document de referÈncia per a l’avaluaciÓ ambiental … · ambiental del pla territorial parcial...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA Índex 1. Identificació de l’expedient...........................................................................................1 2. Antecedents.................................................................................................................1 3. Objecte ........................................................................................................................3 4. Valoració global de l’avantprojecte del PTPCT............................................................3 5. Consideracions específiques a les propostes del PTPCT...........................................5

5.1. Objectius del PTPCT ...........................................................................................5 5.2. Sistema d’espais oberts: Espais naturals protegits .............................................5 5.3. Sistema d’espais oberts: Sòl de protecció especial .............................................7 5.4. Sistema d’espais oberts: Sòl de protecció territorial ............................................9 5.5. Sistema d’assentaments: Incidència de les propostes en els vectors ambientals 12 5.6. Sistema d’assentaments: Estratègies de creixement ........................................13 5.7. Sistema d’infraestructures de mobilitat: Aspectes estratègics per al foment de la mobilitat sostenible ........................................................................................................14 5.8. Sistema d’infraestructures de mobilitat: Condicions ambientals ........................20 5.9. Directrius de caràcter ambiental per a plans i projectes derivats.......................21

6. Valoració global de l’ISA preliminar ...........................................................................22 7. Amplitud i nivell de detall de l’informe de sostenibilitat ambiental .............................22 8. Administracions públiques afectades i públic interessat............................................32 9. Modalitats d’informació i consulta ..............................................................................33 ANNEX I: ALTRES CONSIDERACIONS AL PTPCT RESPECTE EL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT........................................................................34

1. Identificació de l’expedient Número d’expedient: AA/T/PTP/0041/07 Data de la documentació: Juliol 2007 (avantprojecte) Sol·licitant: Secretaria per a la Planificació Territorial Departament de Política Territorial i Obres Públiques Tipus: Document de referència per a planejament territorial Pla: Pla territorial parcial del Camp de Tarragona

2. Antecedents El 4 de setembre de 2007 es publica al DOGC l’edicte pel qual se sotmet a informació pública l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona (en endavant, PTPCT) per un període de tres mesos. El 25 de setembre de 2007 té entrada en registre del Departament de Medi Ambient i Habitatge la sol·licitud d’emissió del document de referència per a l’avaluació ambiental

1

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del PTPCT, junt amb la documentació, l’informe de sostenibilitat ambiental de l’avantprojecte (en endavant, ISA preliminar) i el document d’abast. El 4 d’octubre de 2007 la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat inicià les consultes preceptives que fixa l’article 9 de la Llei 9/2006 per tal d’elaborar el document de referència que s’ha de lliurar al promotor del Pla. Les entitats consultades són les següents:

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques

- Direcció General del Medi Natural. Departament de Medi Ambient i Habitatge - Direcció General Qualitat Ambiental. Departament de Medi Ambient i Habitatge - Direcció General d'Habitatge. Departament de Medi Ambient i Habitatge - Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge - Agència de Residus de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge - Oficina de Prevenció de la Contaminació Lluminosa. Departament de Medi

Ambient i Habitatge - Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Departament de Medi Ambient i Habitatge - Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona - Institut Català de l'Energia. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Serveis Territorials d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Tarragona - Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació - Direcció General de Protecció Civil. Departament d’Interior, Relacions

Institucionals i Participació - Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible - Centre de la Propietat Forestal - Diputació de Tarragona - Consell Comarcal del Priorat - Consell Comarcal del Baix Camp - Consell Comarcal de la Conca de Barberà - Consell Comarcal de l'Alt Camp - Consell Comarcal del Tarragonès - Consell Comarcal del Baix Penedès - Parc Nacional del Montsant - Paratge Natural de Poblet - Unió de Pagesos - Centre excursionista de Catalunya - DEPANA - Fundació Territori i Paisatge - Xarxa de Custòdia del Territori - Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) - GEVEN Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès - Plataforma per la defensa del patrimoni natural del Priorat - CERAP Plataforma El Freixe

S’ha rebut resposta de l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, Direcció General de Qualitat Ambiental, Agència de Residus de Catalunya, Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural i Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Direcció General de Medi Natural, Direcció General de Protecció Civil,

2

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Ajuntament de la Pobla de Montornès, Xarxa de Custòdia del Territori, Unió de Pagesos, i Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). El 23 d’octubre de 2007 es celebra una reunió informativa en la qual els promotors presenten el Pla al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

3. Objecte Emetre el document de referència que l’article 9 de la Llei 9/2006 estableix que l’òrgan ambiental ha de lliurar a l’òrgan promotor. En concret, l’article esmentat disposa que:

“L’amplitud, nivell de detall i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental els ha de determinar l’òrgan ambiental, després d’identificar i consultar les administracions públiques afectades i el públic interessat. (...) La determinació de l’amplitud i nivell de detall de l’informe de sostenibilitat ambiental s’ha de comunicar a l’òrgan promotor mitjançant un document de referència que, a més, ha d’incloure els criteris ambientals estratègics i indicadors dels objectius ambientals i principis de sostenibilitat aplicables en cada cas.”

Segons el document d’abast aportat, l’objectiu d’aquest és “avançar una mínima informació sobre l’abast, continguts, objectius i context del PTPCT que es vol elaborar”. Tanmateix, atès l’avançat estat procedimental del PTPCT, el document d’abast no pot complir amb l’objectiu d’avançar informació ja que es troba desfasat respecte al Pla, i per tant deixa de ser útil per a l’avaluació ambiental. Conseqüentment, el present document de referència s’efectua sobre l’avantprojecte del PTPCT i el seu ISA preliminar. Cal considerar la dualitat que comporta treballar sobre un document d’abast desenvolupat fins a nivell d’avantprojecte. Per aquest motiu, en el cos del text del document de referència s’inclouen les consideracions estratègiques al PTPCT i les directrius per a l’ISA, mentre que a l’annex s’inclouen els aspectes concrets propis d’un informe sobre l’avantprojecte. En qualsevol cas, l’adequació del conjunt del Pla i de l’ISA en particular a les prescripcions d’aquest document de referència haurà de ser justificada en el seu moment en la memòria ambiental del PTPCT i constituirà la base per a la resolució de conformitat que emetrà el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

4. Valoració global de l’avantprojecte del PTPCT Els principals problemes ambientals que es donen en el territori són:

- Progressiu aïllament dels espais naturals protegits - Fragmentació del territori per infraestructures viàries i ferroviàries - Pèrdua de sòl agrícola de valor - Proliferació d’activitats periurbanes i construccions en sòl no urbanitzable, i

degradació dels paisatges singulars - Ocupació de sòl creixent, per habitatge i activitat. - Espais litorals molt pressionats pel desenvolupament urbanístic - Creixement de la demanda d’aigua en un context de baixa disponibilitat d’aquest

recurs

3

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

- Mobilitat basada en l’ús del vehicle privat - Creixement de la contaminació atmosfèrica per sobre dels límits establerts a la

normativa. Aquesta caracterització de la situació de partida des del punt de vista ambiental i del planejament concorda substancialment amb la problemàtica identificada a la diagnosi ambiental de l’ISA preliminar. En la taula següent es confronten aquestes principals problemàtiques ambientals del Camp de Tarragona amb les propostes del Pla.

Problemàtica ambiental Propostes del PTPCT Progressiu aïllament dels espais naturals protegits Protecció especial d’una xarxa d’espais naturals i

connectors ecològics Fragmentació del territori per infraestructures viàries i ferroviàries

-

Pèrdua de sòl agrícola de valor Protecció territorial dels sòls agrícoles d’interès productiu

Proliferació d’activitats periurbanes i construccions en sòl no urbanitzable, i degradació dels paisatges singulars

Normes sobre edificació aïllada i integració paisatgística

Ocupació de sòl creixent, per habitatge i activitat. Estratègies de creixement concentrat o nodal Espais litorals molt pressionats pel desenvolupament urbanístic

Incorporació de les directrius del PDUSC

Creixement de la demanda d’aigua en un context de baixa disponibilitat d’aquest recurs

-

Mobilitat basada en l’ús del vehicle privat Potenciació del tren i tramvia Creixement de la contaminació atmosfèrica per sobre dels límits establerts a la normativa.

-

Globalment, es valora de forma favorable el model d’ordenació adoptat pel pla, en la mesura que incrementa la protecció de la biodiversitat territorial i de la connectivitat ecològica, i fomenta la contenció de l’expansió i la dispersió urbana. Malgrat això, cal tenir en compte algunes problemàtiques ambientals que el Pla comporta i que hauran de ser objectes d’atenció especial durant l’avaluació ambiental estratègica. Les més significatives són:

- Increment de la fragmentació en un territori que ja es troba molt fragmentat. - La repercussió de les propostes del Pla en els vectors ambientals i en els recursos

naturals (com ara cicle de l’aigua, generació i transport d’energia, neutralització de residus) no és considerada suficientment atès que, fonamentalment, es deriva cap a la planificació sectorial (art. 1.12 de les normes del Pla) en molt casos inexistent

- En particular, es preveuen importants creixements urbanístics en una àrea amb baixa disponibilitat d’aigua, sense establir mesures per garantir el seu abastament o, en el seu defecte, per condicionar els futurs desenvolupaments a la seva disponibilitat.

- Es plantegen creixements de nuclis amb possible exposició al risc associat a la proximitat dels polígons industrials nord i sud.

- Tot i la millora que representen les propostes de tren i tramvia, la encara insuficient cobertura pel transport públic junt amb la diversitat de propostes viàries poden comportar el risc d’inducció d’un major trànsit de vehicles privats, contribuint a empitjorar la qualitat atmosfèrica (actualment ja per sobre d’alguns llindars màxims permesos) i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

4

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat D’altra banda, la proposta del sistema d’espais oberts pel que fa a la protecció dels valors ecològics i naturals té impactes globals clarament positius en el territori, per bé que presenta algunes mancances en aspectes com:

- La protecció d’algunes zones concretes amb valors naturals rellevants. - La coherència entre els objectius de protecció del sòl d’interès agrícola i/o

paisatgístic i la regulació d’aquests sòls.

5. Consideracions específiques a les propostes del PTPCT

5.1. Objectius del PTPCT Els objectius del PTPCT per als tres sistemes territorials que contempla definits, respectivament, als articles 2.2, 3.2 i 4.2 de les normes, integren en bona mesura els requeriments ambientals bàsics del territori. No obstant això, s’aprecien alguns buits en aspectes ambientalment significatius, per a la qual cosa es formulen les recomanacions següents:

- En relació amb el sistema d’espais oberts (art. 2.2), incorporar l’objectiu següent: “Preservar els escassos espais lliures costaners i procurar una millora de la connectivitat cap al mar”.

Igualment, matisar l’objectiu 1b de l’esmentat article de la següent manera: “Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a uns valors de risc inacceptables, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística”.

- Pel que fa als objectius del sistema d’assentaments del PTPCT, definits a l’article

3.2, atès que la memòria del Pla posa de manifest la problemàtica de l’aigua en aquest àmbit, incorporar un objectiu que faci esment a evitar creixements urbans sense garanties de prestació dels serveis d’abastament d’aigua.

Igualment, modificar l’objectiu f segons el següent: “Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud i la correcció dels desenvolupaments urbans previstos en localitzacions poc aptes”.

- Quant als objectius del sistema d’infraestructures de mobilitat del PTPCT, definits

a l’article 4.2 de les normes, completar-los amb els següents:

o Moderar el consum de sòl per infraestructures de mobilitat, evitant duplicitats i infraestructures innecessàries. o Afavorir modes de transport més eficient, amb el doble objectiu de facilitar

el transport públic i dissuadir de l’ús del vehicle privat. o No superar la capacitat de càrrega en relació a la contaminació

atmosfèrica a les zones sensibles

5.2. Sistema d’espais oberts: Espais naturals protegits - Zones d’ús residencial en espais protegits

5

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Alguns sectors dels espais del PEIN i de la xarxa Natura 2000 del Sistema prelitoral central i el Montmell – Marmellar no es troben inclosos en el sòl de protecció especial sinó que formen part del sistema d’assentaments (àrees especialitzades d’ús residencial). Atès que l’article 13 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN estableix que els plans territorials parcials assenyalaran els espais que formin part del PEIN com a espais d’interès natural i establiran les accions territorials i les normes d’ordenació adequades per a la seva protecció i millora, i considerant que el PEIN forma part de la planificació territorial i per tant és jeràrquicament superior al planejament municipal, s’ha de considerar aquest sòl com a PEIN i com a sòl de protecció especial de valor natural i de connexió. Per aquest motiu, els municipis de Querol i Montmell, on es localitzen aquestes zones residencials, han de revisar el seu planejament urbanístic per tal d’adequar-lo al planejament territorial i esmenar l’actual desajustat. A tals efectes, es recomana preveure explícitament en aquests supòsits l’aplicació els ajuts a què fa referència el punt 4 de l’article 1.16 de les normes del Pla.

Ús residencial en l’espai PEIN i xarxa Natura 2000 Sistema prelitoral central

Ús residencial en l’espai PEIN i xarxa Natura 2000 Montmell – Marmellar

- Embassaments en espais protegits

6

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Els embassaments en espais del PEIN o xarxa Natura 2000 s’han de considerar com a sòl de protecció especial de valor natural i de connexió. Per exemple, és el cas de l’embassament del riu Gaià, inclòs a l’espai del PEIN Riu Gaià – Albereda de Santes Creus.

5.3. Sistema d’espais oberts: Sòl de protecció especial Es comparteix l’objectiu del Pla de “protegir els espais naturals de valor i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial”, i es reconeix la millora ambiental que representa la protecció especial d’una xarxa d’espais naturals i connectors ecològics. No obstant això, d’acord amb el que ha estat exposat al punt 4, i per tal de garantir plenament l’assoliment de l’objectiu esmentat, es considera necessària la introducció d’alguns criteris i elements addicionals en la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics inclosos en el sòl de protecció especial. Amb aquesta finalitat, en l’apartat a) d’aquest capítol s’exposen els criteris per a la selecció dels espais de protecció especial que es considera necessari incorporar al PTPCT. L’apartat b) conté una relació d’espais d’inclusió recomanada. Cal assenyalar que, en alguns casos, el Pla podria també assolir un règim de protecció adequat mitjançant la utilització d’altres qualificacions o altres tècniques de planejament. a) Criteris per completar els sòls de protecció especial - Espais inventariats pel DMAH

Els espais de l’Inventari de zones humides de Catalunya i de l’Inventari d’espais d’interès geològic (ambdós del DMAH) han d’estar inclosos íntegrament en sòl de protecció especial, a excepció dels àmbits que es trobin en sòl urbà o urbanitzable i amb els ajustaments cartogràfics necessaris pel que fa als segons. En ambdós supòsits cal preveure determinacions específiques per garantir la seva conservació. Igualment, es recomana protegir de manera especial les forests d’utilitat pública, atenent-se a l’article 22, punt 2, de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

- Diversificació d’hàbitats, connectivitat i funcionalitat ecològiques

El PTPCT ha de garantir una protecció suficient dels hàbitats d’interès (per raons de diversitat, raresa, naturalitat...), així com d’una mostra representativa dels hàbitats del Camp de Tarragona. En aquest sentit, cal tenir en compte que la delimitació d’àmbits de sòl de protecció especial seguint l’àmbit estricte d’ocupació d’un hàbitat en concret, pot tenir com a resultat espais de dimensions i/o formes inadequades. Conseqüentment, es recomana incloure, sempre que resulti possible, el conjunt de la matriu en què es troba immers aquest hàbitat. D’aquesta manera també quedarien incorporats al sòl de protecció especial els ecotons (zones de transició entre dos hàbitats) que sovint sustenten una gran diversitat d’espècies. D’altra banda, la xarxa de connectors ecològics integrada en els sòls de protecció especial ha d’incloure, a més dels ambients forestals, aquells altres (conreus extensius, matollars...) que possibiliten la dispersió d’un ampli ventall d’espècies

7


La connectivitat entre els espais de muntanya sembla garantida amb la proposta de sòl de protecció especial del PTPCT. No obstant això, és important reforçar aquelles determinacions adreçades a la connectivitat a través de les valls i les planes, així com a la connectivitat cap el mar, molt compromesa, però encara viable a través d’algunes peces de sòl no urbanitzable d’acord amb el PDUSC. En general, els espais amb una funció de connector ecològic han de presentar una amplada suficient per garantir-ne la viabilitat (la qual cosa també pot ser assolida amb la fixació per les normes del Pla d’una franja perimetral de protecció), evitant sempre que sigui possible formes tortuoses, colls d’ampolla i forats. Igualment, caldrà evitar que els microespais dignes de protecció especial restin aïllats, atès que no en queda garantida la conservació de les funcions ecològiques1. En el cas d’aquells connectors fluvials en què la qualificació com a sòl de protecció especial es limita a la seva llera (riu Glorieta, barranc de la Vila, serra Carbonària, riu Francolí, etc.) es recomana que, sempre que sigui possible, s’incloguin entorns fluvials amplis, i amb eixos de connexió riu- vall- muntanya, o bé s’estableixin normativament franges perimetrals de protecció.

- Continuïtat del sòl de protecció especial dels plans territorials veïns

Els plans territorials han d’assegurar la continuïtat de la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics dels plans territorials limítrofs. Igualment, s’hauran de considerar els espais naturals protegits fora de l’àmbit del Pla que condicionin el disseny de la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics.

- Incorporació de propostes de conservació d’espais naturals

S’ha de tenir en compte la cartografia de delimitació del nou parc natural de Prades i de la reserva natural parcial dels Motllats (actualment en fase d’avantprojecte) per tal que no entrin en contradicció amb la futura declaració com a parc natural i reserva natural parcial de les zones afectades. Aquesta cartografia ha estat lliurada al DPTOP per la Direcció General de Medi Natural del DMAH. Per una altra banda, caldrà tenir en compte, en termes generals, la proposta de protecció de l’entorn del Gaià, impulsada per diverses entitats del territori.

- Previsió de la futura restauració de les activitats extractives

Com a criteri general, els àmbits afectats activitats extractives haurien de classificar-se amb el mateix grau de protecció que l’espai circumdant, atès que amb la finalització i consegüent restauració de l’activitat aquesta ha de quedar integrada en l’entorn.

- Presència o proximitat de poblacions d’espècies amenaçades

1 A mode de referència, en un estudi sobre la connectivitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va considerar com a superfície mínima d’una àrea ecològicament funcional entre 50 i 200 ha, segons tipologia (Marull, J. y Mallarach, J.M. 2002. La conectividad ecológica en el Área Metropolitana de Barcelona. Ecosistemas 2002/2).

8


La presència de poblacions d’espècies amenaçades ha de ser un criteri per incloure un espai en sòl de protecció especial. Igualment, fóra bo protegir de manera especial o territorial un perímetre raonable per garantir la conservació d’aquestes espècies. Els referents normatius sobre la protecció d’espècies amenaçades són: Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres; Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres; Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades; Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals; Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya. Per a tals efectes, es facilita la cartografia de les àrees d’interès faunístic i florístic del DMAH (veure CD adjunt). A més, pel que fa als ocells, caldrà tenir en compte l’índex de conservació d’ocells, elaborat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Aquest índex (disponible a l’ICO) permet classificar cada quilòmetre quadrat de Catalunya en funció del nombre d'espècies d’ocells amenaçades d'extinció. De manera general, cal garantir la inclusió en sòl de protecció especial d’aquelles àrees de major interès dels del punt de vista de la conservació dels ocells.

- Vulnerabilitat enfront dels processos urbanístics i de la implantació de barreres

ecològiques

La protecció d’aquells espais situats en àrees de fortes pressions urbanístiques (generalment espais de costa i de les planes centrals) que resulten rellevants per la seva escassetat i per la funció ecològica, social i estructurant que desenvolupen, resulta de gran importància, ja que comporta una gran diferència pel que fa a les garanties de conservació. En aquest sentit, es remarca la importància de protegir de manera territorial o especial els escassos espais no urbanitzables d’interès de la costa (en coherència amb el PDUSC) i de la conurbació de Tarragona, per tal de garantir la seva integritat.

b) Espais d’inclusió recomanada. D’acord amb els criteris esmentats a l’apartat anterior, el quadre 1 conté una relació d’espais que es considera s’han d’incorporar al sòl de protecció especial o, si és el cas, ampliar els ja inclosos en l’Avantprojecte del PTPCT. Com s’ha indicat anteriorment, en alguns casos (especialment en certs espais de funció connectora) pot assolir-se també un règim de protecció adequat mitjançant la utilització pel Pla d’altres qualificacions i tècniques de planejament. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat facilitarà la representació cartogràfica d’aquest espais.

5.4. Sistema d’espais oberts: Sòl de protecció territorial Es valora molt favorablement la distinció cartogràfica i normativa de les categories del sòl de protecció territorial atenent als seus objectius diferencials. Tot i així, es considera necessari matisar alguns aspectes del sòl de protecció territorial.

9


Quadre 1. ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL RECOMANADA - Pla dels Àlbers – riera de Clariana (Conca de Barberà). Motius: Continuïtat del sòl de protecció

especial dels plans territorials veïns. - Zona entre Conesa, les Piles, Biure i Vallverd, per sota de la carretera TV-2301 (Conca de Barberà).

Motius: zona important de campeig per l’àliga cuabarrada. - Entorn de Vallclara (Conca de Barberà). Motius: presència de poblacions d’espècies amenaçades

(Thymus loscosii), protecció d’una zona tampó al voltant de l’espai de la xarxa Natura 2000. - Ampliació del connector ecològic Costes i tossals de la Conca (Conca de Barberà). Motius: rellevant

per la connnectivitat ecològica entre els espais de la xarxa Natura 2000 del sistema prelitoral central i Prades; diversificació d’hàbitats protegits pel Pla.

- Ampliació del connector ecològic del Tossal gros de Miramar (Conca de Barberà, Alt Camp). Motius: Protecció d’una zona tampó al voltant de l’espai de la xarxa Natura 2000, proximitat de poblacions d’espècies amenaçades, funcionalitat ecològica del connector, espais inventariats pel DMAH.

- Zona del Pla de Santa Maria (Alt Camp). Motius: elevat interès per la conservació de les aus segons indica l’índex de conservació d’ocells de l’ICO. Vulnerabilitat A la implantació d’activitats industrials.

- Buits del connector ecològic de la Serra de Carbonària (Alt Camp). Motius: donar continuïtat al sòl de protecció especial amb valor natural i connector. Qualificar els sòls ocupats temporalment per pedreres en funció del destí final dels terrenys.

- Ampliació dels colls d’ampolla del connector ecològic del Francolí (Alt Camp). Motius: funcionalitat ecològica del connector.

- Protecció especial del connector ecològic Gaià – Francolí – Prades (Alt Camp). Motius: necessitat de reforçar la connectivitat transversal en aquest àmbit. donant continuïtat al sòl de protecció especial entre el Gaià i el Francolí, a l’alçada de Nulles; i redimensionant l’espai de la Glorieta per dotar-lo de major funcionalitat.

- Ampliació del connector ecològic del Riu Gaià (Alt Camp, Tarragonès). Motius: es tracta d’un dels principals eixos de connexió entre les serres de l’interior, els espais de la plana i la costa.

- Connector ecològic Serra de Llaberia - Litoral (Baix Camp). Motius: Valor com a connector ecològic, vulnerabilitat enfront els processos urbanístics i la implantació de barreres ecològiques, garantir la connectivitat del gradient muntanya – plana – litoral, diversificació d’hàbitats protegits, funcionalitat ecològica dels connectors.

- Rieres de Mont-roig (Baix Camp). Motius: valor natural, diversificació d’hàbitats protegits. - Zona NW d’Ulldemolins (Priorat). Motius: zona important de campeig per a l’àliga cuabarrada i zona

tampó al voltant de l’espai de la xarxa Natura 2000 - Entorn de la Bisbal de Falset (Priorat). Motius: zona important de campeig per a l’àliga cuabarrada. - Ampliació del connector ecològic del Barranc dels Molins, Barranc de la Vila i Barranc de la Foïna

fins les Planes del Priorat (Priorat). Motius: funcionalitat ecològica dels connectors, protecció d’una zona tampó al voltant dels espais de Natura 2000, presència o proximitat d’espècies amenaçades.

- Espai entre el riu Siurana i Pas de l’Ase (Priorat). Motius: funcionalitat ecològica dels connectors, protecció d’una zona tampó al voltant dels espais de la xarxa Natura 2000.

- Geozona de Miocè de Castellet i la Gornal de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (Baix Penedès). Motius: espai inventariat pel DMAH

- Increment de la protecció especial a la serra de Prades d’acord amb la proposta de Parc Natural (Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Penedès). Motius: exposats anteriorment.

- Connectivitat entre la platja de Torredembarra (desembocadura del torrent de Gibert) amb el sòl de protecció especial proper a la Nou de Gaià (Tarragonès). Motius: valor natural i com a connector ecològic, vulnerabilitat enfront els processos urbanístics i la implantació de barreres ecològiques, garantir la connectivitat del gradient muntanya – plana – litoral, diversificació d’hàbitats protegits.

- Connectivitat ecològica entre el Francolí i la zona de la Selva del Camp (Tarragonès, Baix Camp). Motius: valor com a connector ecològic, vulnerabilitat enfront els processos urbanístics i la implantació de barreres ecològiques.

- Reforçament del connector ecològic Riu Siurana i Planes del Priorat – Montsant i Pas de l’Ase(Priorat). Motius: Es tracta d’una illa de protecció preventiva dins d’un sòl de protecció especial;Valor natural i de connectivitat ecològica, funcionalitat ecològica dels connectors, protecció d’unazona tampó al voltant dels espais de Natura 2000, presència o proximitat d’espècies amenaçades.

- Sector sud de l’espais de la xarxa Natura 2000 del Montmell-Marmellar (Baix Penedès). Motius: Àreade campeig de l’àliga cuabarrada, protecció d’una zona tampó al voltant dels espais de Natura 2000.

10


Quadre 1. ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL RECOMANADA (cont.) - Sector entre Vilabella i l’espai de la xarxa Natura 2000 del riu Gaià (Alt Camp). Motius: Àrea de

campeig de l’àliga cuabarrada, protecció d’una zona tampó al voltant dels espais de Natura 2000. - Espai entre Forès i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Motius: Àrea de campeig de l’àliga

cuabarrada. - Espai entre Barberà de la Conca i l’AP2 (Conca de Barberà). Motius: Àrea de campeig de l’àliga

cuabarrada. - Espai entre Vimbodí i l’AP2 (Conca de Barberà). Motius: Àrea de campeig de l’àliga cuabarrada. - Espai entre Alcover i la Borquera (Alt Camp). Motius: Àrea de campeig de l’àliga cuabarrada. - Espai entre l’espai de la xarxa Natura 2000 de Serres de Prades i l’Aleixar (Baix Camp). Motius:

Àrea de campeig de l’àliga cuabarrada, protecció d’una zona tampó al voltant dels espais de Natura2000.

- Espai entre Gratallops, el Lloar i Bellmunt del Priorat (Priorat). Motius: Àrea de campeig de l’àligacuabarrada.

- Espai entre els Guiamets i la N-420 (Priorat). Motius: Àrea de campeig de l’àliga cuabarrada.

- Sòl de riscs o afeccions

A la pàgina 4.58 de la memòria s’esmenta, entre d’altres motius d’inadequació per al desenvolupament urbanístic, el risc d’inundació definit a l’INUNCAT.

Per a definir les zones de risc d’inundació, en comptes de l’INUNCAT cal utilitzar la Planificació d’Espais Fluvials de la conca del Francolí i de la conca del Gaià, la qual serà facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua, així com la delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables a escala de detall a efectes del que estableix l’article 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme referent als usos admissibles en els espais fluvials.

- Sòl d’interès paisatgístic

El PTPCT protegeix de manera territorial el sòl d’interès paisatgístic. Al capítol 4.3.2 de la memòria, sobre espais oberts de protecció territorial, s’esmenta que s’han utilitzat els mapes de valors elaborats pel Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona. Es recomana incloure en la memòria una breu descripció de la metodologia per a l’elaboració d’aquests mapes, incloure els mapes i identificar els espais que convingui preservar de la seva transformació. Igualment, es recomana fer esment dels objectius de protecció i de planificació del paisatge definits al catàleg, tot considerant l’estat de tramitació del document.

- Efectivitat de la proposta de protecció del sòl d’interès agrícola i/o paisatgístic.

El PTPCT protegeix territorialment el sòl agrícola d’interès, de manera que el classifica com a sòl no urbanitzable. Aquesta determinació es considera molt positiva d’acord amb els objectius ambientals plantejats. Tot i així, la seva efectivitat pot quedar limitada, en tant que la regulació del sòl de protecció territorial permet, en determinats supòsits, la implantació d’actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla2. Cal considerar que aquestes actuacions poden ocupar grans superfícies, la qual

2 Atenent als articles 1.14, pel que fa a les actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla i les condicions per a la implantació (punt 6), i 2.8, punt 5, pel que fa a les condicions específiques en sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic, de la normativa del PTPCT.

11


cosa suposaria una pèrdua significativa de sòl agrícola de valor. Per aquest motiu, caldria fixar normativament (art. 2.8.5) que, en qualsevol cas, aquestes possibles actuacions han de garantir el manteniment de la funcionalitat dels espais agrícoles i la conservació en termes generals dels valors (paisatgístics, connectors, etc.) pels quals es protegeixen aquests espais. Així mateix, caldria prioritzar el desenvolupament de les actuacions d’aquest tipus en els sòls de protecció preventiva o en els de protecció territorial de potencial interès estratègic. Amb idèntica finalitat, es proposa modificar el punt 2 de l’article 4.6 de la manera següent: “...l’afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per la qual cosa s’ubicaran preferentment en sòl de protecció preventiva o territorial que no sigui d’interès paisatgístic i/o agrícola”

- Inclusió de nous espais

Es recomana incloure en sòl de protecció territorial els espais relacionats en el quadre 2, amb les mateixes consideracions efectuades anteriorment sobre la possibilitat que el Pla adopti altres mecanismes amb efectes equivalents pel que fa a la seva protecció. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat facilitarà la representació cartogràfica d’aquest espais.

Quadre 2. ESPAIS DE PROTECCIÓ TERRITORIAL D’INTERÈS PAISATGÍSTIC I/O AGRÍCOLA RECOMANADA - Estepar, entre Montblanc i l’Espluga del Francolí (Conca de Barberà). Motius: El Pla general de

Montblanc qualifica aquesta zona amb la clau de protecció paisatgística; valor natural i paisatgístic

- Entorn de la urbanització de Bonaire, al terme municipal del Catllar (Tarragonès). Motius:

Vulnerabilitat enfront els processos urbanístics i la implantació de barreres ecològiques.

5.5. Sistema d’assentaments: Incidència de les propostes en els vectors ambientals

En la línia assenyalada en la valoració inicial del Pla (punt 4) la incidència ambiental d’un pla d’aquestes característiques sobre els vectors ambientals i els recursos naturals (especialment sobre l’aigua, els residus i l’ambient atmosfèric) és transcendental, requereix una avaluació amb la profunditat suficient i, conseqüentment, tenir el reflex adequat en les determinacions normatives i programàtiques del pla. Com a punt de partida, resulta imprescindible que la documentació del Pla contingui la quantificació de les necessitats de recursos naturals i d’infraestructures ambientals generades per la totalitat del sostre edificatori potencial en l’horitzó temporal del pla. En particular, la disminució de la quantitat del recurs aigua és una de les problemàtiques principals a Catalunya i en aquest àmbit esdevé especialment rellevant, tal i com es desprèn de la diagnosi de l’ISA preliminar: “atenent a la situació deficitària actual, al límit del minitransvasament de l’Ebre, a la necessitat d’incorporar cabals de manteniment (Directiva Marc de l’Aigua) i a les previsions de dèficit hídric, la disponibilitat d’aigua al Camp de Tarragona esdevé un factor crític”. Així mateix, cal considerar la previsible disminució de la disponibilitat d’aigua com a conseqüència del canvi climàtic, així com les propostes de l’informe sobre el canvi

12

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat climàtic a Catalunya (2005), entre les quals s’esmenta que “s’haurà de contemplar necessàriament un escenari futur de reducció potencial de la disponibilitat d’aigua, amb iniciatives d’estalvi, control d’ús i possibles limitacions al desenvolupament territorial”. D’altra banda, la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE), marca uns objectius ambientals on el planejament territorial pot tenir incidència, sent un d’ells el de “promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles”. Per tot l’esmentat, el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes previstes no només ha de subordinar-se a l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les necessitats d’abastament d’aigua que generin, sinó que ha de condicionar-se a una garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i el seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest. En aquest sentit, el planejament territorial, en la determinació espacial i normativa dels assentaments, ha de procurar una distribució de la població en el territori d’acord amb una anàlisis prèvia de les pressions i dels impactes sobre el recurs aigua i una avaluació del balanç hídric resultant de les propostes del Pla. Un tractament anàleg cal aplicar als recursos energètics i als residus. En el cas dels residus, a més, cal recordar que d’acord amb l’article 14.2 de la llei 6/1993, reguladora dels residus, cal incorporar una diagnosi general de la problemàtica dels residus en l’àmbit del Pla.

5.6. Sistema d’assentaments: Estratègies de creixement El PTPCT aposta per una nova polaritat urbana a Perafort, “resultant de la oportunitat/necessitat creada per la presència del tren d’alta velocitat”. Aquesta actuació duu vinculada la previsió d’un nou vial que travessaria un espai d’interès connector i es planteja en un àmbit de possible risc associat a la indústria química. Per aquests motius, es fa necessària una avaluació específica de l’adequació ambiental de l’àmbit elegit per a aquesta polaritat i de la indispensabilitat de les actuacions que porta aparellades, amb el consegüent replantejament, si és el cas, del conjunt o d’una part de les actuacions previstes (pel que fa a la vialitat, vegeu també el punt 2 de l’annex). D’altra banda, el PTPCT classifica els camps de golf com a àrees especialitzades d’ús lúdic, representades amb color rosa als plànols. Algunes d’aquestes àrees, però, inclouen zones residencials, que haurien de grafiar-se com a tals, en groc. En general, atès que les estratègies de desenvolupament dels nuclis “es defineixen, es calculen i s’apliquen en relació al sòl realment consolidat o urbanitzat i no en relació al sòl classificat pel planejament urbanístic” (art. 3.4 pt 2 del PTPCT), es recomana que la documentació gràfica del Pla contingui la representació del sòl consolidat o urbanitzat per una major claredat i comprensió de les propostes i per facilitar-ne l’avaluació.

13

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Condicions de zones verdes

Es proposa establir condicions de zones verdes, d’acord amb l’article 2.15.3 de les normes del Pla, en els àmbits relacionats en el quadre 3, pel seu interès pel que fa a la biodiversitat, el paisatge i/o les funcions de connectivitat ecològica. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat facilitarà la representació cartogràfica d’aquest espais.

Quadre 3 ÀMBITS EN QUÈ ES RECOMANA L’ESTABLIMENT DE CONDICIONS DE ZONES VERDES - Zona del Coll de Calafell (Baix Penedès). - Àmbit entre els dos àmbits de l’espai de la xarxa Natura 2000 de la Sèquia Major

(Tarragonès). Es tracta d’una peça fonamental per garantir la connectivitat entre els dos espais de la xarxa Natura 2000 de la Sèquia Major.

- Espai de la xarxa Natura 2000 de Platja de Torredembarra i Creixell – sòl de protecció especial de Roda de Barà (Tarragonès). És una zona de valor com a connector ecològic atès l’aïllament de l’espai protegit.

- Barranc de l’Estany Gelat, al terme municipal de Mont-roig (Baix Camp) - Zona de la riera de Marmellar a les Pinedes Altes, al terme municipal de Montmell (Baix

Penedès). És un sector de cria de l’àliga cuabarrada.

5.7. Sistema d’infraestructures de mobilitat: Aspectes estratègics per al foment de la mobilitat sostenible

Com en el capítol 5.3, en aquest apartat s’exposen els criteris generals per al foment de la mobilitat sostenible que es planteja incorporar al PTPCT. En l’annex I es presenten les propostes concretes basades en aquests criteris. - Inadequació des del punt de vista ambiental del criteri de segregació del trànsit

Al capítol 6.3 de la memòria, principals determinacions del Pla i la seva justificació, punt 6.3.1 d’infraestructures viàries, s’esmenta que “El Pla territorial del Camp de Tarragona, pel que fa al sistema viari, a banda de recollir les determinacions del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, proposa: (...) b) Una millor jerarquització del trànsit viari, segregant els trànsits de pas i els locals i, en conseqüència, proposant un caràcter suburbà estructurant per algunes vies actualment de pas.”

Des del punt de vista ambiental, el criteri de segregació del trànsit resulta, en general, negatiu en tant que sovint comporta la creació d’infraestructures amb traçats paral·lels que:

- Indueixen nou trànsit de vehicles privats (amb el corresponent impacte en la

qualitat atmosfèrica i contribució al canvi climàtic); - Doten d’accessibilitat a un major nombre de punts i per tant s’indueixen canvis

d’usos del sòl a llarg termini; - Fragmenten el territori i dificulten la connectivitat ecològica.

Des d’un punt de vista ambiental, la solució òptima per millorar la seguretat en trams viaris amb barreja de trànsits és la disminució de la velocitat màxima permesa en els trams corresponents. A través d'aquesta mesura de gestió, es poden aconseguir -i

14


s'han d'aconseguir- estàndards de seguretat similars als que es pretenen aconseguir a través de la segregació de trànsits en diferents infraestructures.

- Aprofitament, sempre que sigui possible, dels traçats existents

Generalment l’aprofitament dels traçats existents mitjançant els condicionaments i/o mesures de gestió necessaris per complir els objectius representa una millor solució des del punt de vista ambiental que l’obertura de nous corredors, atès que comporta un estalvi en el consum de sòl i en la fragmentació. Per tant, s’ha de contemplar sempre l’aprofitament dels traçats existents com a alternativa preferent, especialment en els casos de desdoblaments i variants. En cas contrari, s’haurà de justificar adequadament la no elecció d’aquesta alternativa.

- La contenció viària per facilitar el canvi modal en la mobilitat interurbana

Partint del fet significatiu -i molt positiu des d’un punt de vista ambiental- que la mobilitat interubana entre municipis de l’àmbit representa només el 10% de la mobilitat generada pels residents, es fa necessari gestionar aquest flux acotat de desplaçaments amb el menor impacte ambiental possible. En aquest sentit, el gran ús del cotxe no apunta precisament en aquesta direcció: el 90% dels moviments interurbans al Camp de Tarragona es realitzen en vehicle privat. Per tal de millorar la situació actual cal que les propostes d’infraestructures aconsegueixin:

Reduir el percentatge de desplaçaments en vehicle privat, i invertir la tendència modal. En un entorn on la qualitat de l’aire ja supera alguns dels llindars màxims permesos, i en un context de lluita contra el canvi climàtic, cal tenir ben present que l’ampliació d’oferta viària conté implícit el risc d’induir un major trànsit de vehicles privats. Contràriament, la reducció de la capacitat viària comporta associat el potencial d’inhibir usuaris del vehicle privat. En concret, si aquesta reducció s’acompanya degudament d’una oferta de transports col·lectius competitiva, aleshores ambdues accions conjuntes esdevenen un gran instrument de canvi modal i de minimització dels impactes negatius associats a la mobilitat.

Minimitzar la inducció de canvi d’usos del sòl. En un àmbit caracteritzat per una forta fragmentació territorial i ocupació de sòl per activitats antròpiques, cal tenir present que les infraestructures de transport –i sobretot les viàries- comporten associat un elevat risc d’inducció de canvi dels usos del sòl a llarg termini, en tant que atorguen nou valor i accessibilitat als espais que travessen. Per aquest motiu, esdevé necessari optimitzar les infraestructures ja existents, així com modificar-ne la seva gestió, amb l’objectiu d’assolir estàndards òptims de seguretat i servei, tot evitant la construcció de noves infraestructures.

Dit això, cal observar que les futures actuacions infraestructurals són diverses, sobretot en termes viaris (vegi’s figures adjuntes). Ara bé, bona part de les ferroviàries i tramviaires discorren en sòl urbà consolidat, motiu pel qual el canvi d’usos no té efectes ambientals rellevants.

15

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Proposta viària PTPCT Proposta ferroviària i tramviària PTPCT Font: Elaboració pròpia, en base als traçats previstos al PTPCT

16


D’altra banda, s’apunten aquestes dades rellevants que aporta el pla: Tot i que el 85% de la mobilitat de l’àmbit és urbana (és a dir, de curta distància),

el 50% dels desplaçaments de l’àmbit es realitzen en cotxe. El 88% dels conductors troba aparcament lliure de pagament en la seva

destinació D’aquestes dues dades es desprèn que la millora de la mobilitat s’ha de centrar fonamentalment en mesures de gestió (pacificació del trànsit, gestió de l’aparcament, etc.) que aconsegueixin reduir significativament l’ús del vehicle privat en distàncies que poden cobrir-se fàcilment a peu o en bicicleta. Prioritzant les mesures de gestió en l’àmbit urbà, caldria reestudiar la necessitat d’altres mesures d’ampliació de la xarxa viària (veure annex I, respecte el sistema d’infraestructures de mobilitat). El fet que un pla territorial parcial no entri a definir mesures de gestió faria necessari que l'elaboració del Pla succeís paral·lelament a la redacció del Pla Director de Mobilitat del Camp de Tarragona. Ara bé, cal tenir en compte que les infraestructures no poden definir-se aïlladament del disseny dels serveis que es volen ofertar i de les mesures de gestió a implementar. D’altra banda, les infraestructures de transport determinen en gran manera el model de mobilitat resultant, motiu pel qual les infraestructures que el Pla proposi esdevindran peces claus que determinaran significativament el contingut dels plans director de mobilitat dels següents 20 anys o més. Per aquests motius, esdevé necessari que:

1- Les determinacions del PTPCT siguin resultat d’un plantejament integrat dels

aspectes infrastructurals i de gestió .

2- Atès que el PTPCT no té competències per a la definició de mesures de gestió, caldrà establir aquelles determinacions per al Pla Director de Mobilitat que es considerin necessàries per tal de garantir l’acompliment dels objectius ambientals del PTPCT.

- Manca de possibilitats d’ús del transport col·lectiu en la mobilitat de Tarragona

Cal valorar molt positivament, en l’àmbit de la conurbació central, tant l’obertura de noves estacions ferroviàries a Reus i Tarragona, com la previsió d’un tramvia a Vila-seca i Reus. Ara bé, com a resultat d’aquestes actuacions s’obté que en el futur la capital del Camp serà la ciutat de l’àmbit amb una dotació d’infraestructura fixa de transport col·lectiu (ferrocarril o tramvia) més baixa.

Quadre 3. Dotació d’estacions d’infraestructura fixa de transport col·lectiu proposada pel

PTPCT, prenent com a referència la població de 2006. Nº estacions

ferroviàries Nº aproximat

estacions tramvia Total

estacions Població (2006) Ratio població/estació

Tarragona 5 0 5 131.158 26.232 Reus 2 5 7 101.767 14.538 Vila-seca 2 3 5 17.305 3.461 Salou 0 2 2 22.162 11.081 Cambrils 0 2 2 27.848 13.924

Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT.

17

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Cal tenir en compte, a més, que bona part dels futurs creixements del Camp se situaran al terme municipal de Tarragona, motiu pel qual les diferències encara poden ser majors. D’altra banda, també cal matisar que si bé a la taula anterior s’han considerat 5 estacions ferroviàries per a la ciutat de Tarragona, el cert és que tan sols dues estacions es localitzaran al nucli principal de la capital; les altres tres fan referència als nuclis excèntrics de la Canonja, Torreforta i Bonavista. Aquesta infradotació de la ciutat de Tarragona, sumat al fet que –tal i com exposa el propi Pla- el 85% de la mobilitat del Camp de Tarragona és mobilitat urbana (amb origen i destinació dins d’un mateix municipi), indueix a estudiar la necessitat d’un tramvia a la ciutat de Tarragona. De fet, si s’analitzen els 20 principals fluxos de mobilitat obligada en l’àmbit d’estudi s’observa que el primer flux de mobilitat per ordre de magnitud és la mobilitat urbana de Tarragona, seguida de la de Reus i Cambrils. Ara bé, mentre Reus està ben servida amb tren i tramvia, i Cambrils compta també amb el Tramcamp, Tarragona resta força desproveïda. S’observa també que no tots els principals fluxos compten amb una oferta ferroviària o tramviària per ser realitzats. En concret els fluxos entre Tarragona-Constantí i Tarragona-la Pobla de Mafumet/el Morell (fluxos 9è i 13è en ordre de magnitud) són els dèficits més destacables.

Quadre 4. Principals fluxos de mobilitat obligada l’any 2001 al Camp de Tarragona

Fluxos (bidireccionals) Desplaçaments (any 2001)

Oferta infraestructural del PTPCT

Tarragona -Tarragona 55.580 TrenReus - Reus 38.390 tramvia i trenCambrils - Cambrils 8.346 TramviaTarragona - Reus 7.651 TrenSalou - Salou 4.980 TramviaVila seca - Vila seca 4.474 TramviaTarragona - Vila seca 2.837 TrenTarragona - Salou 1.877 1 transbordamentTarragona - Constantí 1.823 -Tarragona - Cambrils 1.779 1 transbordamentReus - Salou 1.747 TramviaReus - Cambrils 1.664 TramviaTarragona - la Pobla/Morell 1.652 1 transbordamentReus - Vila seca 1.598 TramviaTarragona - Valls 1.380 1 transbordamentTarragona - Torredembarra 1.088 TrenVila-seca - Salou 993 TramviaTarragona - Pallaresos 914 -Reus - la Pobla/morell 844 Possible trenReus - Constantí 787 -Salou - Cambrils 707 TramviaVila-seca - Cambrils 434 Tramvia

Font: elaboració pròpia a partir del cens de 2001.

18

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat D’altra banda, mentre en l’horitzó 2026 existirà un gran nombre de vials amb funció de servir a la mobilitat interna de l’àmbit (vies blaves de les figures següents), en termes d’infraestructura fixa de transport col·lectiu l’any 2026 presenta un buit important a Tarragona i el centre del Camp. Com a conclusió, exposats els dèficits de transport col·lectiu a Tarragona i centre del Camp, i atenent les consegüents repercussions ambientals (en especial en la qualitat atmosfèrica), es considera necessari que el treball d’elaboració del Pla replantegin les propostes d’infraestructures de transport col·lectiu en aquest àmbit, on el pes principal rau en la mobilitat urbana i de curta distància (veure punt 1 de l’annex I d’aquest document per a propostes concretes). Proposta viària PTPCT

19

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Proposta ferroviària i tramviària PTPCT

Font: Elaboració pròpia, en base als traçats previstos al PTPCT

5.8. Sistema d’infraestructures de mobilitat: Condicions ambientals - Propostes d’infraestructures subjectes a estudi previ

El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (en endavant, PITC) estableix que “es realitzaran estudis per valorar la conveniència de les infraestructures viàries proposades per a la 2ª fase del PITC (2016-2026). En aquests estudis es valorarà, per als respectius corredors, el repartiment modal més adequat, tot definint els serveis, les mesures de gestió i les infraestructures que permetin potenciar el transport col·lectiu i assolir el repartiment modal preestablert.” Per tant, el Pla haurà d’explicitar que aquelles propostes que es troben a la segona fase del PITC, les quals es llisten a continuació, restaran subjectes a allò que estableixi l’esmentat estudi previ:

- N-340: reconversió a autovia entre el CIM del Penedès i Vilafranca - C-14: Nova carretera desdoblada Montblanc-Tàrrega - C-51: condicionament entre Calafell i Valls3, i possible desdoblament entre

Valls i Alcover - C-44: Condicionament entre L’Hospitalet de l’Infant i Móra la Nova

3 El projecte d’aquesta infraestructura es troba en avançat estat de tramitació (té declaració d’impacte ambiental favorable), i per tant ja no s’hauria de considerar com a proposta del pla.

20

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat - Propostes d’infraestructures que afecten espais de la xarxa Natura 2000

Les següents propostes de noves infraestructures viàries travessen espais de la xarxa Natura 2000 (veure annex I per consideracions concretes sobre les infraestructures marcades en gris):

Proposta Origen de la proposta Espai protegit afectat A7 tram Hospitalet de l’Infant – central nuclear

PITC 1ª fase PEIN: La Rojala – Platja de Torn XN2000: Litorial meridional tarragoní (codi ES5140001)

Variant Vilardida PITC 2ª fase PEIN: riu Gaià – Albereda de Santes Creus. XN2000: Muntanya litorial (codi ES5140019)

Carretera Perafort – Torredembarra

PDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona

PEIN: riu Gaià – Albereda de Santes Creus. XN2000: Muntanya litorial (codi ES5140019)

Carretera Vila-Seca – Pineda

PDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona

XN2000: Sèquia Major (codi ES5140004)

Les següents propostes de noves infraestructures ferroviàries travessen espais de la xarxa Natura 2000:

Proposta Origen de la proposta Espai protegit afectat Tren d’alta velocitat, tram Perafort – el Vendrell3

PEIT PITC 1ª fase

PEIN: Massís de Bonastre XN2000: Massís de Bonastre (codi ES5140014)

Corredor mediterrani, tram Hospitalet de l’Infant – central nuclear3

PITC 2ª fase PEIN: La Rojala – Platja de Torn XN2000: Litorial meridional tarragoní (codi ES5140001)

Igualment, s’han de considerar les possibles afeccions a espais de la xarxa Natura 2000 de les propostes de condicionament. Per tal de garantir l’adequació del Pla a la Directiva 92/42/CEE, el desenvolupament de les propostes d’infraestructures que afectin espais de la xarxa Natura 2000 s’ha de supeditar en qualsevol cas al compliment dels punts 3 i 4 de l’article 6 de la directiva esmentada.

5.9. Directrius de caràcter ambiental per a plans i projectes derivats Caldrà incorporar en la normativa del Pla directrius de caire ambiental adreçades als plans i projectes derivats, els quals hauran de justificar-ne el compliment. Aquestes directrius es referiran als instruments següents: plans directors urbanístics (PDU) i plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), plans i projectes d’infraestructures de mobilitat, plans i projectes d’altres infraestructures i plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat facilitarà una proposta d’aquestes directrius. Així mateix, es proposa la incorporació al paràgraf 2b) de l’article 2.12 de les normes del Pla (l’ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic) els supòsits següents:

Entorns d’espais protegits amb funció tamponadora dels impactes Espais amb funció de connectivitat ecològica entre espais d’interès natural

21


Hàbitats agrícoles de transició entre els espais urbans i els forestals

6. Valoració global de l’ISA preliminar Des d’un punt de vista general, es considera l’ISA preliminar com a vàlid, sens perjudici de les anotacions que s’indiquen al proper punt en relació amb el seu abast i definició, i dels aspectes resultants de les modificacions que siguin introduïdes en el Pla d’acord amb els paràgrafs anteriors.

7. Amplitud i nivell de detall de l’informe de sostenibilitat ambiental

En aquest punt s’assenyalen exclusivament aquells apartats que es considera necessari modificar, completar o incorporar. No es fa referència a aquells apartats de l’ISA preliminar que es consideren suficients pel que fa al seu contingut. a) Descripció dels aspectes ambientals rellevants (cap. 3 de l’ISA preliminar): En general, es considera adequat el nivell de síntesi de la diagnosi, atès que abasta amb el nivell de detall adequat els aspectes rellevants sobre els quals el Pla pot i ha de tenir incidència. Tot i així caldrà completar la diagnosi amb els següents aspectes:

- Al capítol 3.1, l’ISA preliminar analitza els espais naturals de protecció especial, els espais del PEIN, de la xarxa Natura 2000, del PDUSC i del PDU d’activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona. Caldrà fer esment a les propostes del nou parc natural de Prades i la reserva natural parcial del Motllats (actualment en fase d’avantprojecte), disponibles a la Direcció General de Medi Natural del DMAH.

- Al mateix capítol 3.1, s’identificaran els següents espais d’interès natural:

o Espais de l’inventari de zones humides de Catalunya (disponible a la web del DMAH)

o Espais de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (disponible a la web del DMAH)

o Forests d’utilitat pública (disponible a la web del DMAH) o Refugis de caça (disponible a la web del DMAH) o Refugis de fauna salvatge (veure CD adjunt) o Espais amb algun acord de custòdia del territori (disponible a la Xarxa

de Custòdia del Territori) o Àrees d’interès faunístic (veure CD adjunt). Pel que fa als ocells, s’ha de

considerar l’índex de conservació d’ocells (elaborat per l’Institut Català d’Ornitologia i disponible en aquest institut) atès que la informació és més actualitzada i de major detall. En base a aquest índex, caldrà identificar les àrees de major interès dels del punt de vista de la conservació dels ocells.

o Plans de recuperació de la gavina corsa (Larus audouinii) i del fartet (Aphanius iberus) (veure CD adjunt)

o Zones de distribució de flora protegida (disponible a la Direcció General de Medi Natural del DMAH)

22


o Hàbitats d’interès comunitari (disponible a la web del DMAH) o Hàbitats d’interès a Catalunya (a partir de la cartografia d’hàbitats,

disponible a la web del DMAH). A més, caldrà fer esment a les propostes existents de protecció de l’entorn del riu Gaià, recolzades per diverses entitats. Igualment, caldrà considerar allò esmentat al capítol 5.3 d’aquest document.

- Al mateix capítol 3.1, l’ISA preliminar esmenta un estudi de base referit a la connectivitat ecològica del Camp de Tarragona amb l’objectiu de determinar els espais necessaris per a garantir la viabilitat funcional dels espais protegits. Caldrà exposar la metodologia d’aquest estudi, i descriure breument i representar els principals espais o fluxos de connectivitat ecològica. En tot cas, caldrà tenir en compte les consideracions fetes al capítol 5.3 d’aquest document. Així mateix, al mateix capítol 3.1, caldrà representar els punts conflictius per la connectivitat ecològica.

- Al capítol 3.2, matriu antròpica, caldrà representar cartogràficament els espais

agrícoles d’interès i exposar els criteris per a la seva selecció.

- Al mateix capítol 3.2, caldrà incorporar una breu diagnosi respecte la generació i gestió dels residus4 i respecte la producció, distribució i consum d’energia.

- En la línia esmentada a l’apartat 5.4 d’aquest Document de referència, el

capítol 3.3 de l’ISA, paisatge, caldrà fer una breu exposició dels resultats del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona (en tramitació), atès que aquesta informació ha estat emprada en el disseny del sistema d’espais oberts i considerant que el PTPCT assumeix les directrius del paisatge del catàleg com a part de la normativa del Pla (article 6.6 de la normativa del pla). Serà necessari identificar els espais que el catàleg recomana protegir de la seva transformació.

- Al capítol 3.4, riscos naturals i antròpics, pel que fa al risc associat a l’activitat

industrial, caldrà representar les franges de seguretat dels establiments industrials i, per aquelles instal·lacions que disposin d’una anàlisi quantitativa de risc (AQR), les zones de risc individual no acceptable (risc ≥ 10-6/any). Pel que fa a les franges de seguretat, caldrà representar el perímetre de 500 m dels polígons químics on queda prohibit l’ús residencial o turístic5, atenent a l’article 9 del PDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona, amb les corresponents excepcions. Caldrà representar també els cercles de seguretat de 750 m de les instal·lacions que ho requereixin, atenent els criteris6 de la Guia de criteris per la planificació del territori en l’entorn dels establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Finalment, caldrà representar també les zones d’intervenció i les zones d’alerta establertes al Pla d’Emergències Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) i llistar els nuclis que s’inclouen.

4 veure l’informe adjunt de l’Agència de Residus de Catalunya 5 Tal i com s’esmenta a la Guia de criteris per la planificació del territori en l’entorn dels establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, aquesta limitació urbanística constitueix, de fet, una franja de seguretat. 6 Veure annex 2 de l’esmentada Guia

23


- En el sentit d’evitar una simple juxtaposició de dades i informacions sectorials,

es recomana que la diagnosi es conclogui amb una síntesi de les principals debilitats i fortaleses de l’àmbit del Pla (des de la perspectiva que aquí pertoca), tenint present que allò més important de la diagnosi és formular les bases del que després es traduirà en objectius ambientals del pla. És necessari elaborar un plànol de síntesi de les àrees d’interès natural, agrícola i/o paisatgístic identificades, i un altre de les zones de risc.

b) Objectius ambientals del Pla (cap. 2.3 i cap. 4 de l’ISA preliminar): Relacions amb altres plans i programes (cap. 2.3 de l’ISA preliminar) Caldrà tenir en compte i fer referència explícita als següents plans:

- Pla director urbanístic del sistema costaner I i II - PDU de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona - Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA) - Pla de protecció civil per al risc d’inundacions a Catalunya (INUNCAT) - Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT) - Pla de protecció civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya

(INFOCAT) - Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental de les Aigües

Marines a Catalunya (CAMCAT) - Planificació d’espais fluvials - Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya - Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012 (en tramitació) - Directrius Nacionals de Mobilitat (tenen caràcter de pla territorial sectorial) - Plans directors de mobilitat i plans específics de mobilitat, aprovats o en tràmit - Pla Estratègic de la Bicicleta (en tramitació) - Pla de transport de viatgers a Catalunya (en procés d’actualització) - Pla de sòl residencial i industrial 2005-2008 (en elaboració) - Pla d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i de

radiocomunicació - Pla de turisme de Catalunya - Programa de desenvolupament rural 2007–2013 - Pla de regadius 2002-2008 (en redacció el de 2007-2011) - Pla Sectorial d'Abastament d'Aigua a Catalunya (PSAAC – en redacció) - Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005) - Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Industrials (PSARI 2003) - Programa de reutilització d'aigua a Catalunya (en redacció) - Pla de gestió de sequeres (en redacció) - Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012 (en

tramitació) - Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) (en

tramitació) - Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) (en

tramitació) - Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC) (en

tramitació) - Programa de gestió de dejeccions ramaderes - Pla General de Política Forestal 2007-2016 (en tramitació)

24


- Pla de prevenció d'incendis en espais naturals de protecció especial Obligacions jurídiques sobre les quals el planejament territorial té capacitat d’incidència (cap. 4 de l’ISA preliminar) S’haurà d’esmentar l’Estratègia temàtica per a la protecció del sòl [COM (2006) 231 final], i incorporar un apartat referent a les obligacions en matèria de risc on es faci referència a:

- La Directiva 82/501/CEE (Seveso I) i la Directiva 96/82/CE (Seveso II). - El Reial decret 1254/1999, modificat pels RD 119/2005, de 4 de febrer, i RD

948/2005, de 29 de juliol, que s’ha implementat a Catalunya mitjançant el decret 174/2001 de 26 de juny, pel qual es regula l’aplicació a Catalunya del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els qual intervinguin substàncies perilloses.

- El Pla d’Emergències Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) - La Guia de criteris per a la planificació del territori en l'entorn dels establiments

industrials afectats per la legislació d'accidents greus, del Servei de seguretat d’instal·lacions del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Objectius ambientals: jerarquització i indicadors (cap. 4 de l’ISA preliminar) Els objectius ambientals de l’ISA preliminar són genèricament vàlids. Manquen, però, objectius que facin referència a:

- Garantir la permeabilitat ecològica i la conservació de la biodiversitat del conjunt de la matriu territorial.

- Adequar els creixements i les activitats a les possibilitats d’abastament d’aigua futures.

A més, caldrà modificar l’objectiu ambiental 8 segons el següent: “deixar lliures d’ocupació les àrees subjectes a uns valors de risc inacceptables”.

Serà necessari jerarquitzar els objectius ambientals en funció de la seva importància relativa en l’àmbit del Pla, i acompanyar-los d’indicadors, sempre que sigui possible, que seran útils per comparar-ne entre les alternatives i especialment com a suport de l’avaluació dels impactes ambientals del Pla. De manera general, es consideraran els següents indicadors, sense perjudici de les modificacions que l’equip redactor estimi necessàries:

- Respecte la protecció dels espais naturals protegits: o Percentatge d’espais naturals protegits (ENPE, PEIN, xarxa Natura

2000) inclosos en sòl de protecció especial (valor esperat: 100%). o Quilòmetres d’infraestructures de mobilitat que transcorren per espais

naturals protegits (ENPE, PEIN, xarxa Natura 2000)

- Respecte la protecció dels espais naturals d’interès i el manteniment de la connectivitat ecològica:

o Percentatges dels espais d’interès natural identificats al capítol 3 de l’ISA (esmenat atenent a l’apartat a d’aquest document) inclosos en sòl

25


de protecció especial7. Cal tenir en compte que atenent l’article 22 de la llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, els forests d’utilitat pública s’hauran de protegir de manera especial. Ídem pel sòl de protecció territorial.

o Percentatge dels espais d’interès connector identificats al capítol 3 de l’ISA (esmenat atenent a l’apartat a d’aquest document) inclosos en sòl de protecció especial, o en el seu cas, anàlisi comparativa dels principals fluxos de connectivitat ecològica identificats al capítol 3 de l’ISA (esmenat atenent a l’apartat a d’aquest document) i les propostes de sòl de protecció especial. Ídem pel sòl de protecció territorial.

o Risc d’aïllament dels espais naturals protegits: Nombre d’espais naturals protegits (ENPE, PEIN, xarxa Natura 2000) no connectats a la xarxa d’espais d’interès natural i connectors (sòl de protecció especial).

o Indicadors relacionats amb el grau de fragmentació per les principals infraestructures de mobilitat en sòl de protecció especial i territorial (ex.- nombre de polígons que queden entre les vies principals i secundàries i les vies ferroviàries de l’àmbit; nombre i superfície dels espais ecològicament funcionals8; ...).

o Representativitat dels hàbitats en sòl de protecció especial: Percentatge de cada tipus d’hàbitat en sòl de protecció especial.

- Respecte la protecció dels espais agrícoles d’interès:

o Percentatge dels espais agrícoles d’interès identificats al capítol 3 de l’ISA (esmenat atenent a l’apartat a d’aquest document) inclosos en sòl de protecció especial i territorial.

- Respecte la protecció dels paisatges que cal protegir de la seva transformació:

o Percentatge dels espais d’interès paisatgístic identificats al capítol 3 de l’ISA (esmenat atenent a l’apartat a d’aquest document) inclosos en sòl de protecció especial i territorial.

- Respecte el consum de sòl per creixements:

o Estimació de la població resultant del desenvolupament de les propostes de creixement, comparat amb les previsions de creixement demogràfic.

o Percentatge de les àrees de risc definides al capítol 3 de l’ISA (esmenat atenent a l’apartat a d’aquest document) en sòl de protecció especial i territorial.

o Població estimada en els perímetres de risc dels complexos industrials. - Respecte la incidència de les propostes de creixement en els vectors

ambientals: o Consum d’aigua per habitant, comparat amb les previsions de recursos

disponibles. o Població derivada de la completa execució del Pla versus la capacitat

de les depuradores actuals i previstes (en nombre d’habitants

7 Entre d’altres, caldrà calcular el percentatge de les àrees de major interès dels del punt de vista de la conservació dels ocells, identificades al mapa d’interès de conservació de l’ICO, en sòl de protecció especial. 8 Consultar, com a referència, les superfícies mínimes d’una àrea ecològicament funcional considerades a l’estudi Marull, J. y Mallarach, J.M. 2002. La conectividad ecológica en el Área Metropolitana de Barcelona. Ecosistemas 2002/2.

26


equivalents). Previsió de la necessitat de noves infraestructures de sanejament.

- Respecte el foment de la mobilitat sostenible:

o Dotació d’infraestructura fixa de transport col·lectiu (tren o tramvia) als principals nuclis de la conurbació de Tarragona: sòl urbanitzable servit / núm. estacions.

o Repartiment modal que cal esperar. c) Descripció i avaluació d’alternatives de models (cap. 5.1 de l’ISA preliminar): Es considera molt positiu l’estudi d’altres alternatives a banda de l’alternativa zero. Ara bé, pel que fa a l’avaluació de les alternatives del model d’infraestructures de mobilitat, aquesta resulta feble des del punt de vista ambiental9. En aquest apartat caldrà tenir en compte els criteris i les alternatives plantejades al capítol 5.7 i a l’annex I d’aquest document. Respecte el càlcul de la superfície amb protecció especial de l’alternativa zero, s’ha de tenir en compte que, a més dels espais protegits sectorialment (PEIN i xarxa Natura 2000), hi ha altres espais que la normativa sectorial atorga un règim comparable al del sòl de protecció especial, com ara les zones del sistema hídric (article 6 del Decret 305/206, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme), els forests d’utilitat pública i gran part del sòl forestal (article 22 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya), i les zones humides (article 6 del Reglament de la llei d’urbanisme i article 11 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals). Les zones inundables per episodis extraordinaris i els terrenys amb pendents superiors al 20% gaudeixen d’un règim de sòl no urbanitzable comparable al de protecció territorial, atenent als articles 6.4 i 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme. En tot cas, les alternatives hauran de ser avaluades considerant els objectius ambientals, i sempre que sigui possible es calcularan (quantitativa o qualitativament) els respectius indicadors. f) Descripció ambiental del Pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada

(cap. 5.2 de l’ISA preliminar): Respecte la descripció de les propostes d’infraestructures de mobilitat (cap. 5.2.3 de l’ISA preliminar), caldrà classificar les propostes en aquelles incloses en el PITC i no subjectes a estudi previ, aquelles incloses en el PITC i subjectes a estudi previ, i aquelles no incloses en el PITC. Aquesta classificació resulta rellevant en el context d’avaluació ambiental atès que el PITC és un pla territorial sectorial que ja ha passat avaluació ambiental. La descripció ambiental del Pla presentada al capítol 5.2 de l’ISA preliminar haurà de ser ampliada amb els següents aspectes:

- Superposició del plànol de síntesi de les àrees d’interès natural, agrícola i/o paisatgístic identificades en el capítol 3 (esmenant atenent l’apartat a d’aquest document) amb les propostes del Pla. Ídem pel plànol de les zones de risc.

9 La segregació del trànsit i la millora de la fluïdesa de la xarxa són contraris als objectius ambientals de foment del transport col·lectiu i minimització de les emissions de gasos, tal i com s’exposa al capítol 5.7 d’aquest document.

27


- Identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació (en concret: reserves de sòl per a actuacions estratègiques, sòl de protecció preventiva susceptible d’acollir creixements urbanístics, i propostes de noves infraestructures);

- Demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament i gestió de residus10. En particular, caldrà estimar el consum d’aigua i la generació d’aigües residuals i de residus derivats de la plena execució de les previsions del Pla i, si és el cas, les mesures de reducció, prevenció i estalvi adoptades.

g) Descripció i avaluació dels impactes ambientals significatius de l’alternativa

escollida: L’ISA preliminar pren, molt encertadament, un per un els diferents objectius ambientals per tal d’avaluar la coherència del Pla amb els objectius ambientals. Tanmateix, l’avaluació del grau d’assoliment de cada objectiu es troba suficient per un ISA preliminar però feble per un ISA, atès que aquest ha de ser el capítol més rellevant de l’informe. Per a cadascun dels objectius ambientals cal avaluar què proposa el Pla per tal que siguin assolits, tant des del propi contingut de la memòria com de la normativa, i atenent també l’escala detallada dels plànols. Concretament, cal avaluar quantitativament i/o qualitativament aspectes que puguin incidir de manera rellevant en l’assoliment dels objectius ambientals del Pla. En aquest punt, caldrà calcular els indicadors proposats per a cada objectiu, i valorar-ne el resultat. L’anàlisi també es recolzarà en la superposició dels plànols de les àrees d’interès natural, agrícola i/o paisatgístic i àrees de risc (identificades a la diagnosi) amb les propostes del Pla, posant atenció especial a les afeccions en espais protegits. Per a cada objectiu no només s’han d’exposar les millores que aporten les propostes del Pla, sinó també els riscs. Caldrà tenir en compte particularment els criteris i les indicacions d’aquest document de referència. Cal subratllar que cal procedir de manera metòdica i meticulosa per tal de no oblidar aspectes del Pla que poden resultar beneficiosos, així com sobretot no obviar riscos que poden portar associats certes propostes del Pla o aspectes sobre els quals el Pla no aporta solucions i que poden esdevenir perjudicials en l’assoliment dels objectius ambientals. En l’apartat de cada objectiu ambiental on es tractin els riscs caldrà:

- Exposar propostes de millora a incorporar al Pla. Aquestes poden consistir en esmenes a les propostes del Pla i/o la incorporació de les mesures preventives, correctores i/o compensatòries necessàries. Per afeccions a espais de la xarxa Natura 2000, caldrà tenir en compte l’article 6 de la Directiva 92/42/CEE11.

10 Veure informe adjunt de l’Agència de Residus de Catalunya 11 Article 6 de la Directiva 92/42/CEE: “només es podrà autoritzar un pla o projecte que perjudiqui la integritat de l’espai quan no hi hagi solucions alternatives, i/o quan es tracti d’un pla o projecte que s’ha de realitzar per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses les de tipus social i econòmic. En aquest cas, s’hauran de prendre totes les mesures compensatòries que siguin necessàries (...)”.

28


- En cas que no s’incorporin les millores, caldrà justificar perquè el Pla deixa sense solucionar els riscos esmentats i mostrar com s’ha intentat minimitzar-los.

En particular, per l’avaluació de les propostes d’infraestructures de mobilitat, l’ISA haurà de fer una valoració de la pressió de les infraestructures sobre els espais d’interès natural i enumerar els punts crítics on les infraestructures previstes afecten espais protegits. Igualment, s’haurà de considerar l’efecte sinèrgic que el conjunt de les propostes d’infraestructures tenen en un territori tan fragmentat com el del Camp de Tarragona. Fóra bo proposar mesures de prevenció, correcció i/o compensació dels impactes, entre les quals ha de figurar la millora dels punts conflictius per la connectivitat ecològica mitjançant les mesures compensatòries de les noves actuacions. Per una altra banda, l’indicador de canvi modal (vegi’s apartat b, objectius ambientals del Pla) caldrà que sigui calculat i justificat a partir del plantejament que s’exposa a continuació, i que s’inspira en la memòria ambiental del PITC. La proposta metodològica per a l’avaluació ambiental que fixa el PITC parteix de la necessitat d’una anàlisi conjunta entre les propostes de gestió i les propostes infraestructurals viàries i ferroviàries. En concret, l’avaluació ambiental del sistema d’infraestructures de mobilitat proposat pel PTPCT haurà de seguir l’esquema que s’exposa a continuació. Atesos els avantatges del transport col·lectiu des del punt de vista ambiental, l’objecte que persegueix aquest procediment és el de validar i justificar de manera transparent que les propostes del Pla promouen canvis modals en aquells àmbits amb major potencial per captar usuaris als transports col·lectius.

29


Etapa metodològica Temes a tractar Tasca a realitzar en l’ISA

Anàlisi a escala del conjunt del Camp de Tarragona

Estudi dels principals fluxos de mobilitat i del repartiment modal existent

• Identificació dels àmbits amb major autocontenció

• Estudi de la mobilitat en termes tant de magnitud dels fluxos com de quotes modals del vehicle privat

• Elaboració d’un llistat per ordre de magnitud dels fluxos abans estudiats

• Elaboració d’un llistat per ordre de quota modal del vehicle privat dels fluxos estudiats

S’utilitzaran les dades de l’EMO 2001 i s’analitzaran les dades de desplaçaments i repartiment modal a:

• Nivell intercomarcal per tot l’àmbit del Camp de Tarragona.

• Nivell intermuncipal pels principals municipis de l’àmbit central del Camp de Tarragona

Identificació dels àmbits on el pla ha d’actuar

Establiment dels àmbits on, per raó de l’elevada demanda i/o l’elevada quota modal del vehicle privat, és necessari que el pla actuï. En aquest sentit, la creació d’un nou llistat resultant de la ponderació dels dos llistats anteriors (magnitud i quota modal vehicle privat) pot ésser una bona guia per tal d’establir les prioritats d’actuació.

Es realitzarà un llistat d’àmbits on es prioritari actuar per captar usuaris del vehicle privat cap al transport col·lectiu en funció de la combinació de:

• Quantitat de desplaçaments.

• Quota modal del transport col·lectiu.

En aquest llistat s’inclouran els nous creixements,dels que s’estimaran els fluxos de mobilitat a partir de la població resident prevista.

Establiment del repartiment modal que es pretén assolir als diferents àmbits

Establiment del repartiment modal (privat/col·lectiu) que es vol assolir en els diferents tipus de fluxos (podent ser matisats segons la magnitud del flux en cada cas particular).

Es farà una aproximació a un repartiment modal desitjable al Camp de Tarragona en funció de la situació actual, la comparació amb d’altres àmbits de referència i les indicacions del Pla de Transports de Viatgers 2008-2012 (actualment en tramitació).

30


Etapa metodològica Temes a tractar Tasca a realitzar en l’ISA

Anàlisis a escala de l’àmbit central del Camp de Tarragona

Estudi de les possibilitats que ofereix la implantació de millores en la gestió, el condicionament i l’eficiència de les infraestructures existents

Anàlisi de les possibilitats que ofereix l’optimització de les infraestructures i serveis de transport públic col·lectiu per tal d’assolir el repartiment modal objectiu.

S’analitzaran els increments d’oferta de serveis previstos en el Pla de Transport de Viatgers 2008-2012 actualment en tramitació.

Anàlisi del grau de competitivitat del transport col·lectiu en vers el transport en vehicle privat..

S’analitzarà la factibilitat del canvi modal a partir de l’anàlisi de la competitivitat del transport col·lectiu respecte el vehicle privat en els principals corredors de l’àmbit central del Pla, en aspectes com el temps de desplaçament. En la mesura que es disposi de dades, es consideraran també altres variables a aquesta anàlisi de competitivitat vehicle privat/transport col·lectiu, com el cost del desplaçament, el risc d’accidentalitat, etc. Posteriorment es farà una argumentació raonada de la importància de les actuacions previstes al Pla en relació a la millora del transport públic (noves actuacions ferroviàries, pas de regional a rodalies, etc.). Per tal d’avaluar, de forma semiquantitativa, la significació del canvi en relació al transport ferroviari es planteja utilitzar com a indicador la superfície urbana servida per estacions de ferrocarril. També s’utilitzaran arguments des de la perspectiva push&pull, l’efecte d’inducció de demanda de l’oferta, etc.

Estudi de les possibilitats d’assolir el canvi desitjat en el model de mobilitat

El Pla haurà d’establir recomanacions per a altres plans (en particular, el pla director de mobilitat), per tal de garantir el millor compliment del repartiment modal establert (sobretot en referència a serveis i mesures de gestió).

Finalment l’ISA realitzarà recomanacions de mesures de gestió pel Pla director de mobilitat encaminades a assegurar el canvi modal.

31


h) Avaluació global del Pla i justificació del compliment dels objectius ambientals

establerts: Caldrà incorporar aquest capítol a l’ISA. Es tracta de verificar i justificar la congruència del Pla amb els requeriments establerts als objectius ambientals. En d’altres paraules, es tracta de dur a terme una visió integrada de les repercussions ambientals del Pla, tant positives com negatives, valorant el grau de compliment dels diversos objectius ambientals adoptats, amb una especial atenció a aquells que d’acord amb la jerarquització efectuada s’hagin estimat com a prioritaris. En general, l’ISA ha de ponderar el grau d’efectivitat de les determinacions del Pla corresponents (és a dir, si es tracta de normes, directrius o recomanacions) per tal de garantir la consecució dels objectius ambientals del Pla. En la redacció de les conclusions generals de l’avaluació s’especificarà també la manera com s’ha realitzat l’avaluació així com, si és el cas, les dificultats (deficiències tècniques, manca de coneixements, d’experiència, etc.) trobades per a la realització de l’avaluació. i) Mesures de seguiment i supervisió: Caldrà incorporar aquest capítol a l’ISA, que ha de fer esment als mecanismes que permetin verificar periòdicament l’eficàcia de l’avaluació ambiental duta a terme. Respecte el sistema d’indicadors de seguiment, caldrà que aquest estableixi una relació directa amb els diferents objectius ambientals del Pla. D’altra banda, en aquest apartat caldrà explicitar les determinacions del Pla per als plans i projectes derivats. j) Informe sobre la viabilitat econòmica: En el supòsit que el Pla no ho contingui en la seva documentació econòmica i financera, caldrà incorporar un informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures dirigides a prevenir, reduir o pal·liar els efectes negatius del Pla. k) Resum no tècnic: Caldrà incorporar a l’ISA una síntesi en termes fàcilment comprensibles de la informació facilitada als apartats precedents.

8. Administracions públiques afectades i públic interessat En relació a les administracions públiques afectades i públic interessat caldrà tenir en consideració, com a mínim, a:

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques

32


- Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

- Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge (informe preceptiu).

- Institut Català de l'Energia. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (informe preceptiu). - Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació (informe preceptiu). - Direcció General de Protecció Civil. Departament d’Interior, Relacions

Institucionals i Participació. - Subdirecció General de Seguretat Industrial. Departament d’Innovació,

Universitats i Empresa - Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible - Centre de la Propietat Forestal - Diputació de Tarragona - Consell Comarcal del Priorat - Consell Comarcal del Baix Camp - Consell Comarcal de la Conca de Barberà - Consell Comarcal de l'Alt Camp - Consell Comarcal del Tarragonès - Consell Comarcal del Baix Penedès - Parc Nacional del Montsant (informe preceptiu) - Paratge Natural de Poblet (informe preceptiu) - Unió de Pagesos - Centre excursionista de Catalunya - DEPANA - Fundació Territori i Paisatge - GEPEC - GEVEN Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès - Plataforma per la defensa del patrimoni natural del Priorat - CERAP Plataforma El Freixe

9. Modalitats d’informació i consulta En compliment de l’article 10 de la Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, caldrà que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental estigui a exposició pública durant un termini mínim de 45 dies. Aquest període es pot aprofitar per efectuar consultes individualitzades als actors especialment interessats al·ludits en l’apartat anterior. Barcelona, 29 de febrer de 2008

Rufí Cerdan Heredia Subdirector general d’Avaluació Ambiental

33


ANNEX I: ALTRES CONSIDERACIONS AL PTPCT RESPECTE EL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT 1- Sobre les propostes d’infraestructura fixa de transport col·lectiu en relació amb la ciutat de Tarragona Al capítol 5.7 d’aquest informe s’exposa la manca d’oportunitats per al transport col·lectiu a Tarragona i el centre del Camp. Les propostes que es plantegen per tal de resoldre aquests dèficits tenen com a referència l’acompliment dels objectius ambientals 9, 10 i 11 de l’ISA preliminar respecte el foment de la mobilitat sostenible. Altrament, a la vegada que s’acompleix amb els objectius ambientals, també es dóna resposta a:

- l’ús dels transports col·lectius en la mobilitat urbana, la qual significa el 85%

de la mobilitat de l’àmbit d’estudi; - la dotació de transports col·lectius associada als principals creixements

urbans futurs; - atendre certs fluxos de mobilitat molt rellevants dins l’àmbit i sense dotació

ferroviària o tramviària; - l’equitat en la dotació infraestructural entre les diferents ciutats del Camp; - possibilitar la connexió de la capital amb l’estació del TGV a Perafort.

Entenem que un pla territorial parcial amb horitzó 2026 ha de deixar resolts els diferents aspectes aquí apuntats. Per aquest motiu, es considera necessari que els treballs de redacció estudiïn la incorporació de les propostes següents: − Incorporació de tren-tramvia de Tarragona a l’estació de Perafort

Es proposa la inclusió d’un tren-tramvia pensat per donar servei a la gran demanda de mobilitat interna de la capital, així com als futurs sectors de creixement. La seva extensió s’allargaria fins als futurs creixements a l’entorn de Tarragona i fins la polaritat de l’estació de Perafort. Atès que el Pla té un horitzó llunyà hauria de plantejar-se la reserva de sòl fins a Valls, per tal de no hipotecar aquesta possibilitat.

− Connexió directa Tarragona-litoral sud

Atès que l’avantprojecte de Pla significa la pèrdua de la connexió directa en transport col·lectiu entre el litoral sud (Salou i Cambrils) i Tarragona i la necessitat de transbordament a Vila-seca, i considerant la conseqüent pèrdua de competitivitat d’aquest mitjà de transport, cal avaluar l’alternativa que el sistema tramviari entre el litoral i Reus es complementi amb un ramal nou fins a Tarragona. Aquest ramal del tramvia, que podria transcórrer per l’antiga N-340, travessaria sectors amb importants volums de població i activitat econòmica. De fet, en l’actualitat ja és una àrea significativa en termes de generació i atracció de mobilitat. Per tant, cal pensar-lo no només en termes del seu paper per possibilitar la connexió directa (paper que per les zones del nord-est de la capital acompliria millor la

34


RENFE i el transbordament a Vila-seca, en tant que estalvia un recorregut llarg amb moltes parades), sinó també en tant que dóna servei en un eix generador de mobilitat.

− Plataforma per al transport col·lectiu a la T-11

Atès que la T-11 restarà inserida dins de l’àmbit urbà, una vegada desenvolupats els creixements que el Pla proposa a banda i banda, és necessari que aquesta via adquireixi un caràcter plenament urbà (tal i com el Pla proposa molt encertadament per a l’actual A-7), amb un espai propi i segregat per al transport col·lectiu, des de Reus fins a Tarragona.

− Reconsideració del nou túnel de RENFE Torreforta-la Canonja

La proposta del ramal de tramvia entre el litoral sud (Salou i Cambrils) i Tarragona i la proposta de plataforma per al transport col·lectiu de la T-11 podrien fer innecessària la proposta ferroviària que el PTPCT planteja per a aquests nuclis. De manera general, pel cas concret de connexió entre Tarragona i Vila-seca i Reus es consideren més adients les propostes lleugeres de transport col·lectiu enfront la proposta ferroviària en túnel pels següents motius:

La mobilitat del Camp de Tarragona és fonamentalment de curt recorregut. Els modes lleugers s’adapten millor a aquesta mobilitat de curt abast perquè permeten un major nombre de parades.

El mode ferroviari ha de ser l’artèria principal de tot el sistema de transport col·lectiu. Per aquest motiu, ha de tenir poques parades i presentar un temps de viatge competitiu. Les tres parades a ponent del nucli principal de Tarragona comportaran una davallada significativa de la velocitat comercial en el tram Reus-Tarrragona.

El cost econòmic d’un túnel ferroviari tan llarg pot aportar beneficis menors que altres propostes més econòmiques que possibiliten majors freqüències i cobertura territorial.

2. Modificacions al sistema d’infraestructures de mobilitat atenent el criteri de

contenció viària per facilitar el canvi modal de la mobilitat interurbana (cap. 5.7 d’aquest document)

− El trasllat de l’A-7

Es comparteix la bondat de l’actuació de l’A-7 per tal d’allunyar aquesta via de gran capacitat d’un entorn que en el futur ha de ser eminentment urbà. Ara bé, atès que el trasllat de l’A-7 comporta un increment de la capacitat viària dins l’àmbit, cal que aquesta proposta s’acompanyi necessàriament de compensacions per tal de minimitzar el risc d’inducció de més trànsit de vehicles privats. En aquest sentit, es proposa l’estudi de les actuacions següents:

35


Incorporar una plataforma per al transport col·lectiu a l’actual A-7 Atès que el trasllat de l’A-7 significa que l’actual A-7 passi a formar part de la trama urbana de la ciutat de Tarragona, cal assegurar-se que aquest eix vertebrador de la ciutat no disposi d’una gran capacitat per a vehicles privats. En aquest sentit, en tant que eix vertebrador, cal assegurar-se que el paper de l’autobús en aquest eix sigui de qualitat. Per tant, esdevé necessari pensar en una segregació efectiva de l’autobús, així com en la integració de les parades en el teixit urbà (atesa la singularitat de la orografia). Cal entendre que el trasllat de l’A-7 s’ha de compensar necessàriament en termes de transport col·lectiu en aquest eix. És precisament d’aquesta manera que ha de quedar establert pel propi Pla, evitant opcions més obertes (“Aquesta via vertebradora de la nova ciutat podria servir simultàniament com a plataforma de transport públic”), que comporten el risc que el vehicle privat prengui l’espai tant de l’actual A-7 com de la futura variant. Replantejar l’arc viari Reus-Perafort-Torredembarra El PTPCT justifica la construcció d’un nou arc viari Reus-Perafort-Torredembarra per la millora de la seguretat dels usuaris a través de la segregació de trànsits. Ara bé, considerant: l’aportació del capítol 5.7 respecte la inadequació des del punt de vista ambiental

del criteri de segregació del trànsit l’aportació del capítol 5.7 respecte la contenció viària per facilitar el canvi modal

de la mobilitat interurbana El fet que el trasllat de l’A-7 serveix a la mobilitat entre les àrees que pretén servir

l’arc Reus-Perafort-Torredembarra Es conclou la innecessarietat d’aquesta proposta. L’objectiu de millora de la seguretat ha d’assolir-se rebaixant les velocitats màximes permeses en els trams de l’A-7 on s’escaigui. Ara bé, atès que la connexió Reus – polígon industrial està casi desenvolupada per la TP-7225, i considerant que l’espai fins a l’AVE es troba molt transformat, podria resultar justificable la proposta de completar aquesta infraestructura fins l’estació de Perafort (alternativa A de la connexió Reus – Perafort). Per contra, no es troba adient l’alternativa B de connexió de Reus – Perafort atenent a les raons abans esmentades i considerant que aquesta infraestructura es basa en el vial Pallaresos – Perafort, que actualment no existeix i que es qüestiona la seva idoneïtat (veure apartat següent). En qualsevol cas, no es considera adequada al comparació d’aquest arc amb la funció de la T-310. No és equiparable la funció que realitza una via històrica, la T-310, de relació entre nuclis a través de camins que han esdevingut avui carretera, amb la funció d’un nou vial per accedir a noves polaritats (estació Perafort, per exemple), l’accessibilitat de les quals ha de saber-se resoldre a través de les infraestructures no històriques que s’han construït recentment, com ara la AP-7 o l’A-7.

36


Desafectació del vial Tarragona-Pallaresos-Perafort Lligat al vial anterior, i tot i tractar-se d’un vial proposat pel Pla Director Urbanístic de les Activitats Industrials i Turístiques, es considera innecessari que els creixements urbans de Sant Salvador i Perafort estiguin dotats d’una nova accessibilitat per la banda est, sobretot considerant que l’actual N-240 rebaixarà les intensitats de trànsit quan entri en funcionament l’autovia paral·lela A-27. L’accessibilitat a aquests nuclis s’ha de solucionar a través de la N-240 i el trasllat de l’A-7, i així acomplir amb l’objectiu ambiental “establir un model d’implantació que contingui el consum de sòl i minimitzi la dispersió, les necessitats d’infraestructures i la fragmentació territorial”.

− L’arc viari Reus-Valls-Vendrell

La justificació del desdoblament Alcover-Valls en base al fet que “mantenir un tram entremig no desdoblat entre Alcover i Valls (...) pot esdevenir un element de confusió i inseguretat en els desplaçaments de mitjana distància”, no es considera suficient. En tot cas, cal tenir en compte que aquest tram està programat per a la segona fase del PITC, i per tant s'haurà de sotmetre a un procés d'avaluació ambiental que determinarà la seva necessitat de programació, avançant-ne o excloent-ne l’execució. La metodologia i els criteris per a l’elaboració d’aquest estudi previ estan establerts al PITC.

− L’autovia Montblanc-Tàrrega

Tot i que recentment ha estat inaugurada una variant de Montblanc, el Pla proposa una nova variant encara més allunyada del nucli que afecta l’aiguabarreig del Francolí i l’Anguera i travessa sòls d’interès paisatgístic i/o agrícola.

Fins i tot en el cas que s’arribés a construir l’autovia Montblanc-Tàrrega, cal aprofitar el traçat existent entre la Guàrdia dels Prats i la rotonda d’enllaç amb la N-240, per tal d’enllaçar amb l’actual variant. Qualsevol desdoblament hipotèticament necessari s’hauria de realitzar sobre els traçats esmentats, i en cas contrari caldria justificar la no elecció d’aquesta alternativa.

− Desdoblament de la N-340

En el cas del desdoblament de la N-340 al Baix Penedès, no es considera òptima l’obertura d’un nou corredor en tant que no es troba suficientment justificada. D’acord amb els criteris exposats a 5.7, caldria considerar de manera preferent l’alternativa d’aprofitament dels traçats existents (per exemple, l’actual traçat de la N-340 o el de l’AP-7) i, en cas de no ser escollida, justificar-ne la inviabilitat.

− El condicionament de la C-51 a Vilardida

El 3 de juliol de 2007 la ponència ambiental va formular la declaració d’impacte ambiental de l’estudi informatiu del projecte de “Condicionament de la carretera C-51, PK 65+00 al 90+00. Tram: el Vendrell-Valls”. En aquest document, s’exclou de la declaració d’impacte ambiental el tram corresponent al traçat de Vilardida, donat que

37


l’alternativa escollida (que correspon al traçat dibuixat al PTPCT) té un impacte crític sobre el patrimoni cultural.

Atès, a més, que el traçat de Vilardida proposat afecta l’espai del PEIN de riu Gaià-Albereda de Santes Creus, inclòs en la xarxa Natura 2000 dins la categoria d’espai de muntanya litoral (codi ES5140019), i travessa sòls classificats pel propi Pla com a protecció especial pel connector ecològic entre el litoral i el Montmell, es conclou la conveniència que el nou traçat s’ajusti a la carretera actual.

− La nova autovia de connexió entre l’A-7 i la C-31B a Vila-seca

Com en casos anteriors, per tal d’evitar la duplicació innecessària d’infraestructures, amb les conseqüències ambientals que això suposa (consum de sòl innecessari, generació d’espais marginals no funcionals...), s’hauria de valorar com a alternativa prioritària el condicionament de la carretera actual (TV-3148) i, en cas contrari, justificar-ne la no elecció.

− La nova via Vila-seca – Pineda

Atesa la proposta de connexió entre l’A-7 i la C-31B a l’alçada de Vila-seca, es considera innecessari el primer tram de la carretera.

Respecte el segon tram, de la C-31B fins el litoral, aquest travessa l’espai de la xarxa Natura 2000 de la Sèquia major (codi ES5140004). Atesa la fragilitat i petita dimensió d’aquest espai protegit resulta indispensable evitar-ne tota afectació directa o indirecta..

− Condicionament del camí de Salomó a Bonastre

El PTPCT proposa el condicionament del camí de Salomó a Bonastre justificant que “així, a través de la Nou de Gaià, s’entroncaria amb la Torredembarra - Perafort i es podria arribar a tancar un recorregut fins el Vendrell sense fer servir les vies principals”. Atès que, com s’ha argumentat anteriorment, és planteja la reconsideració de la proposta d’arc viari Reus-Perafort-Torredembarra, el condicionament d’aquest camí deixaria de tenir sentit.

− Propostes de noves vies estructurants secundàries del Penedès

Es proposa que la via estructurant secundària que reestructura la TP-2402 aprofiti vials, si és possible, del circuit automobilístic de l’Albornar.

3. Reconsideració de la reserva de sòl per al tren Camp de Tarragona-Igualada

Es recomana que el Pla valori l’opció Montblanc-Igualada, respecte l’opció Valls-Igualada.

38

document de referÈncia per a l’avaluaciÓ ambiental … · ambiental del pla territorial parcial...

Documents