Per al meu àngel Mariam Bayo

Manual Mandinka | Català

Manual Mandinka | CatalàSaiba Bayo

Títol original: Mandinka - Català

Fassulo / Saiba Bayo 2011

Traducció: Angelica Maria Ripa

Correcció: Plataforma per la Llengua

Disseny: altaller.net

© D’aquesta edició en català per a tot el món:

Ediciones Wanafrica S.L.

Comte Borrell, 200 1r 4a – 08029 Barcelona

www.edicioneswanafrica.com

info@edicioneswanafrica.com

Imprès a Espanya

ISBN: 978-84-942422-6-7

Dipòsit legal: B 19655-2014

Es prohibeix, dins dels límits que estableix la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qual-

sevol mitjà o procediment mecànic o electrònic, actual o futur –incloent-hi les fotocòpies i la difusió a

través d’Internet– sense una autorització escrita dels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Con-

tacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar un

fragment d’aquesta obra.

ÍNDEX Introducció 9

Localització de la llengua mandinka 13

Algunes pronunciacions 15

Català | Mandinka 17 Numerals 19

Expressions 20

Colors 21

Temps 21

Cos humà 22

Societat 24

Família 29

Paisatge i animals 30

Al mercat 32

A la llar 33

El transport 35

Conversa 36

Fer amistat 36

Tràmits 38

Frases 39

Salut 42

Frases 43

Mercat ambulant 45

Regateig 46

Alimentació 49

Frases 51

Adverbis 54

Conjuncions 57

Pronoms 58

Interrogació 59

Demostratius 60

Mandinka | Català 61 Dandiro 63

7

Kumakang 64

Seero 65

Waato 65

Jaate / Baloo 66

Diamoo 68

Dimbaya 73

Wulo ning beyanghool 74

Marsekono 76

Korda kono 77

Tamarang 79

Kacca 80

Teerinyiningho 80

Kunnyaabondo 82

Kuma kulool 83

Jatekendeyaa 86

Kuma kulool 87

Luumoo 89

Teremerloo 90

Dorifenghool 93

Kuma kulool 95

Kuma loonya 98

Cokindirlang 101

Beedengtoko 102

Nyininkarlang 103

Codirlang 104

Conjugació 105

Contes 107 Bintu, la nena òrfena 107

Una jove molt bonica 108

Un senyor vanitós 111

Bibliografia 113

8

INTRODUCCIÓLa manera més fàcil de començar a aprendre una llengua estrangera és, de ben segur, començar amb una adaptació de la nostra llengua materna. Per això, els meus sincers agraï-ments i el meu reconeixement a l’excel·lent feina d’Edicio-nes Wanafrica. També vull agrair a la plataforma Ikuska, un lloc web especialitzat en el continent africà, el seu alt nivell de compromís i rigor a la labor que estan duent a terme en la promoció de les cultures i de les llengües africanes. El por-tal d’Ikuska em va permetre fer-me una primera idea de la llengua espanyola quan vaig arribar per primer cop a aquest país, també em va servir de punt de partida i d’eina clau per iniciar el projecte d’escriure aquest manual, on aprofito, a més a més, per introduir algunes modificacions de manera més profunda. D’aquesta manera, quan l’Editorial Wanafri-ca em va suggerir realitzar aquesta segona edició vaig sen-tir una gran satisfacció, ja que em va donar l’oportunitat de reparar un error que es va cometre a la primera publicació d’aquest manual.

De la mateixa manera, duent a terme aquesta segona edi-ció, em vaig sentir obligat a realitzar una petita recerca per millorar el contingut. No pretenc, de cap manera, fer aquí una feina científica de recerca dintre dels paràmetres dels estudis lingüístics, ni vull fer un treball exhaustiu a mode de diccionari, perquè per a això ja trobem els treballs de reco-pilació de plataformes com ara la d’Ikuska o l’excel·lent fei-na que es recull al llibre Le mandinka publicat per l’Editorial Karthala a l’octubre de 2013. Així que deixarem aquesta tas-ca als especialistes en aquesta matèria.

El meu objectiu no deixa de ser el mateix que el de la pri-mera edició: facilitar l’aprenentatge de la llengua que m’han transmès els meus avantpassats de generació en generació. Aquesta iniciativa sorgeix de la constatació de la insuficièn-cia d’eines com aquest manual per facilitar el coneixement de les llengües i les cultures com la mandinka.

9

10

Molts lectors se sorprendran per l’ús de la denominació mandinga enlloc de mandinga o mandingo (català) i man-dingue (francès). Amb l’elecció de la denominació man-dinka vull aportar la meva contribució a un debat ja obert sobre la necessitat de recuperar les autèntiques identitats dels pobles africans.

Els primers etnòlegs i antropòlegs europeus, entre els que trobem al francès Maurice Delafosse i a l’alemany Leo Vi-ktor Frobenius, van ser els primers en escriure i popularit-zar les identitats dels pobles africans a Occident i no totes les seves afirmacions van ser correctes. Entre aquestes es troben les denominacions dels nostres idiomes i, fins i tot, dels nostres països, un llast que les actuals generacions es-tem condemnats a arrossegar, malgrat les nombroses apor-tacions dels investigadors africans.

La denominació mandinga o mandingo en català, en comp-tes de mandinka o mandinko tal i com es coneix a les so-cietats africanes, deriva de la deformació del mandingue en francès. Els sons /gue/, /go/ i /ga/ de mandingue, man-dingo i mandinga no coincideixen, en realitat, amb el de la fonètica original de les llengües resultants de mandinka o malinke.

El terme mandinka es fa servir com a gentilici i també ser-veix per referir-se a la llengua que es parlava majoritària-ment a l’antic imperi de Manding. No obstant això, actual-ment, l’ús del terme mandinka és freqüent als territoris de l’antic regne del Kaabu o Gabou. Kaabu era una província de l’imperi de Manding i avui en dia abasta el sud est de Se-negal, Gàmbia i el nord de Guinea-Bissau (Creissels i Sam-ba, 2013). Els habitats d’aquesta part de l’Àfrica occidental són majoritàriament descendents del pobre del Manding. Tanmateix, recordem que fins el segle XIII, Manding era un modest protectorat de l’imperi de Ghana. És amb Sundiata Keita (1230-1250) quan comença la grandesa de Manding (Niane, 1959).

11

L’imperi de Manding també es recorda com l’imperi de Mali. No obstant això, Mali es una deformació de fuulah de la pa-raula manding i malinké en fuulah, que vol dir habitants de Mali (Niane, 1959). Per aquest motiu, a Guinea Conakry, de majoria fuulah, se segueix anomenant malinke a l’idioma mandinga i a les persones. Mentre que a altres països com ara Gambia, Senegal i Guinea-Bissau es fa servir el mateix terme mandinka per referir-se a les persones i a l’idioma. Però aquí substitueixen el so /ka/ pel so /ko/ formant així el mandinko N’te mu mandinko leti, que en català vol dir Jo sóc mandinka o el N’ka mandinko-le fo, que en català vol dir Jo parlo mandinka. En altres països com Mali, Guinea Conakry i Costa d’Ivori es conserven els sons /ke/ del malinke i /ka/ de maninka o mandinka.

Un altre aclariment que mereix tenir-se en consideració és l’ús de la paraula mandinka per part dels anglesos per re-ferir-se a la llengua. En mandinka preguntaríem Iyee man-dinko moyi bang? que a l’anglès es traduiria per Do you speak mandinka? i en català seria Parla vostè mandinka?

En tot cas, la paraula mandinka té la seva arrel en la combi-nació de “manding” i la paraula “kang” o “N’ko” (dic) que vol dir idioma; manding-kang o manding-N’ko (idioma que par-len en Manding). En definitiva, manding-kang, mandinka o mandinko és l’idioma que reconeixen tots els mandinkapar-lants. Així, hem escollit mandinka al nostre manual i no mandinko, perquè la combinació mandinko apareix com un error de sintaxis ja que “N’ko” és un verb que es fa servir a tota la gran família de mandinkaparlants i té un únic signifi-cat (dic). Al cap i a la fi, malgrat les diferències de pronuncia-ció, tots pronuncien /N’ko/ (dic) i no /N’go/, és a dir, en man-dinka o mandingo, no es fa ús del so /gue/ de mandingue (francès), ni /go/ (català i castellà) sinó el /ko/-/ka/.

12

13

LOCALITZACIÓ DE LA LLENGUA MANDINKA La llengua és el conjunt de codis, convencions i significats gràcies als quals transmetem els missatges i ens comuniquem entre nosaltres. La llengua és un testimoni històric i cultu-ral dels pobles i és al mateix temps el mitjà a través del qual conserven i refermen llur identitat. A l’Àfrica negra la llen-gua ocupa un lloc fonamental i determinant a les vides de les persones perquè és el vehicle de la paraula. D’altra banda, el domini de la paraula no està a l’abast de tothom i els “griots” (que podríem anomenar ‘historiadors’) són precisament els qui assumien aquesta funció. La importància del griot és tan gran que, a l’imperi de Mali, a cada poble hi ha un griot que pràc-ticament ocupa la càtedra d’història. Conegut per “Belen-Tigi”, coneix la història de totes les tribus que habiten a la seva “pro-víncia”, se sap de memòria la llista i el llinatge dels líders que s’han anat succeint des de temps molt llunyans (Niane, 1995).

Per tal que els lectors d’aquest manual tinguin algunes referèn-cies culturals i històriques de la llengua mandinka, crec que cal oferir un breu resum sobre la història i la cultura mandinka. L’imperi de Mali durant el seu apogeu a l’edat mitjana.

Font: Biblioteca virtual de Tombuctú

14

Situem-nos a la part de l’Àfrica de parla mandinka per mirar d’es-bossar un breu resum històric. La paraula «mandinka» (mandin-ga en català a causa d’una pronunciació incorrecta) també vol dir ‘ciutadà de Manding’ antic imperi de Mali. La llengua que es parla avui dia en aquest imperi s’assembla bastant al bambara (llengua parlada a l’actual Mali). Cap a 1240, els mandinka van represen-tar una forta dinastia, la dinastia dels prínceps Keita, que va reg-nar sobre l’imperi Manding durant diversos segles (Niane, 1959). Sota el seu regnat, Manding es va convertir en l’imperi més poderós de l’Àfrica negra. S’estenia des de l’Atlàntic fins al país de Haussa (actual Níger) i des del Sàhara fins al regne Mossi (actual Burkina Faso).

Els mandinka mantenien relacions comercials amb la resta de l’Àfrica negra i, posteriorment, amb els àrabs que baixaven fins a Tombuctú. L’imperi Manding va viure el seu apogeu a la baixa edat mitjana europea (CLARAMUNT i GONZÁLEZ, 1999). En imposar el seu regnat als petits regnes de l’Àfrica occidental, el sobirà es feia representar per un cap de la guerra que tenia el títol de Mansa. El Mansa assumia alhora la responsabilitat de la segu-retat ciutadana i la funció de recaptar els impostos. No obstant això, l’organització social preexistent es mantenia intacta per no pertorbar les comunitats establertes. Malgrat això, la revolta dels Ful, que expulsà els Mansa de la vall del Gàmbia, va marcar la decadència de l’imperi Manding al co-mençament del segle XVI (CLARAMUNT I GONZÁLEZ, 1999, pàg. 357). Grans comerciants, els mandinka es van dispersar per tota l’Àfrica occidental i una part de l’Àfrica central. Aquests grups van rebre noms diferents en funció de l’indret al qual es van desplaçar: «mandinka» i «manikamori» els que anaren cap a l’Atlàntic, «malinké» i «jula» aquells que arribaren al Golf de Guinea i «maninkà» i «bambara» els que romangueren a Mali.

La llengua mandinka ha sofert profundes modificacions per di-versos motius, com ara la influència de les llengües veïnes, el contacte amb els comerciants àrabs, l’adopció de la religió mu-sulmana, etc. Però el canvi més profund va tenir lloc quan es va produir el contacte amb Occident. En termes pràctics, la divisió del poble mandinka està directament relacionada amb el seu re-partiment entre les diverses potències invasores europees a la

15

cerca d’esclaus per mitjà del comerç triangular, l’ocupació i la dominació territorial. Aquest contacte amb les potències colonials té com a conseqüència la desintegració estructural de la societat mandinka i la pèrdua del vincle lingüístic entre els conjunts de parlants.

Avui dia, més de 100 milions d’africans componen la gran fa-mília mandinka (bambara, maninka, malinke, jula, mandinka, etc.). El mandinka que es parla a Gàmbia és diferent del que es parla al Senegal, a Mali, a Guinea Bissau, a Guinea Konakri, a la Costa d’Ivori, a Sierra Leone, a Libèria i en una part de Bur-kina Faso. El mandinka que ha volgut il·lustrar aquest manual és el que es parla principalment al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau. Però, malgrat tot, l’intrusisme del francès, l’anglès, el portuguès i l’àrab pot representar una barrera a l’hora de man-tenir una conversa fluida entre ciutadans d’aquests països.

El públic al qual va adreçat aquest manual és el que té relació amb els mandinka originaris d’aquests països. No obstant això, m’he vist obligat a adaptar la grafia al català per facilitar la pro-nunciació d’algunes paraules. Això ha estat possible pel fet que encara manca una normalització lingüística reconeguda de la llengua mandinka. Sóc conscient de la dificultat que els usuaris catalans podrien tenir a l’hora de pronunciar alguns fonemes i sons que no existeixen en català o en castellà. Per aquest motiu recomano que s’acostin a les persones de parla mandinka per fer-se una primera impressió. Això pot comportar, a més, una excusa perfecta per trobar companys d’intercanvi lingüístic.

FONÈTICA A les darreres dècades, els intel·lectuals, la majoria d’ells pro-fessors de llengua en instituts i universitats, han dut a ter-me diverses tasques per harmonitzar l’escriptura del man-dinka i posar la primera pedra per a la seva normalització i consegüent facilitació del seu aprenentatge. Aquests col·lec-tius han organitzat diversos col·loquis al Senegal i a Gàmbia amb l’objectiu d’establir les bases d’un mecanisme d’escriptu-ra de la llengua mandinka. Al Senegal el govern ha impulsat

16

l’edició de manuals d’aprenentatge del mandinka a través del programa nacional d’alfabetització. Tot i així, encara no dispo-sem d’un model únic reconegut i consensuat per tothom.

En aquest manual s’ha preferit utilitzar una barreja de la fonètica del castellà i del català per escriure el mandinka que s’hi il·lustra. Aquesta elecció no té una explicació lingüística ni es fonamenta en el parentiu etimològic. Ha estat la senzillesa que he trobat en el fet d’escriure en castellà i la creativitat en la formació d’algu-nes paraules en català el que m’ha ofert l’oportunitat d’escriu-re certes paraules en mandinka conservant la fonètica original. També he mirat d’evitar els accents. Les paraules en mandinka solen ser planes o tenir la tònica a la darrera síl·laba. He fet ser-vir un sistema de duplicació de lletres per substituir els accents. Entre parèntesis incloc exemples de paraules.

Pronunciació en català Pronunciació en mandinka

A a (Saba)

À aa (Kenaa, kunfaa, naani)

E e (Keke, tete)

É (È) ee (tee nghannee)

Y Ye (Yelemoo)

Ll J (Jelu, juloo)

Qu K (keso, kidoo)

U Es pronuncia igual

O Es pronuncia igual

Ó OO (beroo, suboo, fitoo, Jamboo)

I Es pronuncia igual

C Ch ( Kaca)

J LL (Jelu, jambakeroo, janfaa)

Ny Ny (kuntinyoo, nyinsituura)