urbanització mantindrà les condicions de funcionalitat del canal del marge esquerra de la

Muga, evitant actuacions i situacions que puguin afectar-lo pel que fa referència als creuaments de serveis, abocaments o aportacions d’escorrentia, i seguretat i riscos de caiguda, i garantint en tot moment la continuïtat de servei.

Article 39. Aigües pluvials El sistema de drenatge de pluvials del nou sector ha d’incorporar les instal·lacions necessàries per a la

retenció de residus o productes contaminants, especialment restes de carburants i olis, que hi pugui arrossegar l’aigua d’escorrentia superficial.

S’ha d’avaluar la capacitat de desguàs de les canalitzacions d’abocament d’aigües fins la llera de la Muga.

Figueres, maig 2014



PONT DE MOLINS

CAPÍTOL III.. ....... : PLA D’ETAPES. DIVISIÓ POLIGONAL.

El present Pla parcial urbanístic s’executarà en un únic polígon d’actuació, i una única etapa, amb una durada prevista en el projecte d’obres bàsiques d’urbanització de quaranta-vuit mesos, si bé a efectes d’execució de les obres d’urbanització, aquesta es podrà abordar en diferents fases d’urbanització que conjuminin els diferents interessos dels propietaris del sector i prevegin una transició ordenada dels actuals usos existents capa els nous usos previstos pel planejament.

L’inici d’aquesta etapa es comptabilitzarà a partir de la vigència de l’aprovació definitiva del projecte de

reparcel·lació per compensació bàsica, el qual haurà de ser aprovat en un termini no superior a dos anys des de l’entrada en vigència del Pla parcial urbanístic.

CAPÍTOL IV. ....... : AVALUACIÓ ECONÒMICA. VIABILITAT. D’acord amb l’article 66 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme, i la seva modificació per la llei 3/2012 del 22 de febrer, els Plans parcials urbanístics han de contenir l’avaluació econòmica de la promoció i l’estudi i la justificació de la seva viabilitat. Cost de les obres d’urbanització. Segons es justifica a la taula següent de cost de construcció de la urbanització, el pressupost d’execució material de les obres del sector és de 12.735.972,37 € . Aquest cost d’urbanització representa sobre el sostre edificable resultant (250.087,28 m2st) una repercussió de 50,93 €/m2st., que entra dins dels paràmetres habituals de repercussió del cost d’urbanització sobre un solar industrial. Aquest cost d’urbanització representa sobre la superfície parcel·lable (282.230,60 m2) una repercussió de 45,13 €/m2. Sobre una parcel·la tipus de 5.000 m2 de superfície, això suposaria un cost d’urbanització de 225.630,61€. Viabilitat econòmica.

La darrera valoració de terrenys de qualificació semblant consta a l’expedient de projecte de reparcel·lació del sector Calsina Carré, on s’ha fixat per valoració i acceptat per l’Ajuntament un valor de 122.968,95 € per 936,90 m2 de sostre, és a dir, un valor unitari de 131,25 €/m2 de sostre.

Per les parcel·les de Zona Industrial (I) , on l'edificabilitat és 0,60 m²st/m²sòl, significa que el valor de la

parcel·la és de 131,25 €/m2 de sostre aplicat sobre els 62.750, 32 m2 sostre, del qual en resulta un valor de 8.235.979€.

Per les parcel·les de Zona Industrial (II) , on l'edificabilitat és 1,00 m²st/m²sòl, significa que el valor de la

parcel·la és de 131,25 €/m2 de sostre aplicat sobre els 149.960 m2 sostre, del qual en resulta un valor de 19.682.314€.

Per les parcel·les de Zona Industrial (III) , on l'edificabilitat és 1,35 m²st/m²sòl, significa que el valor de la

parcel·la és de 131,25 €/m2 de sostre aplicat sobre els 37.376 m2 sostre, del qual en resulta un valor de 4.905.663€.

Per tant, la suma dels valors de les parcel·les d'aprofitament privat serà de 32.823.956,81 €

Aquests valors de cost d’urbanització resulten totalment assumibles en el procés de comercialització de les parcel·les resultants, si atenem als valors promig de venda de parcel·les aptes per a edificació en àmbits propers de zona industrial, motiu pel qual queda justificada abastament la seva viabilitat. Des del punt de vista financer, l’operació resulta totalment factible, donat que el propi valor del sòl, fins i tot en el seu estat actual mancat d’urbanització, supera també abastament el cost de les obres i serveis a implantar per a transformar el sector en parcel·les aptes per a edificar. Obres bàsiques d’urbanització:

Figueres, Maig de 2014



PONT DE MOLINS

CAPÍTOL V. ........ : ANNEXOS

ÍNDEX

ANNEX 1. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

ANNEX 2. ESTUDI DE TRÀNSIT

ANNEX 3. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE MOBILITAT GENERADA

ANNEX 4. INFORME AMBIENTAL


PONT DE MOLINS

ANNEX 1 INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA


PONT DE MOLINS


PONT DE MOLINS

INTRODUCCIÓ.

L’aprovació el mes de maig de 2007 de la Llei 8/2007 de suelo, que va entrar en vigor el dia 1 de juliol de 2007, i ha estat substituït per el R.D. 2/2008 de 20 de juny pel que s’aprova el Texto refundido de la ley del suelo (BOE 154 de 26-6-2008) disposa en el seu art. 15.4:

"La documentación de los instrumentos de ordenación de las actuaciones de urbanización debe incluir un informe o memoria de sostenibilidad económica, en el que se ponderará en particular el impacto de la actuación en las Haciendas Públicas afectadas por la implantación y el mantenimiento de las infraestructuras necesarias o la puesta en marcha y la prestación de los servicios resultantes, así como la suficiencia y adecuación del suelo destinado a usos productivos"

Les previsions contingudes en el precepte transcrit, han estat traslladades a l’ordenament urbanístic Català, i adaptades al mateix, per mitjà del Decret 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística, de 16 d’octubre. Tal com podem llegir en el seu preàmbul, "La reforma del marc normatiu estatal mitjançant la Llei 8/2007, ara RD 2/2008 de 20 de juny, de sòl, que ha entrat en vigor el 26 de juny del 2008, comporta, d’acords amb el seu preàmbul, 1'establiment d’un nou sistema de valoració del sòl, que prescindeix de la tècnica de la classificació urbanística per fixar els criteris legals de valoració, i que es fonamenta en la situació real del sòl i no en la seva destinació urbanística.

Per altra banda, no es limita a regular el règim del sòl des de l’única perspectiva de les condicions bàsiques

d’igualtat en 1'exercici dels drets i el compliment dels deures de la propietat i estén la regulació a altres drets relacionats amb 1'ús del sòl. I, finalment, planteja la incorporació dels requeriments d’un desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte que el sòl, a més d’un recurs econòmic, és un recurs natural escàs i no renovable"

Aquesta reforma de la legislació estatal incideix en la legislació urbanística catalana i dóna lloc a la

necessitat de procedir, de manera immediata, a la introducció d’aquells ajustos, de fons o terminològics, necessaris per a restablir la interrelació i la coherència entre ambdós sistemes normatius, de forma que no es perllongui una indesitjada situació d’incertesa jurídica en una matèria de tanta transcendència social i econòmica com l’urbanisme.

Concretament l’article 66.1.d del DL 1/2010 modificat per la Llei 3/2012 determina la sostenibilitat

econòmica i ambiental li dóna la redacció següent:

"d) L’avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris."

En compliment doncs d’aquesta disposició legal, s’elabora el present estudi de sostenibilitat econòmica que

s’incorpora com a document necessari del Pla Parcial del sector SUDi-1 Industrial Logístic Via Augusta de Pont de Molins. DESCRIPCIÓ I DADES DE L’ACTUACIÓ.

La proposta urbanística del Pla Parcial del sector SUDi-1 de Pont de Molins consisteix en tenir una definició

urbanística més acurada del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el qual, classifica la zona com a sòl urbanitzable de desenvolupament logístic-industrial i, per tant, es vol ordenar correctament el desenvolupament urbanístic d’aquest sector. Els paràmetres proposats per a l'esmentat sector urbanitzable són els següents:

Superfície sector: 501.993,25 Ha. Índex d’edificabilitat bruta màxima: 0,5 m²/m² Sostre màxim: 250.087 m²st Superfície mínima parcel·les: 5.000 i 20.000 m2 Ocupació màxima: 60%, 65% i 70% Règim de cessions: Espais lliures, equipament i viari: 43,78 % Aprofitament mig: 10% Usos: Industrial, Logístic. Oficines. S'admeten les oficines i despatxos. Aparcament. És permès l'ús d'estacionament, garatge i aparcament. S’admeten magatzems de terciari i serveis comercials. Estacions de subministrament de carburants. Restauració, en modalitat de bars i restaurants.


PONT DE MOLINS

En conseqüència, les dades resultants de l’actuació seran aproximadament les següents:

Superfície sector: 501.993,25 m² Equipaments: 40.323,99 m² Espais lliures: 87.884,62 m² Servis tècnics: 3.704,21 m² Vialitat: 87.849,80 m² Industrial: 282.230,63 m² Sostre edificable: 250.087,00 m² st.

La gestió de l’àmbits comporta necessàriament la seva urbanització, reparcel·lació i construcció. Un cop

executades les obres d’urbanització i realitzades les cessions corresponents, els espais lliures i vials passaran a formar part del patrimoni i domini públic municipal. La Junta de compensació o els propietaris, tenen la obligació de conservar i mantenir les obres d’urbanització i els serveis públics fins que l’Ajuntament no els rebi per assumir aquesta obligació, d’acord amb l’establert a l’article 44.1.g del DL 1/2010 i la modificació de la llei 3/2012. La constitució d’una entitat de conservació, té caràcter voluntari, i en el seu cas es regularà pel referit decret.

L’obtenció de cessions i d’aprofitaments així com de la urbanització per part de l’ajuntament de Pont de

Molins i la prestació de serveis que se’n derivarà comportarà un impacte en les finances locals que han d’ésser analitzats.

IMPACTE DE LA GESTIÓ DEL SECTOR EN LES FINANCES LOCALS.

En aquest sentit, bàsicament de la reparcel·lació i urbanització dels sectors, se’n derivaran per l’ajuntament, per una banda cessions, que es composaran de vials, espais lliures i equipaments, per l’altra, la recepció de la urbanització comportarà l’obligació de fer-se’n càrrec del seu manteniment, neteja etc.

Per tant podem dir que de la gestió del sector es deriva per l’ajuntament determinats drets i obligacions que

es tradueixen per la hisenda municipal en ingressos i despeses que tot seguit analitzarem.

Cal tenir en compte igualment, que en un procés normal de desenvolupament urbanístic, la tramitació del Pla parcial i del projecte d’obres bàsiques d’urbanització, pot finir l’any 2014 i la seva execució fins arribar a la recepció municipal pot estimar-se que no s’assolirà fins l’any 2019.

Aquest fet té repercussió directa sobre l’estudi d’ingressos i despeses derivats de la gestió de l’àmbit, en tant

que molts no es verificaran fins iniciada la seva construcció, i aniran creixent conforme es vagin consolidant els usos per mitjà de la construcció. És el cas dels ingressos derivats de ICIO, o bé els derivats de l'IBI que augmentaran conforme avanci l’execució del sector. Així succeeix amb d’altres ingressos que tenen com a referència per determinar la quota la unitat o la superfície de la instal·lació industrial.

El mateix succeeix respecte de les despeses que es derivaran del sector, doncs els costos de la prestació de

serveis, s’obtindran en aquest estudi amb caràcter de màxim de manera que aquests faran referència a un escenari de completa execució del sector, de forma que en el moment inicial seran més continguts i augmentaran progressivament fins a la total consolidació dels usos previstos.

INGRESSOS DERIVATS DE LA GESTIÓ DE L’ÀMBIT.

Ingressos patrimonials Sòl d’equipaments i serveis tècnics, no es valora perquè no és patrimoniabilitzable Sòl destinat a espais lliures, no es valora perquè no és patrimoniabilitzable Sòl destinat a vials, no es valora perquè no és patrimoniabilitzable. 10% de l’aprofitament urbanístic: Es tracta de calcular el valor d’un terreny hipotètic situat a la zona que permetés edificar 25.008 m2 de sostre

(250.087,00 m² st. x 10% m2/m2) Valor. La darrera valoració de terrenys de qualificació semblant consta a l’expedient de projecte de reparcel·lació

del sector Calsina Carré, on s’ha fixat per valoració i acceptat per l’Ajuntament un valor de 122.968,95 € per 936,90 m2 de sostre, és a dir, un valor unitari de 131,25 €/m2 de sostre.

Aplicant aquest valor unitari sobre 25.008 m2 de sostre d’aprofitament urbanístic, en resulta un valor de la finca de cessió de 3.282.300 €.

Total ingressos estimats (10% aprof. Urb.): 3.282.300 euros Ingressos derivats de la recaptació de l'Impost sobre Bens Immobles: Caldria estimar els ingressos derivats de l'increment de l'IBI que es recaptarà respecte de les parcel·les

resultants una vegada estiguin urbanitzades, extret el 10% d’aprofitament mig, i no construïdes. Caldria també estimar els ingressos derivats de l'increment de l'IBI que es recaptarà una vegada la parcel·la

estigui edificada. Les actuals ordenances fiscals fixen un gravamen del 0,60% sobre la base liquidable, essent aquesta la

valoració cadastral que no coneixem. Suposant una valoració cadastral pels 282.230 m2 de solars igual al 70% del valor calculat a l’apartat

d’avaluació econòmica i viabilitat (70 % de 32.823.956,81 €) tindríem un valor cadastral del sòl de 22.976.769 €. Si en un futur suméssim el valor d’una hipotètica construcció de 250.087 m2 de sostre per 600€/m2st, tindríem un valor de l’edificació de 150.052.200 €. Dels quals un 70% suposaria un valor cadastral de 105.036.540 €. La suma dels valors cadastrals del sòl i de l’edificació seria per tant 128.013.309 €, i l’IBI anual pujaria 768.079 € any.

Total ingressos anuals estimats al final del procés edificatori: 768.079 euros Ingressos derivats de les taxes de llicència d’obres: Considerem que es sol·liciten 50 llicències d’obres majors, una per cada parcel·la d’aprofitament privat.

Això suposa uns ingressos de 90€ per cada concessió de llicència.

Total ingressos estimats: 4.500 euros


PONT DE MOLINS

Ingressos derivats de la recaptació de l'Impost de Construccions Instal·lacions Obres: Partint d’un pressupost d’execució material obtingut dels barems orientatius publicats pel Col·legi

d'Arquitectes de Catalunya, podem considera que el PEM de les indústries es situaria al voltant de 312,82 €/m2 de sostre.

Si considerem el total de sostre de les parcel·les d’aprofitament privat, tenim un total de 250.087 m2 de sostre potencial, amb un PEM global de 78.232.215,34 €.

Considerant que les actuals ordenances fiscals fixen un gravamen de ICIO del 3,34% sobre el valor de la

construcció, obtenim uns ingressos totals per impost d’obres i construccions de 2.612.956 € excloent la taxa municipal.

Total ingressos estimats: 2.612.956 euros

Ingressos derivats de la llicència d’activitats: Si considerem que s’implanten 200 activitats, i que aquestes es corresponen a l’Annex II de la Llei, es

generaria per a cada una d’aquestes activitats una taxa de 1.500 € per llicència.

Total ingressos estimats: 300.000,00 euros Ingressos derivats de la recaptació de la Taxa de clavegueram: Considerem 200 activitats. Cada una d’aquestes generaria una taxa fixa de 170€/any. Caldria sumar-hi

0,0937€/per m3 de consum d’aigua. Si el consum d’aigua industrial es situés pel voltant de 2 m3/dia per cada activat (730 m3/any), es generarien

uns ingressos de 68,40€ per cada activitat. 170€ x 200 activitats : 34.000€ 68,40€ x 200 activitats: 13.680

Total ingressos anuals estimats: 47.680 euros Ingressos derivats de la recaptació de la Taxa d’aigua: Donat que la taxa d’aigua depèn del consum efectivament realitzat, únicament podem realitzar una estimació

inicial. Actualment la taxa està fixada en: Una quota fixa per activitat, de 5,2812 €/abonat/ mes, que comporta un total de 12.675€/any Una quota de comptador de 0,7179€/mes per abonat, que comporta 1.723€/any Un cost de consum de 0,7359€/m3 si l’activitat pertany al bloc III (+12m3), que amb un consum de 730

m3/any per activitat comporta 107.441 € per les 200 activitats.

Total ingressos anuals estimats: 121.839 euros

Ingressos derivats de la recaptació de la Taxa per la recollida d’escombraries: L’aplicació de les ordenances fiscals municipals sobre indústries de més de 300 m2 comporta una taxa de

600€/any per activitat l’any

Total ingressos anuals estimats: 120.000 euros

DESPESES DERIVADES DE LA GESTIÓ DE L’ÀMBIT.

Un cop recepcionades per l’Ajuntament les obres d’urbanització i demés cessions derivades de la gestió de l’àmbit, començarà l’obligació per part de l’Ajuntament de conservar la urbanització.

D’altra banda, d’acord amb la Llei d’urbanisme, amb la seva formulació actual, l'Ajuntament rep

l’aprofitament urbanístic lliure de càrregues, és a dir, no contribueix a les despeses del 10% del cost de les obres d’urbanització.

Degut a que es tracta d’una promoció a desenvolupar per reparcel·lació per compensació bàsica i a que les

despeses de tramitació del planejament es repercuteixen directament al promotor, entenem que no hi ha despeses directes derivades de la gestió de l’àmbit altres que les que es descriuen a continuació:

Pel que fa als serveis directament vinculats a la implantació dels usos previstos als sectors que haurà de

prestar l’Ajuntament de Pont de Molins, en tot cas seran: Manteniment de zones verdes, Manteniment de Vies Públiques, Manteniment subministrament aigua Recollida d’escombraries Neteja Viària. El manteniment i neteja de zones verdes s’efectuarà durant un temps a càrrec de la junta de conservació

(promotor). Degut a que es preveu que les zones verdes mantinguin les actuals plantacions d’oliveres, o bé es completin amb noves plantacions d’oliveres, es preveu que es concessioni el seu manteniment i poda a canvi de la recollida d’olives, essent per tant un manteniment que s’autofinancia, a cost zero. Pel que fa referència a les zones que s’ajardinin amb gespa, s’entén que el seu manteniment pot ser igualment assumit per la concessió d’aprofitament de les oliveres.

Despeses derivades del servei de subministrament d’aigua: Aplicant els cànons previstos, el seu cost

resulta molt inferior als ingressos anuals que genera, donat que l’embrancament de subministrament no suposa manteniment especial. La gestió de cobrament, (200 abonats més) queda incorporada al cost del servei de concessió, i per tant no suposa despesa directa municipal.

Despeses derivades de la recollida d’escombraries: igualment, aplicant els cànons previstos el seu cost

resulta molt inferior als ingressos anuals que genera. La gestió de cobrament, queda també incorporada a la concessió.

Despeses derivades de l’enllumenat públic: L’actuació dissenya un sistema d’il·luminació amb làmpades

de baix consum tipus LED i que no produeixin efectes de contaminació llumínica. Es preveu un consum de 100W per làmpada, que multiplicats pel nombre de lluminàries i un promig de 9 hores diàries donaria un total de (100W x 9h x 365 dies x 195 lluminàries) 64.057 Kw/any, amb un cost aproximat de 0,14€/Kw suposa un cost 8.968 €.


PONT DE MOLINS

Despeses derivades de la recaptació de l'Impost sobre Bens Immobles: Actualment ja es recapta l’impost

aplicat sobre les finques rústiques, i per tant el canvi de contribució de rústica a urbana no suposarà un cost addicional de gestió. Es produirà una disminució ingressos, ja que aquestes finques deixaran de cotitzar com a rústiques, i per contra un augment considerable al passar a tributar com urbanes. Des d’aquest punt de vista, resulta un balanç altament favorable.

CONCLUSIONS. Malgrat que els càlculs s’hagin efectuat amb un horitzó de colmatació del polígon, que tardarà uns anys a

produir-se, en realitat els ingressos i les despeses també s’aniran produint de forma acompassada, llevat de l’IBI en la part corresponent als solars, que es produirà en el moment en que es realitzi la revisió i actualització, i alguna despesa de manteniment, que es produirà des de que deixi d’actuar la Junta de Conservació, com ara l’enllumenat.

Els ingressos atípics es correspondran bàsicament a l’aprofitament urbanístic i als impostos sobre obres i

construccions, i activitats i es poden avaluar aproximadament al voltant de 3.685.535 €. Els altres ingressos recurrents, es poden arribar a xifrar en més de 289.519 € anuals. Tal i com pot comprovar-se en els apartats anteriors, el total d’ingressos atípics generats per la instal·lació de

zona industrial (llicència d’obres i activitats) i els ingressos anuals recurrent per l'Ajuntament de Pont de Molins, en relació a la moderada despesa de manteniment que suposa en aquest sector industrial representa un balanç altament favorable des del punt de vista econòmic.

No s’han comptabilitzat a més altres possibles ingressos, a hores d’ara difícils de calcular, com els impostos

sobre vehicles a motor, i altres ingressos indirectes que se’n deriven, tot i que en el cas d¡’un polígon de transport i logístic poden arribar a ser també considerables.

Per tant, s’estima que l’execució dels sector és econòmicament sostenible, pel que afecta a l'impacte que en

la hisenda municipal causarà la implantació i manteniment de les infraestructures necessàries que se’n deriven i de la prestació dels serveis que comporta la implantació del usos previstos.

Figueres, maig de 2014



PONT DE MOLINS

ANNEX 2 ESTUDI DE TRÀNSIT


PONT DE MOLINS

INCORPORAR ESTUDI DE TRÀNSIT EN EL PDF


PONT DE MOLINS

ANNEX 3 INFORME D’AVALUACIÓ MOBILITAT GENERADA


PONT DE MOLINS

INCORPORAR ESTUDI MOBILITAT (MEM+PLÀNOLS) EN EL PDF


PONT DE MOLINS

ANNEX 4 INFORME AMBIENTAL


PONT DE MOLINS

INCORPORAR INFORME AMBIENTAL (MEM+PLÀNOLS) EN EL PDF


PONT DE MOLINS

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ.

Nº PLÀNOL ESCALA

A-0 A-1 ESCALA A-2 A-3

1 EMMARCAMENT TERRITORIAL 1/5.000 1/10.000 2 ORTOFOTOMAPA 1/2.500 1/ 5.000 3 PLANEJAMENT VIGENT . PLA GENERAL D’ORDENACIÓ

URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) 1/2.500 1/ 5.000

4 TOPOGRAFIC TAQUIMÈTRIC SOBRE RESTITUÏT 1/2.500 1/ 5.000 5.1 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 1/2.000 1/ 4.000 5.2 ESTRUCTURA D’USOS 1/2.000 1/ 4.000 5.3 EDIFICACIONS EXISTENTS 1/2.000 1/ 4.000 6.1 SERVEIS EXISTENTS. SANEJAMENT 1/2.000 1/ 4.000 6.2 SERVEIS EXISTENTS. ELECTRICITAT 1/2.000 1/ 4.000 6.3 SERVEIS EXISTENTS. ENLLUMENAT PÚBLIC 1/2.000 1/ 4.000 6.4 SERVEIS EXISTENTS. TELECOMUNICACIONS 1/2.000 1/ 4.000 6.5 SERVEIS EXISTENTS. AIGUA POTABLE I DE REG. INCENDIS 1/2.000 1/ 4.000 6.6 RIU MUGA I CANAL MARGE ESQUERRA DEL MUGA. PLANTA 1/2.000 1/ 4.000 6.7 RIU MUGA I CANAL MARGE ESQUERRA DEL MUGA. PERFILS I

SECCIONS 1/2.000 1/ 4.000

7.1 ALINEACIONS I RASANTS. ÀMBIT DE LLEVANT 1/1.000 1/ 2.000 7.2 ALINEACIONS I RASANTS. ÀMBIT DE PONENT 1/1.000 1/ 2.000 7.1 VIALITAT. ÀMBIT DE LLEVANT 1/1.000 1/ 2.000 7.2 VIALITAT. ÀMBIT DE PONENT 1/1.000 1/ 2.000 7.3 VIALITAT. SECCIONS (I) 1/1.000 1/ 2.000 7.4 VIALITAT. SECCIONS (II) 1/1.000 1/ 2.000 8.1 ZONIFICACIÓ. ÀMBIT DE LLEVANT 1/1.000 1/ 2.000 8.2 ZONIFICACIO. ÀMBIT DE PONENT 1/1.000 1/ 2.000 9.1 ORDENACIÓ (NO VINCULANT). ÀMBIT DE LLEVANT 1/1.000 1/ 2.000 9.2 ORDENACIÓ (NO VINCULANT).. ÀMBIT DE PONENT 1/1.000 1/ 2.000


PONT DE MOLINS

pla parcial urbanÍstic sud i-1 sector ... - pontdemolins.cat i-1 mem.pdf · pla parcial...

Documents