Dolors

Reig

Hernández (dreig):http://www.dreig.eu/caparazon

El caparazón

Dolors

Reig

Hernández (dreig):http://www.dreig.eu/caparazon

El caparazón

Programa Compartim

Barcelona, 7 de juliol de 2009

VII Seminari  especialitzat

Entorns personals d’aprenentatge

VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement

Aules 

virtuals

Entorns virtuals 

(VLE) 

Entorns  personals d’aprenentatge (PLE)

De l’e-learning tradicional… al web social – web personal

Augmenten els requisits en e‐competències: progressió

paral∙lela,  

alfabetització

digital?

Nova Spivack

• Saviesa digital (Marc Prensky

2009)– Què

sabem dels joves? E‐competències? 

– Social hangout

(Danah

Boyd, 2008) .  

Xarxes d’interessos vs. Xarxes socials

– La generació

.net no només passa menys temps que  els grans en línia, sinó

que és més conservadora en 

l’ús de les tecnologies. 

(Ipsos‐Reid

Survey, noviembre

2007 ). 

– L’ús de les xarxes socials és baix per a temes  acadèmics. 

(University

of Guelph

2008)

– Facebook

(platafomes, dreig

) com a entorn  d’evangelització

(Alejandro Piscitelli)

Nadius, immigrants? (Marc Prensky)

Herència: cognitivisme, teories de sistemes, teories de la  complexitat, neurobiologia, entre d’altres qüestions.

‐

La gent aprèn com les xarxes.‐

L’aprenentatge i el coneixement neixen de la diversitat 

d’opinions.‐

L’aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts 

d’informació.‐

La capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el 

que ja se sap.‐

És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar 

l’aprenentatge continu.‐

L’habilitat per veure connexions entre camps, idees, conceptes... 

és fonamental.

(Ampliació: Stephen

Downes

, Dave

Cormier

(coneixement  rizomàtic)

Connectivisme

(George

Siemens)

http://dotsub.com/view/41f08de7-68dc-4365-af4c-5733f565b9e1

http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo‐siemens/

- Informació és un node

- Coneixement és una connexió

- Saviesa és el fenomen emergent d’una xarxa

Idea més connectada = més context = + coneixementIdea més connectada = més context = + coneixement

• Herència: Bandura  (autoeficàcia), Bruner (cognitivisme), Vigotsky

(sociocultural), 

constructivisme i altres.

• Cluetrain

Manifesto (1999): L’aprenentatge,  també

com a conversa.

Prosumers

–

Estudiants proactius.

• Groundswell

(2008): Entre iguals:  aprenentatge horitzontal. Unidireccional vs. 

P2P

• Comunitats de pràctica / virtuals: Etienne Wenger, Nancy

White.

Aprenentatge social

Les xarxes no nomLes xarxes no noméés tracten sobre s tracten sobre  seguir els altresseguir els altres……

Hem de CONTRIBUIRHem de CONTRIBUIR

John Seely

Brown, Richard P. Adler (2008):

Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0

• El 70‐90% de l’aprenentatge en empreses –

organitzacions és informal

• Pot ser intencional / planificat.

• Oldenburg

(1989): importància dels tercers llocs, no reglats ni regulats,  ambients no formals, en l’aprenentatge. 

• Teemu

Arina

(2008): Serendipity

learning, ampliant la concepció

de  l’home:  homo contextus, integral i determinat per múltiples contextos 

d’on

es pot aprendre.

• Localitzat vs. distribuït.

• Cultura expandida (Zemos98),  EDUPUNK (i EDUPOP): aprenentatge com a  experiència conscient o inconscient que pot donar‐se en qualsevol 

moment o lloc. 

Institucional vs. Do it

yourself

(Brian

Lamb, Jim

Groom,  Nodos

Ele)

• Top‐down

vs. Bottom

up. Catedral vs. basar

Aprenentatge informal (Jay

Cross, 2006)

• Motivació

intrínseca

• Creativitat• Pensament de disseny

Creativitat, innovació, aprenentatge  generatiu (Senges, P.)

Les xarxes 

socials  

deriven de 

l’afecte

PLELes xarxes 

d’interessos deriven 

de la necessitat 

d’autorealització

Xarxes personals d’aprenentatge

Modificat

dreig

de Designing social websites, Christina Wodtke

Piràmide de la motivació

humana (Maslow)Piràmide de la motivació

humana (Maslow)

• Gràcies a les tecnologies ampliem  les nostres  capacitats cognitives, som més independents i  menys necessitats de línies mestres. Adaptació progressiva al caos, augment de la tolerància i  capacitat de gestió, en un món cada cop més 

complex.

• Formació

+ Millora de l’experiència d’usuari +  Motivació

+ Personalització

= Ap. autònom.

• Institucions:  Importants en el procés, no en el  resultat. No en els continguts. Disparar l’interès + 

guiar en la personalització.

Aprenentatge autònom

Aprenentatge universal, lliure, democràtic

OER, OCW (Recursos educatius oberts)

• Aprenentatge mínimament invasiu Sugata

Mitra (Hole

in the

wall).

• Mòbil learning, aprenenentatge ubic.

Educació

mínimament invasiva

Lifelong

learning

• Lifestreaming, aprenentatge continu,  permanent, IMMERSIU. Resultat vs. procés

• Entorns lliures i personalitzables

en el domini  públic estarien oferint una oportunitat única per 

al desenvolupament d’un aprenentatge més  sostenible, independent de les institucions.

• Lifelong

learning: la necessitat 

d’entorns portables d’aprenentatge que suportin  estàndards d’interoperabilitat

(Oliver i Liber

(2001))

Multiliteracy, cultura mashup, remescla de formats.  

Remescla de disciplines:  Interdisciplinarietat,  fòrums comuns a la web (als límits hi ha la 

innovació)

El mateix PLE pot veure’s com un mashup,  agregat d’eines amb la finalitat d’optimitzar 

l’acostament a múltiples fonts i formats

Remescla, cultura mashup

• L’aprenentatge en entorns complexos, en el  qual el coneixement existent s’aplica a nous  contextos, requereix adoptar aproximacions  exploratòries (i actives). 

• De les aules al laboratori… diria Stephen Downes

(Downes

2008). 

• Maturana: “Todo

hacer

es conocer

y todo conocer

es hacer”

Experimentació, joc, simulacióstorytelling

Metaversos

(Realitat augmentada, móns  mirall, jocs i móns virtuals, lifelogging)

http://es.wikipedia.org/wiki/Metaverso

• Alumne – participant

• Professor –

facilitador,  orientador, conductor,  “curator”, dinamitzador

• Informació: beta  perpètua.

• Reelaboració

constant  dels continguts

El procés involucra la  interacció

entre 

l’estudiant, els  professors, l’entorn.   Els continguts són el  menys important i   substituïbles (David

Wiley)

Canvi de rols

Espais adequats a la conversa, la  interacció

en un entorn distribuït que pot 

integrar aprenentatge formal i informal  (entorns 2.0), i requereix  l’aportació

activa (compartir) de coneixements i/o  fonts d’interès.

Entorns personals d’aprenentatge

Avantatges en l’organització

• Portfolio

per a l’individu ‐

per a l’organització.

• No neutralitat tecnològica: la idea de xarxa d’e‐ portfolios

pot projectar una imatge diferent de 

l’organització

segons les eleccions sobre aplicacions  concretes.

Ex. blocs (persones), wikis

(expertícia), xarxes  socials (relacions).

Desenvolupament professional continu, gestió del talent, carrera professional.

Establir connexions interessants a  nivell global

Millora del clima laboral

Excel∙lència: Tot i que poden suposar corbes  d’aprenentatge més pronunciades, la sostenibilitat

dels 

entorns ho compensa.

Millora d’oportunitats per a la igualtat.

Alfabetització

tecnològica: competència o actitud laboral o 

professional bàsica i transversal avui. (Universities

UK, 2008; ECAR, 

2007; Theil, 2008).

Escalabilitat: rendibilitat a llarg termini.

http://flickr.com/photos/bcnbits/468186933/

Suport actiu a les cultures tradicionals de cada disciplina(Harpe

& Radloff, 2006

Les institucions que s’adapten a les necessitats d’una economia en contínua transformació

sobreviuen.

Les que no canvien es tornen irrellevants.

(Klor

de Alva, 2000, p. 40)

• David Jones

Metàfora de Shirky: Conduir una canoa: el PLE serà

un bon sistema de rems

Software social

Trabajo colaborativo

Potenciación trabajo colaborativo

Identidad Digital PLE

Aprendizaje en la red

Dreig, http://www.dreig.eu/caparazon

2009

ENTORNS PERSONALS, XARXES PERSONALS CONEIXEMENT

Un personal learning

environment

(PLE) és 

una col∙lecció

autodefinida

de serveis, eines 

i dispositius que ajuda els estudiants a 

construir les seves xarxes personals de 

coneixement (PKN), posant en comú

nodes 

de coneixement tàcit  (persones) i nodes de 

coneixement explícit (ex. informació).

REQUISITS, variables que cal tenir en compte en l’organització (línies d’investigació actual)

(Downes

2004) National

Research

Council

de Canadà: 

‐

Agregar dades i documents (incloent‐hi elements de recomanació,  datamining

i extracció

automàtica de metadades)

‐

REMESCLAR:

De manera creativa i proactiva.

‐

EDITAR.

‐

GENERAR nous entorns o mashups.

• Dades obertes,

interoperables

(linked data)

• Personalització

(web contextual)

• Ubiqüitat• Lifestreaming

(actualització

síncrona)

• Mashup

Remescla

Tendències tercera dècada

La facilitat  d’ús ha de ser 

un criteri  fonamental

(Tim Berners

Lee, 

David Jones)

L’objectiu és crear un entorn que animi la innovació pedagògica, més que especificar una pedagogia determinada. (Johnston, 1996; Mischra & Koehler, 2006; McMaster & Wastell, 2005; Surry & Farquhar, 1997)

Sense propòsit concret, de Sense propòsit concret, de manera colmanera col··laborativa, laborativa, negociats al voltant de negociats al voltant de necessitats i interessos necessitats i interessos particulars. Adaptats al particulars. Adaptats al context de cada participant. context de cada participant.

(Jones & Muldoon, 2007)(Jones & Muldoon, 2007)

1.

Teories, estils d’aprenentatge

2.

Ideologia sobre el programari.

3.

Objectius en l’organització

(a més de l’aprenentatge), comunicació,  clima laboral, millora gestió

del coneixement, difusió

als mitjans 

socials,  participació

i l’aprofitament de CoP, etc.

‐Percentatge benefici organització‐individu

EQUILIBRAR

4. Possibilitat d’integració

processos actuals.

5. Possibilitat integració

entorns actuals (inclosos no virtuals, ex. calendari, bibliografia, etc.)

6. Nivells de privacitat‐

publicitat.

1.

Teories, estils d’aprenentatge

2.

Ideologia sobre el programari.

3.

Objectius en l’organització

(a més de l’aprenentatge), comunicació,  clima laboral, millora gestió

del coneixement, difusió

als mitjans 

socials,  participació

i l’aprofitament de CoP, etc.

‐Percentatge benefici organització‐individu

EQUILIBRAR

4. Possibilitat d’integració

processos actuals.

5. Possibilitat integració

entorns actuals (inclosos no virtuals, ex. calendari, bibliografia, etc.)

6. Nivells de privacitat‐

publicitat.

(Giacoma, 2009) Facilitar la participacióUsabilitat social‐

Continuïtat (streaming)

‐

Distribució ‐

Col∙laboració

‐

Seguretat, privacitat‐

Personalització, moldejables

(Shirky, metàfora 

jardiner)‐

Multimèdia

‐

Interoperabilitat, escalabilitat‐

Mètriques, control

‐

Ubiqüitat‐

Proactivitat

‐Sistemes de copetició

Basats en el navegador?

Firefox 4: Weave (Cloud Computing), Prism (Escritori)

La base tecnològica

APIs

obertesCloud

computing

Sindicació

Web de les dades

Adaptat

de: PLN for

edtech

On situem el centre?

‐Basats en bloc‐wiki.

‐Basats en agregador

social.

‐Basats en navegador, basats en sistemes operatius per ala web.

‐Basats en xarxa social.

‐Basats en eines que permetin la integració: ELGG, EYEOs, etc. (vegeu quadre següent)

Adaptat de Torres, Torres Kompen, Ricardo, PalithaEdirisingha, Richard

Mobbs

2009

MODELS

E‐portfolios

(públics, estandarditzats)

Lectors de Feed

AVANÇATS: http://feedly.com

CONTINGUTS

Persones, col∙lectius d’interès.Temes: Tags, twines, grups, discussions

Recerca 

Recerca en  temps real

• L’estudiant com a client, més que com a aprenent “una persona que ha de ser atesa en lloc d’un acòlit 

a ser jutjat”

(Knight

2006). 

• Domini de les eines (hard

skills), però també familiaritat amb la cultura, actituds positives envers 

la col∙laboració

i la resta de competències que  poden adquirir‐se

des del seu enteniment i ús (soft

skills)

AVALUACIÓ??

AUTOAVALUACIÓ

i e‐competències

Cristóbal Cobo

Model propi en elaboració: e‐competències

en organitzacions

E‐skills

Referències ‐ ampliació

• Quadre ‘Evolució

de l’aprenentatge a la web’ http://www.flickr.com/photos/dreig/3491298209/

• Quadre ‘Competències digitals’

http://www.flickr.com/photos/dreig/3689972503/

• 2009, Torres Kompen, Ricardo, Palitha

Edirisingha,Richard

Mobbs,  BUILDING WEB 2.0‐BASED PERSONAL LEARNING ENVIRONMENTS – A 

CONCEPTUAL FRAMEWORK,

• Minds

on fire, Open Education

• Stephen

Downes, E‐learning

• Wiki: elearning

2.0

• La ley

de Moore

y las personas: después

de la revolución

tecnológica, la  creativa

Dolors

Reig

Hernández (dreig):

http://www.dreig.eu/caparazonhttp://elcaparazon.net