Nmero 127 (segona poca) octubre de 2014

mtica de la repetici. La gnesi del nostre mon est sempre en curs i evoluci. No vivim en un univers estable.

A la Parrquia de Sant Medir, l'esperana utpica d'un nou dem, es fa pals en la fora que ens dna la memria de la nostra tradici. Si de fet, aquest any 2014 celebrem el cinquantenari

continua a la pgina 3

www.parroquiasantmedir.cat www.parroquiasantmedir.cat

Pedres Vivents

L A R E P R E S ANo comencem ni recomencem un nou

curs, sin que continuem el curs d'unes vides de persones, arrelades a una fe i a una terra, que volem activar constantment i fer present les illusions i les utopies de l'Evangeli de Jess.

Sortosament la histria s un instrument meravells que ens ajuda a no caure en la fatalitat

Edita: Parrquia de Sant Medir Tirada: 500 exemplarsConsell de redacci: Enric Subir, Ramon Freixas,Pepita Plana, Carles Muzs i Ramon Marn.Maquetaci: Ramon Marin Disseny: Oleguer Forcades

editorial

CARTA OBERTA AL Sr. RAJOY (i als seus collaboradors)Cap de les cartes obertes que he escrit al llarg

de la meva vida han obtingut resposta. Aquesta, per suposat, i ms tenint en compte com s vost, lespero molt menys. Per si no lescric, davant la seva incapacitat poltica i tenint en compte la seva total manca de sensibilitat histrica i social, algun dia em sabria greu no haver aprofitar aquesta ocasi per expressar-li la meva disconformitat (que crec ser compartida per altres persones) respecte a la seva actitud en relaci al moment histric que estem vivint a Catalunya.

Per no escoltar les nostres reivindicacions, vost allega que sn contrries a la Llei, a la Constituci i a la Democrcia, la qual cosa, al nostre entendre, no justifica la seva reiterada manca de disponibilitat dentendre el que est passant al nostre pas i li direm el perqu no acceptem els seus arguments.

Vost repeteix constantment que el que estem fent els catalans -tant a nivell poltic com al carrer- vulnera la Llei. Per davant aquest dogmtica afirmaci, voldrem recordar-li que, de vegades, la Llei pot ser injusta com la histria ho demostra a bastament. Recordi, si no, que durant molts anys les dones, per llei no podien votar i que, per protestar-la, varen ser empresonades. Que durant molts anys, a Sud frica, per llei imper lapartheid i que, per desobeir-la el recordat i recent traspassat Mandela va estar tancat a la pres durant molts anys. Que per llei, als EE UU els negres foren segregats de la societat i que, per desobeir-la Luter King fou assassinat. La histria ha demostrar que els objectors daquestes lleis tenien ra al declarar-les injustes i contrries als drets humans i que la seva desobedincia era justa, com aix sha demostrat posteriorment

Com s sabut, les lleis sn pensades, escrites i aplicades per afavorir als grups (econmics, politics i religiosos) que detecten el poder i que la histria, posteriorment, invalida proclamant-les contrries als drets humans, com aix ho demostra la derogaci de les que en el seu moment justificaven els casos esmentats en el pargraf anterior. Cap llei, absolutament cap, por estar per sobre de la llibertat de les persones.

El sr. Rajoy (i els seus collaboradors) invoquen la Constituci espanyola, com si fos un duplicat de les Taules de la Llei inscrites eternament amb tinta indeleble sobre la pell dEspanya, com un impediment legal a expressar la nostra voluntat com a poble. I, aqu, li voldrem recordar al Sr. Rajoy (i al seus collaboradors) que quan li va convenir, juntament amb la collaboraci del PSOE, varen modificar, lArticle 135 daquesta mateixa Constituci la immobilitat de la qual ara sinvoca duna manera tan descaradament convencional, interessada i partidista.

I, finalment, pel que respecte a la invocaci que vost en fa de la Democrcia com impediment al dret que el poble de Catalunya t per escollir el seu propi dest, li recordem que una de les definicions daquest concepte precisa que la sobirania resideix en el poble, que exerceix el seu poder directament o per mitj de representants. Per tant considerem que s un contrasentit que en nom de la Democrcia sobstaculitzi un dret sobir que la mateixa Democrcia invoca com un dret dels pobles que est per sobre de qualsevol Llei o Constituci. I si tan demcrata se sent Sr. Rajoy, deixi daplicar en el Parlament Espanyol el corr de la seva majoria absoluta i escolti les esmenes que loposici li presenta als decrets del seu partit.

I el que ens dol profundament s el fet que aquestes Lleis, Constituci i Democrcia no shagin aplicat amb el mateix rigor per evitar que en el nostre pas no hi hagin ms de quatre milions de persones patint el drama de latur, per impedir les retallades en sanitat i educaci i privar que els rics siguin cada dia ms rics i els pobres cada vegada ms pobres.

Li demanem al sr. Rajoy (i als seus collaboradors) honestidat poltica i que no faci lectures esbiaixades dels conceptes invocats en contra de la voluntat del poble catal, la qual, no li cpiga cap dubte, ser exercida en el seu moment com expressi de la llibertat dun poble que, repetim-ho una vegada ms, est per sobre de qualsevol llei.

Octubre 2014 Ramon Freixas

(Ve de la pgina 1)

del Premi de Poesia Amadeu Oller, o b el tamb cinquantenari de la creaci de les Comissions Obreres (CCOO) al teatre Sant Medir en plena dictadura franquista, si tamb celebrem el vint-i-cinqu aniversari de l'Aula Oberta a la Bordeta, vol dir que les utopies i les illusions es fan present al llarg dels anys. I aix dins l'mbit del tarann d'una parrquia que va ms enll d'un lloc de celebraci de la fe per esdevenir la casa del poble.

Quan par lem que un nou mn s possible i d'una altra Esglsia possible, no hem de deixar de mirar el nostre petit mn (amb minscula) i la nostra petita esglsia en qu vivim. Certament que les frustracions ens acompanyen i posen pals a la roda en el cam de l 'esperana. El context d'avui dia, ajuda poc a obrir portes optimistes al dem: guerres del domini i control energtics; ideologies socialitzants estroncades; una Europa que ha perdut els seus ideals fundacionals i que ha caigut en el parany de l'economia salvatge; un Concili Vatic II menystingut pels qui tenien la responsabilitat de dur a terme l'esperit renovador i dialogant d'acord amb el mn de la modernitat; l'erosi ecolgica de molts espais de l'estimada terra; la manca de treball per joves i grans; una Catalunya que brega per retrobar la seva identitat; les cincies socials i poltiques que ja han perdut tota capacitat de transformaci, etc.

Per malgrat tot, hi ha raons per construir esperana. Les utopies convertides en reptes han de obrir camins renovats per unes esglsies amb la capacitat de compartir una mateixa pleta, sobretot, amb els ms desafavorits i exclosos. En aquest sentit les esglsies no solament hem de vetllar per la persona, sin que tamb per la Creaci.

Tot agafant l'expressi que s'atribueix al pintor abstracte Vassily Kandinsky referent als

seus quadres, deia de si mateix, que ell s'esforava a fer visible l'experincia de l'invisible.

Les esglsies hem d'anar de la m del poble, amb el poble i al servei del p o b l e . U n b r i d'aquesta esperana, pot sser l'actitud del Papa Francesc a l'hora de convocar el Snode sobre la famlia. Un Snode que t el comproms

de mostrar una nova visi de l'Esglsia sobre la dignitat de la persona.

Que la represa desprs de l'estiu, sigui una continuaci renovada a la Parrquia de Sant Medir, per anar reinventant noves perspectives d'acord amb l'evoluci del nostre mn, i per generar utopies que siguin significatives, per tal d'expressar una fe i una bondat fruit de l'experincia de l'invisible.

Enric SubirOctubre 2014

portada

L A R E P R E S A

Als bisbes de Catalunya:

Avui, 27 de setembre de 2014, festivitat de sant Vicen de Pal, el president de la Generalitat ha signat un Decret convocant els catalans i les catalanes a expressar a les urnes quina s la seva preferncia sobre el model d'organitzaci poltica per a Catalunya.

Aquesta consulta, llargament demanada per una mplia majoria del poble catal, s l'expressi ms autntica del dret que t tot poble a decidir el seu futur collectiu, i a cercar les vies democrtiques, pacfiques i cviques que li permetin avanar cap un futur millor pels seus ciutadans i ciutadanes.

Un gran nombre de les ms importants institucions no poltiques del pas s'han posat al costat d'aquesta voluntat majoritria del poble catal, b sigui formant part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, o b havent-se expressat de forma explcita a favor del dret a votar en una consulta, totes menys l'episcopat catal, amb alguna coratjosa excepci.

La comunitat catlica de Catalunya tamb forma part d'aquesta majoria que anhela poder votar el dia 9 de novembre, entre altres coses perqu sap que l'Evangeli de Jess s'ha d'encarnar en les realitats culturals i histriques per poder-se expandir i donar fruit en el cor de les persones i dels pobles, perqu sap que l'Esglsia ha d'acompanyar-los en els seus anhels justos i en la defensa dels drets humans i dels pobles, perqu sap que l'Esglsia ha d'oferir la paraula que ajudi al discerniment sobre all que doctrinalment, ticament i moralment s'ajusta a la fe cristiana.

Al llarg de la fecunda, tot i que sovint dolorosa, histria de Catalunya, l'Esglsia, molts dels seus homes i dones, han ents aquest comproms i han ajudat a configurar, defensar i mantenir viu l'anhel de llibertat, la dignitat i la identitat cultural i lingstica catalana. En poca recent, els bisbes de Catalunya, davant dels moments transcendentals o difcils que vivia el pas en relaci a l'Estat espanyol, van assumir amb coratge i determinaci la seva responsabilitat i acompanyaren amb la seva paraula els anhels o les dificultats del seu poble, per exemple, l'any 1979, mentre es discutia l'Estatut de Sau, l'episcopat catal va fer pblica una nota on manifestava el desig que la legislaci civil reconegus plenament el dret del poble catal a la seva identitat nacional. O b, anys desprs, el 1985, amb motiu dels efectes recentralitzadors del cop d'estat del 23 de febrer de 1981, varen tornar a parlar al poble creient i al conjunt de la societat catalana per mitj del document

pastoral "Arrels cristianes de Catalunya" on es reafirmava el reconeixement de Catalunya com a naci i el seu dret a l'autogovern i, de manera valenta i explcita manifestaven: "Com a bisbes de l'Esglsia a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya .../... i tamb reclamem per a ella l'aplicaci de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories

tniques dins d'un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats..." i ms endavant: "L'existncia de la naci catalana exigeix una adequada estructura jurdico-poltica que faci viable l'exercici dels drets esmentats"

Anys desprs, el 2011, amb motiu de celebrar-se els 25 anys de la publicaci d'aquest document, molts dels actuals bisbes de Catalunya vreu publicar el document pastoral "Al servei del nostre poble" en el que us reafirmveu en la validesa i actualitat d'"Arrels Cristianes de Catalunya" i alhora renovveu el vostre comproms i el de tota l'Esglsia Catlica a Catalunya envers el poble catal. Aquesta manifestaci pblica

va arribar en uns moments molt punyents per a la societat catalana, donat que feia pocs mesos el Tribunal Constitucional havia ems la sentncia que retallava substancialment el pacte entre el Parlament Catal i les Corts espanyoles, referendat a les urnes pel conjunt del poble catal. En aquell moment la veu dels bisbes de Catalunya va acompanyar, illuminar i reconfortar una gran majoria de la comunitat catlica ferida en la seva dignitat i va llenar un missatge clar al conjunt de la ciutadania que tamb l'Esglsia compartia amb ella la decepci que es vivia en aquells moments i es posava al seu servei.

Des d'aquell moment, el poble catal ha fet un procs impecable que l'ha portat a reclamar el seu dret a decidir el futur collectiu. Un procs positiu, pacfic, cvic i transversal, sorgit de la ciutadania, que ha aconseguit sumar a ms del 80% dels catalans i catalanes, a ms de les 2/3 parts del Parlament catal i, darrerament, a ms del 90% dels representants locals. Un procs en el que el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya s'hi han comproms al lmit, que ha perms la unitat poltica de sis forces parlamentries en la seva defensa i que ha aglutinat la gran majoria de les institucions no poltiques del pas.

Ara Catalunya torna a viure un moment transcendental de la seva histria; el poble catal, de forma clara i majoritria, vol decidir el seu futur; el

informaci

continua a la pgina 5

Noms al tota lactualitat de Sant Medir

Tel. 93 298 19 19 - Fax 93 422 77 87

govern de Catalunya ha convocat la ciutadania pel proper dia 9 de novembre; i a l'altra costat tenim el govern d'Espanya i totes les institucions de l'Estat espanyol que ho volen impedir, negant un dret fonamental de les persones i dels pobles. En aquest moment, els bisbes de Catalunya no poden restar en silenci, han de donar un pas endavant i posar-se un cop ms al costat del seu poble, al servei del seu poble.

s per aix que demanem als bisbes en actiu i als bisbes emrits, per tamb als abats i abadesses i als provincials de les principals ordes religioses, que de forma explcita i pblica doneu suport al dret a decidir que correspon al poble catal i a la consulta del dia 9 de novembre de 2014, que animeu els fidels a participar-hi, que tranquillitzeu aquelles persones de bona fe que poden encara dubtar de la moralitat d'exercir aquest dret

fonamental, que exhorteu a mantenir una actitud pacfica, cvica i democrtica i a respectar el resultat de la consulta, sigui quin sigui, i que animeu a assumir compromisos de participaci cvica i poltica com a concreci del mandat evanglic de construir el Regne de Du i de treballar generosament per amor a la ptria i al b com.

Quan es tracta de defensar drets fonamentals, el silenci sempre afavoreix la part que pretn conculcar-los, i ms si aquesta disposa dels mitjans ms poderosos.

Estem convenuts que en aquesta hora histrica i transcendental que viu Catalunya i la seva gent, sabreu estar, com en altres moments, al servei del vostre poble.

Barcelona 27 de setembre de 2014Esglsia Plural

informaci

25 ANYS DE LAULA OBERTA DE LA BORDETAAquest any, exactament en aquest mes doctubre,

lAula Oberta a la Bordeta celebra els 25 anys que

comen una bella aventura Han sigut cinc lustres al

servei de la nostra gent gran, oferint-los-els, dilluns

rere dilluns, tota aquella informaci sensible i atenta a

tot succs histric i social-

que ens poguessin afectar

c o m a p e r s o n e s ,

e s p e c i a l m e n t c o m a

persones grans. No shan

ignorat altres aspectes que

integren la nostra cultura,

com la msica, la poesia i

altres actes ldics de diversa

ndole.

I no seria just, en aquesta ocasi, que no tingussim

en compte el valor incalculable de les persones que

cada dilluns, amb la seva assistncia, han fet possible

que la nostra Aula hagi durat tants anys, de la mateixa

manera que no podem deixar destar-nos dagrair a la

Comunitat de Sant

Medir, el fet dacollir-

nos en els seus locals,

disponibilitat, sense la

qual, lexistncia de la

nostra Aula no hauria

estat possible.

Grup Organitzador

LAjuntament adquireix la nau central de Can Batll

La nau central del recinte de Can Batll, al barri de la Bordeta, ha estat adquirida per lAjuntament de Barcelona amb un acord amb la Generalitat de Catalunya, lactual propietria, amb la finalitat dadquirir nous actius patrimonials per la ciutat. Snia Racasens, tinenta dalcalde dEconomia, Empresa i Ocupaci ha definit aquest acord com una pea estratgica per la nostra ciutat que ens permetr continuar amb u n o b j e c t i u q u e shavia marcat el govern; eficcia i eficincia dels usos m u n i c i p a l s q u e suposaran un estalvi d e r e c u r s o s p e r destinar-los a altres equipaments. Per tant, Racasens ha confirmat que amb aquesta compra ens p e r m e t e s t a l v i a r d iners i guanyar p a t r i m o n i . Concre tament , e l Consistori rebr la titularitat de dues finques que fins ara havien estat de la Generalitat, i que es destinaran a dependncies i oficines municipals ubicades actualment en edificis de lloguer. La finca de Cant Batll, duna superfcie de 21.830 metres quadrats, on sunificaran les dependncies municipals de lrea dHabitat Urb que fins ara estaven repartides en cinc espais de la ciutat en rgim de lloguer. La ubicaci doficines en aquest recinte significar la segons lajuntament la presncia diria dun miler de funcionaris municipals que treballaran aportant riquesa social i econmica als entorns del barri. Aquesta operaci al barri de la Bordeta, que consistir en agrupar totes aquestes oficines suposar un

estalvi anual aproximat de 5,5 milions deuros, tot i que lajuntament haur dinvertir dinici uns 40 milions deuros per tal de rehabilitar la nau industrial.

Per la seva banda, el regidor del Districte de Sants-Montjuc, Jordi Mart, ha destacat la importncia de lacord amb la Generalitat No s qualsevol cosa, s una operaci important amb un impacte de territori importantssim en un barri on

tenim un dels m b i t s m s importants per lextensi i per la i m p o r t n c i a h i s t r i c a i patrimonial de tota la ciutat. F i n a l m e n t , Salvador Estap, director general del Patrimoni de la Generalitat de Cata lunya ha explicat que es t r a c t a d u n a estratgia de g e s t i d e

patrimoni, enfocada en dos objectius, obtenir ingressos pressupostaris i estalviar els costos associats a locupaci de lespai. Al final de la roda de premsa, Estap ha assegurat que el trasllat es finalitzar en tres anys, tot i que pot variar depenent de la planificaci que es faci. En relaci al procs dindemnitzaci dels industrials daquesta nau, Estap ha recordat que Can Batll t dos sectors: El sector que ja es va mobilitzar a travs del promotor amb lajuntament ja t liquidat tots els industrials i el sector de la Generalitat est pendent de liquidar, tot i que ja sha arribat a un acord.

El3.cat (14 octubre, 2014)

opini

el barri

Els vens i venes del barri de la Bordeta van poder visitar el passat dimarts 9 de setembre, el nou equipament de Cal Muns, Serveis de Salut, Socials i Residencials, situat a la plaa Cal Muns. El Grup Sant Pere Claver va ser lencarregat dorganitzar una gran festa popular per tal de donar a conixer el centre i poder oferir una jornada de portes obertes a tots els assistents a lacte. A partir de quarts de cinc de la tarda els Gegants de Sant Medir van comenar a animar lambient i tot seguit hi van haver diferents actuacions com el cor infantil i jove de la Coral Sant Medir, dansa amb la Fbrica de Somnis, batucada amb Soul of Samba o animaci musical amb el cantautor santsenc Gonal, que va composar una can especial per locasi. Per als ms petits tamb

Presentacions de llibresConferncies

ReunionsvenalsBall per persones amb disminuci

Aula Oberta de la Bordeta

EQUIPAMENT DE CAL MUNS A LA BORDETAes va installar un mini camp de futbol amb la SE Mercat Nou Magria i es van oferir diversos tallers infantils aix com una xocolatada popular pels assistents.Carles Descalzi, gerent del Grup Sant Pere Claver, valora la festa de presentaci amb molta satisfacci, molt agrat per la gent que hi va participar i assistir. Descalzi afirma que va ser un acte molt important tot coincidint amb el nostre patr, Sant Pere Claver. Els vens que sapropaven van poder gaudir duna visita guiada per dins de les installacions del nou equipament ens va sorprendre la possibilitat daccedir a lequipament i va respondre molta gent. Tots els torns estaven plens, la gent anava amb dubtes, preguntes i inquietuds. Segons explica Descalzi, es tracta dun equipament on les plantes de baix aniran destinades a lambulatori i a lassistncia

a la salut mental i les plantes de dalt seran residencials amb 40 habitacions amb llits. En relaci a les dates dobertura, Descalzi lamenta que per falta de subministrament elctric encara no sha pogut posar en marxa lequipament aquests dies. Descalzi assegura que les previsions diuen que durant el mes de setembre hi haur subministrament elctric definitiu i ja a la segona quinzena del mes doctubre entrar en funcionament la planta baixa o ambulatria dedicada a la salut mental.

El3.cat (9 setembre 2014)

Sala Nova de Sant Medir 22 doctubre al 10 de novembre de 2014 El Negre Exposici collectiva de artistes 12 de novembre a l1 de desembre de 2014 Abstraccions a la bellesa de Carme Llisterri 3 al 30 de desembre de 2014 (dimecres) Inauguraci a les 8 del vespre Exposici sobre lAbad EscarreCoral Sant Medir Horaris i llocs dassaig: Cor Infantil els divendre al pge. Toledo, 10-14 Petits i mitjans de 17,30 a 18,30h Grans de 18,30 a 19,30h Cor de Noies els divendres al pge. Toledo, 10-14 De 18,45 a 20,30h Cor dadults el dijous De 21 a 23hSants3Radio Relats Bblics, tots els dissabtes A les 1230 h. Per Francesc Combelles, Montserrat Cors i Roser MuntTaller de Sardanes Colla Francesc Rubio A la Sala Nova de Sant Medir Tots els divendres de 7 a 9 del vespre, doctubre fins a maigAcolliment De dilluns a divendres De 18 a 20 hores A lentrada del campanar Esplai Activitats tots els dissabtes De de 5 a les 8 de la tarda als locals de pge. Toledo, 10-14MIJAC Tots els dissabtes de 11 a 13 hores A la placeta de Sant Medir Per infants de 6 a 12 anysInformaci per al barri Tots els diumenges , a les 5 de la tarda A la Sala Nova Ball i berenar per a persones amb autonomia limitada

Aula Oberta a la Bordeta 17 de novembre de 2014 (dilluns) Sessi potica per recordar al poeta Joan Vinyoli 24 de novembre de 2014 (dilluns) Ricard Marco ens parlar sobre Francesc Boix Fotograf de Mauthaausen i recuperaci de Negatius sobre la Guerra Espanyola 1 de desembre de 2014 (dilluns) Sessi cinematogrfica Titol de la pellicula a determinar 8 de desenbre (dilluns) Festiu. Dia de la Pursima 15 de desembre de 2014 (dilluns) Festa de Nadal, amb una vetllada musicalCatequesi Familiar Horaris de la catequesi: A: Dimarts de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda Al pge. Toledo, 12, 2n., Pis. B: Divendres de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda Al Campanar de Sant Medir. Grup Cristi de Reflexi 23 doctubre de 2014 (dijous) Inici del curs. El Dr. Josep Gil ens parlar de Esglsia i poltica al secle XIX i XX 6 de novembre de 2014 (dijous) El Dr. Jos M. Castillo ens enraonar sobre El Snode sobre la famlia 20 de novembre de 2014 (dijous) El Moviment de Dones en la Esglsia ens parlar de El memorial Cristi A 2/4 de 9 del vespre a la Sala Nova Grup 4t. Dijous 27 de novembre de 2014 (dijous) A 2/4 de 5 dela tarda. Trobada a la Sala NovaTeatre 15 de novembre de 2014 (dissabte), A les 21 h 16 de novembre de 2014 (diumenge), a les 18 h El Quadre Escnic Sant Medir presenta: Lhabitaci de Vernica Autor: Direcci:

Despatx parroquial:Misses:

Dilluns i dijous de 18 a 20 hores.

Feiners, a les 8 del vespre.Diumenges i festius, a les 11 del mat, 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Pgina1Pgina2Pgina3Pgina4Pgina5Pgina6Pgina7Pgina8