Número 100 (segona època) gener de 2012

CENT NÚMEROSUns membres de la nostra Comunitat decidiren un bon dia, ara fa uns 10 anys, reprendre la interrompuda trajectòria de la primera època de l'informatiu “Pedres Vivents”. No es pretenia gran cosa. Simplement recuperar un petit mitjà d'informació dels esdeveniments més importants de la nostra Comunitat i del barri. Sense adornar-nos-en

arribàrem als cinquanta números, la qual cosa ja celebràrem en el seu moment. I ara, de la mateixa manera, amb sorpresa i silenci, estimats lectors, teniu, a les vostres mans, el que fa el número 100 de la nostra revista.

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat www.parroquiasantmedir.cat

Pedres Vivents

PREGUEM, GERMANS

Edita: Parròquia de Sant Medir Tirada: 500 exemplarsConsell de redacció: Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.Maquetació: Ramon Marin Disseny: Oleguer Forcades

La primera setmana de pregària per la unitat dels cristians s'estrena als Estats Units l'any 1908 per iniciativa de Spencer Jones i Paul Wattson, de l'Església Anglicana. Més endavant, l'any 1934, Paul Couturier, de l'arquebisbat de Lió, dóna a la iniciativa el perfil amb què la coneixem i celebrem. De pregària pel retorn evolucionà vers pregària per la unitat cristiana tal com el Senyor la volgui i pels mitjans que Ell hagi establert. S'obria pas així a l'ecumenisme espiritual i a experiències tan significatives com el Consell Mundial de les Esglésies, el Concili Vaticà II i, sobretot, el Grup Mixt de treball, amb notables aportacions d'ençà de l'any 1966.

A Catalunya la setmana hi entrà, en la modalitat de Couturier, a finals dels anys cinquanta. El Grup Ecumènic de Barcelona, que la promogué, comptà amb el suport de Josep Pont i Gol, aleshores bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana, el qual li atorgà el vistiplau per a editar-ne els fulls en castellà. Un any després, fou Ramon Masnou, bisbe de Vic, qui l'autoritzà per a la corresponent distribució en català.

La pregària és la base del moviment ecumènic; n'és la clau d'interpretació. No ha estat casual que la iniciativa partís d'homes profundament creients, amb gran sentit de la comunió eclesial. En bona hora, ells entengueren que la unitat en la diversitat, o la diversitat en la unitat, dels dons i dels carismes només pot brollar, com a do, de l'Esperit, i doncs de l'actitud d'escolta dels creients en Jesucrist. Mai no serà una imposició, ni el resultat de càlculs o d'estratagemes. La pregària, que té com a principal protagonista l'Esperit del Senyor, requereix humilitat, estima per l'altre i respecte per les diferències per damunt de les nostres pobres visions individuals.

A casa nostra plana, amb llum profètica sobre l'experiència de la setmana de pregària, el bisbe Josep Pont i Gol. No solament perquè donà sortida a l'edició dels fulls que li demanà el Grup Ecumènic de Barcelona, amb plena consciència que se la jugava, com es pot demostrar a través de la correspondència

entre ell i la Nunciatura Apostòlica sinó perquè, molt als començaments dels seus serveis eclesials a Solsona al costat del bisbe Vicent Enrique i Tarancon, afavorí l'obertura als cristians d'altres confessions amb visió renovada de l'Església única de Jesucrist, fou dels pocs bisbes que assumí seriosament l 'esperit ecumènic del Concili, com ho prova la seva carta pastoral “L'Església davant el Concili” (1962) i, en concret, pel que fa a la pregària, féu la salutació d'entrada a la seu primada de Tarragona, el dia dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, l'any 1971, amb una fervent invitació a pregar adreçada a tothom, “Preguem, germans”. Hi ha, a més, en la línia de la seva concepció de

l'Església, gens espiritualista, la promoció que féu de la col·legialitat episcopal entre nosaltres, la independència i alhora la col·laboració que volgué entre l'Església i els poders públics, la decidida opció per la llengua i la cultura catalana i, en tot, la seva constant recerca dels camins que a l'Església i al país més li convenen a l'hora present.

El lema de la setmana de 2012 ”Tots serem transformats per la victòria de nostre Senyor Jesucrist” (1Co 15,51-58), escollit pels cristians polonesos, s'ajusta del tot al sentit de la pregària, tal com l'hem rebut. Només si Jesucrist triomfa per damunt de les nostres mesquineses el món creurà. Preguem, doncs, i siguem coherents amb la pregària.

Joan Botam

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT CRISTIANA 2012

Cent números és una xifra prou important per a constituir un referent força estimable, des del qual, amb emoció, desplegar una mirada retrospectiva sobre la humil història de la nostra publicació. Vàrem néixer petits, sense grans pretensions, però en el transcurs dels anys creiem que hem evolucionat, tant en el contingut temàtic com en la varietat i nombre de col·laboradors, la menció detallada dels quals ens ocuparia un espai important i, tal vegada, cometríem alguna indelicada i indesitjada omissió. Serveixin, però, d'exemple les aportacions més recents en l'anterior número del Dr. Castillo i d'en Juan José Tamayo.

Hem fet esment de la nostàlgia d'una mirada retrospectiva que ens permeti veure l’evolució de la nostra sensibilitat respecte al nostre entorn, sensibilitat que s’ha anat eixamplant al llarg dels anys i ara, en aquest moment, podem constatar-ne les següents constants, sempre d'acord amb l'ideari de la nostra comunitat.

En diverses ocasions, hem assumit la veu d'aquells qui “no tenen veu”. Vàrem parlar en nom dels “nens de Mataró que ningú volia al seu costat”, vàrem fer referència a la humana actitud de “l'immigrant sense papers que va morir per salvar dues noies” i, en el seu moment, no renunciàrem a fer una cristiana reflexió sobre el món de la prostitució, quan va esclatar com a conflicte ciutadà.

Quan ha sigut escaient hem proclamat sempre amb emoció el record d'aquelles persones que ens han precedit i deixat en nosaltres una forta petjada: Mn. Amadeu, Mn. Vidal, Mn. Alemany. El pare Roger, el pare Arrupe, etc.

Hem expressat sempre amb tota fermesa, l’incondicional recolzament a aquelles persones que, d'alguna manera, havien estat injustament jutjades o maltractades. Recordem, entre d'altres, els afers del pare Manel, del bisbe Casaldàliga i el de la parròquia d'Entrevías de Madrid.

Pel que respecta a l'Església, tal vegada haureu notat un canvi de matís quan parlem d'ella. Cada vegada la tenim menys en compte com a institució jeràrquica, autoritària i poderosa, i parlem cada vegada amb més intensitat del “Poble de Déu”, la gran descoberta del Concili Vaticà II, segons que se'ns ha explicat als actes commemoratius celebrats recentment a la nostra comunitat.

La política, l’economia i les qüestions socials que han afectat les persones també, en el seu moment, han merescut la nostra atenció.

Una dada interessant: segons la web que tenim penjada a Internet, 5167 persones han vist TOT el document, i la gent que ha entrat, com a mínim, a veure la portada suma la xifra de 9945. És una dada que ens obliga a mantenir-nos sense defallir.

Ens encarem a un futur insegur, a un temps d'incertesa, però, passi el que passi, fem nostre allò que algú ja va dir: “tal vegada ens podran prohibir de dir allò que volem dir, però el que mai aconseguiran és fer-nos dir allò que no volem dir”.

Ramon Freixas

(Ve de la pàgina 1)

CENT NÚMEROSPel que respecta a l’Església,tal vegada haureu notat uncanvi de matís quan parlemd’ella”

TMB proposa eliminar els autobusos 91 i 115 els diumenges

L'autobús 91, que connecta el barri de la Bordeta amb el centre de la ciutat, i el bus de barri de la Bordeta, el 115, podrien deixar de funcionar si tira endavant la proposta que ha fet l'empresa pública per reduir costos. Segons explica Francesc Jiménez, gerent del districte de Sants-Montjuïc, TMB té greus problemes de finançament, perquè “les administracions estan subvencionant el 60% del servei i això el fa insostenible”. Així, a banda de reduir despeses no imprescindibles, com p e r e x e m p l e l a c o m u n i c a c i ó i l a p u b l i c i t a t , t a m b é asseguren que caldrà reduir serveis. Segons diu Jiménez, es mirarà de reduir aquells serveis que tinguin un impacte menor, i per això ja estan estudiant què representa per al barri perdre el servei dels diumenges d'aquestes dues línies.

Els veïns de la Bordeta, en canvi, la notícia la reben “fatal”, segons opina Jordi Falcó, membre de la Comissió de Veïns de la Bordeta. Falcó recorda que aquesta comissió es va crear precisament per reivindicar que es mantingués l'autobús 91, que s'havia anunciat que s'eliminaria amb el mateix argument que és una línia poc utilitzada. “Periòdicament, el bus 91 sempre corre perill d'extinció”, diu Falcó. I afegeix: “El que és un servei

bàsic de la Bordeta, per a l'Ajuntament no deixa de ser una caixa amb rodes que es posa o es treu en funció d'uns criteris que no tenen res a veure amb el servei que fa al barri”. Els veïns consideren que perdre aquest servei els diumenges representaria anar endarrere i per això asseguren que si la mesura t i r a endavan t es tan disposats a mobilitzar de nou el veïnat.

El3.cat (30/12/2011)

Només al

tota l’actualitat de Sant Medir

MÉS A PROP DEL CAP BORDETA-MAGÒRIAEl projecte del Centre d'Atenció Primària

Bordeta-Magòria ja ha estat licitat per un valor de 4,59 milions d'euros. "En principi, és una bona notícia que s'hagi fet la licitació", opina Josep M. Domingo, president del Centre Social de Sants. "No ha estat fàcil", comenta Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc. "Ha estat una lluita i una reivindicació que l'hem feta pròpia com a districte, i ho hem aconseguit entre tots", afegeix.

L'equipament, que s'ubicarà en l'espai del camp de futbol de Magòria, tindrà quatre plantes i 3.231 metres quadrats, i el seu accés principal es farà al carrer Corral. Està previst que doni assistència a 31.790 veïns i veïnes i que ofereixi un servei d'assistència continuada vint-i-quatre hores. Aquest servei es donarà des de la planta zero, tant a les nits

com als caps de setmana."Estem molt i molt contents, perquè serà un CAP important", assegura Martí.

Si es compleixen els terminis previstos, el 23 de març es coneixerà a quina empresa s'ha adjudicat l'obra. En el moment en què comencin els treballs es preveu que durin 18 mesos, segons apunta el regidor santsenc. La perspectiva, doncs, és que el CAP pugui estar enllestit a finals del 2013. "Ja farem el seguiment corresponent", diu Jordi Martí. En canvi, el veïnat es mostra més escèptic pel que fa al compliment dels terminis i temen també la possibilitat que no s'arribi a adjudicar: "Hi ha una altra incògnita, entremig, i és que pot ser que quedi l'adjudicació deserta", comenta Josep M. Domingo, tot i que reconeix que aquesta és una possibilitat remota.

El3.cat (10/01/2012)

Es dóna benvinguda al Consell més festiu, i un calorós desig de bones festes.

Mn Enric Subirà explica els diferents actes que s'han celebrat per commemorar el 50è aniversari de la convocatòria del Concili Vaticà II. De tots els actes se’n vol fer un llibre que reculli totes les conferències.

Així mateix, s'anuncia que la conferència del Grup Cristià de Reflexió del dia 12 de gener de 2012, a càrrec de Pere Lluís Font, serà una síntesi del pensament del Concili Vaticà II feta pels teòlegs.

Es ressalta l'èxit del concert d'orgue a càrrec d'en Guillaume Lawles, destacant l'excel·lent qualitat de la seva actuació, i també se’n remarca la gran audiència, molta d'ella gent del barri que no acostuma a ser present a la parròquia.

Conseqüentment, es veu la conveniència de potenciar activitats que ajudin a fer actes de cara al barri.

Representació dels pastorets aquest any. El Grup Escènic Sant Medir, en presentarà l'adaptació de Ferrer Medir.

La Celebració Comuni tàr ia de la Reconciliació, serà dimarts 20 de desembre presidida pel bisbe Godayol.

Referent a la Missa del Gall, en Ramon Beltran està organitzant, conjuntament amb l'equip de litúrgia, els cants de la missa.

Cloenda de la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians, amb la participació del Centre

Informació del Consell Pastoraldel 13 de desembre de 2011

Ecumènic de Catalunya, del qual és president Joan Botam, el dia 25 de gener de 2012.

Coral Sant Medir: Joan Farreny anuncia el concert de Sant Esteve, com també agraeix en nom de Ramon Beltran i del Cor d'adults les paraules d'agraïment i suport de Mn. Enric.

Esplai Sant Medir: Iago Ferrio diu que actualment tenen entre 70-80 infants i que els locals del Ptge. Toledo han quedat petits i demanen ajuda per trobar-hi solució.

Grup de Solidaritat: Can Batlló ha cedit un local a la Federació d'Associacions de Veïns per emmagatzemar-hi els aliments que aporta la Unió Europea. També anuncia que el Ple del Districte de Sants-Montjuïc ha reconegut a les parròquies de l'Arxiprestat l'atenció que dispensen a les persones més desvalgudes.

Sants3Ràdio: Se'ls felicita per l'atorgament de la Medalla d'Or de la Ciutat el passat 28 de novembre de 2011.

Es comunica al Consell que s'ha enviat una carta a l'Arquebisbe de Barcelona mostrant la disconformitat amb els esdeveniments succeïts davant la convocatòria de ponència de Juan José Tamayo. En aquest punt, s'estableix un debat en que els assistents expressen les seves opinions.

Mn Enric Subirà agraeix molt l'assistència i les tasques de tots els consellers i conselleres i desitjant-nos molt bones festes i bon any nou, s'aixeca la sessió.

Pedres Vivents

Fonts: Arxiu Històric de Sant Medir

Pedres Vivents

Confiamos en la feliz acogida de esta revista-portavozde nuestra comunidad parroquial. PEDRES VIVENTSviene a ser el medio indispensable de expresión quecoordine esfuerzos y sugerencias, que resuma lo realizadoy exponga necesidades, que facilite el diálogo entre losmiembros y que, en nombre de éstos, exprese las posicionese ideas del movimiento ante tal o cual situación.

1 - PORTAVOZ DE LA COMUNIDAD PARROQUIALDE SANT MEDÍN Barcelona. 1963

Els barris de Sants-Montjuïc, u n a n y m é s , e n g a l a n e n i rebren el 2012. A la Bordeta, la placeta de Sant Medir es vesteix de gala, amb un sostre d'envelat p l e d e banderoles, per c e l e b r a r l a revetlla popular de Cap d'any.

“Tindrem una festa molt familiar, com les revetlles de barri o de poble que es feien”, comenta Oleguer Forcades, un dels organitzadors. “Hi hagué música, coca, cava, focs artificials i campanades en directe, que això no ho pot dir pràcticament cap revetlla de Barcelona. A més, com ja es va fer l'any passat, han preparat una projecció animada per il·luminar el campanar de Sant Medir. En aquesta festa popular, que organitzen Sants 3 Ràdio i la Parròquia de Sant Medir, l'entrada és gratuïta i només cal portar-hi de casa el raïm.

On sí que cal pagar però per una causa solidària és a la festa de Cap d'any que organitza l 'associació Lleure Cívic al Casinet d'Hostafrancs. “Tots els guanys passaran a l'associació cívica La Nau”, comenta Toni Carballido, que diu que és una entitat que funciona com un banc d'aliments de productes de primera necessitat no alimentaris, com per

Sants-Montjuïc rep el 2012exemple sabó, per a les persones amb pocs recursos e c o n ò m i c s . L'entrada val 35 euros i inclou consumicions i cotilló. La festa, que s'allarga fins a l e s 4 d e l a matinada, compta amb discomòbil i un concert d'Abey Road, una banda tribut als Beatles.

“Tenen una qualitat molt constatada”, diu Carballido.

A Font de la Guatlla la festa l'han pensada especialment per a la gent més gran del barri perquè passin el Cap d'any en companyia. “Gent que normalment estan sols a casa, els ajuntem a l'associació, fem una mica de sopar, mengem el raïm i ho passem bé”, diu la Neus Badia, una de les organitzadores. En aquesta celebració, que organitza l'Associació de Veïns de Font de la Guatlla , després del sopar i les campanades posen una mica de música perquè tothom pugui ballar.

I per a totes les edats i a preus populars, el Casal Independentista de Sants organitza un any més la festa de Cap d'any a les Cotxeres de Sants. En aquest cas la festa comença després de les campanades i s'allarga fins a les 6.

El3.cat (30/12/2011)

Aula Oberta a la Bordeta 23 de gener (dilluns) “La sardana, la cobla i els seus instruments” Per Albert Pérez Puig, animador musical 30 de gener (dilluns) “Som el que mengem, però què hem de menjar” Per Eulàlia Vidal, màster en nutrició humana de la Universitat Ramon Llull 9 de febrer (dilluns) “Ramon Llull, un genial enciclopedista del segle XIII” 13 de febrer (dilluns) Tema i conferenciant a determinar Horari: de 6 a 7 de la tarda Totes les sessions, a la Sala Nova

Grup Cristià de Reflexió 26 de gener (dijous) “Perspectives dels estudis del genoma humà” Pel Dr. Elias Campo 9 de febrer (dijous) Tema a determinar 16 de febrer (dijous) Tema a determinar Trobades, a la Sala Nova a 2/4 de 9 del vespre

Grup 4t. Dijous 26 de gener (dijous)A 2/4 de 5 de la tardaTrobada, a la Sala Nova

Teatre 4 de gener (dissabte) a les 9 del vespre, i 5 de gener (diumenge) a les 6 de la tarda Presenta l’obra “Leila, on vas?” Autor: Francesc Lorenzo Direcció: Josep Capalvo

Celebració Ecumènica ala parròquia de Sant Medir 25 de gener (dimecres) A les 8 del vespre, dins la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Escola Bíblica Ecumènica 23 de gener (dilluns) Tercera Sessió: “Job i Jürgen Moltmann” Pel Dr. Samuel Fabra i Mestre, metge i teòleg 30 de gener, 6 i 13 de febrer “Les dones a les primeres comunitats cristianes” Per M. Assumpta Torrents i Gardela Membre del Col·lectiu de Dones en l’Església Llic. Ciències de la Religió i en Teologia Bíblica Horari: de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre Sessions, a la Sala Nova

Grup de Solidaritat Per a informació, entra a la web de la parròquia: http:\\www.parroquiasantmedir.cat

Sants3Radio “Relats Bíblics” Tots els dissabtes A 2/4 d’1 del matí Per Francesc Combelles, Montserrat Cors i Roser Munté

Arxiu Històric de Sant Medir Tots els dimecres laborals d’11 a 13 hores Al 2n. pis del Campanar Obert per a consultes

Acolliment De dilluns a divendres De 6 a 8 de la tarda, a l’entrada del Campanar

Esplai Activitats tots els dissabtes De ¾ de 5 a 8 de la tarda Als locals del Passatge Toledo

Informació per al barri Tots els diumenges, a les 5 de la tarda A la Sala Nova. Ball i berenar per a persones amb autonomia limitada

Despatx parroquial:Misses:

Dilluns i dijous de 18 a 20 hores.

Feiners, a les 8 del vespre.Diumenges i festius, a les 11 del matí, 12 del migdia i a les 8 del vespre.