un passeig nostàlgic pel rec

Download Un passeig nostàlgic pel Rec

Post on 04-Jul-2015

299 views

Category:

Education

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Un passeig nostàlgic pel Rec Comtal, de Martí Pous i Serra.

TRANSCRIPT

  • 1. El pas del Rec Comtal per Sant Andreu s el primer element a considerarqiian estudiem el desenvolupament economic de la poblaci. La seguretat debones collites de cereals, viandes, verdures i de rota n~ena de producteshortcoles venia marcada pel regatge indispensable que proporcionava el Rec,tant si era temps de sequera com de regim plujs normal.Si el poble devia la subsistencia principalment a l'aigua condu~dap elRec, no ha d'estranyar-nos gens que aquest corrent aqfer entrs a formarpart de tot I'entreteixit social i familiar dels andreuencs. De tal manera I'inRu,que fins en la conversa normal, I'andreuenc enriqu el nostre idioma ambexpressions populars en les quals el Rec era I'element principal. Encara avuidia hi ha qui diu quan una cosa ha perdut la utilitat, que s bonaper tirara1Rec.Anysenrera quan hi havien ms criatures enaiguades que ara, la reccpt-infal4iblepera curar-les consistia en anara tirarpedmalRecdes d'algun delsdiversos ponts que el creuaven. Aquesta mateixd recepta servia pels enamoratsque no eren correspostos. Les persones una mica grans recorden quan en laseva edat escolar hi havia condeixebles que un bon dia feien campana, il'endema se sabia que s'havien anat a banyar al Sot dels Paletes del Rec, queestava tocant a Can Pellicer, (Fabricaci Nacional de Colorants).Anar a passejarpel Rec era un esplai tonificant en dies de festa, que escompletava recorrent el regadiu sempre verd i uberrim en tot temps, car una

2. collita s'empalmava amb I'altra. Les arbredes que el vorejaven, ben assaona-des,asseguraven un passeig ombrvol en hores de sol afeixugants. 1 que, vala dir-ho, amaraven l'esperit romantic i les venes artstiques dels vianants ques'hi aixoplugaven.Coma moits,pobles runls on les persones de cena representaci socialse'ls pot veure junts a I'estiu passejant cap a la font principal o b fent tertliaen els llocs ms frescals, a Sant Andreu, el Rec, i per extensi el regadiu, eraa principis de segle el punt de trobada i passeig dels notables del poble en lapoltica, art i poesia com ho foren: Mn. Claps, Vias, Cararach, Melcior Font,Farr, Ignasi Iglsias i Moreno Olivan entre d'altres.Quan en temps de sequera o de forta calor, la necessitat de regar es feiams imperiosa, era imprescindible regular la presa d'aiges del Rec. Des desempre "la Junta Directiva de la Acequia Condal tenia como objetivoprincipalla promocionada distribucin del agua segn el derecho y necesidad de losinteresados". Pero aquesta distribuci no estava exenta de conflictes id'anecdotes. Segons el cabal d'aigua que baixava pel Rec, el Batlle d'Aigesdonava ms o menys temps (segons soneig), pera regar a cada pages segonsla superfcie que conreuava. La impaciencia dels que, en el camp, esperavenel seu torn d'aigua portava a petites picabaralles que s'havia de procurar queno depassessin a fets punibles, car llavors es donava motiu a la intervenci delSndic que havia de traslladar-se molt sovint al lloc de la transgressi peradictaminar si hi havia motiu per intervenir-hi el Tribunal de Regants. Lessentencies d'aquest Tribunal, format per 16 membres, eren inapelables. Ambel temps, I'import de les multes als infractors del Reglament de Distribucid'Aiges s'anaven tornant petites perla depreciaci de la moneda, perla qualcosa el Tribunal havia de cercar en les infraccions tots aqueils agreujants quefessin pujar la multa a una quantitat que no fes riure. El Reglament publicatI'any 1871 castigava a los infractores de segundogrado con la multa de 20 a150 reales, (de 5 a 37,50 ptes.). Aix sabem que un pages de Sant Andreu quehavia alcapremat el tap d'una fibla I'any 1950, fou castigat amb una multa de300 pessetes, quan pel danys ocasionats podia ser considerat com a infractorde segundo grado, que li hauria costal, com a inixim, l'exigua quantitat de37,50 ptes. L'al~aprematq ue hem esmeniat no podia obrir gaire la fibla doncsestaven fixades amb un cadenat que obria o tancava el guarda-recs segonsI'horari establen en el sorteig de Distribuci d'Aiges.Aquesta distribuci tenia lloc davant d'algunes de les casetes d'obraconstruides al damunt dels diversos ponts que servien per traspasar el Rec.La reuni dels regants amb el Batlle d'Aiges tenia lloc a les 7 o a les 8 del mat,i desprs del sorteig s'entregava a cada regant la respectiva papereta la qualexpressava les hores de reg que li corresponien. Tamb s'aprofitava la reuni 3. per a dialogar els pagesos entre ells sobre els assumptes propis dels seuscamps.Un altre punt de reuni dels pagesos andreuencs era la Placa deI'Esglsia els matins dels d.iumenges on, fins molrs anys desprs de la nostraguerra, hi havia la venda de planter d'hortalisses. Aquestes parades de plantereren L'ltima reminiscencia d'aquells mercats setmanals que tenid Sant Andreuabans d'sser anexionar a Barcelona l'any 1897,Una prohibici taxativa del Reglament del Rec era la que deia que: nopodr apacentarse ninguna especie deganado en el cauce y mrgenes de lacequia nidentrodelo~lmitesdelosdiezpalmos~uedebqeun edardecaminoy sin cultivo, en cada uno de los costados de la misma, ni tampoco hacerseabrevaderos en ninguna de los puntos expresados.El sequier o guarda-recs, havia de vigilar que els veIns no deixessin anarhnecs i oques al Rec, i que no s'hi rentessin les nafres dels cavalls car infectavenI'aigua. Tamb que no s'hi tiressin massa pedres pera curar els anaiguats niescombraries ni enderrocs que omplien el llit del Rec i obligava a la netejamassa sovint. D'una manera especial s'havia de vigiiar que ning no tirsaiges bmtes al Rec, ni les residuals de cap indstria, doncs podien pejudicarles viandes. Malgrat la vigilancia, de tant en tant, passava quelcom quedemostrava que aquestes prohibicions eren menystingudes. Una vegada algva abocar al Rec aiges procedents d'una indstria d'adob de pells i vaocasionar la mort de tots els peixos que hi havia en un safareig del jard dela Clnica Sant Jordi de la Placa de I'Estaci.Com que a Sant Andreu s'hi conreuava molt cinem i una de lesoperacions consistia en amarar-los en basses pera la qual cosa necessitavenmolta aigua, ning no podia prendre l'aigua del Rec sense el perms especialde la Junta Directiva. Una de les basses ms ben conservades, i que fins lasegona decada d'aquest segle encara serv, era lesBassesdEn Pep que estavensituades al costat de I'Escorxador, junt on es creuen el carrer Sant Adria i el deFerran Junoy.Les fibles o preses d'aigua del Rec eren totes a l'esquerra del correntexcepte una que sortia arran del mol de Sant Andreu i s'escorria per la partalta del poble (Tramontana), travessava el torrent d'En Paixalet, i tocant elsbadius de les cases del carrer Santa Marta (nombres parells) anava a morir altravegada al Rec junt a l'absis de la parrdquia. D'aquest corrent s'en deia elconducte, el qual a ms del regatge dels horts servia de safareig per a rentar-.hi roba. Darrera el carrer de Santa Cristina, junt on arrenca el Passeig Torras/ Bages, aquest reguer s'eixamplava una mica i all ambunes lloses inclinadescap a I'aigua, moltes dones hi rentaven la roba. Dintre les prohibicions delReglament del Rec no hi figurava la que privs de rentar-hi roba, doncs a tot 4. el llarg delseu recorregut eren diversos els "safareigs" instal.lats per a una tascatan higienica. La contaminaci del Rec per efectes del sab devia serinsignificant, car tots sabem que el corrent, I'aire i el sol per si sols tenen ja unalt valor depurador de I'aigua.Com a element viu del desenvolupament delpoble, el Rec Comtalsempre ha estat un punt de conflictes i de lluites pels qui no els consideravencom un b pblic d'utilitat ben notoria. En el miler d'anys que t de vidapodrien omplir-se dotzenes de volums amb la historia de les lluites, privilegis,qestions i ordenances que regulaven i castigaven I1s d'un element tanessencial per la vida de les ciutats.Vegeu, per les fotografies que segueixen, com era el nostre Rec, 5. l .B oca de la Mina, Montcadu Comen~amefzdt el Rec111 6. ( Por11 de ['Han de la Torre del Bur. Auiri hi hu emplucada la Kesidi.trciu Mfr?~icipadle Vullho?~,r 7. 5. Pmantperla Fonf delNinyo. Cooperativa delFluid ElZctric i al fons dreta. unapande I'aqeducfe de les Aiges de Montcada.115 8. 6 . El Kec des del Po?!/d e Can Circrr. Alfinr el .2fr,l,ii( le Srltll Atrilre'!, iup iz/.s uili's iO116 9. 7. Pus del Rec focanf les parers de la Fubrica de Coloranfs Can Pellicer117 10. R. El Sot del Puleres. Un delspunfs del Rrc amh ms tou dal~uaL.lo c de retr?ti.>s(I~~t> r1(0. oiu./~ni