passeig de can taiÓ i avinguda de barcelona can filuÀ · l’àrea intervinguda, avinguda de...

INFORME D’EXCAVACIÓ

PASSEIG DE CAN TAIÓ I AVINGUDA DE BARCELONA

CAN FILUÀ

(SANTA PERPÈTUA DE MOGODA, VALLÈS OCCIDENTAL)

NOEMÍ TERRATS i JIMÉNEZ (Direcció Tècnica) Gener 2009, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) ARQUEOLÍTIC TERRA-SUB SL. C/Sant Martirià, 56, 17820, BANYOLES, 659658079. [email protected]

Noemí Terrats i Jiménez Informe d’excavació

ARQUEOLÍTIC TERRA-SUB SL. C/Sant Martirià, 56, 17820, BANYOLES, 659658079. [email protected]

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. UBICACIÓ DEL JACIMENT

3. ANTECEDENTS DE LA RECERCA

4. METODOLOGIA

5. RESULTATS

-AVINGUDA DE BARCELONA

-PASSEIG DE CAN TAIÓ

6. LES ESTRUCTURES

7. INTERPRETACIÓ LES ESTRUCTURES ADSCRITES AL BRONZE INICIAL

DEL PASSEIG DE CAN TAIÓ (Finals III mil·lenni- II mil·lenni)

8. EPÍLEG

9. BIBLIOGRAFIA

10. AGRAÏMENTS

11. INFORME PER A LA DESTRUCCIÓ/SOTERRAMENT DE LES

ESTRUCTURES EXCAVADES.

12. ANNEXES

-FITXES

-PLANIMETRIES



2

1. INTRODUCCIÓ (Motivacions i objectius de la intervenció arqueològica).

La intervenció arqueològica de caràcter preventiu que presentem en aquesta memòria correspon

a l’excavació de les estructures localitzades en el passeig de Can Taió, així com el resultat del

control del moviment de terres efectuades tant al passeig de Can Taió com a l’avinguda de

Barcelona. Ambdues àrees es localitzen al turó de Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda

(Vallès Occidental).

La motivació de la intervenció venia donada per l’imminent desenvolupament urbanístic

d’aquesta zona, d’àmplia expectativa arqueològica i paleontològica, i que havia estat prèviament

protegida pel Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Santa Perpètua de

Mogoda.

El dia 10 de setembre de 2008 (registre d’entrada núm. 008188), el Sr. Josep Àngel Noguera i

Cortés, com a gerent de l’empresa Consorci Urbanístic Can Filuà va presentar una petició per a

realitzar una intervenció arqueològica al Passeig de Can Taió (Santa Perpètua de Mogoda,

Vallès Occidental). El servei d’Arqueologia i Paleontologia va emetre un informe favorable a

aquesta sol·licitud, expedient 437 K121 N-677.

Els treballs arqueològics van ser encarregats a l’empresa Arqueolític Terra-Sub, sota la direcció

tècnica de l’arqueòloga Noemí Terrats. El permís emès contemplava tant les tasques de

prospecció com l’excavació de les estructures localitzades.

El dia 24 de setembre s’iniciaren les tasques de control arqueològic en el moviment de terres

executats a l’avinguda de Barcelona. Les feines realitzades sota el control de l’empresa

constructora “Copcisa” varen consistir en l’extracció de 30 cm del paquet de terra vegetal. Els

rebaixos van ser executats amb tragelles de dent ampla.

El control arqueològic dut a terme en aquesta àrea va permetre localitzar dos nous pous d’accés

de la mina de regadiu Nou de Can Taió i la mina de la Creueta. Anotem, però, que els 30 cm de

rebaix del paquet vegetal han estat insuficients per assolir el terra natural, és a dir, el nivell

òptim per a la localització d’estructures arqueològiques. Per tant, en cap cas es poden donar per

a finalitzades les tasques de prospecció en aquest punt.

Un cop es varen finalitzar els treballs de moviment de terres a l’avinguda de Barcelona, el

control es va realitzar en el passeig de Can Taió. El moviment de terres en aquest punt també va

consistir en l’extracció de 30 cm, insuficients per assolir el terra natural. No obstant, el control

arqueològic efectuat va ser positiu, amb la localització de cinc estructures arqueològiques. Les

estructures foren localitzades just on el nivell geològic aflorava abans d’assolir els 30 cm de



3

cota d’obra. Insistim, de nou, en la necessitat de nous controls arqueològics durant els

moviments de terres que es puguin donar en aquest passeig ja que en el 99% del terreny

controlat no s’ha assolit el terra natural.

Les tasques d’excavació de les estructures localitzades al passeig de Can Taió es van iniciar el

dia 27 d’octubre i es varen perllongar fins el 2 de desembre. L’equip d’arqueòlegs va estar

format per un tècnic arqueòleg, Xavier Carlús, i per mi mateixa.

Fig. 1. Imatges procedents de la prospecció del passeig de Can Taió



4

2. UBICACIÓ DEL JACIMENT L’àrea intervinguda, avinguda de Barcelona, i passeig de Can Taió formen part del conegut

turó de Can Filuà. De fet, ambdues àrees són l’ampliació de les obres d’urbanització encetades

l’any 2007. El turó de Can Filuà es localitza a l’oest del municipi de Santa Perpètua de la

Mogoda, Vallès Occidental. El turó delimita al nord per l’encreuament de la carretera de

Sabadell amb l’avinguda de Sabadell, a l’oest per la carretera de Sabadell, a l’est per l’avinguda

de Sabadell i l’avinguda de Barcelona, mentre que el sector sud, sud-est i sud-oest del jaciment

es troba delimitada per camps de conreu. Les àrees ara afectades es troben delimitades per

camps de conreu.

Fig. 2. Localització de les zones sotmeses a control arqueològic (Can Filuà) Les cotes absolutes de les estructures se situen entre 73.87 i 71.56 m.s.n.m. Les coordenades

UTM del jaciment són les següents:



5

Avinguda de Barcelona: (anotem les coordenades dels quatre angles de l’avinguda)

nord-oest: 431326.34/4598278.8 sud-oest: 431201.21/4598147.5

nord-est: 431333.064/4598273.5 sud-est 431209.9/4598139.9

Passeig de Can Taió: (anotem les coordenades dels quatre angles del passeig)

nord-est: 431216.3/4598140.8 sud-est: 431545.8/4597646

nord-oest: 431180.9/4598105.8 sud-oest: 431529.4/4597626.70

El paisatge on es situa les àrees intervingudes enguany, apareix constituït per una planícia

ondulada pels agents naturals, de petites elevacions, valls d’escassa fondària i diversos cursos

d’aigua que drenen el paisatge. En aquest context, destaca la riera de Polinyà, la riera de Santiga

i la riera de Caldes. La riera de Polinyà delimita per la vessant oest, i condiciona l’orografia del

turó de Can Filuà, donat que les aigües pluvials recorren tot el turó en direcció cap aquesta

riera. Aquesta particularitat provoca l’existència de diverses torrenteres de curt recorregut

formades per nivells d’argiles llimoses i nivells de codolets, amb la constatació d’algunes restes

ceràmiques, molt rodades, de cronologia tant prehistòrica com històrica, i que haurien estat

arrossegades per aquestes aigües. Anotem que a la vessant sud del passeig de Can Taió es

localitza una gran franja de sorres pertanyents a la llera de la riera de Polinyà, abans que aquesta

fou canalitzada1.

Geològicament, aquesta àrea s’inscriu a la depressió del Vallès, inclosa a la depressió Prelitoral

catalana. Els materials terrígens que afloren en aquesta zona pertanyen a dos períodes

diferenciats: miocènic a la base i quaternari al sostre.

La unitat miocènica està fornada per conglomerats de còdols subarrodonits, molt sovint amb

presència de paleocorrents procedents del nord-nord-oest amb intercalació de nivells de sorres

quarsfeldspàtiques i lutites.

La unitat quaternària està litològicament formada per graves arrodonides de matriu sorrenca de

color vermell. Els nivell superiors estan formats a la seva totalitat per argiles i llims vermellosos

amb nòduls de carbonats molt abundants (Llenas 2003).

1 Aquest nivell de sorres corresponents a la llera de la riera de Polinyà no ha pogut estar totalment delimitada, donat que els 30 cm de “cota d’obra” varen ser insuficients per assolir aquest nivell en tota l’àrea afectada i poder conèixer la seva extensió.



6

Si bé encara no tenim resultats paleobiològics procedents d’anteriors intervencions

arqueològiques a l’àrea de Can Filuà2, estudis executats en zones properes, com és el paratge

de Can Roqueta ens acosten al nínxol vegetal de tota aquesta àrea durant la prehistòria recent.

Els resultats antracològics ens mostren un paisatge amb una combinació de tàxons mediterranis,

submeditarranis i centroeuropeus. Les espècies mediterrànies com l’alzina (Quercus ilex) o el

garric (Quercus coccifera) i l’arboç (Arbustus Unedo) entre d’altres deurien ocupar els indrets

més eixuts i assolellats. Les zones més humides deurien estar ocupades per la resta d’espècies

submediterrànies com ara el roure (Quercus sp cf.), el boix, l’avellaner.... (Piqué 1999;

Piqué/Mensua 2005). Els boscos de ribera es situaven prop dels cursos d’aigua, d’abundant

presència de torrents i de rieres afavoririen el desenvolupament d’aquestes espècies.

Aquest nínxol vegetal anava associat a una variada diversitat de fauna tant de macrovertebrats

com de microvertebrats. Les espècies determinades per a períodes més antics corresponen a

bovins domèstics (Bos taurus), ovicaprins i porc domèstic ( Sus domesticus).(Monton/ Martínez

1999; Piña/Saña 2004).

El panorama ecològic resultant, en l’actualitat força malmès per accions antròpiques i d’erosió,

defineix un espai de gran fertilitat i d’amplis recursos naturals i de proveïment, que en el seu

moment resultà idoni per al desenvolupament dels grups humans des de la prehistòria i fins els

nostres dies. La reiterada ocupació del turó de Can Filuà demostra la idoneïtat d’aquest espai

com a lloc d’hàbitat, de captació i transformació de recursos subsistencials i de transmissió

sociocultural.

2 Les dades obtingudes en la intervenció executada a Can Filuà de l’any 2007 (Terrats, 2007), encara es troben en curs d’estudi.



7

3. ANTECEDENTS DE LA RECERCA Són nombroses les troballes arqueològiques efectuades al municipi de Santa Perpètua, tant

d’època històrica com prehistòrica. El paisatge on s’inscriu aquest municipi hauria afavorit la

l’ocupació continuada d’aquest indret des de la prehistòria i fins els nostres dies.

Si bé les primeres troballes arqueològiques efectuades van ser fortuïtes i gràcies a la feina feta

pels Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua, actualment tot el municipi de Santa

Perpètua es troba protegit dins el Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de

Santa Perpètua de Mogoda, i per tant el nombre d’intervencions arqueològiques continua en

augment.

Els jaciments prehistòrics més destacats són els següents:

Can Soldevila és ben conegut per les reiterades troballes d’època prehistòrica i protohistòrica.

Aquesta àrea es situa a 1 km del sud-est del centre de Santa Perpètua, entre aquest nucli i la

barriada de la Florida, prop de la homònima masia de Can Soldevila, de la qual tota l’àrea pren

el nom.

Can Soldevila I: L’any 1978 es van executar diversos moviments de terra durant les obres de

construcció de la via fèrria Montmeló – El Papiol. Les obres van posar al descobert tres

estructures adscrites al bronze final, que funcionalment responien a sitges d’emmagatzematge, i

una altra estructura adscrita al neolític antic, també interpretada com una sitja (Costa et alii,

1982).

Can Soldevila II: L’any 1977 es va localitzar una estructura pràcticament destruïda. En funció

de les restes documentades, podria respondre a una sitja adscrita al bronze final (Costa et alii,

1982).

Can Soldevila III: Durant el procés de construcció de l’abans esmentada línea fèrria, es

localitzà una altra estructura identificada com un estructura d’inhumació individual. L’individu

havia estat inhumat junt a restes de cànid en desconnexió. També s’hi va recuperar material

ceràmic, entre els que destacava un vas sencer de parets rectes, i material constructiu en terra

torchis, l’estructura fou adscrita al bronze antic (Costa et alii, 1982).

Can Soldevila IV: En aquest mateix indret es va localitzar una nova estructura, també molt

malmesa, però que segons les descripcions podria correspondre a una sitja. El material ceràmic

recuperat va permetre situar el conjunt al període neolític antic cardial (Costa et alii, 1982).

Can Soldevila V: Posteriorment, i ja a l’any 1980, en obrir-se una conducció d’aigües del Ter

a la Llagosta, es va descobrir una nova estructura del bronze antic (Costa et alii, 1982).



8

Can Soldevila VI: També a l’any 80 en dins aquesta mateixa àrea, es descobrí un enterrament

del neolític mig “sepulcre de fossa” amb abundant material ceràmic i indústria òssia (Costa et

alii, 1982).

Can Banús: Aquest jaciment va ser localitzat l’any 1979, entre la carretera de Mollet a Caldes,

l’autopista AP-7 i la carretera de Mollet a Sabadell. Durant l’execució de feines agrícoles, es va

documentar una estructura circular, amb materials ceràmics que aboquen cap a l’horitzó del

neolític antic cardial (García et alii, 1982) .

Salcies: Jaciment situat a l’oest del nucli de Santa Perpètua, a tocar del terme municipal de

Barberà del Vallès. Les troballes s’efectuaren l’any 1975 durant els rebaixos executats per a la

construcció de l’autopista de Mollet al Papiol. L’estructura localitzada estava totalment

malmesa i només es van poder recollir les restes arqueològiques que havien quedat escampades.

Les restes ceràmiques van permetre adscriure el conjunt a l’horitzó del neolític antic evolucionat

en la fase anomenada epicardial (Castells, 1982).

Turó de Can Bellsolà: L’any 1995 i durant el desdoblament de la B-143 es van documentar

tres fosses adscrites al neolític antic cardial. Les estructures presentaven restes de materials

ceràmics, material lític i carbons.

Can Filuà (1992): Jaciment localitzat a l’extrem est del Turó de Can Filuà, i excavat d’urgència

l’any 1992. Les estructures documentades estaven compostes per set fosses i un hipogeu. Sis de

les estructures s’adscrivien al bronze antic/mitjà, i una setena estructura situada entre el bronze

final i la primera edat del ferro. Quant a l’hipogeu, aquest contenia 14 inhumacions primàries

successives. L’hipogeu va ser enquadrat dins el calcolític/bronze antic (Martí et alli, 1995).

Can Filuà (2006): Jaciment localitzat també al Turó de Can Filuà. La intervenció va permetre

localitzar un conjunt d’estructures prehistòriques adscrites al bronze inicial3.

Can Vinyalets II: Localitzat al polígon industrial del mateix nom. Excavació executada entre

maig i juny de l’any 2001 per l’empresa Actium SCP, i dirigida per en Josep Font. Les

estructures documentades estan formades per un conjunt d’estructures relacionades amb la

combustió, situades al voltant d’una gran fossa central, totes elles adscrites a l’horitzó del

3 Comunicació oral del director de la intervenció J. González (Arqueociència SL.,)



9

neolític final-calcolític i una estructura interpretada com un fons de cabana adscrit al bronze mig

(Font, 2006).

Can Filuà (2007): Jaciment localitzat al Turó de Can Filuà. L’excavació va permetre localitzar

un conjunt de 39 estructures arqueològiques excavades al subsòl i adscrites a una àmplia

cronologia: 7 sitges adscrites al neolític antic, 16 estructures del bronze inicial formades per

sitges, cubetes i estructures complexes, 7 estructures prehistòriques, 1 forn romà, 1 forn de calç

d’època moderna o contemporània i 7 estructures indeterminades. La coordinació dels treballs

arqueològics van ser executats per l’empresa Arqueolític Terra-Sub i la direcció tècnica va

recaure sobre mi mateixa, Noemí Terrats.

No obstant, volem destacar l’existència d’altres jaciments prehistòrics i protohistòrics localitzats

de forma fortuïta, des de principis de segle passat i vers els anys 80: Bòbila Bellsolà, Can

Vinyals (neolític final), Terra Blanca, Santiga, Vinya de Rafila i Ferrussa (bronze final),

Can n’Oller, Timba de l’Humbert, Florida Nord i Ferrussa (primera edat del ferro), i

Granja Soley (ibèric).

L’empremta del món romà està testimoniat per les restes de la vil·la altimperial de Can

Ventura de l’Oller. Durant les tres intervencions executades es van posar al descobert diverses

estances de la vil·la i un forn ceràmic (Sanmartí et alli, 1993). No obstant, són constants les

troballes de vestigis romans en tot el municipi i especialment en el centre històric.

L’antiguitat tardana i l’època medieval també es troben testimoniades a Santa Perpètua,

principalment al centre històric, com evidencien les darreres intervencions executades al Carrer

Sant Ramon 1-3 (Guàrdia/Pancorbo, 2007), o en d’altres àrees del municipi com ara el

jaciment de Can Vinyalets on es van documentar un conjunt d’estructures d’època tardoantiga i

medieval (Caballé et alli, 2004), i més recentment a la Torreferrussa amb vestigis d’època

romana i medieval (Melo, 2007).



10

4. METODOLOGIA

-LLIBRE D’ESTIL

El llibre d’estil és una guia per al correcte enregistrament de les dades del jaciment. La

metodologia en la qual es basa és la mateixa que l’aplicada a les darreres intervencions al

polígon de Can Roqueta i Can Filuà (Can Roqueta/Torre-romeu, Can Roqueta II-(Est), Can

Roqueta-Can Piteu, Can Roqueta/Can Revella, Can Filuà 2007), i que ha estat elaborada a

partir de l’experiència en l’excavació de fosses al Vallès. El registre s’ha realitzat en base a

fitxes dissenyades per aquests tipus de jaciment i que nosaltres hem adaptat a les nostres

necessitats.

Fitxa d’estructura

ATENCIÓ. En el cas que l’estructura contingui restes antropològiques, s’utilitzaran unes fitxes

específiques (veure annex fitxes).

ATENCIÓ. Omplir les caselles del marge superior dret. Aquesta és una casella que passa sovint desapercebuda. El núm. de capes són les totals registrades durant l’excavació de l’estructura.

1.Situació

L’apartat “quadre” només s’omplirà quan l’excavació de l’estructura es faci en base a una

quadrícula, i el de coordenades no cal.

Com a cotes s’agafen la Z superior, és a dir, el punt més alt de l’estructura abans d’excavar-la, i

la Z inferior, el punt més baix un cop excavada.

2. Documentació

Marcar en el requadre si s’ha fet el dibuix pertinent. El núm. total de plantes fa referència a la

quantitat de fulls amb dibuixos que entregueu conjuntament amb les fitxes.

2.1.Dibuix plantes

Dibuix només de la planta superior quan la tingueu ben definida. Cal destacar que sovint

l’aspecte de la planta superior abans de començar a excavar l’estructura no és el real. També és

dibuixarà la planta dels nivells que presentin un interès especial. Escala 1:10. No oblideu la

llegenda, que ha d’incloure nom del jaciment, data, estructura, escala, situació del N i com a fet

molt important la situació en planta dels punts/claus relatius que hem fet servir per a dibuixar la

planta de l’estructura. Dibuixarem a escala 1:5 només en casos especials i significatius; per

exemple fauna en connexió anatòmica, vasos ceràmics…

2.2.Dibuix seccions



11

Dibuix de les dos seccions: N-S/E-O. Pot donar-se el cas que sigui necessari de dibuixar altres

seccions (per exemple: aparició d’un vas ceràmic/objecte/capa que no apareix en cap de les

seccions). En aquest cas l’arqueòleg prendrà la decisió juntament amb la direcció de fer-la.

D’altra banda, si l’estructura presenta una orientació i forma especial, orientarem els eixos de la

forma que més ens convinguin per registrar correctament l’estructura. L’escala utilitzada serà

1:10. No oblideu la llegenda, que ha d’incloure nom del jaciment, data, estructura, escala i

situació del N. Assenyaleu les cotes absolutes -fent una escala al marge de la secció- o, en el seu

defecte, la relativa.

2.3.Fotografies

Marcar en el requadre si s’ha fet.

Les fotografies les realitzaran sempre un o dos responsables. L’arqueòleg els avisarà per fer-les.

En principi es realitzen: foto inicial de l’estructura/foto final d’estructura. Es faran més

fotografies de detall quan calgui ( objecte interessant, una capa de clara forma cònica, capa amb

tovots….)

2.4.Claus

No heu d’omplir aquest apartat, però si que heu de tenir en compte a l’hora de clavar els claus

que estiguin ben orientats (N/S i E/O), i que al menys un d’ells us ha de servir de cota zero

relativa per a dibuixar les seccions de la vostra estructura.

3. Morfologia

3.1.Planta: Circular, Ovalada, Irregular, Rectangular.

3.2.Coll :Recte, Exvasat, Troncocònic.

3.3.Fons: Pla, Còncau, Convex, Irregular .

3.4.Secció: Cúbica, Troncocònica, Troncocònica de parets còncaves, Cilíndrica, Lenticular,

El·lipsoïdal, Esfèrica, Irregular.

4. Excavada en: Torturà, Argiles, Argiles carbonatades, Llims carbonatats, Còdols, Graves,

Sorres .

5. Dimensions

6. Estat de conservació



12

6.1.Rebaixada: Quan l’estructura apareix reduïda en la seva alçada.

6.2.Seccionada: Estructura tallada en secció.

6.3.Intacta

7. Observacions

8. Distribució espacial

No cal omplir-ho

9. Interpretació

La interpretació funcional de les estructures serà genèrica i consensuada amb els directors de

l’excavació

9.1 Definició estructura

Tipus ( Fossa cubeta, Fossa tipus sitja, Fossa amb enterrament, Estructura d’enterrament,

Estructura de combustió, Indeterminada, Desestimada ). Subtipus ( Nínxol, Doble nínxol, Fossa

fogar, Fogar, Forn, Cabana, Fossa, Altres ).

9.2.Datació

La datació només la podem determinar per la presència i/o absència de material arqueològic.

Per exemple presència de ceràmica amb acanalats, bronze, ferro, indústria lítica (trapezis,

làmines…)

9.3.Criteri

9.4.Observacions-croquis

Les observacions literàries són molt interessants per completar una visió més acurada de

l’estructura excavada. Totes les observacions són ben rebudes.

El croquis de l’estructura ha de reflectir almenys com es disposen les capes en una secció.

Fitxa capa

1.Situació

ATENCIÓ. Omplir les caselles del marge superior dret. Aquesta és una casella que passa sovint

desapercebuda. El núm. de capes són les totals registrades durant l’excavació de l’estructura.

2.Cotes: les cotes són sempre absolutes.



13

Z SUPERIOR: zeta/cota absoluta de la part més alta de la part superior de la capa

Z INFERIOR: zeta/cota absoluta de la part més baixa de la part inferior de la capa.

3.Descripció del sediment

NIVELL SUPERIOR (o sigui planta superior): Cap a (direcció cap on bossa la capa). Per

exemple si la part més alta està en el sector nord i la part inferior al sud, aquest estrat

s’orientarà: Cap a: sud

Si el nivell superior és pla o cònic no s’omplirà Cap a:

NIVELL INFERIOR: (o sigui planta inferior de la capa), ídem anterior.

3.3.Textura

3.4.Estructura

3.5.Natura. Ordenats per la seva presència (només cal posar tres components)

3.6.Color. Ordenats per la seva presència (només cal posar tres components)

3.7.Observacions. Les descripcions literàries són necessàries.

4.Elements continguts

En aquest apartat simplement haureu d’indicar quins són els elements apareguts, no cal fer el

recompte de ceràmica ni cap altre element, en tot cas, si voleu especificar alguna cosa ho podeu

fer a l’apartat d’observacions.

5. Mostres de laboratori

Prendrem una mostra de terra de l’ultima capa excavada. La mostra de sediments serà d’un

cabàs/galleda per bossa (8L). Aquesta és la mostra mínima de sediment que prendrem sempre.

Si trobem una capa que apareixen molts carbons, cendres … es prendran més mostres.

Consultar amb la direcció de l’excavació (penseu en comptar el nombre de litres guardats).

Posarem una etiqueta dins d’una bossa amb tota la informació de l’estructura i capa i aquesta

anirà a dins del sac i en posarem una altra d’igual a fora grapada en el sac.

Sempre que sigui possible recuperarem els carbons per ANTRACOLOGIA, els carbons es

posaran en un pot de fotografies al qual se li posarà una etiqueta enganxada amb cinta adhesiva

on figurarà tota la informació de la capa i especificat ANTRACOLOGIA.



14

ATENCIÓ és molt important recuperar carbons per datacions. Els carbons per datar han de tenir

unes dimensions de més o menys 1cm. Els carbons es posaran en un pot de fotografies al qual se

li posarà una etiqueta enganxada amb cinta adhesiva on figurarà tota la informació de la capa i

especificat CARBONS PER DATACIÓ. Els carbons els coordenarem utilitzant els punts

relatius de les nostres seccions. Per exemple: 50Nord/30Est/Z.314. Les coordenades sempre les

prendrem des del clau Nord (aquesta informació l’escriurem també en els pots).

6. Descripció arqueològica-croquis

Redacció a nivell interpretatiu de l’estructura documentada.

Fitxa de recompte de material per llençar

Aquesta fitxa és només un recompte del material que llençarem, bàsicament seran materials

lítics no transformats (còdols, fragments)…

Per exemple:

ESTRUCTURA CAPA NÚM.ELEM MATÈRIA TAMANY ONSERVACIONS

293 4 3 quarsita <10cm cremades

Tot i que aquesta repeteix alguna informació de la fitxa de recompte, aquesta fitxa permet

registrar informació més precisa sobre la matèria i observacions remarcables. La determinació

de les matèries ha de ser necessàriament genèrica: quars, quarsita, calcària, conglomerat,

sorrenca, esquit, microconglomerat.

Excavació de cabanes

Seqüència i procés de treball:

1. Muntatge dels nivells d’aigua.

2. Anivellar-los al mateix punt zero relatiu. Les lectures les transformarem sempre per tenir

cotes absolutes.

3. Fotografia inicial, de capa, detalls.

4. Planta inicial de les estructura escala 1:10

5. Començar a excavar per estrats/capes. Es determinarà capa/estrat amb el mateix criteri que

quan s’excava una fossa.

6. Es realitzaran seccions N-S i E-W i les que calguin per mostrar la microtopografia dels

estrats.



15

7. Excavació individualitzada d’estructures dins dels fons de cabana. Aquestes estructures

s’excaven de la mateixa forma que les altres estructures. Utilitzem les mateixes fitxes de

registre.

8. Planta general en cada canvi de capa amb cotes (9 cotes de cada metre quadrat-

microtopografia).

9. Coordenar els objectes segons els criteris següents:

• Material ceràmic: es coordena els fragments informes més grans de 3cm i totes les formes i

decoracions. Els no coordenats els associarem per metres quadrats i per capes.

• Indústria lítica: es coordenen tots els elements lítics tallats.

1. fragment

2. frag. de làmina

3. frag. esclat

4. làmina

5. esclat

6. retocat esclat

7. retocat làmina

8. nucli

• Metalls: es coordenen tots els objectes metàl·lics.

• Fauna: es coordenen els fragments no determinables de menys de 3 cm i tots els

determinables.

• Altres: indústria òssia , ornamentació, elements transformats, objectes significatius...

• Dibuix en planta de tots els elements forans/aportats de +10cm i les concentracions

remarcables.

Registre fotogràfic

El registre fotogràfic es realitza en dos formats: digital I paper en color .

Es duen a terme dos registres fotogràfics paral·lels:

• Registre general del jaciment. Es realitzen sempre fotografia inicial i final de l’estructura. Es

realitzen fotografies de detall de capes significatives (capes de forma cònica, aparició de

material arqueològic significatiu, rebliment de tovots, fauna…).



16

• Registre d’antropologia. A part del registre general del jaciment, es porta a terme un registre

particular i de detall de tots els aspectes i detalls de les inhumacions.

• Registre d’antropologia. Queda integrat numèricament al registre general del jaciment, tot i

que es porta a terme un registre exhaustiu i de detall de tots els aspectes de les inhumacions.



17

5. RESULTATS

El resultat del control de moviments de terres efectuat a les dues àrees ha estat positiu. Els

treballs realitzats a l’avinguda de Barcelona han permès localitzar dos nous pous d’accés a la

mina Nou de Can Taió i la mina de la Creueta i cinc estructures arqueològiques excavades al

subsòl, localitzades al passeig de Can Taió, tres de les quals són d’època prehistòrica.

AVINGUDA DE BARCELONA El control de moviment de terres efectuat a l’avinguda de Barcelona, només ha permès posar al

descobert 7 nous pous d’accés a la mina de regadiu anomenada Nou de Can Taió i la mina de la

Creueta, datada, segons fonts documentals l’any 1782 (Canyameres, 2004).

Aquest nous pous s’han d’afegir als ja documentats anteriorment a la intervenció arqueològica

efectuada al turó de Can Filuà l’any 2007 (Terrats, 2007). Anotem que aquesta mina encara està

en ús.

Si bé en l’anterior intervenció de l’any 2007 la mina no es veia afectada per a les obres

d’urbanització, enguany, les esmentades obres no afecten directament la mina si bé aquesta

queda soterrada.

Des d’una perspectiva arqueològica, el procediment que varen seguir per al correcte

enregistrament de les dades, fou situar topogràficament tots els pous d’accés localitzats.

Posteriorment, es va procedir al rebaix, amb màquina retro-excavadora, dels pous localitzats a fi

de comprovar si aquests donaven accés directa a la mina, i per tal de poder registrar la

morfologia dels mateixos. Malauradament, en cap dels casos varen assolir la volta de tancament

de cap dels pous. Els rebaixos es van situar entre 1 i 1’50 m aproximadament, però donat que

l’estructura de la mina no es veu directament afectada per les obres varem decidir no continuar

amb els rebaixos que podrien posar en perill l’estabilitat de la mina.

Fig. 3. Imatge de l’avinguda de Barcelona.



18

La mina es desenvolupa en direcció oest-est, i presenta una sèrie de pous que, a priori, sembla

donen accés al seu interior (E6/E7/E8/E9/E10/E11/E12). Els pous d’accés presenten un

diàmetre d’1 m. Aquests es troben excavats directament en el terra natural, i no presenten cap

tipus de preparació a les parets (almenys la part observada en durant els rebaixos).

Fig. 4. Pous d’accés a la mina.

Fig. 5. Distribució espacial dels pous localitzats (Planimetries: N. Terrats)



19

PASSEIG DE CAN TAIÓ El control arqueològic sobre el moviment de terres efectuat al passeig de Can Taió va permetre

localitzar un conjunt de sis estructures arqueològiques, una de les quals va ser posteriorment

desestimada.

Es tracta d’un petit conjunt de 4 sitges i 1 cubeta, excavades en el nivell d’argiles carbonatades.

L’estat de conservació de les estructures se’ns presenta com excepcional, ja que aquestes es

conserven quasi a la seva totalitat, havent-ne perdut només la part corresponent al coll. Destaca

la gran capacitat d’estucatge que haurien tingut dues de les sitges (E1 i E2), amb fondàries

situades al voltant d’1.50-1.60 m.

Els dipòsits de les estructures són molt estèrils, tractant-se d’argiles de matriu sorrenca, molt

compactades, que evidencien una colmatació lenta, propiciada pels agents naturals. En alguns

casos l’excavació dels diferents nivells sedimentològics han permès documentar restes de paret

caiguda, inferint que les estructures van romandre obertes durant un període incert de temps.

Els materials arqueològics recuperats també són escassos i força rodats, de manera que, fins i

tot, la manca de materials definitori no permet situar cronològicament alguna d’aquestes

estructures. L’anàlisi d’aquest conjunt d’elements evidencien que ens trobem davant d’un

conjunt de sitges situades espacialment lluny de zones d’hàbitat.

El material recollit permet situar les estructures E1 i E2 dins l’horitzó del bronze inicial, l’E3 és

una estructura de cronologia indeterminada ja que no s’ha recuperat cap tipus de material

arqueològic, l’E4 podria situar-se en un moment històric donada la presència d’un fragment

d’imbrex, i finalment l’E5, en la que només s’ha recuperat un fragment de sílex, ens aboca cap a

un moment indeterminat dins la prehistòria.

Fig. 6. Imatge de les estructures

localitzades



20

6. LES ESTRUCTURES

BRONZE INICIAL Dues de les estructures excavades presenten materials arqueològics que permeten ubicar-les

dins el període del bronze inicial. Es tracta de les sitges E1 i E2 separades per escassos 4 m, i de

similar morfologia i capacitat.

-L’E1 és una sitja de planta ovalada de 2,12 m d’amplada per 1.92 m de llargada, mentre la

planta inferior és circular de 2.40 m aproximadament. Conserva 1.60 m de fondària i el perfil

resultant és troncocònic de parets còncaves, i fons pla. L’estructura apareix reblerta per quatre

nivells sedimentològics ben diferenciats, essent tots força orgànics, tret del segon nivell abocat

(capa 3).

Capa 1: 73.43 – 72.90 m.s.n.m. Nivell d’argiles força orgàniques amb restes de carbons i petits

tovots. El material arqueològic recuperat és molt escàs, i força rodat.

Capa 2: 73.11 – 72.33 m.s.n.m. Nivell d’argiles, bastant compactades, amb restes de petits

carbons. Es tracta d’una deposició en forma cònica que evidencia la rapidesa amb la qual

l’estructura fou clausurada. Les restes arqueològiques recuperades continuen sent molt escasses,

amb restes ceràmiques molt rodades, un petit fragment de molí, i dues restes de malacologia

marina pertanyents a l’espècie Glycimeris sp. Destaca la recuperació d’un cap de porc senglar i

diverses restes d’ossos que podrien pertànyer a aquest animal, les restes, però, es varen

recuperar en desconnexió.

Capa 3: 72.88 – 72.23 m.s.n.m. Nivell cònic d’argiles i carbonats homogenis i totalment estèrils.

Segurament aquest nivell procediria de la descomposició de les parets de la sitja. L’estructura

hauria quedat oberta durant un període incert de temps, suficient per a la caiguda de les parets.

Fig. 7. Capa 3 (paret caiguda) de l’E1.



21

Capa 4: 72.53- 71.83 m.s.n.m. Primer nivell de rebliment de l’estructura. Apareix format per

argiles marrons heterogènies, amb restes de petits carbons, materials ceràmics, força rodats,

però més quantiosos en els anteriors nivells documentats, i restes de fauna.

Les deposicions en forma cònica evidencien que l’estructura fou clausurada quan aquesta encara

conservava la seva boca, d’igual manera, la lectura dels diferents nivells estratigràfics infereix

una clausura bastant ràpida, tret d’un moment puntual que l’estructura romandria oberta durant

un període incert de temps a jutjar per la caiguda de les parets.

Fig. 8. E1 un cop finalitzada la seva excavació

-L’E2 és una altra sitja de grans dimensions. Presenta planta circular d’1.47 m, 2.05 m de

diàmetre inferior, i 1.47 m de fondària conservada. El seu fons pla, essent la secció resultant

troncocònica de parets còncaves. Anotem la conservació de part del coll que, en relació a la

part preservada, seria cilíndric. La fossa està reblerta per tres nivells diferenciats, però tractant-

se d’argiles molt estèrils, de clara procedència natural, de fet, la capa 2 correspon a

l’enfonsament de la paret de l’estructura. Inferint que la sitja fou abandonada i es va anar reblint

de per mitjà dels agents naturals, sense que hi hagués cap intervenció de caràcter antròpic.

Els materials recuperats són molts escassos i rodats, limitant-se a restes de vasos ceràmics i

material lític.

Capa 1: 73.27 – 72.90 m.s.n.m. Nivell de força potència, format per argiles i llims, molt

compactades i amb un clar origen natural. Absència de restes arqueològiques, tret per la

presència d’algunes restes de ceràmica informe i blocs de petita mida.

Capa 2: 72.90 – 72.57 m.s.n.m. Nivell d’argiles totalment estèrils. Es tracta de part de la paret

caiguda, localitzada a la vessant sud de l’estructura.



22

Capa 3: 72.77 – 71.84 m.s.n.m. Nivell que presenta la mateixa natura que la capa 1. Format per

argiles i llims compactades i d’origen natural. Escassetat de materials arqueològics recuperats,

algun fragment de ceràmica molt rodat, i material lític, també en quantitat molt exigua.

Fig. 10. Capa 2 (paret caiguda) de l’E2. Fig. 11. E2 un cop finalitzada la seva excavació.



23

MATERIALS ARQUEOLÒGICS RECUPERATS A LES ESTRUCTURES DEL

BRONZE INICIAL

El material ceràmic

Com ja hem dit, el material ceràmic adscrit al bronze inicial és escàs i apareix força fragmentat.

El total de fragments ceràmics recuperats és de 177 fragments, 153 (86%) corresponen a

informes i només 24 (14%) fragments són formes ceràmiques, en cap cas però, es conserva un

perfil sencer, només petits fragments rodats.

Fig. 12. Gràfic de percentatge de formes i informes ceràmics

Malgrat l’escassetat de materials amb forma recuperats, observem que aquests presenten

algunes de les característiques típiques d’aquest període. Es tracta de vasos de mida petita-

mitjana, de perfils en “essa”, i bases planes, anotant que en el nostre cas només es registren dues

bases planes.

Predominen les vores exvassades, lligades al cos per un coll ben marcat. En aquest grup solen

documentar-se llavis amples i plans que poden aparèixer decorats amb impressions o incisions.

Aquests vasos haurien estat emprats per l’emmagatzematge i solen predominar les mides grans,

si bé també es documenten olletes amb nanses, o llengüetes. Entre els materials recuperats al

passeig de Can Taió només la vora PCT2-1-4 correspondria a un vas de grans mides, la resta de

vasos responen a mides més aviat petites (Espejo, 2005).

Percentatge materials ceràmics bronze inicial

Informes86%

Formes14%



24

El sistema d’aprehensió més comú són les llengüetes les quals poden aparèixer superposades i

en nombre de dos, com s’observa al fragment PCT1-4-10. Cal anotar que els botons i llengüetes

tindrien una funció més decorativa que no pas funcional.

Fig. 13. Materials recuperats a l’E1: Vores de llavi arrodonit amb decoració incisa i sense decoració, i

llengüetes simples o en nombre de dues superposades, CPT1-4-12, CPT1-4-9, CPT1-4-11i CPT1-4-10.

Fig. 14. Materials recuperats a l’E2: Vora pertanyent a una vas de mida gran, CPT2-1-4, i vores

arrodonides de petit vasos CPT2-1-3 i CPT2-1-1.



25

Fig. 15. Detall llengüetes. CPT1-2-7 i CPT1-2-1.

Fig. 16. Detall vora arrodonida de vaset, CPT1-2-6, i vora arrodonida amb incisions verticals al

llavi, CPT1-2-5. ñlp¡`´+



26

Dins del conjunt ceràmic es diferencien dues variants decoratives:

• Decoracions incises: que poden cobrir tot el vas o bé només algunes parts de la

superfície dels mateixos. Aquests es despleguen formant motius en zig-zag, motius

espigats o petites incisions a la vora.

• Decoracions impreses: dins el nostre conjunt predominen les petites impressions fetes

sobre el llavi, en disposició vertical, horitzontal i obliqua. (5, 2008).

Fig. 17 i 18. Fragment informe amb espiga incisa, CPT1-2-4, i vores arrodonides amb impressions

verticals al llavi , CPT1-4-11 i CPT1-4-10.

Altres materials recuperats

La resta de materials arqueològics recuperats a les estructures del bronze inicial són igualment

escassos i rodats, i queden circumscrits a restes de fauna, material lític i un element de

malacofauna marina.

Fauna

Les restes de fauna han estat recuperades íntegrament a l’E1. Es tracta d’un total de 154

fragments d’ossos, de porc senglar, i que podrien correspondre a un únic individu, si bé les

restes no apareixien en connexió. A destacar la recuperació de part del cap de l’animal.



27

Material lític

El material lític recuperat està forma per set objectes, entre els quals destaquem un fragment de

molí de granit, i una petita làmina de sílex. La resta d’elements està format per ascles de quarç.

Malacofauna marina

La malacofauna marina també és present a les estructures del passeig de Can Taió tal i com

succeeix a d’altres jaciments propers d’aquesta cronologia. Es tracta d’una petita petxina de

l’espècie Glycimeris sp.,



28

PREHISTÒRIA INDETERMINADA

Dins aquest apartat situem l’E5, una altra sitja, que malauradament només ens ha aportat un

petit fragment de làmina de sílex i dos fragments informes de ceràmica, i per tant només podem

encabir-la, de manera genèrica dins l’apartat de la prehistòria indeterminada.

-L’E5 ( 72.54 – 71.80 m.s.n.m.). És una sitja de dimensions menors respecte a les estructures

anteriorment descrites (E1 i E2). Presenta planta circular d’1.15 m, planta inferior també

circular d’1.35 m de diàmetre, i una fondària conservada de 65 cm. El perfil resultant és

troncocònic de parets rectes i fons pla. Es troba reblerta per un únic nivell d’argiles flonges,

molt estèrils, denotant que l’estructura podria haver estat abandonada i obliterada de forma

natural.

El material arqueològic recuperat es limita a un fragment de làmina de sílex i dos petits

fragments de ceràmica a mà informe.

Fig. 19. Foto inicial de l’E5 (malmesa per les pluges). Fig. 20. E5 un cop excavada



29

INDETERMINADES

Finalment anotem la documentació de dues estructures de cronologia indeterminada E3 i E4.

-L’E3 ( 73.82 – 73.52 m.s.n.m.). És una cubeta de petites dimensions. Presenta planta circular

de 93 cm de diàmetre, la fondària conservada és de 34 cm i la secció resultat cilíndrica. Apareix

reblerta per un únic nivell d’argiles totalment estèrils, molt llimoses, i d’origen natural.

Malauradament, no s’ha recuperat cap material arqueològic que ens permeti ubicar-la

cronològicament.

-L’E4 ha estat identificada com una sitja, lleugerament desplaçada del conjunt d’estructures

anteriorment descrites. És de planta circular d’1.30 m de diàmetre superior, i 1.25 m de diàmetre

inferior. Fa 90 cm de fondària i la secció és cilíndrica de parets lleugerament còncaves.

Apareixia tallada per una rasa moderna, just al mig de l’estructura, si bé la rasa no havia afectat

a la seva morfologia.

L’estructura es troba reblerta per dos nivells ben diferenciats

el primer nivell excavat (capa 1), 71.56 – 71.30 m.s.n.m, estava format per llims carbonatats, fet

que sobta donat que la zona de llims queda allunyada d’aquesta àrea. Aquest nivell fou dipositat

sobre un abocament cònic d’argiles (capa 2), 71.46 – 71.70 m.s.n.m, també força estèril si bé es

documenta algun petit carbó.

El material recollit es limita a uns pocs fragments de ceràmica informe, tret d’una vora, i un

fragment d’imbrex que ens abocaria cap a moments històrics, sense poder concretar més.

Fig. 21. E3 cubeta. Fig. 22. E4 fotografia final.



30

7. LES ESTRUCTURES ADSCRITES AL BRONZE INICIAL DEL PASSEIG DE

CAN TAIÓ (Finals III mil·lenni- II mil·lenni)

Les noves estructures documentades al jaciment del passeig de Can Taió, evidencien, de nou, la

intensa ocupació del turó de Can Filuà durant les primeres etapes del bronze. Entenem aquestes

noves estructures com a part d’un mateix assentament adscrit a aquest període, sense que, ara

per ara, tinguem elements suficients per a establir la coetaneïtat de les diferents estructures

localitzades.

En relació al tipus de rebliment i dels materials recuperats, sembla que les estructures ara

excavades se situarien lluny dels llocs d’hàbitat. Estaríem davant d’un conjunt de sitges

extraordinàriament conservades, i amb una gran capacitat d’estucatge que les vincularia a una

comunitat petita-mitjana.

Cal afegir aquestes dues noves sitges del bronze inicial a les 16 documentades en l’anterior

intervenció de Can Filuà (Terrats, 2007), i a les documentades en la intervenció de Can Filuà

I4.

El tipus d’estructures documentades a Can Filuà deurien estar associades a una comunitat amb

una economia de caràcter agrícola (conreus cerealístics) i ramadera (bovins, porcs, ovicaprins..),

afavorida per les condicions orogràfiques, hidrogràfiques i ambientals del turó.

Conjunts similars als documentats els trobem en d’altres jaciments propers: Can Soldevila III,

Can Soldevila V, Can Filuà 1992, Can Filuà I, a les diferents intervencions executades a Can

Roqueta (Sabadell): Can Roqueta/Torre-romeu, Can Roqueta II-est, Can Roqueta/Can Revella,

Can Roqueta Sector DIASA, el poliesportiu de la UAB (Cerdanyola del Vallès), la Bòbila

Madurell (Sant Quirze del Vallès) i l’Institut de Batxillerat de Manlleu (Manlleu), entre d’altres.

Malauradament, la informació que ens presenten les noves estructures documentades se’ns

mostra incomplerta. L’àrea on es localitzen les cinc noves fosses no ha estat prospectada a la

seva totalitat, i per tant, ens trobem invalidats a l’hora de fer una interpretació de conjunt que

vagi més enllà de descripcions morfològiques i funcionals de les fosses localitzades.

4 Comunicació oral del director de la intervenció Javier González (Arqueociència SL.,), desconeixem el número total d’estructures adscrites al bronze inicial.



31

8. EPÍLEG

No voldríem finalitzar aquesta memòria arqueològica sense fer èmfasi, de nou, en la necessitat

de nous controls arqueològics en els futurs moviment de terres que es puguin executar tant en

l’avinguda de Barcelona com en el passeig de Can Taió. La troballa d’abundants restes

ceràmiques rodades, especialment d’època prehistòrica, evidencien la possible existència de més

estructures arqueològiques.



32

9.BIBLIOGRAFIA

-BOQUER, S., CARLÚS, X., FRANCÈS, J. 1999, El conjunt ceràmic prehistòric, a

GONZÁLEZ, P., MARTÍN, A., MORA, R. (coordinadors), Can Roqueta, un establiment pagès

prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya, Departament de

Cultura.

-BOUSO, M., ESTEVE, X., FARRÉ, J., FELIU J.M., MESTRES, J., PALOMO.,

RODRÍGUES, A., SENABRE, M.R. 2004, Anàlisi comparatiu de dos assentaments del bronze

inicial a la depressió pre-litoral catalana: Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental) i Mas

d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès), Cypsela, 15, Museu d’Arqueologia de

Catalunya.

-CABALLÉ, G., GUTIÉRREZ, D., VILA, G., VILA, J.Mª. 2004, L’excavació arqueològica

a Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda/Vallès Occidental, Jornades d’Arqueologia i

Paleontologia de les comarques de Barcelona 1996-2001, III, Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya.

-CARLÚS, X. 1999, La cabana del bronze inicial de la Vall Suau (Sant Quirze del Vallès,

Vallès Occidental), Limes, 6-7, Cerdanyola del Vallès.

-CARLÚS, X., LARA, C., LÓPEZ CACHERO, X., OLIVA, M., PALOMO, A.,

RODRÍGUEZ, A., TERRATS, N., VILLENA, N. 2002, El paraje arqueológico de Can

Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): diacronia y tipologia de las ocupaciones. XXVII

Congreso Nacional de Arqueología. Huesca, Del 6 Al 8 de Mayo del 2003.

-CANYAMERES, E. 2004, Rieres, Torrents, mines, molins i rescloses: L’aprofitament de les

aigües a Santa Perpètua, (inèdit).

-CASTELLS, A. 1982, El jaciment epicardial a l’aire lliure de Salcies. (Santa Perpètua de

Mogoda), Fulls d’Arqueologia i Història de Santa Perpèrtua de Mogola, Museu Municipal de

Santa Perpètua de Mogola.



33

-COSTA, F., GARCÍA, P., MARCET, R., MAS, J. 1982, El jaciment prehistòric de Can

Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda), Fulls d’Arqueologia i Història de Santa Perpèrtua de

Mogola, Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogola.

-ESPEJO, J. 2005, El conjunto cerámico del Bronce Inicial del yacimiento de Can

Roqueta/Torre-romeu (Sabadell, Vallès Occidental), inèdit, a OLIVA, M., TERRATS, N.

2005, El jaciment arqueològic de Can Roqueta/Torre-romeu, (Vallès Occidental), Memòria

d’excavació, campanya 2002/2003), memòria inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

-FONT, J. 2006, Les estructures del neolític final-calcolític i del bronze mitjà-recent de Can

Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda), Notes, 21, Ajuntament de Mollet del Vallès.

-FRANCÈS, J. 1993, Les estructures del bronze antic del poliesportiu de la UAB: primers

resultats, Limes, 3, Cerdanyola del Vallès.

-GARCÍA, P., MARCET, R., MAS, J. 1982, Can Banús, estructura a l’aire lliure del neolític

antic, Fulls d’Arqueologia i Història de Santa Perpèrtua de Mogola, Museu Municipal de Santa

Perpètua de Mogola.

-GONZÁLEZ, P., MARTIN, A., MORA, R. (coord.) 1999, Can Roqueta. Un establiment

pagès prehistòric i medieval. (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a

Catalunya, 16. ed. Barcelona, Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

-GUÀRDIA, J., PANCORBO, A., 2007, Un assentament medieval al centre de Santa Perpètua

de Mogoda: les sitges del carrer Sant Ramon 1-3, III Congrés d’arqueologia Medieval i

Moderna a Catalunya, 2006, Vol. 1, Museu d’història de Sabadell.

-LLENAS, M. 2004, Estudi geològic i paleontològic del riu Ripoll al terme municipal de

Sabadell. Arraona, 27. Museu d’Història de Sabadell.

-MARCET, R., MORRAL, J. 1982, La Florida, Santa Perpètua de la Mogola, Les excavacions

arqueològiques a Catalunya en els darrers anys 1. Excavacions arqueològiques a Catalunya,




34

-MARTÍ, M., POU, R., BUCH, M. 1995, Les estructures prehistòriques del jaciment de Can

Filuà, Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental. Limes 4-5, Cerdanyola del Vallès.

-MARTÍN, A. 1990, El neolític i el calcolític al Vallès, Limes 0, Cerdanyola del Vallès.

-MELO, J. 2007, Intervenció arqueològica a l’edifici medieval de la Torreferrussa (Santa

Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental): identificació de la domus fortificada de Canalies

(segles XII-XII), III Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2006, Vol. 1I,

Museu d’història de Sabadell.

-MIRÓ, C., MOLIST, N. 1982, Estudi faunístic del jaciment de Can Banús i Can Vinyals

(Santa Perpètua de Mogoda), Fulls d’Arqueologia i Història de Santa Perpèrtua de Mogola,

Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda.

-OLIVA, M., TERRATS, N. 2005, El jaciment arqueològic de Can Roqueta/Torre-romeu,

memòria d’excavació, campanya 2002-2003. Memòria inèdita dipositada al Servei

d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

-PALOMO, A., RODRÍGUEZ, A. 2004. Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental),

Tribuna d’Arqueologia 2000-2001, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya.

-PIQUÉ, R. 1999, Análisi Antracològica, dins GONZÁLEZ, P., MARTÍN, A., MORA, R.

(coord.) Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval. Barcelona, Departament de

Cultura Generalitat de Catalunya.

-PIQUÉ, R., MENSUA, C. 2005, Informe de l’Anàlisi de les restes de fusta carbonitzada del

jaciment de Can Roqueta/Torre-romeu. Servei d’anàlisis arqueològiques. UAB. Inèdit.

-SANTMARTÍ, E., TREMOLEDA, J., CASTANYER, P. 1993, Can Ventura de l’Oller

(Santa Peètua de Mogoda), Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya, Època romana

i Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989, 1. Departament de Cultura de la Generalitat de

catalunya.



35

-TERRATS, N., OLIVA, M. 2006, Informe dels treballs realitzats al jaciment arqueològic de

Can Roqueta/Can Revella (Sabadell i Barbarà del Vallès). Informe inèdit entregat a al


-TERRATS, N. 2007, El jaciment arqueològic de Can Filuà,(Santa Perpètua de Mogoda,

Vallès Occidental) campanya 2007, Informe d’excavació. Informe inèdit entregat al Servei

d’Arqueologia i Paleontologia, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat

de Catalunya.

-VINYALS, F. 1994, Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers

anys del s.XX, Ajuntament de Santa Perpètua.



36

10. ANNEXES

-Fitxes registre excavació

-Distribució espacial de les estructures

-Planimetries de les estructures (plantes i seccions)

-Planimetries localització estructures



37

CAN TAIÓ (STA. PERPÈTUA) 2008

FITXA ESTRUCTURA

SITUACIÓ EST. Nº: Cotes: Z sup.:

Nº CAPES: Z inf.:

DOCUMENTACIÓ Plantes: Sup. � Inf. � Coord.� Seccions: N-S � E-O � Claus: N.

E. Nª total plantes (fulls): Altres � S. O.

Antropologia Sí � No �

MORFOLOGIA

Planta Coll

Fons Secció

Circular � Recte � Pla � Cúbica � El·lipsoidal �

Ovalada � Exvassat � Còncau � Troncocònica � Esfèrica �

Irregular � Troncocònic � Convex � Cil·líndrica � Irregular �

Rectàngular � Irregular � Irregular � Globular � Altres �

Altres � Altres � Altres �

Parets Excavada en:

Dimensions Superior Inferior

Rectes � Torturà � Diàmetre Convergents � Margues � Llargada màxima Divergents � Llims carbonatats � Amplada màxima

Còncaves � Argiles � Irregulars � Còdols � Fondària: Altres � Graves � Capacitat:

Sorres �

ESTAT DE CONSERVACIÓ Rebaixada � Seccionada � Intacta �



38

OBSERVACIONS:

FOTOS Digital �

Nº:

Definició Estructura: Datació: Criteri:

OBSERVACIONS-CROQUIS:

Arqueòleg/òloga Data inicial: Data final:



39

CAN TAIÓ (STA. PERPÈTUA) 2008

FITXA CAPA

SITUACIÓ EST. Nº: Cotes: Z sup.: Nº CAPA: Z inf.:

DOCUMENTACIÓ Plantes: Sup. � Inf. � Coord. � Seccions: N-S � E-O � Altres �

DESCRIPCIÓ SEDIMENT ORIENTACIÓ TEXTURA ESTRUCTURA Nivellsup. Cap a: Plana � Cònica � Compacta � Homogènia �

Nivell inf. Cap a: Plana � Cònica � Flonja � Heterogènia �

NATURA COLOR

Component 1 � Component 1 �



Natura: 1. Argila 6. Blocs 2. Llims 7. Carbonats 3. Sorres 8. Cendres 4. Graves 9. Carbons 5. Còdols 10. Altres

Color : 1. Groc 6. Gris 2. Taronja 7. Blanc 3. Roig 4. Marró 5. Negre

OBSERVACIONS



40

Cendres �

Carbons � Tovot �

Ceràmica �

Molins �

Lític �

Blocs �

Escòria �

Metall �

Fauna �

Malacologia �

Antropologia �

Mostres laboratori Sediment � Quantitat � 2 galledes=8L

Carbons �

Rodet � Diapo. �

Coordenats:

FOTOS

Descripció arqueològica-croquis

Arqueòleg/òloga Data:

Paper � Digital �

Nº:



41

Plànols de distribució espacial de les estructures

Plànol diacrònic de les estructures localitzades



42

Funcionalitat de les estructures



43

Plànol diacrònic de les estructures localitzades a durant la intervenció de Can Filuà 2007 i les

estructures localitzades al passeig de Can Taió



44

Plànol topogràfic amb la diacronia de les estructures localitzades a durant la intervenció de Can

Filuà 2007 i les estructures localitzades al passeig de Can Taió



45

Pous d’accés a la Mina de regadiu nou de Can Taió i la mina de la Creuta



46

Planimetries estructures



47



48



49



50

passeig de can taiÓ i avinguda de barcelona can filuÀ · l’àrea intervinguda, avinguda de...

Documents